grup 15_v 2014-15

ELS ELEMENTS DEL GRUP 15

P F R di E HP. F. (C)

Radi (pm)

E-H(kJmol-1)

N -210 74 3.0 390

P 44(*) 110 2.1 322

As 613 121 2.0 275

Sb 630 141 1.9

Bi 271 170 1.9

Amplia varietat destats doxidaci i de (*) Fsfor blanc

comportament qumic( )


P F R di E HP. F. (C)

Radi (pm)

E-H(kJmol-1)

N -210 74 3.0 390

P 44(*) 110 2.1 322

As 613 121 2.0 275

Sb 630 141 1.9

Bi 271 170 1.9

Amplia varietat destats doxidaci i de No metall Semi-metall Metall

comportament qumic


N(V) Oxidant

P(V) Molt estableP(V) Molt estable


Abundncia (ppm)

Compostos rellevants a la superfcie de la terra

N 19 KNO3, NaNO3(molt abundat a laire !) P 1120 Apatita {3 Ca3(PO4)2 CaX2}

As 1 8 As S As S As OAs 1,8 As4S4, As2S3, As2O3, ...Sb 0,2 Sb2S3Bi 0 008 Bi2S3 Bi2O3Bi 0,008 Bi2S3, Bi2O3

El nitrogen s molt abundant a latmosfera de la terra (78 %) per escs a la superfcie.

Els minerals de fsfor sn abundants per els jaciments econmicament ms atractius estan molt localitzats


N N

E (NN) = 946 kJ mol-1 E (PP) = 490 kJ mol-1E (N-N) = 159 kJ mol-1 E (P-P) = 200 kJ mol-1

En el nitrogen els enllaos senzills N-N sn poc estables enEn el nitrogen els enllaos senzills N-N sn poc estables en front dels enllaos mltiples NN. En canvi, el fsfor t molta ms tendncia a formar enllaos senzills P-P


Fsfor blanc Fsfor negre

En el nitrogen els enllaos senzills N N sn poc estables enEn el nitrogen els enllaos senzills N-N sn poc estables en front dels enllaos mltiples NN. En canvi, el fsfor t molta ms tendncia a formar enllaos senzills P-P

OBTENCI DEL NITROGEN

El nitrogen sobt majoritriament per destillaci de laire lquid en grans plantes industrials

A menor escala es possible separar el nitrogen de loxigen amb membranes o columnes que adsorbeixen un dels dos gasos

OBTENCI DE PRODUCTES DE FSFOR

Ca (PO ) F + 5 H SO 3 H PO + 5 CaSO + HF

cid fosfric a partir de lapatita {3 Ca3(PO4)2 CaX2}

Ca5(PO4)3F(s) + 5 H2SO4 (l) 3 H3PO4 (l) + 5 CaSO4 (s) + HF

Fsfor blanc

2 Ca3(PO4)2(s) + 6 SiO2 (s) + 10 C(s) 6 CaSiO3 (s) + 10 CO(g) + P4(g)1500 C

El Fsfor blanc sinflama a laire i sha de conservar submergit en aiguag g

NITRURS

Nitrurs inics: Es formen amb elements molt electropositius i contenen lani N3- . Al ser un ani amb una crrega elevada s polaritzable i aquests nitrurs tenen un marcat carcter covalent.polaritzable i aquests nitrurs tenen un marcat carcter covalent.

6 Li(s) + N2 (g) 2 Li3N (s)

Nitrurs covalents: Aquells on lenlla s essencialment covalent, alguns exemples: BN, (CN)2 i S4N4.

Nitrurs intersticials: Sn caracterstics dels elements del bloc d. El nitrogen ocupa forats octadrics en els empaquetaments cbics o hexagonals dels toms metllics. Tenen aplicacions industrials interessants com el revestiment deines de tall (TiN, estructura tipus NaCl).

NITRURS

(Escala: 30 %)

Nitrurs intersticials: Sn caracterstics dels elements del bloc d. El nitrogen ocupa forats octadrics en els empaquetaments cbics o hexagonals dels toms metllics. Tenen aplicacions industrials interessants com el revestiment deines de tall (TiN, estructura tipus NaCl).

FOSFURS

Es coneixen un nombre important de fosfurs delements metllics. Solen preparar-se per reacci directa.

n M + m P MnPm

Molts fosfurs presenten estructures amb enllaos P-P o ts os u s p ese te est uctu es a b e aos

[P7]3- {[P8]2-}n [P11]3-

QESTI: Dibuixeu les formules de Lewis daquest tres fosfurs

AZIDES

Lani azidur [N3]- s isoelectrnic amb el CO2

N N N N N N N N N

Lcid HN s un cid de Brnsted relativament fort (pKa = 4 77)

N N N N N NH

N N NH

L cid HN3 s un cid de Brnsted relativament fort (pKa = 4.77) Les azides sn compostos termodinmicament inestables que sovint descomponen de forma explosivasovint descomponen de forma explosiva

2 NaN3 (s) 2 Na (s) + 3N2 (g)

QESTI: Responeu a les ti d l' t l i 14 2qestions de l'autoavaluaci 14.2

de lAtkins

HIDRURS. AMONAC

Lamonac (NH3) s un gas incolor amb una olor intensa i penetrant. s bsic i molt soluble en aigua (50 g NH3/100 g H2O). Crema en presencia doxigen per formar nitrogen i aiguapresencia d oxigen per formar nitrogen i aigua

QESTI: Mireu un dels diferents vdeos que hi ha a YouTube amb el ttol Ammonia Fountain i expliqueu el fenomen observat

Lamonac s el producte dentrada a tots els compostos de nitrogen (polmers fertilitzants frmacs etc) La seva preparaci a

amb el ttol Ammonia Fountain i expliqueu el fenomen observat

nitrogen (polmers, fertilitzants, frmacs, etc). La seva preparaci a gran escala s una de les grans fites de la cincia i la tecnologia del segle XX.

N2 (g) + 3 H2 (g) 2 NH3 (g)

R i t i (H 45 9

F i H b C l B h

Reacci exotrmica (H = - 45,9 kJ mol-1 ) per cinticament molt desafavorida

Fritz Haber Carl Bosch

HIDRURS. AMONAC

Lamonac (NH3) s un gas incolor amb una olor intensa i penetrant. s bsic i molt soluble en aigua (50 g NH3/100 g H2O). Crema en presencia doxigen per formar nitrogen i aiguapresencia d oxigen per formar nitrogen i aigua

QESTI: Mireu un dels diferents vdeos que hi ha a YouTube amb el ttol Ammonia Fountain i expliqueu el fenomen observat

Lamonac s el producte dentrada a tots els compostos de nitrogen (polmers fertilitzants frmacs etc) La seva preparaci a

amb el ttol Ammonia Fountain i expliqueu el fenomen observat

nitrogen (polmers, fertilitzants, frmacs, etc). La seva preparaci a gran escala s una de les grans fites de la cincia i la tecnologia del segle XX.

N2 (g) + 3 H2 (g) 2 NH3 (g)

F i H b C l B h

P = 100-1000 atm, T = 400-500 C

Catalitzador = Fe3O4 + promotorsFritz Haber Carl Bosch

HIDRURS. AMONAC

Una dels objectius no assolits per la qumica s aconseguir lactivaci del nitrogen per una via ms econmica al procs Haber-BoschBosch

Tot i que la frmula de Lewis del nitrogen ens diu que s N N

isoelectrnic amb el CO, s una base de Lewis extremadament feble (no reacciona amb els cids de Lewis ms forts com el PCl5)

L 1965 d b i ibl l Lany 1965 es va descobrir que era possible preparar complexos metllics amb la molcula de nitrogen (actua de lligand com el CO)

Encara no sha aconseguit imitar a les nitrogenasas, enzims que g , qtenen la capacitat de captar el nitrogen de laire.

HIDRURS. AMONAC

El punt debullici de lamonac s molt superior a la resta dhidrurs del grup com a conseqncia dels enllaos dhidrogen (-33 C)

s pot fer un parallelisme entre laigua i l'amonac ja que aquest experimenta tamb una autoionitzaci

2NH3 (l) NH4+(am) + NH2- (am)

El NH Cl s un cid fort en amonac lquid ja que augmenta la

3 (l) 4 (am) 2 (am)

2H2O (l) H3O+(aq) + OH- (aq) El NH4Cl s un cid fort en amonac lquid ja que augmenta la concentraci de l'espcie catinica NH4+

Un exemple de reacci de neutralitzaci en amonac lquid: Un exemple de reacci de neutralitzaci en amonac lquid:NaCl (am) + 2 NH3 (l)NH4Cl (am) + NaNH2 (am)

Una propietat singular de l'amonac lquid s que dissol els elements alcalins com el sodi donant lloc a solucions de colors intensos amb propietats sorprenentsintensos amb propietats sorprenents

HIDRURS. AMONAC

Bronze (concentraci alta)Blau (concentraci baixa)

Una propietat singular de l'amonac lquid s que dissol els elements alcalins com el sodi donant lloc a solucions de colors intensos amb propietats sorprenentsintensos amb propietats sorprenents

HIDRURS. HIDRAZINA

La hidrazina s un lquid a temperatura ambient (T fus= 2C, Teb = 114 C), fet que indica la presncia denllaos dhidrogenindica la presncia d enllaos d hidrogen

s una base ms feble que l'amonac i pot donar lloc a cations N H + i N H 2+

N NH

H

H

H

donar lloc a cations N2H5 i N2H62+

s un excellent reductor, tot i que pot ser reduda a NH amb altres reductorsreduda a NH3 amb altres reductors

N H2 Cu(s) + N2(g) + 4H+(aq)N2H4 (aq) + 2 Cu2+(aq)

(-2) (0)

(-2) ( 3) N2H4

Una de les principals aplicacions de la2 NH3(aq) + Zn2+(aq)N2H4 (aq) + Zn(s) + 2H+(aq)

(-2) (-3)

Una de les principals aplicacions de la hidrazina i la dimetilhidrazina N2H2(CH3)2 s com a combustibles per a coets i mssils

FOSFINA, ARSINA I ESTIBINA

PH H H

AsH H H

SbH H H

Sn gasos molt verinosos amb punts debullici inferiors a l'amonac ja que no formen enllaos dhidrogen. La polaritat daquests enllaos es pot representar segons:

(-)d aquests enllaos es pot representar segons:

NH PH AsH SbH(+) (+) (-) (+) (-)

Si b la qumica daquests hidrurs s poc important respecta a la de l'amonac, els seus derivats orgnics (especialment les fosfines) sn lligands molt importants en qumica inorgnicafosfines) sn lligands molt importants en qumica inorgnica

PPhPh PhPh

Trifenilfosfina

HALURS DE NITROGEN NX X

Tots els halurs de nitrogen sn termodinmicament inestables X X

X

excepte el fluorur NF3

El triclorur de nitrogen s un lquid que recorda a un oli i s ms explosiu que la nitroglicerina

A diferencia de lamonac, el trifluorur de nitrogen s un base de gLewis extremadament feble. Aquest comportament s relaciona amb la polaritat dels enllaos N-F que s contraria a la dels N-H.

N N

H H H F F F

= 1 50 D = 0 20 DD = 1,50 D D = 0,20 D

HALURS DE FOSFOR, ARSENI I ANTIMONI

A diferencia del nitrogen, els halurs AX3 (A = P, As, Sb) sn fora estables i poden ser gasos, lquids o slids (Regles de Fajans !)

El ms important s el PCl3, que s un lquid que fumeja com a PF3 (Teb = -102 C) AsF3 (Teb = 63 C) SbF3 (Tfus = 290 C)

conseqncia del segent procs dhidrlisi:

H3PO3 (l) + 3 HCl (g)PCl3 (l) + 3 H2O(l)(l)

QESTI: Justifiqueu perqu la hidrlisi del NCl3 va per una via totalment diferent a lanterior:

NCl3 (l) + 3 H2O (l) NH3 (g) + 3 HClO (aq)

El PCl3 s un reactiu important que es prepara en grans quantitats ( 250.000 t/any). Sutilitza com a agent clorant i per a la preparaci de compostos de

PCl Cl

Clagent clorant i per a la preparaci de compostos de fsfor

HALURS DE FOSFOR, ARSENI I ANTIMONI

El PCl5 tamb es prepara a escala industrial tot i ser menys important que el PCl3 (agent clorant). Presenta una estructura covalent en fase gas i inica en fase slidag

Cl

P ClClCl

PCl PClCl

Cl

P

ClClClP

Cl ClClCl

ClFases lquida i gas Fase slida

Els halurs AX5 sn cids de Lewis. El SbF5 s un cid de Lewis molt fort que reacciona amb HF per formar un supercid

H2F+(sol) + SbF6- (sol)SbF5 (l) + 2 HF(l)

1016 vegades ms fort que el H2SO4 !

PCl5 i SbCl5 sn estables, mentre que AsCl5 s molt inestable. Aquest fet es atribuble a la tendncia anmala dels elements Ga, Ge i As a retenir els electrons (pobre apantallament del orbitals 3d)

XIDS I OXOANIONS DEL NITROGEN

El diagrama del Frost del elements daquest grup ens indica que els compostos de N(V) i Bi(V) han de ser molt oxidants( )

La tendncia del nitrogen a formar enllaos entre orbitals p fa que la majoria dels seus xids no tinguin anlegs en la qumica de la resta delements del grup

El N2O5 s molt oxidant i tamb molt cid. Reacciona amb aigua per formar HNO3. s un slid inestable (Tfus = 32 C)

(+5)

O N OO

NO+

-O

NO

NO

O N OO

N

O

N

OFases lquida i gas Fase slidaFases lquida i gas Fase slida

XIDS I OXOANIONS DEL NITROGEN(+5) Lcid ntric pur (HNO3) s un lquid perills

perqu s un cid fort molt oxidant. Lcid concentrat s una soluci al 70 % en aigua

(+5)O

NO H

121 pmconcentrat s una soluci al 70 % en aigua

Quan lcid ntric actua com a oxidant pot donar lloc a diferents d t j hi h i t t d id i ibl i f i 5

O121 pm 141 pm

productes ja que hi ha varis estats doxidaci possibles inferiors a +5

NH4+(aq) + 3 H2O(l) + 4 Zn2+(aq) HNO3 (aq) + 4 Zn (s) + 9H+(aq)(+5) (-3)

( 4)( 5)2NO2 (g) + 2 H2O(l) + Cu2+(aq) 2 HNO3 (aq) + Cu (s) + 2H+(aq)(+4)(+5)

El primer mtode industrial de preparaci dcid ntric consistia en la El primer mtode industrial de preparaci d cid ntric consistia en la reacci directa entre nitrogen, oxigen i aigua en un forn amb un arc elctric

H = 30 3 kJmol-1(+5)(0) HNO3 (aq) N2 (g) + 5/4 O2 (g) + H2O(l) H = -30,3 kJmol 1

TREBALL: Entendre com s el mtode actual de preparaci de

( )( )

lcid ntric (mtode de Ostwald)

XIDS I OXOANIONS DEL NITROGEN(+4) (+4)

El NO2 i el N2O4 coexisteixen en un equilibri dinmic en el rang de temperatures 140 C < T < -10 C

ON

ON N

O2 N-N = 175 pm

O O O

Color caf Incolor(Paramagntic) (Di ti )(Paramagntic) (Diamagntic)

El NO2/N2O4 s un anhdrid mixt que reacciona amb aigua donant lloc a la formaci dcid ntric i cid nitrs

HNO2 (aq) + HNO3 (aq) 2 NO2 (g) + H2O(l)(+5)

lloc a la formaci d cid ntric i cid nitrs(+4) (+3)

XIDS I OXOANIONS DEL NITROGEN

Lcid nitrs s un cid feble (pKa = 3,35) que descompon a temperatura ambient segons:

(+2)(+3) (+5)

ON

HNO3 (aq) + 2 NO (g) + H2O (l) 3 HNO2 (aq) ( 2)

Tant lani nitrit com lcid nitrs sn oxidants perqu tendeixen

( 3) ( 5)O

a t a t t co c d t s s o da ts pe qu te de ea reduir-se a estats doxidaci inferiors. Aix, no es pot preparar el nitrit de Fe2+ perqu oxida el ferro a Fe3+

(+3) (+2)NO(g) + H2O (l) 2 HNO2 (aq) + H+(aq) + e-

(+3) (+2)E = + 1,00 V

U i i t t l ti it i ([NO]+) f Una espcie interessant s el cati nitrosoni ([NO]+) que es forma quan es fan reaccionar els nitrits amb cids

(+3) (+3) N ONO+(aq) + H2O (l)

2 HNO2 (aq) + H+(aq) (+3) (+3) N O

Isoelectrnic amb el CO

ti t ts un cati que pot actuar com a lligand !

OXIDS I OXANIONS DEL NITROGEN(+2)

El monxid de nitrogen NO s una molcula amb un nombre senar delectrons per no forma dmers estables com el NO2. s un gas paramagntic i un xid neutre.

( 2)

gas paramagntic i un xid neutre. Com loxigen, les seves propietats es visualitzen millor amb diagrames dorbitals moleculars que amb frmules de Lewis

O bit l

Orbitals moleculars

*

Orbitals atmics N

Orbitals atmics O

*N O

Ordre denlla = 2,5

Aquest model justifica que quan el NO soxida a NO+ la distncia N-O esdevingui ms curta

NO (dN-O = 115 pm) NO+ (dN-O = 106 pm)

OXIDS I OXANIONS DEL NITROGEN

El monxid de nitrogen NO s un gas incolor que en presncia doxigen soxida a NO2/N2O4

(+4)(+2)2 NO2 (g) 2 NO(g) + O2 (g)

(+4)(+2)

Lorigen de la contaminaci amb xids de nitrogen a les ciutats s la segent reacci en els motors de combusti interna

2 NO(g) N2 (g) + O2 (g) (+4)(+2)

Recentment sha descobert la gran importncia del NO en medicina (Nobel 1998)


El N2O3 s el menys important de tots els xids de nitrogen ja que s un slid que descompon quan sescalfa per damunt de la

(+3)

s un slid que descompon quan s escalfa per damunt de la temperatura de fusi ( Tfus = -100,1 C)

(+2)(+3) (+4)O O

NO(g) + NO2 (g) N2O3 (l) ( 2)(+3) (+4) N

ON

Malgrat que el nitrogen tingui formalment lestat doxidaci +3, s evident que la molcula cont dos toms de nitrogen diferents

Reacciona amb aigua donant lloc a la formaci de lcid nitrs (recordeu que aquest darrer descompon a temperatura ambient !)

2 HNO2 (aq) N2O3 (l) + H2O (l) (+3)(+3)


El N2O s una gas molt poc reactiu i un xid neutre. La molcula s isoelectrnica amb el CO2 i lani N3-

(+1)

ErrorShriver &

AtkinsN N ON N O

s una anestsic suau i tamb produeix eufria (gas del riure)

Atkins

119 ppm113 ppm

s una anestsic suau i tamb produeix eufria (gas del riure) Malgrat ser cinticament molt inert, termodinmicament s un oxidant fort. Sutilitza per incrementar el rendiment de motors de pcombusti i com a propellent

Es fa servir com a propellent en nates muntades i gelats

QESTI: Com s sintetitza ?...Quin problema t aquest procs de sntesi ?...p

OXIDS I OXANIONS DE P, As, Sb i Bi

La combusti del fsfor s una reacci molt exotrmica que genera P4O10 P OP + 5 O

(+5)(0)

La mateixa reacci en presncia de quantitats limitades doxigen

P4O10 (s) P4 (s) + 5 O2 (g)

dona lloc al P4O6 (PIII)

P4O10 P4O6 P4P4O10 P4O6 P4


En contrast amb el fsfor, arseni. antimoni i bismut donen lloc a xids molt ms estables en lestat doxidaci +3 (A2O3)

BiO+(aq)Bi O

Bi 3+ (aq)

Bi2O3


Lcid fosfric i els oxoanions del fsfor sn especies molt importants La reacci del P4O10 amb aigua s molt exotrmica

4 H3PO4P4O10 + 6 H2O

N l di i i d l i t ( K 2 15) t lt f id Noms la dissociaci del primer prot (pK1 = 2.15) est molt afavorida Lni [PO4]3- s una base forta !


Lcid fosfric i els oxoanions del fsfor sn especies molt importants La reacci del P4O10 amb aigua s molt exotrmica

4 H3PO4P4O10 + 6 H2O

N l di i i d l i t ( K 2 15) t lt f id

Lni [PO4]3- s una base forta ! Noms la dissociaci del primer prot (pK1 = 2.15) est molt afavorida

Es coneixen molts polifosfats

O

P

O

P P

O

PO O

O

PO O

OP

OO


El trifosfat de sodi (Na5P3O10) s molt utilitzat en detergents

Es coneixen polifosfats des de dmers fins a polmers amb milers dunitats

[P4O9] 3- [P4O12] 4-


Els oxoanions ms importants de fsfor en estats doxidaci inferiors sn els fosfits (PIII) i els hipofosfits (PI)

El ll P H l t ( t hid id !) Els enllaos P-H sn covalents (aquests hidrgens no sn cids !)O O

P

O

PO O

O

PH O

OP

H OH

Els fosfits i els hipofosfits sn reductors


Els oxoanions ms importants de fsfor en estats doxidaci inferiors sn els fosfits (PIII) i els hipofosfits (PI)

El ll P H l t ( t hid id !) Els enllaos P-H sn covalents (aquests hidrgens no sn cids !)O O

P

O

PO O

O

PH O

OP

H OH

Els fosfits i els hipofosfits sn reductors Es preparen fcilment segons:

PH3 (g) + 3 [H2PO2 ]-P4 (s) + 3OH- + 3H2O(-3)(0) (+1) -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5

H3PO3 (l) + 3HCl (g)PCl3 (l) + 3 H2O (l)Di F t f fDiagrama Frost fsfor

(pH = 14)

FOSFAZENS

Es coneixen compostos anlegs als xids de fsfor en els que shan substitut els anions O2- per anions [NR]2-

P4(NR)6 P4O6

Lexistncia duna gran varietat de fosfazens polimrics es pot visualitzar mitjanant el fet que lenlla P-N s isoelectrnic amb el Si-O

(Me2PN)3 (Me2SiO)3

FOSFAZENS

QESTI: ( ) E i i l f l d L i d t d t b(a) Escriviu les formules de Lewis daquests dos compostos amb les corresponents formes ressonants que considereu ms rellevants per a cadascun(b) Quines diferencies hi ha entre les formes ressonants ms significatives del compost de fsfor i les del compost de silici ?(c) Com pot influir aix en les propietats dels dos compostos ?( ) p p p p

(Me2PN)3 (Me2SiO)3

FOSFAZENS

Els fosfazens sn materials molt tils en medicina

H C

CF3

P N

OH2C

OCH2

CF3 n

Polyzene-F Stent recobert amb un fosfaz (Polyzene-F)

COMPOSTOS ORGANOMETALLICS DE As, Sb i Bi

Es coneixen un nombre important de compostos organometallics AR3 (EO = +3) i AR5 (EO = +5)

Un organocompost darseni va ser el primer frmac que es va preparar per tractar la sfilis (Salvarsan, Paul Ehrlich, premi Nobel de medicina 1908))

Dacord amb la TRPE, tots els compostos AR3 (A = P, As, Sb, Bi) sn bases de Lewis amb una estructura piramidal

AsCH

Es preparen fcilment amb magnesians o litiats amb reaccions del tipus

H3CCH3

CH3AsR3 + 3 LiClAsCl3 + 3 RLi

AsCl C Li+- - +

3,0 2,0 2,5 1,0


La reacci de les bases s AR3 (EO = +3) amb un halur dalquil dona lloc a la formaci de cations [AR4]+ (EO = +5)

As(CH3)3 + CH3Br [As(CH3)4]+ Br-

Els cations [PPh ]+ i [AsPh ]+ sn molt importants en qumica perqu Els cations [PPh4] i [AsPh4] sn molt importants en qumica perqu sn cations voluminosos que actuen com a agents precipitants i estabilitzants danions

A partir del cati [AsPh4]+ s pot preparar el AsPh5 (EO = +5) que t una p p 5 ( ) qestructura previsible per la TRPE


La reacci de les bases s AR3 (EO = +3) amb un halur dalquil dona lloc a la formaci de cations [AR4]+ (EO = +5)

As(CH3)3 + CH3Br [As(CH3)4]+ Br-

Els cations [PPh ]+ i [AsPh ]+ sn molt importants en qumica perqu Els cations [PPh4] i [AsPh4] sn molt importants en qumica perqu sn cations voluminosos que actuen com a agents precipitants i estabilitzants danions

A partir del cati [AsPh4]+ s pot preparar el AsPh5 (EO = +5) que t una p p 5 ( ) qestructura previsible per la TRPE

QESTI: ( )E i i l i d i d A Ph(a)Escriviu la reacci de preparaci de AsPh5 a

partir de [AsPh4]+(b)Qui ha actuat de base i qui ha fet dcid en

aquesta reacci?(c)Seria possible la mateixa reacci amb nitrogen?

grup 15_v 2014-15

Documents