1

GUIA DE CAMP DEL RIU POLOP

En aquest viatge que ara iniciareu pels rius, us convidem a esdevenir investigadors, explo-radors de la biodiversitat i del patrimoni d’Alcoi. Analitzareu l’estat de salut del vostre riu i buscareu animals i plantes que viuen al seu voltant, per entendre’l millor.

Al final d’aquest recorregut, amb les ferramentes que us donarem, haureu conegut millor aquests espais naturals, us haureu fet una imatge dels problemes i de les potencialitats del vostre riu i, a més, us convidarem a fer un treball d’identificació d’actuacions, per tal de millorar el vostre tram de riu. En aquest sentit:

INVESTIGAREM LA FAUNA OCULTA DEL RIU PER MITJÀ DE LES PISTES QUE ENS DEIXEN

(EXCREMENTS, PETJADES, ETC.).

PENSAREM POSSIBLES SOLUCIONS PER AL NOSTRE RIU I FAREM UN PLA DE TREBALL AMB ACCIONS DE

MILLORA.

DETERMINAREM L‛ESTAT DE SALUT DEL NOSTRE RIU PER MITJÀ

DE L‛ESTUDI DELS INSECTES QUE EN VIUEN DINS.

2

FUNCIONS DEL BOSC DE RIBERA

Però… tots els rius són iguals? No, no ho són. Volem que eixa siga la vostra reflexió inicial: quin tipus de riu teniu?

ALCOI CIUTAT DELS RIUS

La ciutat d’Alcoi està travessada pels rius Riquer (format pel rius Barxell i Polop), Benis-saidó i Molinar, afluents de poc cabal però continu del Serpis, motiu pel qual a Alcoi se’l coneix com “La ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts” pels molts ponts que té per a salvar-los.

JACIMENT PREHISTÒRIC, LA POBLACIÓ LLIGADA AL RIU

El terme municipal d’Alcoi és excepcionalment ric en jaciments prehistòrics. Aquests ja-ciments estan estretament vinculats a la presència i l’aprofitament dels diferents recur-sos naturals, com són l’aigua —ja siga de manera directa (beure, regar, fabricar uten-silis...) com indirecta (presència d’animals domèstics o salvatges, comunitats vegetals comestibles, com a font d’energia per a moure molins...)—, i el sòl (terrenys de conreu i caça, font de matèria primera per a la construcció —pedreres, forns de calç, argiles—, llocs adequats per viure-hi, defensar-se...). L’aigua i la fecunditat del sòl, com a recursos de subsistència, tenen gran importància per a desenvolupar la vida. Per tant, és fàcil en-tendre la predilecció que demostraven els grups humans prehistòrics per determinats espais fèrtils i irrigats de la nostra geografia.

La vegetació dels rius, que coneixem amb el nom de bosc de ribera, és molt important, ja que ens aporta moltes funcions beneficioses, entre les quals podem destacar:

Augmentar la retenció d'aigua per a nodrir els nostres aqüífers.Garantir l'hàbitat dels organismes: són corredors biològics.Autodepurar el riu i captació dels nutrients.Fixar els marges i les lleres dels barrancs per a evitar l’erosió del sòl.Disminuir els efectes de les avingudes d'aigua.

3

IDENTIFICACIÓ DEL CURS FLUVIAL

Centre educa� u:

Dia: Hora d’inici: Hora de fi nalització:

Conca hidrogràfi ca:

Nom del riu / rambla / barranc:

Naixement:

Desembocadura:

Poblacions per on passa (dos d’abans, dos de darrere):

Terme municipal on es realitza la inspecció:

Tram (500 m). Coordenades UTM inici: Coordenades UTM fi nal:

DADES METEOROLÒGIQUES(fa 48h | avui)

DADES CLIMÀTIQUES

TEMPERATURA°C aire

°C aigua

A B C

D FE

4

A D

B E

C F

DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI ASSIGNAT

1. Accés (indicar per on s’ha d’anar i amb quins mitjans s'hi pot arribar):

2. Marqueu en quin estat es troba el vostre riu i feu-ne una breu descripció.

5

PRESES/ASSUTS

ABOCADORS IL·LEGALS

EXTRACCIÓ D'ÀRIDS

TIPUS DE DEIXALLES

1. Plàs� cs

2. Vidres

3. Metalls/llandes

4. Cartró - paper

5. Fusta

6. Pneumà� cs

7. Bosses de brossa

8. Electrodomès� cs

9. Runes

10. Roba/sabates

11. Altres

...A LES VORES DEL RIU?

SÍ NO

...DINS DEL LLIT DEL RIU?

NOSÍ

3. Hi observeu deixalles...

4. Quins � pus de deixalles trobeu al vostre riu? Indiqueu amb un (1) si és poc, amb un (2) si és regular i amb un (3) si és molt.

5. Quines d’aquestes situacions observeu? Marqueu-les.

6. Agrupeu eixes situacions segons considereu que són nega� ves o posi� ves.

CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA

CONTAMINACIÓ URBANA

ABÚS EN L’ÚS RECREATIU

EXCÈS DE CONSUM D'AIGUA

CONTAMINACIÓ INDUSTRIAL

CONSTRUCCIONS

EXPLOTACIONS RAMADERES

INCENDIS/TALES

6

INSPECCIÓ BÀSICA DEL RIU

A. L’aigua del riu fl ueix?

1. SÍ 2. NO

B. Quins mesos hi circula aigua? Indica amb un (1) si és poc, amb un (2) si és regular i amb un (3) si és molt.

C. Hi ha basses d’aigua estancada en el riu?

1. SÍ 2. NO

D. Quin és el color de l’aigua?

F. Quina olor fa l’aigua?

1. Gener

2. Febrer

3. Març

4. Abril

5. Maig

6. Juny

7. Juliol

8. Agost

9. Setembre

10. Octubre

11. Novembre

12. Desembre

1. No fa olor

2. Peixos

3. Ous podrits

4. Benzina, petroli

5. Claveguera

6. Amoníac

7. Purins

8. Altres

1. Transparent

2. Tèrbol

3. Fangós

4. Blanquinós

5. Gris

6. Altres

7

TIPUS DE VEGETACIÓUBICACIÓ

Llit Llera Zona ribera

ESTUDI DE LA VIDA AL RIU

1. Quina és la vegetació que observeu al vostre tram?

CANYÍS

SALZE

XOP BLANC

SALAMEROSA

XOP CAROLÍ

SARGA

8

2. Feu fotografi es de la vegetació que trobeu al camp i iden� fi queu-la. Podeu fer servir guies especialitzades o herbaris virtuals:

h� p://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/index.html

3. Hi ha con� nuïtat entre la vegetació del riu i el bosc de ribera? O hi ha conreus o infraestruc-tures? Com creieu que hi poden afectar les diferents comunitats del riu i del bosc de ribera?

4. És bo que hi haja plantes invasores? Quins problemes poden causar?

5. Encara que hui dia molta gent no ho sap, moltes plantes s’han usat des de l’an� guitat per fer medecines, cistells, per donar sabor al menjar, etc. Mireu la llista de plantes que heu trobat i busqueu per Internet els usos d’eixes plantes. També podeu preguntar a la gent major del po-ble, que, de segur, us en pot donar molta informació!

PLANTES USOS

9

FAUNAUBICACIÓ

Llit Llera Zona ribera

Macroinvertebrats

Aus

Peixos

Rèp� ls

Amfi bis

Mamífers

6. Quina és la fauna que observeu al vostre tram de riu? Indiqueu l’animal i on l’heu vist. Us recomanem, també, intentar iden� fi car el seu comportament. Indiqueu, al costat del nom, què està fent, sempre que açò siga possible.

COMPORTAMENT

10

ROSSINYOL BORDCANT POTENT I FÀCIL DE

RECONÈIXER. ES TRACTA D‛UNA EXPLOSIVA SUCCESSIÓ DE NOTES

METÀL·LIQUES, “CUXÍ-CUXÍ-CUXÍ”.

TOTESTIUCANT MOLT MELODIÓS:

"XIXIPAN-XIXIPAN"VIU ALS ARBRES

GRANOTA COMUNAPELL LLISA I TIMPÀ VISIBLE.

ACTIVITAT DIÜRNA, FREQÜENT ALS RIUS. CANT: "CROAK-CROAK”

O “BRE-EEK BRE-EEK”

GRIPAU CORREDORLI DIUEN CORREDOR, PERQUÈ NO

POT BOTAR I, QUAN SE SENT AMENAÇAT, CORRE I

EMET UN LLARG I SONOR: “GGRRRR-RIIII–GGRRRRR-RIIII”

A continuació, us indiquem algunes pàgines web que poden ajudar-vos a conèixer les aus i els amfibis del vostre tram:

http://www.ugr.es/~jadelmo/aves1.htmhttp://www.birdwatchinginspain.com/trino/index.php/es/aveshttp://tuatera.com/foro/reptiles-anfibios-autoctonos/identificar-anfibios-ibericos-guia-vi-sual-de-identificacion-de-anfibios/

CULLERETES: SÓN LES LARVES DE GRANOTES I GRIPAUS. LES TROBAREM AL NOSTRE RIU O A LES

BASSES PROPERES A AQUEST

AGRÓ BLAUFA DORMIDERS PROP DELS RIUS I DE LESZONES HUMIDES. ÉS UN GRAN PESCADOR.

EMET UN GRALL MOLT FORT: "FRAAAAAANK"

11

QUALITAT DE L'AIGUA

Els macroinvertebrats són xicotetes larves d’insectes, caragols i altra fauna que viu al riu i la presència o l’absència dels quals ens indica l’estat de salut del nostre tram de riu.

La qualitat del nostre tram de riu la fixa el nivell de qualitat més alt observat en els ma-croinvertebrats. Partint d’açò, determineu el nivell de qualitat que considereu que corres-pon al vostre tram.

QUALITAT MOLT BONA

PLECÒPTER(2 CUES)

TRICÒPTER AMB ESTOIG

LARVES DE PAROTETS

QUALITAT BONA

QUALITAT MODERADA

TRICÒPTER SENSE ESTOIG GAMMÀRID

12

Intenteu identificar els macroinvertebrats directament al camp. Si no podeu fer-ho, agar-reu mostres per analitzar-les al laboratori del centre. El mostreig s’ha de realitzar passant la xarxa a contracorrent per filtrar els organismes en tots els hàbitats possibles existents al tram (fons de pedres, sediments tous, àrees amb vegetació, fullaraca).

Una vegada recollides les mostres, cal abocar el contingut en safes blanques amb un poc d’aigua i observar.

QUALITAT ROÏNA

SABATER BARQUER EFEMERÒPTER (3 CUES)

CARAGOLS D'AIGUA ESCORPÍ D'AIGUA

CARRANC DE RIU AMERICÀ QUIRONÒMIDS SIMÚLID(ESPÈCIE INVASORA)

QUALITAT MOLT ROÏNA

13

RASTRES

Per identificar la fauna que tenim al nostre voltant no fa falta observar directament els ani-mals, ja que ens deixen moltes pistes en forma de rastres.

Són rastres, per exemple, les petjades, els excrements, les restes d’haver menjat, els nius, les egagròpiles, etc. En aquest apartat intentarem donar-vos algunes pistes per tal que in-vestigueu la fauna oculta del vostre riu.

Feu fotografies dels rastres que trobeu al camp i identifique-los. Podeu fer servir guies es-pecialitzades o pàgines web:

http://www.barbastella.org/mastozoologia/rastros_mamiferos.htmhttp://rastrosmamiferos.blogspot.com/http://rastrosmamiferosii.blogspot.com/http://huellasaves.blogspot.com/http://rastroszorro.blogspot.com/

EXCREMENTS

PORC SENGLAR: EXCREMENT GRAN, FOSC, FORMAT PER L‛AGLOMERACIÓ D‛ELEMENTS CIRCULARS I APLANATS QUE SE SEPAREN FÀCILMENT.

RABOSA: EXCREMENT EN FORMA D‛EMBOTIT, FORMAT PER 2-3 FRAGMENTS I ACABAT EN PUNTA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL.

FAGINA: EXCREMENT EN FORMA DE “LLETRES GREGUES”. OLOR DOLÇA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL.

CONILL: EXCREMENTS XICOTETS EN FORMA DE BOLES.

14

Anoteu a continuació els rastres que heu identificat al vostre tram de riu:

PETJADES

ALTRES RASTRES

ESTA PETJADA PODRIA SER DE FAGINA O DE VISÓ AMERICÀ (INVASORA). PER DECIDIR SI ÉS DE L‛UN O DE L‛ALTRE, BUSCAREM EXCREMENTS PER LA ZONA. ELS DE FAGINA FAN UNA OLOR DOLÇA I ELS DE VISÓ MOLTA PUDOR.

PORC SENGLAR

RABOSA (ESQUERRA) I GOS (DRETA). LA DE RABOSA ÉS MÉS XICOTETA I PODEM FER UNA CREU ENTRE ELS COIXINETS SENSE TOCAR-LOS.

PLOMA ATACADA PER RAPINYAIRE (SENYALS DEL BEC, PERÒ FOL•LICLE INTACTE).

PLOMA ATACADA PER CARNÍVOR, QUE LA “TALLA” AMB LES DENTS.

EGAGRÒPILES: SÓN BOLES DE PÈL, PLOMES I OSSOS QUE ELS RAPINYAIRES NO PODEN DIGERIR I REGURGITEN PER LA BOCA.

PINYA ROSEGADA PER ESQUIROL O RATOLÍ. ELS RATOLINS SE LES AMAGUEN I LES TREBALLEN MÉS; PER AIXÒ QUEDEN PROU LLISES.

15

RESTES PATRIMONIALS

Els rius són una font de vida; per això, l’ésser humà sempre els ha buscat. L’aigua com a font d’energia, condiciona l’emplaçament de la fàbrica en el territori, ja que la localització dels an� cs molins fariners va estar afavorit i condicionat per l’existència d’un cabal permanent i pels forts desnivells. La nostra relació amb aquests ha canviat molt. Hui en dia els vincles que s’establei-xen amb els rius no són els mateixos que els que tenien els nostres avantpassats.

Observeu el vostre tram i determineu, si és procedent, quines restes patrimonials heu vist:

Altres:

Feu fotografi es de les restes patrimonials i inves� gueu a l’Arxiu Municipal la seua història. Tam-bé podeu parlar amb la gent major del poble o familiars i documentar-vos sobre com es rela-cionaven ells amb el riu.

USOS DELS MARGES DEL RIU

Quins són els usos que se'n fan?

Altres:

L’ús que es fa de l’aigua és el correcte? Refl exioneu sobre açò, feu un xicotet debat i proposeu mesures d’estalvi.

Ponts

Séquies

Molins

Aljubs

Fonts

Llavadors

Assuts

Sènies

Pous

Mas o masia

Ermites

Depòsits

Industrial

Zona protegida

Recrea� u

Abocadors

Agricultura

Ramaderia

Infraestructures

Aparcaments

16

PROJECTE D’INVESTIGACIÓ

Per a facilitar-vos el treball d’iden� fi cació d’actuacions, podeu realitzar un Projecte d’inves� ga-ció a l’aula per abordar un per un els problemes que heu observat, després de la visita al riu, i així defi nir més adequadament el vostre Pla de Treball.

1. Indiqueu la problemà� ca que plantejareu:

2. Com planegeu estudiar la problemà� ca detectada? Podeu indicar objec� us, con� nguts, ac-� vitats a realitzar, metodologia que cal seguir...

3. Quin és l’origen d’aquesta problemà� ca?

4. Quins són els efectes més evidents que ha produït?

5. Com a resultat d’aquest estudi, quines actuacions proposeu per tal de corregir el problema?

6. D’aquestes propostes, quines penseu que són viables per a dur-les a terme vosaltres mateixos?