UNA VIDA ESGUERR.IDA

— Ni m'ha tocat la rifa, ni som campions. Veuté si entro a la redacció d'El Matí.

GUILLEM 11L'ex-kaiser ha tingut un moment de

resplendent actualitat, la trista actuali-tat d'haver complert setanta anys.

Any 1. Núm. 2. - Dijuos 7 febrer 1929

Americanisme en acció:

Et pacte Kellog declara la guerrafora de la llei.

El President HooVer demana el dretde comerciar amb el qui falti al pacte i a la llei.

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15300. - Subscripció: 2'50 pees. trimestre

hGURES D'ÅCTUÅLITAT El cas del Sr.Voldemaras , MIRADOR INDISCRËTEl célebre ministre de -Lituània, Sr. Vol-

demaras està passant una (mala estona. Elsseus discursos de Ginebra li havien donatuna fama d'home tossut 1 enèrgic, disposata plantar cara a tothom per a sostenir ennoan del patriotisme lituà el seu poder per-sonal. Tenia marejats 4ots els represen-tants d'Europa amb les ncoheréncies de laseva política internaciortal, que tan aviatl'acostava a la Societat ¿it les Nacions ambtendreses exagerades, ceo ]'allunyava aimbquehçes i protestes per f haver rebut elstractaments de consideració als quals creiatenir dret. Tothom estava segur que dis-posava a Lituània, si nq' de la unanimitatdel país, almenys de totáia força de l'exèr-cit que li permetia sovi t tenir enfront dePolònia un llenguatge desafiador. I deprompte, les. agències t# ncen una notíciainesperada. El coronel . ^Plechiavizius s'haaixecat contra el govern 'de Voldemaras, iresulta que el President Smetana, fins avuiperdut en la grisa- d'un poder intervingut,és ]'home que compta pgsitivament amb lessimpaties de l'exèrcit.

Segons les informacions del Morning Posti del Daily Nlail, fins ara sembla que Volde-maras fa el cor fort i es manté segur en elseu lloc ; però no s'ha atrF:vit a prendre me-šures extremes contra Piechiavizius, princi-pálment perquè l'estat de les seves relacionspersonals amb Smetana, fortament ajudatpel partit democràtic, no li permet la lliber-tat de moviment que havia tingut fins ara.

L'efervescència a Kowno sembla que ésmolt forta. Voldemaras es refia de les for-ces irregulars, els «llops d'acer», com s'ano-menen, que té organitzades per a la defensade la seva situació personal, però li valdriamés tenir l'ajut de les organitzacions regu-lars.

A Europa en general es veuria amb gustla cáiguda de Voldemaras, que si s'ha fetalguns cops interessant pel to pintoresc dela seva política, no ha tingut la sort de cap-tar-se simpaties perquè les velaeïtats del seutemperament han donat motiu a fortes alar-

es. I tothom suposa, amb raó o sense, queuna nova situació polític' a Lituàüia esvai-rieles''boires que per aquell cantó amenacenla tranquilitat dels pobles.

De totes maneres, Voldemaras pot estarben satisfet. La confusió política d'un Estaten formació li va permetre passar d'unavida atzarosa, plena d'insegurs, al primer

Els diaris es veuen sovint obligats a lloc d'un govern que ni ell mateix haviaconcedir al cap del Govern francès 'el somiat. A Ginebra ha fruït de moments de

primer lloc en l'actualitat política. Ben veritable popularitat, que un altre tempera-

poques vegades l'actualitat i la impor- ment més refinat no hauria pogut suportar,

tància del fet van lli odes com ara. Mal- però que ell s ha pres de bona fe com un

g tribut de celebritat merescuda. 1 encara ésgrat els seus 68 anys, Poincaré ha par- possible que si deixa el govern de Lituània,lat durant tres dies davant la Cambra. trobi en els ambients de les reunions inter-

Ha dit tot el que podia esperar-se nacionals velles amistats que l'ajudin ambd'un vell francès que ha viscut sota la gust a recordar el bell somni de la passadain fluència de dues guerres entre França grandesa.i l'Alemanya. És evident que una in-fluéncia de tanta magnitud trágica hade fer-se sentir en discutir-se la qüestiód'Alsàcia.

Poincaré és un lorenés de París, i peraixa pot parlar com la majoria dels fran-cesos. I parla de hona fe : no en ,tenimcap dubte. De bona fe enumera tot elque França ha fet durant deu anys afavor d' Alsàcia, la gran quantitat de mi-llores materials concedides a la regió re-conquistada.

.Si a Alsàcia hi ha un cas de voluntat,Poincaré i els altres no el veuen. Artifi-cial o veritable, cada moviment que esproduís a Alsàcia semblarà als Mince-sos una facècia dels agents alemanys.

Germans enemics

A tot el Madrid literari —un món mésreduït encara que el todo Madrid de lascuatro calles— ha produït gran rebomborila situació creada, amb motiu de l'estre-na de Tigre Juan (adaptació de la no-ve11a de Pérez de Ayala, feta per Julio deHoyos) per Morano a Fuencarral, entrel'Enric de Mesa, crític de teatres a ElImparcial, i Ramón Pérez de Ayala.

Eren aquests, a la par, un exemple debona, ferma, fidelíssima amistat literària.Carne y uña, com se sol dir.

En Mesa retregué l'endemà de l'estre-na, amb intenció no gens amical, val adir-ho, uns judicis d'En Pérez de Ayala,del tot hostils a En Morano.

Es produí, si no — encara no — la rup-tura d'hostilitats, almenys, aquella situaciópre-bèllica que s'anomena diplomàtica-ment, i ai! amorosivolament també, rup-tura de relacions, amb el consegüent es-càndol aparent i secreta fruïció de lesamistats hipòcrites.

Es curiós recordar, en aquesta avinen-tesa que, com sempre passa, hi havia an-tecedents.

Un com a exemple : En ocasió d'ha-ver estat derrotat l'Ayala a l'Acadèmiaper 1'Amezúa, molts admiradors i devotsde l'autor de Belarmino i Apolonio volgue-ren fer-li avinent en un missatge la sin-ceritat i l'entusiasme de llur admiració.Acudiren a En Mesa, que s'hi negà aRe-gant que ell sols signaria un document enquè els literats de debò es comprometes-sin a no entrar mai a l'Acadèmia. Aixòféu desistir del seu propòsit als iniciadorsde l'homenatge.

A l'endemà, l'Ayala, trobant com deconsuetud al seu amic Enric de Mesa, ]idigué:

—Ja m'han dit la teva actitud. La trobomolt bonica. Però penso que hauries ha-gut d'adoptar-la quan et proposessin atu per l'Acadèmia; no quan proposen aun amic.

Un altre exemple: L'estrena de Los fra-casados de Lenormand (traducció de

Montaner) a Fontalba, donà avinentesa

a l'Ayala a explaiar a la tertúlia — i arequeriments d'En Mesa i altres — la se-

va opinió respecte a l'obra. L'endemà de

l'estrena la crítica d'En Mesa era unahàbil reprodució dels judicis — originals i

anteriors — de l'Ayala.En definitiva: eren massa amics.

El refugi de Doorn no serà pas, comSanta Elena, un lloc de pelegrinatge iveneració. A Doorn, Gillem II va anar-hi per camins molt diferents als que por-taren Napoleó a. Santa Elena. En fi : valmés no seguir per aquest camí perquèno hi ha comparançà possible entre elsdos personatges. Equivocat o no, l'em-perador dels francesos era un home ta-llat amb pedra de la millor pedrera ; l'al-tre és un gran comediant que, sensetornar-se vermell, admet que en el ser-mó que un pastor de Berlin ha fet aDoorn el compari amb Crist i Luter.

De Doorn, només ert surt la preocu-pació que no es digui que el kaiser vaabandonar el seu pol^le. La llegenda kai-seriana i ortodoxa vol que fos el pobleel que va abandonar el seu emperador.

Is millor que sigui així, la qual cosavol clir que Alemanya és republicana. Elrecent cas Lambach, el nacionalista ex-pulsat del partit perquè defensava quecalia donar al grup un caient conserva-dor sense parlar mai més de la qüestiódinàstica que ja no interessa la joventut,demostra que els monàrquics han perdutel plet. Si les eleccions no fossin unaprova que els monàrquics són una mino-ria, aquests ja s'haurien imposat. I coma minoria no podran fer-ho, perquè elspartits republicans estan armats.

TROTSKIS'ha passat, es passa, i es passarà pot-

ser la vida amenaçant sublevar-se o sim-plement rondinant. No se sotmet, però

es limita a protestar. Rondinava en tempsde Lenin i aspirava al primer Iloc, peròni mentre Lenin estava malalt, ni mortLenin, ha pogut arribar-hi. Homes quesemblen de menys gruix intellectual queell, com un dia Zinoviev i ara Stalin,l'han dominat com han volgut.

Des del Turquestan — al fons del Tur-questan ! —on vivia exiliat i malaltís,ara és traslladat a Angora.

La gent que han seguit la història dela revolució russa, des del començament,senten una explicable feblesa per a l'ho

-me que sembla que va evitar l'anarquia,que va combatre contra els blancs delNord i del Sud i que, essent comisan de1'Exércit i la Marina, va arribar a tenirel dret de donar el seu nom al comanda-ment de cinc milions i mig d'homes.

La història li deurà fer justicia. Perara és l'home que sempre perd. És pos-sible que li manqui el caràcter que se Iisuposava abans, en aquells temps quepassava revista a milers d'homes, a ca-rall, davant el fons magnífic de la plaçaRoja.

Hi ha, però, en el discurs de Poin-caré un amor real a Alsàcia, a una Al-sàcia sense desalsacianitzar, i enlloc tro-baren una amenaça ni una reticència te-nebrosa.

Potser la guerra és encara massa propperquz pugui parlar-se serenament d'a-quest cas entre francesos.

Qüestió personal

Si agafeu La Veu de Catalunya, dia peraltre hi trobareu un solt titulat: Aquellescalonet, o bé: Un escalonet que cal su-primir. El redactor que l'escriu es queixaque a 1a Plaça de la Universitat, prop del'entrada de l'estació del Metro, hi ha unesglaonet d'un parell de centímetres sola-ment, que ha ocasionat, segons diu, qui-sap-les caigudes i els esglais. De vegadesl'anònim redactor cultiva la nota patèti-ca i descriu l'escena deplorable d'una do-na tota carregada de farcells, que es cla-va de nassos, o bé d'un infant que caui arrenca a plorar. Dia sí, dia no, surt laVeu queixant -se que no s'ha suprimit en-cara el famós "escalonet".

S'han fet investigacions per esbrinar quinredactor és el que pateix aquesta escalono-fòbia De primer ningú no en sabia treurel'entrellat. Finalment un amic ens ha tretde dubtes.

—Sí, home. No en conec d'altre. Ja hihe vist dos dies seguits En Duran i Tor-tajada de quatre grapes.

Un cas de ràbia?

Al cafè de 1a Rambla vàrem veure nofa gaires dies un escultor que treia focpels queixals perquè ningú no li compra-va escultures ni trobava una ànima gene-rosa que li deixés cent duros... Per aca-bar-ho d'arranjar, la fatalitat volgué quel'endemà un gos el mossegués a la cama ensortint de casa.

Un amic nostre va recomanar-li que esfes visitar per un metge.

—Si et tornessis rabiós!... imagina't! Esa dir — afegí — d'aquí tres dies ja sa-bràs a què atenir-te...

L'escultor, però, es negà resoltament afer -se mirar per cap metge ni a deixar-seinjectar cap sèrum.

Ahir ,l'amic visità el temible escultor ii trobà atrafegat copiant adreces.—Què fas? —va preguntar -li,—Res — contestà furiós —. M'apunto

els roms de la gent que penso mossegardemà!

Per eliminatòries...

Un sastre barceloní molt ficat a les pe-nyes literàries va demanar a un periodis-ta amic nostre que volgués redactar -li unanunci que 'cridés l'atenció...

—Compreneu? —li deia— vull quelcomque surti de la vulgaritat per posar a lavitrina de casa...

Al cap d'uns instants de meditar, el re-pórter agafà l'estilogràfica i, tot escri-vint quatre ratlles en una quartilla, digué:"Ja està!"

L'anunci deia així:"Hi ha tres classes d'imbècils:1.' Els imbècils.a,' Els formidables imbècils.3.' Tots els que no es vesteixen en

aquesta sastreria " .Sembla que el sastre no gosà a accep-

tar el cartell...

Cal trobar el desllorigador

Es tractava de repartir-se la feina d'a-nar a trobar els nostres rics per tal dedemanar-los llur contribució com a prime-res quotes en lagllista d'un homenatge quees prepara. S'anaven cantant els noms.— ,Aquest ja el veuré jo —feia un—.Aquest, aneu-lo a veure vós, que hi teniubo — hom deia a un altre —. Aquest se,l'ha d'anar a veure en comissió.

Es va donar el nom d'un escriptor que,encara que escriptor, té diners.

—Aneu-hi- vós, Estelrich —féu un delscircumstants.

—I cal No em donaria ni cinc. Noveieu que vaig rebutjar-li una ob'.a?

—Home — li fou replicat —, doncs aixíprometeu-li que l'hi editareu: us donaràels diners que li demaneu, i després tal

dia farà un any.Consti que l'Estelrich no s'hi va ave-

nir.

Família exemplar

A remarcar el cas de la familia FabraEl pare, Pompeu, Campió de la Filologiacatalana. La filla, Carola Fabra. Campio-na de Catalunya de Tennis. Homenatgeal pare i homenatge a la filla. No se'n

pot pas dir que sigui una família que nosigui útil al seu país. Que el cas serveixi

d'exemple.

AMAN ULLAH

Rei abans d'ahir, ex-rei ahir, i avuiaspirant a rei o potser rei. Però, ambqui compta? Per ara compta amb els di-ners de la seva mare que han de servir,o ja han servit, per comprar canons imetralladores. Sembla que compta ambRússia i des de Rússia ja se'ns comu-nica que Aman Ullah torna ésser rei del'Afganistan, encara que no domini lacapital.

Perd, compta amb Anglaterra AmanUllah? Fins ara, pel que es diu, semblaque no solament no hi compta, sinókues'ha deixat temptar per la idea d'afa-vorir un moviment anti-anglès i obrir elcamí de la India a altres influències ri-vals. Li hauria convingut conèixer elvell adagi castellà que diu : «Con todo elmundo en guerra, y en paz con Ingla-terra». Representa la lliçó d'una llargaexperiència que la gent nova hauria d'a-profitar, o almenys, meditar.

Si Aman Ullah arriba altre cop aCabul, probablement es preocuparà m?d'ell que de la India anglosa. Si r'

áixi, Ii pot sortir un altre Sakao, i An-glaterra en Pará un^rei sense mirar-li elsdocuments ni l'arbre genealògic.

POINCARÉ

x. Yh Y

:................

L'APERITIUUn èxit oratori

Sessió solemne o lacadènria Espanyola.Recepció d'un académico regional. Posem-hi el Sr. Azkue, si els sembla. Figuresrígides, etiquetades, com mercaderies, se-rioses. Lectura del recipieadiario. Llarga,curosa, premiosa lectura. Fa tan poc tempsque els senyors acadèmics han acabat dedinar i és tan llarga, curosa, premiosa lalectura...

Ara l'un, ara ]'altre, els senvors acadè-mics, rendint-se a la feixugor de llur destí,van caient, en actituds diverses. Ara l'un,ara l'altre, tots van acotant el cap, ullsclucs, damunt la blanca pitrera:

Resten amatents, entre tres o quatre , dosacadèmics joves — joves a l'Acadèmia, estàclar! — que són germans. Es miren l'una l'altre cridant-se mútuament l'atenció icom cercant ajut en aquella desolació. Acada nou acadèmic que cau vençut en lallista, un dels acadèmics encara jove tocaamb el colze a l'altre. Estan astorats, te-ment el desenllaç de la seva espantosa so-litud.

1 la lectura segueix, lenta, llarga, inaca-bable...

Un cop de colze... El darrer heroi ha su-cumbit. Entorn del dos acadèmics despertstots els altres dormen definitivament.

1 aleshores, mentre els dos germans esmiren d'una faisó entre divertida i astora-da, la veu monòtona del recipiendario, se-guint la lectura, pregunta

—¿Para qué hemos venido aquí?La resposta espontània no acaba de bro-

llar dels llavis dels dos germans acadèmics,ofegada per la rialla.

Diàlegs entre federals

— Home, em sembla mentida que vós,federal de tota la vida, no .hàgiu donat resa la subscripció de La Nau,

— Es que jo sóc de Reus.—Què vol dir això?— Sí, home ; En Rovira i Virgili és de

Tarragona.

Homenatge a la dona

Aquests concursos anuals de bellesa feme-nina de Galveston que fins ara no havientingut gran :ressonància entre nosaltres, hanacabat - er commoure d'una manera consi-derable la gent de les nostres latituds.

L'elecció de Miss Espanya durant aques-tes darreres setmanes ha fet omplir colum-nes i columnes dels periòdics i ha guanyatl'atenció d'un públic nombrosíssim.

Realment el tema és senzill i captivador.Posats a enaltir la dona en totes les sevesmanifestacions, no hi iha gaires homes quées quedin curts. Des del «conquistador» debarri fins al periodista carrincló, tothom creutenir idees noves sobre aquest particular.

La dona és una font inexaurible d'inspi-ració. Mentre els uns canten les virtuts dela seva ànima, els altres parlen de les lfniesdel seu cos. Mentre hi ha qui s'acontentaamb les gràoies exteriors i més d menvplàstiques de la dona, d'altres cergvien grà-cies recòndites i secretes.

Tot és qüestió de temperament.Hi ha qui diu que la dona és una deessa,

d'altres l'àngel de la llaor, d'altres una dis-tracció, d'altres una passió. Pel feminismecientífic la dona és un problema. El senyarValentí i Camp, no fa pas molt temps,quan encara portava aquella venerable bar-ba de caputxí, va donar a l'Ateneu Barce-lonés una sèrie de dotze conferències estu-diant el problema de la dona sota tots elaspectes.

Ara les coses no han pres un aire tangreu ni tan auster i s'ha , pensat més en laplàstica. No obstant , la imaginació d'al-guns comentaristes del primer premi de be-llesa espanvola els ha portat a parlar aquestsdies de Santa Teresa de Jesús, d'Agustinad'Aragó i de la Venus de Milo.

Després de tot aixó hauríem d'arribar ala conclusió que la sort de la dona en elnostre país és envejable. Ja fóra així segu-rament si amb els entusiastes absoluts noconvisquessin cert nombre de mascles in-corregibles, constants adoradors de les do-nes dels altres i flagell de ]es pròpies.

Excessos periodístics

Amb l'entusiasme homenatjador d'aquestsdies als periodistes se'ls har escapat algu-nes «gaffes».

EI senyor Pol de La Veu, feminista pelcostat de la cuina, l'altre dia afirmava, totequivocant-se , que la senyoreta que haviaanat al concurs de bellesa de Madrid per arepresentar Catalunya era la reina de lesmodistes.

Una altra «gaffe» ks la de l'escriptor Llufade Tapia, en uns versos dedicats a Valèn-cia, terra de Pepeta Samper, o sigui MissEspanva, que acabaven així:

Viva el pueblo de las floresy el Blasco de las novelas,y el «Tribunal de las aguas»y el «Chic de las Barraquetas».

Excel1ents versos, si no fos que el Xic deles Barraquetes, l'heroi de Sarrià, no erade València, sinó de Martorell.

Dues persones distintesi un sol ex-rei poderós

Retallem de La Vanguardia el següent«exclusivo» de la seva interessant secciód'informació estrangera

«Roma, 31. — Por cable. — El ex rey dePortugal v su augusta persona llegaronayer de incógnito, habiendo salido esta ma-ñana para Nápoles, después de visitar a laduquesa de ,Rosta. — Stefani.»

Un tren ràpid ens porta al veí poble. Al'estació ens espera el distingit amic, senyorPujols.

—Caram, caram, vostès per ací ... 1 Ja emdispensaran que els hagi vingut a rebre sensetenir ben fet el nus de la corbata... Les pres-ses, saben? Ja se'n faran càrrec! Vaja, vaja...Doncs, què els porta per ací...? Volen "ferel vermut"? Ací mateix; al bar de l'estació..Els" sembla bé...?

En Josep Maria Planas i jo som, mal ensestà el dir-ho, fervents admiradors del nos-tre car i distingit senyor Pujols. La rebudadel notable autor del Concepte general de laCiMcia catalana ens commou, verament.

—Venim a fer-li una interviu...—Caram... .1¡xò sí que és gros ! Aquesta

sí que no rne l'esperava pas! Caram! Emsorprenen! Caram) Quines bromes tenen)

Francesc Pujols

Permetin-me, veig ací al lavabo un mirall,m'arreglaré el nus de la corbata! Cal cuida:aquestes coses...

Una conversa periodística amb el senyorPujols es pot començar, però no es pot acabar, perquè el senyor Pujols, com diria ellmateix, no s'acaba mai. Un home que és, tolen una peça i en una sola cèdula personal,filòsof, poeta, rendista, crític — de teatre, deilibres i d'art—, humorista, propietari, autordramàtic, advocat, historiador, periodista iactualment porta part del pes de la políticalocal de Martorell, sembla un home del Re-naixement, Del Renaixement? Dispensin, tiremuna mica més avall; arribem -nos fins a Romai Grècia, passant per Palestina — talment comen un itinerari estiuenc del senyor Cambó.

Roma ha donat al senyor Pujols la veritateterna del Dret; Palestina, la veritat eternade la Bíblia, però no la veritat religiosa, sinela veritat literària.-'Començo per agrair profundament la_ vi-

sita. Aquí em tenen "lluny de la ciutat ", covicreuen tots els que no es fixen que avui hiha trens, automòbils, taxis, telèfons i radio•telefonia, que permet oir el Liceu sense mou-re's del costat de l'estufa de casa. Encara quela meva casa sigui, com veuran de seguida,modesta, m'estimo més una casa a quatrevents, voltada d'arbres, que un pis o piset, aBarcelona, encaixonat entre altres pisos, comuna avantcambra del nínxol que ens esperadesprés de marts. Ja he tingut el gust desaber que tothom m'ha criticat la idea d'anata viure a fora, i jo, que tinc tantes preter,sians de poeta, entre altres coses, li dic, desd'ara, d'una manera categòrica, que d'ací vintanys, tots els senyors fills dels que em critiquen, hi viuran. Ultra això, la vida del camp,o més ben dit, de poble, es presta molt mésal treball que jo faig, que, com tothom sal•és de meditació i silenci.

—Vaja.—Podríem anar a dinar, no els sembla?

Tinc un viu sentiment que no ni hagin adver-tit amb temps, perquè hauria fet matar unallebre... però de totes maneres el vi és bo icrec que quedaré bastant hé...

—Estimat senyor Pujols, vostè sempre que-da bé...

—Moltes mercès.—De res, home, de res...El malaurat Folguera deia que el senyor

Pujols era un cas; un cas com un cabàs;corn si s'haguessin juntat en ell Plató i Diògenes fent parlar el senyor Serafí Pitarra ce'prosa. El distingit Pujols té, com tothom sap,una enorme poténcia de generalitzacions ¡ens sembla que creu que des de Ramon Llullfins a ell, ningú na ha intentat la universalització de la ciència, ningú no s'ha apropa:a la veritat...

Això pot donar a entendre que el senyorPujols és un pedant. Doncs, no. L'antípodadel pedant és el senyor Pujols. Quan escri-via al Papitu coses verdes, d'un verd de pa-gesia, molta gent es sorprenia que un filòsofescrivís xistos bruts.

—Dispensin — deia llavors —, un servidorde vostès té la veritat, i un home que ha des-cobert, així com així, la veritat, si no fa unamica de broma pot fer sospitar a la gent ente-nimentada que en veuré) dirà: "—Malo 1" ifarà el signe d'estar tocat del bolet...

Tot l'estil del senyor Pujols fet amb frasescorrents, com ara vostès mateixos podrancomprovar amb la nostra conversa, fet tambéde totes les dites populars i de tots els a partsdels veïns de l'antic districte tercer de Barce-lona, està en aqueixa definició.

El nostre caríssim Josep Maria Junoy S. J.digué de l'estil pujolià "que era un tros depa moreno untat amb mel de Vilafranca ".Exacte, això és l'estil ¡ també la filosofia pu-joliana, feta de pa d'eternitat saborosa, donadaper la terra i feta litúrgia per l'església, ide mel que és la gràcia...

Arribem a la Torre de les Hores, propietatdel senyor Pujols. Obrim la porta ¡ ens tro

-bem davant d'una caseta voltada d'un jardinettrist i ploraner. El noi Faust, fill del nostre

amic, hi és. S'ha fet gran. Es ros i prim

s'assembla el seu pare quan aquest es va dei-xar retratar pel pintor Ricard Canals. Des-prés de saludar el fill parlem de la tasca queprepara.

—Tinc molts llibres inèdits, uns completa-ment acabats; d'altres que estan a punt d'a-cabar i d'altres que •esperen la darrera con-fecció Treballo també en altres obres que tincin mente, algunes de les quals ja fa anys queles hi .porto, perquè no són sempre les pri-meres concebudes les que realitzo. Aquestaacumulació de material inèdit es deu, princi-palment a les dificultats econòmiques que re-presenta en el nostre país la publicació, per-què jo, per la meva part, 1¡ diré que venctan poc, que puc dir que em queden íntegresles edicions del que publico, perquè ningú noho llegeix ni la premsa se n'ocupa, i si sen'ocupa és per parlar -ne amb un menyspreuolímpic, i jo, per solucionar aquest conflicteeconòmic que em fa pagar tan cars els meuspropis treballs, perquè com més treballo, omés ben dit, com més publico, més diners emcosta, he decidit comprar-me una premsa itipus de lletres i fer-me jo mate¡x d'impres-sor, i també faig apendre al meu fill Faustl'art d'imprimir, a part dels seus estudis par-ticulars i les seves lliçons de piano, en la mag-nífica i ben assortida impremta B ací Marto-rell, que és del meu estimat amic Bonell, undels homes més ¡ntelligents que jo he co-negut.

Anem a taula. Presentacions breus i cor-dials:

—La meva senyora, la meva mare.., els se-nyors Tal i Tal - ..

Ja ben entaulats — podem assegurar que eldinar ha estat esplèndid i el vinet magnífic,tal com ens ho havia fet saber el nostre amicen arribar a ]'estació—, hem insistit sobre lapoca venda déls seus llibres:

—Tan poc ven? .—Molt po'e... Figuri's que del meu ava it-

darrer llibre, la Història de l'hegemonia co-talana en la política espanyola, publicat a casad'un altre editor excellent, el senyor Tobella,que en féu una bella edició en dos vodums,'a!preu de set pessetes i mitja cada un, nomésse n'han venut dos cents exemplars, i això ésmolt de doldre, perquè fa l'efecte que el nos-tre poble no té amor als estudis històrics,cosa aquesta que és molt important, com vos-tè sap, i jo sóc un home molt sincer, i pertant l'autoritzo a comunicar tot això, .i és més,pot comptar que el meu estimat amic, el se-nyor Puig i .Ferreter, amb el qual m'uneixuna amistat molt antiga perquè va començar

é

a

l ,'

kl.

i t

r

EI fill del sen yor Pujols fent de minervista.

el dia de l'estrena del seu admirable dramaLa dama alegre, i d'això ja fa alguns anys,com vostè mateix sap, ha tingut ]'amabilitatd'encomanar -me una Vida de Pitarra, per a lacollecció que ell dirigeix i que crec que es ti-tula, si no recordo malament, "Proa", obraque, precisament, ara estic escrivint, entre-tenint-m'hi molt, per ]'interès cabdal que téla vida del dit fundador del teatre català, queva ésser un lluitador importantíssim, com deseguit tindré el gust i la satisfacció de pro-var-li, com així mateix als lectors possiblesde l'obra encomanada pel senyor Puig i Ferreter, el qual em féu tan excellents condi-cions econòmiques en encarregar-me'l, que vaïghaver de dir-li, perquè no es fes illusios, queun servidor de vostès' era un autor que novenia gaire ¡ que no el volia enganyar, comno m'agrada enganyar a ningú, i, no obstant,el celebrat autor de La dama enamorada vatenir la bondat de mantenir-me l'encàrrec dela Vida de Pitarra, del qui descobriré que sibé va fundar el teatre català, va ésser no-més que per fer la guitza i brometa i peranar en contra del seriós moviment pairal delqual eren brillants mantenedors els senyorsAlmirall i Bofarull i els qui combateren asang i foc el naixent teatre català .per man-tenir aquest esperit contrari a la importànciadel moment, fent observar també que de lescent obres que va escriure Serafí Pitarra,comptant-hi les gatades, tan sols varen tenirgrans èxits cinc o sis, entre aquestes, Les eurosdel mas, Les joies de la Roier, El ferrerde taU, La dida i Batalla de reines, ¡ tan solsquan anaren a una transacció els elementsreunits sota el signe dels Jocs florals, mani

-festació literària del moviment pairal i latasca del senyor Serafí Pitarra que deixà defer-hi broma i tregué de les edicions allò queestaven escrites "amb el català del que araes parla", com tots vostès recordaran si l.ieren, o hauran llegit si no hi eren, per la qualcosa els felicito...

—I ja que parlem de teatre, no fa res?—Veurà, el teatre, com tantes altres coses,

m'ha inquietat en diferents estats de la mevavida i puc assegurar-li que en tinc dues otres d'inèdites i perfectament acabades, a partde Medeia, editada, com tantes altres obres,

¡pel meu compte particular, però resulta que

Les evocacïons d'un barret fort.— Enel nostre bar ha passat un «ehapeau mejoro»untat de totes les llums imaginables. Pro-bablèment de manufactura anglesa passatper e chez Sools».

L'important del barret, a més a més delbarret, és l'home que el duu. En aquest cases tracta d'un personatge que fa vint anysva emigrar del primer «team» del Passeigde Gràcia. — Fa vint anys que el .Passeigde Gràcia era més representatiu que ara.

Avui dia, aquest personatge del barret fortté una cara rígida de color vermell. Semblafet d'un cartó intelligent. El nas i la barbad'aquest senyor arriben a una tan íntimaconfidència , que la boca i el bigoti gairebéno tenen espai i s'allargassen envaint lesregions del maxillar, fins a les orelles.Fa vint anys aquest senior es passejava

tot el dia estirat dintre un cotxet de jogui-na i un cavall diabòlic que no es cansavade _produir bromera ; tenia a més a més ungos amb els morros premsats artificialment,imposició de la moda de l'època.

Aquest senyor ens ha fet pensar en eltemps més dolç de la nostra vida, perquèles persones i les coses tenien una certa grà-cia de somni que no tenen ara.

Les grans «vedettes, de tots els amorses feien arrossegar per dos cavalls i anavensolitàries en una carretel3a descoberta. Duienun vestit blanc o un vestit rosa que les ta-pava del coll als talons, com la cabellera dela Dama d'Aragó. 1 com que el cavalls nocorrien gaire, els nostres ulls les podien veu-re, podien apreciar tots el detallets del ros-tre darrera d'un vel finíssim. A més a mésacostumaven anar acompanyades d'un ]le-brer rus, silenciós com elles.

En aquell temps Raquel Meller va veniral món i en una barraca del Parailel canta-va cançons bastant canalles de gust tropical,vestida amb una camisa de color de safrà.

*sa

Igrames americans. -- Es un llibrei'acaba d'enviar Díez-Canedo. Un llibre

bre que pot llegir-se en si' 34°. Hem de-manat un ganivet de tallar fruita , i entreglop i glop hem anat desfent les arestes depaper.

Tallar un llibre així és com pelar una perade Puigcerdà d'aquelles que no tenen cappunt mort.

Res més a propòsit per a un aperitiu si-lenciós que la companyia oceànica i ultra-marina d'aquests epigrames de Díez-Cane-do, tallats a estones amb una pompa plate-resca, de vegades perfectes i inteldigents comuna gota d'aigua.

Díez-Canedo ha estat fa pocs dies entrenosaltres ; és el mateix de sempre ; s'haengreixat, però a la cara hi té aquell reflexd'un acalorat pàllid, com d'un home queacaba de fer un discurs.

Es, potser, dels escriptors del seu tempsi de la seva talla i de' la seva colla, el queha sabut anantenir sempre a un mateix ni-vell la profunditat i la discreció.

no les represento, ni les puc donar a conèixer,perquè les empreses no' me les volen, i encaraque això ja és prou raó, també puc dir quejo, íntimament, tampoc estic segur del valorque puguin tenir, perquè agradant -me el teatre amb deliri, confesso que no hi trobo con-cepcions prou originals perquè em donin elpát de presentar-les sigui com sigui i costiel que costi, com he fet amb les edickns delsmeus llibres, però el meu treball d'estudiar lahumanitat se m'emporta totes aquestes ener-gies, perquè per això sí que estic disposat,equivocat o no, a lluitar fins a morir ambl'esperança de vèncer tots els que ara m'ata-quen, em menyspreen o no tenen el gust d'es-coltar-me.

—Es a dir que de seguida que tingui laimpremta tornarà a publicar aquella colleccióde llibrets que anunciava a la coberta deldarrera del llibret dedicat al senyor Gaudí?

—Sí, senyor...Acabem de dinar. Hem pres cafè, copa i

cigar i sortim a passejar per la carretera

carai del Pont del Diable. Fa un vent queesvera i que talla com la conversa del senyorPujols.

—Com vostè pot observar, Martorell és unpoble exquisit i tranquil. La vida ací és deli-ciosa i la gent em respecta molt, per la qualcosa jo els estic certament agraïts. Figuri'sque ací tothom em diu "senyor Paco", ex-cepció feta del caporal de la guàrdia civil,persona molt simpàtica, que em diu "don Pa-co", i del venerable senyor rector, que emtracta de "senyor Pujols ", i vostè ha vistque en poques paraules queda demostrat l'es-tat de bones relacions en què estic amb l'ele-ment diguem-ne oficial i popular,..

—Abans, en citar el llibre Gaudí, m'ha fetrecordar que en aquell libret vostè fa unaafirmació que seria molt convenient d'aclarir,i és aquella en la qual, en parlar de la reli-gió catòlica, diu vostè que va néixer a Pa-lestina i que ha de morir a Catalunya. I doncs,que seria tan amable de dir-nos el per quèd'aquesta afirmació?

—No tinc cap inconvenient, i li respondréque aquesta explicació ja la tinc exposada enel meu llibre de Concepte general de la Cièn-cia catalana, demostrant de manera clara irodona que Catalunya ha estat l'únic país delnrín, la qual cosa ja pot afirmar-la amb lle-tres grosses perquè ningú no l'hi pot desmen-tir, que ha sabut plantar cara al poble d'Is-rael, que com vostè sap és el poble que hadominat, i domina el món civilitzat en laqüestió religiosa, a base, com tothom saptambé, de conquerir el pensament dels homessense fonaments científics, cosa que és l'idealdel nostre Ramon Llutl, continuat per la tra-

EI cartell de Wiener i Doucet.— Wie-ner i Doucet són dos concertistes que ambdos pianos de cua fan una jazz. Les teclesde l'un escarneixen les del altre, es bara-llen riuen, ploren, gemeguen i arriben auna tendresa infinita o una bogeria integral,amb aquests grans aparells de geometria fu-nerària que són els pianos, sense necessitatde claksons encenedors automàtics, xerin-gues d'injecoions, boles de billar i altres ins-truments supletoris que usen les orquestresnegres.

Aquests senvors només usen música deGershwin, de Hevwood, de Youmans i d'al-tres noms famosos entre els aficionats al discde gramola, que és una de les aficions mésdelicades entre els professionals de la man-dra intelligent, com, per exemple, l'admiratpoeta i a¢nic Alexandre Plana.

Wiener i Doucet porten, • a més a més delseu art, un cartell per a les necessitats co-ceroials pintat per Paul Collin.

Aquest cartell val tant com la gràcia delsdos músics, és un cartell vestit de frac, per-qué només admet el blanc i el negre. Lescues dels pianos semblen uns grans fetgesfets de carbó mineral, a través del negre esveuen unes ombres grises i blanques, unamena d'ectoplasmes que surten del cor des-esperat de les tecles.

Un cartell així en una paret barceloninacanvia per un moment l'aire, sembla que ales dents se us enganxi eom un estrip deboira confitada, i que els automòbils multi-pliquin per deu la natural olor de la gaso-lina.

***

Bagarla. — Ha fet una passada ràpidapel Bar, després ha sopat a la Barceloneta,i ha sortit a les taules del teatre Espanyoli ha saludat el públic. Després el sentim es-coltant un tango amb molt poca fe. Bagaríaduu una d'aquelles americanes que abansen dèiem ccuniforme de redactor d'El Sol».Americanes negres amb un fistonet de seda;l'americana d'En Bagaria és un anacronis-sne, la seva actualitat la podíem precisarexactament entre el mes d'octubre i el mesde desembre de 191 7.

A .més a més, Bagaria no duu armilla,perd duu elàstics i una corbata negra deltemps dels eQuatre gats».

Bagaria no fa discursos, però aquella to-nalitat trencada de la seva pell arriba a unaconcentració alarmant.

Sembla una gran bota que acaba el vi iembotella les mares del vi.

*x*

Sanguinària. — Entre el gris de la con-versa i el soroll del fum es veu una donasentada en un tamboret del bar. Es unapersona nova, encara no 'ha iniciat cap som-riure per ningú.

Va vestida de color de pèsol tendre, i duusabates de pell de serp.

Ha demanat un martini sec i s'entreté afer una mica de sang a la punta de la pallaque xucla amb el vermell del llavi.

JosEY MARIA DE SAGARRA

d¡ció filosòlica catalana fins al també nostresenyor Balmes, que diu—la tradició—que lavertadera religió és la que està fonamentadaen la ciència, i és per això que un dia o altreCatalunya, continuant la seva tradició, téd'arribar a realitzar l'ideal lullià que mataràla religió del poble jueu que és la que avuiencara dura, encara que ja va per terra fins

al punt que podem dir que si la religió cata-lana que la té de matar, no s'espavila i vade pressa, potser ja la trobarà morta i enter-rada...

Camí de l'estació, el senyor Pujols ens hafet entrar a una taverneta, a mitja llum, onuns pagesos juguen a cartes i Ini vellet !le-geix La Vanguardia. El senyor Pujols diu:

—Li agrairé molt que faci el favor de co-municar a tots els meus amics a qui he con-vidat més d'una vegada, que facin el favorde dir-los que tindré molt de gust de rebre'lsa rasa, que és la de vostès, per allò que vos-tès desitgin, però en aquest país, a més a mésde convidar, fa l'efecte que els has d'arrosse-

gar, perquè tinc fetes invitacions als meusarries Srs. Hurtado, Borralleras, de Sagar-ra, Aguilar i no volen venir ni estirats ambcorda, sentint-ho molt, perquè si vinguessinen dia d'òpera, ja podien estar tranquils queno se la perdrien, perquè els la faria sentiramb el meu aparell de ràdio, que també ésde vostès, i amb el qual no tan sois-es potoir el Liceu, sinó París, Berlín i Roma, en-cara que no estigui amb molt bones relacionsamb el Vaticà...

—Vaja, la darrera pregunta, senyor Pu-jols, perquè el tren està a punt d'arrencar...

—Digui, digui...—Què és el que actualment li fa més im-

pressió dels nous valors a Catalunya?—Miri, et que em fa més impressió ]i diré

que, com sempre, des que sento aquesta menad'impressions, és la poesia lírica i la pintura,i ara darrerament l'escultura, que ací a lanostra terra produeix aquest esclat inexhauri-ble de genis que van naixent cada dia senseestroncar la font...

EI tren arrenca.—Passi-ho bé, senyor Pujols.—Passi-ho bé...

FaexcEsc MADRID

Martorell, gener.

Conversa amb el Sr. Francesc Pujolsfilosof i, per ara, veí de Martorell

e 1

Davant, enfront o en contra del concepte

tradicional de Cafè (Hay tertulia») estàfent camí aquesta altra modalitat nova,mistificació pervinguda i presumida de cafè

-bar o saló de tè que no té fesomia carac-terística i pròpia.

Però, també aquí, la tertúlia hi ha pen-jat el seu tenmòmetre.

Podríem dir, en resum, que tota 7a grà-cia i tota la vitalitat dels Cafès plens de lesremors i les ardideses de les tertúlies i deles seves audàcies i crítiques, és el desequi-libri entre llur temperatura i la tempera-tura exterior. No és prou, a resoldre'l, ladeclaració meteorològica d'una temperaturaoficial.

Està clar: ço que primer se li acut a unhom de plànver és que no faci al carrer latemperatura del Cafè. Tant com de dol-dre és de criticar. ¿Què farem, Senyor,que al Cafè tot sigui calent si a fora estàtot fred? *.

Aquest desacord o desnivell de termòme-tres té potser dues solucions. 0 fer entrarals Cafès la fredor del carrer o treure alcarrer la càlida vehemència dels Cafès. Enfi de comptes, que no 'hi hagi calor mésque als Cafès és tabrnent una gran desgrà-cia i una vergonya. ¿No es podrien posar,com en altres llocs, brasers al mig del car-rer?

De moment, es produeix un fenomen con-trari. S'obren les portes a cada punt i elvent bufa en el caliu.

Els Cafès s'estan tornant llocs incòmo-des i perillosos.

Sembla, doncs, segons les mides que e'van prenent — els cafetaires i els fabri-cants de termòmetres s'han preocupatmolt — que no es vol transigir que facimassa calor als Cafès.

Potser no seria mala cosa que aquells-- tants i tants a Madrid ! — que estimen,per a la seva expansió cordial i autèntica,

el redós de la tertúlia cafetaire, per tal que.ningú no els ho tiri en cara, treballessin per-què hi hagués (recordi's la solució dels bra-sers, suara aludida) un xic més de calor.als carrers.

Ara com ara, tal com van les coses, s'estàmalament al carrer i al Cafè. I estem sen-se saber a quina temperatura quedar-nos.No ens resta altre remei que la dolça re-signació amb la temperatura oficial, que és,naturalment, una dada falaguera per a lesguies de turisme.

* * *

Potser semblarà tot això una frivolitat.Però m'atreveixo a creure que, tot al con-trard , és un problema transcendental. En elfons, l'actualitat més interessant.

Tal com, en aquest terreny, estan les co-ses, podríem dir, parodiant molts discur-sos electorals- del temps de la Solidaritat,que tot el problema es tanca en l'autonomiaintegral dels Cafès. 0, a semblança d'aquellque volia fer les ciutats al camp, fer elsCafès (eHav tertulian) en mig dels carrers.

Contribuir que els Cafès no siguin unacosa amorfa, ni freda ni calenta, és tanma-teix una bona obra.

I potser, en el fons i malgrat intencionscontràries, una escola d'energia cívica.

RAFAEL MARQUINAMadrid, febrer.

Agència exclusiva per a la venda deMIRADOR

Societat General Espanyola

de Llibreria, S. A.

Barbarà, t6 Telèfon 12781

BARCELONA

S'està produint, sens dubte, una fondaansformació radical en e1 mot i en el con-epte de (cCafè)). Resten ja pocs establi-m ents que duguin amb dignitat i amb tot

vell prestigi pansit aquesta nominació.La noble rancior dels miralls entelats i delsermells divans incòmodes té ja pocs re-resentants. Tots els cafès són rics nousue fan una ostentació cridanera i viroladae la seva riquesa.Hi ha, però, encara al mig mateix de la

iutat, Cafès que porten tal com cal la sevaella faisó tradicional. Mantenen en el tri-ijoc de les noves velleitats extremoses laobrietat del seu honest arranjament. Sónusters i remorosos, el foc sagrat que, caena flama a honor del soldat desconegut enmig del desfici inquiet de París, és unamena de recordança de l'immutable, unapalpitació de l'eternitat...En ells la roda del temps va triturant el

blat de la vida. 1 no hi ha gra de les colli-es de les hores que no faci la seva pols dearma.

Aquest artilugi que, amb patriarcal iamical filologia, s'ha anomenat tertúlia, fill,egítim, i natural ensems, dels Cafès i quepodríem, en definitiva, tenir com a nét,vingut a menys, del Senat romà, a qui'Ortega Gasset qualificà de tertulia de si-glos, és no menvs que l'exponent, la sal ia mirra de la vida m drilenya. E1 Cafèha vingut a ésser, així, una expansió ; underivatiu.

Són en veritat, els Cafès una mena determòmetres. A. desgrat de la temperaturaque faci a fora, la veritable temperatura és]a que marca el Cafè, establiment mirbfic,on, com que serveix per a tot, de vegades

fins hi donen una imitació bastant engi-nyosa de cafè.

Les darreres informacions rebudes do-neo com a molt segur un pròxim acordentre l'Església i el Govern d'Itàlia pera resoldre la famosa qüestió romana queva quedar oberta des de la caiguda delpoder temporal del papa per la incorpo-ració dels Estats Pontificis a la unitatitaliana. Tan definitiu se suposa l'acord,que d'una manera oficiosa s'anuncia lareunió d'un Concili Ecumènic en l'any1 930 com una consagració del nou estatde dret que de certa manera sembla que

ve a restaurar el poder polític del papatdesprés de seixanta anys de haver-se'nconsiderat desposseit.

Aquest esdeveniment tindrà una grantranscendència històrica i haurà d'ésser

objecte d'una especial atenció —que nodeixarem de donar-li — quan es realitzi.Però de moment, cal fer observar que lesactuals negociacions representen una

transformació substancial dels termes enqué s'havia mantingut fins ara plantejatel problema, tant per part del Vaticà,com per part del govern italià. Per adonar una idea d'un dels aspectes mésinteressants que tenia aquest afer en els

ambients polítics d'Itàlia abans del fei-xisme, ens sembla oportú copiar, com amés característiques, unes paraules deSonnino, l'antic President del Consell iMinistre d'Afers Estrangers, parlant ambun dels representants més ilustres delpartit catòlic anglès.

a Els catòlics anglesos hauríeu de com-pendre que la qüestió romana és molt

més complexa del que imagineu. Vosal-tres creieu que el papa i el Vaticà desit-gen realment recuperar el poder tempo-ral i que la qüestió romana no quedaràresolta fins que l'obtinguin.

Hi ha alguns personatges catòlics queefectivament pensen així, però no tenencap influència. De tant en tant, quan elscardenals s'animen, també parlen enaquest sentit, però en el seu interior sa-

ben tan bé com nosaltres que la qüestió

romana va quedar resolta el dia que les

tropes italianes varen entrar a Romal'any 187o, i que no pot interessar a ellsni a nosaltres arribar a una reconciliació.

Cap de les dues parts no pot admetreque es pugui dir que el papa és el capellà

dei rei. Aquí teniu el meu cas personal.Sóc protestant, però sóc italià. Jo consi-dero l'Església com la més gran institu-ció italiana, com el principal instrumentd'acció per a l'extensió de la italianitaten el món. La seva jerarquia governantés gairebé tota italiana, i de fet, si l'Es-glésia ha d'ésser romana i administradaamb èxit, aquesta preponderància had'ésser mantiguda, perquè als italiansens seria difícil poder tolerar entre nosal-tres un papa estranger, ni una jerarquiaestrangera. Per això desitgem que el Va-ticà sigui italià. Si es produís una recon-ciliació entre el papa i el rei ; si el papadeixés de protestar contra el seu empre-sonarnent, no tardarien molt els catòlicsestrangers a sospitar que el Vaticà ésmés italià que catòlic, i vosaltres—elsanglesos com els altres — insistiríeu pera obtenir com una mena de representació

proporcional en el Sagrat Collegi de Car-denals. En el temps, aquest estaria com-post d'una majoria d'estrangens. Un bon

dia elegirien un papa estranger i ens veu-ríem obligats a demanar que sortís de

Roma. Els homes del Vaticà ho sabenprou bé, i és per això que persisteixenen una actitut anti-italiana i protestencontra la nostra opressió. De totes mane-res, quan es presenta una ocasió de ser-vir els interessos de l'Església ambacords parcials amb el Govern italià nodeixen d'aprofitar-la, amb la codició,però, que no se'n parli. Seria dificil man-tenir l'hegemonia italiana a l'Església sis'estengués pel món el dubte que els car-denals italians poden sentir aspiracionspatriòtiques. Per aquest motiu quan par-lem d'establir un modus vivendi entrel'Església i l'Estat italià, les dues partsestém d'acord en que convé més als inte-ressos generals fer un pacte reservat en

lloc d'una concòrdia massa aparent. rr

Les previsions de Sonnino, en altretemps famós. diplomàtic, sembla que noes confirmen. Si les informacions oficio-ses són exactes, no tardarem gaire aveure'n els resultats. Pel dia i r, aniver-sari de l'elevació de Pius XI el Ponti-ficat, s'anuncien declaracions definitivessobre aquest importantíssim afer.

r VVVVVIYVt1VVtyVyyyYY'

uauAAuAuA ÅAAu££ ^Á AAaA ÁÀÁÀAÀ4..íi

N

►^

►^

H 1 I 1 i^

N

I t Z ' i1►^

NNN 1' '

►'.4H

ÑN►4 % , • . ►^

►^

►^►N4

►,¡.. e N► ^I

^AA,*AuuAtAa.^AuAAAaAÀauA^iu^ i

{. Vda. de Josep RibasMOBLES 1 DECORACIÓ

CASA Ff.'NDADA L'A1VY 1850

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.- BARCELONA

J OIEJ ^1ÆLLOTGES........ ......•..••.•.••

• .....................•

RAMBLA bELCEr1TRE 33Dassatge Bacardi 2 N

MIIWf^R- . .

.La Revolució Políticas EL CAFÈ ¡ LA QÜESTIÓ ROMANAd'Alemanya (Comèdia vella)

UNES PARAULES DE SONNINO

! piar-se la ideologia nacionalista, puix queLes conseqüències de la guerra han la socialista i l'autoritària estaven em- tr

estat el plantejament de greus crisis, que maridades. No ; àdhuc que no s'hagaés c

no tenen parió en la història. Règims po- produït la revolució russa i la revolució

lítics que semblaven desafiar el temps, italiana, Alemanya hauria escollit la ideo- el

han tombat com castells de cartes ; idees logia nacionalista, perquè ni el comu-abstractes han obtingut concrecions po- nisme ni l'autoritarisme són consubstan-lítiques, que tothom pronosticava utòpi- cials amb la raça germànica i per conse- qques ; conquestes liberals que es mostra- güent inaplicables en la política d'un d

ven definitivament fixades, s'han allomat poble que vol ésser, essent ell mateix,

al de morts que es creien soterrats ; única manera d'influenciar i de prevaler. cpesparticularismes judicats impropis de figu- L'eficiència d'un moviment polític o v

rar en l'ordre general d'idees han de- social està supeditada a la potencialitat p

vingut ideologies polítiques de gran en- espiritual de la gent que el sustenta, o, svergadura. si es vol, a la vellúria constantment re- a

1Aquestes crisis estan principalment re- novada de 1eis idees que caracteritzen la

presentades per la política d'Alemanya, raça. No hi ha pas idees absolutament

Rússia, Anglaterra i Itàlia. Concretem- noves; les idees preteses tals són senzi-

nos, per avui, a tractar de la crisi d'Ale- lles continuitats més o menys desplega-

manya, a la qual, per la seva intensitat des, combinades o no amb algunes al-

i radicalisme, es pot donar el nom de re- tres, totes elles però, igualment anees- t

volució. Revolució perquè la política ac- trals, aplicades al moment polític que f

tual d'Alemanya és, a l'interior i a 1'ex- passa, o del qual es preveu l'aparició.

tenor, absolutament oposada a la polí- El comunisme, o amb més propietat, 1

tica rectora d'abans de la guerra ; revo- la dictadura del proletariat, no és a Rús-

lució perquè el canvi no radica en la tàc- sia cap idea nova ; la dictadura és una

tica, sinó en la ideologia. idea mare d'aquella raça, de form que, 1

El règim polític interior d'Alemanya la República dels Soviets és la repetició

d'abans de la guerra era tan consolidat, històrica de l'absolutisme rus, la conti- 1

que es podia permetre el luxe d'expendir nuació de la història d'un poble que no

idees dissolvents, i contenir en el marc ha conegut la plena propietat, on el tsar

estatal països més o menys enemics de ha disposat enterament de les vides, de}'Imperi. Exteriorment, Alemanya era en- l'activitat i dels béns dels seus súbdits.

cara més forta. La cultura, l'organitza- La tradició germànica no és pas d'aques-

ció en tots els estaments socials, i la po- ta llei. Tampoc s'avé amb l'autoritaris-

tència guerrera tenien bocabadats a mit- me permanent. El règim feixista tan sols

ja humanitat. La certesa de seguretat Pot subsistir en un país milenàriament

interna i la sensació justificada d'influèn- tiranitzat. La història de Roma i la dels

cia mundial originaren, potser, la idea pobles italians són fins a Garibaldi exan-

que Alemanya havia d'ésser positiva- Pies de tirania.

ment el guiatge del món. I aquesta idea Altra ha estat la història d'Aleanaiiya;

havia envaït amb tanta plenitud l'esperit aquesta història es refiecteix tan Y més'

dels alemanys, que, exaltant-se, s'imagi- bé que en el mateix Imperi germànic, en

naven Europa com una tribu desorganit- les nacions poblades pel tipus nòrdic al

zada, anárquica, que de necessitat recia- qual pertanyen els alemanys. Suècia, No-

mava un senyor capaç d'estructurar au- ruega, Dinamarca, Holanda, Anglaterra

toritàriament la dissoluta societat euro- en part i els nuclis dominants dels Estats

pea. Units mostren quina és la història vi-

La victòria dels aliats esfumà la ideo- vent i l'esperit de la raça. No hi ha pas

logia germànica. Si, per atzar, romania en les nacions poblades per gent del ti-

algun alemany que no s'adonés del dal- pus nòrdic ni comunisme, ni cesarisme.

tabaix, la bena li caigué dels ulls en veu- En totes elles hi ha, però, una idea domi-

re que el seu país era posat a l'encant, nant que té la seva expressió i realitza -

que l'Estat fallia, i que el territori era ció política en dos mots :autonomia i

ocupat i controlat per estrangers. Però federació. Aquest sentiment de llibertat

una derrota no és completa, sigui la que conectiva és el comú denominador dels

es vulgui la seva magnitud, si no afecta pobles de tipus germànic.

l'esperit. L'esperit germànic després de Si Alemanya, en la terrible crisi de la

l'armistici romangué incòlume. El que Post guerra,

, la ideologia nacio-arborper

à

s'ensorrava era la ideologia autoritària, nalista-

no fou càlcul, ni arbitrària-

però no ]'esperit. Si bé la ideologia au- ment. En realitat, ço que isembla una

toritària és una de les característiques tria, fou una imposició : la imposició na-

racials germàniques, no és sola ; una al- tural del valor espiritual més fort de la

tra n'hi ha de més constant i pròpia que raça.Saber el que Alemanya havia de fer i

aquesta. Que Alemanya espiritualmentcom s'havia de valer de la nova ideolo-no fou vençuda; ho prova el fet de lag'a, fou el problema que, com tots elsrapidesa amb qué reaccionà. En aquellProblemes vitals, es presentà de seguida.

moment, d'haver existit un aparell pera midar la intensitat espiritual, segura- M. ROSSELL I VILAment que en cap dels ex-belligerants, lagraduació no hauria estat tan alta cotñfou en els tres o quatre ays següents dela postguerra a Alemanya.-

Activitat espiritual vol dir ésser. Esser. Heus ací la qüestió transcendental d'A- P

lemanya• Esser, i no empetitint-se ; ésser,P1

ccPi no d'acord amb la derrota material, orsinó amb els valors morals. ¿Com podia AV

Alemanya, volent ésser, acceptar el pro-, ) ..tectorat forçat o control propi dels po- ^` ables vençuts, no havent despès, no ha-vent perdut ni una caloria de la seva e 'energia espiritual?

^► ^o

Les races, en llurs crisis profundes, ¡á ? ^P'-

troben els mitjans de renàixer en la seva § ^^ i '' 1'

pròpia riquesa espiritual. La voluntatd'ésser el mateix que es fou, la necessi-tat sentida per Alemanya d'ésser primera —Només tu m'has restat fidç, pobrepotència europea i guiatge del món, no • amic meu.l'abandonà ni en la terrible crisi que se- (Giornnle d'Italia)

guí a la signatura del Tractat de Ve -sailles. La raça germànica trobà en elseu esperit la fórmula salvadora.

VIDES PARAL'LELESEn aquell moment, tres ideologies po-litiques prevalien a Europa : la socialis-ta, l'autoritària i la de les llibertats col- L' ensenyament lectives. D'aquestes tres, Alemanya n'ha-via de triar una. Objectivament totes d 1 h i s t ó r i aelles tenien un prestigi entre els al - e amanys. Els pontífexs socialists eren ger- monsenyor Langé- ElsenyorLéonMous-mànics, i el partit socialista alemany, un nieux escriu en el pre- sinac escriu en defensamodel d'organització. La ideologia au- faci d'un manual d'his-

tòria per a les escolesde les divulgacionshistòriques fetes amb

torit taria era ben fàcil de rependre, i en dels Maristes: films soviètics:aquell moment de relaxació social, hau- . La història és la r S'escullen els Jets

ría tingut l'èxit assegurat en las classesèg gnarració delsfels ,ea-litaats amb el permís

històrics rigorosa-mentcomprovatsas'ex-

conservadores de tot el món. Finalment, de Déu pels homes posen tal com unexa•

la ideologia nacionalista era així mateix que cll ha Jet lliures.Aquests Jets han dés .

,nen marxista exigeix.Altrament dit, els fets

viva, puix que el règim federal és vigent serexposats ijatjatsa històñts han d'ésser

a l'Imperi. Era necessari decidir-se. •De 1a llum de l'Evangeli•Perquè la història s'ha

considerats segonsuna visió comunista,

les tres ideologies a escollir l'última sea- de veure corn l'evolució projectant els esdeveblava la més feble, mentre que les al- providencial de la hu- 1 niments del passat da-

tres dues apareixien en consonància amb manitat entorn desucrist, al qual les na-

munt el pla social revolucionari d'avui, i

la crisi àlgida de tota Europa, la gran cionsforen donades en aixies/a veure la real

crisi proletària i la d'autoritat. Malgrat patrirnoni.x continuïtat de la his-tòria i la veritat és més

aquest aparent desavantatge, Alemanva veritable.»;escollí la ideologia nacionalista. Està vist que no hi ha una gran inventiva

Cert que Lenin s'havia avcnçat im- per a trobar noves formes de complicarplantant el comunisme, i Mussolini el l'existència. Tots els que s'empesquen

1cesarisme. A Alemanya, doncs, no li aquesta feina se segueixen els uns als altres

quedava altre remei, es dirà, que apro- com els catúfols d'una mateixa sínia.

d M[RALIOR

Una matinada fresca o Jordi i Núria ELS LLIBRES"Sketch" inèdit de Rossend LLATES

EL CONTE ARNAU, poema de Josep Maria de Sagarra

Personatges I Jordi, 25 anys1 Núria, Ig anys

Recó de la muntanya; una font anab elseu safareig sota ¡ni gran olm; un prat aldavant amb un rec per on s'escola l'aigua quesobreïx del safareig; el creua un caminet ambuna passera feta d'un tauló. Tardor. Núriadornb sota l'arbre al costat de la font. Horade sortir el sol. Jordi entra vestit de caçador,amb el sarró buit i la canana plena.

JORDI +Aquesta és l'última. Cada diumen-ge resulta que m'haig de llevar a las tresde la matinada, i trescar fins a posta de sol.Després, el vagó de tercera atapeït i brut queem torna a Barcelona. Total per no tocarperdiu ni llebre. Ja estic tip de costes, serra

-lets, cingleres i torrenteres. Això de caçars'ho han empescat els gossos i només és boper a ells. Fet i fet, treballes més les festesque els dies de feina. (Se sent un tret.) Comes diverteix l'imbècil d'En Jeroni! Tots elsperdiguers l'aclamen. El meu gos, quan havist que no tacava res, m'ha mirat amb in-salència i se n'ha anat resoludamente amb ell.Bon profit te faci, quisso! AI capdavall etsnomés, parlant amb perdó, un petaner • (S'a-dona de Núria.) Carat, una xicota que dorm.Això és una situació de cançó popular. Elcaçador i la pastora; sinó que no és cappastora. Es una excursionista, una de lesque tenen la ceba de les muntanyes.

I fa goig.Sí, sí. "Una matinada fresca" i "No em

Trobo perdiu ni llebre per a poder-li tirar"ja es això... "Si cm tira l'amor i em toca"...ara no sé més com va. Però el caçador tiraun pom de violes al pit de la pastoreta, enla cançó "Les violes eren fresques ", "i lanina es desperta " Això de violes és undetall folklòric de gran importància. Es allòde "Flors i violes i romaní ". Per aquí noveig violes, només hi ha créixens a les vora

-des del rec. No 1 una pedreta... més benpensat, aigua pura, fresca i regalada. (Fica lamà al safareig.) Redimoni, que freda! (Es-quitxa la tiara de Núria, ella bada els ul!smig ensenyada; i, després s'incorpora viva-ment.)

NÚRIA. — Què hi ha, què bassa ?... Ahqui és vostè? Què hi fa per aquí? Vagi-se'n,vagi-se'n... si no se'n va, - crido.

JORDI. — Perdoni si no demano permís pera entrar; m'havia imaginat que érem a l'airelliure. Aquests arbres, aquest cel i aquestamuntarsya m'havien, segons es veu, enganyat.

NÚRIA. — Na estic .per riure, jo; el quevostè hauria de fer, si tingués vergonya, ésanar-se'n d'aquí immediatament. Es a dir, sitingués vergonya ja no s'hauria atrevit a des-pertar-me. Però si no se'n va, cridaré els decasa, sent?

JORDI. — Vostè em fa la cara d'anar alPalau de la Música Catalana tot sovint.

NÚRIA. — Jo a vostè no el conec de res, niganes.

JORDI. — Una ran.çó popular, que vostè deuhaver sentit, de segur, té la culpa de totala meva gosadia.

NÚRIA. — Com?Joxnl. — Com ho sent. No recorda allò de

(canta) "Una matinada fresca ".;.,i'NÚRIA. —'Ah sí 1 ja ho entenc.JORD I. — Doncs, , llavors, no crec que tin-

gui inconvenient a perdonar-me, si m'he atre-vit a gosar en escena una ingènua cançó pas

-torívola den nostres avis.NÚRIA. — Bé... però, al capdavall jo no el

conec de res. (Va per alçar-se; Jordi l'aturaamb un signe de mà.)

JORDI. — No en faci pas cas! ni jo a vostè.A casa em van posar Jordi. (Fa una reve-rència.)

NÚRIA. -- Quina casualitat! I a mí, Núria.JORDI. — De manera que fem una parella

d'En .Folch i Torres, oi?NÚRIA. El llegeix gaire? Ha vist "Els

Pastorets" ?JORDI. — Núria, vostè es riu de mi... ja

sóc un xic grandet.NÚRIA. — Vint-i-tres.?JORDI. — Vint-i-quatre; d'aquí un mes, vint

-i-cinc.NÚRJA. — No és cap edat.JoRDI. — Es i no és; segons per on se.

mira;NÚRIA. — Jo, en tinc dinou.JORDI. — Dinou anys? Dinou anys és, com

si diguéssim, e1 rovell de l'ou dels anys. Uncap de nena amb una figura de dona; un corverdosenc i uns llavis madurs; uns pensa-ments de criatura, però amb l'esclat de llumde la jovenesa. Es tota la malícia en tendre.

NÚRIA. — Vaja, vaja, vaja... (Fa com sivolgués aixecar-se, però resta seguda,)

JORDI. — I... si, posats que estem a repre-sentar la cançó popular del caçador i la pas

-tara, tiréssim endavant? Ara venen aquellsversos: "Què feu aquí, galant jove, què ve-niu aquí a buscar?" EI galant jove, malm'està el dir-ho, soc jo, i vostè m'ho pre-gunta a mi. Jo li responc, en la can çó: "L'a-mor vostra, donzelleta, si me la voleu donar".Podem interpretar aquest passatge.

NÚRIA. — Ai no, això sí que no 1 Amb lacaminada tinc els peus que em fan un ma]que no m'hi veig. I quan els peus fan mal,el cor és insensible. ¿Què ho deu fer, quequan els peus ens fan mal, el cor sigui in-sensible?

JORDI. — No ho sé ; misteris del cor i delspeus. Vagi a saber. Francament, jo l'haviapresa per una de les de la ceba excursionista.

NÚRIA. — No puc veure les excursions niles muntanyes. El mal és que el meu parellegeix. I un home, quan comença a agafarllibres, ja està perdut. Per culpa de les lec-tures del meu pare, ens toca llevar-nos cadadiumenge a les tres...

JoRDI. — Com jo.NÚRIA. — Rodar per ci per lla...JokUL — Com jo.NÚRIA.—Baixar i pujar, pujar i baixar...JORDI. — Com jo, com jo.NÚRta. — Trepitjar pedres; esgarrinxar -te

per les bardisses.JoRDL — Exacte, exacte que jo.NÚRrA. — I quan fa força fred, anar per

la neu. El meu pare sosté que hi fa calorHo deu haver tret d'algúu llibre. El que ésjo, trobo la neu freda.

Joxus. — Naturalment. Núria, vostè i jóens podem compendre. Jo, guarnit de caçadorcom aquí em té, sóc una víctima. Fa cosad'un any que em deixo ensarronar per unacolla d'amics... Res, les males companyies...

NúRIA. — Miri els de casa; fan gimnàsticasueca allà baix, a aquell prat... els veu?

JoRDL—Ah, sí! Són aquells?NÚRIA. —Aquella senyora que està ajegu-

da i tira les cames enlaire i després les tornaa baixar, és la meva mare; diu que fent-hoaixí acabarà per aprimar-se. Aquell magrissóque belluga els braços, és el meu oncle. Re-sulta que és un procediment infallible per fer

-se més robust i més ample de pit. El meuoncle és vegetarià i d'un centre excursionista.E's ell que va portar .per casa aquells llibrotsque ens han fet fer tant de camí.

JORDI (amb compassió). — Així es passa elsdiumènges z

NÚRIA. — També tirem fotografies. Cadadiumenge és el mateix. Resulta un eusopiment.En tenim que no caben pels calaixos, Lameitat no surten aprofitables i ]'altra sóniguals, idèntiques, semblen calcades de les deldiumenge anterior.

JORDI. — Quina manera de passar les fes-tes més ensopida que fem vostè i jo! I perensopirnos, ens fatiguem, encara. 'Fóra mésbonic celebrar-les segut o ballant una mica.

NÚRIA. — No pas sardanes!JORDI. — Mal per mal, més m'estimo sar-

danes que no res. Que no ha estat mai aSarrià?

NÚRIA. — Hi visc, Jordi, hi visc; allí noes parla d'altra cosa que de sardanes. Entenim per dinar, per sopar i..: per dormir.

JORDI. — En canvi, a pagès només parlende balls moderns.

NÚRIA. — Vet aquí l'única cosa que emfaria viure a pagès. Tret d'això ja s'ho po-den confitar els pagesos.

JORDI. — I els pastors.NÚRIA• — I els rabadans.JORDI. —, I els vegetarians.NÚRIA. — Si fins el .poeta Sagarra, que va

escriure, quan era jovent: "Com les munta-nyes no hi ha res al món "", ara que té unbon pam de front se n'ha anat a les platgesi no s'ha mirat cap més muntanya!

JORDI. — Vol creure'm? No en -parlemmés; parlant-ne, ens posem de ma] humor ipassem l'estona rondinant com dos vells. Vos-tè i jo, en comptes de trobar -nos aquí fetsdues víctimes, hauria - valgut més que ens ha-guéssim conegut al cine; cus hauríem sentitmés simpàtics. Mentre que ara, ens donemvergonya d'estar l'un davant de l'altre ambaquest aire de derrotats.

NÚRIA. — Ah! Si fóssim al Coliseum o alPathé!

JoRDI. — Què?NÚRIA. — Res.JORDI.—No; digui, ja pot dir,NÚiuA. — Res.JoRDs. — Què anava a dir?NÚRIA. — Res.JORDI. — Doncs, miri; ja que vostè no vol

dir-m'ho, ara li endevinaré el pensament. Sifóssim al cine, parlaríem tranquilament asse-guts (s'asseu a terra) més bé que aquí. Ai!

NÚRIA. --Què li passa?JORDI. — Res, una punxa. Seguiríem aquells

arguments romàntics; novelles de portera, sivostè vol; però que, entre la musiqueta i lamitja claror, s'empassen com a bresques. Ensemocionaríem; ens entendriríem plegats. Jo, através de les fosques, endevinaria la lluïssorblava dels seus ulls, i (Li mira els ulls.) Sí,són blaus,

NÚRIA (somfosa.)—Ah! (Reprenent-se.) Nosigui ximple.

JORDI. — M'ha trencat les oracions ambaquesta interrupció i ara no sé què anavaa dir-li; però estava molt ben pensat... Ah, sí!deia, doncs, que quan dos s'entendreixen ple

-gats per una cosa tenen una certa tendènciaa entendrir-se l'un amb l'altre.

NÚRIA. — Quan jo vaig al cine només emmiro les pellícoles; no m'agrada que em do-nin conversa.

JORDI. — ¿Però que no li semhla prou con-versa callar plegats, l'un al costat de l'altre?

NÚRIA. — Què vol que li digui; com a con-versa, no és conversa.

JoRDt. — Doncs, què és?NÚRla — No ho sé ; és allò que en diuen

estar de costat al cine. .JORDI. — Són les idees que es van gronxant

dintre d'un cert endormiscament i el cor queendevina un altre cor, i aquell record delrosat d'uns llavis que has vist entre pellículai pellicula i que llavors endevines, natural-ment, amb la memòria.

NÚRIA. — Vostè endevina massa; ha co-mençat endevinant-me el que pensava que jopensaria al cine; després ha explicat quem'endevinaria els ulls (que per cert que quanha dit que eren blaus, no n'estava gaire se-gur, confessi-ho, i això, després de, l'estonaque parlem, és una ofensa). També diu quem'endevinaria el cor, els llavis. Sap que litinc por?... a veure si en comptes d'un joveés una sonàmbula!

JoRDL — Oh, si fus sonàmbul ! me l'apen-cin a de memòria; li escorcollaria els secretsde l'ànima; viuria dintre dels pensaments de

la Núria com el peix a l'aigua i no meomouria mai.

NÚRIA. — Potsé s'equivoca desitjant això.JoanL — Què vol dir?NÚRIA. — Que les dones no som gaire poè-

tiques; enganyem amb el físic; enganyem sen-se voler. Miri; li seré franca; tota .l'estonanomés pensava en el máleït mal que em fanels peus. Em fa una malícia. Vingui'm araamb romanticismes!

JORDI. — Núria ; ja veig que vosté és crueli coqueta amb mi. La franquesa és l'armade la seva coqueteria.

NÚRIA. — Cadascú fa la guerra com pot;a més, vostè no és pot queixar. Ja li he ad-vertit que tenia el cor insensible, per avui.

Joaos. — Per avui només?NÚRIA. — Això sí que no sabria dir-l'hi.Joai. — Sinó que tinc por que se'n rigui,

continuaria fent d'endevinaire.NÚRIA. — Per mi, faci.JoanL — No ; un altre dia.NÚRIA. — Ara és vostè qui fa coqueteries.JORDI. — Ens ho anem passant de l'un a

l'altre.NÚRIA. — Ja sap que les dones som tafa-

neres; apa, digui!JORD I. — M'ha de prometre abans una cosa,NÚRIA. — Segons què sigui.JORDI. — Una cosa completament innocent.NÚRIA. — Aleshores, per què em vol fer

prometre zJoai. — Prometi.NÚRIA. — Digui,JORDI • — Dones, que vostè; Núria, vostè i

jo... que, a mi m'agradaria poder somiar,somiar!

NÚRIA• — Ui! com s'espatlla això!JORDI. — Sento com una inspiració per din-

tre que no em deixa parlar; però que emvoldria fer parlar; una cosa per l'estil alque deu succeir als volcans quan estan apunt de...

NÚRIA, — I jo sento haver-me'n d'anar.(Va per alçar-se.)

JORDI • — No; Núria, no. (Li agafa la mà.)Les cançons populars, encara que no sovint,de vegades mereixen que el cor les escolti.Jo, des d'avui.., ah... ah... (fa un esternut).

NÚRIA. — Ho veu com és diferent la Na-turalesa i el cine? Vostè fa esternuts, jo tincmal als .peus. Jo em preocupo del meus peusi vostè del seu nas. Que prosaic! Manera d'es-tarnos l'un per l'altre; manera de ser senti -mentals en aquestes condicions!

JORDI. —,Maleïïdes muntanyes 1 (esternuda).NÚRIA. — Més val que ho deixem córrer.

(Se senten crits de "Núria! Núria! ") Hosent? Els de casa em criden. Adéu. (Prcfvad'aixecar-se.) Ai, Ai! em fan mal tots elsossos.

JoRDL — Doni'm la mà. (L'ajuda i fa unesternut).

NÚRIA, * Jesús.JORDI. — Gràcies.NÚRIA. — Adéu.JORDI. — Quan ens tornarem a veure, Nú-

ria ?NÚRIA.—No sé; dimecres anem a l'Orfeó...JoaDL—Vol dir a l'Orfeó?NÚRIA. — Miri ; demà amb unes amigues,

faré una escapada al Coliseum... Però, dei-xi'm anar.

JORDI. — Deixa-me'n anar tú.

(Teló ràpid)

vfD

n

BIBLIOTECA A TOT VENT

DONARAPTADA

Per FRANK THIESS

Traducció d'ALFRED GALLARD

3 pessetes

És la trajectória d'una passió catil-pable; de l'enlluernameni;Srimer fansa la freda lucidesa final en qué totés, pel yrotagonista, motiu d'auto-acusació.

Edicions PROA, Riera Folch, 40.-BadalonaOficines a Barcelona: Asalto, 49, entrl.

Amics de la LecturaEI més gran assortit de Barcelona enllibres francesos, anglesos, italians, es-panyols, catalans, etc., els trobaran al'antiga Casa PIAGET, fundada en 1845,

anomenada

LLIBRERIA FRANCESA8 i 10, Rambla del Mig

Deu mil versos sobre un tema essencial-ment dramàtic, tivant de saba racial, gene-rós de llum i de color com El Cornte Arnau,de Josep Maria de Sagarra, no és cosa decada dia ni de cada any, en la nostra vidaliterària. E un fet tan extraordinari — simés no per les proporcions i per l'ímpetuque tanca — que es fa difícil de comentar-loen un espai limitat. Tractar d'una obra comaquesta es perillós. El corrent és tan fortque, en abocar-s'hi, un hom n'ha de sentirl'atracció vivíssima. Hi ha tan belles inrat-ges , és tan sucós i sobreeixidor de tota me-na de sensacions, la nostra llengua hi cantaamb tan ampla sonoritat, que un hom té

Qpor del deliciós vertigen que se l'enduria.ui, després de llegir un cant d'aquest poe-

ma, no senti una bonior enterbolidora i ex-citant, ja pot renunciar a llegir versos, per-què tots els secrets de la poesia romandran,per ell, rera una porta tancada. Per judicarel poema cal, però, aclucar-se d'ulls i dei-xar-se dur tina mica pel seu corrent. Calimaginar que un hom devé confusamentsubstància de l'obra poética, perquè no espoden compendre les coses sense, abans, po-sar-se en el lloc de qui les ha fetes.

La crítica peca sovint de manca de sim-patia ¿itellectual, ¿Cóm és possible penetraren la trama complexa de les intencions iatenynmtents d'una obra, qualsevol que si-gui, si hom és cohibit per una sensaciód'abstenidora antipatia? Potser és per aixòque Sainte - Beuve fugia tant dels seus con-temporani s i s'entretenia a furgar en altressegles, lliure de seguir les actuacions i re-pulsions del seu gust. Es per això mateixque el crític obligat a parlar d'un llibre delseu temps, més acostuma a descobrirnos laseva doctrina estètica (o, si no tant, el seutarannà), que no pas ens fa adonar de les ex-ceiiències o defectuositats del llibre de quèpaila. No tothom sap oblidar els seus senti-ments -edn judicar els sentiments d'un altre.No^c'thom es plau en la discrepància i enla contradicció, via que pot dur a la veritatmés de pressa que no una desinflada coinci-dència.

Aquesta actitud de simpatia de l'esperités imprescindible per llegir un poema. Si undesconegut ens confessa quins són els poe-mes que ha pogut acabar i els que hagué dedeixar a mig caní, ens donarà mig feta la.feina de definir-lo . Sabrem si és un tempe-rament digressiu o dissertador, abstracte oamic de coses concretes, quin dels cinc sen-tits predomina en ell i tot un raig de cosesmés. El Comte Arnau és un poema que aju-da molt a crear en el seu lector una atmos-fera propícia. Es un poema d'intenció épica

de potència dramàtica. Molts dels seusversos reclamen l'amplitud d'una sala d'es-pectacle . En llegir-los sentiu que la vostraveu interior puja de to. Són versos que espodrien traslladar del poema a un drama,sense perdre ni mica del seu meravellós es-purneig. Cada un dels deu cants d'El Com-te A'irnau són com un acte d'una tragèdiamagnifica. A En Sagarra no li costaria gai-re d'escenificar el seu poema. Als que creuenque la poesia èpica i la poesia dramàticasón, com en la mitologia, dues muses dis-tintes, se'ls podria 'oferir El Comte Arnaucom un exemple contrari. La poesia és èpi-ca bon punt arriba al domini imponderablede la grandesa, en trobar el to més alt del'expressió, en mesurar les accions i passionshumanes amb amides més fines que el centf-mebre. 1 la poesia és dramàtica si dóna con-sisténcia de vida al somni, admetent que éscom un somni tot el que es pot deslligar dela realitat estricta. Les dues condicions es-sencials d'El Comte 1rnau són la grandesai el dramatisme. Un dels mites més bells dela nostra terra — és a dir, Im somni cristal-jitzat en llegenda — és dotat, en .aquest poe-ma, de les màximes aparences de vida. 1aquestes aparences són tan fortes que enmolts moments la pura substància líricas'emmotlla en vividores formes de diàleg, .iels personatges s'acosten a parlar-nos a caud'orella. Ça i enllà de la lectura , sentiu devora la calidesa de l'alè del Comte Arnau,o un lleu fregadís de la pell blanca d'Ade-lais. -

x^r

Sagarra ha emprat per nucli del seu poe-ma un dels mites més rics en dramàtica dela nostra lírica popular. Si El Comte Arnaués la nostra cançó més vella, la de rels mésenfondides en el pòsit de records medievals,és també una de les llegendes més vividores,que no perden actualitat ni frescor. Parladel que no és d'ara ni d'abans, sinó de totsels temps. Es l'encarnació d'una mena devida, tan arrapada a les coses terrenals, quela concentra tota en la pura acció, oms enllàdel mal i del bé, per sobre les defenses de lamoral, indiferent a les conseqüències i a lescauses. Quan el contacte amb la terra éstrencat, és quan la consciència es desvetlla,i llavors la ingravidesa de l'esperit sobreïxde tot el que ha perdut la carn, i tant enyo-ra la bellesa dels arbres i les muntanyes— que abans no veia — com li requen elsgaudis del cos, esdevinguts fantasmes in-aferrissables. Es una qüestió tan vasta quemig món cap dins dels seus límits ; tant l'a-mor del cor com l'amor dels sentits, les pas-sions i les accions humanes. Bona part dela filosofia i de la teologia tenen innombra-bles punt de tangència amb 1'amplíssimacorba que descriu aquest desig insatisfet detots els Comtes Arnau que hom pot ima-ginar.

D'aquí li ve la grandesa al mite del cava-Iler que després de mort encara corre a ca-vall, i deixa fumeres i olors de sofre, i téunes mans que es poden veure, però que cre-marien al qui gosés tocar-les. Es un miteque amb el nom del Comte Arnau o atnb

cent noms diversos pot omplir mil caires d'i-maginació vagarosa.

En el poema de Sagarra, aquest mite s'in-dividualitza amb una fermesa i una claredatque ]'allunya de tota imprecisió i de totaboira de simbolisme. Tot i essent un símbol,el seu heroi es comporta com si no ho fos,al revés del que passa en tants poemes èpicso dramàtics. El Comte és un home de noupams d'alçada, negre de barba i amb els ulls«d'un to com 1a fulla de l'alzina,,. Es unhome que fa molt de mal i sap que en fa,que imposa com a llei la mida de la sevavoluntat. Ell diu:

la llei que guia el meu camí és aquesta:la llei de les cinc ungles de la mà.

1 si li diuen que ve d'algun recó de l'infernla llum que porta dins, ell contesta:

la meva llum ve de les meves venes,i a les venes tan sols s'hi cria sang.

No nega cap de les seves accions ni voljusti fi car-les. Mentre la mart és lluny, laseva consciència és un lloc immòbil, on nocauen pedres. El seu pensament no allargamés que els seus sentits

palpem les coses sens tocar-rae el fons,obrim els ulls, movem les dents i els llavisi no vulguem saber-ne les raons.

EI Comte és l'home qué ara hom anomenaprimari, ]'home que va al dret, que diu laveritat i no deforma cap impuls del seucor. Un corb que voleteja pels marlets delcastell li diu tot el que és:

Ets com sin sant, però ets un sant del mal

**sr

Un mite com aquest és prou per omplirla més forta armadura. Saganra hi ha posatdeu mil versos que s'aguanten com una cas-cada poderosa, sense afluixaments ni regi-rades. Són dues mil cine centes quartetesen la mateixa forma. La primera i la darrerasemblen compostes en una mateixa hora.Les dues dates que les separen són inexis-tents. La data de I 922, en l'obagor boscosade Viladrau , ,i la de 1g28, vo s-a la blavorde Port de la Selva, són el cap i el termed'una ratlla tan seguida que ningú no endescobrirà les intermitències ni les lligades.El poema acaba amb el mateix respir i elmateix esperit aimb què fou començat. Uni-tat de ritme, unitat d'imaginació o de pro-pòsit, unitat d'estil. Cs per això que produeix— em sembla a mi — la impressió de fluï-desa courrpacta de les cascades que no s'atu-ren .mai, impressió que no ens donaren elsdeu cants, amb epíleg, de L'Atlàntida.

En aquest corrent sonor i lluent de deumil versos, hi ha tot el que ha sentit i hapensat En Josep Maria de Sagarra en laseva obra tota]. 'Condemnar — en qualsevolcaire — El Comte Arnau, valdria tant comnegar-li la vida. Tot el seu poder líric hi ésposat amb tot el que té de positiu i el quepugui tenir de negatiu. Es un exemple mag

-nífic de potència verbal, i la força del so ésprou per ofegar les estridències que orellesmassa delicades hi han denunciat. I si, des-prés de llegir El Comte Arnau, encara ensretreguessin el tema de la «poesia puras,caldria respondre — com un dels poetes méspurs del nostre teinps — que la tendènciavers una bellesa massa conscient, .massaallumada dels sentiments i efectes tingutsper vulgars, ens duria a un estat que de taneteri seria inhómà. ¿Qui pot assenyalar elslímits que destrien el domini de la poesia,domini d'idees, de sentiments, d'imatges ide paraules? Sagarra és dels que no s'atu-ren davant de cap tanca ni de cap mur. Percll la poesia és multiforme, tumultuària, bar-

' rejada i contradictòria, com ho són els ho-mes i com ho és la vida. La seva obra noés retallada i dibuixada com un jardí fran-cès, sinó espessa i profunda com un bosc:1 fóra cec qui no s'encantés amb els milraigs de llum que aclareixen l'espessor ver-da i humida d'aquest poema evocador, através de la sensibilitat d'avui, d'un tràgicsomni medieval.

ALEXANDRE PLANA

Llegidors CatalansNo compreu a cegues!No feu subscripcionssense veure els Ilibres!No adquíríu obres perla lectura d'un senzill

prospecte!

Visiteu vostre llibreter!

LLIBRERIA CATALONIAPLACA CATALUNYA, i7 - TELÉFON 12456

dóna facilitats als seus clients i amics perexaminar els llibres tan detingudament comcalgui, sense el compromís d'adquirir -los.

SU BSCRI PCIO NJ S

a REVISTES FRANCESESangleses, italianes, nord-americanes, etc,

Catàleg fhlustral gratis

LLIBRERIA FRANCESA8 i 10, Rambla del Centre

Magre i angulós abans, amb cara de mu-lato destenyit, en temps de les ressonantsexposicions de caricatures personals alFaians, de l'imperialisme artístic d'En San-tiago Segura, protector d'artistes i màrtirs.Cras i rodonet ara, amb la mateixa carade mulato d'abans, però ; una discreta pan-xeta de taverner dessota la xalina negra iarrossegant un magnffic auto descobert, fa-bricant de refredats, fent dringar la monedaa la butxaca de l'abric, heus aquí que ensha arribat de Madrid en Lluís Bagaria.L'auto, certament, no està gens de contentde trobar-se a Barcelona, perquè no pot còr-rer, amb prou feines camina, va a peu, ies veu obligat, pobret! a aturar-se a cadacantonada, a cada cafè, a cada redacció dediari i mil llocs anés on el seu flamant pro-pietari entra a saludar les bones amistatsdels temps heroics.

sostingut per molts autors moderns. Es únciten germànic que concorda amb les rea-itzacions cinematogràfiques patrocinades pera Ufa.

En una penva barcelonina freqüentadaper devots del cine, s'han format dues co-les que s'adjudiquen mútuament aquestesqualificacions: ((podrits de la Ufan i ,maïfsde la Paramount». En aquestes dues deno-minacions hi ha expressats dos criteris estè-tics ben concrets. Doncs bé, Lenormand ésun (cpodrit de la Ufan. Jo no sé si aquesthome té fe, si és protestant o catòlic; peròestic segur que creu en el dimoni. S'ha ditque gravitava en l'òrbita del freudisme, i ellha rebutjat enèrgicament aquesta dependèn-cia . Crec que té tota la raó ; ell no creu enel predomini de la sexualitat, en els deter-minis de l'individu. Es cert, les seves figu-res no estan dominades pels poders «gena-

atris de fer ensenvar, en un moment o altre,a tots el personatges, fins els episòdics, lapart demoníaca que tenen.

En aquest aspecte Lenormand més aviatcoincideix inconscientment amb Adler, el'deixeble de Freud que ha corregit la doc-trina del mestre, i afirma que el principiessencial de la sensibilitat humana no ésni l'amor, ni la voluptat, ni la fam, ni laset, sinó la joia de la dominació i la ver-gonv a de la humiliació, és a dir, l'orgull,el primer dels pecats capitals. I jo diria que.efectivament, és d'orgull satànic» el mòbilocult de tot el teatre de Lenormand.

Per això, per aquest satanisme, aquestaobra no té c(àngeln, no és simpàtica. L'ac-c i ó, eam en Les ratés, s'inicia amb un idilaique fa concebre justificades esperances líri-ques ; l'amor contrariat d'un home i unadona sempre és prometedor, escènicament,

Escena culminant de l'últim acte de «L'agulla roja».

Es prodigiosoel resultado obtenido en elcutis a los pocos días delavarse con el Finisímo Ja-bón Blancaflor. - Son yamuchísímas las personasentusiasmadas porque hanvisto desaparecer de surostro, granos, escoria-ciones y eczemas. - Perotambíen son muchas lasque, aún teniendo lapiel sana, han obtenidouna finura de cutis ex-traordinaría lavandosecada día con el Jabón

elaborado con las untuosasAguas Termales de La Ga-tríga. Haga Vd. la pruebahoy mismo y dentro unosdías mírese en el espejo.Vd. recordará para siemprela hora en que hizo estefeliz experimento. - No es-pere a que se le terminesu "otro" jabón. Empieceahora y así podrá com-

PASTI LLA5

Francesc Costa, a qui tant devem els mú-sics, i els públics respecte a orientacions, vafer-ne amb Alexandre Vilalta una versiójusta.

RAMON BORRAS PRIM

WIEt1ER

Cartell de Wiener i Doucet original de Pau]

Collin, al qual fa allusio Sagarra en

L'.4Qeritiu d'aquest mateix número.

MIRADORremercia el públic i lapremsa que I' ha acollit

falaguerament.

iTU1 i) L

LLUIS BADARIA

EL TEATRE "ALTITUD"A MIRADOR Poema musical de Frederic Mompou

Es la segona vegada que gràcies a lainiciativa de l'empresa de Novetats ens po-sem en contacte amb el teatre d'aquest au- 1tor francès, més aplaudit al centre i nord 1d'Europa que a la seva mateixa pàtria.Aquest sol fet diu prou clarament l'elevadacategoria que Lenormand ocupa en el teatre 1contemporani. La seva producció teatral,avui ja considerable, és una de les mani-festacions més fortes, més personals, de laliteratura dramàtica universal.

Els efectes diferents que produeixen lalectura i la representació de les obres de Le-normand, són la demostració més eficaç delseu temperament de dramaturg. En la lec-tura, el literat, el líric, s'imposa; en la re-presentació, sembla que el ]iterat s'eclipsi ideixi passar a primer terme el dramaturg,amb un ímpetu dramàtic que de vegades de-genera en obsessió melodramàtica. Aquestadiferència vol dir que l'autor escriu pensanten ]'escenari a través del literat ; aquestaposició és la fórmula ideal de la dramàtica,l'única que ha produit obres immortals.Si el teatre ha perdurat, ha estat gràcies aaquesta condició. La literatura és la sal quepreserva l'obra dramàtica i li manté ((tac-tes les qualitáts amb el gust i el perfumoriginaris.

La dificultat està a dosificar aquesta in-tervenció. Potser només el geni de Shakes-peare ha pogut resoldre el problema d'ani-mar la retòrica amb la turbulència torrencialde la vida, d'una manera definitiva ; en ge-neral, però, la dos'iicació d'aquests elementssubstancials no és tan perfecta, i en elmoment decisiu, quan l'obra apareix a l'es-cenari, el predomini d'un o l'altre d'aquestselements falla el plet.

En el cas de L'agulla roja, el literatno marxa al pas del dramaturg; evide4ment els personatges diuen frases k^'pa

bellesa positiva, però la bellesa d'aq éesimatges no concorda prou amb el momentescènic que les suscita. Arriben a l'especta-dor com bales mortes; l'actor instintiva-•ment sent que no farà blanc; les pronunciaper elevaoió, diríem ; cauen damunt l'es-pectador amb una resplendor ingràvida i fo-nedissa. L'actor les llença, l'espectador lesrecull ; però, per un fenomen de simul-taneïtat, l'intèrpret, l'intermediari, quedaanu!lat automàticament. Es com el telefo-nista que ens comunica una notícia sensa-cional ; rebem la notícia que ens commou iinstantàniament oblidem el funcionari.Aquest oblit involuntari de l'intèrpret, queés el que ha de donar l'accent de la vida,és fatal per a l'obra.

Insistim en aquest punt perquè aquest des-acord entre el literat i el dramaturg enL'agulla roja, de bon començament fa creu-re que Fautor adopta un criteri simbolistaal final veiem que ens havem equivocat,però mentre dura l'equívoc l'obra perd con-sistència i vigor, qualitats que no es reco-bren fins l'últim quadro del tercer acte ies mantenen amb èxit fins que el teló caudefinitivament.

Fins en aquell moment no esclata el dra-ma, humaníssim, amb tota la seva ferot-gia; quan s'encaren marit i muller, lligatsper l'amor, separats per forces contràriesirresistibles, arribem on l'autor volia dur

-nos ; d'allà endavant el camí és pla, l'autordomina com sobirà de l'escena i l'espectadores rendeix al poder de l'artista.

EI viatge es lent i esgarriador. La tècnicafragmentària de Lenormand usada tambéper altres autors moderns, és traidora ; dónaavantatges per a ]'anàlisi, per la gradaoió,per la descripció de l'ambient i de l'accesso-ri, però obliga a l'espectador a un esforçimaginatiu que el pertorba i el fatiga i l'au-tor hi perd. En l'època isabelina i en elsegle d'or espanyol, la penúria de recursosescenogràfics justificava les freqüents trans-lacions de lloc de l'acció. Els progressosmaterials han permès als autors modernsd'adoptar aquella forma antiga, no per for-ça, sinó a gratcient; la inspiració d'aquestreçurs, però, ha estat el cinema. La pellí-cula, justament perquè és muda, exigeix lanarració plàstica prolixa; Lenormand, comtots els que aprofiten aquest recurs,dto fansinó aplicar a l'escenari aquesta forma nar-rativa i per tant concedeixen una impor-tància excessiva a l'ambient.'

Aquesta preocupació és ben visible enL'agulla roja; l'autor s'entreté en esce-nes supèrflues; el gust de la narració plás-tica fa perdre el temps en cants, tocs, músi-ques, canvis de llum, episodis destinats no-més a consolidar l'ambient al qual es dónauna beliigerància innecessària. Aquesta tèc-nica correspon a un concepte lírico-realista

ratrius)), com sosté Freud : el (rrefoulement))dels seus personatges no resideix en les ca-vernes de la sexualitat ; el seu impuls secret,és un impuls destructiu, un desig de mal.Diríeu que és un manqueu qui escriu aques-tes obres on les quals, sempre al capdavall,com en L'agulla roja i en gairebé totesles altres obres, el determinant de la ca-tàstrofe és un impuls obscur de destrucció,de mort.En aquesta obra , Clara ens confessa en

les últimes rèpliques amb el capellà — unsacerdot de fe contestable — que ella és po-sitivament culpable de la imort del seu ma-nit. «Qui ha alimentat la seva ànima d'in-quietuds i el seu cos de voluptats? Qui haagitat el seu esperit? Qui ha fet tornar pe-resosos els seus membres? Qui ha destruïtel seu instint de muntanyenc? Qui l'hafet .anar a l'Agulla roja, vacillant, min-vat? Sense mi, Pere, no hauria relliscat...Sóc més culpable del que semblo, perquèhe volgut la seva pèrdua: qui sap tot el

que pot el desig? En estimbar-se, corria capa la mort que jo havia somiat per ell. Hemort el meu marit!» Després d'aquesta de-claració cruel, solemne, tot el que semblavasimbolisme al començament de l'obra, elconflicte mateix entre marit i muller, perdjerarquia. Es això altre el que interessa l'au

-tor;és ]'existència d'una potestat del malque governa els nostres més obscurs anhels.

D'aquest maniqueisme neix un fatalismeglaçat, un gust .per la malesa. Al final delsegon acte hi ha un tret ben revelador en

aquest sentit. Després que Pere i el parede Clara s'han abraonat i 'han rodolat per

terra escumejant de ràbia davant de la fillai de l'enamorada, el pare en sentir=se ven-

çut, escup a la cara de la Seva filla, que no

ha comès altre pecat que enamorar-se d'unpobre ,muntanyenc, tot el passat abjecte dela seva mare : és la filla d'un rebrec d'hos-tal i d'un marxant de cavalls. Pel to ambqué parla aquest pare en el primer acte,sospitàvem perfectament tot el llot de laseva vida tèrbola d'aventurer de la pampa;

en la vida d'aquell home hi ha moltes co-ses inconfessables; la fi11a, però, ho ignora

i està, si no orgullosa, satrtsfeta dels seusascendents. La missió d'aquesta figura en

l'acció dramàtica acaba en aquest final d'ac-te d'una violència repellent. L'autor ha detreure's del davant aquest personatge que

li faria nosa, però no sap desempallegar-se'n sense fer-li cometre una vilesa inneces-

sària. L'autor sembla que tingui el compro-

de peripècies patètiques; l'obra, però, coml'altre, també es descaragola cap per avall;

a cada pas -que dóna, penetra més en la re-

gió subterrània, tenebrosa dels desigs dia-bòlics ; va cap a l'infern. En aquesta, però,

hi falta aquella grandesa, obscura i tràgica

que el sacrifici per amor dóna a la ruïnamoral i social d'aquelles dues figures des-esperades. Aquí tots el personatges parlenbellament, formulen imatges d'una plasti-eitat magnífica ; però, ningú no es sacrificaer ningú ; tothom manté els seus interes-

sos amb un fredor agressiva que espanta.A l'escena es crea una atmosfera de pas

-sions mortals amb una temperatura sotazero ; els personatges tenen l'ànima esteri-litzada per al bé i la pietat ; hi manca l'e-molaient d'una ditada de compassió que des-

perti la simpatia.I d'aquesta manca de simpatia en pateix

tothom que hi intervé : traductors, intèr-prets, directors i empresa. És evident que sil'esforç que han dedicat a aquesta obra, que

no és pas de les millors ni més característi-ques , l'haguessin aplicat a una altra de méscomunicativa, els elogis a tots plegats hau-rien crescut en progressió geomètrica. Ara,perd, als elogis que coregponen a l'encertevident de tots, cal afegir-hi els que perto-quen a l'abnegació.

CACLas CAPDEVII.A

SaineterismeFer saitiets deu ésser una cosa a l'abast

de totes les fortwnes o de totes les intelli-gències, car en !wc temps ens n'ha caigutuna pluja al damunt. Ara, que tots s'as-semblen. La noia maca, víctima d'un homepèrfid, que en adonar-se de la seva perfidia

el menysprea i es casa amb un home boamb vocació de carregador de paquets que

l'estimava i no li ho gosava a dir. Tot aixòemmarcat en un ambient popular, per exem-ple : gent de plaça, cotxers, etc., etc.

Aquesta és la nova recepta de fer sainets,que ens permetem recomanar a totes aque-

lles persones a les quals no els agradi gaire

el treballar i vulguin, no obstant, cobrarunes bones mesades.

Ara bé; el curiós del cas és que això del

sainet es pot tornar una mena de plaga.

Els símptomes resulten sospitosos. Fins arael focus estava localitzat al districte cinquè.Però ja s'ha estés i ha arribat fins al carrerde l'Hospital.

Cal tenir-ho en compte, perquè totes lesmalures que d'uns quapts anvs ençà hem

patit a Barcelona vénen d'aquell lloc — queper altra part es propici a tota mena de li-teratura barata, encara que sigui de sainet.Recordeu la grip, el tifus, les bronco-pneu-mònies, i penseu que el sainetenisme potarribar a ésser una cosa semblant, per nodir pitjor. Hcan, en llevar-se, pot ésser unápersona perfectament normal i, en tornar acasa per sopar, sentir-se un doloret al costati, ai, què tinc! ai, què tinc!, parir unsainet.ja hem dit que el primer focus es produí

al Parallel i que ara s'ha propagat fins alcarrer de l'Hospital. Com que el símptomaés, realment, un símptoma alarmant, enspermetem recomanar a qui sigui que es fa-cin els possibles per a evitar-ne la propa-

gació.

Bohemi magnífic, En Bagaria és, ambauto o sense auto, el mateix de sempre.1 encara no li sobren dos dies , ja és 'Bar-celona a rodar, com abans, per les poquespenes que resten d'aquells temps enyorats,1 diem bohemi expressament, perquè ambEn Bagaria el tal qualificatiu no és pas unaetiqueta més o menys literària, com és ambaltres, sinó perquè equival a dir neguit, án-adaptació, rebeldia, tot això que aquestsdarrers anys ha florit en les seves caricatu-res magnífiques d'El Sol, documents delnostre temps.

Bagaria ha visitat la nostra redacció. Po-dem assegurar que En Bagaria collaboraràa MIRADO((, notícia que segurament plauràals nostres lectors.

— Però qué voleu que us faci — ens hadit En Bagaria —. Es tan difícil el meu arten aquests temps ! Em sembla que m'hauréde posar a escriure i a illustrar-me les in-formacions periodístiques.

El dibuixant que subscriu es fa una micaenrera en presentar En Bagaria als lectorsde MIRADOR, presentació que només potmotivar la llarga absència del nostre com

-pany.JAUME PASSARELL

TEATRE NOVETATS

L'agulla rosa, drama de H. R. Lenormand, traduït al català per J. Pous i Pagès i Carles Soldevila

Francesc Costa, a qui l'autor dedica aques-ta darrera obra seva, en el segon dels seusconcerts, ens l'ha dat a conèixer.

De tots és coneguda la personalitat deFrederic Mompou, l'artista creador, del quidiríem, parlant en llenguatge platònic, queha estat divinitzat per la cultura musical dela nostra raça. Coneixem bé les seves Cançói dansa i fins la seva manera de fer músicai de fer eixir de les nostres cançons popu-lars un acord de notes magnèticament atre-tes, i per consegüent, de la seva obra neixuna consideració personal en la història dela música, i per nosaltres , que hem aportata la música universal la llum nostra permitjà de Frederic Mompou, el record de lareina Constança d'Arles, que portà a la cortfrancesa del rei Robert els trobadors proven

-çals.

En l'estètica de Frederic Mompou, Alti-tt4d té una transcendència.

Abans cl ':lltitnd, no trobem mai l'accentpassional o patètic, l'obra tota del nostremúsic té una fredor de cosa trobada, depuresa que torna a la vida, com la té, perdir-ho amb la vista, la imatge de la Marede Déu en alabastre del trescents, avui a lacollecció Plandiura.

Com aquesta Verge, les obres de FredericMompou tenen l'excelsa virtut d'ésser anò-nimes, expressen una filiació originària, d'unestat cultural d'un poble i són dites endioma universal amb expressió sensible.

Però en Altitud comença Frederic Mom-pou la forma dialogada — un diàleg del mú-sic amb la seva música d'abans — i per, aixòhi ha un moment en què se sent entrar, in-coar en l'obra l'estat estètic de consciència..11titud, és un poema, però no segueix capargument literari ; descriu l'expressió d'a-quells elements que per haver perdut la sevaindividualitat física — com els arbres i paï-sos vistos des de muntanya, o els sons delcamp al través de l'espai — han convergita fer-se elements d'una sola sensació.

Fins gairebé a mitja obra se sent tan solsl'espai ; després es comença a sentir la in-coació de l'esperit ; ja hi ha diàleg i músi-ca amb accent personal ; un accent patèticd'aspiració, gairebé com aquell qué els mís-tics sentien en els estats de ]'ànima, versla via contemplativa, vers la via unitiva.A la primera arriba Frederic Mompou ; ala segona ni la naturalesa pot anar-hi ; perdAltitud dóna a la imaginació un camí versl'aspiració suprema.

***

Aquesta idea, més pràcticament desenrot-llada, la portà a la música el músic alemanyde la Simfonia dels M¢s. Vá fer un prodigid'excursionisme i aquella família assoleixmagnfifiques •perspectives i fa expressar con-creoions gairebé reals ; els Alps, però, tenenuna elevació sabre el mar i l'altitud estàcalculada damunt les profunditats del sedi-ment cultural nostre; per això puja mésAltitud que aquella Simfonia.

La revolta del marins (del film El cuirassat Poternkin).

Una ironia bolxevista. En el film Octubre, Kerenski apareix estrenyent, per esperit dedemagògia, les mans dels uixers de l'antiga Cort, al Palau d'Hivern, davant la sala

del Consell.

NOTA. — El cuirassat Potemkin, a què fa referència l'article del nostre col1aboradorAndré IBeucler, és un episodi de l'estat de perpètua revolta en què es trobaven els ciu-tadans russos durant el tsarisme. Es l'espectacle de la insoburdinació d'uns tripulant.motivada per la mala qualitat dels aliments. Els marins varen fer-se amos del cui-rassat després d'una lluita aferrissàda amb l'oficialitat. La població d'Odessa va so-córrer als insubordinats i això va motivar una cruel repressió de les tropes tsaristes.

EI film Octubre está basat en l'obra Els deu dies que van fer trontollar el mdn,de John Reed, periodista americà testimoni de la revolució soviètica.

Aquest número ha passatper la prè,'ia censura

, . -CINEMA LES ARTS

EXPOSICIONSD. Carles

Els films russos han tingut a França unmoment d'èxit i fins d'esnobisme. Hom re-corda amb quin favor fou acollida la pH-mera obra soviètica : ((El Cuirassat Potem-kim,. En el record, aquest film ha romàs elmillor, i no hi ha escriptor que no l'a}lu-

deixi en una relació de caràcter general.«Octubre», el darrer en el temps, no hatrobat en el públic una adhesió tan clara.Cal dir de primer antuvi que no era pas dela mateixa qualitat i que els poders públicsn'han prohibit la presentació a París. Peròl'experiència feta als suburbis ha estat con-cloent. Hom va passar ((Octubre)), per em-prar el llenguatge dels studios, en una salagairebé secreta que acreixia el misteri del'obra i ifavia de fer-la encara més singulari més important. Però els assistents, tan-

Una escena d'Octubre

mateix guanyats a les idees que el film ex-pressava en les seves imatges, van reaccio-nar a la inversa del que hom esperava, ies pot dir que el resultat fóra el mateix enuna altra banda.

Un estat capitalista en podria treure par-tit, 'deixant-lo projectar sense por ; puix queun poble es pinta actualment en els seusfilms, i aquest no és pas encoratjador perals revolucionaris. Però és per una altrabanda que cal considerar-lo. Si sembla infe-rior al eCuirassat Potemkim, i a «La Maree,és perquèa els autors — ja que ara cal dirautor — han exageràt certes qualitats queels són peculiars i que només llur .intuïciócontrolava a1 principi. En llurs primeres

obres l'emoció era únicament emoció, i l'es-pectador rebia una sensació artística benclara, completament deseixida de tota idead'utilitat. Hom no farà tal vegada res demillor que les nues escenes de l'espera, en((El Cuirassat Potemkinn, o del comença-

men del motí en „La Mare». Hi ha unasuccessió de situacions tan tenses que l'ar-gument desapareix sota la grandesa tràgicadel moment, semblant a aquells passatgesde Tolstoi i de Dostoievski que fan pensaren els drames més profunds de l'home. Perdissort, hom no retroba en ((Octubre) aques-ta sensibilitat, aquestes lleis .perfectes del'art tràgic, aquesta intuïció moral ; o bé,si hom les destria en el moviment de l'obra,s'adona també que estan al servei d'unaintenció i cauen en el simbolisme.

Tanmateix, amb aquests deu dies quetrontollaren el món, hom podia fer unagran narració, deixar un document impor-tant. Doncs bé, aquest film no, és més queun enorme fait divers per a campanya elec-toral, ,i s'esdevé que les escenes de qualitat— i són nombroses, perquè Eisenstein ésuna gran artista — són aibsolutament estra-oyes al film. L'home ha tornat, sense voler,a allò que l'obsessiona: donar amb poquesactituds, o un moment d'immobilitat excep-cional, una impressió de sofrença, d'huma-nitat i de tendresa que ja no us deixa el cor.

Cal esperar que els productors de films dela U. R. S. S. no trigaran a oferir-nos unaobra forta, de gran puixança psicològica, ique deixaran la propaganda a un art infe-rior. Un dels errors de la cinematografiarussa, d'altra banda inspirada per un desin-terès social sense parió, haurà estat de creu-re que el cinema havia de sotmetre's a un,(direcció política i de convertir-se en un mitjàd'ensenyament. Així esdevindria un art ex-tremadament limitat i, a la llarga, ridícul.Cal saber també que :hom compta amb elcinema rus perquè ens salvi de les merca-deries cosmopolites que envaeixen les ca-pitals. Es una ]lástima que no ens hagi do-not ))Anna Karenin» abans que els ame-ricans !

.q>voat BEUCLERParís, gener.

Qué és l'amor? — „Dag{in», o ¿'amor enso¢itL'amor semitro¢ical de Clara Bow — EIdistingit triangle amatori de ((Drums ofLoven. — Ramon. i AIicia, amants ¢erfec-tes.

Què és l'amor? Aquesta pregunta em fapensar en una cançó que uns quants anusenrera em feia sentir insistentment, a tra-vés d'un celobert, una dama francesa quees dedicava a enllestir feines domèstiques:

De¢uis si longtem¢s que je l'ainze,je n'en ¢uis trouver la raison.Qui m'expliquera ce ¢roblème?

1'hat is the question. Qui me l'explicarà?No me'n dirà gran cosa, per cert, la su-perproducció de son (exclusiva Almira) ano-menada DagYin, adaptació ben intenciona-da, però feixuga, d'una . novelia alemanya.Dubto que el gestejar incontinent de MariaAlbani, qui presenta als primers termes unrostre desagradablement enfarinat, poguésésser mai produït per l'amor, que altra-ment Paul Ridhter, actor greu i ensopit,difíoilment faria néixer al cor de cap noiaequilibrada.

Sortosament , els diversos cinemes barce-lonins m'han ofert altres intents de sespós-ta a la pregunta que feien fer aquests ma-teixos intents. De primer hi ha la manerasemitropical com Clara Bdw, en el paperde Hula, fa l'amor a Clïve Brook ; des-prés, la xardorosa confusió de Don Alva-rado davant els encisos de Mary Philbini finalment, la gran escena amorosa quehom endevina entre Ramon Novarro i Mi-ce Terry, i que hauríem vist probablementen .Amants si la censura no l'hagués ta-llada.

En Hula (Paramount), Clara Bow res-pon, amb l'empenta que tant li escau, a lapregunta sobre la natura d'aquest senti-ment que radica en l'instint de reproducciói floreix als núvols. Hula, la noia que s'hacriat hawaiana i s'enamora de l'enginveramericà, no s'enfila gaire ; però tira al dret.1 cal confessar que Miss Bow encarna moltbé en la seva bella carnadura la barrejad'innocència i desvergonyiment que prenenper assalt el cor de Clive IBrook, molt dig-ne en un .paper que 'hem vist representarinnombrables vegades per Tom Meighan iMilton Sills.

D. W. Griffit ens presenta amb la des-tresa que li és natural, una ''bella illustra-ció (fins en el tint de la fotografia) deltema amorós a la manera de Paolo i Fran-cesca. Si li manca la punyida final de ladamnació eterna, substituida per un perdó((in articulo mortis» , no per això està man-cada de moments intensament dramàtics.Drums of Love (United Artists), que enespanyol porta el títol de Su mayor victo-ria, conté un dels triangles amatoris mésrespectables que s'hagin vist al llenç. Elmarit és excessivament pelut i té un gep

Quan el distingit duc de Fainborough vavisitar Hollywood, ara fa cosa d'un mes,diu que un dels més illustres productors defilms va convidar-lo a un sopar. L'atzar vaportar el duc a seure al costat del còmicmés tràgic del món ; i l'aristòcrata anglèsva quedar tan content del seu company detaula que no va voler separar-se'n sensesaber-ne el nom.

— Com us dieu?— Charles Chaplin.— I ara ! — esxclamà el duc, merave-

llat —. Em pensava que portàveu bigoti!

^I

formidable ; però ha trobat en Lionel Bar-rvmore un bon intèrpret per a les sevesemocions profundes. L'amant (Don Alvara-do) porta molt bé la seva joventut i la sevaesveltesa. Ella (Mare Philbin) , sempre de-corativa, fa a estones, sobretot immediata-ment abans i després de la consumació del'adulteri, un posat xiroi que ens ha agra-dat de veure en una actriu que crèiem defi-nitivament perduda en 1a representació depapers de bondat fada. Tully Marshall, en-carregat de desfer la triangulació a ganive-tades, ho fa amb una gràeia admirable. Esun film on només cal lamentar l'excessivalentitud amb què es desenrotllen certes es-cenes entre els futurs amants. El públics'hi neguiteja una mica, tement que no esdecidiran mai a pecar.

r r.

tf.. ,

Alice Terry, la part femenina d'Amants

Però la millor illustració cinematogràficadel tema amorós que hem vist aquests diès,es Amants (Metro-Goldwyn-Maver), un GranGaleoto sense versos, però amb una inter-pretació que no tindré mai ai teatre. Esticsegur que dels efluvis amorosos que es des-prenen de Ramon Novarro •i d'Alice Terry,quan l'un es troba davant l'altra, 'hauriasorgit la resposta a la meva pregunta ((Quèés l'amor?», si m'haguessin deixat veurel'escena de la gran revelació amorosa, quejo trobo a mancar en aquest film i suposoretallada per aquelles persones moralitza-dores que es reserven per a elles soles totallò que un film té de més animat.

En .4mants hi ha, tanmateix, prou belle-sa tal com ha estat presentat als ulls delpúblic. La sola claredat de la fotografia jaés una delícia. Tots els actors s'hi trobenbellament ajustats, i el treball de Novarroressalta magníficament damunt aquest fonsd'escaiença. En fi, cosa .més difícil encara,és un film dirigit i resolt amb una sobrietatque enamora.

C. A. JORDANA

Carles Chapliñ, a més d'un humoristade primera, és un home d'una lògicaplúmbea. N'és un exemple la següent fra-se, pronunciada pel famós actor còmic,quan passava, amb alguns companys, da-vant un cementiri voltat d'unes paretsenormes:

—Jo em pregunto sovint per què s'ai-xequen aquestes parets a l'entrada delscementiris. Això és malgastar la pedra,car els que són dintre no poden pas sor-tir-ne i els que són fora no tenen capganes .]'entrar -hi.

\ • int teles exposa aquest selecte. pintor,en el Saló de La Pinacoteca.

Carles, pintor jove encara, ha defugitSempre tot cerebralisme pictòric per a acon-

seguir una superació en el seu determinattemperament «impressionista )) . La seva re-cerca estètica va dirigida, principalment abuscar nous xaragails del mateix corrent.Això té !'avantatge, ultra la unitat, de tro-bar un corrent més ràpid i caudalós; o béel perill d'aturar-se en un bassal. 1 commés dotat -és l'artista, més exposat està alcòanode aturament. Considerada globalmentl'exposició actual, els resultats obtinguts an-teriorment per Carles, amb la seva fugaapassionada, devenen encara més afinats.Perd, també, en alguns comptats moments,el mestratge aconseguit és el seu pitjor ene-mic. 'Per això, el Carles que prefereixo ésel contingut ; quan la facilitat d'expressióestà controlada per una conscient continèn-cia, llavors aquella fuga resulta millor plas-ntada i esdevé, encara, de més qualitat.

De l'actual exposició, em plau remarcar,ultra les flors, Marina de Lloret , El portde Barcelona, El Turpin, Camí de Banyolesi la nota número dinou.

Marqui s - Puig

El moblista Joan Busquets ha tingut l'en-cert d'exhibir les pintures més recents deMarquès - Puig en els seus distingits salons.A orés a més, el mateix artista exposa unrecull d'obres dels anys 1920-2) a la SalaMerli de les Galeries Laietanes.

Aprofitaré l'avinentesa d'aquestes dues ex-posicions per intentar llur comparança. Ac-tualment, la pintura de Marqués - Puig ésmés rica de qualitats pictòriques, hi ha unatècnica més acurada i consistent ; més am-bició en la realització del concepte i en laconstrucció del model, però, també, un re-trocés de .recerca quant a visió. Cal queMarquès - Puig vigili aquest perfecciona-ment tècnic,, el qual moltes vegades li faperdre aquell arbitrarisme decoratiu, tan su-culent, de la primera època. Però no 'vulldir el decorativisme conceptuós d'nEl Bany»de la Sala Merli, sinó el del nPasseig)(, el de"La Figuera» i )(L'Estiu», Aquesta tendèn-cia realista dels pintors joves pot ofegar,sense adonar-se'n, la part més interessantde llur temperament.

De la Sala Busquets, dintre l'actual mo-dalitat de Marquès - Puig , preferim ((Baila-rina)), „El 'l'errat» i «Raïm i Pomes».

Miquel Villà.

A la Sala Parés, aquest intelligent a rtistaexposa una vintena de teles. Es innecessarinotificar que Villé ha vingut de París, puixles seves obres ha diuen clarament ; ni cal,tampoc , relluir el nom prestigiós del ro-màntic Vlaminck — pel mateix motiu — enesbrinar les in fluències que hagi pogut te-ni,- el nostre pintor en la seva llarga estadaa la capital francesa.

En tota exposioió d'un artista catalá for-mat a París, sempre hi ha algun 'caire in-teressant, al marge de la valor intrínsecade l'obrà.

La majoria dels nostres pintors coneixèeParís i en saben moltes facècies. Però, enalguns d'ells, la enanca del constant contac-te parisenc produeix una mena de normali-tat visual, a vegades perillosa ; i més peri-llosa, encara, si l'artista és jove. Això novol dir que per a pintar bé s'hagi d'anara París. Déu me'n guard! Cónec suficient-ment el «camouflagea del carrer La Boétiei el bohemisme cerebral de Montparnasseper engrescar-me amb totes les troballesd'última hora ; però tam :bé, a vegades,m'inquieta la seguretat -convincent -d'al-guns artistes de casa nostra, en desenten-dre's còmodament de tota nova recerca es-tètica.

Ben mirat, els guanys o les pèrdues quepot sofrir l'obra d'un pintor català en pas-sar una llarga temporada a París, depe-nen, painoipalattent, del sèu temperament.Hi ha una mena d'artistes, com en Mar-qués - Puig (poso aquest exemple perquèactualment es poden visitar les seves expo-sicions de la Sala Merli i Sala Busquets)als quals el contacte amb París seria bene-factor; altres com Miquel Villá, als qualsdesprés de fer l'aprenentatge parisenc i ha-ver assolit una tècnica curosa, haurien debuscar un recer mediterrani si desitgen alli-berar-se de ?moltes in fl uències sobreres.

A part d'aquestes in fl uències, la pinturade Villà és força interessant. Passional, pertemperament i escola ; constructiva, per co-neixement de l'ofici. El dia que Villá siguimés d'aquí ; quan el nostre sol hi hagi es-vaït la dramàtica penombra que s'infiltraen tots els termes del seu paisatge, llavorsés molt probable que obtingui una bonaclassificació entre els nostres artistes.

De les obres exhibides, cal assen yalar enprimer terme, ((Camí del bosc)), i després«El pont de Billancourb , «Ribes del Sena»,((El pont de Sant Miquel» i ((Vores delSenan, les quals són, precisament, les mésdramàtiques, però també les més ben re-soltes.

MARtt s GIFREDA

++,r

Entre els alumnes de l'Escola d'Arqui-tectura hi ha un nucli escollit del qual es-perem la tan desitjada renovació arquitec-tònica. Unes mostres d'aquesta orientacióles han realitzat els estudiants Pere Ar-mengou i Francesc Perales en el concursde projectes de Pavelló per a l'Exposicióde Barcelona de la R. Companyia Astu-riana de Mines, amb llur afinat projecte— primer premi de mil pessetes — i TorresClavé amb el seu treball que ha obtingutel segon premi de 750 pessetes.

ELS FILMS RUSSOS

ELS FILMS DE LA SETMANA(De la nostra collaboració)

L'HUMOR DE CHARLOT

VIATGES MARSANS, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4. - BARCELONA

Els grans CREUERS en 1929Lloyd Reial Holandès

Creuer pels mars del NORD, en el «GELRIA», visitant-se IRLANDA, ESCÒCIA,ISLANDIA i els célebres FIORDS DE NORUEGA.Sortida d'Amsterdam: el 11 de juliol — Preus des de f 45.Creuer per l'Atlàntic i el Mediterrani en el magnífic transatlàntic «GELRYA»,de 14,000 tones.Sortida d'Amsterdam: El 30 de juliol.

Messageries MarftimesCreuers pel Mediterrani visitant Nàpols, El Piren, Atenes, Constantmopla,jSí-

ria, Palestina, Egipte, !'Alt Egipte, El Nil, etc.Sortida de Marsella: 19 i 26 de febrer, 5, 19 i 26 de març, i 6 d'agost.Preus, tot comprés, inclós excursions per terra, des de Francs 8.625.

Fabre LineCreuers pel Mediterrani, visitant -se Itàlia, Sicilia, Grècia, Turquia, Síria,lPales-tina, Egipte, Malta i Còrsega.Sortides de Viliefranche: El 14 de març i el 5 d'abril.Sortides de Marsella: El 23 de març i el 3 de maig.Preus, amb excursions compreses, des de 3 395.

Cunard LineCreuers pel Mediterrani, en els magníflcs transatlàntics «MAURETANIA» i

«LACONIA». Ocasió única per a poder realitzar un deliciós viatge en aquests me-ravellosos palaus flotants.

«MAURETANIA», — Sortida de Villetranche: el 28 de febrer.«LACONIA». —Sortida de Màlaga : el 6 de març.

• FACILIITEM.gFASCICLES DETA;LLA;TS

— Què fa aquell all( dalt?— Vol suicidar-se.— Saltant al carrer, és clar.

— No, home ; espera que l'atropelli unaeroplà.

— Ei, no s'hi val ! Es l'altre vidre el gol ! (Passing Show)

C=

r

111 1 ^^^ Ill i1l

11

ol

•

(Lije)

MIRADDR 1

E t_ D I Discos editats per la casa OdeonS C O S Operes. — Barbieri di Siviglia, Aria de \t pRosina, Conchita Supervia, 122.008.—Han- ^`^

Fer unes notes sobre discos semblava, interpretada l'orquestra Whiteman

se] i Gretel (H ti) rock), Iz.009. —DonPascuale (Domzetzetti), per Fregossi i :1zzoG-

^o{A^U

T^per amb ni, t2i.o32. — Rigoletto (Verdi), Pertüe, - ,^ z^fissabte passat, una feina senzilla i agra- Gershwin al piano. Wititeman, sense haver Fregossi i Pardone, 121 O3 — Otello (Ver- ^P ,x;;. :• `Idable. El concert de Wiener i Doucet, per inventat el jazz, ha estat el primer que l'ha di), per Fregossi. 1 funa banda, donava lloc a parlar dels dis- tractat com un conjunt simfònic; recoma- 0 Bretes. — Rose Marie ¡21.0 53¢ Vio• x -'

cos Colúmbia iettpressionats per aquests ar- nable Chloé i un disc del Shoo -Boat, Paris, Cançons. — Conchita Superua : Cançò^,.

i t ;

listes de la música mcrànica, que és com quan hagin enllestit la deu milèsima repre- d'un doble amor (Marques), i Cançó de 1'a-mor Toldrà ) R,

?^ r.= .t 5 ^ells mateixos s anomenen i des rés sentació de Rose-Maree (que naturalment ésp ^- (qque passa , t8 . t i t. — saq (I o(Pahissa), Cançó ¡Falla), t8g.ttz. —Cèlia & "

raem rebre la critica dels discos de gener la més dolenta de les operetes americanes Gómez : Ramona i No te engeñes corazón, ax>?de Vuillernioz. El concert es va ajornar idels darrers temps). Actualment Whiteman . 203.nt. — Una plegaria i Mamita mía, ' ;;; t '-la critica no ha arribat, ñ es fa molt dificil es repeteix una mica i són sempre les ma- 203 1i4 -fer una critica documentada que orienti els teixes fórmules que es combinen en les se- Orquestres. — Orquestra Tzigana Dajos • yes` u;' t ^s,=discòfils àvids de novetats. No podem par- ves versions: Aquest marasme és una tnica Bela: El Conde de Luxemburgo. Vals i ' . ,_ . k, '.

lar del fox-trot 1'm coming, Virginia, del general i els discos de dansa són cada ve- Ballsyrenena•alzer (Franz Lear), 182.423.Wienerblut i Kunstlerleben ( Strauss ),

4•

rtprograma de Wiener i Doucet, que és d'una gada més perfectes per ballar; però r s t8z.gzq. Pallassos (Leoncavallo). try3.og8ú Y i

:,melodia sensual, mandrosa, trista, com una més. De tant en tant, surt una troballa Rose-Marie, 182.}t8.—Gran Orquestra Guar ' tom`'cançó d'esclau de la Louisiana i la inter- com el Constantinopla de la Whiteman (disc fieni : Tristan i Isolda. Preludis del primer, — — = r .pretació del qual no ens hauria agradat :Regal), que és una broma divertida i molt segon i tercer acte, i Mort d'Isolda, 173.092-,amb aquest fov passa una cosa curiosa ; ben harmonitzada sobre les dificultats de 93 - 94. — Gran orquestra simfònica de Pa- ` ' ni Whitenan en la seva interpretació una ]'ortografia anglesa, perd el que priva són rís : Scène rttores ue Massenet tP 9 ( ), 93.000• h' 1 áQ'"^ Fmica pretensiosa (disc Gramophon) , ni ]es melodies fàcils i sense caràcter com el Ballet d'Herodiadea Massenet( )> ¡ 73 .095• — . <`^ ^ ;..aFletcher Henderson amb la seva orquestra Get Out and get under the moon (disc Re- .amb cors russos : El Príncipe Igor (Boro-

Bine). Introducció, danses i chors, 173.097,,-•,?. ^•_ .:negra (disc Colúmbia), saben treure partit gal) i el Guot like a melodie out of the sky —Gran Orquestra Odeon Donawellen i Ue- _ y' I <r.de la bellesa de la melodia i la deformen de Donaldson, molt ben executat per 1'or- ber den 1Vellen Valsos 182. 372. — Unter ^•,

fent unes variacions que treuen tot el caràc- questra de Georg Olsen en disc Gramo- dem Doppeladler (Wagner), i Marcha (Si- I,ter en el disc de Whiteman i que són d'un phone. berzer), i82.4ot. — Charlie Chaplin i Choc agust lamentable en el de Fletcher Hender • Esperem que tomi a sortir un Ted Lewis late Kiddie, 182.416.son: Una altra versió d'aquest blues, sens de Sa bona època (aquell New St. -Lonis Orgue. — Sigmund Krumgold : Just litre tro f1

^dubte millor que les anteriors, és la d'Ethel Blues!) perquè sino tindrem de desar el Butterlh i Unter the moon, 182 .425. Wthen 1'I ,_Waters i els seus Ebony Fom en disc Co-gramòfon i sentir el concert de Brahms per dav is done, i At sunday, ¡8 Indianx .726.

love call i Gibsy Jove sang, t8z.çtq.I +

lúnnbia america. El jazz d'aquesta estrella a violi i orquestra (molt ben impressionat faFz• — Weintraub Syncopators Berlinnegra combina meravellosament les sonor- per la Gramophon), girant tots els discos Up and at'em i Jackass Blues, 182.4t9.— ^ ^'tats d] metall amb sordina i el saxofon cosa que fins ara no hem tingut la virtut Orquestra berlinesa de guitarra i mandolina ^ ^^s ^,,+ ^„° sobre uns acompanyaments de piano pura- de fer. Liebestraum i Pizzicato, i82 420 ` r r ` ï % r ,ment rítmics i tot plegat fa un fons que Uns discos que hem sentit amb molta Hawaüan Instrumental: Ramona (Instru s` 4c s

ts'allarga, es trenca i reposa i gemega ^isatisfacció: són es impressions de la casa mental. i amb veus),) : ^, " s ^^'^ r, +,.0 :-Á ^k „^s„^^,^, ? •s'exalta i sobre el qual la veu d Ethel Wa- Regal de tres cançons de Joan Llongueres,

n•s . x.

ters canta l'envorament, la melancolia i la executades pels nens de l'Institut Català de Discos editats per la casa Gramofon Ysensualitat brutal i ingènua del negre. Pm Rítmica i Plàstica acompanyats d'orques- ues-coming, Virginia és un dels pocs fox-trots tra. Són tres versions de La Festa deis Solistas.—Tito Schipa: Angela mia. Fem- k '^ A w'a - \ N.que no semblen fabricats pels compositors Reis, La Rotlli, Rotlli, Rotllana á Les fi- mena 'ngannatora DA, t.00t.—Aurelio Per- 1 }jueus de Nova York; perquè des que des- gules del Pessebre, que fan un gran efecte. tele: Manon Lescaut (Pucoini). Luisa Millerprés de la guerra a Nova York es va posar Sempre hem estimat com es mereix 1'obra (Verdi), DB i. t t t. — Amelita Galli-Curci ide moda Harlem hi ha més yidisoh que infatigable de Llongueres al cap del seu Giuseppe de Luca: La Traviata (Verdi). con las últimas novedades ennegre en tota la música sincopada que va Institut itrobem un encert que la casa Dite alla giovine• La Traviata (Verdi). Im-

ID I^^' IL L) Jrportar a Europa Josefina iBaker • Llàstima Regal doni discos per als infants, tal co Imanen- t pSe — i Or-' e l ai a1 deerquestra de la Opera Noion de Berlínque les cases editores de discos a Europa fa la Colúmbia a França i a Anglatera j Concert en re major, Op. qq (Brahms), DB de e S tO f a m o S a ma rca

no ens donin els blues cantats i executatsper estrelles de color que sots trobem en els EMILI ECHEVARRIA

t.zo-t.tzt; Romança en la major (Schu-mann), amb ac, de piano , per M. Rauchei- completara la felÍCldad de SU hogar.p g

catàlegs americans. Nosaltres preferim un sen, DB 1.122, DB 1.123, DB 1.124•Obres simfòniques. — Orquestra 'Filhar- ADQULERALA Ele LA CASAd'aquests blues melancòlics, desesperats de

E5i;^ree1 ros-

ls Gilt-mònica de Viena : Simfonia núm. 6 en fa ^^ '^., t^ ^

d Four. en el B-Blz sc Colúm- cisco : F.l somni de una nit d'Estiu (Men-bia), que és, tot i amb això, una joia que •alsi de la =recomanem nconnaisseurs», al

delssohn). Op. zt. Obertura AB 375. Scher-zo, AB p A r E O D E Q C I A

Rhafsodia in Blues de Gershwin, també _Cu RAN --._

376.Cante jondo. — Niña de Linares: Mala-

]z U

del programa de i Doucet, però que les 'enfermetats del Estomasueña s Fandanguillos, AE 2-,379.—Ange

Lillo Fandan go de Alonso i Caracoles AE S U C U R S A L E N M A D R 1 D ; M O N T E R A 2 2cal sentir en el disc de 3o cm. Gramophon, ^ n iz.3ryry• l,,,...

-J

^a

-, «

BI modern transeünt-- Saps què penso:”—Què? •

Com acabarà En Sami.

, ;j\

1,

ij

I

Li

11

^^

^l

/IY//6/A\1\^^i_

— Ja heu tingut peroris per anar a veure la vostra dona, pels funerals de la vostrasogra, pel xarampió del vostre fill, pel bateig de la vostra filla... Per què el voleu ara?

— Ara... em voldria casar. (London Calling)

v

La deu més rica del món

Si vosté pateix d'Albuminúria, Litiàsisúrica (mal de para), Bronquitis paren -quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCAIIAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litrei en garrafons de vuit litres

Distribuidors generals

FORTUNY, S. A.CARRER HOSPITAL, 32, Y 9ALMERÓN, 133

Director

CARLES OSSORIO

Personal tècnic, comptables

Layetana, 18', pral. B

Especíalitat industrial i utilitats

Abonaments

$ MIRAR

• fn,fica,=,de acl llitEl dia ha estat dur i us prepareu a una nit de repòs que tantafalta us fa. Però temeu allò de cada nit: dues hores estossegant,sofocant-vos, sense agafar el sòn. Us heu passat el dia fumant,i la vostra gola irritada, amb l'escalfor del llit, és escomesa deforts accessos de Tos.Puix coneixeu el perill, preveniu-vos. Tingueu avinent una cap-seta de PASTILLES del Dr. ANDREU, eficacíssimes contra totamena de Tos. Cada nit, en colgar-vos, preneu una Pastilla i deixeu

-la fondre a la boca. En resultarà un gran calmant per la vostragola i els vostres bronquis, i podreu descansar tranquil.

Fumeu s1 us plau. Pero preveniu-vos ámb

Pastillesdel Dr. Andreu

l . Pastilles ÀSPAIME¶ Curen radfcalmeant 1a TOS

pergve combaten les seves causes4¿' Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronquitis, tuberculosi

pulmonar, asma, i totes les afecclons, en general, de la gola, bron-quis i pulmons. — Les Pastilles ASPAIME són les recepta

-des pels metges. — Les Pastilles ASPAIME són les nreteridespels pacients. — Les Pastilles A SPAIME es venen a UNApesseta la capsa en les principats tarmacles i drogueries.

Especialitat Farmacèutica del Laboratori SOKATARGCarrer del Ter, 16 - Telèfon 50791 • BARCELONA

MOBILIARI EN GENERALESPECIALITAT EN EL DE DESPATX

Installacíons completes

d'Establiments, Despatxos i Habitacions

PRESSUPOSTOS 1 PROJECTES A SOL LICITUD

Exposició i tienda

Corts Catalanes, 532. Trlèfora 34342

AIGUA

AFISADE ROCJILLAURA

Assumptes Fiscals i Administratius

FUNICULARi:.:voeMONTJUICH

Anuncieu a MIRADOR

Subscriviu -vos a MIRéDOIkSETMANARI CATALA

rPe1&i, 62. - BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

queEn

viua ............ ......_._ .........._ __..._._ _ .... ....._.........._

carrer _...._.__ _ ____ n.° ............. se subscriu a MIRADORpel treu fixat de 2'50 ptes. trimestre.

de..... _ _ _. de 19Signatura

IMP. LA:N•oTIPIARBt ACARAL11NYA,116'BBVECELONA