Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa

Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.

PRINCIPALS CORRENTS

METODOLGICS EN

LENSENYAMENT

APRENENTATGE DE SEGONES

LLENGES

Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa

Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.

1.1 La gramtica i els enfocaments densenyament-aprenentatge de

llenges.

Tipologies generals de gramtiques:

Gramtica normativa, descriptiva i predictiva. La g. normativa

determina qu s correcte i qu s incorrecte amb la finalitat de

concretar quina s la norma. La g. descriptiva, estudia qualsevol

producci lingstica, mitjanant lanlisi dun corpus, un recull ampli i

variat dexpressions lingstiques i la g. predictiva t com a objectiu la

formulaci dun seguit dhiptesis que donen compte del funcionament

de la llengua.

Gramtica explcita i implcita. La gramtica explcita es basa en

lexposici de regles per part del professor i apunta cap a un

aprenentatge conscient de la llengua. La implcita es desprn desprs de

lensenyament-aprenentatge, sadquireix per una manipulaci ms o

menys sistemtica de la llengua.

Gramtica inductiva i deductiva. Deductiva de la regla als exemples

(g. explcita) i la gramtica inductiva va dels exemples a la regla (g.

implcita)

A continuaci farem un reps de la relaci que ha tingut la gramtica amb els

mtodes densenyament de llengua, els enfocaments i els intents per integrar el

component gramatical en lensenyament.

s cert que els objectius de la lingstica i de la didctica no sn coincidents ni

han de ser-ho necessriament: el lingista intenta formalitzar el funcionament

del llenguatge o duna llengua de la manera ms explicativa, simple i coherent

possible; lensenyant, en canvi, vol trobar les estratgies ms adients per

millorar laprenentatge dels alumnes. (M. Josep Cuenca 1994)

Primera etapa: no hi havia relaci directa entre la gramtica i els mtodes

densenyaments de llenges. Tant els estudis gramaticals com els mtodes

densenyament es basaven en la llengua culta i tenien com a objectiu

lensenyament de la norma. Mtode gramtica-traducci.

Segona etapa: la lingstica terica, i concretament lestructuralisme americ,

es va aplicar de manera gaireb directa a lensenyament de llenges. El

mtode udio-lingual i daltres enfocaments basats en la metodologia

estructural sn predominants durant els anys cinquanta i seixanta. s el

moment de la lingstica aplicada. Gramtica descriptiva.

Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa

Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.

Tercera etapa: lavan del generativisme va donar pas a lenfocament cognitiu,

que es fonamenta en els principis de la concepci Chomskyana del llenguatge,

i ms en concret, de ladquisici de llenges. Tot i que el generativisme no va

donar lloc a cap mtode s que va provocar la crisi del mtode udio-lingual. La

impossibilitat de traslladar les propostes de generativisme a un mtode definit

va provocar un distanciament entre didactes i terics, cosa que va afavorir

laparici de mtodes densenyament que rebutjaven aquesta relaci: mtode

de resposta fsica total dAsher, el mtode silencis de Gattengo, lenfocament

natural de Terrell i Krashen, laprenentatge en comunitat de Curran o la

suggestopdia de Lozanov. Gramtica predictiva.

Quarta etapa: ve marcada per un dileg entre lingistes i didactes. s el

moment de la lingstica textual per una banda i de lenfocament comunicatiu,

per laltra. Ambdues propostes comparteixen punts fonamentals pel que fa a les

caracterstiques de la gramtica: Descriptiva, implcita i inductiva. Mtode

nocional-funcional i tipologia textual.

1.2 Enfocaments i mtodes densenyament aprenentatge de segones

llenges

El mtode audiolingual

El mtode audiolingual va sorgir com a resultat directe de la necessitat de

posseir un bon domini oral i auditiu d'una llengua estrangera durant i desprs

de la Segona Guerra Mundial. Est ntimament relacionat amb el conductisme,

per la qual cosa els elements centrals de la instrucci sn els exercicis de

repetici, exercicis d'automatisme (drills) i la creaci d'hbits. Els defensors del

mtode audiolingual van veure a ms la necessitat de posar mfasi en la

precisi lingstica, allegant que una continuada repetici d'errors portaria a

l'adquisici d'estructures incorrectes i a una mala pronunciaci.

En la classe, les llions normalment s'organitzaven a partir d'una estructura

gramatical presentada en dilegs curts. Normalment els alumnes escoltaven

una srie d'enregistraments de converses una i una altra vegada per a desprs

intentar repetir amb exactitud la pronunciaci i les estructures gramaticals

d'aquests dilegs.

Els detractors del mtode audiolingual afirmaven que posar massa mfasi en la

repetici i en la precisi lingstica no ajudava els alumnes a adquirir una

competncia comunicativa en la llengua meta. Van buscar noves formes de

presentar i organitzar l'ensenyament de la llengua i van defensar el mtode

nocional-funcional i lenfocament comunicatiu com les estratgies ms eficaces

per a ensenyar una llengua estrangera.

Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa

Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.

Lenfocament cognitiu

Comporta una tornada parcial al tipus densenyament de la gramtica

tradicional ats que propugna un ensenyament explcit. Es parteix de la base

que totes les llenges tenen una base comuna i es diferencien en certs

aspectes. La comparaci explcita amb la llengua materna ajuda lalumne a

veure quines coses sn coincidents i quines sn diferents. El mentalisme de

Chomsky, naix de la gramtica generativa. Postula que les persones tenim una

capacitat innata per a laprenentatge de les llenges, per tant tenim una

habilitat especial per descobrir les regles de qualsevol llengua a partir de linput

lingstic al qual estem exposats. Aquesta capacitat es denomina mecanisme

dadquisici de llenges (MAL). Linput s processat pel MAL i genera hiptesis

sobre el funcionament de la llengua i la formulaci de regles gramaticals. La

producci oral posa en funcionament aquestes regles. Gramtica descriptiva i

predictiva.

Lenfocament comunicatiu

Com a extensi del mtode audiolingual, lenfocament comunicatiu tamb posa

mfasi a ajudar els alumnes a usar la llengua d'aprenentatge en una gran

varietat de contextos i dna importncia a l'aprenentatge de les funcions de la

llengua. A diferncia del mtode audiolingual, el seu principal objectiu s ajudar

els alumnes a crear frases amb significat en lloc d'ajudar-los a construir

estructures gramaticals perfectament correctes o a aconseguir una

pronunciaci perfecta. Aix significa que l'aprenentatge de la llengua

estrangera s'avalua tenint en compte com l'alumne desenvolupa la seua

competncia comunicativa, la qual es podria definir com la capacitat que t

l'alumne per a usar els seus coneixements sobre els aspectes formals i

sociolingstics de la llengua per a comunicar-se de manera adient.

El mtode comunicatiu es caracteritza per ser un enfocament d'ensenyament

general i no un mtode d'ensenyament amb prctiques de classe clarament

definides. Com a tal, sovint se li defineix per mitj d'una llista de principis o

caracterstiques generals. Una de les llistes ms conegudes s la de les cinc

caracterstiques de lenfocament comunicatiu, elaborada per David Nunan

(1991):

1. Posa mfasi en la comunicaci en la llengua estrangera a travs de la

interacci.

2. Introdueix textos reals en la situaci d'aprenentatge.

Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa

Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.

3. Ofereix als alumnes oportunitats per a pensar en el procs

d'aprenentatge i no noms en la llengua.

4. Dna importncia a les experincies personals dels alumnes com

elements que contribueixen a l'aprenentatge de l'aula.

5. Intenta relacionar la llengua apresa en l'aula amb activitats realitzades

fora d'ella.

Aquestes cinc caracterstiques sn les que propugnen els defensors del

mtode comunicatiu per a demostrar que estan tan interessats en les

necessitats i desitjos dels seus alumnes com en la relaci que existeix entre la

llengua que s'ensenya en les seues classes i la que s'utilitza fora de l'aula. Sota

aquesta definici tan mplia, qualsevol tipus d'ensenyament que ajude l'alumne

a desenvolupar la seua competncia comunicativa en un context real es

considera una forma d'ensenyament acceptable i beneficiosa.

D'aquesta manera, les activitats realitzades en les classes basades en el

mtode comunicatiu solen incloure activitats en parelles i en grup en les quals

es requereix la negociaci i la cooperaci dels alumnes, activitats enfocades a

adquirir fludesa que animen els alumnes a augmentar la seua confiana, jocs

de simulaci (role playing) en els quals els alumnes practiquen i desenvolupen

les funcions de la llengua, i tamb activitats enfocades a adquirir un bon s de

la gramtica i la pronunciaci. No obstant aix, no tots els cursos que apliquen

el mtode comunicatiu es limiten solament a aquestes activitats. Alguns

professors, per exemple, demanen ocasionalment als seus alumnes que

realitzen exercicis gramaticals o que facen en casa exercicis d'automatisme no

comunicatius.

El mtode nocional-funcional

Un programa nocional-funcional s ms una forma d'organitzar el currculum

d'aprenentatge d'una llengua que un enfocament o mtode d'ensenyament. En

un programa nocional-funcional, l'ensenyament no est organitzat al voltant

d'estructures gramaticals com s'havia vingut fent amb el mtode audiolingual,

sin que es basa en termes de nocions i funcions. En aquest model, noci

es refereix al context en el qual les persones es comuniquen, mentre que

funci s la intenci concreta del parlant en un context determinat. Per

exemple, la noci o el context anar de compres necessita diverses funcions del

llenguatge. Aquestes inclouen: demanar preus, preguntar sobre les

caracterstiques d'un producte i regatejar. De la mateixa forma, la noci festa

requereix nombroses funcions, entre elles: presentar-se, saludar i parlar sobre

interessos i aficions. Els defensors d'aquest mtode afirmaven que donava

solucions a les deficincies que tenia el mtode audiolingual ja que ajudava els

alumnes a desenvolupar la seua capacitat per a comunicar-se eficament en

una gran varietat de contextos de la vida real.