grafies de la essa sorda

3
Grafies de la essa sorda El so de [s] ( o essa sorda) el representem de manera diferent segons que sigui a principi de mot, enmig o al final: A principi de mot: Davant de les lletres a, o, u sempre escrivim s: sang, soroll, suro. Les úniques excepcions son els mots poc usuals amb ç, ça, ço. Davant de e, i podem haver d'escriure c o s: sentit, sivella, cera, cigarret. Enmig de mot: Entre vocals escrivim normalment ss o ç/c: cassola, bossa, abraçada, lliçó, condició, llucet. En alguns mots compostos s'escriu s: entresol, asimetria. I en alguns mots, el so de [s] el representen les grafies sc: ascensor, piscina. Entre consonant i vocal escrivim s o ç/c: dansa, llança, enciam. Entre vocal i consonant, sempre s: estripat, escàs. ( de vegades pronunciem [s] la x d'alguns mots: excursió, explosió). Final de mot: sempre s/ç : arròs, lluç. Recorda alguns mots que has de pronunciar amb [s] i escriure de manera correcta: S: sabata, safareig, safata, salpar, Saragossa, sarbatana, Sardenya, sòcol, sentinella, sèquia, serraller, sofre, simbomba, sucre, safir, safrà, saga, sanefa, sarró, sarsuela, sedàs, surra. Mots compostos: asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit, entresol, hiposulfat, monosílab, parasíntesi, sobresortir, suprasensible, tetrasilàbic, unisexual. SS: arrebossar, arrissar, Brusseles, carnisseria, carrossa, cassola, compromissari, discussió, disfressar, dissertar, dissident, dissoldre, drassana, Eivissa, escaramussa, excessiu, frontissa, gessamí, hissar, massapà, massís, messies, mosso, mostassa, pòlissa, premissa, regalèssia, Rosselló, Saragossa, tassa, tossut, Valldemossa.

Upload: albufera

Post on 18-Nov-2014

126 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Grafies de La Essa Sorda

Grafies de la essa sorda

El so de [s] ( o essa sorda) el representem de manera diferent segons que sigui a principi de mot, enmig o al final:

A principi de mot:

Davant de les lletres a, o, u sempre escrivim s: sang, soroll, suro. Les úniques excepcions son els mots poc usuals amb ç, ça, ço.

Davant de e, i podem haver d'escriure c o s: sentit, sivella, cera, cigarret.

Enmig de mot:

Entre vocals escrivim normalment ss o ç/c: cassola, bossa, abraçada, lliçó, condició, llucet. En alguns mots compostos s'escriu s: entresol, asimetria. I en alguns mots, el so de [s] el representen les grafies sc: ascensor, piscina.

Entre consonant i vocal escrivim s o ç/c: dansa, llança, enciam.

Entre vocal i consonant, sempre s: estripat, escàs. ( de vegades pronunciem [s] la x d'alguns mots: excursió, explosió).

Final de mot: sempre s/ç : arròs, lluç.

Recorda alguns mots que has de pronunciar amb [s] i escriure de manera correcta:

S: sabata, safareig, safata, salpar, Saragossa, sarbatana, Sardenya, sòcol, sentinella, sèquia, serraller, sofre, simbomba, sucre, safir, safrà, saga, sanefa, sarró, sarsuela, sedàs, surra.

Mots compostos: asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit, entresol, hiposulfat, monosíl·lab, parasíntesi, sobresortir, suprasensible, tetrasil·làbic, unisexual.

SS: arrebossar, arrissar, Brussel·les, carnisseria, carrossa, cassola, compromissari, discussió, disfressar, dissertar, dissident, dissoldre, drassana, Eivissa, escaramussa, excessiu, frontissa, gessamí, hissar, massapà, massís, messies, mosso, mostassa, pòlissa, premissa, regalèssia, Rosselló, Saragossa, tassa, tossut, Valldemossa.

I els mots acabats en -gressio ( agressió ), -gressor (transgressor), -missió (admissió), -missor (emissor ), -pressió (impressió) -pressor (compressor)

Grafies de la essa sonora

El so de [z] o essa sonora, només el podem trobar a principi i enmig de paraula ( al final, només quan pronunciem diverses paraules seguides).

A principi de paraula: el representem sempre per z : zero, zoo.

Enmig de paraula:

Entre vocals : escrivim gairebé sempre s: pesar, casos, camisa. En alguns mots cultes derivats del grec s'escriu z: amazona, trapezi.

Page 2: Grafies de La Essa Sorda

Entre consonant i vocal hi va z: colze, guitza ( fan excepció els mots formats amb trans, dins i fons : transeünt, endinsar, enfonsar. )

Entre vocal i consonant, en canvi, hi va sempre s: esmorzar, esborrar.

Alguns mots, la pronunciació i la grafia dels quals convé recordar:

Amb s: anestesia, asil, casino, casos, centèsim, cosac, desídia, divisor, entusiasme, episodi, fase, frase, fusible, gasa, idiosincràsia, magnèsia, medusa, mil·lèsim, misantrop, musa, museu, musulmà, nasal, obesitat, països, paisatge, paràsit, presagi, presumpte, residu. Anàlisi, crisi, dosi, hipòtesi, metamorfosi, oasi, paràlisi, parèntesi, tesi, tuberculosi, adhesió, cohesió, col·lisió, concisió, decisió, exclusió, explosió, inclusió, lesió, persuasió. Àsia, Camarasa, Freser, Manises, César, Eusebi, tomasa, casimir.

Els noms acabats en -esa: princesa, bonesa, marquesa.

Amb z: Alzira, bizantí, espermatozoide, nazi, nazisme, topazi, zebra, zoologia.

La ce trencada (ç)

Escrivim ç alternant amb c, segons la regla següent:

ç davant de a, o , u i a final de mot: començar, lliçó, vençut, lluç.

ç davant de e, i : comenci, llucet.

Convé recordar que escrivim ç en els casos següents:

els mots compostos acabats en -ança i -ença: esperança, temença ( no son compostos, pansa, cansa, dansa, pensa )

en una mateixa família de paraules, alternen T amb ç/c : fort/força, cant/cançó.

I els mots següents:

Enmig de mot: adreça, amenaçar, avançar, balança, caçar, calçar, calça, capçalera, començar, ença, eriço, escorça, escurçar, esmerçar, esquinçar, façana, forçar, llançar, llençar, maça ( de picar ), peça, pinça, plaça, puça, raça, redreçar, torçar, traçar. Noms propis: Argençola, Castellterçol, llança, Lliçà, Lluçanès, Maçanet, la Maçana, Ronçana, França, Moçambic, niça, provença, Açores, coblença, Veneçuela.

A final de mot: atroç, audaç, balanç, braç, calç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, faç, falç, feliç, glaç, jaç, llaç, lluç, març, pedaç, terç.