fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.474

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

9 d’octubre de 2016 Diumenge XXVIII durant l’any

LecturesDiumenge XXVIII durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Sou beneïda entre totes les dones

«Des d’ara totes les generacions em diran benaurada.» Aquesta profecia de la Mare de Déu davant la seva

cosina santa Isabel la complim cada vegada que resem el rosari i en ell recitem la salutació que la seva parenta li va fer: «Sou beneïda entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre.»

En ocasió de la festivitat de Mare de Déu del Roser (Rosari), voldria inscriure aquesta devoció mariana en el marc de l’Any Jubilar de la Misericòrdia al qual el papa Francesc ens ha convocat amb la butlla Misericordiæ vultus, ‘El rostre de la misericòrdia’. Diu el Papa a l’últim capítol: «El pensament es dirigeix ara a la Mare de Misericòrdia. Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any Sant perquè tots puguem redescobrir l’alegria de la tendresa de Déu.»

En efecte, «al peu de la creu, Maria, juntament amb Joan, el deixeble de l’amor, és testimoni de les paraules de perdó que surten de la boca de Jesús». «Maria testifica que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits i arriba a tots sense excloure ningú.»

Resant el rosari, no solament repetim lloances a la Mare, sinó que també contemplem els principals esdeveniments en la vida del Fill; per això és una oració vocal i alhora contemplativa, a l’abast de totes les persones, sigui quina sigui la formació intel·lectual o teològica. Grans científics, com Pasteur, la tenien per la seva oració preferida, i grans sants han resat aquesta pregària i l’han divulgat pel món.

Scott Hann, que va arribar al catolicisme des del calvinisme, ha escrit: «El rosari es resa bé quan parem tota la nostra activitat, deixem les mil obligacions que tenim i ens abandonem com nens que passen una estona amb la seva mare.»

Us recomano honorar la Mare de Déu introduint —o reintroduint si és el cas— aquesta pregària en el si de la família. Si a la llar hi ha nens petits sens dubte es distrauran, o jugaran a portar el compte de les avemaries, i potser només aguantaran un misteri; si hi ha adolescents que ja no s’uneixen a la pregària comuna, sempre els quedarà per a la vida el ressò d’aquestes paraules pronunciades amb senzillesa pels grans de casa. El que ara consideren una oració repetitiva, els sonarà algun dia a lliçó espiritual de la confiança en Déu que tenien els seus pares o els seus avis.

Demanem a la Mare de Déu que ens ajudi en les nostres tasques de cada dia i enforteixi els malalts resant-li aquesta oració centenària.

‘ Maria testifica que la misericòrdia del Fill de Déu no coneix límits

Lectura del segon llibre dels Reis (5, 14-17)

En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor.» Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo.» Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué: «¿Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor.»

Salm responsorial [97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)]

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,i els pobles contemplen la salvació.L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelmenta la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terrala salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2, 8-13)

Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist. Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (17, 11-19)

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.» Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

Una resposta d’agraïment

Jesucrist és un Déu misericordiós i font de pau. Sempre és a punt d’estimar amb un amor efectiu i obert a tothom: ho veiem d’una forma ben clara i expressiva al llarg de tota la seva vida, no margina mai, sempre integra; cada pàgina de l’Evangeli n’és una bona prova, que podem capir en el fragment d’aquest diumenge.

Però la misericòrdia de Déu pressuposa i exigeix de nosaltres una resposta d’agraïment: deu leprosos, tinguts com a impurs, marginats i foragitats de la societat a la qual pertanyien, que no gosen ni acostar-se al Mestre, d’un tros lluny criden: «Jesús, Mestre, apiadeu-vos de nosaltres». I el Mestre s’hi acosta cor a cor, i amb unes paraules engrescadores que ho deien tot: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.» I se n’hi van, i pel camí se senten lliures de la malaltia. Però només d’un en brolla l’agraïment, i era samarità, un estranger... I només ell pot sentir i pot fer seva la paraula definitiva: «La teva fe t’ha salvat.»

Feu, Senyor Jesús, que a cada do que rebem, a cada goig que ens regaleu, hi sapiguem correspondre amb una alenada de satisfacció i amb un gest d’agraïment expressat amb aquella viva pregària, que era part de la vida dels primers cristians i de molts dels d’avui: «Senyor Jesús, apiadeu-vos de mi.»

5

—3a Trobada de Càritas Catalunya La participació activa dels voluntaris

—El Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat estrena pàgina web A la secció Recurs

DESTAQUEM... (p.4)

l’entrevista

Mirada endins Joan Roig, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

Rubén Fernández i Teresa Sarabia, matrimoni missioner:

«Els nostres fills han après a estimar la diferència i a saber-se cuidats per Déu»

El Rubén i la Teresa són un matrimoni natural de Gascueña

(Conca) que ha estat més de dos anys a Mèxic, amb l’Obra Missionera Ekumene, juntament amb els seus cinc fills: Aarón, Jairo, David, Samuel i José Javier. Mirant de respondre al pla de Déu en les seves vides van deixar casa seva per a viure una experiència de missió. Aquest cap de setmana han estat a Tarragona, en la setmana «El DOMUND, al descobert», per a compartir la seva experiència juntament amb d’altres matrimonis.

—En quin moment us plantegeu partir a la missió i per què?

Rubén Fernández (R.F.): En el nostre cor, des que érem nuvis sempre hi havia present una inquietud per la missió ad gentes, però per qüestió de salut dels nostres pares vam haver de fer-los costat i la vam haver de posposar. De sobte, vam tornar a sentir aquesta inquietud i un dia, parlant, ens vam adonar que cada un de nosaltres l’havia sentida pràcticament alhora.

No sabíem si amb quatre nens aquesta idea era una bogeria, una ximpleria o un caprici. Durant dos anys vam estar en un procés de discerniment, informant-nos sobre la missió en família i preguntant a missioners sobre la seva opinió. El per què cal preguntar-ho al Pare, nosaltres l’únic que desitgem és viure la vida en clau de resposta, dient «sí» al pla de Déu per a la nostra família, sigui el que sigui, perquè estem convençuts que Déu vol fer-nos feliços.

—Quina ha estat la vostra tasca durant els dos anys i vuit mesos a la Badia de Kino (Mèxic)?

Teresa Sarabia (T.S.): El primer que vam fer va ser introduir els nens en la realitat cultural d’allí. El que primer preocupa a un matrimoni és normalitzar la situació dels fills i saber que ells se senten bé, segurs i feliços. A partir d’aquí es pot començar a treballar altres aspectes. El següent pas va ser conèixer la població i parròquia en la que anàvem a treballar i a viure i conèixer la situació social i poblacional del municipi i de ciutats pròximes.

La tasca que hem fet es pot dividir en diferents camps: Reforçar projectes de la comunitat ‘Ekumene’ que ja existien a Kino, com per exemple a l’escola d’infantil, impartint formació per als pares, treballant temporades com a mestra (Tere) i

en l’administració (Rubén); treballs a la parròquia, amb les famílies, visitant els camps on la gent viu en condicions poc dignes, en l’àmbit de la pastoral social i visitant el Centre d’integració d’Alcohòlics i drogoaddictes.

—Com han viscut aquesta experiència els vostres fills?

(R.F.): Quan els vam demanar la seva opinió sobre anar-nos-en a viure a un altre lloc ells tenien dubtes però estaven disposats i confiats si hi anàvem junts. El més gran, que aleshores tenia nou anys, era el més reticent ja que havia de deixar els seus amics i en David, que en tenia cinc, l’única condició que va posar és que no hagués d’anar nu (riuen).

(T.S.): Poc menys de dues setmanes després d’arribar al lloc de missió, ja estaven molt integrats i feliços. De fet, el que no volien era tornar; també van plorar molt en l’acomiadar-se. Per a ells ha estat una aventura bonica, plena d’amics, on han après a viure com molta gent viu, amb menys, amb problemes, amb pors, amb festejos, amb l’alegria de compartir allò que es té encara que sigui poc, a plorar amb qui pateix, a acceptar el despreniment..., però sobretot a estimar la diferència i a saber-se cuidats per Déu.

—Quines són les principals dificultats amb què us heu trobat?

(T.S.): Crec que la primera dificultat és que estem molt estructurats, més del que ens creiem, i ens costen molt els canvis. Un altre factor que ens va costar molt va ser el tema de la inseguretat, sobretot pel fet d’anar amb nens (robatoris de nens, assassinats, delinqüència, drogues...).

La missió produeix un gran desgast físic perquè sempre hi ha feina i un desgast psicològic perquè la gent t’arriba amb uns problemes enormes; també les persones més properes i amigues cauen en aquests problemes perquè estan en aquest estil de vida i en aquesta desestructuració.

A més, cal afegir el desgast espiritual: surts de la teva comunitat i arribes allà i has d’anar amb compte perquè ja no tens els teus recessos, els teus grups... Sempre ets tu el que ho organitzes i has d’estar pendent de tot i de com se sent la gent. No carregues piles de la mateixa manera.

—En què han canviat les vostres vides?

(R.F.): Realment creiem que ha canviat tot. Podríem dir que ha canviat la nostra visió de la gent que pateix (a la qual hem posat cara, nom i cor), de les necessitats que són realment bàsiques, que ha potenciat la unió de la família, la nostra llibertat per a deixar-ho tot... Però ens quedaríem curts, perquè anar a una altra cultura i conviure i compartir amb ells exigeix fer-te nou. En ser una experiència tan forta, tot canvia en tu. Per això costa tant la tornada, perquè t’exigeix refer-te de nou.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42agenda

12 d’octubre

—Festivitat de la Mare de Déu del Pilar. A les 11.30 h hi haurà la solemne ofrena de flors i, a les 12.00 h, celebració de l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe.

—Concert solidari «Gospelbreathe», organitzat per Mans Unides Tarragona, a càrrec del grup Tastet de Gospel de Taradell. Tindrà lloc a l’auditori de la Diputació de Tarragona (c/ Pere Martell, 2), a les 19.00 h. La recaptació del concert es destinarà a un projecte d’atenció a la infància de Cambotja. Més informació al web tarragona.mansunides.org o trucant al tel. 977 24 40 78.

14 d’octubre

—Concert de l’Escolania de Montserrat a l’església parroquial de l’Assumpció de Les Borges del Camp, a les 20.30 h. Les entrades es poden adquirir prèviament a les oficines de l’Ajuntament de Les Borges del Camp a un preu de 5 euros per als menors de dotze anys, i a 10 euros per a la resta. El cost de l’entrada el mateix dia serà de 12 euros. Aquest acte s’insereix dins la cloenda del Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Riera.

14 i 15 d’octubre

—Simposi-homenatge a Pau VI a Madrid. La conferència inaugural, el divendres dia 14 a les 12.00 h, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola, serà impartida pel Secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, sobre el tema «Pau VI i la pau». Per a més informació sobre el programa es pot consultar el web www.conferenciaepiscopal.es.

16 d’octubre

—Jubileu de l’arxiprestat del Baix Camp a Reus en l’Any Sant de la Misericòrdia. A les 17.00 h, al Monestir de Santa Clara, xerrada sobre el tema «Misericòrdia i vida contemplativa» a càrrec d’una germana clarissa. A les 18.30 h, missa presidida pel Sr. Arquebisbe al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

càritas

Litúrgiade la setmana

art

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Semana IV

Diumenge, 9: Diumenge XXVIII de durant l’any[2Re 5,14-17; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; 2Tm 2, 8-13; Lc 17, 11-19 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 10: [Ga 4, 22-24.26-27.31-5,1; Salm 112, 1-2.3-4.5-7; Lc 11, 29-32] Sant Tomàs de Villanueva, bisbe (ML)

Dimarts, 11: [Ga 5, 1-6; Salm 118, 41-43. 44.45.47.48; Lc 11,37-41] Sant Joan XXIII, papa (ML); Santa Soledat Torres Acosta, verge (ML)

Dimecres, 12: La Mare de Déu del Pilar (F) [1Cr 15, 3-4.15-16, 1-2; o bé: Ac 1, 12-14; Salm 26, 1.3.4.5; Lc 11, 27-28 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 13: Beat Manuel Borràs, bisbe, i companys, màrtirs (MO) [Ef 1, 1-10; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6; Lc 11, 47-54] Mare de Déu del Remei

Divendres, 14: [Ef 1,11-14; Salm 32, 1-2.4-5.12-13; Lc 12, 1-7] Sant Calixt I, papa i màrtir (ML)

Dissabte, 15: Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l’Església (F) [Sir 15, 1-6; Salm 88, 2-3.6-7.8-9.16-17.18-19; Mt 11, 25-30 (LE/LH pròpies)]

Diumenge, 16: Diumenge XXIX de durant l’any [Ex 17, 8-13; Salm 120, 1-2.3-4.5-6.7-8; 2Tm 3, 14-4, 2; Lc 18, 1-8 (LE/LH pròpies)]

Paraules del papa Francesc

Catequesi

Els catequistes de Catalunya i Balears participen en el Jubileu dels Catequistes a Roma

Amb motiu d’aquest Any Sant de la Misericòrdia han estat convocats diversos col·lectius d’Església a fer l’experiència

d’una peregrinació a la seu de sant Pere. Per això els dies 23, 24 i 25 de setembre es va celebrar el Jubileu dels Catequistes, al qual hi van participar aquells que es dediquen a anunciar la fe en aquest important servei eclesial. Els actes d’aquestes jornades van culminar el diumenge amb la missa presidida pel papa Francesc a la plaça de sant Pere.

Des de Catalunya i Balears, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) va organitzar el viatge de dijous a diumenge per així poder peregrinar abans a les basíliques majors de Roma, sant Joan del Laterà, sant Pere del Vaticà, sant Pau Extramurs i santa Maria la Major, i a d’altres llocs significatius per la comunitat cristiana, com ara les catacumbes. Tot en un ambient i estil de pelegrinatge, no com a simples turistes interessats simplement per l’oci i la cultura. Això ens va portar a una manera nova de trobar-nos amb les persones, de relacionar-nos amb els llocs, de redescobrir la sobrietat i la simplicitat de les petites coses, de visitar i enriquir-nos espiritualment amb el contacte amb noves metes i cultures, i sobretot a posar-nos en diàleg amb Déu.

El programa jubilar va començar divendres a la tarda amb una catequesi sobre «contemplar la misericòrdia», a partir

de la pintura de Caravaggio «La vocació de sant Mateu», una obra que es troba a l’església de sant Lluís dels francesos. La catequesi es va impartir, però, en grups lingüístics, a nombroses esglésies del centre de Roma. Dissabte, després de la pregària i la celebració de la reconciliació a l’església de sant Joan dels florentins, ens vam encaminar cap a la porta santa des del castell de Sant’Angelo i la via de la Conciliazione. Un moment emotiu per la nostra peregrinació. Diumenge al matí l’acte central va ser la celebració de l’Eucaristia jubilar a la plaça de sant Pere del Vaticà, presidida pel papa i amb la

presència d’una multitud de catequistes vinguts d’arreu del món. En finalitzar, el papa va saludar un nombrós grup de catequistes situats prop de l’altar. I abans de desplaçar-se cap a la resta de peregrins que eren a la plaça, va acostar-se a saludar pràcticament un per un els preveres concelebrants.

Diumenge al vespre vam retornar tots cap a casa després d’haver celebrat l’Eucaristia aquell matí presidida pel papa Francesc

que en l’homilia ens deia que el centre de tota catequesi, el cor que batega i dóna vida a la resta, és l’anunci del Senyor ressuscitat que viu al costat nostre. «No hi ha res més sòlid ni més actual. I cada aspecte de la fe té sentit si roman unit a aquest centre i traspua anunci pasqual. Qualsevol aspecte de la fe que aïllem d’aquest centre, perd sentit i força.»

F. Xavier Morell, pvre,delegat diocesà de Catequesi i Catecumenat

Obres de misericòrdia

La vida quotidiana ens permet tocar amb la mà moltes exigències que

afecten les persones més pobres i amb més proves. A nosaltres se’ns demana aquesta atenció especial que ens condueix a adonar-nos de l’estat de sofriment i necessitat en què es troben molts germans i germanes. A vegades passem davant situacions de pobresa dramàtica i sembla que no ens afecten; tot continua com si no passés res, en una indiferència que al final ens converteix en hipòcrites i, sense que ens n’adonem, desemboca en una forma de letargia espiritual que fa

insensible l’ànim i estèril la vida. La gent que passa, que continua endavant en la vida sense adonar-se de les necessitats dels altres, sense veure moltes necessitats espirituals i materials, és gent que passa sense viure, és gent que no serveix els altres. Recordeu-ho bé: qui no viu per a servir, no serveix per a viure. [...] Qui ha experimentat en la seva vida la misericòrdia del Pare no pot restar insensible davant les necessitats dels germans.

[...] A nosaltres, doncs, se’ns demana romandre vigilants com sentinelles, perquè no passi que, davant les pobreses produïdes per la cultura del

benestar, la mirada dels cristians es debiliti i arribi a ser incapaç de veure l’essencial.

Veure l’essencial. Què vol dir això? Veure Jesús, veure Jesús en el famolenc, en qui és a la presó, en el malalt, en el despullat, en el qui no té treball i ha de tirar endavant una família. Veure Jesús en aquests germans i germanes nostres; veure Jesús en qui està sol, trist, en aquell que s’equivoca i li cal un consell, en el qui necessita fer camí amb Ell en el silenci per tal que se senti acompanyat.

De l’audiència jubilar del papa Francesc del dissabte 30 de juny de 2016

Els voluntaris de la 3a Trobada de Càritas Catalunya

La 3a Trobada de Càritas Catalunya se celebrarà al Teatre Auditori del Camp de Mart de Tarragona el proper dia 22

d’octubre. L’organització d’aquesta trobada s’ha encomanat a Càritas Diocesana de Tarragona i la previsió d’assistència és de 1.750 participants provinents de les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya.

Aquesta diada té com a finalitat prioritària analitzar i debatre moltes de les respostes que Càritas necessita per a poder impulsar la transformació social que desitja i per créixer en la línia de pertinença i consciència de la missió comuna que ens encomana l’Església. També per a pregar junts i viure amb alegria i il·lusió aquest dia festiu.

Per al bon desenvolupament d’aquest acte ha estat imprescindible la figura i la participació activa de l’anomenat voluntari col·laborador, a través del qual i de manera totalment desinteressada es vehicularan totes les activitats que es duran a terme al llarg de la Trobada: les que es realitzaran dins l’auditori del Camp de Mart, les del Col·legi Sant Pau i les visites culturals a diferents indrets monumentals i històrics de la ciutat de Tarragona.

La majoria d’aquests col·laboradors són voluntaris de Càritas Diocesana de Tarragona. Persones compromeses, que treballen en equip i que en el dia de la Trobada s’encarregaran

d’acompanyar i realitzar unes tasques concretes. Aquestes funcions principals són: mobilitat (coordinació en l’arribada

i sortida d’autobusos); benvinguda als participants i acompanyament al llarg de la jornada; acollida i informació al Camp de Mart a tots els voluntaris; resolució de dubtes

que puguin sorgir durant tota la jornada; auditori (atendre els participants en els actes a la zona de les grades): àpats (lliurament de material a l’auditori i participació activa durant l’esmorzar i el dinar de germanor).

Per tal que la coordinació de la Trobada sigui totalment efectiva, els voluntaris rebran una formació específica durant el matí del dissabte dia 15 d’octubre al mateix Teatre Auditori del Camp de Mart, on hi haurà una explicació del desenvolupament de la Trobada,

consignes d’emergència i les actuacions concretes de cada grup. Aquesta formació estarà impartida pels coordinadors de cada tasca. El dia 21, a la tarda, alguns voluntaris ja treballaran en la tasca encomanada.

Tot plegat volem que sigui una trobada d’èxit en la qual la col·laboració desinteressada de tots els voluntaris i participants enforteixi els lligams de la gran família de Càritas!

Imma Baila, responsable de la coordinació dels voluntaris a la Trobada

recurswww.esglesiadetarragona.cat, el nou web del Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat

Aquesta nova pàgina web, a la qual es pot accedir directament a través de l’enllaç www.esglesiadetarragona.cat, és un espai complementari al web oficial de l’Arquebisbat

que es nodrirà amb informacions tant de l’Església arxidiocesana com de l’Església que pelegrina a Catalunya i arreu del món. Seran diversos els continguts que s’hi penjaran com ara notícies, articles d’opinió, reflexions, ressenyes, missatges o campanyes, i també els blocs temàtics —cultura, història, publicacions, papa Francesc, audiovisuals...

D’entre les principals novetats hi ha la possibilitat de subscriure’s digitalment a la revista Església de Tarragona. També s’ha posat a l’abast de tothom el servei de fototeca (arxiu fotogràfic dels actes) i l’hemeroteca (arxiu de publicacions). Aquesta darrera ha estat una iniciativa impulsada per l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) en col·laboració

amb el Departament de Mitjans de Comunicació on s’hi pot consultar des del Butlletí Oficial de l’Arquebisbat, el Full Dominical, la Revista Església de Tarragona o els diversos fulls informatius de les parròquies.

Per a rebre les novetats que es publiquin al web també hi ha la possibilitat de subscriure’s al Newsletter i al podcast del programa de ràdio diocesà El Campanar que es pot escoltar o descarregar des d’aquest mateix web.

Enfoca el codi QR i accedeix al web

Imatges dels nostres sants (VII) Santa Margarida d’Antioquia

La devoció a santa Margarita d’Antioquia i la veneració a

les seves relíquies són molt an-tigues, tot i que la informació sobre la seva vida està plena d’elements llegendaris. Aquesta santa, verge i màrtir, que forma part del grup dels sants auxilia-dors, hauria nascut a la ciutat d’Antioquia (a l’actual Turquia) i hauria patit persecució i martiri en temps de l’emperador Dio-clecià, entre el final del segle III i l’inici del IV. Durant el seu cap-tiveri se li va aparèixer el dimoni en forma de drac i la va devorar, però ella amb l’ajut d’un crucifix va trencar la pell del drac i es va alliberar. Posteriorment va patir

diversos suplicis i finalment va rebre el martiri. La taula que la representa procedeix de la Catedral i la mostra trepitjant el drac infernal i sostenint a la mà el crucifix que la va alliberar. L’obra ha estat atribuïda al Mestre de la Secuita i es va pintar a mitjans del segle XV.

Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona