gener 2008 • nº 2 • any i • 1,50 eibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · • francisco...

talaiacampos • llucmajor •porreres • santanyí • ses salines

gener 2008 • nº 2 • any i • 1,50 €

n Entrevista a Miquela Vidalescultora de Campos

n El Quintet Urfé donà aconèixer la música cubanaa la Colònia de Sant Jordi

n El cine eròtic a Santanyídesprés de la censura

n Xisca Bergas va exposarla seva col·lecció de gravatsa La Minerva

n Història del molins,evolució i decadència

n Festes populars a la comarcade Migjorn

Sumari

2 ggeenneerr 22000088

talaia

3ggeenneerr 22000088

talaia

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::• Entrevista a Miquela Vidal reconeguda

escultora del municipi de Campos 4-5

nMMÚÚSSIICCAA::• La música cubana es donà a conèixer a la

Colònia de Sant Jordi amb el Quintet Urfé. 6• Francisco García i Alejandro Calafat

interpreten als clàssics 7

n LLLLIIBBRREESS::• En marxa la segona edició del mapa turístic de

la Colònia de Sant Jordi. 8• Novetats editorials de 2008 a la Biblioteca

Municipal de Campos. 9

n AARRTTEESS EESSCCÈÈNNIIQQUUEESS::• Cinema: La primera pel·lícula eròtica a

Santanyí després de la censura. 10

n FFOOTTOOGGRRAAFFIIAA::• Oberta la convocatòria del primer certamen

fotogràfic "Vila de Campos 2008". 11• Xisca Bergas va exposar la seva col·lecció

de gravats a La Minerva. 12

Editorial

Edelsteine • Heilsteine • Buddhas • BilderPiedras preciosas y curativas • Buddhas • PinturasPrecious and curing stones • Buddhas • Paintings

C/ Santanyí, 62 • 07630 CamposTel. 971 16 00 00 - Fax: 971 65 20 85

647 98 73 02www.casabonita.eu

E-mail: [email protected]

Dos apunts sobreel model

comunicatiu

Comencem un any més carregat d'il·lusions i desigs per-què TALAIA es consolidi com la preferida a les vostresllars. L'equip, que tinc el gust de dirigir, està treballantintensament per fer d'aquest mitjà de comunicació un

referent en matèria cultural, social i informativa, del sud de Mallorca.

No podem negar la gran repercussió que tenen els mitjans de co-municació a la societat actual. De fet, molts problemes humans pro-cedeixen de les influències derivades de la continuada repetició d'u-na sèrie de missatges, difosos mitjançant els canals tècnics.

Els mitjans de comunicació, per la mateixa lògica del sistema postindustrial i de consum, es constitueixen en la institució simbòlica va-lorativa on s’assenten la resta d'estructures. Per això és importantestablir una perspectiva metodològica adequada, que doni comptedels constants canvis que es produeixen a nivell social, econòmic,polític i cultural.

Aquests intensos processos de canvi -especialment les innovacionstecnològiques que es donen des de l'època dels anys vint- han creatuna atmosfera crítica, de gran sensibilitat, i d'atenció al social. Amés a més s'han assolit unes condicions intel·lectuals adequades perl'alliberació dels antics dogmes i traves en el desenvolupament de lareflexió intel·lectual.

El model comunicatiu que proposem és completament dinàmic is'estructura sobre els referents: qui diu?, què diu?, a qui?, a quin ca-nal?, i amb quins efectes?. La funcionalitat de la comunicació -dins elconjunt d'institucions i dels sistemes normatius de la societat, aixícom la seva interacció amb l'individu i els seus grups- continua sentobjecte d'investigació i estudi fins ara.

Així doncs, el procés comunicatiu-informatiu pot plantejar la con-currència d'altres disciplines com poden ser la sociologia, la psicolo-gia, l’antropologia o l’etnologia. A tota societat humana es pot iden-tificar una estructura social amb un grau més gran o més petit decomplexitat. Les estructures socials impliquen diferents formes es-tandarditzades de relacions d'ordenament, de distàncies socials, dejerarquies i dependències d'uns individus i grups respecte a altres.

La visió crítica del lector respecte de la societat i els seus membres,la forma de viure i interrelacionar-se, permetria almenys en el trans-curs de la seva formulació, un exercici sa de la raó i de l'ésser.

Elizabeth Sánchez GonzálezDirectora

Edita: Roig, impresors i editors, [email protected]: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Gregory Feve,Sandra González, Joana Escandell,Josep Bonet, Carles RipollPortada: Fotografia de Joan Roig iArtigues.Maquetació: Jaume BennàssarPublicitat: Álvaro MorenoTraducció:Margalida Roig Redacció, administració ipublicitat:Carrer Major, 1307630 CamposTel. 971 65 06 18Fax: 971 65 15 [email protected].: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

LA VEU DEL LECTORSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected] cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre lescartes.

n PPAATTRRIIMMOONNII EETTNNOOLLÒÒGGIICC::• Història del molins, evolució i decadència.

El projecte de recuperació dels molins deCampos 13-15

n PPAATTRRIIMMOONNII NNAATTUURRAALL:: • Els bolets del Parc Natural de Mondragó 16

nGGAASSTTRROONNOOMMIIAA:: • L'oli d'oliva de producció ecològica guanya

terreny entre els consumidors 17

n CCUULLTTUURRAA PPOOPPUULLAARR:: • Entrevista a Antoni Bauzà Portell, Campió

d’Espanya de Caça amb cans eivissencs. 18Campos venera el seu patró Sant Julià. Tornen els dimonis a la comarcadel Migjorn per Sant Antoni. 19

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Campos 20-21• Llucmajor 22-23• Porreres 24• Santanyí 25-28• Ses Salines 29-32

nGGAALLEERRIIAA DD’’IIMMAATTGGEESS 32

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 33

Miquela Vidal Quintet Urfé Xisca Bergas Josep Pascual Tortella

Pintura i Escultura


talaiaPintura i Escultura


talaia

Actualment prepara tres conjunts escultòricsper a col·leccions privades i públiques

MMiiqquueellaa VViiddaall ééss uunnaa ppiinnttoorraaccaammppaanneerraa qquuee nnoo nneecceessssiittaaiinnttrroodduucccciióó ppeerrqquuèè eellss sseeuussttrreebbaallllss ttaanntt ddee ppiinnttuurraa ccoommdd’’eessccuullttuurraa eess ccoonneeiixxeenn ppeerrttoottaa MMaalllloorrccaa.. EEll sseeuuiinnccaannssaabbllee qquueeffeerr aarrttííssttiicc uunniittaa llaa sseevvaa ffoorrççaa ccrreeaattiivvaa,, ll’’hhaannuubbiiccaaddaa aa uunn ddeessttaaccaatt sseettiiaallddiinnss ll''aarrtt ccoonntteemmppoorraannii ddeell''iillllaa..

ELIZABETH SÁNCHEZ

Miquela Vidal va co-mençar a treballar enel món de l'art l’any1976, cursant durant

10 anys estudis d'història de l'art,dibuix, pintura i obra gràfica a l'Es-cola d'Arts Aplicades de Palma.Després a les acadèmies "Estudid'Art" i "Arcàdia" i posteriormentals tallers Torculari i Fundació Miró.

Durant 15 anys, Miquela Vidal vapintar art figuratiu. Els seus temesaquests primers anys eren el coshumà, nus femenins, paisatges i na-tures mortes. A la fi de la dècadadels vuitanta, deixa el figurativis-me per endinsar-se en el món del'abstracte i de manera especial alcollage. Vidal experimenta amb elcollage agregant nous elements ales seves creacions, retalls de tela,fotografies, antics manuscrits, radisde bicicleta, enganxalls de carro,trossos de ferro; a més a més delsseus records i enyors que es van in-tegrant en l'engranatge existencialde l'autora.

Aquests records dels éssers ben-volguts -especialment dels seus pa-res- han marcat una època a la sevavida i a la seva obra. Recorregut perla memòria tenia per títol una de lesexposicions que va realitzar al CasalSolleric, que era una mirada retros-pectiva de la seva infància, del tallerdel seu pare i les olors a benzina i lu-bricants que d’ells emanaven, i queencara li agrada percebre perquè vanmolt lligats a les seves vivències.

Una vegada superada aquestaetapa, pren la tauromàquia i l'ero-tisme com a fonament dels seusquadres. Apareix el contrast delvermell de la crossa i el negre delboví, l'or i escarlata de les jaquetescurtes dels toreros. Una cosa com-pletament innovadora i molt dife-rent a l'anterior.

Per suggeriment d'un entès d'art,es pren més seriosament l'esculturai en 1997 fa la seva primera exposi-ció. Vidal ha assegurat que "l'escul-tura sempre ha estat com un joc a lameva vida, ja que les primeres pe-ces les vaig fer de petita amb el meupare en el seu taller de bicicletes.

He treballat molt amb ferro reciclat,bronze, acer i pedra. He fet escultu-res de grans dimensions, la més altaté dos metres seixanta aproximada-ment".

L'evolució plàstica de les sevescreacions

Una de les escultures més em-

blemàtiques és potser laque trobem a la rotondade l'entrada de Camposque simbolitzen la parellai l'equilibri entre el feme-ní i masculí. Hi ha, a mésa més, escultures de Mi-quela Vidal a Palma, a laColònia de Sant Jordi, aLlucmajor, a Santanyí, o al'Hospital Comarcal d'In-ca. També ha realitzat unconjunt escultòric d'11 pe-ces de diferents dimen-sions pel Palau de la Jus-tícia de València. Un pro-jecte important, a laprimera etapa del qual vapreparar les maquetes iels dibuixos, i a on poste-riorment va treballarprop de dos anys a la fo-neria.

"Si d'alguna cosa pucpresumir és d'haver tre-ballat molt. He dedicatmoltes hores al ' a r t ,encara que de vegades he hagut de ro-

bar hores a la meva família. M'heprivat de moltes coses però ha val-gut la pena tot l'esforç. Estic satisfe-ta amb el que he fet" ha destacat Vi-dal.

Una llarga llista de premis avalala trajectòria de Miquela Vidal, es-tant un dels més importants, el pri-mer lloc obtingut en el "CertamenInternacional S.A.R. Princesa Sofia"a on la Reina li va lliurar personal-ment el guardó.

A criteri de l'artista, una de lesexposicions més rellevants i quemés li han agradat han estat lesrealitzades l’any 2007 al Museude Menorca i a Ca’n Gelabert deMallorca. En aquests espais es

van presentar un totalde 100 obres, d'elles 60escultures i 40 qua-dres. "El museu deMenorca és un espai

magnífic, és

un antic con-vent de fra-res rehabili-tat. Al claus-tre es vanposar les vi-trines, a onanteriorments'havien ex-posat les cerà-miques de Mi-quel Barceló. Elresultat finalva ser molt bo"comenta. D'a-questa exhi-bició cald e s t a c a rles escul-tures for-jades enp e d r a ,unes obrespoc conegudesfins el moment,la temàtica de les quals es cen-tra en rostres i figures ètniquesdel continent Africà. "L’any2000 vaig viatjar a l'Àfrica i emva impressionar molt les durescondicions de vida, malgrat l'a-legria i energia essencial de la

seva gent", va revelar l'artista, quiha volgut retre el seu particular ho-menatge a la població menys afavo-rida del planeta.

Actualment prepara tres conjuntsescultòrics per a col·leccions priva-des i públiques. Tanmateix, assen-yala que ara ha de seleccionar unatècnica que no li suposi un esforç fí-sic continuat, per una lesió al braç ila mà dreta. "He dissenyat algunesjoies, inspirades en les escultures ihe fet diversos tiratges d'obra gràfi-

Miquela Vidal al seu taller de Campos.

L’avia, conjuntescultòric aSantanyí.

El vestit de cristiana ha estat un de les seves inspiracions.

Vidal: tres dècades en el món de l'art

Conta-m’ho fil per randa, 2004. Acrílic,escrits a mà, drap, carbó i cera sobre fusta.

Mom pare, que és sa por, 2004. Dibuixos alcarbó, llaç i rosa natural

Música


talaiaMúsica


talaia

La música cubana es donà a conèixer a la Colònia de Sant Jordi amb el Quintet UrféDintre del “Cicle de Concerts Pedagògics” patrocinats per La Caixa

Santanyí tanca la programació cultural de 2007 amb un concert de Cap d’Any

Els músics Francisco García i Alejandro Calafat interpretaren als clàssics

LLaa FFuunnddaacciióó SSoocciiaall ddee LLaa CCaaiixxaahhaa oorrggaanniittzzaatt dduurraanntt ttoott ll’’aannyyuunnaa ssèèrriiee ddee ccoonncceerrttss aa llaa sseevvaaaaccttiivviittaatt ““CCiiccllee ddee CCoonncceerrttssppeeddaaggòòggiiccss””.. LL’’oobbjjeeccttiiuudd’’aaqquueesstt cciiccllee ““AAvvuuii,, mmúússiiccaa!!””ééss ddoonnaarr aa ccoonnèèiixxeerr aall ppúúbblliiccaallgguunnss aauuttoorrss iimmppoorrttaannttss ddee llaammúússiiccaa ccuubbaannaa ddeellss sseegglleess XXIIXX iiXXXX,, aaiixxíí ccoomm iinnttrroodduuiirr--lloo eenn eellvveennttaallll rrííttmmiicc ddee lleess mmeellooddiieessddee llaa mmúússiiccaa ccuubbaannaa..

GREGORY FEVE

Amb el títol “El mestissatgea la música cubana” es re-alitzà un concert gratuït,en el mes de desembre i a

l’església de la Colònia de Sant Jor-di. Els intèrprets Soriana Ivaniv(violí), Sergu Chitan (violí), RosaCañellas (violoncel), Silvio García(viola) i Andreu Julià (contrabaix)tocaren diverses cançons del reper-tori cubà, des del segle XVII finsavui en dia. A més donaren a conèi-xer els elements del ball cubà, elsseus orígens, evolució, fusió i la in-fluència que exerceixen aquests rit-mes a la música contemporània.

Andreu Julià, director de l’Escolade Música i contrabaix durant elconcert, explicà que el Quintet Urfénasqué a La Habana (Cuba) ja famés de 20 anys amb els seus dosfundadors Emilio Estrada (violí) iSilvio García (viola). El seu objectiuera donar a conèixer al públic lamúsica cubana, amb unes modifica-cions novadores i modernes amb lesque oferir al públic un variat reper-tori de les cançons tradicionals deCuba. El públic assistent tingué laoportunitat de descobrir alguns te-mes de compositors cubans actuals iels nous valors de la música ètnica.

Es pot dir que la música cubananasqué d’una amalgama de les fór-mules del folklore musical espan-yol i dels ritmes africans, aquestsdarrers duts a Cuba pels esclaus ne-gres. També han tengut una míni-

ma influència francesa. Qualsevolclassificació que es pretengui fer dela música cubana dependrà més bédel grau de mescla entre les in-fluències europees i africanes quees descobreixin en ella. No obstant,Andreu Julià, assenyala que reduir-la a aquesta classificació seria“massa simple, ja que en realitat lamúsica cubana és el ric i complexresultat de la fusió creativa d’a-questes dues fonts, al que s’ha ad-dicionat històricament la influènciade les més diverses cultures itendències musicals”.

La música cubana és l’expressiódels ritmes duts a l’illa especial-ment pels colonitzadors espanyols ipels esclaus negres procedents d’À-frica. També, en menor mesura, hiha una certa influència asiàtica,amb la inclusió de la corneta xinesaa la conga dels carnavals, un fet quecomençà a finals del segle XIX ambl’arribada dels primers immigrantsxinesos a l’illa.

Segons l’origen de les seves in-

fluències, podríem fer una divisiófonamental entre la música euro-cubana i l’afro-cubana, i d’una moltextensa derivació de les dues, ambles seves variades manifestacionspopulars a través dels anys i per lesquals la música de Cuba ha estatsempre reconeguda a través delmón i per moltes generacions.

Avui en dia es viu un nou boomde la mateixa, resultat del redesco-briment, al manco a nivell comer-cial i dels grans circuits de la músi-ca, del que és un pujant movimentmusical que va des de la denomina-da salsa, fins a la música electroa-cústica passant per el jazz, el rock ila música clàssica. Figures comCompay Segundo, Celina & Reuti-lio, Pablo Milanés, Chucho Valdés...entre molts altres, són tal vegadauna mostra de la diversitat i la ri-quesa d’aquesta música, que ésconsiderada per alguns, juntamentals Estats Units i Brasil com una deles fonts més importants de la mú-sica popular contemporània.

El Concert es realitzà a l’església parroquial de La Colònia de Sant Jordi

JOANA ESCANDELL

El Teatre Princi-pal de Santanyíacollí un granconcert de mú-

sica clàssica amb el quefinalitzà la programacióde 2007. El jove violinis-ta Francisco García Fu-llana, acompanyat perAlejandro Calafat al pia-no, interpretaren obresdels compositors SerguéiProkófiev, Wolfgang A.Mozart, Ludwig Beetho-ven, Isaac Albéniz i Pa-blo Sarasate.

Francisco García (Palma, 1990)inicià la seva carrera musical a l’e-dat de quatre anys amb els mestresBernat Pomas i Teresa Ripoll. Alsvuit anys oferí el seu primer recitali als nou debutà com asolista amb l’OrquestraSimfònica de les Illes Ba-lears. Als quinze anysobté el títol superior deviolí amb matrícula d’-honor, en el Real Conser-vatori Superior de Músi-ca de Madrid. Aquestatitulació és equivalent auna llicenciatura univer-sitària, lo que el convertí–possiblement- en l’estu-diant més jove en obte-nir-la. Aquest genial vio-linista mallorquí ha rea-

litzat concerts i recitals per quasi to-ta la geografia espanyola, així comals països de Portugal, Alemanya,Suïssa i Estats Units. Francisco Gar-cía va obtenir el Premi Nacional deViolí Pablo Sarasate 2006, per una-

nimitat del jurat; i en el2007 debutà en el QSSIde Nova York, patrocinatper l’Ambaixada d’Es-panya a USA. Quan fouentrevistat per TALAIA,Francisco García mani-festà sentir-se satisfetamb tot el que ha acon-seguit, i que les horesque dedica als assajossón compatibles amb al-tres activitats i inquie-tuds juvenils.

Un altre gran de la mú-sica és, sens dubte, Ale-jandro Calafat Mesqui-

da. Nasqué l’any 1982 i també s’ini-cià a la música a ben petit. Alsquinze anys acabà els seus estudismusicals de grau professional en elConservatori de les Illes Balears,amb matrícula de honor. Posterior-

ment cursà estudis supe-riors de piano i músicade cambra. Ha realitzatconcerts a diverses salesi auditoris de Mallorca,tant com a solista comacompanyant a cantantso formacions de cambra.

L’aforo del Teatre Prin-cipal de Santanyí estavaen el seu màxim nivell ila gent que assistí al con-cert pogué gaudir d’a-quests dos grans intèr-prets, ovacionant-los ra-biosament.

Francisco García i Alejandro Calafat durant la seva actuació.

Grans aplaudiments del públic s’escoltaren durant el concert.

Literatura


talaiaLiteratura


talaia

En marxa la segona edició del mapa turísticde la Colònia de Sant Jordi

GREGORY FEVE

L’empresa Edicions Tallersdel Molí, dirigida per Da-mien Renet, serà l’encarre-gada d’editar el mapa tu-

rístic de la Colònia de Sant Jordi.Damien Renet nasqué a la preciosaciutat de Saint Malo, a la Bretanyafrancesa, viu a Mallorca des de famolts d’anys. Amb la seva esposa iels seus dos fills triaren, fa 7 anys, laColònia de Sant Jordi. A l’AvingudaPrimavera, té la seva oficina.

El seu treball: el disseny informà-tic i l’edició. A França, als 20 anys jagestionava una empresa de 7 perso-nes que treballaven en l’edició. Peròpor culpa del servei militar, no po-gué seguir. Ara, encara que conti-nua col·laborant amb la firma delseu pare a França, té la seva pròpiaempresa a Mallorca: les “EdicionsTallers del Molí”. L’acumulació delconeixement i l’habilitat que resultade la seva participació directa en lafabricació de mapes amb l’empresadel seu pare li dóna ara una granexperiència.

Ja són més de 50 ciutats francesescom Rennes, Biarritz, Bayonne oSaint-Brieuc... que Damien ha efec-tuat. “El callejero de Rennes com-

pleix aquest any el seu dècim ani-versari” assenyalà Damien Renet.

Damien tingué la bona idea l’any2006 de crear un mapa turístic de laColònia de Sant Jordi. “Visc a laColònia i m’agrada molt aquest po-ble. Veure tants de turistes cercar elcarrer del seu apartament o a la re-cepció del seu hotel em donà la ideade fer un mapa turístic de La Colò-nia” manifestà Renet.

Emprant la seva experiència, Da-mien començà el seu treball. La se-va idea: fer un mapa gratuït amb laguia de carrers de la Colònia a la ca-ra i ajuntar l’Illa de Mallorca i l’Ar-xipèlag de Cabrera al darrere.

També feu partícips a les empre-ses de la Colònia en la finança d’a-quest projecte. Abans de que co-menci la temporada, les “EdicionsTallers del Molí” cercaren anun-ciants en tot el municipi. “Ha estatun gran èxit. Les empreses, les ten-des, els restaurants han acollitaquest projecte amb molt d’interès iens han seguit. Abans de SetmanaSanta ja havíem trobat un pressu-post suficient per editar 10.000exemplars.

Una vegada fet, només s’havia dedistribuir el mapa durant tota latemporada en els punts d’interès i a

les tendes dels anunciants. Com elmapa de Mallorca que es regala al’arribada dels turistes a l’aeroportde Palma, la idea era oferir a cadaturista un mapa de la Colònia deSant Jordi. “Hem distribuït els ma-pes fins el mes de octubre. Tot s’haesgotat perquè el producte ha agra-dat molt.

“Ara estam treballant damunt lasegona edició d’aquest mapa turís-tic. El que volem és conservar lamateixa qualitat però augmentar laquantitat fins a 20 o 30.000 exem-plars. També m’agradaria incloureel poble de Ses Salines per tal deque tot el municipi estigui ben re-presentat” anuncià Renet. Així ma-teix li interessaria molt col·laboraramb l’ajuntament de Ses Salines perenriquir el mapa i fer d’aquestaguia de carrers, feta en el mateixmunicipi, un producte atractiu i im-prescindible. La nova edició 2008del mapa no oblidarà el nou Centred’Interpretació de Cabrera. Per asatisfer als turistes el mapa inclouràuna guia de recorregut pedestre enel municipi amb idees de dreceres,carreranys i camins de passeig per-què un nucli residencial de caràcteri categoria mereix un mapa de qua-litat i perfecte.

Novetats Editorials de 2008 a la Biblioteca Municipal de Campos

Titol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Autor . . . . . . . . . . . . . . . . .Editorialn De Cap a Peus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aranega, Merce . . . . . . . . . . . .Voxn De l'1 al 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aranega, Merce . . . . . . . . . . . .Voxn Un Estiu a Borneo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Garriga, Pilar . . . . . . . . . . . . . .Barconovan Guerra No . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Hinde, Robert . . . . . . . . . . . . .Intermon Oxfamn El Impresionismo y otros Ismos del Siglo XIX . . . . . . . .Tuffelli, Nicole . . . . . . . . . . . . .Laroussen El Libro del Otoño . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Berner, Rotraut Susanne . . . .Anayan El Meu Atles Larousse dels Animals . . . . . . . . . . . . . . . .Methivet, Eric . . . . . . . . . . . . .Laroussen Next . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Crichton, Michael . . . . . . . . . .Edicions 62n Un Pais Llunyà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Mason, Daniel . . . . . . . . . . . . .Empuriesn Sortim a Passejar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Ponce, Angels . . . . . . . . . . . . .Grupn Autostop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Sala, Toni . . . . . . . . . . . . . . . . .Edicions 62n Ben El Valent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Stein, Mathilde . . . . . . . . . . . .Intermon Oxfamn Carnaval Al·lucinant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vilardel, Miquel . . . . . . . . . . .Baulan Como acabar con tu marido y otros Consejos . . . . . . . . .Lette, Kathy . . . . . . . . . . . . . . .Alianzan Dies Secrets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Oller, Montserrat . . . . . . . . . . .Baulan Espejo de Astrologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Jacob, Max . . . . . . . . . . . . . . . .Cortn Fuera de Campo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Mencia, Andres . . . . . . . . . . . .Cortn Mi Abuelo Simón lo sabe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Perez Rivero, Nieves . . . . . . .Anayan El Niño Celoso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Ortigosa Quiles, Juan M. . . . .Piramiden 1000 Plantas y Flores para el Jardin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .De Vecchin A la vuitena te'n sortiras . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Cela, Jaume . . . . . . . . . . . . . . .Baulan Babuixka . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Horn, Sandra Ann . . . . . . . . .Intermon Oxfamn Capitan Aton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pfeifer, Wil . . . . . . . . . . . . . . . .Norman Historia Antigua de Egipto y del Proximo Oriente . . . . .Perez Largacha, Antonio . . . .Akaln Lloreta Fa Radio, Una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Bertran, Xavier . . . . . . . . . . . .Baulan Maddox descubre el camino . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Santos, Care . . . . . . . . . . . . . . .Destinon Observar las Aves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Darmangeat, Pierre . . . . . . . .Tikaln Qué es la Métrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Bargallo, Josep . . . . . . . . . . . . .Aulan Scarface . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Layman, John . . . . . . . . . . . . .Norman Adolescencia Limites Imprecisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Lopez Fuentetaja, Ana Mª . . .Alianzan Ajedrez para Jovenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aguilera, Pablo . . . . . . . . . . . .Alianzan Allau el Terrible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Le Thanh Mark-Taï . . . . . . . . .Baulan Archivos Fotograficos pautas para su integración en el Entorno .Salvador Benitex, Antonia . . .Eugn The Authority . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Norman Barriga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Mira, Juanluis . . . . . . . . . . . . .Anayan Conservacion y Restauracion de la Pintura de Caballete . . . .Vivancos Ramon, Victoria . . .Tecnosn La Creació : una crida per salvar la vida a la terra . . . . .Wilson, Edward O . . . . . . . . .B.U. Empuriesn Curso práctico de Matemáticas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Garcia Herrera, Nicolas . . . . .Encasan Cyrano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Le Thanh March-Taï . . . . . . . .Edelvivesn La Increible Historia de la Humanidad . . . . . . . . . . . . . .Davis, James C . . . . . . . . . . . .Planetan El Joc Secret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Gisbert, Joan Manuel . . . . . . .Baulan La Lola té Vergonya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aranega, Merce . . . . . . . . . . . .Baulan The Lurkers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Niles, Steve . . . . . . . . . . . . . . .Norman Navidades Reales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .French, Vivian . . . . . . . . . . . . .Anayan El Rei de Cul Vermell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Arbat, Carles . . . . . . . . . . . . . .Baulan Relaciones Sociales en la Infancia e la Adolescencia... . .Trianes Torres, Maria V. . . . . .Piramiden T'agrada La Natura Borinotman . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Verges, Oriol . . . . . . . . . . . . . .Baula

talaiaLÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓ

616 84 27 57

Fotografía


talaiaArts Escèniques


talaiaCINEMA

’L’Últim tango a Paris’ o la primera pel·lícula eròtica a Santanyí

CRISTÒFOL MIQUEL SBERT

De totes les pel·lículeseròtiques projectades arel de l’obertura de lacensura, el desembre

de 1977, després de la mort del ge-neral Franco, la que més expectacióva provocar, segurament va ser“Últim tango a Paris” (Itàlia, Ber-nardo Bertolucci, 1972).

Venia precedida d’anys de popu-laritat a causa de ser considerada amés d’una cinta transgressora, unainteressant polèmica pel·lícula. Tot ique havia estat prohibidadurant un lustre al ’Estat

espan-yol, havia estat

molt comentada pels moltsque l’havien anat a veure a Perpi-ñan, aprofitant els viatges organit-zats des de Barcelona per gaudirdel que aquí no els deixaven veure.En efecte, hi havia qui s’havia des-plaçat fins a França només per anaral cinema, cosa que avui pot sem-blar més il·lògic que anar a Lourdesa demanar miracles.

Últim tango a Paris contava la de-sinhibida trobada eròtica entre dosdesconeguts, un home madur i unaflorida joveneta que s’havien pro-posat estimar-se desconeixent totl’un de l’altre, noms inclosos. Erauna violenta història d’amor i de

soledat en un apartament buit a oncoincidien l’al·lota que cercava pisper casar-se i el nord-americà, ladona del qual s’acabava de suïci-dar. Arrodonia la cinta, l’aire rom-pedor d’uns diàlegs pràcticamentabsents i unes reaccions imprevisi-bles, tot subratllat amb la música deGato Barbieri, i la màgica fotografiade Vittorio Storano que accentuavala tardor parisenca.

Arribà a Palma i a la vilal’any 1977. El dis-

sabte ,la nit de l’estre-

na, el local estava de gom agom. No hi havia al·lots i en canvimolta gent de la que normalmentno anava al cinema. Les dones, queno volien assistir a sessions de cine-ma pornogràfic, no es volguerenperdre aquesta pel·lícula. Tot i quela cinta no és de fàcil contemplació,el públic adult seguia la projeccióamb el silenci que creava la màgiareservada a les grans funcions. Estenia la sensació, en general, ques’estava assistint a un d’aquells es-deveniments que no solen quedarescrits però que romanen gravats ala memòria de cada un dels assis-tents.

Mostrades tan explícitament, so-bre la gran pantalla i davant tot elpoble, les representades relacionseròtiques Marlon Brando-Maria

Scheineider, les demés pràctiquesamoroses quedaven relegades a laseva vertadera quotidianitat. Du-rant molts de dies, la pel·lícula vaser tema de conversació general en-tre homes i dones .

Tothom l’havia vista, al poble o aun altre lloc. Aquella fran-quesa de les imat-ges va

s e m -blar rompre ta-

bús ancestrals, de servir deteràpia col·lectiva. Hi havia quisemblava més obert que abans i si-nó contava les seves pròpies expe-riències, es referia a les de les “se-ves amistats” i hi havia qui amb to-ta sinceritat demanava si el quehavia entès era el que vertadera-ment s’havia insinuat. Es respiravauna nova i sincera estranyesa, reac-cions o de la tràgica solució final,tot i que eren prou interessants,eren temes dels que ningú no enparlava. en realitat, era secundari.

En resum, la projecció de Lasttango in Paris fou un d’aquests pe-tits-grans esdeveniments que segu-rament contribuïren al saludablecanvi mental que gran part de la vi-la ha experimentat durant les tresdarreres dècades i que ha deixatmolt enrere, gairebé dins laprehistòria, els primers seixantaanys del frenèticament canviant i fi-nalment alliberador segle XX.

El film arribà a Palma i a la vila l’any 1977

Oberta la convocatòria del primer certamenfotogràfic "Vila de Campos 2008"

Les imatges es podran presentar fins el 30 de gener de 2009

SANDRA GONZÁLEZ

L'àrea de Cultura de l'Ajunta-ment de Campos ha organitzatel primer certamen fotogràficque tindrà com a tema principal

el municipi i els seus habitants. La convocatòria està oberta al públic

en general, amb un màxim de 15 fotogra-fies per participant. Les imatges es po-dran realitzar de l'1 de gener al 31 de de-sembre de 2008, podran ser en format di-gital o analògic, tant en blanc i negre comen color. Per participar en el concurs noés necessària cap inscripció prèvia.

El consistori atorgarà premis enmetàl·lic de 1.000, 300, 200 i 100 eurosper als guanyadors. El concurs es re-soldrà per votació popular (50% de lapuntuació) i per la valoració d'un juratformat per experts (50% restant). Les fo-tografies passaran a formar part de l'Ar-xiu Fotogràfic de l'Ajuntament El certamen tindrà com a tema principal el municipi i els seus habitants.

Patrimoni Etnològic


talaiaGravats


talaia

Xisca Bergas va exposar la seva col·lecció de gravats a La Minerva de Santanyí

JOANA ESCANDELL

L'Associació Cul-tural La Minervava acollir, durantles festivitats de

cap d'any, una magníficaexposició de gravats deXisca Bergas Mas. Sota eltítol "Recorreguts" es va

presentar una sèrie de 32gravats, realitzats en di-ferents tècniques com amonotípies, xilografia,linòleum, aigua forts o ai-gua tintes. Els gravatsvan ser efectuats ambplanxes de coure, PVC,zinc i alumini.

Però el que més va des-

tacar de la mostra va ser,sens dubte, la temàticaque es va centrar en el re-corregut vital que fem totsels éssers humans. Per re-presentar aquests recorre-guts l'artista utilitza ma-pes que considera -mésenllà de la seva funciona-litat- dibuixos carregatsd'estètica i bellesa. Elsplans han estat trets delseu context inicial per do-nar pas a una obra d'art.

Segons paraules de lajove artista "la vida és unsimple recorregut ple decamins incerts, a vegadesmolt marcats, caminsllargs, curts, recorregutsque ens perden i s’entre-creuen. Dibuixant mapesimpossibles, a vegadesnous, desconeguts, o in-ventats”.

Xisca Bergas (Palma

1986) és estudiant de laFacultat de Belles Arts deBarcelona. Després d'al-guns anys d'aprenentat-ge ha apostat pel gravatque li ha aportat cosesnoves, que la fan sentircòmoda i han donat res-posta als seus senti-ments. "Amb el gravatpuc participar de formaactiva ja que passa permolts processos d'estam-pes i premsa. El color ne-gre i la seva gamma degrisos m'atreu moltís-sim" va manifestar l'ar-tista.

L'Associació CulturalLa Minerva de Santanyíes va crear l’any 2006,amb la finalitat d'impul-sar i recolzar les arts,ciències, lletres i esports,així com la creativitatdels joves.

Xisca Bergas acompanyada del seu pare, Catalina Burguera i Adrià González de LaMinerva

Per representar aquests recorregutsl'artista utilitza mapes.

La mostra incloïa 32 obres realitzades en diferents tècniques

Els molins de vent: insignes testimonisd’un passat que lliga a l’home a la terraÉÉss ddiiffíícciill ddeetteerrmmiinnaarr ll’’aannttiigguuiittaattddeellss mmoolliinnss ddee vveenntt,, ppeerròò eess ccrreeuuqquuee ffoouu dduurraanntt ll’’EEddaatt MMiittjjaannaaqquuaann eess ccoonnssttrruuïïrreenn llaa mmaajjoorriiaaddeellss mmoolliinnss eexxiisstteennttss.. EEllssccoonnvviiddeemm aa rreeaalliittzzaarr uunnrreeccoorrrreegguutt iimmaaggiinnaarrii aa ttrraavvééss ddeellaa hhiissttòòrriiaa dd’’aaqquueessttss ccoommpplleexxooss iieennggiinnyyoossooss oorrmmeejjoosspprreeiinndduussttrriiaallss qquuee ffoorreenneevvoolluucciioonnaanntt ii eess ccoonnvveerrttiirreenn eennuunnaa ppaarrtt iimmppoorrttaanntt ddeell’’eeccoonnoommiiaa eessppaannyyoollaa ffiinnss aa llaasseevvaa ddeeccaaddèènncciiaa,, aammbbll’’aaddvveenniimmeenntt ddee ll’’eenneerrggiiaaeellèèccttrriiccaa ii eell mmoottoorr dd’’eexxpplloossiióó.. NNoooobbssttaanntt mmoollttss hhaann ssoobbrreevviissccuuttaammbb nnoommss pprrooppiiss.. CCoonneeiixxeerreemm eellpprroojjeeccttee ddee rreeccuuppeerraacciióó ddeellssmmoolliinnss ddee CCaammppooss,, uunnaa iinniicciiaattiivvaaddiiggnnaa ddee ddeessttaaccaarr..

SANDRA GONZÁLEZ

Alguns documents assen-yalen que els molins devent foren introduïts mas-sivament a Espanya du-

rant el segle XVI, segons pareix aarrel del domini espanyol als Paï-sos Baixos. S’ubicaren en els serralsque envoltaven les principals po-blacions de zones amb escassesad’aigua com La Manxa, el sud-oestde la península o les illes, tant lesBalears com les Canàries. Aquestscomplexos i enginyosos mecanis-mes preindustrials foren evolucio-nant i es convertiren en una partimportant de l’economia espanyolafins a finals del segle XIX.

N’hi va haver de molts tipus: sali-ners, gerrers, extractors d’aigua iuna gran majoria s’utilitzà per a latransformació de cereals en farina.Al contrari dels del nord d’Europa,de fusta, els espanyols són de pedrai morter emblanquinat de blanc.Quasi sempre tenen tres pisos, elmés alt per a la maquinaria i la pe-dra de moldre, el del mig a on es re-cull la farina i la planta baixa pelmagatzem. Els molins de vent esta-ven construïts damunt una base

que podia esser quadrada, rectan-gular, octogonal o circular sobre laque s’aixecava la torre. L’alçada dela torre estava en relació amb el ta-many de les aspes. A través d’unabomba d’èmbol es transformaval’energia del vent amb energiamecànica. El sòtil cònic era movibleper tal d’orientar les aspes al ventfavorable, i la roda Catalina és l’ele-

ment més important deles 75 peces que compo-nen la maquinaria.

Apogeu i decadènciadels molins de vent aMallorca

L’arxipèlag Balear tépossiblement el majorconjunt de molins devent del món. L’escasse-sa de llocs superficialspel reg fou superat amb

la construcció de molins. S’estimaque existeixen uns 3.000 molins atota l’illa. Els molins de vent aprofi-taven l’energia cinètica del vent i latransformaven en energia mecànicaque tenien diferents usos; les àreesde cereals servien per a moldre elsgrans, a les gerreries per a polvorit-zar el fang.

Alguns molins es mantenen en condicions precàries.

[email protected]

AGENTE OFICIAL DE TODAS LAS MARCAS

TallerRecambiosAccesorios

C/ Anselmo Obrador, 20 • CAMPOSTel. 971 16 00 65 - Fax: 971 57 46 41

Segueix a la pàgina següent

S.G.

ACampos existeixen 629molins de vent, segons lacatalogació realitzada perFodesma. D’alguns d’a-

quests molins només en quedenrestes i ruïnes arquitectòniques.Durant l’any 2001 es posà en marxaun projecte pioner a Mallorca i laprimera fase consistia en posar enfuncionament un prototipus per areconvertir els tradicionals molinsd’extracció d’aigua en productorsd’energia eòlica, comprovant el seucomportament i avaluant els resul-tats de l’energia produïda.

Una vegada superada la primeraetapa amb bons resultats, es firmà elmes de febrer de 2002, un conveniper a rehabilitar 100 molins del mu-nicipi de Campos. En el projecte

participaven el Ministeri de MediAmbient, l’Ajuntament de Campos,la Cooperativa Agrícola Catòlica deCampos, la Fundació Parcs Nacio-nals, l’Institut per a la Diversificaciói l’Estalvi Energètic (IDAE) del Mi-nisteri de Foment, i Gesa-Endesa.

La rehabilitació dels molins calque es realitzi en dues fases quepossibilitarien la recuperació de 50molins a cada una d’elles, en un pe-ríode de dos anys. Desafortunada-ment només s’aconseguiren recu-perar 54 molins, la majoria delsquals estan localitzats a la zona dela carretera de la Colònia de SantJordi.

L’objectiu del projecte de trans-formació dels molins d’aigües delmunicipi de Campos, intentava re-duir l’impacte visual i estètic nega-tiu dels deteriorats molins, restau-rant la seva estructura i dotant-losd’una funció pràctica. L’energia eò-lica que poguessin generar els mo-

lins havia de proveir d’electricitat ados o tres vivendes per al seu apro-fitament a les tasques agrícoles,il·luminació, regadiu, extracciód’aigua, adequació climàtica d’hi-vernacles, dessalació d’aigües, etc.

Patrimoni Etnològic


talaiaPatrimoni Etnològic


talaia

Posteriorment es generalitzarenels molins per a l’extracció d’aiguadel subsòl mitjançant una bomba.

Podem observar molins als vol-tants de Campos, Llucmajor, Sa Po-bla, Felanitx, Montuïri i en un nú-mero significatiu en el Pla de Sant

Jordi. Menorca també conserva in-teressants exemplars a Sant Lluís iCiutadella.

A la segona meitat del segle XIXels molins de vent aconseguiren unauge espectacular. Amb el pas delsanys i l’arribada de la xarxa elèctri-ca i del motor d’explosió, els molins

foren substituïts per motors ambl’extracció de l’aigua. Poc a pocaquestes estructures s’anaren dete-riorant i a l’actualitat molts han de-saparegut, altres es mantenen encondicions precàries i només unapetita part continua en condicionsacceptables.

Vé de la pàgina anterior

El projecte de reconversió dels molins deCampos en productors d’energia elèctrica

A Campos existeixen més de sis-centsmolins de vent, dels quals s’hanrecuperat solament 54.

La ruta turísticadels molins

La recuperació del parceòlic havia de ser en-fortida amb la instal·la-ció d’un centre d’inter-

pretació, a prop del camp d’a-prenentatge del Palmer, per tald’incentivar el turisme a la zo-na del Migjorn i donar a conèi-xer els valors històrics i patri-monials de Campos. L’itinerarique es posà en marxa comença-va a la Cooperativa Agrícola,passava per Son Xorc, Ses Co-vetes, Sa Curia Rotja, Sant Blai iacabava a la zona ANEI d’esTrenc-Salobrar. El projecte derecuperació dels molins devent també incloïa la creació devivers, jardins i horts de plan-tes autòctones.

Situació actual dels molins de Campos

Amb l'objectiu que 54 mo-lins d'aquest municipicontinuïn generant ener-gia elèctrica i serveixin

per desenvolupar activitats d'edu-cació i informació ambiental i cultu-ral, el 27 de desembre de 2007, elconseller de Medi Ambient del Go-vern Balear, Miquel Àngel Grimalt,va signar un conveni amb el batleGuillem Ginard.

Gràcies a aquest acord, es realitza-ran actuacions de manteniment dela maquinària i es desenvoluparandiverses actuacions, així com la pre-servació de plantes autòctones en elseu entorn. Per fer-ho la Conselleriade Medi Ambient ha designat unapartida econòmica de 200.000 euros.

Grimalt i Ginard han explicat quela rendibilitat d’aquesta activitat haestat inferior a l’esperada i que cal-dria mantenir les ajudes de l’Admi-nistració (en aquest cas, de la Con-selleria de Medi Ambient a travésde l’Agència Balear de l’Aigua i laQualitat Ambiental, ABAQUA) pera garantir la preservació d’aquestsimportants elements patrimonials ietnològics del municipi de Camposi evitar així la seva degradació.

El batle de Campos ha agraït alconseller de Medi Ambient la signa-tura del conveni, destacant que, ambaquesta iniciativa, es dóna una pas-sa important per a preservar aquestsantics molins, ja que el seu manteni-ment és especialment costós.

“El 70% dels molins de Campos podrien esser reconvertits. Del 30% restant només

en queden les torres en ruïna”

SANDRA GONZÁLEZ

- Quins han estat elsinicis d’aquest projecteprecursor a Mallorca?

- Aquest projecte s’ini-cià fa uns quants anysperquè hi havia l’interèsde Gesa d’analitzar iavaluar les possibilitatsd’utilitzar els tradicio-nals molins de vent ma-llorquins, per a produirenergia elèctrica. Es feuun avantprojecte pilotconjuntament amb AE-NA, al costat de l’aero-port de Palma, a la fincade Ca’n Reviu, a on s’u-tilitzà un molí existentper a integrar l’equip ge-nerador d’energia elèc-trica. Fou la primeraprova que es feu i es pogué consta-tar que el que havíem fet en paper ien números tenia viabilitat. Mentrerealitzàvem aquest assaig apare-gué, per altra banda, l’Ajuntamentde Campos que va exposar la ne-cessitat de restaurar uns 600 molinsque hi ha en el municipi, però nopensava en el tema de generacióelèctrica; llavors el president de Ge-sa l’informà sobre els darrers tre-balls realitzats, em cridaren i ensposàrem en contacte. Llavors va-rem fer una proposta al Ministeride Medi Ambient que ens autoritzàa iniciar la produccióamb set molins, setprototipus cada un dis-tint entre sí, a la relaciómultiplicació, utilitza-ció d’un tipus de fre oun altre o en el sistemad’orientació, per a pos-teriorment triar el quehagués funcionat mi-llor i optimitzar. Pas-sem a la següent fase

de fer 50 molins que ens va perme-tre passar de 7,5 Kw. de potèncianominal inicial a 10 Kw., el rendi-ment pujà, el sistema de controltambé reportava novetats com és elsistema del doble parell resistentque fa que funcioni millor quan fapoc vent i així hem anat avançanttècnicament.

- Quina és la tipologia dels mo-lins de Campos?

- Tots els molins que ens hem re-ferit són d’extracció d’aigua, entreells hi ha els anomenats d’estacada

que són tots de fusta in-closes les pales; i els detipus metàl·lic que es co-mençaren a construirl’any 1900, que són lamajoria. Ens hem dedi-cat a aquest tipus quesón els que s’adaptenmillor. Crec que dels 620molins que existeixen aCampos el 60 o 70% po-drien esser reconvertits.Del 30% restant nomésqueden les torres en ruï-na i a algunes d’elles s’hihan construït vivendes.

- Com es produeix latransformació d’energiaeòlica en energia elèctri-ca?

- El concepte és bas-tant senzill, l’energia

que procedeix de l’aire en movi-ment mou les aspes que es transfor-ma en energia mecànica en formagiratòria en un eix. A aquest eix se liacobla un multiplicador de veloci-tat per tal d’augmentar la velocitat iun generador elèctric especial ques’anomena generador asíncron quecedeix directament l’energia gene-rada a la xarxa, no va a unes bate-ries. Tota l’energia la va absorbint laxarxa elèctrica, sense importar l’ho-ra del dia que sigui. Mitjançant uncomptador es mesura la quantitatd’energia produïda.

- Quants de molins s’hanaconseguit recuperar?

- N’hi ha 54 de rehabili-tats. Alguns estaven tan de-teriorats que no es podiaaprofitar res, llavors el quehem fet ha estat llevar-hotot i ho hem construït abso-lutament nou, mantenint latipologia i l’aspecte dels tra-dicionals.

ENTREVISTA/ Dr. Josep Pascual Tortella, Enginyer Industrial Superior,responsable del projecte i execució de la transformació dels molins

d’aigües de la localitat de Campos en molins productors d’energia elèctrica

Josep Pascual Tortella, Doctor Enginyer Industrial Superior.

Patrimoni natural


talaia Gastronomia


talaia

Un productor local destaca la necessitat de fer un front comú per a la seva comercialització

Una sendera al descobrimentdels bolets del Parc Natural

de Mondragó Els especialistes Joan Carles Salom iJosep Siquier van visitar la zona per

explicar la tipologia dels fongs

DDeess ddee ll''aannyy 22000022 eell PPaarrccNNaattuurraall ddee MMoonnddrraaggóóoorrggaanniittzzaa eexxppoossiicciioonnss ooppaasssseeiiggss eexxpplliiccaattiiuuss ppeerrccoonnèèiixxeerr llaa fflloorraa ii llaa ffaauunnaadd''aaqquueesstt eessppaaii pprrootteeggiitt..LL''úúllttiimmaa vvaa tteenniirr lllloocc eell ppaassssaatt1155 ddee ddeesseemmbbrree..

GREGORY FEVE

Al'agenda d'activitats detardor-hivern del ParcNatural de Mondragós'inclou un passeig expli-

catiu per conèixer els bolets exis-tents al lloc. Des del 2002, cada mesde desembre, s'organitzen excur-sions per descobrir les diferents va-rietats de fongs.

La zona de Mondragó va ser de-clarada Parc Natural l'any 1992. Lasseves 785 hectàrees de superfíciepertanyen al terme municipal deSantanyí i, entre d'altres coses, ésuna àrea d'especial protecció de laflora i de la fauna de Mallorca.

Al Parc de Mondragó, existeixenmoltes varietats de bolets. Algunses troben a la garriga d'ullastres, leszones humides, les roques maríti-mes, la garriga de lavanda i bruc; id'altres a la platja de s'Amarador.

L'afecció pelsbolets ve delluny i es vanconèixer molt béa nivell popularabans de fer-ho anivell científic.Més de 275 clas-ses de bolets te-nen un nom po-pular o mésd'un, segons lescomarques. Elsestudis de Mico-logia no es vaniniciar fins co-

mençaments del segle XX, ambl'aportació de diversos catedrà-tics que van mostrar un especialinterès.

Manual pedagògic "Bolets deMondragó"

Per il·lustrar les explicacions so-bre els fongs, el parc va comptaramb la col·laboració dels especialis-tes mallorquins, Joan Carles SalomTomàs i Josep Lleonard Siquier Vir-gós. Tots dos han publicat en el2007, un manual pedagògic anome-nat "Bolets de Mondragó", que hacomptat amb el patrocini de la Di-recció General de Biodiversitat dela Conselleria de Medi Ambient. Amés a més Josep Siquier és autor de"Els Bolets de les Balears" (1996), unllibre de referència en la matèria.

En aquesta obra s'explica que elsbolets són tal·lòfites, és a dir aquellsvegetals més simples des del puntde vista estructural. El seu aparellvegetatiu desproveït de soca-rel ésun tal·lus. Els bolets més comunssón les que tenen forma de parai-gua.

Joan Carles Salom va manifestarque "el capell dels bolets pot adop-tar diverses formes i a la mateixaespècie pot variar al llarg del

temps. També cal fixar-se en la sevasuperfície: alguns són llisos, peròd'altres poden estar coberts d'esca-mes, pèls, berrugues... pot ésser bri-llant o mat, sec o humit al tacte" vaafirmar l’investigador.

Els especialistes ens recomanenque en cas de dubte és molt impor-tant "consultar primer amb un ex-pert abans de consumir els bolets, amenys que sigui una espècie moltconeguda. Alguns bolets poden sermolt tòxics. També és importantportar una cistella adequada peremmagatzemar-les i no deteriorarel miceli en desenterrar-los.

Els espais naturals protegits esconsideren actualment exemples debona pràctica ambiental on es cercaun equilibri entre diferents activi-tats. Una de les prioritats dels pro-grames que desenvolupa la Conse-lleria de Medi Ambient i la DireccióGeneral de Biodiversitat, a l'hora degestionar amb responsabilitat elsespais protegits de la nostra illa, ésafavorir l'accés dels ciutadans al co-neixement de la seva fauna i flora.Joan Carles Salom va assenyalarque “primer s'ha de conèixer i valo-

rar el nostre entorn, si vo-lem preservar el nostremedi ambient".

La Conselleria de MediAmbient aposta per in-troduir criteris de soste-nibilitat per al desenvolu-pament de la societat in-sular i la vida quotidianadels seus ciutadans, onpuguin coexistir, harmò-nicament, la prosperitateconòmica, el respecte al'entorn natural i la pre-servació dels seus recur-sos.

Joan Carles Salom (esq.) i Josep Siquier(dreta) són dos experts en Micologia

Els participants van prestar molta atenció durant el passeig explicatiu

L'oli d'oliva de producció ecològica guanyaterreny entre els consumidors

ELIZABETH SÁNCHEZ

Per conèixer méssobre aquestameravella que ésl'oli d'oliva

ecològic, TALAIA ha visi-tat l'únic productor deCampos, Antoni BonetGarcías, qui ens rep a"Son Xota de dalt", unafinca pintoresca als límitsde la Colònia de Sant Jor-di.

Antoni Bonet porta lapagesia al cor. Com ellmateix explica, uns anysabans de jubilar-se vacomprar la finca per con-rear la terra en lloc d'anara jugar al truc. Així va co-mençar traient el boscbaix i sembrant garrofers.Aviat va veure una opor-tunitat en la producciód'oli d'oliva i va sembrarels seus primers cent ar-bres de la varietat Arbe-quina, la que millor s'a-dapta a les terres de Ma-llorca. A l'any següent vasembrar un centenar mési així fins arribar a 700oliveres.

Al constatar la creixentdemanda dels productesecològics decideix conre-ar-los a la manera tradi-cional i treballar emparatsota els estàndards dequalitat, exigits pel Con-sell Regulador de la De-nominació d'Origen Olide Mallorca i el ConsellBalear de la ProduccióAgrària Ecològica (CAE).

Aquest últim organis-me és l'encarregat de cer-tificar que el producte ésrealment ecològic i ques'ajusta al reglament.Això vol dir que durantla seva producció no s'-

han utilitzat productesquímics de síntesi, ni pes-ticides. Es tracta d'unaagricultura tradicionalamb tècniques actualsper protegir el medi am-bient.

A l'octubre de 2005, du-rant la fira de Campos,Antoni Bonet va presen-tar el seu llibre "Coneixe-ments bàsics per a l'afi-cionat al bon oli", un obraque obeïa l'interès exis-tent per conèixer detallsrelacionats amb el conreu, les varietats d'olives, elprocés d'industrialitzaciói la qualitat dels nostresolis.

A "Son Xota de dalt",Antoni Bonet produeix1.500 quilos d'olives queamb una rendibilitat del12%, obté prop de 200 li-tres d'oli anuals. El pro-cés d'extracció de l'oli es

realitza a la tafona d'OlisCaimari, autoritzada pelCAE.

La qualitat de l'oli ésmolt alta perquè es selec-ciona el fruit quan és al'arbre, amb un nivell òp-tim de maduresa. La co-llita es realitza una vega-da a l'any quan les olivescomencen a posar-se ne-gres. L'oli que s'obté ésun verge extra que té en-tre 0,6 y 1º d'acidesa. Auna més gran graduaciól'oli és més fort, l'oli ver-ge pot tenir entre 1º i 2ºd'acidesa. Segons explicaBonet, més de 3º l'oli noés òptim i està prohibidala seva comercialització.Se l'emporten a refinarquímicament per reduirla seva acidesa, despréses mescla amb oli vergeper donar-li cos i gust. Al'oli refinat se’l coneix

simplement com a olid'oliva.

Antoni Bonet revelaque el secret per a un bonoli és un temps màxim detres dies, des de que esrecullen les olives finsque entra a la tafona; i unemmagatzematge ade-quat, ja que l'augment detemperatura pot fer quel'oli sigui més àcid.

Finalment, Bonet vadestacar la necessitat defer un front comú entreels productors d'oliecològic per a la seva co-mercialització. "Per a lapropera campanya, elmes de novembre de2008, volem fer una coo-perativa amb uns 10 o 12productors d'oli ecològicde Mallorca, amb unamarca comú i una quali-tat màxima garantida" vaanunciar.

Antoni Bonet elabora oli d'oliva verge extra de producció ecològica

JOANA ESCANDELL

L’Ajuntament de Campos vaorganitzar diversos actesamb motiu de la festivitatde Sant Julià i Santa Basilis-

sa. El programa incloïa la desfiladadels quatre gegants de Camp "ÉsVaquer", "Sa Collidora de Tàperes","És Trinxeter" i "Madò Coloma", elsqui junt a la banda municipal demúsica, van acompanyar les autori-tats municipals fins a l’església pa-rroquial. Allà es va celebrar un oficisolemne on va predicar MossènJaume Seguí.

De tornada a la casa de la vila, elsgegants van ballar una dansa tradi-cional. El batle Guillem Ginard vafelicitar els campaners que celebra-

ven la seva onomàs-tica, i posteriormentes va oferir un refri-geri a tot el poble.

Dins els actes deSant Julià també vatenir lloc la V Firad'Oportunitats a lanau de Son Fuaní iva comptar amb laparticipació d'unavintena d'empresesde la localitat i re-presentants de "LaCasa de las Punti-llas" un comerç pal-mesà que ha tancatles seves portes des-prés de setanta anysd'activitat.

Festes populars


talaiaCultura popular


talaia

“El campionat Balears va ser més complicat amb un nivell més alt i on competien 21 guardes”

La Caça

CARLES RIPOLL

- D'on et ve aquesta granafició que tens pels cans?- Quan era petit, el meupadrí Toni tenia duescusses i jo , sempre quepodia, anava a caçar ambell i d'aquí va sortir tot.

- Quans en tens?-Ara, de moment, en tencvuit.

-Tots criats i ensenyatsteus?- És clar que si.

- Quin és el millor?- En tenc quatre de moltcomplets que en trobenmolts, encalçen fort i n'a-gafen bastants. Els altrestenen altres funcions quetambé hi han d'ésser dinsuna guarda ( les guardessón de 6 cans), un en trobamolts però no n'agafa gai-re i l'altre n'agafa moltsperò no en troba tants.

- Per quant els vendries?- No hi ha doblers per pa-gar el gust que em donen.De les 6 que ara caçen no

en vendria cap.

- Quants conills han aga-fat els teus cans aquestatemporada que ara haacabat?- N'han agafat 645 debons i uns 60 o 70 que es-taven una mica tocats .

- Sense pegar cap tro?- Ni un. Aquest tipus decaça sols es practica ambels cans i el gaiato, foraescopeta.

- Va ser fàcil fer Campióde Balears i d'Espanya?- El d'Espanya va ser mésbo de fer perquè el nivelldels caçadors peninsularsés bastant més baix que elnostre i sols eren 13 guar-des, el de Balears va sermés complicat ja quecompetien 21 guardes.

- On et va tocar competir?- Al de Balears a son Muti al d'Espanya a Regana.

- Creus que et va afavorirel sorteig del terreny o ésque els teus cans són elsmillors?-La veritat és que la sortinflueix una mica, ja queno és igual si a la fincaque et toca els conills es-tan molt o poc encalçats osi el tipus de pleta és mésclara o espessa. Per ven-tura vaig dur una mica desort amb el tipus de pletaque em va tocar, però larealitat és que els meuscans són molts bons i noels canviaria per cap delsque varen competir.

- I doncs a veure si latemporada que ve tornesa guanyar. Salut i sort

Entrevista a Antoni Bauzà Portell, Campió d’Espanya de Caça amb cans eivissencs

En Toni Bauzà i els seus cans durant un exercici d’entrenament.

Campos venera seu patró Sant Julià

TToonnii BBaauuzzàà ((SSeess SSaalliinneess ,, 11997777)) ééss uunn hhoommee qquueeeess ddeeddiiccaa aa ll''hhoosstteelleerriiaa ppeerròò llaa sseevvaa ggrraann ppaassssiióóééss llaa ccaaççaa.. ÉÉss mmeemmbbrree ddee lleess ssoocciieettaattss ddeeccaaççaaddoorrss ddee sseess SSaalliinneess ii ddee CCaammppooss.. AAqquueessttppaassssaatt aannyy 22000077 hhaa aaccoonnsseegguuiitt eell CCaammppiioonnaatt ddeeBBaalleeaarrss ddee ccaaççaa aammbb ccaannss eeiivviisssseennccss ii ttaammbbéé llaaCCooppaa dd''EEssppaannyyaa..

El quatre gegants del poble van ballar davant l’ajuntament

Folklore local Tornen els dimonis

a la comarca del Migjorn per Sant Antoni

No van faltar les tradicionals beneïdesamb carrosses engalanades, balls

populars i torrades

SANDRA GONZÁLEZ

Fidels a les tradi-cions i costumsancestrals de lacultura balear,

els pobles de la comarcavan commemorar un anymés, les festes de SantAntoni. Les administra-cions locals van preparardiferents actes pensatsper a totes les edats. Du-rant les celebracions quehan tingut lloc del 12 al20 de gener, s'han encèsels foguerons per fer to-rrades, al ritme de xim-bombes. També han estatpresent les colles de di-monis que van desfilarper places i carrers, i vanparticipar al correfoc.

Així mateix s'ha pogutgaudir de ses Beneïdes

que són la màxima ex-pressió del folklore local,on es beneeixen els ani-mals domèstics i s'expul-sen als dimonis. Aquestacelebració té gran sem-blança amb els ritus cèl-tics vinculats amb el culteal foc i que a través delssegles se n'han anat in-corporant elements de lareligió cristiana.

A Llucmajor es va viureamb gran animació lesfestes celebrades els dies12 i 13 de gener. El poblees va bolcar en unes jor-nades molt participati-ves, que es van iniciar a laplaceta de s 'Arraval ambjocs populars com la es-querdissa d'olles i xim-bombades, dirigits alsmés petits. Durant dosdies es va reviure la tradi-

ció amb la colla de dimo-nis, acompanyats per l'a-grupació "Els mateixosde sa música"; balls po-pulars amb l'actuació deCofre Antic d'Inca l'ence-sa de foguerons, gloses,ximbombades i correfocs.Durant el matí de diu-menge, 13 de gener, vandesfilar les carrosses en-capçalades per la colla dedimonis i Sant Antoni, elsqui van fer una represen-

tació de la seva lluita an-cestral. La desfilada vadiscórrer pels principalscarrers de la ciutat, fins elLloc Sagrat on van tenirlloc les benediccions.

Al terme municipal deSantanyí s'han celebratfoguerons i beneïdes alsnuclis de Cala Figuera,Portopetro, És Llom-bards, Cala d'Or, Calon-ge, s 'Alqueria Blanca, Ca-la Llombards i s’Almonia.

A Llucmajor el poble es va bolcar en unes jornades moltparticipatives.

Les seves majestats els Reis de l'Orient van ser rebuts permembres del consistori.


Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

La Conselleria de Medi Ambient continuarà amb el projecte de recuperació dunar de les platges

de es Trenc, sa Ràpita i ses Covetes La iniciativa té com a objectiu evitar la degradació

d'aquests sistemes naturals

REDACCIÓ.

El conseller de Medi Am-bient, Miquel Àngel Gri-malt, i el director generalde Biodiversitat, Miquel

Ferrà, s’han desplaçat a Camposper explicar el projecte de recupera-ció i regeneració dunar de les plat-ges del municipi i de les zones hu-mides adjacents.

Les actuacions que duen a termeincloïen d’instal·lació un sistema-barrera de dissuasió per tancar el

perímetre de les àrees a avaluar; larestauració del sistema dunar ambelements propis per a poder iniciarla successió biològica; i la creaciód’un equip de vigilància i informa-ció, la tasca del qual es completaràamb rètols, i plafons, tríptics. Amés, la Direcció General de Biodi-versitat està estudiant l’elaboraciód’un pla de retirada i gestió de lesrestes de Posidonia a les platges dees Trenc, sa Ràpita i ses Covetes.

Aquestes platges arrosseguen desde fa anys una problemàtica am-

biental lligada al desenvolupamentde les activitats humanes. Durantl’època estival, els impactes relacio-nats amb aquestes activitats fanque, any rere any, el seus sistemesdunars i les zones humides adja-cents es vagin degradant. La conse-qüència és que el sistema platja-du-na cada vegada és més deficitari enarena, la qual cosa fa que la platjavagi desapareixent.

Els experts assenyalen que si l’úsi la gestió de la platja es continuafent com fins ara, les platges deCampos acabaran per desaparèixeren unes dècades, i amb elles el prin-cipal motor econòmic que es el tu-risme

Campos va viure la sevanit màgica de Reis amb

alegria i il·lusióREDACCIÓ.

La tradicional ca-valcada de Reisva recórrer elsprincipals ca-

rrers del poble. Els méspetits van gaudir de lesseves majestats de l'O-rient -que després de pas-sejar pels carrers repar-tint dolços, confeti i elsmillors somriures- es vandirigir a l'església per

adorar el nin Jesús. Els Reis Mags van ser

rebuts per batle GuillemGinard i membres delconsistori; els qui els vanoferir les claus de la ciu-tat i els van obsequiar pai sal. Després van visitares Convent on els ninsvan poder acostar-se i do-nar-los petons. L'itinerariva concloure després deque fessin lliurament delsregals casa per casa.

L’Executiu autonòmicdestinarà més de 3,5 milions

d'euros a la prevenció itractaments de

drogodependències

REDACCIÓ.

El consellerde Salut iC o n s u m ,V i c e n ç

Thomàs, ha visitat acomençament d’any,la comunitat terapèu-tica que el ProjecteHome de les Illes Ba-lears té a la finca SesSitjoles, a Campos. Elconseller ha fet un recorre-gut per les seves instal·la-cions acompanyat del pre-sident del Projecte Home,Tomeu Català. Tot dos hanqualificat la situació delconsum de drogues a l’illacom “preocupant”. El con-seller va assenyalar quel'Executiu autonòmic des-

tina més de 3,5 milionsd'euros a la prevenció i adiferents tractaments, aixícom a la realització d'estu-dis. Desprès, ha compartitun dinar amb tots els inte-grants de la comunitat te-rapèutica: joves, monitors ipersonal del Projecte Ho-me.

Vicenç Thomàs, Tomeu Català ipersonal del Projecte Home

La comunitat terapèutica de Ses Sitjoles ha rebutla visita del conseller de Salut

Seguros AXA fa una donació de més de 100parell de sabates pel nins d’Infants del Món

REDACCIÓ.

La Fundació Se-guros AXA vafer l’entrega demés de 100 pa-

rells de sabates novesper als nins d’Infantsdel Món, una ONGque ajuda als infantsde la zona de Sibèria,presidida per SebastiàRoig Monserrat.

El compromissari deBalears de la Fundació,Emilio Oliver Capó, vafer la donació a l’Ofici-na de Seguros Axa aPalma. Sebastià Roig rebéles sabates molt agraït,acompanyat per la regi-dora de serveis socials del’Ajuntament de Campos,Francisca Sureda i el batle

de Campos, Guillem Gi-nard; els quals es vancomprometre, des de l’A-juntament, a fer arribarles sabates als nins delcentre de disminuïts psí-

quics de Monghagorv, si-tuat a la regió àrtica deMurmansk.

L'organització no go-vernamental Infants delMon es crea com a conse-

qüència dels contactesque havien tingut per-sones del municipi deCampos amb nins idamnificats de la zonade Chernobyl en 1.993.A partir d'allà i una ve-gada creat el marc jurí-dic necessari, s'ha con-tinuat amb els suportsals afectats per la ra-dioactivitat. Les actua-cions s'han centrat enun orfenat per a ninsdisminuïts psíquics ifísics, de zero a tresanys, que actualmentestan tutelant; la col·la-

boració amb la Universi-tat Central de Medicinade Sibèria i la clínica uni-versitària, on es realitzenconferències i pràctiquesmèdiques.

Els sabates es destinaran als nins del centre de disminuïts psíquics deMonghagorv

Amer visita la delegació comarcald’Agricultura de Campos

Intensa activitat dels comerçosde Campos durant les festes

nadalenques

REDACCIÓ.

La consellera d’A-gricultura i Pes-ca, Mercè Amer,ha visitat les de-

legacions comarcals deFelanitx i Campos ambl’objectiu de conèixer deprimera ma el funciona-ment d’aquestes oficines,que tenen contacte diari idirecte amb els pagesos.

Amer va estar acom-

panyada pel director ge-neral d’Agricultura, Anto-ni Perelló; la gerent deIBATSA, Maria José Suasi;i la gerent de FOGAIBA,Maria Francisca Parets

"Vull que sàpiguen queen aquestes oficines, amés de tramitar les aju-des, podran trobar totl'assessorament i perso-nal tècnic per facilitar eltreball dels ramaders" vadir la consellera Amer.

La consellera d’Agricultura amb personal de la delegaciócomarcal de Campos

REDACCIÓ

Per donar vida alscarrers i embellirels aparadors debotigues i co-

merços del poble, l'Asso-ciació de Comerciants iEmpresaris de Campos vaengegar una campanyade promoció del sector, ones van utilitzar diversoselements decoratius ambtemes i colors nadalencs.

El president de l'entitat,Guillem Mas, va explicarque cada establiment hadissenyat el seu propiaparador i han participaten la segona edició delConcurs de Mostradors.

Aquesta iniciativa ha re-but el suport de l'Ajunta-ment de Campos, que ha

atorgat cinc premis enmetàl·lic per als primersllocs. Un jurat popular hadesignat als guanyadorsdel II Concurs de Mostra-dors, els qui han estat perordre: Anita Sabates , Fei-nes de pedra Lerma, Eliu-na moda infantil, Sabate-ria Pas Campos, i Perfu-meria Perfils.

Miquel i Ana guanyadors delprimer premi del II Concursde Mostradors de Campos.


Llucmajor • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

Campanya de joguines no sexistes i no bèl·liques al municipi

Merescut homenatge a vuit treballadorsde l’Ajuntament que es jubilen

REDACCIÓ.

Amb l'eslògan "La igualtattambé s'aprèn jugant",l'Ajuntament de Llucma-jor - a través de la Regido-

ria de la Dona i la Igualtat- va realit-zar una campanya de consciencia-ció sobre joguines que poden serconsiderades sexistes i bèl·liques.Les activitats han estat dirigidestant als pares com als nins i hancomptat amb la col·laboració del'Institut Balear de la Dona.

La campanya, que s'ha dut a ter-me durant el mes de desembre, ha

incidit sobre la importància d'aju-dar als petits a escollir les seves jo-guines, considerant que el joc ésuna activitat bàsica en la vida delsnins, els quals així experimenten idesenvolupen les seves capacitatspersonals.

La iniciativa ha fet comprendreals més petits que les joguines nosón ni masculines ni femenines ique es pot jugar amb totes elles, jasiguin pepes, avions o tractors.L'objectiu ha estat evitar el diverti-ment amb armes, ganivets o pisto-les fictícies, perquè els escolarsaprenguin a ser persones pacífi-

ques, fomentant en ells la solidari-tat, la companyonia i la igualtat.

Durant la campanya, el consistoriva repartir joguines de paper entretots els alumnes del primer curs deprimària dels col·legis públics, con-certats i privats del municipi, per-què els nins els puguin pintar i ma-nipular. El consistori va lliurar jo-guines a les famílies menysafavorides, ateses pels Serveis So-cials i Cáritas, que per motiuseconòmics no han pogut permetre'sobsequiar als seus fills amb un re-gal. Les joguines van ser lliuradespels propis Reis d’Orient.

Quartaexposició

col·lectiva debetlems aLlucmajor

REDACCIÓ.

Donat l'èxitd ' e d i c i o n sa n t e r i o r s ,aquest any

s'ha tornat a presentarl'exposició col·lectiva depessebres a la ciutat deLlucmajor. En aquesta ini-ciativa, promoguda perl'Ajuntament, hi han par-ticipat dotze pessebres dela localitat amb peces ori-ginals elaborades en fang,fusta, cartró i tela. Algu-nes de les peces han estatheretades de pares i pa-drins, i formen part de latradició nadalenca.

Els betlems han estat si-tuats a diversos llocs dela ciutat, dos dels qualspertanyien als ordes reli-giosos de l'Esglèsia deSant Miquel i del Con-vent de Sant Bonaventu-ra. Els altres eren de par-ticulars.

Diverses activitatsper Nadal a Llucmajor

REDACCIÓ.

Dins el pro-grama d'ac-tes de Nadal,l ' A j u n t a -

ment de Llucmajor ha or-ganitzat a la BibliotecaMunicipal un taller de

neules, el qual ha comp-tat amb la participaciód'una vintena de joves iadults del municipi. Peraltra banda, mig cente-nar de nins i nines delmunicipi, d'entre 3 i 12anys d'edat, han partici-pat en el concurs "Dibui-

xa els Reis d'Orient", or-ganitzat per la Regidoriade Cultura a la Bibliote-ca. Els premis del con-curs han estat lliurats el22 de desembre, desprésd'un contacontes i de larealització d'un taller decaixes màgiques.

Joves i adults varen participar al taller de neules

REDACCIÓ.

Els treballadors de l’A-juntament de Lluc-major, que s’han jubi-lat durant l’any 2007,

han rebut un just homenatgepels anys de servei dedicats almunicipi.

L’acte tingué lloc a la Sala dePlens, a on els vuit homenejatsreberen un subjecta-corbatesamb la insígnia de plata del’Ajuntament, en reconeixe-ment al seu treball. Quatred’ells són efectius de l’empresamunicipal de serveis, LLEM-SA (Vicenç Martorell Cloquell,Miquel Salvà Buades, BernatVadell Cardell, i Joan TomàsCatany); i quatre són funciona-ris com el tresorer municipalGuillem Manresa Puig, el poli-cia local Joan Mas Puigserver, iels peons de la brigada muni-cipal Manuel Cano Reina i Ma-nuel Porras Caballero.

El batle Lluc Tomàs els hi feu entrega d’un subjecta-corbates amb la insígnia de plata del’Ajuntament.

Llucmajor participaràenguany a vuit fires

turístiques nacionals iinternacionals

REDACCIÓ.

L'Ajuntament deLlucmajor seràpresent i promo-cionarà, durant

l’any 2008, el municipi avuit fires turístiques. Se-gons han informat fonsmunicipals, del 12 al 20de gener, Llucmajor parti-ciparà amb un mostradora l'estand de Turespaña ala CMT de Stuttgart (Ale-many), una fira dedicadaal turisme en general quel'any passat comptà ambexpositors de 99 països i

rebé la visita de 180.000persones. el 30 gener al 3febrer anirà a FITUR (Ma-drid); del 14 al 18 de fe-brer a l’CBR de Munic(Alemany); del 5 al 9 demarç a ITB de Berlín (Ale-manya); del 5 al 7 de se-tembre a l’ Eurobike deFriedrichshafen (Ale-many); del 20 al 21 de se-tembre a IFMA Colònia(Alemanya); del 10 al 13de novembre a l’WorldTravel Market de Londres(Anglaterra); i finalmentdel 27 al 30 de novembrea l’ INTUR de Valladolid. Stand de Llucmajor a la CMT de Stuttgart (Alemanya)

Les ajudes de l’Obra Social La Caixa es destinaran a lacompra de llibres i a millorar l’espai de lectura


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Porrerestalaia

"Som un dels pobles que tenim lescontribucions més barates de Mallorca"

Entrevista a Bernat Bauçà (UM), batle de PorreresEEll bbaattllee ddee PPoorrrreerreessppaarrllaa ddee llaa ssiittuuaacciióóuurrbbaannííssttiiccaa ddeellmmuunniicciippii.. CCaall rreeccoorrddaarrqquuee eell mmeess ddee mmaaiigg ddee22000077 eess vvaa aapprroovvaarriinniicciiaallmmeenntt llaa rreevviissiióóddee lleess nnoorrmmeessssuubbssiiddiiààrriieess iill''aaddaappttaacciióó aall PPTTMM..AAqquueesstteess nnoorrmmeesspprreevveeiieenn uunnccrreeiixxeemmeenntt ddee 4488hhaabbiittaattggeess aannuuaallss,,qquuee iinnccllooïïaa uunnaa zzoonnaadd''aaccttuuaacciióó aammbbccaabbuuddaa ppeerr aa 11..000000hhaabbiittaattggeess.. EEll bbaattlleettaammbbéé ppaarrllàà ddeellsspprroojjeecctteess dd’’eess PPaaggooss iilleess ppuujjaaddeess dd''aallgguunnssiimmppoossttooss..

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quan es preveu apro-var definitivament lesnormes subsidiàries delmunicipi?

- S'han presentat a de-bat unes certes al·lega-cions presentades perparticulars i el GOB, i s'-han contestat. Esperemque aviat es pugui tancarel tema. Dins de l'adapta-ció al PTM es contemplenzones verdes i zones d'a-parcaments. El creixe-ment del poble s'esperaque sigui tranquil, per-què difícilment es pro-duiran totes les actua-cions en pocs anys. Laquantitat d'habitatges de-pendran de les unitatsd'actuació que hi hagi.

- Què és el que es farà ala finca d’es Pagos? En-tenc que hi havia diver-sos projectes: un hotel deluxe, un geriàtric, uncamp de golf i un parc fo-tovoltaic...

- L'ajuntament no té de-

cisió en aquest tema.El Govern Balear hadit que sí al parc foto-voltaic i ja està enmarxa. Després hi hauna altra empresaque ha presentat unprojecte per a un ho-tel rural i l'ajunta-ment ha donat la sevaaprovació, en aquestsmoments és al Con-sell de Mallorca, per-què faci l'informepertinent. Aquestprojecte pot tenir uninterès patrimonial.Pel que fa al geriàtrici camp de golf, hemtingut converses ambla consellera que nohi està d'acord.Aquests dos últims pro-jectes tenen, de moment,un futur difícil.

- És veritat que els pro-motors del parc fotovol-

taic no havien obtingutles llicències municipalsper a realitzar lesinstal·lacions?

- No és exactament així.M'havien demanat per-

mís per fer unaparet i han fetmoviments deterra. I és peraquest motiuque no es cenyiaal permís d'obrapertinent. Lesobres es van pa-ralitzar fins aaclarir la situa-ció perquè no-saltres no tenimpoder de decisiósobre els panellssolars, però sísobre els movi-ments de terra.

- Com valora-ria la pujadad'impostos i ta-

xes que començaran a re-gir des d'aquest mes?

- Aquesta és una puja-da considerada normal,que va del 10 al 11%. Somun dels pobles que tenimles contribucions més ba-rates de Mallorca. Per en-guany volem adjudicarles obres del polígon in-dustrial el projecte delqual està sent redactat.També tenim en marxales obres de l'auditorimunicipal que esperemestiguin llestes pel mesde maig, s'ha augmentat imillorat l'aforament, elscamerinos i les mesuresde seguretat. A més amés, del centre de dia,centre sanitari, la rondade circumval·lació a la ca-rretera Vilafranca-Mon-tuïri, i la reforma de saPlaça de la vila. Això esfarà amb ajudes del Go-vern i del Consell de Ma-llorca. Dins del Pla d'O-bres i Serveis pel 2008 escontempla la reforma deltanatori del cementiri.

Oberta la convocatòria de lesII Jornades d’Estudis Locals

REDACCIÓ.-

L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Porre-res va organitzar les II Jornades d’EstudisLocals, per continuar animant als investi-gadors i professionals de diferents àmbits,

perquè surtin a la llum els treballs d’investigacióque puguin haver realitzato per fer noves recerques.

Els temes d’investigacióhauran d’enmarcar-se adins l’àmbit del poble. Ladata límit d’inscripció és

el dia 29 de febrer i el termini de presentació de lescomunicacions acabarà el 4 i 5 d’abril. Posterior-ment l’Ajuntament editarà les comunicacions quela Comissió Científica hagi seleccionat. AquestaComissió estarà integrada per Maria Barceló Cres-pí, professora titular d’història medieval de la UIB;Joan Melià Garí, professor titulat de filologia cata-lana de la UIB; i Joan Sorell, professor IES Sineu.

PPooddrraann ppaarrttiicciippaarriinnvveessttiiggaaddoorrss ddeeddiiffeerreennttss ààmmbbiittss

Bernat Bauçà durant l'entrevista

La Conselleria de Medi Ambient es compromet amb els propietaris de

Mondragó a millorar la gestió del Parc NaturalREDACCIÓ.

El director general de Biodi-versitat, Miquel Ferrà, s'hareunit amb l'Associació dePropietaris de Mondragó

per a tractar diferents qüestions re-lacionades amb aquest espai natu-ral protegit del municipi de Santan-yí. Durant la reunió, celebrada enun to molt cordial, Ferrà, com a di-rector general, ha expressat el com-

promís de la Conselleria de MediAmbient en millorar la gestió delparc natural per tal de fer compati-bles els objectius de conservaciómediambiental de la zona amb elsinteressos dels propietaris.

Un dels temes tractats ha estat lapossibilitat d'adquisició de finquescostaneres a la zona de Mondragó.Miquel Ferrà ha explicat als propie-taris que el Ministeri de Medi Am-bient té prevista una inversió de 12

milions d'euros en la compra de fin-ques costaneres de les Illes Balears ique aquesta es farà efectiva mit-jançant convenis amb la Conselleriade Medi Ambient.

Finalment, el director general deBiodiversitat ha comentat als pro-pietaris que s'estudiarà l'ampliacióde la Xarxa de Refugis de les IllesBalears amb la incorporació d'ins-tal·lacions del Parc Natural deMondragó

Millores per a la Biblioteca Municipal

de Cala d’Or

Can Jaume Antoni haacollit l’exposició debetlems del municipi

REDACCIÓ.

La Fundació LaCaixa a través del’Obra Social haaportat una ajuda

econòmica per a ampliarla bibliografia i millorarl’espai de lectura de la Bi-blioteca Municipal de Ca-la d’Or.

Fa unes setmanes esreuniren el director de LaCaixa de Cala d’Or, JaumeVeny; el primer tinent debatle Llorenç Galmés; eldelegat de Cala d’Or, Ál-varo Solana; i les respon-sables de la biblioteca, Te-resa Fernández i Horten-

sia Pérez, per tal de co-mentar les necessitats d’a-questes dependències.

Les ajudes es destinarana la compra de llibres, mo-bles, i prestatgeries per acol·locar el material bi-bliogràfic. Aquest és el se-gon any que la FundacióLa Caixa ajuda a la biblio-teca municipal de Calad’Or. Tant els responsa-bles de l’entitat bancàriacom els representants mu-nicipals coincidiren en as-senyalar la importànciad’aquestes aportacionsper tal de potenciar la lec-tura en aquest enclava-ment turístic

REDACCIÓ.

La Casa de Cultura de Can Jaume Antoni ha aco-llit durant les festes nadalenques l’exposició debetlems en la qual han participat els alumnesdel Col·legi Bisbe Verger, l’Associació de Mes-

tresses Nuredduna, i els artistes Antònia Burguera Rigo,Andreu Ferrer Mir, i Miquel Ferrer Montserrat. La mos-tra ha estat feta amb elements tradicionals.

Betlem de l’Associació de Mestresses Nuredduna.


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

L’Ajuntament de Santanyídestina 54.000 euros

a tres entitats solidàries

Santanyí i Llucmajor reben la visita del conseller de Cooperació Local

Per realitzar projectes de cooperació a països del tercer mónREDACCIÓ.

L’Ajuntament deSantanyí ha des-tinat 54.000 eu-ros, el 0,7% del

pressupost municipal, atres entitats sense ànimde lucre, perquè puguindur endavant projectessolidaris a països del ter-cer món.

Els projectes afavoritssón el programa “Suporteducatiu a comunitatsdesarrelades Suchitepé-quez, Guatemala, 2007”,presentat per l’entitatONG Ensenyants Soli-daris, que es subvencio-na amb una quantitat de20.000 euros; el projecte“Àfrica 2008”, presentatper l’entitat Associació

Dentistes sobre rodes,que es subvenciona ambuna quantitat de 13.000euros; i el projecte “Da-munt rodes a Burundi”,presentat per l’entitatVeïns sense Fronteres,que es subvenciona ambuna quantitat de 21.000euros.

La Comissió Avalua-dora ha considerat opor-

tú subvencionar aqueststres projectes, un cop es-tudiats tots els que s’hanpresentat a l’Ajunta-ment, des que es va pu-blicar en el BOIB, la con-vocatòria pública desubvencions per a la rea-lització de projectes soli-daris i de cooperació peral desenvolupament du-rant l’any 2007.

Inaugurada la ronda decircumval·lació de Portopetro

REDACCIÓ.

La ronda de cir-cumval·lació dePortopetro consi-derada com una

de les obres més impor-tants de Santanyí -ja queconstitueix una gran mi-llora pel que fa a la comu-nicació entre els distintsnuclis de població delmunicipi- va ser inaugu-rada el passat 16 de gener.

Les obres es varen ini-ciar el mes de febrer del’any passat, quan el batlede Santanyí, Miquel Vi-dal i el representant mu-nicipal de Portopetro, Jo-sep Burguera col·locarenla primera pedra.

La ronda de circum-val·lació s’ha construïtamb l’objecte de desviarel trànsit rodat que finsara ha passat per dintredel nucli urbà i primeralínia de Portopetro perpoder arribar a distintsnuclis de població. Així,la via de cintura connectala carretera de Cala d’Oramb Cala Mondragó.

El projecte incloïa la

construcció de dues ro-tondes, una a la carreteraC-717 on s’inicia el tramcap a Cala d’Or i una al-tra en el camí cap a CalaMondragó una vegadapassat el sol urbà de Por-topetro. A més a més s’ha

dotat d’il·luminació i en-jardinament amb espè-cies autòctones. Es com-pleta l’embelliment ambun element escultòric re-alitzat amb pedra de San-tanyí.

Les obres han tingut

un cost aproximat d’1,2milions d’euros, fi-nançats íntegrament perl’Ajuntament de Santan-yí. El projecte ha estatexecutat per l’empresaUTE Excavacions s’Hor-ta-COPASA

Les autoritats locals van inaugurat l’infraestructura.

REDACCIÓ.

Per tal deconèixer elsp r o j e c t e sdels dos

municipis per al Plad’Obres i Serveis i lesseves demandes, aixícom informar als ba-tles dels serveis queofereix el departa-ment de CooperacióLocal als ajunta-ments, s’han des-plaçat a Santanyí iLlucmajor, el conse-ller de CooperacióLocal, Miquel Rosse-lló, juntament ambJoan Font, directorinsular de Coopera-ció Local, i Magdale-na Palou, directorainsular d’Assessora-ment Municipal.

La primera reunióha tingut lloc a San-tanyí, a on Rosselló,Font i Palou s’hantrobat amb MiquelVidal, batle del mu-nicipi. Després d’es-coltar les demandes de Vidal, el con-seller de Cooperació Local s’ha com-

promès a dur endavant dos projec-tes de sanejament sanitari als nuclis

d’Alqueria Blanca iLlombards. Ambaquest finançamentSantanyí podrà acabarel pla de sanejamentsanitari a tot el termemunicipal. L’aporta-ció de Cooperació Lo-cal es farà mitjançantel sistema de pluria-nuals. Aquests projec-tes tenen un pressu-post de 1.529.106,32euros.

Poc després, l’equipdel Departament deCooperació Local havisitat Llucmajor perreunir-se amb el batle,Lluc Tomàs, i amb elprimer tinent de batle,Joan Jaume. En aquestmunicipi, Rosselló s’-ha compromès a fi-nançar l’abastamentd’aigua, el sanejamenti la implantació depluvials per la zonacompresa entre Plaçad’Espanya, Bisbe Tai-xequet i Passeig Jau-me III. El finançamentserà a través d’un plu-

rianual i el pressupost total del pro-jecte és de 2.136.055,60 euros.

El batle de Santanyí Miquel Vidal ha rebut al conseller Miquel Rosselló i laseva comitiva


Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

Escolars de la comarca varen participaren una jornada esportiva de bàsquet

Pares de família demanen la creaciód’un IES per a Ses Salines

REDACCIÓ.

Al pavelló muni-cipal d’esportsde Santanyí esva celebrar la

Jornada Escolar de Bàs-quet Promoció, a on vanparticipar un total de 200nins i nines en edats com-preses entre quatre i onzeanys, repartits entre 18equips de distints centresde Llucmajor, Felanitx,Campos i Santanyí.

Els escolars jugaren en-tre ells durant tot el matí,encoratjats pels seus fa-miliars que hi assistirencom a públic. L’Ajunta-ment de Santanyí vaaportar el berenar delsparticipants, així com be-gudes i camisetes. L’orga-nització de la jornada vaanar a càrrec del Consellde Mallorca, que vacomptar amb el patrocinidel consistori santanyineri la col·laboració del Bàs-quet Club de Santanyí. A la trobada hi van participar 18 equips de Llucmajor, Felanitx, Campos i Santanyí.

20.000 cartutxos s’utilitzaran perlluitar contra la processionària del pi

REDACCIÓ.

La lluita contra laprocessionàriadel pi s’ha con-vertit en un ob-

jectiu comú a Santanyí.La Societat de Caçadors,des de fa més de 10anys, col·labora amb lestasques d’extermini d’a-questa plaga que afectaa la zona rural i paisat-gística del municipi.

Així, enguany, l’Ajun-tament de Santanyí hacomprat 20.000 cartut-xos a la Conselleria de

Medi Ambient que se-ran utilitzats per unatrentena de caçadors enla campanya contra laprocessionària del pi,disparant contra lesborses d’erugues queataquen la vegetació ique provoquen al·lèr-gies als humans. Elscaçadors es distribuiranper totes les zones afec-tades del municipi, comara, Cala d’Or, Cala Fi-guera, Cala Llombards,s’Almonia, entre d’al-tres, per atacar la plaga.

El president de la So-

cietat de Caçadors deSantanyí, Miquel Roig,ha manifestat queaquest és el mètodemés efectiu per acabaramb la processionària“ja que els cartutxosque s’utilitzen són es-pecials de plom 11 ambarena, que fa que quanes dispara la borsa nohi queda cap eruga vi-va, i el més important detot això, és que ambaquest sistema noméss’ataca a les erugues i, niels arbres, ni altres ani-mals pateixen les conse-

qüències. La fumigació,per exemple, pot ser unamesura efectiva per leserugues, no obstant, elverí fa mal als ocells i ala resta de la vegetació”.

Les erugues ataquen lavegetació i provoquen al·lèrgiesals humans

Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971649117/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . .971649440Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . .971656131Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . .971166005PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . .971651270Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061Apotecaria Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . .971649144Apotecaria Colònia Sant Jordi . . . . . . . . .971655207Policia Local Ses Salines . . . . . . . . . . . . .971649311Policia Local Colònia Sant Jordi . . . . . . . .971166035Guàrdia Civil Colònia Sant . . . . . . . . . . . .971656464Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

GREGORY FEVE

Més d’un centenar depersones han signatla petició per a la cre-ació d’un nou centre

d’ensenyament de secundària en elterme de Ses Salines. Amb el lema“Volem un Institut” l’Associació deMares i Pares d’Alumnes (AMPA)dels col·legis de Ses Salines i laColònia de Sant Jordi acabarenl’any 2007.

Una mare que té tres fills explicàla necessitat de construir una novainfraestructura educativa per tald’evitar que els escolars s’hagin dedesplaçar del municipi. “aspirem aque tot sigui més còmode i el més aprop possible” assenyalà, desprésde signar dita petició.

Ara, els Instituts de Campos i deSantanyí comencen a estar saturats.Per a l’AMPA és necessari sol·licitari pressionar per que un Institutd’Ensenyança Secundària sigui cre-at en el municipi. I per que siguiuna realitat el més ràpidament pos-sible, “s’ha de començar ja” afirma-ren amb rotunditat.

L’AMPA considera que la res-ponsabilitat de l’educació dels seusfills i filles és una tasca que corres-pon per dret a les famílies, però ques’estén a l’àmbit dels centres educa-tius i institucions culturals, enaquest sentit és necessari propor-cionar a les famílies ajuda, formaciói mitjans que facilitin el desenvolu-pament educatiu. L’objectiu éscol·laborar en la construcció d’unacomunitat educativa plural, com-promesa amb l’educació, en la quetot el món treballi colze a colze. Enaquest sentit, els pares s’impliquenper a millorar l’educació dels seusfills i volen pressionar per que l’ad-ministració conegui totes les carèn-cies observades i col·laborar en laseva millora. “El paper de pares imares és fonamental per a aconse-guir-ho, afegí una altra mare. Ambaquesta petició, només comencemla nostra pressió”. L’associació depares de Ses Salines i de La Colòniaha donat els primers passos per a

sol·licitar aquesta implantació. Seràun llarg procés però necessari per a

una millor educació en el Sud deMallorca.

Col·legi públic de La Colònia de Sant Jordi


Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

El regidor de Medi Ambient analitza les estratègies en la gestió de residus

GRÉGORY FEVE

“Mo l t a ,m o l t afeina”.Són les

primeres paraules de JoanSalvà Bauzà, Regidor deMedi Ambient i Joventutde Ses Salines. En aquestgovern l’àrea de Joventutés de recent creació i té elseu propi pressupost. Ésuna novetat perquè Jo-ventut sempre s’haviagestionat juntament ambCultura.

A la seva arribada a l’A-juntament, el nou equipde govern no volgué per-dre temps. “Hem trobatuna sèrie de problemescom són els pressupostsno aprovats, sense parti-des econòmiques pelsprojectes” explicà Joan

Salvà Bauzà. Crec que ca-da regidoria es pot millo-rar i crec que el que hemde fer és treballar molt pertal de canviar aquestes“herències” i fer un poblede “referència”, matisàl’edil.

Un dels temes que mésanima al regidor d’UnióMallorquina és la protec-ció del Medi Ambient. Acriteri seu, la crisis actualdels residus a Mallorca ésconseqüència de que nos’hagin posat en marxa lamajor part de les mesurescontemplades en el Pla deResidus. Per tant el que ésmés urgent és exigir quedit document passi de serpaper mullat a convertir-se en el guió del que es calfer amb els fems. L’any2002, Greenpeace rebutjàtotalment l’abandona-

ment d’aquest Pla perMallorca i exigí que s’im-pulsés la seva execució,amb la finalitat d’aconse-guir una estratègia pelque fa a la gestió dels resi-dus. “És un tema que empreocupa molt perquè te-nim moltes deficiències”,lamentà el regidor, al ma-teix temps que assenyalàque era necessari un canvii un impuls en la recollidaselectiva casa per casa.

Salvà recordà que el 4de desembre de 2007 esreuní la primera comissiósectorial de Residus, des-prés de la seva aprovacióa l’assemblea de batles ce-lebrada el passat 15 d’oc-tubre. Els batles i batlesesde Mallorca han vist ambbons ulls la creació d’unconsorci de recollida se-lectiva. La comissió, a la

que han assistit els batleso responsables d’àrea delsajuntaments de Mallorca,ha estat presidida per laconsellera de Medi Am-bient, Catalina Julve. Du-rant la comissió, el direc-tor insular de Gestió deResidus, Guillem Riera,ha explicat la creació d’unconsorci per a la recollidaselectiva, en el que tots elsmunicipis es veuen impli-cats i siguin partícips en lamillora d’aquest servei. Elconsorci es planteja comuna figura jurídico-admi-nistrativa que es preténposar en marxa cap al mesde gener de l’any 2009 ique, per tant, es disposaràd’un any per establir elsseus pilars i determinarles responsabilitats i elsdeures dels seus mem-bres. Tant els represen-tants dels ajuntamentscom els del Consell deMallorca han finalitzat lacomissió sectorial ambuna visió positiva del quesignificaria la creació delconsorci. Aquest es tra-duirà en una millora de larecollida selectiva dels re-sidus de la fracció de pa-per-cartró, envasos lleu-gers i de vidre, ja que elsajuntaments són les insti-tucions més properes alciutadà i que, per tant, co-neixen les seves necessi-tats a l’hora de separar elsresidus.

L’Ajuntament de Ses Sa-lines firmà l’any 2006acords amb els bars i res-taurants de la localitat pera la recollida de vidre. Des

de l’estiu de 2007, s’haninstal·lat contenidors es-pecífics per a la recollidade paper, vidre i plàstic.Salvà considera que ésresponsabilitat dels muni-cipis dotar dels mitjanstècnics i humans per a re-collir selectivament elfems. El repte consisteixen fer-ho de la maneramés eficaç, garantint amés la higiene i la como-ditat dels usuaris.

Instal·lació de dos“Punts Verds”

El municipi participa enl’Agenda 21, un progra-ma de desenvolupamentsostenible, que s’inicià el22 de desembre de 1989amb l’aprovació a l’as-semblea extraordinària deles Nacions Unides a No-va York, d’una conferèn-cia sobre el Medi Ambienti el desenvolupament.

Des de l’11 de desembrede 2007 el municipi de SesSalines ha obtingut undiagnòstic sobre aquesttema. Segons declarà elregidor de Medi Ambient

“L’Agenda Local 21 és elcompromís dels pobles iciutats amb el desenvolu-pament sostenible. És unprograma universal pertal de fer compatible elprogrés amb el respecte alMedi Ambient. A Ses Sali-nes hem treballat durantdos mesos amb els tècnicsmediambientals per tald’arribar a tots els raconsdel nostre municipi”.La’Agenda Local 21 és amés, un extraordinari pre-cursor de la innovació enla gestió pública i la sevaadopció requereix cercaracords socials, racionalit-zar processos, introduircriteris de qualitat i oferirnous estàndards a la pres-tació de serveis.

Sota aquests paràmetresJoan Salvà vol aconseguiraquest any que els “puntsnegres” del municipi esconverteixin en “PuntsVerds” i anuncià lainstal·lació de dos puntsde recollida a Ses Salines,que es faran amb l’ajudadel Consell de Mallorca.Des de el dia 1 de gener la

recepció i magatzematgeselectiu dels residus mu-nicipals de la Colònia esfan de manera més ade-quada a les instal·lacionsal costat del camp de fut-bol. El poble de Ses Sali-nes tindrà també el seu“Punt Verd” pel reciclat-ge, i per a facilitar el trac-tament adequat dels resi-dus especials.

La regidoria de MediAmbient ha intervinguten la millora de caminsrurals que havien sofertmolt amb les darreres plu-ges. Les obres es realitza-ren abans de Nadal per auna inversió global de20.000 euros.

S’estudia la creaciód’un “Casal de Joves”

Pel que respecta a l’à-rea de Joventut, durantaquesta legislatura s’in-tentarà posar en marxaun centre pels joves i quetinguin diferents opcionsd’activitats que fins arano s’havien pogut dur aterme. Joan Salvà ha as-senyalat que vol “moure”

als joves, de fet ja hi ha enfuncionament un sistemade recaptació de partici-pants per a posar en fun-cionament aquestes acti-vitats. El “Casal de Jo-ves” podria estar a SesSalines o a La Colònia,encara que el tema juve-nil està més avançat a SesSalines amb l’associacióSal Jove que participamolt a la vida del poble”.Aquest espai obert departicipació, de trobada idesenvolupament per alsjoves és molt importantperquè es plantegin lesseves inquietuds i inte-ressos; i a partir del qual,s’intentaria generar es-tratègies i projectes per atreballar en la construccióde respostes a les deman-des. Pel Regidor no serianomés un lloc d’oci sinód’àmbit social per a trac-tar temes com el MediAmbient o la salut. Totcomençà el mes de de-sembre però a partir delmes de gener els jovestindran una activitat cadames.

Es necessita un canvi i un impuls en la gestió de residus.

L’ajuntament ha comprat nous contenidors per a la recollida selectiva.

L’any 2008 el consistorisaliner potenciarà la recollida

selectiva casa per casa

Celebració conjunta de nocesd’or i aniversari de 90 anys

Galeria d’Imatges


talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

El batle aclarí que lesirregularitats en la

seva propietat puguinesser solventades

Redacció.

El batle de Ses Salines Sebas-tià Burguera, en entrevistaexclusiva per Talaia, ha as-senyalat que el tema de les

presumptes regularitats urbanísti-ques en la seva propietat ha derivaten una qüestió política. Burguera haaclarit en primer lloc que no es trac-ta d’una vivenda, que és simple-ment una estructura sense finestres,portes ni enrajolat, ubicada molt aprop de Ses Salines però en el termemunicipal de Campos; en segon llocque havia sol·licitat permís d’obresper a canviar una coberta i que no téel final d’obres, per lo tant, podrà ferles modificacions que estimi oportu-

nes; i en tercer lloc que lesobres es realitzaren com aparticular, fa 6 anys i fa 2anys que estan totalmentparalitzades per manca dedoblers.

“He anat a un despatxd’arquitectes i a l’Ajunta-ment de Campos per talde solucionar el proble-ma. Mentre una personano tingui el final d’obrapodrà fer les modifica-cions necessàries. El finald’obra dirà si l’obra com-pleix o no amb el projecte” assen-yalà el primer edil i subratllà queen cap moment ha volgut aprofitar-

se del seu càrrec com a batle. “Lallei està feta per a tots i l’hem decomplir tots” va dir.

Sebastià Burguera, batle de Ses Salines.

talaiaLÍNIA

DIRECTA AMB LA

REDACCIÓ

616 84 27 57

Cinquantèaniversari

El passat 15 de desem-bre, el tarragoní ÁlvaroMoreno Sosa, col·labo-rador de Talaia, va cele-

brar el seu cinquanta aniversaride naixement al costat dels seusamics. L’han volgut felicitar: Ro-cío, Pepe, Elizabeth, Alexandra iToni. Felicitats!

Celebració conjunta de nocesd’or i aniversari de 90 anys

Els matrimonis de Campos que durant el 2007han fet les seves noces d’or i les persones ma-jors que han complit 90 o més anys, han cele-brat tots plegats una gran festa, organitzada

per l’Associació de Persones Majors de Campos, l’As-sociació de Gent Gran Campanera, l’Ajuntament deCampos i l’Obra Social Fundació La Caixa.

Els homenatjats es varen passejar des de l’Ajunta-ment fins a l’Església, acompanyats per la Banda deMúsica de Campos, a on es celebrà una missa amb laparticipació de la Coral, la Rondalla i el grup de ball ma-llorquí de l’Associació de persones Majors de Campos.

Acabada la missa i davant l’Ajuntament, un trenet es-perava als matrimonis per traslladar-los fins a Son Fua-ní, a on es serví un dinar d’escaldums per a les més de

400 persones que havien volgut participar en aquestacelebració.

Abans de donar pas al ball de saló, el batle, GuillemGinard, els va obsequiar amb un petit regal i va desitjara tots els campaners unes bones festes.

Curiositatstalaia

34 ggeenneerr 22000088 ggeenneerr 22000088

talaia

Campos tindràun nou locald'oci nocturn

JOANA ESCANDELL

La comarca del Migjornpodrà gaudir d'un nou localde festes, amb l'última tec-nologia del món de l'entre-

teniment. Es tracta de la discotecaXat's que obrirà les seves portes enbreu. Les instal·lacions estan ubica-des al Carrer Rambla, 64, de Campos(al costat del Pub Dinàmic).

Xat's disposa de 280m2 i un deco-rat avantguardista. La il·luminacióés espectacular i té més de 80.000 wde so. Hi haurà un Deejay en directe,que punxarà el millor del latin hou-

se, techno, dance, hiphop i músicaespanyola, per gaudir dels millorscaps de setmana, sense haver de des-plaçar-se a altres localitats.

L'horari d'obertura és de 12 a 6 delmatí, els dijous, divendres i dissab-tes. Els diumenges estan previstesunes gal·les juvenils en horari de 6 a11 de la nit.

Segons el director de sala, MartíSerra, el local reuneix tots els estàn-

dards pel que fa a mesures de segu-retat, construïda amb materials igní-fugs, pistes insonoritzades, sortidesd'emergència, banys adaptats per aminusvàlids, extintors, entre d'altres.

"És un projecte que ens fa moltail·lusió i que no existeix un altre d'a-questes característiques a Campos.Vull aprofitat l’ocasió per convidar-vos a venir i a gaudir amb els amics"va dir el director de sala

Xat's oferirà el millorde la música techno,

house, dance i els topsdel moment

Xat's obrirà les seves portes en breu. A la fotografia Sito i Martí.

SSAALLUUTTPer què el vi blanc

causa més mal de cap que

el vi negre?

El vi blanc no té les mateixessubstàncies que el vi negre.El vi blanc compta ambuna alta concentració d’a-

mines biògenes com la histamina,la tiramina, la feniletilamina o la se-rotonina. El seu excés a l’organismepot causar cefalees i mal de cap. Icom que hi ha més amines biògenesals vins blancs que als negres, espot tenir mal de cap quan hem be-gut vi blanc, encara que ni siguimolta quantitat. Els vins negres sónelaborats majoritàriament a partirde raïms negres, com que el color estroba a la pellerofa, normalment lafermentació cal realitzar-la amb elmost i la pellerofa, i només una ve-gada acabada la fermentació (uns20 dies) es procedeix al sagnat. Elsvins blancs es poden elaborar ambraïms blancs o negres, en aquest se-gon cas separant el most de la pelle-rofa immediatament per tal de queno li doni color. Una nova diferèn-cia sobre els beneficis del consummoderat entre el vi negre i el blancfou revelada quan un grup de cien-tífics espanyols afirmà que el ver-mell ajuda a protegir contra el càn-cer de pulmó mentre que el blancno només no protegeix sinó queaugmenta una mica el risc.

PPAALLEEOONNTTOOLLOOGGIIAAS’ha trobat un bebè

mamut a Rússia

Al nord de Rússia, s’hantrobat les restes d’un bebèmamut en excel·lent estatde conservació. Un cas

únic en tot el món. Aquest animalde 65 kg i d’una alçada de 85 cm hamort fa més o manco 10.000 anys.Els mamuts aparegueren a Àfrica fatres o quatre milions d’anys, emi-graren cap a Europa i Àsia fa dosmilions d’anys, fins arribar a Amè-rica del Nord passant per l’estret deBering, fa 500.000 anys. La seva ex-tinció s’inicià aproximadament fa11.000 anys i la seva desaparició to-tal tingué lloc fa 3.600 anys. Proba-blement es crearà una comissiócientífica internacional, per tal d’es-tudiar el mamut. Es desconeix si elpetit animal, de 1,75 metres d’alça-

da, és femella o mascle. Per el mo-ment es manté congelat en una ge-lera especial.

DDEEMMOOGGRRAAFFIIAAPer què Xina és elpaís amb major

població del món?

Aquest país té 3 avantat-ges : un territori moltgran (9,5 milions dekm2), un desenvolupa-

ment precoç i una certa estabili-tat política. L’agricultura xinesaaparegué 7.500 anys adC i la me-dicina 3.000 adC. Pels especialis-tes, Xina no ha conegut guerresmolt devastadores des de l’any1.000 adC. A l’any 500, la pobla-ció arribava als 60 milions d’ha-bitants i 140 milions en el segleXVIII. La història d’Europa estàmolt diferent ja que hi haguémoltes guerres i epidèmies histò-

riques com la “Pesta negra” del’Europa medieval. En el segle XIVsucceí una de les més grans catàs-trofes demogràfiques de la històriade la humanitat. Es calcula que de1348 a 1400 moriren a Europa entreun quart i la meitat de la població acausa de la “mort negra”. Tampoces pot oblidar l’epidèmia de gripque va ocórrer durant la PrimeraGuerra Mundial. En el segle XVI,Xina superà els 200 milions d’habi-tants i 450 milions en el segle XIX.Ara, Xina és el país amb més habi-tants. La població de Xina aconse-guirà el màxim, l’any 2030 amb1.460 milions de persones. Pekíndestacà que sinó s’hagués posat enmarxa el seu pla demogràfic de "fillúnic" actualment ja tindrien 1.600milions d’habitants.

gener 2008 • nº 2 • any i • 1,50 eibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · • francisco...

Documents