Sortida Mediambiental: Port de Sant Antoni de Portmany

Introducció:

El port de Sant Antoni és el segon millor port de l’illa d’Eivissa. Situat al poble del

mateix nom, es veu afavorit por ser el port més proper a la península Ibèrica d’Eivissa i

per l’àmplia badia de Sant Antoni que, en combinació, amb l’isla de la Conillera,

constitueix un resguard natural pels vaixells atracats en ell.

Història:

El nostre port va ser fundat a l’era romana amb el nom de ‘Portus Magnus’ (port gros).

Va ser ideat como a complement del port comercial d’Eivissa (ciutat). No va patir

canvis importants fins als 60, quan començà l’eclosió del turisme eivissenc. Fins

llavors, el port comptava amb una zona per pescadors y poc més, a partir d’aquest

moment, es varen construir pantalans per embarcacions d’esplai, el trencaones, fet amb

pedra de l’antiga cantera de Can Coix i la terminal de embarcacions de transport. A

principis dels 90 es construí el passeig amb les seves fonts, un símbol de la localitat. En

los últims anys es modernitzà tot el port, es varen reformar el trencaones i la terminal de

passatgers a més a més es varen construir noves dependències per a vaixells.

Usos:

Com quasi tot en l’illa, el nostre port té un ús principalment turístic, així ho demostren

els negocis dels voltants i l’àmplia inversió en la zona de embarcacions de excursió, d’

esplai i en la terminal. Però també es dedica a la pesca, que disposa d’una flota amb

vaixells moderns y llaüts tradicionals.

Flora:

La flora està composta, principalment per jardineres i árbols plantats per l’ ajuntament

del poble, principalment palmeres, que compten amb un servici públic de mantenimient.

Fauna:

La fauna està composta, principalment, d’animals costaners, tant peixos com aus. Dins

dels peixos trobem les llises, petits animals que viuen a les roques. I en les aus

destaquen els corbs marins i les gaviotes, que se alimenten de peix.

Problemes:

El principal problema del port, com a tots, és la contaminació produïda pels vessaments

d’olis i productes químics dels vaixells. Però en aquest en particular existeixen els

vaixells morts, aquestos fondejats fora dels pantalans, oblidats dels seus amos i que

contaminen visualment, aprofitant-se d’un buit legal que no indica el temps de fondeig

d’un vaixell.

Història:

El nostre port va ser fundat a l’era romana amb el nom de ‘Portus Magnus’ (port gros).

Va ser ideat como a complement del port comercial d’Eivissa (ciutat). No va patir

canvis importants fins als 60, quan començà l’eclosió del turisme eivissenc. Fins

llavors, el port comptava amb una zona per pescadors y poc més, a partir d’aquest

moment, es varen construir pantalans per embarcacions d’esplai, el trencaones, fet amb

pedra de l’antiga cantera de Can Coix i la terminal de embarcacions de transport. A

principis dels 90 es construí el passeig amb les seves fonts, un símbol de la localitat. En

los últims anys es modernitzà tot el port, es varen reformar el trencaones i la terminal de

passatgers a més a més es varen construir noves dependències per a vaixells.

Conclusió:

Per adonar-nos de la importància del port per a la localitat, sòls hem de dir el nom del

poble:Sant Antoni de Port-Many.