a

-i-GASETA DE LES ARTS

1.^' FEBRER 1927 DIRECTOR: JOAQIJIM FOLCH 1 TORRES

Any 1V.—Niim. 66

SALVADOR DALÍ. — ««Noia cusinb» Galeries Dalmau. (Cl. Seria.)

No fa molts dies queparlàvem de Sal-

vador Dalí en aquestespàgines. Avui ho femde nou amb motiu dela seva darrera exposi-ció a can Dalmau. Enaquesta exposició decan Dalmau l'artistaha fet una parada cu-bista, una exhibició debastides abstractes.Després, en altra sala;hi ha posat les obresrealistes amb la carnde la vida damunt delsossos intel lectuals. To-tes aquestes gimnàsiesi treballs de cuina trans-•cendental, amb tot el•seu interès d'especula-ció, no ens interessenprou, i diriem, parlant.amb el cor a la mà, queens interessa molt mésel pintor Salvador Dalíque tot aquest escarràsque dels seus assatjos,en els quals no deixad'haver-hi un cert espa-terrantisme traçut clue•a l'artista no li fa capmal, però què, parlanten plata, ens fa l'efectede què no hi perderíemres de que no hi fos.

De tota manera calconvenir que els cuí

-nats de Salvador Dalíno ofenen perquè sóncosa d'ell. Aquest noés un cubista de l'horatonta, ni un viu incapaçque s'acull a la geome-tria transcendentalista.Aquest és un curiós,tan valent com fred.Es, com Picasso, capaçde desmuntar el rellotgei capaç de tornar-lo amuntar i fer-lo anaramb un tic-tac de clàs-sic si convé. De totamanera, creiem que elmés pràctic és estalviarliteratura i anar al gra.Perquè Dalí porta gra.

Que porta gra, ho diula taula de la »Noiacosint», que presideix la sala nocubista a l'exposició de can Dal-mau. Allí l'home ens explica elprocés geomètric de les llums quellisquen damunt la cara de la sevafigura. El procés d'estudi és interes-sant,. i seria una pedanteria si, detant fer-nos rodar el cap, no fos con-venient de tant en tant d'ensenyarel per què les coses serveixen i elbon ús que en pot fer qui les coneixi no té pànic de manejar-les. Tambéestà bé que l'home faci veritablesjocs malabars amb la tècnica, i ensdongui aquella <Cistella de pa» queés un èxit d'ofici... Però tot aixòno és pas lo bo d'ell... Lo bo de Sal-vador Dalí és més endins. Es, sobre-tot, en aquests ulls que veuen tanclara i tan precisa la realitat i quesaben copsar d'ella el sentit íntim, elsentiment, en fi, usant un mot ro-màntic, i en les seves dots depintor que saben expressar-lo amb

una minuciositat virtuosa de lo es-sencial.

Aquest és Dalí, un virtuós de loessencial, gairebé un malalt de vir-tuosisme. Les seves roques vora lamar de Cadaqués, les carnadures deles seves figures, com totes les ma-tèries que ens representa, tenenqualitat, però tenen encara unaaltra cosa, que és el tret essencialcaracterístic.

Així la seva pintura, i, tant comla seva pintura, l'extraordinària ca-pacitat que lli ha en ella, s'ensimposa; i el discutirem tant com esvulga, però sempre quedarà la cosaforta que és ell, la cosa macissaque és la realitat del temperament,contra la qual 'totes les teories, totesles idees, totes les diatribes dels unsi,els elogis dels, altres s'han d'estrellarcom onades contra la roca.

Es ell qui ha de governar-se aquestbé de. Déu de facultats que ° té. Es

ell, esperit corull, veritable jardíd'inquietuds, sibarita dels tastetstranscendentalistes, màquina espiri

-tual apta per tot el que vulgui fer,qui ha de posar d'acord i senyalarcamí a totes aquestes energies quevalen més que tot en un artista.Un gran ideal, una gran ambiciód'ideal, únicament les canalitza.Lligar el carro a una estrella és elque convé a aquests poltres espiri

-tuals amb massa sang que, si notenen pujades per esbravar-se, cor-ren el perill de fer com el'aca deDon Diego, que va córrer tot eldia i no es va moure de la plaçaNova». Això cal: una empresa altacom les seves facultats, més alta, sipot ésser encara, que a Catalunya,en veritat, un Rafael no ens fariacap nosa, ni cap profeta ha anunciatque no hi pugui ésser un dia.

JOAQUIM FOLCH .1 TORRES.

Una novaartista

H<111 clemanat l'ho-nor de presentar

al públic de Barcelonaaquesta nova artistaque té per nom ClotildeFibla de Junyer. No hohauríem fet si no cre-guéssim que en la pin-tura que ens presentahi ha u" .cas singularis-sim i fins diríem geniald'instint del color. Enla seva pintura intensai espontània lli ha unafuga meravellosa de co-lorista que es llença ale-grement als abissos deles harmonies més pro-fundes amb una inge-nuïtat que sorprèn iamb una candor quesols és explicable en untemperament, com eld'ella, divinament do-tat. En el seu art no lliha regust de cap menad'ensenyament ni rastrede preocupació artísti-ca, .ni: cuina. d'ingcnuï-tats .a la . moda. Hi hapintura no -més,. desfe-ta, sense traves ni lleis,(Usolta, si voleu per lesindécisions que davantdels grans• problémésdel pintar se li preseit-ten i .quei'instint resola la bona de Déu...

El to..d'aquesta pin-tura,, com a .color. s'á-germana amb el més altque ha produït la nos-tra gent moderna. No-

¡ nell, Mir i Hauriçh hanfe.t cantar com ella lapaleta, i encara a esto-nes ella els depassa enintensitat colorístiça..Lés harmonies són a lapintura ço .que.. és elverb a la llengua. Laparaula.nova què neix al'escalf de la inspiraciópoètica és l'equivalentd'una nova harmoniade colors. D'harmoniesnoves, aquesta pintoraen crea en abundor i peraquesta sola virtut :.elseu art mereix unia re-veréncia.

Improvilza, és veritat. Davant lavisió de la realitat suscitadora, allàvan els seus-ulls i la seva ànima,trescant pels camins 'de l'iris infinitde la vida. La contenció, la disciplina,l'obediència a lleis més fredes, mésintel lectuals, menys sensitives, mésabstractes, farien de la seva pinturauna pintura única... Però, qui gosaa tocar-ho?... Qui gosa a dir a laflor que floreixi altrament?... Alcostat hi té un mestre, que és el seuespòs, pintor meritissim, inèdit vo-luntari recalcitrant del gran públic...i potser ni ell gosa dir-ho. Qui sapsi 11I guanyaríem?...

Es curiós de saber . _ com aquestapintora es féu pintora. Casada ambSebastià Junyer, acompanyava alseu espòs a Mallorca, on ell pintava,i allí varen quedar-se. Viuen faanys en el petit recer de Lluch-A1-cari, a la costa de Miramar. Lluch

-Alcari és • ui$ :•et de quatre

^̂ J •4G0 0r_ Z

o ^a

Salvador^á'i1

SALVADOR DALÍ. — „Port ele Caclaqués.» Galeries Dalmau. (Cl. Serra.)

i desbandada de les escoles d'avant-guarda», és que es tracta d'un «ana-

cronisme sense solta ni volta» id'unes «vestidures demodades quealgú ja ha abandonat, infectades,suades i espellifades ». En una pa-raula, el principal retret que el senyorSacs fa a la pintura moderna és queja no és moda.

Sàpiga el Sr. Sacs que, per a totartista amb dos dits de front, la modaés molt poc interessant. Deixem aixòals modistes i costurers. El que in-teressa és el bo i el dolent, la bona ola dolenta qualitat, independent-ment de si es porta o de si no es porta.I per a nosaltres, el cubisme, perexemple, serà sempre el moviment

SALVADOR DALÍ. — aPanera de pa.» Galeries Dalinau. (CI. Serra.)

"GASETA DE LES ARTS N.o (,G

cases color de pa de xeixa, penjatdamunt les roques, vora la mar. Hitenen una caseta xica tota blanca.plena de plats blaus i de roba de«llengos». Per la finestra es veuenels caps d'or de la costa que es fiquenaigua endins, i l'onda de les cales onels pins es desmaien a frec de l'aigua.Darrera hi ha la pau argentina delsoliverars que enfilen la muntanya, i,entorn, l'hortet domèstic escalonaten feixes grises de pedra seca. Jafeia anys que eren allí, i un dia lapintora es va posar a pintar. Decop semblava que hagués sucat elpinzell en l'aigua meravellosamentirisada de les cales que veia. Comsi s'hagués anat nodrint de llum ide paisatge i de gràcia mallorquina,heu's aquí les seves pintures pri-theres, lluminoses i vives com un trosresumit de l'Illa d'Or. Els ulls il'esperit es veu que en la quietuddels dies i dels anys s'anaven pei-xant silenciosament d'harmonies iritmes únics... i tot això esdeveniaen l'ànima d'aquesta dona de sacasa, entre els afers domèstics, enel va-i-ve dels tràfecs de la casa idel cou dinar i de la roba estesa.Que tota cosa en el món és viroladaperquè té una carn, una matèria i unallum que la 'toca. Les fruites maduresque ella posava a taula, el peix cue-tejant i lluïdor que el pescador liduia al dematí, el pot de vidre verdon es posen les roses perquè durin iles taronges grogues i les magranesvermelles damunt 1'estovalla blan-ca, i les pomes asprines i rosadescom la cara jove d'una «atlota».

Tot un món d'harmonies adormi-des es desvetllaren entorn i cantavenen la dolça quietud del receret do-mèstic un himne nou. L'esperit fe-mení, vigilant dintre els quatremurs blancs de la casa, en copsavaúnicament la gràcia, i així florienaquestes flors de pintura úniques iexquisides, intenses i femenines al-hora. L'ambient havia tret d'a-questa branca humana una merave-llosa brotada de color. Com al sol laclavellina... així ha esclatat aquestamagnífica pintura.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Al Inarge l'un ortielede Joan Saes (*)

En el darrer número de la revistaCiulal — aquella publicació man-

resana tan estimable i recomana-ble —ha aparegut un article del Sr.Joan Sacs molt divertit, ,excessiva-ment divertit, tan divertit com totsels treballs que ixen de la plomad'aquest il •lustre publicista.

En aquest article, el crític eminentsurt una vegada més en defensa deles seves idees estètiques — aquellesidees que aquí han aconseguit un certèxit entre uns quants babaus, peròque fora d'aquí farien somriure ben-tíficament—i, per a defensar-les,s'eleva furiosament contra l'art que,per a entendre'ns millor, seguiremdesignant amb la denominació «idio-ta» d'avantguarda.

Un dels arguments més conside-rables que el Sr. Sacs esgrimeix ambmés força contra la pintura avençadaés que es troba ja «desacreditada aFrança », és que l'actual moment pic-tòric és de «descrèdit, de liquidació

(*) La Gasela de les Aris,, aspirantésser un ver resum de la nostra vidz artís-tica en tots els seus aspectes i tenclències,acull e1 present article, deixant al "seu autorla plena responsabilitat dels conceptes delrnateix, tal com ho faria amb tot altre tre-ball, ni que fos cl'oposada tendència.Nola de la Direcció,

artístic col lectiu de més importàn-cia que s'ha realitzat de molts anys.ençà, tant si és moda com si no ésmoda. Però, ja que el nostre crític s'hientesta, suposem per un moment quela moda juga un rol de primer pladins el món de les arts plàstiques. Enaquest cas, podem demostrar quel'art dit d'avantguarda encara ésmoda.

Al Sr. Sacs se li permet de col labo-rar en la revista L'amour ele l'art. Perbé que els articles del Sr. Sacs ensindueixen a suposar que de publica-cions d'art modern no en llegeix niuna, car el seu desconeixement de lapintura actual és absolut, creiemque, pel fet de collaborar-hi, deullegir la citada revista. En aquestcas, el Sr. Sacs deu haverse assaben-tat de les campanyes que hi són me-nades pel seu director WaldemarGeorge, el crític d'art modern mésintelligent de França, campanyesque no van pas encaminades certa-ment a defensar un art de reraguarda.Precisament, en el número de no-vembre on el Sr. Sacs parlava depintura romànica, Waldemar Georgeestudiava llargament l'obra de JeanLurcat que es belluga ordinàriamentdins la més pura ortodòxia cubista,i l'obra de Soutine, expressionista degran intensitat, artistes ambdós naprecisament de reraguarda: I així encada número. I L'amour.de l'art és larevista artística francesa actualmentmes seriosa i més solvent, i la demés to.

Si això no convenç prou el sényorSacs, que faci el favor •de fullejar al'atzar alguns exemplars de Calhiersd'art i de L'art vivant obé de publi-cacions gairebé de dreta com L'arlet les artistes, Art et décoralion i lacollecció del tot just desaparegutBullelin ele la aje artistigue. I veuràque l'art que hom hi defensa no ésprecisament de reraguarda. Si aixòtampoc no convenç prou al Sr. Sacs,que agafi el Kunsbladl, el Querschniii,el Kunsl, el Kunst und Delcoralion ïtotes les revistes alemanyes. I veuràque l'art que hom hi defensa no ésprecisament de reraguarda. Si elSr. Sacs no està encara convençut,que es giri vers l'Anglaterra i queconsulti les seves publicacions des delBurlinglon fins a Drawing & Design.1 veurà encara que l'art que hom hidefensa no és precisament de rera

-guarda.Se'ns objectarà, potser, que donem

una importància excessiva a les re-vistes. Les revistes artístiques, però,reflecteixen clarament la produccióde l'època i elles donen una ideaexacta i precisa de 1'arL que es conreaen els diferents països on s'editen.Elles ens demostren clarament, a més.a més, que l'art que amb tanta fúriacombat el Sr. Sacs no solament es,porta, sinó que ve totalment indicalper a les pròximes temporades. 1cloguem amb aquestes paraules elcapítol de la moda.

La pretesa inactualitat no és l'únicdefecte que el Sr. Sacs veu en lapintura avençada. L'il • lustre crítics'acara amb tot el post-impressio-nisme i el condemna en bloc, tot itractant-lo despectivament amb ter-mes duríssims. El post-impressionis-me compta amb obres com les deMatisse, les de Derain, les de Picasso,per no citar més que tres pintors,que no ens fan enyorar cap de lesobres realitzades en èpoques pretè-rites, i el valor considerable de lesquals és reconegut universalment.Bona prova de la importància capitalque tenen les obres post-cézannianes,la trobem en els preus elevadíssimsque aconsegueixen en el mercat. A lafamosa Venda Uhde, un Picasso fou

«L'hort del moli - Minaeon» per B. Gili i Roig j- Sala Parés. (Cl. Serra.)

«Poble de nmuntanya - Vinaixa» per B. Gili i Roig f Sala Parés. (Cl. Serra.)

66 GASETA DE LES ARTS

tassat 8,000 francs i fou venut per21,150. A la no menys famosa VendaKahnweiler, un Derain fou adjudicatper 22,000 francs. Allò, però, és lluny.Era en 1921. Era en l'època en què,segons el Sr. Sacs, «aquest vergonyósmoviment de renovació per forçaprengué una volada excessiva». Ara,sortosament, «Cots els llocs comuns jacaducats d'una estètica de boule-vard> ja no tenen curs. L'art d'avant

-guarda avui «no atreu més que elsesperits morbosos o enfangats ». Enefecte: en la recentíssima VendaQuinn, un Rousseau aquell Rousseau que alSr. Sacs deu semblar-liperfectament menys

-preable—era pagat migmilió de francs!

De totes les obrespost- impressionistes, elvalor de les quals va enprogressió creixent, elSr. Joan Sacs en pres-cindeix guapament. Mi-llor dit: en fa un feixcompacte, el lliga ambel lligam de la incom-prensió i el llença fu-riosament en un recó,qualificant el tot de«monstruós, groller, de-.generat» i tractant elsseus autors d'aficio-nats, maniàtics, arrivis-tes i mandrosos ».

Nosaltres tenim elmés gran respecte pelsconflictes artístics entrela línia i la color, en-tre la intel ligència i lasensibilitat, entre l'abs-tracció i la realitat, cares tracta de coses moltrespectables. Nosaltresacceptem que es com

-bati el cubisme en nom

en el més mínim la condemna, i totcondimentant-la amb un munt defrases d'un gust colnpletament dub-tós. Amb això, Sr. Sacs, no hi pas

-sem. Tenim dret a exigir quelcommés del seu talent.

I finalment, per acabar, heu-vosací les paraules delicioses amb queel Sr. Joan Sacs clou el seu article:«Per manera que es dóna enguanyel cas paradòxic d'una joventut ar-tista conresant anacrònicament unart caducat i convicte de caducitat.innata, mentre que els artistes adultsactuen en la més moderna tendènciaque és la de tornar a atorgar crèditals clàssics, a la pintura dels Museus,tot aprofitant les conquestes pre-cézannianes per tal de superar elMuseu, tot abominant o menys-preant les suposades aportacions delxarlatanisme post-cézannià. u

En primer lloc, que nosaltres sa-piguem, la pintura post-césannianano ha predicat mai l'apartamentdel Museu, sinó que precisament havolgut superar-lo. I això no pasmirant-ne l'aspecte, sinó el fons, queés el que interessa i que és elque els esperits superficials gènereSacs no copsen.

En segon lloc, sàpiga el Sr. Sacsque, en art, el fer modern o anti-modern no interessa a cap personaamb cara i ulls. Tant si és moderncom si no és módern, en Picasso ensinteressarà sempre com ens interessagent tan poc moderna com Signo-relli o E1 Greco. E1 pretendre el con-trari ens fa pensar en un pintor rusque corre per Barcelona i que, envisitar amb nosaltres una exposicióde grup, projectava el seu criteriréctilini damunt les teles exposadesi les jutjava amb aquestes definicionsprimàries: «Moderno: ¡bueno! An-tiguo: ¡malo!>

«La més moderna tendència» no

Meyfrèn, el mestre paisatgista, ha

tingut oberta a les Galeries Are-ñas una exposició de les seves obres.En elles es mostra el mestre destrís-sim i fogós de sempre i, el que ésmés excel • lent, l'esperit jove de sem-pre. La crítica no té ja res que dir so-bre l'art d'en Meyfrèn perquè ja tot

El pintor Baldmner Gili i Roig mortclarreramen 1.

la bona o dolenta qualitat. IIo hemdit més amunt.

Però suposem, per un moment,que calgui fer un art modern. E$Iaquest cas, davant de la pintorescaalirinació del Sr. Joan Sacs que 1tavertadera modernitat consisteix ágirar-se vers l'art pre-cézannià «boi abominant o menyspreant les su-posades aportacions del xarlatanismepost - cézanniàu; davant d'aquestaafirmació tan impagable, que elSr. Sacs ens permeti de somriurelleument.

s'ha dit, ni cap elogi a fer-li perquètots se li han fet, encara que elselogis no corresponguin als seusgrans mereixements.

Serveixin únicament aquestes rat-lles d'homenatge a l'eminent pintorl'obra del qual és una pàgina brillantde la nostra pintura contemporània.

Baldoiner Gili1 Roig

La mort se n'ha endutaquest artista en el

moment de plenitud dela seva producció. L'o-bra que ens deixa me-reix sens dubte aquesthomenatge pòstum mo-destíssim que la nostraGASETA DE LES ARTSavui li dedica, regis-trant el seu nom i laseva imatge plena desimpatia, en aquestapublicació que s'esfor-ça en ésser pel presenti per l'avenir una crò-nica de la nostra vidaartística.

De Gili Roig, com depocs pintors, pot dir-seamb justícia que fouun _lluitádor,j un llui-tador entusiasta i som-rient. Home d'aptitudsmúltiples, lluità primeramb elles, que el pre-nien cap a la literatura

de la color, del realisme o de lasensibilitat; i que, al retorn aItàlia que suposa el cubisme, s'opo-si el retorn a Holanda; i que s'ana-tematitzi el super- realisme en nomde la intelligèricia. Nosaltres ac-ceptem i respectem aquestes con-demnes, car són manifestacions d'es-perits intel ligents. El que no accep-tem de cap de les maneres és queun bon home es llevi un dia de malhumor i que condemni en bloc unapila de coses heterogènies, oposadesi contradictòries, sense argumentar

interessa gens. El que interessa és SEBASTIÀ GASCH.

Elisen Meyfrèn o, les Galeries Areñas

CLOTILDE FIBLA DE JuNYEB. La gerra d'aram» Galeries Layetanes. (C1. Seria.)

CLOTILDE FIBLA DE JUVYEB. — EI cova lleis Peixos' Galeries Layetanes. (CI. Seria.)

GASETA DE LES ARTS T_rì la

un hora, cap a la il lustració del lii-bre en altres... La pintura, però,fou la gran amada de Gili Roig, itornava, després de lleus escapa-des, més amorós que mai, a la sevaronda.

Lluità també, i molt, amb lapintura. Un agre d'escola valencianaIi espessia la paleta. Un enfarina

-ment li velava la llum que veia ambcls seus ulls interiors. Entre les telesdel seu taller hi hauríeu vistes lesetapes d'aquesta brega per treure'sun no sé què de cosa fada queenterbolia la seva obra. A estones,era la literatura anecdòtica de. .1ajove pintura espanyola; el vcarles-vazqulsme»l'altra, ambels seus tipus espanyolsprestigiosos, però per ciper lla vèieu dispersos,com espurnes d'aquestconstant picar damuntl'enclusa, apunts i notesde veritable valor pic

-tòrica fets fora de lespreocupacions de talleri del composicionismeescolàstic, on es reve-lava un artista sincer,emocionat, amb l'espe-rit despert per aquellescoses que són essencialsde la pintura i que l'e-ducació acadèmica d'enGili li feia veure comsimples assaigs prepa-ratori s . d'obres de mésvolada. Una d'aquestesnotes bellíssimes tincpenjada davant mentreescric. Ell va donar-me

-la a escollir, entre al-tres obres, un dia, ja faanys, en el seu taller.Poc vaig dubtar en triaruna obra inacabada,com ell em deia, que és

torn humil al paisatge. Ell, que haviatingut les dèries de ço que en el seutemps s'en deia la gran pintura, lapintura de les figures grosses, de lesrniachines imposants, de les teles ambassumpte, veure'l emocionat de caraal poble fumejant, a l'hora del cap-vespre, pintant tot entregat a l'im-puls del sentiment que es desprènde .la cosa viva, ens va fer una granimpressió, i ens va revelar el fonsde sinceritat que hi havia en aquestpintor, qui, després de rodar laSeca i la Meca pels camins de la sevaformació d'escola, venia arrupidet,de cara al poble nadiu, un capves-pre, a cantar humil com el grill laseva cançoneta piadosa i profunda.

Eren com una redempció del seuart aquelles teulades humils, voltadesd'hortets on el pou blanqueja, de lavileta grisa de Vinaixa. Tanta. «maja,>i tanta figura mundana com ell. haviasomiat, ara el 'teníem allí arrupit,com un assedegat s'ajup vora el raigde la font humil i cristal Lina... I jahi va ésser. De cara al paisatge, Gilii Roig deia, amb els colors méstransparents que mai, que la naturali ensenyava, la festa magnífica delmar en aquelles teles de Calella, dePalafrugell, i el misteri de l'aigua al'hora baixa, quan les barques ré-tornen i la costa s'ompla de llume-netes encisadores. En aquell capves-pre marítim que allí exposava, vadir el matís de l'hora amb una jus-tesa i una compunció lírica que eraben nova en ell.

Després vingué el deliri dels esce-naris nous, sempre emporta't peruna mena de fúria íntima i joiosaque_hi ha en tota la seva vida i alfons de la seva persona. 1 ja el tenima Mallorca. Una tela inoblidable ésaquella de l'hortet del molí deManacor, on el vell molí i els arbresi el mur de tanca de 1'hortet delmoliner, sota el cel blau, han arre-glat les coses de manera que elles so-les fan un quadre dels més bonics quehi hagi. Gili i Roig va copsar aquelldeliciós espectacle i el va pintar ambun lirisme nou en ell, amb un celde fuga que és una de les sevesmillors obres. Després, al Nordd'Espanya, hi va anar a buscar lesverdors tendres i la diversitat d'es-pectacle, cosa que no calia, carla diversitat en lesteles es trobaanant endins de la mateixa cosa,penetrant-la, glossant-la en els seusinfinits estats. Aquí teniu les sevesteles de Fuenterrabía (Guipúzcoa),

am és seves casetes- nuuntanyen-ques, negres, damunt la verdorlluminosa dels prats, i arrapadetesa la costa, davant la mar atlàntica.

Gili i Roig, ara darrerament sol-licitat, havia anat a l'Amèrica delSud, i allí havia obtingut un èxit.franc i entusiasta. La crítica argen-tina, cada dia més exigent i afinada,va reconèixer en l'obra de Gili Roigels molts mèrits que contenia. Senadubte, el públic d'admiradors quedeixà allí i l'estímul del succèsde les seves darreres exposicion'shavien posat l'artista en una viad'obtimisme i de trehall que haurienfet del nostre pintor ço que el seyttalent ens permetia d'esperar eitaquesta hora de plenitud. Déu sél'ha emportat al bo de la seva vida.Quan veia més amples els camins;quan la pintura esdevenia per ellun joc emocionat i una confidènciaamb la natura, Déu nostre Senyorha dit prou... Davant dels seusdesignis sobirans, encomanem a Elll'ànima d'aquest pintor meritíssim,que deixa un nom prestigiós i unaobra important feta; l'ànima d'a-quest amic bondadós, home de no-bles rauxes i fal leres de qui tothomno pot dir-ne més que bé.

JOAQUIM FoLCx i Tonnns.

El pintor POPCar

7orcar és un pintor castellonés que1 de molts anys viu entre nosal-tres.

Té, de València, el do de 'la pintura.brillant i rapidista, i té nostre, aques-ta contenció i aquest mirar endintreque li imposa un moviment com eld'aquí, noblement preocupat i mi-rant a Europa, devegades un .xicmés del que cal. Porcar és una fibraperò; ço que vol dir una personalitat:que un bon enteniment de les cosessitua, conté i adreça vers uns deter-minats camins, però que mai deixad'ésser i "de brillar i de predominaren les seves obres, constituint el mollde les mateixes.

Porcar és conegut entre els concu-rrents a les nosl;res galeries d'Expo-sició, com un artista gairebé especia-litzat en temes d'infants. Es curiosaaquesta insistència; és com una •me-mòria de Murillo, que retorna araa la llum dels nostres dies, amb totl'aire d'una preferència personal, que

sens dubte no té cap re-lació, ni temàtica, ambel gran mestre siseen-tista de Sevilla. Lesobres de Porcar, ens do-nen ara un hell grupd'infants amb unes frui-tes. Un bailet amb unpaner de pomes rialle-res; l'altre ami) tul cà.Ací un medalló ambuna nineta somrient...I res de les fadors nicursileries de cromos,ni trucs de tendresesdestinades a enternir alpúblic... Pintura hono-rable i honradíssima ésaquesta d'en Porcar,més intensa o menys,però digníssima, ambun toc de decoratiu ba-rroc, amb un caire d'al-legoria i un to de clàs-sic que apunta alt...

Un dels nostres mes-tres que més han influïtl'obra de Porcar, és enliicard Canals. Bona in-Iluència, la d'en RicardCanals, s'ha exercit

sens dubte una de les pintures méssinceres i fresques del malaguanyatpintor.

Ara, però, Gili Roig havia aban-donat les grisors preocupades deltaller i havia vençut en la lluita,anant al paisatge. De cara a la na-turalesa, hauríeu dit que era totun altre. Una darrera exposició queva fer, a can Parés, poc abans delseu viatge a l'Amèrica, ens presen-tava el seu triomf acomplert. Dinsla tendència del just medi que erapròpia al seu academisme, homsabia quant d'esforç, quant de sacri-fiti, .quants de somnis i de fal leresabandonats representava aquell re-

CLOTILDE FIBLA DE JUNYER. — «Roses.» Galeries Layctanes. (CI..Serr•a.)

CLOTILDE FIBLA DE JUNYER. — uLes polnes i el g.rro.» Galeries Layetanes. (Cl. Serra.)

N. (iG GASETA DE LES ARTS J

damunt la pintura d'en Porcar, ambbenifets indubtables. Un partit presde color, tendint a una harmoniatònica del quadre, color de fullamorta, que és típica en los obres del'artista, ha mort potser aquell pam

-pellugueix intens i profuncl que hiha en les obres d'en Ca-nals. Canals és un ar-tista que hi veu endinsi no oblida res, en glosarles riqueses policromesde les-coses que pinta.Per aixó Porcar semblaun pintor de paleta po-bre, i a estones, si nofos la gràcia i la verbadel seu dibuix, diríeuque és i tot un pintoramanerat; amb la sevatònica invariable, ambel seu pintar dispers ipoc cenyit... Poc cenyita estones. En altres,com en aquesta tela de«L'Infant i el cà» queara exposa, us dóna unatesta superbament, pas

-tosament, gustosamentpintada. D'altres entro-bariem al llarg de lesseves figures nombro-ses, que sostenen aques-ta valor de l'obra d'enPorcar que aquí es ma-nifesta.

1 les valors no men-ten. A través de les mo- -

Però ara en Porcar, al qui la famadina com a Murillo «El pintor d'In-fants», s'és donat al paisatge i esmés bo, més-bo i més intens que enles seves figures, les quals, al costatde les notes que ens porta del seusojorn estival a Castelló (la terranadiva) semblen compostes i tocadesde grisor de taller, i d'escarrás deco-ratiu. El colorista intens de la«Platja de Castelló» s'enyora entreels torrats del- pacti pris dels seusmedallons d'infants i en les sevesmonocromies hi manca l'espurneigcl'aquella vida que el pintor Porcarha copsat en posar-se de cara alnatural.

Com paisatgista, la seva paleta ésuna mica espessa, el seu color ma-cis... però lii ha en el seu pinzell es-capades eloqüents, que revelen unafany de fixar la simplicitat de lescoses presents; aquella gran simpli-citat de les coses presents que solsels mestres saben dir amb la llenguaesquemàtica de la pintura; amb elverb suscitador dels colors...

Quantes coses estimables en aquestpintor, però, que és un deure el reco

-lli> i el comentar i el deixar exposadesde cara al públic. La nostra abundorde pintors, no és pas tal que nohaguem de colocar en son lloc aqueststan estimables i esforçats, que sónde la mida del que avui comentem.homes que dónen tota la vida al'art, sense -cridòries i que amb lescines als dits,van fent pas a pas laseva ruta i us mostren anyalmentl'esforç que han fet en la seva expo-sicioneta, i en acabat s'en van acasa a tornar-hi, bé cal qué els Lin-guem en compte per a la nostraglòria; bé cal que els hi tinguem pera. què Iloreixin en cl seu camí lesfrondes de l'estímul.

Es un deure de la critica el fer-ho.

FLAMA.

L'Anuari del Foment deles Arts Decoratives

E l Foment de les Arts Decorativesacaba de donar, amb la publica-

ció del seu Anuari 1924-25, una novaprova de la seva vitalitat i del'àdressa assenyada que la seva vidacorporativa ha pres d'uns anys aaquesta banda, convertint l'entitaten una institució que fa veritablehonor a Barcelona. Certament aquestllibre que ara el Foment acaba de

l.a pintora Ciotildè Fibla (le Junyer,que té oberta una exposició de les seves

obres a les Galeries Layetanes.(CL Renom.)

donar-nos fa honor a la ciutat i enfa a les premses de l'Oliva de Vila-nova, el nostre gran impressor-.artista, el nostre idealista, l'home deles edicions impossibles, que a baséd'impossibles va fent la glòria dél'estampa catalana moderna. A 1O.uva toquen ara les honors d'aquestbell llibre tant com al Foment, i resmés escaient que el Foment s'acullia la famosa impremta, donant unaveritable prova d'amor als oficisen posar la feina a les mans d'aquestveritable conservatori de l'art d'im-primir que és la impremta Olivade Vilanova.

El tiratge i la composició del'Anuari del Foment, la presentacióescaient i sòbria, el paper ben triat,la lletra ben posada. els caplletres,obra delicadament gravada; tot, éi1fi, denota aquella cura dels ver$artistes que són els germans Oliva:

E1 conLingut no desdiu. El Fo-ment, en aquest seu Anuari imme-dial a l'obertura del nou hostatgial carrer de la Pietat, fa la històriade la seva Casa i, amb ella, la détotes les cases dels Cantinges quéuna mic audaciosa volia aterrar nó

fa gaire. L'estudi és de-guL a Jeroni Martorell,qui ha estudiat amb in-igualat amor la nostraarquitectura civil i, so-bretot la de la casàbarcelonina de l'EdatMitja. El treball de l'e-mine nt arquitecte con-servador dels nostresmonuments és digne delseu nom i va profusa-ment il lustrat amb di-buixos a la ploma, re- -construint el vell con-junt urbà de les casesdels Canonges i la fiso-nomia particular de laque avui el Fomentocupa.

Un altre treball, com-plement d'aquest, es ti-tula «La Sala d'Actesdel Foment, treballs dérestauració i habilitaciógenerals. En ell, VíctorOliva, Secretari del Fo-ment, ens mostra ambquina amor els restau-radors 'dé l'càsa toca-ven els murs venerables

des, sola les influéncies, sota els gus-tos al dia i les rauxes que van i veneni passen com el vent, una valor éssempre una valor; una conquestaés una coliquesta i el qui l'lia lo-grada, s'en pot apuntar una i aque-lla compta...

El pintor Porcar prenent apunts davant els seus petits models. (Cl. Serra.)

1 PoRcAn. — «El nen del gos+ Saló de 'La Pinacoteca.' (CL Serra.)

rQLlO^^

6 GASETA DE LES ARTS N.e g

i rastrejaren els restes d'ornamei-tació que hi havia, fins a poguer-losreconstruir. Realment dóna bo deveure com les coses es van fent acasa nostra i com cada dia en els ho-mes veritablement civils, els .deuresi'les atencions pesen més en les óbresde tota mena que es van fent enaquest constant ascendir de la nostracultura.

Un aplec de fotografies del casaldel Foment, admirablement repro-duïdes, completen aquest treball,deixant així perfectament monogra-fiada la vella casa que el Fomentha pres per hostatge.

Segueix als treballs descrits ante-riorment una memòria de SantiagoMarco, President del Foment, sobrel'Exposició de París. En ella s'ex-plica el que féu l'entusiasme detots, però diu poc del que hi féul'entusiasme i els dots d'organitza-dor que en l'autor concorren, que fo-ren el més i fou en definitiva ço queva fer possible el miracle. D'aquellaprova les arts industrials de Cata-lunya en varen sortir triomfants.Una sèrie nombrosíssima de repro-duccions dels treballs presentats hodemostren.

Finalment, el propi President delFoment fa una bella descripciódel viatge que els socis del Fomentrealitzaren l'any 1924 a Itàlia, il-lustrada amb nombroses i bellíssimesreproduccions dels principals monu-ments i obres vistos. Un bell recordd'aquest viatge d'estudi, que consti

-tueix un itinerari ben aprofitableper als qui visiten la terra ita-liana.

lIeu's aquí l'Anuari del Foment,i heu's aquí, a 1'ensems, un llibrebellissim que els amants de la im-premta catalana no poden oblidar,com no el poden oblidar tots aquellsqui estimin l'acció benefactora delFoment de les Arts Decoratives,fogar de la regeneració dels nostresbells oficis.

FLAMA.

L'Exposicióde ¡'Agrupaciód'artistes catalans

De gent jove inquieta un país maien té prou, i per això l'espectacle

d'una exposició d'artistes joves, quemostrin inquietuds, és sempre unespectacle reconfortant. D'aquestspintors i escultors que ara exposena la Sala Parés, n'hi han que sónuna veritable prometença, però totsduen a dins quelcom, i de conjuntsemblen orientar-se pels camins ar-dits del més net objectivisme.

Aquest objectivisme es presentaen la majoria dels casos amb unaagressivitat curiosa, com un actede fe revolucionària, com un cop depuny sobre la taula de la mansuetudcorrent. En alguns casos cal dirque no més hi ha el cop de puny, id'això sol cap cultura ni cap movi-ment artístic en viuria; en altreshi ha l'espurneig d'una emoció,l'afany d'una comprensió, la fibrad'un esforç que s'encara amb larealitat amb ganes de desentranyar-liles coses preciosíssimes que uns ullsque miren fons hi saben veure.Aspre és el to en general i espessa lapintura, però cada tela és un motinteressant. L'un ací, com VidalGomà en la natura morta «Molls »,dóna un estudi de valors, despullatsde qualitat potser. Mussons, mésenllà, lluita per les qualitats i enlogra d'hermosíssimes en el seu«cBodegó». Bosch Roger copsa totala gràcia d'aquell tros gaire bé in-èdit de Costa de Llevant que és laplatja de Montgat. Ramon Soler,en el seu «Parc marítim», fa guspire-jar la veritat en la seva pinturapoc segura, i aspre. Bones les pin-tures de Josep Gausachs, el mésfet i més afinat de tots els queexposen. Bones les de Camps Ri-bera, amb el seu tossut nonellisme,on cada dia hi brillen noves con-questes. Pere Dalmau dóna una pro-metença molt digna d'anotar-se amb

els seus «Molins de Bruges », com ésinteressantíssima la nota de Cochet«Plaça de Cháteau Renard» i sobretot el »Port de Tolon» de Ramon JouSenabre.

Anotem de l'únic escultor, PereJou, les «Dansarines» i el «Nu», onun escultor veritable s'ensenya. Totsaspres, però aquesta mena d'aspror,de cosa gerda de la pintura i l'escul-tura dels joves de l'Agrupació d'Ar-tistes Catalans els agermana i expli-ca el que vagin junts a presentar-sedavant del públic. El seu post-cézan-nisme està com un xic enfadat, i ésviolent sense motiu de cap mena.Sembla una fórmula l'espessor de lapintura, diríem l'opacitat, dela quals'en escapen més que ningú en Campsi en Gausachs que fan cantar i bri-llar els colors. Es clar que aquestamena d'agressivitat artística no éscap mal i sovint és un. punt de fer

-mança per a embranzides auclacioses.I les embranzides són cosa bona sem-pre, tinguin o no bon resultat. Queel deure dels homes, quan comencenla tasca de la vida, és aspirar a lomés alt i a lo més pur, i per aixòcal embranzida, certament.

JOAQUIM FOLCH I Tonaus

EI 11Ionnment de SantFrancesc a Montserrat

Convocat el Concurs per a unaestàtua de Sant Francesc que

s'ha d'alçar a la muntanya de Mont-serrat, la Comissió Artística de les

Festes del Centenari ha cregut con-venient la publicació d'una fotogra-fia del lloc de la Santa Muntanyaon ha d'ésser collocada l'estàtua,perquè il lustri els artistes sobre ellloc d'emplaçament definitiu del'obra que es projecta.

Adjunt donem la fotografia. Elconegut orfebre Ramon Sunyer,membre de la Comissió, es va pres

-tar a assenyalar amb la séva pre-sència el lloc just on va posadal'estàtua.

Una Exposició de pinturacatalana vuitcentista a les

Galeries Layetanes

Les Galeries Layetanes, han orga-nitzat i celebrat darrerament, una

importantíssima exposició i vendade pintura catalana vuitcentista.Una sala era dedicada especialmental gran pintor Martí i Alsina, ara encomplir-se el centenari del seu nai-xement. Algunes de les obres exhirbides, totalment inèdites i d'altresque -no ho eren, han demostrat unavegada més l'interès de la persona-litat d'aquest gran pintor, la valorde l'obra del qual va en augmentcada dia. No senyalarem cap de lesobres en particular. Sols direm queera l'hora de què el Museu nodríscom correspon la Sala Martí i Al-sina de Belles Arts, que no és dignadel mestre. No ha sigut així i l'ex-posició és clausurada sense que capobra ingressés al nostre Museu d'ArtModern.

Al pòrtic del catàleg d'aquestaexposició de Pintura Catalana vuit

-centista, l'eminent crític d'art RafelBenet, hi ha deixat unes quantesidees i conceptes, que a l'abjectede què no es perdin en una fullavoladora i ocasional com és aquellcatàleg, reproduïm aquí pel seugran interès.

La pintura catalana del XIXè

Vivim de les deixalles d'un provin-cialisme mansoi, per mitjà de lesquals avui encara ens costa valoraren justícia les nostres coses, sense.envejar pobrement les dels altres.

Estem tan acostumats a descen-trar la nostra mirada fora de laterra; estem tan acostumats a trobarho tot el dels. altres — a considerar-nos tan poqueta cosa —, que quan vel'hora de posar les coses al seu lloc,tenim por que els nostres conegutsens acusin de xovins.

Realment les nostres vicissitudshistòriques, no han pas afavorit una

No ^(; GASETA DE LES ARTS 7

El lloc d'emplaçament de l'estàtua de Sant Francesc colmuenloraliv del seu VII'centenari, i per l'erecció de la qual s'ha convocat un concurs. (La figura que e

veu a la fotografia indica el lloc just on ha d'anar col locada l'estàtua.)

normal creixença de les activitatsespirituals. La forma bàrbara delnostre egoisme ens lla fet oblida-dissos, que som alguna cosa més queun agregat d'individualitats méso menys potents; que soni un matisdintre la cultura europea.

Al dictat de l'adjectiu laboriosos,amb el qual tantes vegades ens hanafavorit els que ens desconèixen -hom ha oblidat que ací es desenrot-llava un art i una vida d'esperit.Nosaltres- haviem mig formulat elcatalà mitjà - som gent que sola-ment servim poc o molt per al negoci.En canvi el nostre art i la nostra cul-tura havia d'ésser forçosament unamiqueta d'estar per casa, car, quanací eixia algún geni no ens corres-ponia; no teníem casa per tant moblei l'enviàvem a Madrid, a Roma o aParís per a què fonamentés la glòria,que la gent de casa no li podia donar.

Avui encara tenim una certa posede babau davant dels èxits dels nos-tres a París. No és el posat nostredavant dels que triomfen a fora, unposat intel ligent, sinó una pose depersona departamental. Massa so-vint el nostre provincialisme no ensdeixa ponderar d'una manera orgu-llosa la valor dels que han conqueritun nom internacional; estimem alsnostres artistes solament quan hanpassat per Paris i aleshores semblemvilatans encisats amb el divo que

per un voler de Déu va néixer entreIlurs quatre terrossos: sabem orga-nitzar en el seu honor una fontadai una serenata pels Chors d'en Clavé.

Aquestes tristes deixalles d'unaservitud secular, ens han fet oblidarmoltes coses; com és possible si noque, tot just avui intentem valoraren bloc la nostra pintura vuitcen-tista i sobretot, com és possible que,artistes com Ramon 1\Iarti i Alsina,Joaquim Vayreda, Simó Gómez, Be-net Mercadé, Torrescassana, TomàsPadró, etc., siguin cotitzats en elnostre mercat a uns preus que fancaure la cara de vergonya?

* 1

Un dia el pintor Domènec Carlesem contava aquesta anècdota, laqual escaurà pla hé de reportar acíper a subratllar els nostres oblits.

Carles, en un dels seus viatges aParis, entre els quadres de casa unconegut marchand ílair l de bona en-trada una tela de Joaquim Vayreda;un bon Joaquim Vayreda. Carlesadquiri la tela del pintor oloti. Men-tre es cloia el tracte, el marclland Iideia: «Veu's ací un bon pintor elvostre Vayreda; llàstima que no fosfrancès, car aquesta petita tela avuivaldria tant com un bon Corot.»

(Seyuitá.) RAFEL BENET.

GASETA l)E LIS A1ITSApareix gniIILe11:11713ent

EI)ITOItI:AL_D:\VID, Corts, 46') - -- El)ll'IlIIIAL POLIGLOT \, Pelritxol. 11Barcelona............ 2 ptes. al mes NúmNeo solt:

Snbsoripció: Pcuinsula i Amúrioa 3U u 1'any Do l'any lO rri• nt l'tes. 1'9rAI[rea pnïros........ 86 u : Ilntcr,oi u 2

G I TA I)E LES ARTS I IDELS AUTISTES

PintorsBAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2. on, 1.°BIOSCA, JOAQUID[ ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAIMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGULLI .... Bonavista, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENS ....... PETRITXOL, 14

Dibuixants-pintorsCARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°

EscultorsCLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

FRANCESC (SARRIÀ).LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoracióLENA, S. A....... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.°

DecoradorsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÁCTA, 36.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S PERE, 36, 3 er, 1.°MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MAI,LORCA, 313.PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS. 90RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardinsLLIMONA 1 BENET, RAFEL CASA BALLIRDA -HORTARIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Aeadènsies de dibuix i PinturaBAIXAS.............. Pi, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9.

Reportatges d'artSERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibuix i ninturaGUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199-1-IORTA, !MIQUEL......... AVINYÓ, 7TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT, 10 DAR. » CATED.GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. n

QUER FARRÉS, Fa.' ... PALTA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍRIA, ^_.

Catifes (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).

Cerhmica d'artGUARDIOLA, JOSEP ..... MOZART, 6, l.er, 2.°

Construcció i decoracióBASTÚS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELENA, 4 1 6.

Constructors d'obresOLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2. on, 2,°

EbenistesBUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDFRIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradorsSOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M.°. .. MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiquesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'exposicionsAREÑAS...............GALERIES DALMAU ...GALERIES LAIETANES.MALMEDÉ, L..........PINACOTECA, LA .SALA PARÉS (MARAGALL)

jo jeSUNYER, R. ........... ConTs, 660.

Id1IU pare sBIOSCA 1 BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Metalls d'artBIOSCA r BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

il iralls'l'ERRÉS CAMAI.Ó F.... EXPOSICIÓ: LÀunrA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., s. c. Tallare: VAI.L`•NCIA, 483

Mobles inodernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICI-I, 8. tSÁLVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I.'ÁNGEL, 4

Parquets (fhbriques)BASTOS, QUERALTÓ I C.° SANTA ELENA, 4 i 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .1. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALI., 21.

TapissersBUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC,A, 36.GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRACIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).Vidres d'art

GRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA 1 C.° CASANOVA, 32.TERRÉS CAMALÓ, E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., S. C. Tallers: VALÈNCIA, 483

CORTS, 670.P. GRÀCIA, 62.CORTS, 613.P. GRÀCIA, 68.CORTS, 644.PETI TXOL, 5

rs

g GASETA DE LES ARTS N.^66

H. Blanco BañeresCall, 20 (Pl. S. Jaume). -Telèf. I90 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

'TAPISSOS PERSES 1 D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

RENART

Reproduccions

Enquadraments

d'art

Diputació, 21

Barcelona

GfLEGIES LIIVETfNESCorts Catalanes, 6(3 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Conseil de Cent, 430

Barcelona

L,® almedé

Antiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

J

Passeig de Gràcia, 68

València,. 255

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP ILflB^RT

ANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes i confec-

cionen tota mena de cor-

e4 tínatges. Especialitat en

sillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 • Telèfon 2634 G.

BARCELONA

2-1. PA 1DROS9 S.Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de Paris de 1925

ARQUES INVULNERABLES PER A CAUDALSAMES PANY DE SECRET SENSE CLAU

PREMSES PER A COPIAR CARTES

PANYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PIS

BASCULES DE ROMANA SENSE PESOS

@TIMBRES CUIR7ISSIADES AMB COM -PARTIMENTS (PER A BANCS 1 BANQUERS)A PROVA DE FOC, EXPLOSIUS I LLADRES

Fem tramesa da pressupostos si sers demanes

TALLLERS: VALENCIA, 501-503 CASTILLEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 BARCELONA

Fusteria

Enric Tarragó^ B

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

¡GRAN ÈXIT!

RESUM

DE LA

HISTORIE LIENERfiL BE L'RRTper en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus d'Art i Arqueología de Barcelona,Ea-professor d'Història de l'Art a l'Escola Superior de

Bells Oficis

SUBSCRIPCIÓ:

a i'5O pessetes quadern :-: Dos quaderns mensuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

RIGALT, BULB>rNA i C.

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

4.

'b",''

y7•Ct

A reñasFOTORANÅ XPOSICIONSProcediments pignentaris Venda d'obres

Gomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 „(junt al Ritz)

SILL® DE REP ®SPatent n.° 93559

POT GRADUAR-SE A QUATRE POSICIONSDIFERENTS '; AVENTATJA EN CONFORT1 EN ECONOMIA AL S1LLÓ AD7USTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESA

Model A, Model B.Tapissat amb molles Amb coixins de miraguano

A. Badrinasl

Neptú, 2 (G.) BARCELONA

G. Homar

Mobles

Làn' pares

Decoració

gptiquitats

Canuda, 4 BARCELONA

hrt ^► Marcst

^_ Rresents9<. =6Tf 6 6T á Pfl' 6T

Sala ParésFetritxol. 5 Telèf, 3523 2 .

QUADERNS DE DIVULGACIÓ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ART.;Director: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES

LL TRE50R ARTÍSTIC DE CATALUNYA

ILA SORTIT EL PRIMER QUADERN DEDICAT A

EL RETAULE DELS REVENEDORS

IIA SORTIT EL SESON QUADERN

ELS ANTICS VIDRES CATALANS ESMALTATS

Formaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "GaSETIl DE LES 7IRTS"PDll'ORIA1_ POLIGLOTA. —PltrsrrxoI.,8

TALLER D'EBENISTERIA

DE

Frederic Orri

Construcció de— mobles de totes-- classes

* ARIRAU, 226. Barcelona

Telèfon 2091 G.

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'I{ENRICIS 1 C.'—BARCELONA