1

GRAU EN FILOSOFIA

INFORME DE SEGUIMENT DEL CURS ACADÈMIC 2013-2014

Informe elaborat per: Comissió de Qualitat del centre. Informe revisat per: Comissió de Qualitat del centre. Informe aprovat per: Comissió de Qualitat del centre (27/01/2015) i en Junta de Facultat (09/02/2015)

2

Sumari 1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................... 3

1.1. Fitxa identificativa de l’ensenyament ......................................................... 3 1.2. Tractament de les recomanacions dutes a terme per agències

d’avaluació externes ....................................................................................... 3

2. INFORMACIÓ PUBLICADA ................................................................................ 5

2.1 Seguiment i actualització de la informació publicada ........................... 5

3. ANÀLISI VALORATIVA DE L’ENSENYAMENT ............................................. 6

3.1 Dades accés i matrícula ................................................................................. 8 3.2 Orientació a l’estudiant .................................................................................. 8 3.3 Planificació i gestió docent ........................................................................... 8 3.4 Pràctiques externes ........................................................................................ 8 3.5 Mobilitat nacional i internacional ................................................................ 8 3.6 Treball fi de grau .............................................................................................. 9 3.7 Professorat ........................................................................................................ 9 3.8 Gestió dels recursos materials i serveis ................................................... 9 3.9 Resultats ............................................................................................................ 9 3.9.1 Queixes, reclamacions i suggeriments ................................................... 9

3.9.2 Satisfacció de l’alumnat amb l’acció docent, la planificació d’assignatures i la satisfacció dels graduats ............................................ 10 3.9.3 Rendiment acadèmic .............................................................................. 10

4. PROPOSTES DE MILLORA ................................................................................. 12

4.1 Disseny, implementació i seguiment de les accions de millora ........ 12 4.2 Propostes de millora que es deriven de la valoració que es fa del

desplegament de la titulació, incloent-hi totes les propostes de modificació i pla de seguiment. ................................................................. 12

4.3 Seguiment de les accions de millora del curs 09/10, 10/11, 11/12 i 12/13 .................................................................................................................. 15

5. EL SISTEMA D’ASSEGURAMENT INTERN DE LA QUALITAT (SAIQU) COM A EINA PER AL SEGUIMENT DE LES TITULACIONS DEL CENTRE . 17

ANNEXOS ..................................................................................................................... 18

3

DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DE LES TITULACIONS OFICIALS A LA UB:

1. PRESENTACIÓ

El pla d’estudis del grau de Filosofia consta de 240 crèdits distribuïts en 4 anys. En finalitzar, l’estudiant obtindrà el títol de graduat en Filosofia. L’estructura del pla d’estudis permet, a més de l’itinerari de grau, cursar una menció o un minor, que s’especificaran en el suplement europeu del títol. Una menció implica un inici d’especialització en un àmbit de la filosofia. Un minor implica una orientació dels estudis en un àmbit interdisciplinari. El primer any es cursen les assignatures corresponents als 60 crèdits de matèries de formació bàsica. El segon i tercer any es cursen les assignatures corresponents a matèries obligatòries (60 crèdits cada any). Totes aquestes matèries es desenvolupen en assignatures de 6 crèdits. El quart any es cursen 6 crèdits de Treball Final de Grau i 54 crèdits seguint una de les tres opcions següents: a) Grau: els 54 crèdits es trien entre les assignatures optatives del grau de Filosofia. b) Grau amb menció: Història de la Filosofia Ètica i Filosofia Política Lògica, Filosofia del Llenguatge i Filosofia de la Ciència Estètica i Història de la Filosofia Contemporània Filosofia Teorètica Els 54 crèdits es trien entre determinades assignatures optatives del grau de Filosofia i determinades assignatures fixades per a cada una de les 5 mencions. c) Grau amb minor: Ciència, Societat i Política Economia, Política i Dret Filologia Clàssica Llenguatge, Informació i Cognició Món Contemporani Ciències Naturals i Ambientals Els 54 crèdits es trien entre determinades assignatures optatives del grau de Filosofia i determinades assignatures d’altres graus fixades per a cada un dels 6 minors. En les tres opcions de grau hi ha la possibilitat d’obtenir fins a 6 crèdits mitjançant pràctiques externes i també el reconeixement de crèdits que marca la llei. Els objectius de la titulació del Grau de Filosofia són els següents: 1. Comprendre i avaluar críticament diferents idees sobre la naturalesa de la realitat, els valors i la nostra experiència, que tenen un paper important en la comprensió de l'ésser humà.

4

2. Familiaritzar-se amb les idees que van ser presentades a obres escrites originalment en diferents idiomes i en períodes històrics molt diferents per a aconseguir una més àmplia comprensió intel·lectual. 3. Proposar una avaluació crítica de diferents propostes, la presentació i el refinament de distincions, la crítica i la reinterpretació de textos, l'estudi de les qüestions que es plantegen en la història de la filosofia, l'ús d'instruments de la lògica formal, la construcció i avaluació d'arguments, la realització d’experiments mentals i la combinació ordenada de dades i indicis procedents de diferents fonts. 4. L’estudi dels autors clàssics de la filosofia occidental. 5. Formar en l'estudi de les idees que tenen una aplicació general com són, per exemple, les idees de l'existència, la veritat, el temps, la causalitat, el lliure albir, la relació entre ment i cos, Déu, el coneixement, la racionalitat, la lògica, el significat, el deure, la bondat, la bellesa, la interpretació; i temes que pertanyen a àrees específiques d'estudi com ara: el llenguatge, la ciència, la tecnologia, les ciències socials, la política, la llei, la societat, l'educació, la religió, la literatura i les arts, les matemàtiques o l’ètica aplicada.

1.1. Fitxa identificativa de l’ensenyament

1.2. Tractament de les recomanacions dutes a terme per agències d’avaluació

externes

a) Graus que van fer informe de seguiment els curs 2012-2013 Tractament de les recomanacions fetes en els informes d’avaluació d’AQU. En el cas que AQU Catalunya hagi avaluat el vostre informe de seguiment del curs 2012-2013 cal afegir, si escau, les propostes d’actuació a desenvolupar o ja desenvolupades com a resultat dels comentaris i/o valoracions fetes per AQU en el seu informe d’avaluació. Recomanacions AQU Acció realitzada o previsió d’acció a

desenvolupar

5

2. INFORMACIÓ PUBLICADA

El centre publica en el seu web http://www.ub.edu/filosofia/ tota la informació bàsica relacionada amb el desenvolupament operatiu del programa formatiu conjuntament amb els indicadors relacionats. Aquesta informació segueix els criteris generals d’estructura i continguts unificats per a totes les titulacions de la UB1.

La informació pública s’ha estructurat segons els grups d’interès a qui s’adreça.

Futurs estudiants: informació descriptiva general, breu i sintètica amb referents per

poder demanar més informació.

http://www.ub.edu/filosofia/futurs_estudiants/futurs_estudiants.htm

Alumnes de nou accés: informació puntual que necessiten per iniciar el procés de

matrícula i les classes (destacat al juliol i setembre)

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/infomatricula.htm

Alumnes de l’ensenyament: informació més pràctica per al seguiment diari dels seus

estudis i sobre tots els tràmits que puguin necessitar (mobilitat, pràctiques externes...)

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/index.htm

PAT o accions d’orientació dirigides als futurs estudiants, alumnes nou accés i alumnes

ensenyament

http://www.ub.edu/filosofia/futurs_estudiants/futurs_estudiants.htm

http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/index/secundaria.htm http://www.ub.edu/filosofia/filosofia/pat.htm

http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/grau/grau_filosofia/index.htm

Societat: informació adreçada a empreses i institucions d’àmbit acadèmic i professional

i altres organismes i/o persones.

http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/index/empreses.htm

Professorat: informació de contacte (adreça de correu electrònic, tel., despatx...) i perfil

acadèmic (formació, línies d’investigació, publicacions, etc..).

http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/index/dep.htm

1 El desplegament d’alguns continguts informatius es farà a mesura que es vagin desenvolupant els ensenyaments.

6

Així mateix, l’apartat de Sistema de Gestió de la Qualitat publica informació completa

relacionada amb els indicadors de tots els seus ensenyaments oficials.

http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/index/qualitat.htm

- Descripció general de l’ensenyament: admissió i orientació dels estudiants, competències i objectius d’aprenentatge de l’ensenyament, professorat, estructura curricular:

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/index.htm

- Dades de l’ensenyament: sistema de gestió de la qualitat al centre, dades del cursos 09/10, 10/11 i 11/12.

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/Dades_Ensenyament.html

- Informació relativa a les assignatures: pla docent http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/assignatures.htm

- Informació relativa al disseny, gestió i desenvolupament del TFG

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/treball_fi_grau.html

- Informació relativa a les pràctiques externes del grau: nombre de places, llistat d’institucions, procediment per la inscripció i selecció.

http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/practiques_externes.html

- Mecanismes de participació dels estudiants en el sistema d’assegurament de la qualitat de l’ensenyament,

http://www.ub.edu/filosofia/activitats/index.htm http://www.ub.edu/filosofia/bustia/secre.htm

- Mecanismes de defensa de l’estudiant, informació sobre els procediments d’atenció de queixes, reclamacions i suggeriments

http://www.ub.edu/filosofia/bustia/formulari_ca.htm La Facultat de Filosofia disposa també de pàgina facebook on es pengen totes aquelles informacions d’interès per a l’estudiant: jornades, congressos, llocs d’interès i avisos del funcionament general de la Facultat. Així com també tota la informació del SAE i altres activitats que puguin orientar a l’estudiant de cara al seu perfil professional. Aquesta pàgina serveix també per a promocionar informació dels màsters que ofereix la Facultat i de la revista Convivium: http://www.facebook.com/pages/Facultat-de-Filosofia-Universitat-de-Barcelona/120552034651645?ref=tn_tnmn

7

2.1 Seguiment i actualització de la informació publicada El sistema d’assegurament de la qualitat (SAIQU) introdueix els mecanismes per assegurar que la informació disponible sigui correcta i que s’actualitza amb la freqüència adequada. A tal efecte a tots els apartats del web s’indica la data de la darrera actualització.

8

3. ANÀLISI VALORATIVA DE L’ENSENYAMENT

Anàlisi de la informació i valoració d’indicadors A través del sistema d’Assegurament de la Qualitat (SAIQU) s’ha elaborat el mapa de processos de cada centre, cosa que ha permès identificar i classificar cada un dels processos clau que intervenen en el programa formatiu de l’ensenyament. A més, el SAIQU proposa el desplegament gradual d’un conjunt d’indicadors lligats als diversos processos, fins al moment de l’acreditació. Una de les tasques que ha estat duent a terme la Comissió de Qualitat del centre és desplegar el SAIQU a través del mapa de processos i els seus procediments associats. D’aquesta manera des del centre ja s’ha reflexionat sobre qui i com s’ha de fer la tasca de planificació i avaluació dels diversos processos.

El nostre ensenyament es va iniciar al curs 2010-11, per la qual cosa els processos sotmesos a un seguiment més exhaustiu són els següents:

Captació, admissió i matrícula d’estudiants (PEQ 030) Orientació a l’estudiant (PEQ 050) Planificació i gestió docent (PEQ 060) ─l’apartat de la publicació dels plans docents al

GRAD i la utilització del campus virtual. Desenvolupament de l’ensenyament: Treball Final de Grau, Professorat, Pràctiques

externes (PEQ 070), Mobilitat nacional i internacional (PEQ 080 i PEQ 090). Gestió dels recursos materials i serveis (PEQ110 i PEQ120) Resultats (PEQ 130) ─ l’apartat de queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100) i

l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants.

9

3.1 Dades accés i matrícula

L’anàlisi d’aquest punt 3.1 ha estat realitzat per la comissió de qualitat de grau, el cap d’estudis, la responsable de secretaria i l’equip de suport al deganat amb les dades obtingudes dels http://www.ub.edu/agenciaqualitat/ca/graus/filosofia

http://www.ub.edu/dades_academiques/estudis/preins/2013-14/P_11061.pdf

Preinscripció i accés No es cobreix l’oferta de places (225) en primera preferència. Hi ha un descens tant de la demanda en primera preferència (195, al curs 2012-2013; 141, al curs 2013-2014) com de la demanda total (783, al curs 2012-2013; 721, al curs 2013-2014). És significatiu el descens en primera preferència, però no tenim elements per assegurar que aquesta tendència sigui irreversible. La nota de tall es manté (5’06) i disminueix lleugerament la nota quintil (8’53, al curs 2012-2013; 8’45, al curs 2013-2014). No sembla significatiu aquest lleu descens. Tot i que la taxa de demanda en primera preferència ha baixat (78%, al curs 2012-2013; 63%, al curs 2013-2014), aquesta taxa representa el 96’32% quan es consideren només les matrícules procedents de la 1a assignació (juliol-agost) des de l’OOAU a la UB. Valorem positivament l’alt percentatge de matrícula en primera preferència al juliol, que ha augmentat un punt respecte al del curs 2012-2013 (95’14%). Quant a l’elecció dels estudis, i sempre considerant les dades disponibles sobre alumnes matriculats procedents de la 1a assignació (136, del total de 187), l’interès en el contingut dels estudis representa el 72’79%. Aspectes com les expectatives professionals o nota de tall són poc representatius (13’24%, 2, 94%, respectivament). Atès l’alt percentatge de matrícula en primera preferència al juliol, potser no és molt rellevant analitzar quines són les preferències anteriors seleccionades pels estudiants. Destaca, en qualsevol cas, l’ensenyament de Psicologia. Matrícula Fem una valoració positiva de l’evolució del percentatge d’estudiants matriculats de nou accés a temps complet (81,8%, al curs 2012-2013; 74,5%, al curs 2013-2014). Aquest descens es conseqüència, en part, d’una campanya d’assessorament, duta a terme pels tutors respectius i el Cap d’Estudis, que tenia per finalitat última reduir la taxa d’abandonament. A l’apartat de preinscripció i accés, hem vist ja un descens tant de la demanda en primera preferència (de 195 a 141) com de la demanda total (de 783 a 721). Ara, en aquest apartat de matrícula, veiem un descens en el nombre d’estudiants de nou accés matriculats (210, al curs 2012-2013; 187, al curs 2013-2014). És difícil valorar aquest descens, però creiem, com hem dit abans, que entra dins les fluctuacions de la demanda. Tenint en compte el perfil dels alumnes procedents de la 1a assignació, la principal via d’accés és les PAAU (vies 0 i 7: 84,56%). La via que predomina és la via 0 (61, 76%), alumnes que provenen de les PAAU, amb un percentatge destacat de les opcions científico-tècnica (25%) i ciències socials (25%), la qual cosa ens fa pensar en un perfil d’estudiants amb interessos diversos i d’especialitats diferents. Valorem molt positivament el fet que la major part d’aquests estudiants ho facin per motius vocacionals i d’interès per la disciplina. També té un paper

10

destacat la via 7 (PAAU amb estudis iniciats: 22,80%). La comissió valora positivament aquest accés perquè els estudis de filosofia signifiquen un pol d’atracció per a alumnes d’altres titulacions. La via 2, alumnes amb estudis universitaris finalitzats, representa un 4,41%, i indica el complement formatiu que suposen els estudis de filosofia. Perfil d’ingrés Hem de valorar els aspectes del perfil sociodemogràfic dels alumnes de nou ingrés que puguin ser rellevants per l’ensenyament. D’acord amb les dades disponibles sobre el perfil dels alumnes matriculats procedents de la 1a assignació, la distribució per sexe ha variat lleugerament respecte del curs 2012-2013. El percentatge d’homes i dones és 62,50% i 37,50%, respectivament (57,64% y 42,36%, al curs 2012-2013). El percentatge més elevat dels estudiants es troba entre els 18 i els 20 anys (65%). La nacionalitat espanyola representa el 94,12%. La major part dels estudiants pertany a la província de Barcelona. La majoria dels estudiants pertany a una família on pare o mare tenen algun tipus de formació universitària, el títol de batxillerat o de FP. El perfil d’ingrés s’ajusta al perfil planificat descrit en la memòria verificada. En efecte, les dades d’accés dels alumnes de les vies 7 i 2 mostren un perfil que s’ajusta perfectament al descrit en la memòria de verificació pel que fa a la complementació dels estudis. D’altra banda, la diversitat de les procedències de la via 0 s’ajusta al perfil dels alumnes amb interessos intel·lectuals amplis apuntats a la memòria verificada. Anàlisi global i millores L’anàlisi fet el curs passat parlava de programar de cara al curs 2013-2014 mesures i accions de cara a la captació d’estudiants: visites de professors de la Facultat a centres de secundària, suport pedagògic en l’elaboració dels treballs de recerca en Filosofia de batxillerat, premi al millor treball de recerca de batxillerat en Filosofia i Campus d’Estiu (Estiu Filosòfic) amb alumnes de primer de batxillerat. I accions ja consolidades com la presentació de l’ensenyament de Filosofia a les Jornades d’Orientació Universitària (JOU) organitzades a l’Institut Manuel de Pedrolo a Tàrrega per a tots els centres de secundària de les Terres de Ponent, o com l’Exporecerca Jove organitzada per l’Ajuntament de Barcelona entre centres de secundària i universitats. Així mateix vàrem tenir un paper destacat en l’Espai Ciència del Saló de l’Ensenyament 2013-2014, en el que es va mostrar el vincle entre els estudis de Filosofia i la ciència contemporània. Totes aquestes mesures i accions s’han portat a terme amb èxit. Hem de destacar la bona acollida d’aquestes activitats, tant per part dels professors de la Facultat implicats com per part dels Instituts de secundària i estudiants a qui estaven dirigides. Estem convençuts dels fruits que aquestes activitats donaran de cara a la captació d’alumnes. 3.2 Orientació a l’estudiant

Durant la matrícula de primer curs a juliol i a setembre, cada alumne rep les dades del seu tutor, que li ha estat assignat des del Consell d’Estudis entre els professors permanents de la Facultat. Cada professor tutor té un màxim de 24 alumnes. Als alumnes que provenen de trasllats també se’ls assigna un tutor. Possiblement dins de aquest apartat, s’hauria de destacar el paper que juga la Jornada de Portes Obertes en l’orientació al futur i possible estudiant del nostre ensenyament.

11

3.3 Planificació i gestió docent

L’anàlisi de la planificació i gestió docent ha estat realitzada pel Cap d’Estudis de l’ensenyament segons les dades proporcionades per l’Agència de Qualitat de la Universitat de Barcelona. El nombre d’assignatures de l’ensenyament de Grau en Filosofia durant el curs 2013-2014 ha estat 62: 10 assignatures de formació bàsica al primer curs; 10 assignatures obligatòries al segon curs; 10 assignatures obligatòries al tercer curs; 30 assignatures optatives, TFG i Pràctiques Externes al quart curs. El nombre de Plans docents publicats va ser de 62, el 100%, cosa que es valora molt positivament.. El procés d’elaboració i aprovació dels plans docents (Coordinador de l’assignatura, Consell de Departament, Consell d’estudis i Comissió Acadèmica i de Professorat) garanteix que els continguts dels plans docents publicats s’ajustin al que demanen les “normes reguladores dels plans docents”. Els plans docents segueixen els objectius, activitats, resultats d’aprenentatge i sistemes d’avaluació marcats i definits a la memòria de verificació. Hi ha hagut 5 assignatures (optatives) amb menys de 10 estudiants. Representa el 8%. No creiem que aquest tant per cent sigui significatiu. L’única dada disponible sobre repetidors que apareix a l’adreça de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB a l’apartat “Planificació” és el percentatge total d’estudiants repetidors (38,3%). No disposem del percentatge d’estudiants repetidors per assignatura. Tampoc no hi ha informació publicada sobre repetidors assignatura per assignatura. Per tant, amb les dades disponibles no sabem quines assignatures tenen més repetidors i quines podrien ser les causes. Només podem valorar la taxa global d’estudiants repetidors, 38,3%, lleugerament superior a la del curs 2012-2013 (31,4%). Com que aquesta dada indica el percentatge total d’estudiants que repeteixen alguna assignatura, però sense especificar si hi ha en concret algunes assignatures on es concentren la majoria de repetidors o si les repeteixen per primera o segona vegada, és difícil, en aquest sentit, assenyalar les causes de aquest tant per cent i què es podria fer al respecte. Indirectament, podem donar solucions fent l’anàlisi i valoració del rendiment acadèmic (cf. 3.9.3). Quant a les hores de docència segons la tipologia de crèdit, seguint les directrius de la “Normativa reguladora dels Plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges” i el seu annex, el màxim d’hores presencials és de 50 per a una assignatura de 6 crèdits. 3.4 Pràctiques externes

L’anàlisi ha estat realitzada per la Dra. Begoña Roman, coordinadora de les pràctiques del grau de Filosofia. Les pràctiques que s’han realitzat són curriculars (6 crèdits per 120 hores), i s’han matriculat 14 alumnes. Pel que fa a la satisfacció dels alumnes i tutors, la valoració dels alumnes de les pràctiques curriculars és d’un 90% de satisfacció, la valoració dels tutors de les pràctiques curriculars és d’un 100% de satisfacció i la valoració de la taxa d'estudiants que han fet pràctiques curriculars es considera adequada. Un cop finalitzat el període de pràctiques hi ha un alumne amb contracte. Un aspecte a millorar és que tenim més empreses que alumnes per fer pràctiques, en tot cas,

12

els alumnes valoren molt satisfactòriament l’experiència de contacte amb el món laboral.

Les empreses en les que la Facultat oferta pràctiques i els alumnes que les han realitzat, són:

Generalitat de Catalunya (Departament de Benestar) (un alumne). Galaxia Gutenberg, S.L. (un alumne). Societat Catalana de Filosofía (un alumne) Fundació Privada Intervida (EDUCO) (dos alumnes). Fundació Internacional Olof Palme (dos alumnes). ACIS Artur Martorell (un alumne). Fundació Germà Tomàs Canet (un alumne). Àngels Barcelona (un alumne). Taula d'Entitats del Tercer Sector (un alumne) Associació Filosofia Pràctica de Catalunya (AFPC) (un alumne). Parc Sanitari Sant Joan de Deu (PSSJD) (un alumne). Fundació Jaume Bofill (un alumne).

3.5 Mobilitat nacional i internacional

Mobilitat internacional: L’anàlisi ha estat realitzada pel Cap de l’ORI el curs 2013/14. Segons les dades proporcionades per la Oficina de Relacions Internacionals i la Secretaria de la Facultat de Filosofia, 8 estudiants de grau van realitzar una estada Erasmus a l’estranger davant 7 estudiants de llicenciatura), i 7 més de grau que van ser acceptats però van haver de cancel·lar la seva estància per problemes a les universitats de destí. Quant als alumnes que van tenir com a destí la Facultat de Filosofia, es van rebre 35 estudiants Erasmus (per 26 el curs 12-13). Es considera que són xifres satisfactòries atès que representen un increment de sol·licituds outgoing del 500%, i de estades del 266%; i un increment de estudiants incoming del 33%. El increment de outgoing no és projectable, doncs com s’explicava l’informe passat, l’any anterior no podien demanar-ho molts estudiants de grau, pel que no seria adequat esperar increments semblants per anys propers. Així mateix cal destacar que en el rànquing QS World University Rankings mundial, la Facultat de Filosofia rep una valoració molt positiva a nivell internacional pel que fa a ratio d’internacionalitat i d’estudiants estrangers per facultat: http://www.topuniversities.com/university-rankings/faculty-rankings/arts-and-humanities/2014#sorting=rank+region=140+country=199+faculty=+stars=false+search= (Posició de la Facultat de Filosofia: 91) http://www.topuniversities.com/university-rankings/university-subject-rankings/2014/philosophy#sorting=rank+region=140+country=199+faculty=+stars=false+search=

13

http://www.topuniversities.com/university-rankings-articles/world-university-rankings/qs-worlduniversity-rankings-methodology Pel que fa a convenis, s’han renovat per la instauració d’Erasmus Plus 14-21 45 convenis, s’han fet dos nous i 3 convenis específics nous. Respecte de les estades Erasmus d'estudiants de grau a l'estranger com a accions de millora es proposaven: - Incrementar el nombre de convenis Erasmus entre un 5% i un 10%: complerta - Realitzar sessions informatives amb els estudiants: complerta - Incentivar les estades durant el tercer curs facilitant l'equivalència d'assignatures obligatòries: complerta I respecte de les estades Erasmus d'estudiants estrangers en la nostra facultat: - Incentivar les estades durant el tercer curs facilitant l'equivalència d'assignatures obligatòries: complerta - Incentivar les estades durant el tercer curs facilitant l'equivalència d'assignatures obligatòries: complerta, s’imparteixen entre 3 i 4 assignatures en anglès al grau. Respecte la mobilitat de professorat, s’han rebut dues estades Erasmus incoming i s’han realitzat dues estades Erasmus outgoing. Es considera un nombre satisfactori d’estades Erasmus per professorat. A la vegada s’han mantingut les nombroses estades no Erasmus de recerca de professors de la facultat a centres estrangers, i les estades no Erasmus de nombrosos investigadors estrangers a la nostra Facultat. La valoració global es considera satisfactòria. Propostes de millora:

- Mantenir el nombre de convenis específics - Mantenir el nombre d’estudiants Erasmus outgoing i incoming - Augmentar el nombre d’estades Erasmus pràctiques entre un 5 i un 10% - Mantenir el nombre d‘estades Erasmus professorat - Millorar la administració de la gestió de les assignatures de minors

Mobilitat Nacional (SICUE)

Quant a la mobilitat nacional, segons les dades de la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Filosofia, el nombre d’estudiants d’altres universitats espanyoles que durant el curs 2013/14 han participat en un programa de mobilitat SICUE en el nostre ensenyament ha estat

14

de 6 amb destí UB mentre que els alumnes origen UB han estat només 2. Respecte de l’any anterior es pot constatar una disminució (9 i 6 alumnes, respectivament). Es manté, doncs, una tendència a la baixa que ja prové dels anys anteriors. Com que no hi ha hagut diferències significatives pel que fa als estudis, només podem atribuir a la crisi econòmica i a la deficient política de beques aquesta disminució. Es manté la proporció favorable a la recepció: això, reiterem el que dèiem en l’informe anterior, és fàcilment explicable per la posició de lideratge del grau de Filosofia de la UB en el context espanyol, essent com és la Facultat amb un nombre més gran d’alumnes. Resulta explicable, doncs, que hi hagi més recepció d’alumnes. 3.6 Treball fi de grau

Veure annex “Fitxa Treball Fi de Grau”. 3.7 Professorat El curs 2011-2011 l’indicador “Docència impartida per doctors” assenyalava que el 62,87% de la docència era impartida per doctors. Durant el curs 2012-2013 aquest percentatge va passar a ser del 71% (segons dades proporcionades per l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB http://www.ub.edu/agenciaqualitat/ca/indicadors/gestio-pdi?field_anys_ind_tid=194&title=&field_centres_ind_tid%5B%5D=29). Podem suposar que aquesta dada no s’ha modificat significativament per al curs 2013-2014 donada la inexistent renovació de les places de professorat i la insuficient taxa de reposició. El percentatge es valora adequat tot i que al nostre parer hauria de ser superior. Però donat que aquestes dades tracten de les hores GR@D impartides per no doctors i en aquesta categoria s’hi inclouen també totes les hores impartides en el grau per becaris predoctorals, que són les hores màximes exigibles segons instruccions del vicerectorat de professorat, trobem que no permeten una anàlisi massa detallada. Caldria distingir encara el percentatge d’hores impartides per becaris, dada que seria important conèixer i ponderar adequadament. El curs 2011-2012, segons les dades de l’indicador “Percentatge de docència impartida segons la categoria del professorat”, el 59,18% de la docència l’impartiren catedràtics, titulars i agregats, lectors i titulars d’escola universitària (professors permanents) mentre que el 40,82% restant de la docència l’impartiren professors associats, ajudants, emèrits, investigadors i altres professors sense especificar (becaris). Com que no s’ha modificat significativament la plantilla de professorat aquestes dades no han d’haver variat gaire en els cursos 12-13 i 13-14. En qualsevol cas, considerem que el percentatge de docència impartida per professors estables o permanent hauria de ser més alt. 3.8 Gestió dels recursos materials i serveis Aquesta anàlisi ha estat feta i aprovada per la Comissió de Qualitat de la Facultat amb les dades que els han estat proporcionades per l’Agència de Qualitat de la UB. Malgrat que el percentatge de respostes en les enquestes és molt baix, i que no disposem de la totalitat de les dades, es valora molt positivament que els estudiants valorin amb una nota de 7’7 els recursos didàctics utilitzats en la docència, i amb una nota de 7’5 les instal·lacions del centre. http://www.ub.edu/gtr/documents/enquestes/enq_ens_graus_1213/G1060.pdf

15

3.9 Resultats

3.9.1 Queixes, reclamacions i suggeriments

Aquesta anàlisi ha estat realitzada entre la Cap de Secretaria, la Sra. Montserrat Vall, la Secretària de la Facultat, la Dra. Mº Isabel Méndez, i el Cap d’Estudis del centre, el Dr. Ignasi Guiu. Les queixes, reclamacions o suggeriments que s'han valorat són les rebudes a la SED a través de diferents vies (la SED –bústia de queixes, correu electrònic, registre, finestreta-, Cap d’estudis i Deganat, principalment). En la SED es recullen, es registren i s'arxiven a manera de “expedient obert” per incorporar en cada cas totes les fases i llocs de tramitació de la queixa fins a donar-li solució, si és el cas. Totes les queixes rebudes han estat respostes per la Cap de la SED de forma gairebé immediata, justificant recepció i dirigint-la a la instància corresponent en funció del tipus de queixa (Deganat, Cap d’estudis, Cap de departament i la pròpia SED). L’anàlisi que s'ha fet de les queixes per al present informe l’han fet la Cap de secretaria, Montserrat Vall, i la secretària de la Facultat, Mª Isabel Méndez. Les queixes rebudes són de diferent tipologia: - Queixes sobre el professorat: incompareixença en data d'examen (tramitada al cap de departament corresponent). Demora en la correcció de qualificacions en l'acta (tramitada al cap de departament corresponent). Els estudiant d’un mateix grup van formular una queixa sobre l’avaluació rebuda, que era inferior a la requerida per optar a la reavaluació i idèntica per tots els suspesos i sol·licitud de revisió de la qualificació (tramitada al cap d’estudis, al consell d’estudis, per part del cap, i al cap de departament corresponent). Demora en la qualificació del treball fi de màster. Incompliment de la normativa sobre els terminis de publicació de qualificacions finals per part de tres professors (tramitat al cap d’estudis i a comissió acadèmica i caps de departament, des del consell d’estudis per fer arribar la informació als interessats). Resultat: s’acorda en comissió acadèmica l’elaboració d'unes instruccions per al professorat amb vista a la unificació de la via de publicació de les qualificacions, on a més quedi registre de la seva data (des del campus virtual o des de les actes enviades per la SED al professorat). - Queixes sobre màster: absència dels plans docents del màster de filosofia contemporània i estudis clàssics (tramitada al coordinador del màster i a la seva becària per part del director). Resultat: modificació-millora de la implementació dels plans docents amb la migració de la web del màster perquè sigui accessible des de la SED per al seu seguiment. - Queixa a la SED: sobre el programa informàtic que registra el pagament de matrícula; el seu col·lapse priva d'accedir al campus virtual (tramitat al responsable de l'aplicatiu). Millora a nivell general: elaboració per part de la Cap de secretaria, Montserrat Vall i de la secretària del deganat, Mª Isabel Méndez, d'un circuit de recepció, registre, classificació, tramitació de diferents tipus de queixes, reclamacions i suggeriments relatius a l’ensenyament que puguin presentar els estudiants, el professorat i el PAS, en relació amb la docència i la gestió administrativa.

16

3.9.2 Satisfacció de l’alumnat amb l’acció docent, la planificació d’assignatures i la satisfacció dels graduats Atès que la participació és baixa en les enquestes de satisfacció de l’ensenyament, tant pel que fa a les assignatures com al professorat, ja que se situa entre un 6,5 i un 11,3%, la Comissió de Qualitat considera que les dades obtingudes amb les enquestes passades als alumnes de l’ensenyament no permeten cap anàlisi significativa. Tanmateix cal fer constar que essent aquest un problema que afecta a tots els ensenyaments de la Universitat de Barcelona, l’Agència de Polítiques i de Qualitat ha constituït una comissió de treball per tal de millorar els resultats de participació. A partir d’una primera anàlisi que conclou que la participació en les enquestes no sembla dependre ni de la tipologia o categoria del professorat, ni del departament que té assignada la docència, ni del percentatge d’aprovats a l’assignatura, però en canvi sí s’observa una clara disminució de la participació al passar d’enquestes en paper a enquestes en línia, s’està estudiant la possibilitat d’incorporar altres formes de recollida de l’opinió, així com altres aplicacions tècniques per obtenir-les, cosa que la comissió de qualitat del nostre centre valora molt positivament. Quant a la satisfacció dels graduats, el centre ha iniciat una mètode de recollida de dades entre el alumnes que finalitzin el TFG, que permetrà copsar de manera ràpida i fefaent el grau de satisfacció amb els estudis. 3.9.3 Rendiment acadèmic Aquesta anàlisi ha estat realitzada per la Comissió de Qualitat de la Facultat, i es basa en les dades que apareixen en el document “Dades i indicadors. Informe de Seguiment. Curs 2012- 2013” del Grau de Filosofia, en l’apartat “Procés: Resultats” d’aquest document, utilitzant les preguntes orientatives formulades en la plantilla “I130 - Informe de l’anàlisi dels resultats” facilitada per l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la Universitat de Barcelona. Segons l’indicador “Taxa de rendiment” a: http://www.ub.edu/dades_academiques/actesqua_r/index.php?Prm=0 , el rendiment del curs 2010-2011 era del 51,59%, el del curs 2011-12, 67,73 %, el del curs 12-13, 67,13%, i el curs 13-14 el percentatge augmenta a 68,5%. Aquesta és una dada molt positiva, ja que es percep una clara tendència a l’alça en aquesta taxa de rendiment del grau. A més és altament positiva si es compara amb la taxa de rendiment dels graus d’Humanitats de les universitats espanyoles que se situa en un 64, 8%, segons les dades publicades pel Ministeri a l’informe “Datos i cifras del sistema universitario español 2013-14”, així com si establim la comparació amb tots aquells graus la nota de tall dels quals és de 5, al igual que en el nostre ensenyament, que en aquest cas se situa en el 58,5%, 10 punts per sota de la nostra. http://www.mecd.gob.es/prensa-mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2014/02/20140213- datos-univer/datos-cifras-13-14.pdf Tanmateix, cal dir que la taxa de rendiment es veu necessàriament afectada per la taxa d’abandonament inicial que és molt alta, 44,4% i, de fet, ha augmentat respecte al curs anterior. Si analitzem la taxa de rendiment desagregada per cursos advertim fàcilment que en el primer curs aquesta és d’un 53,02%, mentre que en els cursos següents augmenta en la següent proporció: segon curs: 84,85%; a tercer, 75,12%, i a quart, 90,5%. Així doncs això ens permet arribar a dues conclusions: 1) en primer lloc que és l’abandonament inicial el que fa baixar en bona mesura la taxa de rendiment, tenint en compte que molts dels alumnes matriculats ja no es presenten a les avaluacions del primer semestre. De fet hi ha algunes assignatures de primer amb unes taxes de no presentats força altes, entre el 34,16% i el 40,89%. 2) En segon lloc que, com és d’esperar el rendiment dels alumnes millora a mesura que avancen el cursos, i els resultat són ostensiblement millors quan les assignatures són

17

optatives, que és el cas del darrer curs en el nostre Pla d’Estudis, cosa que fa que la taxa de rendiment se situï en un 90,5%. Així és força clar que la optativitat fa millorar el rendiment dels alumnes, cosa que caldrà tenir en compte de cara a possibles canvis en el Pla d’Estudis del grau. Així doncs és clar que si la taxa de rendiment i la taxa de no presentats per assignatura és molt més elevada en el primer curs mentre que en el segon, tercer i especialment en el quart, els resultats dels alumnes milloren ostensiblement, l’anàlisi d’aquestes dades s’ha de creuar necessàriament amb les dades de captació, admissió i matrícula dels estudiants, per tal d’extreure’n les conclusions correctes i poder incidir, si cal, en la millora de l’ensenyament. La hipòtesis de que tant el baix rendiment com l’alta taxa d’abandonament centrat al primer curs es deu en major part al perfil de l’alumnat es confirmaria si tinguéssim la taxa d’abandonament desagregada per nota d’accés. Tot i així, estadísticament, només cal observar que atès que la nota de tall del nostre ensenyament se situa en el 5, tant l’abandonament inicial com el baix rendiment clarament centrats en el primer curs es deuen en major mesura a que molts dels alumnes matriculats, especialment els de setembre, no són de primera opció, sinó que trien aquests estudis per no haver pogut cursar el que realment desitjaven, cosa que miren de corregir al curs següent. Tot i així, s’ha iniciat un procés de reforma del primer curs, per tal de reduir tant l’abandonament com el baix rendiment, i aquest ha consistit en el desdoblament d’aquelles assignatures que tenien pitjors resultats, ampliant el nombre de grups, així com la posada en marxa d’un programa d’aprenentatge i d’acompanyament entre iguals, en aquelles assignatures de primer en les que els resultats eren considerablement més baixos. Destaca el fet que hi ha algunes assignatures amb un alt nombre d’alumnes matriculats amb taxes d’èxit superior al 95% i taxes del rendiment superiors al 85%. La Comissió de Qualitat considera convenient analitzar aquest fet amb més profunditat.

18

4. PROPOSTES DE MILLORA

4.1 Disseny, implementació i seguiment de les accions de millora La implantació del SAIQU (http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/docs/saiqu.pdf) assegura una revisió periòdica de tots els processos i una retroalimentació contínua del sistema.

La creació de la comissió de qualitat del centre és l’eina que permet fer un seguiment dels indicadors de cada procés que han de ser analitzats per la comissió i presentats als equips de govern dels centres perquè proposin i portin a terme les accions correctives de millora que considerin necessàries. (http://www.ub.edu/filosofia/queoferim/docs/comissio_qualitat.pdf)

Així mateix, el fet que el SAIQU sigui general per a tots els centres permet revisar-lo i actualitzar-lo sota el guiatge de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB. D’aquesta manera es dóna una resposta institucional a les necessitats diverses que es presenten durant el desplegament del SAIQU. 4.2 Propostes de millora que es deriven de la valoració que es fa del desplegament de la titulació, incloent-hi totes les propostes de modificació i pla de seguiment.

1. Propostes de millora que representen petits canvis de funcionament que no representen per AQU Catalunya una modificació i, per tant, no es recullen en el seu document*

2. Modificacions no substancials*: són aquells canvis menors que milloren el títol i que la universitat pot implantar com a resultat del procés de seguiment. Aquests canvis es recullen en els informes de seguiment i s’incorporen, si escau, a la memòria del títol quan s’hagi de sotmetre a un procés de modificació.

3. Modificacions substancials autoritzable*: són aquells canvis que afecten a

l’estructura del títol però no suposen un canvi en la seva naturalesa i objectius. Aquests canvis se sol·liciten a través del procés de modificació

*En el document d’AQU Catalunya “Processos per a la comunicació i/o avaluació de les modificacions introduïdes en els títols universitaris de grau i màster”. s’especifiquen les modificacions a què es pot sotmetre un títol universitari i la classificació d’aquestes modificacions segons la seva tipologia (no substancial i substancials autoritzables o no autoritzables)

Atenció: Els ensenyaments que van demanar modificacions no substancials i substancials autoritzables i van estar aprovades per la CACG i els que presenten modificacions el curs 14-15 han d’aparèixer reflectides a la taula de millores de l’informe de seguiment.

19

Modificació / Proposta de millora

Responsable de la implantació de la millora al centre

Caràcter de la millora(1,2

o 3) Calendari

Estat proposta de modificació (4,5,6)

Informació pública

Captació, admissió i matrícula d’estudiants (PEQ 030)

Premi Minerva Secretària de la Facultat 1 2014/16 6

Suport als treballs de recerca Secretària de la Facultat 1 2014/16 6

Xerrades a instituts Secretària de la Facultat 1 2014/16 6

Estiu filosòfic (campus d'estiu)

Secretària de la Facultat / Vicedegana de Qualitat

1 2014/16 6

Llegint a... (diversos autors) Secretària de la Facultat 1 2014/16 6

FotoFilosofia Secretària de la Facultat / Grup AdHoc

1 2014/16 6

Viatges filosòfics. Secretària de la Facultat 1 2014/16 6

Festival de Filosofia a Barcelona (Barcelona Pensa)

Vicedegana de Qualitat 1 2014/16 6

Orientació a l’estudiant (PEQ 050) Informar els alumnes sobre la possibilitat de la matrícula a temps parcial

Cap d’Estudis 1 2014/15 5

Planificació i gestió docent (PEQ 060)

Gestió de les pràctiques externes (PEQ 070) Augmentar fins a 20-25 el nombre

d'alumnes que fan pràctiques amb

la divulgació (via Facebook) de les

activitats per millorar l'ocupabilitat

dels estudiants i Taules rodones per

donar a conèixer l'ocupabilitat dels

ex-alumnes graduats en Filosofia.

Begoña

Roman

Maestre

111 2013/14-

2014/15

6

20

Inserir les pràctiques dintre del pla

d'ocupabilitat.

Begoña

Roman

Maestre

1

2013/14-

2014/15

5

Promoure l'aprenentatge i servei en

alguna assignatura per millorar la

relació amb les empreses.

Begoña

Roman

Maestre

1

2013/14-

2014/15

5

Fer divulgació a segon i tercer de

grau amb la divulgació (via

Facebook) de les activitats per

millorar l'ocupabilitat dels estudiants

i Taules rodones per donar a

conèixer l'ocupablitat dels ex-

alumnes graduats en Filosofia.

Begoña

Roman

Maestre

1

2013/14-

2014/15

6

Gestió de la mobilitat del estudiant (PEQ 080 / PEQ 090) Incrementar el nombre de convenis Erasmus entre un 5% i un 10%,

Cap ORI 1 2014/15 6

Realitzar sessions informatives amb els estudiants,

Cap ORI, Cap d'estudis 1 2014/15 6

Incentivar les estades durant el tercer curs facilitant l'equivalència d'assignatures obligatòries.

Cap ORI, Cap d'estudis 1 2014/15 6

Treball Final de Grau Fer que el congrés del curs sigui després dels exàmens d’avaluació única de les altres assignatures (i abans dels exàmens de reavaluació)

Coordinador del TFG 1 2014-15 6

Deixar més temps (cosa que és perfectament possible un cop s’ha retardat el moment en que es fa el congrés)

Coordinador del TFG 1 2014-15 6

Afegir una sessió més al curs Coordinador del TFG 1 2014-15 6

Fer que els estudiants hagin de donar una segona versió del treball que tingui en compte els comentaris que han rebut

Coordinador del TFG 1 2014-15 6

Canviar la normativa del TFG de la Facultat per permetre que es pugui fer el TFG en el primer semestre del quart any

Coordinador del TFG 2 2015-16 5

21

Professorat

Gestió dels recursos materials i serveis (PEQ 110 / PEQ 120)

Queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100) Instruccions al professorat per a qualificacions. Deganat 1 2014-2015 5

Trasllat de la web del màster a la SED SED 1 2014-2015 6

Circuit del tràmit de queixes Deganat-SED 1 2014-2015 5

Resultats (PEQ 130) ─l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants

Recollida dades grau de satisfacció dels estudiants en el TFG

Coordinador TFG 1 2015-16 4

Desdoblament de grups Cap d’Estudis 2 2014-15 5

Activitat institucional ‘Tutories entre iguals’

Margarita Mauri 1 2014-15 5

Informar els alumnes sobre la possibilitat de la matrícula a temps parcial

Cap d’Estudis 1 2014/15 5

Reflexió sobre les situacions de rendiment superior al 96% en assignatures amb nombre elevat d’alumnes matriculats.

Comissió Acadèmica 1 2014/15 5

*El centre ha d’eliminar aquest procediments si no és aplicable segons l’any d’inici i calendari d’implementació del Grau en concret.

proposta de millora que no contempla AQU en els seu document sobre “Processos per a la comunicació i/o avaluació de les modificacions introduïdes en els títols universitaris de grau i màster”.

requereix una modificació no substancial.

Requereix una modificació substancial autoritzable

Pendent implementar

En procés d’implementació.

Implementada

22

4.3 Seguiment de les accions de millora del curs 09/10, 10/11, 11/12 i 12/13

Proposta de millora Estat de la proposta de modificació(4,5,6) Observacions

Informació pública

Captació, admissió i matrícula d’estudiants (PEQ 030)

Implementar accions de captació d’estudiants per millorar l’indicador 6

Elaboració d’una enquesta pròpia per ajustar la informació sobre el perfil d’ingrés. 5

Planificació i gestió docent (PEQ 060)

Gestió de les pràctiques externes (PEQ 070)

Informar amb detall de les Pràctiques Externes 6

Gestió de la mobilitat del estudiant (PEQ 080/ PEQ 090)

Incrementar el nombre de convenis Erasmus entre un 5% i un 10%. 5

Realitzar sessions informatives amb els estudiants. 5

Incentivar les estades durant el tercer curs facilitant l'equivalència d'assignatures obligatòries.

5

Impartir algunes assignatures en anglès o francès. Francès: Qüestions de Filosofia Política II Anglès: Qüestions de Teoria del Coneixement II i Filosofía de la ciencia y la tecnología II, Filosofia del llenguatge i de la ment II

6

Promoure la informació i avaluació conjunta dels processos de mobilitat.

Treball Final de Grau

Professorat

23

Queixes, reclamacions i suggeriments (PEQ 100)

Elaborar un informe de la tipologia de les queixes i suggeriments

Resultats (PEQ 130) ─l’apartat de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants

Elaboració d’un informe sobre l’abandonament desagregat per cursos i amb dades creuades amb el perfil d’accés, cosa que permetrà establir les causes reals de l’abandonament i del baix rendiment i incidir en elles en cas que sigui possible.

5

Incorporació d’altres aplicacions i formes de recollida de la opinió proporcionades per l’Agencia de Polítiques i qualitat

5

Seguiment de les assignatures amb rendiment superior al 96% 5

Elaborar un informe sobre l’abandonament 5

Elaboració d’un informe sobre l’efecte d’una reducció de les places d’ingrés en els diferents indicadors de la facultat

4

Elaboració d’un procediment per a obtenir informació sobre satisfacció dels estudiants 4

Seguiment de les assignatures amb taxes de rendiment < 50% 5

Promoure la resposta a les enquestes 5

L’Agència de Qualitat de la UB està treballant en les accions per millorar aquest indicador en el conjunt de la UB

(4) Pendent implementar (5) En procés d’implementació. (6) Implementada

24

5. EL SISTEMA D’ASSEGURAMENT INTERN DE LA QUALITAT (SAIQU) COM A EINA PER AL SEGUIMENT DE LES TITULACIONS DEL CENTRE L’informe final ha estat elaborat per la Comissió de Qualitat a partir dels informes previs sol·licitats als diversos responsables de les diferents àrees i els informes previs realitzats per la pròpia Comissió amb la col·laboració d’Ana Wasmer, becària de suport al deganat. La Comissió de Qualitat l’han formada els professors Laura Llevadot, vicedegana, Ignasi Guiu, Cap d’estudis, Calixto Badesa, Miguel Candel, Antoni Prevosti, professors en representació dels departaments, Àngels Ibáñez i Montserrat Vall en representació del personal d'administració. Les reunions d’elaboració del document s’han realitzat els dies 19 de gener i 27 de gener del 2015. La revisió i aprovació del document s’ha fet en reunió de la Comissió Acadèmica i de Professorat de la Junta de Facultat. Durant l’elaboració de l’informe s’ha anat informant a l’Administració del Centre, a la Secretaria d’Estudiats i Docència, a l’Oficina de Relacions Internacionals i al Cap d’Estudis de l’ensenyament. En el procés s’ha usat el mapa de processos amb el conjunt de procediments que guien i afavoreixen el seguiment dels ensenyaments, així com també ha estat molt útil la web de seguiment, elaborada des d’AQUB, on es troben recollits els indicadors i dades que permeten l’anàlisi del desplegament de les titulacions. També s’ha assistit a les reunions periòdiques que convoca l’AQUB a on es tracta cada punt del procés de seguiment i s’han atès les seves indicacions i recomanacions. S’ha tingut especialment present en l’elaboració del document les guies de suport per tal de poder analitzar cada un dels procediments així com una plantilla general per assegurar i facilitar la incorporació de tota la informació vinculada amb el seguiment de la titulació, elaborades per part d’AQUB.

En el procés s’han detectat aspectes susceptibles de millora i s’ha marcat la seva correcció de cara als propers processos de seguiment (document de política i objectius de qualitat que marca el compromís amb la qualitat i les línies d’actuació en aquest àmbit; mapa de processos amb tot un conjunt de procediments que guien i afavoreixen el seguiment dels ensenyaments).

Els punts següents pretenen servir de guia per poder fer una valoració de l’adequació del Sistema d’assegurament intern de la qualitat per realitzar el seguiment de les titulacions. Es recomana al centre seguir aquest guió per complimentar aquest apartat:

Existència i aprovació del document de política i objectius de qualitat que marca el compromís amb la qualitat i les línies d’actuació en aquest àmbit.

Existència d’un mapa de processos amb tot un conjunt de procediments que guien i afavoreixen el seguiment dels ensenyaments.

Existència i utilitat de la web de seguiment, elaborada des d’AQUB, on es troben recollits els indicadors i dades que permeten l’anàlisi del desplegament de les titulacions.

La elaboració per part d’AQUB de guies de suport per poder analitzar cada un dels procediments així com una plantilla general per assegurar i facilitar la incorporació de

25

tota la informació vinculada amb el seguiment de la titulació

Quins punts febles o mancances s’han detectat i què pot fer el centre per millorar el seu SAIQU amb l’objectiu que sigui una bona eina per afavorir el seguiment de les titulacions.

Cal posar especial èmfasi en reflexionar sobre el grau d’implementació del SAIQU i l’adequació dels processos implementats per millorar l’efectivitat del sistema de garantia de qualitat.

26

ANNEXOS

27

FITXA D’ANÀLISI DEL TREBALL FI DE GRAU Autor/autors de l’anàlisi: Josep Macià, Rosa Rius Data realització: 12/01/2015 Curs de referència: 2013-14

Objectius d’anàlisi del TFG

Analitzar el procés i criteris de selecció dels coordinadors, tutors i tribunal avaluadors/comissions d’avaluació dels TFG Analitzar el sistema de matriculació, lliurament i defensa del TFG Analitzar el procés de selecció i assignació de les àrees de coneixement i temàtiques dels TFG, el procés d’elaboració i el sistema d’avaluació emprats Analitzar els sistemes de suport i tutorització a l’alumnat pel que fa a l’objecte, estructura, format...del TFG Analitzar l’adequació dels TFG presentats als resultats d’aprenentatge i competències definides Analitzar el grau de satisfacció dels estudiants i els tutors dels TFG

Documentació relacionada amb el procés d’anàlisi dels TFG

Normes generals reguladores dels TFG de la UB (Aprovades per la CACG de 29 de març de 2011 i Consell de govern de 7 de juny de 2011) Normativa TFG centre Si escau, afegir altres documents que disposi el centre o l’ensenyament i que s’hagin utilitzat per realitzat aquest l’anàlisi (Com, per exemple, una guia per a la realització del TFG)

Indicadors i dades per a l’anàlisi

Percentatge d’estudiants que presenten el TFG respecte al total d’estudiants matriculats

Percentatge d’estudiants que aproven el TFG respecte al total d’estudiants matriculats

Percentatge d’estudiants amb alta qualificació (>8) respecte al total d’estudiants matriculats

La informació dels indicadors i dades per poder realitzar l’anàlisi la trobareu a l’adreça web http://www.ub.edu/agenciaqualitat l’apartat “VSMA”

28

Anàlisi dels procés i resultats obtinguts A continuació es descriuen unes preguntes que fan referència als diferents objectius d’anàlisi del TFG. Les preguntes formulades son orientatives. No és necessari donar resposta a totes les qüestions sinó fer una anàlisi global i comentar els aspectes més significatius de la titulació aprofundint en els aspectes que us siguin d’especial interès. 1. Introducció La implantació del nou grau de Filosofia va finalitzar el curs 2013/2014. Una de les conseqüències d’aquest fet va estar la posada en marxa de l’única assignatura obligatòria de quart curs, Treball de Fi de Grau (d’ara en endavant TFG). Per tant el curs de referència que analitzarem aquí correspon a la primera vegada que es va oferir l’ assignatura TFG en la Facultat de Filosofia. En el marc normatiu actual de la Universitat de Barcelona, un Treball de fi de grau podia tenir una càrrega lectiva d'entre 6 crèdits ETC i 30 crèdits ETC. En el cas del Grau de Filosofia, durant la elaboració del corresponent Pla d'estudis, es va decidir que aquesta assignatura tingués una càrrega lectiva de 6 crèdits ETC, fet que va condicionar la tipologia de propostes quant a la forma que podia tenir l’assignatura. Es va tenir present des del primer moment que la dedicació exigida tant a l'alumnat com al professorat fos ajustada a la càrrega lectiva assignada. A més, es va voler evitar que s’entengués exclusivament com a “treball de recerca” similar al “treball fi de màster” o, fins i tot, a una tesi doctoral. Es va decidir que aquesta assignatura s’estructurés, com totes les altres assignatures del grau, en grups i que cada grup tingués un professor/a. Atès la previsió d’estudiants matriculats en aquesta assignatura per al curs 2013-14, es va decidir que hi hauria 3 grups. Cadascun dels tres departaments de la facultat va proposar un professor/a que es van encarregar de l’elaboració del pla docent i del disseny més detallat de les característiques que tindria l’assignatura TFG en la facultat de filosofia. Aquests tres professors eren Josep Macià (dept. de lògica història i filosofia de la ciència), Josep Monserrat (dept. de Filosofia teorètica i pràctica) i Rosa Rius (dept. de Història de la filosofia, estètica i filosofia de la cultura). Aquest encàrrec es va fer mesos abans de l’elaboració des plans d’estudis i de l’assignació de professorat a altres assignatures. Això va permetre obrir un període on els tres professors van poder treballar conjuntament per perfilar el disseny del curs. Des del començament es va decidir que es faria un esforç especial per fer la planificació i disseny del curs de forma conjunta i per fer que els tres grups actuessin sota les mateixes pautes i de forma coordinada. El professorat de l’assignatura es va anar reunint de forma periòdica per anar avançant i concretant les característiques del curs.

29

Per tal d’elaborar el pla docent i, posteriorment, el disseny específic del curs, es van consultar els plans docents d’altres facultats que havien implementat els seus nou plans docents abans que Filosofia. En el procés d’elaboració del pla docent i en la seva de concreció específica, va donar-se cabuda a les propostes realitzades pels estudiants en reunions específiques que es van concretar al document: Proposta dels estudiants de filosofia per al Treball de fi de grau de filosofia amb data 12 de març de 2013 (document annex 1). Els suggeriments fets pels estudiants van donar lloc a incorporacions significatives en el disseny del curs, especialment pel que fa a les activitats addicionals, que descrivim més avall. Finalment, es va optar perque l'assignatura s'estructurés entorn a la organització, per part dels estudiants, d'un congrés on es presentarien ponències preparades i redactades pels estudiants al llarg del semestre en les sessions ordinàries de l’assignatura. A més, el curs inclouria el que es va anomenar activitats addicionals que permetrien encabir el desenvolupament d’interessos i el desplegament de capacitats, en molts casos amb una vinculació més propera en possibles activitats en el món laboral, més enllà del que permet l’elaboració d’un treball acadèmic. Aquestes activitats addicionals podien incloure tan des de la crítica, des d’un vessant filosòfic, d’una exposició en el CCCB, com una proposta de mecanismes per avaluar l’efectivitat de les pràctiques en empreses que es fa a la facultat de filosofia, com la realització d’un vídeo on l’estudiant feia diferents reflexions filosòfiques –en un format que seria adequat per emetre, p.ex., en un programa cultural de la tv. Aquestes activitats addicionals permetien vincular les aptituds i els interessos acadèmics, professionals i artístics dels estudiants amb els aprenentatges adquirits a la facultat de filosofia; permetent que es potenciessin mútuament. A la Facultat de Filosofia no hi havia cap antecedent d'una activitat similar. Va ser, per tant, el primer cop en què s'organitzava una activitat acadèmica d'aquest nivell per part d'alumnat pre-graduat. Es pot consultar aquí la normativa del TFG de la Facultat de Filosofia http://www.ub.edu/filosofia/guia_grau_filosofia/treball_fi_grau/2013_normativa_tfg_filosofia.pdf i aquí el pla docent de TFG del curs 2013-14: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2013&codiGiga=363041&idioma=CAT&recurs=publicacio 2. Estructura del curs El treball amb cada grup es va organitzar en una sèrie de sessions on es van donar indicacions sobre com elaborar el treball. En el document adjunt “Calendari de

30

l’Assignatura TFG” es mostra les dates i continguts de les sessions. (Vegeu l’annex 2). Tal com es pot veure en aquest document, tots els alumnes van haver de fer dues presentacions breus sobre el treball que estaven elaborant, i una part dels alumnes van presentar el seu treball també en el congrés del final de curs. A més a més, el professorat tenia assignat, des de començament de curs, un horari setmanal per tutoritzar els alumnes, tant individualment com en petits grups. A l’inici de curs els professors van explicar les característiques tant formals com de contingut que hauria de tenir el treball, i van proporcionar també instruccions escrites per ajudar els alumnes a escriure el treball (vegeu l’annex 3 “Normes d’estil del treball de final de grau (TFG)” i l’annex 4 “Algunes indicacions sobre l’article que cal escriure”). Els criteris generals sobre com escriure els treballs es van complementar amb els comentaris específics que els professors van anar oferint a cadascun dels estudiants en les dues presentacions que van haver de fer a classe. A més, els estudiants van poder-se beneficiar dels comentaris i observacions dels seus companys i companyes. Es van donar també indicacions i orientacions sobre com organitzar el congrés i sobre com dur a terme les diferents activitats addicionals que els estudiants van anar proposant. Es va indicar que la temàtica dels treballs podia incloure qualsevol temàtica tractada durant el grau i també qüestions relacionades amb la didàctica de la filosofia tant en àmbits educatius formals com informals. Una característica, tant temàtica com formal, important que havia de tenir el treball era que havia de ser adequat per poder ser presentat en un congrés on el públic serien els propis companys i companyes del ponent. Això descartava fer treballs en temàtiques molt especialitzades que per entendre’ls es requerís tenir uns coneixements previs que anessin més enllà del que ha de conèixer tot estudiant que està al final de seus estudis de grau. Finalment, el congrés del treball de fi de grau es va celebrar els dies 16 (grups A2 i B1) i 19 (grup A1) de maig de 2014. 3. El congrés del curs 3.1. Objectius del congrés L’assignatura TFG s’entén com una matèria orientada a l’avaluació integrada de competències específiques i transversals associades al títol de Grau. L’objectiu de l’assignatura és confirmar que l’estudiant ha adquirit un determinat grau de profunditat en el coneixement dels continguts formatius, així com també les aptituds i les destreses necessàries per a obtenir el títol de grau.

D’aquesta manera, el projecte del Congrés de Treball de fi de Grau buscava un doble objectiu:

31

- Que fos el resultat dels quatre anys d'aprenentatge dels alumnes, i que permetés, per tant, a l’alumnat mostrar el fruit d'aquest aprenentatge. Tanmateix, es buscava també que l’alumne pogués mostrar aquest resultat de l’aprenentatge tot orientant-se vers les àrees temàtiques i les qüestions que fossin d’especial interès per a l'alumne. - Que donés als alumnes, en la mesura del possible, eines pràctiques que l’ajudin a desenvolupar-se en un àmbit laboral, més enllà de la universitat. Per tant i atenent, com dèiem, a la diversitat de l'alumnat, la forma de Congrés del present Treball de Fi de Grau permet la convergència dels interessos acadèmics de l'alumne amb tot un seguit d'eines pràctiques i competències que es vincularien a diferents àmbits professionals. Així doncs, tot respectant la limitació dels 6 crèdits lectius, la proposta aspira a sintetitzar l'aprenentatge de l'alumne (contemplant un cert grau d'especialització) i la integració d'aquest aprenentatges dins una dimensió pràctica on desenvolupar altres competències. 3.2. Resultats esperats Per part dels ponents, s'esperava una expressió oral correcta i clara, la comunicació de les idees de manera precisa i clara (presentació, maduresa i coherència en l'expressió), capacitat de síntesi i sentit crític, i capacitat d'elaborar idees pròpies a partir de la informació, i capacitat de síntesi en la presentació del tema, organització del contingut i adequació de les respostes formulades pels assistents al congrés. Pel que fa a la organització del congrés, una col·laboració efectiva en l'organització de les activitats, i en la dels continguts addicionals. 3.3. Metodologia del congrés. Les comunicacions es preparaven al llarg del curs seguint els criteris que estableix el programa i sistema d'avaluació de l'assignatura, i sent el tribunal que escollia les ponències el tutor/a de cada grup (segons els criteris que estableixen els mateixos documents). Per a cada comunicació es disposava de 20 minuts, amb 10 minuts per rèpliques, preguntes, comentaris i respostes. La sala disposava de d'ordinador i projector pel material que els ponents volguessin mostrar i utilitzar. Els alumnes organitzadors van sol·licitar un ajut a la Comissió de Dinamització lingüística i cultural de la Facultat per cobrir les (reduïdes) despeses vinculades al congrés. En l’annex 5 s’inclou una breu descripció del desenvolupament del congrés en cadascun dels 3 grups de l’assignatura, així com també el programa d’aquests tres congressos, i la descripció d’aquelles activitats addicionals que es van dur a terme al voltant del congrés.

32

4. Avaluació del curs En el curs es van valorar els aprenentatges i les competències vinculades tant a l’elaboració del treball del curs, com a les dues presentacions a classe, com a la realització de l’activitat addicional com a la presentació de la ponència en el congrés. L’avaluació de tots aquests aspectes les va fer el professor/a del curs. En el cas de la ponència en el congrés aquesta avaluació es va fer conjuntament amb un altre professor En l’Annex 6 hi ha el document “Criteris per a l’avaluació de l’assignatura Treball de fi de grau (TFG)” que es va facilitar a l’alumnat i que es va usar en l’avaluació del curs. El percentatge d’estudiants que van tenir la qualificació No presentat en aquesta assignatura va ser mínim. Fins on sabem en tots els casos es va tractar de raons completament alienes a l’assignatura i als estudis (com ara una malaltia greu). Hi va haver un percentatge molt alt d’estudiants que van tenir qualificacions superiors al 8 (concretament un 46 %) . Per entendre aquestes dades altes cal tenir en compte que els estudiants que van fer l’assignatura TFG són aquells que havien aconseguir estar en disposició de matricular en el segon semestre del seu quart any tots els crèdits que els faltaven per completar el grau (tal com requereix la normativa que cal fer per matricular aquesta asignatura). Això vol dir que es tractava d’un grup seleccionat d’estudiants amb una mitjana de notes, unes aptituds acadèmiques i una capacitat de treball que està per sobre de la mitjana dels estudiants de la Facultat, i per tant les qualificacions que van obtenir estan probablement per sobre de les que en principi cal esperar que obtinguin els estudiants que facin aquesta assignatura en els propers anys. Cal remarcar que el fet que aquesta assignatura TFG inclogui tan l’elaboració d’un treball escrit, com 3 presentacions orals, cadascuna amb diferents característiques, així com també la realització d’una altra activitat addicional permetia fer una valoració global de les capacitats assolides pels estudiants al final dels estudis de grau. Aquest curs resulta com una radiografia global d’allò que ofereix la facultat. I permet veure tant aspectes positius, com altres que demanen millora. En aquest cas, no pas específicament pel que fa aquesta assignatura, sinó de forma global pel que fa al grau en filosofia. L’aspecte que, d’una forma més clara, es va poder constatar que requereix millora és el que té a veure amb dotar adequadament als estudiants de la capacitat de fer presentacions orals. 5. Valoració i propostes de millora GRUP A1: Es va fer una reunió específica d’avaluació del curs el dia 27 de maig a les 14h. en el Seminari de Filosofia amb el Professor Josep Macià. Hi van assistir 10 alumnes. Segons

33

recull l’informe del prof. Josep Macià, els alumnes de forma molt majoritària van mostrar la seva satisfacció general amb el plantejament del curs, és a dir, que s’estructurés sobre la base de la preparació d’una ponència que s’havia de presentar en un congrés, i que el curs inclogués dues sessions en les que cada estudiant havia de fer una presentació oral breu del treball que estava preparant. Davant de la consulta del professor sobre si seria preferible que el professor acceptés menys ponències per presentar en el congrés, els alumnes de forma molt majoritària van manifestar que era preferible que hi hagi més alumnes als quals es dóna la possibilitat de presentar el seu treball en el congrés, que no pas que el nivell de les ponències presentades sigui més alt. Poder presentar en el congrés és una oportunitat formativa important i és bo que el màxim nombre d’alumnes hi puguin optar –tot i que cal mirar de fer compatible això amb que la qualitat de cada presentació sigui mereixedora del temps dels companys/es que han d’assistir com a públic a la presentació. Els alumnes van manifestar que creien que un criteri com el que s’ha usat aquest any a l’hora de seleccionar les ponències era adequat. Sobre la llargada del treball, a la majoria dels estudiants els va semblar adequat que hi hagués un limitació clara de 8 pàgines, la qual cosa requereix delimitar clarament el tema a tractar i la forma d’enfocar-lo, tot i que una estudiant va manifestar que voldria haver pogut disposar de més espai. Alguns estudiants van fer notar que en algun punt (com ara la possibilitat de incloure un annex al treball) va haver-hi algunes diferències en les condicions fixades pels professors dels tres grups. El professor Macià va fer notar que en totes les assignatures de la facultat poden haver-hi algunes diferències entre les condicions que fixen els diferents professors dels diferents grups de la mateixa assignatura. De fet, un tret remarcable de l’assignatura TFG és que hi havia hagut una tasca de coordinació important entre els tres professors i una coincidència molt significativa en l’enfocament del curs i en els criteris que s’han aplicat. I això malgrat que l’assignatura TFG l’han donat professors de tres departaments diferents (totes les altres assignatures de grau estan assignades a un sol departament); potser per això poden haver cridat més l’atenció els pocs punts en que pot haver-hi hagut alguna diferència en els criteris que ha fixat el professor de cada grup. L’aspecte principal a millorar que van assenyalar els alumnes va ser el del calendari del curs: el congrés va coincidir amb les dates en que s’havien de lliurar diferents treballs per altres assignatures i aquesta va ser la raó principal de que alguns estudiants optessin per declinar participar en el congrés. Es va suggerir que en el futur el calendari fos: termini per lliurar el treball escrit: dins de la segona quinzena de maig; congrés: darrera setmana de juny. El professor Josep Macià va indicar que un punt del calendari que voldria canviar de cara al proper curs és que hi hagués com a mínim una sessió presencial més, per tal de poder fer la segona presentació dels projectes de ponència en dues sessions i de forma més pausada. Grup B1: Al final del curs s'ha realitzat una enquesta als alumnes del grup B1 (organitzadors, participants i assistents al congrés) per determinar el grau de satisfacció sobre l'activitat i

34

millorar-la de cara al curs següent. L'enquesta ha estat ideada i realitzada pel també alumne Joan Manel García i s'adjunta amb la documentació de la memòria en annex 7. L'enquesta evidencia que la proposta de format de l'assignatura és rebuda com quelcom útil, els alumnes han valorat molt positivament l'exercici de síntesi que suposen les restriccions formals del treball, el repte de presentar els seus treballs oralment en públic i l'oportunitat d'organitzar activitats acadèmiques i culturals. S'entén que la càrrega no és excessiva respecte dels crèdits que s'obtenen, i el sistema d'avaluació és adequat. Tanmateix, es recomana tenir en compte de cara als cursos següents la possibilitat d'ampliar el nombre de pàgines del treball-ponència, i estendre l'assignatura als dos semestres, o al menys pel que fa a l'organització de les activitats. Entre els suggeriments de l'alumnat estan aquesta ampliació del temps d'organització, també augmentar el temps de discussió de les ponències, la possibilitat de coordinar els tres grups i un seguiment més invidualitzat del treball. Aquestes propostes de millora s'emmarquen en la voluntat de possibilitar una major difusió del congrés i l'amplificació del seu impacte a la Facultat. De manera que, molt àmpliament, tal i com s'observa en els gràfics i enquesta adjunts, la valoració que els estudiants han fet del congrés i la seva preparació és molt bona, en una puntuació de l'1 al 10, la mitja de valoració s'estableix al notable. Cal fer notar, però, que l'aspecte que menys puntuació rep per part dels mateixos alumnes (juntament amb la poca extensió permesa en nombre de pàgines del treball) és la qualitat acadèmica de les ponències presentades, per la qual cosa, de cara al proper curs haurien de replantejar-se els criteris del tribunal del congrés, ja sigui, o bé limitant el nombre de ponències, de manera que es permetria també més temps de discussió de cada ponència, o augmentant el seguiment mitjançant tutories al llarg del curs o semestre. PROFESSORAT: El professorat del curs es va reunir, després que es coneguessin els resultats d’avaluació del curs esmentats a sobre, per fer una valoració del curs, amb la finalitat principal de poder fer les modificacions que calguessin de cara al proper curs 2014-15. Un element bàsic va ser la constatació que el format del curs, diferent del de tots els altres cursos del Grau de Filosofia, era molt bo, i que proporciona una eina molt útil per a que els estudiants mostrin i desenvolupin els coneixements, capacitats i habilitats que han adquirit durant els estudis de grau. Es va valorar molt positivament el fet que hi hagi presentacions orals, i el fet d’haver inclòs la realització d’una activitat addicional. Es va valorar molt positivament el fet d’haver treballat en equip. La sensació és que els curs que es va dissenyar conjuntament va ser molt millor del que cap dels tres professors hauria sabut preparar pel seu compte. Potser aquí caldria remarcar que aquesta assignatura TFG és la primera assignatura que ha tingut grups impartits per professors que pertanyen a diferents departaments de la facultat.

35

Dins de l’apartat de coses a millorar o noves idees a incorporar en el futur, es va esmentar: (i) el calendari del curs: cal que el congrés no coincideixi amb cap moment de feina important per als estudiants, i, en qualsevol cas cal que hi hagi més temps entre el moment en que els estudiants lliuren els treballs i la celebració del congrés. Cal també preveure més temps per a poder corregir sense tanta pressió els treballs dels estudiants; (ii) caldria afegir una sessió presencial més amb tot el grup, per tal de poder tenir encara més temps per fer comentaris i observacions als estudiants, i per tal que hi pogués haver també més discussió i interacció entre l’estudiant que presenta la seva proposta de treball i els companys i companyes; (iii) seria bo encoratjar en el futur les activitat addicionals que consisteixen en produir un material audiovisual; totes les activitats d’aquest tipus que s’han fet aquest any, sembla clar que han comportat un benefici significatiu en la formació de l’estudiant: (iv) en el futur caldria establir que els estudiants han de donar una segona versió del seu treball que tingui en compte adequadament els comentaris que rep dels professors. En aquest sentit s’ha de dir que els professors van oferir comentaris molt detallats de cadascun dels treballs; en alguns casos per escrit, en altres fent una sessió de tutoria destinada només a comentar el treball; (v) cal valorar poder permetre que es faci aquesta assignatura en el primer semestre, i no només en el segon, tal com requereix la normativa del TFG de la Facultat: això facilitaria fer compatible l’assignatura TFG amb les estades Erasmus. 6. Altres qüestions En aquest darrer apartat considerem explícitament dues de les qüestions que es suggereixen per tal de fer aquesta Anàlisi del procés i resultats obtinguts i que no han estat tractades en els apartats anteriors Quines accions s’han portat a terme per escollir tant al coordinador del TFG com als tutors i als membres dels tribunals avaluadors? Com s’ha tramès, als agents implicats en el TFG, les funcions que han de portar a terme? Hi ha hagut queixes o problemàtiques manifestades per part d’algun d’aquests agents implicats? Per tal d’assignar els estudiants a cadascun dels grups es va demanar als estudiants que expressessin les seves preferències (mitjançant un document on indicaven amb 1, 2 o 3 el seu ordre de preferència de grup). Aquests documents l’havien de fer arribar al coordinador de l’assignatura. El que guiava als estudiants a l’hora d’indicar aquestes preferències eren bàsicament dos factors: la seva afinitat amb el professor/a i els horaris de les sessions del grup (els tres grups tenien horaris diferenciats). Tal com s’ha indicat més amunt, una característica formal i de contingut que havien de tenir els treballs és que havien de ser adequats per a ser presentats en un congrés que tindria com a públic els propis companys i companyes de curs. Per tant aquest treballs no podien tenir una temàtica molt especialitzada que impedís que en l’espai de la presentació en el congrés es poguessin introduir tots els elements que caldrien per entendre la tesi i arguments presentats en el treball. El fet que els treballs no tinguessin una temàtica especialitzada i que una part important de la feina d’elaboració del treball fos metodològica va facilitar

36

que els estudiants poguessin escollir treballar amb qualsevol dels tres professors de l’assignatura, més enllà de l’àrea d’especialització de cadascun d’ells. Es va buscar que els tres grups tinguessin el mateix nombre d’estudiants assignats (al voltant de vint en tots tres cassos). Aproximadament al 90% dels estudiants se’ls va poder assignar al grup que era la seva primera opció. A la totalitat dels estudiants se’ls va poder assignar a la seva primera o segona opció. La totalitat d’estudiants que van indicar que tenien alguna restricció horària, se’ls va assignar al seva primera opció. Pel que fa a la selecció del “membres del tribunal d’avaluació”, l’avaluació de l’assignatura no es feia pròpiament mitjançant un tribunal. El treball, i l’activitat addicional era avaluat pel professor/a de l’assignatura. Pel que fa la presentació en el congrés, a més del professor/a de l’assignatura hi havia present un dels altres professors, i l’avaluació la va fer el professor/a de l’assignatura després de consultar amb aquest altre professor (complint-se així la normativa de la UB que requereix que hagi dos membres del professorat en les activitats d’avaluació oral). Com garanteix l’ensenyament que els TFG presentats i avaluats durant el curs acadèmic queden recollits i es conserven fins a final del curs següent tal i com especifica la normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (Aprovada per Consell de Govern en data 8 de maig de 2012)? En alguns grups els treballs es van presentar només en format digital. El professor en conservarà còpia (en dos suports) durant el temps indicat (de fet, el format digital permet conservar fàcilment les còpies fins i tot durant més temps). En el cas dels estudiants que van lliurar el seu treball només en format paper, el professorat el conservarà en el seu despatx durant el període indicat. Documents annexos: Document 1: “Proposta dels estudiants de filosofia per al Treball de fi de grau de filosofia” Document 2: “Calendari assignatura TFG” Document 3: “Normes d’estil del treball de final de grau (TFG)”) Document 4: “Algunes indicacions sobre l’article que cal escriure” Document 5: “Congrés del Treball de fi de grau i activitats addicionals” Document 6: “Criteris d’avaluació” Document 7: “Enquesta realitzada als alumnes del grup B1” Document 8: “Llista dels treballs presentats”

37

Recull d’evidències a aportar L’actual Guia per a l’acreditació de les titulacions oficials de Grau i Màster (versió:1.0, novembre 2013) sol·licita presentar un conjunt d’evidències que mostrin i avalin les accions i tasques fetes per tal de vetllar per l’assegurament de la qualitat dels ensenyaments. Assenyaleu amb una X si el vostre ensenyament pot evidenciar la documentació requerida actualment en el procés d’acreditació: X Pla docent TFG X Llistat amb tots els TFG presentats especificant el nom del treball,

l’àmbit o línia de treball, la temàtica, el grup o línia de recerca vinculada en el cas dels i la nota obtinguda per l’alumne.

X Resultats de la satisfacció dels estudiants i tutors respecte el TFG X Taula amb el recull dels instruments d’avaluació i rúbriques per

l’avaluació dels TFG

Punts forts, punts febles i propostes de millora PUNTS FORTS

- El fet que l’assignatura contingui diferents parts (presentacions orals breus, elaboració del treball, presentació en el congrés, preparació de l’activitat addicional) fa que es posin a prova i es desenvolupin les diferents destreses i capacitats bàsiques que el Grau de Filosofia busca potenciar.

- Específicament, la inclusió de diferents activitats que requereixen posar a prova i millorar la capacitat d’expressió oral

- Que es doni la possibilitat a l’estudiant de connectar el seu treball acadèmic en filosofia amb altres interessos tant professionals, com artístics, com en altres àmbits de les ciències o les humanitats (això gràcies, especialment, a la realització de l’activitat addicional)

- Pel que fa al professorat, el fet que l’assignatura hagi involucrat el treball en equip i la col·laboració estreta de professors dels 3 departaments de la facultat.

38

PUNTS FEBLES I PROPOSTES DE MILLORA

Punt feble*. Proposta de millora Responsable

Terminis. Calendari d’implantació

Caràcter de l’acció de millora (1,2,3)

Estat de l’acció de millora (4,5,6)

Calendari del curs: cal evitar que el congrés del curs pugui coincidir amb moments de molta feina dels estudiants

Fer que el congrés del curs sigui després dels exàmens d’avaluació única de les altres assignatures (i abans dels exàmens de reavaluació)

Coordinador del TFG

Curs 2014-15 1 6

Calendari del curs: cal més marge entre el lliurament dels treballs i el termini per que els professors lliurin els seus comentaris detallats.

Deixar més temps (cosa que és perfectament possible un cop s’ha retardat el moment en que es fa el congrés)

Coordinador del TFG

Curs 2014-15 1 6

Caldria més temps per fer comentaris en les presentacions dels projectes de ponència

Afegir una sessió més al curs

Coordinador del TFG

Curs 2014-15 1 6

Els estudiants fan un ús limitat dels comentaris detallats que els proporcionen els professors i dels comentaris que reben durant la presentació en el congrés

Fer que els estudiants hagin de donar una segona versió del treball que tingui en compte els comentaris que han rebut

Coordinador del TFG

Curs 2014-15 1 6

Els estudiants Canviar la Coordinador Curs 2015-16 2 5

39

que volen fer una estada Erasmus en el segon quadrimestre del curs no poden fer aquesta assignatura en les condicions que les fan els seus companys

normativa del TFG de la Facultat per permetre que es pugui fer el TFG en el primer semestre del quart any

del TFG

*Els punts febles que ha de recollir aquesta taula son les febleses internes de l’ensenyament pel que fa al TFG. Si en l’anàlisi realitzat prèviament apareixen amenaces externes que no es poden modificar o solucionar amb una acció pròpia i directa per part de l’ensenyament o del centre no cal introduir-les en aquest apartat.

1. Propostes de millora que representen petits canvis de funcionament que no representen per AQU Catalunya una modificació i, per tant, no es recullen en el seu document*

2. Modificacions no substancials*: són aquells canvis menors que milloren el títol i que la universitat pot implantar com a resultat del procés de seguiment. Aquests canvis es recullen en els informes de seguiment i s’incorporen, si escau, a la memòria del títol quan s’hagi de sotmetre a un procés de modificació.

3. Modificacions substancials autoritzable*: són aquells canvis que afecten a l’estructura del títol però no

suposen un canvi en la seva naturalesa i objectius. Aquests canvis se sol·liciten a través del procés de modificació

*En el document d’AQU Catalunya “Processos per a la comunicació i/o avaluació de les modificacions introduïdes en els títols universitaris de grau i màster”. s’especifiquen les modificacions a què es pot sotmetre un títol universitari i la classificació d’aquestes modificacions segons la seva tipologia (no substancial i substancials autoritzables o no autoritzables)

4. Pendent Implementar

5. En procés d’implementació

6. Implementada