VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL A ALAQUÀSL’Ajuntament d’Alaquàs ha iniciat les obres perquè comencen a construir-se en la ciutat un total de 759 vivendes de protecció oficial. A l’Oficina Municipal de la Vivenda que s’intal·larà al consistori s’informarà del procés a seguir per a presentar les sol·licituds.

EL PRESSUPOST PER AL 2005 ASCENDEIX A 22.187.000 EUROSEl programes de Benestar Social i els projectes d’urbanisme com laremodelació de les avingudes Ausiàs March i Blasco Ibáñez són lesprincipals inversions d’enguany.

S’INAUGURA EL CENTRE SOCIAL CAMÍ VELL D’ALAQUÀSLes persones majors de la ciutat poden disfrutar d’un nou local createspecialment per a elles en la zona de l’avinguda Camí Vell de Torrent,on s’ofereixen tot tipus d’activitats culturals i lúdiques a més dels serveis de perruqueria i bar-cafeteria.

ESCOLA MUNICIPAL INFANTIL D’ALAQUÀSL’Ajuntament d’Alaquàs té previst crear la primera Escola MunicipalInfantil d’Alaquàs per a xiquets i xiquetes d’entre els 16 mesos i els 3anys. Aquest centre, el primer d’una xarxa municipal d’escoles infantils,s’ubicarà a la coneguda Alqueria Alòs del parc de la Séquia del Dijous.

COMENÇA LA PROGRAMACIÓ MUSICAL DEL CASTELLD’ALAQUÀSPasión Vega, Julieta Venegas, Jordi Savall, Los Secretos i QuiqueGonzález protagonitzen les actuacions previstes per al 2005.

CARMEN MATEU A LA NOVAL’alaquasera Carmen Mateu exposarà part de la seua obra pictòrica a lasala La Nova del Castell d’Alaquàs. Serà del 13 de maig al 3 de juliol.

ENTREVISTEM LES FALLERES MAJORS D’ALAQUÀS 2005Xelo Samper Lacruz i Elena Palao Martínez conten la seua experiènciaal capdavant de la festa fallera.

s

GASETALA 1

SumariLA GASETA · BUTLLETÍ MUNICIPAL D’INFORMACIÓ D’ALAQUÀS · MARÇ I ABRIL DE 2005

LA GASETAEmpresa editora:Ajuntament d’Alaquàs. Carrer Major, 88.Disseny i maquetació:Ángel Martínez Disseny i ComunicacióImprimeix: Rotodoménech. S.A.

2

8

10

12

14

17

26

v

Vivenda

GASETALA2

759 VIVIENDAS DE PROTECCIÓN OFICIALEN ALAQUÀSEn los próximos años se construirán en

Alaquàs un total de 1.062 viviendas, 759 de ellas serán de protección

oficial y el resto de régimen de renta libre

GASETALA 3

El Ayuntamiento de Alaquàs ha realizado ya lasgestiones oportunas para que se inicien lasobras para la construcción de un total de 759viviendas de protección oficial, lo que supone,no sólo cumplir la promesa electoral sino, ade-más, aumentar el número de viviendas segúnsus previsiones iniciales.

En este sentido, el Pleno de la CorporaciónMunicipal aprobó el pasado 10 de diciembreuna modificación puntual del Plan General deOrdenación Urbana para proceder a la modifi-cación de estos terrenos como uso residencial,ya que actualmente son de uso terciario. Unavez la Consellería de Territorio y Vivienda hayarevisado esta modificación del expediente, sepodrá proceder a la puesta en marcha de esteproyecto municipal que prevé la expansión de laciudad en diferentes puntos.

En total se construirán 1.062 viviendas, queestarán distribuidas en dos zonas: por unaparte, en el solar que hay justo al lado delInstituto Faustí Barberà, terrenos que delimitancon las calles Lanjarón, Obispo Cervera,Vicente Lis Barona y Santa Ana; y por otra, enlos terrenos ubicados en frente del PolideportivoMunicipal El Bovalar, que delimitan con la ave-nida Camí Vell de Torrent y las calles Palleter,Cid y Jaume I.

Además, en toda esta zona se tiene previsto elsoterramiento y la supresión de la red actual derecogida selectiva, a través del cual se instalaráun nuevo sistema de recogida de todo tipo deresiduos urbanos. Esta medida se pondrá enmarcha como experiencia piloto, tal y como seha proyectado también en las avenidas BlascoIbáñez y Ausiàs March.

El aumento del valor de la construcción en los últimos años ha provocado que en muchas fami-lias sea insostenible económicamente el hecho de poder adquirir un hogar con unas condicio-nes mínimas para poder vivir. Ante esta situación, y conscientes de este problema que afectatambién a un sector de la población, el Alcalde de Alaquàs, Jorge Alarte se comprometió en suprograma electoral a construir 600 viviendas de protección oficial, con el objetivo de facilitar elacceso a una casa digna a los jóvenes de Alaquàs y a las familias con menos recursos. Estecompromiso ineludible del actual Equipo de Gobierno comienza a hacerse realidad.

Los espacios de color amarillo corresponden a los dossolares donde irán emplazadas las 1.062 viviendas.

v

Vivenda

v

Vivenda

GASETALA4

Del total de unidades construidas, 759 corres-ponderán a viviendas en régimen de protecciónoficial, es decir, viviendas cuya tipología, super-ficie (menor de 90 metros cuadrados) y preciosestán reguladas por la Administración. Además,los compradores de estos inmuebles, paraacceder a su compra, deben reunir determina-das condiciones de acuerdo a los baremosestablecidos.

Estas viviendas de protección oficial se distribu-yen en tres grupos. Por una parte, las viviendascuya iniciativa y titularidad es pública municipal,es decir, construidas en suelo de cesión gratui-ta y obligatoria por parte de los diferentes pro-motores al Ayuntamiento. Serán un total de 165y se edificarán con el máximo nivel de protec-ción por parte del Ayuntamiento de Alaquàs.

Por otra parte, están las viviendas de protecciónoficial cuya iniciativa y titularidad pública provie-ne de la Generalitat Valenciana. Estarán ubica-das en suelo cuya propiedad es del InstitutoValenciano de la Vivienda. El Ayuntamiento deAlaquàs ha condicionado el planeamiento enesta unidad para que la Generalitat destine ínte-gramente el suelo a construcción de viviendascon el máximo nivel de protección y que ade-más, la gestión de todas ellas sea pública.Éstas suman un total de 228.

En tercer lugar se encuentran las viviendas deprotección oficial y promoción privada. En estesentido, el Ayuntamiento, a través de la nuevaordenación urbanística, ha intervenido para quelos propietarios de los terrenos se comprometie-ran a construir viviendas en este régimen.Asimismo, se han suscrito seis convenios conlos titulares de estas promociones para que lagestión, adjudicación e información sobre estasviviendas se realice a través de la OficinaMunicipal de la Vivienda. El objetivo de estamedida es garantizar la aplicación, en la adjudi-cación de las mismas, bajo los baremos queaprobará el Pleno de la Corporación. Estas con-diciones priorizarán el acceso a estas viviendasa los menores de 35 años y la aplicación de cri-terios de situación económica. Dentro de esterégimen se construirán un total de 366 vivien-das, que tendrán un plazo máximo de ejecuciónde 2 años.

El número de viviendas que corresponden alrégimen de renta libre asciende a un total de303. Éstas serán de titularidad privada ya que elAyuntamiento de Alaquàs ha decidido reprodu-cir el modelo desarrollado en el parque de laSequieta o el Pasaje Amadeo Aguilar Laborda.Se han autorizado la construcción de áticos enlos diferentes bloques a construir, excepto enlos de titularidad pública, ya que los áticos nopueden estar sometidos a régimen de protec-ción oficial.

VIVIENDAS DE PROTECCIÓN OFICIAL

GASETALA 5

v

Vivenda

o

Oficina Municipal Vivenda Oficina

Municipalde la

Vivienda¿Cómo realizar la solicitud

¿Cómo adquirir unavivienda de protección

oficial?En la Oficina Municipal de la Viviendaque se instalará en el Ayuntamientode Alaquàs se informará del procesoa seguir para presentar las solicitu-des y de las condiciones que serequieren para la adquisición de unavivienda de protección oficial.

o

Oficina M

unicipal Vivenda

Para garantizar que todas las personas deAlaquàs tengan las mismas posibilidades deacceder a toda la información necesaria y relativaal proceso de presentación de solicitudes para laadquisición de una vivienda de protección oficial,el Ayuntamiento de Alaquàs pondrá en marcha laOficina Municipal de la Vivienda. Este serviciopúblico se instalará en la Oficina de AtenciónCiudadana del Ayuntamiento. Personal municipalse encargará de informar detalladamente sobretodo el proceso con el fin de facilitar y agilizar lostrámites de los vecinos y vecinas.

En esta Oficina, creada única y exclusivamentepara garantizar que el proceso de adjudicaciónde las viviendas se realice de una manera públi-ca, transparente y con el máximo control muni-cipal, se gestionará la recogida de todas lassolicitudes que se presenten, además de expli-car exhaustivamente sobre el proceso a seguir.

Una vez haya finalizado el proceso de presen-tación de solicitudes, se procederá a la revisióny posterior baremación, de acuerdo con los

baremos que establecerá el Pleno de laCorporación Municipal.

Además, antes de que esta Oficina se abra alpúblico, y con suficiente antelación, elAyuntamiento de Alaquàs editará un BoletínMunicipal dedicado íntegramente a la vivienda.En él habrá información detallada sobre los pla-zos de presentación de solicitudes, la docu-mentación que habrá que aportar así comotambién planos de emplazamiento de lasviviendas, las características y las condicionesque deberán cumplir los solicitantes.

Así, en esta dependencia municipal se centrali-zarán todos los servicios relativos al proceso deadquisición de una vivienda de estas caracte-rísticas. El objetivo del Ayuntamiento con laimplantación de esta Oficina es continuar con lafirme intención de crear una administraciónmunicipal abierta, polivalente y eficaz, apuestaque ya se inició al inicio de esta legislatura conla creación de la Oficina de AtenciónCiudadana.

de una vivienda?

GASETALA8

p

Pressupostos 2005

22.187.000euros

En la remodelació de les avingudes Ausiàs March i Blasco Ibáñez s’invertiran al voltant de sis milions d’euros.

GASETALA 9

Pressupostos 2005

p

0 per al 2005

Les principals inversions es destinaranenguany als programes de BenestarSocial i a projectes d’urbanisme com arala remodelació de les avingudes AusiàsMarch i Blasco Ibáñez

El pressupostos per a l’any 2005 ascendeixena un total de 22.187.000 euros. Aquest va estaraprovat pel Ple de la Corporació Municipal elpassat 27 de desembre, amb els vots a favordel PSPV i els vots en contra del PP.

Segons va informar l’Alcalde d’Alaquàs,Jorge Alarte, es caracteritzen sobretot pelgran creixement de les inversions munici-pals, que creixen un 37’4% respecte al pas-sat any. En la seua intervenció, el primer edilva voler destacar que són “els pressupostos

més d’esquerres que hem confeccionat desque encapçale l’Equip de Govern”, donat queles principals inversions aniran destinadesals programes de Benestar Social, a la crea-ció de més espais per a la ciutadania i a lamillora dels serveis públics que s’ofereixenper als veïns i les veïnes.

D’entre les inversions més importants desta-ca, “per ser un projecte molt important quecanviarà la fisonomia de la ciutat”, tal i com vacomentar l’Alcalde, la remodelació integral deles avingudes Ausiàs March i Blasco Ibáñez.

Un dels objectius fonamentals d’aquesta ini-ciativa és fer que aquestes avingudes esde-vinguen espais urbans accessibles per a lespersones en favor de l’ús del transport públic.En aquest sentit, alguns trams d’aquestscarrers han estat dissenyats perquè els auto-busos puguen funcionar amb major agilitat.

Aquest projecte suposa també la primeraexperiència de soterrament i supressió de la

xarxa actual de recollida selectiva, a travésde la qual es posarà en marxa un nou siste-ma de recollida de tot tipus de residusurbans. Suposarà també la renovació del’enllumenat públic i la construcció d’unarotonda en la intersecció entre els carrersAlcoi i València.

D’entre els projectes més importants desta-quen també la posada en funcionament delCentre de Dia d’Alaquàs, la creació d’unsegon centre social per a les personesmajors i la construcció de la primera fase delparc de la Séquia del Dijous, un espai devora 120.000 metres quadrats, al quèenguany es destinaran 1.100.000 euros.

En aquesta mateixa zona, es construirà laprimera escola municipal infantil d’Alaquàs,que tindrà 80 places i estarà ubicada en unaantiga alqueria ubicada en aquest parc.

La conservació del patrimoni històric i delsbéns d’interés cultural de la ciutat ocupentambé un lloc important dins dels pressupos-tos d’enguany. Així, es té previst destinar unapartida a la conservació de l’església del’Assumpció de la Nostra Senyora i de laParròquia de la Mare de Déu de l’Olivar, amés d’encetar la primera fase del PlaDirector de Rehabilitació i Restauració delCastell d’Alaquàs, al qual es destina una par-tida d’aproximadament 500.000 euros.

Altres projectes a destacar són: la remodela-ció del parc de la Sequieta, per tal de fer unespai més juvenil i on es construirà una ins-tal·lació de monopatí, la continuació del pro-jecte del Centre Cultural del Mercat i la crea-ció de la rotonda del barri del Carme anome-nada Glorieta del Dissabte.

c

Centre social

El Ayuntamiento de Alaquàs ha hecho realidaduno de los compromisos más importantes quetenía con las personas mayores de la ciudad: lacreación del Centro Social Camí Vell para los ylas jubiladas y pensionistas de Alaquàs, que estáubicado en la avenida Camí Vell de Torrent,esquina con la calle Perolers. Con la creación deestas nuevas instalaciones, el consistorio cumplesu objetivo de dotar las diferentes zonas de laciudad de edificios municipales para la realiza-ción de actividades destinadas al colectivo de latercera edad.

La inauguración de este nuevo local se celebró elpasado sábado 12 de marzo y a ella asistieron elAlcalde de Alaquàs, Jorge Alarte, la Concejala dela Tercera Edad, Camila Álvarez, el Presidentede la Asociación de Jubilados y Pensionistas dela ciudad, miembros de la Corporación Municipaly una gran cantidad de vecinos y vecinas.Después del acto oficial hubo una merienda paratodos los y las asistentes y se realizó una jorna-da de puertas abiertas para dar a conocer estasnuevas instalaciones municipales así como losservicios que en él se ofrecen.

En las intervenciones, el Alcalde de Alaquàs feli-citó a la Asociación de Jubilados y Pensionistasde Alaquàs y a todas las personas mayores “por-que el mérito es sólo vuestro, esto es un logrocolectivo de todos los que a lo largo de estosaños habéis demandado un centro social paraesta zona de la ciudad”. Alarte afirmó además

que desde el Ayuntamiento se continuaría traba-jando para ofrecer a todos los y las jubiladas deAlaquàs servicios públicos abiertos a todos y atodas sin ningún tipo de diferencia.

El nuevo centro ocupa una superficie útil deaproximadamente 235 metros cuadrados y hasido reformado y adaptado a las necesidades delas personas mayores. A través de un conveniofirmado por el Alcalde de Alaquàs y la Asociaciónde Jubilados y Pensionistas de Alaquàs, elAyuntamiento ha cedido el uso de este inmueblepara que esta asociación local utilice estas insta-laciones para la realización de las actividadesque vienen desarrollando en el municipio, com-pletando así los servicios que se ofrecen en elCentro Social Benàger. El Centro Social CamíVell ofrece todo tipo de actividades lúdicas y cul-turales y cuenta con bar-cafetería y peluquería.

El objetivo del Ayuntamiento de Alaquàs con lapuesta en marcha de este nuevo centro es mejo-rar la calidad de vida de todas las personasmayores, ofreciéndoles más y mejores dotacio-nes municipales en las diferentes zonas de laciudad, con el fin de completar toda una red deservicios asistenciales y culturales integrada porel Centro de Día Municipal, la Residencia para laTercera Edad de Alaquàs, el Centro SocialBenàger y el Centro Social Camí Vell.

Un nuevo centro socialpara las personas mayores de Alaquàs

GASETALA 11

m

Mercat M

unicipal

Las instalaciones del Mercado Municipal deAlaquàs ofrecen un nuevo aspecto desde elpasado mes de diciembre, tras la ejecución dela primera fase del proyecto global de remode-lación y reestructuración del espacio del inmue-ble. Los trabajos de reforma llevados a cabopor el Ayuntamiento de Alaquàs han estado diri-gidos a la reordenación interior del edificio, rea-grupando y modernizando el espacio destinadoa las paradas de venta. Esta actuación ha bus-cado una adecuación del mercado, veinte añosdespués de su construcción, a la realidadcomercial de Alaquàs en la actualidad.Esta área comercial, donde se ubican las para-das de venta, ha quedado diferenciada en treszonas para las secciones de pescado, carnes yfrutas y verduras, respectivamente. Los traba-jos de reforma también han mejorado las zonasde carga y descarga y se ha dotado al inmueblecon mejores servicios.Un segundo objetivo de esta intervención persi-gue la creación de nuevos espacios de usosociocultural. Así, se ha reservado una zona enel interior del recinto, denominada Centre

Cultural El Mercat, que albergará en un futuropróximo la sede de diferentes colectivos ciuda-danos. La Escuela de Artes y Oficios, la JuntaLocal Fallera y el Centro Cultural Andaluz deAlaquàs, entre otros, disfrutarán de su domiciliosocial en este espacio. Además, contará consalas polivalentes con una programación cultu-ral estable para todos los vecinos y vecinas.Por otro lado, el mayor flujo de personas quesupondrá la presencia de estos colectivos en eledificio constituirá un incentivo para estimular laactividad del mercado.La inauguración de la primera fase del proyecto,que afecta a la zona de venta, se llevó a cabo elpasado 19 de diciembre. El acto fue presididopor el Alcalde de Alaquàs, Jorge Alarte, que seencontraba acompañado por el director generalde Industria y Comercio, José Monzones, la pre-sidenta de Asociación de Vendedores delMercado, Isabel Mesa y diferentes miembros dela corporación municipal. El Alcalde tuvo pala-bras de reconocimiento para la asociación devendedores del mercado por el trabajo realizadodurante los últimos años.

El mercado reforma sus instalaciones

e

Escola Municipal

GASETALA12 GASETALA

En unas instalaciones de 1000 metros cuadra-dos, situadas en una zona excepcional delmunicipio y rodeadas de un gran cinturón verde,tiene previsto instalar el Ayuntamiento deAlaquàs la primera Escuela Municipal Infantil dela ciudad, que será el primer centro de una redmunicipal de escuelas infantiles. Se trata deuna iniciativa vanguardista cuyo objetivo pri-mordial es garantizar un servicio público y decalidad para los niños de Alaquàs de entre 16meses y 3 años, dando así una significativa res-puesta a la necesidad educativa en este tramode edad.La primera de estas escuelas se ubicará en laconocida Alquería Alòs del parque de la Séquia

del Dijous, como muestra de la voluntad delAyuntamiento de impulsar la rehabilitación deedificios emblemáticos de la ciudad para la ubi-cación de estos centros escolares. Dispondráde un total de 80 plazas y está previsto quecomience para el curso 2006-2007.

La intención del Ayuntamiento es restaurar esteedificio con más de 70 años de antigüedad yampliarlo por sus laterales con la construcciónde nuevas instalaciones donde irán ubicadaslas diferentes aulas. Así el edificio central sedispondrá para los trabajos de administración ydirección de la propia escuela, es decir, los des-pachos y las salas de reuniones.

De Alqueria a Escuela Municipal Infantil

La conocida Alqueria Alòs ubicada en el par-que de la Séquia del Dijous albergará la pri-mera Escuela Municipal Infantil de la ciudad,que supondrá el primer paso para la crea-ción de una red municipal de escuelas infan-tiles, una iniciativa vanguardista que sinduda supondrá un elemento innovador en lacomarca de l’Horta Sud.

e

Escola M

unicipal 

GASETALA 13

Para su construcción, en la que participarán losy las alumnas de la Escuela Taller del CentroMunicipal de Formación Francesc Ferrer Martí,se van a utilizar materiales de construcción eco-lógicos y respetuosos con el medio ambientecomo son el sistema de calefacción y aisla-miento y las pinturas no químicas.

Un nuevo proyecto educativo

Diferentes aspectos hacen novedoso esta ini-ciativa municipal. Por una parte, la ubicación delcentro en un edificio histórico rodeado de unagran zona verde, por otra, el hecho de quesean los propios jóvenes de Alaquàs los queparticipen en la construcción de este edificio, ypor otra, el nuevo proyecto educativo que elAyuntamiento quiere implantar en este tipo deescuelas.

Importado desde Italia, desde los servicios edu-cativos del Ayuntamiento se ha trabajado paraimplantar en Alaquàs un proyecto novedoso quese llevará a cabo por profesorado especialista yadaptado a cada una de las edades de los y lasniñas que disfruten de este servicio. De estamanera, cada aula estará diseñada para ungrupo de edad en concreto y contará con profe-sores específicos. El objetivo de esta iniciativaes mejorar la atención y desarrollar las capaci-dades en esta importante fase evolutiva decada uno de los niños y niñas.

La primera bebeteca de Alaquàs

Este nuevo centro infantil contará además conun servicio pionero en todo el área metropolita-na. El Ayuntamiento ha previsto también en esteedificio la habilitación de un espacio para ubicarla primera Bebeteca de Alaquàs, un serviciocreado especialmente para los niños y niñas dehasta 3 años y en el que van acompañados desus padres, madres o miembros de su familiaque deseen participar. Uno de los objetivos principales de la bebetecaes establecer a través del juego una relaciónafectiva con sus padres y madres. Por ello, lanovedad reside sobre todo en el hecho de quelos menores vienen acompañados de sus fami-

liares, ofreciendo así un espacio en el que com-partir con sus hijos aficiones y aspectos clavespara su educación. Este servicio contará tam-bién con el apoyo de monitores especializados.

La Bebeteca de Alaquàs será un servicio pione-ro que se pondrá en marcha también en estenuevo centro municipal.

Parque de la Séquia del Dijous: primera fase

El centro estará rodeado de espacios de huertapara los escolares de los diferentes colegios einstitutos de la ciudad, de manera que los estu-diantes tengan la posibilidad, dentro del currícu-lum escolar, de tener su primer contacto con lanaturaleza, a propuesta del Consell de Xiquets iXiquetes.

La construcción de esta primera escuela seintegra dentro de la primera fase del futuro par-que de la Séquia del Dijous, que ocupa losterrenos que hay entre la rotonda de la Torre yesta futura Escuela Municipal. El proyecto inclu-ye, además de huertos para escolares, la dota-ción de una zona de esparcimiento con paelle-ros y juegos para los niños y la preservación yconservación de las acequias ubicadas en esteespacio.

Emblemática alquería ubicada en el parque de la Séquia del Dijous

EELL SSOODDEELLCCAASSTTEELLLLPPAASSIIÓÓNN VVEEGGAA,, JJUULLIIEETTAA VVEENNEEGGAASS,,JJOORRDDII SSAAVVAALLLL,, LLOOSS SSEECCRREETTOOSS,, QQUUIIQQUUEE GGOONNZZÁÁLLEEZZ II EELL GGRRUUPPDDIIAATTEESSSSAARROONN PPRROOTTAAGGOONNIITTZZEENNEENNGGUUAANNYY EELLSS CCOONNCCEERRTTSSDDEELL CCAASSTTEELLLL

Des que el Castell d’Alaquàs és de tots elsveïns i veïnes de la ciutat l’activitat cultu-ral no ha cessat a les seues estàncies.

Exposicions, música, conferències, teatre i ani-mació infantil, entre d’altres cites, han fet delmonument un punt cultural de referència en laComunitat Valenciana.

El passat dilluns, 28 de febrer, es complien dosanys de la seua obertura. L’aniversari es vacelebrar amb la presentació de la III edició delllibre “El Palacio Señorial de Alaquàs” de JoséManuel Cortina Pérez. Aquest va ser publicatl’any 1921 pel Centre de Cultura Valenciana enel context per aconseguir que es declarara l’e-difici Monument Artístic Nacional, evitant així elseu enderrocament.

El mateix dia, continuant amb la celebració delsegon aniversari de l’obertura al públic, alCastell va tindre lloc l’inici d’una de les activitatsamb més èxit de les programades al llarg del’any, el Cicle de Concerts. Va ser el grup

Diatessaron l’encarregat d’estrenar aquestaprogramació. Aquesta formació catalana ésespecialista en la recuperació de música antiga.La seua intenció és donar a conèixer tant lamúsica vocal renaixentista i barroca com lamúsica contemporània.

El claustre del Castell va acollir novament ungran artista el divendres 11 de març. El cantau-tor madrileny Quique González va presentar elseu quart disc ‘Kamikazes enamorados’. Desdel seu primer àlbum, ‘Personal’, l’artista sem-pre ha cuidat molt les seues lletres i habitual-ment les ha dotat de caràcter autobiogràfic.Aquest divendres 11 de març, la sessió demúsica va ser doble ja que després d’aquestaactuació, van ser Los Secretos els que plenarenl’escenari del seu particular so, dins del pop-rock. Álvaro Urquijo, Ramón Arroyo i JesúsRedondo van presentar a Alaquàs un nou CD iDVD amb el nom ‘Con cierto sentido’, una reco-pilació de les millors cançons i moments de lahistòria del grup.

GASETALA 15

c

Castell d’A

laquàs

GASETALA16

L’artista Julieta Venegas estarà al Castell el dia9 d’abril. El seu darrer disc “Sí” ha sigut tot unèxit arreu del món aconseguint discos d’or iplatí en diferents països. A més li ha proporcio-nat el seu primer Grammy llatí, al Millor Àlbumde Rock Vocal, el passat 1 de setembre.

Al mes de maig, el dia 28, un conegut d’aquestcicle estarà per segona vegada a Alaquàs. Estracta de Jordi Savall, que estarà acompanyatper Montserrat Figueras i Xavier Díaz per oferirl’actuació ‘Tonos humanos i folía’.

Com a colofó de les actuacions, Pasión Vegadeixarà fluir la seua veu i la copla pel Castelld’Alaquàs el 24 de juny. Entre el repertori de lanit estaran moltes de les cançons del seu tercerdisc ‘Flaca de amor’.

Al llarg de les properes setmanes, a més de lamúsica, el Castell d’Alaquàs serà un espai peral goig dels xiquets i xiquetes. Cada diumengedel 17 d’abril al 12 de juny hi haurà activitatscom ara tallers, jocs, teatre, animació temàtica id’altres que faran de l’edifici el lloc més divertitper als menuts aquests dies. Entre els especta-cles destaquen “Consumator”, una obra humo-rística de Gormic Produccions que es represen-tarà el 15 de maig i “Monstres” de Produccions

Scura que es podrà vore el diumenge 19 dejuny.Junt a la música i els espectacles infantils, l’ac-tivitat cultural del Castell es completarà els pro-pers mesos amb les exposicions. A partir de l’11de març la sala La Nova acull la mostra“Objetos y susurros. Gestos visitados. El pintory la modelo” de Jaime Giménez de Haro. Elrelleu d’aquest pintor el prendrà l’artista alaqua-sera Carme Mateu, que exposarà una recopila-ció de treballs dels seus últims 25 anys de tra-jectòria professional.

Les sales La Torre i Cremona també acolliranaltres mostres les pròximes setmanes com arala dels Tallers de les Mestresses de Casa. I elclaustre del Castell ha lluït, un any més, elsninots que les onze comissions d’Alaquàs hanpresentat com a candidats a l’indult.

El Castell arranca amb força el 2005 oferint unaàmplia i variada programació per a tots i totesels ciutadans per a qui les portes tancades delCastell comencen a ser ja un record llunyà.

c

Castell d’Alaquàs

c

Castell d’A

laquàs

L’artista local Carmen Mateuexposarà la seua obra

al Castell del 13 de maig al 3 de juliol

Carmen Mateu ha estat sempre una apas-sionada de la pintura. S’ha dedicat a ellaal llarg de tota la seua vida. Als 9 anys va

començar la seua especialització al Centred’Arts i Oficis d’Aldaia i als 14 anys va matricu-lar-se al Centre de Belles Arts Sant Carles, deValència.

Havent començat a pintar i en especialitzar-sea una edat tan primerenca, l’obra que acumulaaquesta artista alaquasera és amplíssima. Itambé variada ja que abarca principalment pin-tures, però també gravats, dibuixos, restaura-cions i fins i tot ventalls. Una gran representacióde tota aquesta obra estarà exposada a la salaLa Nova del Castell d’Alaquàs des del proper13 de maig fins al 3 de juliol.

Qui li ho anava a dir a la xicoteta Carmen quanentrava al Castell per demanar permís perretratar-lo o per a sol·licitar a l’ama de l’edificiun xicotet estudi en aquell lloc tan gran.Aleshores va poder entrar alguna que altravegada però hui, no sols pot gaudir lliurementde l’espai cultural com tothom, sinó que expo-sarà en la sala destinada a les grans obres, "totun honor per a mi" manifesta. Especialment

perquè Carmen va viure, com a primera regido-ra de cultura d’Alaquàs en l’etapa dels ajunta-ments democràtics, els primers intents perapropar poble i Castell.

Les pintures de la primera època de CarmenMateu, quan les seues inquietuts socials mar-caven la seua obra, són realistes i reflecteixentemes constants de la humanitat com la fam,la guerra, el treball o la política. D’aquestmoment és "El pueblo unido jamás será venci-do", un quadre de 4 metres per 1,70 en quès’observa una representació d’alaquaserscelebrant una victòria. Actualment està ubicata l’entrada de l’Ajuntament i que la pintora hacedit al consistori.

En la darrera etapa Carmen realitza obresconstructivistes, més abstractes, on dominenles formes i el color.

Amb aquesta exposició la sala La Nova delCastell continua la seua trajectòria cultural, perla qual han passat, entre altres, mostres deJavier Calvo, Picasso, Goya, Leonardo da Vincii Jarque.

Carmen Mateua La Nova

El Ayuntamiento de Alaquàs y el Gobiernode Castilla-La Mancha vienen mantenien-do en los últimos años una estrecha rela-

ción de colaboración, muestra del compromisofirme por parte de las dos instituciones para conaquellos vecinos y vecinas que sin olvidarse desu Comunidad natal, llegaron un día a Alaquàsy se instalaron en la que hoy en día se ha con-vertido también en su ciudad.

Para conocer los motivos que han llevado a losdos gobiernos a estrechar estos vínculos,hablamos con Esther Padilla Ruiz, DirectoraGeneral de Juventud de Castilla-La Mancha.

Esther es Licenciada en Derecho y desde sep-tiembre de 2001 es la responsable de gestionarlas políticas de juventud del Gobierno castella-

no-manchego. Su compromiso con la juventudparte de su época estudiantil, formando partedel asociacionismo juvenil. Posteriormente optópor una implicación más directa en la política ya los 19 años pasó a formar parte del PartidoSocialista. Hoy, 10 años después, compaginasu trabajo en el Gobierno con la Secretaría deBienestar Social del PSOE de Castilla-LaMancha.El compromiso con los jóvenes por parte delos dos gobiernos, la apuesta por las políti-cas sociales y atrevidas y el talante joven desus dos líderes políticos llevan a nuestra pro-tagonista a descubrir ciertas coincidenciasque hacen de Alaquàs y de Castilla-LaMancha dos zonas bien parecidas conmuchas razones para seguir colaborandoconjuntamente.

e

Entrevista “Alaquàs es un punto

de referencia en políticasde juventud”

Entrevista con la Directora General de Juventud de Castilla-La Mancha.

Esther Padilla Ruiz

e

Entrevista

De dónde proviene este excepcional entendi-miento entre su Dirección General y nuestroAyuntamiento?Alaquàs es una ciudad importante para elGobierno de Castilla-La Mancha. Nuestra res-ponsabilidad para con los castellano-manche-gos va más allá de los límites geográficos denuestra Comunidad y se extiende hasta el últi-mo rincón del mundo en el que viva, trabaje ocoopere un hombre o mujer de nuestraComunidad. Alaquàs cuenta con varios miles devecinos y vecinas castellano-manchegas de ori-gen, cuyo apego por su tierra y su cultura cons-tituye un fuerte vínculo que nos obliga a las dosadministraciones a cooperar intensamente másallá de nuestras afinidades políticas.

Castilla-La Mancha, The Sunday Drivers,Festival de Rock de Alaquàs... ¿es como queno pega no?. No estoy en absoluto de acuerdo. La DirecciónGeneral de Juventud del Gobierno de Castilla-La Mancha apuesta decididamente por losjóvenes artistas castellano-manchegos. TheSunday Drivers son un buen ejemplo de laenorme calidad de música rock que se hace enmi tierra y el FRA un escenario inmejorable paramostrarlo. La cultura castellano-manchega esbastante más que nuestras tradiciones, quetambién son importantes. Nuestra cultura esalgo dinámico y vivo, y nuestros jóvenes crea-dores, músicos, pintores o diseñadores son suprincipal motor y su mejor garantía de futuro”.

Su gobierno ha destacado siempre por susarriesgadas apuestas en temas comprometidosy, por qué no decirlo, polémicos: la violencia degénero, juventud, infraestructuras...Nosotros no buscamos la polémica por la polé-mica. La violencia de género es la peor lacraque sufre nuestra sociedad. No es tolerable queen pleno siglo XXI todavía haya seres humanostorturados, explotados y finalmente asesinadospor el sólo hecho de ser mujeres. Ante un pro-blema de estas magnitudes no valen las polé-micas, sólo valen las soluciones y la firmeza.

Los cambios sociales siempre generan resis-tencia y en consecuencia polémica. No sepuede dejar de tomar decisiones para resolverlos problemas de la gente por miedo a la dis-crepancia o por temor a ser reprendido, nisiquiera por tu propio partido. Los intereses detu comunidad deben prevalecer sobre los de tupartido o los de tu imagen. De todos modoscreo que las prácticas del Gobierno de Castilla-La Mancha no difieren mucho con las que sepractican en Alaquàs.

¿A que se refiere?He visitado en diversas ocasiones Alaquàs y hepodido conocer de primera mano algunas delas apuestas políticas realizadas por JorgeAlarte. Creo que Jorge comparte plenamenteesa visión de la política de la que hablabaantes. Creo que es de la clase de políticos queantepone, por convicción, los intereses de suciudad a los de su partido. No se trata de alabargratuitamente a nadie, pero por poner un ejem-plo de algo que conozco bien, diré que el cen-tro juvenil El Passatge, sin ir más lejos, es unmagnífico ejemplo de cómo comprometerte conlos jóvenes de tu ciudad y con sus necesidadesreales. El Ayuntamiento de Alaquàs, y muy con-cretamente en lo que a sus políticas de juven-tud se refiere, cuenta hoy con unas instalacio-nes públicas y gratuitas excepcionales y que sehan convertido en un punto de referencia paramuchas administraciones a la hora de diseñarsus propias políticas de juventud.

Pero los dos, el Alcalde de Alaquàs y usted sonmuy jóvenes. ¿Eso no es jugar con ventaja res-pecto a los demás políticos?Tal vez, en lo que a políticas de juventud serefiere sí, pero en política la juventud raramen-te es una ventaja. Se te exige más rigor, másresponsabilidad y más eficacia que a todosaquellos a los que ya se les presupone por suexperiencia, o en ocasiones, simplemente porsu mayor edad. Pero tanto Jorge como yo, pesea nuestra juventud, que cada día es menos, lle-vamos ya muchos años de tarea política aun-que no siempre haya sido en cargos públicos.Antes de llegar a contar con la confianza denuestros compañeros y compañeras o nuestrosciudadanos y ciudadanas hemos tenido quepasar no pocos exámenes.

Hay más cosas en común entre nuestro Alcaldey usted: ambos son licenciados en Derecho...También. Pero a mí hay una coincidencia queme gusta más: ambos somos castellano-man-chegos. Ya sé que vuestro Alcalde siempre pre-sume de su origen alaquasero y que ni siquierasalió de Alaquàs para nacer, pero también meconsta su compromiso con quienes como suspadres vinieron desde Castilla-La Mancha aesta ciudad para contribuir a su progreso y aconstruir el Alaquàs que hoy conocemos. Lasraíces de su familia y su propio carácter le con-vierten en un referente indiscutible para toda lacomunidad castellano-manchega de Alaquàs yuna garantía del compromiso de esteAyuntamiento con nuestra cultura y nuestraidentidad.

GASETALA 19

GASETALA20

e

Entrevista

"Tinc una impressió molt positiva sobreAlaquàs. El seu alt percentatge de gent jove i elric associacionisme es complementen perfecta-ment amb la realitat de Cremona, una ciutat cul-tural amb gran trajectòria artística i amb un altíndex de persones majors de 50 anys".

Gian Carlo Corada és el Sindaco deCremona des del mes de juny de l’any 2004en què va ser elegit amb el 56,62% dels vots.És Llicenciat en Filosofia i Lletres per laUniversitat de Milà i ha estat professord’Història i Filosofia en diferents instituts dela província de Cremona. Ha publicat tambédiversos llibres sobre història, filosofia inarrativa. Ha estat des de sempre molt vin-culat a la política de Cremona, ocupantcàrrecs rellevants com ara el de Presidentde la Província de Cremona.

La història ha marcat la trajectòria paral·lela dedues ciutats diferents però, alhora, complemen-tàries. Alaquàs és una ciutat molt jove i, pel con-trari, Cremona una ciutat amb un gran nombrede persones majors de 50 anys. L’economiad’Alaquàs està basada fonamentalment en laindústria, mentre que Cremona està molt lligadaal sector agroalimentari. La participació delsjoves alaquasers i el seu compromís amb elvoluntariat destaquen en gran mesura si escompara amb el voluntariat que es practica a laciutat de Cremona, dedicat bàsicament a lespersones de la tercera edat. Aquestes i altresaspectes fan d’aquestes, dues ciutats ben dife-rents però, amb un passat en comú i uns vincleshistòrics que les uneixen des de fa segles.

Gian Carlo CoradaSindaco de Cremona"La diversitat que hi ha entreAlaquàs i Cremona fan possiblel’agermanament i la col·laboracióentre ambdues ciutats"

Entrevista

GASETALA 21

La Gaseta va aprofitar el viatge que el Sindaco deCremona, Gian Carlo Corada, va realitzar el pas-sat mes de setembre a Alaquàs, per a poder con-versar amb ell sobre la seua impressió personalsobre Alaquàs i l’agermanament amb Cremona. ElSindaco es va mostrar molt impressionat per larealitat social d’Alaquàs. "Alaquàs és una ciutatmolt jove, amb una gent molt activa i compro-mesa amb el voluntariat. Compta amb un ricassociacionisme i una gran capacitat decol·laboració i, sobretot, em crida l’atenció, lacol·laboració que l’Ajuntament ofereix a totsels col·lectius locals".

La seua actitud denota que arran d’aquesta visi-ta ha descobert certes diferències entre aques-tes dues ciutats que aparentment són ben pare-gudes. "L’associacionisme d’Alaquàs i elque es practica a Cremona són totalmentoposats. Mentre que ací la gent jove estàmolt conscienciada, a Cremona, tot i quetambé hi ha esperit de col·laboració, estàmolt limitat perquè està bàsicament dirigit alsector de la tercera edat, donat que acítenim un gran percentatge de personesmajors de 50 i 60 anys. Aquesta diversitat iles diferències que hi ha fan que puguemcol·laborar entre nosaltres".

Hi ha gent que pensa que els agermanamentsno serveixen per a res. Què té a dir vostè sobreaquestes opinions? "Agermanament és solsuna paraula. El que realment importa és l’ac-tivitat, s’ha de traduir en dinamisme, en ini-ciatives importants que permeten un majorconeixement de la història de les dues ciu-tats i de la seua gent".

Vosté parla d’iniciatives. Alaquàs i Cremona jahan posat en comú diferents projectes, unss’han fet realitat, altres es posaran en marxaen breu. "En estiu, els dos ajuntamentsorganitzàrem conjuntament l’exposicióAtravessarte, una exposició realitzada con-juntament per joves d’Alaquàs i Cremonaque va acollir el Castell d’Alaquàs, dins d’unintercanvi europeu. També tenim en projecteuna exposició de pintures, realitzades perartistes italians, que fa referència al períodehistòric en comú entre les dues ciutats. Através d’aquesta exposició, que compta ambquadres molt importants de pintors italiansamb molta rellevància que han exposat amuseus destacats de tota la geografia,volem donar a conèixer un període tanimportant per a la nostra història conjunta".

e

Entrevista

GASETA22

Aquesta col·lecció d'estampes ha estatpossible gràcies a la col·laboració demés d'una trentena de famílies de la

població que han cedit les fotografies delsseus àlbums particulars a l'Ajuntamentd’Alaquàs, impulsor d'aquest projecte junt a lapublicació Quaderns d'Investigació.

És per això que les imatges recullen momentsde la vida quotidiana de l'Alaquàs del passatprotagonitzats per molts dels seus veïns d’a-leshores. Aquesta singular mostra reflecteix,així mateix els esdeveniments socials o festiusde la localitat i ofereixen una fidel imatge del'evolució de la fisonomia i costums de la ciu-tat des de principis del segle XX fins als nos-tres dies.

Aquest projecte de recuperació d'imatges delpassat local començava a principis de 2004 icontinua obert a totes les persones que vull-guen participar. Al llarg de tot aquest temps,molts veïns i veïnes d'Alaquàs s’han fet ressóde la iniciativa de l'Ajuntament d'Alaquàs iQuaderns d’Investigació per a la recuperacióde fotografies antigues i han oferit les delsseus arxius familiars perquè augmentasenaquesta valuosa col·lecció.

En total han estat fins a hui més de trentafamílies les que s'han prestat a col·laborar.Però el projecte "Imatges per al futur" encarano ha conclòs, perquè una de les seues carac-terístiques és la de ser una mostra oberta enel temps, de tal forma que qualsevol veí enpossessió d'una fotografia susceptible d'aug-mentar aquesta col·lecció pot aportar-la enqualsevol moment.

Persones i activitat social

En estar integrada per fotografies d'arxius parti-culars i familiars, un dels capítols més impor-tants que recull "Imatges per al futur" és òbvia-ment el dedicat a les persones. La importànciade recopilar retrats d'aquells veïns i veïnesd'Alaquàs de principis de segle XX radica en lesdificultats que en aquells temps oferia fer-seuna fotografia, una tècnica encara en evolució ique només es practicava en els estudis deValència.

Només alguns veïns i veïnes d'Alaquàs, mésaudaços, van desafiar la normalitat del seutemps i es van acostar a la capital per a fer-seun retrat en els pocs locals de professionalsexistents en l'època: Derrey, Jouliá, García,Sánchez o Gil, entre altres. Gràcies a aquestesfotografies es poden apreciar, a més dels traçosfísics de cada u dels retratats, la forma de ves-tir, els pentinats i la moda de l'època.

Un segon apartat de gran importància de lamostra és poder contemplar la vida social d'Alaquàs del passat. Eren uns anys d'intensavida social i on tots els veïns i veïnes es conei-xien, mantenien una estreta relació entre ells ise sentien membres d'una mateixa comunitat.Moltes de les fotografies que es van realitzarrecullen aquest caràcter col·lectiu: dies defesta, balls, cavalcades, processons en honorde Sant Francesc, Santa Cecília, la Mare deDéu de L'Olivar, la Puríssima, o el Crist de laBona Mort, entre d’altres.

Imatges per al futur:la recuperació de lahistòria gràfica d'Alaquàs

LA

h

Història

Conèixer el passat per a millorar el futur. Aquest és l'objectiu del treball que consis-teix en la recopilació de més de mil cinc-centes fotografies antigues d'Alaquàs reuni-des en el projecte que conjuntament han desenvolupat l'Ajuntament de Alaquàs i lapublicació Quaderns d'Investigació i que va ser presentat el passat mes de novembreen L'Auditori Nou amb el títol "Imatges per al futur".

GASETALA 23

h

Història

Aquestes imatges les van fer fotògrafs profes-sionals de València cridats en exclusiva per acaptar aquests moments transcendentals de lavida social d'Alaquàs.

Quan comencen a aparèixer professionals de lafotografia a Alaquàs –en la dècada dels anysquaranta- es comença a percebre una majorabundància d'imatges que recullen momentscol·lectius de caràcter menys solemne: grupsde gent en reunió, de viatge, en el camp o en laplatja o en el carrer.

Una intensa vida cultural

Els espectacles que es desenvolupaven aAlaquàs també formen part important d'aquestacol·lecció. Les representacions teatrals, perexemple, constituïen una activitat que el grup ElTeatret ha vingut oferint des de l'any 1939 ambun ampli repertori d'obres, sarsueles i betlem enNadal.

També la música ha estat un dels eixos de la cul-tura local, amb festivals en les escoles, interpre-tacions de les dos bandes de música que hihavia llavors i, posteriorment, la Unió Musical.Tota aquesta activitat cultural va ser objecte demoltes de les fotografies que formen "Imatgesper al futur".

Així mateix, els grups de xiquets i xiquetes queassistien a les diferents escoles de la poblacióhan quedat perpetuats en aquesta singular mos-tra. L'escola de la tia Mariana, l'escola de JoséSanchis Almiñano, els catequistes, les Oblates iles diferents escoles públiques d’Alaquàsemmarquen diferents generacions de jovesalumnes que van passar per les seues aules.

Els jocs i l'esport també van constituir una partimportant de l'activitat social d’Alaquàs de princi-pis del segle XX i així queda evidenciat en lesimatges recopilades: jocs infantils, tant a casacom al carrer, i els equips de futbol d’AccióCatòlica o els representatius de la població.

L'activitat laboral i domèstica forma un altre apar-tat de "Imatges per al futur", i aporta una interes-sant visió de la forma de vida de l'època. Les tas-ques de la llar a càrrec de les dones, el treball delcamp com a base de l'economia, les empresesfamiliars i els comerços tradicionals es podenveure en diferents escenes d'aquesta mostra.

També la forma de transport utilitzat, que esrealitzava en cavalleries i carros a principis desegle XX per a, unes dècades més tard, deixarpas a la bicicleta, les motos, el tramvia, l'auto-bús, el cotxe...

L'evolució de la fisonomia del poble, finalment.Encara que no sol ser l'objectiu principal de lesimatges, en un segon pla, al voltant dels prota-gonistes apareixen els carrers, places i monu-ments que ens ofereixen el perfil d'Alaquàs encada època i ens expliquen els canvis que haexperimentat la població fins als nostres dies, laqual cosa converteix a cadascuna de les fotogra-fies en una importantíssima font d'informació.

La col·lecció "Imatges per al futur" recull, enresum, la història d'una ciutat, Alaquàs, i la seuagent en l'últim segle a través de la fotografia. Ésun material valuosíssim que servirà per a conèi-xer i difondre la vida passada i poder així millo-rar el futur.

Algunes de les fotografies antigues recopilades a través d’aquest projecte.

GASETALA24

a

Actualitat 

L’Alcalde d’Alaquàs, Jorge Alarte, va signar elpassat divendres 11 de març un conveni decol·laboració amb el Director de la Fundació

CEDAT de la Universitat Politècnica de València,Pedro A. Ramiro Pollo, per a l’estudi i la implan-tació de polítiques d’investigació científica i dedesenvolupament tecnològic, en la utilitzaciód’una metodologia en anàlisi i eliminació debarreres urbanístiques i arquitectòniques aAlaquàs.

La primera d’aquestes actuacions és la realitza-ció d’un Pla Especial d’Actuació per al’Accessibilitat Integral en Alaquàs, que ha estatencarregat per l’Ajuntament d’Alaquàs a aques-ta entitat sense ànim de lucre.

Aquest pla compren dues fases d’execució. Enla primera, es realitzarà un estudi complet del’estat i tractament de l’accessibilitat del munici-pi. En la segona, es proposaran les mesurestècniques, polítiques i administratives per a laintegració de les persones amb discapacitatmitjançant l’accessibilitat integral i el disseny.

L’objectiu de l’Ajuntament d’Alaquàs, amb lasignatura d’aquest conveni, és elaborar un pla através del qual fer d’Alaquàs una ciutat accessi-ble, tot i adaptant els edificis municipals a lesnecessitats de la ciutadania.

La Fundació CEDAT de la UniversitatPolitècnica de València és una entitat senseànim de lucre que desenvolupa, entre d’altres,activitats de docència, investigació i desenvolu-pament científic i tecnològic, interessada acol·laborar amb els sectors relacionats amb lespersones amb discapacitat.

L’Ajuntament d’Alaquàs encarrega a la fundació CEDATde la Universitat Politècnica de Valènciala realització d’un Pla d’Accessibilitat per a Alaquàs

El divendres 11 de març es va inaugurar a lasala La Nova del Castell d’Alaquàs unaexposició pictòrica de Jaime Giménez de

Haro. En l’acte va estar present l’Alcalded’Alaquàs, Jorge Alarte, l’autor de l’obra, JaimeGiménez de Haro, l’Alcaldesa de Sagunt, GloriaCalero, membres de la Corporació Municipal icentenars de veïns i veïnes.

En les intervencions, l’Alcalde d’Alaquàs vaagrair a aquest pintor valencià natural deSagunt el seu esforç perquè “Alaquàs pugagaudir d’aquesta obra amb una excepcionalrepresentació”. Jorge Alarte va destacar, a mésa més, l’esforç dels ajuntaments d’Alaquàs iSagunt, així com la responsabilitat conjunta deconservar el patrimoni local.

“Gestos visitados, objetos y susurros, y el pintory la modelo”, són les tres sèries pictòriques quees poden contemplar a la sala La Nova del

Castell d’Alaquàs. Es tracta d’una proposta querecull, sota aquests tres epígrafs, una recopila-ció de part de l’obra d’aquest pintor consolidaten el panorama cultural valencià i que, a més,incorpora dibuixos, esboços, pintures, esculturai videoart.

L’itinerari comença amb la sèrie “Gestos visita-dos”, on la tècnica del gouache es fa present alvoltant de l’ànima femenina. De seguida es potvisitar “El pintor y la modelo”, on Giménez deHaro estableix una relació de diàleg amb l’ob-jecte que està plasmant. Per últim, amb“Objetos y susurros” el pintor es deixa influir pelmestre avantguardista Marcel Duchamp. Unade les constants temàtiques que es repeteixenals treballs de Giménez de Haro és l’arquetipfemení i la seua imatge enigmàtica, barrejadad’al·lusions metafòriques del que és sagrat i uni-versal.

S’inaugura al Castell d’Alaquàs una exposiciópictòrica de Jaime Giménez de Haro

Aquesta mostra es podrà contemplar al monument fins l’1 de maig

L’Alcalde d’Alaquàs amb el Director de la Fundació CEDATen l’acte de signatura del conveni

GASETALA 25

aAl voltant de 100 persones participen en la reforestació d’arbres organitzada pel Club dePescadors Esportius d’Alaquàs

Per cinqué any consecutiu, el Club dePescadors Esportius d’Alaquàs ha realit-zat, amb la col·laboració de l’Ajuntament

d’Alaquàs, una de les activitats mediambientalsmés importants i participatives de la ciutat, lareforestació d’arbres a la serrania de Bugarra.

Al voltant de les huit del matí del diumenge 6 demarç, els alaquasers i alaquaseres que van par-ticipar en aquesta activitat es van reunir a la seudel Club de Pescadors Esportius d’Alaquàs pera mamprendre el viatge en direcció a Bugarra.Una vegada allí, i després d’un bon desdejunide xocolata i xurros, els i les participants, al vol-tant d’un centenar, es van muntar en el camióque els havia de portar a la zona destinada pera reforestar les 300 carrasques, els 550 pins iels 50 roures proporcionats per l’Ajuntamentd’Alaquàs.

Després de ser traslladats fins al punt on s’ha-via de dur a terme la reforestació, SebastiánRuiz, el president del Club de PescadorsEsportius d’Alaquàs va explicar els i les partici-pants els procediments a seguir per a dur aterme la reforestació.

En l’activitat va estar present també l’Alcalded’Alaquàs, Jorge Alarte, qui a més de col·labo-rar amb la reforestació, va enaltir la tasca d’a-questa associació per ser “una iniciativa positi-va”, tot i destacant el caràcter festiu i solidari dela jornada: “és un bon dia per apropar-se a lanatura, per a conèixer la nostra geografia itambé per fer una aportació solidària en aques-ta jornada de convivència. L’Alcalde va volerdestacar la importància d’aquesta activitat quepretén fomentar el respecte al medi ambient iconscienciar tota la població de la importànciaque suposa aquest fet per a viure amb millorqualitat de vida.

Després de la reforestació, els i les participantsvan ser traslladats a una zona habilitada junt alriu Túria, on el Club de Pescadors va cuinardues paelles. Els i les assistents van finalitzaraixí una jornada que no sols va suposar l’opor-tunitat de col·laborar amb la recuperació de laserrania de Bugarra amb la reforestació d’apro-ximadament 850 arbres, sinó que a més va seruna jornada de convivència i reconciliació ambla natura.

En els cinc anys que s’ha vingut organitzantaquesta activitat, s’han reforestat ja un total de5900 arbres, contribuint així a la recuperació dela serrania de Bugarra, que fa deu anys va patirun incendi devastador. L’elecció de Bugarra noés casual. Els pescadors esportius d’aquestalocalitat mantenen una estreta relació decol·laboració amb el Club de PescadorsEsportius d’Alaquàs, ja que comparteixen unazona acotada del riu Túria, al seu pas perBugarra, destinada a la pràctica de la pescaesportiva. Aquest tram de riu ha estat recuperatgràcies al treball dels pescadors esportiusd’Alaquàs i Bugarra i hui per hui es tracta d’unazona neta, cuidada i totalment regenerada onexisteix una escola permanent de pesca.

Els i les participants abans de començarla reforestació

Tant xiquets com adults participen cada any en aquesta acti-vitat mediambiental

"Senzilla, extrovertida, oberta... sóc una xica nor-mal d’Alaquàs!", així es defineix Xelo SamperLacruz, la Fallera Major d’Alaquàs. No necessi-tem parlar amb ella moltes hores per a adonar-nos d’eixa passió que envolta gran part de la seuavida. "Les Falles són per a mi tot un món, nopodria viure sense elles. Si no fóra fallera nosabria què fer. M’agraden aquestes festes per-què són sanes, m’encanta l’ambient que esrespira al carrer i també el fet de no dormir alllarg de la gran setmana. M’agrada vestir-me,la seua gent... No sé, són especials. Tinc elcasal enfront de ma casa, així que abans d’en-trar a ma casa, passe per la falla, és la meuasegona llar".

Em dóna la sensació que enguany has trobat afaltar la teua falla i les cercaviles que tant t’agra-den. "La veritat és que sí, m’he perdut les cer-cavieles perquè he hagut d’estar amb totes lescomissions i anar a més llocs ja que enguanyno he sigut la representació de tan sols unafalla, si no d’onze".

I d’on li ve a la nostra protagonista la gran passióper les Falles? Tenim entés que la teua família noés molt fallera. "Doncs no ho sé, –afirma ambun gran somriure -, la veritat és que sóc la mésfollonera de tots, sóc la que les viu al 100%. Detotes formes ells m’han donat suport en lameua decisió, m’han acompanyat a tots elsactes i s’han emocionat tant com jo. Des quevaig ser Fallera Major de la meua comissió, laCervantes, tenia ben clar que volia represen-tar al meu poble i després de quatre anys d’in-

sistència, m’ha arribat el moment. Sempre hedit que aquest era el meu any, tinc vida d’es-tudiants, estic acabant la carrera, no tinc capcompromís..."

En tot cas, sabem que el teu càrrec necessitatemps de dedicació. Com compagines la teuacarrera, les pràctiques, els teus amics..."Comho compagine? No tinc vida social! –excla-ma, tot i que orgullosa-, pels matins treballe,per les vesprades estudie i els caps de set-mana són per a les falles. Que li ho comen-ten a ma mare que diu que no em veu! Amés, enguany, ni tan sols m’he deixat elcàrrec de secretària en la meua falla. Li vaigcomentar al meu President que si eixiaFallera Major m’ho deixava però no ho fet".

Els actes fallers són sempre festius, són emo-tius i en ells pren part de protagonisme la músi-ca. Aquesta combinació d’elements fa que totssiguen especials. A la majoria de FalleresMajors els costa decidir quin és l’acte que mésels agrada. No és el cas de Xelo, que ho té benclar. "La Pleitesia, crec que és l’acte mésemotiu que pot haver per a una FalleraMajor, en ella et presenten a totes les repre-sentants de cadascuna de les onze comis-sions i pot estar plena de sorpreses. No voldir que no m’agrade per exemple la meuaPresentació, amb la qual estic encantada i,sobretot, el meu mantenidor, un homeextraordinari".

I què tal amb la teua Cort d’Honor i la JuntaLocal Fallera. "Estic encantada, són genial.Ells són Mahoma i jo sóc la muntanya. A trescomponents de la Cort ja les coneixia, vanser Falleres Majors amb mi i la resta les heconegudes ara i són l’alegria de la Cort. Pelque fa a la Junta, estic molt contenta. Hantreballat molt i m’han protegit molt. I de lameua xiqueta, la meua Fallera Major Infantil,sols he de dir que és un encant. Hem conge-niat molt i ens hem demanat opinió per atot".

"Que siguen les millors de la meua vida ique m’ho passe, almenys, tan bé, com hovaig passar quan vaig ser Fallera Major de lameua comissió". Aquest va ser el missatge deXelo dies abans que començaren les festesfalleres. I el seu somni s’ha complit.

GASETALA26

f

Falles 2005 "Sempre he dit que aquest era el meu any"

XELO SAMPER LACRUZ. Fallera Major d’Alaquàs 2005

Per damunt de qualsevol festa, Xelo, la Fallera Major d’Alaquàs, estima les fallesincondicionalment perquè diu que són per a ella "tot un món sense el que no podriaviure". La seua passió l’ha duta a manifestar orgullosa que "abans d’entrar a ma casa,passe per la falla, és la meua segona llar".

Elena ha estat la gran protagonista dels infantilsen les Falles 2005. Ha posat totes les ganes itota la voluntat en aquestes festes que no obli-darà. Poc abans que començaren les falles ensafirmava molt segura el desig de viure el millorpossible aquestes festes. "Intentaré fer-ho elmillor que puga, va a ser divertit i estic segu-ra que vaig a viure aquestes festes almàxim”. Així ha segut, per a ella aquest haestat un regnat per a recordar, "ha sigut un anymolt bonic i sobretot, el més especial detots. Al principi em donava un poc de ver-gonya però, l’he anat perdent a poc a poc".

Aquesta xiqueta no llevaria cap detall a lesFalles. "M’agrada tot molt, m’encanta estaren la falla amb les meues amigues i conèixergent. Pentinar-me i alçar-me prompte emfastigueja un poc però val la pena per a des-prés vestir-me perquè m’ho passe molt bé".

Tot i la seua curta edat, tan sols 12 anys, ja sapquè és ser la protagonista d’unes festes comaquestes. És fallera des de ben xicoteta i va serFallera Major Infantil de la seua comissió, la 18de Juliol, fa dos anys, junt al seu germà, Nacho,qui l’anima i l’acompanya en cada acte al qualha d’acudir Elena. Tots els actes per a ella sónespecials i divertits, en tot cas, destacaria laPleitesia a les Falleres Majors i l’Ofrena a laMare de Déu de l’Olivar.

Aquest interès per les falles li ve de família. Samare i son pare pertanyen també a la seuacomissió, i el seu germà, és un enamorat d’a-questes festes. No se separa en cap moment dela seua germana i l’ha animat des del primermoment a ser la Fallera Major Infantil d’Alaquàs.

Elena ha estat una autèntica protagonista, dei-xant Alaquàs en el lloc en què es mereix. És unaxiqueta intel·ligent que ha sabut compaginar a laperfecció els seus estudis amb la seua respon-sabilitat com a Fallera Major Infantil i, a més, laseua afició pel ballet. Segons sa mare, lesseues notes són excel·lents. Estudia 1r d’ESO

al col·legi Madre Josefa Campos i ja pensa enel seu futur, "quan siga major vull ser advo-cada", afirma molt segura Elena. Els seusamics del col·legi han pres molt bé la notíciaque la seua companya siga la Fallera Major,emocionats inclús li han arribat a dir que "esta-va molt guapa en el diari, quan em van vore".

Se li veu molt contenta amb la Cort d’Honor queli ha tocat. De les sis xiquetes que la componen,tres ja eren amigues d’ella. Per que fa a laFallera Major diu que està molt contenta ambella. Sa mare afirma que ha tingut molta sortamb Xelo i el seu germà, "que és la millor".

Falles 2005

f

GASETALA 27

"He viscut aquestes falles al màxim"ELENA PALAO MARTÍNEZ. Fallera Major Infantil d’Alaquàs 2005

Dolça i carinyosa, així és la Fallera Major Infantil d’Alaquàs. Una xiqueta especial,fallera des de ben xicoteta i que no li llevaria ni un detall a les festes falleres. Ja pensa,fins i tot, en ser d’ací uns anys la Fallera Major del poble.

s

Solidaritat

La major catàstrofe natural dels últimstemps, el tsunami que va arrasar el sud-estasiàtic el passat 26 de desembre cobrant

quasi 290.000 víctimes, va remoure la cons-ciència social d'Alaquàs.

Una vegada coneguda la magnitud de la tragè-dia, les xifres de morts que s'incrementaven permilers segons s'actualitzaven diàriament lesinformacions, les associacions locals, al costatde l'Ajuntament d'Alaquàs, decidien impulsar unajornada dedicada a recaptar donacions. La cridava partir de l'associació d'Ames de Casa Tyriusd'Alaquàs, a què immediatament es van sumarels restants col·lectius de la població.

Naixia d'aquesta forma la col·lecta benèfica"Alaquàs solidària amb Àsia" que es va desen-volupar durant el 13 de gener. I les veïnes iveïns d'Alaquàs s’hi van bolcar. Amb aquestaactivitat es van recaptar un total de 32.179,11euros, la qual cosa suposa el rècord de recap-tació fins ara en aquest tipus de mobilitzacionssocials de caràcter solidari en la població.

Més de dos-centes persones voluntàries per-

tanyents a col·lectius locals, proveïts ambvidrioles facilitades per l'Ajuntament, van des-plegar la seua activitat durant eixe dia per totsels barris de la ciutat sol·licitant la col·laboracióeconòmica. I es van comptar per milers elsveïns d'Alaquàs que van decidir lliurar les seuesaportacions voluntàries. A més, durant el matíes van instal·lar tres taules petitòries ateses perdirigents associatius en el passeig AmadeoAguilar, en l'avinguda del País Valencià i en laporta de l'Ajuntament. Per la vesprada l'eix dela campanya es va traslladar a l'avingudaMiguel Hernández en la seua confluència ambla plaça de la Constitució.

En el total del resultat d'aquesta col·lecta s’in-clouen els diners recaptats amb les vidrioles, enles taules petitòries i en les urnes instal·ladesen col·legis, instituts, Mercat Municipal, seusdels col·lectius d’Alaquàs i alguns establilmentscomercials. En aquesta quantitat de dinerstambé s'inclouen els ingressos efectuats en elcompte corrent de la CAM per banda d’algunesassociacions de la ciutat i de veïns i veïnes.

Alaquàs, amb lesvíctimes del tsunami

L'Ajuntament d'Alaquàs també es va sumar aaquesta jornada solidària amb les víctimes deltsunami aportant a la campanya 3.000 euros.Per la seua banda, els 21 Regidors i Regidoresde la Corporació Municipal van contribuir amb7.690 euros que havien renunciat percebre perla seua assistència a la sessió plenària del 27de gener i un percentatge de les retribucionsdels Regidors que reben un sou.

Cal assenyalar que l'Ajuntament ja havia realit-zat una donació anterior de 3.000 euros en elmes de desembre que va ser canalitzada a tra-vés de Creu Roja.

SolidaritatLa jornada de "Alaquàs solidària amb Àsia"finalitzava a les 7 de la vesprada. Havien sigutnou intenses hores en què, gràcies a la mobilit-zació social i, sobretot, a la solidaritat dels veïnsi veïnes de la ciutat, es contribuiria a pal·liar elsdesastrosos efectes del tsunami.

L'acte de clausura va estar presidit per l'Alcalded'Alaquàs, Jorge Alarte, acompanyat per laRegidora de Cooperació Internacional, DianaMuñoz, la Presidenta de l’associació d’Ames deCasa Tyrius d'Alaquàs, Berta Jordá i el presi-dent provincial de Creu Roja, José Arlandis, ins-titució a través de la qual s’han canalitzat elsfons recaptats durant eixa jornada. Al costatd'ells es trobaven representants de multitudd'associacions locals i centenars de veïns i veï-nes, així com membres de la Corporació.

Prèviament els assistents van guardar un minutde silenci per les víctimes mortals del tsunami ila presidenta local de Tyrius, en nom de tots elscol·lectius socials d'Alaquàs, va donar lectura aun manifest de solidaritat amb els afectats perla catàstrofe.

Per la seua banda, l'Alcalde Jorge Alarte vainsistir en la necessitat de continuar treballanten el compromís per la solidaritat. L'Alcalded'Alaquàs va agrair a totes les entitats locals laseua participació durant aquesta jornada soli-dària, al mateix temps que va aprofitar per asubratllar la riquesa del teixit associatiud'Alaquàs.

El terratrèmol registrat el passat 26 de desem-bre ha sigut el major en quatre dècades produïten la Terra, amb una magnitud de 9 graus enl'escala de Richter, provocant gegantins sismessubmarins a través del golf de Bengala. A dia dehui, s'han comptabilitzat un total de 288.410morts víctimes dels seus efectes.

Diferents àrees de les costes de l'Índia, SriLanka, Indonèsia, Tailàndia, Maldives, BanglaDesh i Malàisia van ser literalment arrasades peronades que van viatjar centenars de quilòmetresdes de l'epicentre del sisme, situat a 160 quilò-metres de la costa de Sumatra. El tsunami hadestruït el mode de vida de milions de personesde la zona afectada i ha suprimit literalment illesi centenars d'aldees i comunitats, la principal fontde subsistència de les quals era el mar.

GASETALA 29

s

Solidaritat

Ames de Casa

Amics del Cant de la Carxofa

AMPA Clara Campoamor

AMPA Faustí Barberà

AMPA Bonavista

AMPA González Gallarza

AMPA Olivar I i II

Animacció

Ateneu Cultural i Esportiu

Associació Cultural Riddimwize

Associació de Jubilats iPensionistes

Associació Venedors delMercat Municipal

AVV El Terç

Casa Joventut Sauqala

Centre Social Benàger

Centre Cultural Andalús

Clavariesses dels Dolors

Club Pescadors Esportiusd’Alaquàs

CP González Gallarza

C. Madre Josefa Campos

CP Sanchis Almiñano

CP Olivar I

CP Olivar II

CP Vila d’Alaquàs

Comissió Solidària de la Casade Joventut Sauqala

Confrària Mare de Déu del’Olivar

Cor de Cambra Mestral

Creu Roja

EMDA

Escola Infantil Pipos

Filà de Moros El Cobertís

Friofont

IES Faustí Barberà

L’Oroneta

Mercat Municipal

Orfeó Polifònic

Parròquia Santíssima Creu

Penya El Foc

Penya Taurina HermanosEspartaco

Unió Musical d’Alaquàs

ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS LOCALS QUE HAN PARTICIPAT EN LA CAMPANYA

GASETALA30

c

Creu Roja

Els fons econòmics recaptats en la cam-panya "Alaquàs solidària amb Àsia" vanser lliurats a la delegació de Creu Roja

Internacional a València. El president provin-cial, José Arlandis, va rebre la quantitat dediners recaptada, fruit de la col·laboració ciuta-dana en aquesta mobilització social.

Creu Roja Internacional està coordinant els tre-balls de reconstrucció de les zones afectadespel tsunami. El vicepresident del Comitéd'Administració de Serveis Internacional id'Ajuda als Damnificats de la Creu Roja deHong Kong, Gao Yongwen, estimava recent-ment que aquesta tasca tindrà una duraciómínima de 3 a 5 anys. Les operacions en elspaïsos damnificats per la catàstrofe abordaran,en primer terme, la reconstrucció de vivendes icentres mèdics en els països d'Indonésia, SriLanka, l’Índia, Maldives, Malàisia, Myanma iTailàndia.

Quan es va saber de la notícia del desastre delpassat 26 de desembre al sud-est asiàtic, CreuRoja Internacional va basar els seus primersesforços en les labors de recerca i rescat, aten-ció als ferits i ajuda a la població de les zonesafectades, en especial a les persones més des-valgudes. Posteriorment, diversos equips d'a-questa entitat humanitària van correspondrerealitzant una avaluació de les necessitats, almateix temps que van desplegar diverses uni-tats d'emergència de comunicacions, logística,salut, aigua i sanejament en dos dels païsosmés danyats pel tsunami, Indonèsia i Sri Lanka.

Així mateix, Creu Roja Internacional al costatde la Mitja Luna Roja, va disposar d’un opera-tiu a escala mundial encaminat a la recaptacióde fons econòmics per a fer arribar ajudahumanitària a les víctimes d'el desastre.

Alaquàs col·labora intensament amb CreuRoja, entitat que ha canalitzat durant els últimsanys les ajudes humanitàries d'emergènciaaportades per la ciutat amb destí a països comEl Salvador, Haití, Rwanda, Hondures i l’Índia,entre d’altres. Recentment, el Castell d’Alaquàsha acollit l’exposició "Las mujeres y la guerra",organitzada pel Comité Internacional de CreuRoja amb motiu de la posada en marxa de lacampanya de sensibilització duta a terme peraquesta organització.

L’objectiu d’aquesta exposició és fer reflexionarsobre la situació de les dones en els diferentsconflictes armats arran de tot el món, per tal decontribuir a fomentar una presa de consciènciauniversal sobre les diferents formes en què lesdones són afectades pels conflictes. Tot elmaterial fotogràfic d’aquesta mostra forma partdel treball realitzat pel CICR, amb la finalitatd’exposar al món la realitat de les dones i composar en marxa mecanismes de protecció iassistència en aquestes situacions.

Creu Roja reconstrueix leszones afectades pel tsunami

Alaquàs col·labora amb Creu Roja

GASETALA32

PROGRAMACIÓ CASTELLD´ALAQUÀS

ACTUACIONS MUSICALSJULIETA VENEGAS,Dissabte 9 d’abril a les 23 hJORDI SAVALLDissabte 28 de maig a les 23 hPASIÓN VEGADivendres 24 de juny a les 23 h

EXPOSICIONSFerran Castillo FloresFins el 25 d’abril a la sala La TorreJaime Gimenez de Haro,Fins l’1 de maig a la sala La NovaDon Quijote Obra Social CAMDel 8 al 28 d´abrilJuan Gonzalez SotomayorDel 15 d´abril al 15 de maigCarme MateuDel 13 de maig al 13 de juliol a la salaLa Nova Exposició Tallers Ames de CasaDel 20 de maig al 5 de juny a la salaCremonaVicenta Julia CebriánDel 10 de juny al 10 de juliol a la salaLa TorreCarles Cano PeiróDel 10 de juny al 26 de juny a la salaCremona

ANIMACIÓ INFANTILGormic Produccions presenta “CON-SUMATOR”Diumenge 15 de maig a les 12 hProduccions Sccura presenta“MONSTRES”Diumenge 19 de juny a les 12 h

AUDITORI NOU

MÚSICAConcert de l’Orquestra Simfònica delConservatori Municipal de Riba-rojadel Túria

Diumenge 24 d’abril a les 19 hConcert de la Banda Simfònica de laUMADissabte 14 de maig a les 22:30 hCors de l’escola de la UMADivendres 27 de maig a les 18:30 hConcert de la Banda d’Iniciació,Banda Juvenil, Orquestra Iniciació iJove OrquestraDissabte 25 de juny a les 19:30 hConcert de la Banda Simfònica de laUMADiumenge 10 de juliol a les 22:30 h

TEATRENas Teatre presenta “El 2 siempre esde copas”Dissabte 30 d’abril a les 22:30 hCLOWNIC Teatre presenta “20Tricicle”Divendres 20 de maigTeatro a Ratos de l’IES FaustíBarberà presenta “¡Te compro unloro”Dijous 7 de juliol a les 22:30 hVII Mostra de Teatre EscolarDel 23 al 26 de maig

ESCOLA DE TEATRE JOAN ALABAUAMIAR presenta “Cosas nuestras”Diumenge 29 de maig a les 20 hEl Grup de Formació I presenta“Històries Mínimes”Divendres 3 de juny a les 22:30 hEl Grup de l’Escoleta presenta“Sentado te engorda el cul...”Divendres 10 de juny a les 19 hEl grup d’Iniciació presenta “Alicia enel país del xocolate”Dissabte 11 de juny a les 20 hEl grup de Formació II presenta“Criatures”Divendres 17 de juny a les 22:30 hEl grup Benàger presenta “Un maldía”Dissabte 18 de juny a les 22:30 h

a agendaTelèfonsd’interésCulturaSERVEIS AJUNTAMENTAJUNTAMENT D’ALAQUÀSC/ Major, 88www.alaquas.org · Tel. 96 151 94 00CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENILEdifici Cultural l’OlivarC/ Mare Oviedo, 5. joventut@alaquas.org · Tel. 96 151 94 29AULA DE CULTURAEdifici Cultural l’Olivar · C/ Mare Oviedo, 5. Planta 2cultura@alaquas.orgfestes@alaquas.orgTel. 96 151 94 01INFORMACIÓ AL CONSUMIDOREdifici Oblates Av. País Valencià s/n. Planta 2Tel. 96 151 94 01INFORMACIÓ SOCIOCULTURALAv. País Valencià s/n. Baix. Tel. 96 151 94 01CENTRE SOCIAL BENÀGERTel. 96 150 90 07RÀDIO ALAQUÀS 102.7Edifici Oblates Av. País Valencià s/n Planta 2radio@alaquas.orgTel. 96 112 28 01// 96 112 28 02

SEGURETAT I SALUTPOLICIA LOCALTel. 96 150 00 00BOMBERSTel. 112CENTRE DE SALUTTel.96 151 02 21

OCI I CULTURABIBLIOTECA AUSIÀS MARCHEdifici Cultural l’OlivarC/ Mare Oviedo, 5. Baix · Tel. 96 151 94 01COMPLEX ESPORTIU DEL BOVALARTel. 96 151 91 16COMPLEX ESPORTIU DEL TERÇTel. 96 150 99 73SALA D’EXPOSICIONS LA NOVATel. 96 151 23 63UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀSTel. 96 150 52 50ATENEU CULTURAL I ESPORTIUTel. 96 150 21 83

CENTRES EDUCATIUSBONAVISTATel. 96 150 35 76GONZÁLEZ GALLARZATel. 96 150 27 85 OLIVAR ITel. 96 150 23 17OLIVAR IITel. 96 150 72 91MADRE JOSEFA CAMPOSTel. 96 150 10 29SANCHIS ALMIÑANOTel. 96 150 35 04 VILA D’ALAQUÀSTel. 96 150 27 86 IES FAUSTÍ BARBERÀTel. 96 150 34 50IES CLARA CAMPOAMORTel. 96 150 67 69ESCOLA D’ADULTSTel. 96 150 92 12

PARRÒQUIESMARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓTel. 96 150 68 71SANTÍSSIMA CREUTel. 96 198 88 83MARE DE DÉU DE L’OLIVARTel. 96 150 39 37