gaseta municipal de l’ajuntament de reus abril/maig de ...els paisatges de reus: més enllà de la...
TRANSCRIPT
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Abril/maig de 2006 6a època núm. 22
EL MERCADAL
Els paisatges de Reus
REUS
TOTS I TOTESSOM CIUTAT
Els paisatges de Reus
�
EL MERCADAL
MEDi AMbiEnt
EL MERCADAL
��
EL MERCADAL
«No podem comprar horitzons ni paisatges a les farmàcies, però cada cop reconeixem més cla-rament que els necessitem, que la seva contemplació ens fa una mica més feliços i ens ajuden a sentir-nos millor. De fet, aquells paisatges que sentim com a "nostres" són en realitat quelcom més que un decorat. Formen part de la nostra vida, de la nos-tra identitat.» Aquesta disserta-ció sobre el paisatge del geògraf i fotògraf Rafael López-Monné relaciona paisatge amb identitat, amb el sentiment de pertinença a l'entorn més quotidià.
L'entorn de Reus és un territori rural, amb edificacions d'interès
i segles d'història. Un patrimoni ric que demostra que Reus és molt més que una gran ciutat de 100.000 habitants; Reus és un terme municipal d'una exten-sió considerable, més de 5.000 hectàrees, amb una àmplia vari-etat de paisatges que s'estenen
més enllà de la trama estricta-ment urbana.
Més de la meitat del terme, d'ús agrícolaConreus, barrancs i rieres, mas-sos, granges i camins conformen un entorn propi però desconegut
per molts dels reusencs i reusen-ques tot i la seva extensió. Una auditoria ambiental municipal de l'any 2001 considera el 54% del municipi com a sòl d'ús agrícola, per sobre del gairebé 42% de superfície urbana. El percentatge restant es cataloga com a fores-tal, tot i que al terme no existeix cap massa boscosa destacable.
El de Reus és un paisatge domi-nat per l'activitat agrícola. En aquest entorn, destaquen els jar-dins i les arbredes dels masos, les basses, les fileres d'arbres que emmarquen els camins, els murs de pedra seca i, sobretot, el sistema de corredor biològic con-format per rieres i barrancs. ◆
L'espai rural de Reus, un entorn ampli dominat per l'activitat agrícola i els masos
R eus és molt més que una ciutat. Reus és també el conjunt de masos, els con-
reus, els barrancs i rieres... I els camins, vies de comunicació princi-pals en altres temps que ens acos-ten a la història de la nostra terra, una terra de pas, però també de trobada; una terra que comunica els pobles de l'interior amb la gent de la costa. Però més enllà de repassar el passat, descobrir tota l'extensió
del terme municipal és també una manera de tenir-ne cura: conèixer és estimar. Ara que es parla tant de car-tes de paisatge i que se senten més les veus de plataformes de defensa del territori, és adequat recordar què s'ha fet des de l'àmbit municipal per a la protecció del patrimoni.
El govern de Reus, conscient de la necessitat de preservar el medi, compta amb un Pla especial de
protecció del patrimoni que, expres-sament, cataloga fins a 500 béns, no només edficis, immobles o ele-ments urbans, sinó també masos, espais rurals i àmbits i elements vegetals.
En aquestes pàgines trobareu pro-postes i informació per descobrir l'entorn de la ciutat, el terme munici-pal, un territori ric i extens que entre tots i totes hem de conservar. ◆
Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus
Els paisatges de Reus: més enllà de la trama urbana
Més enllà de la trama urbana, del dibuix humà de carrers, places i polígons, Reus té un entorn privilegiat i extens: un medi rural treballat, estampat de masos i amb quilòmetres de camins per descobrir-lo. Amb el bon temps, el Reus rural convida a passejar, a peu o en bicicleta.
EDitORiAL
SERVEiS
Consell editorial:Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de ReusDirector:
Claudi ArnavatRedactora en cap:
Imma Bolet Redacció:
Rosa Pagès, Susana BahílloFotografia:
Carles Fargas, Arxiu DCC. Portada:
Conreus amb l'Institut Pere Mata al fons.
Foto: Carles FargasEdita:
Ajuntament de ReusDirecció de Comunicació Corporativa
Mitjans corporatius i comunicació interna
Pl. del Mercadal 1 4��01 REUSTel. 977 010 023 Fax 977 010 213
tirada: 37.000 exemplarsDipòsit legal: T-928-2003
iSSn: 1696-5507Projecte gràfic i producció:
Tona Bayonaimpressió
Gràfiques Terrassa SADistribució:
Unimail
AJUNTAMENT DE REUS
Sumari� Serveis Sumari
Crèdits
� L'espai rural de Reus, un entorn ampli dominat per l'activitat agrícola i els masos
4 La xarxa principal de camins té una extensió de prop de 100 quilòmetres
5 Quatre itineraris rurals per descobrir els masos, els arbres catalogats i els espais a protegir
6 Una inversió de �00.000 euros a l'any per als camins
7 Reus té més de 65 hectàrees de zones verdes urbanes i al voltant de �0.�50 arbres
8 En el marc de la campanya «Reus, fes goig» l'any �005 es van invertir més d'1,� milions d'euros
9 El tecnoparc pren forma amb la urbanització de La Roureda, el primer de tres polígons
10 La guia d'estiu oferta més de 75 activitats de lleure per a tota la família
La Regidoria de Solidaritat gestiona l'acolliment d'infants sahrauís a les vacances d'estiu
11 La Guàrdia Urbana inicia la renovació de la flota de vehicles amb quatre cotxes patrulla nous
1� Més de 1.�00 persones es reuneixen a la �a Festa de la Gent Gran de Serveis Socials
1� La carpa del festival de circ trapezi omple la ciutat amb 100.000 espectadors
14 Opinió Articles dels portaveus dels grups municipals
Acords del Ple�1-0�-06◆ S'aprova el plec de clàusules que ha de regir el concurs públic per a la concessió admi-nistrativa per a l’ús privatiu d’una parcel·la de domini públic, la seu actual del Palau de Fires i Congressos. La parcel·la té una superfície de 14.521,50 m2 i es destinarà a la construcció i explotació d’un centre comercial i d’oci integrat.◆ Es nomena Rosa Novell, representant de la Fundació Mossèn Frederic Barà Cortiella–Moviment Coord. de Promoció, i M. Rosa García, representant de la Fundació Josep Pont i Gol–Centre Prom. Juvenil i de la Dona, en el Consell Municipal de Serveis Socials.◆ S'encarrega a l’empresa municipal INNOVA la licitació, contractació i execució dels treballs per a la redacció del projecte i l’execució de les obres i equipaments del nou Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.◆ S’aprova inicialment l’assignació de noms a noves vies públiques.◆ S’aprova la modificació del text del Protocol de les Festes Majors de la Ciutat de Reus.◆ S’aprova inicialment una modificació del pla general que afecta la partida Mas Calbó, formu-lada per Contenedores Reus SA.◆ S’aprova de manera inicial la modificació del pla general dels terrenys delimitats pels carrers d’Antoni Gaudí, plaça de Pompeu Fabra i avinguda de Sant Jordi. L'objectiu és permetre l’ocupació en planta soterrani amb ús d’oci, comercial i proveïment tant la zona qualificada d’equipaments al pla general vigent –ocupats per la Fira– com el terreny qualificat de zona verda pública a la plaça de l’Univers, mantenint la qualificació de zona verda d’aquests terrenys. La modificació també suposa canviar la qualifi-cació dels terrenys ocupats per la Fira d’equipa-ments a ús d’oci, comercial i proveïment.◆ L'Ajuntament cedeix al Departament d’Edu-cació una finca de 10.000 m2, situada al carrer de Jaume Vidal i Alcover –Mas Iglesias– per a la construcció d’un IES. També cedeix gra-tuïtament una finca al carrer dels Velers –Mas Bertran– per construir el CEIP Reus 19.◆ S’aprova inicialment l’expedient de modifi-cació de crèdits en els pressupostos de l’Ajunta-ment de Reus, l’Institut Municipal de Museus i el Patronat Municipal de Turisme i Comerç.◆ S’autoritza a AMERSAM la concertació d’una operació de crèdit per import de 5,7 milions d’euros per als treballs d’ampliació de l’aparcament de la Llibertat i de construcció de l’aparcament subterrani de l’àrea Sant Celestí.◆ S’acorda la imposició i ordenació de contri-bucions especials amb motiu de diversos pro-jectes que afecten els àmbits següents: el sector A «Voreres» del passeig de Prim, els carrers de l'Amistat i d'Estanis Pedrola, el tram dret de l'avinguda de Castellvell, el carrer de Gandesa i la prolongació del carrer de Mont-roig.
�8-04-06◆ S'aprova una modificació del pla general que afecta l'àrea 5.14 carrer de Joan Fuster, de tipus industrial i amb una extensió d'1,9 ha.◆ La Comissió d’Honors i Distincions conce-deix la Menció Honorífica Municipal al Consell Esportiu del Baix Camp, l'Associació Excursionista Catalunya i l'Escola d'Educació Especial l'Alba.◆ L'Ajuntament cedeix a l'Institut Català d'As-sistència i Serveis Socials una finca a la urba-nització Sol i Vista per a la construcció d'una residència i centre de dia per a gent gran.◆ S’aprova una modificació de pla general que afecta els terrenys situats al nord de la urb. Sant Joan. S'hi construiran 350 habitatges, 179 dels quals seran protegits. També s'aprova un canvi al pla general que afecta una illa del barri dels Poetes, a l'avinguda dels Jocs Olímpics.◆ Es dóna compte de les liquidacions dels pressupostos de l'Ajuntament i organismes autò-noms i s'incorporen els romanents de crèdit.◆ S’aprova una modificació de crèdits de l'Ajuntament i els organismes autònoms.◆ S’acorda la imposició i ordenació de con-tribucions especials amb motiu de les obres al passatge de la M. de Déu dels Desamparats.Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.net i al tauler d’anuncis de l’OAC.
Guàrdia Urbana [email protected]ències 092
Comissaria 977 010 092
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Dipòsit de vehicles 977 010 056
Relacions Cíviques [email protected] Cívic Ponent 977 010 044
Centre Cívic Mestral 977 010 039
Centre Cívic Llevant 977 010 026
Centre Cívic Carrilet 977 010 051
Centre Cívic Migjorn 977 010 032
Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030
Promoció i Estratègia [email protected] 977 300 003
Palau de Fires i Congressos 977 326 363
Reus turisme [email protected] d’Informació Turística 902 360 200
Medi Ambient [email protected]ües de Reus (AREMSA) 977 127 019
Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666
Deixalleria 977 010 212
Arquitectura i Urbanisme [email protected]ència Municipal de l’Habitatge 977 759 682
GUPSA 977 300 475
Serveis tècnics 977 759 635/674
Via Pública [email protected] i Mercats (AMERSAM) 977 300 006
Reus Transport 977 310 671
Agència del Paisatge Urbà 977 341 550
Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068
Educació i Família [email protected] Mas Carandell 977 331 837
Pavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091
Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257
Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620
benestar [email protected] Universitari de Sant Joan 977 310 300
Hosp. Universitari de St. Joan (Urgències) 977 320 424
Serveis Socials 977 010 034
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Casal de les Dones 977 315 873
Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040
OMIC 977 010 050
Tanatori (GESFURSA) 977 753 107
Cementiri general de Reus 977 341 272
Cultura [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 345 418
Museu d’Art i Història 977 344 833
Teatre Bartrina 977 341 100
Teatre Fortuny 977 315 059
Sindicatura Mun. de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 759 664
Grups municipals PSC [email protected] 977 759 625
CiU [email protected] 977 759 630
PPC [email protected] 977 759 606
ERC [email protected] 977 759 609
ICV-EA [email protected] 977 759 660
Altres telèfons d’interès& 010 www.reus.net
4
EL MERCADAL
MEDi AMbiEnt
EL MERCADAL5
MEDi AMbiEnt
Quatre itineraris rurals per descobrir els masos, els arbres catalogats i els espais a protegir
Els quatre itineraris rurals (dels Cincs Camins, dels Barrancs, de la Pedra Estela i de Bellissens) passen per la xarxa de camins i permeten descobrir els valors naturals de l'entorn, els elements d'interès històric i etnològic i les antigues connexions entre pobles. Les rutes proposades tenen diferent longitud i dificul-tat per adaptar la passejada a les necessitats de cada persona. Els itineraris estan senyalitzats –aquest maig s'han renovat les indicacions–, però també dis-poseu de la Guia dels itinera-ris rurals de Reus, que es pot adquirir per dos euros a l'Oficina de Turisme –carrer de Sant Joan 34–. Els itineraris i el mapa de camins també es poden con-sultar a:
www.reus.net/mediambient
La guia posa l'accent en deter-minats elements d'interès com ara els masos singulars de Reus –n'hi ha més de 300– i els arbres catalogats i protegits com el Pi de Bofarull o el Pi del Burgar –que amb més de 400 anys és un dels més vells de Catalunya.
Masos amb històriaEntre la gran quantitat de masos, n'hi ha de ben conservats i que continuen des de fa segles en mans de la mateixa família. Altres, estan degradats pel pas del temps, però també n'hi ha que s'han restaurat i han tornat a cobrar vida. Un bon exemple n'és el mas de Valls, que es pot tro-bar seguint l'itinerari de la Pedra Estela. Es creu que, on ara hi ha el mas, hi havia una antiga vil·la romana. Aquest mas, un dels més antics de Reus, és ara propi-
etat de la família Martorell, que hi produeix els vins De Müller, fruit d'unes 20 hectàrees de vinya.
Entre la llista de masos també destaca mas Sedó, amb una de les arbredes més extenses i diver-ses del terme, i el mas del Burgar, que es troba en tràmits per con-vertir-se en casa rural.
Més de 900arbres catalogatsL'Àrea de Medi Ambient té cata-logats més de 940 exemplars d'arbres, que pertanyen a 132 espècies diferents. També s'han catalogat les mines d'aigua, mos-tra del passat agrícola, algunes de les quals estan encara en funcionament.
D'altra banda, el juliol de 2005, l'Ajuntament va aprovar definitiva-ment el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, his-toricoartístic i natural de la ciutat de Reus, que cataloga fins a 500 béns del patrimoni rural i urbà amb l'objectiu de preservar-los. Entre els béns catalogats, la classi-ficació dedica un apartat a àmbits vegetals amb valor patrimonial i un altre a elements vegetals, arbres i arbredes. Les àrees prote-
gides són rieres i camins, com ara el passeig de la Boca de la Mina o l'entorn d'alguns masos.
Però a més de vegatació i història, aquests dies de primavera, els caminants es veuen sorpresos per l'abellerol i la puput, dos ocells que crien al medi rural de Reus i no massa difícils de veure. ◆
Per promocionar els valors naturals de Reus, l'Àrea de Medi Ambient ha configurat quatre itineraris per fer a peu, en bicicleta o a cavall. Les rutes estan degudament marcades, com la xarxa de camins municipals, i permeten descobrir el patrimoni escampat per tota l'extensió del terme.
El mapa del terme de Reus amb tots els camins marcats. Sota, un ramat d'ovelles. La xarxa principal de camins
té una extensió de prop de 100 quilòmetres
Reus es troba gairebé al centre de la plana del Camp, al peu de les muntanyes de Prades, i a tocar de la mar. Confronta al nord amb els termes d'Almoster i Castellvell, a l'oest amb l'Aleixar i Riudoms, al sud amb Vila-seca i amb Salou, al sud-est amb Tarragona, a l'est amb Constantí, i al nord-est amb la Selva del Camp. El relleu suau i aquesta situació geogràfica fa de Reus un espai de trobada, on es creuen nombrosos camins, carreteres i infraestructures.
Tot i la pressió que suposa l'en-creuament al terme de dos grans eixos de desenvolupament, el de l'Ebre i el Mediterrani, Reus manté una xarxa de camins de gairebé 100 quilòmetres: el mapa n'assenyala més de sei-xanta, que es creuen, transcor-
ren entre conreus, condueixen a masos i aprofiten, en alguns casos, la llera de barrancs i rie-res.
Avellaners, horta i activitats ramaderes Tot i que el pes de l'activitat agrícola, avícola i ramadera no té res a veure amb la impor-tància que tenia al segle xix i al començament del xx, a Reus encara hi ha un bon nombre de conreus i granges.Al capdamunt de la llista trobem l'horta, segui-da de l'avellaner, l'olivera i els conreus de cereals. Segons l'Ins-titut d'Estadística de Catalunya, a la darreria de la dècada dels noranta hi havia més de 630 explotacions. Les mateixes fonts indiquen l'existència de diverses explotacions ramaderes: ovelles, aviram i porcs, entre d'altres. ◆
Foto
: Gem
ma
Mon
cusí
El Pi de Bofarull, situat entre l'aeroport i la carretera de Tarragona, és un dels arbres protegits. Sota, el mas de Valls, a l'itinerari de la Pedra Estela.
6
EL MERCADAL
ViA PúbLiCA
EL MERCADAL7
MEDi AMbiEnt
6
L'any 2002 Reus tenia 465.000 m2 de zones verdes, a la darreria de 2005, la superfície d'espais verds superava els 652.000 m2. Entre les noves zones verdes repartides per la ciutat destaca l'espai de Mas Bertran (entre l'avinguda del President Tarradellas i el carrer de l'Alcalde M. Ponts), un parc que ha res-pectat les zones arbrades exis-
tents. A l'altra banda de la ciutat, gairebé s'ha enllestit el gran Parc de Mas Iglesias, on ja s'ha desenvolupat la primera fase del Roserar. La llista de zones ver-des més recents també inclou el Parc de Mas Miarnau i el Parc del Ferrocarril, que incorpora un conjunt d'elements per a la pràctica de l'activitat física per a totes les edats. ◆
Reus té més de 65 hectàrees de zones verdes urbanes i al voltant de �0.�50 arbres
Durant l'any 2005 Reus va guanyar 102.000 m2 de zones verdes. Amb aquest increment, la ciutat passa a tenir 65,2 hectàrees d'espais verds repartits per la seva geografia urbana. A més, durant tot l'any passat es van plantar 1.428 arbres nous, amb la qual cosa Reus compta ara amb més de 20.250 exemplars.
1. Zona verda a Mas Bertran 2. Parc del Ferrocarril3. Parc dels Capellans4. Parc de Mas Miarnau5. Roserar, al Parc de Mas Iglesias
L’Àrea de Medi Ambient ha de recórrer cada any els barrancs, rieres i la perifè-ria de la ciutat (espais de nova construcció i polígons indus-trials) per recollir tones de resi-dus. La tipologia d'abo-caments més comuna és runa, encara que també és freqüent trobar electro-domèstics, fustes i plàstics (sacs de material d’obra, pots de pintura i materials de construcció). Els indrets
més habituals on es troben abocaments incontrolats són on barrancs i rie-res es creuen amb camins, en solars urbanitzables, etc.
De juny a setem-bre de 2005 es van retirar 650 tones
de runa. El cost anual d'aquest servei és d'uns 18.000 euros. Per això aviat es renovarà la senya-lització sobre la prohibició d’abocar runa i es farà una campanya de consciencia-ció per evitar-ho.
L'abocament de residus
Una inversió municipal de �00.000 euros a l'any per condicionar els camins
L'any 2005 el pressupost munici-pal va destinar prop de 200.000 euros a la millora de la xarxa de camins. Enguany, s'hi destinaran 200.000 euros més per tre-balls com la millora del ferm o la renovació de la senyalització malmesa. Aquest 2006 els vials a millorar són els camins del mas de Gassot, del Burgar, de les Monges, de la Selva i la carre-
tera vella de Salou. També s'han millorat recentment o estan a punt de fer-ho els camins de les Ànimes, dels Morts, de Valls, de la Font de Carbonell, de Riudoms a Vila-seca i d'Aixemoreres.
Solució per aterres abandonadesPerò la gestió municipal del ter-ritori rural vol anar més lluny.
Des de l'Àrea de Medi Ambient s'estudia un projecte per custo-diar els terrenys de les finques abandonades de manera que puguin ser útils per a altres per-sones que se'n facin càrrec. Així es conservaria el paisatge i a la vegada es posa un espai rural a disposició de qui pugui tenir-ne cura i cultivar-lo. Per tant, totes les persones que tinguin una finca i no se'n puguin fer càrrec però que no volen vendre-la, o aquelles que vulguin treballar la terra però no disposin de tros, poden posar-se en contacte amb l'Àrea de Medi Ambient a través de la bústia disponible al web municipal.
La caça, zona de seguretat més àmpliaUna altra actuació que afecta el
territori és la caça. L’any 2001 es va crear la zona de segure-tat, on està totalment prohibida la cacera. Aquesta zona inclou tota la zona urbana de Reus i el límit fins al terme de Riudoms. Amb aquesta acció, es regulava el mapa de caça i es redu-ïa considerablement l'extensió dels vedats. Posteriorment, l’any 2003 es va fer una ampliació de la zona de seguretat fins al límit amb el terme municipal de l’Aleixar.
Actualment hi ha nou vedats de caça, amb una superfície total de 1.760,12 hectàrees situades en la zona est i sud de Reus. Cada any, abans que comenci el període de veda, es realitza un repàs de les indicacions sobre les zones de seguretat. ◆
L'Àrea de Medi Ambient destina enguany 200.000 euros a les tasques de condicionament de la xarxa de camins. A més, el manteniment del medi rural també passa, malauradament, per la neteja de punts d'abocament de residus, incontrolats i no permesos.
1
2
54
3
8
EL MERCADAL EL MERCADAL9
PROMOCió i EStRAtèGiA
El polígon té una superfície bruta total de 18,2 hectàrees, un sos-tre de 119.559 m2 i va ser el primer de l'àrea del Tecnoparc en iniciar la urbanització, el maig de 2004. L'equipament públic més emblemàtic d'aquesta zona serà l'hotel de quatre estrelles i 180 habitacions que promourà Hotels Tecnoparc SL i que es dirà Husa Reus. L'establiment suposarà una inversió de prop de 15 milions d'euros, crearà uns 80 llocs de treball directes i començarà a construir-se a la darreria d'enguany.
El polígon I de La Roureda ha estat promogut per una junta de compensació participada en un 77,7% per l'empresa Planificación Desarrollo y Promoción de Castellón (Pladepro), un 15,3% per Talleres Fleming i un 7% per l'Ajuntament de Reus. El president del Consell de la junta
de Compensació del sector A.8. i representant de Pladepro, Ricardo Guillén Polo, ha confir-mat que la comercialització del polígon s'està fent a bon ritme i que bona part dels empresaris interessats en els terrenys són del sector de serveis i de Reus.
Els altres dos polígonsdel tecnoparcAl polígon I de La Roureda li seguiran les obres d'urbanitza-ció del sector A.12. Riera del
Molinet, que engloba 40 hectà-rees de superfície bruta i es des-envoluparà en una única fase. Dins aquesta parcel·la s'ubicarà l'Edifici Tecnoparc que tindrà tres parts diferenciades: la del nou Palau de Fires i Congressos de Reus, la del viver d'empreses de base tecnològica i la de la seu administrativa de Tecnoparc Reus SA, l'empresa promotora del Parc Tecnològic del Camp. L'altre sector que conforma l'àrea del Tecnoparc és l'H.11,
que té una superfície de 58,2 hectàrees i començarà a urba-nitzar-se el primer trimestre de 2007.
L'equipament públic més impor-tant d'aquest sector serà el nou Hospital de Reus, que tindrà una superfície construïda de 55.000 m2 –el doble que en l'actuali-tat–, disposarà de 111 llits més que ara, ampliarà tots els serveis i entrarà en funcionament a la fi de 2009.
El Parc Tecnològic del Camp, Tecnoparc, és un projecte impul-sat conjuntament per l'Ajunta-ment de Reus, la Universitat Rovira i Virgili i un grup d'agents i institucions econòmiques de la zona per fer de la ciutat i el seu entorn una referència en els àmbits de la salut i la nutrició, promovent la cultura de la inno-vació i la competitivitat. ◆
Les més de 18 hectàrees que té el sector A.8 Roureda ja estan a punt perquè s'hi instal·lin les primeres empreses. Aquest polígon, situat entre les autovies de Tarragona i Bellissens, és el primer dels tres sectors del Tecnoparc que s'urbanitza i on s'ha d'instal·lar l'hotel Husa Reus.
El tecnoparc pren forma amb la urbanització de La Roureda, el primer de tres polígons
ViA PúbLiCA
L'Agència del Paisatge Urbà, l'or-ganisme que coordina la cam-panya «Reus, fes goig», estima que durant l'any 2005, es van invertir 1.320.527 euros en les obres per a la millora i la protec-
ció del paisatge urbà. D'aquesta quantitat, l'Ajuntament va aportar 220.527 euros en concepte de subvencions per donar suport a la iniciativa privada. En el marc de la campanya «Reus, fes goig»,
i durant el 2005 es van tramitar 53 expedients per restaurar o rehabilitar façanes i 14 per a la supressió de barreres arquitec-tòniques. A més, es van donar ajudes per a la restauració d'un vitrall artístic i es van subvencio-nar dues actuacions de caràcter específic i extraordinari.
Més de 70 actuacionsDurant l'any 2005, l'Agència del Paisatge Urbà va realitzar 135 informes tècnics motivats per la demanda d'informació i asses-sorament per part de la ciuta-dania amb l'objectiu d'acollir-se als programes d'actuació sub-vencionables de la campanya. Dels 135 informes tècnics, es va derivar la tramitació de 69 expedients d'obres, que preve-uen fins a 78 actuacions. Durant l'any passat se'n van començar i acabar trenta-dues, vint-i-nou s'estan executant, i la resta, dis-set, començaran properament.
�1.000 m� més que fan goigAixí, durant el 2005 es van res-taurar 21.649 m2 de superfície. I entre les actuacions realitzades destaca la rehabilitació de diver-sos edificis històrics, com ara la Casa Gualda –un edifici moder-nista de 1896, situat al carrer de Monterols, 20– i les façanes històriques dels edificis del segle XIX del raval de Santa Anna, 10, i raval de Jesús, 40, que desta-quen per la seva situació i per les seves dimensions.
A banda de donar ajuts a la reha-bilitació de façanes, també han rebut subvenció municipal les
obres de restauració dels balcons de la façana de la Casa Gasull i d'una part del balcó i de la colum-na de la Casa Navàs, ambdues peces destacades de la Ruta del Modernisme de Reus.
El plànol, però, demostra que les actuacions incloses a la cam-panya es reparteixen per tota la ciutat.
Més subvencions per als edificis modernistesEnguany, l'Ajuntament de Reus ha introduït diverses novetats en les bases que regulen la conces-sió de subvencions per fomentar la rehabilitació del patrimoni i la millora del paisatge urbà de Reus, en el marc de la campa-nya «Reus, fes goig». Fins ara, l'Ajuntament subvencionava fins al 25% del cost de les obres de la rehabilitació de façanes. Com a novetat, s'incorpora una sub-venció de fins al 50% del cost de l'obra de les façanes d'edi-ficis modernistes que formen part de la Ruta del Modernisme –en total, 26 immobles– i que estan inclosos al Pla especial de protecció del patrimoni arquitec-tònic, històric i artístic de la ciutat de Reus. Si l'edifici modernista està protegit però no forma part de la Ruta del Modernisme, la subvenció pot arribar fins a un 35% del cost total de l'obra.
D'altra banda, les bases incorpo-ren incentius per a les actuacions destinades a la millora, substitució o eliminació del cablejat a façana, de forma que reben menys sub-venció les actuacions que no fan res en aquest sentit. ◆
L'Ajuntament de Reus va crear l'any 2000 l'Agència del Paisatge Urbà amb l'objectiu de coordinar els esforços de les àrees municipals que tenen una influència directa en la configuració del paisatge urbà. L'eina per fer-ho ha estat la campanya «Reus, fes goig», que any rere any registra un balanç positiu.
En el marc de la campanya «Reus, fes goig» l'any �005 es van invertir més d'1,� milions d'euros
ctuacions de millora que es reparteixen per
tota la ciutat
a ls empresaris interessats en els terrenys
són del sector serveis i de
Reus
e
EL MERCADAL1110
EL MERCADAL
GUàRDiA URbAnA / ViA PúbLiCA
La Guàrdia Urbana ha incremen-tat la flota de vehicles amb l'es-trena de quatre cotxes patrulla nous. Les noves incorporacions són quatre turismes, de la marca Volkswagen, model Golf Plus. Aquests vehicles estan retolats amb la imatge corporativa de la Guàrdia Urbana de Reus, de manera que es poden identificar
de forma clara per tota la ciuta-dania. Els vehicles estan prepa-rats per funcionar com a cotxe patrulla, equipats amb connexió de ràdio, amb preinstal·lació per connectar-se a la base de dades del Cos de Mossos d'Esquadra i també del sistema de localització GPS, per si en un futur cal incor-porar aquesta tecnologia. Els
seients posteriors estan separats amb dues mampares de protec-ció per permetre el trasllat de detinguts. A més, els cotxes van equipats amb la senyalització mòbil i l'equipament necessari per fer controls.
El passat mes de març, la Guàrdia Urbana de Reus va incorporar
una nova furgoneta d'atestats, amb la tecnologia necessària que permet que el nou vehicle operi com una oficina mòbil del cos de policia municipal. D'aquesta manera, la Guàrdia Urbana inicia la renovació de tota la flota amb l'objectiu d'arri-bar als 17 vehicles, un dels quals serà de camuflatge. ◆
La Guàrdia Urbana inicia la renovació de la flota de vehicles amb quatre cotxes patrulla nous
EDUCACió i FAMíLiA / SOLiDARitAt
Aquest mes de maig s'ha obert el període de preinscripció per a les activitats d’estiu que impulsa l’Àrea d’Educació i Família de l’Ajuntament de Reus i coordina la societat municipal Reus Esport i Lleure (RELLSA). Aquest estiu 2006 s’ofereixen més de setan-ta-cinc opcions diferents: quinze de les quals corresponen als Casals d’Estiu, trenta-tres a activi-tats per a infants i joves d'entre 3 i 16 anys, i més de trenta acti-vitats per a joves i adults.
Una oferta per a tota la famíliaEnguany, les activitats d’estiu agrupen l’oferta per a tota la família: infants, adolescents, joves i adults. Les activitats comencen el 5 de juny i es tanquen el 8 de setembre. D'aquesta manera, es cobreix tot el període de vacan-ces escolars i es posa a l'abast de les famílies una oferta perquè puguin organitzar millor l'estiu de la canalla.
La guia editada agrupa tota l'oferta, tant municipal com de les entitats, amb l’objectiu d’as-segurar i facilitar a la ciutadania l’accés a la informació sobre
totes les opcions que la ciu-tat posa al seu abast. Aquesta guia es pot trobar a les escoles, a l’Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC), als centres cívics i al web municipal:www.reus.net/educacio
Les novetats d'aquest estiuA banda de l'àmplia oferta de casals d’estiu, colònies i cam-paments, activitats esportives i cursos i tallers, el programa d'enguany és el primer amb una oferta integral: agrupa totes les activitats d’estiu en una sola guia, que inclou les activitats per a infants i joves i el progra-ma d’Activitats esportives per a tothom, l’oferta de les piscines municipals, etc. pensades per a un públic familiar. Més activitats, més diverses i per a tots els públics.
Entre els nous programes desta-ca «L’aventura de l’esport», basada en la possibilitat que els alumnes de primària dels diferents centres de la ciutat, durant les tardes no lectives del mes de juny, puguin gaudir d’un tast de diferents acti-vitats poliesportives. ◆
La guia d'estiu oferta més de 75 activitats de lleure per a tota la família
Un any més, amb el mes de maig, arriba el catàleg de les activitats d'estiu, amb un ampli programa coordinat des de l'Ajuntament de Reus però que no seria possible sense la implicació de les entitats de lleure i les associacions de pares i mares. Una oferta perquè les famílies s'organitzin.
Enguany, la Regidoria de Soli-daritat i Cooperació i el Consell Municipal de Solidaritat i Coo-peració Internacional de l'Ajunta-ment de Reus organitzen direc-tament les colònies per a nens i nenes sahrauís als mesos de juli-ol i agost. Totes les persones que vulguin compartir l'estiu amb un nen o una nena sahrauí i conver-tir-se en família acollidora, poden informar-se al telèfon 977 759 675 (de 8:00h a 15:00h).
Un estiu fora del desertLes colònies d'estiu per a infants sahrauís consisteixen en l'acolli-ment de nens i nenes per part de famílies catalanes durant els mesos de juliol i agost. Aquestes estades permeten que els infants sahrauís abandonin, per unes
setmanes, la crua realitat dels campaments de refugiats al mig del desert algerià (Tindouf), on aquest poble viu exiliat des de 1975, en tendes de campanya, sense aigua corrent ni electricitat.
Amb l'acolliment, les famílies es comprometen a tenir un infant a casa durant l'estiu, portar-los a les revisions mèdiques i que els infants participin a les activi-tats conjuntes programades, tant des de l'Ajuntament com l'acte central de les colònies a nivell de Catalunya. Per la seva banda, l'Ajuntament s'encarrega dels trasllats a l'aeroport, dels actes de benvinguda i comiat, de subven-cionar les activitats d'estiu per als infants i l'entrada a les piscines i, sobretot, de donar suport a les famílies acollidores. ◆
La Regidoria de Solidaritat gestiona l'acolliment d'infants sahrauís a les vacances d'estiu
Els nous vehicles davant de la Comissaria Central de la Guàrdia Urbana, a l'avinguda de Marià Fortuny.
L'Àrea de Via Pública continua el pla de desplegament dels semàfors de LED, una tec-nologia de gran eficiència energètica a les cruïlles de les rondes. Concretament, aquests nous semàfors s'han instal·lat a l'avinguda de l'Onze de Setembre, a l'alçada de l'escola Joan Rebull, i a l'avinguda de Marià Fortuny, a les cruïlles amb els carrers de l'Alcal-de Segimon i de Ventura Gassol. Els primers semà-fors de leds es van instal-lar fa uns mesos a la cru-ïlla de l'avinguda de Marià Fortuny amb la carretera de Montblanc dins del pro-grama de millores de la xarxa semafòrica de Reus i la previsió és instal·lar-ne a totes les rondes.
Els nous semàfors tenen un consum energètic menor i redueixen les despeses de manteniment, amb l'estal-vi ambiental i econòmic que això comporta. A més,
aquests semàfors incor-poren els comptadors de temps per a vianants i els senyals acústics per a invi-dents.
Més seguretat viària i estalvi energèticEls sistemes semàforics de
LED milloren la seguretat viària, ja que són molt més
visibles per a conductors i vianants. A distància, els nous semàfors es veuen més per l'alt constrat i la distribució homogènia de la llum, evitant l'efecte fan-tasma provocat per la llum solar.
Els aparells amb aquest tipus de tecnologia (LED, light
emitting diode) tenen un consum molt baix, d'en-tre 10 i 15 w per uni-tat. L'estalvi és d'un 90% respecte a les làmpades incandescents i els LED poden funcionar fins a 100.000 hores, mentre que les convencionals només ho fan durant 8.000.
La instal·lació de semàfors de LED per a una circulació més segura
Foto
: Àlv
ar F
ortu
ny
reusguàrdia urbana
nclou el programa d'Activitats
esportives per a tothom
i
1�
EL MERCADAL
PER A LA HiStòRiA
EL MERCADAL1�
PER A LA HiStòRiA
La carpa del festival de circ trapezi omple la ciutat amb 100.000 espectadors
Prop de 100.000 persones han vist alguna de les propostes de les 60 companyies d'arreu del món que han participat en el Trapezi d'enguany. La fira del circ ha arribat als deu anys i ha trobat la mida justa: l'objectiu no és créixer en número d'espectadors, sinó repetir un cartell de qualitat i per a totes les edats.
La tercera edició de la Festa de la Gent Gran que organitza la Regidoria de Serveis Socials, amb la col·laboració del Consell Municipal de la Gent Gran, va aplegar més de 1.300 persones al Pavelló Olímpic de Reus el 10 de maig. La festa va començar a les nou del matí i es va allargar fins al vespre. A primera hora es
van fer els jocs de petanca i de bitlles i, durant l'esmorzar, es va homenatjar l'home i la dona més grans de Reus, de 100 anys o a punt de fer-los: Domènech Butillé i Glòria Muñoz. El reconeixement es va fer extensiu a Manuela Aguirre, que no va assistir a la festa però que va rebre l'home-natge a domicili. Però la festa
també va servir per presentar la campanya «Posa't en marxa», que posa èmfasi en la necessitat de practicar algun tipus d'activitat físi-ca a qualsevol edat. També hi va haver temps per a jocs a l'aire lliu-re i jocs de taula, i diverses actu-acions artístiques: exhibició de gimnàstica, recitals de cançons, de poesia, karaoke, sevillanes,
teatre, etc., en tots els casos amb la intervenció dels protagonistes de la festa. Després de dinar, el protagonisme se'l va emportar el ball, amb una exhibició de ball de parelles. La jornada va comptar amb la presència de l'alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, la regidora de Serveis Socials, Rosa Garrido, i altres regidors i regidores. ◆
Amb motiu de la diada de Sant Jordi es va presentar el segon volum de l'Obra Completa de Xavier Amorós Tal dia farà un any, una selecció de prop de 300 articles i textos periodístics de l'escriptor reusenc. Aquest segon volum –que ha anat a cura de Rosa Cabré i compta amb una introducció de Josep Murgades– l'integren els llibres Cafè París (1989), Botigues de mar (1993), De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998).
En paraules de Murgades: «Amb els textos aquí aplegats d'Amo-rós, tipificables perfectament d'acord amb els trets caracterit-zadors de l'anomenada –o ano-menable– prosa bonhomiosa, n'hi hauria prou, amb indepen-dència de la resta de producció literària del nostre autor, perquè
li fos assegurada la condició de clàssic menor».
El segon de cinc volumsL'Obra Completa de Xavier Amorós, editada per l'Ajuntament de Reus, compta ja amb dos volums a les llibreries de la ciutat i la previsió és que estigui forma-da per un total de cinc volums. La direcció editorial depèn de la Direcció de Comunicació Corporativa de l'Ajuntament de Reus i, en aquest cas, l'edició de textos ha anat a càrrec d'Ester Alberich. D'aquest segon volum se n'han editat 500 exemplars.
Una sala d'actes del Centre de Lectura plena de gom a gom va acompanyar Xavier Amorós el vespre del 21 d'abril, quan es va fer l'acte de la presentació del volum Tal dia farà un any. ◆
Més de 1.�00 persones es reuneixen a la �a Festa de la Gent Gran de Serveis Socials
El segon volum de l'obra completa de Xavier Amorós es presenta per Sant Jordi
Foto
s: S
ònia
Rim
bau
L'equip organitzador del trapezi va prometre per a aquesta edició una bona combinació d'espectacles de gran i mitjà format, gairebé tots estrenes estatals
Des del primer any trapezi s'ha acostat als xiquets i xiquetes amb una oferta per a totes les edats i sessions especials adreçades a la població escolar
El conseller de Cultura Ferran Mascarell va donarsuport al trapezi �006 i va inaugurar el festival
La trobada a Reus de la Xarxa Europea de Circ demostra que la fira és un referent internacional
Acròbates, malabaristes, funàmbuls...
Tot penja d'un fil, un espectacle d'alçada i de creació pròpia per inaugurar una edició d'aniversari
Foto
s: T
jerk
van
der
Meu
len
Daniel PiPortaveu del GM d’ICV-EA
OPinió
EL MERCADAL14
PSC
Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC
CiU
Carles PellicerPortaveu del GM de CiU
Un bon Estatut per a Catalunya i per a ReusNingú pot negar que la proposta d’Estatut que hem de votar en referèndum és millor que el vigent; l’Estatut de 1979 se’ns ha quedat petit i la nova proposta d’Estatut suposarà –quan s’aprovi– un pas endavant.
Ens donarà més recursos: obtindrem inversions de l’Estat en funció del nostre PIB i hi haurà límits a la nostra aportació. També ampliarem la cistella d’impostos que ens quedem. Ens facilitarà igualment més poder: duplicarem el nombre de competències i blindarem les que ja tenim. Alhora, la Generalitat designarà membres en diferents òrgans de l’Estat.
El reconeixement com a nacióA més, significarà un major reconeixement de Catalunya com a país. Es reconeix que som una nació i els nostres símbols i drets històrics, i el català i el castellà queden equiparats en drets i deures. Catalunya podrà incorporar-se com a membre de la UNESCO i participar en les delegacions davant la Unió Europea.
El cas és que l’Estatut serà
positiu per a Reus i per al Baix Camp. És clar que si disposem de més recursos per a polítiques socials, culturals i de promoció econòmica, els reusencs també ens en beneficiarem. Però, que la Generalitat pugui acabar gestionant infraestructures com l’aeroport o la xarxa ferroviària s’ha de traduir en millores concretes per als habitants de la comarca.
Quan la Generalitat gestioni el permís de treball per als immigrants, tindrem més possibilitats d’incidir sobre els fluxes d’immigració i d’integrar la gent que ha vingut de fora. Finalment, és positiu que s’hi recullin les competències dels municipis.
Per tot, cal que sigui aprovat amb un recolzament important. L’alternativa és quedar-nos on estem i haver d’esperar anys abans de tornar a plantejar canvis estatutaris, quelcom que no ens podem permetre.
El nou Estatut és un pas més en un camí que no s’acaba aquí i que caldrà seguir recorrent, però un pas important i en la bona direcció. Catalunya i Reus hi sortiran guanyant. ◆
PPC
h
a de ser una prioritat satisfer les necessitats de les famílies
Eduard Ortiz
OPinió
Polítiquesper a totes les famíliesEl 15 de maig de 2006 es celebrà el Dia Internacional de la Família, com a reconeixement a la institució més fonamental de la societat, i quan diem societat hem d’entendre tot tipus de concepte antropològic que a les diverses cultures del món entenem per família. Jo diria que més que Dia de la Família hauria de ser Dia de les Famílies, atès que actualment l’anàlisi de la cultura occidental ens fa veure, amb molta varietat d’exemples, la diversitat de formes d’aquesta cèl·lula social bàsica.
Per tant, si des de les administracions públiques entenem i compartim aquest concepte, és lògic pensar que ha de ser una prioritat donar satisfacció a les necessitats de les famílies, i de cadascun dels seus membres. El grup municipal del PSC –i en suma, el nostre partit– ha apostat des de sempre per tot un seguit de polítiques de benestar que tenen com a objectiu cobrir satisfactòriament el sistema social creat a l’entorn de la família. Des de l’educació i la formació dirigida al mercat laboral fins al fet de possibilitar
autoocupació i facilitar la creació de llocs de treball. Del lleure per a infants fins als serveis d’atenció a la gent gran sense oblidar-nos dels deures que ens uneixen amb les persones amb discapacitat o dels serveis d’atenció domiciliària a la gent gran.
Una tasca transversalEn aquests moments, les polítiques socials que hem estat implantant al llarg dels anys de govern municipal no només mantenen aquesta línia, sinó que s’amplien cap a accions des d'àmbits no tan propis de les àrees que propicien el benestar comunitari, però que participen molt activament en les tasques de suport a les famílies: l’obligació per als promotors de construir importants percentatges d’habitatge protegit, la inversió en naus industrials, la supressió de barreres arquitectòniques i la implantació d'espais verds i de lleure per gaudir-ne en família. Poc a poc, un pas rere l’altre, volem aconseguir una ciutat més amable i destinada a la satisfacció dels membres de les famílies, indistintament del tipus de família que correspongui. ◆
cque sigui aprovat amb un
recolzament important Carles Pellicer
OPinió
EL MERCADAL15
Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC
ERC
Dels nostres camins, del nostre entornPassejar per un camí fondo just quan cau la tarda d’un dia d’estiu qualsevol és un dels plaers que ens ofereix el nostre paisatge i el nostre clima mediterranis. Ja fa anys que Esquerra va liderar, a l’Ajuntament de Reus, la recuperació, dignificació i difusió de la xarxa de camins rurals de la ciutat; després d’uns anys d’oblit, a Esquerra celebrem sincerament que la idea inicial tingui continuïtat i s’ampliï l’actuació en relació amb els nostres camins.
La identitat de l'entornLa identitat d’un país, d’un poble, se sosté, en bona part, en el seu entorn, i aquí, el nostre entorn es dibuixa amb l’olor de la farigola, els trossos d’avellaners, els gossos que borden, i amb els camins rurals, especialment amb els camins fondos. Es converteixen, per tant, en un element imprescindible de la nostra identitat, de la nostra construcció cultural com a membres d’un territori, del Camp. Per ells sols, perquè els camins formen part de la xarxa viària de la ciutat,
perquè hi transiten ciutadans i ciutadanes, no els podem oblidar de la nostra activitat i de la nostra gestió municipal. Però a més tenen el valor afegit de ser elements destacats de la nostra identitat i, també, de la nostra sostenibilitat.
El camí dels Morts, el camí dels Cinc Camins, el camí de la Pedra Estela, el barranc del Picarany, són topònims que formen part del nostre imaginari col·lectiu que es refereixen a realitats geogràfiques pròpies, amb segles d’història i amb un alt valor natural.
Per a Esquerra el sentiment de pertinença és un valor al qual no renunciem de cap de les maneres, perquè és una eina important per garantir la cohesió social. Sentir-se d’un lloc vol dir estimar-lo i, conseqüentment, tenir-ne cura; els camins rurals, com a elements del paisatge, contribueixen una mica més a fer que pertànyer a Reus, pertànyer al Camp, signifiqui pertànyer plenament al país. ◆
iCV-EA
Empar PontPortaveu del GM d’ERC
Camins,del passatal futurSabia que al Mas de Valls es creu que hi havia una antiga vil·la romana? Coneix que un dels lledoners més grans de Catalunya es troba al Mas Carreres? Té coneixement que en el Puig de Monterols, entre el camí de la Pedrera del Còbic i el del Mig, s’hi van trobar restes d’un poblat neolític? Si sap respondre a aquestes preguntes és que segurament ha tingut a les mans la Guia Itineraris rurals de Reus, editada per l'Àrea de Medi Ambient per donar a conèixer aquest patrimoni. Diu Miquel Martí i Pol: «les pedres i el camí seran el pa i la mar.» En un temps passat, els camins van ser les vies a través de les quals viatjaven les persones, les idees i el comerç entre diferents pobles. Avui, aquests camins rurals –apartats del batibull de les modernes vies de comunicació– ens mostren que la història local està escrita tant pels personatges històrics, els edificis modernistes i els monuments de jardins i places com pels arbres singulars, els conreus, les rieres i els barrancs del nostre paisatge proper. És temps, doncs, de reivindicar aquests espais pel gaudi de la ciutadania. L’espai agrari no és una reserva per al creixement de la ciutat, sinó una part del terme amb característiques pròpies i amb una funció social, productiva,
paisatgística i ambiental que cal preservar curosament. El Congrés del Món Rural advertia de la necessitat de mantenir el continu agrari com a element estratègic de país: reflexió també vàlida en clau municipal.
El tramcampDels antics als nous camins. El fort creixement del Camp ens obliga a plantejar-nos com ens movem quotidianament. Perquè és evident que una mobilitat basada exclusivament en el cotxe privat ni és viable funcionalment ni és sostenible ecològicament. Cal que l’Ajuntament de Reus lideri la reivindicació d’un transport públic realista, sostenible i útil. I avui per avui, aquest transport ha de configurar-se com un sistema de metro regional: el Tramcamp. Un sistema de transport amb terminis concrets i amb inversions per habitant similars a les que reben altres zones del territori. Amb una penetració satisfactòria al teixit urbà i permetent l’accés als punts de mobilitat obligada: futura estació central, centres d’estudi i de treball... Només des de la miopia o l’apriorisme es pot negar la necessitat ineludible, a curt termini, d’una infrastructura de transport públic de gran capacitat al Camp de Tarragona. ◆
el sentiment de pertinença és un
valor al qual no renunciem Empar Pont
el creixement del Camp ens obliga a plantejar-nos com ens movem
Daniel Pi
Quina és l'aposta comercial de l'equip de govern?Ens esforcem, i molt, a entendre l’aposta de model comercial que impulsa l’equip de govern municipal, però, sincerament, encara no l’entenem. Reus s’ha caracteritzat per ser un referent de centre comercial obert, del comprar passejant, de tenir uns carrers comercials còmodes i atractius que van fer que la ciutat fos un pol d’atracció. Quanta gent es desplaçava a Reus a comprar? I quanta d’aquesta gent ara passa de llarg? Els nostres comerciants i botiguers fan importants esforços per no perdre clients i per atraure nous visitants, però necessiten indubtablement un major suport i un clar recolzament de l’administració municipal. Tenim l'àrea del Pallol amb molts anys de retard, encara sense acabar de definir i que ens genera dubtes molt raonables de la seva viabilitat., on sembla que només a 4 comerços de la ciutat els deixen implantar-s’hi, cosa que el govern hauria d’haver negociat prèviament. Hem sigut prudents durant dos anys en què se’ns ha estat anunciant de totes les maneres possibles la negociació mantinguda amb El Corte Inglés que, suposadament, havia d’anar a l'actual Fira de Reus. Si hagués
estat així i, com sempre hem manifestat, únicament en aquest supòsit, haguéssim donat el nostre suport ja que és l’únic comerç que realment amplia el mercat. Però en confirmar que El Corte Inglés va a Tarragona, com ja ens temíem, no podem estar d’acord en que se’ns imposi un centre comercial i lúdic a l’edifici de la fira sense haver obert un debat seriós i rigorós, no només entre tots els partits polítics sinó també entre els principals agents implicats que, de ben segur, tenen molt a dir: Unió de Botiguers, Cambra de Comerç, associacions de comerciants, etc. I a sobre, que el plec de clàusules permeti enderrocar un edifici que fa pocs anys va ser remodelat amb un cost de mil milions de pessetes, un edifici emblemàtic i que ha format part de la història recent de la ciutat… Un edifici que confiem continuï d’empeus i pugui albergar totes les dependències municipals donant així solució a la dispersió actual. Com pot ser que el govern tripartit municipal, el de la participació i dels processos estratègics, el de la democràcia participativa i el que vol situar les persones en primer lloc, imposi decisions sense escoltar i sense obrir cap debat amb els principals agents implicats? ◆
els nostres comerciants fan importants
esforços per atraure nous clients Miquel Àngel López Mallol
OPinió