generalitat de catalunya departament d’ensenyament Àmbit … · 2015-11-19 · generalitat de...

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Inst i tu t Joan Brudieu

ÀMBIT LINGÜÍSTIC (LLENGÜES CATALANA I CASTELLANA ) Generalitat de Catalunya: Decret 187/2015, de 25 d’agost (DOGC núm 6945 – 28/08/2015)

Generalitat de Catalunya: Decret 187/2015, de 25 d’agost (DOGC núm 6945 – 28/08/2015) Pàgina 1 de 26




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIE NTATIUS PER A L’AVALUACIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 1. Obtenir in formació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls. Saber emprar els tres processos elementals de la comprensió lectora: la lectura literal, la lectura inferencial i la lectura reflexiva. Llegir amb rapidesa i eficàcia. Distingir les idees principals de les secundàries. Interrelacionar les diverses idees del text. Aplicar el procés de comprensió lectora a qualsevol àmbit de la vida de l’estudiant.

Niv

ell

grad

ació

1.1. Obtenir informació literal i interpretar el propòsit principal dels textos escrits.

1.2. Interpretar informació explícita i implícita, i valorar el propòsit dels textos escrits.

1.3. Valorar de manera raonada i crítica els continguts i el propòsit dels textos escrits tot posant en funcionament coneixements externs del text i previs.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Sap extreure les idees principals de les dades de la informació.

� Interpreta el propòsit principal. � Sap extreure les idees

secundàries que donen suport a la idea principal (exemples, comentaris, aclariments…).

� Vincula entre si les diferents informacions explícites del text.

� (...)

� Sap interpretar les idees principals.

� Interpreta també les informacions implícites.

� Introdueix alguns elements valoratius sobre el propòsit del text.

� Sap integrar el contingut en el context específic.

� (...)

� Valora les idees principals i les secundàries.

� Valora els continguts en funció dels coneixements previs i dels obtinguts en altres fonts d’informació.

� Aporta criteris personals per valorar els continguts.

� Avalua opinions oposades. � Sap arribar al raonament abstracte. � (...)

2. Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics p er comprendre’l. Distingir els diversos tipus de text i identificar les seves característiques: estructura, lèxic, morfosintaxi. Reconèixer les parts del text i la seva organització per poder distingir les idees més rellevants. Detectar i interpretar marques lèxiques i morfosintàctiques per comprendre millor el text. Identificar els formats i suports en què pot aparèixer el text per tal de comprendre i interpretar el seu significat.

Niv

ell

grad

ació

2.1. Reconèixer els tipus de text i format, i interpretar els trets lèxics i morfosintàctics senzills.

2.2. Reconèixer l’estructura del text i interpretar el significat dels mots segons el context i els trets morfosintàctics.

2.3. Reconèixer les estructures textuals complexes i interpretar el significat de paraules noves fent servir el context i els trets morfosintàctics complexos.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Reconeix el tipus de text, algun tipus d’estructura i el format.

� Interpreta el significat d’alguns mots de manera precisa.

� Interpreta els elements morfosintàctics senzills (subjecte, verb, complements, oracions simples...).

� Identifica marcadors senzills de l’estructura global i connectors textuals.

� (...)

� Reconeix el tipus de text i la seva estructura.

� Interpreta el significat dels mots de manera precisa.

� Interpreta els elements morfosintàctics com ara perífrasis verbals, pronoms febles, oracions adjectives...

� Identifica marcadors de l’estructura global, connectors textuals, substituts.

� (...)

� Reconeix amb facilitat les estructures textuals.

� Interpreta el significat de paraules noves segons el context.

� Interpreta els elements morfosintàctics complexos (oracions subordinades, combinacions pronominals...).

� Identifica amb facilitat marcadors de l’estructura global, connectors textuals, substituts.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIENTATIUS PER A L’AVALUACIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement. Localitzar les diferents fonts on pot ser trobada informació rellevant, saber seleccionar aquesta informació i establir una ordenació segons la importància. Assumir el procés que permet la transformació del coneixement: cerca d’informació en fonts diverses, anàlisi i síntesi d’aquesta informació.

Niv

ell

grad

ació

3.1. Localitzar, seleccionar i organitzar la informació de fonts de caràcter general (diccionaris, enciclopèdies, cercadors, webs...).

3.2. Organitzar i valorar la informació de fonts diversificades (bibliografia especialitzada, cerca selectiva d’Internet, etc.).

3.3. Sintetitzar la informació de tot tipus de fonts i valorar-la amb sentit crític.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Localitza els noms propis i els termes bàsics en obres de consulta de caràcter general (diccionaris, enciclopèdies).

� Localitza la informació que necessita en els llibres de text a partir de la consulta dels índexs i sumaris.

� Sap utilitzar fonts electròniques (cercadors, webs...).

� Selecciona i organitza la informació tot prioritzant les idees que s’adapten millor a les seves necessitats.

� Recull la informació obtinguda de manera ordenada, i en dóna raó de la seva procedència.

� (...)

� Fa consultes bibliogràfiques més especialitzades, obtingudes a partir de l’ús dels catàlegs de les biblioteques.

� Sap fer una cerca selectiva d’Internet.

� Organitza la informació obtinguda a partir de les fonts diversificades: classifica les fitxes i arxius recollits.

� Valora la veracitat i la qualitat de la informació comprovant-la en més d’una font i rebutjant les dades dubtoses i/o no confirmades.

� (...)

� Sintetitza la informació recollida a partir de tot tipus de fonts.

� A partir de fitxes recollides i organitzades, fa una síntesi que conté les idees principals: converteix la informació en el seu coneixement.

� Valora la informació sotmetent-la a crítica i utilitza sempre fonts solvents procedents d’autors i de llocs de prestigi reconegut.

� Explica per què determinades informacions no són acceptables.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIE NTATIUS PER A L’AVALUACIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de l a generació d’idees i la seva organització. Plantejar-se, abans de començar a escriure, amb quin objectiu es fa i qui és el receptor de l’escrit; això ha de portar a l’escriptor a reflexionar quin és el tipus de text més adient, quin registre ha d’emprar. Activar els coneixements previs i generar idees sobre el tema que es desenvoluparà a través d’estratègies diverses. Seleccionar les idees rellevants i descartar-ne d’altres, organitzar-les en esquemes i altres mètodes que serviran més tard de guia.

Niv

ell

grad

ació

4.1. Planificar l’escrit amb generació d’idees bàsiques i organització senzilla, tenint en compte la intenció i el receptor/a.

4.2. Planificar l’escrit amb generació d’idees, selecció de les més rellevants i organització clara d’acord amb la situació comunicativa.

4.3. Planificar l’escrit amb generació d’idees, selecció de les més adients a l’objectiu i el context, amb organització de les idees i conscienciació de tot el procés.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Identifica la intenció i el receptor/a.

� Fa una llista mínima de les idees principals.

� Genera algunes idees secundàries per recolzar les primeres.

� Jerarquitza idees en esquemes o guions senzills.

� (...)

� Identifica la situació comunicativa i el tipus de text que ha de desenvolupar.

� Fa una llista de força idees principals.

� Genera idees secundàries per recolzar les primeres.

� Organitza i jerarquitza les idees en esquemes o guions, o en un mapa conceptual.

� (...)

� Identifica el tipus de text que ha de desenvolupar i les seves característiques (per exemple: introducció, desenvolupament en parts, conclusió).

� Fa una llista completa de les idees principals.

� Genera idees i les selecciona d’acord amb l’objectiu i el lector.

� Jerarquitza les idees principals i secundàries en forma d’esquemes, guions o mapes conceptuals.

� (...) 5. Escriure textos de tipologia diversa i en difere nts formats i suports amb adequació, coherència, cohesi ó i correcció lingüística. Conèixer i utilitzar el tipus de text i registre adient per a la situació comunicativa. Emprar el vocabulari i fórmules lèxiques pertinents per aconseguir claredat i precisió. Estructurar el text a partir de connectors i marcadors variats. Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogràfiques. Utilitzar diferents formats i suports per presentar el text i fer front a les necessitats que comporten aquests formats i suports.

Niv

ell

grad

ació

5.1. Escriure textos suficientment organitzats i enllaçats, amb un registre adequat, construccions morfosintàctiques simples i lèxic i ortografia bàsics.

5.2. Escriure textos ben organitzats i enllaçats, amb un registre i lèxic adequats, i amb morfosintaxi i ortografia correctes.

5.3. Escriure textos molt ben organitzats i enllaçats, en registre adequat i amb plena correcció lèxica, morfosintàctica o ortogràfica.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Empra el registre adequat d’acord amb la situació comunicativa.

� Les idees estan suficientment organitzades.

� Utilitza suficients connectors i signes de puntuació per enllaçar les idees.

� Usa lèxic bàsic. � Les oracions són majoritàriament

simples o coordinades. � Escriu amb una ortografia bàsica. � (...)

� Empra el registre adequat amb precisió d’acord amb la situació comunicativa i el receptor.

� Les idees estan ben organitzades.

� Utilitza connectors i signes de puntuació per enllaçar les idees.

� Usa un lèxic adequat. � Les oracions combinen les

simples i coordinades amb les subordinades, fet que precisa l’expressió de les idees.

� Escriu amb una ortografia força correcta.

� (...)

� Empra el registre adequat amb molta precisió d’acord amb la situació comunicativa i el receptor.

� Les idees estan molt ben organitzades.

� Utilitza connectors i signes de puntuació variats per enllaçar les idees.

� El lèxic està utilitzat de manera precisa i rica.

� Les oracions combinen les simples i coordinades amb les subordinades per matisar el contingut de manera rica.

� Escriu amb plena correcció ortogràfica.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIENTATIUS PER A L’AVALUACIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 6. Revisar i corregir el text per millorar -lo, i tenir cura de la seva presentació formal. Consolidar l’hàbit de rellegir un text després d’escriure’l per tal de corregir els errors que hi pugui haver i també de millorar-lo a partir de nous elements formals, estètics i conceptuals. Atendre a les concordances, la sintaxi ben travada, els substituts adients, la precisió lèxica i sintagmàtica, els signes de puntuació pertinents. Presentar l’escrit amb elements estètics que facilitin la seva lectura: bona cal·ligrafia, tipografia clara, marges equilibrats, imatges, etc.

Niv

ell

grad

ació

6.1. Revisar, corregir i reescriure aspectes formals i conceptuals bàsics del text, i presentar-lo amb claredat.

6.2. Revisar, corregir i reescriure significativament aspectes formals i conceptuals del text, i presentar-lo amb claredat i amb elements estètics.

6.3. Revisar, corregir i reescriure en profunditat aspectes formals i conceptuals del text, i presentar-lo amb claredat i amb elements estètics.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Rellegeix per veure si hi troba algun error i procedeix a esmenar-lo.

� Utilitza material senzill de consulta com manuals o diccionaris escolars en tot tipus de suport.

� Torna a escriure els fragments que ha trobat incorrectes o foscos, tant en els aspectes formals com des del punt de vista conceptual.

� Presenta el text amb claredat i de manera senzilla.

� (...)

� Fa una revisió i reescriptura que afecta de manera significativa el text, amb canvis importants que en milloren la forma, l’estructura i el contingut.

� Utilitza materials variats de consulta en tot tipus de suport, com diccionaris, correctors ortogràfics, diccionaris ideològics, de verbs.

� Aconsegueix obtenir un text força clar després de la correcció.

� Presenta el treball amb claredat i afegeix alguns elements estètics.

� (...)

� La revisió és minuciosa i profunda.

� La versió última no conté errors. � Utilitza materials especialitzats

de consulta de tot tipus. � Aconsegueix obtenir un text clar,

precís i concís, sense repeticions innecessàries ni redundàncies.

� Complementa el text amb elements estètics pertinents i valuosos.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIENTATIUS PER A L’AVALUACIÓ COMUNICACIÓ ORAL Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals. Disposar d’una base gramatical i lèxica per poder comprendre i interpretar els textos orals. Reconèixer els seus registres i varietats socials i geogràfiques. Identificar els elements prosòdics i no verbals, portadors de significat. Inferir idees a partir d’allò que es manté implícit. Interpretar els codis no verbals.

Niv

ell

grad

ació

7.1. Obtenir informació literal i interpretar el propòsit principal dels textos orals

7.2. Interpretar informació explícita i implícita, i valorar el propòsit dels textos orals.

7.3. Valorar de manera crítica i raonada els continguts i el propòsit dels textos orals.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Entén la informació explícita. � Entén el propòsit bàsic del

missatge. � Sap seleccionar allò que és

rellevant. � Pot reproduir-ne les dades

essencials. � Interpreta els elements no

verbals (gestos, mirades, moviments...).

� (...)

� Relaciona la informació amb els seus coneixements i experiències.

� Entén la informació implícita. � Entén els propòsits secundaris

del missatge. � Interpreta els elements

prosòdics (entonació, pronunciació...).

� Identifica incongruències entre text i elements no verbals.

� (...)

� Valora de manera crítica i raonada les idees i la intencionalitat dels missatges orals.

� Valora de manera crítica i raonada els elements no verbals dels missatges orals.

� Capta la ironia, els dobles sentits... � (...)

8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüíst ica, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents. Distingir la situació comunicativa en què s’ha de produir el missatge i adreçar-se al receptor en el registre adient. Ordenar bé el discurs de les idees. Procurar una exposició clara i precisa. Parlar amb correcció morfològica, sintàctica i lèxica. Cuidar la prosòdia per tal que sigui correcta i ajudi a l’expressió de les idees; també els elements no verbals han de contribuir-hi.

Niv

ell

grad

ació

8.1. Produir textos orals organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi o prosòdia suficientment acceptables.

8.2. Produir textos orals ben organitzats i enllaçats, amb registre, lèxic, morfosintaxi, prosòdia i elements no verbals correctes.

8.3. Produir textos orals molt ben organitzats i enllaçats, amb registre adequat, amb correcció lèxica, morfosintàctica i prosòdica, i amb bon ús dels elements no verbals.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó � Organitza les idees que

exposarà. � Usa connectors bàsics en els

enllaços. � Empra un registre de manera

acceptable. � Parla amb un lèxic

acceptable i mostra un ús de la morfosintaxi correcte.

� Parla amb correcció prosòdica.

� (...)

� Organitza bé les idees evidenciant les parts del treball: presentació, anàlisi, conclusions.

� Mostra un bon ús dels connectors en els enllaços.

� Adequa el registre al propòsit. � Parla amb un bon nivell de lèxic

i mostra un bon ús de la morfosintaxi.

� Parla amb correcció prosòdica i utilitza els elements no verbals per comunicar millor.

� (...)

� Organitza perfectament les idees evidenciant la tesi, l’argumentació i la conclusió final.

� Domina plenament l’ús dels connectors en el enllaços.

� Empra amb precisió el registre d’acord amb el destinatari i el propòsit.

� Parla amb un lèxic ric i precís i amb domini ple de la morfosintaxi.

� Adequa el to per emfasitzar les idees principals i utilitza els elements no verbals per reforçar les idees expressades.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIE NTATIUS PER A L’AVALUACIÓ COMUNICACIÓ ORAL Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs . Saludar i saber prendre la paraula en les interaccions orals, tenir en compte els interessos de l’interlocutor, cooperar amb ell per mantenir la conversa (convidar-lo a intervenir, escoltar-lo, respectar el torn de paraula, oferir o demanar aclariments...). Tancar la conversa de manera elegant i pertinent, acomiadar-se. Adequar-se a la intenció que guia la conversa, utilitzar les fórmules de cortesia adients, emprar el to de veu i el volum que la conversa demana, ajudar-se de la gestualització moderada, la postura corporal, els gestos facials, la mirada.

Niv

ell

grad

ació

9.1. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar i respectar el torn de paraula i les convencions establertes d’acord amb la situació comunicativa.

9.2. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar i respectar el torn de paraula i les convencions establertes d’acord amb la situació comunicativa, i cooperar amb l’interlocutor/a per tal de facilitar el diàleg.

9.3. Iniciar, mantenir i acabar el discurs; saber escoltar i respectar el torn de paraula i les convencions establertes d’acord amb la situació comunicativa, cooperar amb l’interlocutor/a per tal de facilitar el diàleg, i oferir

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Utilitza tècniques senzilles per iniciar, mantenir i acabar una conversa cara a cara.

� Sap escoltar i reclamar l’atenció de l’interlocutor.

� Respecta el torn de paraula en les converses.

� Respecta les convencions de la situació comunicativa: ús de tractaments de cortesia.

� (...)

� Utilitza algunes tècniques més elaborades per iniciar, mantenir i acabar una conversa cara a cara.

� Coopera amb l’interlocutor/a per facilitar el diàleg: resumeix el que s’ha dit fins al moment i contribueix, d’aquesta manera a centrar la discussió.

� Expressa sentiments i sentit de l’humor sense ofendre.

� Demana que li repeteixin el que s’ha dit quan no ho ha comprès.

� (...)

� Inicia, manté i acaba una conversa cara a cara amb estratègies que mostren un estil propi.

� Coopera amb l’interlocutor/a per tal de facilitar el diàleg: ajuda al desenvolupament d’una discussió confirmant-ne la comprensió i invitant els altres a participar-hi.

� Expressa sentiments i sentit de l’humor amb ironia sense ofendre.

� Formula preguntes per comprovar que ha comprès el que l’interlocutor ha intentat dir i fa aclarir els punts ambigus.

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIE NTATIUS PER A L’AVALUACIÓ LITERATURA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 10. Llegir obres i conèixer els autors/ores i els períodes més significatius de la literatura catalan a, castellana i universal. Comprendre, a partir de la lectura literària, les altres persones, a nosaltres mateixos i el món que ens envolta. Educar-se en els gustos estètics, estimular la creativitat i desenvolupar el sentit crític. Trobar plaer en la lectura literària, desenvolupar l’hàbit lector i l’opinió raonada sobre les lectures. Conèixer els autors/es i els períodes més significatius de la literatura. Reflexionar sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clàssica i sobre l’actualitat dels temes d’obres que han mantingut la seva vigència al llarg del temps. Interconnectar els diversos contextos socials, històrics, artístics i literaris. Ser progressivament autònom en la lectura d’obres literàries.

Niv

ell

grad

ació

10.1. Llegir obres literàries amb guiatge, i conèixer autors/ores i períodes literaris significatius.

10.2. Llegir obres amb guiatge o de manera autònoma i conèixer autors/ores tot relacionant-los amb el seu període literari i la seva època.

10.3. Llegir obres de manera autònoma i conèixer autors/ores tot contextualitzant-los en el seu període històric, social, literari i estètic.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Llegeix una obra literària significativa d’un període literari, amb guiatge.

� Llegeix les obres literàries prescrites.

� Coneix autors/ores clàssics de la literatura catalana, castellana i universal i els seus períodes literaris significatius.

� Coneix els trets principals dels períodes literaris més significatius.

� (...)

� Llegeix una obra literària significativa d’un període literari, alternant guiatge i autonomia.

� Llegeix alguna de les obres literàries suggerides més enllà de les obligatòries.

� Coneix autors/ores clàssics de la literatura catalana, castellana i universal, i els relaciona amb el seu període literari i l’època.

� Coneix i relaciona els trets principals dels períodes literaris i la seva època.

� (...)

� Llegeix una obra literària significativa d’un període literari, de manera autònoma.

� Per iniciativa personal, llegeix obres literàries.

� Coneix autors/ores clàssics de la literatura catalana, castellana i universal, i els contextualitza en el seu període històric, social, literari i estètic.

� Coneix i contextualitza històricament els trets principals dels períodes literaris i de les estètiques de cada època.

� (...) 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos lit eraris dels textos. Relacionar els textos literaris amb els grans temes, tòpics i motius, i amb els corrents estètics, per tal d’opinar raonadament sobre les obres literàries. Reconèixer i valorar les característiques del gènere al qual pertanyen les obres llegides i els recursos literaris que utilitzen per poder copsar-ne el sentit.

Niv

ell

grad

ació

11.1. Expressar opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, tòpics i temes principals, i interpretant suficientment recursos literaris.

11.2. Expressar opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant alguns subgèneres, subtemes, tòpics, i trets estètics, i interpretant recursos literaris.

11.3. Expressar opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant subgèneres, eixos temàtics i tòpics i trets estètics en relació amb altres obres, temes i motius, i interpretant i valorant recursos literaris.

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Identifica els gèneres i en distingeix les grans classificacions principals: poesia, narrativa i teatre.

� Identifica els principals temes i tòpics: amor no correspost, carpe diem...

� Interpreta recursos estilístics senzills: al·literació, epítet, comparació...

� (...)

� És capaç de distingir subgèneres bàsics: novel·la d’aventures, històrica, èpica, lírica, comèdia, tragèdia, etc.

� Identifica subtemes i els tòpics: ubi sunt...

� Identifica trets estètics característics: Classicisme, Barroc, Romanticisme, Realisme...

� Interpreta els recursos estilístics: paronomàsia, metàfora verbal, al·legoria...

� (...)

� Comprèn l’evolució dels gèneres i la seva transgressió (poema visual, novel·la subjectiva...) i identifica els subgèneres i modalitats: novel·la psicològica, tragicomèdia, elegia, etc.

� Relaciona eixos temàtics i tòpics i motius amb altres obres, etc.

� Relaciona els trets estètics amb altres obres.

� Interpreta i valora críticament l’ús dels recursos estilístics: metàfora, ironia, símbol...

� (...)




DIMENSIÓ COMPETÈNCIES, NIVELLS DE GRADACIÓ I INDICADORS ORIE NTATIUS PER A L’AVALUACIÓ LITERATURA Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 12. Escriure textos literaris per expressar realita ts, ficcions i sentiments. Expressar sentiments i realitats viscudes, crear mons ficticis amb recursos literaris diversos. Llegir la realitat propera de manera que esdevingui una font d’inspiració per a la creació literària. Rellegir i reescriure el propi text per perfeccionar-lo.

Niv

ell

grad

ació

12.1. Reescriure textos literaris i escriure versions literàries, a partir de models, fent ús de recursos estilístics bàsics.

12.2. Escriure textos i versions literàries, a partir de models, fent ús de recursos estilístics més complexos.

12.3. Escriure textos literaris de manera autònoma, amb models explícits o implícits, fent ple ús d’una àmplia gamma de recursos estilístics

Indi

cado

rs

aval

uaci

ó

� Sap reescriure textos literaris. � Escriu a partir de models. � Expressa la realitat i la ficció

utilitzant alguns recursos estilístics.

� (...)

� Sap escriure textos i versions de caràcter literari.

� Escriu a partir de models amb capacitat de creació pròpia.

� Utilitza recursos estilístics adequats a les intencions de l’escriptura.

� (...)

� Sap escriure tota mena de textos literaris: reescrits, versionats o inventats.

� Pot escriure sense models explícits i amb plena autonomia.

� Utilitza una àmplia gamma de recursos estilístics mostrant un domini expressiu.

� (...)



Generalitat de Catalunya: Decret 187/2015, de 25 d’agost (DOGC núm 6945 – 28/08/2015) Pàgina

10 de 26

DIMENSIÓ ACTITUDINAL COMPETÈNCIES i ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per acc edir a la informació i al coneixement, i per al gaudi persona l; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensam ent i comunicar-se amb els altres. Llegir de manera habitual i estar disposat/da a gaudir en el procés, tant pel que fa a l’expectativa aprendre com al desig d’endinsar-se en realitats o ficcions noves, de saber i d’imaginar. Escriure de manera progressivament autònoma per estructurar el pensament, ordenar les idees i verbalitzar-les. Dedicar temps a la lectura i a l’escriptura..

El gust i la pràctica de la lectura es pot avaluar mitjançant l’observació, l’anàlisi dels quaderns que recullen les lectures i les notes o fitxes sobre les lectures que han fet els mateixos alumnes. També es poden aplicar escales o inventaris d’actituds per a la lectura. De manera semblant, es pot observar el gust, la implicació afectiva amb l’escriptura i, per tant, la pràctica voluntària sovintejada.

Com a indicadors es poden destacar: la freqüència amb què llegeixen o escriuen sense veure-s’hi obligats per les tasques acadèmiques, l’autoeficàcia i la percepció de l’alumnat sobre la importància de la lectura i de l’escriptura.

S’anotarà amb quina freqüència llegeixen o escriuen lliurement a la biblioteca o a l’aula. En relació amb la quantitat i la freqüència del temps que hi dediquen a casa només es pot saber si els ho preguntem. El factor d’autoeficàcia es pot comprovar fent que manifesti el nivell que cada alumne/a creu que té en capacitat lectora o redactora, és a dir, la facilitat o dificultat que un mateix pensa que té en aquestes competències. Com més segur se senti en aquestes activitats, més les valorarà i més les practicarà.

Un altre factor que influeix en l’actitud i en els hàbits és la percepció de la utilitat que pot tenir la pràctica de la lectura i l’escriptura a la pròpia vida quotidiana i/o professional futura. En aquest cas de la utilitat, es demanarà que posin exemples concrets de com poden ser d’importants en la seva vida aquestes pràctiques. L’alumnat explicarà així situacions en què sigui important llegir o escriure. Com més i millor ho expliqui, podem pensar que té una millor actitud.

Fer justificar les respostes i reflexionar sobre els propis hàbits i les seves motivacions pot contribuir a millorar l’actitud. El professorat ha de conèixer aquesta informació per ajudar els seus alumnes.

Altres indicadors de l’actitud envers la lectura poden ser: • El fet de disposar de llibres a casa. • El nombre de llibres que demanen a la biblioteca i la periodicitat amb què els demanen. • L’assistència regular i voluntària a biblioteques públiques. • La pertinença a clubs de lectura. • L’autonomia lectora. • La recomanació als companys/es dels llibres que els han agradat més. • La variació d’interessos lectors, variant els gèneres i tipus de lectures. • La valoració crítica dels textos llegits, demostrant la formació d’un gust personal. • Webs, blocs, grups d’internautes sobre lectura. (...)

I, envers l’escriptura, també es poden contemplar els indicadors següents, entre d’altres: • L’acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge, tot manifestant una actitud de voluntat de superació: buscant i refent els possibles errors ortogràfics, de lèxic o morfosintàctics. • L’interès per la revisió, correcció i millora dels treballs i textos escrits: incloent-hi il·lustracions, elements icònics i tipogràfics que millorin la presentació i consultes digitals quan calgui. • L’interès per utilitzar procediments per enriquir el text mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i eliminació de repeticions), precisió i varietat lèxica i l’aplicació de fórmules genuïnes, tant de lèxic com de locucions, frases fetes i refranys. • La valoració de la forma i del contingut dels textos escrits, mostrant cada vegada un estil més personal. (...)




11 de 26


2. Implicar -se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta. Intervenir en converses de manera activa i assertiva, crítica i amable. Respectar les opinions d’altri.

S’ha d’observar la forma de participació en diàlegs i debats col·lectius: si l’alumne/a participa o s’inhibeix, si escolta i opina amb respecte o interromp l’interlocutor, si es nota que ho passa bé participant o bé si ho fa per obligació i li costa d’intervenir. Alguns alumnes assumeixen responsabilitats en els debats, mantenen el tema i són col·laboratius: és important saber-ho. Hem de veure si, en situació d’interacció oral, estan relaxats o en tensió, si s’acompanya l’expressió oral amb gestos i expressions del rostre adequats.

Per copsar la seva actitud en aquesta tasca convé veure si la participació és distesa, cordial, interessada; o bé si és distant, indiferent o avorrida. La millor manera de poder comprovar aquesta participació és observant-ho directament. Encara millor si es pot disposar d’enregistraments d’aquestes activitats, perquè llavors es pot tornar a comprovar i el professorat pot atendre més els detalls que podrien passar desapercebuts en l’observació directa. Naturalment, no s’ha d’estar enregistrant sempre, però es poden aprofitar els moments en què es facin activitats amb l’ús de les càmeres.

Si es pot disposar d’enregistraments des de l’inici fins al final del curs s’observarà el progrés. En qualsevol cas, amb enregistrament o sense, aquest progrés és un indicador que caldrà tenir en compte per intervenir en els casos necessaris per defecte o desviació de la participació.

En un nivell superior, es pot valorar la capacitat d’argumentació demostrada, la capacitat de distingir la càrrega ideològica dels missatges, de mantenir-se en la seva opinió malgrat la pressió social i d’utilitzar la crítica de manera positiva no ofensiva. Si s’elaboren pautes d’observació, aquests punts hi haurien de ser presents. Tant com una actitud, participar ha de ser també un hàbit que es faci palès a la conducta de cada estudiant.

Altres indicadors de l’actitud envers la interacció oral poden ser: • La disposició corporal —respecte postural, contacte visual...— que demostra interès per participar i escoltar de

manera activa. • La manifestació de cooperació en situacions d’interacció col·lectiva. • El gust per intervenir en debats de temes acadèmics pautats, científics o d’actualitat, sense voler acaparar l’ús del

torn de paraula. • La participació voluntària i proactiva en debats sobre temes de la vida de l’aula. • El respecte crític davant les diferències d’opinió manifestades pels altres en les situacions de treball cooperatiu. • La defensa democràtica i argumentada de l’opinió personal sense acabar amb un atac a les persones. • La demostració d’una conducta assertiva de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres

parlants. • L’acompanyament de les presentacions orals amb elements audiovisuals que les fan més eficaces i estètiques. • La utilització conscient de tècniques del llenguatge corporal per millorar les intervencions orals en públic. • La manifestació mesurada del sentit de l’humor en les intervencions orals públiques i privades. • La valoració positiva del mateix acte d’interacció com a eina per prendre consciència de les idees, dels

coneixements i dels sentiments propis i aliens i per a la regulació de la conducta. (...)




12 de 26


3. Manifestar una actitud de respecte i valoració p ositiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu . Conèixer i respectar les varietats socials i geogràfiques de les llengües catalana i castellana, conèixer els factors històrics que han determinat la seva evolució. Valorar de manera positiva la diversitat lingüística existent en l’estat espanyol. Ser conscient de la pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural. Entendre que les llengües enriqueixen la persona i la defineixen. Fer un ús adequat de les diverses llengües en les relacions humanes.

L’avaluació s’ha de basar en l’observació del comportament i l’actitud de l’alumnat, ja sigui individualment o en grup.

Per fer aquest seguiment, s’han de contemplar espais d’observació i maneres de dur-la a terme. Observar l’alum-nat en les activitats d’aula, en els temps d’esbarjo (patis, activitats extraescolars, sortides culturals), en les seves relacions socials… ens aportarà informació precisa sobre com actuen els adolescents en l’entorn en què es mouen.

El docent pot construir un protocol adaptat a la zona geogràfica i al context, a partir de l’observació d’aspectes com: • La seva predisposició a utilitzar la llengua catalana. • La manifestació d’autoestima en relació amb la llengua pròpia. • El respecte a la diversitat lingüística i cultural. • L’interès per conèixer la llengua i la cultura dels companys i companyes. • L’ús d’un llenguatge no discriminatori envers les diferències lingüístiques, culturals o de gènere. • L’actitud crítica davant de missatges discriminatoris o que reflecteixin estereotips i prejudicis racistes o sexistes. • La valoració positiva de la diversitat lingüística com a riquesa cultural, que és patrimoni de tots. • La valoració positiva del coneixement de diverses llengües i cultures per a la comunicació internacional, per a la

promoció de la pau i la comprensió mútua entre els pobles i les persones. • La sensibilitat davant de les llengües minoritàries i d’aquelles que es troben en procés d’extinció. (...)




13 de 26

COMPETÈNCIES ACTITUDS

Continguts clau de les competències Dimensió

comprensió lectora

Dimensió expressió

escrita

Dimensió comunicació

oral

Dimensió literària

Dimensió actitudinal

i plurilingüe 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 01 02 03 CC1 Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries. X X X X CC2 Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència

audiovisual. X X X X

CC3 Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement. (CCD12, CCD16, CCD17)

X X X

CC4 Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

X X X X X

CC5 Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques. X X X X CC6 Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació,

inferència, retenció X X X

CC7 Elements prosòdics i no verbals. X X X X CC8 Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats. X X X X CC9 Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana, castellana i universal. X X CC10 Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana, castellana i universal. X X CC11 Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i

retòrics. X X

CC12 Temes i subgèneres literaris. Tòpics. X X X CC13 Redacció de textos d’intenció literària. X CC14 Lectura d’obres de la literatura catalana, castellana i universal, o juvenils. X X CC15 Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents. X X X X X CC16 Formes de cortesia i respecte en les interaccions orals. X X X X X CC17 Varietats lingüístiques socials i geogràfiques. X CC18 Llengües d’Espanya, d’Europa i del món. X CC19 Pragmàtica:

� Registres lingüístics. � Gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius, persuasius,

instructius, expositius, argumentatius i administratius. • Elements de la comunicació

X X X X X X X X X X X X

CC20 Fonètica i fonologia: � Símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes d’especial dificultat. • Patrons bàsics de ritme, d’entonació i accentuació de paraules i enunciats.

X X X X

CC21 Lèxic i semàntica: � Expressions comunes, frases fetes. � Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i quotidians. � Camps lexicosemàntics. � Mecanismes de formació de paraules. � Relacions semàntiques. Canvis en el significat de les paraules. • Estratègies digitals de cerca lèxica.

X X X X X X X X X X X




14 de 26

COMPETÈNCIES ACTITUDS

Continguts clau de les competències Dimensió

comprensió lectora

Dimensió expressió

escrita

Dimensió comunicació

oral

Dimensió literària

Dimensió actitudinal

i plurilingüe 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 01 02 03 CC22 Morfologia i sintaxi:

� Categories gramaticals. � Sintaxi de l’oració. � Connectors. • Elements d’estil.

X X X X X X X X

CC23 Llenguatge audiovisual. (CCD10) X X X X X X X X X X X X CCD1 Sistemes de comunicació i entorns de treball digital per a l’aprenentatge col·laboratiu i al

llarg de la vida, atenent a les formes de cortesia. (CCD20, CCD21, CCD22, CCD24) X X X X X X

CCD2 Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals d’aprenentatge (portafolis digitals). (CCD18, CCD19)

X X X X




15 de 26

Entre parèntesis es consignen els continguts clau (CC) de les competències amb què es relacionen els continguts específics de cada curs i amb els continguts clau de l’àmbit digital (CCD).

CONTINGUTS CURRICULARS: DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

Textos escrits i multimèdia (CC1, CC19, CC22, CC23): � Àmbits: vida quotidiana, relacions socials, vida

acadèmica i mitjans de comunicació. � Gèneres de text narratius, descriptius,

conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius senzills.

� Estructura dels textos.



conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius.




conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.




conversacionals formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis).


Textos multimèdia (CC1, CC23): � Relacions entre text, elements icònics i simbòlics,

so. � Anàlisi pautada.

Textos audiovisuals (CC1, CC23): � Relacions entre text, elements icònics i simbòlics,

so. � Anàlisi pautada.


so. � Seqüències audiovisuals. � Anàlisi pautada i interpretació.


so. � Seqüències audiovisuals. � Anàlisi autònoma i interpretació.

Cerca d’informació (CC3): � Estratègies de consulta per comprendre i ampliar

el contingut dels textos. � Estratègies prèvies a la cerca. � Utilització de fonts diverses, de creixent grau de

dificultat



dificultat.



dificultat



dificultat.

Estratègies de comprensió lectora (CC2, CC15): � Intenció comunicativa i actitud del parlant. � Idees principals i secundàries. � Inferències. � Contrast amb coneixements propis. � Resums, esquemes, mapes conceptuals, xarxes

digitals...

Estratègies de comprensió lectora (CC2, CC15): � Intenció comunicativa i actitud del parlant. � Idees principals i secundàries. � Inferències. � Contrast amb coneixements propis. � Resums, esquemes, mapes conceptuals, xarxes

digitals...

Estratègies de comprensió lectora (CC2, CC15): � Intenció comunicativa i actitud del parlant. � Idees principals i secundàries. � Inferències. � Contrast amb coneixements propis. � Taules, quadres, fitxes, esquemes, mapes

conceptuals, xarxes digitals...

Estratègies de comprensió lectora (CC2, CC15): � Intenció comunicativa i actitud del parlant. � Idees principals i secundàries. � Inferències. � Contrast amb coneixements propis. � Quadres sinòptics, esquemes, mapes

conceptuals, xarxes digitals...

Anàlisi intratextual i intertextual: perspectives única, múltiple, complementària (CC2).

Anàlisi intratextual i intertextual: perspectives única, múltiple, complementària (CC2).




16 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA

PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS Textos escrits i multimèdia (CC19): � Àmbits: vida quotidiana, relacions socials, vida



Textos escrits i multimèdia (CC19): � Àmbits: vida quotidiana, relacions socials, vida



.




.



conversacionals formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis).

Escriptura com a procés: planificació, textualització i revisió (CC4, CC15)

Escriptura com a procés: planificació, textualització i revisió (CC4, CC15).



El còmic (CC4, CC5).

Presentacions escrites i multimèdia (CC5, CC23): � Estructuració. � Suport multimèdia. � Utilització de diferents llenguatges




Cerca d’informació i de models per a la realització de treballs escrits (CC3)


Cerca d’informació i de models per a la realització de treballs escrits (CC3).


Adequació (CC5, CC19, CC22, CC23): � Registre lingüístic. � Adequació lèxica. � Sintaxi adequada a la situació comunicativa




Coherència (CC5, CC21, CC22): � Ordenació i estructuració dels continguts




Cohesió (CC5, CC22, CC23): � Connectors i marcadors textuals, procediments

per a la progressió del discurs







Correcció (CC5, CC21, CC23): � Puntuació, paràgrafs. � Normes ortogràfiques

Correcció (CC5, CC21, CC22): � Puntuació, paràgrafs. � Normes ortogràfiques amb excepcions més

conegudes

Correcció (CC5, CC21, CC22): � Puntuació, paràgrafs. � Normes ortogràfiques amb excepcions de més

dificultat

Correcció (CC5, CC19, CC21): � Puntuació, paràgrafs. � Normes ortogràfiques amb tot tipus d’excepcions

Presentació de l’escrit, tant en suport paper com digital (CC5): � Cal·ligrafia, tipografia. � Portada, organització en títols i subtítols. � Índex, paginació, marges, bibliografia. � Processadors de text

Presentació de l’escrit, tant en suport paper com digital (CC5): � Cal·ligrafia, tipografia. � Portada, organització en títols i subtítols. � Citacions, hipervincles. � Índex, paginació, marges, bibliografia. � Processadors de text

Presentació de l’escrit, tant en suport paper com digital (CC5): � Cal·ligrafia, tipografia. � Portada, organització en títols i subtítols. � Citacions, referències, hipervincles. � Índex, paginació, marges, bibliografia. � Processadors de text

Presentació de l’escrit, tant en suport paper com digital (CC5): � Cal·ligrafia, tipografia. � Portada, organització en títols i subtítols. � Citacions, referències, hipervincles. � Índex, paginació, marges, bibliografia. � Processadors de text.

Presentació de l’audiovisual (CC5, CC23): � Combinació d’elements icònics, sonors, textuals. � Programes de tractament de la imatge.







17 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS Textos orals (CC7, CC8, CC9): � Àmbits: vida quotidiana, relacions socials, vida


conversacionals, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics, expositius, argumentatius senzills.

� Formals i no formals. � Planificats i no planificats. � Recursos verbals i no verbals.

Textos orals (CC7, CC8, CC9): � Àmbits: vida quotidiana, relacions socials, vida


conversacionals, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics, expositius, argumentatius.




conversacionals, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

� Formals i no formals. � Planificats i no planificats. � Recursos verbals i no verbals. .



conversacionals formals, persuasius, predictius, expositius, argumentatius, administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, emplenat de formularis).


Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció (CC6).




Interaccions orals presencials i multimèdia (CC6, CC7, CC8, CC16, CCD1): � Construcció de relacions socials a l’interior de

l’aula i del centre. � Recerca i exposició d’informació. � Debats. � Estratègies comunicatives per a l’inici,

manteniment i finalització de les interaccions. � Cooperació i respecte envers les diferències

d’opinió en les situacions de treball cooperatiu

Interaccions orals presencials i multimèdia (CC6, CC7, CC8, CC16, CCD1): � Construcció de relacions socials a l’interior de

l’aula i del centre. � Recerca i exposició d’informació. � Assertivitat i manteniment de les pròpies idees. � Debats. � Estratègies comunicatives per a l’inici,

manteniment i finalització de les interaccions. � Cooperació i respecte crític envers les diferències

d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.

Interaccions orals presencials i multimèdia(CC6, CC7, CC8, CC16, CCD1): � Construcció de relacions socials a l’interior de

l’aula i del centre. � Comunicació amb altres comunitats escolars i

amb la societat en general (cartes al director, notícies a la premsa, ràdio local o per al web del centre).

� Recerca i exposició d’informació. � Assertivitat i manteniment de les pròpies idees. � Debats pautats i reglamentats. � Estratègies comunicatives per a l’inici,


d’opinió en les situacions de treball cooperatiu

Interaccions orals presencials i multimèdia(CC6, CC7, CC8, CC17, CCD1): � Construcció de relacions socials a l’interior de

l’aula i del centre. � Comunicació amb altres comunitats escolars i

amb la societat en general (cartes al director, notícies a la premsa, ràdio local o per al web del centre).

� Recerca i exposició d’informació. � Assertivitat i manteniment de les pròpies idees. � Debats pautats i reglamentats. � Estratègies comunicatives per a l’inici,


d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.




18 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: DIMENSIÓ LITERÀRIA

PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS Lectura lliure d'obres de la literatura catalana, castellana i universal i de la literatura juvenil (CC11, CC14).

Lectura lliure d'obres de la literatura catalana, castellana i universal i de la literatura juvenil (CC11, CC14).



Autors i obres més representatius de les literatures catalana i castellana del segle XII al XV (CC9, CC10, CC11, CC12, CC14): � Context històric i social. Gèneres. Corrents

literaris. � Lectura i explicació de fragments significatius i, si

escau, textos complets i adaptats. � Temes literaris.

Autors i obres més representatius de les literatures catalana i castellana dels segles XVI i XVII (CC9, CC10, CC11, CC12, CC14): � Context històric i social. Gèneres. Corrents


escau, textos complets i adaptats. � Temes i subgèneres literaris. Tòpics més usuals.

Autors i obres més representatius (CC9, CC10, CC11, CC12, CC14): � Literatura catalana: segles XVIII a XX. � Literatura castellana: segles XVIII a XX. � Context històric i social. Gèneres. Corrents


escau, textos complets i adaptats. � Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

Consulta de fonts d'informació variades per a la realització de treballs (CC3).




Estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lect ura (CC11): � Estructura. � Aspectes formals. � Recursos estilístics i retòrics (anàfora, metàfora,

metonímia, símil, antítesi, hipèrbaton, hipèrbole, enumeració).


metonímia, símil, antítesi, hipèrbaton, hipèrbole, paral·lelisme, enumeració)


metonímia, símil, antítesi, hipèrbaton, hipèrbole, paral·lelisme, al·literació, pleonasme, paradoxa, enumeració, asíndeton, polisíndeton)


metonímia, símil, antítesi, hipèrbaton, hipèrbole, paral·lelisme, al·literació, pleonasme, paradoxa, quiasme, sinestèsia, enumeració, asíndeton, polisíndeton, al·legoria).

Redacció de textos d'intenció literària, a partir d e la lectura de textos d’obres lliures i/o de l’època , utilitzant les convencions formals del gènere i des d’una perspectiva lúdica i creativa (CC13).







19 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS Varietats de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents territoris on es parlen (CC17). � Factors geogràfics explicatius de les varietats.

Varietats de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents territoris on es parlen (CC17). � Factors geogràfics explicatius de les varietats. .

Varietats de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents territoris on es parlen (CC17). � Factors històrics i geogràfics explicatius de les

varietats.

Varietats de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents territoris on es parlen (CC17). � Factors culturals, històrics i geogràfics explicatius

de les varietats.

Evolució de les relacions entre llengües en contacte i diversitat de situacions que es produeixen (CC18): � Comparació entre llengües romàniques

conegudes.

Diversitat de llengües que es parlen a Espanya, a Europa i al món (CC18): � Noció de família lingüística.

Diversitat de llengües que es parlen a Espanya, a Europa i al món (CC18): � Noció de família lingüística

Diversitat de llengües que es parlen a Espanya, a Europa i al món (CC18): � Les famílies lingüístiques més conegudes

Diversitat de llengües que es parlen a Espanya, a Europa i al món (CC18): � Les famílies lingüístiques

Utilització dels coneixements de llengües en contextos reals i funcions diverses (CC17). � Semblances i diferències dels sistemes fonètics i

la prosòdia de diferents llengües. � Influències entre llengües al llarg de la història i en

l’actualitat: manlleus, formes de calc. � Intercanvis comunicatius amb parlants d’altres

llengües, per a la formació, instrucció i relació amb l’exterior.












llengües, per a la formació, instrucció i relació amb l’exterior

Les llengües i els estats, llengües oficials i els factors que les han condicionat, llengües minoritàries (CC17, CC18).







20 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: BLOC TRANSVERSAL DE CONEIXE MENT DE LA LLENGUA

PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS Pragmàtica (CC19): � Registres lingüístics segons la situació

comunicativa (col·loquial, familiar, estàndard). � Gèneres de text narratius, descriptius,


� Estructura dels diferents gèneres de text a partir dels paràgrafs i de la puntuació.

� Modalitats oracionals i relació amb el context.

Pragmàtica (CC19): � Registres lingüístics segons la situació

comunicativa (col·loquial, familiar, estàndard). � Gèneres de text narratius, descriptius,



� Modalitats oracionals i relació amb el context.


comunicativa. � Gèneres de text narratius, descriptius,



� Elements de la comunicació. Funcions del llenguatge.

� Modalitats oracionals i relació amb el context. L’estil directe i indirecte.


comunicativa. � Gèneres de text narratius, descriptius,

conversacionals formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.


� Elements de la comunicació. Funcions del llenguatge.

� Modalitats oracionals i relació amb el context. L’estil directe i indirecte.

Fonètica i fonologia (CC20): � Patrons bàsics de ritme, d’entonació i accentuació

de paraules i enunciats.





Fonètica i fonologia (CC20): � Símbols fonètics amb la pronunciació de fonemes

d’especial dificultat. � Patrons bàsics de ritme, d’entonació i accentuació


Lèxic i semàntica (CC21): � Frases fetes, refranys. � Lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians. � Àmbit educatiu, social i personal. � Camps lexicosemàntics i lèxic nou. � Mecanismes de formació de paraules (derivació,

composició). � Relacions semàntiques (polisèmia, sinonímia,

antonímia, homonímia). Canvis en el significat de les paraules (eufemismes, paraules tabú).

� Estratègies digitals de cerca lèxica.

Lèxic i semàntica (CC21): � Expressions comunes, frases fetes. � Lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians. � Àmbit educatiu, social i personal. � Camps lexicosemàntics i lèxic nou. � Mecanismes de formació de paraules (derivació,

composició, sigles, acrònims, manlleus). � Relacions semàntiques (polisèmia, sinonímia,

antonímia, homonímia). Canvis en el significat de les paraules (eufemismes, paraules tabú).

� Estratègies digitals de cerca lèxica

Lèxic i semàntica (CC21): � Expressions comunes, frases fetes. � Lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians. � Àmbit educatiu, social i personal. � Camps lexicosemàntics i lèxic nou, especialment

de l’àmbit periodístic i publicitari. � Mecanismes de formació de paraules (derivació,

composició, parasíntesi, sigles, acrònims, manlleus).

� Denotació i connotació. � Prefixos i sufixos. � Relacions semàntiques (polisèmia, sinonímia,

antonímia, homonímia, hiponímia, hiperonímia). Canvis en el significat de les paraules (metàfora, metonímia, eufemismes, paraules tabú).


Lèxic i semàntica (CC21): � Expressions comunes, frases fetes. � Lèxic precís i apropiat a contextos concrets i

quotidians. � Àmbit educatiu, social i personal. � Camps lexicosemàntics i lèxic nou, especialment

de l’àmbit administratiu. � Mecanismes de formació de paraules (derivació,

composició, parasíntesi, sigles, acrònims, manlleus).

� Prefixos i sufixos. � Relacions semàntiques (polisèmia, sinonímia,

antonímia, homonímia hiponímia, hiperonímia). Canvis en el significat de les paraules (metàfora, metonímia, eufemismes, paraules tabú).





21 de 26

CONTINGUTS CURRICULARS: BLOC TRANSVERSAL DE CONEIXE MENT DE LA LLENGUA PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

Morfologia i sintaxi (CC22): � Categories gramaticals. � Noció de sintagma. � Funcions sintàctiques: subjecte, predicat,

complement del nom, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial.

� Elements de l’oració. � Connectors: temporals, de lloc, d’ordre, causa i

conseqüència. � Consulta de diccionaris, eines informàtiques de

revisió del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques.

Morfologia i sintaxi (CC22): � Categories gramaticals. � Tipus de sintagmes. � Funcions sintàctiques: subjecte, predicat,

complement del nom, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, atribut.

� Substitucions lèxiques. � Elements de l’oració. � Connectors: temporals, de lloc, d’ordre, causa i

conseqüència. � Consulta de diccionaris, eines informàtiques de


Morfologia i sintaxi (CC22): � Categories gramaticals. � Tipus de sintagmes. � Funcions sintàctiques: subjecte, predicat,

complement del nom, complement de l’adjectiu, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, atribut, complement de règim, complement predicatiu, aposició.

� Aposicions. � Substitucions pronominals i lèxiques. � Elements de l’oració. Oració impersonal. Oració

activa i passiva. � Distinció entre oració simple i oració composta. � Connectors: d’ordre, d’aclariment i detall, de

causa i conseqüència, adversatius. � Consulta de diccionaris, eines informàtiques de


Morfologia i sintaxi (CC22): � Categories gramaticals. � Funcions sintàctiques. Oració impersonal.

Transformació d’estructures actives i passives. � Oració composta coordinada i subordinada.

Construcció d’infinitiu, gerundi i participi. � Connectors per introduir un tema, relacionar

idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions.

� Elements d’estil (ús d’anàfores, eliminació de repeticions, substitucions pronominals i lèxiques).

� Consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques.

Llenguatge audiovisual (CC24): relació entre imatge, text i so. Elements bàsics.

Llenguatge audiovisual (CC23): relació entre imatge, text i so. Elements bàsics.

Llenguatge audiovisual (CC23): relació entre imatge, text i so. Elements funcionals.

Llenguatge audiovisual (CC23): relació entre imatge, text i so. Elements avançats.

Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals d’aprenentatge (portafolis digitals). (CCD2)







22 de 26

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LLENGUA I LITERATURA CATALA NES I LLENGUA I LITERATURA CASTELLANES

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

1. Utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, i argumentatius senzills.

1. Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius.

1. Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

1. Aplicar diferents estratègies de comprensió lectora per a la lectura de gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius.

2. Llegir, comprendre i interpretar textos escrits

propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l'actitud del parlant, i reconèixer alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l'actitud del parlant, i reconèixer alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l'actitud del parlant, i valorar alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica, dels mitjans de comunicació, de l’àmbit laboral i de relacions amb organismes, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l'actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

3. Identificar i seleccionar, de fonts d’informació

fiables, els coneixements que s'obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d'aprenentatge continu.

3. Identificar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s'obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d'aprenentatge continu.

3. Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.

3. Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s'obtinguin de les biblioteques o de qualsevol altra font d'informació impresa en paper o digital integrant-los en un procés d'aprenentatge continu.

4. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase

i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

4. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

4. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

4. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.




23 de 26


DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats (planificant, textualizant, revisant i reescrivint), i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l'escriptura.

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats (planificant, textualitzant, revisant i reescrivint), i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l'escriptura.

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualizant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l'escriptura.

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats (planificant, textualitzat, revisant i reescrivint), i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l'escriptura.

. 6. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la

vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius senzills), seguint models.

6. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius), seguint models.

6. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), seguint models.

6. Escriure textos en relació amb l'àmbit d'ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica, dels mitjans de comunicació, de l’àmbit laboral i de relacions amb organismes, i en relació amb la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals formals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius i administratius), seguint models

7. Construir el propi entorn personal

d’aprenentatge (EPA) i fer ús dels dossiers personals d’aprenentatge o portafolis digitals per a la gestió de la informació i el progrés de l’aprenentatge.

7. Construir el propi entorn personal d’aprenentatge (EPA) i fer ús dels dossiers personals d’aprenentatge o portafolis digitals per a la gestió de la informació i el progrés de l’aprenentatge.






24 de 26


DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

8. Comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l'actitud del parlant.

.

8. Comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l'actitud del parlant.

8. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

.

8. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica, dels mitjans de comunicació, de l’àmbit laboral i de relacions amb organismes, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l'actitud del parlant i valorar alguns aspectes de la seva forma i seu contingut.

9. Reconèixer, interpretar i avaluar

progressivament la claredat expositiva, l'adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

9. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

9. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

9. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l'adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

10. Aprendre a parlar en públic, en situacions

formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l'ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius senzills.

10. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l'ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius i argumentatius.

10. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l'ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

10. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals o informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l'ús oral de la llengua oral, per a discursos relacionats amb l'àmbit escolar/acadèmic i social i per discursos que tenen com a finalitat exposar i argumentar.

11. Participar en debats i col·loquis ajustant-se progressivament a les normes que els regulen per a l'intercanvi comunicatiu amb coherència, cohesió, correcció, adequació.

11. Participar en debats i col·loquis ajustant-se progressivament a les normes que els regulen per a l'intercanvi comunicatiu: coherència, cohesió, correcció, adequació.

11. Participar en debats i col·loquis ajustant progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu: coherència, cohesió, correcció, adequació.

.

11. Conèixer, utilitzar i valorar les normes de cortesia en les intervencions orals pròpies de l'activitat acadèmica, tant espontànies com planificades i en les pràctiques discursives orals, analitzant en els debats i tertúlies la validesa dels arguments i interpretant de forma crítica tant la seva forma com el contingut.

12. Emprar la reflexiu gramatical a nivell de la frase

i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per a compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens

12. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per a compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

12. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens

12. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió textos orals i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.




25 de 26


DIMENSIÓ LITERÀRIA PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

13. Llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13. Llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13. Llegir i comprendre, de forma progressivament autònoma, obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13 Llegir i comprendre de forma autònoma obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

14. Llegir, comprendre i interpretar textos literaris representatius de la literatura de l’època (literatures catalana i castellana: segles XII a XV), reconeixent la intenció de l'autor, relacionant el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificant el gènere i el tema, i expressant aquesta relació amb judicis personals raonats.

14. Llegir, comprendre interpretar i comentar textos literaris representatius de la literatura de l’època (literatures catalana i castellana: segles XV i XVII), reconeixent la intenció de l'autor, relacionant el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals i literaris de l'època, identificant el gènere, el tema, reconeixent la evolució d'alguns tòpics i formes literàries, i expressant aquesta relació amb judicis personals raonats.

14. Llegir, comprendre i comentar textos representatius dels segles XVIII, XIX i XX, reconeixent la intenció de l’autor, el tema, els trets propis del gènere al qual pertany i relacionant el seu contingut amb el context sociocultural i literari de l'època, o d'altres èpoques, i expressar la relació existent amb judicis personals raonats.

14. Redactar textos personals d’intenció literària des d’una perspectiva lúdica i creativa.

15. Redactar textos personals d’intenció literària, a partir de models de l’època (literatures catalana i castellana: segles XII a XV), seguint les convencions del gènere, des d’una perspectiva lúdica i creativa.

15. Redactar textos personals d’intenció literària, a partir de models de l’època (literatures catalana i castellana segles XVI i XVII), seguint les convencions del gènere, des d’una perspectiva lúdica i creativa.

15. Redactar textos personals d'intenció literària, a partir de la lectura de textos dels segles XVIII, XIX i XX, seguint les convencions formals del gènere, i amb intenció lúdica i creativa.

15. Consultar adequadament fonts d'informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.

16. Consultar adequadament fonts d'informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.

16. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.

16. Consultar i citar adequadament fonts d'informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal, i utilitzant les tecnologies de la informació.

16. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase

i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

17. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

17. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar progressivament autònoma els textos propis i aliens.

17. Emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos literaris, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.




26 de 26


DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

17. Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d'adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

18 Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d'adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.



18. Valorar la importància de la interacció oral en la

vida social practicant actes de parla: comptant, descrivint, opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l'activitat escolar i per a l’aprenentatge col·laboratiu.

19. Valorar la importància de la interacció oral en la vida social i acadèmica, i per a l’aprenentatge col·laboratiu.

19. Valorar la llengua oral com a instrument d'aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.

19. Valorar la llengua oral com a instrument d'aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.

19. Reconèixer, conèixer, respectar i valorar la

diversitat lingüística de Catalunya i d’Espanya.

20. Reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística d’Europa

20. Reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món.

20. Reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística i cultural d’Europa i del món.

20. Conèixer i emprar els sistemes de comunicació

digitals sincrònics o asincrònics, atenent a la direccionalitat de la informació i al canal comunicatiu, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

21. Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics o asincrònics, atenent a la direccionalitat de la informació, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

21. Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics o asincrònics, atenent a la direccionalitat de la informació, a l’abast del sistema comunicatiu, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

21. Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics o asincrònics, atenent a la direccionalitat de la informació, a l’abast del sistema comunicatiu, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza, i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.

generalitat de catalunya departament d’ensenyament Àmbit … · 2015-11-19 · generalitat de...

Documents