henkel es demolirà a la tardor per fer l’hotel i els veïns ... · maria marrugat la diada de...

núm

. 573

24 d’abril de 2015

ISSN - 1695-4793

7La demanda de P3,

curta amb dos grups

nous i més ràtio

7La Fundació Europa

vol reobrir la seu que

tenia al nucli històric

SUPLEMENT

Les 3R, focus de la

Primavera Verda El nou local obrirà a finals de juny i intentarà reproduir el disseny i ambient de l’actual

Xa

vi T

ed

ó

Henkel es demolirà a la tardor per fer l’hotel i els veïns no se’n refien

El projecte renuncia a obrir restaurant i

botigues com a gest i es coordinarà amb

obres que s’han de fer a una finca colindant

pàg. 6pàg. 6

Arxiu

Xavi Tedó

L’històric Barcelona Pipa Club de la plaça Reial es trasllada a Gràcia, a Santa Eulàlia

pàg. 6pàg. 6

La plataforma Gràcia on vas? demana en una

reunió tècnica la paralització del procés, que

en deu dies veurà la llum en consulta pública

2

24 d’abril de 2015l’independent

editorial cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

L’habitatge és un altre dret

fonamental que cal protegir.

Es produeixen desnonaments

cada dia i l’Ajuntament podria

dictar una moratòria per evitar

els de les famílies que no

tenen diners per pagar la hi-

poteca. Aquesta és una de les

violències que afecta les do-

nes i la seva salut ja que elles

són, encara, les que tenen

cura de la casa, la mainada, la

gent gran i trobar-se al carrer i

sense un lloc per acollir-los és

una cosa molt forta! A la ciutat

sembla que tenim 80.000

pisos buits i l’Ajuntament

podria forçar a posar-los en

lloguer. Per garantir l’accés a

l’habitatge cal voluntat políti-

ca més enllà de la normativa

vigent. S’ha de transformar

l’actual model social i lespo-

lítiques d’habitatge, ja que

afavoreixen les immobiliàries

i la banca. L’Ajuntament ha

de defensar els drets de les

persones. No es pot permetre

que els pisos i els lloguers

siguin inabastables per als ha-

bitants de Gràcia i de la ciutat,

això significa expulsar-los-en.

Les institucions públiques

han de lluitar i desterrar el

mobbing i els desnonaments

i han de facilitar que torni a

haver habitatges amb lloguers

assequibles per a tothom.

És el principal maldecap dels pares i mares i a ningú li agradaria

trobar-s’hi, però Gràcia és sinònim, quan arriba l’abril, d’insufi-

ciències a l’hora de donar resposta a les peticions de primera

opció de P3. La maquinària administrativa, de tots els colors

polítics que han passat per l’Ajuntament i el Districte en els

últims anys, s’ha mostrat sovint erràtica i lenta a l’hora de soluci-

onar aquests problemes, però ja no estem en aquells temps on

es registrava un dèficit del 92% sobre les places demanades. Sí,

hi va haver un temps, a Gràcia, finals dels noranta i principis del

nou segle, on només hi havia una escola bressol, la històrica La

Fontana, amb 30 places, al carrer Gran. Res més.

El mapa educatiu no es va

arribar a completar a causa de

la crisi, i els casos més sagnants

són el de l’IES Vallcarca i el tan-

cament de l’IES Bosch i Gimpe-

ra, de manera que el creixement

de l’oferta en escola bressol no

s’ha acompanyat de la mateixa

manera en la resta de trams es-

colars. Només l’Univers contem-

pla ara, després de molts anys

d’estretors gairebé insultants,

un futur en un espai digne al

carrer Bailèn. La resta han estat

els famosos bolets, aplicats amb

certa discrecionalitat.

Els famosos bolets que enguany s’han aplicat a l’Univers i a l’es-

cola Rius i Taulet, a més de l’augment de ràtios que s’ha consoli-

dat en els últims anys, s’havien implantat a Gràcia obviant unes

escoles que no estaven saturades i saturant uns altres escoles, a

vegades per la pressió mateixa de pares i mares, que no volien

dur els seus fills a unes escoles i sí a unes altres.

Estem millor, però encara no n’hi ha prou, i com dèiem al

principi, l’administració a vegades destil·la una lentitud paqui-

dèrmica. Vint-i-tres famílies no acollides en primera opció són

vint-i-tres problemes a vint-i-tres cases i a ningú li agradaria

trobar-s’hi. Benvinguda, doncs, la temporada de mobilitzacions

de cada any que ajuden a completar, més val tard que mala-

ment, un mapa escolar que s’ha de tancar en el nou mandat.

Ja ha passat el pitjor. Recordin: una sola escola bressol pública

a tot Gràcia. Que s’acabin els bolets. Que tothom pugui triar la

seva primera opció.

Un dels clients que hi havia dimecres a la nit al Sol de Nit de la plaça del Sol era un il·lustre diputat. El vilanoví Quim Arrufat de la CUP. Ni la clientela ni les cambreres del bar, però, el van reconèixer. El dirigent independentista va poder gaudir d’una vetllada tranquil·la sense que ningú s’hi acostés. Un anonimat que contrasta amb la popularitat que té David Fernàn-dez, a qui no van deixar ni respirar a la final de la Copa Catalunya amb seguidors escapulats de totes les edats demanant-li selfies.

Municipals

i habitatge

Temporada de bolets

El creixement de l’oferta

d’escola bressol no s’ha

acompanyat igual en la

resta de trams educatius

Els famosos bolets es

van implantar obviant

certes escoles i

saturant-ne unes altres

opinióopinió

Conxa

Garcia

ATENCIÓ PREJUBILATS

Què us semblaria fer xarxa al bar-

ri per garantir el present i tenir un

futur amb autonomia, qualitat de

vida, amistats properes, projec-

tes, per allunyar això que ningú

es mereix: la soledat i la depen-

dència. Qualitat de vida, que tant

ens preocupa, no es solament la

part econòmica. Preparar-se per

aquesta etapa que després d’anys

de treball de cuidar els fills, pares i

altres familiars pugui ser l’etapa de

la compensació. Tenim un barri, en

diria privilegiat, té o pot tenir allò

que tenien els pobles, amb molta

història associativa, dins d’una ciu-

tat amb motla oferta cultural.

Tots tenim il·lusions no realitzades,

idees que ens agradaria compartir,

que ens poden ser útils a nosaltres

i als demés, també coneixements

i experiències adquirits per els

anys viscuts. L’autonomia, l’auto-

suficiència, la independència, tan

d’actualitat, les podem fer realitat

individualment i col.lectivament.

No cal demanar recursos, aprofi-

ta els que tenim. La informació és

clau. Tenir salut del cos i també de

la ment, per garantir autonomia,

llibertat, energia i criteri. Amb una

xarxa d’amics et relaciones, com-

parteixes, passes bones estones,

rius, és importantíssim i molt sa-

ludable. L’activitat i la positivitat et

fan moure i et fan veure el got mig

ple. Hem de ser actius, sociables i

somrients. Resumint, inventem,

posem en pràctica la prevenció

amb “recursos humans”. Comen-

cem. Qui s’anima? (mmm3032@

hotmail.com).

Maria Marrugat

La Diada de Sant Jordi a Gràcia

Vull felicitar a l’Associació de Lli-

breters de Gràcia per tornar a

instal·lar parades de llibres a la

plaça de la Vila perquè molta gent

gran ja no ens veiem en cor de

baixar a les Rambles, on la mas-

sificació no et deixa gaudir de la

diada. Tenir un punt de trobada

a Gràcia i gaudir d’aquest dia tan

especial és un encert.

Judith Vila


3

opinióopinió

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’In-

dependent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera

i Xavi Tedó. Redacció: Laura Aragó, Anaïs Barnoles, Carina Bellver,

Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Joshua Font, Èric Lluent,

Patricia Monge, Marta Narberhaus, Adrià Palacín, Paula Solanas,

Ginebra Vall, Clara Vera. Col·la boracions: Pep Boatella, Lluís Bou,

Pau Garcia, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Gui-

llem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’,

Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla,

Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia

Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web:

Maria Vilarnau. Publicitat: Frank Brustenga (692 601 263). Impri-

meix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

què en penseu...

Estic a favor de la retirada del projecte perquè les obres eren per fer una plaça digna i un pipican ocuparia un espai que no tenim. Seria més adequat dedicar-lo a la construcció d’un parc infantil.

És una vergonya perquè estan traient tots els pipicans de Gràcia i Guinardó. En canvi, hi ha parcs per nens per tota la plaça. Hi ha 2.500 gossos a Gràcia i pocs parcs on pu-guin jugar i la gent amb mobilitat reduïda es troba amb problemes si vol passejar el gos.

A la Vila de Gràcia hi ha poques zones per gossos i per fi anaven a posar-ne un de cèntric, gran i accessible per a tothom. Hi ha molt espai desocupat i falta un pipican de mida correcte on poder portar el gos.

No es va consultar en absolut amb els que tenim gossos.. Malgrat que diuen que s’han presentat 450 firmes a la reunió, la resolució ja estava pactada des d’aquest febrer i l’Associació de Veïns ja havia decidit eliminar la proposta del pipican.

CARLES GIMENO

escriptor

MARC ORTELLS

veí

JAVIER NAVARRO

comerciant

JOSÉ LUIS ATTO

comerciant

... que

s’hagi

descartat

el pipican

a Lesseps?

per Lia Feliu

el bloc

El cop sec al tancar la porta

rebota per les parets. Deixa

darrera seu deu mil segons

infinits plens de dol. Vestigis

d’un temps que guarda a la

butxaca, mentre cerca, ama-

tent, la felicitat enyorada. Un

paper en blanc i la il·lusió im-

presa en mil bocins de colors.

Sabates noves per estrenar

camins plens de revolts que

vol desaprendre sense dre-

ceres, lleugera de motxilles,

quasi etèria. Olor de colònia,

somriure als llavis. Pas ferm

i mirada endavant amb un

futur sense limitacions ni

fronteres com a rumb. Avui

no hi ha pors. Ni expectati-

ves. Quan més camina, més

desconeix, més desmira, més

avança, més creix. Despulla-

da de tot pes, nua de tristesa.

Agafa aire però no esbufega.

I corre per carrerons que

abans no tenien sortida. I es

deixa despentinar per glops

de vent, borratxa de llum.

El temps corre a favor seu.

Sap que el futur és l’ara, que

caldrà trempejar un demà

que sempre està lluny. I que

l’aventura ja no és feréstega.

Tampoc dolorosa. Ni impossi-

ble. Sap que només d’aques-

ta manera es garanteix l’èxit.

Així és com ha de ser. Tirant

endavant sempre amb opti-

misme.

Carina Bellver

Lletres

literàries

opinió Conxa Garcia, Comunicadores amb Gràcia

40 anys de moviment

feminista a Gràcia El passat mes de març, a La Vio-

leta, l’AVV Vila de Gràcia, dins de

la celebració dels seus quaranta

anys d’existència, es va comme-

morar els 40 anys de moviment

feminista a Gràcia. A la taula hi

érem jo mateixa i la Isabel Soley,

que vam parlar dels inicis i de la

darrera etapa de la Vocalia de la

Dona de l’Associació; i l’Andrea,

de l’Assemblea de Dones Femi-

nistes de Gràcia, que va parlar

d’aquesta plataforma nascuda el

2013, i que és hereva i continu-

adora de les lluites anteriors per

aconseguir els drets de les dones

i una societat més equitativa.

La Vocalia de la Dona va néixer el

1975, va ser una de les primeres

a Barcelona. Va ser molt activa

lluitant, en l’etapa final del fran-

quisme i la transició, pels Drets

Civils més bàsics, per la llei del

divorci, per tenir serveis de Plani-

ficació Familiar i accés a mètodes

anticonceptius i a l’avortament.

També perquè hi haguessin llars

bressol i altres serveis comunita-

ris, que llavors no existien.

La Vocalia de la Dona va par-

ticipar en la formació i funci-

onament de la Coordinadora

Feminista i participà, amb una

ponència sobre les dones als

barris, en les Jornades de la Do-

na de l’any 1976. En una segona

etap, que començaria el 1999

amb l’assassinat de la Ma. Ánge-

les Chiván i la lluita contra la vio-

lència masclista. Es va promoure

i participar en una xarxa de grups

de dones de Gràcia, es va instaurar

el Dia Anual de Gràcia contra la Vi-

olència vers les Dones, es va dema-

nar i aconseguir l’obertura del PI-

AD de Gràcia, es van realitzar unes

Jornades d’Educació i Gènere, es

va participar a la Festa Major tot or-

ganitzant actes i, un any, guarnint

el carrer Igualada. També es va de-

manar i es participà en l’elaboració

d’una Diagnosi de la Situació de

les Dones gracienques i, finalment

es va participar en l’organització

de la celebració de la I Trobada de

Dones de Gràcia. La tasca de re-

cuperació de la memòria històrica

va ser un treball constant, primer

realitzant l’exposició Les Dones de

Gràcia, acompanyada d’unes uni-

tats didàctiques per treballar-la a

les escoles, celebrant els 30 anys

del moviment de dones a Gràcia

i, finalment, aconseguint que el

Nomenclàtor gracienc tingués en

compte les dones i comencés a

reparar el greuge comparatiu exis-

tent. Es va organitzar la inaugura-

ció simbòlica de la Plaça Dones del

36. Les components de la Vocalia

sempre van tenir clara la impor-

tància d’arribar a les veïnes i sen-

sibilitzar la ciutadania a través de

la seva participació en els mitjans

de comunicació graciencs: Butlletí

de l’AV, revista Vila de Gràcia, Car-

rer Gran i, en la darrera etapa, Ull

de Dona d’aquest setmanari i pro-

grama Ones de Dones de Ràdio

Gràcia. Segons el moment històric

les components de la Vocalia van

escriure sobre temes relacionats

amb les demandes més urgents.

Alguns d’aquests temes traves-

sen el temps i arriben fins als

moments actuals, on continuen

sent l’eix de la lluita i el treball

que estan realitzant les dones

joves de l’Assemblea Feminista

de Gràcia, com l’avortament, les

agressions masclistes o la recu-

peració de la memòria històrica

de les dones gracienques.

Actualment, Comunicadores

amb Gràcia continua fent una

tasca comunicativa important,

amb dos tallers, un a la Vila i un

altre al Coll, que mantenen dos

blocs a la xarxa, més la participa-

ció en el Canal Dones de gracia-

mon.cat. Vull encoratjar i saludar

el treball que fan des de l’As-

semblea de Dones Feministes

de Gràcia, que han fet una tasca

important en la campanya sobre

l’avortament lliure i gratuït; en la

denúncia de les agressions mas-

clistes en espais de festa; quant

a la recuperació de la memòria

històrica de les dones de Gràcia:

Herstory; i en la participació i

divulgació de la Vaga de Totes.

Cal que les joves que tenen una

nova manera de dir i de fer les

coses continuïn la nostra lluita.

Endavant, sou el futur!

La tasca de recuperació de la memòria històrica feta per la vocalia va ser

un treball constant

Cal que les joves que tenen una nova manera de dir i de fer les coses

continuïn la nostra lluita

Arxiu

4


L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

tribuna

En la seva deriva per intentar

conquistar el poder a España

(intenció legítima), Podemos

sap que ha d’allunyar-se, tant

com pugui, de qualsevol pro-

ximitat a la reivindicació per la

recuperació del dret a decidir

de les identitats, abans i ara,

trepitjades. Perquè tal i com és

España i com s’ha forjat social-

ment, cultural i mediàtica, si Po-

demos se li ocorregués apostar

per ser actiu envers aquest dè-

ficit democràtic, no tindria cap

possibilitat de fer un bon resul-

tat. Això sol ja diu molt de quin

tipus d’estat s’ha construït.

Per això Podemos, que va ‘a sa-

co’ i a per totes, ha de marginar

i abandonar la sensibilitat pluri-

nacional autodeterminacional,

que sí em consta que tenen

(o tenien) alguns dels líders

del partit (Errejón i Iglesias, no

tant Monedero, per exemple).

El més trist és que, si en el ca-

mí s’abandona aquest plan-

tejament per estratègia i no

hi ha un compromís explicitat

públicament en aquest sentit,

aquest tema, ja de per sí difícil

de cultivar a les espanyes, no

aixecarà cap dins de Podemos.

Si algun dia aquesta sensibilitat

havia tret una mica el nas a la

Tuerka en posicionaments d’al-

guns dels líders d’aquell proto-

partit de llavors, ara ja corre el

risc d’ofegar-se totalment dins

de plantejaments molt més fà-

cils d’assumir per l’idiosincràsia

política de la ‘meseta’: “todos juntos y unidos estamos mejor, y en todo caso, si se quiere plantear la secesión de alguna región, lo tendremos que votar todos los españoles, depositarios únicos e ineludibles de la soberanía popu-lar española”.

Com a màxim podem esperar

que la influència de Podemos

sigui en el sentit d’afavorir

certa concòrdia, però no de

qüestionar i combatre el naci-

onalisme espanyol dominant

i dominador. I això que, fa uns

anys, hagués estat suficient per

mantenir una semi-postració

de la societat catalana, no és

ara suficient per contrarrestar

un evident desenamorament

d’una part ja massa substan-

cial i nombrosa de la societat

catalana envers el projecte fallit

(perquè se l’han petat des de

Madrid) d’Estat espanyol.

I sobretot, m’ha fet saltar totes

alarmes la trampa dialèctica de

la frase que utilitza Errejon en

el seu discurs actual: “No vamos a enarbolar las identidades de un sitio o de otro para enfrentar

a los ciudadanos entre sí, sino a recuperar los derechos colec-tivos. El problema es haber per-dido el control de los derechos”.

I és que aquesta frase és molt

desafortunada encara que no

ho sembli tant. Perquè anta-

gonitza els conceptes que no

ho són, com la lluita pels drets

generalistes amb la lluita pel

respecte a l’autodeterminació

lliure dels pobles (que potser

no és important per a ell que

viu a Madrid i se sent espanyol

des de la capital, però que és

una reivindicació, lògicament,

molt important pels ciutadans

dels pobles que no se senten

propers identitàriament als que

ostenten el poder a España).

I aquest antagonisme és una

fal·làcia, perquè aquestes dues

lluites no s’exclouen. O et posi-

ciones en el sentit de voler més

justícia en tots els casos, o estàs

essent contradictori.

Podemos i l’autodeterminació

Jordi Oriola, realitzador audiovisual

Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-

què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a parti-cipar en les assemblees de socis i a la llis-ta interna, escollir el Consell Editorial,

participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la pu-blicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’Associació Cultural.

Dades PersonalsNom i cognoms ..........................................................................................................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ...................................................................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:

c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.

Com a màxim podem esperar que la influència de Podem sigui la d’afavorir certa concòrdia

tribuna Joaquim Torrent, geògraf i escriptor

Mestres o ases dels cops?Paral·lelament a l’increment de la

sensació d’aïllament i d’indefen-

sió entre els ensenyants s’accen-

tua cada cop més la percepció

general que l’anomenat Sistema

Educatiu és en crisi i fa aigües

pert tot arreu. Impotents davant

el nou perfil d’alumne, producte

directe de la globalització i de

tots els canvis que duu apare-

llats, els ensenyants aguanten

en silenci i, desconcertats, es van

empassant una humiliació rere

l’altra… I, pel compte que els

corre, tota mena de tècnics, teò-

rics, inspectors i psicopedagogs

-molts dels quals no han trepit-

jat mai una aula escolar o, si ho

han fet, n’han sortit rebotats- ca-

llen com a morts, mentre la cas-

ta política s’inhibeix i es camufla

sota un cúmul d’estadístiques

per distreure el personal i no as-

sumir responsabilitats.

Significativament, el conegut

psiquiatra Castilla del Pino afir-

mava: “A hores d’ara no hi ha

una professió que proporcioni

tant de patiment com la de pro-

fessor”. Els docents s’estan con-

vertint en l’ase dels cops, en una

mena d’escuts humans destinats

tant a resistir les ires d’uns alum-

nes desbocats i en peu de guerra

com la incomprensió i la indife-

rència d’un gran nombre de pa-

res, molts dels quals ignoren el

significat de mots com “respon-

sabilitat” o “ètica” i únicament va-

loren allò que es pot quantificar

en diner; una actitud, a més, que

sol dur aparellada la concep-

tuació dels ensenyants -sovint

amb l’ajut inestimable de la pu-

blicitat i de mitjans de comuni-

cació- com una mena d´éssers

pusil.lànimes i menyspreables,

indignes de tota compassió. In-

dubtablement, si l’infern existeix

és aquí i ara, entre les quatre pa-

rets de moltes aules, on un o una

pobre infeliç tracta de sobreviure

entre una canilla mancada d’hà-

bits i de la més mínima disciplina,

uns requisists imprescindibles per

assimilar qualsevol contingut i ha-

bilitat. Una situació que va ser molt

ben descrita per l’escriptor Toni Sa-

la en la seva novel.la “Petita crònica

d’un professor a secundària”, i que

amb el temps no ha fet més que

agreujar-se i generalitzar-se a tots

els nivells.. Sala n’apuntava com a

causes la indolència i la manca de

referents dels alumnes, el materi-

alisme i la immaduresa de molts

pares, la mala fe de l’administració,

i la indiferència i la insolidaritat de

certs docents, sovint directament

proporcional al nombre de càrrecs

que ostenten. No és d’estranyar,

doncs, que molts mestres i profes-

sors de peu, constantment desbor-

dats i humiliats, acabin convertint-

se en carn de psiquiatra: l’estrés, la

depressió, l’ansietat, l’insomni, els

temors difusos, la manca d’autoes-

tima -en definitiva, els símptomes

de l’anomenat “burn out”- són ma-

lauradament d’allò més corrent.

Com també, malauradament, és

d’allò més corrent la subestima-

ció per part de parents i amics del

tremend desgast psicològic que,

a hores d’ara, duu aparellada

aquesta feina. A la vista dels fets,

és evident que som en camí que

acabi passant com al Regne Unit,

on a penes resten docents natius

i els han de fer venir d’Austràlia o

el Carib, o com als Països Baixos,

en què els anuncis demanant

ensenyants no obtenen respos-

ta i han hagut de plantejar-se la

reducció de la jornada lectiva a

quatre dies setmanals.

La situació és greu, força greu,

i si no s’hi posa remei ens pot

acabar esclatant a les mans. No

podem permetre que els do-

cents es converteixin impune-

ment en el boc expiatori d’una

societat alienada i estupiditzada

d’usar i llençar, que confina els

elements no productius -com

menors i vells- i que menysprea

el saber. Ja va sent hora -és més,

és urgent- que s’iniciï un debat

públic, sincer, lliure, profund,

descarnat, radical…, que, lluny

de dogmatismes arnats i pericli-

tats, cerqui alternatives a l’actual

desgavell. Un debat que hauria

d’anar a les arrels del problema

i que hauria de ser propulsat,

amb la participació oberta i so-

lidària de la resta de la societat,

pels mateixos docents.

Arxiu

tuits

Jordi Farriol #BComú @JordiFarriol

Si m’entrevistessin a contraportada d’ @indepe_gracia ex-

plicaria que sovint hi compro discos @bcoredisc

quim @quimserratoro

Bon Sant Jordi a tothom! I graciencs, recordeu que no cal

(ni val la pena) baixar a Barcelona #femcarrer

Evarist @ebarist

Reivindiquem #Ovidi , present a les parets de la #viladegràcia

Kasa de la Muntanya @KasaDlaMuntanya

Surt el sol a #Barcelona i nosaltres donem el #premiJocsFlo-

rals2015 als @mossoscat

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]


5

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

El quiosc de la plaça Revolució, de la família Rodón, va anar esllan-guint-se fa cinc anys, malgrat la imaginació del Maurici amb el wi-fi, la tele i els productes locals. Un bon dia, després d’una presentació de la revista La Metxa, un grup de militants dels moviments socials vinculats a Vallcarca va aprofitar per tornar a aixecar la persiana i recuperar l’establiment com a dis-

Cedida

La ‘distri’, oberts en diumenge amb la programació en actiu

El primer quiosc okupattribuïdora de fanzines. “En tenim més de 700 i la gent ens en porta de distribuïdores que ja han tan-cat i els fotocopiem”, apunta una portaveu de La Polilla. La meitat dels guanys se’n van en aquestes fotocòpies i l’altra meitat, a com-prar llibres i enviar-los a persones preses.El projecte, ja consolidat però que encara suscita la sorpresa dels

La distribuïdora La Polilla ofereix cada diumenge més de 700 fanzines

Un 40% dels quioscos de l’Es-tat han tancat des del 2007, segons les últimes dades del sector. I a Gràcia? Tots els que han tancat segueixen tancats? No. A la plaça Revolució, des de l’octubre de 2014 funciona el primer quiosc okupat, seu de la distribuidora La Polilla.

reportatge Albert Balanzà

passavolants, obre diumenges i programa poesia, cantautors, es-pai d’escriptura de cartes als pre-sos, teatre i xerrades. Hi ha un

altre objectiu: “acostar tant les persones vinculades als movi-ments socials com aquelles que no ho estan”.

L’ANC organitza el

primer debat electoral

el pròxim 4 de maig

L’ANC ha convidat el 4 de maig a les 19h Albert Ortas (CiU), Jaume Asens (BCN En Comú), Miquel Pa-gès (ERC) i Maria Rovira (CUP) al primer debat electoral.

ICV vol que plegui la vocal de dones a Nomenclàtor A. B.

La decisió majoritària, en l’últim grup de treball de Nomenclàtor, de prescindir de la llista de dones amb què els seus membres pre-tenen reequilibrar el gènere als carrers de Gràcia no es va pair bé dilluns passat durant la reunió, so-bretot entre les files d’ERC i ICV-EUiA, però han estat aquests úl-tims els que han passat a l’acció. El fet central és que qui va decantar la balança a favor d’una llista alter-nativa amb propostes de territori per batejar el nou passatge entre Bailèn i Quevedo com a Passatge de la Benzinera va ser la represen-tant del Consell de Dones, Neus Grau. En una carta adreçada a la regidora de Gràcia, Maite Fandos, amb còpia a la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, el grup d’ICV-EUiA demana “la revocació de l’acord de designació” de Grau com a representant d’aquest Con-sell de Dones al grup de treball de Nomenclàtor.

breus

Consens sobre l’IES Vallcarca, l’espai jove a Grassot i l’Abaceria als programes del 24-MEls partits proposen nous equipaments i reformes a Romaní, Comín, Dones del 36 i Pi i Margall

Els cinc partits amb representa-ció al Districte de Gràcia tenen en fase d’esborrany el progra-ma electoral del 24-M i entren a fons i amb consens sobretot en tres propostes: l’impuls del reivindicat l’IES Vallcarca, la reforma del mercat de l’Abace-ria i l’espai jove de Camp d’en Grassot, que no es va incloure en la reforma de la Sedeta. Almenys els dos primers són a tots els programes. Amb més o menys ocurrència, els nous equipa-ments i les reformes urbanísti-ques arriben als cinc barris.

Albert Balanzà

Convergència i Unió: La fe-deració nacionalista destaca en el programa la reforma de la plaça del Poble Romaní, un cop s’eliminin els barracons de l’es-cola L’Univers, i d’altres artèries com Pi i Margall, Alfons Comín i Camèlies. Pel que fa als equipa-ments, la proposta més innova-dora és una pista poliesportiva (encara sense detallar la ubicació) que gestionin les entitats; un nou Ateneu de Fabricació, que ja s’ha abordat a nivell de comissions de ciutat; un nou equipament a l’ara tancat Centre d’Informació i Re-cursos per a Dones (CIRD).

Partit dels Socialistes. Les principals apostes diferenciado-

res del PSC són a Vallcarca, amb un “nou acord” per a la modifica-ció del Pla Vallcarca i el rebuig a la privatització d’un terç del Parc Sanitari Pere Virgili. Al costat d’un nou pla d’aparcaments i de més escales mecàniques, els so-cialistes plantegen reformes al passeig de Sant Joan i a Joanic i volen obrir als veïns el solar de l’IES Vallcarca mentre no s’aixe-qui l’escola.

Barcelona En Comú. El pla d’usos, amb una moratòria de lli-cències d’allotjaments fins que un nou pla participatiu defineixi el model turístic de Gràcia, és el plat fort de la unió entre ICV, EUiA, Procés Constituent i Guanyem.

X.T.

El solar de l’avinguda Vallcarca on hi anirà el futur institut

Amb el PSC, BCN En Comú co-incideix a demanar la reobertura de l’hospital de l’Esperança les 24 hores i aposten, en l’espai pú-blic, per l’obertura permanent de Dones del 36 i un equipament als jardins d’Antoni Puigverd.

Partit Popular. El PP també aposta pel pla d’usos però amb la idea d’aixecar la suspensió de llicències fins que la reforma no estigui consensuada “per tal de no paralitzar l’activitat econòmi-ca” i també aposta per substituir les polèmiques pilones del pla de mobilitat. La reforma urbanís-tica més destacada és Lesseps i un nou plantejament per a Tres Turons. Els populars s’apunten al

consens sobre la urgència de l’IES Vallcarca.

Esquerra Republicana. El reivindicat pla d’equipaments és central per als republicans, rep suports en el programa de CiU i d’ICV, i inclou fins i tot convertir en equipament la caserna de la Guàrdia Civil. ERC també fa ban-dera de l’obertura de Dones del 36, vol reobrir el debat de mobi-litat paral·lel a Travessera de Dalt a l’eix Maignon (jardí de les mon-ges) i agafa el repte de canviar Pi i Margall, Via Augusta i Príncep d’Astúries, almenys contemplant-hi una pacificació amb carrils bici. També defensa la marca Gràcia Barri Artesanal “a l’estil 22@”.

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

El projecte renuncia a obrir restaurant i botigues com a gest i es coordinarà amb obres colindants

El debat dels hotels a Gràcia, un cop acotat el perímetre amb la suspensió de noves llicències a la Vila des de l’11 de març, segueix viu als projectes que estan fora de la trama històri-ca. Després del front Deutsche Bank, el procés que ha reviscolat amb força ha estat el de l’antiga Henkel, amb una reunió tècnica que el passat 15 d’abril va posar cara a cara promotors, veïns i ajuntament. Hi ha hagut gestos de transparència i concessions, però els veïns no se’n refien i, de fet, el timing d’execució només s’ha endarrerit.

Albert Balanzà

A l’antiga Henkel no hi ha movi-ment però els promotors i propi-etaris del solar, la societat Miref Uno SL. ja tenen el permís d’obres per fer la demolició i iniciar la re-conversió en hotel. “No serà ni en pròximes setmanes ni aquest estiu”, apunten fonts municipals. També per primer cop els veïns han sabut els detalls del projecte: un hotel de quatre estrelles, 180 habitacions, 100 places d’aparca-ment, 33 apartaments i 6 habitat-ges. Però hi ha una modificació: l’hotel, de la cadena W, renuncia a restaurant i a botigues i promet “no créixer en verticalitat”.

L’antiga Henkel es demolirà a la tardor per aixecar l’hotel però encara genera dubtes

Xavi Tedó

A.B.

Els veïns del costat de l’antiga Henkel a

Còrsega també han de fer obres

La reunió tècnica, l’única que es preveu en el procés, va servir per posar sobre la taula els dubtes dels veïns, sobretot els de Còrsega 470, que veuen amb inquietud la demolició de l’antiga Henkel amb obres d’estructura que han de fer al seu edifici. A la reunió, un por-taveu de l’empresa de demolició va prometre “coordinació” en un procés que es farà “en part manu-al i en part amb maquinària”.El procés segueix endavant i l’Ajuntament, que estava repre-sentat pel gerent d’Hàbitat Urbà, Albert Civit, va assegurar que, després que s’acabi el procés

La plataforma Gràcia on vas? segueix portant la veu cantant de la protesta contra els nous hotels, si bé en el cas de l’antiga Henkel també els veïns estan assessorats per l’AV Sagrada Família. Un portaveu de la pla-taforma gracienca, en tot cas, després d’assistir el 15 d’abril a

la reunió tècnica, ha assegurat que el posicionament de “para-lització” del projecte es manté des de les entitats perquè, al seu parer, el Districte “ja ha de-cidit el model de barri abans de parlar amb els veïns”. Gràcia on vas?, almenys valora que la de-molició s’ha endarrerit.

La plataforma Gràcia on vas?

vol la paralització del projecte

A.B.

El club de fumadors Barcelona Pipa Club de la plaça Reial ha de-cidit traslladar-se a Gràcia, con-cretament al número 21 del carrer Santa Eulàlia, entre Milà i Fonta-nals i Bailèn, i així ho ha anunci-at la seva junta en un comunicat com a resultat de l’última assem-blea general de socis celebrada el passat 25 de març. La decisió,

El nou local obrirà a finals de juny i intentarà reproduir el disseny de l’actual

L’històric Pipa Club de la plaça Reial es trasllada a Gràcia, a Santa Eulàlia

adoptada per unanimitat, culmi-na un llarg període de debat so-bre el trasllat, després de 35 anys d’història i de 33 en l’actual i his-tòrica ubicació a Ciutat Vella. “Ha estat una decisió molt difícil de prendre, però que es veu compen-sada per la il·lusió i esperances que tenim dipositades en la nova etapa que engeguem en un altre barri, no menys emblemàtic, com és Gràcia”, apunta l’escuet comu-

nicat de la junta. El debat sobre la reubicació del negoci s’havia anat allargant en els últims anys i el local havia aguantat tots els embats legislatius, fins i tot els de la llei del tabac, fins que ara la junta es dóna per satisfeta amb la localització d’un espai que com-pleixi “els requisits necessaris per desenvolupar les activitats que el nostre Club ha proposat en els úl-tims 35 anys”.

Ara, quan encara no són visibles a l’exterior del nou local del car-rer Santa Eulàlia cap rastre del trasllat del negoci, els seus res-ponsables sí que concreten que la inauguració es pot produir en

un termini de dos mesos, fet que permetria reobrir l’activitat en ple estiu. El nou local, segons la junta del Pipa, intentará reprodu-ir, mantenir, i millorar tant com sigui possible, el disseny actual.

d’atorgament de llicència d’obres (engegat el 21 de novembre), en deu dies obrirà un període de

consulta pública per estudiar les demandes del barri. La llicència d’activitats encara trigarà.

Montserrat Torres

Clàssica de 8 per terres giro-

nines. Diumenge 19 els Caste-llers de la Vila de Gràcia van realitzar el primer desplaça-ment lluny de casa del curs, a Salt. Els blaus van obrir plaça amb un 3d8 amb estrenes, i que comença a tenir unes mi-des bones de cara a objectius majors. La pluja va fer acte de presència a la plaça Lluís Companys, va deixar el terra de sorra impracticable i l’actu-ació va ser traslladada al local d’assaig dels Marrecs.Reubi-cats, els Castellers de la Vila de Gràcia van enfilar el 4d8 en la segona ronda. El carro gros va executar-se amb correcció, amb algun esforç per mante-nir mides, però en tot moment controlat. Per últim, els blaus van alçar el 2d7, el segon del curs. Malgrat algun tremolor, el castell va mostrar bon tre-ball a l’assaig, i sonen campa-nes que el següent pas dels vi-latans és enfilar-lo un pis més. Per acabar, els blaus van alçar un vano de cinc (pilar de cinc flanquejat per dos de quatre a cada costat).

crònica blavaper Oriol Vilajosana

El futur Pipa Club, al centre de la imatge, a tocar del local dels Bastoners

97abril2015

La Primavera Verda del Coll reivindica enguany les 3R

El Sant Jordi sostenible suma més entitatsLa jornada de Sant Jordi a Gràcia arrenca un dia abans, a dife-rents punts del districte, per gaudir dels llibres d’una manera diferent i sostenible. Així, la feina de les AMPA, les biblioteques i d’altres equipaments o llibreries que s’hi ha sumat (com ara C.O., amb la cessió de 250 títols) fan que aquest 2015 ja siguin

tres els punts d’intercanvi: la plaça de la Vila de Gràcia, la plaça Lesseps i els jardinets al costat de la biblioteca de Vallcarca i els Penitents. Es va celebrar per primera vegada el 23 d’abril de 2001 a l’IES Vila de Gràcia per iniciativa de l’AMPA i dins del marc del projecte d’Agenda 21 Escolar.

Impulsat pel centre cívic i les entitats, el 5 de maig arrenca el programa

S.M.

editorial

El potencial gracienc

Queden poques setmanes per-què comenci una nova edició de la Primavera Verda del Coll, una oportunitat d’or per refl exionar en quin moment ens trobem i quins són els reptes de futur en termes ambientals i socials. Del 5 de maig al 5 de juny, la part nord del districte serà un punt de refe-rència i trobada -no més de Gràcia sinó que hauria de ser de tota la ciutat- per conèixer experiències noves i altres no tan noves que representen alternatives al model actual, aquest que ha demostrat ser destructiu i perjudicial per la terra i els seus habitants. El punt de vista com els impulsors de la Pri-mavera presenten el programa és destacable: buscant la proximitat i la implicació dels veïns, que d’una manera o una altra són interrogats sobre quin és la seva responsabi-litat social i fi ns a on arriba el seu ‘poder’ com a consumidor. O sigui, no només què puc fer, sinó què representa què adopti uns determi-nats hàbits o uns altres. Enguany, el tema central de la Primavera, les 3R, referma aquest posicionament, amb tot un cartell interessant i atractiu entorn la generació desmesurada de residus i el seu un impacte ne-gatiu en el medi ambient i el entorn. A través de xerrades, exposicions, sortides o tallers es donaran a conèixer els conceptes de reduir, reutilitzar i reciclar ) per garantir unes bones pràctiques ambientals. La Primavera és un dels molts signes que demostren que Gràcia pot arribar a ser un districte verd. Poc a poc però tenim pressa.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

L’Aula del Bosc Turull intensifica les activitats i la relació amb l’entorn Amb l’arribada de la

primavera, l’Aula s’om-

ple de vida i comencen

a aparèixer les prime-

res flors i els primers

fruits. Una de les no-

vetats és que ja es pot

seguir la dinàmica de

l’espai a través de Face-

book (Aula Ambiental

Bosc Turull) i Twitter (@

boscturull), i ben aviat

s’estrenarà el web.

La imatge gràfi ca de l’Aula també està d’estrena! Després de rea-litzar un disputat concurs en el que es van rebre 6 propostes de logotips, ja tenim logo! Aquest va ser escollit per un jurat format per socis/es de la Societat Ca-talana d’Educació Ambiental, un dissenyador gràfi c i responsables de diversos dels col•lectius que utilitzen habitualment l’espai. El nivell va ser altíssim! S’està acabant de retocar i en breu el donarem a conèixer.A més, durant el mes de març i abril es van realitzar nombroses activitats: l’Escola Montseny va celebrar la Setmana Cultural

Aquestes són algunes de les activitats que l’Aula ha pro-gramat per les properes set-manes. Totes són gratuïtes.Dimecres 6 de maig, de 17.30 a 19 h. Presentació i cocreació del programa d’activitats per a centres educatius i grups.Quines activitats didàctiques podem fer a l’Aula Ambiental Bosc Turull? Quines possibi-litats i recursos ens ofereix l’entorn? Presentarem un se-guit d’activitats per alumnat de primària i de secundària perquè ens diguis la teva. Ac-tivitat dirigida a professorat i educadors/es de lleure.Dimecres 6 de maig. De 19 a 19.45. Presentació del Casal naturalista d’estiu. Pri-mera edició del casal d’estiu naturalista que s’organitza a l’Aula Ambiental Bosc Turull. La programació del casal incidirà en activitats de biodiversitat i sostenibilitat.

Casal d’estiu naturalista

construint un tippi i una cabana amb materials naturals, l’Escola Mare de Déu del Coll va estar observant la vegetació i iniciant un herbari virtual, es va fer una activitat de descoberta d’ocells amb l’especialista Pere Alzina en motiu de la Verdinada dels Lluïsos de Gràcia, es van acollir activitats de diverses entitats com Depana, Gats de Gràcies i Escoles+Sostenibles, i es va iniciar el Curs certifi cat de Disseny en Permacultura, entre d’altres.També hem acollit l’exposició “Vallcarca: urbanicidi i recupe-

Cedida

Activitat recent realitzada al Bosc Turull, que ara dinamitza la Societat Catalana d’Educació Ambiental

ració”, vam fer casal naturalista de Setmana Santa (ja tenim pu-blicada la informació del Casal

Naturalista d’estiu al Facebook!) i hem iniciat la dinamització del compostatge al barri muntant el vermicompostador i fent una primera trobada de veïns i veïnes

que faran compostatge comuni-tari. Us hi voleu sumar?I aquest proper mes de maig també ve farcit de propostes que esperem siguin del vostre interès: del 7 al 16 es celebrarà la Set-mana dels Boscos Urbans (amb rutes guiades, tallers, jornades de voluntariat i demés accions centrades en la relació entre ciutat i bosc), es presentaran un seguit de jocs cooperatius per treballar la biodiversitat i s’aco-lliran activitats d’experimentació i descoberta de diversos centres educatius i de les Cases d’Ofi cis

S’ha iniciat la dinamització del

compostatge al barri i una trobada veïnal

del Coll. Amb la primavera ben instal·lada al Bosc Turull i amb ganes de compartir aprenentat-ges, vivències i bons moments, us convidem a venir a visitar l’Aula i a gaudir d’aquest espai privilegiat de la ciutat de Barcelona.Aula Ambiental Bosc Turull. Passeig Turull 2, 08023 Barcelona (L3 Vallcarca). Tel. 93 213 39 [email protected]:@boscturull i Facebook: Aula Ambiental Bosc TurullGestió cívica: Societat Catalana d’Educació Ambiental.

Aula del Bosc Turull

S.M.

El punt d’intercanvi de llibres de la plaça de la Vila, aquest dimecres

El Sant Jordi més sostenible arriba a Vallcarca i PenitentsLa biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix s’ha sumat enguany a la jornada que organitzen les AMPA de les escoles de Gràcia, amb el suport de la biblioteca de la Vila i de Lesseps, per promoure la lec-tura i la reutilització dels llibres. Sota el lema “per un Sant Jordi di-ferent i sostenible” aquesta festa se celebra la tarda del dia previ a la diada de Sant Jordi, i consisteix en l’intercanvi de llibres en tres espais del districte. L’èxit de la convocatòria i la participació de les AMPES, les biblioteques, i d’altres equipaments que s’hi ha sumat enguany han fet que ja siguin tres els punts d’intercanvi: la plaça de la Vila de Gràcia, la

plaça Lesseps i els jardinets al costat de la biblioteca de Vallcar-ca i els Penitents. Les setmanes prèvies, del 7 al 21 d’abril, tothom pot portar llibres, en bon estat i no de text, a la biblioteca que li pertoca. En els centres educatius els alumnes poden portar fi ns a 3 llibres a les biblioteques dels seus centres d’ensenyament, i la gent adulta en pot portar fi ns a 6 a les biblioteques del barri. A cada persona se li lliura un val per llibre acceptat. I la tarda del 22 d’abril, de cinc a set, el dia de l’intercanvi, en una parada amb tots aquests llibres de totes les persones participants, les perso-nes tenen dret a triar i endur-se

tants llibres com n’ha donat. La jornada d’aquest dimecres a la plaça de la Vila, amb l’ambient de famílies i veïns, demostra que la convocatòria es consolida i té totes les possibilitats per seguir creixent en d’altres punts de la Vila, com el creat a Vallcarca i Penitents amb la incorporació de la biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix.El Sant Jordi sostenible es va ce-lebrar per primera vegada el dia de Sant Jordi de 2001 a l’Institut Vila de Gràcia per iniciativa de l’AMPA del centre i dins del marc del projecte d’Agenda 21 Escola (avui Escoles + Sostenibles). L’any següent es va convidar a

les AMPES de les quatre escoles de primària adscrites a l’institut. Des de l’any 2003 l’intercanvi se celebra a la Plaça de la Vila de Gràcia. En aquesta edició s’hi va sumar la biblioteca Vila de Gràcia ampliant als adults la participació

en l’intercanvi. El 2005 va rebre el premi Acció 21 de Barcelona, i a partir de l’any següent s’implica la biblioteca Jaume Fuster, que aglutina les escoles de la zona nord obrint així un altre punt d’intercanvi a Lesseps.

[3]

Al llarg dels 15 anys de l’Agenda 21 Escolar / Escoles + Soste-nibles una de les demandes més freqüents dels centres educatius ha estat l’assessora-ment i els mitjans necessaris per poder ampliar els espais enjardinats, omplir els patis amb més plantes, més arbres, habilitar un hort. Fer entrar la natura a l’escola.

Amb més plantes i més ar-bres, més olors i més colors que canvien, més insectes, algun rèptil, més ocells que s’hi atu-ren, canten o fan el niu, sons i brunzits,... és més agradable fer escola, sobretot fer escola a l’exterior, i a més sorgeixen un munt de preguntes molt signifi catives per iniciar petites o grans recerques!

Si la transformació dels patis es planteja com una iniciativa on tothom pot aportar el seu gra de sorra, i sobretot, on l’alumnat pot expressar els seus desitjos i necessitats, i pot prendre part en les decisions, aquest procés possibilita també un aprenentatge social. L’em-poderament dels diferents col.lectius de la comunitat educa-tiva permet una valoració molt més positiva del què és i es fa a l’escola.

escoles

Horts i jardins escolars, pel canvi socioambiental

A l’escola Reina Violant, just abans de pasqua, es va organit-zar una jornada de treball per plantar i millorar alguns dels espais. L’Aura, alumna de 4t de primària, ha escrit això sobre aquell dia:

“A l’escola Reina Violant totes les jardineres estaven buides; el 20 de març, gràcies a molts pares i mares que van col.labo-rar en la plantada, vam omplir-les de llavors, plantes i fl ors.Tenim plantes que fan fora els mosquits i d’altres que treuen la picor i maduixes petites i verdes que ens menjarem per Sant Ponç. Ara tenim l’escola plena de fl ors i de colors i per cuidar-les cadascú fa un esforç per regar.

I la comissió de l’hort diu: “Des de la comissió d’hort

del Reina Violant només podem posar de manifest la nostra

L’escola Reina Violant

va organitzar recent-

ment una jornada de

treball per plantar i

millorar alguns dels

espais. Escoles + Soste-

nibles i el mateix centre

valoren la diada.

Des d’Escoles + Sostenibles animem a tots els centres educatius a continuar fent créixer aquest compromís col.lectiu de millorar l’entorn de patis i jardins (i més enllà també), de fer-los més atrac-tius i útils per a tots els usos i oberts a tota la comunitat escolar.

gratitud a totes les famílies, mestres i alumnes que hi varen participar. La nostra escola mos-tra avui una imatge renovada amb fl ors, plantes remeieres i un hort incipient, fruit del tre-ball col.lectiu i transversal. Va ser una experiència fantàstica que ens ha fet estimar una mica més la nostra escola”.

Una alumna del Reina Violant plantant a les jardineres el passat 20 de març

Reina Violant

Pares i mares van col·laborar-hi

Reina Violant

[4] [per darrere][4]

“Gràcia té un gran potencial per fer una xarxa d’economia verda i social”

Quin serà el tema central de la Primavera Verda d’enguany? Cada any toquem una temàtica per apropar als veïns aspectes que cadascú de nosaltres pot incorporar per tal de fer factibles, com a ciutadans, canvis ambientals i millorar una situació que, segons les dades actuals, comencen a ser preocupants. És una crida activa perquè la gent prengui part i forci un canvi. L’èmfasi d’aquesta edició la posem en Les 3R, reduir, reutilitzar i reciclar. Amb el subtítol de ‘fent avui allò que és possible per un món més sostenible’.

Precisament un àmbit on el ciu-tadà sí pot incidir d’una manera molt directe...Crec que està a les nostres mans com

La Primavera Verda del Coll

és el gran esdeveniment de

reivindicació i sensibilitza-

ció ambiental que té lloc a

Gràcia per aquestes dates,

tot just després de la seva

‘germana’ La Verdinada. Xa-

vier Franh, director del CC

Cívic El Coll - La Bruguera,

impulsor de l’esdeveniment,

explica com serà l’edició

d’enguany.

Xavier Franch, al centre de la imatge, durant una sortida de la Primavera Verda de l’any passat

a consumidors preguntar-nos i refl exi-onar sobre el nostre model de consum, què i com comprem i que fem després amb els residus que generem. Les acti-vitats del programa (tallers, xerrades, sortides, exposicions) giren al voltant d’aquesta temàtica, així com la Festa Verda, que és l’activitat estrella.

Hi haurà més entitats enguany?A més de les entitats properes sempre conviden altres associacions o col·lectius

Silvia Manzanera

de fora, perquè l’objectiu de la trobada és refl exionar sobre aquest discurs de la necessitat d’un canvi de model social i ambiental per construir l’alternativa entre tots i des de la proximitat. Per això creiem important donar a conèixer els recursos, insistir en l’educació i aug-mentar la sensibilització. És un moment de trobada, de reivindicació, per mi un dels més macos. També vas veient com va creixent l’interès dels veïns al voltant dels temes que proposes.

Col·lectius que participaran a la xerrada del 4 de juny sobre volun-tariat ambiental.Exacte, hi seran Depana, Powerty Fuel, Amics del Bosc de Turull i Gats de Grà-cia, a més d’altres entitats a concretar. La idea és conèixer l’experiència de diverses entitats de voluntariat ambi-ental. Crec que té molt contingut. Per exemple, amb la gent de Powerty Fuel fan un voluntariat ambiental i social, de fet, tots dos aspectes van de la mà si realment volem que les coses canviïn.

L’Aula de Turull també participarà per primer cop a la Primavera des que la gestiona la Societat d’Edu-cació Ambiental.Amb ells ja venim col·laborant des de fa mesos però sí, en la Primavera Verda participen per primera vegada. Consi-dero que han començat a caminar amb molta força i m’agrada molt com estan treballant a Turull.

Com ha calat el discurs que heu transmès durant els darrers anys? Veig alguns canvis; l’aparició de les cooperatives de consum com les Tre-mentinaires és signifi catiu, la bona feina dels Lluïsos amb la Verdinada, l’espai sostenible de l’Espai Jove la Fontana, el treball de l’Agenda 21 i Escoles + Sostenibles... Ja no és tan estrany veure en una festa de barri la gent amb el got reutilitzable, per exemple, però hi has d’estar a sobre. Gràcia té un gran po-tencial per crear una xarxa entorn els aspectes ambientals i d’economia social, aprofi tant les propostes que hi ha ara per instaurar un altre model de consum.

Cedida


7

societatsocietat

El projecte, pendent del vist-i-plau del Districte

La Fundació Europa vol una seu social al centre de Gràcia

Xavi Tedó

La Fundació de l’Europa vol obrir un local social al centre de la Vila que sigui un punt de trobada dels seguidors escapulats i recuperar així una oferta que va existir en-tre els anys 1931 i 1953. “L’objec-tiu és acostar el club a la Vila i fer més europeisme” assenyala Marc Sanllehy, vicepresident de la fun-dació, que no amaga la distància emocional, però sobretot física que hi ha entre l’entitat i la gent del centre de Gràcia. Aquest punt de trobada anirà més enllà de l’esport (s’hi podran veure els partits del club, com-prar entrades i altres productes com ara l’equipació) i oferirà servei de restauració amb esmor-zars, dinars i sopars. Sanllehy explica que “un xef de reconegut prestigi oferirà cursos de restau-ració a persones en risc d’exclu-sió social i contractarem dues persones majors de cinquanta anys que siguin desocupats de llarga durada perquè portin l’es-tabliment”. Els impulsors defensen que és una iniciativa d’integració social que pretén ajudar els més neces-

sitats mentre es mira d’ampliar la massa social del club.

Encabir-se en el pla d’usos

El projecte està pendent de rebre el vist-i-plau del Districte, que ha imposat una moratòria per impedir que s’obrin més locals de restauració al nucli històric de Gràcia mentre es reforma el pla d’usos d’establiments de pública concurrència. La Fundació, que es reunirà en els propers dies amb representants municipals, confia que la funció social de la iniciativa permeti encabir el pro-jecte amb la restricció legal. “El Districte és qui té l’última parau-la”, remarca Sanllehy. La decisió tampoc es pot demorar perquè l’associació ja ha aconse-guit un local cèntric que compliria els requisits del projecte i el pro-pietari els ha donat un termini de dos mesos per aconseguir les lli-cències necessàries. Si s’arriba a un acord, aquest nou centre agafa-rà el relleu de l’antiga seu social de l’Europa, que entre els anys trenta i cinquanta estava ubicada al bar Las Euras de la plaça de la Vila, a la mateixa façana del Districte.

La redistribució del Consorci deixa sense plaça de primera opció a 23 famílies

El desequilibri entre l’oferta i la demanda de places de P3 públiques a Gràcia ha fet que el Consorci d’Educació afegeixi dos grups nous -un a l’Univers, que estrenarà edifici al setembre amb tres línies, i l’altre a l’escola Rius i Taulet- i augmenti la ràtio a tots els grups dels centres de la Vila, Camp d’en Grassot i Grà-cia Nova. Tot i aquestes mesures, les mateixes que ja ve aplicant els darrers anys, hi ha 23 famí-lies que s’han quedat fora de la primera opció. Des la passada setmana la Plataforma Volem escola pública ha iniciat una campanya de mobilitzacions.

Silvia Manzanera

L’escola pública de Gràcia ofe-ria enguany un total de 500 pla-ces d’educació infantil, però amb una demanda de 585, el Consorci

S.M

Protestes de les famílies l’any passat exigint més places públiques de P3

d’Educació va resoldre incremen-tar fins a 562 l’oferta amb la cre-ació de dos grups de P3 nous, els anomenats ‘bolets’ i augmentar la ràtio. Tot i així, el dèficit encara és negatiu, amb 23 famílies fora de la primera opció. Aquest desequi-libri s’intensifica més a la Vila, on la demanda de la primera opció és de 230 places per 182 ofertades pel Consorci, després d’aplicar les mesures assenyalades. L’Assemblea Groga ve denunciant aquesta situació des de fa anys, a l’igual que la Coordinadora d’AM-PA, i el curs passat també va pro-vocar la creació d’una plataforma de pares i mares afectats que es van mobilitzar davant el Districte per exigir solucions. Enguany, les famílies en procés de preinscrip-ció i que s’han quedat fora de la primera opció han engegat una campanya -amb la creació d’un manifest, recollida de signatures, protesta en les xarxes socials- per fer públic el seu malestar davant “la mala planificació” del Consor-ci, “la massificació de les aules” o

Dos grups nous i augment de ràtio, insuficients per la demanda de P3

X.T

El bar Las Euras va acollir la seu social de l’Europa del 1931 al 1953

“el trasllat de l’alumnat fora del barri”. La jornada de dol de di-lluns passat per l’IES Joan Fuster va cancelar el consell escolar pre-vist i les mobilitzacions de la pla-taforma, però han seguit actius a les xarxes i s’han posat en contacte amb els partits del districte.La Plataforma de pares i mares

es pregunta en el manifest “fins quan els centres del districte se-ran capaços de seguir absorvint ‘bolets’” i demanen “crear més opcions i alternatives” per evitar la massificació d’aules o el trasllat a d’altres centres i barris. Aquest problema està enquistat des de fa anys i, tot i que s’ha anat reduint el dèficit, que va arribar al 92% de places demanades, ara fa uns deu anys, segueix sense resoldre’s.

L’Assemblea Groga i la Coordinadora d’AMPA fa anys que denuncien la

manca de places públiques

8


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Dansa: Steps in my land, amb els alum-

nes del Centre de Dansa Ramon Solé.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Concert: El pony pisador.

La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 19.30 h

Concert de Primavera: Coral Veus Clares +

Coral Mare de Déu del Turó + Coral Baluern.

El Centre (Ros d’Olano, 9), a les 12 ht:

Sessió flamenca + Grupo Sabor.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 i a les 23 h

Dilluns 27 d’AbrilTrobades gratuïtes de Meditació.

Meta (Maignon, 50, 5è 1a), a les 19.15 h

Dimarts 28 d’abrilXerrada per a gent gran: El sentit de la vi-

da: pèrdues, guanys i dols.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 17 h

Xerrada: Com trobar la primera feina.

Adreçada a joves entre 16 i 25 anys.


Aula de salut: Dolor lumbar. Ciàtica. Ar-

trosi de maluc i genoll.

Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Vocal Jam amb Joan Millà.


Sessió flamenca.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Dimecres 29 d’abril.Lletra petita: La pallassa Priska, a càrrec

d’Eva González. + 5 anys.

Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

Xerrada: Breaking Bad, com a nou para-

digma, a càrrec de Jordi Carrión.

Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20), a les 19 h

Jazz: Nocturna Discordia Sessions.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30 h

Màgia: Il·lusiona’t.


La Taverna del CAT.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Matthew McDaid.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Nossa Bossa.

El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30 h

Yuma Project.


Dijous 30 d’abrilSessió flamenca.


Soda Jam Session.

Soda Acústic (Guilleries, 69, a les 22 h

Concert: Jonathan Herrero& Enric Gómez.

La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 22 h

recomanemHomenatge a Eduardo Galeano a

l’Ateneu Roig. L’escriptor urugua-

ià, mort el passat 13 d’abril a causa

d’una malaltia, serà el protagonis-

ta del proper esdeveniment que la

gent de l’Ateneu Roig ha preparat

per homanetjar l’autor de ‘Les venes

obertes d’Amèrica Llatina (1971)’.

Durant l’acte hi haurà música, es lle-

giran poemes i també “algun got de

vi” per recordar una de les figures

més destacades de la cultura llatino-

americana.

Dissabte 25 d’abril a l’Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19 h

Cedida

Concert: Alma de Boquerón.

El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30 h

Concert: Sandunguera + Djmamayé.

La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 22 h

Concert: Eliseo Parra.

CAT (Pl Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Rumbason.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Dissabte 25 d’abrilXerrada: Actualitat i significació del pen-

sament de Balmes, per Alfredo Díez Me-

rino, catedràtic de Filosofia.

Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 12 h

Teatre: Lluny de Nuuk, de Pere Riera, de la

Cia Quadre escènic Sant Medir.

CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Cinema: In Another Country. Hong Sang-

soo, Corea del Sud, 2012.

Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Dansa: Mostra de treball de creació

A.U.R.A (Ahora usted recibirà algo. Treball

en procés. Amb els residents Abast Elàstic

(Carles Casallachs i Marina Colomina). Xer-

rada després de la mostra.

tragantDansa (Reig i Bonet, 23), a les 21 h

Concert: Seward.


Concert solidari: AlQuadrat + Rumbalbar.


Concert: Saffran.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30 h

Concert: Grupo Sabor.

Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Concert: Djmamayé.


Diumenge 26 d’abrilDansa Jam session: Classe + jam oberta

amb música en viu.

tragantDansa (Reig i Bonet, 23), a les 19 h

Jam session de jazz.

La Maceta (Progrés, 8), a les 19 h

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Fast & Furious 7. De dv a dc, 16.10, 19.10 i 22.10.• Cenicienta. De dv a dc, 16.00 i 20.15.• Felices 140. De dv a dc, 18.15 i 22.25.• Home. Hogar dulce hogar. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• La fi esta de despedida. Dv, dl, dm i dc, 16.10 i

20.20. Ds i dg, 20.20.• Perdiendo el norte. Dv, dl, dm i dc, 18.05 i 22.20.

Ds i dg, 22.15.• Sexo fácil, películas tristes. De dv a dc, 16.15,

18.15, 20.15 i 22.15.• La oveja Shaun. Dv, dl, dm i dc, 16.10. Ds i dg,

16.10, 18.05 i 20.00.• Insurgente. Dv, dl, dm i dc, 19.00 i 22.00. Ds i dg,

22.00.• La família Bélier. De dv a dc, 16.05, 18.05, 20.20

i 22.30.• Una noche para sobrevivir. De dv a dc, 16.15,

19.10 i 22.05.• El maestro del agua. De dv a dc, 16.00, 19.00 i

22.00.• La dama de oro. De dv a dc, 16.00, 18.10, 20.20

i 22.30.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Capa caída. Dj, 20.00.• La llegenda de Sarila. Ds i dg, 16.00.• Lost River. Dv, 18.00. Ds, 16.00, 18.00, 22.00. Dg,

16.00, 18.00 i 20.00. Dc i dj, 18.00, 20.00 i 22.00.• 2 otoños, 3 inviernos. Ds i dg, 18.00. Dc, 20.00.• El séptimo enanito. Ds i dg, 16.00.• Hi Mr. Gehry, I’m Marc from Arenys. Dv, ds i dg,

20.00.• Convicto. Dv, 18.00. Ds i dg, 21.30. Dc i dj, 18.00 i

22.00.

• Little Galicia. Dv i ds, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 18.00 i 20.00. Dc i dj, 18.00 i 22.00.

• Corrupción, el organismo nocivo. Dj, 20.00.• Casa Asia: In another country. Ds, 20.00.• LatCinema: El coronel no tiene quien le escriba.

Dv, 20.00.• Morryssey: 25Live. Dv, 21.30. 15.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala A: La sal de la terra. 16.00, 18.00 i 20.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Foxcatcher. 22.00. La venta-focs. Ds i dg, 16.00.

• Sala B: Rastres de sandal. 16.00, 18.00 i 20.00. 71. 22.00.

• Sala C: Especial Laurent Cantet: La classe, 16.00 i 18.15. Foxfi re, 20.30. Jocs Bruts, Ds i dg, 23.00.

• Sala D: Brasserie Romantic. 16.00, 18.00 i 20.00. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Agent doble. 22.00. El meu

veí Totoro. 16.00. Sessions matinals infantils, a le 12 h• Sala 1: Animals United.• Sala 2: Stand by me Doraemon. • Sala 3: La ventafocs.• Sala 4: Operació Cacahuet.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: La sombra del actor. 16.00, 18.10, 20.20

i 22.30 • Sala 2: Pride. 17.30, 20.00 i 22.30. • Sala 3: Regreso a Ítaca. 16.20, 18.15, 20.20 i

22.30. • Sala 4: La dama de oro. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala 5: La casa del tejado rojo. 16.30 i 19.15. Puro

vicio. 22.

VERDI PARK. Torrijos, 49.

• Sala A: Samba. Dv, dl, dm i dc, 18.10, 20.20 i 22.30. Ds i dg, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala B: La familia Bélier. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala C: Girlhood. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala D: Citizenfour. 18.00, 20.15 i 22.30.

TEATRE

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Lo mejor de Pepe Rubianes. 1/05,19.00.

2/05, 21.00. • Baño de chicas. 1/05, 21.00 • Annemann: David Baró. 1/05, 22.30. • Diario de un cuarentón. 1/05, 21.00. • Improshow. 1/05. 23.00. • La Caputxeta i el llop. 2/05, 16.30.• Las tres caras. 2/05, 18.00.

EXPOSICIONS

Fins al 26 d’abrilExposició Els millors tenors. Mostra in-

tinerant basada en el nou llibre del fo-

tògraf Johannes Ifkovits, on es podran

veure imatges dels 44 dels tenors de

més prestigi revelant els seus costums i

secrets, compartint les seves fotografies

privades. Aquesta és la segona exposició

d’aquest fotògraf i arriba després de l’èxit

del llibre L’òpera cuina (Die Oper kocht).Jardins del Palau Robert (Pg. Gràcia, 107)

Fins al 30 d’abrilExposició del 3r Concurs de fotografia

Gràcia Solidària 2014. Organitzat per les

diverses entitats i ONG que conformen

aquesta plataforma.

La Violeta (Maspons, 6)

Fins al 25 d’octubreCatalunya Moto. Indústria, societat,

competició i tecnologia. Un homenatge

a les persones que han fet que Catalunya

sigui una referència en el sector. L’exposi-

ció s’estructura en quatre àmbits temàtics:

Indústria, Societat, Competició, i Tecnolo-

gia. El recorregut ja comença amb el gran

aparador dedicat Bultaco, Ossa o Montesa.

Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107)

ACTESFins al 27 de maigExposició Artistes del barri: Teresa Ber-

tran, com a casa. Olis, dibuixos, aquarel.

les, collages, nines, teixits, objectes, lli-

bres i més coses.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps)

ACTES

Divendres 24 d’abrilCinema: El amor en los tiempos de cólera.

Mike Newell, EUA, 2007.

Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Cloenda i lliurament de Premis de la 12a

edició del Festival VisualSound.


Concert: Wind Atlas + Belgrado + STA.

Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 21 h

Concert: Dune Rats.



9

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

L’escriptor Jordi Nopca,

al club lectura de la

llibreria Atzavara

El proper 28 d’abril la llibreria Atzavara dedicarà la propera ses-sió del club de lectura (dins el ci-cle Posa un conte a la teva vida, que condueix la Susanna Àlvarez Rodolés de llegeixesoque) al nou premi Documenta, Jordi Nopca, i el seu recent publicat Puja a casa (L’Altra Editorial). I el 5 de maig l’autor visitarà la llibreria.

breus

Eliseo Parra i la seva

banda presenten al

CAT ‘El Man Sur’

“Un magnífic treball d’orfebreria musical”. Així defineixen des del Centre Artesà Tradicionàrius el darrer treball d’Eliseo Parra, que presentarà al CAT aquest diven-dres 24 d’abril a les deu de la nit amb la seva banda. El setè disc del músic val·lisoletà, El Man Sur, (l’home del sud i en àrab “Alman-sur, el victoriós” que es refereix al caudillo Almanzor), inclou un grapat de cançons tradicionals. I com sempre, acompanyat de la seva inseparable banda.

L’alberg Mare de Déu de Montserrat acollirà l’esdeveniment el 6 i 7 de juny, previ a les festes del barri

Una de les darreres idees cultu-rals cuinada a la Vila és la del Festival Píndoles, que arriba aquest estiu a Gràcia amb una nova proposta d’espectacle: el microteatre fora del teatre. El festival tindrà lloc a l’alberg Mare de Déu de Montserrat. Segons el director de l’espai i co-organitzador de l’esdeveniment, David Barrera, la idea embrio-nària va sorgir del projecte final que l’Aina Bujosa, una de les organitzadores del Píndoles, va idear per al màster en gestió cul-tural que va cursar fa dos anys.

Òscar Mejías

En comprovar que en l’actualitat hi havia una certa manca en la oferta de microteatre, van decidir aprofitar la potencialitat d’aquest tipus d’espectacle i de les possi-bilitats que els espais de l’alberg oferia, per engrescar-se a engegar aquest nou projecte.La idea és tan senzilla com ori-ginal. El festival programarà vuit obres teatrals el cap de setmana del 6 i 7 de juny, i els únics re-quisits que es demana són que les representacions tinguin una durada d’entre 15 i 20 minuts, i que no s’hagin estrenat mai. Set de les vuit obres a representar se-

Alberg Mare de Déu de Montserrat

El microteatre pren força a Gràcia amb ‘Píndoles’, nou festival d’estiu al Coll

ran escollides per una comissió de textos formada per tres experts en la matèria, com són en Marc Ro-sich, en Jacobo Julio Roger i en Roger Ribó. La vuitena sorgirà de la segona edició de NanoTeatre que organitza els Lluïsos, en una col·laboració gracienca entre els dos festivals. La data no ha estat escollida a l’atzar. La primera de

Dues de les impulsores del Píndoles, en un dels espais de l’alberg on es farà el festival

les raons ha estat perquè el dia s’allarga i, donat que alguns dels espais de representació són exte-riors, això pot donar valor afegit. L’altre motiu és que aquell és el cap de setmana previ a la Festa Major del Coll i es pretén, així, ser una avançada cultural a aquestes celebracions. Les tres represen-tacions guanyadores del festival

tindran com a premi una gira per diverses sales de Barcelona que col·laboren amb el festival, com la Flyhard, Àtic 22 o la Nau Iva-now. Ara per ara, l’èxit ha superat la pròpia empresa, i és que en un mes ja ha rebut 100 propostes, la gran majoria d’elles venen de Ca-talunya, però també han arribat obres de Madrid, de Múrcia i, fins i tot, dels Estats Units.

L’èxit en la participació no ha estat una casualitat. Des d’un principi, l’organització ha buscat difondre la idea per molts canals. “Els nostres col-laboradors han estat de gran ajuda en aquest apartat”, asse-gura en David. Començant per les escoles de teatre, i continu-ant amb la Sala Becket o l’Ins-titut del teatre, han aconseguit, a través de tweets o posts al Facebook, donar sortida a la idea del festival. Mentre s’aca-ben de seleccionar les obres a representar, el Píndoles ha or-ganitzat un Verkami per a co-brir les despeses que en generi [www.festivalpindoles.cat].

Verkami i xarxa

amb les sales

de teatre

Silvia Manzanera

Gràcia tornarà a viure del 24 al 29 d’abril una nova edició de la Setmana de la Dansa, un esdeve-niment que impulsa el Districte des de fa vuit anys en el marc del Dia Internacional de la Dansa el 29 d’abril. L’objectiu és fer visible i promoure les iniciatives profes-sionals i amateurs de la dansa i mostrar-les al gran públic. Així, les entitats, escoles, ballarins, co-

El 29 d’abril el coreògraf Xavier Bagà llegirà el manifest a Dones del 36

Una trentena d’entitats i escoles se sumen a la VIII Setmana de la Dansa

reògrafs, col·lectius independents i altres professionals relacionats amb la dansa ofereixen al llarg d’aquests sis dies una mostra del seus treballs i també dels espais on treballen i ensenyen, en un in-tens programa de portes obertes, programació a les places i equi-paments públics. Lesseps, Sol, Dones del 36 i Virreina seran les places que acolliran una progra-mació específica durant aquests dies, concentrada sobretot du-

rant el cap de setmana. I el dia 29 d’abril, a les vuit del vespre, Xavier Bagà, coreògraf, ballarí i gestor cultural llegirà el Manifest del Dia de la Dansa a Dones del 36. A continuació es presentarà en aquest mateix emplaçament el projecte La Invasió Escènica i Di-àlegs de dansa: PAPER, a càrrec de les professionals de Dansalut -que porten cinc anys treballant en la proposta- M. de Querol, T. García Espinosa i M. Iranzo.

Xavi Tedó

La plaça de la Vila, reclam dels llibreters el dia de Sant Jordi.

Al centre de la ciutat li ha sortit un seriós competidor. Els llibreters s’instal·len per segon any a la plaça de la Vila, aquest any sota l’ofi-cialitat de l’Associació de Llibreters, i amb la intenció de consolidar la iniciativa i posicionar Gràcia com a gran llibreria. Des de primera hora del matí les parades de roses van ocupar carrers i places per tot el districte i els autors van fer el seu particular recorregut per signant exemplars de les seves darreres obres.

Cloenda diumenge

al Centre del XXVIIIè

concurs de teatre

El Centre celebra aquest diumen-ge a les 12 del migdia l’acte de cloenda del XXVIIIè concurs de teatre català, enguany amb el re-coneixement dels premis Vila de Gràcia per la seva trajectòria.

10


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents

La Revolta de les Quintes es consolidaLa representació de la Revolta de les Quintes de 1870, un dels actes destacats de la memoria popular de Gràcia, ha tingut

enguany un caire especial. En primer lloc, la diada que va concentrar a la plaça de la Vila els graciencs el passat 19 d’abril

s’emmarcava dins dels 150 anys del Campanar, enfatitzant així un símbol de la història i la cultura gracienques. I en segon

lloc, la representació estava inspirada en els textos de la novel·la de Carla Gràcia, ‘Set dies de Gràcia’, una autora que enguany

també ha estat reconeguda amb el premi Vila de Gràcia de divulgació històrica. Fotografies: J.M. Contel


11

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Els graciencs acabaran setens si guanyen el cuer i el Mataró perd contra el líder a la darrera jornada

Les derrotes del Mataró a casa contra el Sabadell i del Sant Andreu a la piscina de l’Atlètic Barceloneta deixa el conjunt de Tato Garcia virtualment classificat per al play-off pel títol de lliga. Els graciencs, vuitens i empatats a punts amb el Sant Andreu, reben la visita del cuer, l’AR Concepción, a la darrera jornada i si guanyen estaran entre els vuit primers.

Xavi Tedó

Tot i perdre dissabte per 11 a 8 contra el CN Barcelona, el Catalu-nya repetirà play-off pel títol mil-llorant previsiblement la vuitena plaça aconseguida la temporada passada. “Tenim gairebé assegu-rat el setè lloc perquè és molt im-probable que tinguem un accident contra el Concepción, que només ha sumat un punt, i el Mataró, que és setè amb dos punts més, visita el líder, el Terrassa, que es voldrà assegurar el liderat” afirma l’en-trenador Tato Garcia. En aquest sentit, els maresmencs, sisens, podrien ser els grans damnificats i quedar fora del play-off a la dar-rera jornada. Els graciencs, a més, tenen els enfrontaments directes contra els andreuencs guanyats en cas d’empat perquè, com re-marca Garcia, “poden guanyar el Mediterrani a l’última jornada”. Si aquests resultats s’acaben confir-mant, el Catalunya quedaria em-parellat amb l’Atlètic Barceloneta,

RFEN

L’Atlètic Barceloneta serà presumiblement el

rival del CN Catalunya al play-off pel títol

el rival més temut tot i ser segon. “El final de festa no és el més espe-rat, vam tenir opcions de guanyar al Barcelona i assolir la sisena pla-ça, però al tercer període ens van remuntar els tres gols d’avantatge per errors infantils i un arbitratge casolà”. En qualsevol cas, l’entre-nador destaca que “hem millorat la classificació de l’any passat fent una segona volta de luxe només perdent contra els tres primers i el Barcelona, per tant, el balanç és positiu perquè amb les retallades econòmiques i un equip gairebé nou repetim play-off, malgrat l’es-pina clavada de no poder partici-par a la Copa”.

El CN Catalunya es classifica virtualment per al play-off pel títol de lliga com a setè

El club presentarà un superàvit

de 40.000 € a l’assemblea general

El CN Catalunya celebra di-marts vinent assemblea gene-ral a la seu del Districteamb la satisfacció de millorar el balanç econòmic de l’any passat amb un superàvit de 40.000 €. “És una xifra millor de la que es-peràvem” assenyala el gerent Jordi Payà. “Els comptes estan sanejats gràcies a l’ajuda de l’ajuntament perquè les instal-lacions són municipals tot i que les gestionem nosaltres des de

fa 80 anys” explica el dirigent, que destaca la bona salut del club malgrat la crisi i les difi-cultats per fidelitzar els socis, que ara mateix voregen els cinc mil. “Si fa no fa mantenim la mateixa xifra d’associats que va fluctuant en funció de l’estació perquè a l’estiu amb la piscina descoberta augmenta”. Les du-es pistes de pàdel, que ja estan amortisades, han suposat un nou impuls també pel club.

L’Europa ja no pot

fallar més si vol ser al

play-off d’ascens a 2B

Els graciencs van perdre de nou a casa contra el Cerdanyola en una derrota injusta que allarga a cinc les jornades sense guanyar. Els escapulats tenen ara a sis punts la Pobla de Mafumet, i a set, l’As-có, líder. Per darrera, els rivals apreten i el Prat se situa a tan sols dos punts i el Rubí, cinquè, a tres. L’Europa visita diumenge el Sant-feliuenc, que lluita per sortir del descens, amb l’objectiu de retro-bar-se amb la victòria per assegu-rar la tercera plaça del play-off.

breus

Savané, estrella del III

Torneig de Bàsquet

Adaptat Sant Jordi

El jugador del FIATC Joventut de Badalona Sitapha Savané va ser la gran estrella del III Torneig de Bàsquet Adaptat Sant Jordi, or-ganitzat pels Lluïsos de Gràcia i l’acidH, que es va celebrar diu-menge al pavelló de l’entitat. El pivot verd-i-negre va exercir de padrí de la competició amb el pre-sident del club, Jordi Villacampa, en un torneig en què hi van parti-cipar el Fedemar-Boet, Grup Bar-na-Màgics, Sese-Chicago i l’acidH-Lluïsos. El guanyador del torneig va ser el Sese en una jornada on també hi van prendre part els dos equips femenins dels Lluïsos.

Lluïsos

resultats i classificacions

FUTBOL

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5

Propera jornadaSantfeliuenc - Europa Resultat 34a jornadaEuropa - Cerdanyola 0 - 1 Classificació Punts 1. Ascó ....................................................... 63 2. Pobla de Mafumet .............................. 62 3. Europa ................................................... 56 4. Prat ........................................................ 54 5. Rubí ....................................................... 536. Figueres ................................................ 52 7. Terrassa ................................................. 52 8. Vilafranca ............................................. 509. Montañesa ........................................... 48 ... 17. Martinenc ............................................. 36 18. Santfeliuenc ......................................... 35 19. Castelldefels ........................................ 34 20. Vilassar de Mar .................................... 24

WATERPOLO

DIVISIÓ D’HONOR

Resultat 21a jornadaCN Barcelona - CN Catalunya 11 -8 Classificació Punts 1. CN Terrassa ........................................... 56 2. Atlètic Barceloneta ............................ 55 3. CN Sabadell.......................................... 45 4. Real Canoe ........................................... 35 5. CE Mediterrani .................................... 34 6. CN Barcelona ....................................... 32 7. Mataró Quadis ..................................... 28 8. CN Catalunya ....................................... 26 9. CN Sant Andreu ................................... 2610. CN Poblenou-Enginyers .................... 23 11. Waterpolo Navarra ............................... 712. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 1

BÀSQUET

COPA CATALUNYA MASCULÍ, GRUP 2

Resultats 27a jornadaLluïsos - Tenea Esparreguera 49-46 Classificació P.G. P.P. 1. Castellbisbal ................................ 19 8 2. Physic Igualada ........................... 18 9 3. Lluïsos ........................................... 18 9 4. Grup Barna A ............................... 16 11 5. Sedis Hidrology ........................... 16 11 6. SESE A ........................................... 15 12 7. AE Minguella ............................... 14 13 8. AESC Ramon Llull........................ 14 13 9. UB Sant Adrià .............................. 14 13 10. Círcol Catòl·lic .............................. 14 13 11. AB El Vendrell .............................. 14 13 12. Tenea Esparreguera ................... 13 1413. CB Sant Josep .............................. 12 15 14. Viladecans .................................... 12 15 15. Sant Andreu Natzaret ................. 7 20 16. UE Horta A ..................................... 0 27

LLIGA NACIONAL JUVENIL, GRUP 7

Resultat 29a jornadaDamm B - Europa 3- 1 Classificació Punts 1. Espanyol B ........................................... 64 2. Girona ................................................... 60 ... 9. Europa ................................................... 42 ... 18. Blanca Subur ........................................ 12

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA, GRUP 3

Resultat 25a jornadaEuropa - Vic 0 - 1 Classificació Punts 1. Levante Las Planas ............................ 642. Barça B .................................................. 62... 4. Europa ................................................... 38 ... 14. Lloret .................................................... 10

2a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3

Lluïsos - Parets 82- 68 Martinenc- UE Claret 82- 68

Classificació P.G. P.P.1. Badalonès..................................... 23 4... 4. Lluïsos de Gràcia B ..................... 22 5...15. UE Claret .........................................5 22

1a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3

Resultats 27a jornadaSAFA Claror - Vedruna 83-60

Classificació P.G. P.P. 1. SAFA Claror .................................. 24 32. La Salle Reus A............................. 21 63. Vedruna ........................................ 19 8...16. Torreforta ....................................... 4 23

12


la torratxa

Circular

Estava pensant que mentre

continuem substituint la subtil

necessitat del coneixement

per la densa emergència del

rendiment, l’exposada emoció

per la confortable certesa,

la confiada cooperació per

l’avantatjosa traïció, la intem-

poral curiositat per la peremp-

tòria innovació, la mera sinceri-

tat per l’aclamada originalitat

i la deriva del temps per la

permanència de l’espai, és clar

que no hi haurà qui vulgui

canviar els límits de l’espai pels

del temps, la sobrevalorada

originalitat per l’ardent since-

ritat, la captivadora innovació

per l’assossegada curiositat, la

prestigiosa traïció per l’axio-

màtica cooperació, la proteica

certesa per l’emoció certa i

la depredació de l’esperança

dels altres per la llibertat del

coneixement. Ara no anirem

a queixar-nos d’aquestes

evidències, paradigmàtiques

d’un temps, un espai i una

mentalitat. Un diagrama

que, establerta l’estratègia

necessària per ocupar l’espai

mental col·lectiu, intenta jugar

amb el temps per convertir-se

en paradigma d’alguna cosa

que és evident, i que solament

serveix a qui no té realment

res a fer i no podria endivinar

mai qui acabarà per quei-

xar-se de la panoràmica i del

diagrama. És aquest un temps

suspès, d’una latència fosca

i regressiva, com si els forats

embussats en el passat fossin

ara poderoses màquines

d’aspiració. I la Humanitat es

va polaritzant en dues grans

classes socials globals: mas-

sacradors i víctimes. Sense

oblidar-nos d’aquesta mena

de cos diplomàtic format per

la resta de nosaltres.

Víctor Nubla

mirada enfora

El sagrat oci australQui, en algun moment de la seva vida, no ha volgut abandonar-ho tot i anar ben lluny? Són aquells moments en que decidiries prendre quanta més distància millor. I, ens preguntem, quina distància és suficient? Mil kilò-metres? Deu mil? “A l’altra pun-ta de món!”, exclamen molts. I és que sembla que, com més lluny anem, més diferents ha-gin de ser les coses i, per tant, creiem que millors. Tot i que aquesta lògica no resulta gaire convincent, hem d’acabar dient que al lloc que ens ocupa avui, Austràlia, o la nostra “altra pun-ta de món”, sí que acaba reunint algunes lliçons que no ens mo-lestaria importar a casa nostra.Però anem a pams. L’avió ater-rava a les sis del matí (hora australiana) i allà ja era ben bé de dia. No només em refereixo al nivell de llum solar que ja hi havia a aquella hora, sinó també vull dir que semblaven les dotze del migdia a Barcelona. Cotxes

Òscar Mejías

amunt i avall, gent activa amb el cafè en mà caminant pel carrer... els voltants de l’aeroport de Syd-ney eren un formiguer de persones atrafegades. I allí estava ell, davant la porta de sortida, amb el seu típic barret australià enfundat al cap, talment com si acabés de sortir d’una pel-lícula de Cocodrilo Dundee. Era en Kieran, un australià de 60 anys que m’havia presentat un amic uns mesos abans del meu viatge. Què millor que viure a casa d’un autòcton per a conèixer el tarannà del lloc on arribes?Conduint pels, ja a aquelles ho-res, transitats carrers de Sydney, i abans de fer parada i fondo, el meu amic australià havia de fer alguns encàrrecs previs que, per sorpre-sa, van esdevenir la meva prime-ra lliçó d’aquell país. I és que una d’aquelles aturades en el camí era la carnisseria. Sembla un fet banal i, segurament, us estareu pregun-tant per què destaco aquest fet, pe-rò és que aquell home va començar

a comprar una quantitat ingent de carn. Potser el jet lag em va trair i la meva cara va deixar entreveure massa la meva estupefacció, però està clar que en Kieran va veure necessari explicar-me que el dia següent celebrava una barbacoa. Aquella va ser la meva primera barbacoa (o BBQ) de les moltes que vindrien en els següents me-sos. I és que allà, qualsevol excu-sa és bona per a celebrar-ne una. No cal que sigui un esdeveniment molt notori, o una data assenya-

lada. El simple fet de voler-se reunir amb els més propers, de no quedar-se a casa, és un bon motiu per celebrar quelcom i mantenir-se actiu. Mantenir-se actiu. Aquesta és una de les lliçons més preuades que t’em-portes d’una estada llarga a aquell país. Allà no existeix la rutina d’anar de casa a la feina i de la feina a casa. El concepte d’oci, de gaudir, és tan important com el de treballar i guanyar-se la vida. És per això que quan vas pel carrer tot és tancat a les 17 h. Segurament aquí ens trasbal-saria el fet de no poder passejar mirant botigues, o de no poder anar a fer una cafè. Però és que allí el temps d’oci és per a tot-hom: tant pel funcionari com pel que treballa de cambrer. Arriba la tarda i la gent s’enfun-da el seu vestit de neoprè i va a fer surf, o s’agafa les pales o la pilota de vòlei per a jugar a la platja, o es troba a casa d’uns amics simplement per xerrar. Temps de gaudi és sagrat i és per a tots. Una d’aquelles pe-tites lliçons que no molestaria importar a casa nostra.

Allà el concepte de gaudir és tan important

com el de treballar i guanyar-se la vida

Òscar Mejías

Òscar Mejías

henkel es demolirà a la tardor per fer l’hotel i els veïns ... · maria marrugat la diada de...

Documents