hidratacion

9
treballs origináis / trabajos originales Efectes de la hidratació sobre la neteja metabolica de lactat Efectos de la hidratación sobre la limpieza metabolica de lactato Aguiñaga S.*; Balagué N.*; Batlle , L.*; Montal, M.**; Riera, J. * INEFC. Instituí Nacional d'Educació Física de Catalunya (Barcelona) ** CEARE. Zamora, A. RESUM L'objectiu del present treball és comparar els efec- tes sobre el rendiment, la lactatémia, la FC i la im- pressió subjectiva de recuperado de 4 tipus diferents de practiques post-esforg: passiva (hidratant i sense hidratar) i activa (hidratant i sense hidratar). Han participat en l'estudi 8 estudiants de l'INEF de Barcelona de sexe masculí. Tots els subjectes han realitzat en quatre sessions diferents el test de Sch- nabel (adaptat). Un cop finalitzat cada test han seguit durant un periode de 30 minuts un tipus diferent de recuperació. Després de cada recuperado, han rea- litzat un segon test d'Schnabel i, en finalitzar cada sessió han respós a un qüestionari sobre les impres- sions subjectives. S'ha enregistrat la FC de forma continua durant tota la sessió mitjangant un pulsó- metre i s'han pres mostres de sang capil-lar arterialit- zada després del primer i segons test i durant el Ser, 5é, 7é, 10é, 20é i 30é minuts de recuperació per tal de determinar la lactatémia. Els millors resultats en el segon test de Schnabel (± = 207s) s'obtenen després de la recuperació activa hidratant en sis deis vuit subjectes estudiats. Les diferencies son estadísticament significatives entre els resultats obtinguts després de la recuperació ac- tiva hidratant i les recuperacions passives (p<.05). Els valors mes elevats de lactatémia (+ = 14.2 mmol/l) s'enregistren igualment en els tests realitzats des- prés de la recuperació activa hidratant. Les corbes de lactatémia durant la recuperació indiquen una neteja mes rápida de lactat a través de les recupera- cions actives, especialment Tactiva hidratant, que presenta diferencies significatives amb les recupera- cions passives (p<.001). No s'han trobat diferencies significatives entre els diferents tipus de recuperació respecte a la FC. El qüestionari d'estimació subjecti- va corrobora els resultats obtinguts pels parámetres fisiológics. RESUMEN El objetivo del presente trabajo es comparar los efectos sobre el rendimiento, la lactatémia, la FC y la impresión subjetiva de recuperación de 4 tipos dife- rentes de prácticas post-esfuerzo: pasiva (hidratante y sin hidratar) y activa (hidratante y sin hidratar). Han participado en el estudio 8 estudiantes del INEF de Barcelona de sexo masculino. Todos los sujetos han realizado en cuatro sesiones diferentes el test de Schnabel (adaptado). Una vez finalizado cada test han seguido durante un período de 30 minutos un tipo diferente de recuperación. Después de cada recupe- ración, han realizado un segundo test de Schnabel y, para finalizar cada sesión, han respondido a un cues- tionario sobre las impresiones subjetivas. Se ha regis- trado la FC de forma continua durante toda la sesión mediante un pulsómetro y se han tomado muestras de sangre capilar arterializada después del primer y segundo test y durante el 3°, 5°, 7°, 10°, 20° y 30° minu- tos de recuperación para determinar la lactatémia. Los mejores resultados en el segundo test de Sch- nabel (± = 207s) se obtienen después de la recupera- ción activa hidratante en seis de los ocho sujetos es- tudiados. Las diferencias son estadísticamente significativas entre los resultados obtenidos después de la recuperación activa hidratante y las recuperacio- nes pasivas (p<.05). Los valores más elevados de lac- tatémia (x = 14.2 mmol/l) se registran igualmente en los test realizados después de la recuperación activa hidratante. Las curvas de lactatémia durante la recu- peración indican una limpieza más rápida de lactato a través de las recuperaciones activas, especialmente la activa hidratante, que presenta diferencias sig- nificativas con las recuperaciones pasivas (p<.001). No se han encontrado diferencias significativas entre los diferentes tipos de recuperación respecto a la FC. El cuestionario de estimación subjetiva corrobora los resultados obtenidos por los parámetros fisiológicos. APUNTS- 1995-Vol. XXXII - 9 5 -

Upload: cristianlopez

Post on 21-Nov-2015

213 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

hidratacion sobre lactato

TRANSCRIPT

  • treballs originis / trabajos originales

    Efectes de la hidrataci sobre la neteja metabolica de lactat

    Efectos de la hidratacin sobre la limpieza metabolica de lactato

    Aguiaga S.*; Balagu N.*; Batlle , L.*; Montal, M.**; Riera, J. * INEFC. Institu Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (Barcelona)

    ** CEARE.

    Zamora, A.

    RESUM L'objectiu del present treball s comparar els efec-

    tes sobre el rendiment, la lactatmia, la FC i la im-pressi subjectiva de recuperado de 4 tipus diferents de practiques post-esforg: passiva (hidratant i sense hidratar) i activa (hidratant i sense hidratar).

    Han participat en l'estudi 8 estudiants de l'INEF de Barcelona de sexe mascul. Tots els subjectes han realitzat en quatre sessions diferents el test de Sch-nabel (adaptat). Un cop finalitzat cada test han seguit durant un periode de 30 minuts un tipus diferent de recuperaci. Desprs de cada recuperado, han rea-litzat un segon test d'Schnabel i, en finalitzar cada sessi han resps a un qestionari sobre les impres-sions subjectives. S'ha enregistrat la FC de forma continua durant tota la sessi mitjangant un puls-metre i s'han pres mostres de sang capil-lar arterialit-zada desprs del primer i segons test i durant el Ser, 5, 7, 10, 20 i 30 minuts de recuperaci per tal de determinar la lactatmia.

    Els millors resultats en el segon test de Schnabel ( = 207s) s'obtenen desprs de la recuperaci activa hidratant en sis deis vuit subjectes estudiats. Les diferencies son estadsticament significatives entre els resultats obtinguts desprs de la recuperaci ac-tiva hidratant i les recuperacions passives (p

  • Introducci Introduccin Els esforgos intensos de curta durada (1' - 2')

    s'acompanyen d'eievades concentracions de lactat muscular i sanguini. L'acmul d'aquest metabolit a nivell muscular disminueix el pH, altera l'activitat enzimtica i el propi preces contrctil (Hermansen, 1977); com a conseqncia, queda limitada la in-tensitat de l'esforg i les possibilitats de continuar l'exercici.

    Algunes especialitats esportives i alguns sistemes d'entrenament exigeixen la realitzaci d'esforgos repetitius de les caracterstiques abans esmen-tades. Per aquest motiu, resulta important que els atletes que les practiquen disposin d'uns sistemes de neteja muscular de lactat efectius que els perme-tin la continuaci de l'activitat en les millors condi-cions. Diversos autors han demostrat la relaci exis-tent entre majors acmuls de lactat durant l'exercici i majors nivels de neteja (Oyono, Marbach, Heitz, Ott, Gartner, Pape, Vollmer i Freund, 1990).

    Les investigacions realitzades en aquest mbit han demostrat que la recuperaci activa resulta el siste-ma mes eficag per eliminar el lactat produit durant l'esfor (Bonen i Belcastro, 1976; Balagu, Bertrn, Estruch, Galilea, Martn, Riera i Rodas, 1991). Aix s degut a l'augment del flux sanguini i a l'oxidaci del lactat per part deis msculs actius (Belcastro i Bo-nen, 1975; Bonen i Belcastro, 1976; Gosoifi, Robin-son i Turren, 1966; Hermansen et al., 1975).

    D'altra banda, podria ser que una bona hidrata-ci ajudes a la neteja del lactat ja que s conegut que afavoreix una perfusi adequada del teixit muscular actiu. Mentre que els efectes de la hidra-tado han estat ampliament estudiats en l'exercici de llarga durada, demostrant el seu important paper en el manteniment de la volemia per garantir i'aport d'oxgen al mscul, (Balagu et al., 1987) i pe manteniment de la temperatura corporal (Cos-till, 1980; Maughan, 1987), hi ha poca informado sobre els seus efectes sobre l'exercici intens de curta durada i no s'ha estudiat especficament si pot jugar algn paper en l'aceleraci de la neteja metabolica del lactat en la recuperaci.

    L'objectiu d'aquest treball s estudiar com afec-ta la hidratado en combinado amb recuperaci activa i passiva, a les corbes de lactatmia, rendi-ment i FC i observar si els resultats concorden amb la impressi subjectiva de recuperaci que experi-menten els subjectes de l'estudi.

    Material i mtode Han participat en l'estudi 8 estudiants de l'INEF

    de Barcelona de sexe mascul, el pes i talla deis quals apareix a la Taula 1.

    Tots el subjectes, prviament familiaritzats, varen realitzar en quatre sessions diferents el test de Schnabel (adaptat) en una cinta ergomtrica Run-

    Los esfuerzos intensos de corta duracin (1'-2') se acompaan de elevadas concentraciones de lactato muscular y sanguneo. La acumulacin de este metabolito a nivel muscular disminuye el pH. altera la actividad enzimtica y el propio proceso contrctil (Hermensen, 1977): como consecuencia, queda limitada la intensidad del esfuer/o y las posi-bilidades de continuar el ejercicio.

    Algunas especialidades deportivas y algunos sis-temas de entrenamiento exigen la realizacin de esfuerzos repetitivos de las caractersticas antes mencionadas. Por esto motivo, resulta importante que los atletas que las practiquen dispongan de unos sistemas de limpieza muscular de lactato efec-tivos que les permita la continuacin de la actividad en las mejores condiciones. Diferentes autores han demostrado la relacin existente entre mayores acumulaciones de lactato durante el ejercicio y ma-yores niveles de limpieza (Oyono. Marbach. Heitz. Olt. Gartner. Pape. Vollmer y Freund. 1990).

    Las investigaciones realizadas en este mbito han demostrado que la recuperacin activa resulta el sistema ms eficaz para eliminar el lactato pro-ducido durante el esfuerzo (Bonen y Belcastro. 1976: Balagu. Bertrn, Eslruch. Galilea. Martn. Riera y Rodas, 1991). Esto es debido al aumento del flujo sanguneo y a la oxidacin del lactato por parte de los msculos activos (Belcastro y Bonon. 1975: Bonen y Belcastro. 1976: Gosoifi. Robinson y Turrell. 1966: Hermansen et al., 1975).

    Por otra parte, podra ser que una buena hidrata-cin ayudara a la limpieza del lactato ya que se sabe que favorece una perfusin adecuada del teji-do muscular activo. Mientras que los efectos de la hidratacin han sido ampliamente estudiados en el ejercicio de larga duracin, demostrando su impor-tante papel en el mantenimiento de la volemia para garantizar la aportacin del oxgeno al msculo. (Balagu y col.. 1987) y para el mantenimiento de la temperatura corporal (Costill, 1980: Maughan. 1987), hay poca informacin de sus efectos sobro el ejercicio intenso de corta duracin y no se ha estudiado especficamente si puede jugar algn papel en la aceleracin de la limpieza metabolica del lactato en la recuperacin. El objetivo de este trabajo es estudiar como afecta la hidratacin en combinacin con recuperacin activa y pasiva, en las curvas de lactatmia. rendimiento y FC y obser-var si los resultados concuerdan con la impresin subjetiva de recuperacin que experimentan los sujetos del estudio.

    Material y mtodo Han participado en el estudio 8 estudiantes del

    INEF de Barcelona de sexo masculino, el peso y talla de los mismos aparece en la Tabla 1.

    - 9 6 - APUNTS- 1995-Vol.XXXIl

  • SUBJECTES 1

    2

    3

    4

    5

    6

    7

    8

    PES (kg) 80

    76

    82

    56

    75

    es

    m

    70

    TALLA (m) xm

    1,85

    1,86

    1,62

    1,7

    1,7

    1,72

    1,74

    Taula 1. Pes i Talla de la mostra. Tabla 1. Peso y talla de la muestra.

    ner 1 (Ergometrix, Barcelona). Les caracterstiques de la prava son les segents: desprs de 4 minuts d'escalfament a una velocitat sobre la cinta de 8

    Todos los sujetos, previamente familiarizados, realizaron en cuatro sesiones diferentes el test de Schnabel (adaptado) en una cinta ergomtrica Runner 1 (Ergometrix, Barcelona). Las caractersti-cas de la prueba son las siguientes: despus de 4 minutos de calentamiento a una velocidad sobre la cinta de 8 Km/h y con una inclinacin del 3% se incrementa la velocidad a 20 Km/h hasta el agota-miento de los sujetos. El t iempo registrado en la primera sesin sirvi ae referencia para parar la prueba en el resto de sesiones, de forma que el esfuerzo realizado fue idntico los 4 das.

    Una vez finalizado cada test, los sujetos siguie-ron durante un perodo de 30 minutos un tipo dife-rente de recuperacin: pasiva hidratante (PH), pasi-va sin hidratacin (P). activa hidratante (AH) y activa sin hidratar (A). El tipo de recuperacin apli-cado a cada sesin se determin de forma aleato-ria para evitar que los resultados fueran afectados para posibles efectos de aprendizaje.

    Despus de cada recuperacin los sujetos reali-zaron por segunda vez el test de Schnabel segn las caractersticas descritas anteriormente) pero sin prefijar la duracin de la prueba. Se registraron los t iempos alcanzados en el segundo test como medida del rendimiento post-recuperacin.

    Nom y Cognoms:

    Data: ,

    Tcnica de recuperaci 1. Punta la teva recuperaci:

    1 10

    poc = recuprat

    mig recuperat

    molt recuperat

    2. Quinsprits de referencia uttces per avaluar el teu estat de recuperaci?

    3. Quines diferencies has trobat en la recuperaci mitjangant aquesta tcnica?

    4. Quines dificultats has trobat per a recuperar-te?

    5. Ha desaparegut la sensaci de fatiga amb rutllitzaci d'aquesta tcnica?

    6. Has sentit algn tipus de transtorn a nivell digestiu durant la recuperaci?

    7. Has sentit algn tipus de transtorn a nivell digestiu durant el segon test?

    Taula 4. Qestionari d'estimaci subjectiva contestat pels subjectes desprs de cada sessi. Tabla 4. Cuestionario de estimacin subjetiva contestado por los sujetos despus de cada sesin.

    APUNTS - 1995 - Vol. XXXII - 97

  • Km/h i amb una inclinaci de 3% s'incrementa la velocitat a 20 Km/h fins rexhauriment deis subjec-tes. El temps enregistrat en la primera sessi va servir de referencia per aturar la prova en la resta de sessions, de forma que l'esforg realitzat va ser idntic els 4 dies.

    Un cop finalitzat cada test, els subjectes van seguir durant un perode de 30 minuts un tipus diferent de recuperado: passiva hidratant (PH), passiva sense hidratar (P), activa hidratant (AH) i activa sense hidratar (A). El tipus de recuperado aplicat a cada sessi va determinar-se de forma aleatoria per tal d'evitar que els resultats foren afctate per possibles efectes d'aprenentatge.

    Desprs de cada recuperaci els subjectes rea-litzaren per segona vegada el test de Schnabel (segons les caracterstique descrites anteriorment) pero sense prefixar la durada de la prova. S'enre-gistraren els temps assolits en el segon test com a mesura del rendiment post-recuperaci.

    La recuperaci activa va consistir en 30 minuts de pedaleig sobre un cidoergometre Ergo-line a una crrega de 50 watts i a una velocitat de 60 rpm. En la recuperaci passiva restaven asseguts durant el mateix perode.

    La ingesti de lquid es realitz durant els 10 pri-mers minuts de Is practiques de recuperaci amb hidratado. S'ingeriren durante aquest perode un total de 50 mi d'aigua que van ser distribuits en el temps de forma Iliure per cada subjecte.

    Desprs de cada sessi es pass un qestionari (Taula 4) per tal de recollir les impressions subjecti-ves sobre la recuperaci i l'estat general deis sub-jectes durant el segon test.

    Es varen pendre mostree de sang capil-lar arte-halitzada en finalitzar el primer i el segon test i durant el 3er, 5, 7, 10, 20 i 30 minuts de recu-peraci per tal de determinar la lactatmia amb l'a-nalitzador de lactats Analox P-LM4.

    La FC s'enregistr de forma continua durant tota la eeeei mitjangant un pulemetre Sport Tester PE-3000.

    Per a l'anlisi deis resultats es compararen utilit-zant la t de Student per a dades aparellades:

    - Els gradients de lactat (Lac. mx.-Lac. 30') i de FC (FC mx.-FC 15') en els diferents tipus de recuperaci.

    - El lactat mxim i els reeultate obtingute en el eegon test de Schnabel en fund de les modali-tats de recuperaci api cades.

    - La puntuaci del qestionari d'eetimaci eubjecti-va en funci deis diferents tipue de recuperaci. Addicionalment, s'aplica una anlisi de regreeei

    entre ele eegents parmetres: Puntuaci en la estimaci subjectiva i gradient de

    lactat i FC, puntuaci en la estimaci subjectiva i resultat en

    el segon test de Schnabel.

    La recuperacin activa consisti en 30 minutos de pedaleo sobre un cicloergmetro Ergo-Line a una carga de 50 w y a una velocidad do 60 rpm. En la recuperacin pasiva permanecan sentados durante el mismo perodo.

    La ingestin de lquido se realiz durante los 10 primeros minutos de las prcticas de recuperacin con hidratacin. Se ingirieron durante este perodo un total de 500 mi de agua que fueron distribuidos en el tiempo de forma libre por cada sujeto. Des-pus de cada sesin se pas un cuestionario (Tabla 4) para recoger las imprcsionos subjetivas sobre la recuperacin y el estado general de los sujetos durante el segundo test.

    Se tomaron muestras de sangre capilar arteriali-zada al finalizar el primer y el segundo test y duran-te el 3, 5\ 7" 10", 20'" y 30" minutos de recupera-cin para determinar la lactatmia con el analizador de lactatos Analox P-LM4.

    La FC se registr de forma continua durante toda la sesin mediante un pulsonietro Sport Tester PE-3000.

    Para el anlisis de los resultados se compararon utilizando la t de Student para datos aparejados: - Los gradientes de lclalo (1 ac. nix. Lac. 30') y

    de FC (FC mx.-FC 15') en los diferentes tipos de recuperacin.

    - El lactato mximo y los resuliados obtenidos en el segundo test de Schnabel en funcin de las modalidades de recuperacin aplicadas.

    - La puntuacin del cuestionario de estimacin subjetiva en funcin de los diferentes tipos do recuperacin. Adicionalmente se aplic un anlisis de regresin

    entre los siguientes parmetros: Puntuacin en la estimacin subjetiva y gradicnlc

    de lactato y FC. puntuacin en la estimacin subjetiva y resultado

    en el segundo test de Schnabel.

    Resultados La Tabla 2 indica los resultados obtenidos por

    los sujetos en el primor test do Schnabel (idnlico en las 4 sesiones) y en el segundo test (realizado despus de cada tipo de recuperacin).

    Se observa que los tiempos alcanzados en el pri mer test oscilan entre 1.20 y 2.29 min. con una media de 2.04 min. Los tiempos superiores corres-ponden a los lest realizados despus de la recupe-racin activa hidratante en seis de los ocho sujetos estudiados. En los dos casos restantes el mejor tiempo se obtiene despus de la recuperacin acti-va. Las diferencias son estadsticamente significati-vas entre los resultados obtenidos despus de la recuperacin activa hidratante y las recuperaciones pasiva (t - 2.40. p

  • Resultats La Taula 2 indica els resultats obtinguts pels

    subjectes en el primer test de Schnabel (idntic en les 4 sessions) i en el segon test (realitzat desprs de cada tipus de recuperado).

    S'observa que els temps assolits en el primer test oscil-len entre 1.20 i 2.29 min. amb una mitjana de 2.04 min. Els temps superiors corresponen ais test realitzats desprs de la recuperado activa hidratant en sis deis vuit subjectes estudiats. En els dos casos restants els millors temps s'obtenen desprs de la recuperado activa. Les diferencies son estadsticament significatives entre els resul-tats obtinguts desprs de la recuperaci activa hidratant i les recuperacions passiva (t = 2.40, p

  • sions on s'aplic la recuperaci activa (r = .7, p
  • vuit subjectes estudiats concedeixen la puntuaci mes alta a la recuperado activa hidratant. La sego-na millor puntuaci s per la recuperado activa seguida per les dues recuperacions passives. L'a-plicad de la t de Student per a dades aparellades mostra diferencies estadsticament significatives entre AH i P (t = 3.66, p
  • En el present treball no s'ha pogut avaluar l'efec-te de la hidrataci sobre la corba de recuperado de la FC, encara que es pot obervar que, en general, la FC disminueix en persones que hidraten regular-ment (Wanner, 1982). Aix s degut a que els sub-jectes s'hidratven durant els 10 primers minute de la recuperado, perode que coincideix aproximada-ment amb el retorn ais valors basis de FC. Durant la segona meitat de la hidrataci, els subjectes pre-senten valors de FC prxims ais de reps, excep-ci feta de les recuperacions actives.

    Com altres autora han observat (Gisoifi, 1966; Rannal, 1949; Belcastro i Bonen, 1975; Bulbulian, Darabos i Nauta, 1987) en el nostre estudi les recu-peracions actives presenten una major eficacia res-pecte a la neteja de lactat que les passives. Mentre que no s'observen diferencies en els gradients de lactat entre la recuperaci activa i activa hidratant, aqestes es manifesten de forma moderada quan comparem les recuperacions passives.

    La pitjor neteja de lactat desprs de la recupera-ci passiva hidratant coincideix tamb amb el pitjor rendiment en el segon test de Schnabel, que va observar-se desprs d'aquest tipus de recupera-ci. Aix mateix, en el qestionari d'estimaci sub-jectiva alguns subjectes van informar de que els costava hidratar-se i van manifestar la presencia de molesties gstriques durant la recuperaci passiva hidratant. Aix pot ser degut a la sensaci d'est-mac pie produTda per la lenta eliminado i absorci de l'aigua, ja que el buidat gstric depen, entre altres factors, del volum i temperatura de l'aigua i deis efectes de l'exercid (Saltin i Costill, 1974; Reh-ner, 1990). L'exercici moderat, com el de la recupe-raci activa, ajuda al buidat gstric (Campbell, 1928; Hellenbrandt, 1934).

    En la recuperaci passiva es triga mes en el bui-dat, d'aqu que hi hagi efecte negatiu de la hidrata-ci en aquest tipus de recuperaci en front de la passiva sense hidratar.

    Tot el que s'ha dit anteriorment suggereix que probablement la recuperaci activa i la hidrataci presenten un efecte sinrgic i, per tant, noms poden observar-se efectes possitius associant ambdues practiques.

    La superior puntuaci atorgada en el qestionari d'estimaci subjectiva a la recuperaci activa hidratant corrobora l'inters d'aquesta prctica, que tamb ha perms en aquest treball un millor rendiment posterior. De la mateixa manera, les puntuacions ms baixes atorgades a les recupera-cions passives coincideixen amb l'observaci d'u-na pitjor neteja de lactat i rendiment posterior.

    En conclusi, la hidrataci durant la recuperaci noms resulta eficag quan s'associa a la realitzaci d'exercici. La seva eficacia es manifesta a nivell del rendiment en els esforgos posteriors aix com en la sensaci subjectiva de recuperaci que experi-menten els subjectes.

    general, la FC disminuye en personas que hidratan regularmente (Wanner, 1982). Esto es debido a que los sujetos se hidratan durante los 10 primeros minutos de la recuperacin, perodo que coincide aproximadamente con el retorno a los valores bsales de FC. Durante la segunda mitad de la recuperacin, cuando podran dejarse sentir los efectos de la hidratacin. los sujetos presentan valores de FC prximos a los de reposo, excepcin hecha de las recuperaciones activas.

    Como otros autores han observado (Gisoifi. 1966; Rannal. 1949: Belcaslro y Bonen. 19/5: Bulbulian, Darabos y Nauta. 1987) en nuestro estudio las recu-peraciones activas presentan una mayor eficacia respecto a la limpieza de lactato que las pasivas. Mientras que no se observan diferencias en los gra-dientes de lactato entre la recuperacin activa y activa hidratante, stas se manifiestan de forma moderada cuando comparamos las recuperaciones pasivas.

    La peor limpieza de lactato despus de la recupe-racin pasiva hidratante coincido tambin con el peor rendimiento en el segundo test de Schnabel. que se observ despus de este tipo de recupera cin. Asimismo, en el cuestionario de estimacin subjetiva algunos sujetos informaron de que les eos taba hidratarse y manifestaron la presencia de molestias gstricas durante la recuperacin pasiva hidratante. Esto puede sor debido a la sensacin de estmago lleno producida por la lenta eliminacin y absorcin del agua, ya que i.'l vaciado gstrico depende, entre otros factores, del volumen y tempe-ratura del agua y de los efectos del ejercicio (Saltin y Costill. 1974: Rehnor. 1990). El ejercicio moderado, como el de la recuperacin activa, ayuda al vaciado gcistrico (Campbell. 1928; Hdlonbrandt. 1934).

    En la recuperacin pasiva se tarda ms en el vaciado, de aqui que haya efecto negativo de hidra-tacin en este tipo de recuperacin frente a la pasi-va sin hidratar.

    Todo lo que se ha dicho anteriormente sugiere que probablemente la recuperacin activa y la hidratacin presentan un efecto sinrgico y. por tan-to, slo pueden observarse efectos positivos aso-ciando ambas prcticas.

    La superior puntuacin otorgada en el cuestiona-rio de estimacin subjetiva en la recuperacin activa hidratante corrobora el inters de esta prctica, que tambin ha permitido en esto trabajo un mejor rend miento posterior. De la misma forma, las puntuacio-nes mas bajas otorgadas en las recuperaciones pasivas coinciden con la observacin de una peor limpieza de lactato y rendimiento posterior.

    En conclusin, la hidratacin durante la recupera-cin slo resulta eficaz cuando se asocia a la reali-zacin de ejercicio. Su eficacia se manifiesta a nivel del rendimiento en los esfuerzos posteriores as como en la sensacin subjetiva do rucuperacin que experimentan los sujetos.

    102- APUNTS- 1995-Vol.XXXIl

  • Bibliografa

    BALAGUE, N.; BERTRN, J.; ESTRUCH, A.; GALILEA, B,; MARTN, X.; RIERA, J.; RODAS, G.: La recuperado des-prs d'una prova anaerbica lctica. Apunts - Medicina de l'Esport, 109, 199-206,1991. BALAGU, N.; IBAEZ, A.; PARRAN, A.; GORDILLO, A. : Efectes de la hidratado sobre el cardiovascular drift. Apunts - Medicina de l'Esport, 93, 167-173,1987. BELGASTRO, A.N.; BONEN, A.: Lactic acid removal rates during controlled and uncontrolled recovery exercise. Journal of Applied Physiology, 39, 932-936,1975. BONEN, A.; BELGASTRO, A.N.: Comparison of self selec-ted recovery methods on lactic acid removal rates. Medici-ne and Science in Sports and Exercise, 8,176-178,1976. BULBULIAN, R.; DARABOS, B.; NAUTA, S.: Supine rest and lactic acid removal following maximal exercise. Jour-nal of Sports Medicine and Physical Fitness, 27, 151 -156, 1987. COSTILL, D.L.: Boisson et performance Pourquoi et que boire au cours de l'exercice prolong. Facteurs limitant l'endurance humaine. Comptes rendus du colloque de Saint - Etienne, 21-31. Saint Etienne, Franga, 1980. COSTILL, D.L; FINK, W.J.: Plasma volume changes follo-wing exercise and termal dehydration. Journal of applied Ptiysiology, 37, 512-525,1974. COSTILL, D.; SALTIN, B.: Factors limiting gastric empt-ying during rest and exercise. Journal of Applied Physio-logy, 37, 679-683, :Q74. FOX, E.L.; BOWERS, R.W.: Thephysiologicalbasis of edu-cation and athletics (4 ed.). Dubrigue. lowa. Brown Publister, 1989. GISOLFI, C; ROBINSON, S.; TINELL, E.S.: Effect of aero-bio work performed during recovery from exhaustive work. Journal of Applied Physiology, 21,1.767-1772,1966.

    HERMANSEN, L; MAEHLUM, S.; PRUETT, D.; VAAGE, R.; WALDUM, C ; WESSEL-AAS, T.: Lactate removal at rest and during exercise. A.H. Howaid i J.R. Poortmans (Eds.). Metabolic adaptation to prolonged physical exerci-se, 101-106. Basilea Birkhauser verlag, 1975. MAUGHAN, R.: Les fluides organiques, les electrolytes et la performance (partie I). Science du Sport, abril, 1 -5, 1987. OYONO-ENGUELLE, S.; MARBACH, J.; HEITZ, A.; OTT, C; GARTNER, M.; PAPE, A.; VOLLMER, J.C; FREUND, H.: Lactate removal hability and graded exercise in humans. Journal of Applied Physiology, 68, 905-011, 1990. RANNAL, K.; SHAM, G.: The rate of lactate utilization in man during work and at rest. Acta Physiologica Scandina-vica, 77,452-456,1949. REHRER, N.J.; BROUNS, F.; BECKERS, E.J.; TEN HOOR, F.; SARIS, W.H.M.: Gastric emptying with repeated drin-king during running and bicycling. International Journal of Sports medicine, 11, 238-243,1990. REHRER, N.J.; WAGENMAKERS, A.J.M.; BECKERS, E.J.; HALLIDAY, D.; LEIPER, J.B.; MAUGHAN, R.J.; WESTER-TERP, K.; BROUNS, F.; SARIS, W.H.M.: Gastric emtying, absortion and carbohydrate oxidation. Medicine and Science in Sports and Exercise, 23, 870,1991. SALTIN, B.: Capacidad Aerbica y Anaerbica. RED. Vol. ///, 3, 2-9,1989. SCHNABEL, A.; KINDERMANN, W.: Assessment of anae-robio capacity in runners. European Journal of Applied Physiology, 52, 42-46,1983. WANNER, H.U.: Physical performance as a function of liquid intake. A.P. Komi (Ed.) Exercise and Sport Biology, 152-157, Champaign, IL: Human Kinetics.

    APUNTS- 1995-Vol. XXXII 103-