GENTRIFICACIÓ302997 GLOBALITZACIÓ SOCIETAT I302997 GLOBALITZACIÓ, SOCIETAT I

POLÍTICA

Marc Morell

‐Dr. Dan, em deman i t li l

‐ L’arregla i el revén a ll j d

‐ I què els hi passa als ll t d b i

‐ Vol dir?si  pot explicar als nostres oients que vol dir el mot «gentrificació»

‐ I tant Funciona així:

una parella jove de classe mitja. Això estimula a d’altres de la gentry a que comprin en el barri, i 

llogaters de baixos recursos que són expulsats? Els hi importa a algú?

‐ Fixo a nosaltres

‐ És clar. Passen a devaluar d’altres propietats. Sense ells, el sistema sencer es desfaria‐ I tant. Funciona així: 

Un promotor adquireix un habitatge en ruïna a un barri degradat1

pmés aviat que tard, hi apareix un mercat immobiliari on anteriorment no n’hi havia cap

‐ Fixo, a nosaltres. Aquesta gent és molt important per al conjunt del procés!

desfaria.

havia cap

Mentre va arribant la gent gacomodada però inconformista, els pobres desgraciats amb baixosdesgraciats amb baixos ingressos se’n van. Una altra àrea «desinfectada» i «reformada» per a la penya elegant que percep alts ingressos Ara bé valalts ingressos. Ara bé, val a dir que tot i així s’estimen els pobres! Ahir 

i i i lmateix assistiren a la inauguració d’una fantàaaaastica exposició a tàaaaastica e posicióque tractava d’ells!

Spiros Derveniotisphttp://www.cartoonmovement.com/cartoon/1228

EXEMPLE GRÀFIC DE LA CIUTAT DE MALLORCA, + AL CAMPUS EXTENS

ÓFICCIÓN INMOBILIARIA:http://vimeo com/80078379http://vimeo.com/80078379

PRIMERA REFERÈNCIA AL TERMEl d l b d lD’un en un, molts dels barris de classe

obrera de Londres han sigut envaïts per lesl l l lclasses mitges –tant les mitges‐altes com lesmitges‐baixes. Cabanes i cotxeres que fand’h b d d hd’habitatges modests i decaiguts … hansigut presos per altri en expirar els seusll i h b d i idè illoguers, i han acabat esdevenint residèncieselegants, cares. … degradades en períodes

i h i ill d d b llanteriors … han sigut millorades de bellnou. ...

… Un cop aquest procés de ‘gentrificació’comença en un districte prossegueixcomença en un districte, prossegueixràpidament fins que tots o quasi tots elshabitants del barri obrer original sónhabitants del barri obrer original sóndesplaçats, i tot el caràcter social deldistricte ha canviat I aquest és un procésdistricte ha canviat. … I aquest és un procésinevitable, a la vista de les pressionsdemogràfiques econòmiques i polítiques ademogràfiques, econòmiques i polítiques ales que es veu sotmesa Londres, i moltespecialment el Centre de Londres (Ruthespecialment el Centre de Londres (RuthGlass 1964: xviii‐xix; èmfasi meu)

QÜESTIÓ DE NOMS?Gentrificació Gentrification Gentry (del llatíGentrificació Gentrification Gentry (del llatígentilis) A Anglaterra, petita aristocràciaterratinent associada als enclosures [tancats], és adir, a la privatització de terres comunals(acompanyada d’una restricció de facto d’usos

l i t là) El t t b ità icomunals, emprius en català). Els tancats britànicsd’entre 1760 i 1820 donen pas a una nova gentry demenor escala que regirà directament les relacionsmenor escala que regirà directament les relacionssocials de producció que anteriorment incloïencomuns. Implicacions molt importants per lacomuns. Implicacions molt importants per laindustrialització i la urbanització Naixement dela classe obrera com a tal.

Glass, doncs, fa servir un símil, una mena demetàfora per al procés de colonització demetàfora per al procés de colonització declasse que troba empíricament a sobre delterreny a Islington Londresterreny a Islington, Londres.En català es diu «ennobliment social»(Termcat) i en castellà García Herrera (2001)(Termcat) i en castellà García Herrera (2001)parla d’«elitización». Altres possibilitats són«aburgesament» «substitució de classe»«aburgesament», «substitució de classe»...Tot i conèixer el procés, aquí hem fet servird’ lt t l t f id’altres mots que normalment es referien ales fases més flagrants del procés: Reforma,h bilit ió ió iórehabilitació, regeneració, renovació...

LES FASES DE LA GENTRIFICACIÓ 1RLES FASES DE LA GENTRIFICACIÓ, 1RESTUDI – Clark (1979)

1) Pioners rehabiliten habitatges buits. Nopensen en riscos. Relacions d’ajut mutu ipensen en riscos. Relacions d ajut mutu iaportació de capital privat. Ínfim seguimentpúblic però sí existeix el boca a boca.públic però sí existeix el boca a boca.Artistes, dissenyadors, etc. a la cerca deprivacitat.p i acitat

2) C i l b il P i2) Campanyes promocionals subtils. Primersespeculadors treballant a petita escala. Els

i t C lnouvinguts cerquen gangues. Comencen lesexpulsions, normalment llogaters. A partird’ l i t d l d id’ara els nouvinguts de les dues primeresfases també seran considerats veïnats de total id E t t l d l b ila vida. En aquest moment el nom del barripot canviar. Apareixen les primereshi thipoteques.

3) La premsa para especial atenció Primers3) La premsa para especial atenció. Primersplans de reforma urbana. Grans promotors.Els preus i les expulsions es disparen ElsEls preus i les expulsions es disparen. Elsnouvinguts, ara sectors professionals de lesclasses mitges pensen en termes de valor declasses mitges, pensen en termes de valor decanvi (inversió) en comptes de valor d’ús(llar) Hipoteques fàcils Tensions entre(llar). Hipoteques fàcils. Tensions entrenouvinguts i veïns de tota la vida. Lluitacontra el crimcontra el crim.

4) A ib i d l4) Arriba gent en massa provinent delssectors empresarials i directius de les classesit P t i d i imitges. Pretenen aconseguir designacions

de protecció patrimonial. Especulació enE t l l t t bé ’i lmassa. Entre els expulsats també s’inclouen

propietaris. Apareixen nous barris per al it i t t i ’ l d lcolonitzar i tot i que se’n parla dels

desplaçats no es fa res per a arreglar lait iósituació.

LA PRODUCCIÓ DE LA GENTRIFICACIÓLA PRODUCCIÓ DE LA GENTRIFICACIÓ

Les teories que es basen en la producció del f ó l è f lla gentrificació posen l’èmfasi en l’incentiuque suposa la possibilitat de beneficisl àl l h d fl l(plusvàlues) a l’hora d’influir en el

comportament dels individus, grups ih d linstitucions que hi participen de les

iniciatives de gentrificació.

A li i lAquestes explicacions mostren com elsbarris canvien tot seguint certs patrons quet b l i ò itenen a veure amb relacions econòmiques,principis i pràctiques legals, arranjamentsi tit i l i ll it lítiinstitucionals i lluites polítiques.Normalment, s’inspiren en Harvey1992[1973] i la seva presentació de lalicitació competitiva del sòl, així com la lliçó2 d’aquest bloc.

Aparegueren en els 1970s contra la teoriadel consumidor sobirà que postulava que elsdel consumidor sobirà que postulava que elscanvis urbans que s’hi donaven estavenmotivats per la tria de residència que feienmotivats per la tria de residència que feienels joves professionals amb carreresuniversitàriesuniversitàries.

El cicle de depressió i el diferencial de rendaEl cicle de depressió i el diferencial de rendaAdaptat de Neil Smith (1996[1979])

Preu de venda

us Renda potencial del sòl a

alors/Preu

Valor de l’estructura

de renda

Va

ferencial 

Dif

Temps a partir de la data de construcció

EXPLICACIONS DES DE LA PERSPECTIVA DEL CONSUMLes teories que es basen en la perspectiva del consumsostenen que la gentrificació es deu als canvis enl’estructura industrial i ocupacional de les ciutats delcapitalisme avançatQ i ó l i t ( t ifi d ) d’ iQui són els nouvinguts (gentrificadors), d’on venen iperquè volen viure on prèviament hi ha hagut una fortadesinversió Com es produeixen els nouvenguts i quinesdesinversió. Com es produeixen els nouvenguts i quinesraons polítiques i estètiques tenen (ex. Bourdieu 1996)Per als seus defensors, la clau és això que venim aPer als seus defensors, la clau és això que venim adenominar la classe mitja, i especialment a partir de latesi postindustrial de Daniel Bell (1973) que dóna peu ala tesi d’en Ley (1996) que sostenia que la gentrificacióvenia motivada per la pressió exercida per la classe mitjaprofessional que anava en augment i a la tesi de laprofessional que anava en augment i a la tesi de laprofessionalització d’en Hamnett (2003).

LA TESI POSTINDUSTRIAL DE DANIEL BELLDaniel Bell postulà que la «societat postDaniel Bell postulà que la «societat post‐industrial» que tot just apareixia veniadefinida per quatre factors claus:definida per quatre factors claus:1) El pas d’una economia basada en les

f t b d l imanufactures a una basada en els serveis.2) La centralitat dels sectors basats en les

è b lnoves ciències comptaven amb el«coneixement especialitzat», que es

d bd lconsideraria com a recurs cabdal, id’aquesta manera les universitatsb i i i l fàb isubstituirien les fàbriques.

3) L’increment accelerat dels llocs de treball)professionals, tècnics i de direcció.

4) Una cultura del consum liderada per4) Una cultura del consum liderada peravantguardes artístiques, en comptes delsmitjans de comunicació, les gransmitjans de comunicació, les granscorporacions, o el govern.

NOVA REFORMULACIÓ DE LES ETAPES DELA GENTRIFICACIÓ – Hackworth i SmithLA GENTRIFICACIÓ Hackworth i Smith(2001) i adaptació de Lees et al (2008).

1a onada (fins el 1973) – Abans del 1973 estracta d’un procés aïllat a certs barris de lacosta Est dels EUA i de l’Europa Occidental.1a transició (1973‐1978) – Mentre alguns( ) gnouvenguts compren propietats apareixenels primers especuladors que aprofiten lap p q pcrisi del 1973.

2a onada (1978‐1988) El procés s’estén a2a onada (1978‐1988) El procés s estén abarris centrals degradats i a ciutats méspetites Importància dels artistes com apetites. Importància dels artistes com apioners i primers enfrontaments amb elsdesplaçatsdesplaçats.2a transició (1989‐1994) – La recessióinhibeix l’entrada de capital als barris eninhibeix l entrada de capital als barris enprocés de gentrificació o ja gentrificats.Alguns auguren l’arribada de laAlguns auguren l arribada de ladegentrificació.

3a onada (1995 1999) Lluny de tornar3a onada (1995‐1999) – Lluny de tornarenrere el procés, continua a barris llunysdels centres El gran capital hi participadels centres. El gran capital hi participasovint amb suport estatal.3 t i ió (2000 2001) R ió l3a transició (2000‐2001) – Recessió pel quefa al consum però alhora increment delsé t hi t i i i ió d’i fl iópréstecs hipotecaris i aparició d’inflació

immobiliària. Increment de la desocupació ii t d l d i bilià iincrement de la despesa immobiliària.

4a onada (2002‐) – Integració de lagentrificació local en els mercats nacionals iglobals. Foment explícit des dels enspúblics.

ALTRES GENTRIFICACIONSEl típic model de gentrificació és el delsEl típic model de gentrificació és el delscentres de les ciutats però posteriormentapareixen d’altres ja sigui per l’extensió delapareixen d altres, ja sigui per l extensió delfenomen, ja sigui per l’augment de l’interèsacadèmic i la cerca de nous nínxols d’estudiacadèmic i la cerca de nous nínxols d estudique això motiva. Així trobam les següents«modalitats» de gentrificació:«modalitats» de gentrificació:

1) Gentrificació rural (Brown‐Saracino 2009).2) Estudiantificació (Smith 2005).) ( )3) Gentrificació comercial (Zukin 2010).4) Gentrificació turística (Gotham 2005)4) Gentrificació turística (Gotham 2005)5) Gentrificació de terrenys industrials o via

entorns construïts de bell nou (Davidson ientorns construïts de bell nou (Davidson iLees 2005).

6) S ifi ió (B l i R b 2003)6) Supergentrificació (Butler i Robson 2003).

GENTRIFICACIÓ: POSITIVA O NEGATIVA?

Enfront de la visió del desplaçament algunsEnfront de la visió del desplaçament, algunsautors, com ara Freeman (2006), qui foufortament criticat després de formular lafortament criticat després de formular laseva tesi, asseguren que la gentrificació potser bona perquè estimula a la poblacióser bona perquè estimula a la poblaciópobra a quedar‐s’hi. Freeman no n’és l’únic.

POSITIVA NEGATIVAExpulsió via augment de lloguers i de preusCosts psicològics de l’expulsió

Estabilització d’àrees en declivi Ressentiment comunitari i conflicte

Augment del valor dels habitatges Pèrdua d’habitatges assequibles

Augments especulatius dels preusinsostenibles

Í d d’h bit t b it b i S tÍndex d’habitatges buits baix Sense sostreAugment dels ingressos fiscals Captació de despesa pública pel capital

Afavoreix la construcció Expulsió comercialAfavoreix la construcció Expulsió comercialAugment de costos en serveis locals

Reducció de l’escampada urbana Contagi d’expulsió a les àrees properesReducció de l escampada urbana Contagi d expulsió a les àrees properes

Augmenta la mescla social Pèrdua de diversitatRehabilitació d’habitatges Pèrdua de població i llars buidesRehabilitació d habitatges Pèrdua de població i llars buides

Font: Atkinson i Bridge (2005)

A ÜALTRES QÜESTIONSREVENGISME Lligat a polítiquesg p qneoliberals com a estratègia de classe.Disciplinar la classe treballadora no noméspen la flexibilitzaxió laboral (àmbitproductiu) sinó també en l’àmbit de lap )reproducció social (Smith 2002).

RESISTÈNCIA Existeix la resistència a laifi ió? Si é i í i f ?gentrificació? Si és així, quina forma pren?

En cas que sigui quelcom a combatre, comhi d l dè i f hi f t?hi podem els acadèmics fer‐hi front?Aquestes i d’altres preguntes al respecte sónl f N i W l (2006) i Sl tles que es fan Newman i Wyly (2006) i Slater(2006).

CONTEXT I CONTINGÈNCIA És laCONTEXT I CONTINGÈNCIA És lagentrificació igual arreu? Existeixendiferències nacionals? Existeix un debatdiferències nacionals? Existeix un debatentorn d’aquesta qüestió tant pel que fa acomparar els EUA i la EU com pel que fa aco pa a e s EUA i a EU co pe que a aestudiar la gentrificació en ciutatspostsocialistes i del sud global. Un exemplepo o ia i e i e u g o a U e e p eque advoca per la singularitat Europeaenfront dels EUA el trobam a van Weesep ipMusterd (1991).

BIBLIOGRAFIA ESMENTADAATKINSON R and G BRIDGE (eds) 2005ATKINSON R and G BRIDGE (eds) 2005Gentrification in a global context. The new urbancolonialism. London: Routledge

BELL D 1973 The coming of postindustrial society: Aventure in social forecasting. New York: Basic

BOURDIEU P 1996(1984)[1979] Distinction. A socialcritique of the judgement of taste. Londres:Routledge

BROWN‐SARACINO J 2009 A neighborhood that neverchanges. Gentrification, social preservation, and thesearch for authenticity. Xicago: University ofChicagoChicago

BUTLER T and G ROBINSON 2003 London calling.The middle classes and the re‐making of InnerLo do O fo d BeLondon. Oxford: Berg

CLARK P 1979 Neighborhood renewal: Middle–classresettlement and incumbent upgrading in Americanresettlement and incumbent upgrading in Americanneighborhoods. Lexington: DC Heath

DAVIDSON M i L LEES 2005 «New buildDAVIDSON M i L LEES 2005 «New‐build‘gentrification’ and London’s riversiderenaissance», Environment and Planning A 37,renaissance», Environment and Planning A 37,1165‐90

FREEMAN L 2006 There goes the ‘hood. Views ofFREEMAN L 2006 There goes the hood. Views ofgentrification from the ground up. Filadelfia:Temple University

GOTHAM KF 2005 «Tourism gentrification: Thecase of New Orleans’ Vieux Carre (FrenchQua te ) U ba Studie 42 7 1099 121Quarter)», Urban Studies 42.7, 1099‐121

HACKWORTH J i N SMITH 2001 «The changingstate of gentrification Tijdschrift voorstate of gentrification», Tijdschrift voorEconomische en Sociale Geografie 22.4, 464‐77

HAMNETT C 2003 Unequal city: London in the globalHAMNETT C 2003 Unequal city: London in the globalarena. Londres: Routledge

GLASS R 1964 «Introduction Aspects of change»GLASS R 1964 «Introduction. Aspects of change»,CENTRE FOR URBAN STUDIES (ed) London. Aspectsof change. Oxford: Blackwell, xiii‐xliiof change. Oxford: Blackwell, xiii xlii

LEES L ET AL 2008 Gentrification. Nova York:Routledgeg

LEY D 2001 The new middle class and the remaking ofthe central city. Oxford: Oxford University

NEWMAN K i EK WYLY 2006 «The right to stayput, revisited: Gentrification and resistance todisplacement in New York City Urban Studiesdisplacement in New York City», Urban Studies43.1, 23‐57

SLATER T 2006 «The eviction of criticalSLATER T 2006 «The eviction of criticalperspectives from gentrification research»,International Journal of Urban and RegionalInternational Journal of Urban and RegionalResearch 30.4, 737‐57

SMITH DP 2005 «‘Studentification’: TheSMITH DP 2005 Studentification : Thegentrification factory», R ATKINSON i G BRIDGE(eds) Gentrification in a global context. The newurban colonialism. Londres: Routledge

SMITH N 1996 The new urban frontier. Gentrificationf fand the revanchist city. Londres: Routledge—2002 «New globalism, new urbanism:gGentrification as global urban strategy»,Antipode 34.3, 427‐50

VAN WEESEP J i S MUSTERD (eds) 1991 Urbanhousing for the better off: Gentrification in Europe.U h S d lijk N kUtrecht: Stedelijke Netwerken

ZUKIN S 2010 Naked city. The death and life ofth ti b l O f d O f d U i iauthentic urban places. Oxford: Oxford University

BIBLIOGRAFIA D’INTERÈS EN CATALÀ ICASTELLÀCASTELLÀ

DÍAZ PARRA I 2010 Sevilla, cuestión de clase. Unallgeografía social de la ciudad. Sevilla:

AtrapasueñosFRANQUESA J 2010 Sa Calatrava Mon Amour.Etnografia d’un barri atrapat en la geografia delit l P l D t B lcapital. Palma: Documenta Balear

GARCÍA HERRERA LM 2001 «Elitización:t ñ l l té ipropuesta en español para el término

gentrificación», Biblio 3W 6.332

GO Á E MÁ UE M 2011 El S ll dGONZÁLEZ MÁRQUEZ M 2011 «El Serrallo deTarragona: De barrio marinero a enclavetemático para turistas y visitantes» Arxiutemático para turistas y visitantes», Arxiud’Etnografia de Catalunya 11, 115‐30

MARTÍNEZ RIGOL S (ed) 2010 La cuestión delMARTÍNEZ RIGOL S (ed) 2010 La cuestión delcentro. El centro en cuestión. Lleida: Milenio

MUÑOZ CARRERA Ó 2011 Gentrificación yMUÑOZ CARRERA Ó 2011 «Gentrificación yreestructuración del espacio social enMadrid» Observatorio Metropolitano de MadridMadrid», Observatorio Metropolitano de Madrid,observatoriometropolitano.org/wp‐content/uploads‐observatorio/2011/03/GENTRICACI%C3loads observatorio/2011/03/GENTRICACI%C3%93N‐Y‐REESTRUCI%C3%93N‐DEL‐ESPACIO‐SOCIAL‐EN‐MADRID.pdfp

RODRÍGUEZ V ET AL 2001/2002 «Bases para unestudio de la gentrificación en Madrid»,l í d l l S i d d G áfi /Boletín de la Real Sociedad Geográfica 137/138,

273‐309VÁZQUEZ VARELA C 1996 Espacio urbano ysegregación social. Procesos y políticas en el casco

d d U d dhistórico de Madrid. Madrid: UniversidadAutónoma de Madrid (tesi doctoral)

I MOLTS MOLTS MÉS, N’HI HA PROU EN FER UNA CERCA A LA XARXA TOT ESCRIVINT “GENTRIFICACIÓ” o “GENTRIFICACIÓN”GENTRIFICACIÓN

ALGUNS VINCLES D’INTERÈSGRUPS DE RECERCA I DIFUSIÓ DE DIVERSA ÍNDOLE:Left Hand Rotation: http://www.lefthandrotation.com/home/index.htmUSDE | Re e e a ió So te ible de Ce t o U ba o | e t ifi a ióUSDE | Regeneración Sostenible de Centros Urbanos | gentrificación,composición social: http://www.youtube.com/watch?v=VCZHSBc2wB0

HUMOR:How to gentrify your neighbourhood:http://www.youtube.com/watch?v=Nc2Uv0wEUWs

Gentrification cartoons: http://www.google.com/search?q=gentrification+cartoons&hl=ca&tbo=u&tbm=isch&source=univ&sa=X&ei=‐VHnUK_DHpK1hAeZ6IGIBQ&ved=0CC4QsAQ&biw=1366&bih=611

DOCUMENTALS SOBRE GENTRIFICACIÓ I SMILARS A BARCELONA:Bon Pastor [BCN] – Un pie dentro, un pie fuera (2009): http://www.youtube.com/watch?v=TQkl5f7JGHsp y Q J

Oscuros Portales – de Falconetti Peña (2011): http://archive.org/details/oscurosportales

El Forat (El Agujero). Especulación y resistencia vecinal en Barcelona – deEl Forat (El Agujero). Especulación y resistencia vecinal en Barcelona  de Falconetti Peña (2004): http://archive.org/details/Forat