2015-06 Presentació noves figures Pàgina 1

Bona vesprada a totes i a tots. Gràcies per vindre.

Este passat Corpus ha fet 23 anys que es van estrenar els nous

Gegants Cristians i Moros fets per Jordi Arrue. Uns mesos abans, es

constituïa l’Associació de Gegants i Cabets, amb la finalitat de

recuperar, mantindre i difondre la nostra festa; finalitat que creiem

que s’ha assolit ja fa bastant de temps.

Però a banda d’aquestes tasques, sempre hem tingut inquietuds per

saber l’origen i qualsevol dada històrica relacionada amb els GiC. Per

això, va ser una notícia molt important per a nosaltres quan fa uns

anys, Vicent Terol, arxiver Municipal, ens va traslladar la referència

més antiga sobre les nostres figures i que va trobar a un llibre de

l’arxiu

6 juliol de 1609

72s 10d a Simeon Prats (fuster) “per adobar la tartuga, gigants e portar aquells, pintar los

senyals y adreços per al misteri de Adam”.

Situava a inicis del segle XVII, la primera notícia de l’existència de

Gegants, però havien de ser anteriors perquè es pagava al sr. Prats

per arreglar-los.

Però, al mateix temps, parlava d’arreglar una Tartuga. A què es

referia? Què era una tartuga per haver-se d’adobar? Ho vam

investigar i el descobriment el vam deixar en un segon lloc, aparcat

però no oblidat, fins que arribés el moment oportú. Si ho recordeu, a

la casella 51 del joc dels Cabets que es va repartir entre els escolars el

passat Aplec hi vam fer menció:

“A l’arxiu municipal hi ha dades de l’existència d’una Tartuga que

forma part del bestiari del nostre Corpus. La veurem de nou?

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 2

Si avancem en el temps, l’últim diumenge d’octubre passat, acabat el

6é Aplec de Gegants i Cabets, i comentant els esdeveniments del cap

de setmana amb el sr. Alcalde Jorge Rodríguez i el sr. Regidor de

Cultura, José Antonio Calabuig Oviedo, els vam indicar que teníem

informació de l’existència d’una figura de bestiari a Ontinyent. Per la

nostra part, estàvem disposats igual que en 1992 amb els GiC,

d’assumir la responsabilitat de fer-se càrrec del seu manteniment i

traure-la al carrer.

Davant la seua favorable acollida, ens vam posar mans a l’obra per

buscar taller, pressupostos, compositor de la música, estudiar més a

fons des del punt de vista històric i semàntic què significava la

Tartuga, etc. Immersos en aquesta nova tasca, des de l’Arxiu

Municipal ens va arribar una nova sorpresa perquè van sorgir

referències d’una altra figura de bestiari, l’Àguila.

I, a més, la seua construcció era anterior, perquè al 1577 se’n

construeix una i un any després es substitueix per una altra de millor

qualitat:

1578

215 sous a mestre Loís Monyós, imaginari, per les mans de fer la Àguila per al dia del Corpus y

més donà al mateix tres sous y deu diners per fer un descançador.

Ens vam plantejar si s’aprofitava l’oportunitat que se’ns presentava i

dúiem endavant el projecte de recuperar tant l’Àguila com la Tartuga.

Com totes dues parts, Ajuntament i Associació, hi vam estar d’acord,

portem des de finals d’octubre de 2014 treballant perquè a finals del

present any, Ontinyent recupere, més de 400 anys després, les dues

figures: la Tartuga i l’Àguila.

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 3

Què representen?

La Tartuga representa el mal. La llegenda conta que a l’Edat Mitjana,

en la ciutat occitana de Tarascó hi vivia al riu Roine un animal

monstruós que es menjava a tots i a tot. Fins que un dia, Santa Marta

va acudir en ajuda dels habitants de la zona i s’hi va apropar al

monstre, el qual es va tornar dòcil, deixant-se lligar amb un cinturó

que duia la Santa i es va deixar portar fins a una població, on diu la

llegenda que va ser morta.

És una clara al·legoria del triomf del bé, representat per Santa Marta,

sobre la maldat, representat per la Tartuga.

També se la coneix amb els noms de Tarasca o Cucafera.

Tarasca de València Tarasca de Tudela (Navarra) amb Santa Marta

L’Àguila és l’antítesi de la Tartuga. És la senyora dels aires i es

representa amb corona. Des del punt de vista religiós, representa a

l’evangelista Sant Joan; però sens dubte on presenta una major

importància és des del punt de vista civil perquè representa a la

pròpia ciutat i és símbol del poder municipal. Es pot afirmar que es

tracta de la figura de bestiari actual amb la simbologia més

important. Té unes funcions protocolàries en la festa respecte a la

resta d’elements participatius: És el personatge encarregat de saludar

a les autoritats o de rebre amb el seu ball, invitats solemnes. En molts

llocs sol fer el seu ball dins la Casa Consistorial, davant la Custòdia o

Patrons de la ciutat i inclús dins de les esglésies.

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 4

.

Águila de Morella (1920)

Àliga de Reus (Tarragona) Àliga de Tàrrega (Lleida)

Àliga, Víbria i Tarasca de Barcelona

En distintes ocasions ha sorgit la paraula bestiari. Es tracta de figures

que representen animals i cadascuna d’elles tenia i té una

simbologia. Per desgràcia, a les nostres terres són poc conegudes per

no dir que pràcticament inexistents actualment. D’Àguiles en podem

trobar tan sols a València i a Morella, mentre que de Tartugues,

tarasques o cucaferes, en trobem a València capital. A altres indrets,

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 5

com Catalunya, són més nombroses no tan sols aquestes dues sinó

un ampli repertori de figures.

Però nosaltres, no hem proposat recuperar aquestes perquè ens

abelleix, o perquè ens semblen més interessants, sinó perquè tenim

constància històrica de la seua existència a la nostra ciutat; de la

mateixa manera que en els últims anys s’han reincorporat altres balls

processionals i, per què no, en un futur esperem recuperar-ne més.

Construcció de les noves figures d’ara a fi d’any

Malgrat que sabem de l’existència de les figures ja al S. XVI no tenim

cap descripció exacta ni cap dibuix de com eren. Disposem d’algunes

pinzellades que ens ajuden un poc a perfilar com volem que siguen.

Hem intentat buscar informació, dibuixos i altra documentació que

se’ns ha posat a l’abast per a donar les directrius als tallers per a la

seua construcció i, sempre que hem pogut, hem anat el més

endarrere possible en el temps.

L’Àguila d’Ontinyent

La figura de l’Àguila ja està en procés de construcció. En breu,

haurem d’anar al taller del constructor per a supervisar-la abans que

passe al procés definitiu de fer-la en fibra de vidre i posar els

guarniments.

Sabem que era daurada i volem donar-li uns trets per a què puga ser

identificada amb Ontinyent: durà la Corona de l’escut de la nostra

ciutat i l’espiell per on mirarà el portador de la figura durà la senyera

que també hi figura a l’escut heràldic. Finalment, no sé si us heu fixat

alguna vegada en que n’hi ha una perspectiva del Benicadell on hom

es pot imaginar la silueta d’una Àguila; la nostra figura intentarà,

vista per darrere recrear aquesta imatge.

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 6

Està prevista la presentació aprofitant la festivitat del 9 d’octubre.

¿Quin dia millor que el de tots els valencians per a estrenar-la? Com

ja hem dit, és una figura que representarà la ciutat.

La música del nou ball i de la cercavila l’ha composada Saül Gómez.

La Tartuga d’Ontinyent

Pel que fa a la Tartuga, el taller que es farà càrrec de la construcció es

basarà en un dibuix del S.XVI que hem localitzat per internet i que

s’hi troba al Museu Nacional de París.

Aquest text està en llatí i la traducció al valencià diu: “I era més gros que un

bou, més llarg que un cavall, amb boca i cap de lleó; dents esmolades com espases; escates

grosses com banyes tallants; cabellera equina; llom punxegut com una destral; pits, potes i

urpes d’ós; cua de serp; protegit, com una tortuga, per dos escuts amb forma de mitja lluna,

un a cada costat.” Recordem que la Tartuga representa el mal.

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 7

Amb aquesta descripció, poc més es pot destacar sinó que seran dos

els portadors necessaris per a dur la figura.

La presentació, en aquest cas, serà la vespra de la Puríssima, dia 7 de

desembre.

La música del ball i de la cercavila l’ha composada Ferran Sanchis.

Fins al dia de l’estrena no se sabrà com som, per a mantindre la

sorpresa.

2015-06 Presentació noves figures Pàgina 8

Agraïments

No voldria concloure sense agrair públicament, la gent i col·lectius

que a hores d’ara ens estan ajudant a fer realitat aquest projecte:

1) En primer lloc, l’Ajuntament d’Ontinyent, en la figura del sr.

Alcalde i Regidor de Cultura per creure amb nosaltres i amb el

que fem.

2) A Saül Gómez i Ferran Sanchis, compositors de la música.

3) A Concepció Tortosa i Rafa Cantavella, per buscar el ball més

lluïdor per a cada figura.

4) A Rafel Ballester, per la construcció de la corona de l’Àguila.

5) A Vicent Terol, arxiver Municipal, per compartir els seus

descobriments, sense els quals no haguérem començat aquesta

aventura.

6) A Josep Sanchis, pel treball filològic que ens ha fet per poder

entendre millor que és una Tartuga.

7) A Inés Portero, per traduir-nos el text manuscrit del llatí.

8) I a tots els components de l’Associació de Gegants i Cabets

d’Ontinyent, per compartir la il·lusió de crear aquestes dues

figures i per acceptar tot el treball que tindrem d’ara endavant.

I fins a l’estrena, segur que tindrem la col·laboració de més gent

i col·lectius a qui els donem anticipadament les gràcies.

Sabem que els GiC són molt volguts per tots els ontinyentins i

ontinyentines. És feina nostra que amb el temps, se senten

identificades i orgulloses de les dues noves figures que ben prompte

tindrem, igual que ho estan amb els GiC.

Moltes gràcies.