Projecte en el qual joves de l’Institut Menéndez i Pelayo a Sarrià debaten sobre els estereotips, prejudicis i rumors que circulen en la societat sobre la immigració i diversitat cultural.

Desmuntamites TV és un projecte dissenyat i realitzat per la Associació Cultural elParlante que té el suport del Districte de Sarrià Sant Gervasi i de la Xarxa Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona. elParlante és una entitat sense ànim de lucre especialitzada en el disseny i implementació d'estratègies d'educació i comunicació pel Canvi Social i la transformació i la promoció de la ciutadania activa.

ELPARLANTE.ES

Quines competències bàsiques es treballaran amb aquesta proposta de treball?

Ordinador, projector, dinamitzador/a, millor que l'alumnat estigui situat en semi cercle per tal d'afavorir el debat.

Quins materials tècnics i humans es necessiten?

A qui va dirigida la guia?Al professorat, monitors i monitores de temps de lleure, famílies, així com als i les joves estudiants que vulguin treballar interculturalitat d’una manera atractiva i pedagògica amb el llenguatge audiovisual plantejant-nos preguntes i possibles respostes.

Dialogar, formar-se en judici crític i ètic, generar idees, estructural el coneixement, donar i coherència al discurs i a les pròpies accions i tasques.Establir vincles i relacions constructives amb els demés i amb l'entorn, i apropar-se a les noves cultures, que adquireixin consideració i respecte en la mesura en que es coneixen.Capacitat efectiva de conviure i resoldre con�ictes.Ha d'esdevenir un instrument per a la igualtat, la construcció de relacions iguals entre homes i dones, l'eliminació d'estereotips i expressions sexistes.

Demostrar esperit crític en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Utilitzar les tecnologies de la informació en la seva doble funció de transmissores i generadores d'informació i coneixement.Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col•laboratius ampliant els entorns de comunicació per a participar en comunitats d'aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.Apro�tar la informació que proporcionen i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col•laboratiu.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència en comunicació lingüística

Tractament de la informació i competència digital

2

Competència social i ciutadanaComprendre la realitat social en que es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com a comprometre's a contribuir en la seva millora.Utilitzar el judici moral per escollir i prendre decisions i exercir activa i responsablement els drets i deures de la ciutadania.Recórrer a l'anàlisi multicausal i sistèmic per enjudiciar els problemes socials i històrics i per a re�exionar sobre ells de forma global i crítica.Saber que els con�ictes de valors i interessos formen part de la convivència, resoldre's amb actitud constructiva;Entendre que no tota posició personal és ètica si no està basada en el respecte a principis o valors universals, com els que cita la Declaració dels Drets Humans.La pràctica del diàleg i la negociació per arribar a acords com a formar de resoldre els con�ictes, tant en l'àmbit personal com en el social.

Valorar la llibertat d'expressió el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i la realització d'experiències compartides.

Competència cultural i artística

Competència per aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personalConsciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de sí mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes.Actitud positiva cap al canvi la innovació que pressuposa �exibilitat de plantejaments, obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip; posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees dels demés, dialogar i negociar, l'assertivitat per a fer saber adequadament als demés les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i �exible.

Conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient pro�t de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d'una expectativa d'èxit.Curiositat de plantejar-se preguntes, identi�car i gestionar la diversitat de respostes possibles davant d'una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació disponible;Habilitats per obtenir informació i molt especialment, per a transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació en els coneixements previs.

A més, amb aquest projecte també es desenvolupa la Competència mediàtica, digital i informacional: que els i les alumnes aprenguin a utilitzar els mitjans de comunicació i Internet de manera crítica, així podran d’accedir, integrar, crear, jerarquitzar, �ltrar i gestionar la gran quantitat d’informació que ens ofereix la televisió i Internet per avaluar la informació i poder funcionar en la Societat de la Informació d’una manera ètica i responsable. Els mitjans han de lluitar per trencar amb la projecció de les representacions homogènies i simpli�cades que ofereixen creant una única visió del món varón – blanco – de clase media, Víctor Mari Saez (2011). L’autor assegura que per regla general, ni els països del Sud, ni els sectors populars, ni les poblacions indígenes, són les que parlen de la seva realitat des de els seus referents socioculturals quan tenen accés als mitjans de comunicació massius.

3

Consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de sí mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes.Actitud positiva cap al canvi la innovació que pressuposa �exibilitat de plantejaments, obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip; posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees dels demés, dialogar i negociar, l'assertivitat per a fer saber adequadament als demés les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i �exible.

Marc teòric

Principi de igualtat:

Davant el multiculturalisme, la interculturalitat comparteix la seva preocupació per la diferència, però es distancia en tant que valora la individualitat com a base per a l'expressió de la diferència, i no només la comunitat o el grup cultural de procedència. Concretament, es poden identi�car tres principis sobre els que es sustenta l’enfocament interculturalista (Giménez, C.; Malegsini, G (2000) ):

Principi de reconeixement de la diversitat:

Principi d’interacció positiva:

el primer principi parteix de la premissa que per avançar en la interculturalitat és imprescindible que prèviament hi hagi un context de respecte a un valors fonamentals i democràtics i de promoció de la igualtat real dels drets i deures i d’oportunitats socials de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, avançar cap un interculturalisme real exigeix en primer lloc l’existència de polítiques ambicioses a favor de l’equitat i contra les situacions d’exclusió i discriminació, especialment les relacionades amb l’origen i diferències culturals dels ciutadans.

el segon principi fa referència a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat entesa en un sentit ampli. Però aquest principi va més enllà de la simple contemplació o tolerància passiva, i posa l’accent en la necessitat de fer un esforç per apro�tar les oportunitats que es deriven de la divers itat socio-cultural. Oportunitats vinculades a l’enriquiment cultural però també a l’àmbit econòmic i social.

el tercer principi és el que de�neix pròpiament l’enfoc interculturalista i el que el diferencia d’altres plantejaments com el multiculturalista. Es tracta del principi d’interacció positiva o d’unitat en la diversitat. A partir del reconeixement de les diferències cal posar l’èmfasi en els aspectes comuns i compartits que ens uneixen a tots els ciutadans i ciutadanes. La convivència es treballa en la quotidianitat i per això és important que paral•lelament a les

A més, amb aquest projecte també es desenvolupa la Competència mediàtica, digital i informacional: que els i les alumnes aprenguin a utilitzar els mitjans de comunicació i Internet de manera crítica, així podran d’accedir, integrar, crear, jerarquitzar, �ltrar i gestionar la gran quantitat d’informació que ens ofereix la televisió i Internet per avaluar la informació i poder funcionar en la Societat de la Informació d’una manera ètica i responsable. Els mitjans han de lluitar per trencar amb la projecció de les representacions homogènies i simpli�cades que ofereixen creant una única visió del món varón – blanco – de clase media, Víctor Mari Saez (2011). L’autor assegura que per regla general, ni els països del Sud, ni els sectors populars, ni les poblacions indígenes, són les que parlen de la seva realitat des de els seus referents socioculturals quan tenen accés als mitjans de comunicació massius.

4

Prejudici:Un prejudici és una actitud hostil i descon�ada amb alguna persona que pertany a un col•lectiu, simplement a causa de pertànyer a aquest grup (Allport, 1954). El prejudici és una actitud i com a tal, presenta una combinació de sentiments o emocions, inclinacions a actuar i creences anomenades.

Estereotip:Estan en tots els grups socials i no són ni negatius ni positius per si mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995). L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això al seu torn pot portar a la discriminació com a forma de comportament.

Rumor:Es un missatge breu, espontani i de tipus oral que s'estén amb rapidesa i causa un impacte gairebé sempre negatiu en l'entorn. Té la pretensió de ser real i se serveix de qualsevol mitjà de comunicació formal o informal. Adopta la forma de falsa informació, prejudici, propaganda o de notícia falsa.

polítiques socials i de promoció de la igualtat de drets i deures, estimulem el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comú i un sentiment de pertinença que és el ciment de la cohesió. La convivència intercultural ha de ser viscuda amb normalitat per part de tothom i en totes les esferes socials i urbanes.

Per exemple:Situació: "Entra un home gitano d'origen romanès al metro"Estereotip: Penso: Em robarà "Prejudici: "Sento por"Discriminació: "Actúo i no em sento al seu costat"

5

La metodologia serà començar amb la visualització dels curts i amb el següent debat posterior plantejant les qüestions que assenyalem més altres que el professorat pugui improvitzar:

Com treballar els diferents curtmetratges DMITES?

A més del debat creat a l'aula després de les qüestions que hem presentat, es recomana llegir aquests dos documents que aporten dades, informacions i testimonis per a trencar amb l'imaginari que hi ha sobre les persones xineses. http://interculturalitat.bcn.cat/historic/bcnantirumors/sites/default/�les/mbit%20comer%C3%A7-v5_1.pdf(realitzat per D-CAS -Col•lectiu d’Analistes Socials- Raquel Moreno Sarai Samper José Antonio Moreno)

Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i prejudicis sobre el poble xinès

Què hem vist?Quin rumor s’ha cregut la protagonista?Creieu que hi ha gent que relaciona el comerç regentat per persones de nacionalitat xinesa amb el trà�c d’òrgans? Per a quienes vioquè?Quin seria l'estereotip i prejudici en aquest curt?

1. “Els rumors poden provocar efectes secundaris, informa’t!”

Què pensa la noia que es desmaia sobre les persones xineses?1.Totes les persones xines sónma�oses i tra�quen amb òrgans2. Les persones xineses que regenten un comerç no paguen impostos

ESTEREOTIPS

Què sent (emoció) la noia que es desmaia?

Por, descon�ança, rebuig

PREJUDICIS

Com actúa la noia que es desmaia?-Culpar a la noia xinesa del que ella es pensa que ha estat un trà�c d'òrgans-Increpar-li dient-li el seguit d'estereotips

DISCRIMINACIÓ

Stop rumorshttp://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Manual-Antirumors-20131.pdf

Realitzat per l'Institut Diversitashttps://www.youtube.com/watch?v=aRyngMXzGdg

6

Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i prejudicis sobre el poble gitano

Què hem vist? Què li passa a la protagonista?Quin és el col•lectiu que discriminen la cambrera i el client que està a la barra? Per què? Creieu que pot passar a la realitat?Com actua la gent que està en el bar? com podem actuar si ens trobem en una situació així?Aquest curt també ens pot ajudar a exempli�car els conceptes que s’han de�nit anteriorment:

2. “Els prejudicis et poden sortir cars, desmunta’ls a temps!”

Què pensen la cambrera i el client de la barra sobre les persones gitanes?1.Totes les persones gitanes estan relacionades amb el món de les drogues2.Són delinqüents3. Són persones gandules

ESTEREOTIPS

Què senten (emocions) la cambrera i el client de la barra sobre les persones gitanes?Menyspreu, ràbia, fàstic, rebuig i descon�ança.

PREJUDICIS

Com actua la cambrera? -Acusació sobre un fet delictiu

DISCRIMINACIÓ

http://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Poble_gitano.pdf

Realitzat per l'Institut Diversitashttps://www.youtube.com/watch?v=3jvfYOM5hTY

Stop rumors

7

Recursos per a trencar amb els rumors, estereotips i prejudicis sobre el poble marroquí

Què pensen els companys i companyes sobre la Fàtima?Creieu que la seva amiga actua correctament?Per què pensen així?Creieu que passa a la realitat?

3. “Més enllà del vel"

Què pensen els companys i companyes sobre la Fàtima?1.Totes les dones musulmanes que porten vel el porten obligades per les seves parelles2.Totes les dones musulmanes són submises incapaces de decidir per elles mateixes3. Tots els musulmans són masclistes

ESTEREOTIPS

Què senten (emocions) cap a la Fàtima?Paternalisme, superioritat, llàstima, incomprensió

PREJUDICIS

Com actuen els compan-ys i companyes?-Una de les noies (a la biblioteca) la mira amb menyspreu-Parlar malament d'ella pel fet de portar vel a les seves esquenes-Tractar-la d'inferior intentant decidir per ella convencent-la que ha de treure's el vel.

DISCRIMINACIÓ

http://www.institutdiversitas.org/wp-content/uploads/2015/08/Poble_marroquí.pdf

Realitzat per l'Institut Diversitashttps://www.youtube.com/watch?v=EN_Ppb-Y_vc

Stop rumors

8

Vídeo del procés de Desmuntamites TV 2014En aquest vídeo es pot veure com va treballar el grup durant la setmana que va durar el projecte, els temes que vam treballar i el debat que es va crear.

Vols saber com desmuntar un tòpic mitjançant un curtmetratge? Et donem algunes pistes!Conceptes clau per a fer un guió desmuntatamites aplicant al vídeo “la invasió i el comerç”, del projecte desmuntàtòpics realitzat a l'hospitalet de llobregatEl guió és la forma escrita de qualsevol espectacle auditiu i / o visual. Consta de: idea, sinopsi, argument, escaleta, guió literari, guió �nal i storyboard.

Idea:El principi i motiu de l'obra audiovisual.

Cas pràctic:Triem un rumor, es poden prendre alguns dels esmentats en el punt 4 d'aquesta guia o realitzar una pluja d'idees i explorant els imaginaris dels participants sobre persones de diversos orígens culturals. Aquí seguim amb el nostre exemple: "Els xinesos ens envaeixen, no paguen impostos, reben ajudes i els seus comerços no els inspeccionen"

https://www.youtube.com/watch?v=bn5njB5rwtU&list=PLK5CnuIfZEOPxBy5IEMuCPNfbVVXRfn7o&index=1

Vídeo

9

Sinopsi:fase pont entre la idea i l'argument, com un "esbós de l'argument". Es tracta d'una narració breu i concisa de la història i dels personatges.

Cas pràctic:Escrivim una sinopsi que plantegi la situació i que generi expectativa per veure o escoltar el vídeo / podcast. Per exemple: "Dani ha somiat amb una imminent invasió xinesa, segons ell la nostra societat s'enfronta a un gran perill, per la qual cosa buscarà alertar els seus amics. La compra d'uns materials per a un treball escolar, l'ajudaran a dormir una mica més tranquil. "

Argumentresum de la història on es desenvolupa l'estructura narrativa. L'argument ha de contenir: la temporalitat, la localització, el per�l dels personatges, i el desenvolupament de l'acció: independentment de l'ordre com es presenta la història, s'ha de recórrer a les següents etapes: presentació del problema, desenvolupament del con�icte, punt culminant de l'acció dramàtica i solució. PLANTEJAMENT, NUS, CLÍMAX I DESENLLAÇ

10

Primer posarem en un text sobre un fons de colors, la remor que s'escolta i es repeteix: "El comerç dels immigrants, rep ajudes i no paga impostos".

Escena 1Inici:

Es planteja el problema exagerant el personatge, portant a l'absurd, per potenciar la remor / estereotip / prejudici: "la invasió va començar fa anys amb l'arribada dels basars xinesos"; "Ens quedarem tots els negocis"; "La invasió és imminent!

Escena 2 Inici:

Un personatge es creu i difon els rumors als seus amics i amigues: Ei nois i noies els xinesos no estan envaint! començar amb els bars, els restaurants, les perruqueries, no paguen impostos, tenen ajudes. ¿Coneixeu el Paco? Va vendre el bar i qui ho ho ha comprat? Un xinès! Perquè com els ajuden ...»

Escena 3 Nus:

Els seus amics i amigues intenten saber d'on ha tret aquesta informació però i comproven que el que està transmetent el noi no té cap veracitat, però ell es defensa dient: "sabeu que tinc raó".

Escena 4 Nus:

Els companys i companyes del col•legi han de fer un treball i necessiten comprar material. L'amiga porta el noi a un basar regentat per una dona xinesa i ell es deixa portar per la por i la inseguretat cap al desconegut. En aquest cas també el portem a l'exageració perquè la persona que vegi el vídeo comprengui d'una manera directa les emocions que està sentint el protagonista d'aquesta història.

Escena 5 Climax:

11

Se sent acorralat i potenciem aquest moment de por amb una música inquietant per exagerar encara més l'escena.

Escena 6Climax:

L'amiga s'acosta al noi al taulell per comprar i pagar el material i ell observa el tiquet. Tot seguit li exclama a la dependent: Però si no pagueu cap impost!

Escena 7Climax:

la dona es defensa "com que no paguem impostos? Paguem el 21% d'IVA i els autònoms, l'IRPF i els impostos municipals. El noi sembla convençut ara que sí que paguen impostos però prossegueix: "però segur que obriu en l'horari que us dóna la gana". La dona li concreta que obren de de 9h a 14h i de 17 a 21h i el protagonista li pregunta descon�at a la dependent: I qui fa aquest horari? al que la dona respon que totes les botigues petites de barri

Escena 8 Desenllaç:

Vam �nalitzar la peça audiovisual amb dades objectives que potenciïn a desmuntar aquests rumors / prejudicis / estereotips presentats en el nostre vídeo de �cció.

Escena 9Desenllaç:

12

Per saber-ne més:-Giménez, C.; Malegsini, G (2000): Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Los Libros de la Catarata.Delgado, M (1998): Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.

-Carolyn Wilson, Alton Grizzle, Ramon Tuazon, Kwame Akyempong, Chi-Kim Cheung: Alfabetización Mediática e Informacional.Currículum para Profesores. Publicado por la UNESCO:http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002160/216099s.pdf

-Juan Carlos Checa y Ángeles Arjona (2011).Españoles ante la inmigración. El papel de los medios de comunicación. Artículo publicado en la revista Comunicar.

Material xarxa antirumores de l'Ajuntament de Barcelona

Immigrantes i l'estat del benestar: (http://youtu.be/lfqkuCFtHpk)Immigració i habitatge públic (https://www.youtube.com/watch?v=pqPxcwS84WY)Immigrants i beques menjador (http://youtu.be/p5Gy1YO-YT4)Població estrangera i delinqüència (http://youtu.be/L0o17kSlu3I)

http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/blanca-rosita-barcelona-hist%C3%B2ries-quotidianes-de-conviv%C3%A8ncia

Spots Antirumors

Recursos Audiovisuals

Còmic “Blanca Rosita Barcelona”

http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/cap%C3%ADtols-del-manual-antirumors

http://bcnantirumors.cat/sites/default/�les/Guia%20Pr%C3%A0ctica-1.pdf

http://www.pinterest.com/bcnintercultura/

Manual antirumors (comercio, sanidad,ayudas y serivicios sociales)

Guia Pràctica per a l’agent Antirumor

13

Material per a combatre els rumors de l’associació elParlante Audiovisuals:

Ràdio

http://cruilla-comu.elparlante.es/

Projecte Cruïlla Comuna

http://yamaro.elparlante.es/

Projecte Yamaró, Realitzat a Colòmbia

http://ravaleados.elparlante.es/ravaleads-tv-2/ravaleads-tv

Capítols de Ficció del Projecte Ravalead@s

http://desmuntatopics.elparlante.es/

Projecte Desmuntatòpics TV

http://desmuntamites.elparlante.es

Projecte Desmuntamites TV

http://elparlante.es/tuparlante/

Podcasts del Programa “tuparlante”

14

"Quan ens vau fer les entrevistes inicials em vaig equivocar respecte la definició d'Islam, ho vaig relacionar amb el grup terrorista i per res, Islam és la religió i que hi hagi un grup terrorista és una altra cosa".Allegra Picart, 16 anys

"Tot és veure-ho des d'un altre punt de vista i estar oberta a noves idees i a entendre l'opinió d'una altra persona i no tancar-te en banda amb els teus pensaments ni amb les primeres impressions". Nora Beltran, 15 anys

"Els estereotips que tenia per exemple amb els pakistanesos amb el curt que hem fet se m'han trencat totalment, em pensava que se'ls donava, i no, el comerç l'han de comprar".Valeria Butori, 16 anys

Colectivo elParlante

@colectivoelparlante

@elParlanteBCNdesmuntamites.elparlante.es

ELPARLANTE.ES