història de la literatura infantil i juvenil catalana
TRANSCRIPT
T r e b a l l d e l b l o c 1
L a l e c t u r a i l a s e v a p r o m o c i ó
M à s t e r e n B i b l i o t e c a e s c o l a r i p r o m o c i ó d e l a l e c t u r a
C u r s 2 0 1 2 - 2 0 1 3
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA INFANTIL I
JUVENIL CATALANA
Glòria Ni col au Fi guera
Segle XIX: els primers llibres en llengua catalana
D e c o m e n ç a m e n t s
d e l s e g l e f i n s e l s a n y s s e i x a n t a
El llibre apareix a causa de l’interès pel nen des d’Europa.
Abans la forma principal de literatura infantil era la literatura oral (contes populars, llegendes, jocs i cançons).
1800. A Barcelona s’inicia la producció infantil. Fins a mitjans dels anys seixanta el contingut de les obres era instructiu/moralitzant, la presentació poc atraient pels infants i escrits en castellà.
Segle XIX: els primers llibres en llengua catalana
E l s c a n v i s d e l s a n y s s e i x a n t a
Barcelona és un important centre editor del llibre infantil, així escriptors catalans, encara que en castellà, comencen a escriure per a infants.
La traducció dels Contes de Perrault (en castellà) introdueix l’edició de contes meravellosos.
La consolidació de la Renaixença fa possible l’aparició de les primeres obres per a infants en català.
Amb autors com Francesc Pelagi Briz i Terenci Thos i
Codina
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
D e l 1 9 0 4 a l a d e s f e t a d e l 1 9 3 9
La presa de consciència de les necessitats de l’infant ha fet adonar de la conveniència d’una literatura realment d’esplai.
El progrés de les tècniques d’impremta i el gravat transformen l’aspecte dels llibres i les revistes infantils.
S’amplien el nombre de lectors gràcies a l’extensió progressiva de l’ensenyament primari obligatori, les primeres biblioteques infantils i la difusió de noves revistes per a infants.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
D e l 1 9 0 4 a l a d e s f e t a d e l 1 9 3 9
a Catalunya
Extensió del català com a llengua literària.
Interès pel conte popular i les arts gràfiques.
Atenció a l’educació de l’infant.
Realitzacions del catalanisme polític que o a través de les institucions acompleix una tasca de producció i de difusió del llibre per a infants (diversificació de la producció).
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Característiques de la LIJ durant aquesta etapa
Incidència del conte popular (Carles Riba, Folch i Torres.
Incidència de les revistes, malgrat la poca durada. Estimulen a escriptors i dibuixants a treballar per als infants.
Valor de les traduccions (Riba, Carner, Manent, Angalda)
Dos tipus de literatura: “culturista” i de “consum”.
Podem distingir tres períodes:
• 1904-1916: modern de contingut i presentació
• 1917-1930: Influència de la Mancomunitat i la reacció contra la dictadura.
• 1931-1939: Catalunya republicana
Folch i Torres
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
1904-1916:Llibre infantil
modern de contingut i
presentació
Preocupació per la pedagogia: renovació de llibres.
Xènius és el primer que reivindica la necessitat d’uns llibres de contes d’imaginació il·lustrats per infants.
Llibres que presenten un lligam entre text i imatge i pensats per als infants.
Al 1909 es produeix un buit en l’evolució de la producció infantil catalana, cal esperar condicions favorables (la Mancomunitat).
Amb la Mancomunitat: En Patufet, la primera revista en català adreçada a infants d’esplai i profundament il·lustrada.
Col·laboracions de Junceda,
Folch i Torres, Carner, etc.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
1917-1930:L’acció de la
Mancomunitat i la reacció de la
Dictadura
Mancomunitat: hi ha una acció d’impuls i cohesió al moviment pedagògic i a la catalanització.
1916-1930: anys interesants per la literatura infantil catalana (grans escriptors i dibuixants).
Els crítics i pedagogs donen a conèixer les obres. El llibre infantil arriba a totes les classes socials, a través de les escoles, i les biblioteques populars.
Dictadura: la iniciativa i l’esforç privat intenten suplir amb el llibre l’acció de l’escola.
Acte d’inauguració de la Biblioteca Popular de Valls
(1918)
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Grans editorials, revistes, autors i
escriptors del 1917-1930.
Editorial Muntañola: formats més grans i il·lustracions en color. Compta amb autors com Barroer, Riba, Carner i il·lustradors com Lola Anglada, Obiols, Nogués, Llaveria, Joan d’Ivori.
Editorial Catalana: Carner la dirigeix i en fa de traductor. Publica Contes d’Andersen, Contes d’infants i de la llar de Grimm i traduccions de Mark Twain, de Kipling i la segona edició del Perot Marrasquí.
Llibre infantil de qualitat:• Lau de Carles Soldevila i Junceda.• El Cavaller de la Creu de Clovis i
Junceda.• Traducció de Carner de Alícia en terra
de meravelles amb dibuixos de Lola Anglada.
Biblioteca Grumet
d’edicions Proa: publica les obre mestres
explicades als infants.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Grans editorials, revist
es, autors i escriptors del
1917-1930.
La Mainada: comença amb un gran impuls però acaba sent suprimida amb el cop d’estat de Primo de Rivera.
Competència de nous periòdics infantils en castellà com T. B. O.
Virolet: primera revista en català constituïda en bona part per historietes il·lustrades d’excel·lents dibuixants. Hi col·laboren Joan d’Ivori, Carner, Riba, Martínez Ferrando, Apel·les Mestres i Ruyra.
Altres revistes:La Rondalla dels Dijous, La Nuri, Jordi.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Grans editorials, revist
es, autors i escriptors del
1917-1930.
Lola Anglada: els seus dibuixos superen el text. Edita obres com: Contes del Paradís, En Peret, Margarida, Monsenyor Llangardaix i Narcís i El més petit de tots.
Josep Carner: s’inspira en el folklore i reelabora nombrosos contes populars, catalans i d’altres països. Escriu les Deu rondalles de Jesús infant.
Carles Riba: Destaca per les seves versions de Grimm. Les seves tres obres: Les aventures de Perot Marrasquí, Guillot bandoler, els “Joans”.
Carles Soldevila: va escriure per als infants
d’una manera esporàdica. Destaquen
Lau i Aventures d’un aprenent de pilot.
Salvat Papasseit: Els nens de la meva escala.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
La Catalunya republicana
En els primers temps de la República produeix una minva de producció.
L’editorial Joventut publica les Rondalles d’Andersen, Rondalles de Grimm i altres clàssics de la literatura universal, dels quals s’aprofitaven els dibuixos de l’edició original.
Crisi del llibre infantil: els escriptors ja no consideren un deure dedicar-se al llibre infantil.
De començament del segle XX a la desfeta del 1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
o 1936-1939: anys de la guerra
o Interrupció del 1939: lenta represa
La producció de llibres infantils queda molt reduïda.
Les institucions oficials com la Generalitat passen a editar els únics llibres per a infants.
També apareixen revistes (d’acord amb els nous temps) que tenen poca durada. Però continua En Patufet.
Expansió del llibre gràcies a les escoles, les biblioteques populars de la Xarxa de la Mancomunitat. A més, es preveuen construir més biblioteques.
Després del 1939, gr{cies a la cultura i el llibre s’inicia la represa.
Lenta represa
Des de l’esfondrament del 1939 fins al 1961
Les conseqüències del franquisme sobre l’edició del llibres per a infants són majors que en altres produccions literàries. La literatura catalana reapareix el 1947.
Es reediten novel·les d’Anglada, Folch i Torres, Soldevila, Sales i Riba. Les editorials Selecta i Balmes reediten grans obres europees.
Amb l’aparició dels Àlbums de Babar s’incorporen nous llibres d’imatges difosos internacionalment al català.
A causa de l’enduriment dels permisos es deixen de publica les revistes En Patufet i Páginas vividas.
S’inicia la publicació de revistes rellevants com L’Infantil, Els Infants i Historia i llegenda.
Lenta represa1961
Revista Cavall Fort Neix gràcies a la certa normalització de la producció infantil
catalana. És una revista posada al dia i pedagògicament vàlida.
Inclou tant dibuixos com text de manera equilibrada.
Hi participen professional de la talla de Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Dolz, Isidre Monés o Llucià Navarro.
L’Editorial Galera té una influència decisiva en el ressorgiment del llibre infantil.
Neix el moviment de l’escola activa iniciat per mestres que volien recuperar la pedagogia i acaben creant noves escoles.
Lenta represa
1973La revista
L’Infantil es passa a dir Tretzevents
Comença una nova etapa de la revista a Barcelona.
Va adreçada al més petits, conté més dibuixos i els textos més curts.
Tant a Cavall Fort com a Tretzevents hi passen la majoria d’escriptors i artistes contemporanis. Les dues revistes fan la funció de suplència de l’escola.
En Patufet no s’aconsegueix adaptar als nous temps i desapareix.
Apareix La Galera d’Or, una col·lecció de contes did{ctics on hi domina la il·lustració, i moltes d’altres més. La Galera es converteix en l’editorial especialitzada en llibre infantil per excel·lència. La col·lecció més important és Els Gurmets de la Galera on el text hi té un pes molt important.
Lenta represa
1965Premi Folch i
Torres A partir de la col·lecció Els Gurmets de la Galera
apareixen gran obres com El zoo d’en Pitus de Sebastià Sorribes que obté el Premi Josep M. Folch i Torres i té un èxit extraordinari.
La següent obra que guanya el Premi és Rovelló de Josep Vallverdú. A partir de llavors els premis literaris com el Premi Joaquim Ruyra agafen prestigi i fan sorgir més bons escriptors en llibre infantil i juvenil.
Josep Vallverdú es converteix en un dels escriptors més llegits per la seva vasta producció infantil i juvenil. Amb L’abisme de Pyramos guanya el Premi Ruyra el 1962 i el 1970 guanya el segon Premi Folch i Torres amb En Roc drapaire.
Estructura narrativa senzilla i llenguatge
exigent.
Lenta represa
Editorials, col·leccions i llibres
diversos
Llibres infantils Estela
Avui sabreu: llibres de temes històrics.
El 1965 Juventud tradueix Les aventures de Tintín d’Hergé.
Ku-ku-ru-ku
Llavor amb Rondalles de Catalunya.
L’Ocell de Paper
Quinze són quinze d’Emili Teixidor.
El 1966 es presenta la primera producció infantil de l’any i es
publiquen nous estudis sobre el llibre per a
infants.
Normalització
1975Inicis de la
normalització
A partir de 1976 la situació política és determinant pel llibre infantil:
• Introducció del català a l’ensenyament.• Creix espectacularment la producció del llibre
infantil d’esplai.• S’amplia el ventall d’estils i temes
(fantasia, imaginació i absurditat). S’introdueix el realisme crític amb temes històrics o de la vida quotidiana.
• Abundància de traduccions en la narrativa. • Col·leccions de butxaca de novel·la juvenil. • Paper destacat de les escoles.• Creix l’interès per la literatura infantil
(seminaris, jornades, etc).• Millors relacions amb el món internacional del
llibre.• Creació del Consell Català de Llibres per a
infants que publica Faristol.
Activitat
◊Que tinc al front?
◊ La proposta de dinamització té l’objectiu de fer més proper l’origen del llibre infantil tot jugant a endevinar de quin element de l’origen del llibre infantil es tracta.
◊ L’activitat comença repartint-nos els diferents paperets entre els participants. A cadascú li tocar{ un paper on hi posa el nom d’un autor (escriptor o il·lustrador) o una publicació, però ens l’haur{ de col·locar al front el company de la dreta. Cadascú farà preguntes a la resta de companys quan li toqui per descobrir que té al front. Els companys ens respondran tant bé com puguin les preguntes però sense donar pistes. L’activitat s’acaba quan tothom hagi encertat que té al front.