GASETA DE LES ARTSABRIL 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Ans- IT.—Ni. 22

podria ésser un puntd'afiançament la datai fet de la seva estadaa Itàlia. Pel primer,viatge, el 1629, en qual'agost sortí als trentaanys d'edat, i després,pel segon viatge, el1649; en ambdues oca-sions, la visió de lesmés eminents obres dela pintura italiana (enRoma, Venècia, Ferra-ra, Bolònia, Nàpols) iles còpies de Tintore-to, Rafael, 1\Iiquel An-gel, les espirituals de-licadeses, tan típiques,de les escoles italianes,pogueren influir, pri-mer, en l'ànima jovení-vola, i, després, servira la fonda observacióde] mestre.

Però, abans de laprimera data, ja exis-'teix, clarlssima, tinamostra d'aqueixa ten-dresa compassiva i res-pec tuosa: en el famósretrat del Alcalde Ron-quillo (al voltant de1623-1625), manifesta-da en l'actitud generaldel retrat i en el dolçgest de la cara. A Inés,i proper a la data es-mentada, pintà el pri-mer retrat de bufó: elrebregat Calabazas (el«chico de la Z»), en _gra

-ciosa actitud, sense capburla ni menyspreu,conseguint fer-lo simpà-tic, i amb tendènciaigual a la del retrat de«el Geógrafo», altre bu-fó, pintat al voltant de1628, un any abans delseu primer viatge a Ità-lia. Més encara: els ma-gistral; retrats de Pa-blillos de Valladolid,«Esopo» i «Menipo», dedata propera, assenya-len ja, sense cap dubte;aqueixa. compassivatendresa, aqueix res-pecte a la desgràcia ia la misèria humanes.que l'ànima de Veláz-quez. posseeix, malgratel seu realisme pictòrictan indiscutible i con-siderat com sol caràcterde la seva obra.

Retrat d'una dama catalana. — Principis del segle xix. — Col •lecció dels Srs. Comtes de Güell. Això constatat, ¿llom(Autor català desconegut.) (Cl. Mas.) creu ue la disti ció

E1 secret deVehmzquez

Es opinió universal-ment admesa con-

siderar la pintura deVelázquez com la mésobjectiva i, en conse-qüència, parella a Ve-lázquez com a pintor elmés naturalista. Finss'ha arribat a l'extrem,per un fi elogiós, dedir que la Naturalesas'aturà al davant del'artista per a mostrar-se com era, perquè lafixés i la fes eterna.

Conseqüentment, peraquesta opinió, ja nohi cap més que veureen l'obra de Velázquezuna còpia del natural,quant més una creacióen lo material; puixque el seu esperit ésconsiderat com absent,i més la part més de-licada de l'ànima: latendresa.

Així; dones, segonscreència i admissió detants, Velázquez és uncreador incommovible.

*

Malgrat aquestes opi-nions, la crítica es va

adonant, de mica en mi-ca, de què la major. partde l'obra velazquenya,principalment la pro-duïda en la plenituddel seu talent, és obrade comanda, obligada,concretada, per . qualmotiu difícilment podiaposar-hi les seves prò-pies emocions; i tanpalesa sembla aquestasuposició, que algunsconsideren a Velázquez,en aquesta situació,com a un gentilhomede refinadíssima educa-ció que, per ésser-ho,s'obligava a cloure lesseves pròpies opinions,per a donar aquell ho-menatge ple de corte-san a als seus perso-natges palacians. Enaquestes circumstàn-cies, doncs, Velázquez,precisant-li l'absènciadel seu esperit, sola-ment s'atrevia a donar als seus mo-dels aquella elegància sobirana quedistingeix als seus magistrals re-trats; la qual cosa és, en definitiva,ço que és considerat com única apor-tació del mestre. Qui coneix la vidai el caràcter del Comte-Duc d'Oli-vares, de Felip IV, de D.a Marianade Austria i de Pamfili Dòria (In-nceent X), podrà veure constatantaquella cpinió quant exterior a ellses aqueixa majestuositat i serenabeutat amb la què els presenta Ve-lázquez.

Malgrat això, fet pel mestre, sem-bla que no és lo suficient per açonsiderar-lo d'altra mena que coma naturalista, puix cluc no ens diulo suficient d'ell per a conèixer les

profunditats del seu esperit i podersuposar-li qualitats diferenciadoresde l'actual i universal concepte enqué es té a la seva obra.

Però, poe a poc, per certs aguaitsen els seus quadres, per atentíssimesi sostingudes observacions, qualquesanalitzadors minuciosos i avisats handescobert espurnes de certa inquie-tud espiritual en alguns dels seusmés famosos quadres. I aquest ésel seu secret, l'espiritual secret deVelázquez, menys secret a midaque s'enfonsa l'anàlisis en la sevagenial obra. Cem que és suficientcompulsar lo poe estudiat a tal

q Ili respectuosa manera

respecte i intensificar i estendre amb la qual. pinta després als nansl'anàlisi en tota la seva obra, per Sebastián de 'Morra, «el Primo»,a concloure afirmant — sorpresa Maria Bárbola (en «las Meninas»),gran! — que Velázquez ha estat un D. Antonio el Inglés, com també alsintens sentimental, un emotiu del¡- bufons «Bobo de Coria», «Niño (lecadament vibrador, ple de tendresa Vallecas» i «D. Juan de Austria», ésper a ço caigut, ço menyspreat i conseqüència d'un . contacte ambescarnit de la vida; i perquè fou un delicadeses exteriors al seu tempera-enorme realista, arriba al fons de la ment? Tal no pot ésser, sinó conse-Vida i la conegué tant que li fou qüent manifestació del tresor emo-possible.tenir aquella indulgència per cional del mestre en tots els casosals superbs i poderosos i aquesta con- parélls, després dels seus viatges amiseració i respecte per als humils Itàlia com abans d'ells-.i miserables. Podem afirmar-ho? Aquest preciat do de la compassió

i la tendresa, aquest tresor de l'es-perit, ocult, millor dit, dominat tan-tes vegades per Velázquez, per aque-

Per als contradictors de la perso- lles causes abans esmentades, aixònal dolçor espiritual de Velázquez, ` s..e secret meravellós del mestre;

]dms ^^^^fi

7r;• pn f

y I J

7^:JU4^

Col • lecció AÑÉs. — d-1 Calvari», per Marten de Vos, mestre flamenc deixeble deTintoreto, segle xvi. (CI. Serra.)

Col•leceió Añ Ls. — Natura morta. (Escola Set illana, segle xvii.) (CI. Serra).

2 GASETA DE LES ARTS No 29

secret al qual no va poder encloure-hicompletament, al qui va traicionar,puix que la seva ànima, per estarplena de la Vida, no podia estar persempre encadenada per la seva vo-luntat, malgrat la seva cortesaníade gentilhome refinadíssim.

Per fi. Amb la seva sabiduriatècnica, col •locat en ocasió 1 possi-bilitat de manifestar palesament elseu delicat esperit, aquest »fixadorde la Vida», qué sublims obres,plenes d'emoció intensa, ens tindriaregalades per als nostres enlluernatsulls i a les nostres ànimes encisades?Perquè Velázquez —sense cap neces-sitat dels horrors d'un Ribera, niles folles exaltacions d'un Greco,ni les ingenues maneres d'un Zur-barGn, ni les dolçors un tant artifi-

En G. Aliés exposa a la Sala d'«ElCamarín» la seva col • lecció de pin-

tura antiga. Iniciada pel senyor parede l'actual col • leccionista, la col-lecció Añés és feta per un homeintel •ligent i de bon tast que uneixa aquestes dots una bona culturaartística i un bon coneixement de lapintura clàssica.

Exposa setze obres interessantstotes elles, i algunes força meritòries,amb la discreta indicació dels «atri

-buïts».Es notable una obra de Paret i

cioses d'un Murillo —ja hi tenia fetala via per arribar al fons de lesànimes, amb aquella la seva pecu-liar simplicitat, més penetrant quetot, per ésser síntesis de fácil com-prensió universal, com obres deveritable i potent creador. Recor-dem, si no, per un instant: el seuCristo a la columna, sense cap tea-tralitat ni beateria, plens de sofri-ment els seus principals personatges,amb tan claríssima expressió d'lnl-militat, abandó i tendresa, tan im-pressi enant per la seva sobrietateloqüentíssima; i el seu meravellós«Cristo de San Plácido», en qualquadre, per a representar emocio-nantment la tragèdia de l'acaba

-mcnt material del Fill de Déu, nova menester més que crear un har-moniosíssim cos i pujar-lo dessagnaten la creu.

J. AMORÓS.

Alcázar, pintor espanyol del se-gle XVIII, que ara és posat en mèritpels intel •ligents. Un bust femeníatribuït a Courbet és de tot interès,així com un retrat de Madrazo (F.)i una tela d'en Nonell consideradacom a obra pòstuma.

Les quatre reproduccions d'obresde la Col • lecció Añés ajudaran, a mésdels noms del catàleg que aquí re-produïm, a fer veure l'interès d'a-questa exposició.

Heu's aquí els noms d'autors id'escoles: Taula catalana del se-

gle xv (la judiquem aragonesa),«Testa d'home d'escola holandesa»,Careño de Miranda, Marten de Vos.Escola de Madrid: Clara Peeters,Lucas. Escola de Sevilla: Paret iAlcázar, Sánchez Coello, Joan Gon-cert, Tiziano (atribuït), Courbet,Madrazo i Nonell.

Agraïm al col • leccionista l'exhibi-ció d'aquestes obres a Barcelona, onla visió de la pintura d'aquestaèpoca és raríssima. F.

Les escultures d'EnricCasanovas

ACan Dalmau hi ha oberta actual-ment una exposició d'obres de

l'escultor Enric Casanovas. En Casa-novas era, fins ara, un deis escultorsmillor orientats i un deis tempera-ments més forts de la nostra plás-tica. Avui és, demés d'això, un ar-tista que, sobrepassant tota l'obrafeta, arriba a estats perfectes.

L'evolució darrera d'en Casanovasha anat de l'estil a la vida; de laforma a la calitat. Les seves està-tues i les seves testes, que forentothora una bella harmonia, sónara una latència vital harmoniosa.Tot el que aquest bell carácter pro-metia ho ha donat; Catalunya comp-ta des d'ara amb un altre granescultor.

No esmentarem una o altra de lesseves obres. Els ulls del visitantse'n aniran de dret allí on aquestaharmonia de lo vital i lo formals'ha realitzat. El camí que ha seguitper arribar-hi ha sigut dur per al'artista, i cal dir que la seva forçai la seva voluntat han sigut posadesa prova, perquè en Casanovas hasigut un artista elogiat sempre, rrial-grat i defectes que ell ha sapigutveure millor que la crítica, i dominar,malgrat els elogis d'ella.

La GASETA DE LES ARTS celebraaquest triomf del nostre escultor,l'obra del qual será estudiada enun deis articles monogràfics queanirem dedicant als artistes contem-poranis.

LES EXPOSICIONSSaló Parés. — S'ha celebrat en el

Saló Parés una exposició d'obres delnotable pintor Joan Cardona. EnCardona, com sempre, cerca elstemes pictòrics en les belles robesfemenines de 1'Espanya antiga opopular, on les coloracions ofereixentemes d'harmonia inagotables. Car-dona estima el color pel color ifigures i fons no són més que elmotiu de pintar robes formoses. Allíaboca l'artista tota la seva sensibi-litat, i la matèria hi pren calitatsd'esmalt i gammes insospitades quees fan atractives als ulls ccm unaveritable festa.

Clausurada l'Exposició Cardona,se n'han obertes al Saló Parés altresde pintures del notable pintor se-nyor Gili Roig i del pintor JosepGuardiola. D'ambdues parlarem enel número vinent.

Galeries Dalmau. — A més de l'Ex-posició d'escultures d'en Casanovas,de la qual parlem en altre lloc, ex-posen en aquestes Galeries en RafelLlimona i N'Enric C. Cenac.

En Rafel Llimona es revela untemperament a posta per al conreude la pintura. Dotat d'una gransensibilitat, copsa el color i afinales coses cap a un estil de pinturaen el qual, bé que hi hagi més decoses vistes que de pròpia visió, hitrobarà l'artista temes d'estudi i dedisciplina on les seves facultatsindubtables es nodriran i s'enfor-tiran.

Algunes notes de les que exhibeixindiquen, a l'ésser comparades ambles altres, com l'artista es va for-mant a través de l'estudi i l'atencióenvers el natural.

El pintor Enric C. Cenac exhibeixen aquestes mateixes Galeries unasèrie de pintures, notables algunesd'elles per la seva finíssima i senyo-

Exposició de la Col•lecció de Pintura Antigade G. Añés a la Sala d' «El Camarín»

Col • lecció AÑÉs. — Retrat de Dauia, atribuït a Alonso Sánchez Cocllo. (Epoca deFelip III.) (Cl. Serra).

Co11ecció ANÉS. — «Gosa. (Escola madrilenya, segle xvii.) (Cl. S.,rra).

N.° 2`?GASETA DE LES AIITS 3

rívola visió. D'harmonies suaus iagradoses, les teles d'en Cenac atra-uen per la seva elegància, alhora querevelen l'esforçada labor del pintorper a expressar el que constitueix elseu ideal pictòric.

Galeries Laielanes. — Dues expo-sicions de vidres esmaltats (la d'enGol i la d'en Lligé) i tres de pinturas'han celebrat en aquestes Galeries,i entre elles la del mestre JoanLlimona.

*

De l'obra d'en Llimona, abasta-ment coneguda, no cal fer-ne comen-taris. Les seves notes de paisatgei els seus paisatges amb figures te-nen l'encís de sempre, i revelen elmestratge de l'autor, mateix queels seus dibuixos.

En J. Mombrú exposa una inte-ressantíssima serie de paisatges. Hemseguit tothora amb un gran interésel camí assenyat i esforçat d'aquestartista, observador intel • ligent, ob-jectivista precís, escudrinyador agu-díssim dels espectacles naturals. Resde fugues en els seus paisatges, i elniot que distingeix la direcció delseu art sa i robustíssim, és el de«penetració».

Mombrú continua la bona fornadadels nostres paisatgistes i algunesteles reclamen un lloc per a l'artistaen els rengles primers de les darrerespromocions.

Pere Segimon ens mostra unapintura amb estranys esclats de genipictòric i amb caigudes que aquellsprimers compensen sobradament.S'entrelluca, en mig d'una confusióevident en la seva obra, una verita-ble fibra pictòrica i un tempera-ment clotat, del qual creiem quepoden esperar-se bones coses.

T

Els Vidres esmaltats d'en Gol mos-tren les noves conquestes de l'artista

en el seu art difícil. Els seus esmaltsarriben a esclats fris ara inaconse-guits, i la fogosa manera decorativade l'artista s'ha enriquit amb un

naturalisme exquisit que fa dels seusgrans plats veritables meravellesd'art.

L'exposició d'en Gol és un noutriomf de l'artista.

En J. Lligé exposa una col•leccióde vidres esmaltats decorats amb te-mes del repertori antic i amb al-tres de pròpia invenció. La sevaobra té la correcció de l'homed'ofici, que coneix bé les tècniquesi que no s'aventura pels camins del'incert ni abandona l'obra pelstiranys fonedissos de la inspiració.

Sala de La Pinacoteca. — El pin-tor valencià .J. Navarro exposa unasèrie de pintures a l'oli i aquarel-les interessants. Porta tots els de-fectes del valencianisme pictòric fu-ga ç i barbotejant, però amb esclatspreciosos i moments intensos de visiópictòrica.

Hi ha un pintor evident en aque-lles agitades pintures, que una for-ta disciplina i una rectificació deconcepte potser faran prevaldre. Elsseus mèrits són bàsics, però els de-fectes de concepte i el manierismeens priven de disfrutar-los.

Galeries Areñas. — Exposa el pai-satgista Puig Perucho. Aquest pin-tor meritíssim no ofereix cap aspectenou del seu art, constant recercadord'harmonies dins una unitat am-bient que, més que a la natura,respon a un sentiment personalís-sim. Esperit delicat, diu amb la sevafinor melancólica de sempre la poesiadel nostre paisatge vallesà. El poblet,el camp llaurat, el marge roig, l'ar-bre tofut besat pel sol morent. Elseu llenguatge pictòric, cada diamés clar i més franc, té un to d'ín-tima confidencia.

En la pintura francesa actual, queencara és — com en temps de

l'impressionisme — la pintura mésimportant de tot el món, els nomsde Matisse i de Derain són els dos demés alt crèdit. Picasso té, comaquests dos mestres, una estupendaanomenada, però Picasso és de malencaixonar dintre la pintura fran-cesa, perquè Picasso, encar que passitemps, no es pot deseixir d'un espe-rit ple de fonda tristor que és 1'es-

perit d'Andalusia, que és l'esperitdel «cante hondo», del rumbeix me-ravellós de les afarvalanades faldi-lles, de les pintetes verd i roig, delssons trasbalsadors de la guitarra iels «palillos». Picasso ha platonitzatla inquietud d'Andalusia en tot çoque aquesta inquietud pugui tenirde negatiu. Picasso ha tret de laseva plàstica totes les lluentors iles exuberàncies, per enfondir ambun ganivet més ingrese que no pasrafaellià dins el cor adolorit d'An-dalusia en mig de tota la possibledespatriació que li ha donat Eu-ropa.

Matisse i Derain són, en canvi, entots els sentits, uns pintors france-sos, uns pintors declaradament fran-cesos. Perquè la pintura de Françano és tant sols la caricia d'un Renoirni la remor de sedes i de tuls d'unaBerthe Morisot ni l'apassionat colord'un Delacroix. La pintura de Françaés també — i amb iguals- drets — lamatèria dura i densa d'un Courbeti la interna delimitació dels primi-tius, ben francesa ja, diferent a totser dels primitius d'Itàlia.

Si Matisse en la seva simplificaciói la seva personal coloració es potdir que treballa sobre si mateix,Derain és més forçat per diversesinfluències que ben contrarrestadesen el seu cor i el seu cervell motivenla creació de ses millors pintures.

No és, però, el motiu d'aquestesratlles volguer analitzar com Derainen ses teles concentra i deixa plan-tat com una estaca un petit ram deflors, ni com en ses natures mortes

arribà a mineralitzar les pomes i lesperes; ni com, per concentrat queho faci, els camps dels seus paisatges— a vegades tan emparentats ambalguns de Corot — també suquegen;ni com sap compondre sàViámentmarcant en mig del quadre unaforçuda soca d'arbre, els brancatgesdel qual amb ordre s'espandeixen;ni com arriben a ser de torbadorsels colls de bronze de les noies pi.n-tades per Derain, fruit de la sensua-litat del nostre temps, com els tu-bulars colls cristallins del seguicide la Reina de Saba, per Piero dellaFrancesca, foren fruit de la sensua-litat del «quattrocento».

Tot això està molt bé i són obresadmirables, però creiem nosaltresque molt del lluu encís té el secreten els dihuixos de Derain que sóndels dibuixos més bonics que encaraes van fent avui dia.

Jo ja sé que aquella perfeccióserena dels dibuixos millors de Ra-fael i de tots els dibuixos de LuccaSignorelli no és precisament el queen els dibuixos de Derain — ni deMatisse — tenim d'anar a cercar.Però si el «fauvismo» o 1'»expressio-nisme» vol dir alguna cosa, vol dirprecisament els dibuixos de Deraini de Matisse perquè en ells s'hi haconcentrat el màxim d'esforç — nol'esforç mínim — per a donar, sim-plement, el màxim d'expressió.

Conta Elie Faure que quan De-rain va ésser a la guerra, li doliaintensament, i potser més que totesles altres coses, tan sols imaginar-seque no tornaria a pintar. I aquestapassió de Derain per la pintura —o sigui per la figuració plàstica detotes les belleses que ens envolten-=

IMbuixos tse Ieraill

r,.

.•gir;

, 4 : GASETA DE LES ARTS Na 22

.sk

r tF

rain — ha dit Elie Faure. — proba-blement el pervindre llegirà el sen-tit real dels nostres dies.»

Afegim nosaltres que quan lesobres de Derain són impolides, hosón per superació.

JOSEP-F. RÁFOLS.

Casa de la Ciutat deBarcelona

Cimal escul tòrie de ]a Façana nova

(Confirmació del n. o 21.)

Malgrat d'anar-hi ell personalmentper a escollir la pedra, es vegé

impossibilitat de proveir-se'n no tansols en ço referent al treball delsoperaris que no pogué servir-se'na cap preu per negar-se a treballara les pedreres, sinó que també altrànsit, puix restà interromput eltransport a la població des d'onpoder embarcar el marbre. Sols pro-veí de qualques peces que ja trobàa Carrara, mes en tan petita quan-titat que no li abastava per a com-pletar la que havia de menester.

Foli 368. — En data de 30 denovembre de 1854 comunica que,en compliment del contracte, teniaja enllestit des de feia mesos elremate, i, per tant, reclamava al'Ajuntament es servís ordenar l'exa-men de l'obra per persones compe-tents i, en cas de trobar-la confor-me, se'l facultés per a col • locarlo enson lloc, no havent acudit abans ambtal demanda atenent les circumstàn-cies en qué havia passat la Ciutat— es refereix a la invassió del cò-lera —, persuadit que a S. E. l'ocu-

payen atencions més urgents. Depassada sol licita que havent jacomplert el contracte,. se li retorni eldipòsit o fiança de 4,000 rals quetenia avançat.

Foli 362. — L'Ajuntament, accep-tant el parer de la Comissió 3.a d'O

-•bres, acordà a 20 de desembre de-negar l'esmentada petició al-legantque l'escultor Sr. Casoni no haviacomplert lo prescrit en el capítolcinquè del plec de condicions queregiren en la subhasta i que disposahavia de presentar abans de co-mençar un model en guix a l'escalad'un dècim del natural, i, a més,dissenyar tota l'obra en dibuixos al'escala natural perquè quedi cor-recta i ben acabada, resolent, endefinitiva, exigir-li el complimentd'aquesta obligació.

Foli 355. — Com de fet ho complípresentant el model reclamat, el qualcom no era fàcil el seu 'transportsens perill de deteriorar-lo, la Comis-sió 3•a dictaminà j així ho acordà elConsistori a 2 de gener de 1855 ques'oficiés a l'Acadèmia de Belles Artspregant-li que una comissió de lamateixa passés a Casa de la Ciutatper a examinar el referit model idesprés informar traslladant sonparer.

Folis 363, 366 i 367. — Tramesala comunicació el dia 4 a l'Acadèmia,aquesta contestà el 9 dient havianomenat els comissionats que pas-sari en a efectuar l'examen el. dia 11de gener a la una de, la tarda, ien data del 13 de febrer oficiaval'Acadèmia de Belles Arts dient queen junta general celebrada el diaabans s'havia aprovat el parer emèsper la comissió examinadora • delmodel, que trobà exacta amb el

DERAIN. — Dibuix.

es .veu encara més que en les sevesimportants teles, en els seus :dibui-xos de•figura i de paisatge, fets sensecap premeditació, si no amb unaintel-ligent espontaneïtat. Són obresen-les quals en Matisse es veu quehi ha posat els cinc sentits sensesubjectar-se a una técnica de capmena, sinó a la tècnica, que el temai la . disposició del seu esperit im-pensadament li suggerien, i per aixòveiem que hi ha en aquests dibuixosa vegades ; la línia seguida que aquíva ésser emprada en general pelnostre difunt Nonell,. aquesta líniaque no té solució de continuïtat i vadisfrutant en contornejar tota lafigura; veiem que altres vegades, total contrari, li costa-de veure la figura,i aleshores va tantejant en croquisinconnexos, però que recorden lamagnífica inconnexitat d'Henri Ma

-tisse; hi ha cops que és la líniaconcreta de punta de llapis que posaen son lloc un llavi, un naset,uns ulls, que -dibuixa definitivamenti sense titubeig una carnosa orella ique, un cop llesta la cara, uns tretsno tan.precisos serveixen per indicartotjust-el bust o totjust el vestit; ialtres cops no en té prou, amb elsenzill contorn i es posa a sombrejari es recrea amb els encisos dels plecsde les carns femenines. Hi ha quel-com. - d'una densitat hercúlia en lesobres de Derain .— l'home forçutfet a la guerra i a l'esport, — i deuésser per això que, com passa sovinten ses pintures, els seus dibuixosde figures desnudes, essent ben bé (lecarn, queden amb una concreció,una duresa, una corporeïtat pètria:són de carn i de pedra a un mateixtemps. Les figures d'aquest famós.pintor seuen, quan seuen, amarades

de joia física i planten, quan les re-presenta dretes, amb una decisiódefinitiva. Ell sap descobrir les pal-pitacions i les tensions del cos humài amb amor grafiar-les; ell sap cop-sar, posem per cas, aquell tometcarnós graciosíssim que a una noiasentada en terra li agafen els tor-mells.

Com en les figures, hi ha també enels dibuixos de paisatge de Derainuna sorprenent corporeïtat: hi ha lacorporeïtat de les roques i dels ar-bres, expressada amb una simplici-tat mai vista; hi ha un ben entèsallunyament de termes; hi ha unstombs de camí d'una gràcia inau-dita. Els seus troncs d'arbres sónacusats, són moguts, són perfilatsamb una correcció extremada, i vanembolcallats amb un globus linial, imés tènue, de fullatge.• L'ombrejat de Derain és a vega-des aquell ombrejat paral •lel que éstan propi de dibuixos dels gransmestres del Renaixement italià,. dePerugino, més tard d'Andrea delSarto, i ben sovint de Rafael. De-rain.empra aquest ombrejat un cophan estat les línies essencials forçaben estudiades.

Com no té cap partit pres respecteal procediment de dibuix i es dónasempre a un ingenu escolliment,Derain tampoc té cap partit presrespecte al procediment pictòric. Lafortalesa de la pintura a l'oli unesvegades, altres la suavitat del pas

-tell, altres el saltironeig de l'aqua-rel . la, són adoptades indistintament.per aquest artista: cada tema ell eltracta tal com pertoca.

«En les obres despullades, impo-lides, monumentals d'Andié De- DçnAIN. — Dibuix.

DERAIN. — Dibuix.

N'o 22 GASETA DE LES ARTS 5

dibuix que ja la mateixa Acadèmiahavia aprovat en junta general del3 de juliol de 1853. Al marge d'a-quest ofici el President de la Co-missió d'Obres, a 22 del mateix mesde febrer de 1855, signà el decretde «Procédase inmediatamente a sucolocación*. Vegi's el text d'aquestdocument:

«Academia (le Bellas Artes de Bar-celona. — La Comisión nombrada porla corporación en junta general de7 de enero último ha cumplido sucometido inspeccionando el modelodel remate de las Casas Consistoria-les de esta capital.

»La misma ha informado que,teniendo a la vista el dibujo dedicho remate aprobado por estaAcademia en junta general de 3 dejulio de 1853 el que sirvió para elacto del remate del mencionadomodelo, está exacto con el dibujode que se ha hecho mérito.

»Cuyo dictamen, aprobado en jun-ta general del día de ayer, tengo elhonor de trasladarlo a V. E. en con-testación a su oficio de 4 de eneroúltimo.

»Dios guarde a V. E. muchosaños.

»Barcelona, 13 de febrero de 1855.— El Presidente, El Marqués deAl/arrós. — P. A. de la J. G. ElSecretario general, Manuel Sicars.a

La comissió informadora estavacomposta pels senyors acadèmics:En Claudi Lorenzale, En Pau Milà,N'Elies Rogent i En Francesc dePaula del Villar.

En l'expedient n.o 912, peça 3.a,secció 3.9, folis 99 a 101, s'hi trobaconsignada- la queixa d'en FelipCasoni que a 24 de setembre de 1855encara no havia cobrat la darrera:

partida de 38,000 rals, complementde l'import total de son treball que,segons contracta, se 1! havia depagar; per la qual cosa va recórrera la Diputació Provincial, qui passàla sol • Iicitud a informe de l'Ajun-tament i aquest, en sessió del 6 denovembre del mateix any, acordàsegons dictament de la secció 3.a,respondre en síntesi a la Corporacióprovincial que si no .havia satisfetaquell deute era degut a «no per-metre-ho l'excessiva penúria en quèes trobava el tresor municipal, comja constava a S. E.»; manifestant,a més, que l'Ajuntament no descuidaen solucionar tot allò on podenarribar ses forces a atendre les obli-gacions contretes, com n'era bonaprova el fet . de que l'esmentatacreedor, a 11 de setembre, o siaposteriorment a la data del seurecurs, se li pagaren 10,000- rals,amb lo qual romania reduït el deutea 28,000; afegint que per part dela Corporació municipal es feien totsels esforços possibles per a deixarliquidada la dita obligació, esperantno tardaria en veure-la completa-ment atesa.

Aquí acaba el testimoni documen-tal oficial d'aquesta obra, la gestacióde la qual durà 24 anys i féu avortarun concurs d'escultura. Veiem aracom fou rebut el nou nat per i enla premsa segons opinió dels ciu-tadans.

Informació Periodística

24 GENER 1855. — Diario de Bar-celona: Es diu que va col • locarse enel centre de la façana de Casa laCiutat el remate amb l'escut deBarcelona, qual• construcció fa mesos

0

DERAIN. — Dibuix.

estava contractada i actualment hasigut entrégat per l'escultor.

25 DE GENER. — La Corona deAragón: Segons deia ahir un delsnostres més estimats col legues, moltaviat es col-locarà un remate a lafaçana de Casa la Ciutat. Si, com ésde suposar, .correspon a la base,Barcelona restarà satisfeta.

29 DE GENER. — El Ancora: Sem-bla que es tracta d'acabar la sòlidafaçana de nostra Casa de la Ciutatcol . locant en son remate una obrad'escultura que fa molts mesos esprojectà, aprovà, encarregà i exe-cutà.

16 DE MARÇ. — Diario de Barce-lona: S'està col . locant la bastidaper a montar el remate de la façanaprincipal de Casa la Ciutat, quinstreballs en marbre fa temps sónacabats.

El Ancores Ahir començaren a col-locar la bastida per a montar elremate de la façana de Casa laCiutat.

`El Bàrcelonés: Per fi! Ha-' comen=lat a muntar-se la bastida per a col-locar el remate de la façana de Casala Ciutat. Val més tard que mai.

La Corona de Aragón: Aquestmatí hem vist que es començavenles obres per a muntar unes bastidesa la Plaça de la Constitució davantde Casa la Ciutat, amb la fi, segonsens han dit, d'acabar la façana d'a-quell edifici, col-locant-hi el rematecorresponent, obra de marbre quees subhastà i projectà ja fa molttemps.

17 DE MARÇ.—El Barcelonés: Moltde compte amb el pes! El remate dela façana de Casa la Ciutat diuque és de marbre macís. Sembla hihan hagut els seus dubtes de si l'en-

balum que sosté la coronisa podràaguantar tant de pes.

22 DE MAnç. — Diario ele Barce-lona: Crida l'atenció deis curiososels preparatius que s'estant fent,per a la col • locació del remate en lafaçana de Casa la Ciutat, el qualés constituït per un . escut d'armesde Barcelona de colossals propor-cions i varis atributs al.legòrics.Com l'escut sol pesa més de 60 quin-tars i ha de pujar-se a una bonaalçada per a lixar-lo en son lloc,d'aquí que tant pel pes com pelbalanç les bastides han d'ésser sòli-des i de molt aguant.

El Constitucional: I bé? Despertamolt la curiositat la baluerna quees munta davant la façana de Casala Ciutat per a col-locar el rematede la mateixa. Ahir ens apropàreina un grup de persones que n'estavenparlant i vegérem a una d'elles quesomreia maliciosament, li pregun-tàrem la causa, i, assenyalant aque-lla gran maquinària, ens contestà:

—Somric, perquè em temo que aixòno sia el parturiens mons.

24 DE MARÇ. — La Corona deAragón: Qui potest capere capiat.En una de les excavacions practica-des a la Placa de la Constitució pera col . locar-hi les bastides que hande servir per al muntatge del rematede Casa la Ciutat, s'ha trobat unapedra rectangular molt ben conser-vada en la que s'hi observa unavella inscripció, la qual, ni més nimenys, és com segueix:

S.E.R.

A.U.N.B.U.Ñ.U.E.L.

0.

e.M

6 GASETA DE LES ARTS N.°22

hL

rf^

Dibuix que corona la façana en el plan projectat per l'arquitecte municipal En JosepMas i Vila, que's troba en ('expedient de rectificació i ornament de la Plaça de SantJaume, Fol. 72, a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona i altre exem-

plar còpia del mateix, en l'Arxiu històric.

Dibuix que l'arquitecte municipal En Francesc Daniel Molina entregà en nom del'Ajuntament als escultors concursants.

Uns diuen que aquesta inscripcióés del temps dels romans; altres,que dels gots, i hi ha qui asseguraho és dels alarbs. Nosaltres, en canvi,creiem que si es llegeix tal com had'ésser llegida, això és, una lletradesprés de l'altra, es podrà com-provar que perteneix als nostrestemps.

25 DE MARÇ. — El Constitucional:Bastida. S'està completant la ques'ha manat posar davant de Casala Ciutat, uns diuen que per a col-locar-hi no sabem quin remate ialtres perquè pugin dalt els regidorsde l'Ajuntament a celebrar sessionsels dies de pluja per por al fang.

Nosaltres no diem res d'això; alcontrari, que amb el cost d'aquellesgrans bigues, pals travessers i, en fi,l'obra que sembla s'hi prepara, n'hihauria prou per a pagar algunsdeutes o lliurar del servei de lesarmes almenys a dos homes. Calculi'sara quina obra seria la millor.

29 DE MAnç. — El Ancora: Semblaque a últims d'aquest mes o princi-pis de l'entrant s'efectuarà l'opera

-ció de pujar al remate de Casa laCiutat les grans escultures de marbreque han d'adornar-lo. Ahir comen-çaren a col • locar les corrioles i grui-xudes cordes enquitranades que hand'aixecar grans pesos.

1 D'ABRIL. — Diario de Barcelona:A judicar pels preparatius, a princi-pis de la setmana entrant es col-locarà el remate de la façana de Casala Ciutat, puix el cordam, antenesi joc de ternals estan ja a punt perquèdemà (dilluns) puguin començar-sea pujar les peces de marbre.

El Barcelonés: En vista de l'aparellserà cosa de molt pes el remate queva a muntar-se damunt de la façanade Casa la Ciutat. No falta qui es

tem flaquegi per la base quan totel pes sia dalt.

2 D'ABRIL. — El Constitucional:Què serà? Un pagès, al passar perdavant de Casa la Ciutat, va aixecarel cap, i al veure la gran armatostaque enfront de la façana s'estavamuntant exclamà: — Què és això?—

neu •^ 'f

•(,,lt^ :

X 12 ^.^ ^^„

,trrJ

UT ]r;i i

I un contestà: — Una altra torra deBabel.

4 D'ABRIL. — Diario de Barcelona:Ahir començaren els treballs per aelevar les diferents peces de pedraesculturada que han de constituir elremate que ornamentarà la façanade Casa la Ciutat, operació de bas-tant importància que es realitzaamb bon èxit, excitant la curiositatde gran nombre d'espectadors.

El Barcelonés: Ahir començà aenlairar-se les immenses pedrassesque han de formar part del rematede la façana de l'edifici de Casa laCiutat.

5 D'ABRIL.—El Constitucional: Japuja, ja puja!... Així exclamavenahir varis curiosos aturats davant deCasa la Ciutat contemplant com

yy^x

' f

ins(^ ^ G / l •^ jlt^ ^

G-' r

pujaven algunes de les peces depedra esculturada que han de formarpart de l'ornament o remate de lafaçana. Hi havia acumulada unaconcurrència nombrosa per a fruird'aquell espectacle a la qual podiaaplicar-se el vers ,de Virgili:Conlicuere omnes intentique ore tene-bant.

7 D'ABRIL. — La Corona de Ara-gón: Els qui diuen que será un

buñuelo la montera de l'Ajuntament,vagin a la Plaça de la Constitució,mirin i observin, i despré3 que haginobservat i mirat, vegin si s'atrevei-xen a dir buñuelo davant de lesmoltes feres que allí s'estan desen

-gaviant.8 D'ABRIL. — Diario de Barcelona:

Ahir (dissapte), a les sis de la tarda,quedà col • locat al lloc que té d'ocu-par el colossal escut de marbre quella de figurar el centre del remate dela façana de Casa la Ciutat. Encarque és de gran pes, per mitjà d'unsistema de corrioles molt poc com

-plicat fou manejat amb admirablefacilitat, sense que s'observés el méslleu cruiximent en les bastides.

El Barcelonés: Ahir es pujà i col-locà amb tota felicitat en el rematede la façana de Casa la Ciutatl'escut d'armes de Barcelona, escul-turat en marbre, el pes del qual diuenés de 120 quintars.

La Corona de Aragón: Temps per-dut! Es calcula que arriba al nombrede 6,000 persones diàries les ques'aturen a la Plaça de la Constitucióper a contemplar el muntatge delconsabut remate. Suposant que cas-cuna d'elles hi resta aturada, perterme mig, uns 5 minuts i judicants'han ocupat quinze dies en efectuartal operació, tindrem que el famósremate ha robat a Barcelona, fent-liperdre 450,000 minuts, o sia 7,500hores que fan 312 dies, representantla friolera d'11 mesos de tempsperdut! Val tant el celebèrrim re-mate?

9 D'ABRIL. — Diario de Barcelona:Com explicàvem ahir, malgrat loarriscat que era, s'efectuà amb lamés gran felicitat l'operació de pujarl'escut d'armes que ha de coronarla façana de Casa la Ciutat, el pesdel qual, segons darrerament ens

Dibuix adoptat; el model en guix ests dipositat a l'Arxiu administratiu.

Model IModel IICom no son firmats ni's troba cap dada que indiqui el nom ele l'autor, és un xic aventurat assegurar llur nona; no obstant, sembla probable que'1 model I és d'enPadró, pare deis germans Tomàs i Ramon, artistes d'anomenada, i el model 11 és obra d'en Telarn. El model III és desaparegut; degué quedar en poder de 1'.autor.

,^,^^ +1 SU o.

V^ n

■

GASETA 1DE LES AItTSPetritsol, S Apareix gsLuIzenalnlent EDITORIAL POLÍGLOTA

¡ Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:Subscripció: 1 Península i Amèrica 30 » l'any De l'any corrent Ptes. 1'2I,I Altres països........ 36 » » » » anterior » 2

No "2 GASETA DE LES ARTS 7

han assegurat, és de 96 quintars. Sise n'efectuessin sovint d'obres sem-blants, facilitaria llur execució ser-vir-se de l'auxili d'una maquinetade vapor tal com es practica a Lon-dres per exemple, en els treballs delPalau del Parlament.

El Ancora: Temps perduti (Copiael text transcrit de La Corona deAragón, sense fer-ho constar.)

10 n'ABRIL. - La Corona de Ara-gón: El rellotge de Casa la Ciutatdiu que es troba molt oprimit dessotael pes del remate.

12 D'ABRIL. -La Corona de Ara-gón: Aquest matí sobtadament haemmalaltit d'una violent pulmonia elremate de Casa la Ciutat. Es d'espe-rar, no obstant, que amb la trans-piració produïda per les -compactesteles espartanes amb les quals sel'ha abrigat, pervingui ben prestuna favorable millora.

13 D ' ABRIL. - La Corona de Ara-gón: Tenim la satisfacció de poderanunciar als nostres llegidors que.el consabut remate és ja fora de perill.Ahir se li va servir una lleugerasopa i se li va treuree un xic d'abrigall.

Els estadants del primer pis de lacasa del malalt estan bojos d'alegria.

El Barcelonés: Què serà? El fetd'haver-se tapat el famós remate del'edifici de Casa la Ciutat fa sospitarque es vol inaugurar solemnialmentamb alguna funció cívica. Advertintque això no és més que suposiciónostra. Que cascú, si li plan, pensiço que li sembli millor.

14 D'ABRIL. - El Constitucional:Serà una gran cosa. Això exclamavael públic davant per davant deCasa la Ciutat d'aquesta capital alveure en el cim de l'elevada arma-tosta, que fa quasi un mes estàcridant l'atenció dels ciutadans, po-sada allí dalt tanta penjarella depodrides estores, ocultant la mera-vellosa obra que al dessota s'estàfabricant. Nosaltres també, al veureallò, repetim: - 0h! serà una grancosa!...

18 D'ABRIL. -Diario de Barcelona:Ahir (dimarts) s'estava descobrint elremate col •locat en la façana prin-cipal de Casa la Ciutat.

La Corona de Aragón: Bonic mor-rió: engalana des d'ahir 1'esbelta

figura de la Casa Gran d'aquestaciutat.

19 D'ABRIL.-Diario de Barcelona:Sr. Redactor del Diario de Barcelona:Apreciat senyor: Coneixedor a fonsde la ciència heràldica i gelós comqui niés del bon nom i reputaciód'aquesta capital, que es gloria deculte i il • lustrada, haig de permetre'mfer algunes observacions referents alremate que s'acaba de col locar enla façana de nostra Casa de la Ciutat,les quals he resolt publicar al precísmoment en què he observat els de-fectes o faltes científiques que el talpresenta i que no poden dissimular

-se, majorment quan tant els nacio-nals cona els estrangers són benassabentats de nostra història ciu-tadana.

En ell lli ]la una corona d'ungènere desconegut. i sense classifi-cació. Es natural que s'hi hagi vol-gut posar la corona comtal per raód'ésser de sobres sapigut que aquestaciutat estava sots la jurisdicció delscomtes de Barcelona i que la coronacomtal és l'emblema de tots elsedificis i establiments públics, de talmanera que fins es posa en elsbitllets de les rifes setmanals delsempedrats.

Emperò, malgrat sia així, la co-rona que s'hi ha posat no és lacomtal, puix aquesta es compon d'uncercle d'or guarnit de pedreria i re-alçat de divuit perles grosses, mentreque la de l'escultura té figurats

quatre florons entre mig de quatreperles, cosa que no es troba en capde les corones conegudes i marcadesfins ara.

AURELI CAPMANY.(Continuará.)

Georg tensenCopenhagueDINAMARCA

PLATERIA

CUBERTS

I JOIES

D'ART

Ex posició 1 VENTA: URALITA, S. A.

PASSEIG DE GRÀCIA, 90.-BARCELONA

GUIA DE .LES AIITS :1 .IDEES .AUTISTES

1'iiitors

BAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAMPS. FRANCESC ...... MAS Pujó, 11, 3.er, 2.a

RICARD .......CARLECANALS, PL. URQUINAONA, 9, 3.er

S, D.: ........... CASP, 56.CENAC, ENRIC ......... LLÚRIA, 53.COLOM, JOAN........... CLARÍ S, 99.ESPINAL. M. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.011MAS i FONDEVILA, A. .. CLARís, 30. 3•erMASVILA, F............ GIRONA, 67, ESTUDI.MESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.erOLIVER, MAGÍ.......... CAPELLANS, 4, 3.er, 1."PERADE.7ORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.er, 1.»RAURICII. NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ).RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14.

EscultorsCLARASV, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

LLIMONA, JOSEP .......FRANCESC (SARRIÀ).

DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIORNOGUÉS, ANSELM ...... PASSATGE MERCÈ, 3.TENAS, JOSEP .......... CARRER NÚ\I. 16, ENTRE

DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.

DecoradorsLLONGUERAS, JAUME .. ALT. ST. PERE, 18, l.er, 2aMARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.RIGOI., RAMON ......... ROSSELLÓ, 168.

Acadèmics de dibuix i pinturaBAIXAS ............... Pr, 1, l.er

Llil►rerics d'ArtEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, S.LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAPERBISSA, 14.MARTÍNEZ PÉREZ, C. .. DR. Dou, 11, 2en

Editors de llibres d'ArtEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ BALMES. 163.

Reportatges (l'ArtSERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibiiix i pinturaTEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

1lfarxants de quadresREIG i BERNET, I.L.... ENRIC GRANADOS, 21.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARTA .... PIETAT, 10 (DAR. » CAT.)QUER FARRÉS, PR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRIBIA, 2.

CatifesAYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Constructors d'obresALBESA, CARLES........ BORRELL. 292.OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.1

}EbanistesBADRINAS, A. ........ .BUSQUETS, JOAN ......HOMAR, G . ........... .ORRI, FREDERIC ........PARCERISAS, R........

EnquadeMI QUEL-RIUS .........

Escultors decoradorsCAMPAÑ'À, JOAQUIM .... NÀPOLS, 307.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M. »... MONTSENY, 77 (GRÀCIA)

Fusteries artístiquesBASTÚS, QUERALTÓ I

COMPANYIA ......... SANTA ELENA, 4 I 6.CASAS, VÍDUA DE P. ... DIPUTACIÓ, 119-121.RUIZ, JOAN ............. ROGER DE FLOR, 141.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'ExposicionsAREÑAS............... CORTS, 670.GALERIES DALMAU ... P. GRACIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.

JoieriesCI-CRIES . .............. SALMERON, 122 I _ ME.

NÉNDEZ PELAYO 136.SUNYER, R. ........... CORTS, 643. '

LiimpnresBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.

Marcs i motlluresESTEVA I C. », S. EN C. . P. GRÀCIA, 18.

n[etalis d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

raper de filGUARRO.............. VIA LAIETANA, 7.

I('argnets (fiibriryues de)CASAS, VÍDUA DE E. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCOROMINAS, MANUEL... As•rúEn ., s, 4 (GRÀCIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Reproduccions artístiques

DEKORBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.

................ Pr.. ANTONI LÓPEZ, 15.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I ............. DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL. 21.

TapissersGILABERT i MAÑA ..... RBLA. CATALUNYA, 68.

Tapissos (1íanufactnra de)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artGRANELL i C. » ....... . ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA i C.» CASANOVA, 32.

NEPTÚ, 2 (GRACIA).P. GRÀCIA, 36.CANUDA, 4.ARIBAU, 226.PI.. LETAMENDI, 34.

rnadorsMALLORCA, 207.

8 •GASETA DE LES ARTS N.°22

Vda. de «t. Guarro

PROVEÏDORA DE PAPER SEGELLAT

DE LES REPÚBLIQUES ARGENTINA,

PERÚ, XILE I URUGUAY. PAPER DE

FIL DE TOTES MENES. PAPER CATA-

LÁ.PAPER D'OFICI. PAPER PER A

EDICIONS. PAPER TELA. CARTRO

LINES. CARTROLINES DE COLORS.

CARTROLINES DE FIL PER A CAR-

TES. TARGES, SOBRES. ESTOTXERIA

PAPERS 1 CARTROLINES ESPECIALS

PER A DIBUIX

Zeta layetana, 7 • ^3ftR^r^^ll t

TALLER D' EBENISTERII4de

FREDERIC ORRI

Construcci) de mcb;es

• de totes classes •

flribau, 226 Telèfon 2091 G.

[3ARCELONA

L.MilmedeAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

Passeig de Gràcia, 68València, 255

FZIS^ER1 i

U RIC RR z-R Ó

Taller Oonstruccicns:Consell de Cent, 283 Teli. 4752 A.

Fábrica d'elaborar fusta:Roger de Flor, 132 TeIáf. 327 S. P.

PASSEifi GRÀCIA

DE IÓ

FÀBRICA DL MOTLLURES

MARCS

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

GILABERT i MAÑÀ

ANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor-tinatges. • Especialitat en

silfons -de gran confort.

Rambla Catalunya, 68 • BARCELONA

Construccions enpedra naturalf i artificial `. 4

JOAN MINGUELL

París, 209 A

BARCELONA

Construcció i Decoració

Fzdbrica da parquets

Fusteria rr)ecTnica

Basts, Querdito i [e,-

Carrer de S tata Elerm, 4 i GTRANSVERSAL ALS DE RIERETA 1 CARRETES

Tel. 284 A. BARCELONA

RxPOSICIO

Compra i Venda d'Antiguitats

J. '1Ia1ci2ci&12o

Illll^lllllun^^^lu^l^nuu^^unu^luuulluullllllllllllllllllllllllllllllllllllinlllll ^Illlllllllllllllllllullllllllll^i^

Cornibia, 2, pral. (Cant. Pl. Novia'

BARCELLONA

fabrica depaper de Tina

éfundada

el 9C$lC XVIII

CFISFI MIQUEL RIUS

Enquadernacions d'Art

Enquadernacions de Biblioteca

Enquadernacions Lditorials

Zallers: Carrer de Mallorca, n: 207

BtIRCEL011tI

k.'^vx^TRJOIER

TEL. 813-s. P. GRANVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

Areñas- FOTOGRAFIO EXP09IEIONS

Procediments pig:r,enlaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

C^ALERILS DAL!AUPASSEIG DE GRÀCIA 62 - TEL. 1172 G.

111I1II II lul I1II II II II II II II^I lool^l IPi III Inl II mill IurwlWll II1111II II INWI1I1II lul IM II II II II1II II II II II II1II II1111II

BELLES ARTS

EYÇPOSICI0IY5

S^CCICNS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

Pintura : Paper: Decoracíó

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

H. Blanco. Bañeres

Call, 21 (Pl. S. Jaume`. -Telèf. 193 A.

ALFOMBRES

TAPISSERIES

CORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A rtÀ

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430

Barcelona

R ENART

Reproduccions:--,

Enquadraments d'art

o^ ^v

Diputació, 271

BARCELONA

R1CaALT, BULB^HA i C:

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

VIDRIEROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÈF. 5343-A. BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial pera la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 Barcelona(catre Bruch i Girona)

GfLEHIES LAIETINE5

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LAMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

ARTS GRÁFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'tlRSRICH 1 C.°— BARCELONA

X)222