full de treball 1 els sismes

8/16/2019 Full de Treball 1 Els Sismes

1/22

1 /20

La dinàmica interna de la Terra - 1

Podria passar, també, acasa nostra?


2/22

Activitat 1 : Situació problema: Podria passar, també, a casa nostra?

Al document 1 hi podeu trobar informació d’alguns grans sismesque han esdevingut al llarg de la Història. onsulteu!lo.

En petit rup: Ens !em preuntes"

"esastres com aquests# poden passar tamb$ a atalun%a& 'enseu ques(& 'enseu que no& 'er qu)&

Posem-#o en com$ al ran rup

En ran rup: %u& ens cal aprendre?"

'er poder contestar de manera fonamentada la pregunta!problema# $s evident que caldr* aprendre molts

aspectes referents als terratr)mols+ fem!ne entre tots i totes una llista consensuada+

Aquesta llista són els ob'ectius a treballar.

,s poc probable per les plaques tectòniques de la nostre -ona. en cas deque pass$s seria d’una intensitat baia.

! 'A34 5356734 8uines# moviments9! :; 34 '


3/22

Tasca (inal)esprés de treballar a*uest bloc de la unitat #aureu de !er un in!orme e+plicant si és o no probable

*ue a ataluna es produei+i un terratr&mol com els de Lisboa, San (rancisco o el .apó" /aureu de!onamentar el continut de l0in!orme en tot all *ue #aureu apr&s"

riteris d0avaluació de la tasca !inal: 3ntre tots hem planteDat alguns obDectius d’aprenentatge i faremdiverses activitats# per tal de poder# al final# realit-ar un in!orme que avaluE el risc de que a casa nostra#algun dia# es produeii un terratr)mol amb conseqF)ncies greus i devastadores. om podem !er un bonin!orme?:

2ASE )0345E6TA57 PE4 A LA 4EAL5T8A57 )E L056(349E:

• "375GA< ’:I35• "3G7

3ls criteris d’avaluació de la tasca es recullen en una rJbrica que el professor o professora us donar*. 3ls(tems que s’avaluaran són aquests+

! ontingut de l’informe! onclusions! oher)ncia

! Gonts i refer)ncies utilit-ades! omprensió del problema tractat! onceptes i terminologia! :rtografia# puntuació i gram*tica

• '3743; 74:73=3;3754537;

• A A5A7BA

A


4/22

Activitat : ;s la nostra reió, una > 1"i c"cat> eb> ca>si smol oia@map al ocal B"p# p

Sorpresos? En petit rup responeu les *Cestions seCents:

1" A la p*gina Meb hi podeu llegir+ Dlicant sobre cada epicentre podeu veure més dades. u) penseu que vol dir Depicentre &

'unt de la superf(cie de la 5erra que est* en la vertical del punt on s’ha originat el terratr)mol.

" Amb quina dada est* relacionada la superf(cie dels petits cercles que apareien en el mapa& 4abeu qu)vol dir aquesta dada&

;agnitud# el di*metre est* relacionat amb la intensitat.

" Amb quina dada est* relacionat el color dels petits cercles&

Amb l’antiguitat.

F" uines són les dades que s’obtenen al clicar sobre cada terratr)mol& 4abr(eu eplicar qu) vol dir cadauna d’elles.

3 :"+ A cada terratr)mol se li atorga un codi.

;A75"+ 3scala de magnitud o escala de


5/22

Activitat : %uan la Terra tremola

n terratr)mol $s un tremolor de terra. ada dia se’n produeien molts# però la maDoria no són percebuts per les persones. es vibracions que provoquen els sismes# però# són enregistrades pels sismra!s o

sismmetres.

Aquest dibui esquematit-a el funcionament d’un sismògraf tradicional#que enregistra les vibracions en un paper enrotllat en un tambor que vagirant.

Avui dia# però# els sismòmetres tenensintemes d’enregistrament electrònics.

h ttp +/ / MM M . % a lo s ab e s .c o m /c o mo!f unci o na !un !s i sm ogr a fo .ht ml

E + erc i c i 1

h ttp +/ /MM M .cu b ad e b at e. c u / fo t orr e p or taD e s /20 0P /1 0/ 2 Q /t e m b lor! d e !b a Da !i nt e n s id a d !s a c u d e !a !s a n tiago! d e !c u b a /c o n s e cu e n c ia s .ht ml

Aquest edifici de la ciutat d’Af%on# a 5urquia# va ser destruEt per unterratr)mol el L de febrer de 2002. 3ls forts tremolors els van notar#tamb$# els habitants d’AnRara# situada a L00 Sm de dist*ncia.

h ttp +/ / MM M . lacua rt a.c l/ d ia r i o/2 0 0 2 /02 / 0 T /0 T .0 Q . T a. U 3 . 5 3 < < 3 ; : 5 : . h t ml

A 3strasburg 8GranVa9 els investigadors de la =aranacional de vigil*ncia s(smica 8


6/22

E +erci ci

Hi ha nombroses estacions d’enregistrament s(smic repartides per la superf(cie del globus terrestre. 3ls

seus sismòmetres permeten enregistrar els efectes dels terratr)mols sigui quin sigui l’ indret on s’han produEt. ada enregistrament $s un sismorama"

4ismogrames d’un terratr)molque va tenir lloc el 21 denovembre de 200T# enregistratsen diverses estacions allun%ades

de l’epicentre.

ocalit-ació i dist*ncia al’epicentre de les estacionsd’enregistrament

1" uina relació podeu establir entre la intensitat del sisme en un determinat lloc i la dist*ncia d’aquestlloc a punt on s’ha originat el sisme& Iustifiqueu la resposta.

A m$s dist*ncia menor $s la intensitat 8amplitud9 de les ones i m$s tard arriba.om m$s a prop les ones p duren men%s però tenen m$s amplitud.


7/22

" A quina hora s’han enregistrat les primeres vibracions a cada una de les estacions& 3pliqueu la raódels decalatges observats en els temps.

;' + 11 h TW min 0Q s 'erqu) com a m$s dist*ncia m$s tard s’enregistra# pel recorregut que queda entre mig.H"+ 11h TX min 0Q s7;+ 11h TQmin 0Q s 'erqu) les ones s’han de desplaVar al llarg de la superf(cie terrestre.3H+ 11h W2 min 0Q s

3 "3AA53 375


8/22

Tipusd0ona:S

Tipusd0ona:S


9/22

F" Ara# per veure si realment heu ent)s com es propaguen els dos tipus d’ones# fareu una simulació onvosaltres sereu protagonistes. na meitat del grup far* la simulació de les ones 4 i l’altre meitat far*la simulació de les ones '.

s heu de posar drets i formar una filera talcom indica el dibui. :rganit-eu!vos en dosgrups per demostrar com es propaguen lesones s(smiques 4 i '# cada gruprespectivament. 4egurament us caldr* assaDar una mica.

G" onsulteu el document i epliqueu la difer)ncia que hi ha entre la intensitat d’un terratr)mol i lamanitud d’un terratr)mol.

a manitud $s l’energia alliberada per un terratr)mol mentre que la intensitat $s una mesura subDectiva dels efectes que provoquen i es basa en les observacions dels dan%s provocats.

H" 3ntreu a la pagina M MM . l a v a n g u ar d i a . c om i accediu a l’hemeroteca. onsulta el diaris del dia 12 i1L de maig del 2011. Hi ha informació d’un terratr)mol que va sacseDar la ciutat de orca# a ;Jrcia."e quina magnitud va ser el sisme& uins dan%s va provocar& Hi va haver v(ctimes&

;agnitud 8T.T9 i 8W.W93dificis de la ciutatUuit morts

I" 3ntreu a la pagina MM M .la v a n g u ar d i a . c om . "e la mateia manera consulteu el diari del dia 12 de

marV del 2011. Hi ha informació sobre un terratr)mol a Iapó i el tsunami que va provocar. "e quinamagnitud va ser el sisme& uins dan%s va provocar& Hi va haver v(ctimes&

;agnitud 8Q.P9

;il morts8el tsunami va fer m$s mal9

http://www.lavanguardia.com/http://www.lavanguardia.com/http://www.lavanguardia.com/http://www.lavanguardia.com/http://www.lavanguardia.com/


10/22

Activitat F: %uins ! enmens oriinen les vibracions dels terratr&mols?

3ls terratr&mols o sismes són vibracions del terren% produEdes quasi sempre per un brusc alliberament

de gran quantitat d’eneria en trencar!se grans masses de roques o si# una vegada trencades# es mou unad’aquestes masses respecte de l’altra. Aquestes ruptures de les roques s’anomenen (ALLES.

Jn model:

Jna !alla és una !ractura del terren a causa de la *ual es !ormen blocs *uees desplacen un respecte de l0altre" A les !otora!ies seCents #i podeu veureun model *ue us a'udarà a comprendre com !unciona una !alla" Es tractad0unes cubetes amb sorra #umida *ue, mit'anKant uns mànecs, es potsotmetre a !orces de compressió o de distensió"

om veurem m$s endavant# de resultes de la din*mica global de la 5errales roques es troben sotmeses a !orces que poden causar deformacions ifractures. Ai( s’originen les falles.

Jna !alla, doncs, separa dos blocs *ue es desplacen en direccions di!erents" Les !orces van actuantpoc a poc" Per a causa de la ruositat, la !alla *ueda blo*ue'ada en la part de contacte" L0acciócont=nua de les !orces !a *ue es vain acumulant tensions i eneria" Per arriba un moment *uel0eneria acumulada s0allibera sobtadament de manera brutal, i els blocs es desplacen bruscament:ai+ és un terratr&mol"


11/22

El moviment del terratr&mol s0acaba *uan, després d0#aver-se alliberat l0eneria acumulada, els blocs

troben un nou punt d0e*uilibri" després torna a comenKar un per=ode d0actuació lenta de les !orces iacumulació de noves tensions !ins *ue es produei+ un nou sisme" Ai+=, es van succeint per=odesd0acumulació d0eneria al llar d0una !alla i episodis d0alliberament brusc de l0eneria acumulada,provocant nous terratr&mols" Ai+ és el *ue s0anomena un cicle s=smic"

La ruptura de les ro*ues !ormant !alles o elsdesplaKaments bruscos dels blocs de les !alleseneren les vibracions de les *uals #em parlat"S0anomenen 36ES SS95%JES i es propauen entotes direccions"

El punt en pro!unditat on s0oriinen les oness=smi*ues s0anomena (3JS o /5P3E6T4E"El punt de la super!=cie situat en la vertical del0#ipocentre s0anomena EP5E6T4E"

E +erci ci 1

aM A mesura que es desplacen# les vibracions es van afeblint. Ai(# doncs# quin $s el punt de la superf(cieon les vibracions d’un terratr)mol són m*imes&

A l’epicentre

bM Assen%aleu al dibui de la p*gina anterior el focus del terratr)mol# l’epicentre i les ones s(smiques.

cM 3l dibui representa un terratr)mol de magnitud I"F que ha afectat tres ciutats. A la ciutat A una gran part d’edificis s’han esfondrat. A la ciutat 2 els edificis no s’han esfondrat però han sofert dan%sconsiderables. A la ciutat els edificis han quedat intactes però les persones van percebre elterratr)mol de manera molt notable i el vidres de les finestres i els obDectes tremolaven .

0

:nes s(smiques

focus


12/22

1111 /

4egons aquesta informació i la del document 2# completeu aquesta taula+

9anitud del sisme 5ntensitat del sisme)istància a l0epicentre

NPoca, bastant, moltaM

iutat A\.T =!= ':

iutat 2 \.T U!U A45A75iutat \.T U!U ;:5

tilit-eu aquestes dades per distingir entre intensitat i manitud d’un terratr)mol+

a manitud $s l’energia alliberada per un terratr)mol mentre que la intensitat $s una mesura subDectiva dels efectes que provoquen i es basa en les observacions dels dan%s provocats.

dM 3n aquesta taula hi ha dades corresponents a dos terratr)mols# un que s’ha produEt a slamabad# al'aRistan i l’altre a HoRRaido# al Iapó.

5slamabad NPaOistanM /oOOaido N.apóM9anitud \#X \#Q)istància a l0epicentre P0 Rilòmetres Q0 RilòmetresPoblació ;olta densitat de població ;olta densitat de població=ctimes a causa del sisme \W.000 morts 1 mort i TQ0 ferits)ans materials "an%s molt importants "an%s moderats

om us epliqueu que les conseqF)ncies d’un i altre sisme siguin tant diferents&

3ls tipus de construcció# l’educació de la població etc..

eM "e quins factors creieu que dep)n la intensitat d’un terratr)mol&

5ipus de construcció"’habitatgesa dist*ncia respecte a l’epicentre

E + erc i c i Aquesta fotografia va se presa a 5urquia despr$s d’un terratr)mol a-mit# el 1\ d’Agost de 1PPP. ;ostra les deformacions que afecten ala via del tren.

aM 5raceu amb un retolador l’emplaVament de la falla que va originar la deformació dels rails.

bM ndiqueu amb fletes els moviments del terren% a una part i l’altrad’aquesta falla.


13/22

E + erc i c i

3l '4 8lobal 'ositioning 4%stem9 $s un m)tode que permet#gr*cies a les mesures efectuades per diversos sat)l[lits# indicar

amb una gran precisió 8de l’ordre de mil [l(metres9 la posició d’un punt de la superf(cie de la terra. Aiò fa possible mesurar eldesplaVament de la posició d’un punt concret al llarg del temps.

na gran falla de m$s de 1Q00 Sm de longitud travessa 5urquia de3st a :est# des d’ran fins el mar 3geu. a ciutat d’stanbul# ambm$s de 10 milions d’habitants# se situa a 20 Sm al nord de la falla.’an% 200T es van fiar en el terren% una s)rie d’estacionsreceptores de '4 a un costat i l’altre de la falla.

aM u) podeu deduir respecte a la velocitat de desplaVament de cada un dels blocs d’aquesta falla& ue les fletes de dalt es mouen a una velocitat m$s lenta i a direccions indefinides en canvi les de bai segueien un rumb m$sfi i tenen una velocitat similar.

bM 'enseu que 5urquia $s un pa(s amb risc s(smic& 'er qu)&

4i perqu) hi ha molt moviment s(smic

cM 'er contrastar la resposta de la pregunta anterior feu una recerca a nternet sobre si es produeienterratr)mols a 5urquia. Geu un petit te+t eplicant els resultats de la vostra cerca.

5urquia est* sotmesa a terratr)mols de manera molt freqFent Da que est* situada en una de les -oness(smiques m$s actives del planeta. 3l territori es troba entre dues plaques tectòniques# una a l’]frica queva direcció nord i l’altre a 3ucr*sia.


14/22

Activitat G : L0activitat s= smica, es repartei+ a l0at


15/22

aM Gormuleu en forma de pregunta quin problema cient(fic creieu que planteDa aquesta comparació./i #a relació entre la


16/22

E + erc i c i

3l dia 12 de gener de 2010# a les 1X+WL hora local es va produir un devastador terratr)mol a Hait(# una illadel arib. Uan ser \ graus a l’escala


17/22

1X /20


18/22

aM uins factors creieu que van afavorir que aquest sisme fos tant devastador&

5ipus de construcció i elevada densitat de la població .

bM Iustifiqueu el terratr)mol d’Hait( per la seva situació al planeta# aDudant!vos de les informacionsgr*fiques del diari.

3st* situada a la placa del arib que es mou respecte a la placa atl*ntica.

1\ /20


19/22

Activitat H: %u& #em apr&s?

Sobre com es mani!esten els terratr&mols, com s0enreistren i com es poden mesurar"

4’enregistren amb sismògrafs i s’elabora un sismograma3ls terratr)mols són vibracions de la superf(cie de la terra.

:nes s(miques+ "e tipus ' i tipus 4. 3s mesura la magnitud 83scala


20/22

1P1P /

Activitat I: Problema resolt i tasca ! inal


21/22

2020 /

Activitat S: Apli*uem el *ue #em apr&s

a nit del 2L al 2T de febrer del 200X un terratr)mol de magnitud X#T segons l’escala de


22/22

eM 'odeu consultar la informació i fotografies dels dan%s que va causar a l’hemeroteca de aUanguardia# buscant el diari del dia 2W/02/200T. h tt p +// MMM. l a v a n g ua r d i a .c o m/ h e m er o t eca / A la

p*gina L hi ha una columna titulada N_ona catastróficaO. Hi podem llegir que mmaculada 4errano#t)cnica del nstituto Andalu- de eof(sica 8A9 va detectar# m$s d’un an% abans# la fricció

acumulada en el subsòl de la -ona d’Al Ho-eima# cosa que li va fer t$mer el que va passar. 3plica#tamb$# que en aquesta -ona els terratr)mols es van succeint periòdicament cada cert nombre d’an%s.Aquesta periodicitat en els successius terratr)mols d’una -ona $s el que s’anomena cicle s(smic.E+pli*ueu el motiu de l0e+ist&ncia d0a*uest cicles. 'er veure si heu fet una bona eplicació podeucontrastar!la amb la que fa mmaculada 4errano al diari

n cop un terratr)mol ha alliberat tota l’energia els blocs que s’han mogut durant el fet troben un nou puntd’equilibri. n cop tornen a estar estables torna a comenVar un per(ode on les forces i tensionss’acumulen fins que es produei un altre sisme. Aquest proc$s $s el cicle s(smic.
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/

full de treball 1 els sismes

Documents