GUIA TEMÀTICA

DONES GUARDONADES

AMB EL PREMI NOBEL

Fotografias: wikipedia

2

Premi Nobel de Física 1903

Premi Nobel de Química 1911

Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia 1867 - Sallanches, França 1934)

Pierre Curie : estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a

veure : diari 1906-1907

Curie, Marie

Santa Coloma de Queralt : Obrador Edèndum [etc.], 2009

Marie Curie : una mujer honorable Giroud, Françoise Barcelona : Argos Vergara, DL 1981.

Marie Curie Física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera en emprar el terme radioctivitat. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïlla-ment del radi pur.

Maria va ser una gran estudiant i va mostrar interés per la física. L’any 1893 acon-segueix la llicenciatura de Física i després, la de matemàtiques. El 1895, Marie es va casar amb Pierre Curie, i fins a la mort del físic onze anys després, van treballar plegats descobrint la radioactivitat natural i els raigs X. Marie Curie va morir prop de la ciutat francesa de Sallanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la ra-diació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irè-ne Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, junta-ment amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie.

CONSULTA EL CATÀLEG

3

Premi Nobel de Literatura 1909

Selma Lagerloff

El Maravilloso viaje de Nils Holgersson Lagerlöf, Selma Madrid : Anaya, 2008.

Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf (Mårbacka, Suècia (1858 - íd. 1940). Va néixer al si d’una família acomodada.El 1885 acon-seguir ser nomenada mestra a l'escola primària de Landskrona. Començà a tenir contacte amb el movi-ment feminista suec i veurà publicada la seva primera obra Gösta Berlings Saga (1891). Els èxits de públic i crítica van cridar l'atenció del rei Oscar II de Suècia i Noruega i de l'Acadèmia Sueca

sobre l'escriptora, a l'instant tal que ambdós van decidir resoldre els seus proble-mes financers perquè pogués dedicar-se plenament a escriure. Així va poder la no-vel·lista establir-se a Falun, on passaria la major part de la seva vida. L'any 1909 l'Acadèmia Sueca va decidir guardonar Selma Lagerlöf amb el Premi Nobel de Literatura «en reconeixement a l'altiu idealisme, la vívida imaginació i la percepció espiritual que caracteritzen a totes les seves obres». Lagerlöf es conver-tia d'aquesta manera en la primera dona a rebre el Nobel de Literatura.

CONSULTA EL CATÀLEG

4

Premi Nobel de Literatura 1938

Pearl S. Buck— 1938 Vent de l'est, vent de l'oest Buck, Pearl S. Barcelona : La Llar del Llibre, 1984.

Pearl Comfort Sydenstricker (EEUU 1892 -EEUU 1973) Adoptà el nom de Pearl Sydenstricker Buck i és cone-guda popularment com a Pearl S. Bruck Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van dur els seus pares missioners amb tres mesos d'edat i on va viure uns quaranta anys. El 1910 va re-tornar als Estats Units d'Amèrica per estudiar al Ran-dolph College, on es graduà el 1914. Aquell mateix any retornà a la Xina, on es va casar amb John Los-

sing Buck el 13 de maig de 1917 i del qual adoptà el seu cognom. La família es traslladà a Nanjing, on Pearl fou professora de literatura anglesa a la Universitat de Nanking. El 1926 abandonaren la Xina per retornar als Estats Units, on realitzà un postgrau a la Universitat de Cornell. L'any 1930 inicià la seva obra literària amb la publicació de la novel·la East Wind-West Wind, a la qual seguí The Good Earth, que la féu guanyadora del Premi Pulit-zer, i que la convertí en una de les escriptores de moda del moment. El seu bilingüisme li va fer sentir de forma especialment profunda la relació orient-occident, que ha quedat reflectida en gran part de les seves obres. Així mateix va tractar des d'un principi qüestions feministes que després marcarien la seva vida amb la realització de tasques d'acord amb els seus ideals, la publicació de la revista Asia i culminant amb la Fundació que duu el seu nom.

Pearl S. Buck

CONSULTA EL CATÀLEG

5

Premi Nobel de Literatura 1938

Esta América nuestra : correspondencia 1926-1956

Mistral, Gabriela

Buenos Aires : El Cuenco de Plata, 2007.

Gabriela Mistral

Mistral, Gabriela

Madrid : El País, cop. 2009.

Niña errante : cartas a Doris Dana

Mistral, Gabriela

Barcelona : Lumen, 2010

Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila de María del Perpetuo Socorro Godoy Alcaya-ga, (Vicuña, Xile 1889 - Nova York, EUA 1957) Professora, pedagoga i poetessa xilena. Va començar la seva faceta de mestra a l’any 1904. Va exercicir en diferents centres del seu país natal. Va sortir de Xile convidada pel govern de Mèxic l'any 1922, dedicant la seva vida posteriorment a viatjar entre Amèrica i Europa.

Des de 1932 Mistral serví al seu país com a cònsul, desenvolupant la seva feina a Nàpols, Madrid, Petrèpolis, Niça, Lisboa, Los Angeles, Veracruz, Ciutat de Mèxic, Rapallo, Nàpols i Nova York. A partir de la dècada del 1950, a causa de la seva delicada salut, Mistral va preferir allunyar-se del món establint la seva residència de Nova York, on va morir set anys després víctima del càncer.

Gabriela Mistral

CONSULTA EL CATÀLEG

6

Premi Nobel de la Pau 1979

El Fuego secreto de la Madre Teresa Langford, Joseph Barcelona : Planeta, 2009. Madre Teresa : biografía autorizada Spink, Kathryn Barcelona : Plaza & Janés, 1997.

Teresa de Calcuta : la Mare Teresa dels

pobres Ruth, Amy

Barcelona : Pòrtic, 2003.

Mare Teresa de Calcuta

Mare Teresa de Calcuta, nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu, (Skopje, Imperi Otomà, 1910 - Calcuta, Índia, 1997) Va néixer al si d’una família catòlica d’ètnia albanesa. Als 12 anys[ va decidir la seva vocació com a missio-nera. Ingressà a la congregació de les Germanes de Loreto i es formà a la Loreto House de Dublín, d'on fou envia-da a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia. El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a germana de Loreto, adoptant el nom de Teresa (com

a homenatge a Teresa de Lisieux), i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com a monja independent i es va nacionalitzar a l'Índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un tem-ple hinduista abandonat en hospici gratuït per als pobres, moribunds, cecs i, espe-cialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí di-verses cases per a pobres a Veneçuela[6] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970. A la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu".

CONSULTA EL CATÀLEG

7

Premi Nobel de la Pau 1982

El Juego del desarme Myrdal, Alva Madrid : Debate, 1984.

Alva Myrdal Alva Reimer Myrdal ( Uppsala, Suècia 1902 - Estocolm 1986 ) Després de graduar-se a la Universitat el 1924 es casà amb l'economista Gunnar Myrdal, guanyador del Premi Nobel d'Economia el 1974, prenent el cog-nom d'aquest. Als anys 30 inicià els seus treballs, al costat del seu marit, en favor de la creació d'un estat del benestar al seu país, tradicionalment oblidat pels governs suecs. Els anys 40 entrà en él món de la política de mà del Partit Social-Demòcrata de Suècia.

A partir dels anys 40 s'implicà en la lluita mundial per l'estat del benestar, entrant a dirigir la secció destinada a aquests mitjans de les Nacions Unides, i entre 1950 i 1955 fou la presidenta de la secció sociològica de la UNESCO, esdevenint la prime-ra dona en aconseguir una posició tant rellevant en un organisme de les Nacions Unides. El 1955 fou nomenada ambaixadora sueca a l'Índia, i posteriorment el 1962 fou no-menada diputada al Parlament suec i representant del seu país en les Conferències en favor del desarmament celebrades a Ginebra (Suïssa). El 1967 entrà a formar part del Govern govern com a ministra del Gavinet consultiu pel desarmament, càrrec que va mantenir fins al 1973.

CONSULTA EL CATÀLEG

8

Premi Nobel de Medicina 1986

Las Pioneras : las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia

desde la Antigüedad hasta nuestros

Levi-Montalcini, Rita

Barcelona : Crítica, 2011

Rita Levi-Montalcini (Itàlia 1909 - 2012) Va estudiar medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou país d'acollida tre-ballà al Laboratori Victor Hambueger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958. L'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el Centre de

Recerca Neurobiològica del CNR, i entre aquell any i el 1978 fou directora del Labo-ratori de Biologia cel·lular. Fou membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. L'any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalícia per part del President d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi. Durant la Segona Guerra Mundial, i abans d'abondar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Instal·lada a Saint Louis l'any 1952 descobrí el factor de creixement, l'ordre que necessita una cèl·lula per iniciar la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley Cohen, el qual demostrà que el factor de creixement estava compost per una cadena preteica, aïllà el factor del creixement del nervi (NGF).

Rita Levi-Montalcini

Elogio de la imperfección

Levi-Montalcini, Rita

Barcelona : Tusquets, 2011

CONSULTA EL CATÀLEG

9

Premi Nobel de Literatura 1991

Un Arma en casa

Gordimer, Nadine

Barcelona [etc.] : Ediciones B, 1998.

La Hija de Burger

Gordimer, Nadine

Barcelona : Tusquets, 1991.

Atrapa la vida

Gordimer, Nadine

Barcelona : Edicions 62, 2006.

Nadine Gordimer (Springs, Sud-àfrica 1923 ) Filla d'immigrants jueus d'origen lituà i britànic, va ini-ciar els seus estudis universitaris a la Universitat Wit-watersrand de literatura anglesa, però no els finalizà mai i es va dedicar per complet a l'escriptura. El 1951 inicià la seva col·laboració amb el diari The New Yorker, on escriví articles periodísitcs així com petits relats que li permeteren guanyar certa fama en el gran públic.

Publicà la seva primera obra l'any 1953 The Lying Days, però no fou fins el 1974 que arribà al públic majoritari gràcies a la seva obra The Conservationist, que fou guardonada aquell any amb el Premi Booker. A partir de la dècada del 1960 es convertí en una ferma defensora d'abolir el siste-ma d'apartheid existent al seu país. Membre del Congrés Nacional Africà (ANC) quan aquesta organització encara era il·legal, fou una ferma defensora de la sortida de la presó del seu amic Nelson Mandela i una de les primeres persones que esti-gueren amb ell a la seva sortida l'any 1990.

Nadine Gordimer

CONSULTA EL CATÀLEG

10

Premi Nobel de la Pau 1991

Aung San Suu Kyi (Yangon, Birmània,1945) Va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988. El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil.

Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, el seu propòsit que el drama birmà no caigués en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octu-bre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau «per la seva lluita no-violenta en defen-sa de la democràcia i els drets humans. El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domici-liari i va reempendre les seves activitats polítiques en favor de la democràcia. L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democràtica que emprenen diàriament contra la junta militar birmana que dirigeix el país. Actualment és diputada pel seu partit.

Birmània, la veu de les dones Barcelona : MTM, 2010

Aung San Suu Kyi

CONSULTA EL CATÀLEG

11

Premi Nobel de la Pau 1992

Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala,

1959)

Activista social guatemalenca, membre del grup

indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Vo-

luntat" de la UNESCO.

Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 Me llamo Rigo-berta Menchú y así me nació la conciencia (en anglès I, Rigoberta Menchú).

El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Ri-goberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una fin-ca de cafè als cinc anys, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educació catòlica, cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els Drets Humans. La guerra civil de Guatemala tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exil·li a Mèxic l'any 1981. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada espanyola a la Ciutat de Guatemala. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de les Nacions Unides.

Rigoberta Menchú : la veu dels indígenes Minobis i Puntonet, Montserrat Barcelona : Pòrtic, 2003.

Rigoberta Menchú

CONSULTA EL CATÀLEG

12

Premi Nobel de Literatura 1993

Toni Morrison, pseudònim de Chloe Ant-hony Wofford, (Lorain, EEUU 1931) El 1949 va començar els seus estudis universitaris d'humanitats a la Universitat de Howard de Washington DC i va continuar a la Universitat de Cornell fins que el 1955 es va graduar en filologia anglesa. Posteriorment fou professora d'anglès a la Universitat de Texas, Howard i la Universitat Estatal de Nova York. El 1964 va començar a treballar com a editora literària en l'editorial Random House de Nova York.

Actualment és professora d'humanitats a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres així com del Consell Nacional de les Arts.

Amor

Morrison, Toni

Barcelona : Random House Mondadori, 2004.

Beloved

Morrison, Toni

Barcelona : Ediciones B, 1993.

Jazz

Morrison, Toni

Barcelona : Ediciones B, 1993.

Paradís

Morrison, Toni

Barcelona : Proa, 1998. La Isla de los caballeros

Morrison, Toni

Barcelona : Ediciones B, 1993.

Toni Morrison

CONSULTA EL CATÀLEG

13

Premi Nobel de Medicina 1995

Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) Inicialment va estudiar biologia a la Universitat de Frankfurt, canviant-los pels de física i graduant-se fi-nalment en bioquímica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 és direc-tora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen.

Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus. Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila me-lanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'a-questa mosca.

Génesis y desarrollo de la vida / Christiane Nüsslein-Volhard Barcelona : Crítica, 2009.

Christiane Nüsslein-

Volhard

CONSULTA EL CATÀLEG

14

Premi Nobel de Literatura 1996

Wisława Szymborska (Bnin, Polònia, 1923 - Cracòvia, 2012) De ben jove la seva família es va traslladar a Cracò-via, on realitzà els seus estudis. Durant la Segona Guerra Mundial treballà en la companyia de ferroca-rrils per por a ser deportada a un camp de treball a Alemanya. El 1945 inicià els seus estudis de polonès i a la Uni-versitat jagellona de Cracòvia, i ben aviat se sentí in-fluenciada per l'obra de Czesław Miłosz.

La seva poesia expressa amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d'un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el que és capaç de barrejar humor i la ironia.

Instante Szymborska, Wislawa Barcelona : Igitur, 2004.

Wisława Szymborska

CONSULTA EL CATÀLEG

15

Premi Nobel de la Pau 2007

Shirin Ebadi (Hamadan, Iran 1947) Advocada iraniana defensora dels drets humans, en especial dels drets dels infants i de les dones. El 1965 va aconseguir una plaça a la facultat de Dret de la Universitat de Teheran. Va enfocar la seva ca-rrera cap al càrrec de jutgessa, càrrec que va ocupar oficialment el març de 1970. L'any següent es va doctorar en dret privat a la ma-teixa universitat. El 1975 li fou encarregada la pre-sidència d'una branca legislativa de la Cort de Te-

heran, la qual cosa la convertia en la primera dona d'Iran en aconseguir-ho. Tot i així, li va ser assignada una posició menor a partir de la revolució iraniana de 1979, quan els religiosos conservadors insistiren en la prohibició islàmica de tal càrrec de jutgessa per a les dones. Després de moltes protestes d'ella i d'altres jut-gesses, van poder ocupar un càrrec lleugerament superior, el d'experta en Dret". Finalment, sense voler continuar soportant la situació de discriminació, es va retirar. Per aquesta negativa li fou vetat el treball judicial fins l'any 1992, any en què va po-der obrir un gabinet jurídic. En tot aquell temps exclosa de la carrera judicial, va po-der escriure alguns llibres i una gran quantitat d'articles a diaris iranians que li dona-ren molta popularitat. En els darrers anys, Shirin Ebadi ha actuat com a advocada en casos d'assassinat i en casos d'abusos a infants.

La Jaula de oro Ebadi, Shirin Madrid : La Esfera de los Libros, 2009.

Shirin Ebadi

CONSULTA EL CATÀLEG

16

Premi Nobel de Literatura 2004

Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, Àustria 1946) El seu pare, un químic d'origen txec i de religió jueva, va aconseguir escapar de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial treballant en sectors indus-trials d'importància estratègica. Malgrat tot, diverses dotzenes de membres de la seva família van acabar sent víctimes de l'Holocaust. La seva mare, dominant, amb qui va conviure fins i tot d'adulta i amb qui tenia una relació difícil, procedia d'una família vienesa amb un passat pròsper.

El seu debut literari és el recull Lisas Schatten del 1967. Abans de rebre el Premi Nobel la seva obra era pràcticament desconeguda fora del món germanòfon. Lec-tors i crítics hi trobaven semblances amb les del dramaturg austríac Thomas Bern-hard, gràcies a la patologia de la destrucció i l'anulació necessària de la comèdia. De fet, malgrat que l'autora no s'identifiqui amb el país i se n'allunyi, la seva obra arrela en la tradició de la literatura austríaca i mostra influències d'autors d'aquest país com ara Robert Musil.

La Pianista

Jelinek, Elfriede

Barcelona : Columna, 2004

Obsesión

Jelinek, Elfriede

Barcelona : El Aleph, 2005.

Els Exclosos

Jelinek, Elfriede

Barcelona : Columna, 2005

Deseo

Jelinek, Elfriede

Barcelona : Destino, 2004.

Elfriede Jelinek

CONSULTA EL CATÀLEG

17

Premi Nobel de la Pau 2004

Wangari Muta Maathai (Nyieri, Kenya, 1940 - Nairobi, Kenya, 2011) El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau". Era la primera dona africana que rep aquest guardó. La doctora Maathai era a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki. Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Movi-ment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby

ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevindre una dona molt activa en temes mediam-bientals i en favor de les dones.

Con la cabeza bien alta Maathai, Wangari Barcelona : Lumen, 2007.

Wangari i els arbres de la pau : una història real de l'Àfrica

Winter, Jeanette

Barcelona : Ekaré, 2009.

Wangari Maathai

CONSULTA EL CATÀLEG

18

Premi Nobel de Literatura 2007

Doris Lessing, nom de casada de Doris May Tayler (Kermanxah, Pèrsia,1919 − Lon-dres, 2013) Amb sis anys, la seva família, es va traslladar a l'anti-ga colònia britànica de Rhodèsia del Sud,(Zimbabwe), on va passar la seva infància i joventut. L'educació es-tricta i severa que li conferí la seva mare la marcà for-tament, i en la seva estada a l'Àfrica descobrí la belle-sa de la naturalesa, però també la discriminació racial. En lluita constant amb la seva mare, Doris, va aban-donar els estudis, que va prosseguir de manera auto-

didacta, i es va posar a treballar com a auxiliar de clínica. El 1944 es va casar, en segones núpcies, amb Gottfried Lessing, a qui va conéixer en un grup literari marxista i amb el qual va tenir el seu tercer fill; d'aquest segon marit en prendria el cognom actual. Als 36 anys, juntament amb el seu fill petit, viatja fins al Regne Unit i inicia la seva carrera com a escriptora. L'obra de Doris Lessing té molt d'autobiografia, inspirant-se en la seva experiència africana, en la seva infància, en els seus desenganys so-cials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflic-tes culturals, les flagrants injustícies de la desigualtat racial, la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.

Canta la hier-

ba

Lessing, Doris

La Clivella

Lessing, Doris

Barcelona : Edicions 62, 2007.

El Quadern daurat

Lessing, Doris

Barcelona : Edicions 62, 2007

El Viento se llevará nuestras palabras

Lessing, Doris

Barcelona [etc.] : Bruguera, 2007.

La Terrorista bona

Lessing, Doris

Barcelona : EDHASA, 1987.

CONSULTA EL CATÀLEG

Doris Lessing

19

Premi Nobel de Literatura 2009

Herta Müller (Romania 1953) Va néixer a la Província de Timiş, essent filla d'agricul-tors suabs (alemanys del Banat, a Romania). Va rebre una educació alemanya i estudià la literatura romane-sa a la Universitat de Timisoara. El 1979 refusà col·laborar amb la policia política del règim comunista de Ceausescu (la Securitate) i per aquest motiu va ser despatxada del seu treball com a traductora d'una companyia d'enginyeria de Romania. El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982.

El 1987, Müller abandonà Romania i s'instal·là a Alemanya amb el seu marit, el no-vel·lista Richard Wagner.

L'Home és un gran faisà en el món

Müller, Herta

Alzira : Bromera, 2009.

La Piel del zorro

Müller, Herta

Madrid : Siruela,

En terres baixes

Müller, Herta

Barcelona : Bromera, 2010

Todo lo que tengo lo llevo conmigo

Müller, Herta

Madrid : Siruela, 2010

La Bèstia del cor

Müller, Herta

Alzira : Bromera, 2009.

Herta Müller

CONSULTA EL CATÀLEG

20

Premi Nobel de Literatura 2013

Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol del 1931), És una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. Guanyadora del Premi Booker del 2009. Alice va iniciar-se com a escriptora quan era una adolescent, i va publicar la seva primera història, The Dimensions of a Shadow, el 1950, mentre estudiava filologia anglesa i periodisme. De molt jove va conèixer a Michael Munro, a la Uni-

versity of Western Ontario. Quan es va casar al 1951 es va instal·lar a Vancouver. A l’any 1963 es va traslladar a Victoria on va portar, juntament amb el seu marit, una llibreria. L’any 1972 es va divorciar i va retornar al seu estat natal on es va convertir en una creixent escriptora resident a la seva antiga universitat. Es va tornar a casar el 1976, amb Gerald Frelin. A partir d’aleshores la seva carrera d’escriptora es va consolidar.

De ben jove s’havia iniciat als contes (1950), també havia publicat dues recopila-cions de relats i una novel·la.

Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio

Munro, Alice

Barcelona : RBA, 2003.

Demasiada felicidad

Munro, Alice

Barcelona : Lumen, 2010

La Vista desde Castle Rock

Munro, Alice

Barcelona : RBA, 2009

Alice Munro

CONSULTA EL CATÀLEG

21

LES ALTRES DONES DISTINGUIDES AMB EL PREMI NOBEL

PREMI NOBEL DE LA PAU 1905

Bertha von Suttner

1905– PAZ

PREMI NOBEL

DE LITERATURA

1926

Grazia Deledda

PREMI NOBEL

DE LITERATURA

1928

Sigrid Undset

PREMI NOBEL

DE LA PAU

1931

Jane Addams

PREMI NOBEL

DE QUÍMICA

1935

Irène Joliot-Curie

PREMI NOBEL

DE LA PAU

1946

Emily Greene Balch

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

1947

Gerty Theresa Cori

PREMI NOBEL

DE FÍSICA

1963

Maria Goeppert-

Mayer

PREMI NOBEL

DE QUÍMICA

1964

Dorothy Crowfoot

Hodgkin

PREMI NOBEL

DE LITERATURA

1966

Nelly Sachs

PREMI NOBEL

DE LA PAU

1976

Betty Williams

PREMI NOBEL

DE LA PAU

1976

Mairead Corrigan

22

PREMI NOBEL DE MEDICINA 1977

Rosalyn S. Yalow

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

1983

Barbara McClintock

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

1988

Gertrude B. Elion

PREMI NOBEL

DE LA PAU

1997

Jody Williams

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

2004

Linda B. Buck

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

2008

Françoise Barré-

Sinoussi

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

2009

Elizabeth Blackburn

PREMI NOBEL

DE MEDICINA

2009

Carol W. Greider

PREMI NOBEL

DE QUÍMICA

2009

Ada E. Yonath

PREMI NOBEL D’ECONÒMIA

2009

Elinor Ostrom

PREMI NOBEL DE LA PAU 2011

Ellen Johnson

Sirleaf

Leymah

Gbowee

Tawakel

Karman

23

Biblioteca Municipal de Lloret de Mar

Pl. Pere Torrent, 1

17310-LLORET DE MAR

Tel 972 34 90 55

Biblioteca@lloret.cat

http://www.bibgirona.cat/biblioteca/

Font de consulta: viquipèdia.

Fotografies: Wikipedia Commons