LA GLOBALITZACILA MUNDIALITZACI DELS INTERCANVIS

La globalitzaci s una gran xarxa de relacions econmiques basada en la progressiva internacionalitzaci del treball i en l'especialitzaci geogrfica per a la producci. D'aquesta manera, es procedeix a la integraci de leconomia dels diferents estats en un sol sistema econmic mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda del comunisme, no t rival a la vista. S'ha produt una generalitzaci dels intercanvis econmics, que ha creat un mercat integrat a nivell mundial, en te qual tot el planeta s un lloc de producci i/o venda. Aix ha propiciat una major interdependncia econmica entre pasos. Els indicadors sn l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informaci... i les seves causes es poden englobar bsicament en dos grups: la millora tcnica dels transports i la comunicaci, ara molt ms rpid i econmic, i la supressi de les barreres duaneres o aranzelries, que han possibilitat la creaci de grans rees de lliure comer (ex. UE).Els terics de la globalitzaci sn els economistes neoliberals i argumenten que la liberalitzaci dels mercats s bona perqu millora les condicions de vida i s inevitable pel sistema capitalista. Aquest procs ha intensificat les diferncies de desenvolupament entre els diferents pasos del mn. Els pasos que pertanyen al Centre sn els rics, els desenvolupats, els que tenen el poder de decisi en els mbits econmic, poltic, cientfic... a escala mundial. En canvi, els que pertanyen a la Perifria sn pasos subdesenvolupats i sotmesos, a causa del neocolonialisme i la globalitzaci, a una situaci de dependncia econmica i tecnolgica respecte els pasos del Centre.Actualment, el mn es troba jerarquitzat en tres nivells: els centres de decisi i producci de nivell alt que es situen en els pasos desenvolupats, sobretot en grans ciutats, com Nova York, Londres, Pars,Tquio... seus de grans corporacions multinacionals que sn el veritable centre econmic del mn; els centres de nivell mitj i baix, que recerquen bones oportunitats econmiques per que tenen un creixement econmic massa dependent, sn pasos emergents en els quals els pasos del Centre inverteixen, com Nepal, Amrica Llatina, ndia, Xina, Argentina... i, els pasos perifrics, que pateixen una explotaci i una subordinaci econmica, es mouen en un cercle de misria i no sn atractius per invertir. Alguns autors afegeixen un quart nivell: els pasos ultraperifrics, que estan totalment al marge del sistema. El capitalisme, doncs, presenta una clara tendncia a la concentraci empresarial. Les grans protagonistes i beneficiries de la globalitzaci sn les multinacionals, empreses que realitzen activitats de producci, venda, compra o investigaci en ms dun pas que han assolit un gran poder.LA GLOBALITZACI SOCIALLa globalitzaci tamb ha provocat canvis socials com els nous comportaments demogrfics i familiars degut a la incorporaci de la dona al mn laboral, un augment del consum amb una clara tendncia a la uniformitzaci dels gusts i la internacionalitzaci del mercat laboral.LA GLOBALITZACI CULTURALLa globalitzaci tamb afecta el mn cultural de manera que ha fomentat la collaboraci cientfica, la qual ha incrementat el desenvolupament cientfic i tecnolgic. A ms, tamb ha comportat la uniformitzaci els gusts artstics i esportius grcies al desenvolupament de mitjans comunicatius.CRTIQUES A LA GLOBALITZACIEls moviments antiglobalitzaci, tamb anomenats anticapitalistes o altermundistes, sn els responsables dels atacs contra la globalitzaci i contra els seus grans defensors. Critiquen que s un sistema ecolgic, social i polticament insostenible.EconmicamentNo tots els pasos es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat global, mentre la meitat restant es troben totalment al marge. Normalment hi ha una major dependncia respecte les multinacionals.La globalitzaci ha portat ms desequilibris mundials i econmics, ja que ha empobrit als pobres per ha enriquit als rics. Noms alguns pasos sn excepci.SocialmentEn els pasos rics hi ha una clara tendncia a accelerar les diferncies socials, encara que en els pasos pobres tamb es disparen les diferncies entre els beneficiats i els no beneficiats. Tamb ha comportat un clar augment de delictes internacionals com el turisme sexual, les mfies i el terrorisme; exclusi social a nivell nacional, regional i local i, una colonitzaci cultural degut a la clara expansi del model occidental.PolticamentEntres els Estats, la seva capacitat reguladora ha disminut, ja que sovint es prenen decisions en funci dels interessos de les empreses multinacionals o de les organitzacions internacionals.A ms, han augmentat els conflictes territorials vinculats als interessos econmics.DESEQUILIBRI ECONMIC MUNDIALPer mesurar les grans desigualtats socioeconmiques existeixen alguns indicadors.DIAPOSITIVA 19