1. 1. Treball Filosofiatica i Moral Membres del grup: - David Aguil- Sergi Carreras - Marc Rbora - Joanjo Uris - Clara Bosch - Alba Snchez
2. 2. Dilema 2 DILEMA 2: UN JUTGE US DEMANA ASSESSORAMENT: Una dona de 53 anys interposa una demanda a la Justcia per a que se li permeti morir dignament. T una greu malaltia que li provoca forts dolors i deformacions fsiques i sollicita el sucidi assistit, que no s legal al seu pas. s tic proporcionar a alg la mort? T dret una persona a renunciar a la seva vida?
3. 3. Activitat 1
4. 4. Gabinet dassessorament filosfic L's de la filosofia per resoldre problemess una prctica professional reconeguda des de fa uns anys, el seu origen prov de l'antiga Grcia. Hi ha perodes en que les persones han de prendre decisions difcils, quan no tens clar el que vols de la vida ni el que la vida vol de tu. A partir dels coneixements filosfics obtinguts, es pot orientar els clients a prendre una determinada decisi sobre el seu problema.
5. 5. tica i moral del dilema La moral s el conjunt de principis, criteris, normes i valors que dirigeixen el nostre comportament. s com una mena de brixola que ens orienta, ens diu quin s el cam a seguir, dirigeixles nostres accions en una determinada direcci. I l'etica s la reflexi terica sobre la moral, s a dir, s'encarrega de discutir els principis o normes que constitueixen la nostra moral. En el nostre dilema la decisi de voler morir (l'eutansia) equival a la moral. Mentres que el que es pugui pensar d'aquesta decisi, estar a favor o en contra , s l'tica.
6. 6. tica i moral del dilema Per tant un problema tic, s el que sorgeix sobre les accions o carcters de les persones, des del punt de vista de la bondat o la maldat. En el dilema nostre podem veure el problema moral que es la norma, s a dir si est perms anticipar la teva mort i en el problema tic veim el perqu de aquesta norma i el debat que sorgeix sobre aquesta.
7. 7. Notcies sobre el dilema Londres deja una va abierta a la ayuda al suicidio : http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100226elpepisoc_5&type=Tes&anchor=elpepisoc El tema de la noticia s la histria de una dona que vol provocar la seva mort. Resideix a Londres, i t esclerosis mltiple i volia morir. Per llei, sent major de 18, podia prendre aquesta decisi, van anar als jutjats i el seu marit quan ella volgui podia provocar la seva mort si aquest es justificava prviament davant tribunal, quedant lliure de condemna. El Supremo alemn establece que desconectar del respirador a un enfermo no es delito : http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100625elpepusoc_4&type=Tes&anchor=elpepusoc A Alemanya hi va haver un cas de eutanasia on una dona de 77 anys desprs de estar en coma durant 5 anys, els fill no volien que visqus artificialment de manera que la seva filla va tallar el tub i al cap de dues setmanes va morir per causes naturals. L'advocat i la filla van anar al jutjat per una banda tallar es tub i per l'altre recomanar a la filla de tallar-lo. El judici va acabar amb l'absoluci de la filla i amb nou mesos de reclusi agilada.
8. 8. Una joven con parlisis total pide a las autoridades suecas que la desconecten del respirador http://www.elpais.com/solotexto/articulo.htmlxref=20100318elpepusoc_3&type=Tes&anchor=elpepusoc Una allota de 31 anys, fa 25 anys que t el cos paralltic, desde el 6 anys est a ca seva sense poder-se moure, ni respirar per ella mateixa.Consta d'ajuda permanent. A demanat que la narcotalitzin varies vegades i la desconectin de la mquina respiratria. El seu metge es va posar en contacte amb el '' Comit tico de la Asociacin de Mdicos'', va rebre una resposta positiva a la petici de la dona. Finalment el tractament de aquesta dona va ser interromput.
9. 9. Muere el australiano que gan el derecho a que le dejaran de alimentarhttp://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20090922elpepusoc_2&type=Tes Christian Rossiter, vaaconseguir que no li alimentessin i aix pogues acabar amb la seva vida,no va ser exactament una eutanasia, li van deixar d'alimentar mentre li van mantenir els analgsics i els medicaments perqu no sofrs. Aquest cas de renuncia als tractaments mdics seria legar a Espaa, a pesar de que el Ministeri de Sanitat ha anunciat un desenvolupament de ''Ley de Autonoma del Paciente '' per establir un protocol per aquests casos.
10. 10. ACTIVITAT 2
11. 11. Pluja d'idees - Si, perqu es la seva vida i fa el que vol amb ella. - No, perqu cadasc s'ha de morir quan toca, es a dir, quan li arriba la mort. - Si perqu est molt malament i no es tic sofrir - No, perqu fas sofrir a la famlia.
12. 12. Activitat 3
13. 13. En primer lloc, cal que ms enll de totes les diferncies culturals es reconegui el dret del malalt a la veritat. Reconixer aquest dret no vol dir, per, que totes les veritats hagin de ser aquestes de qualsevol manera i en qualsevol moment. A la veritat sempre ha de accedir mitjanant una relaci entre dues personen la que el judici del professional vagi acompanyat de la voluntat d'obrir-se a l'altre. Aquestes condicions afavoreixen un significatiu respecte per la persona el exercici implica tant una important inversi de temps i psicologia com l'enfortiment i la humanitzaci de la relaci personal entre el professional i el pacient.
14. 14. En segon lloc, la societat ha de reconixer com un imperatiu ineludible el respecte incondicional de les decisions del malalt. s essencial, en efecte, respectar l'autonomia de decidir l'administraci i la durada de les cures. Tamb aqu l'equip sanitari ha de guiar al pacient i presentar totes les solucions possibles. L'equip sanitari i en especial el metge, mai poden, ni deuen, prendre la decisi de tractar o no tractar sense acord previ amb el pacient. Ning, ni tan sols un expert, pot ni ha de controlar la mort d'un altre. s ms, aquesta voluntat ha de ser respectada encara que el malalt ja no estigui en condicions de prendre decisions. La incapacitat del malalt, la seva inconscincia, mai poden servir d'excusa o pretext per ignorar el seu dret a una mort digna. En aquest sentit, els expedients actuals, com el testament vital o el mandat en cas d'incapacitat, poden servir de referncia. (...)
15. 15. En tercer lloc, cal promoure un desenvolupament accelerat de les cures pal liatives, no noms en institucions sin tamb a domicili. No hi ha cap justificaci possible i vlida per deixar patir intilment a un moribund. No hi ha cap mrit hum a prolongar el patiment. A ms, amb els coneixements actuals, rars sn els casos en qu s impossible controlar eficament. Han d'aclarir certes ambigitats jurdiques. El metge ha de poder administrar sense por a demandes judicials totes les cures pal liatives que exigeix l'estat del pacient, encara que impliquin una reducci de la seva expectativa de vida. L'objectiu no s en efecte provocar la mort, sin controlar el dolor. Aquests cures pal liatives han d'incloure el desenvolupament de tcniques psicolgiques de suport al moribund que permetin recuperar l'alteritat de la relaci entre la persona que se'n va i la que es queda.Tornar un sentit a la mort en la nostra societat egoista i hedonista de finals del segle XX s un desafiament considerable. No podem pretendre aconseguir canviant lleis, sin admetent primer que des de fa diverses generacions hem allunyat voluntriament la mort de la vida. (...) (P. 126-128)
16. 16. ACTIVITAT 4
17. 17. Opinions i procs d'argumentaci Nosaltres amb arribat als segents arguments que s que l'eutansia permet escursar la vida de les persones que pateixen mals que no han pogut superar, majoritriament psicolgics per tamb esteim en contra ja que es produeix el patiment psicolgic de les persones properes a una que es vol adelantar la seva mort. I com a conclusi, nosaltres creim que l'eutansia s una mesura extrema de cara a la vida de les persones, pot ser molt til per aturar el sofriment de les persones que es volen morir per alhora, provoca el sofriment dels familiars, i haurien de ser aquests que donessin el vist-i-pl juntament amb la decisi del malalt.
18. 18. Diari d'aula - 1er dia, mirar el dilema que ens ha tocat i pensar idees. - 2on dia, llegir les activitats i comenar a pensar possibles respostes. - 3er dia, repartir-nos la feina i comenar la primera activitat - 4rt dia, seguir fent les activitats - 5 dia, acabar les activitats. - 6 dia, resumir i concretar les activitats. - 7 dia, embelliment del nostre treball. - 8 dia, efectes finals.