gener-febrer 2008. revista municipal viure

viure gener.qxp 29/1/08 12:34 Página 1

Sumari

3456 7

8 i 9

12

13

14

15

11

10

EditaAjuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redaccióN. Vilardell i M. Fernández

Col·laboracióServei de Comunicació

Correcció Centre de NormalitzacióLingüística Badalona-Sant Adrià

ImpressióEl Tinter sal.

empresa certificada ISO 9001,ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipals

Política municipalEntrevista a Gregorio Belmonte, regidor d’Educació i Solidaritat

EducacióS’inaugura l’Escola Bressol Josep Miquel CéspedesEl cicle de xerrades i tallers sobre educació en valors dóna suport a la tasca educadora dels paresi les maresL’exposició Educació, Municipis i República mostra com era l’ensenyament als municipis barcelo-nins durant la II República

TerritoriEl Projecte d’intervenció integral de Sant Adrià Nord impulsarà la millora urbanística, social i eco-nòmica del barriIniciades les obres d’un nou pont sobre el Besòs que connectarà la Catalana amb el centre deSant AdriàL’Ajuntament millora la plaça de Guillermo Vidaña

SolidaritatEls responsables de dos projectes de cooperació a Nicaragua expliquen a Sant Adrià el seu treball

El Consorci de la Mina informaLa integració social dels grups de risc

Promoció econòmicaAlumnes de l’IES Manuel Vázquez Montalbán participen en un programa innovador que promou laseva inserció laboralEs lliuren els premis que fomenten les iniciatives empresarials i solidàries

Polítiques de gènereL’Ajuntament incorpora una agent per promoure la igualtat de gènere al municipi.Es presenta el nou servei per a la diversitat sexual

Gent granS’obre el període d’inscripció per a les Noces d’Or 2008

Serveis socialsEl projecte Sessions de Benvinguda Municipal apropa la ciutat a les persones nouvingudes

Mercat municipalEl llibre Del mercat a la taula inclourà receptes de dues adrianenques

EsportsL’Ajuntament cedeix l’ús de locals municipals a les entitats esportives

Medi ambientMés de la meitat dels animals recollits al CCAAC del Barcelonès han estat adoptats o recuperatsJa es poden consultar al web de l’Ajuntament les parades previstes i els horaris de la deixalleriamòbil fins al junyLa importància dels nostres parcs en les migracions d’ocells

Telèfons d’interèsSabies queFarmàcies de torn


3viure

Carta als veïns

Recordo, i ja és mèrit si tenim en compte els anys que han passat, que el novembre del 1996,quan vaig accedir a l’Alcaldia de Sant Adrià, vaig comentar que hi havia qui em considerava unapersona dèbil, però que si la debilitat era dialogar, escoltar, corregir actuacions, no tan sols em sen-tia orgullós de ser dèbil, sinó que exigiria a tots els que m’acompanyessin que també ho fossin.

Crec, sincerament, que al llarg de tots aquests anys he donat un clar exemple, continuat i cons-tant, de complir tot allò que vaig anunciar.

Des que sóc alcalde, el meu equip de govern ha pres inicialment decisions que posteriormenthem rectificat, la majoria de vegades perquè ens han suggerit propostes que ens han semblatmillors. Això és el que jo anomeno saber escoltar i rectificar, però és clar, en política n’hi ha d’al-tres, que en diuen cedir a la pressió veïnal. Això obeeix a un evident desconeixement del fun-cionament polític local i de la societat adrianenca, societat lluitadora i reivindicativa però que saputilitzar mecanismes democràtics, com el diàleg per assolir el que considera just.

Fa uns dies li vaig preguntar a un jove polític si havia arribat a algun acord amb una entitat. “Hiha acord?” –vaig preguntar-li–. “Sí, però no saps el que he hagut de cedir” -em va dir.

“Oblida-te’n, el més important és l’acord” –vaig comentar-li– “i quan hi ha acord ningú ha de te-nir la sensació de ser el perdedor, perquè totes les parts hi surten guanyant.”

Per a mi, la política, és l’art d’aconseguir els objectius previstos sense generar conflictes. Pot-ser, com diuen alguns companys alcaldes d’altres ciutats, el conflicte sigui inevitable i s’hagi d’es-tar preparat per gestionar-lo. Malgrat això, jo sóc de l’opinió que el que és inevitable és la dis-crepància i això és el que s’ha de saber gestionar per arribar a acords. Evidentment, les duesparts confrontades han de fer el mateix esforç, ja que si no, lògicament, el conflicte persisteix.

Per cert, permeteu-me que torni al tema de la pressió veïnal. No hi havia pressió veïnal i ciu-tadana en temps del franquisme? Situem-nos en municipis propers al nostre, on tots recordemepisodis no precisament de discrepància sinó de conflicte directament. Algú veu en els governsd’aquests municipis la possibilitat d’arribar a acords sobre aquests conflictes? Em sembla quereduir la inexistència de conflictes a la pressió veïnal és una falta de consideració envers unaforma de fer política que no per ser diferent li manca valor.

Se m’acut obrir en aquest espai un apartat on es plantegi un cas mensual al qual, entre tots,busquem una solució, respectant-nos l’opinió. El primer cas és el següent: exercici pràctic de re-solució de discrepàncies.

Descripció del tema: fa uns mesos en un carrer de Sant Adrià es va obrir un forat al terra perl’existència d’una antiga fossa sèptica desconeguda fins a aquell moment. La causa van ser lesarrels d’uns plataners que van pressionar la volta de la fossa i van provocar que caigués espec-tacularment el terra, tot i que afortunadament només es van produir danys materials.

L’AAVV del barri va demanar un estudi del subsòl per comprovar si existien més dipòsits d’a-quest tipus i va proposar que es fes una consulta per decidir si els plataners que quedaven ha-vien de substituir-se o no per un altre tipus d’arbre més apropiat. La consulta, que es va fer enuna assemblea, va ser oberta a la participació de tot el barri i va tenir com a resultat trenta votsa favor de canviar els plataners i setze en contra. Fa uns dies vaig rebre un escrit en el què se’mrecordava que havia de substituir els arbres ja que, cito textualment: “les votacions en democrà-cia, les guanya el que té la meitat més un.”

Tenim diferents possibilitats que, d’entrada, podríem analitzar:- Atès que la participació en la votació va ser escassa, donar l’oportunitat als veïns/es directa-

ment afectats –els del carrer - de manifestar la seva opinió.- Substituir els arbres tal i com es va decidir a l’assemblea del barri- Comunicar que se substituiran els arbres a mida que aquests vagin emmalaltint o causin mo-

lèsties als veïns/es- Fer cas omís de la carta de l’AAVV del barriPenso, d’entrada, en aquestes possibilitats encara que de ben segur que n’hi ha més. Us de-

mano que reflexioneu i manifesteu la vostra opinió.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4 viure

Carta a los vecinos

Recuerdo, y ya es mérito teniendo en cuenta los años transcurridos, que en noviembre de 1996cuando accedí a la Alcaldía de Sant Adrià dije que algunos me consideraban una persona dé-bil, pero que si la debilidad era dialogar, escuchar, corregir actuaciones, no tan solo me sentíaorgulloso de ser débil sino que exigiría a todos los que me acompañasen que también lo fueran.

Creo, sinceramente, que a lo largo estos años he dado ejemplo claro, continuado y constantede que he cumplido todo aquello que anuncié.

Desde que soy alcalde, mi equipo de gobierno ha tomado, inicialmente, decisiones que pos-teriormente hemos rectificado, la mayoría de las veces porque hemos escuchado propuestasque nos han parecido mejores. Eso es lo que yo llamo saber escuchar y rectificar pero claro, enpolítica hay otros que lo llaman ceder a la presión vecinal. Esto obedece a un evidente desco-nocimiento del funcionamiento político local y de la sociedad adrianense, sociedad luchadora yreivindicativa pero que sabe utilizar mecanismos democráticos como el diálogo para alcanzar loque considera justo.

Hace unos días le pregunté a un joven político si había llegado a algún acuerdo con una enti-dad. ¿Hay acuerdo? – le pregunté. Sí, pero no sabes lo que he tenido que ceder, me dijo.

Olvídate, lo importante es el acuerdo, le comenté, y cuando hay acuerdo nadie debe tener lasensación de ser el perdedor porque todas las partes salen ganando.

Para mi la política es el arte de alcanzar los objetivos previstos sin generar conflictos. Puede,como algunos compañeros alcaldes de otras ciudades dicen, que el conflicto sea inevitable yhaya que estar preparado para gestionarlo. Sin embargo yo soy de la opinión de que lo inevita-ble es la discrepancia y eso es lo que hay que saber gestionar para llegar a acuerdos. Eviden-temente, el mismo esfuerzo deben hacer las dos partes confrontadas, porque sino, lógicamen-te el conflicto persiste.

Por cierto, permitidme que vuelva al tema de la “presión vecinal” ¿No existía presión vecinal yciudadana en los tiempos del franquismo?. Situémonos en municipios cercanos al nuestro, don-de todos recordamos episodios no precisamente de discrepancia sino directamente de conflic-to. ¿Alguien ve en los gobiernos de estos municipios la posibilidad de llegar a acuerdos sobreesos conflictos?.

Me parece pues que reducir la inexistencia de conflictos a la presión vecinal es una falta deconsideración hacia una forma de hacer política que no por diferente carece de valor.

Se me ocurre abrir un apartado donde os plantee un caso mensual al cual, entre todos, bus-quemos una solución respetándonos la opinión. El primer caso es el siguiente: ejercicio prácti-co de resolución de discrepancias.

Descripción del tema: Hace unos meses en una calle de Sant Adrià el suelo cedió y se abriópor la existencia de una antigua fosa séptica desconocida hasta ese momento. La causa fueronlas raíces de unos plataneros que presionaron la bóveda de la fosa y provocaron un desplomeespectacular de todo el suelo aunque, afortunadamente, sólo se produjeron daños materiales.

La AAVV del barrio pidió un estudio del subsuelo para comprobar si existían más depósitos deeste tipo y propuso hacer una consulta para decidir si los plataneros que quedaban debían cam-biarse o no por otro tipo de árbol más apropiado. La consulta se hizo en una asamblea abiertaa la participación de todo el barrio y tuvo como resultado treinta votos a favor de cambiar los pla-taneros y dieciséis en contra. Hace unos días recibí un escrito en el que se me recordaba quedebía sustituir los árboles, ya que, cito textualmente: “las votaciones en democracia las gana lamitad más uno.”

Tenemos distintas posibilidades que de entrada podríamos analizar:- Como la participación en la votación fue escasa, dar la oportunidad a los vecinos/as directa-

mente afectados –los de la calle- de manifestar su opinión- Sustituir los árboles tal y como se decidió en la asamblea del barrio- Comunicar que se sustituirán los árboles a medida que éstos vayan enfermando o causen

molestias a los vecinos/as- Hacer caso omiso de la carta de la AAVV del barrioSe me ocurren, de entrada, estas posibilidades aunque seguro que hay más. Os pido que re-

flexionéis y manifestéis vuestra opinión.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipals

PSC

El 2008 ha començat i ho ha fet amb força so-roll en matèria tecnològica.

En l’àmbit estatal, l’any comença amb una novaLlei d’impuls a la sociedat de la informació (LISI)que hauria d’ajudar a corregir el retard en la cober-tura de la banda ampla a tot el país. Des del puntde vista econòmic, crec que seria una bona notíciala liberalització total dels preus al sector.

El 31 de desembre de 2009. Aquesta és la datade referència i el temps que tenen des d’ara els mu-nicipis per aplicar la nova Llei per a l’accés electrò-nic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP),que reconeix als ciutadans el dret a relacionar-seelectrònicament amb les administracions públiques,

així com l’obligació d’aquestes a garantir aquestdret. La llei, certament ambiciosa, obliga les admi-nistracions a oferir telemàticament els mateixos ser-veis que presten de manera presencial. Per tant, aSant Adrià, els pressupostos reflectiran els propersanys esforços notables per complir els requisitsd’implantació d’aquestes lleis. Les aplicacions mésimportants es concretaran en la modernització delssistemes d’atenció al ciutadà, en la gestió electrò-nica dels expedients administratius i en la tramita-ció electrònica (per exemple, en l’expedició telemà-tica de volants d’empadronament). En general, atot l’Estat, l’Administració electrònica és un delsavenços necessaris que encara no han aconseguitconsolidar-se.

D’altra banda, continuem treballant en l’actualit-

zació a Internet de la Guia urbana de SantAdrià, que ja ha completat la inclusió delteixit comercial de tots els barris. La novaplataforma d’aquesta Guia, que es podràveure a finals d’aquest mes a www.san-tadriadinamic.com, incorporarà milloresnotables.

Es tracta, en definitiva, de projectescomplexos i que requereixen la implicacióde tots els estaments municipals, tant po-lítics com tècnics, però que encaixen per-fectament en el desenvolupament d’unprojecte integral de ciutat.

David Palomar AlcarazGrup Municipal Socialista

PPCrecimiento económico y recaudación

municipalAl inicio del 2008 los indicadores de la econo-

mía muestran un cierto pesimismo respecto a lasituación actual y al futuro inmediato. Los añosde las llamadas “vacas gordas” se han termina-do y sectores claves para el crecimiento econó-mico se encuentran en crisis. El Gobierno tratade encubrir con un discurso triunfalista los des-equilibrios. Al negarse a diagnosticar la situaciónreal de la economía española no se pone en mar-cha ninguna medida de reforma correctora y,mientras, se desaceleran sectores como la cons-trucción y el consumo, hace aguas el sistema

educativo y nuestro sector industrial pierde com-petitividad.

Si a los desequilibrios internos se suman fac-tores como el encarecimiento del precio del pe-tróleo, de las materias primas y la situación deincertidumbre financiera internacional, está cla-ro que la pasividad y autocomplacencia del Go-bierno respecto a la economía constituyen unagrave irresponsabilidad.

Un menor crecimiento económico también su-pone una disminución de ingresos para las ad-ministraciones y en el caso de los ayuntamien-tos, eslabón más débil, son los primeros en reci-bir las consecuencias de la desaceleración eco-nómica. La menor recaudación municipal en de-

terminados impuestos, especialmentelos de la construcción, obras y plusvalí-as por venta de viviendas, tendrán unaimportante repercusión en las finanzasmunicipales.

Afortunadamente el próximo mes demarzo, con las elecciones generales, te-nemos una oportunidad para cambiarlas políticas del gobierno central y re-conducir la situación.

Salvador Aragall BaidesGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiADret a decidirAquests darrers dies estem assistint de mane-

ra descarada i demagògica per part de col·lectiusultradretans a accions o manifestacions en con-tra del dret que tenen les dones a decidir sobrel’avortament.

No és casual que l’Església catòlica i grups defonamentalistes religiosos adrecin les seves iresi mentides en contra de les clíniques d’avortamenten aquestes dates, intentant confondre com his-tòricament han fet sempre. La darrera concentra-ció convocada a Madrid per la conferència epis-copal dóna mostres de per on van els objectiusde la classe dirigent eclesiàstica. Dit de manera

directa, entrar de ple en la precampanya electo-ral de les properes eleccions generals intentantinclinar el vot cap a partits que volen fins i tot in-ventar “ministeris de Família” o “misteris de la Fa-mília”, no ho recordo bé. No és la primera vega-da que mostren la seva negació amb el sentir ma-joritari dels ciutadans i ciutadanes en temes tanhumans com l’ús del preservatiu com a mitjà perprevenir la SIDA, malaltia que al continent africàamenaça de fer minvar la seva població en po-ques generacions; el reconeixement dels dretsmitjançant el matrimoni de parelles del mateixsexe o el denominat divorci exprés.

Sembla increible que en ple segle XXI i en unasocietat com la nostra es puguin mantenir posi-

cions com l’esgrimida per aquests salva-dors d’ànimes, oblidant-se intencionada-ment de demanar perdó per col·laboraramb un dictador que va assassinar mi-lers de ciutadans i va provocar una gue-rra civil.

Només em queda apuntar la necessà-ria revisió de l’acord Estat-Església ca-tòlica que ens suposa als ciutadans i ciu-tadanes creients o no creients una quan-titat important de recursos econòmics.

Gregorio Camacho AlcaldeGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiUUna conducta cívica exemplarA l’anterior Viure Sant Adrià vaig fer un elogi

del col·lectiu que va fer possible el pessebre dela Catalana, i en aquest número vull posar de re-lleu el que considero una conducta cívica exem-plar d’un ciutadà de Sant Adrià.

Fa uns dies vaig tenir una llarga conversaamb un veí de la nostra ciutat, preocupat pelfet que el pont de la via del tren que creua elriu Besòs representa un perill potencial en casde riuada, i que es podria repetir el que ja ensva passar en la riuada del 1962, que tant malens va fer.

Ens ha calgut l’escrit d’un ciutadà per adonar-nos de la possibilitat que el pont de la via del tren

actuï com a gran barrera, atesa la seva poca al-çària respecte a la llera del riu, i més quan aquestpont es troba a uns tres metres per sota de l’alça-da dels murs de contenció. Des del punt de vistade la seguretat, és evident que les coses al seudia, i en aquest punt concret, no es varen fer bé,més aviat molt malament, i amb un oblit notablede la història del riu Besòs. Aquesta constatació,es reforça encara més amb la valoració feta perJosep Maria Montaner, arquitecte i catedràticde l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Convergència i Unió presentarà una mocióal proper Ple Municipal en que demanarà elcompromís de tots els grups presents a lacorporació, per actuar conjuntament amb al-tres institucions, amb l’objectiu d’aconseguir

que RENFE modifiqui una infraes-tructura de transport públic que com-porta avui un perill potencial tant perals adrianencs com per als usuarisdel transport públic.

Actituds tan responsables com lad’aquest senyor, per desgràcia, no sóngaire freqüents en una societat que dónaprioritat a la despreocupació i la inhibi-ció en els afers públics. Crec que val lapena recordar-ho.

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


6 viure

Política Municipal

– Quina és la seva tasca principal com a re-gidor d’Educació i Solidaritat?

Bàsicament es tracta de vetllar per la plenaescolarització dels infants i els joves de la ciu-tat, el manteniment dels centres escolars deprimària, l’acollida de matriculació fora de ter-mini i la dinamització del Projecte Educatiu deCiutat (PESAB) com a element vertebradordels valors positius de l’educació a la ciutat. Pelque fa a la regidoria de Solidaritat destinem el0,7% dels ingressos propis de l’Ajuntament aprojectes de cooperació internacional i progra-mes de sensibilització en relació amb la soli-daritat, els drets humans, la pau etc.

– Quins són els principals objectius de laseva regidoria per als propers quatre anys?

Un dels principals objectius de la Regidoriaés la consolidació del Projecte Educatiu de Ciu-tat com a eix estratègic de futur. La millor for-ma de construir la ciutat perquè sigui un espaion les persones es desenvolupin amb autono-mia, respecte i responsabilitat passa per donarvalor a l’educació, a totes les edats i des de to-

tes les accions que fem, tant les polítiques del’Ajuntament com les activitats i aportacions deles entitats de Sant Adrià, clubs esportius, co-merciants, etc. Totes i tots eduquem. Tambéhem posat en marxa l’escola bressol Josep Mi-quel Céspedes; el seu projecte és un punt detrobada i de lligam de la petita infància. Un rep-te per a aquesta legislatura és dinamitzar elConsell Escolar Municipal com a espai de de-bat i planificació, establir una línia d’ajuts i be-ques per a estudis postobligatoris, millorar l’o-ferta pública de cicles formatius, planificar ambel Departament d’Educació de la Generalitatde Catalunya reformes integrals a determinatscentres educatius de primària i noves construc-cions que afegim al ja concretat CEIP de la Ca-talana. Altres reptes que volem assolir són re-duir l’absentisme escolar, millorar les activitatsextraescolars i l’excel·lència educativa, i con-solidar el Pla Educatiu d’Entorn com a espaiper garantir la cohesió i la igualtat d’oportuni-tats a la població escolaritzada. Hem de treba-llar amb una visió integral de les polítiques so-cials perquè els reptes d’aquesta societat re-quereixen d’una actuació coordinada en diver-sos espais: dintre dels centres educatius, desde les entitats de l’educació no formal i tambéamb l’actuació social al carrer.

En l’àmbit de Solidaritat volem continuar aug-mentant la qualitat de la cooperació de les en-titats de Sant Adrià, incidir més en les causesque provoquen pobresa, injustícies i violència,a més de continuar impulsant el consum res-ponsable en les seves diferents vessants: co-merç just, producte ecològic, compra públicaètica, etc.

– Com li agradaria trobar-se Sant Adrià d’a-quí a quatre anys?

Vull trobar-me una ciutat amb un teixit insti-tucional i social amb capacitat per donar res-posta a la diversitat de la vida de les persones,en especial, la d’aquelles que tenen una situa-ció d’exclusió, perquè puguin portar una vidaautònoma i independent com tothom, possibi-litat que de vegades no tenen per manca defeina, recursos, formació o simplement perquèestan excloses dels espais comunitaris. Vulluna ciutat amb espais reals de participació i dedecisió, no vull un ajuntament paternalista, vullun poder polític que sigui pedagògic, valent ique construeixi una societat on tothom tinguioportunitat de créixer. Sant Adrià pot ser unaciutat forta en polítiques socials si invertim enprojectes per a totes les persones.Vull una ciutat amb espais reals

de participació i de decisió, no vullun ajuntament paternalista, vull unpoder polític que sigui pedagògic,valent i que construeixi unasocietat on tothom tinguioportunitat de créixer

Hem de treballar amb una visióintegral de les polítiques socialsperquè els reptes d’aquestasocietat requereixen d’unaactuació coordinada en diversosespais: dintre dels centreseducatius, des de les entitats del’educació no formal i també ambl’actuació social al carrer.

Entrevista a Gregorio Belmonte,regidor d’Educació i Solidaritat

Va estudiar FPII d’electricitat i professional-ment ara com ara està en excedència d’unaempresa fabricant de transformadors elèctrics,en què duia a terme tasques comercials. Diuque la seva consciència cristiana i obrera sem-pre l’ha portat a militar en els moviments so-cials i als partits polítics del territori on ha vis-cut; creu en la implicació activa de les perso-nes en la política: “Aquesta ha de permetre que

tothom participi en les qüestions comunes que

ens afecten. No m’agrada que el poder polític

s’oblidi dels més febles, i tampoc m’agrada que

decideixin per mi”.


7viure

Educació

S’inaugura l’Escola BressolJosep Miquel Céspedes

El passat 22 de desembre es va inaugurarl’Escola Bressol Josep Miquel Céspedes, unequipament molt esperat pels ciutadans i ciu-tadanes de Sant Adrià.

L’acte va comptar amb la presència de l’al-calde, Jesús M. Canga; el regidor d’Educació,Gregorio Belmonte; la secretària del Departa-ment d’Educació de la Generalitat, Dolors Rius,i altres membres de la corporació municipal.

L’Escola Bressol Josep Miquel Céspedes ésla primera escola municipal de Sant Adrià deBesòs (de titularitat municipal amb una subven-ció del Departament d’Educació de la Genera-litat de Catalunya). La construcció de lainstal·lació es va iniciar el passat mes de ge-ner de 2007 i l’equipament va començar a fun-cionar el 5 de novembre. Enguany hi ha sisgrups de nens i nenes entre els quatre mesosi els tres anys d’edat que sumen un total de se-tanta-quatre infants i, vista la demanda, hi haprevisió d’augmentar el nombre de places finsa vuitanta el proper curs. L’Escola compta ambun equip de professionals format per dotze per-sones amb formació de mestres d’educació in-fantil i/o tècniques de grau superior d’educacióinfantil.

El cicle de xerrades i tallers sobreeducació en valors dóna suport a latasca educadora dels pares i mares

El Projecte Educatiu de Sant Adrià de Besòs(PESAB) conjuntament amb diferents serveisde l’Ajuntament i altres serveis del municipi haorganitzat el Cicle de xerrades i tallers sobreeducació en valors amb l’objectiu d’oferir einesi recursos (als pares i mares) en la tasca edu-cadora dels fills i filles. El calendari de les pro-peres xerrades, que es faran a la Biblioteca deSant Adrià (c. de Ricart, 2) serà el següent:

– “El consum responsable. Saps qui fa la robaquè portes?”, a càrrec d’Albert Salas, coordina-dor de la Campanya Roba Neta de SETEM

Dimecres 30 de gener, de 18 a 19 h– “A casa... reciclem”, a càrrec de la Funda-

ció SIGEADimecres 27 de febrer, de 18 a 19 h– “Esmorzars saludables”, a càrrec de Rosa

Ballesta, infermera especialista en nutrició del’ABS Sant Adrià I.

Dimecres 26 de març, de 18 a 19 hEls coneixements educatius no són innats,

sinó que suposen un aprenentatge ple de rep-tes i expectatives. La participació en xerradesi tallers, la lectura de llibres i compartir expe-

riències amb altres famílies poden ajudar a re-soldre determinades situacions relacionadesamb l’educació dels fills.

Per a més informació podeu trucar al telèfon93 381 20 04 ext. 251 o bé escriure un correua [email protected]

L’exposició “Educació, Municipis i República” mostra com era l’ensenyament als municipis barcelonins durant la II República

Durant el mes de febrer es podrà visitar al Ca-sal de Cultura la mostra “Educació, Municipisi República”, una exposició organitzada per laDiputació de Barcelona i l’Ajuntament de SantAdrià, que dóna una visió de l’escola i de l’en-senyament a partir de les experiències dels mu-nicipis barcelonins al llarg del primer terç del se-gle XX. Durant aquest període històric es va im-plantar una educació pionera que tenia en elsideals de llibertat i democràcia dos dels seus pi-lars bàsics, ja que si en alguna cosa va desta-car la II República va ser per la seva aposta de-cidida per un ensenyament públic i de qualitat.

El marc polític i social dominant a l’Europa de

principis del segle passat va propiciar el naixe-ment de nous corrents pedagògics en els qualsCatalunya va tenir un paper força actiu ja siguicom a receptora d’aquests, ja sigui posant enmarxa iniciatives educatives que encara avuien dia tenen vigor en el sistema educatiu ac-tual. La Mancomunitat de Catalunya, amb lacol·laboració dels municipis, va impulsar un con-junt d’accions per millorar l’accés a la formaciói a la cultura del poble català i va iniciar així unfructífer període de renovació educativa. El Go-vern de la República va instaurar un sistemaescolar públic inclusiu, capaç d’oferir igualtatd’oportunitats a tothom, en què l’educació pas-sava a convertir-se en l’eina principal a partir dela qual transformar i modernitzar la societat.Posteriorment, la Generalitat va continuar fentde Catalunya un país capdavanter en educacióamb propostes com la creació, el juliol del 1936,del Consell de l’Escola Nova Unificada, unanova escola inspirada en els principis raciona-listes de treball i fraternitat humana.

L’exposició “Educació, Municipis i República”es podrà visitar al Casal de Cultura (c/ de la Marede Déu del Carme, 22) del 4 al 29 de febrer, dedilluns a divendres de 9 a 14 i de 16 a 22 h.

Després de la inaguració els assistents van fer una visita a la nova escola

Escola Municiapal Montessori (1932)

Foto: Josep Domínguez


8 viure

Territori

El Projecte d’intervenció integralde Sant Adrià Nord impulsarà lamillora urbanística, social ieconòmica del barri

Què és?El Pla de barris és un projecte que neix arran

d’una llei coneguda amb el nom de Llei de ba-rris. La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora debarris, àrees urbanes i viles que requereixenuna atenció especial és una llei aprovada pelParlament de Catalunya mitjançant la qual laGeneralitat pretén dotar les administracions ca-talanes dels instruments necessaris per portara terme intervencions de caire social i urbanís-tic en aquells barris de Catalunya que ho re-quereixin.

El municipi de Sant Adrià de Besòs, l’abril de2007, va presentar el Projecte d’intervenció in-tegral a l’àrea de Sant Adrià Nord i, el juliol de2007, es va dictar la resolució del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques en laqual s’aprovava el projecte i, per tant, queda-va inclòs en la quarta convocatòria de subven-cions de la Llei de barris.

El projecte té com a objectiu la millora urba-

nística, social i econòmica de la zona, i la sevaconsolidació com a espai de centralitat respec-te a la resta del municipi de Sant Adrià i delsbarris fronterers de Badalona. Tot i que el pro-jecte de Sant Adrià Nord està delimitat a aquestmunicipi, no es pot entendre sense el seu ho-mòleg dels barris d’Artigues, Sant Roc i el Re-mei. Això fa que calgui afrontar les problemà-tiques de tipus urbanístic i socioeconòmic ambcriteris i visions compartides entre ambdós mu-nicipis, per tal d’anar “cosint fronteres”.

Àmbit d’actuacióL’àrea d’intervenció del projecte és la zona

nord del municipi. Els límits són: el riu Besòs ala banda sud, els barris badalonins d’Artiguesi el Remei al nord, el municipi de Santa Colo-ma a l’oest i el carrer de Pi i Gibert del barri deSant Joan Baptista, a l’est.

Aquesta àrea engloba el nucli antic de SantAdrià de Besòs. Es tracta, doncs, del nucli depoblació al voltant del qual ha anat progressi-vament creixent el municipi i es caracteritza perun parc d’habitatges centenari i una trama ur-bana de carrers estrets. La petita zona d’eixam-ple que hi ha a l’est connecta la vila de Sant

Adrià de Besòs amb Badalona, i crea una cla-ra continuïtat urbana.

Estratègia i objectiusLes actuacions urbanístiques que preveu

abordar el Projecte d’intervenció integral a l’à-rea de Sant Adrià Nord se centren en la mi-llora de l’espai públic i dels seus equipa-ments. Aquestes actuacions, conjuntamentamb l’aposta decidida per fomentar l’activitatcomercial a l’àrea i per pal·liar les principalsproblemàtiques socials que pateixen una partdels seus residents, han de contribuir a “co-sir fronteres” amb els barris de Badalona. Sónuns barris amb els quals ja existeix una im-portant relació ja que, més enllà del fet decompartir una trama urbana contínua, tenenen comú algunes realitats similars. Cal dirtambé que el projecte consolidarà la centra-litat de l’àrea, no només pel que fa a la restadel municipi sinó també als barris d’Artigues,el Remei i Sant Roc.

El Projecte d’intervenció integral, que es com-plementa amb altres actuacions que l’Ajuntamentja ha encetat a la zona, pretén assolir els tres ob-jectius prioritaris a l’àrea de Sant Adrià Nord:

S’inicien les obres d’un nou pontsobre el Besòs que connectarà laCatalana amb el centre de Sant Adrià

El mes de gener s’han iniciat les obres delnou pont sobre el riu Besòs que ha d’unir elbarri de la Catalana amb el centre de SantAdrià. La durada de l’actuació serà d’uns 12mesos. El nou pont preveu una calçada ambdos carrils, un per cada sentit de la circulació,

i unes voreres per a vianants. La vorera quedonarà a la banda sud, la de mar, tindrà tam-bé carril bici. Es tracta d’un pont de tipologiamixta, és a dir que té un nucli d’acer i una llo-sa superior de formigó, i la construcció es faràdes de les dues vores del riu alhora.

Mentre durin els treballs hi haurà una part dela llera del riu que no serà accessible i la zonade passeig i el carril bici estaran interromputs.Les obres –que són a càrrec de la Junta de Com-

pensació de la Catalana i estan executades perl’empresa PROINOSA se senyalitzaran de ma-nera que també s’indicaran els recorreguts alter-natius tant de vianants com de ciclistes.

Es millora la plaça de GuillermoVidaña

Properament començarà la urbanització del’espai que hi ha entre la Biblioteca Municipal,


9viure

Territori

1. La introducció de millores en la urbanitza-ció i en l’accessibilitat i connectivitat en ca-rrers i espais públics

2. El foment de l’activitat econòmica i el des-envolupament de programes socials per ales persones

3. Millores en les condicions generals d’habi-tabilitat d’edificis i de l’entorn

Les actuacionsMillores en la urbanització i en l’accessibi-

litat i connectivitat en carrers i espais públics• Urbanització dels carrers de l’Atlàntida i de Mos-

sèn Cinto Verdaguer, d’Andreu Soler, AndreuVidal i Monges, i del carrer de Sant Jordi.

• Remodelació del front de l’avinguda de lesCorts Catalanes

• Ordenació del parc de la Ribera; 2a fase• Remodelació de l’espai sota la C-31 (l’autopis-

ta) (millora de l’accessibilitat i la percepció deseguretat per part dels ciutadans i ciutadanes)

• Millora de la connectivitat i la permeabilitatentre els municipis de Badalona i Sant Adriàde Besòs al carrer de Bogatell, entre la pla-ça de la Vila i l’avinguda de Pi i Margall, i alcarrer de l’Onze de Setembre

• Millora de la connectivitat interna i de l’ac-cessibilitat al barri de Sant Adrià Nord, ambla urbanització del pont sobre la carretera N-II i del seu entorn

• Completar la supressió de barreres arquitec-tòniques a Sant Adrià Nord

Foment de l’activitat econòmica i desen-volupament de programes socials per a lespersones• Construcció d’un equipament al carrer de

Joan Fivaller (casal d’avis i centre de recur-

sos per a la millora de l’ocupabilitat de lespersones)

• Dotació de recursos informàtics a les aulesde l’equipament de Joan Fivaller com a es-pai TIC (tecnologies de la informació i la co-municació)

• Formació de formadors en TIC per alscol·lectius amb més desconeixement de lestecnologies digitals (dones, gent gran)

• Programa de qualificació i inserció de donesamb càrregues familiars i dificultats d’inser-ció en establiments comercials

• Condicionament de dos pisos pont per a do-nes víctimes de la violència domèstica i fa-mílies monoparentals amb fills amb dificul-tats de convivència

• Programa d’intervenció en medi obert per ajoves en risc (grups d’adolescents que pre-senten formes de socialització no desitjables)

• Programa de mediació intercultural• Itinerari de lleure fent servir el pavelló Ricart

com a punt de partida• Programa de foment d’iniciatives empresa-

rials amb col·lectius de difícil inserció al mer-cat laboral

• Programa de foment de rehabilitació de lo-cals buits del centre comercial urbà, per a laimplantació de noves activitats econòmiquesper part de les persones emprenedores

Millores en les condicions generalsd’habitabilitat d’edificis i de l’entorn• Subvencions: a la rehabilitació de cobertes,

a la rehabilitació de façanes, a la instal·laciód’ascensors i millora de l’accessibilitat per re-soldre patologies estructurals dels edificis

• Implantació d’una xarxa de telecomunica-cions

• Subvencions per a la instal·lació de xarxesde telecomunicacions als elements comunsdels edificis

• Infraestructura de xarxa de reg mitjançant ai-gua freàtica

• Soterrament dels contenidors d’escombra-ries per fomentar i aconseguir el reciclatgede residus

• Dotació d’horts urbans a la Pollancreda

Estratègia transversalÉs a dir el projecte implica l’actuació en diferentsàmbits com Territori, Promoció Econòmica, Ser-veis Socials i, sobretot, Participació Ciutadana• Gestió del Projecte d’intervenció integral de

l’àrea de Sant Adrià Nord• Pla de participació ciutadana del Projecte

d’intervenció integral de l’àrea de Sant AdriàNord

Pressupost i pla d’actuacionsEl pressupost total del Projecte d’intervenció in-

tegral de Sant Adrià Nord és de 10.467.750,00 €,dels quals el 50% (5.233.875,00 €) els aporta elFons de Foment del Programa de Barris i l’altre50% (5.233.875,00 €) l’aporta l’Ajuntament.

2007 2008 2009 2010 2011 Total

Generalitat 142.742,05 544.534,47 951.613,64 1.797.492,42 1.797.492,42 5.233.875,00

Ajuntament 142.742,05 544.534,47 951.613,64 1.797.492,42 1.797.492,42 5.233.875,00

TOTAL 285.484,10 1.089.068,94 1.903.227,28 3.594.984,84 3.594.984,84 10.467.750,00

l’edifici Polidor i els poliesportius Polidor i Ri-cart –en global l’actuació comprèn una super-fície total d’uns 3.000 m2. L’adequació d’a-quest espai inclou la reforma del passatge deJoaquim Blume i l’entorn de la zona dels po-liesportius a la Rambleta. La intervenció volafegir caràcter i personalitat suficient aaquests espais i convertir-los en una àrea denova centralitat i de referència. És a dir, en unlloc de relació i expansió cívica, d’activitats lú-diques, de passeig, i a la vegada d’espai cen-

tral d’accessos i connexió entre els diferentsequipaments.

En l’àmbit de la plaça es proposa, per tal d’a-daptar-se a la topografia, crear una platafor-ma que podria fer la funció d’escenari, es a dirun espai públic de trobada amb caràcter prin-cipalment urbà. La pavimentació de la plaçaes farà amb pedra natural amb dues tonalitatscontrastades. Com a teló de fons s’aixecaràun parament vertical per deixar en segon ter-me la zona d’instal·lacions de la piscina. Final-

ment, la desalineació dels equipaments ambfaçana al carrer de Ricard es resoldrà mitjan-çant una pèrgola lineal que a més de servird’accés a la plaça farà de connexió entre elsdiferents edificis.

En l’àmbit de Joaquim Blume es plantarà unanova línia d’arbrat i s’instal·larà un conjunt demobiliari urbà amb l’objectiu de potenciar-nel’ús per a les persones i donar-li un tarannà derepòs i lleure.

Resum de les actuacions i previsió econòmicaCAMP 1. Millora de l’espai públici dotació d’espais verds. 4.801.150,00 €CAMP 2. Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis 277.500,00 €CAMP 3. Provisió d’equipamentsper a l’ús col·lectiu. 1.000.000,00 €CAMP 4. Incorporació de les tecnologiesde la informació als edificis. 185.000,00 €CAMP 5. Foment de la sostenibilitatdel desenvolupament urbà. 570.000,00 €CAMP 6. Equitat de gènere en l’ús de l’espaiurbà i dels equipaments. 345.000,00 €CAMP 7. Programes per a la millora social,urbanística i econòmica. 889.500,00 €CAMP 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. 2.399.600,00 €


10 viure

Solidaritat

Els responsables de dos projectesde cooperació a Nicaraguaexpliquen a Sant Adrià el seu treball

El passat mes de desembre la Regidoria deSolidaritat va rebre la visita de Dalila Alemán,responsable a Nicaragua del Projecte integralper a la millora de la situació sociolaboral i sa-nitària dels treballadors del Triangle Miner deNicaragua, projecte presentat per la FundacióPau i Solidaritat - CCOO Catalunya en aquestAjuntament en la convocatòria de subvencionsper a projectes de cooperació internacional.

Dalila Alemán va parlar de l’estat actual delprojecte, així com de la situació de la zonai del país en general. També aquest mes degener ha visitat aquesta mateixa RegidoriaJordi Gil, responsable del programa Habili-tación para el desarrollo integral y familiarde la mujer campesina en el municipio deSan Ramón, també de Nicaragua. Aquestprojecte ha estat presentat dins de la matei-xa convocatòria que l’anterior per Xontal -Associació Adrianenca per a l’Agermana-ment i la Solidaritat amb el Poble de San Ra-món (Nicaragua).

El Consorci de la Mina informaLa integració social dels grupsde risc

L’any 2000, quan les administracions queconstitueixen el Consorci es van plantejar unaintervenció global i integrada al barri de la Mina,el primer objectiu va ser l’accés al mercat la-boral de la població en risc d’exclusió. El rep-te s’encara amb mesures i programes socialsorientats a resoldre aquelles situacions que ju-guen en contra de la integració. Els col·lectiusbeneficiaris del programa s’han acostumat alsajuts públics al llarg dels anys i els manquenhàbits socials i laborals; en alguns casos, tam-bé pateixen situacions multiproblemàtiquesamb patologies associades (addiccions i ma-lalties mentals). Paradoxalment, com a grup te-nen una alta autoestima, però els manca l’au-toestima individual en entorns normalitzats. Te-nen baixa motivació i poques habilitats socialsfora del seu àmbit, en conseqüència les expec-tatives de futur i confiança en les seves possi-bilitats són baixes. Igualment, són baixos elsnivells de formació i coneixements professio-nals, però, en canvi, no perceben aquesta si-tuació com a problemàtica.

El cofinançament europeuEl Ministeri de Treball i Assumptes Socials i

la Generalitat de Catalunya van sol·licitar finan-çament europeu alhora que impulsaven el Plade Transformació per al decenni 2000-2010.Així, el febrer de 2001, es va acordar concediral Consorci la gestió de l’anomenada Subven-ció Global que finança la Comunitat Europeaen un 45%, mentre que el 55% restant l’apor-ta el Departament de Treball i Indústria del go-vern català. L’objectiu d’integrar col·lectius enrisc d’exclusió al mercat laboral per la via de la

capacitació professional encaixa de ple amb elde la Unió Europea i els estats membres per alqual preveu aquest tipus de finançament queve del Fons Social Europeu. Han estat cinc mi-lions d’euros invertits al llarg de sis anys di-rectament en la comunitat del barri, durant elperíode 2001-2007.

Gràcies a això s’han pogut dut a terme 36 pro-grames diferents, alguns dels quals han tingutdiverses edicions. Tots, dirigits a facilitar l’ac-cés al mercat laboral per aconseguir la norma-litat social dels grups de risc. Han estat progra-mes molt adaptats i pensats per atendre pro-blemàtiques diverses: població penitenciària,drogodepenents, malalts mentals, personesamb disminucions, joves de carrer no escolarit-zats, dones i homes en atur o joves sense ex-periència ni formació. Segons cada cas, i teninten compte la situació real de la persona, les se-ves perspectives i possibilitats de desenvolupa-

ment sociolaboral, s’han definit els anomenatsitineraris integrats personalitzats, que no sónmés que un pla de treball individualitzat i pro-gressiu de formació, pràctiques en empreses iacompanyament del treballador en la seva pri-mera feina. Fins a 20 entitats sense ànim de lu-cre, dedicades a la inserció de col·lectius derisc, han dut a terme els programes per encà-rrec del Consorci. Ara us en podem oferir elsresultats globals (vegeu el quadre annex).

Adaptació a una realitat canviantEl treball d’aquests sis anys s’ha anat refor-

mulant i adaptant permanentment a la realitatcanviant, en base a una avaluació constant del’eficàcia i els resultats. Per això, totes les ac-tuacions formen part d’una xarxa coordinadade col·laboració, gestió i aplicació d’estratègiescomunes entre l’Administració i les iniciativespròpies del barri.

Dalila Alemán, responsable del projecte aNicaragua es va reunir amb el regidor deSolidaritat, Gregorio Belmonte i amb el presi-dent de la Fundació Pau i Solidaritat a SantAdrià, Rafael Milla.


11viure

Promoció econòmica

Alumnes de l’IES Manuel VázquezMontalbán participen en unprograma innovador que promoula inserció laboral

Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Ma-nuel Vázquez Montalbán ha iniciat aquest cursuna experiència pionera al municipi de SantAdrià, que els facilita les pràctiques en empre-ses durant dos dies a la setmana. El conveni decol·laboració signat entre l’Ajuntament i el Depar-tament d’Educació de la Generalitat ha recolzataquesta iniciativa, en la qual ha estat molt impor-tant el compromís de diverses empreses del mu-nicipi i de l’Ajuntament (àrees de Promoció Eco-nòmica, Educació i Serveis Socials).

Les empreses participants abasten un ampliventall de sectors: de muntatge de quadreselèctrics, de venda al detall i reparació d’ordi-nadors, tallers de reparació de motos, centresd’estètica, etc. Les pràctiques serveixen alsnois i noies per fer una part del currículum de4t, i sobretot com a experiència vital que els potfacilitar la incorporació al món laboral i la con-tinuació dels seus estudis professionals. El se-guiment de l’alumnat a les empreses i la coor-dinació entre el centre escolar i aquestes la duua terme un tècnic d’Integració Social.

Si aquest projecte educatiu té bons resultats,els propers anys altres alumnes podran gaudirnovament d’aquesta oportunitat educativa i pro-fessional.

Més informació: http://www.xtec.cat/iesmvm

Es lliuren els premis que fomenten lesiniciatives empresarials i solidàries

El 17 de desembre passat va tenir lloc, a la salade plens de l’Ajuntament, l’acte de lliurament delspremis corresponents al I Concurs d’Idees Jo-ves amb compromís i al I Concurs d’Idees deNegoci a les escoles. El primer anava adreçattant a la població jove amb estudis universitaris—en curs o finalitzats—, com a la població queforma part d’associacions sense ànim de lucre.L’objectiu del concurs era promoure iniciativesempresarials pensant en col·lectius amb dificul-

tats d’integració sociolaboral, desenvolupant ide-es sorgides de l’associacionisme i els seus mem-bres, i potenciant l’esperit emprenedor al territo-ri. Es van atorgar dos premis, un de 6.000 € il’altre de 1.500 €, als projectes guanyadors.Aquests projectes van obtenir bones puntuacionsen els aspectes que més es valoraven a les ba-ses: innovació al municipi, generació de llocs detreball, promoció d’iniciatives empresarials i apli-cabilitat en aquest i altres municipis.

La proposta guanyadora, La Tumbona, d’AnnaÒdena Massaguer, consisteix en el lloguer dematerial esportiu i de lleure als accessos alParc Fluvial del Besòs, per al qual parteix dela contractació de personal immigrant. Aquestprojecte també considera com a factor decisiul’aprofitament d’un espai amb moltes possibili-tats d’ús i la promoció de l’esport i de l’activitatfísica entre la població de tots els nivells adqui-sitius. Pensat per als mesos d’estiu, però am-pliable en funció de l’èxit, oferiria el lloguer debicicletes, patins, proteccions, porteries de fut-bol (d’una mida adequada) i gandules.

L’altra proposta, sota el nom de FORÇA i pre-sentada per José Antonio Rodríguez Carrillo,es tracta de la constitució d’una associació debotiguers i comerciants adrianencs, que abra-çaria totes les àrees d’interès dels seus mem-bres, en una idea de gestió integral de les re-lacions dels botiguers amb el municipi, les tre-balladores i els treballadors, i entre ells.

El Concurs d’Idees de Negoci a les Esco-les va ser el resultat de la intenció de l’Ajunta-ment de donar un impuls a les actituds empre-nedores fomentant comportaments favorablesa la creació d’empreses i promovent la figurade l’empresari. Per això, l’Àrea de PromocióEconòmica, durant el curs escolar 2006-07, vaimpartir seminaris de generació d’idees i crea-ció d’empreses, i ha organitzat aquest concurspels estudiants de quart curs d’ESO, els de Bat-xillerat i Formació Professional de graus mig isuperior de centres d’ensenyament de la ciu-tat. El concurs observava dues categories depremis: d’una banda, les idees de negoci, i del’altra, els centres d’ensenyament. En el primercas, es consideraven les següents modalitats,

cadascuna de les quals va ser premiada amb600 €: idea més innovadora, idea més viablei idea més sostenible i solidària. Dins la sego-na categoria, van ser premiats l’IES ManuelVázquez Montalbán i l’IES Fòrum 2004.

El premi a la idea més innovadora va serper al projecte d’Ivette Barrachina Hidalgo, es-tudiant de 4t d’ESO de l’IES M.Vázquez Mon-talbán. Aquest projecte consisteix en la comer-cialització d’un braçalet de plàstic que conté unmecanisme mitjançant el qual es pot accedirals mitjans de transport sense la necessitat devalidar cap tiquet. D’aquesta manera s’estalviatemps i fer cua.

El premi a la idea més viable ha estat atorgata David Povedano Barcos, estudiant de 2n cursdel cicle formatiu d’explotació de sistemes infor-màtics de l’IES Fòrum 2004. El seu projecte,sota el títol Paintball City, pretén traslladar la ideadel joc de paintball a un emplaçament urbà. L’ob-jectiu és combatre l’ estrès evitant llargs despla-çaments per a la pràctica d’aquesta activitat.

Finalment, el premi a la idea més sosteniblei solidària ha estat per a Alejandro GiménezAriza, alumne de 2n curs del cicle formatiu d’ex-plotació de sistemes infomàtics de l’IES Fòrum2004, que planteja potenciar l’ús de la informà-tica al municipi de Sant Adrià amb un servei depréstec a temps parcial d’equips informàtics,amb l’únic cost d’un dipòsit que és recuperatuna vegada retornat l’equip. A més a més, esdóna la possibilitat que l’empresa disposi d’unservei tècnic i d’un curs d’iniciació a la informà-tica, ambdós serveis totalment gratuïts. Els cur-sos serien remunerats a través dels centres for-matius i/o l’Administració.

El jurat que va valorar els projectes estava for-mat per la directora d’una oficina de La Caixa,un tècnic de la Diputació de Barcelona, una tèc-nica del Consorci de la Mina i dos tècnics del’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntamentde Sant Adrià. Al lliurament de premis van as-sistir-hi representants de l’equip de govern mu-nicipal, membres del jurat, directors i directoresd’entitats financeres i participants dels dos con-cursos, entre d’altres. L’alcalde va ser l’enca-rregat de lliurar els premis als guanyadors.

Un dels alumnes participants en les pràctiquesUn moment de l’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens en el decurs del quales van lliurar els premis que fomenten les iniciatives empresarials i solidàries


12 viure

Polítiques de gènere

L’Ajuntament de Sant Adriàincorpora una agent per promourela igualtat de génere al municipi.

Des del mes de desembre passat i per un pe-ríode de dos anys, la Regidoria de Polítiquesde gènere compta amb una agent d’igualtat.Aquesta figura professional té l’objectiu de fo-mentar la sensibilització en matèria de gène-re, impulsar una cultura d’igualtat i planificarprogrames específics que incorporin la pers-pectiva de gènere. També farà funcions d’as-sessorament a les empreses sobre el desen-volupament del pla d’igualtat i de suport a lesassociacions de dones del territori.

El programa d’Agents d’Igualtat és una acciópromoguda per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania dela Diputació de Barcelona conjuntament ambel Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya, que s’ha desplegat a 60 ajunta-ments de les comarques de Barcelona, entreells a l’Ajuntament de Sant Adrià.

Al nostre municipi aquest servei s’ha ubicatal Centre d’Informació i Orientació de la Dona(CIOD, carrer de les Escoles, 10.Tel. 93 462 11 21).

Presentat el nou servei per a ladiversitat sexual

El 21 de gener passat es va presentar el ser-vei per a la diversitat sexual de Sant Adrià de Be-sòs, que es presta a través de l’Associació Acord.

Aquest servei, que ja està en marxa, ofereixassessorament, aconsellament, orientació i re-cursos per a dones i homes homosexuals, bi-sexuals, transsexuals i persones que es qües-tionen la seva orientació sexual.

L’objectiu d’aquest servei és ajudar, orientari informar les persones que per causa de laseva orientació sexual ho demanen, de mane-ra que es pal.lien les possibles discriminacionsque per aquest motiu puguin tenir, ja siguin enl’àmbit laboral, familiar, social, etc.

També s’acull i s’informa familiars i amics d’a-questes persones, i esta previst desenvoluparprogrames de formació i sensibilització a lesdiferents àrees municipals, entitats i institucionseducatives, així com campanyes de normalit-zació que possibilitin que el tracte a les perso-nes homosexuals, bisexuals i transsexuals nosigui discriminatori.El Servei es presta de manera quinzenal al:CIOD. Centre d’Informaciói Orientació de les DonesC. de les Escoles, 10Tel. 93 462 11 [email protected] concertar visita cal contactar amb el CIODo bé trucar als telèfons de l’associació:617 168 127/ 627 239 577

En el mateix acte es va inaugurar l’exposicióDones que Estimen Dones, que ha estat a labiblioteca fins al dia 2 de febrer.

Gent granS’obre el període d’inscripció per ales Noces d’Or 2008

Les parelles residents a Sant Adrià que cele-brin els 50 anys de casats aquest 2008 es po-den inscriure a partir del 4 de febrer i fins al 5de setembre, a l’homenatge de les Noces d’Orque organitza des de fa uns anys l’Ajuntament.Per participar-hi cal presentar la fotocòpia delDNI dels dos cònjuges i del llibre de família.

Les persones interessades han de formalit-zar la inscripció a l’associació de jubilats delbarri on viuen. A continuació us en recordemles adreces:Mina: c. del Gregal, 9 bis. Tel. 93 381 70 75Besòs: rda. de Sant Ramon de Penyafort, s/n(l’associació està ubicada dins del Casal Cívicde la Generalitat a la planta baixa).Tel. 93 462 08 01

Catalana: ctra. de la Catalana, 26. Tel. 93 462 20 55 (només tardes)Sant Joan Baptista: c. de la Mare de Déudel Carme, 20-22.Tel. 93 462 10 49

Sant Adrià Nord: c. de les Monges, 1-3(l’associació està ubicada al Casal deGent Gran de la Generalitat, al 1r pis).Tel. 93 460 02 98Trajana: Via Trajana, s/n. Tel. 93 462 25 83

EsportsL’Ajuntament cedeix l’ús de localsmunicipals a les entitats esportives

Els equipaments esportius de la ciutat es vantransformant contínuament amb la voluntat de

donar més i millors serveis als ciutadans, i enaquest sentit l’Ajuntament de Sant Adrià poten-cia les entitats esportives del municipi. Unamostra són els locals del poliesportiu Ricart queacullen un important nombre d’entitats que te-nen la seu social als locals cedits. Entre aques-

tes entitats destaquen el Club de Bàsquet SantAdrià, el Club Natació Sant Adrià, el Club deBàsquet Femení, el Club de Warterpolo, l’ es-cola de submarinisme L’Àncora.

Cada entitat disposa d’un despatx que haadequat a les seves necessitats: espais d’aten-

Un document de l’última edició de les Noces d’Or


13viure

El projecte Sessions deBenvinguda Municipal apropala ciutat a les personesnouvingudes

El 2008 s’inicia una nova acció adreçada atotes les persones, de més de 16 anys, ques’instal·lin a viure al nostre municipi. Amb elprojecte Sessions de Benvinguda Municipal l’A-juntament s’apropa a la ciutadania nouvingu-da i dóna a conèixer la xarxa de serveis i re-cursos de diferents àmbits, especialment de lasalut, l’educació, els serveis socials, etc.

El projecte consta de dues activitats. La pri-mera és una explicació del funcionament delsserveis i els recursos presents al municipi; esfarà a la seu de l’Ajuntament i comptarà ambuna recepció institucional i una exposició tèc-nica. La segona és una sortida cultural per co-nèixer llocs interessants del municipi i gaudird’una activitat de convivència entre tota la ciu-tadania. Aquesta sessió respon al projecte Co-neguem Sant Adrià que duen a terme conjun-tament l’associació UNESCO Sant Adrià i elPrograma d’Immigració dels Serveis Socials del’Ajuntament.

La primera d’aquestes sessions tindrà lloc eldimecres 26 de març, a les 19 hores, a la salade plens de l’Ajuntament. La sortida cultural estàprevista per al 28 de juny.

Les sessions d’acollida tenen com a objectiu fa-cilitar la informació mínima dels diferents serveisde la ciutat, així com de les pautes de funciona-ment social que han de contribuir a millorar la in-tegració. També es pretén promoure la formacióde grups de persones amb orígens diferents pertal que es coneguin, trenquin els prejudicis quepuguin tenir i col·laborin plegats per a la convivèn-cia. Finalment, es vol convidar aquestes perso-nes a una activitat lúdica de coneixement de SantAdrià de Besòs.

Mercat municipal

ció al públic, vitrines de trofeus, arxiu i altres.També disposen d’uns espais comuns que s’-han organitzat per compartir, d’aquests el mésrellevant és la sala de formació que tenen lesentitats per poder dur a terme cursos, jornadestècniques, intercanvis de coneixements, debatsd’entrenadors etc.

Des del Servei d’Esports es treballa amb lesentitats per potenciar la formació, però amb lavisió global d’incloure els entrenadors, les ma-

res i els pares, els membres de junta, els juga-dors, i tothom que estigui vinculat a l’entitat i ala pràctica esportiva. La formació garanteix unesport de qualitat, ajuda a millorar conductesviolentes o de risc, ja que proporciona einesper potenciar els millors valors que ja compor-ta l’esport en si mateix. Aquest any se seguiràdesenvolupant el programa de formació i col·la-borant amb les entitats per organitzar jornadesi seguir amb les iniciatives que promoguin els

valors educatius de l’esport.AgendaCampionat de Catalunya d’Escacs per equipsde la Divisió d’Honor.Diumenges dels caps de setmana de febrer,al Casal de Cultura.

Bateig de Submarinisme dels nens i nenes.Dissabte 9 de febrer, a les escoles d’iniciacióesportiva.

Serveis socials

El llibre “Del Mercat a la taula”inclourà receptes de duesadrianenques

El 5 de desembre passat es va fer el lliuramentdels premis del concurs de receptes Del mercata la taula, organitzat per la Diputació de Barce-lona i els mercats municipals de la província.

A Sant Adrià les dues receptes guanyadoreshan estat: el Suquet de la mestressa, de Ma-ria Cuscó i les Mongetes del ganxet amb cloï-ses, d’Elvira Isamat.

Aquestes dues receptes representaran lanostra ciutat en el llibre que properament edi-tarà la Diputació amb les dues millors recep-tes de cada municipi.

Per si esteu interessats a fer els plats guan-yadors us donem les receptes tal com les fanles mateixes autores :

Suquet de la mestressaIngredients per a quatre persones:1 ceba gran, 1/2 kg de cloïsses, 50 gr de per-nil del país, 3 patates grans, 1 dit d’oli, 250 grde pèsols congelats i un gotet de xerès sec.

Elaboració: bullim les cloïsses amb poca ai-gua fins que s’obrin. Es ratlla la ceba i es fre-geix amb oli. Hi afegim l’all picat fi vigilantque no agafi color, hi posem el pernil tallat atiretes, les patates tallades a daus, els pè-sols, una mica de xerès, una mica del suc deles cloïsses i aigua fins a cobrir-ho tot. Esdeixa que vagi fent a foc lent 3/4 d’hora. Perúltim s’hi afegeixen les cloïsses i se serveixen plat soper.

Mongetes del ganxet amb cloïssesIngredients per a quatre persones:1/2 kg de mongetes del ganxet cuites, 1/2 kgde cloïsses, unes branques de julivert, 3 gransd’all, oli, sal i aigua.Elaboració: coem les mongetes el dia abans.Les reservem a la nevera amb una mica delseu propi suc. En una cassola de fang, hi fi-quem oli i una picada (millor feta a mà amb elganivet) d’all i molt de julivert i procurem queno es torri. S’hi aboquen les mongetes ambuna mica de suc. Quan estiguin calentes hiafegim les cloïsses, i quan s’obrin apaguem elfoc i servim.

Les guanyadores del Concurs Maria Cuscó i Elvira Isamat en el moment del rebreel premi de mans del regidor de Serveis Municipals Ricardo Silvestre


14 viure

Medi Ambient

Més de la meitat dels animalsrecollits al CCAAC del Barcelonèshan estat adoptats o recuperats

A principis d’abril de l’any passat es va posaren funcionament el Centre Comarcal d’Atencióals Animals de Companyia del Barcelonès, fruitd’un acord entre els ajuntaments de Sant Adrià,Badalona, Santa Coloma i el Consell Comarcaldel Barcelonès Nord. Des de la seva posadaen marxa fins a principis del mes de desembre,es van atendre uns 450 animals, 243 dels qualshan estat adoptats o recuperats, fet que repre-senta un 54% dels animals atesos.

Situació del nombre d’animals(gossos i gats) atesos al CCAACdurant el 2007

Animals donats en adopció 186Animals recuperats 57Animals que han estat donats de baixa 74Animals acollits 3Animals que resten al centre 130Total d’entrades: 450

Quina és la funció del CCAAC?La finalitat d’aquest servei és donar una aten-

ció als animals perduts, abandonats o que es vo-len donar en adopció i promoure’n la recupera-ció per part dels amos o posseïdors o l’ adopció.

El CCAAC s’ha creat en compliment de la Lleide protecció dels animals del 2003. Aquestallei, en primera instància, prohibeix que els pro-pietaris o posseïdors d’animals de companyiaels abandonin i també estableix que els muni-cipis tenen la competència d’efectuar-ne la re-collida, donar-los atenció en unes instal·lacionsadequades i promoure’n la recuperació o l’a-dopció. Per això els tres municipis del Barce-lonès nord es van posar d’acord per delegaraquesta competència al Consell Comarcal. Cal

destacar que la llei també prohibeix el sacrifi-ci d’animals als centres d’acollida excepte encasos en què sigui necessari per qüestions hu-manitàries.

El CCAAC es troba ubicat al camí dels Xi-prers, al barri de Pomar de Badalona. Per amés informació podeu trucar al:tel. 93 11 50 [email protected]

Quines són les obligacions dels ciutadansi ciutadanes?

L’ordenança que regula la tinença responsa-ble d’animals de companyia a Sant Adrià obligaels posseïdors o propietaris d’animals a censar-los al registre municipal i identificar-los mitjan-çant un microxip. Els cens permetrà a l’Ajunta-ment actuar en cas d’alerta epidemiològica i elmicroxip permetrà identificar els animals perduts.

Què hem de fer si trobem un animal aban-donat?

Els ciutadans que detectin un animal de com-panyia en possible situació de risc s’han de po-sar en contacte amb la Policia Local.

La importància dels nostres parcsen les migracions d’ocells

Des del setembre de 2007 l’Ajuntament deSant Adrià de Besòs efectua un seguiment orni-

tològic dels parcs urbans de la ciutat. Els objec-tius principals són conèixer quins són els ocellsque hi podem trobar, quan es poden veure i qui-na és la seva evolució en un futur. Cal destacarla importància que tenen aquests espais durantles migracions, tant a la primavera com a la tar-dor, quan milions d’ocells de desenes d’espècieses desplacen entre Europa i Àfrica al llarg del li-toral ibèric. A les àrees densament poblades, elsparcs urbans tenen una funció d’oasi, ja quemolts ocells hi poden descansar o alimentar-se.Pel que fa als primers resultats obtinguts, cal des-tacar l’observació d’un mussol emigrant (Asioflammeus) al parc de la Pau, i la hivernada alparc del Besòs de la puput (Upupa epops) i elcolltort (Jynx torquilla), una espècie de picot es-cassa a l’hivern a Catalunya.

Ja es poden consultar al web les ubicacions previstes i els horarisde la deixalleria mòbil fins al juny


15viure

Dia Farmàcia Adreça

1 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66

2 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26

3 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89

4 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82

5 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 2

6 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22

7 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

8 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

9 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca,1

10 J. A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18




14 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82



17 J. A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6


19 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1

20 J. A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18




24 J. J. SALGADO C/ de la Platja, 82



27 J. A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6


29 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1

NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores deldia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més infor-mació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local(tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normalha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent receptamèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05Creu Roja93 389 12 00Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 00 36TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46Alcohòlics Anònims93 317 77 77

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn durant el mes de febrer

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

...l’Instituto Cervantes ofereix un servei gratuït de traducció automàtica que permet traduir textos i pàgines web del castellà al català, francès,anglès o portuguès, i viceversa?

...aquest servei es gestiona des del Portal de les tecnologies lingüístiques a Espanya: http://oesi.cervantes.es/traduccion.jsp?


gener-febrer 2008. revista municipal viure

Documents