Guerra de corea

Actuality News

Avui 27 de juliol de 1953 s’ha firmat l’armistici així acabant amb el conflicte entre corea del Nord i del sud. Aquest conflic-te ha estat present a les vides dels ciutadans coreans els úl-tims anys ha acabat amb la retirada estatunidense. Els ciuta-dans a part d’estar en mig del conflicte han viscut atemorits per no ser víctimes d’un atac nuclear. A continuació us farem un petit resum de totes les fases que ha passat aquest conflic-te.

Recordant pocs anys anteriors, exactament l’1 d’octubre de 1949, a xina van guanyar els comunistes així alterant l’equilibri geoestratègic de l’asia oriental. En mig d’aquest impàs Stalin (president dels Estats units de la respectiva època) va voler recuperar les terres d’asia atacant Corea del sud. Corea no s’ho va prendre bé i va atacar a EUA. Stalin va anar depresa a organitzar una trobada amb la ONU. EUA va voler recuperar la capital sud coreana. Però gràcies a un altre força involucrada aliada de Corea del nord, URSS, els van fer retrocedir. La Urss tenia força i poder per atacar, i al ser amiga de Corea del nord els ajudaven. En veure això Mac arthur va proposar enviar bombes a corea. Tots es van espantar ja que no volien tornar a viure part de la segona guerra mundial. A partir d’aquí es van formar els dos bàndols, el de Corea del sud (EUA, ONU, Regne Unit...) i el de corea del Nord (Rússia, china...).

La guerra va acabar esclatant el 25 de juny del 1950. En aquesta corea del nord van anar a atacar al sud. Russia els va ajudar proporcionant-els-hi el material bél·lic que necessites-sin per derrotar l’enemic. El sud, amb l’ajuda de EUA, van aconseguir remuntar una mica marcant un perimetre Prusan,

Aquest perímetre era una muralla que recorria tallant la península Coreana amb una distància de 225 km, el nom prové de la ciutat Prusia. EUA va protegir Taiwan amb la sèptima flota i volien fer un atac aeri. Al 5 de juliol semblava més el conflicte EUA- corea del nord. Corea del sud havia quedat “apartada” ja que EUA continuava la guerra amb corea del nord per venjança.

La ONU va ordenar que els EUA que conquerisin Inche-on per guanyar ventatge. I tinguessin corea una mica atordida i tenir més temps per pensar la jugada. Així ho van fer amb èxit. Finalment al 19d’octubre de 1950 xina va atacar les tropes estatunidenses i es van haver de retirar ja que ja no tenien forces per acabar aquesta guerra.

Aquesta guerra ens ha deixat molt marcats ja que hi ha hagut moltes morts. En total un milió vuit cents mil mes o menys, 700mil per part de corea del sud i 1,1milions per part de corea del nord Tot aquest moviment no ha aportat a ningú cap benefici i els danys han estat per res.

Primavera de Praga

El passat 5 de gener de 1968 Alexander Dubček va ser envestit com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslo-vàquia .

Així va ser com va començar la Primavera de Praga. Les reformes de la Primavera proposades per part del president Dubček de donar més drets als ciutadans de Txecoslovàquia, van generar un debat sobre la divisió del país en repúbli-ques; El president va aprovar la decisió i van dividir la regió en dues parts; la República Txeca i Eslovàquia, però aquesta divisió no va ser duta a terme fins al 1992. Les reformes preses per Dubček, en especial la de la descentralització de l'au-toritat administrativa, van tenir una resposta negativa per part dels soviètics que van enviar 500.000 militars del Pacte de Varsòvia per ocupar el país en aplicació del que es coneixeria com a Doctrina Bréjnev. Com que la força militar dels txecoslovacs era inferior, van respondre amb accions no violentes. Gràcies a la resistència dels civils, la invasió es va allargar fins a diversos mesos.

Avui 21 d’agost de 1968 les tropes de del Pacte de Varsòvia entren a Checoslovaquia

La Primavera de Praga va finalitzar a l’agost de 1968 quan les tropes del Pacte de Varsòvia i posen fi al procés d’apertura política, proclamant així el fi de la Primavera de Praga.

conegut per tot el mon. Al 1978 va

asumir que tenia càncer . va deci-

dir continuar amb la vida que por-

tava fins que al 11 de maig del

1981va morir a miami. Va ser en-

terrat amb la seva preciada guitar-

ra vermella.

Pensava que tothom es igual sigui

com sigui i que hem de portar una

vida tranquila sensecomplicacions.

4. BOB MARLEY

Va neixer el 6 de febrer de 1945 a

Saint Ann, jamaica, La mare era de

jamaica i el pare Anglès. Al 1961 va

gravar el seu primer disc pero per

desgràcia no va tenir exit.al 1964

va crear un petit grup per comen-

car a fer-se un nom. Al 1966 va

trencar amb el grup per temes fa-

miliars. Al 1968 va comencar a gra-

var i es va fer un nom. Al 1974 es fa

Personatges Icònics del segle

Página 2 Actuality News

2. THE BEATLES

Van ser un grup de can-tants de la dèca-da dels 60. Es

va formar als anys 60 a Liverpool. Estava formada per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. El disc que va donar-lo la fama va ser els de Love me do. Al 1966 van decidir gravar tots els dis-cos a l’estudi. Al 1970 van tenir al-gun que altre conflicte i es va disol-dre.Lennon va ser assassinat a la torre eifel per un senyor que es volia fer famós i Harrison va morir el 2001 de càncer.

Van ser la encarnació dels ideals progressistes gràcies a la seva influ-ència a les revolucions socials del 60.

1. ALBERT EINSTEIN Einstein va néixer el 14 de març de 1847 a bàvara de Ulm. Va se fill únic de Her-mann i Pauline, els dos jueus i proveni-en de suabia. El que tots els nens fan de preguntar-se coses ell no ho va fer a

l’infància. Al 1884, amb les males condicions econòmiques va haver de traslladar-se a Milà. Alla va aca-bar els seus estudis i va tornat a verure els seus pares. Al 1896 va anar a zuric a acabar els seus estu-dis. Allà va coneixer al matematic Hermann Minkowski qui va fer els seus estudis introduint les idees d’einstein. Al 1903 es va casar amb milena i va tenir dos fills. La relació va durar poc, al 1919 es va separar i es va casar amb elsa, la seva cosi-na. Al 1905 va publicar el seu treball. No va ser reconegut fins l’any 1921 amb un premi nobel de la fisica. La resta de la seva vida la va dediar a estudiar la teoria del camp unifica-dor. I va morir a nova jersei el 18 d’abril de 1955.

Pensament: einstein pensava que tot el que es feia s’havia d’encarar com una oportunitat de saver com es el món i que no has d’estar fet per inventar o descubrir ja que amb esforç i temps tot s’aconsegueix.

3. MAHATMA GANDHI Va néixer el 2 d’oc-

tubre de 1869 a

nueva Delhi. Va ser

advocar, pensador

i polític indi. Va

instaurar mètodes

de vaga sense utilitzar la força, com

per exemple vages de fam. Una de

les que va impulsar més va ser la

vaga de sal. La seva dona va mori r

al 1944 ja que estaven en arrest

domiciliari. Al haver passat tantes

vegades per al presó per millora la

societat es va convertir en u heroi.

Al 30 de gener de 1948 un fanàtic

integrista el va assassinar.

A la seva vida va fer molt per la

gent i penava que el capital no hau-

ria de ser mes important que el tre-

ball. I lo mes important, que tots

som iguals.

7. MARTIN LUTHER KING

Neix a At-lanta el 15 de gener de 1929. Va ser un pas-tor estatu-nidens que

lluitava pells drets civils, sobretot els delnegres. Va participar a la guerra e Vietnam. Al 1964 va rebre el nobel de la pau ja que lluitava pels drets dels negres sense viole n-cia. Quatre anys despue s va ser assassinat a Mem-phis quan saludava des de l’hotel. Va ser un franctirador. La mort d’ell va suposar un des-control ja que la gent es va començar a revoluci-onar a favor dels drets del negres. Martin sem-pre havia sigut un gran defensor dels drets i pensava el mateix que molts, tots els habitants d’aquest planeta som lliures i iguals.

5. NELSON MANDELA

va nèixer

el 18 de

juliol de

1918 a

Mvezo.

Es va cri-

ar amb

els seus

dotze

germans. Al poble de 300 habi-

tants. Va ser el primer president

sud-africà escollit per sufragi uni-

versal. Va rebre mes de 250 pre-

mis reconeixent el seu treball. Va

fer els estudia a Maldiba. Va ser

expulsat per participar a una vaga

estudiantil. Al 1941 va acabar els

seus estudis a johanesburg i el

1942 va exercir com advocat. Al

1962 va ser enpresonat per sa-

botatge entre altres carrecs. En

total 27 anys a la presó de Robben

Island. A l 11 de febrer de 1990 el

van alliberar i al 1994 va aconse-

guir les primeres eleccions demo-

crètiques. Al 5 de desebre de 2013

va morir después de 5 mesos en

estat critic.

Els pensament que teni eren que

tothom tenia drets i no s’ha de mi-

rar on ha nascurt o d’on prové.

Tambe que tots els nens han d’stu-

diar per portar a un mon millor.

separar. Alss següents anys va voler crear la seva producció per ense-nyar al món les seves habilitats. El 4 d’agost del 1956 als 36 anys va mo-rir dormint. El mon va sufri una gran pèrdua. Es diu que la van assasinar.

Els seus pensaments es basaven amb la dona com a centre ja que va fer-se un lloc al mon del cine ella sola savent lo complicar que era per una dona.

8. MARYLIN MONROE Va neixer l’1 de juny de 1926. Qua era petita la sev mare la va po-sar en

adopció ja que tenia probemes men-

tals. Va tenir una infancia solitaria. Al 1942 es va casar amb Jimmy Dogherty. Al cap de quatre anys es van divorciar. Al 1944 li van fer una seccio de fotos. El fotògraf li va dir que era molt bona i al cap de dos anys va acabar treballant de model. Al 23 de juliol de 1946 Cantury FOX la va contractar. Els següents anys va anar fent pelicules fins al 14 de gener del 1954 que es va tornar a casar. 9 mesos despues es van

Página 3 Volumen 1, nº 1

6. MICHAEL JACKSON

Va nèixer

el 29 d’a-

gost de

1958 a

Gary, in-

diana. Es

conegur

com el rei

del pop ja que va ser un gran per-

sontge al mon de la musica. Al

1971 va començar la seva carrera

am els seus 4 germans. Als dos

anys el germà gran va començar a

tenir molt èxit i sen va anar a ser

mes gran. Als 5 anys jackson va

haver de cantar per guanyar-se la

vida ja que el seu pare no el volia

mantindre. Al 1979 es conegut com

el rei del pop gracies al disc off the

wall. Al 1982 va treure la cançó

thriller que va acabar de fer-lo vi-

ral. Al 1988 van fer una peli de la

seva vida. Al 1955 va treure un disc

amb els grans èxits. Al 1956 es va

csar amb Debby. Al 2000 va fer un

record gracies a haver fet 39

obres de caritat més que el segon.

Al 25 de nuny del 2009 va tenir una

parada cardiaca per culpa de les

operacions que s'havia fe per ser

blanc.

Els seus pensament eren bàsica-

ment del perdó ja que deia que no

espot estar enfadat sempre.

12.Paul Newman

Va néixer a Cleveland el 26de gener de 1925. El seu pare tenia una botiga de roba i la ma-re els cuidava. Ell era un gran esportista. Als 17 anys va actuar a Robin Hood amb l’insti-

tut. Va acabar els estudis d’econo-mia a ohio i va formar part de l’equip de futbol de l’institut. Al 1945 es va allistar a la marina. Al tornar va estu-diar teatre. Despues va anar fent obres de caritat. Es va casar dos vegades, amb jacky, amb qui va te-nir tres fills i despues amb Joanne

amb qui en va tenir tres més. Va perdre al seu fill als 28 anys per so-bredosis i va fer la peli Harry and son per ell. A una gravació es va interessar pels cotxes i al 1983 va ser-ho. Va arribar a córrer a le mans i va fer una escuderia. Al 2005 enca-ra corria i va ser el més gran en cór-rer.Al 2007 va patir càncer fins al 26 de setembre que va morir. Els seus pensaments al final de la carrera eren que has de lluitar per el que vols. Així ho faràs possible, ja sigui per un camí més difícil o fàcil.

Personatges Icònics del segle

Página 4 Actuality News

10. NEIL ARMSTRONG Va nèixer el 5 d’agost de 1930 a wakaponeta, ohio. Va viure per molts llocs a causa de l’ofici del seu pare. Als 2 anys ja havia assistit a

les carreres nacional d’ohio. Als 6 ja havia volat amb un avió i als 15 ja feia classes de conduir avions. Al 1949 va anar al servei militar i va dur a terme 78 missions. Al tornar va estar 17 anys fent de pilot de proves. Al 1962 amstrong va guanyar una plaça per anar a la lluna. Va anar a houston on va estar 4 anys amb en-trenaments durs. Al 21 de juliol del 1969 va trepitjar per primera vegada la lluna. Al tornar es va fer catedratic d’ingenieria aeronàutica . va morir el 25 d’agost de 2012 als 82 anys quan li feien una intervenció arterial que no va superar. Era una persona que no donava res per acabat, sempre volia més i amb esforç i constància es pot fer. Com en el seu cas arribar a la Lluna.

9. PABLO PICASSO

Va nèixer el 28 d’octubre de 1881 a Màlaga. Va ser un pintor i escultor molt important de la història. Va parti-cipar en molts moviments de art pel món. Va pin-tar més de dos-

mil pintures que moltes estan expo-sades pel món. Pablo també va pas-sar per una època en la que va ser polític, ell es situava com a pacifita i comunista. Va ser del partit comu-nista francès. Va morir el 8 d’abril de 1973 a Notre-dame-de-vie.

Els pensaments ue tenia picasso eren que el final de lo possible es fins on arribis a imaginar.

11.James D

neix al 6 d’abril de 1928 a Chi-cago,Illinois.Al 1947 entra a la universitat d’in-diana, on treba-llava Hermann muller, es va emportar el no-

bel de l’any 1946 per el treball de les mutacions gràcies als raigs X. Al 1950 va acabar la carrera de zoolo-gia i al 1955 va entrar a Harvard. Al 1962 li van donar el nobel de la me-dicina per descobrir les quatre bases nitrogenades (Guanina, Tmina, Cito-sina i Adenina. Despues de la mort del seu company es va negar en vendre les patents.

Els sueu pensaments eren proporci-onar informació de com és la nostre genètica. Al moment que van oferir-li vendre-les no ho va fer per els seus principis.

13.Robert redford

Neix a santa monica, california el 18 d’agost del 1936. Va tenir una juventud rebel ja que li van trobar un càncer ala mare. Al 56 va abandonar els estudis ja que la seva mare va

morir. Va voler decantar-se per l’art despues d’un passeig inspirador pel National Park. Al 58 despues de conèixer una dona va deixar de beu-re i va acabar els estudis. Aquest mateix anu es va casar amb lola i va tenir un fill que va morir al poc temps. Al 62 van tenir dos fills. A partir del 62 redford va començar a aconseguir papers importants a pel·lícules. Al 69 el van considerar com a gran actor amb la peli dos homes i un destí. Gracies al golpe va rebre la primera nominació als oscars. Als 27 anys de casat es va enamorar d’una brasilera. Com a director va fer moltes pelis com El rio de la vida i ordinary people. Al 1980 va crear un centre d’ensenyaná de cine. Més endavant ha rodat pel·lícules importants com el Capitán americà i cuando todo està perdido.

Els pensaments que tenien eren ecologistes, va estar en contra de canviar el paisatge posant una cen-tral elèctrica i el més important es que deia que res es gratis i si algo vols algo et costa.

Página 5 Volumen 1, nº 1

Història dels mundials de futbol

Avui 30 de juliol de 1930 ha acabat el primer “mundial de futbol” de la història. Gràcies a les enquestes hem pogut veure que als aficionats del futbol els hi ha encantat veure el seu esport preferit jugat pels millors personatges al mateix estadi. Una organització anomenada FIFA s'ha encarregat de tot i la gent els incita a que continuin fent events d'a-quests..

Aquest fet l'ha promogut l'Uruguay ja que als jocs olímpics de 1924 i 1928 van ser els vencedors. Aquest no ha estat l'unic fet que els ha fet decidir, feia cent anys de la seva independència i van decidir celebrar-ho amb l'espport rei.

Al torneig van participar 12 equips més l'organitzador. Els equips eren Argentina, Chile, Francia, México, Yugoslavia, Brasil, Bolivia, Uruguay, Rumania, Perú, EEUU, Paraguay y Bèlgica.

El primer partit que es va disputar va ser el dia 13. els enfrentats van ser els EUA i Bèlgica. EUA es va imposar al Bèlgica per un preciós triplet. Però el partit més divertit va ser el de França contra Mèxic, els françesos van golejar per 4-1. El jugador que va anotar el primer gol va ser Lucien Laurent. Argentina, EUA, uruguay i yugoslavia van ser els semifinalistes. A la final van arribar els dos millors, l'amfitrió, Uruguay, i Argentina. L'U-ruguay va ser el millor i va guanyar el partit amb el resultat de 4-2. al partit hi van assistir 68000 espectadors. El màxim golejador del mundial va ser l'Argentí Guillermo Stàbile amb 8 gols.

Página 6 Actuality News

Al 1945 després del suïcidi de Hitler, el III Reich cau davant de les tropes aliades. El final de la

segona guerra mundial comporta la divisió del país en quatre zones diferenciades controlades

per les potencies de: Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica.

Berlin, la capital alemanya, està ocupada per les tropes soviètiques de Stalin. Les diferencies

entre els aliats que ocupen alemanya aviat surten a la llum. D’aquesta manera, el primer

escenari d’enfrontament té lloc quan Stalin implanta el comunisme a la seva zona d’influència.

Al 1948 els tres aliats occidentals decideixen unificar els seus territoris i creen la República

Federal d’Alemanya. Les zones que ocupen a Berlin també s’unifiquen, fent que així la URRS

ordeni el bloqueig terrestre de la part soviètica de la ciutat.

L’any 1949 Alemanya està dividida en el bloc occidental governat per la República Federal

Alemanya (RFA) i a la zona soviètica neix la República Democràtica d’Alemanya (RDA).

El fet que entre els anys 1952 i 1961 més de dos milions de persones marxin de la RDA

governada per Stalin i vagin cap a la RFA, obliga a les autoritats comunistes a prendre una sèrie

de mesures que inclouen el tall de les línies telefòniques, supressió de la comunicació

ferroviària, etc.

La crisi política internacional es prolonga durant tres anys però finalment, la nit del 12 al 13

d’agost de 1961, les autoritats soviètiques aixequen un mur de ciment que separa la ciutat de

Berlin en dos sectors incomunicats. Acaba de néixer el mur de Berlín. L’objectiu és aturar els

moviments migratoris cap a la RFA.

Amb el pas dels anys la frontera interurbana que travessa Berlín esdevé un mur infranquejable.

Però un anys després de la construcció del mur, esclaten violentes manifestacions de protesta

contra el regim comunista a la RFA. D’aquesta manera, les autoritats germàniques de l’est i

l’oest arriben a un pacte en que els berlinesos poden creuar el mur per motius familiars com

naixements, defuncions, etc.

Finalment, el 9 de novembre de 1989, amb el govern de Moscú debilitat, les autoritats de

l’Alemanya oriental cedeixen i permeten la llibertat de desplaçaments cap a l’Alemanya

occidental. El mur de Berlín ha caigut simbòlicament. Però la seva existència física encara

continua i no es fins al 1990 que s’inicia la demolició de la frontera de pedra que ha trencat el

país durant quaranta anys. La seva desaparició simbolitza el final de la divisió d’Europa, el final

de la Guerra Freda i l’inici de la reunificació d’Alemanya.

Mur de Berlín

Página 7 Volumen 1, nº 1

Al 1945, després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica s’ embarquen en una Guerra Freda d'es-pionatge i propaganda. L'exploració espacial i la tecnologia de satèl•lits alimenten la guerra freda en tots dos fronts. L'e-quipament a bord de satèl•lits pot espiar a altres països, mentre que els èxits espacials serveixen de propaganda per de-mostrar la capacitat científica i el potencial militar d'un país. Els mateixos coets que podien posar en òrbita a un home o aconseguir algun punt de la Lluna podien enviar una bomba atòmica a una ciutat enemiga qualsevol. Les dues superpotèn-cies treballen per guanyar-se un avantatge en la investigació espacial , sense saber qui donaria el gran salt primer. Han posat les bases per a una carrera cap a l'espai , tan sols esperen el tret de sortida.

El 4 d'octubre de 1957, l'antiga URSS llança amb èxit el Sputnik 1, el primer sa-tèl·lit artificial a aconseguir l'òrbita , i amb aquest fet comença la carrera espaci-al. El llançament de l’Sputnik 1 causa por i provoca un debat polític a Estats Units. Alhora , el llançament es perceb en la Unió Soviètica com un senyal impor-tant de les seves capacitats científiques i d'enginyeria Al novembre de 1957 , només un mes després, els soviètics col·loquen en òrbita terrestre el primer és-ser viu, la gossa Laika.

El 1960, les gosses russes Belka i Strelka orbiten la Terra i tornen vives amb èxit. Al mateix temps el programa espacial nord-americà envia almenys a dos ximpanzés a l'espai abans de llançar al seu primer ésser humà

Gairebé quatre mesos després del llançament del Sputnik 1, Estats Units aconsegueix llançar el seu primer satèl·lit, l'Explo-rer I que era més lleuger que el satel·lit soviètic. Els dos dispositius son de gran utilitat científica: l’Sputnik ajuda a determi-nar la densitat de l'atmosfera superior i l'Explorer I porta al descobriment del cinturó de radiació de Van Allen.

Com que els soviètics encara estan per sobre dels estatunidencs. Els EUA , prenen mesures per intentar reduir aquesta gran avantatge. I per això, a l'octubre de 1958,neix la NASA, ( Administració Nacional Aeronàutica de l'Espai ). Amb dos objectius : l'ús militar de l'espai i el prestigi nacional .

Després de l'èxit soviètic de col·locar el primer satèl·lit en òrbita, els nord-americans centren els seus esforços a enviar una sonda a la Lluna. El programa Lluna soviètic comença a funcionar amb el llançament de la Lluna I el 4 de gener de 1959, convertint-se en la primera sonda a arribar a la Lluna.

A l'octubre de 1959 els soviètics llançen la Lluna 3, que passa al voltant de la Lluna i fotografia la seva cara oculta, que mai s’ha vist des de la Terra. Es fa evident que els soviètics han triat la Lluna com a primer objectiu espacial.

El 12 abril 1961 els soviètics tornen a sorprendre al món sencer posant en òrbita a Yuri Gagarin, el primer ésser humà que accedia a l'espai exterior a bord de la nau Vostok. A corre-cuita 23 dies després de Gagarin, els americans en la missió Free-dom 7, envien a la diminuta càpsula Mercury a Alan Shepard que es el primer nord-americà a entrar en l'espai, en una mis-sió suborbital. No obstant això la missió dels soviètics amb Yuri Gargarin només es igualada pels americans amb John Glenn , a la Friendship 7, on va convertir en el primer nord-americà en orbitar la Terra, el 20 de febrer de 1962. En aquell moment els soviètics ja han llançat 48 missions orbitals.

La soviètica Valentina Tereshkova es converteix en la primera dona en viatjar l'espai el 16 de juny de 1963.Però no només llençant a la primera dona a l’espai sino que també aconsegueixen el primer passeig per l’espai amb l’astronauta Alexei Leonov ,el 18 de març de 1965.

El mateix any un americà també passeja per l'espai, Edward Whitedurante, el 3 de juny de 1965.

Encara que les fites aconseguides pels EUA i l'URSS proporcionen molt orgull a les seves respectives nacions , la carrera espacial continuarà almenys fins que el primer humà trepitgi la lluna.

Han transcorregut poc més de deu anys des del llançament del Sputnik 1, durant els quals l'activitat espacial en EUA ha estat molt intensa i encaminada principalment a preparar el primer viatge de l'home a la Lluna.

El 16 de juliol de 1969, a les 15 hores i 32 minuts, es llança la missió Apol·lo 11, que el destí es posar-se per primera vegada en la superfície de la Lluna. Com esta previst, s’ utilitza el Saturn V, un coet gegantí de més de 100 metres d'altura, amb la nau Apol·lo com a càrrega útil i amb els astronautes Neil A. Armstrong, comandant de la missió ; Michael Collins, pilot del Mòdul de Comandament i Edwin I Aldrin Jr., pilot del Mòdul Lunar.

El passat 20 de juliol Nail A. Amstrong va ser el primer home a trepitjar la lluna culminant així el somni dels estatunidencs de ser els primers en enviar a un home a la Lluna.

Avui, 2 setembre 1993, podem dir oficialment que els Estats Units i la Unió Soviètica firmen el final de la cursa espacial.

Carrera Espaial

Urss Invaeix Hungria

Página 8 Actuality News

El 28 nagy va valorar totes les opcions que tenien per -fer los fora. Dos dies més tard va salvar a personatges importants. Seguidament va decidir portar tancs per contra atacar que al poc temps van tornar per la poca força que van enviar.

Ahir 3 de novembre la urss va enviar mil tancs. Allà tothom es va desesperar per que savbien que els volien conquerir. Avui la han finalitzat. Ha estat un desastre que ens ha marcat molt. L’exercit roig ha assasinat a 20mil persones innocents. Es diu que volen fer fora a l'actual primer ministre. Es una opció que encara està a la taula. No es difícil d’imaginar ja que hem perdut el control ja que no ens hen sabut defensar al moment que més ho necessitàvem.

Avui 4 d'octubre de 1956 la Urss ha invait hungria. Aquest fet no ha provingut per cap conflicte que hi hagués hagut abans. Aquest fet va formar part de la revolució russa.

Aquest va ser un moviment revolucionari espontani nacional contra el govern de la república hungara.

Tot va començar el 23 d'octubre a causa d'una mani-festació contra la ocupació soviètica. Aquesta va tenir mils de participants i va succeir al centre de la capital, Budapest, i amb el parlament hongarès com a destí. Els manifestants, per cridar l'atenció, van arribar a tirar l'estatua d'stalin cridant “russos torneu a casa”. Un policia Hungarès va disparar per error i els guàrdi-es soviètics es van defensar amb altres tiros. La situa-ció es va començar a descontrolar . aquesta notícia ens va arribar molt ràpidament a causa del seu nivell d’importància.

Dos dies més tard uns tancs russos van atacar el par-lament. Van aterroritzar als manifestants. Aquests ja portaven dies demanant la substitució de Gero per Nagy ja que no els hi agradava com presidia.Amb l’atac del tanc, no ho van dubtar i el van substituir ja que ja no tenia clar que fer per treure hungria d’a-questa amenaça. Nagy va anar al moment a la radio a difondre el que faria per la gent..

dent Ho Chi Minh.

Les baixes dels EEUU són 60.000 soldats morts, les de Vietnam del Sud són 250.000, les de Vietnam del Nord són 1.000.000.

Les baixes dels civils ascendeixen a 2.500.000 entre homes dones i nens.

La premsa mostra tot el conflicte gairebé en directe i sense censura. No només els soldats veuen el que és combatre. Els civils nordameri-cans contemplen amb horror el que està passat. Com a forma de protes-ta neix el moviment “Flower Power” que fan pressió contra el govern or-ganitzant protestes que veuen tot el món. Aquest moviment liderat pels hippies (moviment contracultural dels anys 60) propugna la força de la no violència i ofereixen flors a la policia antiavalots. A l’octubre de 1967 es fa una manifestació davant el Pentàgon. És una manifestació de gran repercussió social que marca un dels punts més àlgids del movi-ment pacifista.

Però el moviment pacifista no és exclusiu dels hippies. Martin Luther King, un reverend de raça negra propugna la igualtat de drets entre negres i blancs mitjançant les mani-festacions i la no violència. Apel·la a l’amor i la germanor entre totes les ètnies, fonamentant-se en argu-ments teològics. Les protestes són reprimides amb duresa.

No només es manifesta pels drets civils del negres sino que també es mostra contrari a la guerra de Viet-nam.

El 4 d’abril de 1968 és assassinat en ple cim del seu èxit com a activista.

Després de la guerra d’independèn-cia contra els colonitzadors france-sos, l’antiga Indoxina, ara Vietnam, està dividida en dos.

Vietnam del nord està regit pel règim comunista amb Ho Chi Minh com a cap d’estat i Vietnam del sud per un govern pro-nordamericà.

S’està treballant per aconseguir la reunificació, però al 1956, a Vietnam del Sud, el general Ngo Dinh Diem, fa un cop d’estat amb suport de la CIA evitant així que prosperi la idea.

Els comunistes creen i donen suport a la guerrilla comunista que lluitarà contra el dictador Aquest grup ar-mat es dóna a conèixer com a “Vietcong”.

Al 1959 el vietcong entra en combat contra l’exèrcit de Vietnam del Sud (ARVN) assolint ben aviat una posi-ció dominant.

El 2 d’agost de 1964 el destructor USS Maddox és atacap per patrulle-res de l’exèrcit de Vietnam del Nord (EVN). El 4 d’agost hi ha un nou atac, segons els EEUU, que així es dóna carta blanca al president Harry Truman per intervenir militarment sense declaració de guerra.

El 1965, té lloc el primer gran xoc entre nordamericans i Vietcong i Nordvietnamites a la vall de La Drag. A la dita batalla la derrota nordame-ricana es converteix en victòria des-prés de l’ús d’helicòpters per traslla-dar constantment i ràpidament refor-ços a la zona de combat.

A finals de 1965 i 1966 l’estratègia nordamericana passa per realitzar bombardejos massius damunt diver-ses zones on es pensa que hi pot estar amagat l’enemic. D’aquesta manera s’evita tenir pèrdues a l’in-fanteria, ja que cada baixa és una propaganda negativa als propis EEUU.

Davant els bombardejos el vietcong respon cavant una xarxa de túnels que els protegeixen de les bombes.

Al 1968, Vietcong i EVN llença grans ofensives sorpresa de forma coordi-nada damunt les zones controlades pels EEUU. Tots els atacs són rebut-jats excepte la primera ofensiva de Khe Sanh, però l’efecte desmoralit-zador pels soldats i l’opinió pública americana resulta definitiu, ja que fins llavors pensaven que anaven guanyant.

Després de la segona ofensiva del Tet les manifestacions es fan majori-tàries als EEUU.

Des de 1969 fins al 1972 el conflicte també travessa la zona fronterera de Cambotja i Laos, ja que és on es retira el Vietcong per reagrupar-se.

Al guanyar les eleccions Richard Nixon, comencen negociacions amb Vietnam del Nord i es comencen a retirar les tropes nordamericanes.

Al 1975 la capital de Vietnam del Sud, Saigon està rodejada i tot aquell que pot fugir ho fa.

Finalment Vietnam queda unificat sota el govern comunista del presi-

Página 9 Volumen 1, nº 1

Guerra de Vietnam

La crisis del Míssils a Cuba

Página 10 Actuality News

antiaèries cubanes. La tensió augmenta i el risc

de guerra total és imminent.

El treball dels diplomàtics durant aquests dies

està ja esgotat. O s’arriba a un acord o es va a

la guerra.

Finalment, el mateix dia 27, Khrusxov proposa a

Kennedy: desmantellar les bases soviètiques de

míssils nuclears de Cuba i a canvi, la garantia

que els EEUU no envairan Cuba en un futur i

que desmantellaran les seves bases de míssils

nuclears de Turquia (que ja estaven obsolets).

Kennedy accepta.

La pau torna a la zona i la crisi dels míssils es

dóna per acabada sense que cap de les dues parts

hagi mostrat debilitat o s’hagi vist derrotada.

.

Abril de 1961

1500 exiliats cubans, entrenats i finançats pel

govern dels EEUU envaeixen Cuba per Bahía

Cochinos. Diverses poblacions cubanes són bom-

bardejades.

Les tropes revolucionàries de Fidel Castro els

combaten, alçant-se amb la victòria.

Novembre 1961

Els EEUU instal·len míssils Júpiter a Turquia i

Itàlia. Des dels seus punts de llançament poden

arribar a territori soviètic sense que puguin ser

detectats tan fàcilment com els avions.

Davant l’amenaça dels EEUU, el Politburò

soviètic decideix donar suport a Cuba i per asse-

gurar l’illa, comença la instal·lació de bases de

míssils nuclears que poden arribar a tot el territori

dels EEUU.

16 Octubre 1962

Un avió espia nord-americà fotografia les bases

de míssils que s’estan construint i que encara no

són operatives.

El president, J.F.Kennedy anuncia el bloqueig

naval a 500 milles nàutiques de l’illa el 22

d’octubre, desplegant la flota naval amb suport de

la força aèria. Cap vaixell pot entrar ni sortir de

l’illa.

30 vaixells soviètics estan navegant directes cap a

Cuba (4 d’ells porten míssils nuclears). El pre-

sident la Unió Soviètica, Nikhita Khrusxov con-

sidera a l’últim moment que no cal trencar el setge

i permet desviar els seus vaixells.

27 octubre 1962

Un avió espia nord-americà és abatut per bateries

Página 11 Volumen 1, nº 1

Munich 72’

Després d’aquest acte terrorista van suspendre els Jocs durant 24 hores per controlar la situació. Dintre del seu dret, Alguns dels atletes no se sentien segurs i van optar per abandonar aquesta edició.

Aquests Jocs Olímpics han sigut els primers en adoptar una mascota per fer publicitat i animar als equips, Era un gos i es deia “dachshund”. El cam-pió Mark Spitz ha guanyat 7 medalles a la prova de natació. En natació, Las-se Virén ha aconseguit el doblet dels cinc mil i deu mil metres llisos. A bas-quet La Urss va guanyar EUA per 51-50 cistellant la última canasta a l’últim segon. I finalment el Handball ha sigut un nou esport que s’ha donat a conèi-xer aquí.

Els tres països amb més medalles han estat: La URSS en primer lloc amb 99 medalles, darrere hi van els EUA amb 94 i en l’última posició del podi Alema-nya oriental amb 66 medalles.

Malgrat la desgràcia del 5 de setembre la gent s’ho ha passat molt bé en aquesta XX edició dels jocs. El hand-ball ha començat a estar sol·licitat per la gent ja que ha despertat interès a la gent. Esperem que dins de 4 anys tor-nin a organitzar-los amb força i nous esports.

Avui 11 de setembre de 1972 ha acabat la XX edició dels Jocs Olímpics. Aquest esdeveni-ment tant esperat ha tingut lloc a Munich. Han participat 121 paisos als 23 esports que s’oferi-en. El jutge va ser Heinz pollay i el portados de la flama Gunter Zahn.

El dia 5 de setembre va haver un atemptat molt greu que es va endur la vida de 11 persones innocents, un oficial de la policia intentant res-catar-los i cinc dels terroristes. Aquest fet nin-gú s’el esperava, totes les famílies que el van anar a veure van emportar-se un gran nsurt que no podran oblidar mai.

Els terroristes van ser gravats entrant a l’hotel de concentració sense cridar l’atenció. En quan van veure el moment van tancar-se a un lloc assassinant dos atletes Israelis i agafant-ne 9 com a rehens. El que demanaven tota la esto-na era la lliberació de més d’un centenar de presos palestins. La policia va intentar entrar a salvar els rehens però els terroristes estaven esperant-los. En aquest intent va morir un poli-cia. Ells van començar la massacre. Van matar els 9 rehens que havien agafat. Tots eren isra-elis. Després d’aquesta injustícia la policia va entrar amb tot el que tenien per finalitzar l’atac. En aquest atac policial van morir cinc dels vuit terroristes que havien agafat els rehens.

Urss Invaeix Hungria

Página 12 Actuality News

El 28 nagy va valorar totes les opcions que tenien per -fer los fora. Dos dies més tard va salvar a personatges importants. Seguidament va decidir portar tancs per contra atacar que al poc temps van tornar per la poca força que van enviar.

Ahir 3 de novembre la urss va enviar mil tancs. Allà tothom es va desesperar per que savbien que els volien conquerir. Avui la han finalitzat. Ha estat un desastre que ens ha marcat molt. L’exercit roig ha assasinat a 20mil persones innocents. Es diu que volen fer fora a l'actual primer ministre. Es una opció que encara està a la taula. No es difícil d’imaginar ja que hem perdut el control ja que no ens hen sabut defensar al moment que més ho necessitàvem.

Avui 4 d'octubre de 1956 la Urss ha invait hungria. Aquest fet no ha provingut per cap conflicte que hi hagués hagut abans. Aquest fet va formar part de la revolució russa.

Aquest va ser un moviment revolucionari espontani nacional contra el govern de la república hungara.

Tot va començar el 23 d'octubre a causa d'una mani-festació contra la ocupació soviètica. Aquesta va tenir mils de participants i va succeir al centre de la capital, Budapest, i amb el parlament hongarès com a destí. Els manifestants, per cridar l'atenció, van arribar a tirar l'estatua d'stalin cridant “russos torneu a casa”. Un policia Hungarès va disparar per error i els guàrdi-es soviètics es van defensar amb altres tiros. La situa-ció es va començar a descontrolar . aquesta notícia ens va arribar molt ràpidament a causa del seu nivell d’importància.

Dos dies més tard uns tancs russos van atacar el par-lament. Van aterroritzar als manifestants. Aquests ja portaven dies demanant la substitució de Gero per Nagy ja que no els hi agradava com presidia.Amb l’atac del tanc, no ho van dubtar i el van substituir ja que ja no tenia clar que fer per treure hungria d’a-questa amenaça. Nagy va anar al moment a la radio a difondre el que faria per la gent..

dent Ho Chi Minh.

Les baixes dels EEUU són 60.000 soldats morts, les de Vietnam del Sud són 250.000, les de Vietnam del Nord són 1.000.000.

Les baixes dels civils ascendeixen a 2.500.000 entre homes dones i nens.

La premsa mostra tot el conflicte gairebé en directe i sense censura. No només els soldats veuen el que és combatre. Els civils nordameri-cans contemplen amb horror el que està passat. Com a forma de protes-ta neix el moviment “Flower Power” que fan pressió contra el govern or-ganitzant protestes que veuen tot el món. Aquest moviment liderat pels hippies (moviment contracultural dels anys 60) propugna la força de la no violència i ofereixen flors a la policia antiavalots. A l’octubre de 1967 es fa una manifestació davant el Pentàgon. És una manifestació de gran repercussió social que marca un dels punts més àlgids del movi-ment pacifista.

Però el moviment pacifista no és exclusiu dels hippies. Martin Luther King, un reverend de raça negra propugna la igualtat de drets entre negres i blancs mitjançant les mani-festacions i la no violència. Apel·la a l’amor i la germanor entre totes les ètnies, fonamentant-se en argu-ments teològics. Les protestes són reprimides amb duresa.

No només es manifesta pels drets civils del negres sino que també es mostra contrari a la guerra de Viet-nam.

El 4 d’abril de 1968 és assassinat en ple cim del seu èxit com a activista.

Després de la guerra d’independèn-cia contra els colonitzadors france-sos, l’antiga Indoxina, ara Vietnam, està dividida en dos.

Vietnam del nord està regit pel règim comunista amb Ho Chi Minh com a cap d’estat i Vietnam del sud per un govern pro-nordamericà.

S’està treballant per aconseguir la reunificació, però al 1956, a Vietnam del Sud, el general Ngo Dinh Diem, fa un cop d’estat amb suport de la CIA evitant així que prosperi la idea.

Els comunistes creen i donen suport a la guerrilla comunista que lluitarà contra el dictador Aquest grup ar-mat es dóna a conèixer com a “Vietcong”.

Al 1959 el vietcong entra en combat contra l’exèrcit de Vietnam del Sud (ARVN) assolint ben aviat una posi-ció dominant.

El 2 d’agost de 1964 el destructor USS Maddox és atacap per patrulle-res de l’exèrcit de Vietnam del Nord (EVN). El 4 d’agost hi ha un nou atac, segons els EEUU, que així es dóna carta blanca al president Harry Truman per intervenir militarment sense declaració de guerra.

El 1965, té lloc el primer gran xoc entre nordamericans i Vietcong i Nordvietnamites a la vall de La Drag. A la dita batalla la derrota nordame-ricana es converteix en victòria des-prés de l’ús d’helicòpters per traslla-dar constantment i ràpidament refor-ços a la zona de combat.

A finals de 1965 i 1966 l’estratègia nordamericana passa per realitzar bombardejos massius damunt diver-ses zones on es pensa que hi pot estar amagat l’enemic. D’aquesta manera s’evita tenir pèrdues a l’in-fanteria, ja que cada baixa és una propaganda negativa als propis EEUU.

Davant els bombardejos el vietcong respon cavant una xarxa de túnels que els protegeixen de les bombes.

Al 1968, Vietcong i EVN llença grans ofensives sorpresa de forma coordi-nada damunt les zones controlades pels EEUU. Tots els atacs són rebut-jats excepte la primera ofensiva de Khe Sanh, però l’efecte desmoralit-zador pels soldats i l’opinió pública americana resulta definitiu, ja que fins llavors pensaven que anaven guanyant.

Després de la segona ofensiva del Tet les manifestacions es fan majori-tàries als EEUU.

Des de 1969 fins al 1972 el conflicte també travessa la zona fronterera de Cambotja i Laos, ja que és on es retira el Vietcong per reagrupar-se.

Al guanyar les eleccions Richard Nixon, comencen negociacions amb Vietnam del Nord i es comencen a retirar les tropes nordamericanes.

Al 1975 la capital de Vietnam del Sud, Saigon està rodejada i tot aquell que pot fugir ho fa.

Finalment Vietnam queda unificat sota el govern comunista del presi-

Página 13 Volumen 1, nº 1

Guerra de Vietnam

Les sigles ETA volen dir Euskadi ta As-katsuna. La traducció és País Vasc i lli-bertat. És una organització terrorista que lluita per l’independència del país Vasc. I és de caràcter socialista i revolu-cionista. Per aconseguir la independèn-cia del país vasc han realitzat atemptats, assassinats, segrestos i han fet extorsió econòmica. Han comès en total més de 800 morts.

Va ser fundada el 1958 durant els temps de Franco. Al 1977 van cometre el seu primer acte criminal com a organització. La primera víctima va ser Carrero blan-co. Anava amb el seu cotxe blindat quan

el van fer volar pels aires, el cotxe va saltar per sobre d’un edifici de 5 plantes i va caure al pati interior.

Un que també va ser molt important va ser el de l’hipercor del districte de sant Andreu.van col·locar una bomba al cen-tre comercial assassinant a 21 persones. Ells diuen que van avisat del dia però la policia no va voler evacuar-lo.

Aquest atemptat va marcar molt a la població catalana. Va ser el de vic. Aquest diumenge s’ha celebrat el 25è aniversari. ETA va posar un cotxe bom-ba a una plaça amb 200 kg d’explosius. Va assassinar a 10 persones, 5 d’elles eren menors.

Organització ETA

Reporters: Patricia Wilshusen i Pere Saqué

LLoc: Carrer Mallorca 74

Teléfono: 645923469

Fax: 645923469

Correo: actuality@news.com

His tò r ia de l seg l e XX

Si vols estar ben informat,

Actuality news. cat

Actuality Company

Notícies 24h