guia jove supervivencia laboral 2015 - ugt fica...
TRANSCRIPT
Guia jovede
supervivència
al món laboral
Guia jovede
supervivència
al món laboral
Aquesta Guia jove de supervivènciaal món laboral ha estat elaborada perles àrees de Formació, Acció Sindical i JoventAturat de l�Avalot-Joves de la UGT deCatalunya, amb la col·laboració del GabinetJurídic de la UGT de Catalunya i els tècnics itècniques en orientació laboral de l�Avalot.
Il·lustracions: David Terol
Disseny/maquetació: Juan A. Zamarripa,Sec. d�Organització de la UGT de Catalunya
www.avalot.cat
Maig del 2015
Per què aquesta guia?.............................5
1. Què cal saber del món laboral?..............7
Relació laboral ......................................9Normativa que regulales relacions laborals..............................9Constitució espanyola ............................9Estatut dels treballadors.........................9Convenis col·lectius ................................9Normativa laboral europea ....................9Contracte de treball..............................10
Què és?............................................10Com és un contracte?.........................10
Tipus de contractes ...............................11Jornada laboral....................................12Descansos retribuïts..............................12Calendari laboral..................................12Vacances anuals...................................13El salari i la nòmina ..............................13Extinció del contracte............................14Acomiadaments...................................15Liquidació, quitança o finiquito ...............15Mesures de protecció social ...................16Permisos retribuïts................................17
2. Situacions en què et pots trobar
i de les quals se�n parla poc..................19
Treballar sense contracte, «en negre» ....21M�han fet un contracte temporal,
és correcte? ......................................21Treball de becari o becària.....................21Fer més hores i fer una feina diferent
de la que figura al contracte ...............22Cessió il·legal de treballadors/ores .........22Assetjament psicològic a la feina
o mobbing .......................................23Assetjament sexual a la feina ................23Treballar en pràctiques .........................24Treballo sense equips de protecció,
o no són els adequats........................25Ofertes de feina fraudulentes ................25
3. Planta cara a la precarietat .................27
Nosaltres, els treballadorsi treballadores. .................................29
L�organització dels treballadorsi les treballadores. Els sindicats,la UGT de Catalunya. .........................29
L�Avalot...............................................29Per què cal afiliar-se a la UGT?...............29Com ens podem organitzar
al centre de treball? ..........................29Drets i garanties dels delegats sindicals
i membres de comitè ........................30M�agradaria plantar cara, però tinc
por de possibles represàlies ................31Seré un bon delegat/da?.......................31
Contacta amb l�Avalot!...........................33
3
Continguts
Per quèaquesta guia?
5
Ja fa molt de temps que la situació del joventcatalà al món laboral ve marcada per laprecarietat, però és ara, en temps de crisieconòmica, quan la nostra generació �per cert,una de les millors preparades de la història�es veu condemnada a escollir entre tresopcions: atur, precarietat o exili.
Ens diuen que l�única sortida és treballar mésper menys, que el futur passa per ser méscompetitius abaratint els costos de producció,que hauríem de valorar el fet de cobrar persota del SMI, que si marxem de casa nostrano és exili, sinó «mobilitat exterior»; tot això,mentre ens apugen els preus de productesbàsics, ens retallen els serveis públics i ensposen taxes a l�educació per tal de fer front aun deute generat per uns pocs i que hem depagar entre totes i tots.
Diuen que som la generació perduda i que sío sí, com una veritat absoluta, serem la primerageneració que viurà pitjor que els seus paresi mares.
El que ningú no ens explica és el poder quetenim com a treballadors i treballadores pertransformar la nostra realitat més propera i,en conseqüència, la nostra societat.
Drets com les vacances, la jornada de vuithores, les pensions, l�atur, entre d�altres, sóntan sols una mostra de les fites que podemassolir quan ens organitzem i lluitem de formaconjunta.
Aquesta guia està estructurada en tres parts:la primera fa una introducció al món del dretdel treball, la segona tracta de reflectirsituacions il·legals i que sovint per la mancad�informació considerem com a «normals», ila tercera pretén donar a conèixer les eines
que tenim a la nostra disposició per poder ferfront a una situació que ens condemna a viureen condicions indignes.
Ara més que mai, és hora de deixar de bandael discurs de la por i de la resignació, perquè sies pot, ara és l�hora de conèixer l�eina méspotent que tenim els treballadors i treballadores,el sindicalisme.
Perquè si lluitem el present, el futur és
nostre!
Guia jove de supervivència al món laboral6
7
1. Què cal saberdel món laboral?
8 Guia jove de supervivència al món laboral
A continuació farem una breuintroducció de les normes bàsiquesque regulen el món laboral,conèixer conceptes com el salari,les vacances, la nòmina entred�altres, són imprescindibles sivolem sobreviure a un mercatlaboral, caracteritzat per laprecarietat.
Quan treballes per a una altra persona, sotales seves ordres i instruccions i a canvi d�un sou,tens una relació laboral.
Normativa que regula lesrelacions laborals
Les normes bàsiques que regulen les relacionslaborals són tres: la Constitució espanyola,L�Estatut dels treballadors i els conveniscol·lectius.
CONSTITUCIÓ
ESTATUT DELS TREBALLADORS
CONVENI COL·LECTIU
CONTRACTE
Els de sota només poden contradir els de daltper millorar les condicions, mai per empitjorar-les; és a dir, si l�Estatut dels treballadors diuque la jornada és de 40 hores setmanals, nopoden existir convenis de 43 hores, però sí, encanvi, de 35.
Constitució espanyola
A la Constitució figuren drets tan bàsics com eldret de la llibertat sindical, el dret de vaga, eldret al treball, etc.
Pots accedir a la Constitució espanyola enaquest enllaç: http://is.gd/M9DLjg
És la norma bàsica en la regulació de lesrelacions laborals i estableix els drets i obli-gacions entre els empresaris i els treballadors.
Pots accedir a l�Estatut dels treballadors itreballadores en aquest enllaç:http://is.gd/bWaOSa
Convenis col·lectius
Es tracta de normes fruit d�acords entreempresaris (patronals) i treballadors (sindicats).El seu àmbit d�aplicació pot estar lligat a unaactivitat, a un territori o a una empresa.Regulen les condicions mínimes de treball, encap cas poden empitjorar les condicions de laConstitució o de l�Estatut dels treballadors ipoden ser millorats pel contracte laboral.
Normativa laboral europea
Catalunya també es veu afectada pel dreteuropeu, és important que sàpigues que lanormativa laboral catalana no pot contradir lalegislació europea.
9
Estatut dels Treballadors
Relació laboral
� Conèixer el que diu el teu conveni ésuna eina per fer front als abusos.
� El conveni col·lectiu a què pertany elnostre sector ha de quedar clar en elnostre contracte; si un sectorprofessional no té conveni, com amínim tens els drets reconeguts perl�Estatut dels Treballadors.
� Sempre és bò tenir el conveni a mà,pots cercar el teu conveni aquí(http://is.gd/IVlyrq) o, si no el trobes,posar-te en contacte amb l�Avalot.
1. Què cal saber del món laboral?
Què és?
El contracte de treball és l�acord concret entretu i l�empresari. Tu et compromets a treballari l�empresa a pagar-te un sou. Estableix quinafeina has de fer i a on, l�horari, el sou, la duradade la relació laboral, les vacances, el períodede prova i el conveni col·lectiu aplicable. Elcontracte ha de respectar el contingut de leslleis laborals (l�Estatut dels treballadors és lamés important) i el conveni col·lectiu aplicable,dada que ha de constar en el contracte.
Com és un contracte?
L�Estatut dels treballadors exigeix la formaescrita en la majoria de tipus de contracte. Sino tens contracte escrit, no vol dir neces-sàriament que estiguis treballant en negre,pot ser que tinguis un contracte verbal indefinito temporal inferior a 4 setmanes.
Contracte de treball
10
No signis maiun contracte en blanc
Llegeix el contracteabans de signar-lo
i si tens algún dubte,informa�t!
Assegura�tque t�han donat d�altaa la Seguretat Social,
demana el teuinforme de vida laboral
a la Seguretat Social
Guia jove de supervivència al món laboral
11
Indefinits
Temporals
Formatius
Tipus de
contracte
Indefinit
Obra i servei
determinat
Eventual per
circumstàncies
de la
producció
De formació
De pràctiques
Descripció
Se subscriu per treballar
indefinidament en una
empresa
Realització d�una obra o
servei determinat,
autònoms i diferent dels
normals de l�empresa
Atendre les exigències
puntuals del mercat
Per aprendre un ofici o
adquirir la formació d�un
lloc de treball qualificat
Obtenir una experiència
laboral
Col·lectiu específic
Joves de 16 a 25 anys que no
tenen el títol necessari per al
lloc
Joves amb títol universitari,
cicles formatius o certificat de
professionalitat i només
durant els 5 anys següents a
la finalització dels estudis.
Durada
Indefinit
Període de la
realització de
l�obra o servei
amb un màxim
de 3 anys
6 mesos dins
d�un període de
12 mesos
Durada d�1 any a
3 anys
De 6 mesos a 2
anys
Sou
Com a mínim, el
SMI pel temps
efectiu de treball
1r any: 60% del que
marca el conveni
2n any: 75% del
que marca el
conveni
Hi ha contractes temporals i contractesindefinits. Actualment més de 9 de cada 10contractes nous són temporals. Fixa�t en la
banda dreta superior del contracte on s�indicaamb una creu el tipus de contracte temporalque subscrius.
� Actualment 9 de cada 10 contractessón temporals.
� La majoria dels contractes temporals,prop del 95%, se signen en frau dellei, és a dir, no haurien de sertemporals, sinó indefinits.
1. Què cal saber del món laboral?
Tipus de contractes
12
Mínim en jornada
continuada
(superior a 6
hores):
Mínim diari
Setmanal
Dies festius
Vacances anuals
15 minuts. 30 minuts si ets menor
d�edat.
Entre dues jornades de treball
consecutives, un mínim de 12
hores.
Un dia i mig ininterromput. Dos
dies si ets menor d�edat.
14 a l�any.
El període de vacances és el pactat
en el conveni col·lectiu o en el
contracte de treball. En cap cas serà
inferior a 30 dies naturals, és a dir,
comptant dissabtes i diumenges,
encara que pots fer-les en dos
torns.
La majoria dels contractes per ajoves són a temps parcial i dedurada inferior a un mes.
Jornada ordinària
Màxima legal
Treball nocturn
Treball per torns
Hores
extraordinàries
Diària: 9 hores. Els menors de 18
anys: 8 hores.
Setmanal: 40 hores.
És el treball realitzat de 10 de la nit
a 6 del matí. Màxim 8 hores
diàries.
Està prohibit als menors d�edat.
Es treballa per torns quan diferents
persones ocupen el mateix lloc de
treball successivament. Amb
aquest sistema es pot treballar
diumenges, festius i nits.
Són les hores treballades després
de la finalització de la jornada
laboral diària. Són voluntàries. Si
ets menor d�edat no en pots fer. I
el màxim anual són 80 hores. Com
a mínim te les han de pagar al
mateix preu que les hores
ordinàries.
La jornada de treball és el temps diari quetreballes. No es considera temps de treballl�estona de canviar-se la roba, el temps quetrigues per arribar a la feina, ni el temps del�esmorzar... si no ho estableix així el teu convenicol·lectiu.
La durada de la jornada es fixa en el contractede treball i en el conveni col·lectiu i ha derespectar els límits legals.
Jornada laboral
Si estudies, tenspreferència en elmoment d�escollir el torni, si és possible, al�adaptació de la jornadaper assistir a cursos deformació professional.
Tens dret, d�acord amb el que estableix l�Estatutdels treballadors, als següents períodes dedescans:
Calendari laboral
Anualment, prèvia consulta i informe delsrepresentants dels treballadors/ores, l�empresaha d�elaborar i exposar en un lloc visible decada centre de treball el calendari laboral, elqual ha de recollir:� L�horari de treball.� La distribució anual dels dies de treball efectiu.� Els festius.� Els descansos setmanals i entre jornades.� Altres dies inhàbils, tenint en compte la
jornada màxima legal o, si escau, la pactada.
El topall màxim d�hores de treball anual estàrecollit als diferents convenis col·lectius.
Descansos retribuïts
Guia jove de supervivència al món laboral
El període de vacances anuals retribuïdes hade ser el que s�hagi pactat en conveni col·lectiuo contracte individual, però mai inferior a 30dies; no és substituïble per cap compensacióeconòmica, llevat en el cas d�extinció delcontracte de treball que impossibiliti gaudir deles vacances.
El calendari de vacances s�ha de fixar a cadaempresa i el treballador/a ha de conèixer lesdates que li corresponen almenys dos mesosabans del seu començament, i s�haurà de teniren compte el que s�hagi pactat en els conveniscol·lectius.
En cas de desacord entre les parts, la jurisdicciósocial ha de fixar la data que correspongui peral gaudi, i la seva decisió no es pot recórrer.
El salari i la nòmina
El salari
El salari és la totalitat de les percepcionseconòmiques (en diners o en espècie) que repspel teu treball. No es consideren salari els dinersentregats per l�empresa per compensar lesdespeses en roba laboral i transport. El teusalari es fixa en el contracte de treball. Aquestaquantitat mai no pot ser inferior a la ques�estableix en el conveni col·lectiu. Si en el teusector no existeix conveni col·lectiu, en cap caspots cobrar per sota del salari mínim
interprofessional, 648,60� (a temps completsense incloure les pagues extraordinàries). Elsalari es divideix en salari base i complementssalarials. Els complements salarials poden serpersonals, com per exemple el plus d�idiomes,
de lloc de treball, com és el de toxicitat, el denocturnitat, o de qualitat/quantitat, com elsincentius, objectius...
La nòmina
La nòmina és el rebut individual que justificael pagament del salari. Hi han d�aparèixer totsels diners que reps, així com les hores extresrealitzades i la seva quantia econòmica.
A la nòmina han d�aparèixer les dades de lesempreses i les del treballador, sobretot lacategoria laboral. Aquí s�hi descriuen elsconceptes que reps en brut i les deduccionsque se t�apliquen. El resultat d�aquestesdeduccions dóna lloc al salari net.
Vacances anuals
13
� Els salaris tenen prioritatde pagament respecte aaltres deutes de l�empresa.Si l�empresa no et paga elsalari, hi ha mecanismesper reclamar-lo.
� Si treballes per mitjà d�unaETT, tens dret per llei acobrar el mateix salari quees cobra per conveni al�empresa usuària, enfunció de la categoria.
No perdis lesnòmines! Són
una prova del teusalari, del fet que
treballes per aaquesta
empresa, i si hi haproblemes
serveixen perreclamar.
1. Què cal saber del món laboral?
Hi ha diferents motius pels quals s�acaba unarelació laboral. Les causes més habituals són:
Perquè et dóna la gana
Si vols plegar perquè no t�agrada la feina operquè n�has trobat una altra, no has de donarcap explicació a l�empresa, però tens l�obligaciód�avisar per escrit amb l�antelació que assenyaliel conveni col·lectiu (entre 15 dies i un mes). Sino ho fas, l�empresa et pot descomptar del soula quantitat corresponent als dies de retard.
Perquè ha arribat l�últim dia delcontracte o s�ha acabat l�obra oservei
En aquests supòsits, si treballes des de fa mésd�un any, l�empresa t�ha d�avisar amb unaantelació mínima de 15 dies abans de finalitzarel contracte; si el preavís es fa més tard dels15 dies, tens dret a una indemnització igual alsalari dels dies de retard. Si el contracte ésinferior a un any, aquest preavís de l�empresano és necessari.
En els contractes temporals (excepte elsd�interinitat, d�inserció, formació i pràctiques)en acabar tens dret a una indemnització de:� 11 dies per any treballat per als contractes
signats a partir de l�1 de gener de 2014.� 12 dies per any treballat per als contractes
signats a partir de l�1 de gener de 2015.
En el cas que treballis per mitjà d�una ETT,aquesta indemnització ha de ser sempre de 12dies per any treballat.
Si arriba la data de finalització del contracte ino t�han fet el preavís, passes directament atenir un contracte indefinit.
Perquè tanca l�empresa
En els casos de mort, incapacitat o jubilació del�empresari o empresària tens dret a l�atur i auna indemnització (un mes de sou). Sil�empresa és una societat, es fa un procés ques�anomena expedient de regulació d�ocupació,també conegut com a acomiadament col·lectiu,i tens dret a l�atur i a una indemnització (20dies de salari per any treballat amb un màximde 12 mensualitats).
Extinció del contracte
Atenció!Si deixes la
feinavoluntàriamentno tens dret ala prestaciód�atur ni a la
indemnització.
Quan t�acomiaden
amb un contracte
per obra i servei, si
realment ha
finalitzat l�obra, la
indemnització que has de
percebre és d�11 o 12 dies de
salari, però si l�acomiadament es
produeix quan l�obra encara no
ha acabat (això passa molt
sovint), la indemnització ha de
ser del màxim legal.
14 Guia jove de supervivència al món laboral
L�acomiadament és l�extinció del contracte pervoluntat de l�empresa. A continuació et detallemels acomiadaments més habituals amb quèpots trobar-te.
Acomiadament disciplinari(art. 54 ET)
Es considera que t�han acomiadat per havercomès alguna falta, que han de justificar. Enaquest cas, no rebràs cap indemnització, tot ique podràs rebre la prestació d�atur.
Acomiadament objectiu (art. 52 E.T.)
L�empresa basa el teu acomiadament en causesdiverses com la teva ineptitud, la teva mancad�adaptació al lloc de treball, o la necessitatd�amortitzar llocs de treball. Dóna dret al�empresari a acomiadar-te amb la indem-nització mínima legal, 20 dies per any treballat,
amb un topall màxim de 12 mensualitats.
Acomiadament improcedent(art. 56 E.T.)
L�empresa assumeix la seva responsabilitat enl�acomiadament, i la indemnització ha de serla màxima legal, que actualment és de 33 dies
per any treballat amb un topall màxim de 24
mensualitats.
Liquidació, quitança ofiniquito
Quan finalitzes una relació laboral, i sigui quinasigui la circumstància per la qual finalitza(s�acaba el teu contracte, ho deixes de formavoluntària, et fan fora...), l�empresa ha deliquidar tot el deute que té amb tu. D�aquestaquantitat en diem «liquidació» o «quitança»,paraula coneguda popularment com a finiquito.
Així, la liquidació ha d�incloure:� Els salaris pendents.� Els complements extrasalarials pendents
de pagament (manutenció, quilometratge,etc.), en cas que n�hi hagi.
� La part proporcional de les paguesextraordinàries que s�hagi generat fins almoment en què es produeix l�extinció.
� La part proporcional d�altres complementssalarials que es paguin amb una periodicitatsuperior al mes, com per exemple lespagues per beneficis.
� Una compensació econòmica pels dies devacances generats i no gaudits.
� La quantia que, en concepte d�extinció decontracte, en el seu cas, estigui prevista enla normativa laboral o s�hagi previstespecíficament en el conveni col·lectiud�aplicació.
Acomiadaments
Atenció! Quan signesuna quitança, no
només estàs dient quehas rebut els diners quehi ha escrits, sinó quetambé estàs d�acord
amb la quantitat i queno faràs capreclamació.
151. Què cal saber del món laboral?
L�acomiadament sempre requereixnotificació per escrit
En el moment de l�acomiadament tensdret a que hi sigui present el teu
delegat/da.
Signa qualsevol document amb un «NOCONFORME» seguit de la data, el nomi cognoms i la teva signatura; això et
permet poder reclamar.
Posa�t en contacte ambl�Avalot o la teva
federació una vegadas�hagi efectuat
l�acomiadament.
Mesures de protecció social
Has de tenir en compte que tot treballador itreballadora per compte d�altri ha d�estar afiliata la Seguretat Social per generar drets com elde baixa, atur, etc.
Prestació d�atur
Tens dret a cobrar aquesta prestació si t�hasquedat sense feina o t�han reduït la jornadalaboral i compleixes els següents requisits:� Estar donat d�alta a la Seguretat Social.� Haver treballat amb contracte i, per tant,
haver cotitzat dotze mesos en els sis anysanteriors.
� Signar el compromís d�activitat pel qualt�obligues a buscar feina activament mentreet trobis a l�atur.
El temps de durada està en relació amb eltemps treballat, i la quantia en funció de labase reguladora (durant els primers 180 dies,el 70% de la base reguladora, i a partir del dia181, el 50 %). Per tramitar aquesta prestacióhas d�anar a l�Oficina de Treball de la Generalitat(OTG) del teu municipi dins dels 15 diessegüents a la situació d�atur.
Incapacitat per treballar (baixa laboral)
Si per qüestions de salut no pots treballar, hasde sol·licitar la baixa mèdica i tens dret apercebre una quantitat de diners. Hi ha baixestemporals i baixes permanents. Aquí et parlemde les temporals:
Incapacitat temporal
La quantia i la durada de la prestació depèn desi és conseqüència d�un accident de treball,d�una malaltia professional o d�un accident nolaboral o malaltia comuna (per exemple, unagrip).
Malaltia professional o accident de treball
No s�exigeix un període mínim de cotització.Tens dret a cobrar des del primer dia unmínim del 75% de la base reguladora. Algunsconvenis col·lectius estableixen que s�ha depagar el 100%.
Un accident in itinere és un accident de treballocorregut en el desplaçament des del teudomicili fins al teu lloc de treball, o a l�inrevés,amb la condició que no hagis interromput eltrajecte per causes alienes a la feina.
Quan signis la liquidacióo altres documents, fes-ho amb un «no conforme»seguit de la data, el nom
i cognoms i la tevasignatura. Això et permet
poder reclamar.
Les diferents reformeslaborals han abaratitles indemnitzacionsper acomiadament
Per comprovar quel�empresa t�ha donat/da
d�alta a la SeguretatSocial pots demanar el
teu informe de vidalaboral a través del portalweb www.seg-social.es
o trucant al telèfon901 50 20 50.
16 Guia jove de supervivència al món laboral
Accident no laboral o malaltia comuna
Has d�haver treballat, i, per tant, cotitzat unmínim de 180 dies dins dels 5 anys anteriors.Des del primer dia de baixa al tercer no cobres;del quart al vintè dia, fins un 60% de la basereguladora; i a partir del dia vint-i-unè, el 75%de la base reguladora. Aquests percentatgespoden ser superiors si ho estableix el convenicol·lectiu.
Permisos retribuïts
Absències amb dret a remuneració
La legislació laboral preveu un conjunt desituacions que et donen dret absentar-te
temporalment del treball, amb dret a
remuneració, previ avís i justificació (articles23 i 37.3 del text refós de la Llei de l�Estatutdels treballadors).
1. Quinze dies naturals en cas de matrimoni.2. Dos dies per naixement de fill/a i per mort,
accident o malaltia greus, hospitalització
o intervenció quirúrgica sense
hospitalització que necessiti repòs
domiciliari, de parents fins al segon graude consanguinitat o afinitat. Si per aquestmotiu el treballador s�ha de desplaçar, eltermini és de 4 dies.
3. Un dia per trasllat del domicili habitual.4. Pel temps indispensable, per al compliment
d�un deure inexcusable de caràcter públic
i personal, incloent-hi l�exercici del sufragiactiu. Si en una norma legal o convencionalfigura un període determinat, cal atenir-se al que aquesta norma disposi quant ala durada de l�absència i a la sevacompensació econòmica.
En el supòsit que el compliment d�aquestdeure impossibiliti al treballador laprestació del treball en més del 20% de leshores laborals en un termini de tres mesos,l�empresa pot situar-lo en excedència.Aquesta excedència té el caràcter deforçosa.
5. Pel temps indispensable per fer exàmens
prenatals i tècniques de preparació al part
que s�hagin de fer dins de la jornada detreball.
6. El treballador/a té dret a gaudir elspermisos necessaris per concórrer a
exàmens en el supòsit que cursi ambregularitat estudis per a l�obtenció d�untítol acadèmic o professional; així com tédret a la concessió de l�oportú permís deformació o de perfeccionament
professional amb reserva del lloc de treball.7. Pel temps imprescindible per a la realització
de funcions sindicals o de representació
del personal, en els termes establertslegalment o convencionalment. L�article68.e) de l�Estatut dels treballadors disposaque els membres del comitè d�empresa iels delegats de personal, com arepresentants legals dels treballadors,disposaran d�un crèdit d�hores mensualsretribuïdes per a l�exercici de les sevesfuncions de representació. Pot pactar-seen conveni col·lectiu l�acumulació d�horesdels diferents membres del comitèd�empresa, i, en el seu cas, dels delegatsde personal, en un o varis dels seuscomponents, sense sobrepassar el màximtotal, i aquesta o aquestes persones podenquedar rellevades del treball, senseperjudici de la seva remuneració.
171. Què cal saber del món laboral?
El nombre d�hores s�estableix en funció delnombre de treballadors de la plantilla id�acord amb l�escala següent:� Fins a 100 treballadors: 15 hores� De 101 a 250 treballadors: 20 hores� De 251 a 500 treballadors: 30 hores� De 501 a 750 treballadors: 35 hores� De 751 en endavant: 40 horesLa Llei orgànica 11/1985, de llibertatsindical, disposa en l�article 9.2 que elsdelegats sindicals que participin en lescomissions negociadores dels conveniscol·lectius, mantenint la seva vinculaciócom a treballador en actiu en algunaempresa, tindran dret a la concessió delspermisos necessaris per a l�adequat exercicide la seva tasca com a negociadors, sempreque l�empresa estigui afectada per lanegociació.
8. Poden acordar-se col·lectivament altressupòsits, amb el règim i els efectes que esprevegin.
Promoció i formació professional
El treballador té dret:a) Al gaudi dels permisos necessaris per
presentar-se a exàmens, així com a unapreferència a elegir torn de treball, si talés el règim instaurat en l�empresa, quancursi amb regularitat estudis per al�obtenció d�un títol acadèmic oprofessional.
b) A l�adaptació de la jornada ordinària detreball per a l�assistència a cursos deformació professional.
c) A la concessió dels permisos oportuns deformació o perfeccionament professionalamb reserva del lloc de treball.
d) A la formació necessària per a la sevaadaptació a les modificacions operades enel lloc de treball. Aquesta formació ha
d�anar a càrrec de l�empresa, senseperjudici de la possibilitat d�obtenir a talefecte els crèdits destinats a la formació.El temps destinat a la formació es consideraen tot cas temps de treball efectiu.
En la negociació col·lectiva es poden pactar elstermes de l�exercici d�aquests drets, ques�acomodaran a criteris i sistemes quegaranteixin l�absència de discriminació directao indirecta entre treballadors d�un sexe o altre.Els treballadors amb almenys un anyd�antiguitat en l�empresa tenen dret a unpermís retribuït de 20 hores anuals de formacióvinculada al lloc de treball, acumulables perun període de fins a tres anys. La concreció delgaudi del permís s�ha de fixar de mutu acordentre treballador i empresari.
Conciliació de la vida laboral i familiar
Els exàmens prenatals i tècniques de
preparació al part que s�hagin de realitzardintre de la jornada laboral, donen dret aabsentar-se amb dret a remuneració, pel tempsindispensable per efectuar-los.
Dos dies per naixement de fill/a. En el cas denecessitat d�efectuar un desplaçament al�efecte, el termini és de quatre dies.
En casos de fills prematurs o que hagin de
romandre hospitalitzats a continuació del part,la mare o el pare tenen dret a absentar-se dela feina durant una hora. Així mateix, tenendret a reduir la seva jornada de treball fins aun màxim de dues hores, amb la disminucióproporcional del sou. (article 37. 3f i 4 bis del�Estatut dels treballadors)
18 Guia jove de supervivència al món laboral
2. Situacionsen què et pots trobar
i de les qualsse�n parla poc...
19
Bé, ja hem fet una breu introducciódel marc legal en matèria laboral,no obstant això, la realitat, moltsovint, no és ben bé així.
Com a joves, som individus poten-cials a trobar-nos amb un entornlaboral precari.
Al món laboral precari, elsempresaris i les empresàries tansols tenen un objectiu, i és acon-seguir el màxim benefici econòmicamb la teva activitat, és per aixòque vulneraran els teus drets deforma constant i reiterada.
A continuació detallem situacionshabituals en què solem trobar-nos.No hi ha solucions màgiques percanviar aquestes realitats, però lamajoria d�elles passen per demanarassessorament a l�Avalot, allàtrobarem suport tant legal compersonal.
És important que sàpigues que noestàs sol ni sola.
20 Guia jove de supervivència al món laboral
De vegades és possible que t�ofereixin treballarsense contracte, en negre. Has de saber queper generar drets (seguretat social, atur, baixa,vacances, etc.) has de tenir un contracte detreball i estar donat/da d�alta a la SeguretatSocial.
En aquestes situacions és l�empresari el queestà cometent una irregularitat i la teva missióprincipal serà tenir la capacitat de demostrarl�existència de la relació laboral, per tal de posaruna denúncia i que es reconegui la teva feina.Per demostrar-ho és recomanable que guardistotes les proves que et relacionin amb el teucap i la teva feina (correus, trucades, missatges,vídeos, resguards bancaris, testimonis, etc.).
La millor prova per demostrar la teva relació«en negre» és que es personi l�inspector/a detreball a la teva feina.
Si estàs treballant en negre, posa�t en contacteamb l�Avalot, t�ajudarem a denunciar aquestfet a la Inspecció de Treball i a interposar lesaccions legals i/o de suport corresponents.
La gran majoria dels contractes temporals esfan en frau de llei. Perquè existeixi un contractetemporal hi ha d�haver una causa que eljustifiqui; la legislació ens diu, com a causa,l�existència d�una obra o servei determinat arealitzar (contracte d�obra i servei), la necessitatd�un reforç a la plantilla, la substitució d�untreballador o treballadora, etc.
Si tens dubtes sobre el teu contracte, posa�t encontacte amb l�Avalot, valorarem si el teucontracte és legal, i si no ho és, posarem enmarxa la màquina per fer front a aquest abús.
Treball de becari o becària
És molt comú contractar com a becari a personallaboral. Un becari és una persona que està enformació, per la qual cosa ha d�existir un plaformatiu. Si aquest programa no existeix i a lapràctica estàs treballant com un més dels teuscompanys, pots reclamar el teu dret de sercontractat igual que la resta delstreballadors/res.
� Recorda que si no tenspapers, a la feina tens elsmateixos drets que untreballador o unatreballadora amb papers,no deixis que s�aprofitinde tu.
� Sempre és més fàcildemostrar la teva relaciólaboral quan encara estàstreballant.
212. Situacions en què et pots trobar i de les quals se�n parla poc...
Treballar sense contracte,«en negre»
M�han fet un contractetemporal, és correcte?
Els contractes temporals esconverteixen en indefinits, iel treballador/a es converteixen fix quan, en un termini de30 mesos, el treballador hagiestat contractat durant mésde 24 mesos en la mateixaempresa, amb 2 o méscontractes temporals. Tambécompta l�haver treballat peral mateix grup d�empreses,encara que siguin diferents.
La meva beca, s�ajusta a la legalitat?
Per saber si la teva beca s�ajusta a la legalitat,respon a aquestes preguntes:� Tens signat (i amb còpia) el teu conveni de
pràctiques?� Es compleix aquest acord?� El teu treball és formatiu o substitueix un
lloc de treball?� Tens un tutor al teu centre de treball?� El teu horari està definit, sense hores extres,
sense torns festius o nocturns?
Si has contestat «NO» a alguna de lesqüestions, potser hauries de tenir un contractede treball i no pas una beca. Posa�t en contacteamb l�Avalot, t�ajudarem a interposar les accionslegals i/o de suport corresponents.
Fer més hores i fer una feinadiferent de la que figura alcontracte
Sovint la realitat de la nostra feina és diferentde la que disposa el nostre contracte. Potstrobar-te, per exemple, que al teu contractes�indica que ets ajudant/a de cuina i en larealitat fas d�administratiu/va, o que el teucontracte estableix 10 hores setmanals i n�estàsfent el doble.
En aquests casos pots reclamar judicialmentper tal que es reconegui la teva categoriaprofessional, també podràs reclamar lesdiferències salarials amb caràcter retroactiu.
Pel que fa a les hores que treballes de més, sicada dia fas més hores de les que fixa elcontracte i cada dia són les mateixes, potsreclamar via judicial perquè es reconegui lateva jornada laboral real. Si es tracta d�hores
aleatòries, es poden considerar horesextraordinàries i pots reclamar que te lespaguin.
Tant si parlem de diferències de salari perreconeixement de categoria, reconeixementde jornada o reclamació d�hores extres, podràsreclamar com a màxim des d�un any enrere.
Si et trobes en alguna d�aquestes situacions,posa�t en contacte amb l�Avalot, et propor-cionarem informació per fer la reclamació deforma correcta.
Cessió il·legal detreballadors/es
Què és?
Una empresa pot subcontractar a una altra laprestació d�un servei o la realització d�unprojecte, però només les ETT poden cedirpersones a altres empreses.
Els darrers anys, sobretot al sector informàtic,s�ha posat de moda la subcontractació ambaltres empreses de serveis.
La situació és legal quan l�organització, controli direcció del projecte i del treball la duen aterme responsables de la nostra empresa, enla qual estem contractats, i és cessió il·legal sirebem les instruccions, no de l�empresa queens ha contractat, sinó de la que ens hasubcontractat. Així, si reps ordres de personalde l�empresa on realitzes el servei, és moltprobable que estiguem parlant d�una cessióil·legal de treballadors i treballadores.
22 Guia jove de supervivència al món laboral
Per què et perjudica aquestasituació?
Perquè, en la majoria dels casos, ni l�empresacedent ni la cessionària no es preocupenrealment de la teva carrera professional: not�oferiran formació, ni et permetran optar arealitzar tasques diferents; tot això, a més deproduir un estancament professional i salarial,impedeix, molt sovint, que els contractes siguinindefinits, sinó que són, en la majoria delscasos, «per obra i servei».
Què passa si es demostra queexisteix cessió il·legal?
Si demostres aquesta situació, tindràs l�opciód�elegir ser contractat/da de forma indefinidaen una de les dues empreses que intervenenen l�operació de cessió, i l�antiguitat escomptabilitza des de l�inici de la cessió il·legal.Perquè es produeixin aquests efectes, lareclamació s�ha de fer mentre duri la cessió.
Si creus que pots estar en aquesta situació,posa�t en contacte amb l�Avalot. Etproporcionarem informació perquè puguis ferla reclamació de forma correcta.
Assetjament psicològic a lafeina o mobbing
L�assetjament psicològic en el treball consisteixen l�exercici d�una violència psicològica extrema(que es manifesta en maltractaments de fetsi de maneres) que una persona rep, per partd�altres, de forma sistemàtica i perllongada enel temps. Malgrat que els assetjadorsacostumen a ser els caps i els superiors, tambépoden ser els companys del mateix nivell, ofins i tot subordinats.
Els comportaments d�assetjament poden sermolt variats i diversos: l�assignació de treballssense valor ni utilitat o de tasques per sota dela capacitat professional, la desvaloritzaciósistemàtica de la feina feta, l�assignació determinis injustificables, la restricció de lacomunicació amb els companys o la invencióde rumors i mentides.
Amb aquestes pràctiques es busca deteriorari disminuir la capacitat laboral de la víctima,desestabilitzar el seu equilibri psicològic idestruir la seva imatge professional i social,així com la pròpia autoestima de l�assetjat.L�objectiu últim que es persegueix és la renúnciadel treballador i la seva sortida de l�empresa.D�altres vegades es tracta simplementd�eliminar un possible competidor davant unafutura promoció.
El mobbing és considerat com a risc psicosocial.També n�hi ha d�altres, com el burnout osíndrome del treballador cremat o l�estrès.
Si creus que pots ser víctima d�assetjamentpsicològic posa�t en contacte amb l�Avalot, etproporcionarem els mitjans i suport per ferfront a aquesta situació.
Assetjament sexual a lafeina
Podem considerar assetjament sexual qualsevolcomportament, verbal, no verbal o físic, denaturalesa sexual, desenvolupat en un contextlaboral, que és ofensiu i no desitjat per lavíctima, i que, al mateix temps, genera unentorn laboral ofensiu, hostil, humiliant iintimidatori.
232. Situacions en què et pots trobar i de les quals se�n parla poc...
Així, podem dir que:� És una forma de violència de gènere.� Té lloc en entorns laborals sexistes.� Té lloc en un context d�abús de poder (de
gènere/jeràrquic).� Encara és molt invisible socialment.� Està tipificat com a falta molt greu i com a
delicte.� Entre altres tipus de classificacions, es pot
diferenciar entre:� Assetjament d�intercanvi. Prové d�un
superior jeràrquic o d�altres personesque poden influir en les condicionslaborals i/o l�ocupació de la personaassetjada. Aquest tipus d�assetjamentimplica un abús d�autoritat i esconsidera una falta molt greu, perquègenera una situació d�indefensió per ala persona que el pateix.
� Assetjament ambiental. Prové decompanys de feina o tercers relacionatsamb l�entorn laboral. Aquest tipusd�assetjament genera un entorn hostil,intimidatori i ofensiu per a la personaassetjada.
� Si analitzem els casos d�assetjament sexual,trobem comportaments característics del�assetjador, no obstant això, sensedelimitar ni excloure altres indicis, podemesmentar-ne aquests:� Mirades lascives.� Apropament físic excessiu.� Comentaris, formes d�adreçar-se i/o
bromes sexuals ofensives i obscenes.� Contacte físic deliberat i no desitjat per
la persona assetjada.� Invitacions persistents per concretar
cites o per participar en activitatslúdiques amb la persona afectada.
� Comentaris sobre les pròpies fantasiesi capacitats sexuals.
� Aïllament i/o inducció per quedar-seinnecessàriament amb la personaassetjada tots dos sols.
L�assetjament sexual no és res nou, ni és capnovetat, encara que milers de dones elpateixen. Hi ha dades que indiquen que un35% de les dones a la Unió Europea el pateixen;aquesta dada s�incrementa fins al 60% siparlem d�Itàlia, Grècia i Espanya.
Si creus que pots ser víctima d�assetjamentsexual, posa�t en contacte amb l�Avalot. Etproporcionarem els mitjans i suport per ferfront a aquesta situació.
Treballar en pràctiques
Les pràctiques laborals sovint són una formad�explotació laboral encoberta o foment dela feina precària. Certament, en molts casos,quan treballem en pràctiques ens demanenuna experiència prèvia o una dedicacióexcessives, o bé ens assignen tasques iresponsabilitats desmesurades en vista de laremuneració, que és molt baixa o nul·la. Avegades, les pràctiques no ens aporten nigaire experiència ni gaire coneixement.
Si creus que la teva tasca correspon més a laque realitza el personal de plantilla, potserhauries de tenir un contracte de treball. Posa�ten contacte amb l�Avalot, t�ajudarem ainterposar les accions legals i/o de suportcorresponents.
24 Guia jove de supervivència al món laboral
Els riscos laborals, són presents en major omenor mesura en totes les feines. La prevencióde riscos laborals és el conjunt d�activitats omesures adoptades o previstes en totes lesfases productives d�una empresa, amb lafinalitat d�evitar o disminuir riscos per a la salutderivats del treball incrementant la seguretati salut laboral. El seu objectiu és aconseguir elmàxim control possible dels riscos que esgeneren a l�empresa, entenent per risc aquellque pot suposar pèrdues humanes i materials.La gestió dels riscos laborals és tant funció del�Administració pública com de l�empresaprivada.
Has de saber que totes les empreses estanobligades a complir amb la Llei 31/1995 deprevenció de riscos laborals.
Què s�entén per equips deprotecció individual (EPI)?
Un EPI és un equip destinat a ser portat osubjectat pel treballador per protegir-lo davantd�un o diversos riscos que puguin comprometrela seva seguretat o salut, així com qualsevolcomplement o accessori destinat a aquestafinalitat, tal com recull el Reial decret 773/1997,
de 30 de maig, pel qual s�estableixen lesdisposicions mínimes de seguretat i salutrelatives a la utilització pels treballadors d�equipsde protecció individual.
Entre d�altres, no es consideren EPI la roba defeina ordinària i els uniformes que no estiguinespecíficament destinats a protegir la salut ola integritat física dels treballadors, o els equipsdels serveis de socors i salvament.
Quan cal protegir amb EPI elstreballadors?
L�empresari ha de proporcionar EPI alstreballadors en cas que existeixin riscos per ala seva seguretat i salut que no s�hagin pogutevitar o limitar suficientment amb mitjanstècnics de protecció col·lectiva o mitjançantmesures, mètodes o procedimentsd�organització del treball.
Si el teu lloc de treball suposa un risc per lateva salut, si no disposes del EPI adequats,posa�t en contacte amb l�Avalot, t�ajudarem ainterposar les accions corresponents. Recordaque la teva salut és el primer.
Ofertes de feinafraudulentes
Al maig del 2013, des de l�Avalot vam denunciarel preocupant increment d�ofertes fraudulentesen el sector del treball i la formació. Aquestesofertes frau es concentren sobretot a Internet,i és que sembla que les altes taxes d�atur juvenili la necessitat de trobar una feina per a algunssón un gran negoci que altres no poden deixarescapar.
Tipus d�ofertes fraudulentes
N�existeixen de diferents tipus:� Falsos anuncis que tenen com a finalitat la
captació de dades personals.� Relatius a la formació. Hi ha centres de
formació que ofereixen el ganxo d�unafeina, sobretot al sector públic, siprèviament t�inscrius a un curs abonantuna quantitat de diners.
� Ofertes amb finalitat lucrativa. Són ofertesen què en algun moment del procés
252. Situacions en què et pots trobar i de les quals se�n parla poc...
Treballo sense equips deprotecció, o no són elsadequats
t�obliguen a fer una trucada a un telèfon901 o 902 o a enviar un o diversos SMSamb molt de cost.
� Feines que amaguen altres feines, perexemple, anuncis que ofereixen feines pera treballar en centres de pròtesis dentalsque en realitat amaguen serveis sexuals.
� Relacionades amb el teletreball. Possibilitatde treballar des de casa, però pagantprimer els materials.
� Fes-te ric ràpidament: l�estafa piramidal.� Ofertes de feina a l�estranger. Envies el CV
i ràpidament reps la comunicació que hasestat seleccionat. Per començar la feinahas d�ingressar uns diners per la suposadagestió dels documents d�estrangeria.
Algunes recomanacions per no caure en
l�oferta fraudulenta
� Rebutja les ofertes per a un lloc de treballdiferent del que s�ha publicitat.
� Rebutja les ofertes que t�obliguen o etsuggereixen donar-te d�alta com aautònom per aconseguir el lloc de treballi que, al final, presenten unes condicionsque no tenen res a veure amb l�anuncioriginal.
� Rebutja les ofertes que paguen el salari ennegre.
� Rebutja les ofertes en línia per treballar al�estranger que et demanen diners pertramitar visats o permisos de treball.
� Rebutja la preselecció de la tevacandidatura a una oferta de treball si etdemanen que ho confirmis per SMS.
� Desconfia de les cites per a una entrevistanotificades per correu electrònic. Laconfirmació per a una entrevista de feinaha de ser sempre per telèfon.
� Sempre ha d�existir una entrevista personali ha de ser presencial.
� Rebutja els cursos de pagament per accedira un lloc de treball.
� Rebutja les ofertes que obliguen a lacompra prèvia de material. Mai no s�hauriade pagar per treballar.
� Rebutja les ofertes amb faltes d�ortografiao amb una redacció que sembli copiadad�algun manual d�autoajuda.
� Desconfia de les ofertes que prometen sousalts de forma ràpida.
� Desconfia de les ofertes que no informinde la formació requerida per cobrir el llocde treball.
� Com en qualsevol altre tipus de contracte,revisa�l bé abans de signar.
Si ets víctima d�algun tipus d�anunci fraudulent,no dubtis a denunciar-ho, així evitaràs quemolts altres joves siguin víctimes del mateixengany. Pots adreçar-te a l�Avalot, a l�AgènciaCatalana del Consum, o les associacions deconsumidors, i si la gravetat del frau s�escau,també als Mossos d�Esquadra.
Bústia precària
Fes-nos arribar els teus dubtes, experièncieso denúncies en el món laboral:http://is.gd/bp_avalot
26 Guia jove de supervivència al món laboral
BústiPrecàri@
CONSULTES � DENÚNCIES � EXPERIÈNCIES
3. Planta caraa la precarietat
27
Com ja has vist, al món laboralexisteixen situacions a què totsplegats hem de fer front. Acontinuació fem una descripciódels mecanismes que tens a la tevadisposició per plantar cara a laprecarietat.
28 Guia jove de supervivència al món laboral
Nosaltres, els treballadors itreballadores
Per treballadors i treballadores entenem aquellsassalariats, que sense disposar de mitjans deproducció propis, es veuen obligats a vendrela seva força de treball per poder subsistir.També s�utilitza el terme obrer, obrera o elconcepte de proletariat.
L�organització delstreballadors i lestreballadores. Els sindicats,la UGT de Catalunya
Els sindicats són organitzacions de treballadorsi treballadores que s�agrupen per defensar elsseus interessos.
La UGT de Catalunya és el primer sindicat fundata Espanya, l�any 1888. És un sindicat de classe(agrupa tots els treballadors i treballadoresindependentment de la feina que tinguin). Moltsdels drets que avui tenim són fruit de les lluitesdels nostres avantpassats i en totes ha estatpresent, d�una forma o altra, la UGT.
L�Avalot
L�Avalot és la primera associació sindical juvenilcreada al nostre país, l�any 1977, i una de lesprimeres d�Europa en la defensa de la nostradignitat laboral, emancipació social i dinamismesociocultural i solidari.
L�Avalot és l�espai de participació jove dins delnostre sindicat, la UGT de Catalunya; aquínosaltres som els protagonistes en la lluita perdefensar els nostres drets com a ciutadans iciutadanes de classe treballadora.
Nosaltres decidim com volem que sigui la nostraorganització, com volem treballar i cap a onvolem anar.
Per a més informació, consulta la nostra web,www.avalot.cat.
Per què afiliar-se a la UGT?
L�afiliació és el teu compromís per donar forçaa milers de persones que lluiten per la defensadels teus drets. Aquesta et permetrà organitzar-te al teu centre de treball i formar part de lapresa de decisions del sindicat, dins i fora del�empresa.
A més, amb la teva afiliació, gaudiràs dediferents serveis, com pot ser el gabinet jurídic,accés a la caixa de resistència, descomptes, etc.
Com ens podem organitzaral centre de treball?
Per defensar els teus drets laborals a la feina,el primer que has de fer és trobar companys icompanyes que, com tu, vulguin defensar elsseus drets com a treballadors i treballadores.Fins que no hagis constituït una secció sindicalo siguis el/la representant de la plantilla, hasde tenir molta cura, perquè tot i que elsindicalisme és un dret fonamental, reconeguta la Constitució, els empresaris/àries solenprendre represàlies contra els que intentenpromoure aquest dret.
293. Planta cara a la precarietat
Seccions sindicals
Una secció sindical de la UGT és un conjunt detreballadors i treballadores afiliats/des a la UGTdins d�un mateix centre de treball o de tota unaempresa. Una vegada constituïda, la secciósindical té una sèrie de drets reconeguts.
Si vols constituir una secció sindical, posa�t encontacte amb l�Avalot i conjuntament amb laUGT de Catalunya, t�explicarem com fer-ho.
Eleccions sindicals
Una altra forma de poder defensar els teus dretsés promoure unes eleccions sindicals a la tevaempresa o centre de treball. A les eleccions, laplantilla elegeix els seus representants, unsaltres companys i companyes que volen assumiraquesta responsabilitat, mitjançant el votdirecte. D�acord amb el dimensionament de laplantilla de l�empresa, s�escullen delegats/adesde personal o comitè d�empresa, segons l�escalasegüent:
Delegats/ades:� Fins a 30 treballadors/ores: 1� De 31 a 49 treballadors/ores: 3
Comitè d�empresa:� De 50 a 100 treballadors/ores: 5 membres� De 101 a 250 treballadors/ores: 9 membres� De 251 a 500 treballadors/ores: 13 membres� De 501 a 750 treballadors/ores: 17 membres� De 751 a 1.000 treballadors/ores: 21
membres� De 1.000 en endavant: 2 més per cada
1.000 treballadors/ores o fracció, amb unmàxim de 75 representants.
Les eleccions es fan cada 4 anys. Els membreselectes tenen una sèrie de drets reconeguts per
tal de garantir la llibertat de l�exercici de lesseves funcions.
Si vols promoure unes eleccions sindicals a lateva empresa o centre de treball, posa�t encontacte amb l�Avalot i, conjuntament amb laUGT de Catalunya, t�explicarem pas a pas comfer-ho.
Drets i garanties delsdelegats sindicals i membresde comitè
Drets
Els delegats i delegades tenen tota una sèriede drets reconeguts legalment per desenvoluparcorrectament les seves funcions:� A rebre informació, almenys amb
periodicitat trimestral, sobre: la situacióeconòmica de l�empresa, la salut i el mediambient laboral, la contractació laboral, lafinalització de la relació laboral individual iextinció del contracte individual, la imposicióde faltes greus als treballadors itreballadores, els salaris, la mobilitatfuncional i geogràfica, i la modificaciósubstancial de les condicions de treballindividuals, entre d�altres.
� Drets de consulta i emissió d�informe. Quanles modificacions afecten tota o gran partde la plantilla, els delegats i delegades nosols tenen dret d�informació sinó tambédret d�opinar o emetre un informe ambl�objectiu de modificar la decisió empresarial.Ha de ser previ a l�execució de la decisió ino sempre té caràcter vinculant.
� Drets de negociació. Els i les representantsdels treballadors i treballadores sóninterlocutors i interlocutores de l�empresario empresària, i intervenen en la definicióde les condicions de treball a l�empresa.
30 Guia jove de supervivència al món laboral
Garanties per al desenvolupamentcorrecte de la seva tasca
Les garanties més importants són lessegüents:� Prioritat de permanència a l�empresa o
centre de treball en els supòsits d�extincióo suspensió per causes tecnològiques oeconòmiques, i en els casos de mobilitatgeogràfica.
� No ser acomiadat ni sancionat durantl�exercici de les seves funcions ni durantl�any següent al de l�expiració del mandat.
� No ser discriminats en la seva promocióeconòmica o professional.
M�agradaria plantar cara,però tinc por de possiblesrepresàlies
Quan valorem el fet d�organitzar-nos a lafeina i plantar cara a la precarietat, moltsovint tenim dubtes de com pot afectar-nosaquesta decisió. La nostra recomanació ésque t�apropis al sindicat per tal d�assessorar-te. La nostra experiència farà que puguisvalorar aspectes que no coneixes i que podenesvair aquests dubtes. El simple fet que etplantegis lluitar contra la precarietat ja és ungest valent. El sindicat no pot arribar allà onels treballadors i treballadores no volen.
Quan siguis delegat/da al teu centre de treball
tindràs l�oportunitat de defensar els teus dretsi els dels teus companys i companyes ambgaranties.
És evident que ningú neix ensenyat, per aixòla UGT de Catalunya posa a la teva disposiciócursos de formació adreçats a la teva tascasindical (drets bàsics del delegat/da, nòmines,negociació de convenis, prevenció de riscos,etc.). A més, a l�Avalot podràs compartir experi-ències, intercanviar informació, participar iorganitzar activitats, etc. Disposes d�unaorganització amb recursos per plantar cara ala precarietat.
Actualment, la UGT deCatalunya té més de21.000 delegats idelegades a empreses,la qual cosa significa mésdel 40% de larepresentació sindical alnostre país.
Seré un bon delegat/da?
313. Planta cara a la precarietat
32 Guia jove de supervivència al món laboral
Contacta ambl�Avalot!
33
Tel. 93 304 68 18 � www.avalot.cat � @Avalot_
34 Guia jove de supervivència al món laboral
Avalot � Joves de la UGT [email protected] del Raval, 29-3508001 BarcelonaTel. 93 304 68 18
Seus de la UGT de Catalunya
Anoia-Alt Penedès-Garraf,[email protected]
Vilanova i la Geltrú
Sant Josep, 5, 08800Tel. 93 814 14 40, 93 811 58 87
Igualada
C. de laVirtut, 42-43 3è, 08700Tel. 93 803 58 58, 93 805 33 13
Vilafranca del Penedès
Pl. del Penedès, 4, 2n pis, 08720Tel. 93 890 39 06, 93 817 10 75
Sant Sadurní d�Anoia
Pg. de Can Ferrer del Mas 1B, 08770Tel. 93 891 19 22, 93 891 19 22
Sitges
C. Rafael Llopart, 31, 08870Tel. 93 811 35 16
Bages-Berguedà,[email protected]
Manresa
Pg. de Pere III, 60-62, 08240Tel. 93 874 44 11, 93 874 62 61
Sant Vicenç de Castellet
C. de Creixell, 23, 08295Tel. 93 833 19 64
Berga
Rda. Moreta, 23, 08600Tel. 93 821 25 52, 93 822 19 21
Baix Llobregat,[email protected]
Cornellà
C. Revolt Negre, 12, 08940Tel. 93 261 90 09, 93 261 91 34
Martorell
Pg. dels Sindicats, 226 C, Solàrium, 08760Tel. 93 775 43 16, 93 776 54 76
Comarques Gironines,[email protected]
Girona
C. de Miquel Blay, 1, 3a i 4a planta, 17001Tel. 972 21 51 58, 972 21 09 76, 972 20 81 71,972 21 02 95, 972 21 06 41
Banyoles
Pl. Servitas, s/n, 17820Tel. 972 57 58 64
Figueres
C. del Poeta Marquina, s/n, 17600Tel. 972 50 91 15, 972 50 91 15
Olot
Av. de la República Argentina, s/n, 17800Tel. 972 27 08 32, 972 27 08 32
Palamós
C. de Josep Joan, s/n, 17230Tel. 972 60 19 88, 972 60 19 88
35Contacta amb l�Avalot�UGT!
Ripoll
C. Remei, 1, 17500Tel. 972 71 44 44, 972 71 44 44
Lloret de Mar
C. Costa Carbonell, 40, despatx 1,Parquing Municipal, 17310Tel. 972 37 32 40, 972 37 32 40
Santa Coloma de Farners
C. Bisbal, 6, 17430Tel. 972 84 38 72, 972 84 38 72
L�Hospitalet,[email protected]
L�Hospitalet
Rambla de Marina, 429-431 bis, 08901Tel. 93 338 92 53, 93 261 24 25
Vallès Oriental, [email protected]
Granollers
Esteve Terrades, 30-32, 08400Tel. 93 870 42 58, 93 870 47 02, 93 879 65 17
Mollet del Vallès
C. de Balmes, 10, 2a planta, 08100Tel. 93 579 07 17, 93 579 07 17
Maresme,[email protected]
Mataró
Pl de les Tereses, 17, 08302Tel. 93 790 44 46, 93 755 10 17
Barcelonès Nord,[email protected]
Badalona
Miquel Servet, 211 interior, 08912Tel. 93 387 22 66, 93 387 25 12
Osona, [email protected],[email protected]
Vic
Pl. d�Osona,4, 1a, 08500Tel. 93 889 55 90, 93 885 24 84
Manlleu
C. Vendrell, 33, 08560Tel. 93 851 31 30, 93 851 30 69
Unió Territorial de Tarragona,[email protected]
Tarragona
C. d�Ixart, 11, 3a i 4a planta, 43003Tel. 977 21 31 31, 977 24 54 95, 977 23 42 01
Reus
Pl. Villarroel, 2 1a i 2a planta, 43204Tel. 977 77 14 14, 977 77 67 09
Valls
Pl. del Pati, 14, 2a planta, 43800Tel. 977 60 33 04
El Vendrell
C. del Nord, 11 i 13, 1a planta, 43700Tel. 977 66 17 51
Montblanc
Pl. Poblet i Teixidó, 10, 1a planta, 43400Tel. 977 86 28 20
36 Guia jove de supervivència al món laboral
UT Terres de l�Ebre,[email protected]
Tortosa
C. de Ciutadella, 13, 1a planta, 43500Tel. 977 44 44 56, 977 44 33 81
Amposta
Av. de la Ràpita, 2, 2n pis, 43870Tel. 977 70 02 40
Móra d�Ebre
Pl. de la Democràcia, s/n, 43740Tel. 977 40 00 23
Terres de Lleida,[email protected]
Lleida
Av. de Catalunya, 2, 25002Tel. 973 27 08 01, 973 26 45 11, 973 28 10 15
Tàrrega
C. d�Alonso Martínez, 4, 25300Tel. 973 50 00 49, 973 50 00 49
Solsona
Camp del Molí, planta baixa, 25280Tel. 973 48 23 05, 973 48 23 05
Vielha
Av. de Castiero, 15, 25530Tel. 973 64 25 49, 973 64 25 49
La Seu d�Urgell
C. d�Armengol, 47, 25700Tel. 973 35 39 03
Vallès Occidental,[email protected]
Sabadell
Rambla, 73, 08202Tel. 93 725 76 77, 93 725 71 54, 93 725 72 22
Terrassa
C. de La Unió, 23, 08221Tel. 93 780 93 66, 93 780 97 66, 93 780 91 77
Rubí
C. Cal Princep, 4-6, 08191Tel. 93 697 02 51
Cerdanyola del Vallès
C. de Sant Salvador, 6, 08290Tel. 93 691 36 51
37Contacta amb l�Avalot�UGT!
38 Guia jove de supervivència al món laboral
www.avalot.cat