gener 1935 - ddd.uab.cat · i floricultura", la millor dintre el seu gè-nere que s'ha...
TRANSCRIPT
GENER 1935
R.X5.24S
EI vostre aparellde cinema familiarha d'ésser
Distribuidorper a Espanyai Colònies:
Germà Ramon Cortes
Passeig de Gràcia, 78
Te l èf. 78.662
Barcekrna
BOLEXLa gran marca mundial.
Fabricació suissa d'alta precisió.
Mono-Film 9, i 16 m/m.Bi-Film 9 , i 16 m/m.250 - 400 i 500 wats.Funcionament ultra silenciós.Màxima fixesa en la projecció.
BUTLLETÍDEL
FOMENT DE LES ARTS DECORATIVESDIRECTOR: JOSEP MAINAR - REDACCIÓ: AVINYÓ, 30, PRINCIPAL.. TELÈFON 24325
Any 1 Barcelona, Gener de 1935 Núm. 1
En iniciar-se l'any 1935 apareix aquest òrgan de l'Entitat que, sota el títol deBUTLLETÍ DEL FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES, el Canse!! Direc-tiu ve a oferir als socis per tal que llur compenetració amb les actuacions del Fo-ment sigui constant. El mòbil principal de l'edició de] BUTLLETÍ ha estat elpoder fer més efectiva i intensa la tasca que es ¡proposava el Consell en reprendrel'actual exercici.
El nostre President senyor Santiago Marco en la passada Festa Anual cele-brada a Sitges, ja féu conèixer a tots els consocis assistents, el programa detallatd'aquesta tasca que, tot i conservant la seva trajectòria de sempre, s'amplificavaconsiderablement. L'ingrés de l'Associació de Cinema Amateur dins la nostra Enti-
tat, la creació de noves seccions, tals com les d'Excursions als Bells Indrets deCatalunya, Pro millorament de les Arts Publicitàries, i la d'un servei tan interessantdes del punt de vista professional com és el Registre d'Originals i Projectes, i 1'en-
llestiment del catàlec de la Biblioteca, representen ja tot un moviment complex que
havia de fer imprescindible aquest òrgan d'expressió i de relació. Remarquem comla transitòria paralització de la vida normal de Catalunya ha aturat una de les actua-cions en la qual havíem posat més afecte, i per la qual fou creat l'anomenat Comitède la Sala de Pedralbes, que havia d'anar ;a la realització consecutiva d'exposicionsmonogràfiques en el recinte del Museu de les Arts Decoratives.
En aquesta pàgina frontal escaurà de fer cada mes un breu comentari d'aquellescoses que comprenguin un major interès social. Avui, però, haurem d'esmentarsimplement en relació al mes passat, la celebració de les visites a la installació delfutur Museu d'Arqueologia i a les excavacions de la Plaça de Berenguer, l'Exposicióde fotografies de la Secció d'Excursions, el curset d'agençament de la llar, i, final-ment, el dolorós traspàs del nostre company del Consell Directiu, senyor ArturRigol i Riba, cordial cooperador en les tasques socials i eminent artista de la jar-dineria.
En cloure !el pòrtic d'aquesta novella publicació que desitgem que sigui rebudaamb interés per tothom, ens complaem a saludar tots els socis, i, a més, els orga-nismes i entitats afins, amb tots els quals ens és grat ;d'establir un contacte periòdicque voldríem prolongar indefinidament. ,.I!,..-.
2 Butlletí del Foment de les Arts Decoratíves
Acords del Consell DirectiuEntre els acords més interessants pre-
sos durant el mes de desembre passat, fi-guren els següents:
—Són designats els senyors Ramon Sar-sanedas i Francesc Cases, perquè junt ambel senyor Jaume Herp, de l'Associació deCinema Amatçur, formin el jurat del Con-curs d'aparadors amb propaganda dels apa-rells Leica, que aquesta firma sollicitàprop del C. D. Del resultat d'aquest co-mès el Consell en prengué esment i feli-cità el jurat pel veredicte formulat.
—El senyor Bibliotecari informà el C.D. d'haver quedat enllestit el catàleg dela Biblioteca de l'Entitat i que el seufo:is és integrat per 1.164 volums. A pro-pesta del senyor Cases el C. D. acordàanar a la publicació del catàleg per ma-tèries.
—El C. D. acordà designar els senyorsFrancesc Cases, josep Ruiz, Evarist Mora,i josep Sala, per integrar la ponència pera constituir la Secció Pro Arts publici-tàries.
—És aprovat el Reglament del Registred'Originals i, en conseqüència resta esta-blert aquest nou servei per als senyorssocis, d'acord amb les seves disposicions.
—Fou fet constar el sentiment de 1'En-titat per la mort, víctima d'un atemptat,del senyor Manuel Vilà i Marqués, germàdel nostre consoci senyor Ferran.
—Fou acordat d'efectuar amb urgèncial'assegurança d'incendi del local social.
—El C. D. acordà de reprendre l'orga-nització de l'exposició monogràfica de laTaula Parada des del present 1935, cadados anys. Fou nomenat el Comitè, el qualserà integrat pels senyors Santiago Marco,Pere Ricart, Ramon Sarsanedas i JaumePlanells.
—És acordat de protestar de la instal-lació de barraques amb finalitats comer-cials, a la Plaça de Catalunya i a la PlaçaNova de Sant Agustí, arran del monumenta Iscle Soler, envilint les perspectives ur-banes i me:lyspreant l'espiritualitat de laciutat, qui homenatja els seus artistes.
Cursets de tecnologiade la decoració
El Consell Directiu ve preparant el pro-grama d'uns cursets de tecnologia de la de-coració, els quals composaran un cicle queabastarà totes les tècniques que entren enla decoració moderna. El propòsit és defer possible un coneixement ampli i gene-ral dels materials, de llur tractat i de lesaplicacions i possibilitats de què són sus-ceptibles.
La lluminotècnia p. e., com qualsevolaltre dels capítols d'aquests cursets, seràobjecte d'atenció en distints aspectes, desistemes d'enllumenat, aparells, corbes dereflexió, etc. Profesors especialitzats es-plicaran les lliçons ilustrant-les amb ele-ments apropiats i exemples vius per a lamillor comprensió de les tècniques i peral més perfecte coneixement de tota laproducció d'elements amb què, en cadacas, vénen desenvolupant les manufactures.
No intentem pas d'establir una escola,sinó d'omplir la llacuna que ens prové dela manca d'escoles, i així, a manera d'a-cadèmia, aconseguirem d'enriquir l'aspec-te cultural en tots els oficis, ensems queen fer-ne el resum o síntesi de tots ells,pugui significar un bon fons de coneixe-ments per aquells qui exercint el càrrecde director els cal penetrar en tots elselements complementaris a llur professió.
Les lliçons tractaran de les matèries ex-pressades a continuació:
Fustes.Guixos.Estucs.Ceràmica.Ferros.Metalls.Cristalleria.Pintura.Papers.Teixits.Tapissos.Catifes.Pells i gofrats.Marbres, naturals i artificials.Paviments: Linoleum, Goma, Monolítics,
Parquets.Lluminotècnia: Tècnica i aparells.Mobiliari: Proporcions, Tècniques.Tapisseria, de parament i de moble,
etcétera, etc.
ESTEVE CASAM I TJANA . A R I Bo "7, 111
SU CURSAL:R. de Flor, 228
CA T 1 F E S- Confecció i col-locació, neteja mecànica,restauració.
PAVIMENTS- de linoleum - de gomaEstores - Peluts de coco IRELLI
LA INSTAL-LACTÓ0
MÉS POTENTMÉS MODERNA
MÉS PERFECTA
PER A ACABATS
1 NDÚSTRIESA \ELECTRO PLÀSTIQUES D O R
PER CONSULTES TÈCNIQUES i PRESSUPOSTOSDEMANEU AL TELÈFON 78.726
DIAGONAL, 331
"Lencería Casa MaciaVda. de Marcià Prat
Telèfon 11.383BARCELONA
Es complau a parficiparel trasllat del seu esta-bliment del carrer deFONTANELLA, 7, a la
Ronda Universitat, 22(Tocanf PIaçe Catalunya)
Reservat per a la Casa
P. CORRER®B RON ZES
Aribau, 103 Telèfon 71.372
b.sabatepastorOBRADOR DE DAURATS i POLICROMIA
RESTAURACIÓ D'ART ANTIC
ARAGÓ,187 - T.35.975
B A R C E L O •N A
TIPOGRAFIACOMERCIAL
DOMASSOS.
VELLUTS, TAPISSERIES,
PANTALLES, CORTINATGES,
CRETONES, TAPISSOS i CATIFES
RodríguezGermans
Rambla de Catalunya 12 - Barcelona
Casa a Madrid:
Carrera de San Jerónimo, 34
Parquets 1 Decoració
P101111, 0[11115 Í [' B s. L.
Santa Elena, 4 i 6 - Tel. 16.843
Rierefa, 37 - Telèfon 11.632 - BARCELONA
Butlletí del Fon-ient de les Arts Decoratives
3
ARTUR RIGOL i RIBA
Els diaris donaren compte de la mort
del nostre company del Consell Directiu,senyor Artur Rigol i Riba. El 10 de de-
sembre una ambulància de l'exèrcit l'atro-pellava davant de la Universitat, en laqual quan fou autònoma, el director dejardins féu una de les seves obres més no-tables. Rigol sortia del seu automòbilquan l'ambulància el deixà mort a l'acte.
La terrible notícia, dita simplement enqualsevol lloc del diari, produí una dolo-rosa sensació de contundència. El Consell
Directiu acudí amatent al cap de poqueshores a oferir-se als familiars per efec-tuar totes aquelles gestions que calguessin.El nostre President tingué ocasió d'inter-venir favorablement en la resolució d'afersen treballs pendents o enllestits del malau-rat jardiner, els quals restaven fatalmentaturats. El finat deixa muller i fills i con-vingué d'atendre immediatament aquellsaspectes de la professió del nostre com
-pany que reportessin una preocupació mésurgent per tal que fossin endegats escaient-ment.
L'acte d'acompanyar el cadàver revestíuna gran importància. El taüt era com-pletament embolcallat de flors. En el se-guici, ultra els familiars del difunt, i elFoment de les Arts Decoratives en cor
-poració, hi figurava un nombre crescudís-sim d'amics i d'artistes i de gent d'ofici.
La memòria d'Artur Rigol és mereixe-dora de la més delicada admiració. Fou unesperit fi, amb aquell punt de modèstiaelegant, indispensable per a ésser-ho dedebò. Fou delicadament irònic amb ell ma-teix: finament escèptic. No conegué maila fatuïtat.
La seva actuació dins el Consell faràmolt prolongada la seva enyorança. Esproduí sempre esforçadament cooperadoren l'organització d'actes, i cordial i entu-siasta en totes les iniciatives que l'Enti-tat ha anat desenvolupant. El BUTLLETÍDEL FOMENT DE LES ARTS DECO-RATIVES deu a Artur Rigol la seva adhe-sió fervorosa així que fou suggerida laseva aparició. car oferia de cooperar -hientusiàsticament, igual que en altres ac-tivitats socials.
Aristòcrata per educació: home moltcultivat malgrat la seva naixença humil.
La seva formació fou obtinguda amb es-forç continuat i admirable. Fill de Cape-llades, ais quinze anys vingué a Barcelonai s'ocupà com a meritori a la casa del jar-diner i horticultor Vicenç Aldrufeu, llocen el qual varen desvetllar-se les sevesaficions a la jardineria. En la memorableEscola de Bells Oficis obtingué el títolde Director- jardiner que ha exercit ambconeixement i sensibilitat artística fins ala mort.
Fóra llarga i incompleta la llista de jar-dins particulars planejats i executats perell, que podríem donar ací. Pels seus co-neixements botànics, la col•laboració d'Ar-tur Rigol fou considerada preciosa pelsarquitectes i decoradors més sensibles. Ri-gol era tan tècnic com artista; per això elseu nom de floricultor anava lligat ambels noms de Santiago Marco, Nicolau M.Rubió, Joan Mirambell i amb el de laG. A. T. C. P. A. C.
Les aficions literàries de Rigol es rea-litzaren d'una manera digna i concreta.Fruit dels seus viatges per la penínsulafou l'obra titulada "Los jardines de Es-paña", que publicà, amb les traduccionsanexes francesa i anglesa, l'Editorial Da-vid. Publicà també una sèrie memorablesd'articles sobre tècnica i art del jardí,fruit dels seus coneixements i de les se-ves observacions i estudis realitzats a Ità-lia i França.
Fou bibliotecari i delegat de la revistadel "Fomento Nacional de Horticultura",i darrerament, l'any 1933, fundà i dirigí laben editada revista catalana "Horticulturai Floricultura", la millor dintre el seu gè-nere que s'ha publicat a Espanya.
Dintre el curs d'Història de l'Art cata-là, que organitzà el 1933 la nostra Enti-tat, donà una interessantíssima conferèn-cia amb el tema "La Jardineria a travésde la història" i després d'altres dins elscursets populars de la Secció pro embe-lliment de la llar.
Catalunya ha perdut un bon artista i unbon ciutadà; nosaltres un excel•lent com
-pany que enyorarem sempre. El Foment deles Arts Decoratives fa constar als fami-liars d'Artur Rigol i Riba, ben especial-ment a la seva esposa i els seus fills, l'ex-pressió afectuosa de condolença.
Buflletí del Foment de les Arts Decoratives
El registre doriginals del
Foment de les Arts Decoratives
Per tal que, quan escaigui, pugui tenir
una major força el testimoni del Foment
en la defensa dels drets dels associats so-bre la propietat de llurs originals, és creatper acord del Consell Directiu del 5 denovembre del 1934, el servei de Registred'Originals, el qual serà regit per les ba-ses següents:
1. Els socis del Foment de les ArtsDecoratives podran inscriure al Registred'Originals tots els projectes, esbossos omaquetes relatius a qualsevol aspecte del'art decoratiu, bell ofici o art aplicada,dels quals en siguin autors.
2.° Per a inscriure una obra al Regis-tre d'Originals caldrà omplir un full queserà facilitat a la Secretaria de l'Entitat,en el qual s'hi farà constar el nom del'autor, característiques de l'obra i la sevadestinació. Aquest full d'inscripció hauràd'anar acompanyat de còpia o de fotogra-fies del projecte, i si ho creu oportú el seuautor, d'una memòria on sumàriament esdescrigui l'obra, al fi d'una major identi-ficació. De l'arxiu d'aquests documents, elFoment en tindrà una cura especial i pro-curarà llur màxima reserva.
3.° Per a verificar la inscripció caldràla presentació del projecte en el qual, unavegada fetes les anotacions degudes, hiserà estampat el segell del Registre d'Ori-ginals amb l'especificació que correspon-gui, juntament amb el de l'Entitat. Cadaprojecte pot constar del nombre de fulls,plànols, plecs o peces que convingui a l'au-tor, entenent que serà fet un sol registreper a cada obra.
4. El Registre d'Originals del Fomentde les Arts Decoratives no eximeix d'al-tres registres oficials que garanteixen laprotecció de les obres; per tant, l'Enti-tat en fer aquest servei declina la respon-sabilitat que sobre l'originalitat d'una obrapogués suscitar-se, car l'objecte d'aquestregistre particular és, a part el suportmoral que ell representa, el d'oferir la ga-rantia del testimoni de l'Entitat amb unmajor coneixement de causa en el cas quesigui requerida en qualsevol qüestió quepugui derivar-se a favor dels interessosmorals o materials del soci autor.
5.' Per cada registre que efectuïn elssocis, serà abonada contra lliurament derebut, la quantitat de tres pessetes.
El servei de Registre pot ésser utilitzatpels socis, cada dia feiner de set a nou
del vespre, a la Secretaria de l'Entitat,desde el present mes de gener.
Secció pro millorament de lesArts Publicitàries
Aprovada pel Consell Directiu del Fo-ment de les Arts Decoratives, s'ha consti-tuït una ponència integrada pels senyorsFrancesc Casas (President), Evarist Mora,Josep Sala i Josep Ruiz i Virgili. Aques-ta Secció curarà, en primer terme, dereunir tot aquell material publicitari queacompleixi la seva finalitat amb dignitati bon gust. Això donarà lloc a la formaciód'un arxiu de documents de la publicitatgràfica, el qual podrà servir de consulta iorientació a tots els nostres industrials icomerciants que vulguin que llur publici-tat porti el signe de la modernitat i elbon gust ben acoblats.
Cartells, catàlegs, calendaris, fascicles,targes i tota mena d'impresos que respon-guin a un sentit racional de la publicitatseran reunits i •degudament registrats enun calendari, en el qual hi figuraran totesaquelles dades que serveixin per a la ma-j or comprensió i coneixement d'aquests,tals com: autors, cases reproductores, pro-cediments emprats, etc. Això pel que co-rrespon a les Arts Gràfiques.
En altres ordres que són més afins a laDecoració, però que llur funció és, tam-bé, netament publicitària, com són: Pa-vellons d'Exposició. "stands", vitrines,aparadors, etc., es catalogaran els docu-ments fotogràfics que els reprodueixin.
Aquesta Ponència, sempre d'acord amb elConsell Directiu, organitzarà Exposicionsde tot aquest material reunit, a part d'a-qu^ll que puguin prestar-li alguns col.lec-cionistes particulars, així com encomanaràa especialitzats en aquestes matèries, con-ferències o cursets, segons entengui queés més convenient per al bon coneixementde la publicitat estètica.
...Si la publicitat és un crit—ho han diti repetit tots els experts—cal que els ar-tistes curin que no sigui un crit dissonanti inharmònic.
Butlletí del Foment de les Arts Decoratives
ACTIVITATS DEL FOMENT
EL CURSET ESPECIAL D'AGENÇA-
MENT DE LA LLAR
Els dies 14, 18, 21 i 28 de novembre i4 de gener, tingué lloc l'anunciat cursetespecial d'agençament de la llar organit-zat per la nostra Secció Pro Embelliment
de la llar.El curset, dirigit pel senyor Santiago
Marco i professat pel propi senyor Marcoi per Josep Mamar i Ramon Figuerola,constituí un veritable èxit. Un auditori in-telligent i nombrós s'inscriví al curset iseguí les explicacions amb gran interès.
La matèria tractada fou molt complexa isignifica una labor molt meritosa poder-laconcentrar perfectament en cinc lliçons.
La divisió del curset fou la següent:1." lliçó: Ètica. — Urbanisme.2.' lliçó: Replanteig. — Disposicions i
aprofitament de l'espai.3.' lliçó: Harmonia del color. — Mate-
rials de decoració.4.' lliçó: Mobles. — Objectes d'orna-
mentació.5.` lliçó: La casa existent. — La casa
ideal. (Exemples pràctics.)La finalitat del curset era propagar unes
idees i donar-les -hi visibilitat amb elsexemples pràctics. La desorientació queavui regna en matèria de decoració i fun-ció de la llar és quelcom que ens obligaa tots fer un esforç. És necessari d'expo-sar les coses amb claredat i convicció, iaixò fou aconseguit plenament.
No hem de fer aquí una ressenya detalla-da del curset. Tan sols ens hem de limitara assenyalar els punts principals que estractaren.
En la primera lliçó, el senyor Marco ex-plicà com cada estil correspon a una èpo-ca. Si en altres temps, per exemple, elscortinatges servien per a preservar del fredo aminorar-lo i uns determinats vestits re-querien uns mobles que s'hi adaptessin,avui la nostra llar, el nostre urbanisme,els objectes de què ens servim, han d'adap-tar-se als costums contemporanis, a la nos-tra manera d'ésser d'avui. La casa d'avuiés per a qui la viu. La vida veloç delsnostres temps dóna una visió d'horitzon-talitat de totes les coses; el dinamisme vaaparellat amb la idea de transport d'un
lloc a un altre. Les línies horitzontals són
les que ens són familiars, i al mateix temps
són les línies ideals perquè són les de re-
pòs.Altrament, el progrés ha divulgat una
sèrie de coses, que, si abans eren luxes pertothom, avui són de primera necessitat.La calefacció és necessària per a tots;igualment el bany, els nous mitjans de ne-teja, etc. Tot això, juntament amb el fe-nomen polític i social, dóna a la llar unaestructura especial.
La casa, doncs, ha d'adaptar-se als im-peratius econòmics, al nou concepte de lahigiene i a la transformació social que haportat als habitants d'una casa a viure-lai a posar la mestressa de la casa en con-tacte arnb tots els serveis.
L'arquitectura resol aquests problemes.Els problemes d'airejament, sanitat i eco-nomia passen a primer rengle. Per aixòveiem com es suprimeixen corredors i s'a-profita racionalment l'espai, com canvia elconcepte de la ventilació i es construeixengrans finestrals, com es persegueix el fun-cionalisme en tota cambra i objecte.
En la segona lliçó, els tres conferen-ciants estudiaren l'aprofitament de lesplantes de pisos i cases ja existents. Siabans l'alçat d'una casa tenia gran im-portància, avui hom té més en compte laplanta, de la qual depèn el racionalisme i,en conseqüència, el confort de la llar. Eldecorativisme, que abans usurpava la im-portància d'una casa, ha estat arreconat;l'important és que compleixi la seva fun-ció. Per això, abans del replanteig d'unacasa, o de la seva primera instal•lació, calfer un traçat de la planta a escala lògica(1 per 10 ó 1 per 20 és el més apropiat)i mirar per mitjà de plantilles de la ma-teixa escala, si el mobiliari és escaient pera l'habitació i si en el seu moviment potésser un destorb. Amb diversos exemplesi plans, els conferenciants demostren elque es proposaven.
En la tercera lliçó, a càrrec del senyorMarco, es donà a conèixer els materialsde decoració amb què avui comptem. Elcolor, que és el principal, fou estudiat mésdetingudament. Tractà dels tres colors pri-maris i del blanc, o positiu, i el negre, onegatiu. De llur composició se'n deriven,
httt11etí del I'onieüt de les Aris Úecoratives
com en música de les set notes, tots elscolors. El colorit és un equilibri amb l'es-tat de l'individu, amb la seva sensibilitatnerviosa. Per això, doncs, és qüestió desensibilitat extraordinària l'afinació delscolors; del seu encert o desencert depe-nen els bons o mals efectes. Cal, abansque tot, una gran discreció, ja que el ressòdel color produeix efectes extraordinaris.Per això, cal saber els efectes vibratorisdel color. Quan tenen un punt de negre,de negatiu, és quan els tons són més repo-sants, perquè fa el colorit suau. Les vibra-cions nervioses augmenten davant del ver-mell i veiem que la calma s'accentua a me-sura que anem presentant el verd, el groci el gris.
Passà després a detallar els altres ele-ments de decoració: fustes, guixos, estucs,ceràmica, ferros, metalls diversos, cristalls,vidres, diverses classes i procediments depintures, vernissos, esmalts, etc., papers,teixits, tapissos, catifes, pells, marbres,paviments diversos, làmpares, etc. Amb di-versos exemples pràctics, mostrà els efec-tes del color i com l'encert és qüestió desensibilitat; també foren presentats al'auditori diversos dels materials avuien ús.
En la quarta lliçó, els senyors Figue-rola i Mainar tractaren del mobiliari i ob-jectes d'ornamentació. Després d'una de-mostració del concepte modern de les cor-tines, s'estudià el moble, que avui es con-sidera, no objecte d'importància per si,sinó un element del conjunt de la casa.Després d'una ressenya històrica del mo.ble, el senyor Mainar descriví el mobled'avui, en el qual té tanta importància lafusta, com el vernís o esmalt com els di-versos elements practicables del moble(frontisses, panys, portes, calaixos, etc.).El moble, avui, ha de tenir una forma hu-mana, és a dir, ha d'estar humanitzat per-què compleixi exactament la funció per laqual està construït. Amb diferents dibui-xca, detallà les mides dels mobles a fid'ésser racionals.
La lliçó acabà amb una exposició delsobjectes de decoració: escultura, quadres,vidres, laques, llibres, labors, ceràmica,flors, que cal usar amb gran discreció idonar-li tota la valor qualitativa.
El senyor Marco, en la darrera llicó ex-plicà que la casa d'avui és una màquina
de viure perquè respon a una sèrie de fun-cions. La casa ideal té tres zones: la devida de dia, la de repòs i la de serveis,que han d'ésser independents entre sí. Essuprimeix el superflu i es modifiquen gai
-rebé totalment els diversos elements i con-cepte de desenvolupament de la vida en lallar. Els serveis es racionalitzen: l'officeha passat a tenir una gran importància,primeríssima; en la neteja dels menjadorsi materials per a menjar, s'ha de fer sepa-radament el relatiu a grasses i carn i peix(diferència d'aigüeres); s'imposen els cre-madors l'escombraries; la calefacció, elbany, les neveres, són avui coses essen-cials; s'eviten els sorolls i la pols de l'ex-terior, etc. La casa ideal, doncs, s'adaptaa les necessitats de comoditat, higiene isimpatia que el temps requereix. Estudiàamb més detenció les cambres de bany,avui standarditzades.
Mostrà una sèrie de plantes de casesque no responen al racionalisme i explicàel que s'ha fet per a adaptar-les -hi. Final-ment, amb una bona collecció de gràfics,projectats, presentà el concepte de la llar,a Catalunya i a altres països, des de l'èpo-ca gòtica fins ara, la qual cosa constituíal mateix temps una lliçó dels estils.
En resum, una tasca de gran valor di-dàctic, bellament acomplerta.
VISITES
El diumenge dia 9 de desembre, el Fo-ment visità l'antic Palau de les Arts Grà-fiques de Montjuïc, en el qual es realit-zen interessants obres per a la installaciódel Museu d'Arqueologia, les quals, sem-blantment a les efectuades al Palau Nacio-nal amb la installació del Museu d'Art deCatalunya, canvien per complet l'estructu-ra interior adaptant -la per donar l'ambienti la visualitat dels importantíssims exem-plars que hi són aplegats.
Rebé els visitants el nostre consoci se-nyor Josep Maria Gudiol, notable arqui-tecte i arqueòleg que intervé de maneramolt activa en algunes de les installacionsdel Museu. El senyor Gudiol, a través deles diverses sales de què es constituiràaquell nou museu, anà donant interessantsdetalls de l'orientació seguida en el mun-tatge i installació d'aquelles pedres secu-lars, la qual tasca és dirigida per l'eminenterudit P. Bosch i Gimpera. Explicà carac-
BIBLIOTECADEL FOMENTDE LES ARTSDECORATIVES
CATÀLEG
MCMXXXV
El vidre i laa lliun Juli/icial prodIieisen
nnüs tul meravellós esclal, iriiyrralable.,,
Fascicles monogràficsdel
Butlletí del Fomentde les Arts Decoratives
Gener 1935
El vidre com a element decoratiui de construcció
La vida moderna ha donat al cristall i
al vidre una preponderància de la qual hom
se'n dóna compte en la seva justa mesura
quan té ocasió de situar-se davant de de-mostracions definitives com les que pot
obtenir si entra a la "Cristalleria Catala-na, S. A.", situada a la plaça de Catalu-
nya, 9, i Rambla de Catalunya, 2.
La inauguració de la nova sala d'expo-sicions de Cristalleria Catalana, S. A., eldirector artístic de la qual és el nostre
consoci senyor Lluís Rigalt, dóna un mar-
cat caràcter d'oportunitat a ocupar-nosavui d'aquesta fràgil i transparent matè-ria que és el vidre, com a element cons-tructiu.
Si tinguéssim espai suficient, podríem
detenir -nos a comentar la installació de lasala d'exposicions de la Plaça de Catalu-nya en els seus tres aspectes primordials:
el de la pròpia installació, amb tots eisproblemes que comporta l'aplicació del vi-
dre i el cristall en les seves múltiplesmanipulacions, tasca delicadíssima, difícili comprometedora; el de les distintes tèc-niques en el tractat d'aquestes matèries
per treure'n un bon rendiment de bellesai d'atractivitat, i el del vidre com a basede construcció.
Per tal de donar un mínim de detallsreferents a l'aplicació del vidre en la cons-
trucció d'interiors, esmentarem lleugera-
ment la sensació d'esplendidesa i d'encís
que hom nota en penetrar en aquella casa.Les matèries de la façana i de l'entrada
de la botiga tenen tot l'esclat necessari
dintre llur pregona seriositat qualitativa.
A l'interior es fan més amables i afalaga-dores; el cristall atacat pels àcids, per lasorra, i per una curiosa utilització de l'ai
-guacuit, en funció de plafó decoratiu, i elmirall reflectint els raigs multiplicats, escompensen harmònicament en els panys deparet, intel•ligentment pintats en mat d'un
color neutre.
Un departament de cristall ja no és una
cosa existent només en les fantàstiques lle-
gendes de las "Mil i una nits". Una cam-
bra de cristall ja no és una estridència li-
terària. Es una cosa real que en combina-
ció amb la llum indirecta que permet uti-
litzar avantatjosament la nova instal•lació
exclou l'obscur de les ombres que sempre
acompanyen indefectiblement tots els cos-
sos.
La muntura de tots aquests elements
tractats i disposats diversament significatota una sèrie de petits problemes, en els
quals hom hi ha reeixit evidentment, tant
com amb el seu perfecte acord amb el sòl
i el sostre, també de matèria vítrica.
L'(y)licació del ci • islall Seciu'if cii c'1s rlraoas
i la miman té at'anlalges iutleressa u Ls,
jLes nHH^s !?Hl(1l)l es aplicacions de;crislal(i^ llurs e/celes i
es prodiguen prn/'rrssarnrnl unlb clares harmonies.
Remarquem l'aplicació donada al vidre
"Securit". En baixar una escala que con-dueix al pis inferior de l'establiment, hom
nota que el peu, sobre la matèria dura delgraó, és acollit sense escarritx ni sensa-ció de relliscositat. Tanmateix, és possi-ble de notar una lleugeríssima flexió delpis sota el pes del nostre cos. I és quel'aplicació del "Securit" per a graons d'es-
cala té molts avantatges, entre ells el que,contràriament a d'altres matèries dures,no és gens esquívol al trepig, i posseeix lamàxima resistència. Aquesta matèria vítri-ca de les llunes "Securit", té una resistèn-cia unitària a la trencadura per flexió del'ordre de 20,93 qg. per mm. a 27,21 qg.per mm.-, contra la de 1,41 qg. per mm.-a 4,6 qg. mm.' que presenten les llunes devidre ordinari de 5 a 6 mm. de gruixària.
Això vol dir que una matèria com aquesta,
lleugera, flexible, resistent, translúcida ide tonalitat agradable és susceptible d'es-devenir un important element a tenir encompte pels decoradors.
D'entre els recursos decoratius i de no-table eficiència que el vidre o el cristallpot fornir en el parament d'un interiorpodríem esmentar la pantalla de cristall
tèrmic, cristall transparent, bellament gra
-vat, que fa el servei de calefacció d'unacambra sense cap dels inconvenients in-grats que tenen les estufes, ocupant un
espai mínim tot donant una agradosa notaartística, com la que és instal•lada en lasala d'exposicions de Cristalleria Catalana.
Total, dos braços metàl•lics amb el cor-responent peu per a sostenir -se, i una pla
-ca de cristall que aquells es cuidaran d'a-guantar; en lloc adequat una enxufa elèc-trica que té la virtut d'escalfar el vidre
deixant el metall completament fred. Uncristall preparat en aquestes condicions,
que ensems pot ésser treballat a gust dequi ha d'utilitzar -lo, durant l'estiu té unautilitat. Es una peça artística que es pot
exhibir constantment i ocupa un lloc re-duïdíssim incapaç d'entrebancar en un pis.
Però d'entre els elements que se n'ha
tret un profit màxim, figura el maó devidre, amb cl qual s'hi ha construït un murveritable situat al fons de l'establiment
i que és practicable, la qual cosa vol dir
una construcció sense tara, muntada enjunts regulars i lleugers.
Aquest maó té com a mides regulars
22X11X5,5 cm. i compta amb quatre com-plements per tal de donar una solució ra-cional als extrems de les filades. En els
gravats que il•lustren aquestes dades hom
pot veure-hi l'apèndix que figura al can-
tell superior del maó com engalza perfec-
tament amb la base del de la filada se-güent i realitza la travada adient de totes.
les peces que formen el mur.
Aquests embans translúcids, que no re-quereixen complicacions ni especialistes
per a llur construcció, són perfectament
econòmics en el manteniment del bon es-
tat de conservació. Les seves cares exte-riors són llises i produeixen una superfí-
cie uniforme que no admet la pols. A l'in-
terior, puix que aquestes peces són enforma de vas, hi ha un seguit de prismes,
que determinen reflexions de llum per tald'efectuar sense transparències !'agrada-ble tonalitat que ofereixen per la seva ca-racterística translúcida.
Els embans, per les condicions que hem
esmentat, no són solament aplicables, perllur lluminositat, als interiors : hom els
recomana especialment, per a cancells,
ampits de galeria, caixes d'escala, balcons
moderns, cases d'assistència, etc. El murconstruït amb aquestes peces de cavitat
prèviament estudiada, protegeix de les va-riacions de la temperatura, i del soroll,
qualitats aquestes que són especialment
recercades en els moderns materials deconstrucció, i que permet esperar de lespeces vítriques que comentem. noves pos-
sibilitats en la matèria.
Ens complaem a remarcar l'alt interéstècnic i decoratiu que ofereix als profes-sionals l'alardó que Lluís Rigalt ha fet pa-tent en ocasió de la inauguració nova salade Cristalleria Catalans.
('a a.' jn'e e del veslibol(Fof. . Sala)
Una cambra de cristall ja noés una eslï idència liles i i ia...
Aquest catàleg és publicat enplecs que figuren com a suple-ment del Butlletí del Fomentde les Arts Decoratives
Butlletí del Foment de les Arts Decoratives
terístiques de làpides, columnes, frisos ientaulaments, sepulcres i mosaics de l'èpo-ca romana gairebé tot, monuments admira-bles de passades civilitzacions en la nos-tra terra, puix que la major part de lespeces han estat trobades en el territori ca-talà.
Des d'aquestes pàgines agraïm al senyor
Gudiol la seva gentilesa i les seves interes-sants explicacions.
EXPOSICIO DE FOTOGRAFIES DE
LA SECCIO D'EXCURSIONS ALS
BELLS INDRETS DE CATALUNYA
El dia 16 de desembre fou inauguradaal nostre estatge l'anunciada exposició defotografies organitzada per la Secció d'Ex-cursions per celebrar l'éxit que han acon-seguit les excursions celebrades l'any prop-passat.
El nombre de fotografies aportades fouben considerable, i així mateix la bellaqualitat i reeiximent de totes elles, i queen algunes podem dir que eren de valorextraordinària. D'entre els noms que figu-raven a l'exposició com a autors anotemel dels senyors Josep Sala, Josep M. Llo-sà, Joan Fontanilles, Joaquim Campanyà,Ramon Figuerola, Lluís Albert, M. Colàs,J. Batey, Pere Ricart, Josep Castells, i J.Sugranyes.
Contribuïren desinteressadament a lainstal•lació les cases P. Llosà, tapisseria;J. Campanyà, ebanisteria; Vilaró i Valls,pintura; i J. M. Trullols, enllumenat.Agraïm llur encertada cooperació.
FESTIVAL INFANTIL
Aprofitant l'avinentesa d'inaugurar l'Ex-posició de fotografies, la Secció d'Excur-sions organitzà amb la col•laboració del'Associació de Cinema Amateur un festi-val infantil que se celebrà a la sala d'ac-tes de l'Entitat.
El programa resultà molt interessant idivertit per al públic nombrossíssim queomplia el local, i ben especialment per alsinfants que animaren amb la seva joia totala festa.
El programa fou integrat per la projec-ció de tres magnífiques pel•lícules de di-buixos de Walt Disney, animador del for-midable Mickey, i per una sessió de put-
xinel•lis a càrrec del consoci senyor Ama-deu Real, qui amb la seva trassa sabé do-nar escenes de franca hilaritat a base delssainets "El senyor Carbassetes" i "Xaropde bastó" amb els tradicionals bat -i -bullsentre el titella i en Banyeta.
Les cases Amatller i Cristalleria Cata-lana es dignaren cooperar a l'acte. Moltagraïts.
NOVES
LA NIT DE NADAL A SANTA CREU
D'OLORDE
La nit de Nadal varen reunir-se da-vant el monument a Soler i Rovirosa, unbon nombre de consocis de la Secció d'Ex-cursions, els quals a les onze de la nitemprengueren en un confortable "pull-man" proveït de ràdio, el viatge cap aSanta Creu d'Olorde on arribaren prop demitja nit, junt amb d'altres cotxes par-ticulars que acompanyaren els excursionis-tes.
La missa del gall fou dita a l'ermita deSanta Creu d'Olorde, i en ella hi prenguépart un grup amic de cantaires de Premiàde Mar. Acabada la missa i després de vi-sitar detingudament l'ermita, se celebrà unressopó a la propera masia, Can Serra, alqual hi assistiren seixanta-cinc comensals.En sortir de la masia per prendre el cotxe,els excursionistes proveïts de fanals depaper formaren una pintoresca processóque fou un altre dels encisos d'aquella nitagradable. A les quatre de la matinadas'arribà a la ciutat.
PROPERES EXCURSIONS
La Secció d'Excursions als Bells In-drets de Catalunya. Anuncia que el 20 delpresent mes efectuarà una excursió alCastell de Montsoliu, passant per Breda.
Es fa constar que caldrà fer un recor-regut a peu de dues hores i mitja, i altretant al retorn.
Excursió a Penyíscola. — Els dies 23(tarda), 24 i 25 de març, aprofitant el pasper la ciutat de Tortosa, es farà una vi-sita a l'Observatori de l'Ebre. Cal verifi-car anticipidament la inscripció.
Butlletí del Fornent de les Arts Decoratives
UNA ALTRA SESSIO PER A INFANTS
Associació de Cinema Amateur del Fo-
ment de les Arts Decoratives, inicia ambaquesta, unes sessions infantils en lesquals seran projectats films de consocis,fets per esplai dels nostres infants. Aques-tes pel•lícules seran alternades amb docu-mentals, còmiques i dibuixos.
El programa serà integrat per "Fustade pi", documental de R. Biadiu; "Facè-cies de Mickey", dibuixos de Walt Dis-ney; "L'anell de la mòmia", film inter-pretat per infants d'Amadeu Real, guanya-dors de la Copa Cuyàs del concurs de l'A.C. 1034; Teatre de putxinel•lis, a càrrec
del consoci senyor A. Real; "El burro d'En
Tofol", "El trapella". Acabarà amb unagran lluita entre en Titella i en Banyetes,acompanyada d'un gran espetec de garro-tades.
--Per al dia 16 del present mes de gener, ales 1015 de la nit, se celebrarà una sessióa càrrec de la secció cineística del Cen-tre Excursionista del Vallés, de Sabadell,amb el programa següent: "Recull ", docu-mental, de Ramon Masoliver; "Vorejantel Cardoner", documental, de Llovet-Grà-cia; "Suicida", argument; "Costa Brava",documental, d'Emili Puig; "La segia", ar-gument, de Millan, Monistrol i Muntaner.
NOTICIES i COMENTARIS BREUS
BIBLIOTECA D'ART DE LA JUNTADE MUSEUS
La Junta de Museus ha acabat d'instal-lar a l'interior d'unes cases de la plaçamajor del Poble Espanyol de Montjuïc laBiblioteca especial d'art que abans estavasituada al Pavelló del Parc de la Ciuta-della.
En aquesta, ultra el seu fons bibliogrà-fic especial, hi ha les principals revistesd'art d'Europa i Amèrica; les importantscolleccions de gravats antics i moderns,que sumen uns seixanta mil exemplars, il'interessant repertori fotogràfic d'art es-panyol format per més de cent mil còpiesfotogràfiques.
Aquesta Biblioteca, amb les indicadesseccions que la formen, ha quedat obertaal públic des d'ahir, dilluns, i podrà ésserutilitzada els dies feiners de 10 a 1 delmatí, prèvies les formalitats d'admissió re-glamentàries.
EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA
La ciutat posà a disposició de la Juntade Museus els millors edificis de Mont-juïc. Per a allotjar la Junta, la Direcciói les seves oficines, i la Biblioteca d'Art,destinà els del Poble Espanyol; per alMuseu d'Arqueologia, el de les Arts Grà-fiques, i per al Museu d'Art de Catalunya,el Palau Nacional.
Els socis del Foment tingueren- ocasió
de conèixer les característiques d'adapta-ció de l'edifici i de la instal•lació de lesobres, amb motiu de la visita collectivaefectuada fa pocs mesos.
La inauguració, que havia estat prepa-rada per al dia 7 d'octubre, fou ajornadaper causa dels successos polítics, i s'efec-tuà el dia 11 de novembre darrer amb totala solemnitat oficial escaient.
Ens felicitem de comptar ja amb el nos-tre Museu cabdal, instal•lat en condicionsexcel•lents.
EL MUSEU D'ART MORERA,A LLEIDA
A l'antic edifici gòtic de l'ex hospitalde Santa Maria, el darrer diumenge del'any 1934 s'obria de nou al poble el mu-seu d'art que porta per nom el de JaumeMorera, en virtut de valuoses aportacionsfetes per l'il•lustre pintor lleidatà.
Es gràcies a aquest fet tan importantque s'ha convertit una joia de l'art arqui-tectònic català, fins fa pocs anys al serveide la ciència hospitalària, en palau de l'arti de la cultura, puix que hi ha en ferm elpropòsit d'instal•lar-hi, així mateix, una bi-blioteca popular.
Les obres d'adaptació de l'edifici per amuseu han estat realitzades mancomuna-dament per l'Ajuntament i la Comissariade la Generalitat, i en totes elles s'ha tin-gut el màxim de respecte a conservar lafesomia del notable edifici gòtic.
Butlletí del Foment de les Arts Decoratives
Es a les naus de la planta baixa de l'edi-
fici on s'ha installat el museu arqueològic,
que nodreixen en gran part velles pedres
procedents de la Seu Vella. Hi ha també
els notabilíssims mosaics romknics de Vi-let, una creu gòtica de Tàrrega i altres in-teressants obres.
El primer pis s'ha distribuït en salesd'exposicions i conferències i una altraper a biblioteca popular, que presideix elmagnífic retaule de la capella de l'antiga
Paeria.Al pis superior hi ha installat el que en
podríem dir Museu Morera, dividit en cincvastes sales que recullen l'obra gairebétotal dels artistes Jaume Morera, CarlesHaes, Gili i Roig, Xavier Gosé, i la salade pintura general, on figuren obres de re-nomenats pintors antics i moderns enabundosa quantitat.
ACADEMIA DE BELLES ARTS DESANT JORDI
Va celebrar-se sessió sota la presidènciadel senyor comte de Güell. Després deldespatx ordinari, s'acordà proposar l'esta-bliment d'un enllaç entre l'espai lliure por-ticat que es projecta entre la Boqueria il'antic Hospital de la Santa Creu—actual-ment cedit a l'Institut d'Estudis Catalans.També es decidí cridar l'atenció que si hiha necessitat d'unes vies amples per altrànsit en una ciutat de la importància dela nostra, tindrien també el seu atractiucarrers estrets amb cases dotades de patisamb jardins i que s'estudiï la manera quecarrers de tant regust barceloní. com elde Montcada, siguin mantinguts dignamenten llur caràcter.
Es va tractar sol•licitar de l'Estat laconstrucció d'un edifici que corresponguía la importància adquirida per les arts aBarcelona, destinat a Escola d'Arts i Ofi-cis artístics i Belles Arts.
ACADEMIA DE BONES LLETRES
L'Acadèmia es reuní per procedir a larenovació reglamentària de la Junta deGovern. El president senyor Eduard Todahavia pregat que se'l rellevés del càrrecamb el fi de noder consagrar enteramentles seves activitats a la restauració de Po-blet, el Patronat del qual presideix. Hom
hagué de renunciar a reelegir-lo, i per una-nimitat el senyor Eduard Toda fou nome-nat president d'honor de la Corporació.Seguidament va ésser elegida la nova Jun-ta, que resta integrada així: president,Francesc Carreras Candi; secretari, Agus-tí Duran i Samoere; tresorer, Alfons Pari Tusquets; bibliotecari, Ramon Alòs -Mo-ner; conservador, Lluís Viada i Lluch.
El senyor Valls i Taberner en nom i re-presentació de la Junta sortint, donà pos-sessió a la nova Junta de Govern. Tant elssenyors Valls com el senyor CarreresCandi pronunciaren els parlaments de con-suetud.
PAU GARGALLO
El mes passat morí a la ciutat de Reus,on es trobava accidentalment, el notableescultor Pau Gargallo i Catalan. Arran dela seva recent exposició a la casa Parés,la crítica i el públic barceloní acollirencordialment l'artista que, consagrat ja pelpúblic de diverses capitals d'Europa, ve-nia a mostrar a la terra que el va formarartísticament el fruit del seu esforc_ i deles seves experiències.
Les fites escultòriques assolides nerGargallo mereixen d'ésser dintre el Mu-seu d'Art en forma el més completa pos-sible. Aquesta és la millor honra fúnebreque podrem fer al finat artista.
LES EXPOSJC ONS
CERAMICA, DELS GERMANS SERRA
L'exposició de ceràmica que varen ofe-rir el mes passat a les Galeries Svra elsgermans Serra fou una important demos-tració del notable esforc individual i col-1 estiu per valoritzar aquesta matèria din-tr e l'ordre d'expressivitats modernes.
Interessants peces de figures, vasos im-portants de nobles línies i de belles mati
-sacions, d'altres peces de factura més sim-plificada, nerò també amb ben valoradesqualitats de tendresa de color i de grada-cions, foren la base de l'aportació.
Ens complaem a constatar que aquestaex posició fou molt concorreguda i q ue lesfelicitacions que reberen els Serra forenmolt nombroses. L'impuls que suposa el
10 Butlletí del Foment de les-Arts Decoratives
fet d'aquesta exposició nombrosa de pe-ces, i la possibilitat d'ennoblir amb ob-jectes moderns d'esperit autòcton els pres-tatges dels nostres establiments de venda,mereixen el més cordial elogi de totsaquells qui estimen aquesta bella produc-ció.
Aprofitem l'avinentesa d'asenyal_ar a-questa extraordinària manifestació delsgermans Serra, que ja comentà favorable-ment la premsa, per felicitar-los pel succésassolit i per la correcta orientació de llurmanufactura.
RELLIGADURES, ANNA CASANOVAS
BAUDELOT
A les mateixes galeries, la segona quin-zena de desembre, exposà junt amb dibui-xos de tècnica diversa, una col•lecció derelligatPes la jove artista Anna Casano-vas i Baudelot.
Dintre un concepte més aviat pictòricque d'ofici, la sèrie de relligadures expo-sades són d'agradable realització, amb unanotable influenciació parisenca en el re-pertori temàtic.
No cal dir que el conjunt de l'exposi-ció que anotem és amarat d'una evidentsimpatia.
EXTRACTE DEL PROGRAMA DEL'EXPOSICIO DEL 1937 A PARIS
L'Exposició internacional de les arts itècniques en la vida moderna, que s'obri-rà a París el 1937, reunirà les obres origi-nals dels artesans, dels artistes, dels in-dustrials. Es proposa d'ésser creadora, edu-cadora, i àdhuc de provocar aquelles rea-litzacions que sembla, a l'hora actual, quedominaran en l'esdevenidor.
L'Exposició serà oberta a totes les pro-duccions que presentaran un caràcter in-discutible d'art i de novetat. L'admissió deles obres serà subordinada a una seleccióqui tindrà cura de l'esforç creador i esta-rà inspirada per la preocupació d'adaptarla producció a les possibilitats d'adquisi-ció de les diverses categories de consu-midors.
D'acord amb la classificació anexa, se-ran admeses les presentacions referents al'art de l'habitació, dels jardins, de la de-coració interior, del mobiliari, del teatre,del cinema, de la ràdio i de la publicitat.Reunides en els conjunts nacionals o re-gionals, les obres presentades traduiran elsaspectes de la vida individual o col•lectivadins el marc de la ciutat, del camp, de lafàbrica, i a bord dels vaixells, així com ales colònies més llunyanes.
L'Exposició internacional del 1937 ten-dirà a estimular les activitats econòmi-ques i a contribuir al desenvolupament delsbescanvis de tota mena entre els pobles.El Govern francès té la ferma esperançaque constituirà una grandiosa manifesta-ció de col•laboració internacional dins l'or-dre del pensament, de l'art i del treball.
ClassificacióGrup I. Expressió del pensament.
II. Qüestions socials.III. Formació artística i tècnica.IV. Difusió artística i tècnica.
V. Urbanisme, Arquitectura.VI. Arts gràfiques i plàstiques.
VII. Construcció.VIII. Decoració interior i mobiliari.
IX. Oficis d'art.X. Edicions, Llibres, Revistes.
XI. Parament.XII. Transports. Turisme.
XIII. Festes, Atraccions, Seguicis,Esports.
" XIV. Publicitat.
En els números successius el BUTLLETÍ DEL FOPVIENT DE LES ARTSDECORATIVES anirà prenent la forma normal que entenem que ha de tenir.
El sumari serà augmentat amb noves seccions, fals com la d'Argus de lesrevistes d'art, Fulis d'interès tècnic, etc., per tal d'oferir amb aquest porfantveuun valuós noticiari que, abastant els diversos aspectes tècnics i professionals,interessi atots els socis del Foment.
Mosaics - Paviments Iitòxils - Isolaments
E. F. ESCO F ET i C.IA
Societat en Coma n dit a
Ronda Universitat, 20 - Telf. 12.992 - BARCELONA
ENLLUMENAT APLICAT I F r a n C e s C CasasA L'ART DECORATIU
FUSTER -EBENISTA
Josep F r a n c h ESTABLIMENTS
1 CONJUNTS DECORATIUS PARQUETSE L E C T R I C I S T A PERSIANES ENROTLLADISSES MOBLES
Corts Catalanes, 682 DIPUTACIÓ, 119 i 121
Telf. 16.621 H
Telèfon 32.504
CATIFES = TEIXITSAlbert Tronc, S. A.
QUALITAT MÀXIMA PREU MÍNIM
Rambla de Catalunya, 32 BARCELONA
LA PINACOTECAMarcs i Gravats
HIGINI GARCIA, Suc . r de GASPAR ESMATJESExposicions permanents
PASSEIG DE GRACIA, 34 - TEL. 13.704 - BARCELONA
Cristalleria a alana,"S.C apital: 2. 5 0 0. 0 '0 0 pe ssetes
Successora d'Emili Buxeres, Buxeres i Abella,LI. Rigalt i J. Coll Escofet.Conseller Delegat i Director Artístic
L L U I S It 1 GAL T
Central: Ronda de Sant Antoni, 56 Telèfon 22035
^.i!3̂ ^, ^. Sala d'Exposició, demostracions i vendes
al detall, de la Rambla Catalunya, 2. i
Plaça de Catalunya, 9 . - Tel. 13 273
Vidrieres d'Art - Montures en Plom i LlautóEsmalts el foc sobre Vidre, Cristall i Cerà-mica - Vidres i Cristalls plans i corbats detotes qualitats i gruixos - Gravats - Bisellats
Miralls - Montures - Marcs, etc.
Barcelona, 1933;Medalla d'Honor
Paris, 1925; Medalla d'Or
Barcelona, 1929, Gran Premi
Tapisseria dePerfecte Llosà
Especialitat en butaques folradesde pell.Transparents opacsper a suprimir els porticons.Entapissat de parets i detota mena de cadiratges.Confecció de cortinatges i fundes
Balmes, 128-Tel. 73.434(Tocant a Rosselló)
Tallers mecànics defusteriade
MELIT® GIRALTParquets i persianes enrotllables
Successor deJ. M. FabreRambla de Catalunya, 52
BarcelonaTelèfon 13.272
FUNDADA EL 1860
Publicacions artístiquesArquitectura - Arts decorativesOBRES QUE RECOMANEM:
Arte y Decoración en España.Falke Historia del Arfe del Tejido.Tratado Práctico de Arquitectura.Proyectos de interiores.Grecia.Pintura española.Raccolta de pintura moderna.Modelli darte decorativa.Per ¡'arte.i tota mena de llibres moderns de pintura icartells. .
Doctor Robert, 155 Tel. 54.143(abans Marina) Casa especialitzada en llibres d'art
Butlletí del Foment de les Arts Decoratives
11
ASSOCIACIÓ DE CINEMA AMATEUR
En la darrera assemblea general cele-
brada per l'Associació el dia 7 del passat
mes de desembre, fou sotmesa als reunits
la proposició de l'ingrés col•lectiu de l'A.
C. A. al Foment de les Arts Decoratives.
En realitat, l'Associació de Cinema Ama-teur era una entitat filla del Foment, i és
integrada en la seva major part per socis
seus. L'acord fou unànimement favorablea l'ingrés. És per això que més que unafusió, el que hom realitzà fou donar estat
oficial a una situació que de fet ja exis-tia: la perfecta compenetració dels socis
del Foment i de l'Associació.
Des d'aquestes pàgines que han estat
destinades a la novella Secció del Foment
de les Arts Decoratives, ens complavem asaludar a tots els consocis de l'Entitat.
—En la mateixa assemblea fon elegidala junta directiva següent:
President, Alfons Moncanut.
Vice- President, Antoni Sarsanedas.
Secretari, Joan Serra.
Tresorer, Jaume Herp.
Comptador, Robert Senties.
Vocals, Amadeu Real, Joan Roig iEduard Vicens.
—L'anunci del Concurs d'enguany, hatingut la virtut d'estimular les activitatsdels nostres consocis cineistes, i tot fapreveure que les produccions que són encurs de filmació respondran plenament ales esperances que hi tenen dipositadesllurs autors.
—Recordem als concursants, que la datafixada per a cloure l'admissió de films, és
el 15 de febrer; per tant, no serà admesa
cap pel•lícula que sigui lliurada en dataposterior a la susdita.
—A la Biblioteca es troben a la dispo-sició dels socis, per a llur consulta, lli-bres especialitzats, i les principals revis-tes mundials dedicades al cinema.
—L'Associació té establert per als seus
inscrits, el servei de préstec de materialsegons la següent tarifa diària:
Ptes.
Motocambres objectius F: 3'5 i 2'9amb 3 xassis, estoig de lents i fil-
tre groc ... ... ... ... ... ... ... ... 4,
Cada3 xassis ... ... ... ... ... ... ... 0,50
Estoig amb 3 lents aproximació i
1 filtre ... ... ... ... ... ... ... ... ... 0,50Tele- objectiu F: 75 mm. i visor so-
breel film ... ... ... ... ... ... ... ... 1,
Objectiu F: 1'5 i visor sobre el film. 1,Trespeus gran, amb ròtula i adapta-
dor... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 1,
Trespeus petit, amb ròtula i adapta-
dor... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 0,50
Iris... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 0,25
Ecrans especials ... ... ... ... ... ... 0.25
Projector (amb bombeta) ... ... ... 7,50
Projector (sense bombeta) ... ... ... 5,—
Bonificacions:
Els dos primers dies el lloguer segons
tarifa.
Del 3. dia al 7. p , 50 % de descompte.
Del 8. r en endavant, 75 % de descompte.
12 Butllelí del Foment de les Arts Decorolines
Bases del UI Concurs de Cinema Amateur
1.— ASSOCIACIÓ DE CINEMA AMATEUR convoca un concurs de films de 8, 9 `/3i 16 mm., entre tots els cineïsfes amateurs pertanyin o no a l'Associació.
2 -- Els films presentats al concurs seran lliurats a la Secretaria de l'Associació finsel dia 15 de febrer del 1935 a les 8 del vespre, hora en què quedarà definitiva.
mení tancada la inscripció.3.— El concurs és dividit en els temes següents:
ARGUMENT FILMS CURTS
AVANTGUARDA FOLK-LORE
CULTURAL HUMORISTIC
DOCUMENTAL INFANTS
ESPORTS REPORTATGE
EXCURSIONS TEMA LLIURE
El tema de films és de tema lliure. S'entenen per films curfs els que no tinguinmenys de 30 metres ni més de 40, comprès els rètols i que per desig de l'autorvagin destinats a aquesf tema.
4.— Per cada tema serà concedit un primer premi.5.— L'Associació de Cinema Amateur es reserva el dret de treure còpia deis films
presentats que puguin interessar-li per a la seva cinemateca.
6.— Els films presentats a concurs podran ésser exhibits en sessions que organlfzi
I'Associacló, mentre aquests estiguin en poder seu.7,— Les pel'lícules seran lliurades en bobines de 100 o 200 metres malgrat sigui
inferior el seu metratge, i en capses mefàl- fiques sobre les quals hi haurà el fifol
o el lema de la pel'lícula, el grup que s'estima que ha de pertànyer, els premis a
qué obla, el nombre de bobines que comprèn la pel'lícula, i si l'autor és o no socide I"Associaciò.
8.— Els films no portaran cap indicació de nom d'autor, solament el fitol. Aquesttifol figurarà damunt la plica, la qual contindrà el nom i adreça de l'autor, i si és ono soci de l'Associació de Cinema Amateur.
9.— Els títols i subtítols de les pel'lícules seran correguts.
10 — L'autor que desitgi que el seu film vagi acompanyat de determinats discs de
fonògraf, haurà d'acompanyar -los amb la pel'lícula i fer-ho constar a la capsa.11.— Resten exceptuats en aquest concurs tots els films presentats en altres concursos12.— El Jurat estarà integrat n.er personalitats de la cinemafografia, premsa, arts, etc.
els noms deis quals seran donats a conèixer després d'emès el veredicte queserà publicat durant la primera quinzena del mes de març.
13.— Després de la resolució del Jurat, les pel'lícules que pertanyin a socis de I"Asso.ciació seran seleccionades per un comitè que designarà les que hauran de consti-tuir la representació de l'Associació al 1 r Concurs Nacional, organitzaf per laFederació Catalana de Cinema Amateur d'acord amb les bases que han estatpublicades.
14.— Les pel'lícules presentades a concurs, Ilevaf de les destinades al 1.« ConcursNacional de Cinema Amateur, seran retornades a llurs autors després del reparfi-menf de premis.
15:— Les qüestions que no esliguin previstes en les Bases presents, seran resoltesúnicament pel Jurat.
16.— El veredicte del Jurat, qualsevulga que sigui la seva decisió, serà inapelable.
MUNTANER, 155 i 157BARCELONÄ
_ut
NON PLUS ULTRADE LA PAVIMENTACIÓ
Tipografia Comercial,-Riereta, 37, Barcelona