NÚMERO 1909

2,50 EUROS

DIUMENGE 6 DE MARÇ DEL 2016

ARADIUMENGE

Cristina Ros recorre la trajectòria del desaparegut fotògraf mallorquí,

TONI CATANY ©FUNDACIÓ TONI CATANY

06 _ 03 _ 2016 #96

gran retratista que va donar vida a la natura morta

LA BELLESA, ALS ULLS DE TONI CATANY

AVUI EMPORTA’T

ELS SUPLEMENTS

deel ddddeeessapaaregut fotògraf mallorquí,

TONI CATANY ©FUNDACIÓ TONI CATANY

onaaarrr vvvviida aa la natura morta

, AAAAAALALALS LS LS ULLSULLSULLS DEDEDE CAAAAAAAAATTAANY

LINDA EVANGELISTA

rarara.cat

6 DE MARÇ DEL 2016 SETMANA 91

DIARI EUROPEU DE L’ANY

HEM CANVIAT?

P 06-13

Com la societat patriarcal ha perpetuat els rols tradicionals d’homes i dones

JOANA BIARNÉS / ARXIU JOANA BIARNÉS

NEOMASCLISME

DIARI

ESPECIAL

Analitzem com

perviu el masclisme

en ocasió del Dia de

les Dones, que se

celebra dimarts

02

les claus del dia DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

Cristina (@Maduixeta_) Llicenciada en química

“Jo no em considero feminista, em considero dona. Lluitar pels meus

drets és el normal”

Sandra Cosa (@SandraCosa) Educadora canina

“@Maduixeta_ Que sigui normal no vol dir que no hagi de tenir nom”

Javier Lezaola (@JavierLezaola) Tuitaire

“Els que han posat faldilles als ninots dels semàfors [de València] per fer-los «paritaris»,

¿saben el que els va costar a les dones poder portar pantalons?”

Montse Pineda (@sinrenuncia) Activista

“Veig molts actes d’esquerres i de les esquerres independentistes

parlant del Dia de la Dona. Però som moltes i diferents. #dones”

Silvia Senz (@Silvia_Senz) Filòloga

“La societat catalana no és identitària: és hiperEntitària. Totes les variants

de grups i grupuscles a la #CCC de @ReiniciaCat. #païset”

Santiago Niño Becerra (@sninobecerra) Economista

“¿S’és consicent que avui –i dema més– és igual qui governi? Tot el que és important

ve dictat des de Brussel·les i Frankfurt”

Gaspar Llamazares (@GLlamazares) Portaveu d’Esquerra Oberta

“La investidura fallida és un fracàs de la política i de l’esquerra. Uns per mirar al centredreta

i els altres a l’espera del sorpasso”

Gonzalo Cortizo (@gonzalocortizo) Periodista

“Rajoy torna a fer-se fotos bevent cervesa. No hi ha dubte. Estem en campanya”

Silvio Falcón (@silviofalcon) Assessor al Parlament Europeu

de Josep-Maria Terricabras “Quan l’atenció popular i mediàtica a una investi-

dura europea sigui tan gran com l’espanyola o catalana podrem començar a parlar de demos

europeu. Mentrestant, ens seguirem queixant de l’opacitat i la llunyania de les grans decisions euro-

pees, mentre només fem cas de grans cimeres”

Josep Àngel Guimerà (@jaguimera) Professor de periodisme a la UAB

“Per acabar de tenir una Europa ben xula només ens cal incorporar a la Turquia que

intervé mitjans per motius polítics”

Cesc (@TrencanousCesc) Tuitaire

“Se’m trenca el cor quan veig escenes dels refu-giats. Aquesta Europa sense ànima és la mateixa que tancava als exiliats republicans a Argelers”

vist altwitter

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

I Sánchez, oh sorpresa, no va aconseguir ser in-vestit. A La Razón se li escapa el riure per sota el nas (o sota la capçalera) i titula ben solemne “Sánchez fa història”. El subtítol aclareix –per si feia falta– la ironia: “El socialista es conver-teix en el primer candidat a president de la de-mocràcia que no aconsegueix ser investit”. El País i El Mundo coincideixen en el subjecte de la seva frase: “El fracàs de Sánchez”, però sob-ta més llegir-ho en el diari de Prisa, esclar, a qui se li suposa una certa afinitat amb el socialis-me (deu ser amb el socialisme de Susana Díaz). Tots dos diaris acaben de manera similar els seus titulars: “apropa la possibilitat d’unes al-

tres eleccions” i “inicia el compte enrere cap a les eleccions”, respectiva-ment. En canvi, El Periódico, sanchista a les dures i a les més dures, titula “El no a Sánchez sumeix Espanya en la incertesa”. Aquí Sánchez ja no és un fracassat, sinó la víctima. Una altra coincidència és la de La Vanguar-dia i El Punt Avui. Tots dos diaris obren portada amb “Compte enrere” i, per tant, situen en primer pla el fantasma d’unes noves eleccions.

Enmig d’aquest pessimisme, l’Abc evita passar Sánchez per la piconado-ra i, conscients que l’única sortida bona per al PP és un acord que inclogui el PSOE, titula “Torn per a la gran coalició”. La primera pàgina inclou el títol de l’editorial: “Rajoy i l’hora de la gran coalició”. És eloqüent com el “pacte de perdedors” passa a ser “la gran coalició” canviant només Podem pel PP. Gastaran moltes vegades els diaris afins aquesta denominació de “gran”, que ressona a luxe i sumptuositat: els Grand Crus de la Nespresso, el Gran Turisme o el-nostre-gran-carret-de-postres. Si és gran, creguin-me, de debò, els ho juro, segur que és bona. Serà només una punxadeta.

I vn“stmP

L’‘Abc’ entén que no pot passar Sánchez per la piconadora

ANÀVEM A SIGNAR un conveni entre quatre entitats. La Foix, direc-tora financera, ho havia preparat tot, i al taxi m’explicava en què con-sistia, què era convenient que di-gués, a qui em trobaria. Un cop allà, érem quatre homes amb càrrec. Tots vam dissimular, quatre frases poc compromeses, per no ficar la pota, conscients que no sabíem ben bé què fèiem allà. Em vaig adonar que els altres tres també tenien la seva Foix. Quatre dones en segon terme, amb la carpeta, patint perquè tot funcionés, perquè rematéssim la feina que havien preparat. Em va fer vergonya. Els ho vaig dir, durant la foto. ¿Us heu fixat que som quatre homes que no sabem què signem i quatre dones que ho saben tot però no parlen, i pateixen perquè no els ho esguerrem? Un ho va entendre a mitges: “Tens raó, que es posin a la foto, que queda mala-ment, només homes”. Però no és ai-xò, no cal dissimular. Cal que les fo-tos siguin de veritat i que el que mostrin no sigui ridícul.

Sovint les gestions i detalls els prepara una dona, i el protagonisme el té l’home que assumeix amb una falsa seguretat però amb orgull la representació del poder.

Per què elles són allà en segon pla? Això ha de canviar, no només per justícia, sinó perquè ja n’hi ha prou de mascles que estem dispo-sats a fer el paperot que calgui per exercir poder i de dones vetllant perquè tot funcioni però sense pro-tagonisme ni capacitat de decisió fi-nal. Aquest poder testosterònic, que no deixa pas, que porta tan mala-ment que corri l’aire i ho porta fatal quan els aires nous són femenins, hauria de tenir els dies comptats. Però no es retirarà sol, l’haurem d’empènyer. Entre tots i totes.

Dones que fan la feina, homes que dissimulem

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR FUNDADOR

“A la meva classe tots som filipins”. Visitem 2 centres on més del 90% de l’alumnat és d’origen immigrant, ho expliquem a Societat. P. 24-25 Les empreses catalanes de l’Íbex guanyen un 50% més, ho trobareu a Economia. P. 28-29 A Cultura analitzem les obres d’art que hi ha al darrere dels polítics quan fan compareixences. P. 54-55

araiaqui@ara.cat

latria

Joana Biarnés, la primera reportera gràfica professional

L’any 1966 la fotoperiodista Joana Biarnés tenia un encàrrec del di-ari Pueblo per fer un reportatge de l’actriu argentina Rosana Yanni. Biarnés va retratar l’actriu per di-verses localitzacions de Madrid i, mentre anaven d’un lloc a l’altre, es va trobar amb escenes que avui diem d’assetjament com les de la imatge superior, que també hem posat, retallada, a la portada.

Joana Biarnés (Terrassa, 1935) va ser la primera fotògrafa catala-na que va adoptar la carrera pro-fessional de reportera gràfica. Va iniciar-se en la fotografia quan era petita i ajudava el seu pare, fo-tògraf esportiu, al laboratori. Va estudiar a l’Escola Oficial de Pe-riodisme i va obrir camí en un àmbit en què la seva presència fe-menina en un món d’homes

–com podeu veure al Mirades– inicialment provocava hostilitat. L’any 1962 el diari Pueblo li va oferir feina a Madrid com a col·la-boradora, i ella la va acceptar i va treballar en tot tipus de temes. Va cobrir molts esdeveniments soci-als de l’època, com ara el concert dels Beatles a Barcelona el 1965, i durant anys ha sigut la fotògrafa del cantant Raphael. El 1985 va deixar la professió, descontenta amb el groguisme imperant, i va obrir el restaurant Ca Na Joana, a Eivissa. El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i ara, fins al 20 de març, es pot veure una exposició sobre la seva obra al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. També està en gira per tot arreu un docu-mental sobre la seva trajectòria: Joana Biarnés. Una entre tots.

03

les claus del diaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

L’OBSERVADORA

Sóc sospitosa, com la majoria de dones visibles, d’ambiciosa, de tenir mal ca-ràcter, d’estar en mans d’alguna in-tel·ligència –masculina, valgui la re-dundància–; culpable de no ser prou

bona mare, de menjar massa pa. S’apropa el 8 de març i com la tuberculosi o el paludisme, la de-sertificació i la ràbia, les dones tenim un dia in-ternacional. Es multipliquen els esforços, de bo-na voluntat, per fer-nos presents i escoltar-nos. Però senyores i senyors: hi som cada dia. Cada dia prenem decisions laborals. Cada dia, majori-tàriament, ens ocupem dels nostres fills i dels nostres pares quan es fan grans. Ca-da dia volem compartir no només l’execució de les fei-nes domèstiques sinó tam-bé l’obligació de pensar-hi.

Per sort ningú és ja mas-clista. José Sazatornil ja no es mira les sueques, els ho-mes comparteixen feines domèstiques, no les jutgem a elles d’entrada per l’apa-rença física, les acceptem com a caps amb naturali-tat, ens reconeixem uns i altres les capacitats mútu-es, el vocabulari és política-ment correcte, ells ja no pensen en els arcs i les flet-xes –i el troncomòbil– i elles en la cova. Tots dos són proveïdors, les oportu-nitats són les mateixes i al-guns nens juguen amb ni-nes. ¿Estem segurs que ho hem aconseguit? Només a mitges, només a estones.

Més enllà de valorar i apreciar que ens recordin tant com hem avan-çat en comparació amb les nostres mares, que no podien tenir passaport o obrir un compte corrent sense permís del marit, el que és veri-tablement important ara i avui és si homes i do-nes compartim el poder i el temps. El poder en els llocs de decisió professional, amb conse-qüències econòmiques. El temps en la satisfac-ció d’educar els fills i la insatisfacció de la ru-tina. Ens en sortim?

Aquesta setmana l’Iese ha fet públic el quart informe sobre les dones a l’Íbex-35. La radiogra-fia de quantes dones hi ha al màxim nivell de les

Quanta, quanta feina (per a tots i totes) empreses que realment influeixen. La conclusió és que el pes relatiu de les dones en els consells d’administració de les grans empreses està en el 19,6% a Espanya. Per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en un magre 21%. A més a més, únicament hi ha 3 dones que són conselle-res executives i només 7 empreses tenen més del 30% de dones al seu consell d’administració. Gri-fols i Red Eléctrica són les úniques empreses que compleixen la recomanació europea de comp-tar amb el 40% de representació femenina no executiva. Aquestes xifres deixen molt clara la ne-

fa una persona té un cost d’oportunitat en la se-va carrera i influeix sobre la seva posició econò-mica. Al món, les dones gasten de mitjana 4,5 hores al dia en feina no remunerada, incloent fer la compra, netejar o cuidar els fills. Es tracta del doble del temps que hi dediquen els homes, se-gons l’OCDE. Als EUA, les dones ocupen 4 ho-res diàries en feines que no estan remunerades i els homes 2,7.

A França la relació és de 2,4 els homes per 3,9 les dones i a Espanya 2,6 per 4,3. El país més equi-librat és Noruega, amb 3,1 i 3,6 hores, respecti-

vament. La feina no retribuïda

té costos d’oportunitat sa-larials i conseqüències so-bre la jubilació, però tam-bé hi ha encara diferènci-es salarials en les hores de feina retribuïdes.

La diferència salarial entre homes i dones a Es-panya supera en tres punts la mitjana europea. El salari dels homes espa-nyols és un 19,3% superi-or al de les dones, mentre que a nivell europeu la di-ferència se situa en el 16%, segons dades de la Comissió Europea. Això significa que elles treba-llen gratis 58 dies a l’any. A partir del 2 de novem-bre les dones europees treballen gratis.

Les dones no es quei-xen per vici. També volen ser considerades compe-tents i no ambicioses, va-lentes i no trepes, amb ca-

pacitat de lideratge i no manaires. Volen res-pecte en la vida quotidiana i en l’esfera pública. La igualtat d’oportunitats i el canvi d’inèrcies és un tema de poder i al poder ningú no hi re-nuncia beatíficament. De fet, també elles ma-teixes sovint reprodueixen i eduquen en els rols tradicionals.

Hem avançat molt i cada cop més dones participen en coses... d’homes? Però encara hi ha situacions sorprenents: cap candidata a presidenta i una sola dona portaveu en el de-bat d’investidura a Espanya. Però, ei!, tot va molt millor...

cessitat d’un canvi cultural per potenciar l’avan-çament de les dones en tots els llocs directius. Les universitats demostren que la seva absència a de-terminat nivell no és per falta de talent.

Pel que fa al temps. Com es distribueix el temps de feina no remunerada? A tot el món el desequilibri d’hores de feina remunerada entre homes i dones dóna un saldo negatiu per a les dones. Melinda Gates, cofundadora de la Fun-dació Gates, ho assenyala i ha convertit la reduc-ció de la “pobresa de temps” en un dels objectius anuals de la fundació. Un objectiu important perquè la quantitat de feina no remunerada que

ESTHER VERA DIRECTORA DE L’ARA

SUSANA SUBIRANA

04

les claus del dia DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

DE FIT A FIT dietarivvVICENÇ VILLATORO

El sento entrevistat en una ràdio espanyola. “Hi ha gent angoixada a Ca-talunya perquè veu amenaçada la seva llibertat de ser espanyol”. Home, si ho plantegem en termes de llibertat, hi ha gent a Catalunya que se sent an-goixada perquè li és negada la seva llibertat de deixar de ser espanyol. No amenaçada, conculcada, trepitjada. I encara més quan es nega la possibi-litat de decidir-ho democràticament i es combat la via de fer un referèndum que demana la majoria dels catalans. Em diria el ministre Margallo que exis-teix i s’ha de respectar la llibertat de ser espanyol, però que la llibertat de deixar-ne de ser no existeix. I aquí està la demagògia. No existeix la lliber-tat de ser espanyol si no existeix la llibertat de deixar-ne de ser. Si no pots deixar-ne de ser, si no se’t reconeix aquesta possibilitat, ser-ne no és el producte d’una decisió lliure, sinó l’efecte d’una imposició. Només hi ha lli-bertat de ser-ne si hi ha possibilitat de no ser-ne. El sofisma, la demagògia i la mentida del ministre Margallo és presentar com un acte de llibertat, que és una paraula simpàtica i desitjable, allò que és de fet un acte d’imposi-ció, una obligació forçada. Que ja es veu que no ho és gens, de simpàtica.

6 DE MARÇ El ministre Margallo és un demagog (dolent)

Aquesta setmana hem viscut un pas més en l’escalada represso-ra de la Unió Europea pel que fa a la crisi dels refugiats. Dilluns vèiem com a la frontera de Grècia amb Macedònia la policia d’aquest últim país feia servir, de nou, gasos lacrimògens per aturar la desesperació dels refugiats, en gran part famílies amb

nens petits, que s’havien amotinat intentant trencar les tanques que els impedien el pas. La imatge era esfereïdora, com ho són les històries que ar-riben dia rere dia del camp de refugiats d’Idomeni, a la mateixa frontera, on ja s’amunteguen més de 13.000 persones, moltes de les quals han de dor-mir al ras. La situació és insostenible, sense que de moment la política d’aixe-car tanques i impedir el pas hagi tingut el resultat dissuasiu esperat. Els refugiats segueixen arribant a Grècia, impotent per controlar la seva costa. Els recursos extraordinaris que els van fer arribar la setmana passada poden pal·liar una mi-ca la situació, però de poc serviran si se segueix obligant Grècia a fer de tap i si no s’agilitza la pesada burocràcia europea.

Després que els països balcànics més reticents a rebre refugiats acor-dessin unilateralment el tancament fronterer, i fins i tot la cooperació policial per aturar l’arribada dels refugiats, la gira que va fer la setmana passada el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va reblar més en

aquesta idea restrictiva i va fer una crida clara als refugiats, especialment als econòmics, perquè no vinguin més, ja que no hi ha res per a ells. La Comissió Europea, l’única que, amb Alemanya, ha mostrat fins ara més sensibilitat amb el tema, també llançava divendres un avís fent públic un pla de ruta que preveu reinstal·lar la imprescindible lliure circulació de Schengen el desembre del 2016, i proposant que a l’agost ja estigui llesta la guàrdia fronterera exterior. També té previst revisar aviat el reglament de Dublín sobre dret d’asil per aconseguir un repartiment més equitatiu. I, per descomptat, insta els estats a complir amb les quotes de refugiats.

El març serà un mes clau per aturar una crisi que ja fa massa temps que no té so-lució. La reunió que demà tindran els lí-ders europeus amb les autoritats turques per evitar, a canvi de molts milions, l’èxo-de dels refugiats des de les seves costes se-rà un pas important. Però les mesures res-trictives que aquesta crisi pot incorporar

al funcionament de la Unió són un perill. Fins ara estan guanyant les vi-sions més insolidàries i el fort pes dels estats en la governança europea fa témer el pitjor. Mentrestant, Europa ja té gairebé dos milions de refu-giats en el seu territori. És una crisi humanitària sense precedents aquest segle, que només es podrà afrontar amb l’acció conjunta, política i eco-nòmica, de tots.

L’estratègia repressiva s’imposa a Europa per la crisi dels refugiats

L’EDITORIAL

El març serà un mes clau per arribar a acords que permetin fer front a l’emergència humanitària

05ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

06 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara dossier

El masclisme s’adapta als nous temps

Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona

Que aixequin la mà els masclistes de la sala. Ningú, oi? Proclamar-se mas-clista és políticament incorrecte. Ningú ja no qüestiona el dret de la do-na a accedir al mercat laboral o a la universitat. Dimarts se celebra el Dia Internacional de les Dones i les lleis i la societat són avui teòricament igualitàries, però tot i els avenços evi-dents, continuem sent una societat masclista. “El discurs és igualitari pe-rò després no respon a la pràctica”, diu la sociòloga Sara Moreno. Es re-produeixen models tradicionals. “Un dels problemes és que a la generació filla de la democràcia se la va educar en un hipotètic context d’igualtat pe-rò a casa es reproduïen els rols tradi-cionals d’home i dona i això condici-ona molt”, afegeix. Han desaparegut les formes més evidents de masclis-me –una dona ja no necessita el per-mís del seu marit per obrir un comp-te bancari– però el masclisme agafa formes més subtils. “Vivim en una so-cietat patriarcal. El masclisme ha su-avitzat les formes per adaptar-se als nous temps i, en el fons, tots som còmplices d’un sistema que perpetua aquestes actituds”, diu el sociòleg i professor de la UdG Paco Abril. Re-passem algunes de les formes que adopta el neomasclisme.

Nens ‘guerrers’: eduquem diferent nenes i nens Al costat de nous models masculins conviuen actituds molt masclistes que, segons els sociòlegs, tenen el seu ori-gen en la manera com eduquem els nens i les nenes. “Des que neixen als nens se’ls segueix tractant com els pro-tagonistes i se’ls educa com a guerrers i triomfadors que han de ser durs, i de la nena s’espera que sigui tranquil·la, protectora i es porti bé”, apunta la so-ciòloga Marina Subirats, que assegu-ra que als tres anys els nens ja tenen adquirida la jerarquia de gènere i es creuen superiors a les nenes perquè la societat així els hi ha transmès a través de diferències en el joc i les joguines, els colors o els dibuixos. Elles, prince-ses Disney i color rosa. Ells, superhe-rois i color blau. “I a partir d’aquí, els masclismes es van desenvolupant”, alerta Subirats, que assenyala el pati de l’escola com un altre focus de micro-masclisme, ja que s’ha imposat com a únic model de joc la pràctica de l’es-port en què el nen és el protagonista. “Fins que no eduquem els nens i les ne-nes sense aquests mandats de gènere, serà difícil canviar les coses, però pri-

BARCELONALARA BONILLA

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

mer hem de transformar la societat; és un peix que es mossega la cua”, raona Abril. No és només l’educació que re-ben a casa, és també el que veuen: do-nes mestres a l’escola bressol i profes-sors a la universitat.

Rols sexistes en les relacions adolescents Què ha passat perquè hi hagi adoles-cents que reprodueixin en les seves relacions actituds com la gelosia, el control o la possessió? “Això –opina Sara Moreno– no es pot desvincular d’una societat de consum que dóna missatges masclistes i que hipersexu-alitza el cos de la dona”. Les pel·lícu-les, les cançons i alguns programes te-levisius reprodueixen relacions des-iguals entre home i dona en què es po-tencia la imatge de dona sexi i provocativa i d’home fort i mascle.

“Els nois segueixen creient en la masculinitat agressiva i potent que recorre a l’extrem i a la violència per reafirmar-se”, diuen Margarita Petit i Montse Prat, autores de l’estudi Pre-venció de la violència de gènere en l’adolescència. L’amor romàntic i els estereotips “posen les bases per ins-taurar una relació d’abús i submissió que acabarà en violència”, sostenen. Un terç dels joves pensen que és nor-mal que ells controlin les seves pare-lles, i el mòbil i les noves tecnologies es posen al servei del masclisme.

Els micromasclismes de la vida quotidiana Anar a un concessionari i que el vene-dor s’adreci majoritàriament a l’ho-me o demanar una cervesa i un re-fresc i que s’assumeixi que la cerve-sa és per a l’home. La vida quotidia-na és plena del que s’anomena micromasclisme, actituds gairebé

Dossier

36,3% Percentatge de joves que creuen que mostrar tendresa és estrany en un noi, segons un estudi sobre estereotips en l’adolescència. Un

39% diuen que l’opinió dels nois té més pes que la de

les noies

imperceptibles que hem acceptat com a normals. El llenguatge quoti-dià és ple d’expressions masclistes, però també l’imaginari col·lectiu. Els joves reconeixen que un noi que lli-ga està ben valorat mentre que a una dona se la considera una fresca. ¿I quants homes no han compartit en els grups de WhatsApp vídeos o acu-dits sexistes mentre pensen que ells són d’allò més igualitaris?

“Vivim en un context en què té més valor el que és construït com a mascu-lí per sobre del que és construït com a femení, i aquest és l’origen dels mi-cromasclismes”, raona Moreno, que apunta que si existeix el micromas-clisme és perquè la feina es distribu-eix de forma “desigual”: “La remu-nerada és responsabilitat prin-cipal de l’home, i la domèstica i de cura, de la dona”.

L’arribada dels fills, font de desigualtat Les parelles joves són teòri-cament igualitàries fins que arriben els fills. Llavors és quan es tradicionalitzen. En parelles sense fills els homes as-sumeixen una part important de les feines de casa –tot un avenç res-pecte de generacions anteriors– però a mesura que la càrrega familiar aug-menta i les responsabilitats professi-onals també, ells donen prioritat al vessant laboral, conclou l’estudi Ide-als igualitaris i plans tradicionals: anàlisi de parelles primerenques a Es-panya. “No és com abans, que els ho-mes no entraven ni a la cuina. Ara hi entren però un «què vols que faci?» és molt diferent a ocupar-se realment de l’organització de la llar”, diu Subi-rats. En la majoria de parelles estudi-ades, els homes es conformen amb el

44,1% Percentatge de noies que

accepten i reconeixen l’ús del mòbil com a eina de control.

Els nois reconeixen que els preocupa saber

on és ella

75% Tres quartes parts dels

joves pensen que si una noia vol lligar ha de ser guapa, i un

noi, catxes. La meitat dels joves accepten la idea

d’amor igual a patiment

Fo

nt:

Inju

ve

/ G

ràfi

c: E

. Utr

illa

Presa de decisions en parella Feines de la casa

Tenirun fill Fer la bugada

Anar a comprar

Netejar la casa

Preparar el dinar

Reparacions de la llar

Tenir cura de parents dependents

Comprar aparells

tecnològics

Comprarelectro-

domèstics

Activitats de cap de

setmana

Elles més

Depèn Tots dos

Ells més

Elles sempre

Elleshabitualment

Ells sempreEllshabitualment

Tots dos

51%21%

23%

17% 43%

5%

7%

9%

14%

64%

58%

35%

50%

23%3 2

2 2

2 2

2

2

5

34% 10

73

6

6

3

20%

25% 17% 47%

33% 27% 31%

35% 22% 32%

22% 14% 53%

16% 46% 28%

07ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 dossier

rol de cuidador secundari i argumen-ten que no agafen excedències ni re-duccions de jornada perquè els pena-litzaria en la seva carrera professio-nal (i a la dona, no?), no està ben vist a l’empresa o no volen reduir ingres-sos. A vegades, la decisió pot semblar racional: qui es redueix la jornada és qui té un sou inferior. Però la pregun-ta clau, segons Moreno, és: per què cobra menys, la dona?

Maternitat intensiva: dones que no deleguen

Així com hi ha moltes formes de ser pare també hi ha molts ti-pus de maternitat, i hi ha do-nes que estan convertint la maternitat en una qüestió “identitària” que “dificulta la

implicació dels pares i reforça els rols de gènere”, diu Moreno.

És un espai en què la dona vol conservar el protagonisme. Elles

assumeixen que “cuidaran els fills més bé que ningú i no deixen espai a l’home”, indica Abril. I homes que, per comoditat, ho accepten: “Ella ho fa millor”. Si el canvi és només indivi-dual, però no social, la mare pot sen-tir-se culpable si cedeix a l’home tot el pes de la criança. No està ben vist. En canvi, a ells no se’ls qüestiona que passin moltes hores a la feina. Noves masculinitats: pares compromesos No obstant, també han sorgit movi-ments que reivindiquen una nova masculinitat. Però amb permisos de paternitat de 15 dies no ho tenen fà-cil. “La societat no facilita que es dedi-quin a la cura dels fills”, apunta Abril. El masclisme ha atribuït als pares no-més la responsabilitat de ser proveï-dors i molts s’han perdut l’experiència de participar plenament en el desen-volupament dels fills i se n’han desvin-culat emocionalment. Això explicaria que tant nois com noies diguin que te-nen més bona comunicació amb la mare, cosa que reafirma el rol de ma-re cuidadora i pare poc predisposat al diàleg. Calen nous referents paternals perquè són la clau per configurar el concepte d’home en generacions futu-res, ja que els nens reproduiran el que vegin a casa. I aquest és el camí cap a una societat més igualitària.e

22% Percentatge d’homes que no participen gens en les feines

domèstiques mentre que un 36% en realitza només una petita part.

Tan sols un 3% de les dones no participen en les feines de

casa, segons dades de l’Idescat

25,7% Els sous de les dones

són un 25% més baixos que els dels

homes

3% El 97% de les grans empreses a la Unió

Europea estan dirigides per homes i només un

3% tenen una dona al capdavant

50% La meitat de les noies joves

d’entre 15 i 29 anys diuen que hi ha més pressió dels pares

cap a les filles que cap als fills en la realització de les tasques domèstiques,

segons un sondeig de l’Injuve

El blog Return of kings, obertament masclista i homòfob, defensa la violació, el sistema patriarcal i que les dones no treballin. El mes passat es va suspendre una concentració masclista organitzada per ells.

MOVIMENTS OBERTAMENT MASCLISTES

Associacions com Homes Igualitaris i Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles promouen un nou concepte de masculinitat i igualtat en què els homes també es facin càrrec dels fills i de la llar.

EL NOU MODEL: HOMES IGUALITARIS

34% Percentatge d’anuncis de

joguines en l’última campanya de Nadal que

contenien estereotips de gènere, segons un

informe del CAC

Cura dels fills a casa

Font: Enquesta d’ús del temps de l’INEFont: Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social

Font: Enquesta de Població Activa

Reduccions de jornada a l’Estat

Excedències a Catalunya

113192248

5.8008.200

10.400

Distribució de les hores durant el dia

total24:00 h

Dedicació a la família i a la llar

Dedicació a la feina remunerada

4:14 h

2:35 h

6:50 h7:51 h

250.000

263.100252.600

2.8774.000

4.439

08

dossier DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

“La igualtat de gènere en una societat patriarcal

és inviable”

FRANCESC MELCION

“No s’han de sentir menys homes per disfrutar donant el biberó”

una dona de fer feines, però en cap moment es planteja donar valor a la casa i a la cura de la família perquè no es considera un valor propi de la masculinitat. La dona ho viu amb ambivalència. És un emmascara-ment de la igualtat perquè l’home se-gueix amb els mateixos privilegis i la dona si hi vol accedir pateix desgast i estrès. I a sobre cobra menys i la fei-na de casa no està remunerada.

S’han de feminitzar els rols? No es tracta de feminitzar els valors

de l’home ni masculinitzar els de la dona, sinó de desmuntar aquests conceptes i incorporar-hi els vin-cles afectius. S’han de canviar les es-tructures laborals perquè el fet d’entrar en un món competitiu no suposi perdre la part emocional. Quan un home marxa de viatge per feina una setmana no es pregunta si perdrà el vincle emocional amb el seu fill perquè sap que estarà ben cuidat. En canvi, una dona el troba-rà a faltar, però per igualar-se amb l’home en el món laboral ha de dei-

xar de banda la part emocional. Per això s’ha de canviar l’estructura pa-triarcal. Per què la feina ens ha d’ocupar tot el temps? Per què no donem espai a les emocions? En els tallers que imparteix per aprendre a fer de pares, ¿com vi-uen els homes aquest nou rol? Són homes amb l’ego enfonsat per-què depenien de ser valorats a la fei-na i portar diners a casa. Es queden a l’atur i la crisi els obliga a fer-se càrrec de la cura de la casa i dels fills i ho viuen com una pèrdua. Però no és així. Per a la nova masculinitat és una oportunitat de guanyar el que se’ns ha negat: la part emocional i afectiva que ha estat infravalorada perquè pertanyia a l’àmbit de la do-na i es feia gratis. Vam treballar el vincle amb els fills: canviar un bol-quer o donar un biberó és una forma de connectar emocionalment amb els fills sense que estigui en joc la se-va condició d’home. No s’han de sentir menys homes per disfrutar de donar el biberó. Els pares també van connectar amb la seva part emocional que tenien castrada, el que s’anomena home eunuc, i van donar valor als vincles afectius. Pe-rò això també va fer sorgir un altre conflicte amb la dona.

Quin? Les dones van sentir que se’ls pre-nia el protagonisme del seu espai: “Què m’ha de dir ell de com es can-via un bolquer?!” El nen deia abans “papa” que “mama” o s’acostava més al pare que a la mare perquè ella havia estat tot el dia treballant fo-ra. I elles això ho vivien com una pèrdua.

Aquests homes estan donant exemple als seus fills. Si un nen està acostumat que tant el pare com la mare li donin menjar, li canviïn el bolquer o el portin a l’escola, serà més fàcil que ho pugui reproduir però si no hi ha un canvi social extern es trobarà en una con-tradicció. En tot cas, hi ajuda, i no tindrà tants problemes a construir la seva masculinitat com generaci-ons anteriors.e

Josep Maria LozanoPSICÒLEG CLÍNIC I RESPONSABLE DEL TALLER DE PARES DE CÀRITAS I DE TALLERS DE MASCULINITAT

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

La crisi ha provocat que molts ho-mes, quan s’han quedat sense feina, hagin hagut d’assumir el rol de cui-dador principal dels seus fills i això els ha comportat alguns conflictes personals. Uns conflictes que el psi-còleg Josep Maria Lozano ha treba-llat en els tallers de pares que orga-nitza Càritas, així com en els tallers de masculinitat que ara prepara i en els quals reflexiona sobre les noves masculinitats.

D’on prové el masclisme? És evident que hi ha dos sexes, però tant l’un com l’altre han de tenir el dret a construir-se lliurement en igualtat de condicions. Històrica-ment això no ha sigut així perquè la construcció de gènere del que és ser home i el que és ser dona és una cons-trucció cultural que es fa des del punt de vista de l’home, des d’una posició de superioritat i dominació. Ell aga-fa una qualitat molt seva com és la força física i categoritza l’home com a superior i la dona com a inferior. I per avançar cap a la igualtat s’ha de desmuntar el concepte de gènere perquè estem atrapats en la idea que ser home implica masculinitat i ser dona feminitat. Som dos sexes i un sol gènere: l’ésser humà.

¿L’home es resisteix a desmuntar rols? Sí, perquè l’estructura patriarcal no ha canviat i la igualtat de gènere en una societat patriarcal és inviable, i desmuntar-la és el gran repte. A l’ho-me amb poder no li preocupa tant que la dona pugui escalar esglaons si es masculinitzen els valors. L’home pot dedicar 12 i 14 hores diàries a la feina perquè ha deixat l’espai privat en mans de la dona. Si la dona que vol ser empresària o presidenta accep-ta aquestes condicions, la societat patriarcal és generosa i igualitària. Però llavors sorgeixen els problemes de la superwoman: la dona porta do-ble càrrega, la pública i la privada, mentre que l’home es manté només en l’esfera pública. Pot contractar

BARCELONALARA BONILLA

09ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

10 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara dossier

musical. N’hi ha de més obvis, com el de la cançó Sí, sí de Los Ronaldos, que de fet és una apologia de la vio-lació: “Tendría que besarte, desnu-darte / pegarte y luego violarte / has-ta que digas sí”. En altres casos no és tan flagrant, com passa amb orques-tres simfòniques formades gairebé de manera exclusiva per homes. O que sigui notícia que en la pròxima temporada del Liceu hi hagi una do-na directora, Oksana Lyniv: és a dir, de les catorzes òperes programades –totes compostes per homes–, en només una, L’holandès errant, la di-recció musical serà responsabilitat d’una dona. ¿Masclisme o reflex d’una societat masclista? En qual-sevol cas, un mal símptoma. Invisi-bilitzar també és desfigurar.

“És un món d’homes –diu la can-tant i guitarrista Núria Graham–. Vas a un concert i el tècnic de so, el tècnic de llums, els músics, tothom

El ritme del ma

“Tota explotació humana comença per la desfiguració”, escrivia Andrei Platónov a la novel·la Djan. I justa-ment això és el masclisme: la domi-nació de la dona a partir de la desfi-guració. La dona deixa de ser una persona emancipada, perd la seva configuració com a persona, i no-més existeix en funció de l’home: mare, esposa, amant, criada, puta. Desfigurada per satisfer-lo. Destru-ïda quan no el satisfà. Maria del Mar Bonet ho va sintetitzar a la cançó Nosaltres les dones, del disc Alenar (1977), que adaptava al català un po-ema de la sueca Edith Södergran: “Volies una dona i trobares una per-sona, / i et sents desenganyat”.

El desengany és la justificació del duc de Màntua a l’ària La donna è mobile de l’òpera Rigoletto de Ver-di quan canta que és desgraciat qui confia en les dones, que són “volu-bles i enganyoses”. L’home, esta-blint relacions de possessió, assigna rols i comportaments. A principis dels anys 90, el grup Danza Invisible cantava La mujer ideal. La lletra la descriu així: “La mujer ideal sería fa-tal y tierna / y me dejaría ser el hom-bre de las cavernas. / Capaz en la co-cina, alegre en la cama, / un espectá-culo en la calle /, y amable por la ma-ñana”. Són versos que no admeten cap interpretació irònica. Com els de Pleasure slave de Manowar: “Do-na, sigues la meva esclava / [...] Ara ella és una esclava, no una dona”.

El relat de la violència Quan les dones no responen a aquest ideal i a més no s’adiuen amb la lògica de la possessió masculina, arriben les amenaces de Mala mujer de Joe Arroyo, Run for your life de The Beatles, Every breath you take de The Police, La mataré de Loqui-llo i Hasta que tu muerte nos separe de Mägo de Oz. I d’aquí a la violèn-cia definitiva de tantes cançons que descriuen allò que abans s’anome-nava eufemísticament crim passio-nal i que bàsicament són homes as-sassinant dones. És el que expli-quen Used to love her, dels Guns N’Roses, la Hey Joe que va popula-ritzar Jimi Hendrix, Tinc fam de tu, de Lax’n’Busto, El preso número nueve, de Roberto Cantoral (que també van cantar Joan Baez i Cha-vela Vargas) i altres murder ballads com Delilah, cantada per Tom Jo-nes. Aquest seria el relat esquemà-tic, però el mapa del masclisme és ampli i complex, sovint brutal, i a vegades també subtil. A Cruz de na-vajas de Mecano (amb lletra de Jo-aquín Sabina i José María Cano), la dona no pateix cap agressió. És l’es-pectadora de la baralla entre el ma-rit i l’amant, però l’escena és clara: dos homes lluiten per una posses-sió. No importa el que vulgui ella.

El masclisme s’escampa per totes les activitats humanes, i la música no n’és una excepció. El trobem en lletres de cançons, en videoclips, en la representació de les dones a l’es-cenari, en el comportament del pú-blic masculí, en les feines de pro-ducció i promoció i en el periodisme

BARCELONAXAVIER CERVANTES

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

‘NIÑA, NO TE MODERNICES’

EL PAYO JUAN MANUEL

“Yo opino que la mujer lo mejor que

sabe hacer es casarse y tener hijos y

estar en su casa bien”

‘RUN FOR YOUR LIFE’ THE BEATLES

“Preferiria veure’t morta, noia,

abans que amb un altre home. Mira

de no perdre el cap, noia”

‘LA MUJER IDEAL’ DANZA INVISIBLE

“Capaz en la cocina, alegre en la

cama, un espectáculo en la calle y

amable por la mañana”

‘PROPUESTA INDECENTE’

ROMEO SANTOS

“Si te falto al respeto y luego culpo al

alcohol, si levanto tu falda, me

darías el derecho”

‘USED TO LOVE HER’ GUNS N’ ROSES

“L’estimava però vaig haver de

matar-la. Vaig haver d’enterrar-la,

però encara la sento queixar-se”

‘SÍ, SÍ’ LOS RONALDOS

“Tendría que besarte, desnudarte,

pegarte y luego violarte hasta que

digas sí”

La música no és aliena a una societat masclista, i sovint legitima i perpetua els estereotips de gènere, la desigualtat i la cultura de la dominació

VERSOS MASCLISTES

Trobareu la llista de Spotify amb les cançons a l’Ara.cat

11ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 dossier

asclisme

gica masclista de submissió. Rela-tivitzar i disculpar el micromasclis-me pot ser un pas cap a la justifica-ció, i d’aquí a la legitimació del mas-clisme no hi ha tanta distància.

Les cançons són eines de trans-missió de valors molt ràpides i de gran abast que poden contribuir a perpetuar models patriarcals de do-minació i violència i patrons de re-lació basats en l’amor romàntic. Hi ha 42 anys entre la cançó Under my thumb, dels Rolling Stones, del 1966, i Contra la pared, de Jiggy Drama, del 2008, però les lletres de totes dues comuniquen el mateix: homes que dominen dones perquè no fan cas. Laura Filardo Llamas, de la Universitat de Valladolid, ha diri-git el projecte La transmissió d’este-reotips de gènere a través de la cançó i la seva relació amb la violència de

gènere, en què analitza 300 cançons d’èxit de diferents estils entre el 1978 i el 2015. Una de les conclusi-ons és que segueixen presents els discursos sexistes, l’estereotip de l’amor romàntic i la hipersexualit-zació de la dona al servei de l’home. “Moltes cançons generen una sèrie d’expectatives que la dona no té per què complir”, diu Filardo Llamas. Tanmateix, combatre el masclisme fent desaparèixer el sexe i el desig de la música seria un error, perquè ne-garia la possibilitat d’un sexe i un desig lliure de la dominació.

¿Hi ha músiques més masclistes? L’ARA ha fet una crida a la web per-què qui vulgui digui quina és la can-çó més masclista que coneix. Algu-nes persones assenyalen el reggae-ton com a estil masclista. També el hip-hop rep la mateixa considera-ció. Tanmateix, hi ha masclisme en totes les músiques, de la mateixa manera que cap estil musical és masclista per se. No és ni més ni menys masclista el bolero que el rock. Quan és la lletra l’element que determina el masclisme, només cal canviar-la perquè el mateix ritme impulsi el significat contrari. Per exemple, grups com Orxata i Aspen-cat han fet servir el reggaeton i el dancehall (un estil associat a l’ho-mofòbia) per transmetre valors d’igualtat i respecte. I en l’àmbit del hip-hop són moltes les veus d’apo-derament femení i de denúncia del masclisme.e

són homes”. En un món d’homes es prioritza la mirada masculina. “Per a les discogràfiques de gran volada, la música importa, però l’aspecte de la noia és determinant”, escriu Kim Gordon al llibre La chica del grupo, on recorda que quan Sonic Youth van fitxar per Geffen Records el seu paper en la imatge de la banda va canviar: ella havia d’ocupar el cen-tre de les fotos i de l’escenari. Tant era la música, el que importava era “atraure la mirada masculina”. En un món d’homes, a Cristina Llanos, del grup Dover, l’escridassaven: “Lletja, pentina’t”.

Paternalisme i amor romàntic En els últims anys han sovintejat debats sobre el masclisme a la mú-sica més enllà d’àmbits acadèmics i activistes. La part positiva és la presa de consciència per part mas-culina. Per exemple, el 20 de febrer Alejandro Sanz va interrompre un concert que estava fent a Mèxic quan va veure que entre el públic un home estava agredint una dona. “No suporto que es maltracti ningú, i

molt menys una dona”, va dir Sanz. Tanmateix, aquesta reacció contra el masclisme es queda a mitges a causa d’això del “i molts menys una dona”, que transmet la idea que fo-namenta l’amor romàntic i impos-sibilita la igualtat de gènere.

La frase “i molt menys una dona” traspua paternalisme: la dona és dè-bil i inferior de mena, i és l’home qui la protegeix. Aquesta concepció és la base de moltes cançons, fins i tot d’algunes de cantades per dones que assumeixen un rol d’inferioritat so-vint amb un alè de resignació tràgi-ca hereva de l’amor romàntic. Mon homme és una cançó francesa dels anys 20, escrita per homes i canta-da en diverses llengües per dones com ara Édith Piaf, Billie Holiday i Sara Montiel. La història, tot i lleu-geres modificacions, sempre expli-ca el mateix: ell pot fer el que vulgui, però ella sempre serà d’ell. En ple segle XXI, Toda, de Malú, va un pas més enllà: “Toda / entera y tuya / aunque mi vida corra peligro”. Són dones que trien, però la decisió que prenen respon fil per randa a la lò-

El relat de la violència sexista en quatre cançons

‘Los días de la semana’ Miliki, Gaby, Fofo i Fofito

Les cançons infantils han contribuït a fixar els es-tereotips de gènere. En aquesta de Los Payasos de la Tele, una nena no pot jugar perquè ha de plan-xar, escombrar, cuinar... Altres com El senyor Ramon normalitzen relacions de dominació.

‘Il giardino proibito’ Sandro Giacobbe

L’italià Sandro Giacobbe va fer una apologia de la im-punitat masculina en aquesta cançó que també té versió en castellà. L’home ha sigut infidel a la dona i assegura que no ho tornarà a fer. Ho sent molt, pe-rò ell no en té la culpa: “La vida és així”. Patriarcal.

‘Un ramito de violetas’ Cecilia

Un ram de flors eximeix de culpa el maltractador: és el dolorós missatge d’aquesta cançó de Cecilia del 1974. “Era feliz en su matrimonio / aunque su ma-rido era el mismo demonio” són versos que sinte-titzen la dinàmica de la violència de gènere.

‘Delilah’ Tom Jones

La representació d’un assassinat masclista no té per què ser masclista. Però quan Tom Jones canta Deli-lah en directe, el públic acompanya la tornada i tot plegat adquireix un to de celebració macabra. Fins i tot es pot pensar que el públic perdona l’assassí.

Persistència En cançons actuals segueixen presents el discurs sexista i l’estereotip de l’amor romàntic

ROBIN THICKE ‘BLURRED LINES’ La posada en escena del

videoclip d’aquesta cançó

és inequívoc: homes vestits

i dones l’única funció de les

quals és aparèixer nues

12dossier

DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

Dones que han patit violència física,sexual o psicològica a partir dels 15 anysXifres en percentatge del 2014

19% 23% 28% 33% 38% 43% 47% 52%

Fo

nt:

Ag

èn

cia

de

ls D

rets

Fo

na

me

nta

ls d

e la

Un

ió E

uro

pe

a

/ G

ràfi

c: E

du

ard

Fo

rro

ll

Assetjadors sense fronteres

VIOLENTS AL CAMPUS Universitaris que abusen de les seves companyes

El 2014 Barack Obama presentava un projecte per acabar amb els asset-jaments sexuals a l’interior dels cam-pus universitaris, arran de les inves-tigacions obertes en 55 institucions. Una enquesta d’una associació estu-diantil nord-americana assenyala que el 12% de les estudiants van de-nunciar que havien sigut forçades a tenir relacions sexuals no consenti-des, ja fos sota amenaça de danys fí-sics o per l’ús de la força. Al Regne Unit, on també hi ha moltes univer-sitats amb campus on resideixen els estudiants, un sindicat estudiantil estimava el 2010 que una de cada set joves havia patit algun abús greu.

MARTA RODRÍGUEZ ❊ BARCELONA

Quina experiència desagradable

has tingut al carrer?

La violència contra les dones no té bandera, cultura ni religió. La majoria de països del món tenen milers de casos en què la dona és tractada amb inferioritat, com un patrimoni o objecte de plaer

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

PERILL A LA FESTA Quan les aglomeracions són

‘no women friendly’ Les festes de Sant Fermí, a Pamplo-na, i de Sant Joan, a Menorca, són dues grans cites destacades als ca-lendaris festius, però en els últims anys la fama ha traspassat una tris-ta i denunciable barrera: la dels as-setjaments i abusos sexuals. Homes que aprofiten les grans aglomeraci-ons per fer tocaments sense con-sentiment, forçar les dones a ense-nyar els pits, despullar-se o tenir se-xe, en alguns casos davant d’un pú-blic que anima l’assetjador i deixa la víctima indefensa. “Es van passar la meva roba entre ells com un trofeu. Em vaig sentir impotent”, relatava una noia que havia denunciat el seu cas als jutjats navarresos, un exem-ple de la por i el disgust a què es ve-uen obligades les dones que volen seguir la festa des de primera fila.

EUROPA Un terç de les europees, assetjades

físicament i/o sexualment La fotografia de l’assetjament a la Unió Europea és l’exemple de com unes societats ben educades i amb cert benestar social no s’escapen de la violència contra les dones. El mas-clisme continua estès i ben instal·lat entre els països socis. L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Euro-pea va publicar el 2014 l’enquesta més gran que s’ha elaborat mai a es-cala mundial sobre el tema, en què revelava que un terç de les europe-es –62 milions– admeten que han patit cops i pallisses o han sigut for-çades a tenir sexe. En dues de cada deu l’assetjador és el company.

Aquesta fotografia que es reflec-teix al mapa que il·lustra aquesta pà-gina segurament és incompleta per-què la mateixa Agència matisa que el 67% de les dones no denuncien els casos més greus de les seves parelles, ja sigui per vergonya o per la poca conscienciació social que les agressi-ons són un delicte. Potser això expli-caria que al Mediterrani i els països de l’Est el nombre de dones que par-len d’assetjament és molt inferior a les del nord, França o el Regne Unit.

‘FLORETES’ VETADES Una invasió a la intimitat

al mig de la via pública ¿És assetjament dir a una dona que passa pel carrer la primera cosa bo-nica que a un li ve al cap? A Portu-gal, Bèlgica, el Perú i l’Argentina els legisladors han entès que sí i han ti-pificat les floretes amb penes de pre-só fins i tot. Amb la llei, en aquests països les lloances a les dones són masclistes, incòmodes i violentes, ja que no han sigut reclamades ni bus-cades per les víctimes i són conside-rades un delicte. A Espanya es va plantejar la prohibició de les floretes perquè ataquen la intimitat, però el debat no va arribar al Codi Penal.

EN HORARI LABORAL Una de cada tres japoneses,

assetjada a la feina Anar a la feina pot suposar un autèn-tic martiri per a almenys un terç de les treballadores japoneses, que re-centment han admès que els seus companys les han assetjat en horari laboral. El govern ha elaborat una en-questa en què fa pujar els colors a la cara a una societat molt masclista pe-rò que aparentment guarda les for-mes i la correcció. Un 24% dels agres-sors eren els caps. La majoria de les dones enquestades van relatar co-mentaris ofensius sobre la seva edat i trets físics o haver rebut insistent-ment invitacions per a una cita, i fins i tot tocaments indesitjats.

VIOLACIONS EN GRUP L’Índia reacciona contra

uns atacs habituals El 16 de desembre del 2012 sis ho-mes violaven una estudiant de 23 anys en un autobús de l’Índia. La noia va acabar morint i, tot i que no era el primer atac, va marcar un abans i un després en la consciència d’aquest greu problema en el país dels avortaments selectius –cosa que explica l’elevada diferència de la ràtio d’homes (100) i de dones (92)– i de la discriminació, que fa de les dones ciutadanes de segona.

Han tocat el clàxon

Xiulets i petons en l’aire

M’han barrat el pas

Gestos vulgars

Mirades lascives

M’han seguit

ST

OP

ST

RE

ET

HA

RA

SS

ME

NT

S’han masturbat

M’han fet tocaments

13

dossierara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

La publicitat de productes de la llar encara busca sobretot el públic femení. PERE TORDERA

La publicitat és font de violència contra

les dones

Que els anuncis perpetuen els estereotips so-bre homes i dones és una cosa comunament acceptada. Però la federació Setem, que agru-pa diverses ONG de solidaritat internacional, ha volgut anar més enllà i vincular aquesta ca-racterística de la publicitat amb la violència –simbòlica i física– que pateixen les dones. Les conseqüències d’un repartiment de rols do-mèstics desiguals poden contenir riscos afe-gits no obvis. Així, segons els autors de l’estu-di Consumim violència?, un 10,3% de les dones han tingut problemes de toxicitat derivats de l’ús de productes de neteja. Entre els homes, aquesta ràtio és només del 4,8%.

Aquest és només un dels molts exemples que apareixen a l’informe. A l’apartat de con-clusions, s’analitza l’àmbit domèstic: “Les pressions sobre les dones s’aguditzen quan són responsables majoritàries de la llar: un 32,6% de les dones són víctimes de nivells alts de violència simbòlica, enfront del 16,4% dels homes”. La violència simbòlica inclou factors com ara la poca valoració social de les feines de la casa i la pressió per fer sempre bona cara a casa, que afecta especialment les dones. L’es-tudi denuncia que la publicitat encara recull poc la massiva incorporació de la dona a l’àm-bit laboral. Tot i que en molts anuncis només se la representa com a mestressa de casa, a la pràctica se la pressiona perquè compleixi una doble jornada, com a treballadora i també com a responsable de la llar.

Violència per l’estètica L’estudi també analitza les derivacions de la pressió a què estan sotmeses les dones en tot el que té a veure amb l’estètica: des de la roba als tractaments de bellesa. La pressió per mante-nir-se jove, per exemple, afecta el doble de do-nes que d’homes. Un 29,1% de les enquestades admetien que han sentit “moltes vegades” o “sempre” el desig de millorar el seu físic. Aquest anhel freqüent o constant només apareix en el 20,6% dels enquestats homes. Així, mentre que un 50,4% de les dones fan un ús mitjà dels pro-ductes i tractaments estètics, en el cas dels ho-mes el percentatge cau fins al 7,1%. En l’apartat de conclusions, l’estudi determina: “En la lògi-ca del consum capitalista, les dones no són pro-pietàries del seu cos sinó que han de modificar-lo i emmotllar-lo a un cànon únic”.e

BARCELONAÀLEX GUTIÉRREZ

Els mateixos productes, més cars per a elles que per a ells

xen a assegurar que marcar els pro-ductes femenins amb un preu supe-rior al dels masculins és una pràcti-ca legal. “Els preus són lliures i no podem lluitar contra un fet que, des del punt de vista ètic, comporta desigualtats i discriminacions”, ex-plica Torrent. En la mateixa línia se

situa Carles Garcia, advo-cat, mediador i àrbitre en

consum de l’Associació de Consumidors de la

Província de Barcelo-na (ACPB). Per a Gar-

cia, la mediació és l’única eina que les

associacions po-den utilitzar per

fer front a aquesta pràcti-ca. “Quan ens ar-

riben queixes dels consumidors, parlem amb l’empre-sa per demanar-li que ho corregei-xi, però és difícil fer-los entrar en raó –explica Garcia–. El color rosa els reporta molts beneficis”, con-clou el mediador.

Precisament, Enriqueta Camps-Cura, economista experta en des-igualtats per raó de gènere, adver-teix que la dinàmica s’emmarca dins “l’estratègia lògica de diferen-ciació dels productes segons els perfils de consumidors”. Així, “si un producte de color rosa es ven més que un d’un altre color, la llei de l’oferta i la demanda farà que les empreses el potenciïn i el mantin-guin al mercat”, apunta Camps-Cura.

En aquest sentit, totes les orga-nitzacions consultades coincidei-xen a dir que es tracta d’un proble-ma cronificat i molt difícil de resol-dre a curt termini: “Les empreses hi guanyen diners i les dones se-gueixen preferint comprar un pro-ducte rosa per pudor”, explica Car-les Garcia. “Ara per ara, l’única so-lució passa per convèncer els con-sumidors que els estan prenent el pèl i fer-los canviar els seus patrons de consum”, explica el portaveu de Facua, Rubén Sánchez. Un problema difícil de canviar Tot i així, Diego Redolar, codirector del programa d’investigació de neu-rociència cognitiva i expert en neu-romàrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), creu que el problema pot durar generaci-ons. “Les marques estudien minu-ciosament com poden donar un va-lor afegit als seus productes analit-zant els estímuls que adquirim des de petits i que no podem canviar”, explica. Un aspecte que les empre-ses aprofiten, per exemple, per col·locar els productes a les prestat-geries. Així, segons Redolar, els ar-ticles per a home i per a dona es ve-nen sempre allunyats els uns dels altres per evitar comparacions.e

El color rosa es converteix en una mina d’or per a les empreses

Ser dona és més car. Si més no, aquesta és la conclusió a què han arribat diversos estudis fets als su-permercats nord-americans i francesos que han analitzat el preu de diversos productes adreçats al públic masculí i al femení. Els re-sultats són reveladors. Segons un informe del departament de Con-sum de Nova York, un paquet de maquinetes d’afaitar per a dones és, de mitjana, un 11% més car que les mateixes maquinetes per a ho-mes a les botigues de la ciutat; a França, tal com denuncia l’associ-ació Georgette Sand, la diferència de preu s’enfila fins a gairebé el 29%. I així amb tot un llarg etcètera d ’ a r t i c l e s : des de xam-pús, suavit-zants i pe-ces de roba fins a bicicletes, joguines i material escolar. La con-clusió és comuna: el rosa és més car que el blau.

A Catalunya, si bé encara no s’ha fet cap estudi rigorós que analitzi el fenomen, sembla que el sobrecost dels productes femenins es repro-dueix. Als supermercats catalans s’hi poden comprar paquets de 10 maquinetes d’afaitar per a dones per 2,30 €, un 53% més cares que les masculines, amb les mateixes característiques però amb un dis-seny de l’embolcall diferent.

“Tot just ara ens n’adonem, però això fa dècades que està passant”, explica Rubén Sánchez, portaveu de l’associació de consumidors Fa-cua - Consumidors en Acció. Per a Sánchez, l’arrel del problema es troba en la categorització i frag-mentació dels consumidors en franges d’edat i sexe, “la gran tram-pa de la societat de consum”. Així les empreses tendeixen a marcar preus diferents segons els gustos de cada consumidor, per bé que mol-tes vegades l’article sigui exacta-ment el mateix. Segons Sánchez, les companyies saben que si volen es-prémer al màxim els beneficis pro-vinents del públic femení han d’ac-centuar aspectes com la higiene corporal i el color rosa en els seus productes. “És una discriminació inherent al sistema, però legal”, conclou el portaveu.

Entre la legalitat i l’ètica “Rebem queixes constantment, pe-rò no n’hem arribat a portar cap als tribunals”, reconeix Xavier Tor-rent, tècnic en consum de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC). De fet, les diverses associ-acions de consumidors coincidei-

BARCELONAMARC AMAT

Joguines Bicicletes

Suavitzants Xampús

Motxilles Pantalons

Samarretes Perruqueria

Colònies

Altres productes

ductes femenins amb un preu supe-rior al dels masculins és una pràcti-ca legal. “Els preus són lliures i nopodem lluitar contra un fet que, desdel punt de vista ètic, comporta desigualtats i discriminacions”, ex-plica Torrent. En la mateixa línia se

situa Carles Garcia, advo-cat, mediador i àrbitre en

consum de l’Associació de Consumidors de la

Província de Barcelo-na (ACPB). Per a Gar-

cia, la mediació és l’única eina que les

associacions po-den utilitzar per

fer front a aquesta pràcti-ca. “Quan ens ar-

riben queixes dels consumidors, parlem amb l’empre-sa per demanar-li que ho corregei-xi, però és difícil fer-los entrar en raó –explica Garcia–. El color rosa els reporta molts beneficis”, con-clou el mediador.

Precisament, Enriqueta Camps-Cura, economista experta en des-igualtats per raó de gènere, adver-teix que la dinàmica s’emmarca dins “l’estratègia lògica de diferen-ciació dels productes segons els perfils de consumidors”. Així, “si un producte de color rosa es ven més que un d’un altre color, la llei de l’oferta i la demanda farà que lesempreses el potenciïn i el mantin-guin al mercat”, apunta Camps-Cura.

En aquest sentit, totes les orga-nitzacions consultades coincidei-xen a dir que es tracta d’un proble-ma cronificat i molt difícil de resol-dre a curt termini: “Les empreses hi guanyen diners i les dones se-gueixen preferint comprar un pro-ducte rosa per pudor”, explica Car-les Garcia. “Ara per ara, l’única so-lució passa per convèncer els con-sumidors que els estan prenent el

Ser dona és més car. Si més no,aquesta és la conclusió a què hanarribat diversos estudis fets als su-permercats nord-americans i francesos que han analitzat el preude diversos productes adreçats al públic masculí i al femení. Els re-sultats són reveladors. Segons uninforme del departament de Con-sum de Nova York, un paquet de maquinetes d’afaitar per a dones és, de mitjana, un 11% més car que les mateixes maquinetes per a ho-mes a les botigues de la ciutat; aFrança, tal com denuncia l’associ-ació Georgette Sand, la diferència de preu s’enfila fins a gairebéel 29%. I així amb tot un llarg etcètera d ’ a r t i c l e s :des de xam-pús, suavit-zants i pe-ces de robafins a bicicletes,joguines i material escolar. La con-clusió és comuna: el rosa és méscar que el blau.

A Catalunya, si bé encara no s’hafet cap estudi rigorós que analitzi el fenomen, sembla que el sobrecost dels productes femenins es repro-dueix. Als supermercats catalanss’hi poden comprar paquets de 10 maquinetes d’afaitar per a dones per 2,30 €, un 53% més cares queles masculines, amb les mateixescaracterístiques però amb un dis-seny de l’embolcall diferent.

“Tot just ara ens n’adonem, peròaixò fa dècades que està passant”,explica Rubén Sánchez, portaveu de l’associació de consumidors Fa-cua - Consumidors en Acció. Per aSánchez, l’arrel del problema es troba en la categorització i frag-mentació dels consumidors en franges d’edat i sexe, “la gran tram-

BARCELONAMARC AMAT

2,3 € Les maquinetes

d’afaitar per a dones són un

53% més cares que les d’home

1,1 € Un paquet de 10

maquinetes d’afaitar per a home de dues

fulles

14

política DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

El bloqueig negociador agreuja la por a unes eleccions amb càstig

Just després del 20-D, el PP i Podem pensaven que tornar a votar els beneficiava, però ara també dubten

La política espanyola viu una situa-ció inaudita que els implicats afron-ten sense carta de navegació. El blo-queig de la negociació per formar go-vern fa que, a hores d’ara, ningú cre-gui que algun dels dos líders dels partits clàssics, el PP i el PSOE, els més votats el 20-D, tingui possibili-tats reals de ser president. Pedro Sánchez ha fracassat en la investidu-ra i el pacte de ferro amb C’s fa pràc-ticament impossible sumar-hi l’es-querra alternativa. Mariano Rajoy ha estat quatre anys sense teixir com-plicitats, i paga la poca pràctica.

Així, s’obren dos escenaris. El primer és que els dos líders s’apar-tin i, com va passar amb Carles Puigdemont, aparegui un tercer, di-putat o no, que no generi rebuig i despullat d’ambicions. Hauria de li-derar el tripartit d’ordre PP-PSOE-C’s amb el vistiplau de Brussel·les en una legislatura curta i de reorde-nació de populars i socialistes.

L’altra opció és repetir eleccions. Als implicats els fa por pel càstig que puguin rebre. Ningú vol cedir en la negociació, però aquests dies als pas-sadissos del Congrés pocs defensa-ven tornar a votar. Després del 20-D, el PP, vencedor del pols de la dreta a C’s, i Podem, que es va quedar només a 300.000 vots del PSOE, no tenien por. Els casos de corrupció dels pri-mers i les dificultats per imposar el relat i satisfer les expectatives crea-des dels segons els han refredat.

Al PSOE i a C’s no en volien ni sentir a parlar. Sánchez es veia des-plaçat si n’hi havia i Albert Rivera es va entregar a la tasca d’ordidor d’acords per evitar les urnes. Ara el líder del PSOE es veu segur i capaç de plantar cara a Pablo Iglesias i Ri-vera considera consolidada la posi-ció com un polític “útil”, segons ell.

Ningú vol pactar i tampoc ningú vol eleccions. En dos mesos caldrà optar per una cosa o l’altra. En les juguesques dels diputats guanyen les urnes el 26-J (a risc que l’equi-libri no s’alteri) però la pressió de l’establishment i Brussel·les per no posar-les no pararà de créixer.e

MADRIDFERRAN CASAS

El fracàs del PSOE per forjar una majoria de

govern és un argument d’or per a Rajoy, que podrà qüestionar que Sánchez hagi buscat un govern “antinatura” en l’intent de sumar C’s i Podem o governar en minoria amb extrema debilitat. Davant C’s, soci del PSOE, apel·larà al vot útil i “fiable” de la dreta.Pronòstic i pressió

La majoria de dirigents auguren noves eleccions, però la pressió per evitar-les anirà a més

La corrupció aïlla més que mai RajoyLa corrupció i la incapacitat del PP per

teixir aliances amb altres forces polítiques són una llosa que, a més, erosionen molt la imatge de Rajoy. Les eleccions del 26-J arribarien en ple judici dels casos Púnica i Rato. En els dos mesos que s’obren ara es qüestionarà el lideratge del president del partit.

J.M. GARCÍA / EFE

El PSOE considera que ha guanyat amb

claredat la batalla pel relat dins de l’esquerra i que Podem apareix als ulls de molts electors com una formació incapaç de trenar acords. Sánchez ha sobreviscut als barons, malgrat que ha hagut d’acceptar que li donin poc marge negociador, i s’ha guanyat ser candidat.

Sánchez arrisca a mitges i fa curtEn la lluita per recuperar els votants

que el 20-D van optar per Podem, el pacte amb C’s pot passar factura a Sánchez. El líder del PSOE pot rebre un cert càstig a Catalunya o al País Valencià, on els liberals tenen tesis molt espanyolistes. Costarà fer creïble el discurs de la suma de les esquerres.

J.J. GUILLÉN / EFE

El mal resultat d’IU el 20-D, que només va

obtenir dos diputats, la van deixar sense grup parlamentari. Iglesias compta que si hi ha noves eleccions confluiran (Podem i IU van sumar més vots que el PSOE) i que el pacte de Sánchez amb C’s fidelitzarà els antics votants socialistes que li van donar suport.

Iglesias pateix per explicar el no al PSOEIglesias tindrà un problema amb les

confluències a Catalunya, el País Valencià i Galícia, amb grans resultats el 20-D. Totes prometien grup parlamentari propi. Si van junts ja no ho podran fer. Compromís seran els més refractaris. El gran dubte és l’efecte del desgast i la desmobilització per no pactar amb Sánchez.

BALLESTEROS / EFE

Rivera ha sigut l’artífex dels dos únics

pactes de la legislatura: el de la mesa del Congrés amb el PSOE i el PP, que va fer president Patxi López, i el d’investidura amb Sánchez. Els seus creuen que això li pot donar rèdit i que el desgast de Rajoy per la corrupció immunitza el seu electorat de votar PP.

Rivera perd el trumfo de l’equidistància

El líder de C’s va fer el 20-D bandera de

l’equidistància entre PP i PSOE. El pacte amb Sánchez l’ha desvirgat i si hi ha noves eleccions no haurà valgut per a res i Rajoy repetirà amb raó que els liberals “prenen els vots al PP per donar-los al PSOE”. Poden tenir problemes per seguir creixent al flanc dretà.

ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

Política

15

políticaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Antoni Asunción, exministre de l’Interior amb el PSOE als anys 90, va morir ahir a causa d’una malaltia. Va dimitir després de la fuga de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán, empresonat per corrupció.

ADÉU A L’EXMINISTRE ASUNCIÓN

Mireia Vehí, diputada de la CUP, va ser deportada ahir de Turquia abans de participar en una marxa feminista al Kurdistan. Segons un comunicat de la formació, va ser retinguda i amenaçada amb violència.

DEPORTADA UNA DIPUTADA DE LA CUP

PSOE i Ciutadans es prometen fidelitat tot i el fracàs al Congrés

Eleven el rang polític de la seva aliança i negociaran junts amb Podem la possible adhesió al pacte de govern

PSOE i Ciutadans no tiren la tovallo-la. Tot i no trobar els suports per fer president Pedro Sánchez divendres –es van conformar amb el sí de la so-litària diputada de Coalició Canària–, els dos partits van fer ahir un balanç positiu de l’intent fallit i van elevar el rang de la seva aliança. Els negocia-dors de totes dues formacions es van reunir a Madrid i es van emplaçar a se-guir negociant amb altres partits per sumar-los al seu acord de govern. Pe-rò negociaran sempre junts. No hi haurà reunions bilaterals del PSOE amb Podem o de C’s amb el PP perquè els dos partits que impulsen l’acord l’han enfortit. A més de programàtic, ja és estratègic.

Aquesta posició complica encara més el camí per evitar les eleccions, si es té en compte que Podem i C’s s’han descartat mútuament per formar un govern i que el PP ha rebutjat per ac-tiva i per passiva donar suport a un executiu del PSOE –ahir, el president popular, Mariano Rajoy, es va tornar a refermar en aquest posiciona-ment–. Amb C’s a la taula de negoci-ació, les possibilitats de Sánchez de convèncer el líder de Podem, Pablo Iglesias, perquè faciliti la seva inves-tidura es fan encara més minses. Pe-rò reforçant l’aliança amb Rivera, Sánchez persegueix neutralitzar el discurs de Rajoy, que defensa que ha de ser ell qui ha de governar perquè

representa la força més votada i té més escons al Congrés. Amb una ali-ança sense fissures amb els liberals, Sánchez apareix com el candidat amb més suports (131 escons enfront dels 123 del PP), encara que insuficients per a la investidura. I així afegeix pres-sió a Rajoy perquè el deixi governar amb l’abstenció si no vol carregar el mort d’unes noves eleccions.

Albert Rivera ja va fer anar aquest argument durant el debat d’investi-dura. Va demanar el suport del PP, un partit “amb set milions de vots”, a Sánchez, que té al darrere “nou mili-ons” de votants –els de PSOE i Ciuta-dans–. Però els arguments van caure en sac foradat: el PP no va moure’s ni un mil·límetre i va votar no. I tampoc han servit perquè Rajoy modifiqui el seu discurs. Ahir, el president espa-nyol en funcions va reiterar que el se-paren 1,7 milions de vots del PSOE, i que això li dóna dret a governar. Ra-joy va afirmar que el seu partit no “es negarà a si mateix” per fer president el líder socialista, el qual, va recordar, “no va guanyar les eleccions o, dit d’una altra manera, les va perdre”. Per això va demanar a Sánchez que “no si-gui com el gos de l’hortolà” i deixi go-vernar qui les va guanyar. Els dos grans partits espanyols han encetat,

MADRIDDANI SÁNCHEZ UGART

doncs, una lluita de legitimitats per veure qui té més dret a ser el nou pre-sident i qui hauria d’apartar-se i apla-nar el camí del rival per responsabi-litat i sentit d’estat. Però les posicions estan enrocades, i ahir el president en funcions va reiterar la seva oferta d’un govern de gran coalició amb els socialistes i liderat per ell. Per a aquest govern ja no és tan convenient com abans el suport de C’s, de qui el PP s’ha distanciat després de l’acord amb el PSOE: “S’hi podrien sumar o no”, va dir Rajoy, que abans no ama-gava el desig d’incorporar Rivera.

Oberts a canvis en l’acord A més de reunir-se amb altres forma-cions, Ciutadans i PSOE mantindran també trobades amb agents econò-mics i socials, segons van explicar els portaveus parlamentaris dels dos partits. El socialista Antonio Hernan-do va asseverar que no seran reunions només per “presentar-los l’acord”, si-nó que s’hi podrien incloure també “modificacions” per “enriquir” el text. És a dir, el PSOE està disposat a fer modificacions en el document i obre la porta a possibles concessions a Podem, tot i que no posa en dubte que el soci estratègic és Rivera. Mal-grat la voluntat de Sánchez de reunir-se amb el partit lila, en una entrevis-ta a El País el líder socialista va acusar Iglesias de tenir “odi” i “rancúnia” al PSOE. El portaveu de C’s al Congrés, Juan Carlos Girauta, per la seva ban-da, va estirar cap a la dreta i va desta-car que la ronda de reunions a tres que

volen iniciar els partits podria servir perquè negociadors del PSOE i del PP es posin per primer cop a treballar en un pacte.

Però amb el compte enrere cap a les eleccions ja en marxa, Rajoy va co-mençar ahir a assajar el to de míting. En un acte de partit a Salamanca, el lí-der del PP va acusar Sánchez d’haver “perdut un mes per fer una campanya propagandística” amb un “pseudo-programa” que consistia en la “liqui-dació de totes les reformes del PP” i que seria “letal” per a Espanya. Rajoy va afirmar que Sánchez ha intentat “enganyar” els seus votants i també la cambra i el conjunt dels espanyols per portar un acord que no sumava, que només tenia el suport de C’s i que no va poder ampliar més enllà dels regio-nalistes canaris.

“I ara, què?”, es va preguntar Rajoy. “Cal posar fi a la història que hem vis-cut en aquests últims temps, al sainet i a la comèdia –va dir–. L’interès dels espanyols és consolidar la recuperació econòmica, seguir creixent i consoli-dar la creació d’ocupació”, va afegir, i va demanar un “govern estable”, que és el que pot fer reformes que durin molt de temps i donar “un missatge de confiança als agents econòmics i soci-als, als inversors i als mercats”.e

Els equips negociadors socialistes i liberals es van reunir a Madrid i van fer l’entesa estratègica a més de programàtica. EFE

Estratègia Sánchez i Rivera es presenten com un bloc de 130 diputats per instar el PP a l’abstenció

Efecte La presència de C’s a les reunions complicarà encara més un acord amb l’esquerra

El PP valida la “crisi de convivència” de SánchezEl PP va validar ahir el discurs de la “crisi de convivència” a Catalunya del PSOE arran del procés indepen-dentista. Les diputades Meritxell Batet (militant del PSC però núme-ro dos a la llista de Pedro Sánchez per Madrid) i Dolors Montserrat (PP) van afirmar ahir que hi ha tensió tant en l’àmbit familiar, com laboral, com universitari. En decla-racions a RAC1, la popular va indi-car que ho ha patit al carrer: “Una persona que em va reconèixer em va dir «Fora de Catalunya, ens feu fàstic, ets una anticatalana»”, va

dir Montserrat. També va donar la raó al ministre d’Exteriors en fun-cions, José Manuel García-Marga-llo, que va denunciar un “mur de si-lenci” a Catalunya.

Al seu torn Batet, mà dreta de Sánchez, va assenyalar que a Cata-lunya “hi ha més dificultats per pensar i parlar de determinats te-mes”. “On no hi havia conflicte, ara sí que n’hi ha”, va dir. Per a Batet, la qüestió independentista genera “conflictivitat” en l’àmbit perso-nal. Al PSC el discurs incomoda, però per ara no el qüestionen.

16

política DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

ha una majoria d’esquerres que no es pot fer perquè els d’esquerres no s’atreveixen ni a parlar. Això és molt progressista”, va ironitzar Mas.

Puigdemont, des de Rialp, va in-sistir en el mateix argument, i es va mostrar molt preocupat perquè els partits espanyols “es tiren els plats pel cap” en lloc de dialogar. “Només es dediquen a fer impossible el que és una necessitat per a la gent, que és que hi hagi un executiu que fun-cioni”, va reflexionar el president de la Generalitat, que espera tenir ben aviat un interlocutor a la Moncloa per negociar el camí cap a la inde-pendència. L’exalcalde de Girona va assenyalar que la investidura fallida de Pedro Sánchez només genera “incertesa”, i que això és un perill per a la recuperació econòmica. Puigdemont tem, això sí, que la sor-tida al bloqueig passi per un acord entre el PP, el PSOE i Ciutadans que vagi “contra Catalunya”.

Aquesta tesi, expressada diven-dres al vespre, la va avalar ahir Jo-an Tardà, portaveu d’ERC al Con-

grés de Diputats. “Els uneix la seva negació a atribuir a Catalunya la consideració política de nació”, va assenyalar Tardà des dels micrò-fons de RAC1, on també va apuntar la possibilitat que els lobis econò-mics i l’Íbex-35 posin sobre la tau-la la necessitat d’arribar a un acord. El portaveu republicà a Madrid també es va referir a la polèmica que va mantenir amb el president del Congrés, Patxi López, que no va dei-xar que repliqués una intervenció de Joan Carles Girauta, de Ciuta-dans. “El veig una mica xulesc”, va considerar Tardà sobre López.

Colau i un PSOE “d’esquena” Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i vital en la victòria d’En Comú Po-dem a Catalunya el passat 20-D, va avisar el PSOE que no pot governar “d’esquena” a Catalunya i va insistir en la necessitat de fer un referèn-dum. La negativa dels socialistes a permetre’l fa que la política catala-na miri amb escepticisme un esce-nari lluny de desbloquejar-se.e

Mas suggereix a Rajoy que faci un pas al costat

per desencallar la situacióL’expresident critica la falta de diàleg entre les

esquerres i constata que l’escull és el referèndum català

Tensió Puigdemont acusa els partits espanyols de tirar-se els plats pel cap

Futur Tardà sosté que PP, PSOE i Ciutadans es posaran d’acord contra Catalunya

Al Palau de la Generalitat hi aparei-xen aquests dies uns quants somriu-res sorneguers quan s’analitza el bloqueig de l’escenari polític espa-nyol. “Tant que reien, i ara són ells els que pateixen”, es creuen en cer-cles governamentals. El desenllaç de la legislatura catalana va arribar en un moment en què el partit ja en-trava a la pròrroga, i ahir Artur Mas va suggerir a Mariano Rajoy que l’emuli per desbloquejar la investi-dura del futur president espanyol al Congrés de Diputats. “Si Espanya fos Catalunya, el president ja esta-ria pensant a fer un pas al costat”, va reflexionar Mas en un acte amb la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de Conver-gència. De moment, però, l’opció que aparegui un relleu com Carles Puigdemont en l’horitzó estatal és més aviat remota.

En la seva segona intervenció pú-blica davant de quadres del partit des que va decidir fer un pas enre-re per propiciar un acord entre Junts pel Sí i la CUP, Mas va voler deixar clar que el que impedeix que les forces d’esquerres –PSOE i Po-dem– es posin d’acord és la celebra-ció d’un referèndum a Catalunya. “Si Espanya fos Alemanya, ja s’esta-ria parlant d’una gran coalició”, va apuntar el president de CDC, que no es referia a una unió de partits –con-servadors i socialistes– com la del país germànic, sinó a una entesa en-tre el PSOE i el partit lila, tal com van puntualitzar després de la in-tervenció fonts nacionalistes. “Hi

BARCELONAORIOL MARCH “Repensar-ho tot”

per liderar el futur estat independent

Artur Mas està dedicant bona part del seu temps a traçar la Convergència del futur i a su-mar els primers suports a la pla-taforma que liderarà per ampli-ar l’espectre del partit. Després de rebre de part de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) les seves propostes per renovar l’estructura interna, Mas va assenyalar que la priori-tat és “repensar-ho tot” sense “carregar-s’ho tot”, tenint en compte que, segons ell, hi ha co-ses que funcionen i que seria millor no tocar. En essència, la idea de l’expresident de la Gene-ralitat és que CDC estigui pre-parada per governar una hipotè-tica Catalunya independent. Abans, però, una de les feines de la formació nacionalista serà aconseguir que la majoria social cap a l’estat propi superi el 50%. “No som suficients, hi ha d’ha-ver més gent”, va reflexionar Mas, que ha demanat “influir” en la redacció de la Constitució catalana perquè no hi manin les “idees minoritàries”. El presi-dent de CDC va voler elogiar el rol del partit en totes aquestes dècades: “Ningú ha tingut més esperit constructiu”, va deter-minar. El procés de participació de la militància sobre el futur de CDC segueix avançant.

El president de CDC, Artur Mas, va participar ahir en un acte de la JNC. MANOLO GARCÍA

LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

17ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

18

política DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

Arnaldo Otegi, líder de l’esquerra abertzale, va rebre ahir el suport de 13.000 persones –5.000 de les quals es van quedar fora del recinte– al velòdrom d’Anoeta en un míting carregat de simbologia. JAVIER ETXEZARRETA / EFE

la va guanyar en vots a les passades eleccions espanyoles del 20-D, tot i que els nacionalistes bascos van aconseguir un diputat més que ells i es van enfilar fins als sis. L’ascens de Podem va ser, en bona part, a costa de Bildu, que només va aconseguir dos diputats. Otegi no es va referir a la possibilitat que sigui candidat a lehendakari en els comicis de fi-nals d’any, tot i que en una entrevis-ta concedida al New York Times aquesta setmana feia explícita la se-va voluntat de ser candidat. “El més important no és qui encapçala la llista, sinó el projecte”, va raonar.

Quines bases ha de tenir aquest projecte? L’essència, segons Otegi, passa per una “agenda del poble”. “Necessitem una anàlisi acurada de què és el que passa i què ens hi ju-guem per veure en quina fase estem a Euskal Herria”, va argumentar el líder de l’esquerra abertzale, que va voler anar més enllà de la defensa del dret a l’autodeterminació a tra-vés d’un fort component social. “Els pobles també tenen dret a viure en estats decents que siguin capaços de garantir a tots els que hi viuen i hi treballen la satisfacció de les neces-sitats bàsiques”, va reflexionar el també secretari general de Sortu,

Otegi crida a obrir un “segon front” a l’EstatEl líder de l’esquerra abertzale desborda el velòdrom d’Anoeta i fa costat al procés obert a Catalunya

PAÍS BASC

“Vosaltres sou la força d’aquest po-ble. Guanyarem. La lluita és el ca-mí”. Són algunes de les proclames que va llançar ahir Arnaldo Otegi, lí-der de l’esquerra abertzale, en el transcurs del primer acte multitu-dinari protagonitzat després de la seva sortida de la presó de Logro-nyo. “La presó et dóna temps per sa-ber com lluitar millor contra el teu enemic”, va reflexionar a l’inici de la seva intervenció, que va tenir un fort component relacionat amb el procés independentista obert a Ca-talunya. De fet, Otegi va apostar per obrir un “segon front” a l’Estat –el primer és el català, actualment al centre del debat a Espanya per for-mar govern– com més aviat millor.

El dirigent independentista basc va considerar que la millor manera de fer costat als passos dels sobira-nistes catalans és, a banda d’obrir aquest nou front que posi en qües-tió la unitat territorial de l’Estat, no mirar cap a una altra banda “quan l’Estat s’alci contra ells”. “No us dei-xarem sols”, va exclamar Otegi, que va destacar que el sobiranisme es-tà “fent història”. El velòdrom d’Anoeta, ple de gom a gom –va cal-dre habilitar una carpa per a 5.000 persones després que la capacitat prevista, de 8.500, quedés petita–, va registrar la presència de tots els pesos pesants de l’esquerra abertza-le, entre els quals hi havia Pernando Barrena, Hasier Arraiz, Joseba Per-mach i Rufi Etxeberria. La sortida de la presó ha revitalitzat el pol so-biranista d’esquerres basc, que ja té la vista posada en les eleccions que se celebraran enguany a Euskadi.

Nou actor camí dels comicis Un dels principals canvis que s’han produït en el mapa polític estatal en el temps que Otegi s’ha estat a la pre-só –sis anys i mig– és la irrupció de la nova esquerra capitanejada per Po-dem. El dirigent independentista basc va assegurar que està disposat a “col·laborar en la democratització de l’Estat”, però va demanar a l’espai que ocupa el partit de Pablo Iglesias –al qual no va esmentar explícita-ment– que se sumi als processos constituents quan constatin la im-possibilitat d’aquesta tasca. “L’úni-ca opció realista passa pel fet que els bascos construeixin el seu propi es-tat”, va reflexionar, al mateix temps que recordava a la nova esquerra que el projecte de les elits espanyoles es basa en el plantejament de la unitat d’Espanya. Aplaudiments constants i crides a l’apropament de presos d’ETA van interrompre sovint la in-tervenció d’Otegi.

El paper de Podem en els comicis bascos serà clau per definir el ma-pa polític del país, immers ara en la consecució d’un “nou estatus polí-tic” promogut pel PNB. El partit li-

BARCELONAO.M.

Missatge Insta Podem a fer costat al procés basc quan topi amb els poders de l’Estat

Lideratge Evita referir-se a la possibilitat de ser candidat a presidir Euskadi

que va estar acompanyat per repre-sentants d’ERC i la CUP.

L’escenari triat no era casual. Va ser precisament en aquest velòdrom de Sant Sebastià on els dirigents de l’esquerra abertzale –entre els quals hi havia Otegi– van presentar la De-claració d’Anoeta, que va suposar la seva aposta per les vies “exclusiva-ment polítiques”. Abans de dirigir-se a l’escenari principal, l’exporta-veu de Batasuna va dirigir unes pa-raules a les persones que s’havien quedat fora del recinte. Tota la sim-bologia clàssica de l’esquerra abert-zale va aparèixer en un acte que tam-bé va comptar amb actuacions mu-sicals i escenificacions a favor de l’acostament de presos d’ETA.

Missatge a Aznar Divendres al vespre, precisament des de Sant Sebastià, José María Az-nar va vincular l’independentisme amb la violència i va alertar de l’ar-ribada de “falsos profetes”, en refe-rència a Otegi. L’exportaveu de Ba-tasuna li va respondre que, per “fal-sos”, aquells que van mentir amb els atemptats de l’11-M. La tornada del dirigent de l’esquerra abertzale a primera fila ha sacsejat els fona-ments de la política basca.e

Arnaldo Otegi LÍDER DE L’ESQUERRA ABERTZALE

“[Als catalans] El poble basc no us deixarà sols. Quan l’Estat s’alci contra vosaltres ens tindreu al peu del canó defensant Catalunya” “La presó et dóna temps per saber com lluitar millor contra l’enemic” “[A Podem] Quan comproveu que la democratització d’Espanya és impossible, sumeu-vos als processos independentistes” “Hi ha una majoria que vol construir una alternativa d’esquerres i sobiranista”

Les frases

19

políticaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Una Constitució també per a no independentistes

l’independentisme i els mateixos or-ganitzadors van admetre, de fet, que la majoria d’entitats representades eren partidàries de l’estat català. Per eixamplar la base del procés, des de Reinicia volen desvincular el debat sobre el nou país de la independèn-cia pròpiament dita, i així atreure els que encara no hi estan a favor. “Cal sumar fulls de ruta”, va argumentar López, defensor de confluir amb al-tres propostes.

Partits i entitats estan explorant la creació d’un nou paraigua institu-cional que pugui aglutinar totes les iniciatives del procés constituent i que, a banda, sigui capaç d’atreure l’entorn polític de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Per fer-ho, una de les propostes que hi ha da-munt la taula és recuperar “l’espe-rit” del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, coordinat per l’expresident del Parlament Joan Rigol, una de les cares visibles de la trobada. En les últimes setmanes, Rigol ha intensi-ficat els contactes per sondejar la utilitat que podria tenir el Pacte Na-cional en aquest context. De fet, Ló-

pez va invocar la necessitat de forjar un “pacte nacional pel procés cons-tituent” per implicar el “màxim” nombre possible de persones.

Qui estava àmpliament repre-sentada a l’acte de Reinicia era Ca-talunya Sí que es Pot, ja que hi eren presents el líder parlamentari, Llu-ís Rabell; el secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, i l’exdiputat d’ICV-EUiA Da-vid Companyon. També s’hi va po-der veure Carles Viver i Pi-Sunyer, excomissionat per a la Transició

Nacional, i Ferran Requejo, cate-dràtic de ciències polítiques i mem-bre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. No hi van apa-rèixer, però, primeres espases de Junts pel Sí i la CUP. Això sí: l’ex cap de llista de l’esquerra alternativa el 27-S, Antonio Baños, hi era com a membre de l’entitat Consti, una “es-pècie” de spin-off de Súmate, va dir.

La proposta de Reinicia El projecte Convenció Constituent Ciutadana s’emmarca en la fase par-ticipativa del procés preconstituent, que s’allargarà fins a les pròximes eleccions. Està previst que hi hagi debats sectorials i territorials al vol-tant de fins a catorze temàtiques. De les discussions en sorgiran propos-tes que es recolliran en un llibre verd que s’entregarà al Parlament.

Ara bé, malgrat “l’èxit”, en parau-les dels organitzadors, d’aquesta primera trobada de la Convenció, els inicis d’aquest procés constitu-ent no estan sent plàcids. Dijous es va produir una reunió al Parlament entre tots els actors de la societat ci-vil i els partits amb voluntat d’invo-lucrar-se en el procés constituent per coordinar esforços. Hi ha dis-crepàncies en el tempo que cal se-guir: mentre les entitats ja fa més d’un any que treballen en l’articula-ció d’un debat a escala nacional, els partits intenten “posar ordre” al garbuix d’iniciatives per organitzar un procés que vagi més enllà de la societat civil independentista.e

Reinicia presentant ahir la Convenció Constituent Ciutadana per enfilar el debat sobre el nou país. ACN

La plataforma Reinicia aspira a sumar diversos fulls de ruta al debat del nou país

NOVA ETAPA

“La nostra voluntat no és resoldre el debat sobre la independència sinó crear espais comuns per pensar la Catalunya del futur”. Amb aquesta declaració d’intencions, el portaveu de la plataforma d’entitats Reinicia Catalunya –entre les quals hi ha l’ANC i Òmnium–, Jaume López, va presentar ahir el projecte de la Con-venció Constituent Ciutadana. Es tracta d’una proposta destinada a articular el debat nacional partici-patiu sobre com ha de ser el nou pa-ís, tal com ja va avançar l’ARA.

El lloc escollit per a aquest primer tast de debat ciutadà va ser el Cam-pus Clínic de la Universitat de Bar-celona, on es van reunir unes 250 persones, entre les quals represen-tants de fins a 30 entitats diferents. Ara bé, al llarg de la jornada –va ini-ciar-se a les 10.30 i va allargar-se fins passades les dues del migdia– va pla-nar sobre l’ambient la necessitat d’anar més enllà de les fronteres de

BARCELONANÚRIA ORRIOLS

Suport Rabell, Nuet i Companyon, de CSQP, van assistir a la trobada

20 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara internacional

Internacional

El Samir fa cua per rebre alguns pro-ductes d’higiene que reparteix la Creu Roja grega. Explica que les jor-nades a Idomeni comencen de bon matí i es fan llargues: cal llevar-se d’hora i passar-se el dia esperant torn. Esperes inacabables que immi-grants i grecs han aprofitat per es-tablir un particular mercat al camp de refugiats d’Idomeni, el pas de frontera entre Grècia i Macedònia.

“Des de bon matí fem cua per anar al bany, esmorzar... Cada cua ens ocupa una o dues hores. De ve-gades també aprofitem per dormir perquè a la nit fa molt de fred, i ma-tem el temps llegint coses al mòbil o buscant llenya per fer el foc. Tot és una aventura, aquí”, relata aquest jove de la ciutat siriana d’Alep.

Mentre parlem, l’activitat al camp no s’atura. El Sharif era perru-quer a la ciutat de Raqqa, al nord-est de Síria. Per guanyar-se uns diners ha decidit establir una improvisa-da perruqueria amb una cadira de plàstic i un caixó en què guarda tots els estris necessaris. “El que més m’agradaria és fer de perruquer a Alemanya”, diu el Sharif mentre atén un client, que reconeix que ha trobat en ell un bon professional.

IDOMENI (GRÈCIA)REMEI CALABUIG

CRISI DE REFUGIATS

Fa sis dies que és a Idomeni, on s’amunteguen milers de refugiats després de la decisió de Macedònia i de la resta de països de la ruta dels Balcans de limitar l’entrada diària de sol·licitants d’asil.

Apóstolos Tzitzikostas, el gover-nador de la regió de Macedònia Central, dins la qual hi ha el camp d’Idomeni, va demanar ahir al go-vern que declari l’estat d’emergèn-cia. “Estem davant d’una enorme crisi humanitària. He demanat al govern que declari la zona en estat d’emergència”, va assenyalar Tzit-zikostas durant una visita al camp en què va assegurar que aquesta si-tuació no pot continuar “gaire temps més”.

32.000 refugiats atrapats Segons les últimes dades, al camp hi ha entre 13.000 i 14.000 persones atrapades, i n’hi ha entre 6.000 i 7.000 més que s’esperen en altres centres propers de la regió. Aquesta zona del nord de Grècia acull un 60% dels 32.000 refugiats i mi-grants que es calcula que hi ha al pa-ís, el més afectat per la crisi de l’eu-ro i que des d’aquest any és la prin-cipal porta d’entrada a Europa.

Sobre una manta estesa a l’entra-da del recinte, on també hi ha diver-sos venedors de tabac, el Mohamed ven sucre, xocolata, llaunes de tonyi-

na, olives i sardina. “No m’agrada fer això, però no tinc cap altra alternati-va. Em queden 200 euros per arribar fins a Alemanya i he de fer alguna co-sa per sobreviure”, assegura aquest sirià, que, amb la seva mare i dos amics, ha creat una petita parada on venen a peu de carrer productes que compren al supermercat més proper.

En veure que havien d’esperar al-menys uns dies per creuar la fronte-ra van decidir caminar cada matí els set quilòmetres que els separen del poble més proper per comprar tot el que creuen que pot tenir més sorti-

Economia de supervivència a la frontera entre Grècia i Macedònia

El governador regional demana l’estat d’emergència davant el col·lapse del camp d’Idomeni

da entre els acampats. El Mohamed, que a Damasc era futbolista profes-sional i va estudiar màrqueting, ex-plica que cada dia poden guanyar entre 30 i 40 euros, que reparteixen entre tots i que a ell li serviran per intentar arribar a Hamburg, on des de fa quatre mesos l’espera la seva dona embarassada.

Paradetes improvisades Mentre parlem no para d’arribar gent que s’atura davant la manta es-tesa. Alguns compren i altres rega-tegen per acabar marxant amb les

Només queda en peu l’escola de ‘la jungla’ de Calais

no hi hauria excavadores per der-ruir les improvitzades cases. Però les màquines sí que van arribar i ja han destruït una quarta part de la zona sud del camp.

“No té gaire sentit que hagin dei-xat l’escola”, lamenta Olivier Mar-teau, voluntari de Metges Sense Fronteres, “els nens ja no hi poden anar perquè la policia es planta just davant d’on s’ha excavat per evitar que hi tornin a construir”. Ara no-més s’hi pot estudiar els caps de set-mana, però gairebé només la visiten els adults. El Javeed és un d’ells. In-tenta no oblidar l’anglès, que parla amb molta fluïdesa, gràcies a la seva feina com a professor a l’Afganistan.

Fa vuit mesos que viu a la jungla. El seu pla era anar al Regne Unit, on viuen els seus germans. Però ja no

ho té clar. “Necessito temps per pensar”, explica. “A l’Afganistan no hi tinc ningú i la meva família està dispersa. El meu pare, a Alemanya; els meus germans, a Londres”. El Javeed va travessar 15 països fins a arribar a Calais, però matitza que si algú li demanés consell, “no li reco-manaria viure a Europa, i menys aquí [al camp]”. “Els diria que

aguantessin, les bombes no són pit-jors que viure així”. El Javeed no ha demanat asil, els afganesos díficil-ment aconsegueixen l’estatus d’asi-lat, per molt que també fugin de la guerra.

“Ells tenen la sensació que és com una jungla, per això li van posar aquest nom. Per les condicions i la quantitat de persones que hi viuen”,

“Si vols anar al Regne Unit, has d’aprendre anglès!”, exclama el Ja-veed somrient davant l’escola que hi ha al camp de refugiats de Calais, al nord de França, conegut com la jun-gla. Com ell, entre 3.000 i 4.000 persones, segons les organitzacions, i 800, segons les autoritats france-ses, viuen en duríssimes condicions esperant passar el canal de la Màne-ga i arribar al Regne Unit.

L’escola és un dels pocs llocs que no s’ha destruït des que la policia va començar a desmantellar el camp la setmana passada. El mi-nistre francès de l’Interior, Ber-nard Cazeneuve, va prometre que

CALAISESTHER HERRERA

Cul-de-sac Entre 13.000 i 14.000 persones esperen torn al pas fronterer

Recurs Joves sirians venen tabac als acampats per fer caixa per continuar el seu camí

Testimoni “Les bombes no són pitjors que viure així”, diu un professor afganès

21ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 internacional

Policies antiavalots turcs van prendre ahir per assalt la redacció del diari opositor Zaman a Istanbul i van llançar gasos lacrimògens i bales de goma, a més de fer servir canons

d’aigua, contra la gent que s’hi havia concentrat després que un tribunal ordenés que el govern intervingués el mitjà. És el diari més llegit de Turquia, crític amb el govern del

president Recep Tayyip Erdogan. L’acusen de vincles amb el clergue Fethullah Gülen, antic aliat d’Erdogan, amb qui va trencar el 2013. [Més informació a l’Ara.cat].

LA POLICIA TURCA PREN UN DIARI CRÍTIC

mans buides. En el camí que condu-eix a l’entrada del camp es poden veure també diversos joves, alguns fins i tot adolescents, que venen pa-quets de tabac amb el mateix siste-ma que el Mohamed.

Els grecs també formen part d’aquest circuit d’economia infor-mal de supervivència. Fins al camp han arribat diverses furgonetes per vendre fruita, cafès o entrepans. Al-guns fins i tot venen tendes de cam-panya als refugiats per 40 euros.

El maleter d’un cotxe serveix a un matrimoni grec que viu en un dels pobles dels voltants per vendre con-serves de préssec i maduixa a 1,5 eu-ros la llauna. “Al supermercat estan al doble de preu. Nosaltres els fem ofertes”, assegura la venedora, que ha escollit per mercadejar l’estació de tren, un espai ple de tendes de campanya que s’ha integrat en el colpidor paisatge d’Idomeni.

Res fa pensar que les coses pu-guin millorar aviat. Des del gener han arribat a Grècia més de 125.000 persones, gairebé 12 vegades més que l’any passat.e

explica un voluntari d’una ONG bri-tànica que demana l’anonimat.

Les excavadores tornaran demà per acabar amb tota la part sud del camp. El cooperant de MSF sap que la resta tampoc no sobreviurà: “Tard o d’hora ho destruiran, però no encara”, explica Marteau. La jun-gla aviat farà vuit anys, en condici-ons insostenibles. Paradoxalment,

a poc més de mitja hora, els volun-taris treballen en la construcció d’un camp nou a Grande-Synthe. Volen acollir les 2.000 persones que ara malviuen en aquesta població, enmig del fang. I potser, més enda-vant, també els desplaçats de la jun-gla. A diferència de Calais, ningú no els fa fora. Els ofereixen una vida millor a l’espera d’una de nova.e

Passar pel barber durant l’espera Un barber sirià afaita un refugiat al campament proper a la

ciutat d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. Milers de refugiats esperen l’autorització per continuar el seu

viatge cap al centre i el nord d’Europa. DIMITAR DILKOFF / AFP

“La violència que Europa exporta ens està tornant”

que la d’un no-ciutadà. És la lògica de les lleis d’estrangeria i asil. Aquesta desigualtat, aquesta vio-lència que destrueix la humanitat de l’altre és una experiència històri-ca d’Europa que ara arriba a les nos-tres portes.

¿En què queda la UE en la cursa de tancament de fronteres per deixar els refugiats atrapats al país veí? En molt poc. Les lleis d’estrangeria que regulen les necessitats de mà d’obra dels capitalistes són lleis de cada país. El que s’ha europeïtzat són les deportacions, les demandes d’asil, el control de fronteres...

Grècia, el país més afectat per la crisi de l’euro, ho és també per la crisi de refugiats. Jo admiro molt el poble grec. El que ha passat a Grècia és una humiliació que ha destruït l’ànima d’Europa. Si hi ha alguna esperança és que els partits d’esquerra puguin des del sud d’Europa tenir algun poder per renegociar les coses a Brussel·les.

I si no? L’alternativa és tornar a la sobirania i al nacionalisme dels rics i al dels pobres. Els dos tipus de nacionalis-me que sempre hi ha hagut a Euro-pa: un d’agressiu (l’extrema dreta que veiem emergir) i un de defensiu. I tard o d’hora tindrem una altra gran crisi.e

Murs “La frontera entre el que és salvatge i civilitzat està entrant a casa nostra”

Valors “Grècia ha patit una humiliació que ha destruït l’ànima d’Europa”

Boaventura de Sousa SantosSOCIÒLEG

El sociòleg Boaventura de Sousa Santos (Coimbra, 1940) és doctorat per Yale i professor a Coimbra i a Wisconsin. Estudia el colonialisme i les respostes dels moviments soci-als. Inspirador del Fòrum Social Mundial, ha visitat Barcelona per participar a la mostra OVNI, que en aquesta edició té com a tema La frontera com a centre i organitzen els Arxius de l’Observatori al CCCB.

El Mediterrani s’ha convertit en una de les fronteres més violentes. En temps de globalització, el món camina cap a més murs, més fronte-res: físiques, mentals, simbòliques, discursives... i a més són fronteres més violentes. El Mediterrani ens mostra que la violència és matrici-al a Europa, amb la seva història d’expansió colonial i també amb el colonialisme intern (Irlanda, l’estat espanyol...). D’alguna manera hem creat el que jo anomeno “línies abis-mals”, que distingeixen entre “nos-altres” (les societats metropolita-nes) i “ells” (societats de no ser, d’invisibilitat, d’absència). I aques-ta línia abismal, que és una constant en el desenvolupament de la mo-dernitat occidental, s’està acostant cada cop més. Aquesta frontera en-tre el que és “salvatge” i el que és “ci-vilitzat” està entrant en les nostres ciutats. Jo ho anomeno el retorn del colonialisme: tota la violència que Europa va exportar fora de les seves fronteres ara ha tornat. Va tornar en forma d’immigració el segle XX i ara entra en forma de crisi de refugiats.

La crisi de refugiats és una herèn-cia del colonialisme europeu? Sí, entre altres coses: d’un colonia-lisme mal resolt. I no oblidem que s’ha deixat de banda la idea mítica i romàntica de després de la II Guer-ra Mundial d’una Europa identifica-da com un continent de pau i solida-ritat, en contraposició a l’arrogàn-cia bèl·lica dels Estats Units. En l’úl-tima dècada, Europa va perdre aquesta concepció i ara els migrants s’han convertit en refugiats. Milers de persones que són considerades subhumans. El concepte d’humani-tat a Europa sempre ha sigut molt selectiu: el van patir les dones, els obrers, els esclaus... col·lectius que tenien més deures que drets. I per això el valor de la vida és molt des-igual: la vida d’un ciutadà val més

BARCELONACRISTINA MAS

CÈLIA ATSET

L’esquerra antirefugiats reelegida a EslovàquiaEl primer ministre socialdemò-crata Robert Fico va ser reelegit ahir en les legislatives d’Eslovà-quia amb el 27,3% dels vots, se-gons les enquestes a peu d’urna disponibles a l’hora de tancar l’edició. Si es confirma el resul-tat haurà de buscar socis per po-der formar govern, després d’haver dirigit el país amb majo-ria absoluta des del 2012. Fico ha fet servir una retòrica anti-immigració i islamòfoba durant la campanya. Dos terços dels es-lovacs es mostren contraris en les enquestes a acollir refugiats. Eslovàquia ha d’assumir la pre-sidència de torn de la UE, el prò-xim 1 de juliol, per primer cop des de la seva adhesió al bloc co-munitari el 2004.

22

internacional DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

HA DISMINUÏT

S’HA MANTINGUT

HA AUGMENTAT

Maurici

Cap Verd

Egipte

TunÍsia

Sud-àfrica

Namíbia

Nigèria

Kènia

Swazilàndia

Mali

Tanzània

Sudan

Uganda

Zàmbia

Sierra Leone

Costa d’Ivori

Lesotho

Camerun

Burkina Faso

Burundi

Senegal

Níger

Guinea

Ghana

Botswana

Zimbàbue

Madagascar

Togo

MENYS POBRESA 0 1 2

Algèria

Moçambic

Malawi

Benín

Libèria

Font: Afrobarometer 2015 / Gràfic: R. Flaquer i E. Utrilla

Evolució de la pobresa Nivell de pobresa el 2015

MÉS POBRESA

Algèria

Cap Verd

Senegal

Sierra Leone

Libèria

Costa d’Ivori

Guinea

Mali

BurkinaFaso

Ghana

Níger

Zàmbia

Tanzània

Kènia

Burundi

Uganda

Madagascar

Sud-àfrica

Lesotho

Swazilàndia

Zimbàbue

Botswana

Namíbia

Malawi

Moçambic

Maurici

Nigèria

Camerun

Gabon

Tunísia

Egipte

Sudan

Togo

Benín

2011-2013

2014-2015

En una gradació de 0 (totes les necessitats cobertes) a 4 (escassetat total i permanent), l'índex de 'lived poverty' mesura paràmetres com l'accés a l'aigua, menjar, medicines i serveis mèdics i ingressos

De 0 a 0,5

De 0,51 a 1,0

1,01 a 1,5

Més d’1,5

Sense dades

Baix

Moderadament baix

Moderadament alt

Alt

Necessitats bàsiques no cobertesPercentatge de la població que pateix aquestes carències

Menjar

suficientAigua

potable

46%

38%

46%

Ingressos suficients

74%

Serveis

mèdics

49%

Combustible

per cuinar

ÀFRICA

L’Àfrica continua sent la regió més pobra del món, però en els últims anys dos terços dels 33 països ana-litzats han millorat en l’anomenat índex lived poverty, que valora no només criteris d’ingressos sinó també l’accés als serveis més bàsics. Investigadors de l’Afrobaròmetre, una institució panafricana que exa-mina els problemes del continent, han conclòs que en el període 2014-2015 hi ha més gent amb “prou menjar, aigua potable, medicines i atenció sanitària, ingressos per so-breviure i prou combustible per cui-nar”. Amb tot, gairebé la meitat dels enquestats afirma que no té prou menjar, aigua o metges al seu abast. Tres quartes parts, a més, no han disposat en algun moment de prou ingressos per a les despeses diàries i quatre de cada deu tampoc no han pogut encendre el foc per cuinar.

Les conclusions del baròmetre són un petit pas, admeten els autors, però una bona notícia perquè per primer cop, diuen, els creixements

que reflecteixen les dades macroe-conòmiques d’aquests països (molts són rics en primeres matè-ries explotades per empreses trans-nacionals) tenen una traducció en el dia a dia de la ciutadania.

El 2014, segons dades del Banc Mundial, l’economia africana va créixer el doble que la mitjana mun-dial. Set dels deu països que més van créixer són del continent. Però no ha servit per cobrir necessitats tan bàsiques com potabilitzadores o ca-bles elèctrics per portar llum a habi-tatges i negocis, que poden aportar riquesa. Què ha passat a Cap Verd, un dels estats on més s’ha reduït aquesta classe de pobresa, que no hagi passat a Libèria? “Les petites infraestructures”, responen.

A Cap Verd el govern va aprovar el 2013 un ambiciós pla de saneja-ment per a tot el país que ha portat millores en el clavegueram, la reco-llida de residus o la gestió de l’aigua. Perquè les illes exportugueses, de fet, tenen una renda per càpita coin-cident justament amb la mitjana continental (6.520 dòlars) però re-talla més pobresa que la resta. A l’al-tre extrem, a Libèria, malgrat que el PIB ha crescut en un 3,7% en set anys, és on més s’han deteriorat els criteris de l’índex de pobresa.

Els governs africans inverteixen molt poc del seu PIB en aquestes in-fraestructures. Segons dades del Grup del Banc Africà de Desenvolu-

BARCELONAMARTA RODRÍGUEZ

pament, la transformació real de la societat africana requereix la inver-sió anual de 95.000 milions de dò-lars en petites infraestructures. La realitat és que no passen dels 45.000 milions, una quantitat que equival a un 4% de la riquesa global, mentre que, per exemple, la Xina hi destina el 14%.

John Endres, analista indepen-dent a Sud-àfrica, coincideix amb el diagnòstic que fa l’Afrobaròmetre i apunta que estats amb un produc-te interior brut (PIB) altíssim, com Guinea o Angola, generen “molts in-gressos” gràcies a les exportacions de petroli o altres recursos naturals valuosos, però a l’hora de la veritat aquests diners “no arriben a la po-blació perquè s’inverteix només en les elits”.

En aquest punt és bàsic mirar di-rectament cap a la corrupció, una plaga que òbviament no és patrimo-ni exclusiu africà. El president de Transparència Internacional, José Ugaz, afirma que aquesta és la “pit-jor amenaça” del continent perquè “crea i augmenta l’exclusió i la po-bresa”. Però les corrupteles d’un go-vern en una societat ja empobrida

només empitjoren la situació soci-al. Al motor econòmic que és Sud-àfrica estan pendents de si el presi-dent, Jacob Zuma –un antic lluita-dor contra l’apartheid i company de presó de Nelson Mandela–, torna-rà part dels 13 milions d’euros que va desviar del pressupost públic per sufragar les despeses de la seva resi-dència personal. Aquest cas és cor-rupció en majúscules en un sistema clientelista i corcat per dues dèca-des de poder d’un partit omnipre-sent en totes les administracions del país. Corrupció també ho són les quantitats que cada dia es paguen en suborns per coses tan bàsiques com una visita mèdica, un tràmit burocràtic o conduir i tenir la mala sort de topar amb un control poli-cial. No són grans quantitats, però per a la població suposa en molts ca-sos perdre bona part dels seus in-gressos diaris. Transparència Inter-nacional ha posat xifres a aquest al-tre flagell: 75 milions d’africans ad-meten que han pagat l’últim any alguna prebenda. Com la pobresa, la corrupció no és uniforme i Libè-ria, un altre cop, té el trist honor d’encapçalar el rànquing: set de ca-da deu ciutadans que han tingut al-gun contacte amb l’administració han hagut de gratar-se la butxaca per untar el corrupte. A Maurici o Botswana només un 1%, i al Senegal s’ha creat una oficina contra el frau. Hi ha llum al final del túnel.e

Èxit Cap Verd és un dels països que ha reduït els índexs de pobresa de la ciutadania

Corrupció Un suborn, per petit que sigui, pot fer trontollar el pressupost d’una família africana

La pobresa ‘se’n va’ amb aigua potableHi ha experts que vinculen la millora social amb les inversions petites en infraestructures i no amb el PIB

23

internacionalara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

bé s’ha anunciat que s’implantarà l’IVA en tots els sectors de l’econo-mia. Tot i que sense donar gaires da-des, Li Keqiang reconeixia que s’abordarà la necessària reestructu-ració de l’obsolet sector industrial i confirmava la creació d’un fons de 14.000 milions d’euros per fer front a les compensacions i ajudes als atu-rats. Aquesta mateixa setmana es va anunciar la pèrdua d’1,8 milions de llocs de treball en el sector de l’acer i el carbó, però la xifra total pot arri-bar als sis milions en 3 anys.

L’Assemblea Nacional Popular ha de ratificar el nou pla quinquen-nal (2016-2020), que té l’ambiciós objectiu de duplicar el PIB per càpi-ta el 2020 respecte de les xifres del 2010. Per aconseguir-ho l’economia xinesa no pot créixer per sota del 6,5% de mitjana aquests cinc anys.

Contracte social amenaçat Xi Jinping tancarà el plenari amb un discurs programàtic el 16 de març. És la primera vegada en gaire-bé tres dècades que un president de la Xina s’enfronta a una conjuntu-ra d’alentiment econòmic i al risc d’inestabilitat social. El pacte soci-al entre el Partit Comunista Xinès i la població s’ha basat en les millo-res econòmiques que en els últims 25 anys han arribat de manera mi-llor o pitjor a tota la societat. El crei-xement econòmic ha portat ocupa-ció i prosperitat i a canvi no es qües-tiona la falta de llibertats ni la legi-timitat de govern. Un pacte que es pot trencar si baixen els salaris i augmenta l’atur.e

Per primer cop el govern xinès ha admès que la seva indústria és obsoleta. A la foto, una fàbrica de briquetes de carbó. WU HONG / EFE

La Xina rebaixa el seu objectiu de creixement

Pequín es fixa una meta d’entre el 6,5% i el 7% i es prepara per a l’augment de l’atur

ÀSIA

El primer ministre Li Keqiang inau-gurava ahir l’Assemblea Nacional Popular amb un discurs en què va exposar l’agenda econòmica i va anunciar que l’objectiu és créixer entre un 6,5% i un 7%. La segona economia mundial s’instal·la en el que s’ha batejat com a “nova norma-litat”, allunyada de les dues dècades de creixement per sobre del 10% i transformant el seu model econò-mic. L’any passat va créixer un 6,9%, el percentatge més baix dels últims 25 anys.

En el solemne escenari del Palau del Poble, davant de prop de 3.000 delegats i durant dues hores, el pri-mer ministre va exposar els trets de la política econòmica i les metes per avançar en les reformes estruc-turals, però mantenint com a prio-ritat el creixement econòmic. Li Keqiang va advertir que s’esperen temps difícils i que la Xina té una “dura batalla” per afrontar. Va re-conèixer alguns dels problemes de l’economia xinesa, com la caiguda del comerç mundial, que llasta les exportacions, la sobrecapacitat in-dustrial i la desacceleració de les in-versions.

Els pressupostos del govern pre-veuen augmentar el sostre del dèfi-cit fiscal fins al 3% per reduir impos-tos a les empreses i estimular l’eco-nomia. Crear deu milions de llocs de treball a les zones urbanes i mante-nir la desocupació en el 4,5%. Tam-

PEQUÍNDOLORS RODRÍGUEZ

Grans xifres del pla quinquennal

13,8 bilions La Xina no liderarà l’economia mundial

El 2020 la Xina no es convertirà en primera economia mundial. El seu PIB arribarà als 13,8 bilions de dò-lars, lluny dels 17 bilions dels Es-tats Units.

7,6% La despesa militar continua creixent malgrat la crisi

El pressupost militar creixerà el 2016 menys que els últims sis anys: un 7,6% respecte del 2015. La mo-dernització implicarà una reduc-ció de 300.000 persones.

50 milions La creació d’ocupació és una prioritat del pla quinquennal

El pla quinquennal preveu 50 mili-ons de nous llocs de treball en zo-nes urbanes en els pròxims cinc anys. El 60% de la població, 852 milions, viurà a les ciutats el 2020.

30.000 km L’alta velocitat centrarà les inversions en infraestructures

La Xina passarà de 19.000 quilò-metres de línies de tren d’alta velo-citat a 30.000 el 2020: arribarà al 80% de les grans ciutats. Es cons-truiran 30.000 km d’autopista.

24 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara societat

SocietatBARCELONA

“A la meva classe tots som filipins”

Segons el departament d’Ensenyament, 116 escoles de les 3.081 que hi ha a Catalunya, entre públiques, concertades i privades, tenen més de la meitat de l’alumnat estranger. L’ARA

ha visitat dos d’aquests centres, l’Escola Sant Francesc d’Assís a la plaça Universitat i la Carles I al Poble-sec, on més d’un 90% dels estudiants són d’origen immigrant

“A cinquè hi ha dues nenes de famí-lia catalana”, explica Neus Valls, la directora de l’Escola Sant Francesc d’Assís, situada a la plaça Universi-tat de Barcelona. Són una excepció. Dues, de 214. Una mirada a les aules d’aquest centre concertat i cristià convida a plantejar-se el joc d’ende-vinar si a cada classe hi ha algun alumne que no sigui d’origen filipí. O cap. En un dels grups de P-5, per exemple, fan el ple: 25 de 25. I a la ma-joria d’aules només hi ha un o dos alumnes que no ho són. El més habitual són els grups de vint alumnes filipins –la ma-joria nascuts ja a Barcelo-na– i un d’origen pakista-nès o marroquí.

“Som una escola cata-lana –i “molt militant” de l’ús del ca-talà– amb un 99% d’infants d’origen estranger, i la immensa majoria (el 98% del total) són filipins”. Així és com presenta el centre Valls, que no defineix aquesta situació com un problema, però admet que aquest alt percentatge fa que la majoria de famílies, si no són filipines, quan vi-siten les instal·lacions, descartin l’escola sense escoltar ni el projecte educatiu. I alimenta, també, el pro-cés invers: el boca-orella entre la co-munitat filipina per escollir aquest

BARCELONAMARIA ORTEGA

centre. “Obtenim bons resultats acadèmics i som una escola amb bo-na fama, però ens hem trobat amb aquesta situació”, explica. I afegeix: “No és el més desitjable, perquè no és representatiu del que es dóna al barri ni a la ciutat, però és una re-alitat que ha anat a més els últims anys”. S’hi van sumar, diu, la caigu-da de la natalitat i el boom de la im-migració al Raval.

Professors i directora ja estan va-cunats contra les mirades de sor-presa quan surten d’excursió amb

els alumnes i ara el seu repte és vi-sualitzar millor un projecte educa-tiu que, defensen, és de qualitat –els bons resultats a les proves de sisè de primària els avalen–, per fer-lo atractiu a més famílies i intentar se-duir, també, alumnat no filipí.

Saben, però, que la situació és molt més difícil d’encarar ara que a finals dels anys 90, quan es va co-mençar a intuir aquesta tendència. “Ens vam sentir deixats de la mà de l’administració”, remarca la direc-tora, que apunta que es podia haver

fixat alguna mesura com els màxims per fer que la realitat de l’escola es correspongués amb la del barri.

Tot i que el centre se situa admi-nistrativament al districte de l’Ei-xample, la seva àrea d’influència agafa la zona del Raval Nord, que és la part de Barcelona que té una con-centració més elevada de població filipina. Sobretot la zona de l’en-torn del Macba i el CCCB. A la ciu-tat hi viuen, segons les dades de l’Ajuntament del 2015, prop de 8.500 persones de nacionalitat fi-

lipina, i el districte de Ciutat Vella en concen-tra un 53,5% del total. Sobretot al Raval, on hi ha censades més de 4.000 persones filipines. A la parròquia de Sant Agustí, en aquest barri, ja fa anys que, per donar resposta a la comunitat filipina, s’hi fan cada diu-menge dues misses en ta-

gal que omplen, sobrades, l’afora-ment de 500 persones assegudes de l’església.

La directora de l’Escola Sant Francesc d’Assís remarca que els fi-lipins són una comunitat molt “tan-cada”, que acostumen a vertebrar la seva vida social al barri entre ells i que, per tant, quan els alumnes ar-riben a l’escola amb tres anys els cal fer la immersió lingüística com si acabessin d’arribar de les Filipines, tot i que la majoria han nascut a Barcelona.e

FRANCESC MELCION

Quan el 98% dels estudiants

parlen tagal

0D’1 a 9De 10 a 24De 25 a 4950 i més

Nombre de personesde nacionalitat filipinaper seccions censals

8.491persones de nacionalitat filipina

3,2%dels estrangers a Barcelona

19.414persones de nacionalitat pakistanesa

7,4%dels estrangers a Barcelona

25ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 societat

La realitat a les aules de l’escola Car-les I no és la del seu barri, el Poble-sec. La majoria de l’alumnat –319 estudiants– és d’origen immigrant, sobretot pakistanesos, seguits per sud-americans i marroquins. Al dis-tricte, en canvi, la població nouvin-guda no arriba al 13%, i d’aquesta,

gairebé una de cada cinc per-sones prové de la Repúbli-ca Islàmica. Fa quatre

anys hi va haver un canvi de direcció i l’escola es va

posar, entre altres deures, in-tentar canviar aquesta imatge de “gueto”, que ja feia anys que estava arrelada al barri. “Vo-lem que el centre reflecteixi la diversitat d’alumnat que té el barri”, explica la directora de l’escola, Isabel Costa.

De fet, pràcticament des de la seva creació, l’any 1976, l’esco-

la ja va entrar en aquesta dinàmi-ca. Tant aquest centre com el Mos-sèn Jacint Verdaguer han anat es-colaritzant els fills de les famílies que arribaven de fora mentre les altres dues escoles públiques, situ-ades a la muntanya de Montjuïc, absorbien els autòctons. Du-rant el primer any la nova di-recció no va te-nir gaire èxit per equilibrar la situació, pe-rò a partir del curs passat va començar a veure els pri-mers resultats.

El punt d’in-flexió el va mar-car la instaura-ció de les jorna-des de portes obertes que es van fer durant la preinscripció escolar per al curs 2014-15. El ma-teix equip directiu es va encarregar personalment d’ensenyar el centre als pares interessats a matricular els seus fills i de trencar estigmes, com que les classes no es feien en català. “Fins llavors només el visitaven els que ho demanaven explícitament”, explica Costa. Aquesta primera obertura del centre al barri, sumat al fet que un grup de pares es van que-dar sense plaça a la primera escola que havien escollit per als seus fills i que Ensenyament va autoritzar un increment de ràtio excepcional per incorporar-los, va fer que el Carles I tingués per primer cop vuit alum-nes autòctons en una classe de P-3 amb una trentena de nens.

“Un dels pares va empènyer els al-tres a donar una oportunitat al cen-tre”, reconeix la directora. El culpa-ble va ser Israel Ruiz, l’actual presi-dent de l’AMPA. Va ser un dels pocs que van triar el Carles I com a prime-ra opció. “Vaig visitar pràcticament

BARCELONAELISABET ESCRICHE

totes les escoles del barri i aquesta te-nia una bona direcció i instal·lació i un menjador propi. Quin problema hi havia que tingués molt alumnat immigrant?”, es pregunta. Ruiz és molt crític amb les diferents vares de mesurar de molts pares: “La majo-ria defensen la multiculturalitat, pe-rò no per als seus fills”.

Davant d’aquests resultats, el fe-brer del 2015 el centre va tornar a repetir les jornades de portes ober-tes i alhora es va acostar a l’escola bressol Nic, amb la qual comparteix terreny. “Fins llavors no ens venia gairebé cap alumne d’aquesta llar d’infants tot i estar porta per porta”, relata la directora. En aquesta oca-sió, però, no només va ser la direcció l’encarregada d’ensenyar les ins-tal·lacions sinó també alguns dels pares dels nens de P-3 que s’havien matriculat a última hora el curs an-terior. Aquests pares i altres que ja eren a l’escola també s’havien en-carregat d’impulsar l’AMPA, que fins llavors havia sigut “simbòlica”. La iniciativa va tornar a donar bons resultats: 19 autòctons matriculats i l’obertura per a aquest curs d’una segona línia de P-3, ja que la deman-da va superar l’oferta inicial.

Però els deures de l’escola no es van acabar aquí. Es va obrir a les en-

titats del barri –els alumnes participen a l’orquestra in-fantil i juvenil del barri o expo-sen els seus tre-balls al CAP Les Hortes– i va ser un dels centres que van passar les auditories pedagògiques que va engegar Ensenyament fa dos anys, que van permetre establir un full de ruta per mo-dificar la part curricular de

matemàtiques i llengües i canviar la imatge de l’escola. Pel que fa a aquest últim punt, es va decidir posar un nom nou al centre. “La majoria de centres creats durant la Transició tenen noms de Borbons”, apunta la directora. La comunitat educativa va fer les propostes i entre els cinc fi-nalistes es va escollir el nou nom per votació: Escola Poble-sec. El canvi es farà el curs vinent.

¿És possible, però, modificar una mala imatge? “Es pot aconseguir amb un equip pedagògic potent”, apunta Begonya Enguix, experta en antropologia dels gèneres de la UOC. La direcció de la futura Esco-la Poble-sec, amb l’empenta dels pa-res, segueix fent camí. “Una cosa és viure en el mateix barri, però aquí treballem per conviure”, deixa clar la directora. Si continua la mateixa tendència, el curs 2022-2023 –quan els de P-4 facin 6è– el centre acon-seguirà la desitjada diversitat del barri.e

El Cuponàs de l’ONCE va deixar, en el sorteig d’aquest divendres, més de 12 milions en premis a Sabadell, on es van vendre 103 cupons premiats, un dels quals premiat amb fins a nou milions d’euros.

EL CUPONÀS DE L’ONCE REGA SABADELL

Semàfors paritaris. És l’aposta de l’Ajuntament de València, que, aquest dilluns, estrenarà el primer semàfor amb una silueta de dona amb faldilla. El gest ha generat debat sobre què és la paritat.

VALÈNCIA I LA PARITAT ALS SEMÀFORS

PERE TORDERA

Cal deixar enrere la imatge de

gueto arrelada al barri

0D’1 a 9De 10 a 24De 25 a 4950 i més

Nombre de persones de nacionalitatpakistanesa per seccions censals

Font: Ajuntament de Barcelona / Gràfic: Eduard Forroll

26

societat DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

■ Detenen a Màlaga un altre implicat en la mort d’un jove al Port Olímpic

La Policia Nacional va detenir divendres a Màlaga un home com a presumpte autor de la mort d’un jove, el 24 de gener, al Port Olímpic de Barcelona. Ho va fer amb una ordre d’arrest dels Mossos d’Esquadra i aquesta és la segona detenció que fa la policia en relació amb aquest cas des que el 28 de gener l’Ertzaintza va arrestar un altre dels presumptes autors a Bilbao. Queda pendent, segons els Mossos, la detenció d’un tercer home que ja ha sigut identificat i que té ordre de cerca i captura. El crim va tenir lloc en una discoteca del Port Olímpic després d’una baralla entre dos grups enfrontats de joves d’ètnia gitana. Els presumptes autors del crim i molts dels seus familiars van abandonar precipitadament les seves residències, sobretot als barris de la Mina (Sant Adrià de Besòs) i de Sant Roc (Badalona), per por a possibles intents de venjança del clan al qual pertanyia el mort.

■ El futur parc temàtic de l’esport de Montjuïc, al costat dels refugiats

El parc temàtic de l’esport Open Camp, que té previst obrir portes el 16 de juny a les instal·lacions de l’Anella Olímpica de Montjuïc, sumarà a les seves experiències una recreació de la prova dels 110 metres tanques. Aquesta aposta respon a l’acord signat amb el comitè català de l’Agència de l’ONU per als Refugiats i té l’objectiu de sensibilitzar els visitants del parc de la situació de vulnerabilitat que viuen milions de refugiats.

enbreu

■ Mor atropellat per un tren mentre intentava rescatar els gossos

Un jove de 19 anys i els seus dos gossos van morir ahir atropellats per un tren de mercaderies a l’estació de Vila-seca (Tarragonès). Els fets van passar poc després de dos quarts de dotze del matí, quan els gossos van accedir a les vies i el seu amo els va intentar agafar i va acabar caient i sent envestit pel tren. El jove era veí de Vila-seca i va poder accedir a la via perquè no està tancada. L’accident va obligar a tallar la circulació de trens de la línia R-15 entre Reus i Tarragona.

ACN

ACN

L’ull del Gran Germà de Trànsit que tot ho veu

xen, la primera causa d’accidents de trànsit del 2015.

“Si veus un vehicle que va més lent del normal pel carril dret o que fa una mica de zig-zag, pot ser que el con-ductor estigui fent servir el mòbil. Llavors ens hi acostem per compro-var-ho”. Com si fos una palanca de control d’un videojoc d’avions dels anys 90, l’agent té un aparell amb què controla la càmera que l’helicòpter du sota la panxa –i que es mou 360 graus–, i quan té localitzat el vehicle infractor, en busca la matrícula i prem el botó del zoom, que s’acosta fins a pocs metres per llegir-la.

Motos pel voral o fent zig-zag “A vegades tenim notificadors a peu de carretera [agents], i quan nosal-tres veiem una infracció els avisem perquè aturin el cotxe i multin el conductor allà mateix. Si no en te-nim, la sanció la posem quan acaba el vol i arribem a terra i revisem el vídeo”, explica la Meritxell.

I quan l’agent no té ajuda des de terra, qui l’ajuda és l’Antoni Alme-rich, un veterà volant amb helicòp-ter per damunt les carreteres. De fet, el primer infractor l’ha caçat ell, que ha vist una moto conduint pel voral per avançar els cotxes aturats en una re-tenció de la B-23. L’Antoni li descriu la moto i com són els cotxes que està avan-çant mentre la Meritxell la busca movent la càmera amb la palanca. L’han tro-bat i l’han retratat.

Quan no veuen cap cotxe fent cap moviment il·legal, la Meritxell li de-mana a l’Antoni que es posi sobre una carretera i voli en el sentit de la circulació, i ella gira la càmera 180 graus per mirar l’interior dels cot-xes des del vidre del davant. Un cop situats, amb el comandament va po-sant els cotxes al centre de la diana –la pantalla de dins de l’helicòpter té un punt de mira al centre–, i to-ca el botó màgic del zoom. Enfoca i comprova si el conductor porta el cinturó posat –en aquest vol tots el porten– i si està manipulant el mò-bil. En una hora de viatge només n’atrapa un, que està enviant un whatsapp. L’agent dels Mossos no ens sap dir si això és molt o és poc: “No hi ha una mitjana, cada vegada que sortim en podem agafar molts o cap”. Dels altres cotxes que mirem, n’hi ha que sembla que manipulen alguna cosa del davantal, però no se sap si és la ràdio o el GPS. La Merit-xell explica que tocar la ràdio no se sanciona. “Davant el dubte no de-nunciem mai, però si tinc dubtes des d’aquí, quan baixo a terra i re-viso les imatges a l’ordinador es veu molt més clar que no pas en aquesta

pantalla. Si té el telèfon a la mà es veu clar, i més ara que són més grans que abans”.

El vol acaba amb deu multes posades en només una hora. Quan conduïu, aneu amb compte, l’ull del Gran Germà de Trànsit us vigila.e

L’helicòpter sembla un videojoc per dins, però no ho és

Meritxell Castañé és l’agent dels Mossos que puja a l’helicòpter i manipula la càmera per trobar els conductors infractors, gravar-los i apuntar-ne la matrícula. LAURA ARAU

TRÀNSIT

Mireu el vídeo a l’Ara.cat/vídeos

Crònica

“¿Anem a l’AP-2 a agafar línies con-tínues?”, pregunta l’Antoni a la Me-ritxell poc després de posar el motor en marxa i alçar el vol. L’Antoni Al-merich porta tota la vida pilotant l’helicòpter del Servei Català de Trànsit –abans, per a la DGT–, i la Meritxell Castañé és l’agent dels Mossos que fa tres anys que puja amb ell per caçar des de l’aire els conductors que cometin infracci-ons. “A la incorporació de l’AP-2 cap a l’AP-7, al Papiol, per estalviar-se cua, molts cotxes circulen pel tercer carril i al final s’incorporen a la dre-ta trepitjant la línia contínua”, ex-plica l’agent. Com que saben que ca-da dia passa, i és perillós, dirigeixen l’helicòpter cap allà. En 10 minuts enxampen dos cotxes i dues motos que fan aquesta infracció lleu. A un d’aquests el multen després de se-guir-lo una estona amb la càmera perquè sabien que creuaria la línia contínua. “És bastant previsible”, admet la Meritxell. L’experiència és un grau.

Hem pujat amb l’Antoni i la Me-ritxell per fer el vol diari de les 8 del matí i per saber com funciona aquest helicòpter, l’únic que té Trànsit. El Govern va anunciar fa uns dies que n’intensificaran l’ús per sancionar els conductors que fa-cin servir el mòbil mentre conduei-

BARCELONAALBERT SOLÉ

27

societatara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

RETRATS DEL NATURAL

carxofes arrebossades, tartaleta d’es-calivada amb poma, oliva negra i for-matge de cabra, crema de carbassa amb trompetes de la mort, avellanes i pinyons i lluç amb tomàquets, alfà-brega i cloïsses. Unes quantes fotos i dues o tres precisions adequades mentre els comensals ja estan entau-lats i degustaran un aperitiu. La cui-na és un art efímer, m’explica el Joan, cada dia tot recomença i tot s’acaba. Els aliments vius cobren vides noves passant pel foc i pel fred, per la salsa, el fregit i l’alegre saltejat. Tot el sentit d’un plat es concreta en el fumejar del rostit que excita la pituïtària, la fres-cor d’una macedònia de gustos diver-tits i aquella crema de verdures de se-rena consistència.

“Aquí menjaré bé” La seva cuina és “catalana, d’arrel i posada al dia”. L’arrel és essencial per a ell. L’arrel és “el que sents”, el que has mamat i continua emocio-nant-te per més anys que passin. L’arrel són les olors que guardes a la memòria, les que perceps quan en-tres en una casa i de seguida et sents com si fossis a la teva pròpia. La de la llar de foc i la mantega desfeta sobre el pa calent. Olors confortables que de seguida et fan pensar “aquí men-jaré bé”. Així entén el Joan la seva professió, un ofici dels que es porten incrustats a dins, dels que s’han de

La cuina és memòria

JOAN FERRÉ CORRETJA CUINER

sentir ben a fons, creure-se’ls i viu-re’ls orgànicament. Per al cuiner no és possible la vivència desganada ni el formulisme adotzenat. Si és veri-tat que cada dia tot recomença i tot s’acaba té alguna cosa de poètic aquest esdevenir dels dies amatent a la flama incandescent que trans-forma el producte de la terra en me-decina per a l’ànima.

El Joan és cuiner des de molt jo-ve, des que la licoreria de la seva ma-re li va donar la idea d’un negoci pa-ral·lel de plats cuinats per als diu-menges. Va ser l’estímul per estudi-ar cuina i comprovar que allò realment li sortia prou bé per no deixar de perseverar. La primera parada va ser al Roig Robí, aquell bonic restaurant amb jardí a la fron-tera entre Gràcia, l’Eixample i Sant Gervasi. Començava una aventura d’aprenentatge incessant, jornades de feina maratonianes i estacions successives: L’Ànec de Sarrià, el Ra-có d’en Cesc, la Mariona, la Brasse-rie Flo i l’Encís. De cuiner ras a cap de cuina, incorporant l’afany de perfeccionament i la progressiva depuració.

El punt d’inflexió serà l’entrada al grup Tragaluz, on s’hi està vint-i-sis anys, obre més d’una vintena de restaurants i viatja per tot el món per entendre i interioritzar les cui-nes que van incorporant-se a la nò-

mina del grup: Itàlia, el Japó, la Xi-na... “Si vols aprendre a fer un trin-xat, el millor que pots fer és anar-te’n a la Cerdanya i veure com el fan allà”, concreta. És allò de les arrels, allò de sentir i d’emocionar-se.

Després de molts anys de gran in-tensitat i màxima exigència, fer-se càrrec en solitari d’El Principal del carrer Provença suposa un nou rep-te, més relaxat i serè, igualment exi-gent. Hi continua duent a terme la seva filosofia culinària de capçalera. El mercat i la proximitat, el respec-te al producte –“No m’agrada mal-tractar-lo”– i una idea que ha batejat com “cuina de l’asfalt”, una cuina de ciutat, molt barcelonina, enfocada a satisfer les necessitats d’un treba-llador amb poc temps per dinar o per sopar, lleugera i ràpida però sense perdre l’origen i la identitat pròpia. Ho resumeix així: “Si saps que a l’edifici del costat hi treballen cinc-centes persones amb vestit i corba-ta que a les dues del migdia baixaran a dinar i voldran menjar bé, has d’imaginar una proposta que els sa-tisfaci de ple, se sentin còmodes i els vingui de gust repetir”.

La cuina és una cosa innata en les persones, conclou el Joan, requereix la memòria per conservar sabors i olors, imaginar-los junts i fer-los re-posar fins que sigui l’hora d’encendre el fogó. Una creació. Un art.e

Procés Tot el que es cuina al seu restaurant ho ha ideat ell amb paciència

Estil El tipus de cuina que fa el Joan és catalana, d’arrel i posada al dia

MANOLO GARCÍA

(97)

Té la veu rugosa, caminar decidit i ulls vius. Costa trobar-se’l amb el da-vantal i el barret però les seves formes, ràpides,

concises i expeditives, el delaten. És cuiner. Dels de tota la vida. Entre els fogons, les olles i la cassola sempre s’hi troba bé, molt bé, pensa ràpid i oficia amb precisió el plat que abans ha imaginat. I trasllada el coneixe-ment als altres. Des de la mirada sà-via del xef dirigeix un equip de gent que executa les seves creacions. El seu dia a dia ja no és el dels dos ser-veis diaris, els nervis de la cuina, la cocció adequada i la temperatura òptima, però tot allò que es cuina al seu restaurant ho ha ideat ell, amb paciència i mirada reposada. Entro amb Joan Ferré a la cuina d’El Prin-cipal. Avui és un dia atípic. Ve a so-par un grup gran de gent i el menú està tancat. Hi fa calor, esclar, aque-lla calor intensa i artificial, amb les olors barrejades i miraculosament identificables totes elles.

Els seus cuiners tenen tots els plats engegats. El brou bull, el puré de pa-tata quasi està a punt i els forns rugei-xen. Tot està en marxa. Croquetes i

BARCELONA TONI VALL

28 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara economia

RESULTATS

EconomiaEl 26% del benefici de l’Íbex és catalàLes cinc catalanes del selectiu guanyen un 50% més mentre que en conjunt es perden un terç dels guanys

Les empreses de l’Íbex-35 han aca-bat de fer públics aquesta setmana els seus resultats del 2015. I malgrat els bons aires que bufen en l’econo-mia espanyola, amb un creixement del 3,2% interanual, els mals presa-gis del context internacional han fet caure els seus beneficis. Els resul-tats de les grans empreses espanyo-les han sigut netament inferiors als que van tenir l’any anterior però aquesta tendència no s’ha donat a Catalunya: els cinc grans catalans han augmentat el seu benefici gaire-bé un 52% i les perspectives són po-sitives de cara al futur.

Males notícies a l’Íbex Adéu a l’eufòria del 2014 per la situació global El 2014 les empreses de l’Íbex-35 van guanyar 32.000 milions d’euros en conjunt. La xifra, tot i quedar lluny del rècord de 51.000 milions del 2010, suposava un augment de més del 40% interanual, un repunt que no es veia des del 2005. Aquests 32.000 milions de guanys arriba-ven, a més, només dos anys després de les pèrdues de 6.000 milions del 2012, en un any en què Bankia i les constructores van ensorrar el resul-tat conjunt de les empreses del se-lectiu espanyol.

BARCELONA / MADRID

ALBERT VIDAL DANI SÁNCHEZ UGART

El bon resultat del 2014, però, no ha tingut continuïtat el 2015. A l’es-pera dels resultats d’Inditex, els be-neficis han sigut de 20.376 milions, xifra que suposa una caiguda de més d’un terç.

Per explicar aquesta caiguda cal mirar les preocupacions macroeco-nòmiques globals: la frenada xine-sa, l’ensorrament del Brasil i Rússia i la caiguda del preu del petroli i de les primeres matèries. Tampoc hi ha ajudat l’atonia en el consum eu-ropeu i tot plegat ha impactat en es-pecial empreses com ArcelorMittal (pèrdues de 7.132 milions d’euros) i Repsol (de 1.227 milions). El fet que Abengoa hagi abandonat l’Íbex-35 ha estalviat al selectiu unes pèrdues de 1.213 milions.

Bon any per als catalans Abertis i el Sabadell lideren la millora de resultats Aquesta caiguda de resultats entre les empreses espanyoles no s’ha traslladat a les cinc catalanes que cotitzen al selectiu: entre Gas Natu-ral, CaixaBank, Sabadell, Abertis i Grifols van guanyar 5.436 milions d’euros, un 52% més que el 2014.

Els resultats més espectaculars han sigut els d’Abertis, que va pre-sentar un increment de beneficis que gairebé triplicava els d’un any enrere: passava de 655 a 1.880 mi-lions. Ho va aconseguir gràcies a la sortida a borsa de Cellnex, que va suposar unes plusvàlues de 2.666

milions. Sense l’operació, el seu be-nefici hauria sigut un 7% millor.

També ha fet un salt de nivell el Banc Sabadell, que ha aportat 708 milions de beneficis, gairebé el do-ble que un any enrere, en un exer-cici marcat per la compra de TSB, el setè banc britànic. Els resultats de l’empresa que presideix Josep Oliu encara podrien ser millors aquest 2016 pels milionaris ingressos que rebrà pels actius sobrevalorats que va adquirir amb la CAM.

Gas Natural va ser la segona co-titzada catalana en beneficis, amb una millora del 2%, mentre que Cai-xaBank va millorar els guanys un 31% tot i el fort augment de provi-

Font: BME / Gràfic: ARA

Variació de la cotització de les empreses catalanes de l’Íbex-35 l’últim any Benefici net el 2015 En milions d’euros i variació respecte de l’any anterior en percentage

ABERTIS

GAS NATURAL

CAIXABANK

SABADELL

GRIFOLS

1.880 187%

2,7%

31,3%

90,8%

13,2%

1.502

814

708

532

8%

(51,9%)

TOTAL

milions d’euros5.336

120%

110%

100%

90%

80%

70%

60%

50%

CAIXABANKSABADELL

ABERTISÍBEX

GRIFOLS

GAS NATURAL

sions. Grifols suma un nou exerci-ci en positiu per arribar als 532 mi-lions, amb un 13% d’increment. Sobta comprovar [vegeu gràfic] com malgrat aquests bons números, la borsa les ha castigat, en una tendèn-cia que segueix aquest 2016: totes cinc han perdut valor.

Un pes creixent Cinc empreses de 35 que pesen la quarta part La conseqüència d’aquestes ten-dències oposades és que el pes de les cinc empreses catalanes que for-men part de l’Íbex-35 representa el 26% del total si es tenen en comp-te només els beneficis. La proporció s’ha disparat en només un any: el 2014, els beneficis de les empreses catalanes van ser només l’11% del total de les cotitzades al selectiu. Ai-xò sí, cal tenir en compte que enca-ra no s’han fet públics els resultats d’Inditex, que és la primera empre-sa espanyola per capitalització, per davant de Telefónica i el Santander.

Millor rendiment La segona divisió de les cotitzades també remunta el vol Fora de l’Íbex, les empreses catala-nes han tingut un comportament lleugerament millor que les espa-nyoles a la borsa. Les 15 empreses que formen part de l’Indexcat, les més grans de la Borsa de Barcelona, que inclouen, a més de les cinc del selectiu espanyol, d’altres com

La caiguda de beneficis de les empreses del selectiu espanyol no s’ha replicat en les cinc catalanes. EFE

Mitjanes Les cotitzades de fora de l’Íbex guanyen més i cauen menys a borsa

29ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 economia

GRIFOLS ES DISPARA ALS PAÏSOS EMERGENTS La multinacional catalana d’hemoderivats Grifols ha duplicat en els últims cinc anys els seus ingressos als països emergents. S’han enfilat fins als 651 milions d’euros, un 118% més que el 2010.

El vicepresident de producció de Nissan Europa, Colin Lawther, va assegurar ahir que la planta de la Zona Franca de Barcelona “no és prou competitiva en costos laborals” i que cal millorar-ne la productivitat.

NISSAN AVISA LA PLANTA DE BARCELONA

651 M€

Colonial

Catalana

Almirall

Ciments

Cellnex

Applus+

Miquel

Naturhouse

Fluidra

Reig Jofre

Renta

eDreams

Service Point

Iverfiatc

Cevasa

Empreses catalanes al mercat

continuEn milions d’euros i variació respecte

de l’any anterior en percentage

Dogi

Fersa

Occident

Molins

y Costas

Corporación

Odigeo

415,0 (-15,6%)

268,1 (10,7%)

132,0 (-70,6%)

50,8 (-64,9%)

47,3 (-17,7%)

38,2 (60,5%)

30,6 (24,1%)

22,9 (0%)

13,0 (95,7%)

8,8 (27%)

8,2 (-85,2%)

6,5 (186%)

1,8 (-97,9%)

0,07 (110%)

0,02 (-98,0%)

11,3 (-205%)

-53,4 (-2.770%)

Cellnex, Catalana Occident o Colo-nial, han perdut poc més d’un 12% del seu valor al parquet des de l’ini-ci del 2015, tres punts menys que el selectiu espanyol. Com en el cas de les cotitzades de la primera divisió espanyola, aquestes companyies han suportat el seu bon rendiment al parquet amb una millora genera-litzada dels resultats. Al grup asse-gurador Catalana Occident, l’em-presa catalana cotitzada amb més facturació que no forma part de l’Íbex, els guanys van augmentar l’any passat més d’un 10% en relació al 2014. Mentre que d’altres, com Ci-ments Molins i Applus van tenir en-cara una evolució millor, amb crei-xements del benefici net per sobre del 60%.

Males dades amb asterisc Els extraordinaris taquen els resultats d’algunes empreses Menys bons, sobre el paper, van ser els resultats de les altres grans cotit-zades catalanes. Colonial va dismi-nuir un 16% el benefici, fins als 415 milions (encara lidera el rànquing de beneficis de les empreses catalanes del mercat continu). Però va ser per la desconsolidació definitiva d’Asen-tia, el seu banc dolent, que va tenir un impacte negatiu en el resultat. Així, el resultat net recurrent va créixer un 121% per la revalorització d’actius d’aquesta immobiliària especialitza-da en el mercat de les oficines. La de-butant Cellnex, exfilial de telecomu-nicacions d’Abertis també va dismi-nuir el benefici en un 17%, fins als 47,3 milions, però de nou va ser per l’impacte dels extraordinaris per la compra d’actius a Itàlia i les despeses relacionades amb la mateixa sortida a borsa. Les empreses del mercat al-ternatiu borsari encara no han pre-sentat els resultats del 2015.e

Qatar: petrodòlars a la conquesta de les cotitzades i el totxo espanyol

L’estratègia és clara, tot i que la informació que dóna el país és bas-tant opaca, tal com es pot compro-var a la web de la QIA. Qatar és un estat petit, amb 11.586 quilòmetres quadrats, una mica menys que la de-marcació de Lleida, i poc més de dos milions d’habitants. L’estratègia ha sigut invertir els rendiments del gas i el petroli en negocis sòlids, segurs i rendibles. Es calcula que el fons so-birà disposa d’uns 175.000 milions per invertir.

De Londres a Espanya Primer, el petit estat va mirar cap a la City de Londres, on va fer importants operacions immobiliàries i va com-prar empreses emblemàtiques com els magatzems Harrod’s, cosa que va encendre les alarmes entre els polí-tics i mitjans britànics.

Però després de les inversions a Londres sembla que Espanya s’ha situat al radar qatarià. A Espanya van aconseguir entrar amb un 10%, valorat en 1.000 milions, a una em-presa tan emblemàtica de la distri-bució com El Corte Inglés. L’inver-sor és l’ex primer ministre de Qatar, el xeic Tamim bin Hamad al-Tha-ni, membre de la família reial. Però la família reial de Qatar –i per exten-sió els fons sobirans del país– selec-cionen molt bé on volen invertir. Empreses que cotitzen i que donen bona rendibilitat amb dividends,

immobles amb potencial de reva-lorització i turisme. Això els ha portat a convertir-se en accionis-ta de referència d’Iberdrola.

No és l’única cotitzada. Aques-ta mateixa setmana s’ha sabut que Qatar negocia convertir-se en el primer accionista de la immobili-ària catalana Colonial, de la qual ja té el 13%. Una operació que po-dria superar els 500 milions pe-rò sense desemborsament, con-vertint en accions de Colonial la participació del 22% que Qatar té a SFL, la filial francesa de la im-mobiliària. A Catalunya, Qatar es va quedar també amb Port Tarra-co, la marina de luxe del port de Tarragona i l’Hotel W de Barcelo-na (Hotel Vela). I el QAFIP va comprar l’Hotel Renaissance, al carrer Pau Claris. Ara Qatar aca-ba de comprar l’hotel InterConti-nental de Madrid. Però Qatar ha buscat més inversions indirectes, per exemple entrant a la filial del Santander al Brasil, a Hochtief, fi-lial alemanya d’ACS, a l’aeroport de Heathrow, controlat per Fer-rovial, i a IAG, la matriu d’Iberia i Vueling. I té acords amb Medi-apro, per exemple al canal BeIn Sports. Perquè el futbol també in-teresa a Qatar (propietari del PSG francès). A Espanya va comprar el Málaga CF i és patrocinador del Barça.e

Principals inversions de Qatar a Espanya en milions d'euros (entre parèntesis el percentatge de participació)

Altres inversions en empreses espanyoles

L’emir de Qatar Tamim bin Hamad al-Thani Foto: Adam Berry / Font: elaboració pròpia / Gràfic: E. Utrilla

Iberdrola (9,7%)

Santander Brasil (5%)

El Corte Inglés (10%)

Hotel W (Vela) de Barcelona

Hotel Renaissance de Barcelona

Hotel InterContinental de Madrid

Port Tarraco

Málaga Club de Fútbol

3.200

1.953

1.000

200

78,5

70

64

36

Colonial (13,1%) 239

10% de Hochtief (filial d'ACS)

10,6% de l'aeroport de Heathrow (Ferrovial)

9,93% d'IAG(matriu d'Iberia i Vueling)

La inversió directa dels fons qatarians es quadruplica en quatre anys

INVERSIONS

L’any 2012 les inversions directes de Qatar a Espanya pujaven a 2.420 milions d’euros. Un any després ja eren 5.038 milions. Són les últimes dades oficials de l’Icex –l’organisme de comerç exterior que depèn del ministeri d’Economia–. Al tanca-ment del 2015 es calcula que la in-versió del petit estat del Golf ja s’aproxima als 10.000 milions. Les inversions les ha fet directament la Qatar Investment Authority (QIA), el fons Qatar Holding i el fons Diar, especialitzat en inversions immobi-liàries. Fins i tot alguna s’ha fet a través del QAFIP, un fons de l’exer-cit qatarià. Però totes estan contro-lades i dirigides per la família reial dels Al-Thani.

Unes inversions que un informe d’Esade sobre la QIA qualifica de més agressives que les dels seus ve-ïns, l’Aràbia Saudita, que és més conservadora; o Abu Dhabi i Ku-wait, que busquen més equilibri. Fins i tot s’indica que Qatar pot bus-car “actius trofeu”, aquells que són emblemàtics, com podria ser l’Ho-tel Vela de Barcelona. Sigui com si-gui, en el fons hi ha la intenció d’in-vertir els diners guanyats amb el pe-troli i el gas en altres actius per re-baixar la dependència de l’or negre.

BARCELONAXAVIER GRAU

Catalunya Inverteix en Colonial, la marina de luxe de Tarragona i l’Hotel Vela

Estratègia El país dels Al-Thani és més agressiu que els estats veïns del Pròxim Orient

30

economia DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

ni que assistís als debats sobre la qüestió que tenien lloc en reunions “perifèriques”.

El nou líder del consorci i expre-sident de Porsche, Matthias Müller, assegura que investiguen a fons què va passar i ho faran públic però no diu quan. De fet, Volkswagen ha posposat fins al 28 d’abril la presen-tació dels resultats del 2015 i fins al juny la junta d’accionistes en què haurà d’afrontar la demanda judici-al d’alguns minoritaris. Audi, una de les marques afectades, ja ha fet pú-

blica una provisió de 228 milions per fer front al cost del Dieselgate i caldrà veure si Seat, que presenta resultats d’aquí 15 dies, fa alguna provisió. El grup Volkswagen ja va dotar 6.700 milions per fer-hi front en l’últim trimestre del 2015.

Les emissions incòmodes A Europa, els processos oberts con-tra el primer constructor de cotxes del continent sembla que van més lents. Tot i que alguns països han anunciat investigacions pel seu compte, de les demandes obertes, com per exemple a Espanya, se’n sap encara poca cosa. El cas Volkswagen ha obert la caixa dels trons de les emissions i el lobi de l’automoció s’ha posat en marxa. “Volkswagen està actuant per es-menar l’error comès, però no es pot barrejar tot i demonitzar la indús-tria del dièsel perquè sense ella no s’aconseguiran els objectius de re-ducció d’emissions”, explica a l’ARA Klaus Bränig, que és secretari gene-ral de la patronal de fabricants de cotxes alemanya, VDA.

A l’octubre la indústria ja va aconseguir que la UE aprovés uns límits més tous d’emissions fins al 2019, que permeten que els vehi-

cles contaminin el doble dels límits fixats sense que es consideri una in-fracció. El segon front obert és can-viar els tests de mesurament d’emissions per acostar-los a la conducció real.

El desfasament entre emissions reals i el que consta a les fitxes d’ho-mologació és sabut per tothom, de-fensen les marques consultades per l’ARA al Saló de l’Automòbil de Gi-nebra. El grup francès PSA (Citroën i Peugeot) ha sigut el primer que, aprofitant l’esdeveniment, ha fet públics els resultats d’emissions en conducció real dels seus vehicles amb desviacions que van des del 26% fins al 56%, per sobre del que certifiquen les proves de laboratori.

“El cas Volkswagen el que ha fet és avançar un debat que ja estava a l’horitzó”, sosté un portaveu de Nis-san. “La conducció de cadascú fa va-riar les emissions: tu i jo no eme-trem igual en conducció real”, ad-verteix un portaveu de General Mo-tors sobre els futurs tests que prepara la UE.

El problema, segons un porta-veu de Toyota, és que fer el “dièsel verd” val molts diners i pot acabar resultant antieconòmic. La marca japonesa, una de les pioneres a des-plegar una gamma d’híbrids, ad-verteix que si la UE acaba posant incentius per accelerar el camí cap a la reducció d’emissions, han de ser “tecnològicament neutrals” i lligar-se a objectius.

Al Saló de Ginebra, el tema de les emissions no és a l’agenda i els fabri-cants prefereixen centrar-se en les novetats tecnològiques i el discurs del cotxe connectat. El vehicle verd, en ple debat sobre la contaminació, no té el protagonisme d’anteriors edicions i les marques aposten per no fer soroll, mirar de reüll Volkswagen i esperar el resultat de les negociacions amb la UE.e

El frau de Volkswagen, sense conseqüències

mig any desprésLa majoria de marques admeten un desfasament

entre les emissions certificades i les reals

AUTOMOCIÓ

Quan s’està a punt de complir mig any des que les autoritats mediam-bientals nord-americanes van des-tapar que el grup Volkswagen havia manipulat les emissions contami-nants d’11 milions de vehicles dièsel al món, la companyia alemanya ca-peja l’escàndol amb relativa calma –la caiguda de vendes va ser mínima el 2015– i les conseqüències pel frau encara no s’han materialitzat ni als EUA ni, encara menys, a Europa.

Als EUA, però, Volkswagen hau-rà de donar explicacions aviat. El jutge d’un dels processos contra el grup alemany li ha donat la data lí-mit del 24 de març perquè presen-ti una solució per al mig milió de cli-ents afectats. A les autoritats nord-americanes, amb una legislació més estricta que l’europea quan es trac-ta d’emissions de gasos NOx (els que més emeten els dièsel), no els val la solució de desactivar el software fraudulent, com s’ha començat a fer a Europa, i exigeixen una alternati-va. A més, demanen multes de fins a 46.000 milions d’euros per haver-se saltat la normativa ambiental.

El silenci dels responsables L’expresident del grup Martin Win-terkorn ha sigut fins ara la principal víctima que s’ha cobrat l’escàndol. L’exdirectiu va marxar assegurant que mai va saber res de l’engany, pe-rò unes informacions de Volkswa-gen aquesta setmana desmunten aquesta defensa. El grup ha explicat que l’expresident va rebre mails in-formant del cas un any abans que esclatés, el setembre passat, i que també va haver-hi reunions a l’estiu en què se’n va parlar. A la nota hi afegeix que no té constància ni que Winterkorn llegís aquells correus

BARCELONA ELENA FREIXA

01. VW ha fet una dotació de 6.700 milions per afrontar l’escàndol. EFE 02. El màxim dirigent del consorci, Matthias Müller, promet una investigació a fons. EFE

01

02

Informació L’expresident de VW va rebre mails sobre el cas un any abans de l’escàndol

31

economiaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Esperant l’helicòpter de Mario Draghi

ha regalat diners als bancs que vol-guessin donar crèdit a famílies i em-preses. Tot això ha servit per evitar un desastre més gran, però no ha permès registrar un creixement sò-lid. El fantasma del Japó, una eco-nomia permanentment estancada, no s’esvaeix mai.

Dijous, dia D Aquesta setmana pot ser decisiva. El 10 de març està marcat en ver-mell als calendaris dels governants i inversors de tot el món. Fa sis set-manes, Draghi va anticipar que a la reunió del BCE del març, que se ce-lebra dijous, revisaria les seves me-sures davant dels riscos geopolítics i la inestabilitat dels mercats, que ha fet caure les borses des de l’inici d’any (en el cas de l’Íbex, el descens ha sigut de l’11%).

Però, realment, què pot fer Draghi? L’opinió de Xavier Vives és la generalitzada entre els experts: no gaire més. Pot comprar més deu-te públic o pot cobrar més als bancs

que prefereixen guardar els diners en comptes de prestar-los. Tot i que Draghi diu que disposa de “molts instruments”, no se n’albira cap.

Bé, en realitat n’hi ha dos, però son tabú. El primer és l’anomenat helicopter drop, és a dir, llançar di-ners a la població des d’un helicòp-ter. En realitat és una metàfora in-ventada fa mig segle pel premi Nobel Milton Friedman, però resumeix la idea perfectament: donar diners di-rectament a la gent. No és necessàri-ament una boutade. L’any passat l’economista en cap del Citigroup, Willem Buiter, va proposar que el BCE entregués 100 euros a cada ciu-tadà: seria un helicopter drop en tota regla. Seria una mesura desespera-da, però no involucraria els bancs, que com que ara han de complir uns requisits difícils de capital (i no vo-len donar crèdit al primer que pas-sa per no repetir errors del passat) potser no són eficients a l’hora de fer arribar les mesures d’estímul del BCE a la població.

Ara bé, l’helicopter drop té un pro-blema fonamental: “Res garanteix que les famílies augmentin el consum si tenen més diners, ja que potser opta-ran per estalviar o per reduir els seus deutes”, explica l’economista català Jordi Galí, que col·labora amb el BCE.

Encara hi ha una segona alternati-va, que és idea de Galí i consisteix en una variant de l’helicopter drop: en comptes de donar diners als ciuta-dans, es poden entregar als governs amb la garantia que s’inverteixin en infraestructures productives (en re-sum: AVE no, corredor mediterrani sí). “A més de l’efecte directe derivat de l’augment de la inversió pública, hauríem d’esperar un efecte induït sobre el consum i la inversió privats”, defensa Galí.

Aquestes dues propostes tenen un inconvenient: són il·legals, almenys avui dia. Però el 2012 també era il·le-gal que el BCE comprés deute dels estats, i ara ho fa. Com sempre, Euro-pa potser esperarà a estar a punt de morir-se per ressuscitar.e

El president del BCE, Mario Draghi, comunicarà aquest dijous les noves mesures per estimular l’economia. YVES HERMAN / REUTERS

LA SORTIDA DE LA CRISI

Per a algú que va arribar a president del Banc Cen-tral Europeu el 2011, quan ni tan sols s’havia rescatat Espanya, la situ-

ació actual pot semblar fins i tot plà-cida. Quan Mario Draghi va ser no-menat, l’economia de l’eurozona es-tava entrant en recessió, mentre que el 2015 va créixer un 1,5%. Al mateix temps, l’atur europeu està tot just per sobre del 10% i ha recu-perat el nivell que tenia fa cinc anys. La vida ens comença a somriure, oi?

No ben bé. El creixement és feble i les previsions indiquen que l’eco-nomia creixerà una o dues dècimes més aquest any, i aquesta serà la ma-teixa proporció que caurà l’atur. Els canvis seran gairebé imperceptibles. Mentrestant, la inflació –el barem de referència per al BCE– està caient en picat un altre cop. Al febrer va caure un 0,3% a l’eurozona i un 0,8% a Espanya.

L’economia europea és de tot menys forta. I cada cop hi ha més te-mors que s’estigui acostant una re-cessió global que, en cas que es pro-duís, agafaria Europa sense marge d’actuació: els tipus d’interès estan en el mínim històric i el BCE ja ha desplegat tota l’artilleria possible per intentar animar l’economia i la inflació. L’èxit d’aquestes mesures ha sigut minso.

Com deia recentment l’econo-mista Xavier Vives en un col·loqui organitzat per l’ARA, aquestes me-sures “han fet pujar els actius finan-cers –com per exemple la borsa– i això ha fet créixer el consum”. Ara bé, “és bastant evident que la políti-ca monetària està esgotada”, va sen-tenciar. A més de posar els tipus d’interès al mínim històric del 0,5%, el BCE imprimeix cada mes milers de milions que utilitza exclusiva-ment per comprar deute públic (un anatema fa quatre dies), i al mateix temps cobra diners pels dipòsits que li donen els bancs (imagineu que la vostra entitat financera us co-bra quan hi ingresseu la nòmina!). I encara més: Draghi pràcticament

Anàlisi

CAP D’ECONOMIA

ÀLEX FONT MANTÉ

Alarma “És evident que la política monetària està esgotada”, avisen els experts

32 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

33ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

34 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

35ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

Mirades Joana Biarnés, una pionera amb objectiu

Fotografia: Arxiu Joana Biarnés Joana Biarnés (Terrassa, 1935) ha desenvolupat la seva professió envol-tada d’homes, com es pot veure a la fotografia. Va ser la primera dona foto-periodista tant a Catalunya com a Espanya i va haver de demostrar que no calia renunciar a la feminitat per fer-se un lloc en una societat masclista.

ara.cat06-03-2016

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

Amb el patrocini de

38 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara emprenem

CASA UNIFAMILIAR DE tres pisos. Així de simple és el títol de l’anunci amb què Marta Nogueras ha aconseguit vendre casa seva a través de Wallapop. “El meu marit hi havia venut unes quantes co-ses últimament i ja feia tres mesos que teníem la casa a dues agències immobi-liàries diferents sense èxit”. A través d’aquesta aplicació de compravenda de productes de segona mà va trigar menys de dos mesos a tancar el tracte i el seu anunci el van veure 700 persones.

Tots dos tenen més de 40 anys i no són usuaris habituals de webs de pro-ductes de segona com mà, com podria ser eBay. La Marta primer confessa que abans no s’havia plantejat vendre res a través d’internet perquè poques vegades encén l’ordinador, però, un cop venuda la casa, reconeix que obre i mira l’aplica-ció cada dia. “Ara que canviem de casa, busco mobles o la miro per curiositat”, diu. També té la intenció de posar a Wa-llapop la majoria de coses que ja no ne-cessitarà amb el canvi.

“Wallapop ha canviat la manera de veure molts aspectes de la vida quotidi-ana d’una societat que fins ara estava acostumada a acumular”, explica Xavi-er Oliver, professor de màrqueting de l’IESE. I la Marta ho diu clar: “Ara po-ses a Wallapop coses que anaves guar-

araemprenem

@ARAemprenem

Innovació

i

dant si tens l’espai o que, com a molt, les regalaves o les deixaves a coneguts i familiars”.

LA CLAU DE l’èxit és haver trobat una manera fàcil i senzilla de resoldre una necessitat que sempre ha existit. ¿Per què persones com la Marta, que no s’ha-

vien plantejat mai posar un anunci als classificats o entrar a eBay, ara han ar-ribat a vendre’s la casa a través d’una aplicació de mòbil? “Wallapop és fàcil, immediat i, a més, de proximitat”, diu Oliver.

Un dels funda-dors d’aquesta aplicació, Miguel Vicente, detalla

que aquest era l’objectiu quan van començar amb aquest pro-jecte l’any 2013. “Sempre haví-em tingut clar el potencial del negoci de la segona mà i els classificats, però també teníem clar que el següent pas havia de ser fer-lo 100% mòbil”, explica.

“Després d’estar farta de sentir que amics i coneguts no paraven de

100.000 IMMOBLES

Fa dos mesos que l’aplicació

va habilitar aquesta

categoria després de veure

l’interès dels usuaris

El volum mitjà per transacció a Wallapop ha passat de 140 euros l’any passat a 180 euros aquest any

0,6% SERVEIS A més d’objectes, també hi ha anuncis de persones que ofereixen serveis com ara neteja o fotografia

Malalts de Wallapop El mercat de segona mà convertit en apli ha triplicat el nombre d’usuaris ‘enganxats’ en un any i ja ven cases, pisos, cotxes i tota mena de serveis

39ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 emprenem

comprar i vendre gangues per l’aplicació vaig decidir provar-ho”, diu la Natàlia, la compradora de la casa unifamiliar de la Marta. De fet, la casa és la segona cosa que ha comprat a través de Wallapop i, havent vist la senzillesa del procés, aquest se-rà el canal que faran servir per posar ara a la venda el seu pis. “Ha sigut un trac-te directe i sense intermediaris ni co-missions pel mig; si l’aplicació et cobrés alguna cosa potser ja no m’ho hauria plantejat”, diu la Natàlia. Perquè hi ha aquest petit detall: Wallapop és gratu-ït i encara no ha facturat ni un euro.

Aquest és el miracle de Wallapop: ha-ver més que triplicat els usuaris en l’úl-tim any fins a arribar als 25 milions i captar prop de 1.000 milions de dòlars de valoració després d’aconseguir cri-dar l’atenció de grans inversors nacio-nals i internacionals. A més, aquesta xi-

fra d’usuaris queda repartida prin-cipalment entre Espanya i els Es-tats Units, però la companyia no vol donar-ne més detalls perquè

està immersa en aquest procés de captació d’inversió. Abans de focalit-

zar els seus esforços als Estats Units, però, Wallapop ho va intentar a França, Anglaterra i Mèxic. Però l’interès va ar-ribar des d’Amèrica del Nord, i allà és on actualment estan centrant bona part dels seus esforços.

WALLAPOP ÉS GRATUÏT artificial-ment. El professor de màrqueting Franc Carreras no té cap dubte que aquesta aplicació no pot existir de manera gratuïta indefinidament i els seus amos no se n’amaguen. Ara per ara la intenció a curt termini és continuar absor-bint usuaris arreu, amb l’ull posat als Estats Units, i sen-se cobrar ni mig euro. Aques-ta és la pregunta del milió amb què s’han d’enfrontar constantment els seus fundadors i que la cap d’operacions de Wallapop, Edurne de Oteiza, va haver de respondre tres vegades en una con-ferència al 4 Years

From Now, el congrés d’emprenedoria

paral·lel al Mobi-le World Congress.

Tots hi insisteixen: l’aplicació continuarà sent gratuïta i continuen explo-rant l’opció d’oferir serveis pre-mium a la llarga. “Evidentment no poden explicar ni com ni quan pensen començar a fer diners o im-

mediatament els començaran a sor-tir còpies gratuïtes –com ara LetGo o Vibbo– que els des-plaçaran del mer-cat”, diu Carreras. Segons aquest ex-pert, Wallapop se-guirà un camí sem-blant al de les aplis per lligar com Tin-der, que van co-mençar a oferir serveis de paga-

ment després d’acomodar-se al primer lloc en quota de mercat.

MENTRESTANT, VAN ACUMULANT usuaris gairebé addictes a una aplicació en què ja es pot trobar qualsevol cosa. Segons una portaveu de la companyia, el més habitual és la compravenda d’elec-trodomèstics, mòbils i altres gadgets

electrònics, seguits dels videojocs. També s’hi pot trobar roba, recan-vis de cotxes o mobles. Fa dos mesos van ob-servar que hi havia for-ça usuaris que hi pen-javen els anuncis dels seus pisos i per això van estrenar la cate-

goria d’immobiliària, que ara mateix té 100.000

anuncis. El mateix va passar amb els ser-

veis. Xafarde-jant una esto-

na per Walla-pop es poden

arribar a tro-bar anuncis de

persones que ofereixen ser-veis de neteja o de fotografia.

De fet, cada vegada és més difícil trobar algú

que no hagi venut o comprat res a Walla-pop; el mateix Franc

Carreras hi va vendre el cotxe fa poc. El preu mitjà

de les transaccions a través d’aquesta apli ha anat creixent i

ara se situa al voltant dels 180 euros, segons fonts de la companyia. L’any passat era de 140 euros.

LA GRÀCIA D’AQUESTA apli és que per-met desfer-se de coses que fins ara s’acumulaven o es llençaven, en una cultura en què el mercat de segona mà no havia aconseguit arrelar. Segons Oliver, és clarament una manera més sostenible d’entendre el consum que marca una tendència de futur: “Cada vegada es valora menys posseir, a la llarga tot serà de lloguer, fins i tot pa-garem una quota per disposar de telè-fon mòbil i l’anirem renovant periòdi-cament”. De fet, la Marta explica que de les 23 persones que van enviar-li un missatge preguntant per la casa, la ma-joria estaven més interessades a llo-gar-la que a comprar-la.

La sostenibilitat, el reciclatge i la cooperació són tres arguments que fan servir els grans defensors de Wa-llapop, però no només la Marta reco-neix que “enganxa”, sinó que el mateix fundador de l’apli, Miguel Vicente, ad-met que Wallapop és una plataforma de compravenda que fa més senzill un procés que també té alguna cosa d’im-pulsivitat. “Vivim en una societat de consum i Wallapop posa fàcil fer-ho”, diu Oliver. Wallapop va creixent i ca-da vegada és més comú que persones de totes les edats venguin les seves possessions a través d’una aplicació amb aspecte de xarxa social que pot arribar a ser la primera start-up espa-nyola valorada en 1.000 milions de dò-lars i alimentada amb milions d’usu-aris que, de moment, només omplen la plataforma d’informació diversa: geo-localització, interessos de cerca, ofer-ta i demanda, i algunes dades perso-nals.—Júlia Manresa.

Si Wallapop revela un futur model de negoci no gratuït, els competidors podrien robar-li quota de mercat

1,5% COTXES

Wallapop també és una

plataforma habitual per

vendre cotxes, motos o

recanvis d’automoció

9% MODA I COMPLEMENTS Tot i que és una categoria amb èxit, el més venut a Wallapop són l’electrònica i els electrodomèstics

EVOLUCIÓ DELS USUARIS DE WALLAPOP

EN MILIONS DE PERSONES

GENER 2015

MARÇ 2015

5 7

25 Primer any

completMARÇ 2016

MAR

I FOU

Z

40 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara emprenem

R E T W E E T S

Springsteen i el comerç electrònic

Als seguidors cata-lans de Bruce Springsteen sem-pre ens ha agradat pensar que els seus concerts aquí són

especials. Probablement no és ai-xí en l’aspecte musical, però sí que hi ha un detall que ens distingeix: a Barcelona el Boss mai exhaurirà les localitats en un parell d’hores. I no serà perquè no hi hagi prou fans disposats a comprar-les, sinó perquè el sistema de venda per in-ternet és incapaç de vendre-les en tan poca estona. Aquesta setma-na s’han repetit els entrebancs i les hores d’espera dels usuaris a la web de la filial espanyola del ge-gant Ticketmaster per comprar entrades per al concert de la gira The River el 14 de maig a l’Estadi Olímpic. Quan aconseguies tanda no podies triar seient, només zona. I la pàgina estava farcida de tram-pes: a alguns compradors se’ls co-brava per sorpresa una asseguran-ça de no assistència de 15,80 euros suposadament opcional. Sense oblidar l’impost revolucionari de les despeses de tramitació: no s’aplica un suplement fix sinó un 10% del preu de cada localitat, com si fos més car vendre’n una de 65 euros que una de 115.

La venda d’entrades d’especta-cles per internet ja és la quarta ca-tegoria més activa del comerç elec-trònic a Espanya, amb 3,6 milions de transaccions i un 7,5% del vo-lum total de negoci durant el se-gon trimestre de 2015. Tot i això, Ticketmaster continua donant un nivell de servei propi de fa una dè-cada, quan va comprar Tick Tack Ticket al BBVA. A diferència del que passa en altres mercats, es veu que aquí no s’han adonat que els servidors web poden tenir al-ta disponibilitat, balanceig de càr-regues i que es pot contractar ca-pacitat temporalment per atendre pics puntuals de demanda. En els 40 anys que porto comprant en-trades de concerts he tingut expe-riències de tota mena, però mai m’he sentit tan maltractat, una ve-gada i una altra, com per Ticket-master. Encara més que per Renfe, que ja és dir. Coses dels quasimo-nopolis, també els digitals.

ALBERT CUESTAANALISTA TECNOLÒGIC

@albertcuesta

l’estiu per reformar-la. Encara quedarà lluny del que arriba a ser una botiga de

Muji al Japó, on tenen una mida mit-jana de 700 metres quadrats i

s’hi venen prop de 7.000 pro-ductes. A Espanya hi ha

menys de 2.000 produc-tes, però la companyia vol arribar fins als 3.000.

EN REALITAT, AQUESTS canvis a les botigues te-

nen l’objectiu de modifi-car lleugerament el model

de negoci, explica Matsuza-ki. Com ja s’ha fet a les no-

ves botigues de París i Mi-là, es vol donar molt més protagonisme a la roba, que ara suposa un 20% de l’espai de la botiga, i aspi-ren a arribar a un 35%. No tenen por de gegants com Zara, H&M o fins i tot l’altre nipó, Uniqlo, que aviat obrirà a Barce-

lona. “No hi ha ningú amb una filosofia com la de Muji”, defensa Matsuzaki. “Hi ha un client potencial

que busca producte orgànic i de quali-tat”, diu. A més, Muji té altres models d’establiments a l’Àsia, com cafeteries i restaurants, un tipus de local que té com a pròxim destí Europa. De moment, a Espanya començaran a vendre més pro-ductes d’alimentació, com ara te.

BUSCANT UNA MEGABOTIGA. El se-güent pas a l’Estat és obrir una botiga in-sígnia, les famoses flagship stores que les grans marques obren a totes les ca-pitals. El fet que Muji hagi comprat el seu negoci a Espanya i Portugal també ho hauria de facilitar. Recentment n’han inaugurat una de 1.000 metres quadrats a Nova York i estudien el mer-cat per decidir on la instal·len a l’Estat: a Madrid o a Barcelona. Matsuzaki reco-neix que el seu client és molt fidel i in-ternacional, cosa que lliga amb el perfil d’una ciutat turística com Barcelona. L’expansió és a marxes forçades i Muji presumeix, però sense arrogància, de te-nir un model tan simple que els garan-teix l’èxit allà on van. “Estem tan con-vençuts que no fem cap anàlisi de mer-cat abans d’obrir en un nou país”, som-riu Matsuzaki.—Júlia Manresa.

CÈLI

A AT

SET

C O M E R Ç Muji, la marca sense marca,

reorienta el negoci La firma japonesa absorbeix les

franquícies ibèriques a les famílies catalanes Andreu i Puig per vendre més roba i obrir una macrobotiga

LA VAGA A la japonesa és una llegenda urbana, segons alguns inventada pels espanyols com una exageració que s’ori-gina de la dedicació dels nipons a la fei-na. La cultura japonesa té molts este-reotips, i si hi ha una multinacional que els compleix és Muji, una empresa de culte de disseny discret i funcional, co-lors neutres i que mai mostra la seva marca. De fet, “sense marca” és la tra-ducció més semblant al nom d’aquesta firma, nascuda el 1980 com a filial d’una cadena de supermercats.

Ara, tres dècades després, Muji és la companyia japonesa amb més presèn-cia internacional i es planteja fer el salt el 2017 a l’Amèrica Llatina, l’únic conti-nent on encara no té botigues. Però el pas previ és consolidar-se en el mercat espanyol i portuguès, on fins aquest any tenia set locals franquiciats a través de les famílies catalanes Andreu i Puig. El president de Muji, Satoru Matsuzaki, ho té clar: Espanya li interessa, perquè l’economia creix més que la mitjana eu-ropea i “rep molts turistes”.

ARA MUJI ACABA de comprar les set botigues de la Península, que l’any pas-sat van facturar 7,2 milions conjunta-ment, a les famílies Andreu i Puig. “Les botigues d’Espanya són establiments vells, no semblen de Muji, per això vo-lem canviar-les”, confessa Matsuzaki. Fins ara, Joaquim de Toca Andreu era el representant de les famílies propie-tàries que dirigia les franquícies, però des que les han comprat s’ha convertit en assalariat de la companyia japonesa i conseller delegat a la península Ibèri-ca (on hi ha tres locals a Barcelona, tres a Madrid i un a Lisboa). De Toca reco-neix que no tenien els recursos per plantejar-se unes refor-mes de l’abast de les que Muji té previst fer. Avui només la meitat de les botigues de Muji a Espanya són rendibles, explica. Però el president del grup japonès es-tà tan segur de l’ope-ració que afirma que en un any es pot rever-tir la tendència fins a fer que totes les botigues de l’Estat donin beneficis. “No hi ha cap dubte, tan bon punt adquirim una botiga passem a créixer més d’un 10%”, diu Matsuzaki.

Muji preveu invertir 2,5 milions en la reforma de les botigues a l’Estat. La botiga principal, ubica-da a la rambla de Catalunya de Barce-lona, tancarà durant un mes sencer a

JOAQUIM DE TOCA

Deu anys després de crear

Muji a Barcelona, ha venut

les franquícies i s’ha

convertit en el conseller

delegat de la firma a la península Ibèrica

41ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 emprenem

ÉS UNA JOVE EMPRENEDORA

L ’ E X E C U T I V A A G R E S S I V A

Els dolents de la pel·lícula

Potser vosaltres teniu les piles més carrega-des que una servido-ra o us va la marxa af-terwork, però a mi els divendres a la nit no

em traieu de casa ni amb aigua ca-lenta. Sopar ràpid de fer, ampolla de vi (no cada setmana, esclar), sofà, encefalograma pla i televisió de la gratuïta, ni sèries culturetes ni res. Esclar, no tinc fills i això fa-cilita la meva tranquil·litat...

Aquest és el meu pla gairebé perfecte dels divendres a la nit. Dic gairebé perquè a la tele, els di-vendres, no fan res. Bé, per una cosa o per una altra, quan no em quedo fregida als cinc minuts sempre acabo veient Equipo de investigación, un programa que enganxa encara que no vulguis. Estic segura que no guanyarà un premi d’imparcialitat periodística; precisament, més aviat trasllada a temes variats (el més famós fal-sificador d’Espanya o els hippies antivacunes, per dir dos exem-ples) l’“ui ui ui” del mític Aquí hay tomate.

La cosa és que, sovint, si us hi fixeu els que els divendres us de-diqueu a fer notar el vostre pes al sofà com jo, Equipo de investi-gación es dedica a perseguir em-presaris dolents. Bé, a alguns no els definiria ni com a empresaris, ja que una vegada em van expli-car que una empresa havia de te-nir un component de legalitat i en aquests móns de Déu hi ha de tot.

Altres vegades, però, els de Glò-ria Serra tendeixen a convertir en el dolent de la pel·lícula qualsevol empresari vivent. Hi havia els de Granier, amb la seva malèfica es-tratègia de tres croissants al preu d’1,5 euros, o el monstre del pa low cost que va provocar una rebel·lió als forns de tot el seu barri.

Sense dubte, els impulsors de Vitaldent i Funnydent, entre al-tres pájaros que campen fent-se els Flavio Briatore spanish style, bé es mereixen uns quants “ui ui ui“ i testimonis de treballadors i clients. Però a vegades la guerra per l’audiència acaba fent dolents empresaris ben honrats. “Ui ui ui!”

L’EXECUTIVA AGRESSIVA

executivaagressiva@gmail.comil com

de televisió de Sharp, un vell rival japo-nès, ara en hores molt baixes. L’interès de Hisense eren les fàbriques de Sharp a Llatinoamèrica amb la vista posada en el mercat nord-americà. Per la seva ban-da, la marca TPV es va fer cèlebre el 2011 després d’absorbir l’abans llegendària Phillips, l’últim resistent de l’època dau-rada de la tecnologia holandesa, per cre-ar un gegant de la fabricació de televisors.

Des d’un primer moment, els direc-tius de TPV van tenir clar quin era el seu camp de batalla i des de llavors han anat omplint la franja de les classes mitjanes amb models sòlids i barats. Bé, podria semblar que això no és cap problema, ja que els xinesos es queden el gruix del mercat barat i els tres grans –Samsung, LG i Sony– s’emporten el segment dels grans marges, l’aristocràcia de la inno-vació. Una mica, sempre ha sigut així. No obstant això, ara els números no surten.

ELS TELEVISORS HAN sigut tradicio-nalment el 80% de la facturació del sec-tor de la tecnologia, que s’ha traduït en més d’un bilió d’euros en els seus millors temps. Però les vendes totals d’aquests aparells van de baixada i a penes supera-ran el 2016 els 230 milions d’unitats –només d’iPhone se’n venen més de 70 milions en un any–. Sembla difícil expli-car com es pot arribar a generar tal quantitat de diners si no és per l’elevat preu de cadascun d’aquests aparells.

En efecte, el mercat dels televisors està muntat de tal manera que es neces-sita generar un gran marge de benefici per rendibilitzar les inversions en inno-vació. Però es necessita una gran inver-sió en innovació per poder justificar els alts preus de les novetats. Un televisor d’ultraalta definició de nova fornada ar-riba amb facilitat als 4.000 euros, però al cap d’un any el mateix model pot ha-ver caigut als 700 euros o menys.

A molts usuaris els val la pena espe-rar que baixin de preu i llavors comprar, però per a Samsung, LG o Sony aques-ta realitat és un problema tan seriós com endèmic, que fa que no els quedi més remei que viure a cop de novetat amb preus altíssims, de manera que els marges de cada compra compensin les constants devaluacions. És un cercle pervers en el qual, però, fins fa poc, els números quadraven.

ARA ELS TEMPS han canviat: la crisi ha partit en dos els pressupostos domès-tics i el consumidor no veu el motiu per

T E C N O L O G I A La Xina vol presidir

el teu saló amb els seus televisors

Els fabricants xinesos, amb preus molt competitius, busquen quedar-se el

mercat dels televisors, que fa un parell d’anys que va a la baixa

HISENSE I TPV són dues companyies de les quals segurament no heu sentit a parlar mai. Tret que, esclar, us hàgiu comprat fa poc un televisor nou i hàgiu volgut estalviar; potser no comprant un trasto de la marca no-t’hi-fixis, però sí un aparell a bon preu que el venedor us ha assegurat que és sòlid i ben fet. Ales-hores, és possible que tingueu al saló de casa una pantalla d’aquestes marques. Ara bé, no sé si n’esteu al corrent que són marques xineses.

Es tracta de dos exemples emblemà-tics de com les antigues fàbriques d’aco-blament per a tercers del sud-est xinès, han acabat per dominar la vertical de producció, fent-se elles mateixes fabri-cants de televisors. El seu objectiu és quedar-se amb tot el pastís de les gam-mes mitjanes i baixes, on no entren els grans del sector –Samsung, LG i Sony–. Uns grans que només maneguen els models d’ultraalta definició, altrament anomenats 4K o UHD, més innovadors i cars. Precisament, uns dispositius que el gruix de la societat no compra.

ES CALCULA QUE les vendes de televi-sors 4K d’última generació no van pas-sar del 13% el 2015 i s’espera que el 2016 freguin com a molt el 20%, si bé és cert que donen uns marges enormes als seus fabricants. Però per sota, es mou un mercat pròsper amb aquest 80% de te-levisors no tan innovadors i a preus més assequibles, que ara volen fabricar mar-ques com Hisense, TPV i d’altres.

Hisense és potser el més inquiet i crei-xent dels dos nous actors que volen copar el sector de l’audiovisual domèstic. L’es-tiu passat es va quedar amb tots els actius

comprar un model en ultraalta defini-ció a 4.000 euros quan ja està content amb l’alta definició de 700 euros, enca-ra que sigui made in China. En conse-qüència, és possible que aquest estiu d’Eurocopa i Jocs Olímpics es comprin força televisors nous.

Però també pot ser que no siguin de Sony, Samsung o LG, sinó de TPV o Hi-sense. I compte amb ells, perquè a prin-cipis d’any, a la fira CES de Las Vegas, ja van amenaçar de llançar també els seus models en ultraalta definició. A preus més pròxims, esclar, al comú dels mortals.—Jordi Sabaté

M. F

OUZ

42 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara emprenem

Créixer

c

M E R C A T S F I N A N C E R S Espies contra

les noves preferents

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) comprovarà la

comercialització de productes financers amb compradors anònims

TOT TÉ UNA LLIÇÓ, i en principi sem-bla que la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors (CNMV), l’organisme que supervisa els mercats de capitals, ha après alguna cosa de la crisi i les ma-les pràctiques, com ara la venda de participacions pre-ferents de les antigues caixes, que es van vendre a petits in-versors que no sabien gaire què compraven o, fins i tot, van ser enganyats, segons han reconegut diverses sentèn-cies. Ara la CNMV ha ex-plicat la seva estratègia per al 2016. I després de les moltes crítiques que ha rebut l’orga-nisme que presideix Elvira Rodríguez per la seva passivitat da-vant casos com el de les preferents, el can-vi d’actitud serà ben visible.

L’estratègia passa per un fenomen ben conegut en el món del comerç, però insòlit en els mercats de capitals: s’utilit-zaran experts externs per comprovar la comercialització de productes financers i també el que se’n diu mistery shopping. Traduït en llenguatge planer, espies.

Això vol dir que persones contracta-des per la CNMV o pels seus col·labo-radors externs aniran a veure els opera-dors que venen productes financers fent-se passar per clients normals, per veure si donen explicacions suficients i adequades al possible inversor. La in-formació que es facilita al client serà clau, segons la mateixa Elvira Rodrí-guez: “Cadascun pot assumir el risc que vulgui però, com a mínim, ha de saber a què s’enfronta”.

AQUESTS ESPIES, AMB la seva feina, completaran una altra de les mesures que acaba d’entrar en vigor: el semàfor de risc. Cada producte financer ha d’anar senyalitzat amb el risc amb un codi de colors i una escala del 0 al 6. Aquest codi l’han d’introduir els comer-cialitzadors en el producte i incloure’l en la informació que es dóna al possible client abans que el compri. Així, dipò-sits, bons, accions, assegurances i plans d’inversió aniran senyalitzats, però no els fons d’inversió ni el deute públic es-panyol, de les comunitats i dels estats membres de la Unió Europea.

Però, com que el món real sempre s’avança a la llei, la CNMV ja pensa que, a més de supervisar, haurà de castigar les males pràctiques. Per això vol mo-dificar el règim sancionador que pre-veu la llei del mercat de valors amb la intenció de poder imposar multes més altes a qui no ho faci bé. També es des-envoluparà una nova eina informàtica per investigar els possibles casos d’ús d’informació privilegiada. Un altre dels objectius de l’organisme és avançar en la convergència europea en la supervi-sió dels mercats, cosa que té lògica, per-què en mercats globals calen supervi-sors globals. La CNMV té ara la presi-dència del comitè per la convergència en la supervisió (ESMA, per les seves si-gles en anglès), que s’ha reforçat per co-ordinar la implantació de la normati-va de manera homogènia, evitar els ar-bitratges de supervisió entre els dife-rents estats i detectar les àrees en què cal més integració.

L’economia col·laborativa també en-trarà en el radar de la CNMV. Han apa-regut nous actors en el mercat i moltes start-ups, que uneixen la tecnologia fi-nancera amb els principis col·labora-tius. Crowlending, crowfunding i altres conceptes han entrat amb força en el

mercat financer i cada cop pre-nen més força, i per això l’or-ganisme supervisor vol tenir controlades aquestes plata-formes per evitar ensopegades que posin en perill els diners dels estalviadors.

Que de les experiències se n’aprèn ho ha reconegut la presidenta de la CNMV, que ara posa com a exemple el cas en què l’organisme ha sortit més ben parat, la crisi de Banco Madrid. “S’ha resolt amb èxit”, diu Rodríguez, i per això utilitzarà aquesta ex-periència per afrontar noves crisis.—X. G.

nats jeràrquics que tendeixin a evitar els delictes”.

Aquesta teoria la comparteix la Fis-calia de l’Estat, que pocs dies abans de la sentència va dictar una instrucció que estableix les bases per acusar una em-presa. Si hi ha un pla de compliance i s’estableixen els controls adequats per evitar el delicte, l’empresa pot ser exo-nerada dels fets que hi passen. La Fisca-lia, a més, dedica un apartat a la respon-sabilitat dels partits polítics i sindicats i les seves fundacions. Ja està actuant en aquest sentit en la investigació del bui-datge dels discos durs de l’ordinador de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

POSAR TALLAFOCS PER evitar la res-ponsabilitat és clau. Així ho expliquen Haidé Costa i Fruitós Richarte, exmagis-trats i socis fundadors de Judilex, una empresa dedicada a fer plans de compli-ance per a les empreses. Haidé Costa ex-plica que en més del 80% de delictes eco-nòmics s’utilitzen empreses per come-tre’ls. Per evitar condemnes a les empre-ses cal “instaurar una cultura de compliment i tenir un pla de riscos”. Ai-xò suposa formació i prendre mesures. Perquè acabi eximint l’empresa de la se-va responsabilitat, no obstant això, “el pla ha de ser raonable”. Amb un bon pla s’evitaria l’efecte Arthur Andersen, el cas de la companyia americana que va anar a judici i es va enfonsar pel cost del procés en la seva reputació, malgrat que va acabar sent absolta. Segons Haidé Costa el judici s’hauria evitat amb un pla de riscos. Fruitós Richarte assegura que tot plegat pot tenir un efecte positiu en la lluita contra la corrupció política si s’exigeix a les empreses un bon pla i se’ls imposen auditories penals perquè pu-guin concórrer en els concursos pú-blics.—Xavier Grau

T R I B U N A L S Com impedir que la seva empresa vagi

a la garjola El Tribunal Suprem ha dictat la

primera sentència penal que condemna una empresa i la Fiscalia posa les

bases de com evitar-ho

EL TRIBUNAL SUPREM ha dictat aquesta setmana la primera condemna penal per a tres empreses. La responsa-bilitat penal de les persones jurídiques es va introduir al Codi Penal el 2010, pe-rò, a la velocitat de l’administració ju-dicial espanyola, fins ara no ha arribat la primera sentència ferma. Una sentència que confirma la decisió anterior de l’Au-diència Nacional, tot i que rebaixa la pe-na a una de les empreses. Però una per-sona jurídica no pot anar a la presó, i les penes previstes són d’altres tipus, com sancions econòmiques, l’administració judicial, la venda dels actius o, fins i tot en casos molt greus, el tancament de l’empresa.

En el cas concret de la sentència, el tribunal dóna per provat que Transpi-nelo SL, Geormadrid Machinery i Itsa van participar en el tràfic de més de 6.000 quilos de cocaïna amagada en maquinària d’importació i exportació entre Espanya i Veneçuela. A més de les penes de presó per als autors materials, l’Audiència Nacional va condemnar les tres empreses participants i va decretar la dissolució per a una d’elles. El Su-prem anteposa el centenar de llocs de treball i a Transpinelo li deixa continu-ar l’activitat, tot i que haurà de pagar una multa de 775 milions, que podrà fraccionar. Però, per què les empreses són responsables penals del delicte? Doncs bàsicament perquè no van posar els mitjans per evitar-lo. El Suprem ho deixa clar en la seva resolució. “La de-terminació d’actuar de la persona jurí-dica (...) ha d’establir-se a partir de l’anàlisi sobre si el delicte comès per la persona física en el si d’aquella empre-sa ha sigut possible o facilitat per l’ab-sència d’una cultura del respecte al dret com a font d’inspiració de l’actuació de la seva estructura d’organització”.

És a dir, cal que les empreses tinguin una cultura de compliment. Compli-ance en anglès. I també cal posar els mitjans per evitar el delicte. El Suprem afirma que cal “alguna classe de formes concretes de vigilància i control del comportament dels directius i subordi-

M. F

OUZ

43ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 emprenem

&Petites & Mitjanes

MODA Torras troba la seva mitja

taronja La marca de jaquetes de pell passa a mans del propietari de la línia de dona Wom & Now i prepara un pla

d’expansió conjunta al segment de luxe

LA MARCA DE roba de pell Torras afron-ta una segona joventut després d’haver passat a mans de Salvador Ros, empre-sari del sector de la moda catalana i pro-pietari de l’empresa RMT Logistics. Aquesta última companyia ha llançat al mercat no fa ni dos anys una marca de roba femenina, Wom & Now, focalitza-da al sector del luxe com Torras. Les du-es marques volen fer tàndem i desplegar un pla conjunt de creixement al mercat espanyol i, principalment, ampliar la presència que ja tenen al món. Torras se-rà la marca que posarà més èmfasi en la col·lecció d’home, mentre que Wom & Now serà l’opció per a la moda femeni-na, explica el director general de l’em-presa, Josep Maria Torras, que és mem-bre de la tercera generació de la família fundadora.

Ros ha passat a ser el soci majorita-ri de TRS Develur, societat matriu de la marca Torras, tot i que l’empresa no quantifica el percentatge de participa-

ció que ha adquirit Ros. La injecció de li-quiditat que ha fet suposa deixar enre-re definitivament l’etapa de ressorgi-ment de Torras després del concurs de creditors que va declarar el 2013. Les si-nergies entre les dues marques són “cla-res”, segons el director de Torras, i una i l’altra ho aprofitaran per entrar en mercats en què ara no hi són o bé per guanyar pes en alguns en què una de les dues encara no té presència.

EL PRIMER OBJECTIU de l’aliança amb Wom & Now és internacional. Torras ja factura un 70% a l’exterior i el seu pri-mer mercat internacional són els Estats Units, on clarament és identificada com una marca de luxe, segons explica el di-rector general. Una jaqueta de pell de la marca catalana a l’estranger no la trobes per menys de 1.000 euros, afegeix.

En paral·lel, la vocació de Wom & Now també és internacional i en només dos anys ja exporta a 16 països. A dife-rència de Torras, però, el seu primer

mercat és Espanya, tot i que seguit de prop per França i, en tercer lloc, del mercat nord-americà.

El pla estratègic preveu que a Espa-nya Torras guanyi presència al canal de botiga multimarca mantenint aquest enfocament de moda premium. Les bo-tigues pròpies també seran un dels ca-nals de venda. Torras té punts de ven-da a Madrid, Sabadell i Valladolid i in-clourà la col·lecció de Wom & Now, que, alhora, estudia obrir la seva pri-mera botiga insígnia a Barcelona.

AMB LA INJECCIÓ de liquiditat aporta-da per Ros, Torras guanya confiança per anar recuperant els ingressos perduts. Dels 12 milions d’euros que facturava abans de la crisi, l’any passat va tancar amb 4,5, fruit de la profunda crisi que va portar l’empresa a la insolvència fa tres anys. “Aquest 2016 esperem recuperar uns números més normals i arribar als sis milions de vendes”, diu el director general, que, juntament amb el nou so-

ci majoritari, Salvador Ros, exerceix d’administrador de la companyia.

Torras comença a tancar així una època convulsa. Va vorejar l’abisme el 2013, quan va declarar-se en concurs de creditors després que el pool ban-cari li denegués la renovació de les lí-nies de crèdit. Sense liquiditat, la uni-tat productiva de Torras va acabar ve-nuda a una empresa, TRS Develur, propietat de David Morlans (exdirec-tiu d’Ermenegildo Zegna), i a un grup d’exdirectius de la mateixa compa-nyia. Amb l’entrada de Ros com a so-ci de referència, els exdirectius que van acudir al procés de compra s’han desvinculat de Torras, però la família fundadora hi manté una participació minoritària.

La marca catalana, que fabrica tota la seva col·lecció a Catalunya i té 28 treba-lladors, va participar en l’última edició de la passarel·la 080 amb una nova col·lecció, Rebel, que vol ser un “retorn als orígens”.—Elena Freixa

M. F

.

44 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara emprenem

tTalent

“No demanis sempre permís i salta’t els protocols; així no faràs tard” / “El camí de l’èxit no es pot traçar perquè no és cap recepta” / “No m’agrada la gent que només critica i no fa res”

L L I Ç O N S D E V I D A

Jordi Gàmez

E X D I R E C T O R G E N E R A L D E R A K U T E N

D A T A I L L O C D E N A I X E M E N T : B A R C E L O N A , 1 9 7 9

Formació

1 9 9 4 - 1 9 9 9 B U P I C O U ,

I N S T I T U T J A U M E C A L L Í S

Experiència laboral

Per Jordi Planas

“Si volies diferenciar-te havies de

marxar d’Erasmus. Jo vaig fer l’últim

curs a Suècia perquè els països nòrdics,

des del punt de vista social, sempre

m’han cridat l’atenció”G À M E Z É S U N G R A N A F I C I O N A T A L A C U I N A . P E R A E L L , A Q U E S T A R T T É M O L T S P U N T S

E N C O M Ú A M B E L S N E G O C I S .

“El meu nomenament com a director general va coincidir amb una sèrie de canvis que a la pràctica van limitar la

meva responsabilitat en la direcció del departament comercial”

1 9 9 9 - 2 0 0 5L L I C E N C I A T U R A D ’ A D E

I E C O N O M I A , U N I V E R S I T A T D E V I C I U A B

2 0 0 6 - 2 0 0 7 M À S T E R E N F I N A N C E S

C O R P O R A T I V E S , U N I V E R S I T A T D E B A R C E L O N A

2 0 0 7 - 2 0 0 8 P O S T G R A U

E N A N G L È S E X E C U T I U , E S A D E

2 0 0 5 - 2 0 0 8 A N A L I S T A D ’ I N V E R S I O N S ,

I N V E R C A R T E R A

2 0 0 8 - 2 0 1 0A S S O C I A T ,

K P M G

2 0 1 0 - 2 0 1 3 C O F U N D A D O R I C E O ,

L A B T R I P

2 0 1 3 - 2 0 1 4D I R E C T O R C O R P O R A T I U I

F I N A N C E R , R A K U T E N

2 0 1 4 - 2 0 1 5 D I R E C T O R G E N E R A L ,

R A K U T E N

2 0 1 5 - A C T U A L I T A T S O C I ,

I N V E N I A M G R O U P

“Quan començo a treballar m’adono que necessito un anglès més tècnic i executiu, així que decideixo perfeccionar-lo enfocant-lo cap a la negociació i comunicació oral”

Amb la seva dona, embarassada

de la seva filla.

L ’ E M P R E S A R I C O M E N T A Q U E H A R E N U N C I A T A M É S D ’ U N P R O J E C T E

I N T E R N A C I O N A L P E R P O D E R P A S S A R M É S T E M P S A M B E L L E S .

“Analitzava i proposava inversions en

empreses mitjanes que necessitaven

finançament extern. Si actues

correctament i no enganyes a ningú,

no t’has de sentir malament perquè una

inversió no funcioni”

“A KPMG em vaig especialitzar en valoracions, fusions i adquisicions d’empreses. Que els

empresaris coneguin més bé que ningú el seu negoci no significa que també sàpiguen actuar

correctament en una operació corporativa”

“Rakuten em contracta per ordenar la part econòmica de l’empresa. L’avantatge de pertànyer a la filial espanyola de la tercera empresa de comerç electrònic més gran del món és que si fas bé les coses no has de buscar finançament a fora”

E N P L E N A C O N F E R È N C I A , Q U A N E R A D I R E C T O R G E N E R A L D E

R A K U T E N A E S P A N Y A .

“Actualment ajudo empreses tecnològiques

orientades al camp de la medicina o

l’energia a tirar endavant els seus projectes.

D’altra banda, també treballo com a

autònom definint les estratègies

econòmiques de companyies de diversos sectors”

“Després d’un any assolint els objectius fixats per la central del

Japó, vaig renunciar a portar temes estratègics des de Berlín ni de

compravenda des de Luxemburg, perquè acabava de néixer la

meva filla. No volia passar-me un 80% del temps fora de casa”

“En el meu cas, els projectes

personals i professionals

sempre han anat molt lligats.

Crec sincerament que la meva trajectòria

personal m’ha ajudat a ser

més bon professional”

‘Social travel’“EN MENYS D’UN ANY I MIG VAM CONVERTIR LABTRIP EN LA SEGONA EMPRESA DE ‘SOCIAL TRAVEL’ MÉS GRAN DE L’ESTAT ESPANYOL. EN ÈPOCA DE CRISI NO VAM PODER-LI DONAR CONTINUÏTAT PERQUÈ NO ENS VA DONAR SUPORT CAP INVERSOR”

“Fins que no vaig arribar a la universitat no em vaig sentir realment atret pels estudis”

45ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 emprenem

‘ P O R C A M I S E R I A ’

La nova especulació

immobiliària

Una nova especula-ció immobiliària ja és aquí: només cal mirar els preus dels locals comercials. En el últims mesos

han pujat en totes les principals ar-tèries comercials del país i són pocs els operadors que es poden perme-tre pagar lloguers que deixen poc marge als beneficis.

Això tindrà un efecte directe en el panorama urbà de totes les nos-tres ciutats, o del poc que queda immune desprès de l’onada de canvis brutals dels primers anys del nou mil·lenni. Aquella pujada de preus va desnonar comerciants i clients amb un efecte directe en la qualitat de vida de molts. I ho va fer a una velocitat vertiginosa, gràcies al fet que Espanya és la pà-tria del grup Inditex, amo i senyor dels carrers comercials de les nos-tres (seves) ciutats. És sorprenent que tot això hagi passat sense gai-re control per part de les autoritats encarregades del control de la competència i eventuals monopo-lis. Durant anys, el únics que podi-en firmar locals a preus prohibitius eren els del grup Inditex. I això que tenen noves marques diferents!

NICOLA PADOVANEMPRESARI ITALIÀ

@nicolapadovan

TJER

K VA

N DE

R M

EULE

N

Humbert Conti: “Som l’únic celler de sake d’Espanya i el segon d’Europa”

Vostè és enginyer civil, ¿com ha aca-bat fent alcohol japonès? La meva do-na és enginyera agrònoma i de família arrossaire del delta de l’Ebre! Quan ens vam conèixer em va introduir en aquest món i jo ja tenia molt clar que volia muntar un negoci relacionat amb la gas-tronomia japonesa. Normalment la gent pensa que el sake és un licor calent que es beu després de les postres, però realment n’hi ha una categoria que és més semblant al vi blanc i va molt bé per maridar-lo amb marisc o verdures. Vaig començar a analitzar el mercat americà i allà des de l’any 2000 la corba de crei-xement ha sigut increïble.

➝ FUNDADOR DE KENSHO SAKE, SAKE PRODUÏT AMB ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE

Ara voleu crear el mateix fenomen aquí. Però, ¿és lògic basar en una moda una empresa que vulgui viure molts anys? Les modes gastronòmi-ques tenen un punt volàtil, però amb el sake passarà el mateix amb que quan es van introduir el sushi o el ramen, que s’han consolidat. Són productes que s’han quedat al nostre mercat i s’acaben adaptant al paladar local. Li veiem con-tinuïtat perquè, de fet, ja hi ha clients que ens han demanat que produïm al-tres productes. Per fer el sake has de cultivar un fong que es diu kogi-jin, les espores del qual es compren al Japó, i que és molt útil per produir aliments macrobiòtics. Segurament el mes vi-

nent traurem aquesta nova línia que també està adreçada a un nínxol de mercat.

Quin tipus de clients busqueu? Quan vam llançar el producte pensàvem que es vendria principalment a restaurants japonesos, però curiosament ens com-pren més a restaurants amb sommeli-er i botigues gurmet. Volem omplir un forat en el sector del maridatge i estem fent molta pedagogia perquè a la restau-ració s’entengui l’ús que se’n pot fer. Sense el fenomen foodie no ens podríem guanyar la vida, perquè convida la gent a provar coses noves. Vam fer una pri-mera tirada de 1.500 ampolles al desem-bre i estem preparant-ne una segona per al mes de març. Segons les nostres previsions acabarem l’any amb una pro-ducció mensual de 1.500 unitats. Fins ara hem finançat el projecte només amb capital propi, però si la corba de creixe-ment continua com fins ara necessita-rem capital extern i buscaríem un soci que ens ajudés a fer el salt a Europa.

¿Podeu competir amb els japonesos? A Europa només hi ha un altre celler, a Noruega, però ells compren l’arròs al Ja-pó, i som l’únic a Espanya. El nostre cul-tiu està molt influenciat pels tarongers de la zona, la qual cosa hi dóna un gust molt especial, més afruitat. A més, té la particularitat que és una beguda fresca, que s’ha de beure com a màxim en un any; és a dir, que necessites produir-lo a prop. Fer sake de qualitat al Japó és molt car i el preu augmenta encara més quan el producte ha de viatjar. Ens agra-daria introduir-nos al mercat japonès com una raresa i, de fet, fa unes setma-nes es va presentar la marca a Tòquio.

És la primera vegada que vostè em-prèn. ¿No li va semblar un negoci ar-riscat? El que em preocupava era no fer-ho. Si surt malament ja hauré après molt d’aquesta experiència. Jo abans treballava en projectes de gestió d’inno-vació i realment és el que estic aplicant al sake. Ara mateix l’objectiu és aconse-guir que les instal·lacions tinguin pro-ductivitat màxima i tenir els fermenta-dors sempre ocupats. Ens centrarem en el mercat espanyol i quan consolidem la producció doblarem el volum per anar a Europa.—Paula Solanas

E N T R E V I S T A

46 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

¿Els mapes són tan antics com la humanitat? Hi ha documentats mapes litogrà-fics, sobre pedres, de l’època meso-potàmica de l’Eufrates i el Tigris, que més aviat eren uns esquemes, no mè-trics, sinó geomètrics, per orientar-se i recordar el territori. Si parlem de Catalunya, tenim una tradició de les més llargues del Mediterrani. Quan érem navegants i conqueridors, ge-neràvem portolans (mapes de nave-gació) perquè teníem por de perdre la costa i així l’anàvem identificant. Això genera la tradició portolana ma-llorquina i catalana.

Eren molt imperfectes, vistos avui? Si vostè busca el Cresques [Cresques Abraham, cartògraf mallorquí del segle XIV] amb el perfil de la Medi-terrània i el compara amb el mateix perfil de Ptolomeu, del segle I, més de mil anys abans, no cregui que hi ha gaire diferència. O sigui, hi va ha-ver mil anys de pèrdua de coneixe-ment. Com a mínim durant mil anys, a la nostra part de civilització d’aquesta part del món, la cartogra-fia estava molt oblidada. Més enda-vant està documentat que els reis de la Corona d’Aragó oferien atles com a regals, i el fet que l’atles de Cres-ques es conservi a la Biblioteca Na-cional de França fa pensar que va ser un regal al rei de França.

I a partir d’aquí, ¿com li va anar a la cartografia sobre Catalunya? A partir del XVI, els millors cartò-grafs de Catalunya no són catalans, sinó holandesos i francesos, i el pri-mer mapa de Catalunya es fa el segle

“Abans d’ocupar més territori, hem d’aprofitar el que tenim”

ANTONI BASSAS mensió de la catàstrofe és molt gran,

se socialitza i catàstrofe per a tots.

Vostè és el director general de l’Ins-titut Cartogràfic i Geològic de Cata-lunya, que data del 1982, dos anys després de les primeres eleccions al Parlament. I abans que TV3. Els cartògrafs, ge-òlegs, geògrafs, geofísics, estàvem amagats a les diputacions. Tot aquest personal amb coneixement especi-alitzat ens hem amagat dues vegades a la Diputació de Barcelona. Durant la dictadura del general Primo de Ri-vera i la del general Franco.

I es posen a fer mapes. Però orientats a l’acció. Nosaltres no volíem fer mapes de paret, que tam-bé en fèiem, però també de 1.274 fulls, pel que li deia de la planificació. De com faríem el país nou.

Però aleshores resulta que el govern espanyol de Felipe González va in-terposar un recurs al Tribunal Constitucional contra l’existència de l’Institut Cartogràfic Català. La llei deia que l’Institut Cartogràfic Català podia fer cartografia de base, que es defineix com a informació feta sobre el terreny, sigui amb avions, des de terra o satèl·lits. Un any i poc des-

Director general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

JAUME MIRANDA

XVIII, el 1720. Està dedicat: “Nueva descripción geográfica del Principa-do de Cataluña. Dedicóse a 1720 a la majestad del señor Rey, don Felipe V, por el autor Joan Josep Aparici”. Cau Barcelona el 1714 i hi ha tot el desple-gament administratiu, i un d’ells és el desplegament fiscal sobre Catalu-nya. I Aparici es dedica a recaptar im-postos. I per això recorre tot el ter-ritori i fa un mapa magnífic per a l’època, amb corregiments i comar-ques. Té una toponomàstica fantàs-tica i a més té una planimetria on hi ha rius i llacs, amb alguns que ja han desaparegut, carreteres, camins... Després de la seva mort es va seguir reeditant, per la potència del mapa. Se’n van fer molts exemplars, però se’n conserven dos.

Què diuen de la història del país, els mapes de Catalunya? Diuen que cada vegada que Catalu-nya ha tingut un xic d’autogovern, entre les 50 primeres accions que sempre ha pres, una ha estat crear un servei del mapa. Mètode científic: mesurar, reflexionar, actuar. Mesu-rar és tenir en compte la realitat. Fer mapes, entre altres coses. Reflexio-nar és fer un projecte. I actuar és bus-car els recursos perquè aquest pro-jecte es dugui a terme. Nosaltres, els cartògrafs i geògrafs, hem estat al pri-mer punt, mesurar. Ja sap que quan passa alguna desgràcia els polítics di-uen que s’han de prendre mesures. Si hem de prendre mesures és potser perquè no hi havia un bon projecte. Fer un bon projecte costa. Per això els fem tan de pressa, i després tri-guem el doble a fer les coses. I si la di-

Perfil Potser mai havia entrevistat un funcionari que fes una defensa tan racional i alhora apassionada de l’administració pública com Jaume Miranda i Canals. Potser només hi ha una cosa que li agradi més que fer mapes, que és fer-los des d’una institució pública catalana, pel que té de continuïtat i d’excel·lència: “Les institucions públiques tenen una gran quantitat de coneixement”. Fa 34 anys que és director general de l’Institut Cartògrafic de Catalunya, i quan li faig notar que potser és imprudent que en parlem, no fos cas que donéssim alguna idea, fa balanç: “Em poden cessar demà mateix. Miri, la mort i els impostos són inexorables. He tingut la confiança de 4 presidents i 12 consellers. A la meva edat, la prudència és una cosa relativa”. Amb l’Institut que dirigeix Miranda, l’ARA ha preparat ‘La història de Catalunya en mapes’, disponible a partir de diumenge que ve, dia 13

l’entrevista

Mireu el vídeo a l’Ara.cat/vídeos

47ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

em en un altre debat, que és la per-cepció que té la catalanitat de les ins-titucions de Catalunya i de l’Estat.

Qui es descarrega els seus mapes? El ciutadà. 800.000 descàrregues l’any 2015. Això era inimaginable fa uns anys. Tenim uns productes: l’Ins-tamaps, que permet que l’usuari es pugui fer el seu propi mapa i compar-tir-lo, i el Pintamaps, que és dibuixar i pintar el seu mapa a mida, sobre ba-ses mètriques. Això és tot un univers que està creixent i del qual no volem perdre el tren. Estem ben situats ara. ¿S’imprimeixen mapes en paper, encara? Sí. La galàxia Gutenberg no morirà davant la galàxia Newman. Un ma-pa de paper té un format més gran que una pantalla, per exemple. És més extensible, i vostè té una visió periscòpica més gran. És plegable, recollible. En una pantalla no es pot aprendre res, i això és una opinió. Es pot informar el que vulgui, llegir el que vulgui, però el coneixement ve per una via analògica. És que el món l’hem digitalitzat, però és analògic. Això no vol dir que el que és digital no sigui fantàstic ni s’hagi de deixar d’utilitzar, però l’esperit humà no es-tà sent substituït per un de calcula-

FRANCESC MELCION

prés, el Tribunal Constitucional sen-tencia favorablement al Parlament de Catalunya, perquè deia que la Ge-neralitat tenia competències exclusi-ves en organització del territori i era natural que tingués informació de ba-se per estructurar-se. Tres dècades després, tenim el know-how i és patri-moni. Sabem com fer-ho i ens ha per-mès exportar-ho durant anys a l’Amèrica Llatina, i actualment tenim contractes al Pròxim Orient.

El cas és que vostès saben com fer mapes. Però entre com els feien el 1982 i com els fan el 2016, deu ha-ver-hi un món. Ha canviat radicalment. Per exemple, hi ha l’adveniment del GPS. Que ara es diu GNNS. Perquè el GPS és una marca americana. Després hi ha el Glonass, que és una marca russa; hi ha Baidu, xinès, i una iniciativa índia. Si és una gran regió del món vol tenir so-birania pròpia. Vol poder aterrar a les 3 de la matinada amb visibilitat nul·la i una tripulació cansada. I aterra mit-jançant un sistema de posicionament que els diu exactament en un metre on són, i al final es deixa anar i cauen a la pista perfectament. El posiciona-ment i l’orientació són dues coses no-ves. El posicionament són els siste-mes GPS. Vostè en porta un al mòbil.

Les plaques tectòniques les mesurem amb gran exactitud centimètrica grà-cies al GPS, dotzenes de satèl·lits mi-litars i civils observant la Terra siste-màticament, i això ha canviat la ma-nera de fer mapes. Ara tot és digital. Fem uns mapes més metàl·lics, en el sentit de poc artístics. No veurà aquestes meravelles del dibuix i del disseny. Abans el mapa tenia un punt artístic, i ara ha baixat moltíssim. I ha crescut la precisió. Hem fet aquests anys un mapa a escala 1/1.000 de l’àrea metropolitana de Barcelona. 64.000 hectàrees on hi ha 3,2 milions de persones. Allò té 20, 25 centíme-tres de precisió en planimetria, i 30 centímetres de precisió en altimetria. Això és inimaginable sense sistemes de posició.

Quants són, a l’Institut Cartogràfic? Això és una bona pregunta. Som 264. Vostè dirà, deunidó. Però vostè com-pari-ho amb Holanda, Bèlgica o Su-ïssa i veurà que són molts més. Molts més en això, i en sanitat, i en educa-ció, i en moltes coses. Aquesta visió catalana de país ocupat, i que l’admi-nistració pública té aspectes més ne-gatius que positius, no és veritat, i a més ens està enfonsant. Les institu-cions públiques tenen una gran quantitat de coneixement. Entrarí-

dor. Però no em faci cas, sóc un home del segle XX.

Quan ha fet aquest gest del mapa acordió plegable, m’ha recordat els mapes de l’Alpina. L’Alpina és una obra molt meritòria, amb les corbes de nivells. Al princi-pi les treien de l’Instituto Geográfico Nacional, tot i que ara utilitzen les nostres bases. Els Amics del País, el Centre Excursionista de Catalunya, la gent que surt a la muntanya... Aquí hi ha una tradició on moltes parts no existeixen.

¿Ha canviat la geografia de Catalu-nya en tots aquests anys? El lector es pot mirar la nostra web. Tenim un timeline que comença amb els primers vols moderns, que són els dels americans del 1945. Els hem ob-tingut, geotriangulat, i hem generat una ortofoto perquè puguin ser su-perposables amb d’altres. Des d’un punt de vista urbanístic, és evident

que Catalunya ha canviat. I des d’un punt de vista del litoral

natural hi ha hagut una re-gressió clara, i més que

n’hi haurà. El litoral de Catalunya sempre es diu que té 770 km, pe-rò si el mesura en al-ta resolució veurà que arriba gairebé a

1.000. Aquesta hipo-tenusa del triangle ca-

talà, a cada lloc hi ha ha-gut una vulnerabilitat di-

ferent. Que hi ha un creixe-ment del nivell del mar està

confirmat científicament. A cada lloc hi ha hagut una erosió més gran o pe-tita, des del delta de la Tordera fins a les platges de Barcelona. També hi ha una sequera creixent aquests anys. Els boscos de Catalunya han crescut enormement, pel fet agrícola. Això és molt positiu en natura. ¿Quin tipus d’erosió hi ha? Hi ha tota una discus-sió al darrere. Però el canvi climàtic existeix. I des de fa uns 10 anys hi ha un sentiment clar que abans d’ocupar més territori hem d’aprofitar el que tenim. Una de les raons és que tenim molta capacitat instal·lada i poca d’utilitzada, en un país petit i amb una orografia especialment complicada per la infraestructura en general. Tot es caríssim de fer, aquí.

¿Els mapes del futur seran molt di-ferents dels d’ara? Els mapes del futur ja són aquí, i són mapes en pantalles digitals. La tridi-mensionalitat és aquí, i l’altíssima re-solució, també. No és el metre i el de-címetre, estem en centímetres. Aquest estiu hem sobrevolat Barce-lona amb una aproximació de set cen-tímetres i mig. La multiespectralitat també és aquí, o sigui, no només el que veiem, sinó una part molt més ampla de l’espectre. Els sensors ac-tius i passius, radars i radiòmetres. Tota una sèrie d’instrumentació per a la mesura del territori.e

Costa “El litoral natural català ha experimentat una regressió clara”

Mètode científic “Mesurar, reflexionar, actuar. Mesurar és fer mapes”. Cosa pública “Aquesta visió catalana de país ocupat, en què l’administració

pública té aspectes més negatius que positius, no és veritat i ens està enfonsant”

l’entrevista

Catalunya en mapes

L’ARA i l’Institut Cartogràfic ofereixen a partir del dia 13 una

col·lecció de mapes his-tòrics de Catalunya.

Més informació a la pàgina 67

48 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO,

GEORGINA FERRI

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL ISAAC SALVATIERRA

POLÍTICA JOAN RUSIÑOL

INTERNACIONAL MARC VIDAL

ECONOMIA ÀLEX FONT

SOCIETAT ALBERT SOLÉ

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID FERRAN CASAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES LAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT SALVADOR GARCIA RUIZ

DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ

DIRECTOR DE MÀRQUETING ORIOL LLEVAT

DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN

DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS

DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

subscripcions@ara.cat

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a opinio@ara.cat.

La Gran Bretanya necessita Europa

ROGER COHEN

PERIODISTA

TRADUCCIÓ: LÍDIA FERNÀNDEZ

TORRELL

THE NEW YORK TIMES

Aquest 2016, l’any de les cabelleres, Boris John-son, el de la melena ros-sa, va endarrerit res-pecte a Donald Trump,

però no gaire. La decisió de l’alcal-de de Londres –que ell mateix ha qualificat de “terriblement difí-cil”– de pronunciar-se a favor de la sortida de la Unió Europea al refe-rèndum del juny ha sacsejat la po-lítica britànica.

Donada la popularitat de John-son –tan immune a les seves pallas-sades com la de Trump a les seves fanfarronades–, aquesta decisió també ha significat un gran impuls per al sector del Brexit i ha fet es-tralls a la campanya per la perma-nència. La sortida britànica d’una Unió Europea de 28 membres és ara una opció amb un líder. John-son, en un escrit al Telegraph, afir-mava, sobre si la Gran Bretanya es queda a la UE: “Continuarem atra-pats, com els passatgers asseguts al seient del darrere d’un minitaxi que no poden controlar, amb un con-ductor que no sap parlar anglès i que, implacablement i sense tenir en compte les despeses, els porta en la direcció equivocada”.

A l’alcalde, que aquest 2016 ar-riba al quart i últim any del seu se-gon mandat, li agraden les metàfo-res. En una entrevista a The Times, es comparava amb James Bond, “sempre enfrontat al dolent de la pel·lícula, que està deci-dit a sabotejar la demo-cràcia arreu del món amb una organització supra-nacional”. Segons apun-tava Johnson, una Gran Bretanya atrapada dintre d’Europa és com “una granota bullint a foc lent”.

La varietat de les seves metàfores només és comparable a l’abast de la seva ambició. Quan el Boris parla d’Europa també pensa en el Boris. Vol ser el pròxim primer ministre de la Gran Bre-tanya, o del que en quedi el 2020, quan hi hagi les pròximes eleccions.

David Cameron, pri-mer ministre conserva-dor, ha dit que no s’hi tornarà a pre-sentar. Segons el reglament del Partit Conservador, la votació deci-siva per substituir-lo es disputarà entre dos candidats, un dels quals serà el ministre d’Economia, Geor-ge Osborne, que és proeuropeu. En reivindicar el lideratge de la posició antieuropea en un partit en què vi-tuperar Brussel·les és un esport molt popular, Johnson s’ha erigit com l’altre aspirant.

No cal dir que el Boris no pensa només en el Boris. Com a alcalde se n’ha sortit. Londres funciona mi-llor que Nova York. Pel que sembla, és veritat que prendre aquesta de-cisió li ha resultat terriblement di-fícil. Són moltes les teories sobre el que ha fet decantar la balança.

Una d’aquestes teories és que la seva dona, una advocada que es diu Marina Wheeler, l’ha influït amb

funcional de moneda única que ha de portar a un federalisme europeu cada vegada més fort. També es diu que a la Unió Europea hi ha poca democràcia i massa burocràcia. I que, si la Gran Bretanya deixa la UE, podrà continuar beneficiant-se, com Noruega, d’un mercat únic de més de 500 milions de persones, alhora que s’alliberarà d’una nor-mativa invasiva. El mantra “Fora!” equival a “Recuperem el control”.

En realitat, però, el Brexit seria un acte de bogeria perquè els bri-tànics perdrien part del control en un moment crític, cosa que provo-caria “una profunda commoció econòmica”, en paraules d’Osbor-ne, i potser donaria lloc a la ruptu-ra de la Gran Bretanya.

La Unió Europea, juntament amb l’aliança transatlàntica, ha ajudat Europa a trobar l’estabilitat i la prosperitat després del suïci-di col·lectiu de la primera meitat del segle XX. Encara és el miracle més avorrit i important del món. La sortida dels britànics, en un moment en què el president Vladí-mir Putin intenta per tots els mit-jans possibles minar una unió ja fràgil, seria un desastre geopolític. La posterior desintegració euro-pea esdevindria una probabilitat. No és estrany que el president Obama vingui a Londres el mes que ve per reiterar la seva convic-ció que una Gran Bretanya dintre

d’Europa és un aliat més fort i influent.

La Gran Bretanya pot contribuir –i ho ha de fer– a una UE més trans-parent, democràtica i di-nàmica. Però això només es pot aconseguir des de dintre. El país obté uns beneficis immensos de la seva pertinença a una economia de 18.500 bili-ons de dòlars. Imaginar que una Gran Bretanya fora de la Unió n’obtin-drà els mateixos avantat-ges que si en fos membre és una pura quimera, com ja han deixat clar molts líders empresari-als. L’economia en el seu conjunt, i sobretot la City, en sortirien molt

perjudicades. La insularitat brità-nica es convertiria en la riota.

O més aviat la insularitat angle-sa, perquè probablement la Gran Bretanya desapareixeria. Escòcia és molt proeuropea. La sortida de la UE donaria al Partit Nacional Esco-cès, ara al govern, un argument ir-rebatible per a un nou referèndum sobre la independència. I segura-ment el resultat significaria la fi de la unió creada l’any 1707.

La votació del 23 de juny serà ajustada, més ajustada del que pre-veu Johnson. La seva decisió –per-versa per a l’alcalde d’una ciutat amb innombrables llengües– corre el risc d’empènyer el seu estimat país, “implacablement i sense tenir en compte les despeses, en la direc-ció equivocada”. Poques vegades han fet tanta falta el seny, la conti-nuïtat i la prudència dels britànics.

l’argument –resumit fa poc per The Spectator– que el Tribunal Euro-peu de Justícia ha usurpat la potes-tat dels tribunals anglesos per dic-tar sentències en àmbits “tan diver-sos com els conflictes laborals, la immigració i les peticions d’asil”. Una altra teoria és que l’actriu Em-ma Thompson el va portar al paro-xisme quan va afirmar, a Berlín, que la Gran Bretanya era “una illa vella, grisa, depriment i tipa de pastissos” que faria una bestiesa si se n’anés de la UE. No es pot negar que John-

son es preocupa per la sobirania i el patriotisme (tal com ell els entén).

L’argument en defensa de la sor-tida –quan no és només xerrameca grandiloqüent sobre la petita An-glaterra (en oposició a la Gran Bre-tanya), amanida amb una dosi d’in-tolerància contra els immigrants– és que la pertinença a la UE lliga la Gran Bretanya a un continent es-tancat, on els països més poderosos estan engabiats en un sistema dis-

FACUNDO ARRIZABALAGA / EFE

Segons Boris Johnson, alcalde de Londres, un

Regne Unit atrapat dintre d’Europa és com “una

granota bullint a foc lent”

49ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 debat

La nosa

Des de fa cent trenta o cent cinquanta anys, la qües-tió catalana –l’especifici-tat econòmico-social, cultural i política de Ca-

talunya, i les reivindicacions que se’n deriven– ha estat, en la política espa-nyola, moltes coses: un maldecap (el comte de Romanones va escriure que, si cadascuna de les províncies hagués plantejat a Madrid les preocupacions que suscitava constantment Barcelo-na, Espanya hauria estat ingoverna-ble); un problema (que, segons digué Ortega y Gasset a les Corts Constitu-ents republicanes, “no se puede resol-ver, sólo se puede conllevar”); un ene-mic a doblegar i abatre per la força mi-litar (“la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán” que evo-cava el decret de Franco d’abril de 1938); o, en el millor dels casos, una re-alitat de formes difícils a la qual calia trobar-li “l’encaix”.

Aquests darrers dies de negociaci-ons i debats d’investidura d’un even-tual president del govern d’Espanya, la qüestió catalana ha assolit una no-va condició: la de nosa (estorbo, en castellà). Dit d’una altra manera: si Catalunya no existís, ja faria setmanes que l’estat espanyol tindria un nou go-vern estable i poc o molt coherent.

Fixin-s’hi: si Catalunya no existís –vaja, si no existís la qüestió catalana– Podem no tindria en el seu programa el compromís de convocar-hi un refe-rèndum d’autodeterminació; i, absent aquesta “línia vermella”, els de Pablo Iglesias haurien pogut pactar amb el PSOE un programa d’esquerres sen-se més dificultat que graduar l’esquer-ranisme (és a dir, què fer amb la pres-

sió fiscal, amb les consig-nes d’austeritat provi-nents del nord, amb la re-forma laboral...). Molt probablement s’haurien posat d’acord, sense al·lu-sions a la cal viva.

Si Catalunya no existís –com a realitat política que reivindica la seva sobi-rania–, Ciutadans seria tan sols un jove partit cen-trista i reformista espa-nyol, desitjós de despolititzar la justí-cia, de suprimir el Senat i els afora-ments, de carregar-se les diputacions, etcètera, però sense l’obsessió que avui el caracteritza de preservar la sobera-nía nacional, de rebutjar qualsevol for-ma de consulta autodeterminista, de combatre la immersió lingüística en nom d’un macarrònic trilingüisme. Per tant, els d’Albert Rivera no tan sols podrien pactar amb el PSOE –això ja ho han fet– i conviure amb el PSC sen-se els grinyols que aquell acord susci-ta, sinó que també tindrien un cert es-

Si Catalunya no existís com a iden-titat política forta amb una podero-sa pulsió independentista, aleshores al Congrés de Diputats els actuals grups parlamentaris d’Esquerra Re-publicana i de Democràcia i Llibertat vindrien a ser com els de Coalició Ca-nària o –en el passat– el Partit Soci-alista d’Andalusia, o el Partit Arago-nès Regionalista, si bé més nombro-sos. En aquesta hipòtesi els disset di-putats d’ERC o de DL serien, junts o per separat, sumands perfectament acceptables pel PSOE –i àdhuc pel PP– de cara a articular una majoria d’investidura o una majoria de go-vern i no una mena d’empestats po-lítics aïllats darrere un cordó sanita-ri, el suport i fins l’abstenció dels quals a la frustrada investidura de Pe-dro Sánchez havien de ser rebutjats emfàticament per tal que el líder so-cialista no quedés estigmatitzat com un traïdor capaç de pignorar la uni-dad de la patria.

A pesar de la crisi del bipartidisme espanyol, i de la complicada aritmè-tica parlamentària resultant del pas-sat 20-D, i de l’esgotament del lide-ratge de Mariano Rajoy, i de les fra-gilitats del lideratge de Pedro Sán-chez, i de les il·limitades ambicions d’Albert Rivera, i de l’aspiració de Pa-blo Iglesias i Podem a fagocitar l’espai que el PSOE ha ocupat des del 1977..., a pesar de tot això, insisteixo: sense el destorb català, la Moncloa ja tindria un inquilí nou –o revalidat– des de fi-nals de gener, màxim principis de fe-brer. És una de les grans paradoxes d’aquests darrers dies: absent dels 66 folis del pacte PSOE-C’s, esmentat elusivament en el debat d’aquesta setmana, el desafío catalán és el prin-cipal entrebanc a la formació d’un nou govern espanyol.

El 1993, quan –caigut el comunis-me– els txecs van creure que els eslo-vacs els eren una rèmora i una nosa, promogueren un divorci de mutu acord. Però Madrid no s’assembla gens a Praga.

pai de coincidència amb Podem.

Si Catalunya no existís –o fos com Extremadura, Castella i Lleó o l’Aragó– el PSOE no se sentiria mo-ralment captiu del PP en totes les matèries i tots els debats relacionats amb la defensa de la unidad naci-onal; ni s’hauria vist obli-gat a donar suport al go-vern de Rajoy en les res-

postes judicials i els recursos d’aquest davant del Tribunal Constitucional contra iniciatives polítiques del sobi-ranisme català; ni hauria forçat el PSC a esborrar del seu programa la defen-sa d’una consulta pactada sobre el fu-tur estatus polític de Catalunya... En definitiva, si la qüestió catalana no existís, el PSOE podria ser una verita-ble alternativa de govern al Partit Po-pular, no –com és avui– una variant light diferenciada amb prou feines pel talante, per l’estil menys agressiu, per la retòrica més vellutada.

LAMARTARILE

HISTORIADOR

JOAN B. CULLA

Absent dels 66 folis del pacte PSOE-C’s, el ‘desafío

catalán’ és el principal entrebanc a la formació

d’un nou govern espanyol

CONSULTEU

MÉS ARTICLES A

www.ara.cat

Què és una feina productiva? ✒ Tant Carles Boix, en una sèrie in-acabada d’articles, com avui Alfre-do Pastor a l’Ara Diumenge han po-sat sobre la taula el repte que supo-sa l’avenç tecnològic per a l’ocupa-ció. Més i més feines són engolides per la nova robòtica i costa saber quines habilitats caldrà tenir per no ser un treballador prescindible. És un procés tan alarmant com vincu-lat a l’actual model econòmic. En efecte, no és que ara i en el futur no hi hagi un munt de feines que no fa ningú i que farien del món –comen-çant pel més pròxim– un lloc millor. No, les feines que els robots ens ro-ben són només les que crea o des-trueix un capital privat que té com a únic objectiu tenir més beneficis. Fora de l’afany de lucre, en l’àmbit familiar, associatiu i públic, la robò-tica només ajudaria –si ens la po-guéssim pagar– a fer feines més cre-atives i humanes. Si el robot escom-bra el carrer, qui escombrava podrà

dur la compra i fer com-panyia a un avi. Si el ro-bot fa les classes, l’inves-tigador farà avançar les energies renovables. Si el robot cuina, els pares explicaran més contes als nens en lloc de tenir-los davant una pantalla.

✒Explicar contes?, fer companyia a un avi?, to-car el violí?, escriure no-vel·les?, investigar?, tenir un hort ecològic?, filosofar? Tot això, són feines? ¿Estan ocupats qui les fan? ¿Se senten bé fent-les? Sí, són feines. Sí, ocupen. Sí, fan sentir bé. D’acord, molt bé, però són productives?

✒Què vol dir productives? Ara i aquí: “que algú, empresari o emprenedor, s’hi enriqueixi”. Sí, ja ho sé, diuen que ens hi enriquim tots. ¿Però no és una mica cínic quan l’1% ja té més que el

massa de desvagats malvivint d’un subsidi. Alguns encara mantenen que acabaran creant molts llocs de treball, que l’únic que cal és estudiar més i ser més competitiu. No és cert: la robòtica reduirà brutalment les fei-nes productives. I deixarà més temps que mai per fer les altres, les creati-ves, les humanes, les que omplen.

✒ L’avenç tecnològic només serà un malson si no s’avança en democràcia. Si la democràcia avança prou, té el po-tencial de crear una riquesa que, ben redistribuïda –en un model de de-creixement del consum i creixement de l’esperit–, ens permetria a tots viu-re dignament. I una part essencial d’aquesta dignitat no és pas la renda garantida que et permet rascar-te la panxa, sinó una feina creativa, sota el teu control i projectada al bé comú. Si fa feina productiva qui fa el món millor, no hi ha cap avenç tecnològic que pugui destruir l’ocupació.

80% i la desigualtat avan-ça? ¿Per què productives no pot voler dir “que ens ajuden a viure millor, a ser més feliços”? Més fe-liços l’avi i el nen, però més feliç qui fa la feina de fer que s’hi sentin.

✒ ¿Algú s’ha parat a cal-cular l’immens malestar que creen les feines ali-enants, que no controles

i que no veus que ajudin a ningú? ¿Algú quantifica amb quin embruti-ment moral arriben a casa aquests teleoperadors que es passen el dia vulnerant la intimitat per impedir o propiciar exasperants canvis de companyia? Són feines productives? Per a qui?, per a quants?

✒ Els robots ens poden abocar a un dualisme laboral: una elit d’ultrapre-parats amb sous astronòmics i una

Si fa feina productiva

qui fa el món millor,

cap avenç tecnològic

pot destruir l’ocupació

LINGÜISTA I ESCRIPTOR

ALBERT PLA NUALART

50

debatDIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

Independència a pas de tortuga✒ Aquesta setmana en la meva vida ha passat un fenomen excepcional: la reaparició de la tortuga Tuga. Ha sortit de sota terra, de la seva hiber-nació iniciada a finals de la tardor, i com un periscopi, pausadament, ha tret el cap de la closca. Ara ja sé que el fred s’acaba. El retorn de la Tuga, parsimoniosa i observadora, contrasta, esclar, amb l’excitació ex-hibicionista de la nostra existència. ¿Seríem capaços de desaparèixer cinc mesos? I d’alentir-nos? La seva consistència tranquil·la posa al des-cobert la nostra pressa líquida. Ens aniria bé aprendre’n, del pas lent i segur i la mirada llarga d’aquestes bèsties seculars.

✒ El retrobament de la Tuga m’ha portat a pensar en les reaparicions dels animals polítics que ens envol-ten. La reaparició més vistosa ha es-tat, sens dubte, la d’Arnaldo Otegi. Després de sis anys i mig hibernant a la presó, ha sortit a la llum pública, caminant lentament, segur. Ha ai-xecat el puny i ha fet el seu tarrade-llista ja sóc aquí: pau, independèn-cia i socialisme. Quan una vella tor-

tuga com Otegi treu el cap de nou, res no resta igual. Totes les bèsties, amigues o enemigues, la respecten i la temen al-hora. Al jardí basc hi haurà moviments. I ens n’arribarà el ressò al jar-dí català. Perquè ho vul-guem o no, el que passi allà ens afecta. No hem tingut violència ni con-cert econòmic, el nostre cas és diferent, sí, però al capdavall patim el mateix estat impropi, per això la realitat basca ens ateny.

✒ També afectarà, esclar, al jardí espanyol, on aquesta setmana hem vist com la tortugueta Sánchez, que es vol fer gran, patia per fer-se veu-re. S’hi ha esforçat en va, acostant-se a l’amiga postissa que li han tri-at a la força, un perillós galápago anomenat Rivera-Lerroux, vingut de les remogudes aigües catalanes i apadrinat per una unitària i espa-nyolíssima aliança de banquers i pa-quidèrmics socialistes apalancats. L’hivern espanyol serà llarg. Una es-

ra, un mana més que mai i l’altre ja no hi és. ¿Es pot portar un país cap a la independència sense el cap i ca-sal, sense amics de tota mena? Bosch ja va tard. Ja ha hibernat prou a l’oposició, invisibilitzat. Li toca treure el cap, li toca posar la seva closca al costat de la de Colau. I fer camí junts, sense recança. Si a un costat de la plaça hi ha Junts pel Sí, doncs a l’altra hi pot haver Junts pel Dret a Decidir.

✒ I finalment, sortida del fred gi-roní, tenim la tortuga Puigdemont. La seva aparició ha estat fins i tot més inesperada que la de la meva Tuga, a la qual –amb vergonya us ho confesso– donava per morta. A Puigdemont tampoc ningú no l’es-perava. I vet aquí que d’un dia per l’altre va omplir el buit masià. Sem-bla que té la closca prou dura. I la llengua prou llarga. I cal suposar que sap que no li servirà de res ser alhora terrestre i aquàtica perquè ni pot permetre’s hibernar sota terra ni hi ha aigua a la piscina pressupostària. Li caldrà la sort dels valents... i alguna tortuga més.

pessa closca de por ho envolta tot: por al males-tar popular organitzat –la tortuga Iglesias és la més espavilada–, por a la brutícia immunda de la corrupció –no hi ha prou terra per amagar tantes tortugues podrides– i por, sobretot, a l’adéu de Catalunya, on quan do-nen per morta una tortu-ga irredempta de segui-

da en surt una altra, tant o més deci-dida a tocar el dos. Ni que sigui, ai!, a pas de tortuga.

✒ A Barcelona, la tortuga Colau ha fet camí en poc temps. Pas a pas, ha sortit del carrer i s’ha fet seva la ca-sa gran, una closca que efectiva-ment li va gran. Però és allà i allà es quedarà. I encara hi ha qui no se’n fa la idea, qui li fa por tocar-la, acostar-s’hi. El cas més curiós és el de l’ani-mal republicà Alfred Bosch, que en lloc de buscar-hi complicitats se n’amaga, espantadís. També al seu amic Junqueras li va costar posar-se al costat del tortugot Mas. I mi-

IGNASI ARAGAYDIRECTOR ADJUNT

La tortuga Otegi ha

sortit de la seva

hibernació. I la tortuga

Puigdemont sembla que té la closca

dura

La (injusta) ceguesa social de la justícia

El gener passat, l’Audièn-cia Provincial de Castelló ens deixava una perla per als annals de la justícia. Una sentència per la qual

es condemnava un home a quatre anys de presó per un delicte d’esta-fa. Fins aquí, tot correcte.

Quan comences a analitzar l’en-trellat de la història apareix el fet que l’estafa, feta a una companyia d’asse-gurances, prové d’un home que es ta-lla una mà, de forma conscient, simu-lant que havia estat per un accident de cotxe. L’hàbit de llegir sentènci-es penals i jutjar-les amb una visió de ciència jurídica fa que el primer pen-sament conclogui que la sentència és adequada: va simular un accident, va simular perdre una mà, per tal d’es-tafar l’assegurança. Totes les proves en contra. Culpable. Cap dubte.

Per un moment em canvio les ulleres i m’aturo davant el terrible fet que una persona s’ha tallat una mà per cobrar una assegurança. Cla-rament desproporcionat.

Indagant una mica més en aques-ta història llegeixo que l’home, de professió agricultor, dedicant-se a la poda d’arbres a l’hivern i a la reco-llida de taronges a l’estiu, havia estat acomiadat de la feina i que tenia molts deutes derivats de la hipote-ca del seu habitatge. Finalment el seu habitatge va derivar en una exe-cució hipotecària, i el va perdre i va adquirir el deute.

Deute que tenia quan va decidir amputar-se una mà i estafar la com-panyia d’assegurances.

Val a dir que la història vital no acaba aquí. L’home té una malaltia mental severa, esquizofrènia, que no es va tenir en compte per no con-demnar-lo a una pena de quatre anys de presó.

La sentència pot ser impecable jurídicament parlant. Tot provat, cap circumstància atenuant. En tot cas, considerem-la jurídicament impeca-ble. Tot i així, ni com a ju-rista ni encara menys com a ciutadana puc dei-xar de pensar que és er-rònia. Alguna cosa no funciona en la nostra “justícia” quan tenim un home condemnat a quatre anys de presó per i en aquestes circumstàn-cies. No es tracta de caritat, no es tracta de llàstima. Parlem de justícia social. Parlem d’una societat que vol castigar els més vulnerables i prote-gir els més poderosos. Parlem, doncs, d’un sistema injust.

Provem-ho amb una altra sentèn-cia. Aquesta vegada difosa pels mit-jans de comunicació aquesta setma-na, i en la qual ens informaven que l’exalcalde de Santa Fe del Penedès

classe i que, amb l’eina de la “justí-cia”, omplen les presons precisa-ment d’aquests dos perfils perso-nals. Els desobedients i els pobres (desobedients al mateix temps).

Quan la societat, a través dels mitjans de comunicació, demana un Codi Penal més dur i quan les insti-tucions, fent cas al populisme puni-tiu, legislen a cop de titular i d’indig-nació popular vers els delictes que es cometen, hauríem de tenir al cap casos com aquests. Hauríem de te-nir clar qui omple les presons del nostre país. No són pas els que os-tenten el poder –encara que tin-guem molt en compte algunes de les últimes condemnes a poderosos per malversacions de fons públics i al-tres delictes relacionats– sinó que el 90% són finalment persones en si-tuacions de pobresa, d’exclusió so-cial, de vulnerabilitat.

Una societat justa seria aquella que no hagués permès que un agricul-tor que treballa temporades d’estiu i d’hivern es quedés sense feina de la nit al dia; una societat justa seria aquella que no hagués permès que una persona es quedi sense llar i amb un deute impagable de per vida. Una societat justa seria aquella que acom-panyaria i protegiria una persona que pateix un trastorn mental, no que la criminalitzaria. Una societat justa no permetria que cap persona fos il·legal, i encara menys que no se les deixés entrar ni permetria que s’ofeguin al mar quan fugen d’una guerra.

No hauria de dir-se justícia allò que sigui contrari a la justícia soci-al. És desvirtuar el terme i, des d’un punt de vista més particular, avergo-nyeix i indigna els agents jurídics que cada dia intervenim i treballem per la justícia, en alguns casos, injus-tament cega.

entrava a complir con-demna a la presó de Can Brians per haver signat informes falsos de resi-dència per a migrants. Un home que ha recone-gut la seva autoria des del principi. De nou (proba-blement), jurídicament impecable. De nou, l’en-granatge judicial no ha estat disfuncional. El condemnat al·ludeix, en

la seva defensa, que la seva motiva-ció era “únicament humanitària” i que aquestes persones patien “au-tèntics drames personals”. No va er-rat el Sr. Surià. Desespera el camí sense sortida de la norma inhuma-na, injusta. I quan la llei és injusta, la desobediència és un deure. Es trac-ta d’un delinqüent honrat –si se’m permet l’oxímoron–, és un indignat.

Dues històries vitals –en cap cas úniques– que retraten l’ofensiva del poder, que retraten l’ofensiva de

SOLANGE HILBERTADVOCADA SOCIAL A IACTA

SOCIOJURÍDICA SCCLP

L’alcalde de Santa

Fe del Penedès

és un delinqüent

honrat

MANOLO GARCÍA

51

debatara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

L’obsolescència Per què si et gastes 800 euros en un mò-bil al cap de 3 mesos ja en val 600? Per què si et gastes 800 euros en un mòbil l’hau-ràs de canviar al cap d’uns 2 anys, com a molt, per un altre de 900?

Per poder vendre molt les marques desenvolupen constantment nous mòbils i nous sistemes operatius que els vells no aguanten bé per fer-los més lents i que el consumidor hagi de comprar-se’n un de nou. El mateix passa amb els ordinadors; has d’anar canviant peces constantment, ja que les companyies només llancen al mercat nous jocs o sistemes operatius com el Windows 10. La tecnologia té da-ta de caducitat, i cada vegada més curta. ¿Hem de continuar pagant tant cada X temps? Tristament, sí.

DÍDAC ALONSO I POL HERRERA BARCELONA

‘To Kyma, rescat al mar Egeu’

Em debatia entre la col o l’enciam. Això em passava a la tarda mentre estava com-prant. Al matí, però, em debatia entre les vambes Decathlon o les Nike, res seriós, només per combatre les tímides hores que gasto al gimnàs entre setmana. I unes ho-res després, vaig veure el documental To Kyma, rescat al mar Egeu.

Un dels fotoperiodistes que apareix al documental diu, encertadament: “Els periodistes ens dediquem a donar da-des”. “Però darrere de cada dada i de ca-da armilla salvavides hi ha una persona, una història, una vida”, replica un dels voluntaris.

Mentre tu, jo i tots nosaltres ens deba-tem per un color o un altre, per qui frega els plats i qui estén la roba; mentre a la male-ïda Europa dels esmòquings organitzen una reunió i una altra i una altra, els volun-taris trien si salvar una mare o un fill, si sal-var un jove o un ancià, tot plegat enmig d’onades, pedres, fred, por, desesperació i mort.

“Acabem d’arribar i no ens donen men-jar, ni un lloc on dormir”. Aquesta és la imatge que tenen els refugiats acabats de rescatar gràcies als voluntaris.

I mentre veig això em cau la cara de vergonya, de ser europea i de ser tan ego-ista, de formar part de tot aquest complot que abandona famílies, com podrien ser la meva o la teva, enmig d’un mar ple de trampes al qual s’han vist evocats per guerres que nosaltres mateixos alimen-tem des d’Occident.

Després veiem el que no volem veure a les notícies. I esbufeguem, ens mirem amb la resta d’espectadors d’aquesta massacre i com a molt deixem anar un més que des-gastat “Pobra gent, no hi ha dret”.

ÈRICA GÁLVEZ TRESSERRAS TORDERA

Uns Oscars més humans Els amants del cinema dormim poc la nit de la cerimònia dels Oscars. Alguns, fins i tot, ens hem dedicat setmana rere setma-na a veure totes les pel·lícules nominades. I, de mica en mica, hem anat fent la nos-tra aposta.

Vistos els premis que s’han entregat, sembla que l’Acadèmia està cada any més decidida a marcar distàncies amb els re-

sultats precedents dels Globus d’Or, pot-ser per forjar legitimitat i desmentir la fa-mosa frase: “Els Globus d’Or són l’avant-sala dels Oscars”.

El més rellevant de la gala d’enguany és segurament la polèmica, present en tot moment. L’escassetat de nominats negres i el fet que els acadèmics ignoressin pel·lí-cules com Carol, que narra una relació lès-bica, o La chica danesa, que aborda el tema de la transsexualitat, ha fet palès un mal-estar general.

Potser alguns no sabeu que el 93% dels acadèmics són blancs, que el 76% són ho-mes i que la mitjana d’edat és de 63 anys. Amb aquestes dades, és dubtós que el cri-teri professional i la subjectivitat dels in-

tegrants de l’Acadèmia no passi per un fil-tre previ farcit de prejudicis. I els cinèfils no volem discriminacions de cap tipus. Volem veure com el bon cinema és recom-pensat. Abans que blancs, negres, homo-sexuals o heterosexuals, tots som amants del cinema i, sobretot, persones.

XAVIER MAS CRAVIOTTO BARCELONA

Resposta a la carta “Fills de la ignorància”

Aplaudeixo l’escrit “Fills de la ignoràn-cia”, d’Òscar Pujol Escanero, en la secció de cartes d’aquest diari del 26 de febrer, tot i alguna discrepància en relació a la

fenomenologia de la malaltia mental, de la qual cada vegada s’evidencia més la multifactorialitat.

Em permeto l’atreviment d’extrapolar la seva brillant reflexió referent a la into-lerància com a filla de la vanitat i la nicie-sa –més enllà de la ignorància–, a la discri-minació i l’estigmatització, cap a totes aquelles persones susceptibles de formar part de la marginalitat que, ves per on, són generalment les més vulnerables en totes les seves dimensions, i per tant, paradoxal-ment, o no tant, més propenses a ser víc-times del mal que no pas generadores. O és que no en tenim prou mostres?

EULÀLIA SABATER I PUIG CASTELLVELL DEL CAMP

Política al País Basc ¿La fi de la violència d’ETA vol dir que al País Basc ja es pot fer política sense por? El secretari general de Sortu, Hasier Arraiz, està encausat per haver fet unes declaraci-ons arran del robatori de la Guàrdia Civil a la seu del sindicat LAB després d’una ma-nifestació l’any passat. L’operació es deia Mate, i Arraiz va dir que era hora de fer “ja-que mate” a la Guàrdia Civil. A la seu d’aquest sindicat a Donostia van detenir Otegi quan estava reunit fent servir paper i boli, les armes que Espanya més tem. Tant fer reunions com fer declaracions és fer po-lítica, però a l’estat espanyol et poden dur a la presó. La majoria de presos bascos són a la presó per haver fet política: sindicalis-tes, joves de Segi, periodistes, advocats...

Que ETA hagi deixat les armes no vol dir que es pugui fer política sense por. Abans tots tenien por: uns amenaçats per ETA i els altres per l’Estat. Actualment en-cara no es pot fer política sense por al Pa-ís Basc. Encara falta l’alto el foc de l’Estat.

ALAIN PITARQUE LLORENTE BILBAO

Em regales un somriure? Somriure és un gest que hauria de ser fà-cil, fluid i orgànic, que qualsevol ésser hu-mà posseeix de manera innata des de na-dons, tot i que de vegades, en determina-des situacions, ho poso en dubte. Quan passeges pels carrers de Barcelona, quan vas a comprar el pa a la fleca del barri, al metro, al tren o l’autobús, a la consulta del dentista, la gent no es mira, no gesticula, no somriu. ¿No creieu que les coses aniri-en millor si tots ho féssim? Somriure té un munt d’avantatges que poden ajudar-nos a ser més feliços, a sentir-nos més joves, a superar-nos, a ser positius, més segurs, a millorar la nostra imatge; ens allibera de l’estrès, és saludable, ens ajuda en les nos-tres relacions socials, ens permet veure les coses de manera més amable i, sovint, més fàcil.

Em resisteixo a creure que el somriu-re ens desapareixerà de la cara i que només utilitzarem les emoticones del WhatsApp per expressar la nostra felicitat.

REBECA MESAS BARCELONA

CARTES I MISSATGES

–Nen, que ja ens ha sortit de la presó, que ho vas veure?! –Esclar que ho vaig veure, Conxita, és un fet històric! –Home, tampoc no diria tant... –Que no? Estem parlant d’un símbol! I el seu cas retrata a la perfecció el que és l’estat espanyol: un estat repressiu, an-tidemocràtic, sense separació de po-ders, que empresona per les idees... –Carai, no ho feia tan gros, jo. Que tens els diaris de dimecres, per veure’n les fotos? –Tingui, en aquest surt a tota portada! –A tota portada? “Otegi, lliure, aspira a ser lehendak...” Nen!, però què m’ense-nyes? Jo parlava de la Pantoja, que di-mecres va sortir de la presó! –La mare que em va parir, Conxita! –Ja m’estranyava a mi, quan t’he vist tan defensor de la causa, dic no hi és tot... –És que vostè és una sacrílega! Miri que comparar-me un pres polític amb la Pantoja... –Nen, que jo no t’he comparat res, eh? Ets tu, que només veus el que t’interes-sa! Els de la teua corda sempre esteu amb els bascos i els bascos, que si fan i que si desfan, i ja em diràs tu: ¿quan ens han ajudat, als catalans, els bascos, eh? Si sempre han mirat per ells! Com que la butxaca ja la tenen solucionada... –Miri, comptaré fins a cent mentre li vaig fent el cafè, eh? Aquí li deixo la pas-ta, i apa: vigili que no se li entravessi! –Ja està, ja s’ha enfadat! Quina pell més fina que tens... Ara no diràs res? Doncs millor, més tranquil·la que llegiré! A veure a veureee... Goita!: “Dos regidors de Podem de Castelldefels expulsats del partit per haver votat a favor de l’adhesió a l’AMI”. Doncs ja els està bé,

sí senyor, que sàpiguen qui mana! I des-prés els teus amics de les CUPS que els vagin fent la gara-gara... A veure el dia que ho entendreu, que només us volen prendre els vots... –...tretze, catorze, quinze... –Això, vés comptant, vés... Ui, aquesta d’aquí és grossa: “Independents de Junts del Sí, molestos: «Ens pensàvem que era una candidatura i ara ens ado-nem que és una coalició de dos par-tits»”. Uii, que ho has sentit, nen? Diu que els d’Esquerra i Convergència en-cara fan el que els convé més al partit... Ai, ai, aiii, com abans, eeeh?... No dius res, d’això, tampoc? –...vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-treees... –Humm, doncs ja et deu semblar bé... Ui, i goita aquesta: “El Govern canvia el nom de la conselleria d’Exteriors per esquivar la suspensió del TC”. Doncs mira: em sembla molt rebé, val més que es pensin que creiem, i mentrestant po-dem dedicar-nos a coses més impor-tants... –...vint-i-noooou, treeeentaaa... Em ca-go en tot, Conxita! Però quina merda de desconnexió és, aquesta? Això és desobediència?! Els indepes de Podem, a obeir ordres de Madrid; els de Junts pel Sí, a obeir ordres dels aparells de partit; el Govern, a obeir un tribunal que van anunciar a tota castanya que ja no reconeixien! Jo és que flipo! Bla-bla-bla i a la mínima pressió de l’Estat, ui, disculpin, no volíem molestar, ara ho arreglem, eh? Tant fardar que no posarien ni típex a la targeta del Rome-va, i al final fot-li típex, i a tornar a im-premta! Hi anem o no hi anem, Conxi-ta? Perquè si anar-hi és fotre el mateix que hem fet sempre, li juro que ja no entenc res!

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Marta Rojals“Quina merda de

desconnexió és, aquesta?”

CAFÈ I PASTA

52

estils DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

GETTY

GETTY

El Barcelona Beer Challenge busca la millor cervesa artesanaMés de 500 cerveses artesanes competei-xen avui per guanyar el Barcelona Beer Challenge, la primera edició d’aquest concurs, el més gran que s’ha organitzat a l’Estat fins ara. La cita serà al Museu Marítim, sota el paraigua del Barcelona Beer Festival, que se celebra fins avui. El

44% de les cerveses que s’han presentat al concurs són estrangeres i provenen de 15 països diferents sobretot d’Itàlia, Bèlgica, Holanda, el Canadà, Escòcia, França i Irlanda. Pel que fa a les cerveses de l’Estat, la majoria –un 42%– són cata-lanes, seguides per les basques. ESTILS

ten en el nostre sistema immunolò-gic, especialment l’estrès, que no només hem de vincular a la feina, si-nó al desgast energètic que implica abordar qualsevol cosa per a la qual sentim que no tenim prou recursos. Cabero considera que “les relacions socials juguen un paper clau en la nostra felicitat juntament amb al-tres elements”. I planteja la felicitat com un arbre de tres branques: la bona relació que tenim amb nosal-tres mateixos, que és prèvia a la bo-

na relació que tenim amb els altres i, finalment, la bona relació que te-nim amb la vida. “Sense el pas pre-vi de tenir una bona relació amb nosaltres mateixos –assegura– les bones relacions amb els altres difí-cilment es donen”.

L’estudi de Harvard conclou també que la felicitat no té res a veu-re amb la quantitat d’amics que te-nim ni tampoc amb si tenim parella. El que realment importa per a la nostra felicitat és la qualitat de les

relacions. Per a Cabero, que és una de les coordinadores del projecte en benestar emocional comunitari Vi-les pel Benestar, una bona relació és la que ens aporta amor, “és la que permet que les dues persones aug-mentin en felicitat estant juntes, que augmentin en comprensió i que un senti que pertany a l’altre”. En canvi, viure enmig del conflicte –avisa Waldinger– és molt dolent per a la salut i afegeix que “els matri-monis molt conflictius, sense gaire afecte, són més perjudicials per a la salut que el divorci”.

Segons el psiquiatre de Harvard, amb la informació de què disposa-ven de l’etapa adulta dels 700 ho-mes van volen comprovar si es po-dia pronosticar qui seria un vellet feliç i saludable i qui no. I “no van ser els nivells de colesterol els que van predir com envellirien, sinó el grau de satisfacció que tenien en les seves relacions”. L’anàlisi de les da-des revelava que les persones més satisfetes amb les seves relacions quan rondaven el 50 anys van ser les persones més saludables als 80. A més a més, resulta que les bones re-lacions també ajuden a prevenir l’envelliment del cervell. I és que les persones que arriben a la tercera edat sentint que de veritat poden comptar amb algú altre si ho neces-siten no perden tant la memòria.

L’Estudi de desenvolupament adult és un projecte molt complet perquè no només recull informació sinó que els investigadors visiten els participants a casa seva i veuen com viuen, parlen amb els seus fills, estu-dien els seus historials clínics i fan es-càners dels seus cervells i, fins i tot, s’enregistren vídeos mentre mante-nen converses amb les seves parelles sobre temes que els preocupen. Fa una dècada es van incorporar a l’es-tudi les dones dels participants i ara s’hi afegeixen els més de 2.000 fills i filles d’aquells més de 700 homes.

La bona vida A la xerrada TED, Waldinger es plantejava què implica entregar-se a les relacions. Segons ell, cal passar més temps amb les persones que da-vant les pantalles o enfortir els vin-cles fent activitats junts, des de ca-minades fins a cites nocturnes. A la recepta d’una bona relació Cabero hi inclou amor de veritat, amor compromès, respecte, res de depen-dències, ni interessos ni judicis; en definitiva, una relació lliure, com la que sembla que devien tenir Lou Reed i Laurie Anderson pel que ella va escriure a la revista Rolling Stone després de la mort del cantant: “Que estrany, emocionant i miraculós és que hàgim pogut ajudar-nos l’un a l’altre a evolucionar, que hàgim po-gut estimar-nos tant a través de les paraules, la música i la realitat de les nostres vides”.e

Les bones relacions ens fan més sans i feliços

La Universitat de Harvard ha investigat les vides de més de 700 homes durant 75 anys

Algú encara creu que els diners i la fama donen la felicitat? Investigadors de la Universitat de Har-vard han demostrat que

el que realment ens fa més feliços i més sans és mantenir bones relaci-ons. I ho han sabut gràcies a un es-tudi que han dut a terme durant 75 anys, que “segurament és el més llarg que s’hagi fet mai”, segons el psiquiatre nord-americà Robert Waldinger, el director actual del projecte i el quart que ha tingut. L’Estudi de desenvolupament adult es va iniciar el 1938 seguint la vida de 724 homes, dels quals una sei-xantena encara viuen i encara se-gueixen responent a les preguntes dels qüestionaris. Any rere any els han anat preguntant sobre la feina, la vida familiar i la salut per inten-tar determinar què és el que els ha fet feliços, el que els ha donat sen-tit a la vida. “Avui molta gent lluita per aconseguir diners i fama, pen-sant que això donarà sentit a la se-va vida. El meu equip i jo –assegu-ra el psiquiatre de Harvard– hem observat que molts dels homes que hem estudiat al principi també s’ho pensaven, però, a mesura que els hem anat fent el seguiment, vam descobrir que les seves relacions, no els diners ni la fama, era el que els feia feliços”.

Vida social L’estudi fet durant 75 anys ha ob-servat dos grups d’homes: un de classe benestant format per estudi-ants de la Universitat de Harvard i l’altre, en canvi, format per nois dels barris més pobres de Boston. De tots ells n’hi ha que van progressar i n’hi ha que van arruïnar la seva vi-da. Hi ha hagut metges, advocats, paletes, operaris de fàbrica i, fins i tot, un president dels Estats Units: John F. Kennedy. Els homes –tant del grup d’estudiants de Harvard com dels barris pobres– que s’han sentit més units a la seva família, amics o al seu entorn han tendit a ser més feliços que els que han tin-gut una vida social menys compro-mesa. I, a més, han tendit a viure més anys. En canvi, els que han dit que al llarg de la seva vida han estat més sols són els que se senten menys feliços i els que han patit més malalties tant físiques com mentals.

Robert Waldinger, que actual-ment dirigeix l’estudi, va resumir les conclusions en una xerrada TED dient que “les connexions socials ens fan bé i la solitud ens mata”.

En la mateixa línia, la psicòloga, coach i consultora en benestar emo-cional Mireia Cabero està segura que les emocions negatives impac-

BARCELONARAQUEL FONT

Perills “La solitud ens mata”, diu el psiquiatre que dirigeix el projecte

53ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

54 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara cultura

Corporatius Podem va canviar el look de les rodes de premsa abans de la campanya del 20-D. Va recobrir el fons amb un mapa d’Espanya fet amb persones de lila, el color del partit. EMILIO NARANJO / EFE

Mor el novel·lista Pat Conroy, autor d’‘El príncep de les marees’Pat Conroy, autor entre d’altres de la no-vel·la El príncep de les marees, ha mort als 70 anys a casa seva a Carolina del Sud (EUA), a conseqüència d’un càncer de pàncrees. L’escriptor, que va créixer en un entorn familiar difícil, es va servir de les vivències personals i de les terres pan-

tanoses de la costa de Carolina del Sud per inspirar-se per a les seves obres, i va deixar títols com El príncep de les mare-es –en el qual es va basar la pel·lícula ho-mònima protagonitzada per Nick Nolte i Barbra Streisand–, The great Santini i The lords of discipline.CULTURA

Canaleta, i el significat de l’obra que-da en un segon pla. “S’intenta fer servir obres d’artistes que poden ser reconeguts pels mateixos ciutadans mitjans, no només pels experts. A Catalunya parlaríem de Tàpies. I si anem al País Basc, parlaríem d’Edu-ardo Chillida. Es tracta de transme-tre la idea d’un país potent a través d’un artista que estigui a l’imagina-ri col·lectiu”. Les quatre grans cròni-ques s’ha fet tan popular que fins i tot apareix al Polònia.

“La història de l’encàrrec d’aques-ta pintura el 1989 és apassionant”, diu Marzo, que també és el coautor d’un documental sobre aquesta peça, titu-lat Katallani, en què Lluís Prenafeta explica que el primer candidat per modernitzar una de les sales del Pa-lau de la Generalitat va ser Salvador Dalí, que aleshores ja era qüestionat per la seva proximitat al franquisme. També recorda que Tàpies no va vo-ler cobrar i que el Govern va fer una aportació a la Fundació Antoni Tàpi-es. Pel que fa al tema de l’obra, Tàpi-es va fer seu el tema dels almogàvers amb què Josep Maria Sert va decorar el Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona el 1929.

Les icones de la modernitat Jeu de Paume és una de les 22 obres del Museu Reina Sofia que van entrar al consell de ministres i al Palau de la Moncloa el 2012 durant la reno-

L’art de les compareixences

polítiquesGoverns i partits fan servir obres contemporànies

d’artistes consagrats per fer-se propaganda

vació dels préstecs d’obres del mu-seu. Els nous dipòsits es van sumar als que ja hi havia a Presidència del govern d’obres de Joan Miró, Chilli-da, Julio González, Luis Gordillo, Mompó, Torné, Palazuelo i el mateix artista. L’anterior president espa-nyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’havia decantat personalment per l’obra de Joan Miró i durant el man-dat de Rajoy han arribat als espais “d’altíssima representació” obres d’Esteban Vicente, Francisco Bores, Pablo Palazuelo, Manolo Valdés, Jordi Teixidor i José Manuel Broto”. “Joan Miró va esdevenir una icona de la modernitat espanyola i la seva obra també va servir per esborrar la posició equívoca que una part de la burgesia catalana va tenir respecte al franquisme”, explica Marzo.

Aquests dipòsits del Museu Reina Sofia en institucions públiques te-nen un personal assignat exclusiva-ment a la instal·lació i al seguiment exhaustiu de l’estat de conservació

de les peces prestades. “Molts edifi-cis de l’Estat han demanat obres al museu per decorar espais. Ens fan una petició oficial i nosaltres els prestem obres que no són de les que s’exposen a les sales. Com que tenim una col·lecció molt gran, de pintura i també d’art gràfic, fem un contrac-te amb ells. Aquest contracte inclou l’organització, el transport, l’assegu-rança i la instal·lació”, explica Rosa-rio Peiró, cap de l’àrea de col·leccions del Museu Reina Sofia, i “cada sis me-sos” se’n fa seguiment fins que les obres tornen al museu.

Peiró afirma també que aquest procés és “natural” en la vida del mu-seu. “Tenim en compte que es treba-lla en espais d’altíssima representa-ció i que les obres es veuran molt. Les triem amb molta cura dins el ventall de peces que podem prestar, que tin-guin nivell i que siguin prou repre-sentatives de la pintura espanyola del seu moment. Per això els vam oferir aquestes”, subratlla. A més de com-

El govern d’Espanya i el de Catalunya caminen en direccions oposades. Pe-rò tenen, almenys, un tret en comú: l’obra d’Antoni Tàpies apareix en la posada en escena pública dels dos executius. Al Palau de la Generalitat, la pintura de grans dimensions Les quatre grans cròniques va ser traslla-dada del saló que portava el nom de l’artista al Saló Daurat, renovat fa deu anys i el lloc on es reuneix el consell executiu. Al Palau de la Moncloa hi ha, per exemple, un exemplar de la serigrafia Jeu de Paume, feta el 1994 amb motiu de la seva retrospectiva al museu francès homònim. “Les insti-tucions fan un esforç per patrimoni-alitzar determinades pràctiques: aquell art contemporani desideolo-gitzat, que no qüestiona l’estat de les coses, i que no genera un conflicte que les superi”, afirma l’historiador de l’art, comissari i escriptor Jorge Luis Marzo.

Totes dues institucions exhibei-xen obres d’Antoni Tàpies, però, se-gons el consultor en comunicació política Pau Canaleta, “intenten llançar dos missatges diferents”, ba-sats en la base nacional de Catalu-nya, el compromís polític de l’artis-ta i les idees d’obertura i modernitat: “Sempre s’intenta que l’escenogra-fia transmeti un missatge. Per exem-ple, a l’obra que presideix el consell de govern de la Generalitat hi ha les quatre barres –afegeix–. A més, és conegut que Tàpies va contribuir com a cartellista en moments desta-cats de la història recent de Catalu-nya. D’altra banda, Rajoy vol llançar el missatge que qualsevol obra reco-neguda d’una artista català és igual d’espanyola que qualsevol altra. Fa un gest d’obertura i de voler-se apro-piar de tot el potencial artístic que hi ha arreu d’Espanya”. En aquests ac-tes l’art contemporani només apa-reix com a “attrezzo”, en paraules de

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Ideologia Es patrimo-nialitza l’art “que no provoca conflictes”, diu J.L. Marzo

55ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 cultura

Clara Sanabras, al Barbican de LondresClara Sanabras ha volgut reinterpretar i mu-sicar l’obra de Shakespeare La tempesta al seu nou disc, A hum about mine ears i, per fer-ho, ha comptat amb la col·laboració de nombrosos cors de Londres i de la Britten Sinfonia, gaire-bé 300 músics que l’acompanyen en l’estrena del disc, avui, al Barbican de Londres.

Barcelona homenatja Salvador Puig AntichL’Ajuntament de Barcelona va homenatjar ahir Salvador Puig Antich, executat al garrot vil el 2 de març del 1974, a la plaça que porta el seu nom. L’alcaldessa, Ada Colau, va lloar-ne la fi-gura i va elogiar “la gent que lluita perseguint la llibertat, la justícia social i les memòries que han volgut ser esborrades”.

plir els requisits de conservació, Pei-ró també posa l’accent en el fet que el patronat del museu ha d’aprovar la sortida de les obres.

El cas d’‘El abrazo’ de Genovés El Reina Sofia també ha sigut rela-cionat amb un altre dipòsit destacat: al gener va cedir al Congrés, que l’ex-posa al vestíbul, la pintura de Juan Genovés El abrazo, coneguda també com a Amnistía i considerada com un símbol de la Transició. A Pedro Sánchez i Albert Rivera no els va pas-sar desapercebut el seu potencial. Com si volguessin iniciar una nova Transició, van firmar el pacte de les seves formacions en una sala on hi ha els retrats dels set pares de la Cons-titució, obra d’Hernán Cortés More-no, i després van atendre els mitjans amb El abrazo de fons. “És una fal·là-cia presentar-lo com a símbol d’una segona Transició, s’està falsejant el seu origen: representa l’allibera-ment dels militants que havien sigut

empresonats i com abracen els seus familiars. És un quadre que va crear un terrabastall al ministeri d’Exteri-ors. Hi ha informes diplomàtics que el qualifiquen d’aberració total”, subratlla Marzo.

A Catalunya, el moviment d’obres d’art en edificis institucionals és menys habitual. Segons fonts del de-partament de Cultura, es fan ajustos a les obres exposades, que roten en-tre les dependències oficials. Per exemple, Ferran Mascarell tenia un Miquel Barceló al seu despatx. És “estrany”, segons les mateixes fonts, que es demanin obres de la Genera-litat però que es troben al MNAC o al Macba. Seria la direcció general de Patrimoni l’ens que se’n faria càrrec. Carles Puigdemont es va encarregar ell mateix de les peces que volia tenir al seu despatx: una obra en homenat-ge a Carles Rahola i una portada d’El Autonomista amb un dels articles que van servir de testimoni de càrrec per condemnar-lo a mort.e

Quan el context fa que l’art sigui molt eloqüent Aquesta imatge va ser presa l’11 de febrer. Deixant de banda la riquesa de vocabulari d’Antoni Tàpies, la creu negra que guixa la boca a l’obra de l’artista sembla providencial per expressar les diferències entre Rajoy i Rivera. CHEMA MOYA / EFE

Abstracció gestual en un entorn neutre Esteban Vicente ha substituït Joan Miró en la decoració del Saló Tàpies de la Moncloa. A la paret del fons hi ha Dentro (esquerra) i The rise. El Tàpies de la paret de l’esquerra ja hi era durant el mandat de Rodríguez Zapatero. JUAN CARLOS HIDALGO / EFE

Les arrels medievals de la Catalunya del segle XXI Pere Gimferrer va dir sobre Les quatre grans cròniques que el fragment “Em tragué de la gola del lleó e de la grapa de l’ós” de la crònica de Pere III el Cerimoniós de l’últim plafó parla dels perills de les institucions catalanes el 1990. FRANCESC MELCION

Excepció A Catalunya el moviment d’obres d’art en edificis institucionals és poc habitual

56

cultura DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

punt per contestar un correu elec-trònic. La recepta de la lentitud tam-bé és vàlida, segons Honoré, per a l’activitat econòmica: “La crisi dels últims anys és una advertència que aquest ritme accelerat és insosteni-ble. L’economia del consum ràpid i el benefici immediat gairebé ens aboca a l’apocalipsi”, afirma. En aquest punt coincideix amb els teò-rics del decreixement, crítics amb l’hegemonia del creixement econò-mic perquè consideren que no és vi-able en termes ecològics i que no ser-veix per resoldre problemes socials.

Deixar de créixer per sobreviure L’economista Federico Demaria apunta dues grans limitacions de l’actual sistema: “Hi ha un proble-ma amb els recursos perquè són fi-nits i amb els residus perquè els eco-sistemes tenen una capacitat limi-tada per assumir-los”. Creu que “el creixement de les últimes dècades ha contribuït a l’acceleració” i que això té conseqüències negatives com, per exemple, la crisi de la de-mocràcia representativa. Afegeix que “créixer econòmicament no ha ajudat a superar la pobresa i les des-igualtats” i defensa una autèntica redistribució de la riquesa sense ne-cessitat d’augmentar-la.

Una proposta que, segons Fran-cesc Granell, catedràtic d’economia

E l sociòleg alemany Hartmut Rosa afirma-va en una entrevista re-c e n t : “ L ’ a c c e l e r a c i ó equival a la promesa de

la vida eterna”. El progrés tècnic ha permès multiplicar de manera exponencial el nombre d’experi-ències que es poden viure en un temps determinat.

Sembla ben bé que l’infinit càpi-ga dins del present i això fascina l’ésser humà. Però també l’atrapa en un cercle esgotador, incompati-ble amb la seva finitud i la dels re-cursos que té a l’abast. Com més de pressa fa les coses, més en vol fer. Com més creix, més necessita. Per això, en paral·lel a aquest ritme desaforat, sorgeixen també pro-postes per posar-hi fre. ¿Encara hi ha temps per aixecar el peu de l’ac-celerador? Rosa intervindrà demà en la penúltima sessió del cicle de conferències que el CCCB dedica a El nostre temps.

Elogi de la lentitud L’anomenat moviment slow ha pro-liferat en els últims anys en defen-sa de la lentitud i contra el ritme d’una societat addicta a la producti-vitat i al curt termini. L’adjectiu slow s’aplica en qualsevol àmbit, des del menjar fins al sexe, passant per la moda, els viatges, les ciutats o l’educació. Es tracta d’una iniciati-va espontània, transversal i sense estructura definida. Un moviment que no té líders, però sí un guru mundialment reconegut: el perio-dista Carl Honoré, autor de bestse-llers com Elogio de la lentitud. “No defenso fer les coses més lenta-ment, sinó intentar fer-les a la velo-citat adequada. Assaborir els mi-nuts en lloc de comptar-los. Fer-ho tot tan bé com puguem i no tan de pressa com puguem”, apunta.

Atribueix a diversos factors la de-voció que els humans tenen per la velocitat. A l’angoixa davant de la mort i la certesa que el temps s’aca-ba, però també a la immediatesa de les tecnologies o a l’exigència dels ritmes moderns de producció. Ex-posa: “Tenim una relació neuròtica amb el temps. Ens atemoreix tant la idea de perdre’l que ens desesperem per omplir-lo sigui com sigui”. Re-clama trencar el tabú que pesa sobre el temps lliure: “Ens sentim culpa-bles si no l’utilitzem per fer coses”. I defensa que per recuperar una cer-ta parsimònia no cal allunyar-se de la civilització, sinó simplement can-viar el xip: “Estem fent més coses del compte, hem de prioritzar. Quan fas menys coses, no sents la pressió d’haver d’anar tan de pressa”, asse-gura. Entre altres coses recomana desconnectar i aprendre a dir que no, deixar d’estar disponible les 24 hores del dia i no estar sempre a

IU ANDRÉS ❊ BARCELONA

Proliferen els moviments socials i econòmics que proposen frenar o invertir el ritme de vida actual. El sociòleg Hartmut Rosa parlarà sobre les societats accelerades demà al CCCB

I si la lentitud no fos un defecte? (5)PENSAMENT

Els cargols són el símbol dels partidaris del moviment slow. GETTY

aplicada, no té cap sentit: “Lluitar contra la desigualtat si no hi ha crei-xement és una utopia. Si el pastís no creix, distribuir és molt difícil”, as-segura. Pel que fa als límits ecolò-gics, Granell no els nega, però creu que les millores tecnològiques ja permeten ara optimitzar els recur-sos. “La societat està sensibilitzada amb les limitacions físiques del pla-neta. Hi ha un canvi de paradigma que passa pel creixement sosteni-ble”, defensa.

Per intentar reconciliar les dues posicions, el professor d’economia ambiental, Jeroen van den Bergh, fa una proposta intermèdia. Suggereix obviar els indicadors d’augment de la riquesa, no donar importància al PIB. Defensa que així s’evita caure en alarmismes. “Les crisis econòmi-ques han sigut produïdes per profe-cies autorealitzades. És psicologia social. És necessari calmar les ex-pectatives de creixement”, diu.

A pas de cargol Els cargols frenen l’augment de la closca quan la seva mida es fa insos-tenible per al seu cos. Per això els defensors d’aturar el creixement econòmic l’adopten com a símbol. I també és la imatge del partidaris del moviment slow, que proposen emular-ne el pas, recuperar la pau-sa i oblidar les presses.e

Filòsof i sociòleg, fa anys que aprofundeix en l’estudi de l’ac-celeració social i s’ha convertit en una de les referències mun-dials sobre la qüestió. Ha in-tentat establir tant les causes com els efectes de les societats accelerades. Considera que són el resultat d’una complexa interacció entre el desenvolu-pament tecnològic, les trans-formacions econòmiques i el ritme de vida de les persones que persegueixen el progrés. Factors que es retroalimenten cada cop més de pressa. Pel que fa a les conseqüències, l’acceleració no només està al darrere de la insatisfacció i l’esgotament de l’ésser humà, sinó que ha provocat el mo-ment de crisi múltiple que afecta la societat contemporà-nia: crisi financera, crisi de re-presentativitat política i crisi ecològica.

Hartmut Rosa CATEDRÀTIC DE SOCIOLOGIA A LA UNIVERSITAT FRIEDRICH-SCHILLER DE JENA. NASCUT A ALEMANYA EL 1965

Perfil

3 llibres recomanats per l’autor

Social Acceleration Columbia University Press, 2015

Accéleration: une critique sociale du temps La découverte, 2010

High-Speed Society Penn State Press, 2008

57

culturaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Primera visita guiada al claustre de Palamós

“El claustre és una obra del 1931”, va insistir Burjachs davant de docents i periodistes. L’itinerari es va allar-gar poc més de 40 minuts i va con-cloure amb un tastet de vi i oli.

“Els nens s’ho passaran pipa des-cobrint la història medieval i veient la torre pirata”, va comentar Lluís Colás, director de l’escola La Vila de Palamós. “Obrir un espai així és tot un repte; no qualificaria l’obra de falsa perquè és real, la pots tocar”, va afirmar Josep Antoni Blasco, professor de l’institut de Palamós. “Ens feia molta il·lusió ensenyar aquests terrenys als infants. Això és patrimoni i cultura i cal ensenyar-ho”, va remarcar Victoria Engel-horn. També va anunciar que no preveuen tirar endavant cap més es-tudi sobre l’autenticitat o les carac-terístiques del claustre. “Ja s’ha analitzat molt i tenim molts docu-ments per mostrar; ara cal mante-nir-lo en l’estat en què es troba”, va concloure.

Més visites Els propietaris de la finca, el matri-moni multimilionari alemany for-mat per Kurt i Carmen Engelhorn, han acordat amb l’Ajuntament de Palamós que, a banda de les visites

gratuïtes d’alumnes de primària i secundària i d’entitats i associaci-ons sense ànim de lucre vinculades al municipi, el claustre també oferi-rà enguany quatre visites obertes al públic en general: es podran seguir en diversos idiomes i es duran a ter-me els dissabtes 12 de març, 2 d’abril, 1 d’octubre i 5 de novembre. Accedir a la finca costarà vint euros en el cas dels adults i deu euros per als menors de setze anys.

Els tiquets es vendran al Museu de la Pesca de Palamós i donaran

El claustre ha sigut motiu de polèmica: hi ha qui en defensa l’origen medieval i els que afirmen que és una recreació del segle XX. DAVID BORRAT

dret a un recorregut que, claustre a banda, permetrà observar la torre de defensa del mas, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. En un altre pla queden les visites d’in-vestigadors, que caldrà concretar amb la plataforma cultural Focus Engelhorn. També s’han programat cinc visites teatralitzades a càrrec de l’actor Martí Peraferrer. Aques-tes visites es faran els dissabtes 7 de maig, 4 de juny, 2 de juliol, 6 d’agost i 3 de setembre i costaran 125 euros.e

PATRIMONI

Crònica

Una vintena de directors i professors de les qua-tre escoles de primària, els dos instituts i l’es-cola d’educació especi-

al de Palamós van fer ahir al migdia la primera visita guiada al claustre del Mas del Vent acompanyats per l’alcalde del municipi, Lluís Puig, i per Victoria Engelhorn, filla dels propietaris de la finca. Aquest nou espai patrimonial, que ofereix unes vistes magnífiques de la platja de la Fosca, ha viscut una intensa bata-lla acadèmica entre els defensors del seu origen medieval –encapça-lats pel professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto– i els que afirmen que és una recreació del se-gle XX. Aquesta última tesi, com-partida per la Generalitat a partir del dictamen definitiu emès el no-vembre del 2014 pel catedràtic Edu-ard Carbonell, va ser la defensada en tot moment per Sílvia Burjachs, que ahir va exercir de guia en repre-sentació d’Àgora Serveis Culturals.

PALAMÓSJOSEP PASTELLS

58 DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara esports

Esports

ADRIANO I DOUGLAS, AMB UNA SOBRECÀRREGA A més de Rafinha i Neymar, el Barça tindrà dues baixes més a Ipurua. Adriano es perdrà el partit per una sobrecàrrega als adductors de la cuixa dreta, mentre que Douglas serà baixa per una sobrecàrrega al quàdriceps de la cama esquerra.

Luis Enrique Entrenador del Barça

“De moment està tot molt ben enfocat de cara a aconseguir títols, però ara queda el més difícil, que és el tram final i decisiu de la temporada. Avui serà complicat”

L’ex del Sevilla es perdrà el partit contra l’Eibar per una sobrecàrrega als adduc-tors de la cuixa dreta, mentre que l’ex del São Paulo serà baixa per culpa d’una sobrecàrrega muscular al quàdriceps de la cama esquerra.

A més de Rafinha, que encara no està disponible tot i que va ampliant la seva participació en els entrenaments, el Barça manté els dubtes de Rakitic i Bus-quets. El croat arrossega molèsties a l’empenya del peu dret, per culpa d’una contusió que es va fer contra el Rayo, i el de Badia no roda fi del pubis.

Tampoc l’Eibar podrà comptar amb tots els seus efectius, i Mendili-bar ha preparat el partit amb la certe-

sa de tenir cinc bai-xes: la del sancio-nat Lillo, i les dels lesionats Keko Gontán, Jota Pele-teiro, Borja Ekiza i Jaime Jiménez.

La mala ratxa dels guipuscoans en

aquesta segona volta, en què han sumat només 3 dels últims 21 punts, però, és el principal contratemps per als locals, que han començat a sentir la pressió del fantasma que els va acabar abocant al descens la temporada passada, després d’una primera volta espectacular en el seu debut a l’elit del futbol espanyol.

Un descens rectificat Va ser als despatxos, i per la decisió ad-ministrativa de fer baixar a Segona l’Elx pels seus milionaris deutes amb Hisen-da, que l’Eibar, que havia acabat divuitè amb 35 punts, va poder mantenir-se a Primera. L’equip que llavors entrena-va Gaizka Garitano va perdre la catego-ria en l’última jornada, per culpa del Barça. Culpa indirecta. El 2-2 dels cata-lans contra el Deportivo de la Corunya al Camp Nou va provocar un empat múltiple que va resoldre’s en contra d’un Eibar amb el goal average perdut amb els gallecs. “Vam competir al mà-xim. Tenim la consciència ben tran-

Repte hostil per a un líder

concentratLa visita a Ipurua, un dels camps més difícils

de la Lliga, demana una versió exigent del Barça

De motivacions n’hi ha infinites, però sempre costa trobar l’adequada cada dia. Per això són complicades les com-peticions de resistència, com la Lliga, i Luis Enrique fa mesos que treu pit de la capacitat gairebé marciana que té el seu Barça d’exigir-se la millor versió diu-menge, dimecres i diumenge, sense pausa ni concessions. Fins i tot en els escenaris menys glamurosos, els que acostumen a encallar-se als equips grans, com podria ser la visita a Eibar d’aquesta tarda (16 h, C+Liga) per a aquest Barça de rè-cord que ja fa 35 partits que no perd. “Una dinàmica po-sitiva ajuda a afron-tar millor els par-tits”, admetia un tècnic que veu els horitzons de final de temporada “ben definits” però que manté l’alerta fins a concretar els títols que els aficionats ja tenen la temptació de celebrar.

Res està tancat, ara s’enceta la part “més difícil” de la temporada i, per a l’asturià, el més important és que la plantilla mantingui la concentració en els objectius comuns. Aquesta és l’ac-titud que li detecta a Leo Messi, espe-cialment en ratxa des que ha començat el 2016, i també a Luis Suárez, compro-mès amb l’equip encara que lluiti en pa-ral·lel pel repte d’intentar ser pitxitxi. L’argentí i l’uruguaià hauran d’assumir tot el protagonisme ofensiu a Ipurua, on no hi serà Neymar, que va veure la cin-quena targeta groga dijous a Vallecas contra el Rayo. Munir sembla el més ben situat per ocupar la tercera posició de l’atac blaugrana.

La de Neymar no serà l’única baixa que tindrà Luis Enrique, que, després de l’entrenament d’ahir a la tarda, va haver de descartar també Adriano i Douglas.

BARCELONANATALIA ARROYO

arribat aquest estiu procedent de Sara-gossa), encara que el conjunt basc con-tinua sent una de les “sorpreses agrada-bles” de la temporada, gràcies al seu joc directe i contundent, especialment fort quan juga com a local.

Un dels millors locals de la Lliga Els blaugranes han sumat a la seva ter-ra 24 dels 36 punts que tenen i al seu es-

tadi encaixen menys d’un gol per partit, una dada que es dobla quan actua com a visitant. Avui intentaran exhibir, doncs, la seva versió més consistent. “Es-perem poder tute-

jar-nos amb el Barça i que no marxin com si res”, anunciava Mendilibar, un tècnic que habitualment ha plantejat

quil·la”, deia Luis Enrique, sense fer gran una bola que amenaça de maximit-zar un ambient d’hostilitat a Eibar, on es va lamentar la falta de contundència del campió de Lliga en l’últim dia de competició.

Aquest ambient previsiblement més calent del normal serà un dels pocs ele-ments que lliguin la temporada passada amb aquesta. Luis Enrique va admetre ahir que el duel de l’any passat pot ser-vir de referència –és, de fet, l’únic precedent del Barça a Ipurua–, tot i que va matisar que les coses han canviat molt a Eibar. Hi ha nou tècnic (José Luis Mendilibar) i un altre perfil de futbolistes (sobretot, la presència del golejador Borja Bastón,

36 Si el Barça esquiva la derrota, igualarà el rècord del Milan de Capello del 93

0,93 L’Eibar encaixa menys d’un gol per partit quan juga al seu estadi

59ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 esports

ESTADI: Ipurua

(Eibar)

ÀRBITRE: Undiano Mallenco

(Comitè Navarrès)

HORARI: 16.00 h

(C+ Liga)

JORNADA: 28

EibarENTRENADOR: José Luis Mendilibar

Riesgo; Capa, Pantic, Ramis, David Juncà; Escalante, Dani Garcia; Saúl Berjón, Sergi Enrich, Inui; Borja Bastón

JUGADORS

BarçaENTRENADOR: Luis Enrique Martínez

Bravo; Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba;

Sergi Roberto, Arda, Iniesta; Messi, Suárez, Munir

JUGADORS

Eibar, la història d’un miracle calculat fins a l’últim detall

Tot i que molts cops cal fer-ho, com l’es-tiu del 2014, quan l’Eibar va comprar –per celebrar l’ascens– al Barça el con-feti blaugrana encarregat per la directi-va de Bartomeu per celebrar una Lliga que no va arribar mai, la que els culers van perdre amb l’Atlètic.

“Només s’ha pagat pel traspàs d’Inui”, explica el president, en referèn-cia al japonès provinent de l’Eintracht de Frankfurt, que va costar 300.000 eu-ros. Fran Garagarza, el director espor-tiu, ha aixecat un equip que viu tranquil amb cessions i jugadors que han acabat contracte i no han costat ni un euro. “Hem de ser capaços de competir espor-tivament i mantenir-nos, però hem vist massa casos de clubs que es gasten molts milions per intentar no baixar, però cauen a Segona i, llavors, queden arruïnats. Tenim clar que un dia toca-rà baixar”, diu Aranzábal, que va arribar a la presidència l’any 2009 quan tenia

tot just 35 anys. El primer any un gol del Sabadell els va deixar sense as-cens a Segona A. Però l’equip va reac-cionar i es va convertir en l’equip d’una població més petita que ha ar-ribat mai a Primera, amb 27.000 ha-bitants, i supera així l’Extremadura.

El pressupost de l’Eibar no arri-ba als 10 milions d’euros, s’ha fet pocs canvis a l’estadi i no té cap equip filial, un cas únic a Primera. “Tenim una xarxa de clubs amb con-tractes firmats a la zona”, explica Aranzábal, que aplica els conceptes que va aprendre a Deusto. Gestiona el club com una empresa, amb un projecte econòmic que preveu tots els escenaris, també el descens. Se-gons Aranzábal, el club hauria de fer seu el lema que tenia la fàbrica d’ar-mes la ciutat des de sempre: “Gure gero, gura gara”. Som el desig de continuar sent.e

Mendilibar, el tècnic de l’Eibar, va arribar al club basc per agafar el relleu de Gaizka Garitano. JAVIER ETXEZARRETA / EFE

El president del club, doctorat en econòmiques, manté el club sense deutes

“Eibar és en una zona on sempre s’ha treballat de valent”, diu Alex Aranzábal, un dels presidents més joves de Prime-ra, amb 42 anys. Llicenciat en econòmi-ques a la Universitat de Deusto, Aranzá-bal no és un president com els altres. Es-colta Lou Reed i Nirvana, admira Stan-ley Kubrick, llegeix llibres de Borges i visita les obres d’Antoni Gaudí abans d’un partit al Camp Nou. Al seu perfil de les xarxes socials es defineix senzilla-ment com “uno de Eibar”, però ja no és un més de la ciutat. És el president del club més sorprenent de Primera.

Eibar, al llindar entre Biscaia i Gui-púscoa, ha sigut des de fa dècades una zona industrial. Una zona obrera on es va proclamar la Segona República Es-panyola sense esperar els altres muni-cipis. El 14 d’abril del 1931, a dos quarts de set del matí, la gent d’Eibar va his-sar la bandera tricolor al seu ajunta-ment, a tot just cinc minuts caminant del camp d’Ipurua. Bé, llavors Ipurua encara no existia. Ni el club, fundat el 1940 sobre la base d’altres equips ama-teurs vinculats a la famosa fàbrica d’ar-mes de la ciutat. Llavors la gent d’Ei-bar, quan pensava en futbol, pensava en l’Athletic, malgrat que la ciutat que-da a Guipúscoa. De fet, quan va néixer, l’Eibar vestia com l’Athletic, com el germà gran. Però a Eibar els agrada anar per lliure.

“La fàbrica va ser l’ànima de la ciutat durant dècades. Ens agrada pensar que ara el cor és el club”, diu Aranzábal, que admet que el Barça no serà ben rebut, malgrat que l’Eibar deu els actuals co-lors blaugranes a l’equip català, ja que una donació de samarretes del Barça gestionada per la Federació de Guipús-coa als anys 40 els va vestir de blaugra-na. I el Barça solia caure bé, però l’últi-ma temporada l’Eibar va baixar a Sego-na després de l’empat del Deportivo al Camp Nou. “Va ser inevitable que molts aficionats es queixessin per la manera de jugar del Barça, que ja no s’hi jugava res, quan estava guanyant per 2-0”. Aranzá-bal, però, prefereix no pensar-hi gaire, en tot plegat, ja que el descens adminis-tratiu de l’Elx va permetre als bascos continuar a Primera i consolidar un mo-del basat, bàsicament, a no gastar gaire.

BARCELONATONI PADILLA

Messi intentant una volea davant l’admiració dels seus companys

en un entrenament. QUIQUE GARCÍA / EFE

partits agressius quan s’hi ha enfrontat. Pressió alta, desig d’incomodar el joc blaugrana orientant-lo lluny del centre, i una aposta clara per les transicions rà-pides al contraatac. “Serà difícil, com tots els partits que juguem fora de casa”, reconeixia Luis Enrique.

Les dinàmiques són oposades i men-tre el Barça busca la seva 36a jornada sense perdre –que l’igualaria amb el Mi-lan de Fabio Capello del curs 1992-1993–, l’Eibar intentarà augmentar el percentatge de puntuació en la segona volta, en què ronda el 14% que el va fer punxar l’any passat, quan va completar una fluixíssima segona volta amb 8 dels 57 punts aconseguits. Ara, i després d’un inici de campanya que el va tenir ins-tal·lat en places europees amb 33 punts, torna a mirar de reüll el descens. “Seran especialment perillosos”, intuïa Luis Enrique. Ipurua ampliarà l’efecte.e

60

esports DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

El triple càstig al porter que comet penal, suprimitdonar posteriorment el terreny de joc. Això evitarà que l’infractor competei-xi amb avantatge numèric.

A més, Infantino defensa que cal co-mençar a utilitzar el vídeo per ajudar els àrbitres, un dels temes tractats a Cardiff. “Estem oberts a concretar me-sures i passos per mostrar que ha co-mençat una nova era a la FIFA i a la IFAB”, va dir, i va afegir que es crearà un protocol per poder introduir, de for-ma experimental durant un període de dos anys, l’ús del vídeo pels àrbitres. “Hem de valorar l’impacte que l’ús de la tecnologia té sobre el desenvolupa-ment del joc. Hem de valorar què és el millor per al futbol. Hem de fer proves per saber si hem d’aplicar-ho o no. Hem de liderar una discussió, no bloquejar-la”, va afirmar.e

FUTBOL INTERNACIONAL

El nou president de la FIFA, el suís Gi-anni Infantino, ja treballa fort. Infan-tino va ser a Cardiff (País de Gal·les) per participar en la reunió general anual de l’IFAB, l’òrgan encarregat de determi-nar les regles de joc del futbol. Hi va anunciar canvis significatius en el regla-ment, especialment la supressió, amb condicions, del triple càstig als porters que fan falta dins de l’àrea –penal, ver-mella i suspensió–. En la roda de prem-sa posterior a la reunió general anual de l’IFAB, Infantino va explicar que, en aquelles accions en què el porter o el de-fensa cometin una falta dins de l’àrea quan intentin disputar la pilota al juga-

BARCELONAT.P.

dor rival, “no serà targeta vermella, si-nó groga”. Sí que es mantindrà l’expul-sió per vermella directa en accions vi-olentes o en què no hi hagi opció de dis-putar la pilota. “Però en aquelles en què, per exemple, el porter salti a buscar la pilota i colpegi el rival, serà penal i tar-geta groga”, va dir Infantino. La modifi-cació de la norma del triple càstig es po-dria produir “a primers de juny”, per la qual cosa s’aplicaria a l’Eurocopa de França o a la Copa Amèrica Centenari de l’estiu que ve. A la reunió també va decidir-se que, en el servei de centre del camp, la pilota es podrà moure en qual-sevol direcció i no necessàriament cap endavant, així com que un jugador le-sionat en una acció en què l’àrbitre ha-gi mostrat targeta podrà rebre una aten-ció mèdica ràpida sense haver d’aban-

Cristiano silencia els xiulets amb quatre gols al Celta (7-1)

tre el portuguès i part de l’afició blan-ca. “És un públic exigent, que vol més dels seus jugadors, però això és bo”, completava el francès, satisfet amb els seus homes.

Demanen la dimissió de Florentino Cristiano, però, no va ser l’únic ase dels cops del Bernabéu, que va exhibir du-es pancartes crítiques. “Escolti l’estadi i dimiteixi, Florentino”, deia una que va ser retirada per la seguretat privada del club. No va patir el mateix destí una al-tra, crítica amb l’equip, que parafrase-java Di Stéfano: “Per portar aquest es-cut, cal suar la samarreta”.e

Cristiano va celebrar amb aquest gest el tercer dels quatre gols anotats al Celta, que el situen, amb 27 gols, com a màxim golejador de la Lliga. JUANJO MARTÍN / EFE

El portuguès dedica gestos provocadors a l’afició, crítica amb ell i Florentino

FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

“Ningú no pot dubtar de Cristiano”, re-sumia sobre la gespa del Bernabéu Lu-cas Vázquez. Amb xiulets al portuguès i pancartes contra l’equip i el president va començar un Madrid-Celta que va acabar amb golejada contundent en una segona part festiva per als blancs i per a la seva principal estrella, que va pas-sar de detestat a estimat en 26 minuts, el temps que va tardar a anotar quatre gols. En el mateix temps, el Celta es va anar difuminant, deixant en un no res una admirable primera part en què no-més li va faltar el gol.

D’ocasions no els en van faltar, als vi-guesos, superiors en un primer temps en què Aspas va estavellar un remat de cap al travesser i just després va perdo-nar el gol en rematar al cos de Keylor. El Celta, incisiu i insistent, va començar governant un partit amb alternatives que va marxar al descans amb un gol de Pepe de cap a la sortida d’un córner.

En la represa, el guió del partit va capgirar la dinàmica inicial, i es va pas-sar del patiment blanc a un autèntic fes-tí. Tot va començar amb uns nombrosos i sonors xiulets a Cristiano, que van tro-bar una primera resposta en una desa-fiant mirada cap a la grada. Picat, el por-tuguès va decidir posar-se l’equip a l’es-quena i va resoldre amb un pòquer ful-minant: un xut llunyà –que va celebrar amb un gest adreçat al públic, posant-se les mans a les orelles–, un tir de falta, un remat a porteria buida i un cop de cap. A la festa de Cristiano també s’hi van apuntar Jesé i Bale, que van arrodonir la golejada. Abans, Aspas havia anotat un testimonial 3-1 en un contraatac.

“Els xiulets són part del futbol, no xiulen només a Cristiano”, valorava el tècnic blanc Zinedine Zidane, que va voler treure ferro a la tensa relació en-

BARCELONAROGER REQUENA

Reial Madrid 7

Celta 1 Reial Madrid: Keylor; Carvajal (Marcelo, 77’), Ramos, Pepe, Da-nilo; Kovacic, Casemiro, Isco (Bale, 65’), Lucas Vázquez, Mayo-ral (Jesé, 70’) i Cristiano. Entrenador: Zinedine Zidane

Celta: Rubén; Jonny, Mallo, Sergi Gómez, Planas; Wass (Beau-vue, 77’), Marcelo Díaz, Orellana, Pablo Hernández (Radoja, 35’), Nolito i Aspas (Guidetti, 67’). Entrenador: Eduardo Berizzo

Gols: 1-0 Pepe (40’), 2-0 Cristiano (49’), 3-0 Cristiano (57’), 3-1 Aspas (61’), 4-1 Cristiano (64’), 5-1 Cristiano (75’), 6-1 Je-sé (77’), 7-1 Bale (80’).

Àrbitre: Gil Manzano (Comitè Extremeny)

Targetes grogues: als locals Pepe i Danilo i als visitants Jonny, Orellana i Nolito.

Targetes vermelles: Cap.

Estadi: Santiago Bernabéu. 80.000 espectadors

La persecució de l’Atlètic al líder, a prova a Mestalla

Futbol

La fortalesa a casa d’un irregular València pot decidir aquest vespre (20.30 h, C+ Partidazo) els objec-tius pels quals lluiti l’Atlètic de Ma-drid fins a final de temporada. L’es-tadi valencianista era un fortí fins la setmana passada: només hi havia guanyat l’Sporting. La golejada de l’Athletic, però, ha omplert de dub-tes els de Neville, que tot i allunyar-se de la zona baixa encara miren de lluny les posicions europees. L’At-lètic, per tant, no té marge d’error davant d’un Barça que és a vuit punts. A favor, els madrilenys tin-dran un Oblak en forma que no ha encaixat cap gol en els últims cinc partits i és, de llarg, el porter menys golejat de la Lliga.

El Las Palmas assalta el Madrigal Un solitari gol del defensa David García, capità del Las Palmas, va servir als canaris per sumar al Ma-drigal el tercer triomf consecutiu, que l’allunya a quatre punts del des-cens (0-1). El Vila-real va acabar el partit amb tres davanters però no va poder superar la defensa canària i va sumar la segona derrota com a local de la temporada.

Fernando Torres durant un entrenament. ZIPI / EFE

enbreu

EQUIP PT

1 Barça 69

2 Atlètic de Madrid 61

3 Reial Madrid (+1) 60 4 Vila-real (+1) 53 5 Sevilla (+1) 45

6 Celta (+1) 42

7 Athletic Club 41

8 Eibar 36

9 València 34

10 Reial Societat 34

11 Deportivo (+1) 33

12 Màlaga (+1) 33

13 Betis 31

14 Las Palmas (+1) 30

15 Espanyol 28

15 Getafe (+1) 27

16 Rayo Vallecano 26

18 Granada 26

19 Sporting 24

20 Llevant 20

Classificació

Lliga BBVA - 28a jornada Reial Madrid - Celta de Vigo 7 - 1

Vila-real - Las Palmas 0 - 1

Getafe - Sevilla 1 - 1

Deportivo - Màlaga 3 - 3

Betis - Granada 12.00

Eibar - Barça 16.00

Reial societat - Llevant 18.15

Sporting - Athletic Club 20.30

València - Atlètic de Madrid 20.30

Espanyol - Rayo Vallecano Demà 20.30

Resultats

61ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

62

esports DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

El Girona guanya el Mirandés i s’acosta al ‘play-off’

Segona Divisió

El Girona va derrotar el Mirandés a Montilivi (2-0) i des de l’últim par-tit del 2015 no perd com a local. L’equip visitant, rival directe en la lluita per ser al play-off d’ascens, va enfonsar-se a la segona part. Al mi-nut 48, a la sortida d’un córner, Ki-ko Olivas va fer el primer gol. A vint minuts d’acabar el partit un xut de Cristian Herrera va tocar al cos d’un defensa i la pilota va acabar entrant a la porteria per fer pujar el 2-0.

enbreu

Al Llagostera se li escapa la victòria a casa de l’Elx

Segona Divisió

El Llagostera va deixar de ser cuer després d’empatar al camp de l’Elx en un partit en què els tres punts van ser més a prop que mai gràcies a un gol al minut 66. Una mala deci-sió entre José Ángel i el porter Ja-vi Jiménez la va saber aprofitar Querol. Sergio León, però, va supe-rar la defensa del Llagostera a cinc minuts del final. El Nàstic, per la se-va banda, visita el camp de l’Alcor-cón buscant mantenir-se en la zona que donaria dret a jugar el play-off d’ascens a Primera.

EQUIP PT

1 Leganés (-1) 49

2 Alabès (-1) 48

3 Oviedo 46

4 Còrdova 46

5 Nàstic (-1) 43

6 Osasuna 43 7 Saragossa (-1) 41

8 Alcorcón (-1) 41

9 Girona 40

10 Mirandés 40

11 Elx 40 12 Lugo 39

13 Valladolid (-1) 38

14 Tenerife (-1) 36

15 Numància (-1) 35

16 Mallorca (-1) 30

17 Ponferradina (-1) 28

18 Osca (-2) 27

19 Albacete (-1) 26

20 Almeria (-1) 26

21 Llagostera 22

22 Bilbao Athletic 21

Classificació

Lliga Adelante - 28a jornada

Girona - Mirandés 2 - 0

Elx - Llagostera 1 - 1

Mallorca - Oviedo 1 - 0

Bilbao Athletic - Còrdova 1 - 2

Lugo - Osasuna 2 - 0

Alabès - Saragossa 12.00

Tenerife - Almeria 17.00

Valladolid - Osca 17.00

Alcorcón - Nàstic 17.00

Ponferradina - Numància 17.00

Albacete - Leganés 19.15

Resultats

El Leicester amenaça de fer saltar la banca a la Premier

que va costar mig milió d’euros i ara és observat en directe per vistaires del Bar-ça i l’Atlètic. El Leicester, a més, rep la pròxima jornada un històric, el Newcastle, en zona de descens. I somia, perquè els rivals punxen.

Sí, l’Arsenal va sortir viu de White Hart Lane en un derbi londinenc intens marcat pel domini del Tottenham (2-2). Els pupils d’Arsène Wenger van acon-seguir un punt valuós jugant amb un ho-

me menys, però aquest empat, en el fons, castiga els dos equips. Ramsey, amb un bonic gol d’esperó, havia fet el 0-1, però a la segona part la vermella a Coquelin va obrir les portes als homes de Pochettino. Toby Alderweireld va empatar i el golejador local, Harry Ka-ne, va inventar-se un preciós gol per fer el 2-1, resultat que situava els spurs em-patats amb el Leicester amb un partit més. Però Alexis Sánchez va empatar amb un gol cantat més a Leicester que a l’Emirates.

El Manchester City, després de go-lejar un Aston Villa destinat al descens (4-0), segueix quart a dos punts de l’Ar-senal i per davant del sorprenent West Ham. Els hammers van guanyar 2-3 al camp de l’Everton.e

Mahrez aixecat pels seus companys després de marcar el gol del triomf del Leicester a Watford. EDDIE KEOGH / REUTERS

Quan falten 9 jornades lidera la lliga per davant de rivals amb més recursos

PREMIER LEAGUE

Falten 9 jornades de la Premier i el mo-dest Leicester City somia a destrossar tots els pronòstics. L’equip de Claudio Ranieri va imposar-se per 0-1 al camp del Watford gràcies a un gol de Mahrez i li treu 5 punts al segon classificat, el Tottenham. A la Premier, la lliga més ri-ca del món, el cinquè equip amb menys recursos econòmics s’acosta al títol de lliga aprofitant les relliscades del Chel-sea o el Manchester United, que lluiten per entrar a Europa, els dubtes d’un Manchester City perdut a la quarta po-sició i l’empat dels seus dos rivals direc-tes, el Tottenham i l’Arsenal. Al derbi del nord de Londres, aquests dos eterns enemics van empatar a dos, i unes hores més tard el Leicester no va fallar a Wat-ford i s’escapa a cinc punts dels homes de Pochettino, que són segons, a vuit de l’Arsenal i a deu del City. “Ningú podia imaginar que arribaríem aquí. Però ja que hi som, toca donar-ho tot”, deia el veterà Ranieri, que, després de fracas-sar amb la selecció grega, amb la qual no va poder derrotar ni les illes Fèroe, va arribar per la porta del darrere a una lli-ga que ara lidera.

Amb 60 punts, el Leicester ja porta, quan falten 9 jornades, més punts que en la seva millor temporada, la 1999/2000, quan en van sumar 53. Era una època daurada en què el tècnic nord-irlandès Martin O’Neill els va donar dues Copes de la lliga i el debut a Europa. Malgrat que el Leicester ingressa més diners que l’Espanyol o l’Athletic de Bilbao gràci-es als drets televisius anglesos, a la lliga és un modest. El seu màxim golejador, Vardy, jugava a cinquena divisió ara fa cinc anys, amb el Fleetwood Town. Te-nia 23 anys. Ara és el màxim golejador de la lliga amb 19 gols. L’estrella, però, és l’algerià Mahrez, autor del gol a Watford,

BARCELONAT.P./G.R.

El Bayern celebra un empat amb gust de glòriacamí ben aclarit cap al títol. El ritme va ser trepidant. El Dortmund va defen-sar-se per sorpresa amb cinc homes, pe-rò va ser molt elèctric en les transicions. Mkhitaryan va accelerar contracops que van caure en la pell del Bayern com si fossin fuetades. Reus, Aubameyang i Durm van amenaçar alhora que el jove Kimmich s’agegantava com a central de circumstàncies del Bayern. Igualment, en una contra de Douglas Costa, amb tot a favor, el conjunt bavarès hauria pogut marcar. Müller, Vidal i Robben van dis-posar de bons remats abans del descans. A la represa, els de Guardiola van créi-xer en autoritat i van tenir, amb un xut de Vidal que va acabar al travesser, la millor opció. El Bayern va acabar jugant molt bé i va acabar celebrant un empat amb gust de glòria.e

Guardiola xerrant amb Kimmich al final del partit. WOLFGANG RATTAY / REUTERS

LLIGA ALEMANYA

Al Westfalenstadion de Dortmund és fàcil que el foraster se senti engabiat. El mur groc de la grada sud, la tribuna amb localitats de peu més gran d’Europa, in-timida. Aquest colós de formigó i entu-siasme d’acer ha guanyat partits, ha re-sistit cruels derrotes, ha forjat herois i ha viscuts cites per a la història com les d’ahir. Pocs empats a zero poden ser tan espectaculars, però Dortmund i Bayern es van exhibir en el que va acabar sent un anunci publicitari immillorable per a la Bundesliga. El campionat queda ara més a prop del conjunt de Guardiola. Els seus cinc punts d’avantatge a falta de nou jornades deixen als bavaresos un

DORTMUNDISAAC LLUCH

Claudio Ranieri ENTRENADOR DEL LEICESTER “Ningú hauria pogut imaginar que arribaríem fins aquí, ara cal lluitar”

63

esportsara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Emotiu epíleg del geni de Vic

“El geni de Vic pertany a una cate-goria especial de jugadors. He vist pocs jugadors amb tant talent com Raül Ló-pez. Quan vaig jugar de base a Bilbao, vaig disfrutar-lo i patir-lo a parts iguals durant un any sencer, ja que em toca-va defensar-lo als entrenaments. És potser el jugador que més admiro”, re-coneix Roger Grimau, exjugador.

Carlos Arroyo, base del Barça Lassa, va coincidir amb Raül López als Utah Jazz. “Ens entenem molt. És un xaval excel·lent i li tinc un gran respecte. A la NBA no va tenir sort amb les lesions, pe-rò va continuar aixecant-se davant les adversitats. Vam aprendre junts i vam tenir molta química”, confessa Carlos Arroyo. “Em queda un regust molt po-sitiu de la meva experiència als Estats Units, no és fàcil poder arribar a jugar a la NBA. Ara hi ha més gent que mar-xa, però a la meva època tan sols hi ha-

vien anat dos jugadors espanyols. Era un somni que havia tingut des de sem-pre i vaig poder fer-lo realitat”, explica Raül López. “Es necessita una mica d’adaptació, però al final tot és bàsquet. Quan estàs adaptat a l’equip, tens els teus minuts i trobes el teu espai, no hi ha tantes diferències. Si no domines l’an-glès, al principi costa comunicar-te i tot es complica més. El primer any se sol fer llarg perquè la càrrega física és molt im-portant, amb més partits dels que estàs acostumat a jugar”, afegeix el català, un dels últims exponents de l’ofici de ba-se pur. La seva, la de director de joc clàs-sic, és una professió en greu perill d’ex-tinció en un context de bàsquet modern que demana jugadors més polivalents i versàtils.

Els tres equips catalans, a casa El Barça Lassa rep aquesta tarda (18 ho-res, Teledeporte) l’Unicaja en un duel entre conjunts necessitats de victòries per apujar la seva autoestima. L’ICL Manresa i el Fiatc Joventut també com-peteixen a casa. L’equip d’Ibon Navar-ro juga contra el Rio Natura Monbus Obradoiro (19 hores, Canal+ Deportes) i el de Salva Maldonado, contra el Ba-loncesto Sevilla (12.30 hores, Canal+ Deportes).e

Raül López, base català del Dominion Bilbao Basket, va anunciar dijous que es retirarà quan acabi aquesta temporada. ACB PHOTO

Raül López encara els últims partits de la seva carrera com a jugador

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

“Sense lesions i sense Pau Gasol, Raül López hauria sigut el millor jugador es-panyol de la història”. La frase és de Charly Sainz de Aja, l’entrenador que l’any 1999 va dirigir la mítica generació del 80 a guanyar el Mundial júnior de Lisboa, i serveix per posar en context la trajectòria del base català, que dijous va anunciar que es retirarà quan acabi la temporada. Les lesions, el mateix mal-decap que ha limitat la seva carrera, han avançat una decisió que els aficionats intuïen ja com a pròxima. El jugador de Vic començarà aquesta tarda, quan el Dominion Bilbao Basket jugarà contra el Laboral Kutxa (19.30 hores, Canal+ Deportes), a acomiadar-se d’una Lliga Endesa que ja el troba a faltar.

BARCELONAÀLEX GOZALBO

El Sant Andreu es cola a la final de la Copa del Rei

Waterpolo

L’Atlètic Barceloneta defensarà avui (15.30 hores, Esport3 i Teledeporte) el títol de la Copa del Rei de water-polo contra el CN Sant Andreu. La fi-nal es disputarà a les Piscines Carles Ibars de Sabadell. L’equip de Chus Martín, que ahir es va desfer del CN Terrassa (9-6), buscarà el seu 12è tí-tol. El seu rival serà el CN Sant An-dreu, que va superar el Real Canoe en una semifinal duríssima (7-6). “En il·lusió ningú ens guanya”, diu el tècnic Xavier Julià.

Xavier Julià, entrenador del CN Sant Andreu. RFEN

enbreu

La sincronitzada espanyola es pot quedar sense Jocs

Natació

L’equip espanyol de natació sincro-nitzada, amb vuit nedadores catala-nes, podria quedar-se fora dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Les no-ies que entrena Esther Jaumà van acabar ahir en cinquè lloc en la pri-mera jornada del Preolímpic, que acabarà avui a la mateixa piscina on es farà la competició olímpica. No-més els tres primers classificats en aquest campionat obtindran bitllet per al gran esdeveniment esportiu d’aquest estiu.

L’equip espanyol, en acció a Rio de Janeiro. GUSTAVO OLIVEIRA / EFE

Victòria del Vic i derrota del Moritz Vendrell a Europa

Hoquei sobre patins

El CP Vic va derrotar per 2-1 els ita-lians del Forte dei Marmi en l’ana-da dels quarts de final de la Lliga Europea gràcies a dos gols de Cris-tian. El Moritz Vendrell va caure per 3-5 contra el Benfica i el Barça rep avui el Liceo de la Corunya (11.30 h). A la Copa de la CERS, el Vilafranca jugarà la final four des-prés de derrotar per 3-1 el Reus.

Pérez de Vargas porta el Barça als quarts de finalment d’Andy Schmid, els alemanys van capgirar el partit (9-10) després de reen-ganxar-s’hi amb un parcial de 0-3.

Però Pérez de Vargas no estava dis-posat a mantenir la tensió i l’emoció fins al tram calent. L’internacional amb Es-panya va abaixar la persiana i va trencar l’embranzida del bloc de la Bundesliga, que no va sumar gols durant els primers 9 minuts de la segona part (20-13), ara sí tenyida de blaugrana. Ni l’entrada del geni Uwe Gensheimer, que va debutar al minut 15 de la segona, va fer perillar la victòria culer, indiscutible després de 6 gols de Kiril Lazarov. “Estic molt or-gullós dels meus jugadors. Sempre es-tan disposats a trencar-se la cara”, de-ia Pascual. Els quarts, la batalla a doble partit abans de gaudir un any més de Colònia, esperen.e

Víctor Tomás atacant contra el Rhein-Neckar. EFE

HANDBOL - LLIGA DE CAMPIONS

El Barça Lassa d’handbol ja és a quarts de final de la Lliga de Campions. El vi-gent campió de la competició continen-tal va tancar ahir la fase de grups com a líder del grup B després de batre el Rhe-in-Neckar Löwen (26-20) amb un enor-me Gonzalo Pérez de Vargas. El toledà, amb 22 aturades, va ser el líder dels blau-granes, capaços de llegir el plantejament rival amb tres dels seus titulars a la ban-queta. Davant d’un 6:0 obert, els de Xa-vi Pascual van obrir escletxa (5-3) amb els gols de Wael Jallouz (6) i traient pe-troli de la seva potència a la contra. Amb les intervencions de Borko Ristovski i l’entrada d’Ekdahl Du Rietz i especial-

BARCELONAGONZALO ROMERO

Roger Grimau EXJUGADOR “El geni de Vic pertany a una categoria especial de jugadors. He vist pocs jugadors amb tant talent com Raül López. Quan vaig jugar de base a Bilbao, vaig disfrutar-lo i patir-lo a parts iguals durant un any sencer” Carlos Arroyo BASE DEL BARÇA LASSA “Ens entenem molt. És un xaval excel·lent i li tinc un gran respecte. A la NBA no va tenir sort amb les lesions, però va continuar aixecant-se davant les adversitats. Vam aprendre junts i vam tenir molta química”

64mèdia

DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

06.00 Notícies 3/24.09.55 Tresors del món,

patrimoni de la huma-nitat (Sèrie docu-mental).

10.10 Signes dels temps (Religiós). Llars del Seminari: Després de tres anys de reunions, esforços i reformes, les Llars del Seminari de Lleida ja són una realitat.

11.00 Missa conventual de Montserrat (Religiós).

12.15 Rex, un policia dife-rent (Sèrie). Amnèsia: A l’Hotel Ambrosia tothom espera impa-cient l’arribada d’una top-model. Potser per això ningú sent cap discussió, ni cap tret, però quan una noia cau daltabaix salten les alarmes.

13.05 Crackòvia (Humor). 13.40 Polònia (Humor). 14.15 Tot un món

(Reportatges). Els suplicants: Christina Schmutz va arribar des d’Alemanya amb una beca d’un any i ja en fa setze que viu a Catalunya. Aquí treballa com a traductora, docent i directora de teatre.

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 APM? Extra (Humor).

Aquesta setmana, el programa ofereix l’oportunitat d’aprendre idiomes: es fa un recull

TV3

científic ha utilitzat òrgans d’animals per reconstruir el seu cos destrossat.

20.00 Murdoch mysteries (Sèrie). Veus (T4): Investigant l’assassinat d’un sacerdot en un convent, el detectiu Murdoch es retroba amb la seva germana, la Susannah, que ara és la reverenda mare del convent.

21.00 Telenotícies vespre. 21.55 30 minuts

(Reportatges). El frau del dièsel: El cas Volkswagen ha destapat el frau de les emissions dels motors dièsel. El gegant de l’automoció europea va optar per manipular el programari dels seus cotxes per complir amb una normativa de contaminació cada vegada més estricta. El reportatge es pregunta quin futur espera al vehicle dièsel.

22.30 Afers exteriors. Inclou

Noruega i Bolívia (II).00.20 Retrats (Entrevistes). 01.10 Boulevard du palais

(Sèrie). La barriada dels culpables.

dels millors poliglots que corren per la tele-visió. A continuació, s’emet una escena eliminada del nou capítol de la sèrie Em dic Manel, que té la col-laboració del bloguer especialitzat en cuina Txaber Allué. Per la seva banda, Karlos Arguiñano (foto) deixa clar que, si no hagués estat cuiner, hauria estat sexòleg.

16.35 Tarda de cine: El

viatge. Regne Unit, 2010. Dir.: Michael Winterbottom. Int.: Steve Coogan i Rob Brydon. L’Steve és escollit pel diari The observer per fer una ruta pels millors restaurants del país, cosa que li sembla una oportunitat perfecta per viatjar amb la seva xicota.

18.40 Pel·lícula: Estic fet un animal. EUA, 2001. Dir.: Luke Greenfield. Int.: Rob Schneider i Colleen Haskell. Un policia té un accident de trànsit. Quan desperta una setmana després, descobreix que un

06.00 Mic.06.28 Les Tres Bessones.07.19 El cavaller rovellat.08.30 El Mic i els seus amics.09.00 Doraemon.10.16 L’inspector Gadget.11.00 La família del Super3.11.30 Pumpkin Reports.12.16 Zoom, el dofí blanc.13.20 El meu robot i jo.14.00 Turbo F.A.S.T.14.45 Súper 4.17.04 Una mà de contes.17.53 Les noves aventures

de Peter Pan.18.38 Les misterioses

ciutats d’or.19.25 Quin crac, l’Angelo!20.10 Tom & Jerry.21.05 Bola de drac Z. En

Freezer cau destrossat. Un altre superguerrer.

21.30 Lo Cartanyà (Sèrie).

Emissió de dos episodis: Hollywood (T2): 31 de desembre del 2005. Tot el poble està de festa al Cafè de l’Amargura celebrant l’arribada del nou any. El Cartanyà s’ennuega amb un raïm i cau desmaiat. Kinsasha (T2): La Bordonida i l’Anselmo descobreixen que el Cartanyà té un bon cop i el convencen perquè es dediqui a la boxa. Tanmateix, l’home resulta ser un fracàs al ring.

22.35 Pel·lícula: Stella cadente. Espanya, 2014. Dir.: Luis Miñarro. Int.: Àlex Brendemühl i Lola Dueñas. Novembre

del 1870. Les Corts espanyoles trien amb 191 vots Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, com a Rei d’Espanya. Gener del 1871. Amadeu de Savoia arriba a Madrid. El general Prim, el seu valedor, és assassinat. El regnat del duc és breu, de tot just tres anys.

00.30 Extres.00.35 Les aventures culinà-

ries de Sarah Wiener. Àsia. Rotlles de prima-vera al Vietnam.

01.15 La fàbrica de menjar d’en Jimmy. Què hi ha al meu entrepà?

01.45 Lo Cartanyà (Sèrie). 03.15 Cava de blues.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatTV3 22.30

‘Afers exteriors’ Miquel Calçada es desplaça, en

aquest nou capítol de la setena tem-

porada d’Afers exteriors, fins a

Noruega, un país enriquit per

l’extracció de petroli però amb una

de les inversions més fortes del món

pel que fa al desenvolupament i ús

d’energies renovables. A més,

Calçada aprofitarà la seva estada per

viure en primera persona la diada

nacional noruega, un dia en què

estarà envoltat per centenars de

nens i en què no es veuen avions ni

militars. I després TV3 recuperarà

l’episodi d’Afers exteriors a Bolívia.

elradar

Bertín Osborne no seguirà a TVE i negocia amb totes les altres cadenes

El programa amb Rajoy va ser el més vist, amb 4,3 milions d’espectadors. TVE

D’aquesta manera, TVE té una reserva de

només cinc programes pendents d’emetre,

amb convidats com Juan y Medio, Bibiana Fer-

nández, Martes y Trece i Pedro J. Ramírez

amb Agatha Ruiz de la Prada.

Osborne persegueix un contracte que li

permeti fer tot un any de programa, amb la

intenció d’allargar-lo fins a tres temporades.

“No signarem amb ningú que no garanteixi la

total independència a l’hora de fer el progra-

ma”, concloïa.

En la tuya o en la mía acumula una mitja-

na de 3,4 milions d’espectadors a Espanya i

un 18,8% de share, gairebé el doble que la

mitjana de la cadena. A Catalunya el veuen

303.000 persones de mitjana (un 11,0% de

quota de pantalla). À.G.

Televisió Espanyola perd un dels seus puntals

d’audiència. Bertín Osborne ha confirmat que

no seguirà a la televisió pública amb el seu pro-

grama En la tuya o en la mía. “No és per di-

ners”, declarava al portal Ecoteuve. El cantant

explica que el fet de no tenir garantida una

continuïtat estable a La 1 fa que perdi la pos-

sibilitat d’entrevistar personatges com Eva

Longoria, Rafa Nadal i Antonio Banderas per

la dificultat de fixar una data a llarg termini.

Osborne ha obert un torn de negociacions amb

Mediaset, Atresmedia, Movistar i algun canal

de Miami. El presentador creu que d’aquí quin-

ze dies ja sabrà quin és el nou destí del progra-

ma. Segons diverses fonts, la tornada a Ante-

na 3, que ja va ser la seva cadena durant molts

anys, és l’opció més probable.

Els actors de la sèrie ‘El comisario’ es reuneixen set anys després del final

La fotografia compartida per l’actriu Paula Echevarría. INSTAGRAM

emesa per Telecinco, a més de Paula Eche-

varría, Juanjo Artero, Ruth Gabriel, Cristina

Perales, Mar Regueras, Jaime Pujol, Patxi

Freytez, Iris Díaz i Rocío Muñoz.

La història de la retrobada neix, de fet,

també a les xarxes. Echevarría va penjar una

imatge de l’últim any de la sèrie, amb tots els

companys. “Us trobo a faltar”, deia el peu de

foto. I, dit i fet, els companys van muntar

l’àpat que ha acabat generant una imatge

compartida ja més de 20.000 vegades per al-

tres usuaris. Altres actors han compartit més

fotografies de la trobada.e

Set anys després d’abaixar el teló televisiu,

bona part dels actors de la sèrie El comisario

han protagonitzat una trobada informal que

han volgut immortalitzar a les xarxes socials.

Així, l’actriu Paula Echevarría compartia amb

els seus fans, i per extensió amb els de la sè-

rie, una fotografia en què es pot apreciar el

pas d’aquests set anys en els rostres d’alguns

dels intèrprets que van participar en aques-

ta ficció policial. Entre els actors que es po-

den veure a la instantània hi ha Tito Valver-

de, que encarnava el comissari que donava el

nom a la longeva sèrie de 12 temporades

65mèdia

ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.00 Noticias 24 horas. 08.40 Flash moda.09.00 Seguridad vital.09.30 Comando actualidad.11.50 Viaje al centro de la

tele.14.00 L’informatiu migdia. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1. 16.00 Sesión de tarde: Julia

y el oficial. Alemanya, 2014. Dir.: Thomas Kronthaler. Int.: Henriette Richter-Röhl i David Rott.

17.30 Sesión de tarde: La mujer del acantilado. Alemanya, 2013. Dir.: Dieter Kehler. Int.: Mira Bartuschek i Daniel Buder.

19.00 Sesión de tarde: Serpientes en el paraíso. Alemanya, 2013. Dir.: Heidi Kranz. Int.: Muriel Baumeister i Ralf Lindermann.

20.30 Viaje al centro de la tele.

21.00 Telediario 2. 22.05 La película de la

semana: El mensa-jero. EUA, 2013. Dir.: Ric Roman Waugh. Int.: Dwayne The Rock Johnson i Jon Bernthal. Un pare rep un cop molt dur quan condemnen el seu fill adolescent a una pena de 30 anys de presó.

23.50 Pel·lícula: Unidad de élite. EUA, 2012. Dir.: Jessy Terrero. Int.: Robert De Niro.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 BARÇA TV8 TV

06.00 Minutos musicales. 07.10 Pelopicopata.08.10 Los más...10.00 Centímetros cúbicos. 10.30 Los más...11.30 Ahora caigo.14.00 Los Simpson (Sèrie).

Emissió de dos episodis: Kent no siempre puede decir lo que quiere (T18) i Ñoño crimen perfecto (T19).

15.45 Deportes.15.55 El tiempo.16.00 Multicine: Mi dulce

Audrina. EUA, 2015. Dir.: Mike Rohl. Int.: India Eisley.

17.45 Multicine: Corazones en llamas. EUA, 2013. Dir.: Ernie Barbarash. Int.: Alison Sweeney.

19.30 Multicine: El coraje de dos madres. EUA, Regne Unit, 2013. Dir.: Phillip Noyce. Int.: Hilary Swank.

21.00 Antena 3 Noticias 2.21.45 Deportes.21.55 El tiempo.22.10 El peliculón:

Divergente. EUA, 2014. Dir.: Neil Burger. Int.: Shailene Woodley i Theo James. En un món futurista en què la soci-etat està dividida en diferents faccions, Tris Prior és advertida que és una Divergent i que no encaixa en cap grup.

00.45 Pel·lícula: Destino final. EUA, 2000. Dir.: James Wong. Int.: Devon Sawa i Ali Larter.

06.30 Malas pulgas.07.20 El zapping de

surferos.08.45 Espectaculares y

comestibles.09.30 Veterinario al rescate.12.00 Callejeros viajeros.14.00 Noticias Cuatro.14.45 El tiempo.14.55 Noticias Cuatro

deportes.15.25 Deportes Cuatro.15.45 Home cinema: Estado

de sitio. EUA, 1998. Dir.: Edward Zwick. Int.: Denzel Washington i Annette Bening. Una bomba fa saltar pels aires un autobús ple de gent a Brooklyn.

18.00 Home cinema: Stonados. EUA, 2013. Dir.: Jason Bourque. Int.: Thea Gill i Paul Johansson. A la ciutat de Boston té lloc un succés estrany: un tornado provoca el llan-çament d’unes pedres letals.

19.55 Noticias Cuatro.21.00 Deportes Cuatro.21.20 El tiempo.21.30 Los Gipsy Kings.

Els Jiménez es preparen per gaudir del certamen de Miss Gitana España. Els Salazar, acabats d’aterrar del seu viatge a Istanbul, van a ajudar a una amiga.

23.15 Cuarto milenio.03.30 Puro Cuatro.04.00 La tienda en casa.

06.50 Bestial. 07.45 Piso compartido. 08.50 Hoteles con encanto. 09.50 Frontón.11.00 Zapeando. 12.30 Top Trending Tele. 14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.15.00 La Sexta deportes.15.15 La Sexta meteo.15.30 Pel·lícula: Deep blue

sea. EUA, 1999. Dir.: Renny Harlin. Int.: Saffron Burrows i Thomas Jane. Una biòloga marina duu a terme una investigació amb taurons per trobar la cura per a les malal-ties cerebrals degene-ratives.

17.30 The Glades.20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.45 La Sexta meteo.21.00 La Sexta deportes.21.30 Salvados. Després

de la Guerra Civil espanyola, centenars de milers de presos polítics van treballar en condicions d’esclavitud en multitud de grans obres a Espanya.

22.30 El Objetivo. La qüestió de si l’esquerra suma per un pacte de Govern s’ha repetit en el debat d’investidura d’aquesta setmana. El programa analitza aquesta situ-ació.

23.30 El Club de la Comedia. 02.30 Juega con el 8.04.00 Canal Bingo.

06.30 I love TV. 07.20 Making of.07.30 Cazamariposas VIP. 08.30 Cámbiame.11.30 Got Talent España.15.00 Informativos

Telecinco.15.35 Deportes.15.45 El tiempo.16.00 Pel·lícula: La pesca

del salmón en Yemen. Regne Unit, 2011. Dir.: Lasse Hallström. Int.: Ewan McGregor i Emily Blunt. El doctor Alfred Jones treballa al Centre Nacional per al Foment de la Piscicultura.

18.00 Pel·lícula: Al borde del engaño. Canadà, 2007. Dir.: John Fasano. Int.: Cynthia Gibb i Daniel Roebuck. La Valerie i la seva filla, la Clara, sobreviuen a un acci-dent d’avió als boscos d’Alaska a mitjans d’hi-vern.

19.30 ¡Qué tiempo tan feliz! Antonio Orozco presenta Caos, el seu últim treball disco-gràfic.

21.05 Informativos Telecinco.

21.35 Deportes.21.45 El tiempo.22.00 Gran Hermano VIP

2016: el debate. 01.45 Gran Hermano VIP

2016: la casa en directo

02.45 Premier Casino: la Ruleta VIP.

05.00 Musical cities.

07.00 8 de 8. 07.30 Catalunya blues. 08.00 Televenda. 11.15 Just for laughs. 11.30 Més Arucitys. 13.50 El hamster. 16.20 Shark. 18.35 Miénteme. 21.00 8 al dia. 21.30 Comisario Montalbano. Emissió de dos episodis. El perro de terraco-ta: Un criminal fugitiu deci-deix lliurar-se al Montalbano en secret. Informa el comissari d’unes armes amagades en una cova fora de la ciutat. La cova també amaga el secret de l’as-sassinat de dos joves enterrats d’acord a un estrany ritual, pre-sumptament en els anys qua-ranta. El viaje a Tindari: El co-missari Montalbano s’enfronta a un doble misteri: l’assassinat del jove Nené Sanfilippo i la de-saparició dels senyors Griffo. 01.35 Just for laughs.

06.30 Aleix Vidal, una his-tòria de superació. 06.45 El Marcador. Cap de setmana.(R.) 11.30 El partit d’hoquei: FC Barcelona Lassa-Liceo HC. 13.15 600’’: SD Eibar-FC Barcelona (Lliga 2014/15). 13.30 Herois del planter: Xavi Hernández. 14.00 Barça a l’hora. 14.05 Roda de prem-sa de Luis Enrique. (R.) 14.30Quina penya!: PB Sant Joan de les Abadesses. 15.00 El Marcador. Cap de setmana.21.00 Quina penya!: PB SantJoan de les Abadesses. 21.30 Seguim en joc. 22.00 El partit d’hoquei: FC Barcelona Lassa-Liceo HC. (R.) 23.30 Jugadors de llegenda: Òscar. 00.00 El Marcador. Cap de setmana.(R.) 02.00 El Marcador. Cap de setmana. (R.)

07.25 Programació infan-til. 08.35 Mosaic. 09.05 Parlament. 09.40 Balears sal-vatge. 10.30 Eucaristia a la Seu de Mallorca. (R.) 11.20 Fires i mercats. 11.55 Liga Segunda División B. 14.00 IB3 Notícies migdia. Cap de setmana. 15.10 El temps migdia. Cap de setma-na. 15.15 Pel·lícula: Fantasmas del pasado. EUA, 1996. Dir.: Rob Reiner. Int.: Alec Baldwin. 17.30 Pel·lícula: Emma. Regne Unit-EUA, 1996. Dir.: Douglas McGrath. Int.: Gwyneth Paltrow i James Cosmo. 19.40 La Cara B. 20.30 IB3 Notícies ves-pre. Cap de setmana. 21.25 El temps vespre. Cap de setma-na. 21.30 Dues Voltes. 23.30 3 Generacions. 00.35 Palma pam a pam. 01.35 La fàbrica desa-pareguda.

06.10 Esport club.07.30 Temps de neu. 07.55 Km 0.08.20 Zona zàping.08.45 El mur.09.40 Esport club.11.00 Champions Magazín.11.25 European League.

Hoquei patins. FC Barcelona Lassa-HC Coinasa Liceo. Partit d’anada dels quarts de final. Des del Palau Blaugrana. En directe.

12.55 Copa EHF. Fraikin BM Granollers-SC Magdeburg. Partit de quarta jornada. Des del Palau d’Esports de Granollers. En directe.

14.30 WRC. Ral·li de Mèxic. Segona etapa.

15.00 Zona zàping.15.25 Copa del Rei.

Waterpolo. Final. Des de les Piscines Carles Ibars del CN Sabadell. En directe.

17.00 Esport club.17.25 Km 0.17.50 Hat trick Barça18.55 Lliga Segona Divisió

B. CF Reus Deportiu-Lleida Esportiu. Comentaristes: Jordi Sunyer i Jordi Gonzalvo. Des de l’Estadi Municipal de Reus. En directe.

20.45 WRC. Ral·li de Mèxic. Segona etapa.

21.15 Hat trick Espanyol. 21.50 Hat trick Total. 23.00 Hat trick Barça.00.15 Champions Magazín.

07.30 UNED. 08.00 Los conci-ertos de La 2. 08.45 Espacios naturales: huellas trashu-mantes. 09.15 Buenas noti-cias TV. 09.30 Shalom. 09.45 Medina en TVE. 10.00 Últimas preguntas. 10.25 Testimonio. 10.30 La missa en català. 11.15 Moments. 11.30 Pueblo de Dios. 12.00 Noms propis. 12.30 Tinc una idea. 13.00 Libros con uasabi. 14.00 Al punto. 14.30 Trucks. 15.05 Vive la vía. (R.) 15.35 Saber y ganar fin de se-mana. 16.20 Documenta2. (R.) 18.00 Pel·lícula: Juego de espías. 19.00 Mi familia en la mochila. 19.30 Historias del ojo clínico. 20.30 Los pequeños asesinatos de Agatha Christie. 22.00 Versión española: Todos queremos lo mejor para ella. 00.15 Música ligerísima.

#0

06.24 Nashville. 07.08 Especial Obama y Attenborough. 08.00 Un lugar llamado mun-do. 08.58 Premier League World. 09.28 NBA en acción. 10.01 Pel·lícula: Un banque-te en la basura. Canadà, 2014. Dir.: Grant Baldwin, Jenny Rustemeyer. 11.17 El origen de la mafia. Nueva York. 12.45 BBC Earth. 15.25 The Blacklist. 16 . 5 5 P re m i e r Le a g u e . West Bromwich Albion FC-Manchester United FC. Des de l’estadi The Hawthorns, West Bromwich. En directe. 19.00 Cómicos. 20.00 Tupper Late Motiv. 21.00 Ilustres ignoran-tes. 21.30 The Royals. 22.30 El día del fútbol. Jornada 28. 01.20 El origen de la mafia. Nueva York. 02.49 Nashville.

ESPORT3

07.05 Terrícoles. (R.) 07.35 Catakrac. 08.05 Tot art. (R.) 08.35 Catakrac. (R.) 09.30 Catakrac. (R.) 10.00 La carte-llera. (R.) 11.00 Slow BTV. (R.) 11.45 BTV Esports. 14.00 BTV Notícies migdia. 14.30 Monty Python’s Flying Circus. (R.) 15.05 #Selfie best. (R.) 15.35 Western: També un pistoler necessita ajuda. EUA, 1971. Dir.: Burt Kennedy. Int.: James Garner i Suzanne Pleshette. (R.) 17.05 Música moderna. (R.) 18.50 Slow BTV. (R.) 19.00 #Selfiematon. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.30 BTV Esports. 21.00 Feeel. (R.) 21.25 La cartellera. (R.) 22.30 Tube d’assaig. 22.50 Barcelona... i acció: El cerco. 00.10 Última sessió: La clase. 02.25 #Selfie best. (R.)

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

ANTENA 3 22.10

‘Divergente’

✰✰✰ Director: Neil Burger Actors: Shailene Woodley, Theo James, Ashley Judd EUA, 2014. En un món divi-

dit en cinc faccions (gosa-

dia, veritat, abnegació, cor-

dialitat i erudició), la

Beatrice haurà d’escollir a

quina pertany. Però quan

descobreix que és una

divergent i que no encaixa

enlloc, es veurà obligada a

guardar silenci per viure.

PARAMOUNT CHANNEL 15.57

‘Más allá del odio’ ✰✰ Director: Mike Binder Actors: Kevin Costner, Joan Allen, Erika Christensen EUA, 2005. La vida de la

Terry es capgira quan el

seu marit desapareix sob-

tadament i, a més, la rela-

ció tensa amb les seves

quatre filles fa que recorri

a l’alcohol. En aquesta

situació només la consola-

rà l’amistat amb un veí

antic jugador de beisbol.

CUATRO 15.45

‘Estado de sitio’ ✰✰ Director: Edward Zwick Actors: Denzel Washington, Annette Bening, Bruce Willis EUA, 1998. El segrest d’un

líder radical musulmà pro-

voca una onada d’actes ter-

roristes a Nova York. El

director de l’equip antiter-

rorista de l’FBI i una agent

de la CIA miraran d’acabar

amb l’organització criminal

mentre es declara la llei

marcial a la ciutat.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

66

mèdia DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

El diari digital El Món creix amb la incorporació de Delcamp.catEl Món, diari digital hereu d’El Singular, fa un nou salt amb la incorporació del por-tal Delcamp.cat, un mitjà amb una forta implantació al Camp de Tarragona i que ara s’afegeix a les edicions territorials de la capçalera dirigida pel periodista Salva-dor Cot. Segons anunciava ahir El Món,

“l’objectiu és construir un gran projecte digital en català, capaç de competir a tots els nivells amb qualsevol altra iniciativa mediàtica, inclosos els grans grups en cas-tellà”, en paraules de Ramon Grau, presi-dent de Totmedia, empresa editora d’aquest mitjà digital.MÈDIA

Quantes dones han ideat les últimes sèries catalanes?Creadors de les sèries de TV3 dels últims 10 anys en ordre cronològic

SÈRIE IDEA ORIGINAL

Font: Elaboració pròpia

/ Gràfic: Eduard Forroll

Àngels i Sants

Mar de fons

Via Augusta

13 anys i un dia

Zoo

Infidels

La Riera

La Sagrada Família

Polseres vermelles

Pop ràpid

Dues dones divines

Kubala, Moreno i Manchón

Gran Nord

39+1

El crac

Cites

Merlí

Em dic Manel

Nit i dia

Francesc Bellmunt

Josep Maria Benet i Jornet

Joaquim Oristrell

Héctor Lozano

Josep Maria Benet i Jornet

Laia Aguilar, Eva Baeza, Javier Olivares i Núria Parera

David Plana

Anna Rosa Cisquella, Lluís Arcarazo i Joan Lluís Bozzo

Albert Espinosa

Marc Crehuet

Pol Mainat

Javier Olivares i Anaïs Schaaff

Carles Gené, Alfonso Blanco, Guillem Martínez i Pepe Coira

Albert Plans

Joel Joan

Bryan Elsley / Pau Freixas

Héctor Lozano

Aniol Florensa i Oriol Esteve

Lluís Arcarazo i Jordi Galceran

Només 3 de les últimes

sèries tenen una idea

original d’una dona

En tots trescasos, la dona

no és l’única que ha col·laborat en

la idea original

acostumen a ser sempre els matei-xos. Són guionistes que van comen-çar fa 25 anys i que, al llarg d’aquest temps, s’han encarregat de la majo-ria de projectes”, assenyala Cebrián. En aquesta línia, la cap de copro-duccions i ficció de TV3, Susanna Jiménez, reconeix que anualment reben “entre 10 i 20 projectes de sè-ries” i que “la majoria són ficcions firmades per homes”. Jiménez diu que no sap quins són els motius que expliquen aquest fenomen i afirma que, a l’hora d’escollir un projecte, es basen “en l’interès de cada pro-posta i no en el gènere de l’autor”. Amb tot, diu que els agradaria “re-bre més projectes de ficcions firma-des per dones”.

Si bé els equips de guionistes es-tan bastant equilibrats en termes de gènere, a les dones els resulta difícil assolir el següent pas i poder assu-mir tasques de responsabilitat com ara la creació de projectes. “Sovint els que manen són homes, i això condiciona”, assenyala Fernández Villalba, que també considera que “falta ambició i un punt de gosadia de les guionistes”. Així mateix, el

president del GAC apunta que al sector “li costa arriscar-se i donar responsabilitats a gent desconegu-da”, de manera que la possibilitat de tirar endavant una sèrie queda lluny si no s’és un creador conegut “que aporta certes garanties”. Malgrat que en altres països d’Europa i als Estats Units els guionistes també són majoritàriament homes, les do-nes han guanyat pes. Ficcions com Orange is the new black, Anatomía de Grey, Girls i Unbreakable Kimmy Schmidt, entre d’altres, han fet créi-xer l’empremta femenina en les produccions audiovisuals dels úl-tims anys.

Tot i això, el panorama a Catalu-nya no és absolutament desolador. “Les coses estan començant a can-viar i hi ha indicis d’una regeneració entre els creadors”, detalla Cebrián en referència a ficcions amb noms nous com Cites, de Pau Freixas, i Pop ràpid, de Marc Crehuet. En pa-ral·lel, algunes sèries com La Riera han notat un creixement de la pre-sència femenina. La telenovel·la va ser una idea original de David Plana, però en les últimes temporades la direcció argumental ha recaigut en Eulàlia Carrillo i Eva Baeza. Es trac-ta d’alguns passos que transporten el sector de la ficció televisiva cap a un escenari més divers i menys en-ganxat a un entorn eminentment masculí.e

On s’amaguen les creadores de sèries?

Només 3 de les 19 ficcions produïdes per TV3 en els últims 10 anys han sigut ideades per dones

Les sèries de TV3 dels úl-tims 10 anys creades per dones es poden comptar amb els dits d’una mà (i encara en sobren dos).

Entre el 2006 i el 2016, la televisió pública ha emès 19 sèries de produc-ció pròpia, de les quals només tres tenen alguna presència femenina entre les persones que n’han elabo-rat la idea original. Aquest desequi-libri, però, no passa només a Catalu-nya. Els creadors de les sèries inter-nacionals més conegudes són tam-bé aclaparadorament masculins.

Seguint amb el cas català, les tres úniques ficcions de TV3 encapçala-des per dones els últims anys són In-fidels, creada per Laia Aguilar, Eva Baeza, Javier Olivares i Núria Pare-ra; La sagrada família, ideada per Anna Rosa Cisquella, Lluís Arcara-zo i Lluís Bozzo, i Kubala, Moreno i Manchón, impulsada per Anaïs Schaaff i Javier Olivares. 39+1 es va inspirar en una novel·la escrita per

una dona, Sílvia Soler, encara que la idea original de la sèrie és d’Albert Plans. En els tres casos anteriors, a més, les creadores formen part d’un equip en què també hi ha alguna presència masculina. A diferència d’altres produccions, com Merlí, Polseres vermelles i El crac, en què el seu creador és un únic home, els úl-tims 10 anys no s’ha desenvolupat cap ficció encapçalada per una dona sola. Segons les dades de Guionistes Associats de Catalunya (GAC), un 66% dels socis són homes, enfront d’un 34% de dones. Tot i aquesta majoria masculina, si la realitat fos proporcional a aquestes xifres, en-tre tres i quatre sèries de cada deu haurien de ser creades per dones.

“Hi ha un grau de desconfiança cap a les dones a l’hora de cedir-los tasques de responsabilitat”, lamen-ta la guionista i professora del màs-ter en gènere i comunicació de la UAB Carmen Fernández Villalba. Si bé la dramatúrgia catalana contem-porània ha experimentat els últims anys un increment de la presència femenina, aquesta tendència enca-ra no s’ha traslladat a la ficció audio-visual. “La nostra roda gira més len-ta que la del teatre”, admet el pre-sident del GAC, Marçal Cebrián, que atribueix aquesta absència a una falta de regeneració del sector. “Hi ha un grup molt reduït d’homes que creen les sèries a Catalunya i

BARCELONANÚRIA JUANICO

Infidels és una de les tres sèries de TV3 dels últims 10 anys ideada per dones. CCMA

Acompanyades Les tres sèries ideades per dones tenen també presència masculina a l’equip de creació

Predomini TV3 rep entre 10 i 20 projectes de sèries a l’any i la majoria estan firmats per homes

67

mèdiaara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

Adéu a ‘Childrens hospital’ després de set anysLa websèrie reconvertida a emissió conven-cional Childrens hospital arribarà a la seva fi quan acabi la temporada actual, que és la se-tena d’aquesta paròdia dels drames mèdics. Així ho va anunciar el seu creador i protago-nista, Rob Corddry: “Sempre la tindrem en el nostre record... i a Pirate Bay”, va ironitzar.

Demanden ‘House of cards’ per tenir el nom registratUna firma de Massachusetts ha demandat Netflix per la sèrie House of cards. En concret, diuen que tenen el nom registrat i, per tant, exigeixen que la plataforma canviï el nom a la sèrie i destrueixi tots els DVD i el marxan-datge de la ficció política protagonitzada per Kevin Spacey.

La història de Catalunya en mapes

senyar per penjar-lo a les aules de les es-coles. La cartel·la de-corativa que inclou

és una de les més vistoses de la cartografia de Catalunya del seu pe-ríode, obra del pintor Antoni Utri-llo. A part de la divisió provincial oficial, Flos i Calcat hi afegeix una divisió comarcal de collita pròpia, amb 43 comarques.

La resta de mapes, tots amb mi-da de pòster (gairebé la mateixa mi-da que el diari), es podran obtenir un cada dia a partir del dilluns 14 per 1 euro. Són totes peces singulars i, de més antiga a més moderna, són les següents: un mapa del 1507 inspirat en les observacions geogràfiques de Ptolomeu (Alexandria, 100-170), un del 1652 imprès a Amsterdam amb el títol Catalonia, un del 1714 obra del

francès Nicolas de Fer, un del 1720 imprès i fet pel català Josep Apari-ci i dedicat a Felip V, un del 1729 de l’holandès Pieter van der Aa, un de planificació territorial del 1932 re-alitzat per Nicolau Maria Rubió i Tu-durí per encàrrec de la Generalitat, i un també de la Generalitat republi-cana (1936) per difondre la nova di-visió comarcal de Pau Vila.

El cap de setmana del 19 i 20 de març també es podrà comprar el lli-bre per 9,95 euros. Es tracta d’una obra de format gran i 92 pàgines, àmpliament il·lustrada, que explica com van sorgir i quina feina cruci-al van fer, tot i disposar de pocs mit-jans, els pioners serveis cartogràfics i geològics de Catalunya a principis del segle XX, sota l’impuls de la Mancomunitat de Prat de la Riba. El volum dóna a conèixer figures com l’enginyer militar Josep de Rivera, primer director del servei geogràfic, i Marià Faura, que va fer-se càrrec dels mapes geològics.

Diumenge que ve, coincidint amb la primera entrega del mapa gratuït de Flos i Calcat, l’Ara Diu-menge també oferirà un ampli re-portatge sobre la tasca de l’Institut Cartogràfic, una institució amb seu a Barcelona (a la muntanya de Montjuïc) i amb un hangar propi a l’aeroport del Prat, on disposa de tres avions. Un equip d’Ara TV ha realitzat dos vols amb tècnics cartò-grafs per fer un reportatge aeri de la feina de l’ICGC que es podrà veure a l’Ara.cat.e

Mapa publicat l’any 1652 a Amsterdam com a part de l’obra Atlantis nova pars secunda. ICGC

L’ARA ofereix pòsters amb cartografies històriques i un llibre de gran format

En col·laboració amb l’Institut Car-togràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’ARA ofereix a partir de diumenge que ve una col·lecció de mapes històrics de Catalunya, de gran format, tipus cartell, datats en-tre el segle XVI i el segle XX, junta-ment amb el llibre El mapa com a ei-na de govern, una obra que comme-mora el centenari de la creació dels serveis geogràfics i geològics de la Mancomunitat de Catalunya, ante-cedents de l’actual ICGC.

Conèixer el territori és un ele-ment clau per governar amb eficà-cia i justícia un país. Catalunya té una llarga tradició carto-gràfica, que es remunta als portolans medievals, i la cartoteca de l’ICGC conserva una de les mi-llors col·leccions de mapes de l’Estat. Una petita selec-ció dels seus fons, feta amb criteris tant històrics com estètics, és el que ofereix el diari a partir de diumenge que ve, dia 13 de març, i fins al diumenge 20. El primer mapa es podrà obtenir de franc. El va confegir el 1906 el peda-gog, cal·lígraf i escriptor Francesc Flos i Calcat, fundador de l’Associa-ció Protectora de l’Ensenyança Ca-talana. Aquest mapa mural, amb molta diversitat de colors, el va dis-

BARCELONAARA

sa

és una de l

es re

68

gent DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

italians. Els distingireu dels anglesos perquè aquests són molt més tancats i curts, perfectes per dur corbata es-treta. El coll italià, obert com és, tolera perfectament que se li superposi un corbatí, molt més recte, estret i delicat que un llacet de coll.

Fa uns anys que s’ha po-sat de moda als Oscars la

L’actriu Amy Davidson dóna a llum el seu primer fill, LennoxTot i que l’esperaven d’aquí tres setma-nes, el primer fill de la parella formada per Amy Davidson i el productor Kacy Lockwood va decidir avançar-se i va néi-xer dijous. El nen es diu Lennox en honor d’un dels personatges masculins de l’obra Macbeth, de Shakespeare. “Li he

donat gràcies tots els dies, perquè va ser molt bo amb mi. Vaig tenir un embaràs molt bo, així que li estic agraïda al meu fill”, explicava la intèrpret de la sitcom americana 8 simple rules, que ha apare-gut també en pel·lícules com Netherbeast incorporated i Goyband.GENT

Als peus de la solidaritat#aixísí#aixíno

aixísíNi una rebequeria típi-ca d’adolescència ni

una reivindicació d’un calçat de gala més còmode. La decisió de l’actor Abraham Attah ((01) de presentar-se als Oscars amb unes espardenyes Toms als peus és una mostra de soli-daritat amb el seu país, Ghana, per-què a canvi de posar-se-les per a la gran gala del cinema, Toms donarà 10.000 pa-rells de sabatilles als nens més necessitats d’aquest país africà. És meravellós que les excentricitats en el món de la moda es carreguin de sentit, que si algú trepitja la catifa vermella amb una peça que és clara-ment la nota dis-cordant sigui per-què té un missat-ge, no per acapa-rar els flaixos. En aquest cas, el pro-tagonista de Be-asts of no nation acaba de debutar, només té 14 anys, però sembla que no té el cap ple de pardals.

Les esparde-nyes Toms de vellut negre combinaven força bé amb l’esmò-quing de Dolce & Gabbana. És un tres pe-ces per l’armilla que duu sota la jaqueta, una peça que ara no s’estila gaire –i per això se l’associa amb l’elegància i distinció– pe-rò que fins a meitat del se-gle XX era part imprescin-dible de qualsevol vestit masculí. El motiu és que s’entenia que la camisa era part de la roba interior, de manera que no s’havia de veure gaire.

El detall distintiu i caris-màtic del look, amb permís de les espardenyes, és el coll de la camisa: si Dolce & Gabbana és casa italiana els seus colls no poden ser d’una altra manera,

LAURA SANGRÀ ❊ BARCELONA

petició ask her more, és a dir, que els periodistes a peu de catifa preguntin a les actrius alguna cosa més profun-da que de qui van vestides o quants

quirats tenen les seves joies. Pe-rò als crítics de moda no els in-teressa gaire més que això i més aviat el que s’hauria de de-manar és ask him too: que es pregunti també als homes so-

bre la seva indumentària. ¿O és que ells van nus?

aixínoL’actor J a r e d

Leto (02) també es va atrevir amb un calçat impropi d’una gala: slippers, unes sabati-lles sempre de vellut que antigament fe-ien servir els homes elegants per anar per casa. Fa anys que els joves amb aires de dandis por-

ten aquestes planto-fes per anar pel carrer

i les de Leto tindrien el nos-tre beneplàcit si no fos per les serps brodades amb fil platejat a les cobertes. Però el pitjor és la pinta de calor-ro de tercera regional que va triar per anar als Oscars: ca-

bells engominats, kohl als ulls, un clavell enmig del coll

de la camisa i voravius rojos tant a la jaqueta com al panta-

ló. És un total look de Gucci, tri-at en persona per Alessandro

Michele, director creatiu de la casa italiana i enemic en-

cobert de Leto. Segur.

01. Abraham Atta a la gala dels Oscars. VITTORIO ZUNINO

CELOTTO / GETTY

02. Jared Leto a la mateixa cerimònia. MIKE NELSON / EFE

ANDREAS RENTZ / GETTY

Céline Dion es malvèn la mansió de Florida on va

viure amb Angélil

Els records de la vida en comú amb el seu marit, René Angélil, estan aclaparant la cantant Céline Dion. La diva va posar a la venda la mansió que tenien en comú a Florida i va anunciar que ja no volia viure-hi si no hi havia el seu marit, mort a mit-jans de gener per un càncer de go-la. Ara, segons ha desvelat el portal TMZ, la cantant ha aplicat una re-baixa substancial al preu per accele-rar-ne la venda i treure’s de sobre l’immoble.

Així, Dion ja no demana 72,5 mi-lions de dòlars com quan va posar la finca a la venda, i ha baixat fins als 45,5 milions, una rebaixa més que substancial. La cantant ha explicat que vol refugiar-se en la feina i se-guir centrada en Las Vegas, on té plaça fixa al casino Caesar’s Palace. Dion va explicar que, de fet, se sen-tia millor allà que a casa: “Se supo-sa que hauria de sentir-me molt cò-moda a casa. Sento l’amor del René en aquesta habitació”, va declarar.

La residència que es ven té sis habitacions i vuit lavabos, a més d’un parc aquàtic. La finca és a l’ex-clusiva Jupiter Island, a l’estat de Florida.

Trenta-sis anys de relació El 1980 Angélil va ser el descobridor i mànager de Dion quan ell tenia 38 anys i ella 12. Set anys després va co-mençar una relació que es va con-vertir en matrimoni l’any 1994, amb un casament a la basílica de Notre-Dame de Mont-real. L’any 2000 van renovar vots.e

BARCELONAÀ.G.

Fa uns ansat de mo

ar se les per l cinema, .000 pa-als nens

d’aquest ravellós

q

tats en el carreguin

algúa

-ut

venmò-e & es pe-ue duu na peça

gaire –icia amb

nció– pe-at del se-

mprescin-vol vestit

u és que amisa era terior, dehavia de

iu i caris-mb permís

s, és el coll Dolce &

taliana podenanera,

ctament que se liun corbatí, molt

estret i delicat t de coll.

nys que s’ha po-cars la

quirats tenen les serò als crítics de mteressa gaire mmés aviat el que smanar és ask hipregunti també a

bre la seva indumque ells van nus?

Leto (02)atrevir aimpropslipperslles semque anien serelegaper cque eaires d

ten aqufes per an

i les de Leto tintre beneplàcitles serps brodplatejat a les cel pitjor és la pro de tercera retriar per anar a

bells engominulls, un clavell e

de la camisa i vtant a la jaqueta c

ló. És un total lookat en persona pe

Michele, directla casa italiana

cobert de Let

0AdV

0LmcM

nys que s hda als Osc

02

01

69ara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

70

passi-hobéDIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016 ara

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Copiarà gestos i moviments. Pregàries

escoltades. 2. Corda, maroma. Tirà a terra. L’amic francès.

3. Sense ella, els porcs són escassos. Tingui en gran esti-

ma. Unes bàltiques que tenen molta llet. 4. Fan de vocals a

Navata. Un preparat d’algues japoneses que s’aprecien en

minoria. En un monestir, talla el bacallà. 5. És humà. Abans

abans. Un Seat sense carrosseria. 6. El malnat també té

el seu cor. L’abonament que et permet posar-te sobre la

pista. Sempre està a veure-les a venir. 7. Injectaríem. El

tram central del Rin. 8. Per polèmic que sigui, mai porta

cua. Et limita la llibertat de moviments. L’hortalissa que

porta el canapè. 9. Ziga-zaga. Fas servir els guants de

goma per inspeccionar un xalet regirat. Canviï la pesseta.

10. Desencadeni, deixi anar. Ir. Comença l’acte. 11. Un

servei que no admet rèplica. La interjecció més repetida

a can Cuní. És tota orelles. 12. Creu que els ucraïnesos

no tenen dret a decidir. Em presento. 13. Amb el temps,

esdevingué un partit popular. Travessem mars amb unes

canoes precàries. Sant sopar. 14. S’hi sua tot, menys la

samarreta. Erosionaran.

Verticals 1. Hi viuen els escollits. Posaràs agafadors.

2. Encara et falta mig camí. Consumeixin tot tipus de roba.

S’apodera d’un indret. 3. Imparell. Unes que no valen per

a res. Riure per dins. 4. Art abstracte. Judicialment into-

cable. Sol arribar quan ens posem a dormir. 5. La lletra es-

carlata. S’hi refugia el rei quan veu a venir problemes. Ge-

nuïna, característica. 6. Aïro fora mesura el client per fer

servir seda artificial. No cuida ni el fons ni la forma. Fixa,

poleix i dóna esplendor. 7. Al centre de Calàbria. Jornada

preelectoral. Argent. 8. És un titular. Egua de pèl blanc,

gris i bai. 9. Es manté fidel a les normes. Gosà. Arbres pa-

rells. 10. De vegades, tocar ferro pot portar aquesta con-

seqüència funesta. No ens arriba al nas. Acaba baldat.

11. La penúltima de febrer. Groller, indecent. A Benidorm,

van ser testimonis de com s’enfonsava la Terra. 12. Cas-

tra. El sac que conté el líquid amniòtic. Per a aquest, el llatí

fou una llengua de futur. 13. Passeu per antena. Adoba el

calçat vell. 14. Apareix cada dos per tres. S’oposa a l’última

del 5 vertical. Dipositades dins del banc.

9 2 8 7 5 6 4 3 1

1 5 7 9 4 3 2 8 6

6 4 3 8 2 1 9 7 5

8 1 2 4 9 7 6 5 3

7 9 6 1 3 5 8 4 2

5 3 4 6 8 2 1 9 7

2 8 5 3 1 4 7 6 9

4 7 1 5 6 9 3 2 8

3 6 9 2 7 8 5 1 4

A B A I X I C A P P I A

C O N I N G U A N E L L

C R A C R U B I E L O I

I N D O C I L R O D A E

O O O O A M O R E G E N

N O R V A G O S O S S S

A B O C A R R A S A P

R E A R M A T D I A L S

R O N D E J A R A N A I

A T I I G A L E T A N T

F E N R I G I D I S S I U

A R N A U U T I L O S A

M E T C I T A R P A E R

O S S O S A T E L O F A

fàcil9 8 3 4 6 5 2 7 1

1 7 6 9 3 2 8 5 4

2 5 4 1 8 7 3 9 6

8 9 5 3 1 4 6 2 7

4 6 7 2 9 8 1 3 5

3 2 1 7 5 6 9 4 8

7 1 2 8 4 3 5 6 9

6 4 9 5 2 1 7 8 3

5 3 8 6 7 9 4 1 2

difícil

3 9 2 5

2 1 3 8

4 8

6 8 7

5 2 3 6

1 7 3

8 4

6 9 1 3

2 1 8 6

fàcil

8 6

1 7 9 5

6 4

9 5 4 6

4 6 9 8

5 1 7 9

2 1

1 4 3 2

7 2

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

araquenos’ofenguiningúJUANJO SÁEZ

[...] L’esperit humà, si bé molt divers, pot classificar-se en unes quantes espècies que te-nen un nexe comú. Saber doncs l’índole del producte que es vol anunciar, a quina classe d’esperits va dirigit i utilitzar els mitjans més adi-ents per excitar les reaccions que segons el nostre pla ens proposem en aquella peculiar psiquis, és l’ideal de tot publi-citari. [...] La psicotècnia que ens proposem és d’un ordre purament científic, en el qual el cartell sigui la conseqüèn-cia d’unes condicions psicolò-giques determinades, i per tant apte per estimular els òr-gans sensitivo-motors de l’in-dividu. [...] Neguem que es pu-

gui fer publicitat bona sense coneixements de la psicologia humana, i si en alguns casos així han fet bona publicitat, és perquè tenen una intuïció, una aptitud innata, i han ad-quirit en l’escola de la vida uns coneixements psicològics que no coneixen per tecnicismes, però que pressenten i com-prenen. [...] No volem acabar sense fer al·lusió al contrast que ofereixen certes campa-nyes de mal gust que s’han fet en el nostre país disfressant i ridiculitzant pobra gent, obli-gada per la necessitat, o exhi-bint cartells d’un mal gust in-superable. [...]

Pere Català i Pic 1933

ABANSD’ARA

La publicitat moderna

De Pere Català (Valls, 1889 - Barcelona, 1971) a Mirador (20-IV-1933), i anunci del 1931 reproduït del llibre Pensar és triomfar, de Lluís Costa. Els teòrics de la modernització

publicitària catalana condemnaven el “mal gust”. Les lleis i la deontologia no condemnaven encara imatges d’un nen amb una ampolla d’una beguda alcohòlica sota el braç.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

]]

71

passi-hobéara DIUMENGE, 6 DE MARÇ DEL 2016

El consell

Que no us sorprengui

Matí aprofitable amb moltes estones de sol excepte al nord del Pirineu i en trams del litoral central. A la tarda es tornaran a escapar ruixats i alguna

calamarsada puntual en punts del nord-est. Bufaran el mestral i la tramuntana.

dimecres dijous

MANEL CASCANTE

La setmana

dimarts divendres

Diumenge, 6

El risc de glaçades serà elevat fins dijous a l’interior i en sectors del prelitoral. Les matinades de dimarts i dimecres seran les més fredes. Protegiu les plantes.

Demà a primera hora un front po-drà repartir nevades febles en cotes superiors als 500 metres de les co-marques de Ponent, l’interior i el Pirineu occidental.

ELTEMPS

Dilluns, 7

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 13º 9º 7º 12º Lleida 14º 8º 3º 13º Girona 13º 8º 3º 12º Tarragona 14º 10º 8º 13º València 16º 11º 8º 14º Palma 12º 10º 9º 13º Fraga 13º 8º 2º 12º Figueres 13º 8º 3º 14º Cervera 11º 6º -1º 9º Banyoles 13º 6º 2º 12º Terrassa 13º 8º 3º 12º Blanes 11º 9º 7º 13º

Europa

MÀX. MÍN.

Madrid inestable

Londres insegur

París ruixats

Berlín matí insegur

Roma ruixats

Brussel·les ruixats

Estocolm neu al vespre

Amsterdam insegur

Praga plujós

Lisboa insegur

12º 3º 7º 3º 7º 2º 7º 4º 14º 7º 7º 2º 2º -1º 7º 1º 7º 3º 14º 9º

El sol La lluna

SORTIDA POSTAALBA SORTIDA

06.50 hores 07.17 hores 18.48 hores 19.16 hores 05.22 hores 16.00 hores

POSTA NIT FOSCA

La vergonya de Millán Salcedo

Divendres a la nit al programa de reportatges La Sexta columna aprofundien en les conductes se-

xistes que encara imperen en la nostra societat. Eres machista y (no) lo sabes re-passava diferents àmbits de la quotidia-nitat per demostrar com les dones són menystingudes pel simple fet de ser-ho.

El programa procurava posar exemples en què l’espectador es po-gués reconèixer amb facilitat. Esta-va bé perquè anava farcint el relat d’imatges i escenes de la publicitat i els mitjans de comunicació que re-trataven fins a quin punt s’ha nor-malitzat i integrat el masclisme en la nostra societat. L’última part del re-portatge abordava de manera més específica la violència de gènere i van fer un exercici sensacional i molt revelador. Ens van mostrar persones veient unes imatges en una tauleta. Els espectadors no les vè-iem. Només observàvem la seva reacció de sorpresa i consternació. Després tots coincidien a dir que avui en dia seria im-pensable que una televisió pogués eme-tre aquella barbaritat. A continuació l’es-pectador passava a descobrir quines eren

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

entrevistaven el mateix Millán Salcedo. La veu en off del programa explicava que abans de conversar amb ell li havien de-manat que mirés l’esquetx i que ell s’hi havia negat. L’actor deia: “No lo quiero ver. Me abochorno de mí mismo. Es que voy por la calle y la gente me dice: «¡Mi ma-rido me peggghhhaaaa!» Qué poca infor-

mación teníamos. Y a las altas esferas de la televisión, a todo el mundo le pa-reció bien, eh... Y con eso no estoy quitándome las culpas. Pido perdón. Pido disculpas. Haré lo que haga fal-ta. No sabíamos la repercusión que tenía. Y no teníamos mala intención”.

L’esquetx és lamentable i es com-prèn el rubor que li fa ara veure’s en aquest paperot. Han passat vint-i-cinc anys des que es va emetre aquest esquetx tan famós. I val la pe-na que reflexionem en tots els pro-grames, imatges, anuncis i escenes que avui en dia estem veient a la te-

levisió i que d’aquí vint-i-cinc anys ens fa-rà vergonya pensar que el 2016 les tolerà-vem amb absoluta normalitat. I no només en l’àmbit del sexisme. Esperem que pas-si, perquè voldrà dir que, com a mínim, haurem avançat com a societat.

Tolerància social Cal reflexionar en tot el que avui estem veient a la televisió i que

d’aquí 25 anys ens farà vergonya

aquelles imatges. Es tractava d’un es-quetx de Martes y 13 que va emetre TVE durant un especial de Cap d’Any el 1991. Tots l’hem vist. Millán Salcedo disfressat de dona i amb un ull morat gemegava allò de “¡Mi marido me peggghhhaaaa! Y me pega más y todos los días... Ayyyy” i feia es-carni d’una dona maltractada. Després ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Telenotícies migdia

TV3 14.30 563.000 30,8%

02 Telenotícies vespre

TV3+3/24 21.00 440.000 17,8%

03 La Riera

TV3 15.52 410.000 22,5%

04 Telenotícies comarques

TV3 14.00 365.000 21,8%

05 Informativos T5 21.00

TELECINCO 21.04 325.000 13,2%

Programes més vistos divendres

Canals més vistos divendres

LES AUDIÈNCIES

13,0%

12,3%

9,1%

8,1%

7,2%

6.3.2016

El país dels miratgesINCÒGNITES. Els politòlegs podrien fer de Catalunya un autèntic laborato-ri. Ha mort el sistema de partits de la Transició, però el nou marc tot just treu el nas, flairant el panorama, sense refi-ar-se de res ni ningú perquè cap compor-tament (i encara menys el comporta-ment electoral) és previsible. No sabem quins lideratges, quines idees, quin marc polític i institucional s’haurà de gestio-nar. És una crisi, esclar; i el tòpic diu que crisi vol dir oportunitat. Però les opor-tunitats són terreny adobat per als opor-tunistes: el discurs fàcil. El populisme. La política de gestos. Sota la fullaraca discursiva, els petons a la boca, les metà-fores rufianesques, els conceptes gran-diloqüents com centralitat, seny, poble, progrés, etcètera, sovint no hi ha gaire res més que la voluntat d’apropiar-se del relat (maleïda paraula, maleïts els qui l’han convertit en el Sant Grial de la po-lítica) i aconseguir que la distància entre la realitat política i la seva percepció si-gui cada cop més gran.

MIRATGES. Com diu l’Ignasi Aragay, estem fent semihistòria. La política ca-talana i l’espanyola estan farcides de miratges. El fracàs de la investidura de Sánchez ha estat una operació inútil, pur tacticisme, tot i l’esforçada cons-trucció de relat per part de la claca cor-responent –que és poderosa i fa molt soroll–. Aquesta impostura, en un pa-ís amb problemes tan grossos i tan ur-gents, resulta intolerable. No sé si hi haurà gran coalició o eleccions antici-pades; suposo que dependrà del que di-guin les enquestes. Però no tinc cap dubte que la governació d’Espanya no es mourà en cap dels seus reptes essen-cials. Entre aquests reptes hi ha Cata-lunya. I malament l’afrontarà un go-vern en què, per acció o omissió d’uns i altres, tindrà un pes decisiu Albert Ri-vera, el líder del partit de “l’anticatala-nisme primari”, com molt bé el va de-finir, al comitè federal del PSOE, Mi-quel Iceta. El govern de Puigdemont no

El fracàs de la investidura de Sánchez ha estat una operació inútil, pur tacticisme. EFE

FORA DE TEST

Toni SolerDEMÀ Carme Colomina

“Occident oblida que el refugiat prové d’una cultura que s’expres-sa sobretot en la seva relació amb Déu i

amb la dona”, ho diu Kamel Daoud en un article, a propòsit dels fets de Cap d’Any a Colònia, en què parla del “vast univers dolorós i horrible que és la misèria sexu-al al món àrab”, amb “una relació malal-tissa amb la dona, el cos i el desig”. L’arti-cle ha provocat rebombori sobretot a França. Un grup de dinou acadèmics de l’àmbit de les ciències socials l’ha acusat de “reciclar els clixés orientalistes més caducs” i d’abonar les tesis xenòfobes.

L’algerià Kamel Daoud és l’autor de Meursault, contre-enquête, una recrea-ció de L’estranger d’Albert Camus. Com a periodista al Quotidien d’Oran ha man-tingut una actitud combativa que li ha valgut més d’una amenaça. “L’extrema dreta critica els islamistes per refusar l’altre i jo ho faig per acollir-los”, ha estat la resposta als seus crítics. Daoud adver-teix als refugiats i als immigrants musul-mans que a Occident “salvaran el seu cos però no els serà tan fàcil negociar la se-va cultura”. És evident que el discurs del xoc de civilitzacions enfronta i no expli-ca, i que la clau cultural no pot ser la prin-cipal explicació de la violència sexual. La islamofòbia es propaga a Europa i la se-va capacitat de destrucció pot ser devas-tadora. En una societat intercultural, fer possible la conversa, la interrelació po-sitiva, vol dir ser capaços del reconeixe-ment mutu. I per reconèixer-se, cal co-nèixer-se. Relativitzar o negar factors culturals realment influents en els com-portaments, com fan els que denuncien Daoud, no ajuda a avançar.

Dels que s’han referit a aquesta polè-mica m’ha semblat especialment convin-cent la psicòloga Marie-Hélène Brousse, que denuncia “una escandalosa jerarquia dels drets en què els de les dones són si-tuats a baix de l’escala, després dels drets de les minories, els religi-osos i els culturals”. I això val per a totes les cultures, tant la musulmana com l’occidental.

RAONS

L’escala dels drets

JOSEP RAMONEDA

pot esperar, doncs, res de bo. Però l’in-dependentisme, ¿fa alguna altra cosa, a part d’esperar? VERBALISME. Heus aquí l’altre mi-ratge. Govern independentista, decla-ració de sobirania, full de ruta per a la desconnexió. ¿Algú creu que això sigui res més que pur verbalisme? La sensa-ció, de fora estant, és que el Procés s’ha agafat un descans. Ja sigui per tàctica, o per incapacitat, o per la seva divisió interna (en el si de la majoria indepen-dentista hi ha, pel cap baix, quatre ma-neres d’entendre l’objectiu final i el rit-

me de la desconnexió). Tot i tenir un mandat parlamentari, i al davant un go-vern en funcions a Madrid, la vida po-lítica catalana camina pausadament, sense passos en fals, al ritme que mar-ca bàsicament el debat precongressu-al de CDC. Estaria bé que el govern ca-talà es marqués objectius, o a falta d’ob-jectius tingués gestos, com els té l’Ajuntament de Barcelona. Si no ho fa per lleialtat al seu propi full de ruta, ho hauria de fer almenys perquè ERC i CDC tinguin arguments de pes per de-manar el vot, en cas que torni a haver-hi eleccions espanyoles.