FUNCIONS QUE DESENVOLUPA EL PROFESSORAT COM A MEDIADOR

–ORIENTADOR,ACOMPANYANT– DEL PROCÉS D’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT

Introducció

El currículum competencial té com a objectiu ajudar a formar persones que es responsabilitzin del seu aprenentatge de per vida. Autoregulació, conscienciació, autonomia, iniciativa, reflexió, actitud proactiva són paraules del corpus ideològic que batega en els fonaments del nou currículum. Ensenyar els nois i les noies a participar activament en el seu procés d’aprenentatge passa per educar-los, ensenyar-los a reflexionar, planificar, acotar, posar-se fites, observar resultats, etc. En aquest sentit el paper de la persona docent és clau; i concretament són de gran importància les funcions que realitza per aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competència en tots els aspectes esmentats.

Les múltiples funcions que la persona docent desenvolupa en aquest sentit les podem estructurar en tres grups:

a) orientació i guia, b) acompanyamentc) Facilitació de la construcció de coneixement.

En totes aquestes funcions, la comunicació i la interacció són les eines essencials de mediació entre professorat i alumnat.

El professor i psicòleg Jaume Funes descriu de manera senzilla i clara el concepte d’acompanyament: “Parlem d’acompanyar per a referir-nos a la manera de treballar amb persones autònomes (no amb “pacients” o “casos”), o que han d’esdevenir autònomes (...) El professional que acompanya suggereix, estimula, proposa i de vegades empeny, tensa la corda de la relació per a provocar reaccions1.

Aquesta funció orientadora i d’acompanyament serà un dels principis pedagògics i metodològics essencials del que anomenarem Bon Estil Docent. Aquest perfil professional s’ajusta de manera adequada al model didàctic subjacent a les Competències Bàsiques.

Desglossarem cadascuna de les tres funcions orientadores i d’acompanyament de la persona docent, així com del seu paper facilitador de la construcció de coneixement:

Orientador i guia

En relació als objectius de l’aprenentatge

Fer transparents els objectius més generals

1 Funes (2003), ¿Cómo trabajar con adolescentes... op. cit. (disponible a www.cop.es/papeles/

1

Centrar els objectius específics en marques més globals i/o holístiques (SCOBA) Treballar amb l’aprenent amb aquestes representacions gràfiques Incorporar tasques continuades amb descriptors de competències.

En relació al procés per aconseguir els objectius

Ajudar a descobrir objectius més personals a partir de la creació de la ZDP pròpia, la qual cosa implica:

a) Ajudar a descobrir la pròpia ZDPb) Ajudar a situar-se en la fase del seu procés actual reconstruint el camí descriptors de competències, i en moments diferents del procés.

Ensenyar a utilitzar instruments d’autoreflexió i autoacompanyament (pautes metacognitives, portafolis i altres)

Acompanyament

Escoltar activament Valorar les propostes dels alumnes a partir dels aspectes positius Utilitzar el sentit de l’humor Fer entendre que el procés que segueixen comprèn fases de desorientació o de

crisis i que això és inherent als processos de canvi; el caos creatiu porta a un nou ordre.

Tranquil·litzar Utilitzar un discurs contingent i prolèptic. Utilitzar “preguntes netes” que produeixin l’efecte mirall per tal que l’alumnat

pugui trobar paulatinament el camí per ell mateix; preguntes que ajudin o convidin a:

a) Afegir informació i desglossar-lab) Contextualitzarc) Contemplar punts de vista d’altres persones que intervenen en el

contextd) Categoritzare) Compararf) Valorarg) Argumentar

Facilitar la construcció de coneixement

Fer emergir el coneixements previs, la mirada individual i el contrast amb altres mirades.

Ensenyar a construir coneixement a partir de la constatació del que un mateix ja és capaç de fer.

Promoure el contrast a través del treball cooperatiu Resumir i recapitular Plantejar preguntes que facin avançar en el coneixement

2