gent del masnou · barrar el pas a diferents vaixells d’ongs disposats a rastrejar el mediterrani...
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 371, febrer del 2019
GENT DEL MASNOU
Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
Per esmorzar entrepà de botifarra d ’ouPer dinar un bon plat de mongetes amb botifarraPer sopar escudella calentona amb botifarra negra
i de ressopó. . . pica un l lardó
Comandes a: www.canrac.comMestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64
Ja pots fer les teves comandes per what's al 676 58 40 39
28 de febrerM ENÚ DE DIJOUS GRAS
AboN C rNesToLTES
3
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls
Portada: Dels nadons masnovins del 2018
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, delcontingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb el suport delʼAjuntament de la Vila.
És molt gruixut que gent disposada a arriscar-ho tot per intentar sal-var vides desinteressadament es vegi obligada a restar de braçosplegats, en atur forçat, per raons, diguem-ne, administratives, que elgovern espanyol, entre d’altres governs europeus, esgrimeix perbarrar el pas a diferents vaixells d’ONGs disposats a rastrejar elMediterrani amb la intenció de rescatar nàufrags a la deriva. Mentre el vaixell Open Arms, de l’ONG Proactiva Open Arms, cone-gut per la seva tasca humanitària de gran calat, amarrat al port deBarcelona, es veu privat del permís oficial de la Capitania Marítimaper salpar en compliment de la seva raó de ser –salvar vides–, lle-gim als diaris que una nova tragèdia torna a omplir de mort les ai-gües que ens són tan properes, les del nostre mar de proximitat: ensparlen de 120 migrants, dones, nens i homes de totes les edats, ala deriva, engolits per l’implacable mar, que no s’avé a raons.Només tres supervivents, segons les notícies publicades el 20 degener passat. Gent vinguda de diferents indrets africans a la recer-ca d’un món millor i d’oportunitats que els nega la seva pròpia terra.Malaguanyades vides, que s’haurien pogut salvar si la solidaritatben entesa passés pel damunt d’entrebancs burocràtics i per lamanca de decisions dels governs situats a la zona de confort euro-pea. Com diu la cançó: “…fins quan seguirà l’home girant el cap?...”
A LES PORTES DEL JUDICI Tal vegada quan tingueu aquest Butlletí a les mans ja haurà comen-çat o estarà a punt d’iniciar-se el judici al procés, l’ignominiós judicicontra els presos polítics encausats, representants dels més de dosmilions de catalans que l’1-O vam anar a votar pacíficament i encontra de totes les adversitats. Poques esperances tenim queaquest judici s’ajusti a la veracitat dels fets i s’atengui als principis ivalors que han de regir en una societat justa, imparcial, equilibrada,oberta i democràtica com hauria de ser. Els ulls del món sencer res-taran amatents al desenvolupament d’aquest insòlit judici, que potacabar de posar en entredit la independència i la equanimitat delpoder judicial espanyol. Segons paraules del mateix Jordi Cuixart des de la presó deLledoners: “Els presos polítics no som la representació de cap der-rota, sinó el pas útil cap a la victòria.” Esperem que es compleixi aquesta premonició.
El President
Editorial L’OPEN ARMS EN ATUR FORÇAT
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5BA DE BABAUS Joan Camps ................................................................... 6CONSPIRACIÓ Joan Maresma Duran........................................................ 7IN MEMÒRIAM Joan Maresma i Pujadas Esteve Pujol ........................... 9LA PUNTA DE LA LLENGUA (104) Esteve Pujol ...................................... 9ADEU-SIAU, SENYOR FOLK Pere Martí Bertran ...................................... 10VIVÈNCIES Pep Parés ............................................................................... 11RECORDANT A SARA MASÓ Rosa Almuzara ......................................... 12HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray......................................................... 18SOM Oriol Lugo .......................................................................................... 20LA CORAL CANTA PER NADAL Esteve Pujol ......................................... 21NʼHI HA QUE NEIXEN ESTRELLATS Josep Condeminas ....................... 22CRÒNIQUES ............................................................................................... 23PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................ 24DITES I PERSONATGES POPULARS (50) Albert Vidal ........................... 2450 FETS HISTÒRICS DE CATALUNYA Jaume Clotet i Lluís Valls ........... 26GENT DEL MASNOU INFORMA................................................................ 29CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray................................................... 30LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 30DEL MASNOU AL MÓN Anna i Victor ....................................................... 31
T’AGRADARIACANTAR EN UNA
CORAL?Vols venir a cantar a la
Coral Xabec? Hi tens lloccom a tenor, baix, sopranoo contralt. Vine a Gent del
Masnou a provar la veuqualsevol dimarts a 2/4 de
10 del vespre.Qui canta, els seus
mals espanta!
GENT DEL MASNOU
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU
Dr. Agell, 9 93 126 82 20
Dijous Gras
St. Josep
FA
RM
AC
ÈU
TIC
S D
EL
MA
SN
OU 24 hores al seu servei
- Febrer 2019 -
- Març 2019 -AymarOcataOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamarDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRiera
divendresdisabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
123456789
10111213141516171819202122232425262728
RieraFàbregasFàbregasAymarOcataRieraFàbregasDominguezViamarViamarOcataRieraFàbregasAymarViamarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguez
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
123456789
101112131415161718181920
5
ja en sabeu les adreces detota mena, les terrestres i lesinformàtiques.Segon: preveure’n un pos-sible emplaçament: davantper davant de l’EscolaOcata, “el Cumú”, edificiben bonic i significatiu per ala Vila, hi ha un carrer curten forma d’escalinata am-pla, el carrer Maria Ferrer iMosset, nom de mestra pre-cisament; us imagineu unmonument senzill, sobri, ambel teló de fons de l’edifici edu-catiu i la peanya dels graonssolemnes i ajardinats?Per llançar idees, que noquedi.
Esteve Pujol i Pons
MONUMENT AL MESTRESenyor President,Al butlletí del gener llança-va la idea que el Masnouerigís un monument almestre –qui diu mestre, diumestra– i veig que algú seme n’ha fet ressò.Ara hi vull afegir dos sugge-riments per tal de fer-laoperativa:Primer, que moltes perso-nes i entitats –penso sobre-tot en escoles, instituts, enti-tats educatives i culturals,regidories vilatanes delram…– se sumin a la pro-posta i potser l’encapçalin itot; Gent del Masnou podriacanalitzar-ne les peticions;
Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.
Casal de larepública
Els dimecres 13 i 27 l’edifici de can Malet es
convertirà en el Casal dela República. Si vols estarinformat sobre els judicis
hi haurà, els dos dies,gent amb informació de
primera ma.Tertúlia, xerrada, informació13 i 27 de febrer a les 19,15
Et convidem a fer-te soci de Gent del Masnou
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou
Jornada de Portes Obertes dissabte 16 defebrer del 2019 d’11 a 1 del migdia
50 anys acompanyant l’aprenentatgeFra Juníper Serra, 46 el Masnou · 93 555 49 50 · www.escolaberganti.org
Si algú estava esperançat a poderposar algun tros a l’olla del vermut quePedro Sánchez va muntar a la Llotjade Barcelona, benaventurada sigui lafalta de malícia en aquest món demalfiats independentistes que notrobem res bé i a qui només ens moula indocilitat. Benvinguts siguin els ba-baus mansos i pobres d’esperit, des-consolats amb fam i set de justíciaque, no tenint quasi res, ho donarientot, pacifistes que busquen la pauperseguits per causa de la justícia, in-juriats i assenyalats per relats calum-niosos i difamatoris. Alegreu-vos deser els més desemparats perquè lamillor recompensa per la vostra pa-ciència i humilitat us serà eternamentassegurada en el cel.Començo amb aquesta pregària gar-ratibat per la intromissió obsessiva dela política en el món de la faràndula,acontentant-nos amb acudits tan po-ca-soltes que fan plorar més que riure.Genial idea la del govern Sánchez:quan a l’Aeroport de Barcelona-El Pratnomés li cal alliberar-lo del llast dedependre de Madrid, ens han muntantun estèril consell de ministres limitant-se a canviar-li el nom. Valgui recordarel missatge del President Puigdemontdes de l’exili: Queda clar quin con-cepte tenen de Catalunya. Que elnom de la infraestructura més im-portant i estratègica no el puguemdecidir, ni tan sols fer propostes, niser consultats... és que efectiva-ment ens consideren una posses-sió. Més que una possessió, unacolònia, rectificaria jo! Els guionistes d’aquest teatre deviend’imaginar maquiavèl·licament: Menu-do cachondeo vamos a armar: pri-mero les imponemos como cortinade humo y solución a su denostadoAeropuerto de Barcelona-El Pratcambiándole el nombre por el deAeropuerto Josep Tarradellas; lue-go, coincidiendo que Oriol Junque-ras lleva un año largo en prisión, lesrecordamos lo que vale un peinesiguiendo los pasos de Lluís
6
Companys, su antecesor en ERC, dequien hemos celebrado el 78 aniver-sario de su injusta detención por laGestapo en Francia, juzgado y fusila-do injustamente bajo el régimenfranquista, ahora gobernando elPSOE y solo habiendo transcurrido41años de nuestro glorioso régimendel 78, les consolamos con la gracio-sa y simbólica gracia de reparar eldaño causado, restituyendo la digni-dad de su extinto Presidente. Enresum, la Consellera de Presidènciade la Generalitat, Elsa Artadi, ha estatmolt encertada a precisar que el con-sell de ministres a Barcelona no haassumit l’aprovació de grans mesuresper a Catalunya i ha declarat textual-ment que per fer acords menorspotser no els calia venir.El gener del 2019 ens ha vingut farcitd’ensurts policials tan exhaustivamentopinats que no cal reiterar i tampoc nopuc afegir gran cosa sobre els acordsentre el PP i VOX amb la connivènciade Ciutadans formant govern aAndalusia. Una cosa, però, voldriaassenyalar, ja que intueixo que elmaridatge entre PP i VOX comportaun conflicte d’interessos inevitable, jaque el vot útil del ventall de tot el con-servadorisme franquista aparentmentmoderat fins ara s’aixoplugava noméssota el paraigua del PP incloent-hitambé l’extrema dreta, però des d’aratot el vot inherent al franquisme enestat pur tindrà l’opció de votar VOX,un partit de la dreta més dreta que, demés a més, no és presumiblementcorrupte. En política, igual que en el
mar, el peix gros es menja el petit, iVOX ha entrat en el ventall parlamen-tari amb fam depredadora. No sé quinpaper jugarà Ciutadans en la lliga del’Espanya indivisible de la dreta quanla centralitat temperada no interessaquasi a ningú, ja que, igual que al fut-bol, el a por ellos ha entrat rabiosa-ment per la porta gran del parlamen-tarisme amb el consentiment tàcit deles altes esferes del poder fàctic extra-judicial.Per acabar un apunt envers laConvención Nacional del PP Españaen Libertad, que s’ha acabat just quantanco aquest escrit, on els discursoshan fet visibles les rabietes contin-gudes dels perdedors presents itambé l’eufòria histèrica dels escollits,que no les tenen totes, perquè, compassa a tots els partits polítics, laglòria depèn d’endevinar i no ferenfadar qui serà el proper i veritablelíder a l’ombra que agafarà la paellapel mànec i acabarà remenant irepartint les cireres. Aznar no ha per-donat Rajoy en no acceptar ser untitella de la FAES, però sembla confiarplenament que Casado sí que hoserà. No és una coincidència queCasado hagi convidat Rajoy de talo-ner divendres per donar victoriosaentrada al seu mentor Aznar dissabteque, com Déu a Moisès, els ha llegitels seus 10 manaments, o sigui queCasado ha pogut tancar la convencióenterrant políticament Rajoy y adme-tent que haurà de governar el PP sotala llarga ombra d’Aznar. que ha tornatper quedar-se.
VA DE BABAUSJoan Camps i Ortiz
7
Tomàs Moro va escriure el seu llibre“Utopia” el 1516, quan començaven aarribar a Europa les primeres notíciessobre el Brasil acabat de descobrir –oacabat de ser envaït segons alguns–pels portuguesos. Potser el santcatòlic es va inspirar en el nou mónper escriure el seu llibre més famós;però ningú no va somiar que un exem-ple de país perfecte com podia haverestat Brasil es transformaria un dia enun exemple de distopia –el contrari dela utopia– del món. Possiblement,des del Río Grande cap al sud tot hasortit malament…Diuen que si existeix un país ques’apropa a l’ideal descrit per Moroseria aquest: Nova Zelanda. Llocsobre el qual expliquen meravelles ique, malauradament, no conec.D’aquest país dels antípodes diuenque la natura és exuberant, el pobleés civilitzat, el clima és amè, no hi hagairebé criminalitat, tot funciona,tothom guanya diners per anar fent omés i la selecció de futbol no fa màgiaperò no ho fa malament.Diferent del germà gran d’Oceania,Austràlia, que també va ser colonitza-da pels anglesos, Nova Zelanda con-viu sense grans conflictes amb elsnadius maoris, fet que no passa ambels australians i els seus aborígens...En el seu llibre, Moro va escriure elsegüent: “Quan considero qualsevolsistema social que preval en el mónmodern, no aconsegueixo veure´l com
una altra cosa que no sigui una cons-piració dels rics”. Potser Moro va serendeví sense ser-ne conscient...He llegit a la premsa –aneu a saber siés veritat; diuen que som a la societatde la informació però em fa l’efecteque tothom és a la lluna; jo el primer–que milionaris d’arreu del món estancomprant terres i invertint a NovaZelanda –aquest país només té cincmilions d’ànimes– amb el mateixesperit que en els Estats Units. Tambéhe llegit que en alguns païsosd’Europa blancs espantats s’armen is’organitzen –fugida cap aWellington– per afrontar una guerraracial que, creuen, fatalment arribarà,o per escapar de les catàstrofes natu-rals i socials, com una mena d’Arca deNoè de primera classe... Una vegadavaig tenir la sort de viatjar-hi en un volMadrid–Rio... Mai més no vull viatjaren “xusma-class”...Tal vegada aquesta conspiració delsrics no espatlli Nova Zelanda: he llegittambé que la nova primera ministra
del país és una dona de 37 anys quees diu Jacinda Ardern i que alleta elseu fill i governa al mateix temps –nosé si això és un bon exemple, ja que sino em falla la memòria quasi no vatenir baixa per maternitat; heus acíl’alliberació femenina: doble feina–…No fa gaire, aquesta política va estarsopant amb la reina Isabel II portantun vestit típic maori que va ser un èxitmolt gran i que la premsa va lloar. Laseva política és progressista i té ungran suport en el Parlament. Què méses pot demanar? Llàstima que siguitan difícil d’arribar-hi… En el planetahi sobra gent…-
ConspiracióJoan Maresma Duran
Ho organitza: Colla de Diables del Masnou i Ajuntament del Masnou.
Hi col·laboren: Can Rac, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serveis Integrals Xavi Fuster,
Obres i reformes Pere Alabau, Fruites Flotes
Rua Diabòlica`19Tothom hi és convidat!
Hi actuaran: Els Tabalers de la Colla de Diables, Bruixes delMasnou. Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a cruspir la manduca.
Porteu-vos, si voleu, el vostre tassó o got.
Dissabte 2 de març a les 7 de la tarda Sortida de l’Altell de les Bruixes
28 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons
De
les
past
isse
ries
del
Masn
ou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre Artes�Xocolater d�Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artes�Pastisser d�Espanya 03)
Mestre Pastisser
Venda
Online
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel
28 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons
9
Vull remarcar masnoví i bo de debò.Parlo de Joan Maresma i Pujadas,que ens va deixar el dia 10 del mespassat. Li faltaven nou dies per com-plir 95 anys. Masnoví de soca-rel,aimador de la Vila i totes les manifes-tacions culturals i tradicionals mas-nouenques, tenor d’una veu esplèndi-da; tant l’havíem vist fent “ElsPastorets” com cantant a la CoralXabec i a les múltiples activitats delCasinet dels seus amors, net delpoeta masnoví per excel·lència, JosepPujadas i Truch, botiguer entranyable,senzill, servicial, de bon humor –enca-ra que fos de cal Gèniu!–, d’idees cla-res, encara que no fossin del gust detothom. Ens havia fet palès el seutarannà erudit, costumista i vilatà ennombrosos articles farcits d’anècdotespublicats en aquest mateix butlletí;esperem que en el seu Anecdotariencara n’hi podrem llegir unes quan-tes més. El valorarem i recordaremcom una part del patrimoni històric del
Masnou.La seva humanitat, en el sentit mésgenuí, el trobem reflectit en el recor-datori repartit a les seves exèquies deldia 11 a l’església parroquial de SantPere. Redactat per ell mateix, hi diu“En Joan Maresma i Pujadas, fill delMasnou, ha mort cristianament alsnauranta-quatre anys, contra la sevavoluntat.” Qui diu nauranta només potser un enamorat dels trets més carac-terístics del parlar masnoví; qui diuque ha mort “contra la seva voluntat”només pot ser una persona plenad’humor sa i perenne. I, si encaravoleu copsar-ne la conjuminació per-fecta de masnouisme i nissaga, alfinal de la poesia del recordatori,
poema dolcíssim dedicat a la Mare deDéu, fruit del talent poètic de JosepPujadas Truch, hi podeu llegir, sota elnom de l’autor: el meu avi.La seva fe sincera queda ben palesaquan, malgrat la humana reticència adeixar aquesta vida, hi diu “Faci’s,Senyor, la vostra voluntat. Lloat siaDéu. Amén”.Mercè, la “noia de Teià”; Mercè,Montserrat i Joan (Joan, continuail·lustrant-nos amb els teus articlescosmopolites); nets; família sencera:heu perdut algú bo de debò, però eltindreu per sempre on s’immortalitzenels qui ens han passat al davantcurulls de bons exemples: en lamemòria plaent i en l’afecte intens.
mIn memòriamEsteve Pujol i Pons
Joan Maresma i PujadasERA UN MASNOVÍ BO DE DEBÒ
La punta de la llengua (104) Esteve Pujol i Pons
Continuem a la recerca i captura de mots espuris que en-vaeixen la nostra llengua. Als parvularis i a les escoles ésben freqüent de sentir dir que aquest nen m’ha emputxat;no m’emputxis!; no us emputxeu, si us plau, i d’altresformes verbals d’un misteriós i inexistent verb emputxar.Quan algú ens dona una empenta, ens empeny.Caldria dir, doncs, aquest nen m’ha empès, m’hadonat una empenta; no m’empenyis!; no usempenyeu, si us plau.Els educadors professionals tenen moltíssim a veureamb la degeneració o el sosteniment –no cal pas dir enl’enriquiment– de la llengua dels alumnes. Alerta,mestres i professors!
I un altre mot per a aquest mes: ingeni vol dir finca queconté una plantació de canya de sucre i una indústriaper a l’obtenció del sucre. Segurament els qui fan serviraquesta paraula volen dir enginy, esperit d’invenció;habilitat, aptesa per a trobar els mitjans d’aconseguir od’executar alguna cosa. En Joan té molt d’enginy, ésmolt enginyós i molt traçut, se les empesca totes!Per això n’hi ha que fan la carrera d’enginyers a lafacultat d’enginyeria, i no pas d’ingeniers a la facultatd’ingenieria. Quina llàstima quan sentim o veiem escritque molts enginyers no saben dir correctament la sevaprofessió: diuen que són ingeniers… i no els veig lescanyes de sucre per enlloc!
Aquest començament d’any ens ha arri-bat la trista notícia de la mort de RamonFolch i Camarasa (Barcelona, 1926-Mollet del Vallès, 2019). Ens ha deixatfísicament, a 92 anys, però ens deixa unllegat literari, ètic i patriòtic que esticsegur que perdurarà anys, si més nomentre la nostra llengua i la nostra cul-tura siguin vives i mantinguin els refe-rents. Va néixer en una família catalanis-ta, la formada per Josep Maria Folch iTorres i Maria Camarasa i Serra. En vaser el novè fill i es va educar, doncs, enun ambient literari i patriòtic que va mar-car la seva vida. Tot i que va estudiardret, des de ben jove va entrar en elmón editorial amb feines diverses, tot ique aviat hi va destacar com a traductor,adaptador i com a autor. Com a traduc-tor ens ha permès de llegir en la nostrallengua més de dues-centes obresescrites originàriament en anglès, fran-cès italià o castellà; obres d’autors tandiversos com Graham Green, ErnestHemingway, George Orwell, PatriciaHighsmith, Aldous Huxley, Colette,André Maurois, Françoise Sagan, Jean-Paul Sartre, Francesc Candel, CamiloJosé Cela, etc. etc.. En aquest camps’ha guanyat el respecte i l’admiraciótant dels professionals del sector, quesovint l’han vist i l’han presentat com unmodel, com del món acadèmic i delslectors en general. Entre els diversosreconeixements per la seva tasca detraductor hem de destacar la investiduracom a doctor honoris causa per la UAB,a proposta de la Facultat de Traducció id’Interpretació, l’any 2006. També val lapena de recordar que va ser traductoroficial de l’Organització Mundial de laSalut, amb seu a Ginebra, entre 1973 i1986, any en què es va jubilar. Com aescriptor destaca sobretot per la sevanarrativa, tot i que també ens ha deixatuna vintena de peces teatrals, algunesguardonades amb premis tan impor-tants com el Ciutat de Barcelona(Aquesta petita cosa, 1954), el JoanSantamaria (La pista, 1967)... De laseva narrativa, el professor i crític JoanTriadú, en va dir, que era “una de lesmés poderoses de la postguerra (“Di-
versitat de Folch i Camarasa”, Avui, 24-8-1980, p. 21) i la va analitzar en nom-brosos articles. La formen uns vint-i-cinctítols d’allò més diversos, entre els qualsdestaquen les novel·les, que, val a dir-ho, van aconseguir la majoria de premisliteraris catalans: el Joanot Martorell perLa Maroma (1956), el Sant Jordi per LaVisita (1964), el Ramon Llull per Sala demiralls (1982), el Sant Joan per Testa devell en bronze (1997)... També desta-quen algunes obres de fons autobiogrà-fic com el Manual del perfecte escriptormediocre (1991) o el Manual de la per-fecta parella mediocre (2005). I encara,en la prosa de no ficció, hem de referir-nos a un títol tan popular com la biogra-fia del seu pare, titulada Bon dia, pare(1968), reeditada i revisada en diversesocasions. Tota aquesta extensa i valuo-sa producció li ha valgut reconeixe-ments públics tan significatius com laCreu de Sant Jordi (1986) o el Premid’actuació cívica de la Fundació LluísCarulla (2015) per la seva trajectòriavital i literària. No voldria acabar aquestbreu recordatori de la vida i l’obra deRamon Folch i Camarasa sense referir-me a dos aspectes que han passat forçadesapercebuts en les seves biografies ifins i tot en les necrològiques d’aquestsdies: la seva feina al capdavant de laFundació Folch i Torres, amb seu aPalau-solità i Plegamans (Vallès Oc-cidental), i la seva aportació a la LIJ(Literatura Infantil i Juvenil) catalana,que sempre va estimar i valorar, segura-ment seguint la petja del seu pare. Pelque fa a la Fundació Foch i Torres val adir que ha fet i fa una feina ingent derecopilació, estudi i difusió de l’obra delscinc germans Folch i Torres, autors des-tacats en àmbits molt diversos i nonomés en la literatura, com massasovint es pensa. I pel que fa a l’aporta-ció de Folch i Camarasa a la LIJ catala-na, crec que tenim un deute pendentd’estudiar-la a fons, ja que massa sovintha estat ignorada. Només n’apuntarétres o quatre exemples, el darrer benpersonal. Com a traductor va acostar ainfants i joves autors tan populars i d’è-xit com Enid Blyton, Rudyard Kipling,
William Saroyan, L.F. Baum (El màgicd’Oz, 1983) o Pamela Travers (MaryPoppins, 1967). Com a adaptadorpodem dir que és el segon pare d’enMassagran, ja que va fer els guions pera còmic (1981-2000) de la tan conegu-da novel·la del seu pare, Les extraordi-nàries aventures d’en Massagran;còmic que va ser la base d’una popularsèrie televisiva. En la seva obra teatralno va fer pas escarafalls a l’hora d’es-criure per a infants, sigui amb obres prò-pies com Un vailet entre dos reis (1954)o Mans enlaire! (1991), sigui amb adap-tacions de peces del seu pare com El reique no reia (1993). I pel que fa a la sevanarrativa breu, sens dubte hi ha contesque haurien de formar part d’antologiesadreçades a infant i joves i de llibres detext, com en formen alguns dels del seupare. Personalment, al llarg de la mevavida professional, com a professor dellengua i literatura, sempre he tingut encompte textos seus, però n’hi ha hagutun que m’he estimat especialment i quegairebé puc dir que he treballat cadaany, a més d’incloure’l en algun dels lli-bres de text en què he col·laborat; estracta del conte Fer-se gran de debò,una petita joia en què s’aprofita tot, lallengua, l’estructura, els personatges,els valors..., i que obria aquella magnífi-ca antologia que va dirigir Emili Teixidorper a l’editorial Laia, titulada Quinze sónquinze (1974). Espero i desitjo que tin-guem Ramon Folch i Camarasa permolts anys i que les noves generacionsel coneguin i el valorin com es mereix.
Article publicat a: -El 3 de Vuit, (11-1-19), p. 25.
10
Adeu-siau, senyor FolchPere Martí i Bertran
11
Al 1975 la meva dona i jo havíem aca-bat la carrera i volíem continuar elsestudis a París, il·lusionats per viure-hi icompartir experiències noves. Entrant aFrança, a la duana, hi havia la gent dela Comunitat Econòmica Europea i elsaltres, o sigui, nosaltres. Uns passavenforça de pressa i nosaltres havíem d’ex-plicar què anàvem a fer i quant detemps hi seríem, a banda de tenir elpassaport al dia, és clar.De seguida ens vam moure pel submondels emigrants espanyols i catalans deParís i per la Casa d’Espanya, quemenava el Partit Comunista d’Espanyaamb bastant d’èxit. L’Assemblea deCatalunya també convivia a la ciutatamb personatges com Josep MariaFlotats, el metge i socialista Quico Vila-Abadal i els gironins germans De Puig,historiadors. Les visites al Casal deCatalunya, ple d’emigrants jubilats, ettraslladaven 40 anys enrere, que és ons’havien plantat emocionalment des-prés de tant temps d’exili. Moltes vega-des alguns parisencs et feien sentirestranger i et desconsideraven a l’ado-nar-se que eres de fora. També recordola por als gendarmes quan encara no
teníem els papers en regla.Malgrat tot, veníem d’un país on podiestenir feina i on s’obrien expectativesdemocràtiques totalment desconegu-des per la gent de la nostra generació.La mort de Franco la visquérem a París,amb manifestacions al carrer i cantantLa Marsellesa, Els Segadors i La Inte-nacional sense tenir por dels “grisos” i laseva violència.Ara, quan veig els emigrants que venende tan lluny a casa nostra, totes lescomparacions amb la nostra vida aParís em semblen fora de lloc perquè,malgrat tot, érem uns privilegiats. Peròaquesta experiència parisenca i un altreany viscut a Brussel·les van fer que lameva dona i jo ens mirem els emi-grants d’una altra forma. Penso en el submon en el qual es bellu-guen aquí, tal com nosaltres fèiem aParís. Sempre cercant l’escalf de gentdels teus orígens i creences. Amicsamb qui compartir nostàlgies i records.S’ajunten amb parents i companys queviuen amb la mateixa obsessió d’enviardiners a casa per oferir una vida mésdigna a les seves famílies. I la desespe-ració de veure que passen els anyssense aconseguir-ho gaire.Cerquen aquell bar de Premià o Mas-nou on fer la xerrada. O aquella zonatranquil·la, que es fa habitual, on no calprendre un cafè ni gastar ni un duro.
Busquen, també, aixopluc dins d’unspisos curulls d’emigrants per gestionarmillor la misèria que els inunda.Un noi subsaharià que fa quatre anysque no veu la dona ni els fills i els enyo-ra moltíssim. L’altre que perd els paressense poder anar a l’enterrament nipagar una festa de comiat com cal.Angoixes que se sobreposen a l’estrèsper trobar feina mal pagada i en negre,òbviament!Alguns, després de moltes peripècies,troben algú d’aquí i formen una família.En conec un cas proper. Però, malgratque viuen aquí i saben que difícilmentpodran tornar a establir-se al seu país,malgrat tot això, s’hi fan una casetasenzilla perquè és la terra dels seuspares, casa seva, l’espai sentimentalmés fort de tot el planeta! Saben quefora d’allà, sempre seran “estrangers”.Viure com a estranger és dur. I en elseu cas, molt dur, venint d’on venen.Arribar fins aquí sovint costa anys, laruïna econòmica, patiments, tortures deles màfies; morts, ofegaments al migdel mar i violacions que comporten cria-tures que estimen, malgrat no haver-lesdesitjades.Si aconseguim canviar la paraula“estrangers” per la paraula “persones”haurem avançat força.
P.D.: Sento orgull pels badalonins d’OPENARMS!
VivènciesPep Parés
Ser foraster a Paríso a Algesires
SALAAUTOMOCIÓ
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL
• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
Emigrants als anys 60-1
Emigrants dels anys 10-2
Sara-Agustina Maristany i Gibernau(el Masnou 1906-Barcelona 2012) eral´única filla que va sobreviure deSalvador Maristany i Sensat (el Mas-nou 1853-1915), conegut com a capi-tà de la marina mercant, però la sevaexcepcional trajectòria professional esva desenvolupar, quan va deixar deser-ho, a partir dels trenta-un anys:inspector general de la CompañíaTrasatlántica, participació a la Guerrade Cuba (vapor Montserrat), estadesa Panamà i Nova York, gestor admi-nistratiu de la Companyia de Tabacsde Filipines a Manila, vocal de la Juntade la Marina Mercant a Madrid, candi-dat a diputat al Congrés de Diputatspel districte de Mataró, estudis demercat per la Compañía Trasatlántica(Xangai, Hong-Kong i noves línies perquan s’obrís el Canal de Panamà) (1).Amb la Sara Masó, filla de la Sara-Agustina, em vaig començar a relacio-nar a partir de les activitats entorn deLa Roca de Xeix, que es varen anarintensificant amb la posada en marxade l’Arxiu Comarcal del Maresme el1996, perquè la primera difusió en quèvaig haver de treballar fou en el cente-nari de la Guerra de Cuba (2). En laprofessió de periodista (3) la Sarahavia estat recolzada per la seva ger-mana Maria Àngels (Barcelona 1928-Alella 2005), una de les poques direc-tores de diari que hi ha hagut aCatalunya i sempre capdavantera enla seva professió (4). Les possibilitatsque oferia una hemeroteca històricacom la que es conserva a l’arxiu deMataró, van fer que es posés a treba-llar en el seu primer llibre de periodis-me històric “La imprudència delTitanic” (5), on ens explica, en la intro-ducció, que ”l’origen d’aquest llibre estroba essencialment en els documentsque sobre el Titanic va guardar el meuavi, Salvador Maristany i Sensat”. Peraixò en la dedicatòria diu: “a l’avi quefou capità, i a la mare que va guardartots els seus documents”. En el seusegon llibre de periodisme històric “Els
mars del meu avi” (6), de nou ens diu:“Per dur a terme aquesta mena debiografia convertida en llibre, hedesempolsat molts documents envells baguls”. (7)Especialment pel que fa a les cartes ipostals familiars, recordo moltes tar-des d’estiu de llegir-les plegades ambla Sara en veu alta, mentre la sevamare les anava contextualitzant, ambllargues dissertacions sobre fets fami-liars o històrics, a través de la sevamemòria prodigiosa que va tenir finsal darrer estiu. Pensem que va morirals cent sis anys d’edat, i s’havia que-dat orfe de mare als dos anys i als noude pare, de manera que, tots els docu-ments del seu pare, no sols els haviaguardats amb cura, sinó que erenvenerats pels estrets lligams senti-mentals amb els seus pares que fluïenentre aquells milers de ratlles escrites. Però la Sara d’aquest fons de l’avi, for-mat per l’extens epistolari familiar, elquadern de bitàcola de quan navegavaamb la bricbarca “Pablo Sensat”, lescòpies dels informes tècnics com a ins-pector de la Compañía Trasatlántica, ladocumentació de la seva participacióen la Guerra de Cuba i en l’etapa dedi-cat a la política, de la recopilació depremsa que havia realitzat i de la sevabiblioteca de temes nàutics, per sort jael va emprar per començat a donar aconèixer la figura de Salvador Maris-
tany i Sensat. Els últims anys estavadedicada a editar els seus informes delCanal de Panamà de l’any 1886; la dar-rera vegada que en vàrem poder parlarfou el 16 de desembre del 2017, en quèvam pensar que, per tal de fer-ne via,un dia a la setmana aniria a ajudar-la.M’agrada que aquest sigui el darrerrecord: compartint projectes com hohavíem fet durant més de vint-i-cincanys (8).Esperem que els papers i la bibliotecad’aquest excepcional capità masnoví espuguin conservar en un arxiu públic pertal d’aprofundir en la seva biografia i ferestudis sobre el pas de la vela al vapor,aspecte de la marina mercant catalanaen què no abunden fonts primàries. Itambé pel que ens diu el gran periodis-ta Josep Pernau (Lleida 1930-Barce-lona 2011) en el pròleg de “La impru-dència del Titanic” (9):“Els pares, els avis, ens deixen quel-com més que uns béns materials, quetenen ben poca importància, perquèmolts cops, en pocs anys, no enqueda res. Hi ha un patrimoni mésvaluós, que no es mesura en diners,del qual podríem dir que n’ha sortitaquest llibre. Sara Masó i Maristanyva heretar del seu avi, SalvadorMaristany i Sensat, capità de la mari-na mercant catalana, navegant en
12
ELS ARXIUS DEL MEU AVI: RECORD A SARA MASÓ(Barcelona 1926-2018)Rosa Almuzara
grans velers i després inspector gene-ral de la històrica Compañía Trasatlán-tica, ja en aquest segle, l’afició a lescoses de la mar i una important biblio-teca de temes nàutics. Entre els seuspapers…”
Notes:(1) Sara Masó Els mars del meu avi,Barcelona: Editorial Noray, 2009, 284 pp.(2) La Sara-Agustina, tot acariciant lesdues condecoracions que va rebre elseu pare per la seva actuació durantla Guerra de Cuba (op. Cit. P. 15), ensexplicava que el seu pare deia quehavia estat una guerra contra els ian-quis, i no contra els americans. Peraixò la Sara (op. Cit. P. 14) diu referint-se al seu avi “anà a la Guerra deCuba, després d’esquivar el bloqueigde l’esquadra ianqui que havia asset-jat l’illa”. (3) Vegeu “In memoriam” de Joan Mu-
ray a “Gent del Masnou”, núm. 370,gener 2019, p. 5.(4) Vegeu la web “Periodistes entemps difícils: dones periodistes que
13
han fet història”.(5) Sara Masó i Maristany: La impru-dència del Titanic”, Barcelona:Edicions La Campana, 1998, 190 pp.+ índex. A partir d’exemplars de prem-sa que va aplegar el seu avi, bàsica-ment del The West Coast Leader,publicat a Lima dirigit al públic deparla anglesa (p. 13).(6) Vegeu nota 1.(7) Vegeu nota 1, p. 17.(8) A Salvador Maristany se li agreu-gen els problemes de salut el 1914, elmateix any que s’inaugurà el Canal dePanamà, de manera que ja no vapoder dur a terme el projecte planifi-cat el 1912 d’obrir una línia des deBarcelona i Cadis a San Francisco(Califòrnia) passant pel Canal.(9) Vegeu nota 5, p. 9.
El Masnou, 14 de gener de 2019
Moltes felicitats per aquest reconeixement com també feli-citar els establiment, Matalasseria Grau i Mumokidsmoda infantil que foren guanyadors amb el segon i ter-cer premi respectivament.Sempre dic que les festes esperades s’han de viure abansdel dia assenyalat perqùe penso que en realitat el que etfa viure la festa és la il·lusió i les ganes d’estar bé amb lagent que estimes abans que arribi la diada.Encara que un aparador bonic sempre agrada a la clien-tela, quan un comerç agafa el compromís d’embolicar-seen un concurs: –amb la feina que se’m presenta i encarahe de pensar com farem l’aparador!– sempre és un com-promís. Diuen que no hi ha home sense home, però en elcas de Can Rac es podria dir que no hi ha dona sense donaperquè en aquest reconeixement hi tenen molt a veure laLluïsa, la Mar i la Pili. La Lluïsa Valls, mestressa de l’establiment. L’engres-cadora, el motor, la incansable, la que amb una rialla sin-cera i amable t’embolica i s’embolica en mil projectes.Sempre disposada al que faci falta. La Mar Torrano, l’àni-ma artista. Subtil, delicada, detallista, tan bé pinta un muralcom et dissenya una peça de roba i, en aquest cas, deco-radora de l’aparador. I la Pili de Sansi, la que menysconec, però d’un talent finíssim i fantàstic, que ha aportat atota la composició una peça icònica del Pallars, del seu inostre estimat Pirineu. El retaule d’estil romànic que podeuveure a la fotografia on es representa un establiment decarnisseria i que dona a tot el treball la pinzellada de latradició, el bon gust i la feina ben feta.I res més; només quatre ratlles sobre aquest aparador fet
per senyores, encara que jo diria que en els altres dospremis també hi han estat imvolucrades les fèmines.Serveixi, doncs, aquest escrit per adherir-me molt sicera-ment a la reivindicació feminista i el lloc robat que li pertoca.
Can Rac 1r. Premi d’aparadors de Nadal
Fotografia de Ramon Boadella
FARMÀCIA
AYMARALMERIA, 14 (Maricel)
93 555 03 81
FARMÀCIA
VIAMARPRAT DE LA RIBA, 23
93 555 04 03
FARMÀCIA
DOMÍNGUEZENAMORATS, 1 (Estació del Masnou)
93 555 59 36
FARMÀCIA
FÀBREGASNAVARRA, 68 93 555 19 79
FARMÀCIA
RIERAJ. LLIMONA, 22 (Club Nàutic)
93 555 08 55
FARMÀCIA
OCATAJF KENNEDY, 593 555 33 08
Al servei dels vostres
nadons les 24 h del dia
El diumenge dia 13 de gener del 2019 es va fer la 26a Trobada de nadons del Masnou. Com podreu veure a la foto-grafia, seʼn van concentrar una bona colla, 64, dels 122 nascuts lʼany passat. La trobada, com cada any, fou tot un èxit.Als petits, seʼls veia contents de poder intercanviar somriures, mirades, xerroteigs i plors amb els seus coetanis. La foto-grafia i per gentilesa de lʼAjuntament del Masnopu, sʼenviarà a tots els nadons participants a la trobada per correuelectrònic amb qualitat de reproducció. Per a qualsevol dubte: [email protected] o al 660 09 23 81. Moltes felicitatsals pares i molta salut. Us presentem els protagonistes; i, a les pàgines següents, la fotografia:
TROBADA DE NA
FARMACÈUTICS DEL MASNOU
Bruno Moliner Pardin 5-1-18Ona Circujano Ortigosa 7-1-18Aitana Martin Torrente 9-1-18Cristina Fluriach Borell 16-1-18Ainet Igual Galofré 17-1-18Carlo Gianpaolo Usai 29-1-18Vera Zamora Martinez 31-1-18
Janna Marín Regué 7-2-18Albert Loggie Pallarols 14-2-18Ivet de la Cruz Turet 21-2-18Júlia Sabaté Piera 25-2-18Mael Esquivas Barja 27-2-18Zoe Esquivas Barja 27-2-18
Julia Perez Quintanilla 2-3-18Jordi Diez Sierra 6-3-18Ariadna Casaponsa Bernal 9-3-18Urgell Aran Martínez 11/03/18Júlia Gomis Garcia 12-3-18Bruna Pascual Busquets 14-3-18Jan Vaca De León 18-3-18
Hector Campos Puertas 2-4-18Maxim Loui Haikara Matias 3-4-18Max Soler Lombarte 5-4-18María Yaiza Lozano Sánchez 6-4-18
Leo Noguer Arteaga 8-4-18Valeria Estaire Ligero 10-4-18Marina Pizzorno Clavillé 16-4-18Marta Cunill Roldan 19-4-18Bosco Angel Pueyo 20-4-18Alexander Mazuryk 24/04/18Jayden Dámaris Lascano 25-4-18
Manel Gomez Oliva 14-5-18Ylenia Perez Aceta 14-5-18Jana Abelló Puig 16-5-18Claudia De la Parra Domínguez 22-5-18
Greta Nodari Craven-Bartle 9-6-18
Arnau Núñez Parés 1-7-18Roger Garolera Bautista 9-7-18Marina Ramos Gómez 10-7-18Claudia Panades Murcia 15-7-18Asha Fernández Soler 16/07/18Carlos Enrique Lamas 25-7-18Ciro Yarza Casanovas 26-7-18
Alba Amaya Martínez 1-8-18Julia Aranda Rollan 3-8-18Aleix Rua Martí 13-8-18Cesc Bosch Chova 17-8-18Isona Rubio Juanto 17/08/18
Nina Quagliotti 6-9-18Luca Ramos Batista 14-9-18Ênia Fernandez Trinidad 14-9-18Lovi Nygren Rodriguez 29-9-18
Àlex Padilla Gonzalez 4-10-18Neo Bolado Vial 19-10-18Luca Ioan Grigor 23-10-18Marcel Porcel Larraya 30-10-18
Eidan Rueda Rubio 1-11-18Jana Centellas Alventosa 06/11/18Arç Noy Guardis 26-11-18Iker Martin Garcia 29-11-18
Luen Luna Garcia 3-12-18Mario Pacheco Soto 28-12-18Leo Tena Rojas 28-12-18Júlia Sardañés Soler 28-12-18
ADONS DEL 2018
PUERICULTURA · DESCANS · LLAR
Sant Miquel, 6 · 93 555 15 38 · El Masnou
mata lasser ia
Ventura i Gassol, 29 · 93 555 57 11El Masnou
LLAR D’ INFANTS
Des dels 4 mesos als 3 anys
VINE A VEURE’NS, T’ HI ESPEREMEl Masnou - Badalona
C/ Sant Joaquim, C.C. Màgic Badalona i C.C. Montigalà
TRON
DENA201
d i s s e n y i m p r e s s i ó93 555 16 59 · 660 09 23 81
Ta l l e r d e P u b l i c i t a tt
50 anys acompanyant l’aprenentatgeConcerta entrevista al 93 555 49 50
Una font natural de salut per als teus fills
ginysJoguines, andròmines
de tot per a jugar i divertir-se
Disfreces pel Carnaval
Venezuela, 5 el Masnou –Ocata–
La FrUiTaCo
lor,
ar
oma i sabor és el fruit dʼuna bona selecció
Mestres Villà 115, el Masnou
93 540 34 74 • 618 76 35 29
i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 16 58 · 660 09 23 81
T a l l e r d e P u b l i c i t a tt
CARDONAF O T Ò G R A F
619 16 34 99
TROBADA DE NADONS DEL 2018Idea original i organització: Taller depublicitat. Fotografia: Cardona fotògraf.Distribució: Ajuntament del Masnou
Agraïments a: Quim Fàbregas. Servei deManteniment i Policia municipal de lʼAjun-tament del Masnou. Jutjat de Pau del Masnoui a lʼAssociació Gent del Masnou
OBADA DENADONS L MASNOU
ASCUTS EL8. 26è ANY
Can Genové, al xamfrà de Joan XXIII i BuenosAires
Joan Muray
18
En unes històries passades es vacomentar sobre els antics camins delMasnou, i sobre aquest n’hi havia unpetit esbós, que ara, degudamentaugmentat i amb aportació de docu-mentació, us presento.En primer lloc cal dir que, si bé des demés o menys l’actual entroncament del’avinguda de Joan XXIII (1) amb elcarrer de Buenos Aires (2), el camí espot seguir quasi com en tempsremots, tot i no estar gaire clar el trosque, sortint del Camí Ral, on arrencal’avinguda de la Mare de Déu delCarme (3), arriba fins a l’entroncamentesmentat. El punt del Camí Ral citat (xamfrà deCan Bailon) seria on ara arrencaria;aleshores ho feia des de la mateixaplatja, ja que no hi havia ni carretera nivia del tren, pujava per l’avinguda dela Mare de Déu del Carme, però aquíés on podria tenir dos itineraris dife-rents: l’un tombaria a l’esquerra pelcarrer d’Antoni Gaudí fins a arribar al’Avinguda de Joan XXIII i s’enfilariaper les Seixanta Escales; l’altreseguiria amunt, pujant escales i tra-
vessant els carrers de Sant Pere,Lluís Millet i arribaria al de BuenosAires, on ja tiraria amunt seguint el vellitinerari.Com veieu hi ha una petita variant,sobre la qual, per desgràcia, no quedaningú d’aquell temps que ens ho puguiaclarir. El nom li fou donat, com ésprou clar, perquè conduïa des delMasnou a Alella. A les històries esmentades: Els anticscamins del Masnou (4), deia elsegüent• CAMÍ ANTIC D’ALELLA. Aquestarrencava de la platja mateixa i s’en-filava per les «seixanta escales», turóanomenat de la «Roca de Xeix» (l’ac-tual av. de Joan XXIII), per seguir finsa l’encreuament que ja hem esmentat,el dels «Quatre Camins» (5), on,seguint pel de la dreta, s’anava a Teià,sortint pel «torrent de Vallbullida» (araVallbellida), i per l’esquerra, tot traves-sant el «torrent de Rials», s’anava finsa Alella.Al punt dels «Quatre Camins», seguintamunt, passava, després de la fortapujada que encara hi ha, pel «Pi del’Indià» fins al «turó de Monar», ontrobava, i troba, la pista anomenada«la Cornisa», al lloc anomenat «Collde Clau», des del qual, i seguint-la,s’anava fins a Vallromanes.En aquest camí, al tros dit «els Pinsd’en Godó», una vegada que s’hi vaesbrossar un terreny per plantar-hiuna vinya, observaren sobre el saulóunes rodones, força grans, de terravella, que devien correspondre,
segons els entesos, a terra, la based’unes antigues cabanes, pertanyentsa un nucli tribal... També, en unes altres històries (6), ti-tulades L’antiga eixida a mar de la Rierad’Alella, s’hi deia que la riera haviaestat, des de temps ancestrals, el camíque menava de mar fins a Alella. Fins itot hi ha una fotografia antiga, en la quales veuen les roderes d’un carro pel bellmig de la llera de la riera.Però ara no cito aquestes històries peraquest tema, sinó per plànol de parti-ció de terres en la divisòria dels anticstermes d’Alella i Teià, abans de lacreació del municipi del Masnou (7),fet per un rector d’Alella, quealeshores només sabíem que deviaser a començament del segle XVIII, ique ara ja sabem amb exactitud queés del 1720.Aquest plànol marca el camí que araestem tractant; i és ben clar, surt d’unxic més a llevant del turó de la Rocade Xeix, que ara correspondria al’Avinguda de la Mare de Déu delCarme, i s’enfila en diagonal fins a
EL CAMÍ ANTIC D’ALELLA
Històries de la vila
Carretera del Cementiri, abans d’arribar-hi. Anys 50
Seixanta Escales, ara l’Av. Joan XXIII. Anys 60
19
creuar-se amb la línia divisòria delsantics terme d’Alella i Teià, aral’Avinguda de Joan XXIII.Per tant, ens reafirma una de les hipòte-sis esmentades del lloc que recorria enun principi. Però, és clar, o bé el rectorno ho va dibuixar exactament, o tambépodria ser que, ja que en aquells tempsno hi havia ni tantes cases ni carrers, elcamí fes drecera pujant en diagonal. Ésdifícil concretar més.Bé, ara que ja hem posat les bases,anem a descriure, fil per randa, l’itine-rari complet d’aquest antic camí, dequan tothom anava a peu als llocs, perdistants que fossin, deixant de bandaquan s’havia de transportar mer-caderies, que aleshores, si el camí hopermetia, es feia en carro, i si no acavall de mules, ases, etc, col·locatsen uns estris damunt de la cavalleria,fets d’espart, anomenats sàrries.El CAMÍ ANTIC D’ALELLA, tal comdeia, arrencava des de la mateixaplatja, pujava per l’actual Av. de laMare de Déu del Carme, tombava, enuna de les hipòtesis, pel carrer Gaudífins a arribar a les Seixanta Escales, obé per l’altra, pujant fins al carrer deBuenos Aires, al xamfrà de CanGenové, que ja seguia amunt per lacarena que dividia els antics termesd’Alella i Teia, ara Av. Joan XXIII.Pujava amunt fins a passar pel davantdel cementiri, un tros més amunt delqual, on ara hi ha l’autopista, hi haviaels Quatre Camins, i agafava el del’esquerra fins al torrent de Rials, i per
aquest seguia fins a arribar a Alella. Bé, ja hem arribat al final del camí.
NOTES1. L’Avinguda Joan XXIII, a més de CamíAntic d’Alella, també fou conegut com aCarretera del Cementiri.2. El carrer de Buenos Aires, en temps moltreculats també fou conegut com a Camí deles Atzavares, per les moltes que n’hi haviaentorn del camí.3. L’Avinguda de la Mare de Déu del Carme,a més de Camí Antic d’Alella, també ésconegut com a baixada (o pujada) del’Estraperlo, per la baixada de Can Francis-quet i per la de Can Bailon.4. Històries aparegudes al mes d’abril de20015. Es refereix en aquelles històries.6. Històries aparegudes al mes de novembrede 2013
Plànol de partició de terres en la divisòria dels antics termes d’Alella i Teià,
7. Amb Teià fou el 1825, i amb Alella el 1846.
FONS CONSULTATS1. Històries de la Vila... del Masnou. Volum II.Joan Muray. Editorial Davinci. Desembre2005.2. Històries de la Vila... del Masnou. Volum III.Joan Muray. Katelani 2000, S.L. Abril 2015.3. Entre el pedigrí i l’estigma. Joan Muray.Editorial Davinci Continental, S.L. Abril 2005. 4. Notes històriques de la Parròquia de SantFeliu d’Alella. Lluís Galera Isern i SalvadorArtés Llovet. Alella 1975.5. La Roca de Xeix, núm 1. La Historiografiadel Masnou, per Rosa Almuzara.6. Els vells camins del Masnou antic, per LluísGalera.7. Article Els torrents i rieres del Masnou, deJosep Gutiérrez i Camarós.8. Onomasticon Cataloniae, de J. Coromines.Curial Edicions Catalanes. Barcelona 1996.
Camí esquerre dels quatre camins, el queanava a Alella
20
Quan érem petits, era molt freqüentque, quan estàvem tristos o tristes, elsnostres pares ens responguessin ambun: “no ploris”, o “deixa de plorar”..., oaltres expressions molt més limitants.El mateix passava amb altres emo-cions com la ràbia, la por, la vergo-nya... Tot estava orientat a negar, dei-xar o bloquejar les emocions. Ara coma adults, hi ha moltes d’aquestessituacions que podem estar repetintamb els nostres fills i filles.Ets conscients de què dius als fills ofilles? De com actues amb ells oelles? De les creences o aprenentat-ges que estan efectuant?Probablement no del tot. Doncs se-gueix llegint ja que llavors aquest arti-cle et pot ajudar.No és estrany que part d’aquesta edu-cació estigui reproduint-se en l’actuali-tat com una mena d’aprenentatgebàsic. Durant l’etapa de la impromta(des del naixement fins als sis i setanys), els nens i nenes són com es-ponges i incorporen un gran nombred’informació. Dins d’aquests aprenen-tatges n’hi ha de més adaptatius i d’al-tres de menys adaptatius.Potser abans l’educació emocionalpassava més desapercebuda, però al’actualitat ja no hi ha cap excusa.
activitats on no facin mal als altres ni aells mateixos. Per exemple, el fet depoder realitzar alguna activitat esporti-va, cantar, dibuixar o fer manualitatsper tal d’exterioritzar les tensionsinternes.Per a aquests casos, tal com hemexplicat, el millor és poder educar ambl’exemple. Si els pares expressen laseva ràbia cridant o donant cops, elsinfants també copiaran aquest model.És correcte que l’adult pugui comuni-car que se sent enfadat o trist, peròacte seguit pot plantejar una conductaalternativa que sigui un bon model degestió d’aquests sentiments. Perexemple, pot estar una estona a unapart de la llar per poder calmar-se,posar música que l’ajudi a treure lesemocions, o simplement pot realitzaralguna tasca mecànica o repetitivaque l’ajudi a gestionar millor aquestesemocions, com podria ser cuinar,regar o netejar quelcom. L’últim pas seria l’aprenentatge i lareflexió. És bo donar un espai per aju-dar els infants a descobrir la importàn-cia del treball emocional, i també ésuna molt bona forma de transmetreles ganes de saber més sobre simateixos. Sobre el que senten, pen-sen i com actuen.
El que és important per als pares imares és poder ensenyar als seus fillsi filles a reconèixer en un primer llocles emocions o els sentiments que te-nen. És molt rellevant formar elsinfants en la consciència emocional itambé en la correcta designació de lesdiferents emocions. No és el mateixexpressar que estem avorrits, que ex-pressar que estem tristos, enfadats,contrariats, sorpresos... Hi ha granvarietat d’emocions i sentiments, i ésimportant poder parlar amb propietatsobre cada una de les emocions.Per arribar a aquest punt els adultspodem compartir com ens sentim en de-terminades situacions, ja que és la millormanera de poder naturalitzar i normalit-zar el reconeixement emocional. El següent punt seria la gestió d’a-questes emocions. Aquí hem de dife-renciar entre emocions i sentiments iconductes. Està bé que un infantpugui expressar que està enfadat,però que canalitzi la seva ràbia oenuig cap als seus germans o germa-nes no és correcte. És per això quecal posar èmfasi en aquesta diferèn-cia. No és qüestió de prohibir o limitarl’emoció de la ràbia o dels nervis, sinóensenyar que poden portar aquestesemocions i sentiments a terrenys o
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i Personal Expert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com http://owlinstitutpsicologic.com www.owlpsicologia.com
RECONEIX LES EMOCIONS DELS TEUS FILLS
LʼANC del Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 dela tarda, davant lʼAjuntament fins que sigui alliberat i retornat el
Govern legítim de Catalunya. Tʼhi esperem!
21
Sembla que, quan s’acosta Nadal, a laCoral Xabec li agafen més ganes decantar que mai. Doncs mireu, el diu-menge 16 de desembre a les 12 delmigdia ens vam trobar tres corals aDosrius per fer un Concert Solidari perla Marató de TV3. Érem la Coral Sonsi Trons, de Vilassar de Mar, dirigidaper Glòria Prats, la Coral Clúster, deDosrius, sota la direcció de Cesc Tor-ner, i la nostra Coral Xabec, com sem-pre seguint la batuta de MontserratLlagostera i amb la Bàrbara Llacay alpiano. Va ser una dolça barreja decançons populars de casa i d’arreu,una mica de Nadal i una mica més demúsica sagrada. L’Ajuntament i laParròquia de Dosrius, així comPuntaires de Dosrius hi van col·labo-rar. Sempre són un goig aquestestrobades de grups aimants de lacançó; i també sempre són, a l’en-sems, promesa de trobades futuresplenes de música i bon humor.A les 8 del vespre del dissabte 22 dedesembre, el Concert de Nadal, tantradicional com esperat, a la Parròquiade Sant Pere de la Vila. Què vam can-tar-hi?, doncs nadales a la primerapart: El desembre congelat (harm.Manuel Oltra), O Tannenbaum (trad.alemanya), El dimoni escuat i Fum,fum, fum (harm. Francesc Vila), El Noide la Mare (harm. Ernest Cervera),
Les Dolces Festes (harm. Jesús Capdevila i Martí) i Ades-te, fideles (harm. R.F. Ynera).I a la segona part,l’estrena a l’aixoplucde la nau parroquial de lacantata Salutate invi-cem, composta per laMontserrat Llagostera en ocasió del segon centenari de la parròquia de Sant Pere; res més es-caient, res més adequat. La lletra co-rrespon a uns versets de la PrimeraCarta de Sant Pere que trobem al Nou Testament; és una exhortaciócatequètica a la fraternitat entre lescomunitats cristianes: Salu-deu-vosels uns als altres, viviu tots units. Totun esdeveniment per als masnovins,tant creients com no creients, per a lavila que ha donat músics tan eminentscom el nostre Lluís Millet. Seguim-nela tradició!Van seguir Graduale: Puer natus est(A. Diabelli); Sanctus-Benedictus i Ag-nus Dei de la Messe Brève de Théo-dore Dubois; Pastoral del Messies deG.Fr. Händel, interpretada per l’or-questra sola; i el Chorus n. 4 And theGlory of the Lord del mateix Messies,com a culminació del concert.Els aplaudiments i satisfacció de l’au-ditori ens van convidar a fer dos bisos:Joia en el món (G.Fr. Händel, trad.
Artur Martorell) i el Fum, fum,fum amb participació de tothom.L’endemà, diumenge, a mig matí érema la Casa Benèfica per fer una altracantada nadalenca als avis acollits enaquella casa; i després al carrer deSant Rafel amb més nadales davantel Pessebre, molt renovat aquest any,que munten els veïns del carrer de LaPoca Farina. En ambdues ocasionsl’Enric Badal va tocar nadales amb elviolí, que per això n’és un expert.Montserrat Llagostera a la direcció; ial concert del dia 22: Alba Codina iSatenik Lalayan als violins, FerranVilanova a la viola, Anna Berruezo alvioloncel, Carme Cama a la flautatravessera, Bernardo García a latrompeta i Manuel Vega al contrabaix.Al recapte per a la Marató de TV3 iCàritas Parroquial del concert del dia22 s’hi van reunir 320 €. Gràcies!Vinga Nadal, vinga cantades!
LA CORAL CANTA PER ADALEsteve Pujol i Pons
N
No ens envieu cartes hem marxat tots a Madrid
Si vols està informat del les activitats i movi-ments de lʼANC enviaʼns un correu electrònic
demanant-nos informació a:
[email protected]. Rebràs tota la informació sense necessitat de
ser sòci de lʼAssemblea Nacional Catalana
22
Diuen que el destí no sempre fa reisles persones més adequades i, d’e-xemples, la història n’és plena. Aquestseria, potser, el cas de Carles deViana, fill primogènit de Blanca deNavarra i Joan II de Castella. El seupare, un home de caràcter fort, ambi-ciós, lluitador, sempre disposat aempunyar les armes, contrastava ambel caràcter feble, pacífic, indecís delseu fill, fàcilment influenciable, mésinclinat a les arts, la música i la litera-tura que al govern d’un país. Per això,no sorprèn gaire que a la mort de laseva mare, el testament nomenésCarles hereu del Tron d’Aragó iNavarra, però... amb la condició de noprendre el títol reial sense la benedic-ció i el consentiment del seu pare.Possiblement la seva mare va pensarque això seria el més adequat, peròva ser tot al contrari, l’esca que vaencendre l’odi entre pare i fill per lapossessió del Tron. Tot i que Joan IIambicionava ser rei efectiu d’Aragó,també resulta comprensible que en unprincipi no donés el seu consentimentde deixar el govern de tot un regne aaquell pocapena, però també es pro-bable que més tard volgués que elregne l’heretés el fill que va tenir ambla seva segona esposa, JoanaEnríquez, el futur Ferran el Catòlic, unhome de caràcter i raciocini més delgust de Joan IIDe manera molt abreviada direm queel Comtat de Catalunya ja feia anysque estava a la grenya amb Joan II, itambé nobles aragonesos que s’opo-saven al rei, així com l’oligarquia cata-lana, que van veure l’oportunitatd‘aprofitar aquestes desavinencesentre pare i fill per convèncer elPríncep de Viana, principalment mit-jançant el favorit Álvaro de Luna, queexercia una notable influència sobre elpríncep, perquè encapçalés l’oposiciócontra Joan II, amb la promesa deproclamar-lo a ell Rei de Navarra iAragó, com li corresponia per llei. Unatrifulga que va ocasionar una lluitaentre dues faccions, els Agramon-tesos, partidaris de Joan II, i els Beau-
montesos, de Carles de Viana, i queva culminar amb la batalla d’Aibar, onCarles va ser derrotat pel seu pare, aconseqüència de la qual el príncep vaser desterrat. Després d’un llarg itine-rari per Nàpols, Sicília i Mallorca a larecerca d’ajut, propòsit infructuós, ide diversos intents d’aconseguir unaentesa amb el seu pare, dece-but, el 31 demarç de 1460va tornar aBarcelona enolor de multi-tud, encara queja malalt, per fer-secàrrec del Prin-cipat, i fou nomenathereu oficiós de lacorona d’Aragó illoctinent perpe-tu de Barce-lona. Això vaenfurismar tantJoan II que va ferempresonar Carles; però,per pressió de la Generalitat i temedord’una nova escalada del conflicte, elva alliberar. Finalment, el vint-i-u dejuny de 1461 van firmar la pau aVilafranca del Penedès. Encara queCarles no va assolir al títol de Reid’Aragó, sí es va aconseguir que con-tinués com a lloctinent de Catalunya ifes ferma l’obligació que el rei no tre-pitgés terra catalana sense permís deles autoritats catalanes. Tan sols tresmesos més tard, Carles moria aBarcelona de tuberculosi a l’edat dequaranta anys, malaltia que ja veniapatint des de feia temps, i que elsmesos de presó, sens dubte, vanagreujar. La veritat és que la sevadesgraciada vida farcida d’intrigues,traïcions, guerres, presons i assassi-nats donarien peu a una interessantsèrie de televisió. Riguin-se de la sèrie“Joc de Trons”. La seva desaparicióno va significar, però, una llarga pau,no, tot al contrari, es va revifar unanova guerra que duraria deu anys,però això ja és una altra història.El Príncep de Viana va ser enterrat al
Monestir de Poblet, panteó reial delRegne d’Aragó; però aquí no acaba el“culebró”, no. A l’any 1837, i en unarevolta anticlerical, les tombes reialsvan ser profanades a la recerca dejoies, i els ossos i cranis van serescampats per tot el Monestir; méstard recollits i guardats en sacs durantmolts anys. A instància del rei AlfonsXIII es va encarregar a l’egiptòlegEduard Toda que restaurés el cos delPríncep de Viana, però entre tantabarreja de restes era difícil saber quiera qui. La veritat és que el pobreToda va fer el que va poder, i en unveritable “corta y pega” va compondreel cos del suposat Príncep de Viana. Al’any 2008, un estudi genètic i antro-pològic va demostrar que la mòmiadel príncep estava composta per trescossos diferents, i cap d’ells no era elseu! Una part del cos era d’una dona.Descansi en pau el Príncep deViana... sigui on sigui.
Fonts consultades: el llibre “Història deCatalunya” i Internet.
N’HI HA QUE NEIXEN ESTRELLATSJosep Condeminas
El dissabte 1 de desembre passat a lanostra sala d’exposicions, amb motiude la commemoració dels 200 anysde la Parròquia de Sant Pere delMasnou, es va inaugurar una mostrasingular en la qual es podien visua-litzar les etapes que l’esmentada par-ròquia ha viscut durant aquests dossegles arrelada a la població.Diferents panells amb fotografies,objectes de culte i documents oferienun clar testimoni de les vivènciesd’aquesta institució religiosa i que, desdel seus inicis com a parròquia inde-pendent, l’any 1817, amb el parèntesiforçat pels tristos esdevenimentsderivats de la guerra civil espanyola,segueix dempeus oferint els seusserveis religiosos i socials a lapoblació sota l’advocació i guiatge delpatró Sant Pere.L’exposició va permetre contemplaramb deteniment imatges de l’antictemple i les transformacions esdevin-gudes durant la seva bicentenàriahistòria, els diferents tipus d’escales
d’accés al temple, les imatges del’antiga rectoria, la benedicció de lescampanes que coronen el campanar,així com, també, les modificacionsd’aquest campanar, la maquinària delrellotge que marca i assenyala l’horaals quatre vents, el rectorologi i altresdocuments de notable interès tots ells.En l’acte d’inauguració vam agrair lapresència del Sr. Jaume Oliveras,Alcalde de la Vila, i de mossèn IagoGallo, Rector actual de la Parròquia,els quals van oferir uns breus parla-ments destacant i lloant la tasca queirradia la parròquia, acompanyant elsvilatans en les diferents necessitats i
vessants de la vida espiritual i tambésocial com: el servei de càritas, l’aten-ció als malalts, la benvinguda i acolli-ment a la comunitat parroquial ambels bateigs, celebracions litúrgiques,casaments i tancant el cercle vital enel moment del comiat amb lesexèquies pels difunts. Tota una vidasota l’empara de la parròquia.L’exposició va restar oberta fins alpassat 17 de gener després d’haverrebut un nombrós contingent de visi-tants atrets per l’especial caràcterlocal de la mostra i les vivències enquè alguns es veien reflectits enprimera persona.
23
CròniquesCRÒNICA DE L’EXPOSICIÓ DELS 200 ANYS DE LAPARRÒQUIA DE SANT PEREJoan Casals
Aquesta exposició sobre la terra, lacultura i els costums dels maies, fetael passat any 2018, transcorregué enterres de les actuals repúbliques deGUATEMALA (Coactemala), HON-DURES i MÈXIC.Hi podeu veure més d’un CENTENARde fotografies, tant de llocs com decostums, fauna i flora, rius i dz’onots(pous sagrats) i, és clar, de les sevesgrandioses construccions de pedra,com piràmides de totes formes, tem-ples i palaus, que demostren l’alta tec-nologia i enginy d’aquella importantcivilització conquerida i anorreada per
qui ja sabeu, amb la creu i l’espasa.També hi veureu unes quantes pecesde la seva artesania actual, inspiradaen la dels seus avantpassats, comobres de teixits, de ceràmica, escul-tures, etc.L’exposició es va inaugurar el passat19 de gener i restarà oberta fins al 28
d’aquest mes de febrer.També està previst de fer una conferèn-cia sobre el mateix tema el dissabte 23de febrer a les 18:30 a la sala d’ac-tes. Us esperem tant a l’exposiciócom a la conferència i poder-vosexplicar millor com és aquella terra tanbonica i enigmàtica.
exposició i conferènciaMAYA’SE – La terra dels Maiesde Joan Muray
24
Les Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat tenen una col·lecció, “Tant degust...”, dedicada a acostar a un públicmolt divers grans noms de la culturacatalana (Pere Calders, Mercè Rodo-reda, Ramon Llull, M. Àngels Anglada,Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papas-seit, Pompeu Fabra, Miquel Martí i Pol)i algun de la universal i tot (H. C.Andersen). Hem dit que eren títols des-tinats a un públic molt ampli, perquèsón perfectes per introduir aquestsgrans noms entre el públic infantil i juve-nil i perquè també van destinats a unpúblic adult molt específic, aquell que tédificultats de lectura i de comprensió, jaque tots els títols estan editats seguintla normativa internacional de la LecturaFàcil (LF o IFLA en anglès). Tots elsvolums estan molt ben editats i molt benestructurats, precisament per facilitar-ne la lectura. De l’edició, en podríemdestacar que les frases sempre sónbreus, pràcticament sense subordina-des, tallades sense omplir tota la línia,per mantenir el sentit, tant sintàctic comde significat. A més, les paraules amb
més dificultat es remarquen amb uncolor determinat i s’expliquen a peu depàgina. De l’estructura, n’hem de destacar, amés d’una breu introducció a l’autor id’una breu biografia (amb fotografiesincloses), que els textos seleccionatsvan sempre acompanyats d’estudis queels situen en la vida i l’obra de l’autor ique en faciliten la comprensió, ja quese’n fa un breu comentari. A més tambéinclou una bibliografia final i un índex.Ah, i van il·lustrats.
Totes les antologies i els treballs sónobra de les professores de laUniversitat de Vic, M. Carme Bernal iCarme Rubio, bones coneixedores dela literatura catalana i especialment dela dedicada a infants i joves.No cal dir que us els recomanem tots,però ens centrarem en un volum con-cret, el dedicat a Miquel Martí i Pol(Roda de Ter, 1929-2003), que és undels darrers publicats. El recull inclounou textos de l’autor d’Estimada Marta,vuit de poètics i un de narratiu. Tots sónbons complements de la vida i l’obra delpoeta, que ens ha estat presentada enel text titulat “Miquel Martí i Pol, vida ipoesia” (p. 7-15). A més són títols moltconeguts i molt assequibles, ja que lamajoria han format part de llibres detext i d’antologies: “El poble”, “Pa amboli i sucre”, “L’Elionor”, “Aquesta remorque se sent”... Si voleu acostar-vos aMiquel Martí i Pol, o a altres autors de lacol·lecció, o voleu fer-hi acostar alguninfant, jove o conegut que no sigui gairebon lector, no dubteu de fer-ho a travésdels títols de “Tant de gust...”.
Títol: Tant de gust... Senyor Martí i PolAutores: M. Carme Bernal i Carme Rubioil·lustrador: Jordi SunyerEditorial: Publicacions de l’Abadia deMontserratCol·lecció: “Tant de gust...”, 9Lloc i any d’edició: Barcelona, 2017Nombre de pàg.: 79
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Grans autorsa l’abast
Dites i personatges populars(50)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM... això és un galimaties?La paraula galimaties arriba fins a no-saltres des del castellà. Es troba escritaper primer cop a les Cartas eruditas deBenito Jerónimo Feijó y Monte-negro, de1742. En l’edició de 1843 del Diccionariode la Real Academia Es-pañola apareixreferenciada per primera vegada en unaeina normativa de l’idioma.Tot i així, una procedència més remotaestaria en els Essais de Montaigne de1580, que utilitza la paraula galimathiasper referir-se a un cert argot emprat perestudiants i jovent modern de l’època.Sigui com sigui, la dita descriu unautilització del llenguatge complexa,embullada, difícil de seguir i compren-
dre per la seva extrema confusió iinintel·ligible per a la majoria de gent noversada en el tema del qual es parla.Ara bé, d’on ho va treure Montaigne?Una de les teories més plausibles esremunta a la Bíblia, concretament al’inici de l’Evangeli segons Sant Mateuon es fa una llarga i complicada relació
de l’ascendència de Jesús de Natzaretfins a 42 generacions anteriors. Així: enla dècima generació després de Noè–1114 anys abans– Abraham, fill deTaré, engendrà Isaac, aquest a Jacob,aquest a Judà... i així fins als 1813 anys–segons els experts– que van des delPatriarca fins al Messies.Tan exhaustiva relació de parentius esfeia difícil d’abastar pels primerscristians seguidors dels suposats textosde Mateu (molts erudits actuals dubtende la seva autoria), de manera quel’expressió podria haver nascut durantl’època bizantina en unir la paraulallatina gallus (gall) i la grega Matthaion(nom de Mateu en grec antic i derivadade l’hebreu Mattan, en l’accepciócaldeu-aramea). Pel que fa al gall haestat sempre símbol d’enrenou, per
25
exemple en l’expressió guiri-gall.Segons el filòleg Joan Coromines, però,la paraula podria venir de Josepd’Arimatea, el p ropietari del sepulcreon fou enterrat Jesús segons la tradiciócristiana, per deformació de l’expressióllatina Josephus ab Arimathea aJosephus a Barimathea, en referènciapopular a un molt antic país imaginari
anomenat Barimatia, on s’hauriaengegat la confusió de llengües bíblica.Una versió francesa explica que unavegada, en un judici per la propietatd’un gall (abans els judicis es feien enllatí) que reclamava un home de nomMaties, l’advocat va cridar tantesvegades i tan fort gallus Mathias (el gallde Maties) i feu una defensa tan
enrevessada que ningú no va entendreres. Així hauria sorgit la frase.Finalment, la paraula ballimathia en baixllatí, el llatí que es parlava a la baixa edatmitjana –segles XI al XV–, barrejat ambnombrosos modismes locals, significavacançó de caràcter obscè.Tot plegat, qualsevol versió vàlida, nodeixa de ser un autèntic galimaties.
Botifarres d’ou i faves ambcansalada, pasta amb bacó ipinyons, peres amb vi,carns i botifarrons, caves,mandonguilles, pollastrefarcit, llom, ous i llardons.
Màxima qualitat en tots els
nostres productes
El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02
Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM
Gaudeix de les botifarres crues de temporada,amb carxofes, alls tendres, calçots…
28 de febrer, Dijous GrasCan VenturaC A R N I S S E R I A
Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 · El Masnou
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATS. POLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES. XARCUTERIA SELECTA
DOS MES DOS
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41
Vedella, xai, porc, pollastre, embotits
SOLIDARITAT CONTRA LES
AGRESSIONS DE L’ESTAT
Associació Catalana dels Drets Civils:Ajuda amb el teu donatiu els presos
polítics i exiliats:ES71 3025 0001 1814 3359 2190
a l'exili: defensaexili.orgPel justificant i certificat fiscal,cal indicar: el concepte, el nom
complet, el NIF i el correu electrònic.
TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUSTenim idees i bases perquèfacis la teva pròpia disfressa.Atreveix-t’hi! Teixits i maquillatge, Complements.
Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou
Carnaval
El canal d’Urgell Un dels somnis més antics de les co-marques de ponent fou de sempre laconstrucció d’un canal de reg. Ja enèpoca musulmana s’havien fet algu-nes sèquies canalitzant aigües delSegre cap a terres de conreu. A princi-pi del segle XVI es van fer alguns estu-dis amb permís de l’estat monàrquic,però el projecte va quedar aturat. Afinal del XVII i tot el XVIII els canals vanflorir a Europa, i a les terres de Lleidaes van multiplicar les iniciatives iexpectatives d’un canal, tant abanscom després de la Guerra de Suc-cessió. Malgrat que el projecte era a-valat per enginyers, tampoc en aques-ta ocasió no es va obtenir el vistiplaude les autoritats espanyoles. A bandade la indiferència de Madrid, el projec-te també tenia una forta oposició perpart dels sectors que en sortirien per-judicats, com els ramaders, que per-dien zones de pastura, en favor delscamps de conreu de la fruita.S’hagué d’esperar fins a l’arribada delsegle XIX perquè l’empresa s’agafésseriosament. El primer a començar elprojecte fou l’arquitecte Antoni Sallés,que va fixar una presa d’aigua delSegre prop de Ponts. Els treballs vancomençar el 1829, però les guerrescarlines i la inestabilitat política vanaturar els treballs. El 1853 l’empresaClavé i Companyia va obtenir unaconcessió pública d’explotació denoranta-nou anys. Els promotors vancrear una nova companyia amb seu aMollerussa, la Societat Anònima del
Canal d’Urgell, i van projectar una ca-nalització de cent quaranta -quatrequilòmetres. Malgrat la magnitud del’obra, els treballs es van desenvolu-par amb prestesa i l’obra es va inau-gurar l’any 1861, si bé alguns tramsno van estar enllestits fins al 65. Lapart més dificultosa fou la construcciód’una mina de quatre mil nou-centsmetres per travessar la serra de Mon-tclar, obra complexa i dura i que fins itot hagué de menester un miler depresoners forçats procedents de Tar-ragona i Burgos. Finalment, però, el1863 es regava per primer cop unafinca amb aigua del canal. Amb l’entra-da en funcionament del canal milersd’hectàrees de secà de l’Urgell, la No-guera, el Segrià i les Garrigues van pa-ssar a ser de regadiu.Tot i així van sorgir problemes inespe-rats. El primer fou que es van detectaruns nivells de salabror que perjudica-va alguns cultius, però el problemamés gros fou que la manca de previsióper part dels pagesos amb l’arribadade l’aigua va fer que en determinatsindrets es formessin aiguamolls artifi-cials, la qual cosa va produir brots depaludisme, i també que l’alt consumd’aigua fes que les previsions es des-bordessin i el cabal fos insuficient,però la majoria d’aquests problemeses van solucionar amb la construcció,del 1929 al 1932, d’un canal auxiliarde l’Urgell. Quan a l’any 1964 se li vaacabar la concessió pública del canala l’empresa constructora, va sorgir undubte: el canal havia de ser estatal o
passar a mans dels regants? El minis-teri va resoldre lliurar-lo a la comunitatde regants. Ells s’havien de fer, i esfan, càrrec de tot el seu manteniment.
La Primera RepúblicaEspanyola La primera república a Espanya foutan revolucionària com fugissera. Vadurar del febrer del 1873 al desembredel 1874 i va tenir cinc presidents,alguns de catalans, amb un paperforça determinant. La proclamació d’a-questa Primera República s’emmarcadins de la revolució del 1868, conegu-da també com la Setembrina perquèes va produir al mateix setembre d’a-quell any. La revolta feia temps que escovava per culpa de la incapacitatdels successius governs per solucio-nar els problemes que tenallavenEspanya. Si dins el país la crisi no sesolucionava, a l’exterior, a l’exili, repu-blicans, progressistes i liberals promo-vien que hi hagués un canvi de règim.Al final, l’aixecament d’una part de l’e-xèrcit, entre d’altres del general JoanPrim, va provocar l’exili a França de laReina Isabel II. Als revoltats els unia laidea de fer fora la Reina i aprovar unaconstitució de caràcter progressista iliberal, però a partir d’aquí les diferèn-cies sobre com calia fer-ho eren moltnotables. Com és natural, els republi-cans no volien el règim monàrquic,però finalment van acceptar la decisiómajoritària de posar un nou rei, si bé
26
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
Presa del Segre a Ponts cap al 1850
Deia Marc Tul·li Ciceró (106ac) "Qui oblida la història està condemnat a repe-tir-la". Intentarem explicar la nostra a través de l’extracte del llibre de JaumeClotet. Capítols anteriors (inici): Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La roma-nització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17 (5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)ElPare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos encatalà. Octubre17 (11)La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida.Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18(15)La conquesta de València. (16)El testament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18(18)Les vespres sicilianes. (19)Els almogavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus aCatalunya. Maig18 (22)El compromís de Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradióoccitana a Catalunya. (25)L’expulsió dels moriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra delsSegadors. Setembre18 (28)La guerra de succeció. (29)Els Decrets de Nova Planta. Octubre18 (29)indians:fer les amèriques. (30)El primer diari de Catalunya. Novembre18 (31)La guerra del francès. (32)El primer fer-rocarril. Desembre18 (33)Les guerres carlines. (34)La revolució industrial catalana. Gener19 (35)LaRenaixença (36)L’endarrocament de les muralles de Barcelona. Continuem.
27
van obtenir el compromís que la novamonarquia seria parlamentària i cons-titucional. La recerca no fou fàcil, peròal final es va optar per l’aristocràtic ita-lià Amadeu de Savoia, que amb vint-i-cinc anys i amb poc coneixement dela realitat espanyola feia presagiar nopoques dificultats.El nou rei, coronat el 1870, no ho vatenir gens fàcil. En un país amb duesguerres i una classe política fragmen-tada i enfrontada, la inestabilitat n’erala divisa. Per si no ho tingués prou difí-cil, l’assassinat el mateix any del seuprincipal valedor, el General Prim, vadeixar el monarca en una situació tancrítica que al febrer de 1873 tornava aTorí. Durant els poc més de dos anysdel seu regnat havien passat sisgovern consecutius. L’abdicació d’Amadeu va precipitar elsesdeveniments i per primer cop a Es-panya va ser proclamada una repúbli-ca l’11 de febrer de 1873 per dos-centscinquanta-vuit vots a favor i trenta-dosen contra. La decisió sobre si la repú-blica havia de ser centralista o federalva quedar en mans de les futures CortsConstituents. El primer president en fouel català Estanislau Figueras i les prime-res eleccions van suposar la victòriadel Partit Republicà Federal; partit,però, que patia greus divisions inter-nes entre els vertaders federalistes,els cantonalistes integristes (partidarisd’un règim federal per a les nacionshistòriques de la península) i elsmoderats, que volien un Estat centra-lista inspirat en el model francès. A Catalunya la República es va instau-rar en plena tercera guerra carlinaamb el consegüent clima de violènciai malestar, especialment intens a casanostra. En aquest clima de violència i
alteració els republicans federals vanassumir el control i arraconaren elssectors més moderats i centralistes. Aprincipi de març de 1873 les quatrediputacions, que havien assumit elpoder, van proclamar, amb el suportde la majoria d’institucions i càrrecsl’Estat Català destinat a formar partd’una Federació Espanyola i n’anome-naren president Baldomer Lostau.Alarmat, el President Figueras nomésva aconseguir que Catalunya es fesenrere amb la promesa de dissoldrel’exèrcit espanyol del Principat. El buitdeixat pels militars espanyols va sersubstituït per una milícia d’obediènciacatalana, els Voluntaris de la Repú-blica, que van lluitar contra els carlinsi que només foren dissolts al final delperíode republicà, si bé oferiren unaforta resistència.Per la crisi provocada per la proclama-ció de l’Estat Català, sumada a unaforta depressió personal, Figuerasdeixava el càrrec de president i erasubstituït per un altre català, el repu-blicà federal Francesc Pi i Margall,però que, tot i adoptar un perfil mésenèrgic, la forta pressió política delmoment va fer que dimitís al cap detrenta-vuit dies. El tercer president dela República fou Nicolás Salmerón i,
tot i que va ocupar el càrrec menys dedos mesos, va ordenar la repressiómilitar del cantonalisme que amena-çava de fragmentar Espanya. L’exèrcitespanyol, gens partidari del modelrepublicà i federalista, va eliminar totsels reductes cantonalistes excepte elde Cartagena. Salmerón va dimitirper la seva negativa de firmar sentèn-cies de mort i va ser substituït perEmilio Castelar, darrer president de laPrimera República Espanyola. Tot ique era el més centralista de tots cinc,Castelar va ser obligat a emprendreuna reforma d’Estat que donava auto-nomia a les diferents regions de laPenínsula.El 3 de gener de 1874 finia l’etapa par-lamentària de la República arran delcop d’estat liderat pel general Manuelde Pavía amb el suport de l’ala méscentralista del republicanisme polític, isituà el general Francisco Serranocom a President de la República. Sibé aquesta acció encara s’enquibiadins el període republicà, la maniobras’encarava cap a una restauració bor-bònica. Serrano va governar amb màde ferro, va esclafar el cantonalismeque encara resistia a Cartagena i vacombatre contra els carlins i naciona-listes cubans. Moderadament republi-cà, va permetre el retorn d’Alfons XII afinal d’aquell mateix any. Començaaixí, altre cop, un llarg període reac-cionari en el govern d’Espanya. El fracàs de la Primera RepúblicaEspanyola marcava la fi del SexenniDemocràtic o, per dir-ho d’algunamanera, el de la Primavera espanyola,homòloga de fets i corrents que vis-queren les nacions europeus i queamb un cert retard, aquí, no es vasaber aprofitar.
Vinyeta de la revista satírica 'La Flaca' ones barallen federalistes i centrelistes.
Novetats Pradell ha tancat les seves portes,però encara continua les ofertes de
tancament fins a exhaurir existències.Truca al
93 540 35 76
28
Ha estat un plaer pera nosaltres
Pastisseria Miquel un clàssic masnovíHereva legitima de la pastisseriaPagès, la pastisseria Miquel porta elnom del seu propietari, MiquelGarolera. Foraster, que ja no ho és, jafa molts anys va venir de Torelló, terrade bandolers i molineres. El jovenetMiquel va aprendre lʼofici a can Pagèsi, en acabar el sevei militar a Menorca,va tornar amb una bonica al·lota imoltes ganes de treballar. La pastisseria al carrer Pere Grau esrevifà amb la direcció del jove pastis-ser i, juntament amb la Marga, ende-gava una família i un negoci. La primera vegada que vaig tastar unpastis de fruita de can Miquel meʼnvaig adonar que la innovació no télímits. ¿Per què no es pot barrejarcrema i pinya amb poma, plàtan i ci-reres o qualsevol fruita, tot suportatamb pasta fullada? i tant que sí! I elque vulguis –fantàstic! Per a mi, delsmillors pastissos de fruita. Què seʼnpot esperar dʼun noi de terra endins iuna nina de mar enllà?I perquè jo sóc així, no us parlarénomés dels seus pastissos, adquirits,millorats o inventats –que podriaestar-hi una bona estona fent-ho–,sinó de lʼaltre Miquel: del masnovíentusiasta i engrescador percutor demil projectes que el defineixen com apersona disposada sempre a col·labo-rar sense peròs en el que faci falta:amb el carrer, amb el poble, ambCatalunya. Gràcies, Miquel, per haver aterrat enaquest poble de palangrers malparlatsi gràcies també a tu, Margalida, perhaver-li donat suport tots aquestsanys de la nostra vida. Qui no ha tastat una xocolata desfetaamb coca una tarda dʼestiu de FestaMajor al carrer Pere Grau? Qui no habadat amb les mones de Pasqua a lʼa-parador de la pastisseria? Qui no havist en tots aquests anys lʼespectacleque ens han ofert els veïns dʼaquestcarrer i on ells eren partícips? Quantsmoments inoblidables i quina sortdʼhaver-los coneguts. I entre xocolata,farina, ous, sucre i molt dʼamor la feina
també sʼacaba. La vida et deixa sem-pre bon i mals records, és el preu quehem de pagar per gaudir-la. A tots ensdona un temps i no tot és per treba-llar; ara toca descansar i posar rumb aaltres aventures. En Miquel i la Margadonen el relleu de la pastisseria a
Daniel Álvaro, un bon artesà, quecontinuarà oferint la bona qualitat desempre. Però si algun dia passeu pel carrer isentiu el dolç so dʼuna harmònica,escolteu i pareu lʼorella, és en Miquel,que està assajant una havanera.
Després de 46 anys al capdavant de la Pastisseria Miquel, enMiquel i la Marga ens jubilem.Volem transmetre el nostre sincer agraïment a totes les personesque al llarg d’aquests anys ens heu donat confiança i que heu estatpart del nostre dia a dia, passant per la pastisseria per celebrarsants, aniversaris i festes de tota mena. Així mateix, volem donar les gràcies als nostres treballadors per laseva bona col·laboració.Ha estat un plaer per a nosaltres estar al servei dels nostres clientsi ara ens jubilem amb el convenciment que les persones que prenenel relleu de la Pastisseria Miquel continuaran treballant amb ener-gies renovades i amb moltes ganes d’atendre-us. Gràcies de tot cor!
Miquel Garolera i Margarita Vinent
Publireportatge - Taller de Publicitat
Pastisseriamiquel
ExposicionsFins al 28/2 MAYA’SE La terra dels Maies, de Joan Muray
I n f o r m a
CONFERÈNCIESDissabte 23 de febrer a les 18:30 a la sala d’actes
Els Maies, 3.000 Anys de Civilitzacióper Joan Muray
GENT DEL MASNOU
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,
respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de
Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),
tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Informació
a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
L’enigma V.D.R.
En una casa viu una família formada per dos avis,un matrimoni i una filla. Entre tots sumen 250 anys, itots els membres es porten 20 anys de diferènciaentre ells. Quants anys té cada u?
Resposta:
CONVOCATÒRIA DE LES ASSEMBLEES GENERAL ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA 2019
D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoquen lesAssemblees Generals Ordinària i Extraordinària per al diumenge, dia 7 d’abril de 2019, a les 12 del migdia, al local
social, carrer Doctor Agell, 9.
ASSEMBLEA ORDINÀRIA. PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA:1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2018.2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2018 (*)
3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2019 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2018 i projectes per al 2019. 5/Suggeriments i preguntes.
(*) Els comptes del 2018 i el pressupost del 2019 seran a partir del 28 de febrer a disposició de tots els socis allocal social per a la consulta. D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis,
al·legacions i mocions a la proposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 diesabans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de l’Associació.
ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA. ORDRE DEL DIA:1/Punt únic: Renovació dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer i Vocal Recreativa (*)
(*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol dels càrrecs de la Junta Directiva caldrà elsuport del President, de la Junta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis. A tal efecte, el cens actual de socis resta-
rà a la Secretaria de l’Associació per a consulta dels socis interessats a presentar-se com a candidats.Cordialment,
Joan Casals i AgustíPresident de Gent del Masnou.
filla - x = 10 anysmare - x+20 = 30 “pare - x+20+20 = 50 “àvia - x+20+20+20= 70 “avi - x+20+20+20+20= 90 “5x + 200 = 250 5x = 50 x = 10
29
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU
Dr. Agell, 9
93 126 82 [email protected]
www.gentdelmasnou.cat
30
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Per a unes 20 croquetes1 pit de gallina, 1/2 litre de llet, 70 g de
mantega, 2 cullerades soperes curulles de farina,Una mica de ceba, 1 ou
Rostim o bullim el pit amb un paquet d’herbes iaixí també en traiem una mica de brou.
Un cop cuit el tallem a trossets ben petits que sónels que anirem trobant al menjar les croquetes.
fonem la mantega, hi afegim la ceba ratllada.Quan comença a daurar-se, hi tirem la farina
i ho remenem fins que es facin grumolls; hi posemel pit talladet, hi aboquem la llet remenant
a poc a poc, millor que ho fem amb cullera defusta o silicona que no pas de metall
A foc lent desfem els grumolls, ho salem, posem tota la llet i ho anem remenant fins
que la pasta es desenganxi de la paella.Un cop feta la posarem a refredar.I quan sigui freda... a fer croquetes!
Les passem per l’ou batut i la farina de galeta i afregir-les, ara o quan vulgueu, en oli ben calent.
CROQUETES DE GALLINA
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Aquest títol us sorprendrà, a mi també em sorprengué deveure al mig de la ciutat un ramat de cabres, i més amb lafinalitat que tenia la seva presència.I això passava a Ciutat de Guatemala, que és la capital dela República del mateix nom i la ciutat més poblada delpaís. Té més d’un milió d’habitants, però comptant la sevaàrea d’influència passa dels quatre milions.Ara imagineu-vos si us trobéssiu pel bell mig del Barri Gòticde Barcelona, que era el lloc on les vaig veure, prop de laseva Catedral i els seus principals edificis públics, i veureun ramat de deu o dotze cabres amb el seu pastor. Vaigquedar força astorat, i més quan el guia em va dir que laseva funció era la venda de llet ambulant, i no com es feiaaquí fa força anys, que es repartia la llet a domicili, a litres.Allà era a gots, i no sé si també en major quantitat.O sigui que imagineu-vos que veieu passar les cabres i usve de gust un got de llet, doncs no heu de fer res més quecridar el cabrer i us muny allà mateix la cabra i us ven el gotde llet (calentona i tot).La veritat, em sorprengué molt, però molt, i no puc ni ima-ginar-m’ho en les nostres latituds. Sortirien tota mena dequeixes, i amb raó, d’higiene, comercialització, etc.Quan vaig veure aquella imatge tan sorprenent, el meumagí va rebobinar bo i cercant algun record semblant, i sí,el vaig trobar, però havia de recular cent anys, no uspenseu que en tinc més, els records que en vaig tenir erenorals, del que m’havien explicat els avis.Ells em contaren que als primers anys del passat segle XX,pel Masnou hi havia també un cabrer que recorria la vilaoferint la llet de les seves cabres, més o menys com el quejo vaig veure en terres tan llunyanes i entrat el segle XXI.La llàstima és que no en vaig poder captar cap imatge, jaque anava en cotxe, i no era qüestió de fer aturar l’automò-bil, hauria causat un cacau impressionant, i més en aque-lles latituds, on el trànsit és un veritable caos.
Cròniques d’ultramarJoan Muray
COACTEMALA (Guatemala).Llet i cabres
google= cabres guatemala
CROQUETES DE GALLINA
CROQUETESSe’ns esmolen les dentetes quan la mare fa croquetes.Ben rosses i cruixidores No te’n menges, en devores.
En qualsevol ocasio, Si hi ha croquetes millorMiquel Marti i Pol (Bon profit!, 1999)
Realment Mali feia molt bona pinta. Ho vam notar en la gent, en el menjara peu de carrer, en els acolorits i per-fectament combinats vestits de lesdones…Teníem tantes ganes de recórrer i co-nèixer per fi el País Dogon, que, quanvam sentir la notícia d’un atac terroris-ta a Mopti dies enrere, ens va caurel’ànima als peus. I després d’aquellatac, un altre i encara un altre més.En aquelles dates, l’entrada a la zonaestava prohibida, així que, amb moltapena, tant nosaltres com d’altres viat-gers que vam trobar al campamentvam preferir refer l’itinerari.En el nostre cas vam dirigir-nos cap alpaís veí, Costa de Marfil. Després deretenir-nos unes vuit hores a la fronte-ra per un malentès amb el visat, lapolicia (molt amablement) ens va dei-xar passar a un dels països més des-coneguts per a nosaltres.Costa de Marfil ens va sorprendre jad’entrada per la seva frondosa selva iles extensíssimes plantacions de ca-cau. Les carreteres estaven inunda-des de dones venent els millors man-gos i alvocats que mai havíem tastat,pinyes de sabor intens i cargolsgegants.Tot un espectacle per als sentits!Vam passar-hi també uns vint dies,vam recórrer el país de punta a punta,tastant les millors salses de cacauetdel món, assistint a danses tradicio-nals, navegant en canoa entre man-glars, descobrint la reminiscència del’època colonial o aprenent l’antic oficide la costura local, entre altres co-ses... Vint dies intensos, que van con-cloure amb la visita (i acampada) a lesterres de les ètnies del nord.Dies després d’haver compartit nitsota la intensa pluja i carn de rata ensalsa per sopar (tot un luxe per a ells),vam decidir-nos a creuar cap al prò-xim destí, Burkina Faso.Per a la nostra sorpresa, el «país de la
gent amable» (com li diuen a Burkina)va ser un dels clars descobrimentsd’aquest viatge.No havíem fet gaire recerca del lloc,així que vam anar descobrint-lo sobrela marxa. I potser va ser per l’estatanímic en què arribàvem (ja portàvemuns quants dies de viatge i ens enyo-ràvem una mica), però va ser trobar-nos amb aquelles formacions rocosesincreïbles semblants a Montserrat isentir-nos transportats a casa. Quina sensació més bonica i estranyaalhora!A Burkina també vam caminar entrerestes troglodítiques i cases tradicio-nals construïdes amb fang i decora-des amb sanefes i pintures fetes a màper les dones locals, ens van convidara la celebració d’un funeral (ball demàscares inclòs) i vam tastar la cerve-sa artesana de mill, que ens van oferiren un petit poble de l’interior ja decamí a Benín.Moments realment inoblidables...El país del vudú ens va captivar denou. Ja el coneixíem, però, tot i així,ens venia molt de gust repetir. Ens vatornar a agradar la visita perquè, al
nostre parer, Benín recull tota l’essèn-cia de l’Àfrica en el seu petit territori.A més, teníem la certesa que elspaïsos que venien darrere serien mésdurs i per això vam procurar gaudirmolt d’aquesta petita joia africana.Una altra vegada la gent va tractar-nos de meravella, les ètnies Tatasom-ba i Holi ens van mostrar la seva for-ma de vida i els seus costums, vamrelaxar-nos a les seves platges, vamendinsar-nos en el món del vudú i vamentendre una mica més el pes d’a-questa religió en la seva cultura, queconsiderem vertaderament fascinant.Va ser aquí on vam tenir el primer con-tacte amb la vida salvatge i va ser l’ini-ci de grans encontres amb la fauna afri-cana que tant ens agrada a nosaltres.Com era d’esperar, entrar a Nigèria,el país que vam conèixer després, vaser una mica més sofert.Un pesat estira-i-arronsa amb elsagents duaners pel segell d’entrada alpassaport va ser la nostra benvingudaa la terra nigeriana.Vam tornar a notar aquí la «malaltia»de la corrupció tan estesa al continentafricà.Especialment en aquest país, la dure-sa de la gent i la impunitat amb què lapolicia feia el que li donava la ganaens va deixar esbalaïts.Però, tot i així, vam tenir la sort depoder conèixer persones molt enriqui-dores i compartir un parell de diesamb una de les tribus més autènti-ques de l’Àfrica, els Kamberi. Tot elpoblat ens va rebre assegut sota unmango gegant, que els oferia l’únicaombra que hi havia per allà a la vora.Vam jugar amb els nens a pilota, vamcuinar-los uns espaguetis i ells ensvan oferir menjar tradicional, que vamtastar amb molt de gust.Sempre ens quedarà gravat a la retinael moment en què una de les dones,pràcticament nua, es va posar davantde la càmera del nostre dron, jugane-ra, corrent amunt i avall perquè la per-seguíssim amb la nostra joguina.Aquestes estones tan especials sónles que fan tan meravellosa la nostraestimada Àfrica.Pot ser dur, brut, desconcertant a ve-gades, però no hi ha continent tan pur,no hi ha lloc més autèntic.
31
Del Masnou al mónViatge per Àfrica de l’Anna i en Víctor (3)
Descobrint la vella bella àfrica
Elisenda PaluziePresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana
conferencia col· loqui
Sabem cap a on anemDivendres 1 de març
de 2019 a les 19:30
Ca n'Humet El Masnou
Entrada lliure
Elisenda PaluziePresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana
conferència col· loqui
Sabem cap a on anemDivendres 1 de març
de 2019 a les 19:30
Ca n'Humet El Masnou
Entrada lliure
El Masnou 2 0 1 9