/ftílT LLOREnÇ DE/ CflRDR//flRMAIG DE 1988 * N° 139

MATEU PARRINOEntrevista al paredadorllorenci' que ha fet l'en-trada de Sant Salvador deFelanitx.

SETMANA MUSICALResum dels actes que hantengut lloc la darrera set-mana del mes baix delsigne de la música.Pàgines centrals.

SETMANA ECOLOGICABreu repàs a l'exposició,vídeos i projeccions de di-apositives sobre ecologiaque va organitzar Cultura.

CALABRUIXComentari d'en Xesc so-bre la tempesta de cala-bruix que patirem el mespassat.

ARQUEOLOGIAEstudi sobre els restes ta-laiòtics del Puig de SesEsquerdes, poc coneguten aquests aspecte.

NA FRANCISCÀ RIGOLa popular telefonista llo-rencina. Un altre dels ofi-cis que s'han perdut co-mentat p'en Guillem Ponta la darrera pàgina.

EL GRUP NOSALTRESCarta de presentació delgrup de joves llorencinsque vol fer feina cultural,social i excursionista en,col·laboració amb tothom.

FLOR DE CARD -2- (106)

Flor de Card

SETMANES MONOGRÀFIQUES

Durant el mes de maig la Comissió de Cul-tura de l'Ajuntament llorenci', en col·labora-ció amb altres entitats del poble -Escola Mu-nicipal de Música i el Grup Nosaltres- ha or-ganitzat dues setmanes dedicades l'una a l'e-cologia i l'altra a la música. És una iniciati-va que consideram molt positiva, sobretot te-nint en compte que vivim dins una societatindustrialitzada, de màquines, de fàbriques,de tècniques... i en una civilització com a-questa és prou important que el temps d'es-bargiment retrobi el lloc que ocupava en l'è-poca de la cultura grega. Res no pot éssertan útil com el fet de situar a l'abast de tot-hom els mitjans necessaris per a l'elevaciócultural d'un major nombre de persones, i du-rant aquestes setmanes s'ha fet molt, moltfs-sim en bastants d'aspectes.

Quant a la realització és indubtable que lasetmana musical ha sortit molt millor quel'ecològica, tot i que els temes estaven bentriats i els conferenciants prou competents.El problema, tal vegada, va esser la mancade motivació publicitària, a conseqüència dela qual la participació de públic va ésser mésaviat escassa. No vol dir això que conside-rem que s'hagin de deixar de fer certes acti-vitats pel fet de no ésser majoritàries, sinóque amb una bona ambientació publicitària hihagués comparegut més gent.

Cal remarcar també que dues setmanes se-guides d'activitats i ben damunt els tempsd'exàmens no semblen massa adequades per-què hi pugui acudir la gent de forma massi-va", ja que sabem que donant tota casta defacilitats moltes vegades també és mala demoure.

Són, aquestes, dues petites observacionsque no enterboleixen en res l'èxit de les duessetmanes, sobretot la musical, a la qual hanestat molts els llorencins que d'una manera ol'altra hi han participat. Esperem que tenguinuna continui'tat en el futur i que cada any esvagin solucionant els defectes d'organitzacióque inevitablement han de sortir.

Revista d'informació general de Sant Llo-renç des CardassarAdreça: Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 138. Maig de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Mateu GirartJosep Cortès

APASimonet/UmbertMaria Galmés

Xesc Umbert

Ramon RossellóS. SevillanoGrup Nosaltres

Alfred F. ArnauJaume Galmés

Llorenç ArtiguesGuillem PontBel Nicolau

PortadaCrònica InformalBatec 6Espipellades 10Setmana musical 12Vans 15Tal dia com avui 20

ïMateu Parrino 4Demografia 6Si lleu... 22ComptabilitatCalabruixEl temps 17Història 9Sa Coma 11Presentació 15Conferències 16Arqueologia 18Poesia 20Esports 23En Colau 21Sant Llorenç, ahir 24Distribució

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Ser-vera) 567020Joan Ramis (metge) 567020Bombers 550080Creu Roja (ambulància) 200102Jutge 569046Funerària 526053GESA • 554111Grua 585680Policia Municipal (Cala Millor) 585716

Crònica Informal FLOR DE CARD -3- (107)

És ben per demés, si no se posen un pocd'acord per fer ses coses un darrera s'altreno hi ha manera de donar abasto a tothom.Mira que en tota sa setmana no hi havia al-tre dia ple, però lo que és dimarts, reunió des'APA per lo de s'escola es matins, ConsellEscolar, ple i Sant Felip! A s'APA i an esConsell Escolar no hi podia faltar, perquèquan un s'apunta a una cosa lo seu és quecompleixi amb ses seves obligacions, i a Ca'nFelip també em tocava arrambar-m'hi, unaperquè sinó na Bel m'estiraria ses orelles sen-se fer festa i s'altra perquè sol fer unes grei-xoneres de coco d'aquelles que et fan llepares dits. Ja vos podeu imaginar, per tant, loque va quedar penjat: es ple.

- Idò ¿què punyetes pintes avui amb saCrònica Informal si no hi anares?

Es que no puc consentir no dir res de sarnoció que presentaren es populars, es mallor-quins i es cristians sobre en Mateu de SonCarrió. Ell encara no n'havien feta cap comaquesta! Em sap més greu no haver-hi es-tat...! Resulta que en es programa de ses fes-tes d'es seu poble en Mateu se dirigeix anes carrioners i firma com "es vostro batle".Mare de Déu quina una que en va haver feta!¿On s'ha vist mai que un carrioner que solsno és es segon batle vulgui prendre es papersan es primer ciutadà de la vila? ¿I on anirema parar? Si en Guerra ha volgut passar da-vant amb un Mystère, ara en Mateu -quetambé és del P SOE- ha volgut pujar a un-Jumbo per prendre-mos sa cadira! Ca, barret,i això no se pot consentir de cap manera!Batle? Ni batle, ni President, ni Delegat ^ n ires! Per avall i que li prenguin tots es càr-recs i aixf n'aprendrà!

- Requaranta llamps, quina endemesa! ¿Iara que s'ha fet es defensor de s'imatge d'enTomeu Carbó?

No, en Falera lo que vol és que "cada paloaguante su vela" i que "se tomen las medidasoportunas para la buena marcha del munici-pio", que d'aquesta manera a l'instant tothommos haurà perdut es respecte i s'Ajuntamentpareixerà un barco sense patró.

- Es centre-esquerrans devien estar benretgirats amb aquesta calabruixada...

Pensa-t'ho! Ben contents estan ells si s'o-posició només perd es temps i ses energiescomprovant ses firmes d'es programes de fes-tes. Mentres segueixin aixf no crec que elsllevin sa son.

Josep Cortès

El dia 10 de maig, com cada segon di-marts de mes, celebràrem la reunió ordinà-ria de la Junta Directiva de TAPA per trac-tar els temes que segueixen:

Referèndum.- El dia 3 del mateix mes elConsell Escolar del centre va acordar que elreferèndum per a la proposta de canvi d'ho-rari tengués lloc el dia 26 de maig, de 7 a10 del capvespre. Com que la taula estaràformada per un representant dels mestres,un dels pares i un dels alumnes, calia que laJunta n'elegís un. Després de parlar-ne unaestona consideràrem que el més indicat erael president, en Guillem Soler i de substitutala vice-presidenta, n'Aina Simonet.

El dimarts abans, un poc antes de comen-çar el Consell Escolar, TAPA havia organit-zat una reunió per parlar del canvi d'horari,a la qual hi assistiren el director del centrei un representant del Ministeri.

Per poder ésser aprova.t aquest canvi ipassar a jornada intensiva haurà de c.omptaramb el recolzament com a mínim d'un 70%del cens de famílies, és a dir, entre 130 i140 vots favorables.

Dins un altre ordre de coses el director, apreguntes d'alguns representants d e ' l " APA,va informar que fins al dia d'avui hi ha ha-gut 75 casos d'hepatitis i que actualment hiha 40 alumnes de baixa.

Festival.- El festival per a recaptar fonsper al viatge d'estudis de l'any que ve -en-guany no n'han fet- serà el dia 16 de juny ala Sala Rigai.

El dia 19 de juny, si no hi ha res de nou,farem l'excursió trimestral de pares, mes-tres i alumnes. A una propera reunió ja esdecidirà on ha d'ésser.

Per dur a terme una xerrada acompanya-da d'un vídeo, l 'Ajuntament ens ha demanatel nostre equip i l'hi hem deixat. Hem consi-derat que, per aquesta vegada, no li faríemomplir la paperassa que ens va fer omplir anoltres quan li demanàrem la subvenció, laqual, per cert, encara no ens ha arribat.

Entrevista FLOR DE CARD -fr- (108)

Som aquesta, vegada a 5 J O metteá d'a&tt-íud, a u« ¿aníuaAx. que da-ta de£ ¿eg£e XII/-c que e¿>ta ¿¿tuat a 6 qmtò. de Fe£an¿tx.Ev¿den-tmení e¿ fiacta de Saní Sa¿vadoA. Im¿& que. ía. ¿ex.na q.ue e¿ (Ja a££à da&t en¿¿n-teAeó¿a e¿ que 4'ha ¿ei aba-tx, que ¿e-guA que méó d'un V fu. h.a. atufiat a adm-c-toA-ho: 4on aque££eó dueó paAe¿¿ acabadeóen columna que ¿an d'enviada a£ ¿aníuaA-t.Ju¿.t ¿a£ta que u¿ deguem que ¿ón ¿e-te¿d'un ¿¿oAenc-c: en Ma/teu Saleó "PaAAx.no",de 62 ant/A, ajudat pe£ "¿AOAe FAanc&óc",un eAm¿ta tombi tt.onz.ncA. que. ¿A ¿e¿a demanobre. I peA ¿¿ £eá man¿ no ba&tavín¿u pedAeó -també ¿o'n de Saní LíoAenç. E£Ó<teAAení/¿ nan eó-ta-t ceduto peA un ma.nac.onA.•i en ¿oí moment ¿'ha comptat amb ¿a cot-ta.bon.acÀ.0 de ¿'ajuntament ¿e£an¿txeA.

Una poAeí, que ¿empAe ha ¿eAv-òt peA d¿-u/cdÍA e£ que éó d'un de£ que éó de £'a£--tAe, en aque¿¿ ca¿ hauAà ^eí -to-t e£ con-tnatií: un/cA ¿o-tó e¿4 pob£e¿ que h/c hanco¿.¿abofiat. Anem a xeAAoA, donc¿, amb £ageni que ha ¿e-t £'obAa:

-Començarem demanant an en Mateu si ésaquesta s'única obra grossa per a fer plantaque ha fet.

- No, jo paret n'he feta molts d'anys, araque d'aquestes senyorials com ses de Felanitxcrec que només n'he fetes dues o tres més,una per ses coves d'es Port de Manacor, unaaltra per sa Costa d'es Pins i una altra p'esPort Verd. P'entura n'hi ha més, però ara nome vénen an es cap.

-I sa que vos ha quedat millor?-De ses meves parets encara no n'he vista

cap de tomada i a totes ses que faig em do-nen s'enhorabona. Ara que sa darrera, sa deFelanitx i sa de ses coves són ses que hanquedat més plantoses, trob jo. Encara que decap de ses altres m'han donat cap queixamai, al contrari, a totes les m'han alabadesper una cosa o s'altra.

-¿Quina és sa tècnica, per dir-ho de qual-que manera, que utilitzau per fer ses parets?

-No se f a amb tècnica tot això. ÉS qüestió deveure quina pedra va bé a cada lloc i de feruna paret que tengui ses pedres amb sa puntacap avall, que se diu paret de gra d'ordi i ésde ses més males de fer, però tampoc no enveus cap mai p'enterra.

Ses pedres se posen d'una forma que unesamb ses altres s'estrenyen i és molt difícilque en surti cap d'es lloc. S'altra, sa de sespedres de pla, se fa més aviat i és més fàcil,però ho té més bo de fer caure.

-I xerrant de pedres ¿han de ser d'una for-ma determinada i d'una casta més forta?

-Ses pedres totes van bé, totes s'aprofiten.Ara si et demanen d'un color o una maneradetrminada vas aqui' o allà a cercar-les, peròen lo general tan ses d'un lloc com ses des'altre són igual de bones.

-¿I com va ser que vos posàreu a ferparet? ¿Amb qui n'aprenguéreu?

-3o, això és una cosa que l'he heretada demon pare. Vaig començar a aprendre'n an essetze anys, tot d'una que vaig poder manejarses pedres i ses eines amb facilitat. I ho vaigtenir bo de fer, perquè an es denou anys erajo un dia amb mon pare a Sa Tafona -era esdissabte de Sant Llorenç - i mos hi posàremen haver dinat. Jo li vaig dir:

-Mon pare, avui hauríem d'acabar prest,que hi ha festa.

-Bé, idò, mos repartirem es bocf -va direll-.

-Au idoi, ja podem partir!Quan va arribar s'horabaixa ja s'havia aca-

bat es meu bocí i a mon pare encara li falta-ven 12 o 13 passes. A partir d'aquest dia jo javaig anar segur.

-Sabem que a Manacor hi ha una escolaper aprendre oficis aixf com es vostro, oficisartesanals. ¿Vós no n'ensenyau a ningú?

-Jo de s'escola aquesta de Manacor no hosabia, però sempre va bé que comencin, arajo m'estim més no dedicar-me a ensenyar-ho,

FLUR DE CARD -3- (109)

perquè per aquestes coses s'hi han de ficartotalment. Si només és un que n'aprengui,com ara tene jo es meu nebot, és més fàcilperquè ve amb tu i veu lo que fas i li pots es-tar més al tanto, però per ensenyar això hihan de posar moltes hores.

-¿I per quina casta de gent soleu fer sesobres?

-Sa majoria de ses vegades són per senyorsque volen conservar s'estil mallorquf. He ferfeina p'es Cirgues, es Marchs, es Lliteres, esLadàries, es Serveres... i per molts d'altres. Amés de fer parets per particulars també hefet ses de ses coves, Sant Salvador... que sónentrades a llocs importants.

-¿I si ara vos proposassin fer alguna paretp'es poble de Sant Llorenç, la farfeu?

-I un sempre està content de tenir qualquecosa feta seva en es poble. A jo, si pogués,m'agradaria.

-¿Feis sa vostra feina amb gust, idò.-Sf, i una feina feta amb gust queda set

vegades millor que si la fan sense ganes.-Hi deu haver moltes castes de paret, eh?-Si, i a cada lloc un. fa sa que li demanen.

Hi ha sa de Canadà, sa de Cabrera... Sa pri-mera és més senyora i s'altra just és p'etsanimals. N'hi pot arribar a haver moltes dediferents.

-I una paret normal, d'aquestes que veimper foravila, en quin temps la feis?

-Jo crec que, pam envant pam enrera, decfer un metro per hora, perquè en un dia, unaparet de 8 pams d'alt i 8 d'ample jo en, feia-8 o 9 metros. I crec que amb tota sa que hefeta hi deu haver més de 15 qmts, i això ésuna feina que quedarà per sempre.

Bé, ¿db cuta que. ja ¿abem quatque. co¿amu ¿obué, aquest O&Á.CÁ. de, pasie.da.doi, que.ja tí poc¿ ne.pne¿e.Yitant¿ pesio que. eApexamque. no ¿'acabi., KeAnaJiejn un poc amb oJL\nane. Fiancete ¿obué, ta donneila panent que.han ¿e¿, ¿ que. tat vegada ¿¿QUÍ ¿a m¿¿monume.ntat de. tote* te¿ ¿e.ve¿. PeA tot¿aqueJit¿ que. encaba no t'hagin v<L&ta hemduÁjt atQuneA ¿o-togta^eó."

-Mos podríeu dir, frare Francesc, com vasortir sa idea de fer aquesta paret. Qui la vapromocionar, dissenyar i qui hi va col·laborar?

-Això va començar fa tres o quatre, anys,quan arreglaren sa carretera que va a CalaMurada i Cala d'Or. S'entrada an es santuarino quedava massa arreglada i un manacorí,propietari de ses terres de cada costat mosva dir que ell cediria amb molt de gust es

terreny necessari per fer una entrada deparet seca mallorquina. A noltros sa idead'arreglar s'entrada mos va parèixer molt béi començàrem a cercar un paredador que fesbona feina. Arribàrem an es Port i quedàremmeravellats amb sa paret d'en Mateu. Es meugermà el coneixia i poc a poc vàrem conse-guir que mos digués que sí.

-I vós, Mateu, ¿quin temps heu hagut demester per fer aquesta paret amb so manobreFrancesc?

-Aquesta paret l'hem feta en dos anys,però només hi anàvem a dies i qualque setma-na no hi anàvem. Però així i tot no ha estatuna paret fàcil.

-Quan feis una obra d'aquestes, soleuprendre voltros ses mides o vos ajuda qualcú?

-Per aquesta va venir un arquitecte felanit-xer per donar-mos un poc sa idea de coml'havíem de fer, en Tófol Bennàssar. Ell mosva xerrar de sa part tècnica.

-¿Heu tengut bon fer feina tots dos junts?-Sí, mos hem duit sempre molt bé. En

Mateu ha estat un homo molt considerat,molt entenent, que té ses seves idees i unesqualitats artístiques i físiques que són real-ment admirables.

-¿I quines ajudes d'altra -gent heu tengut?-Aquest manacorí que mos va donar es ter-

reny que havíem de mester, s'ajuntament deFelanitx, que estava un poc indecís sobre siajudaria o no, perquè entre canvis de batle ide regidors s'han despistat un poc, però a lodarrer han col·laborat molt en lo de ses cune-tes, que dugueren molta feina. Des d'aquí vo-lem donar ses gràcies a tots.

Ama Simonet i Rafel Umbert

Batec FLOR DE CARD -6- (110)

LES ESPECIESPROTEGIDES CARAGOLS

Si el dia 1er de maig va entar cap external poble sé cert que el que més li va cridarl'atenció va ésser la forta olor de caragolsque se sentia.

La setmana abans el cel havia buidat total'aigua de l'any i les vetlades, per foravila,pareixien el passeig d'un temps primer de tan-ta gent que hi havia.

SETMANA ECOLOGICA

Amb l'exposició sobre Cabrera com a temacentral han tengut lloc a Sant Llorenç una sè-rie de conferències de caire ecològic, organit-zades per la Comissió de Cultura de l'Ajunta-ment i realitzades per diversos membres delGOB i altres entitats relacionades amb laconservació de la naturalesa.

La primera d'elles, dia 10 de maig,versava sobre el Vell Marí, la foca del Medi-terrani extingida ja de les Balears i de laqual encara resten exemplars a les illes gre-gues. Per poder-la dur a terme TAPA va ha-ver de deixar la televisió i el vídeo a l'Ajun-tament.

La segona estava basada en una sèrie dediapositives sobre l'Albufera d'Alcúdia, no fagaire declarada Zona Protegida, i fou presen-tada dia 17 pel tècnic encarregat de la sevaconservació.

El dijous vinent, dia 19, i davant una dot-zena curta d'assistents es passà el vídeo so-bre Cabrera que el doctor Rodríguez de laFuente havia fet amb el seu peculiar estil ique serví de complement a l'exposició.

Finalment, el dia 20 en Joan Mayol, mem-bre destacat del GÖB i parlamentari pel PSMva parlar sobre "Els ocells de les Balears",dels quals n'és un bon coneixedor i en té unllibre publicat amb el mateix títol.

L'exposició, completissima, estudia Cabre-ra des de tots els caires: històric, geològic,ornitològic, etc. i la compara amb la restad'illes menors i espais naturals del Mediterra-ni. Ha estat muntada pel GOB i s'ha passejatper gairebé tots els racons de les Illes.

Tant l'exposició com les conferències s'handuit a terme a Ca Ses Monges i, llevat deldia del Vell* Marí l'assistència de públic no haestat tan elevada com esperaven els organit-zadors, potser degut a la deficient campanyapublicitària que s'ha fet.

Demografia

NAIXAMENTS

El dia 3 de maig i a Sant Llorenç neix enMateu David Soler Bloom, fill d'en Mateu ina Cristina. Enhorabona.

DEFUNCIONS

Na Magdalena Riera Llinàs, viuda, mor aSant Llorenç dia 24 d'abril a l'edat de 94anys. Al Cel sia.

A Son Carrió i dia 1er de maig mor na Mi-quela Verd Rosselló, viuda, a l'edat de 79anys. Descansi en pau.

Na Catalina Ordinas Brunet, viuda, mor aSant Llorenç dia 6 de maig a l'edat de 78anys. Que la vegem en el Cel.

Na Maria Umbert Palmer mor dia 7 demaig a Son Carrió. Tenia 84 anys. Descansien pau.

NOCES

En Joan Gayà Brunet i na Sebastiana AbadSegura feren l'esclafit a Sant Llorenç dia 22d'abril.

En Pere Ramon Mas Sansó i na Maria Te-resa Riera Ggayà es casaren també a SantLlorenç dia 7 de maig.

Que tot els sigui enhorabona!

Maria Galmés

FLOR DE CARD -7- (111)

CALABRUIX

Com tots es llorencins saben, sa pedra queva caure damunt es nostro terme va ser unacosa fora mida i podria ser ben bé que no entornàssim veure pus mai de tan grossa. Esgranissos que jo vaig veure dins es poble arri-baren a fer 35 mm, canats amb so peu derei, í p'entura en caigueren de més grossos.

Quant en es mal que va fer crec que ióque més haurà molestat és haver de canviaro pedaçar ses canals de plàstic, que moltesen varen sortir afectades; també hi va haveruna partida de cotxos copejats i fins i tot anes d'en Polit li va cruiar es parabrises.

I per què va passar això? Estava previst?Aquests fenòmens són mals de calcular, so-

bretot sa força amb què cauran i es llocexacte. Es molt probable que aquest núvol seformas p'es Puig Major o p'es centre de s'Illai, a mesura que tornava gros es corrent d'al-tura el trasijadas en sec cap an es llevant.També és molt probable que aquest dia sa bri-sa o embat a sa badia d'Alcúdia vengués desa banda de Tramuntana, a Cala Millor deMigjorn i a Artà de Llevant, la qual cosacreà una convergència de vents que el ferenpujar ràpidament i donaren força a sa tormen-ta. Aquest dia, segons m'informaren an esCentre Meteorològic, es sondeig donava a1500 metres d'altura 119, a 5500 192 baix O ià 9300 469 baix O i que possiblement s'alturad'es nigul fos entre :5000 í 6ÖOG metros.

FLOR DE CARD -8- U 12)

.../..

HORARI ESCOLAR

Un dels temes que méss'han tractat aquestes setma-<es -sobretot a les families

que tenen al·lots a l'escolallorencma- ha estat la pro-posta de canvi d'horari quehan fet els mestres. Segonsassenyala la llei, si pares imestres hi estan d'acord elMinisteri pot autoritzar quees faci jornada intensiva -no-més els matins- en lloc delsmatins i els capvespres, peria qual cosa s'han de compirels següents requisits:

*Que ho aprovi el Claustrede Professors, cosa que ja vasucceir en el nostre cas i, sino vaig errat, per unanimitat. Cal remarcarque fou aquest l'organisme que va tenir lainiciativa de proposar-ho.

*Que ho aprovi el Consell Escolar, òrgandirigent de l'escola i en el qual hi estan re-presentats pares, mestres, alumnes i l'Ajunta-ment. Aquest requisit també es va complir,si bé amb el vot en contra dels tres paresque en formen part.

*Que ho aprovi la Junta Directiva del'APA. En aquest cas la Junta va considerarque el tema era prou important com persol·licitar abans les indicacions de tots elsmembres de l'Associació. A tal fi va pospo-sar la votació en tant no s'hagués fet el refe-rèndum, prenint l'acord de recolzar l'opiniódels pares, fos la que fos.

*Que compti anr/b el recolzament com amínim d'un 70% de les famílies que tenen al -lots a l'escola, és a dir, que si a Sant Llo-renç hi ha 200 famílies n'hi hagi un mínim de140 que votin a favor de la jornada intensiva.

El referèndum va tenir lloc el dia 26 demaig i la taula estava formada per un pareelegit per la Junta, un mestre elegit pelClaustre i un alumne de 8è elegit pels propisalumnes. Acudiren a votar els representantsde 133 famílies i es va donar el següent re-sultat:

15 vots a favor de la jornada intensiva118 vots a favor de l'horari actualEs evident, per tant, que només va recol-

zar la proposta un 7'5% dels pares, percentat-ge clarament insuficient per procedir a la se-va aplicació.

De totes maneres cal reconèixer que la va-ga dels mestres pot haver influii negativamentdamunt alguns pares a l'hora de recolzar la

proposta, i que si s'hagués plantejat el temanomés per al Cicle Superior potser el resul-tat hagués estat diferent, puix els problemesdels al·lots de 4 o 5 anys no s'assemblen alsde 13 o 14.

TRES VERMELLS

Si el qui es pensa que ha fet un ou de dosvermells se'n va més content que un pasco,ara imaginau-vos com es deu sentir la gallinade na Maria Corneta, la dona d'en MateuVentura, que va pondre el que veis a la foto-grafia, amb tres vermells així de grossos.

Es veu que nò li deu plànyer el blat demoro!

CIRC

El dia 22 del mes passat el mundialmentfamós Circ del Japó -almanco això deia lapropaganda, encara que no ho semblassin, ja-ponesos- va instal·lar una carpa devora ca'nTreufoc i va fer tres actuacions per als al-lots llorencins.

Hi havia trapezistes, pallassos, faquirs inanets i, segons m'ha assegurat el meual.lot , no ho feren del tot malament.

Josep Cortès

História FLOR DE CARD -9- U13)

NOTICIARI SEXUAL (V)

per Ramon Rosselló

1390.- Es recapta a Mallorca l'impost ano-menat monedatge o morabeti'. S'ha conservatel quadern corresponent a la parròquia deSant Miquel de Ciutat, on hi veim la llista detots els habitadors, entre els quals hi ha algu-nes "(tembteò púbtiqu.e¿" : Na Major, Na Ca-terina, La Mongeta, Na Catoy. "Aqu.e¿te¿ ïïïï{¡embueA pu.btiqu.eA no pagcuizn com &ie.n e¿>-¿JiangeAU e. no kan e¿tat X ant/A e.n Ha.tesina". A una altra illeta hi ha aquestes al-tres: Na Marquesa, Na Guillemona, N'Antoni-na; tampoc no pagaren per la mateixa sobre-dita raó. (ARV Mestre Racional 9584 f. 54v)

1404.- El lloctinent del Batle general deValencia comunica al guarda de mar del Grauque deixi recollir en la barca de Francese SaGrassa, per anar a Mallorca, la dona Na Ma-ria "¿emb/ia pública". (ARV Batlia, Coses ve-dades de mar n° 243 f. 719v)

1592, octubre.- El Gran i General Consellconcedeix 50 lliures a la casa on s'instrueix iencamina les dones errades, anomenada Casade Pietat. (ARM AGC'45 f. 195, 202v, 223)

1599, 24 març.- Des del Bisbat es mana alRd. doctor Binimelis, prevere, no gosi entrara. certa casa "a c-òtca de. uneó -ó-cteV (ADMHomagiorum 3 s.f.)

1599.- Ramon Doms, capità general delstrirrems del Principat de Catalunya, signa lasentència contra Antoni de la Calche i JosepAndreu, remers, delats i inculpats de crim ne-fando de sodomia. Dit Antoni és condemnat ámort i cremat; dit Josep per tal com és me-nor de 20 anys és condemnat a remar perpè-tuament al servici reial de les galeres. Foupublicada la sentència dia 21 de febrer de1611. (Bilioteca de Catalunya Ms. 214 n° 13f. 22)

-Carlos Garain, sui's, soldat del batalló delRegiment Suís de Betschart, mort al castellde Sant Felip de Maó el 27 de desembre de1781: " habiéndole, ¿acado e.t cadáver di ta.c.ama n.e.pofiafion to¿> e.nf,eMno¿ ¿>eA una mu-Qín de. ¿o quat dieAon . panate., y ¿edibpuAo ¿ueóe v<Lt>usiada con ^onmatidadpoi ¿o-ó iac.uttati\}Q& quie.ne¿ >ie.conocie.-non y de.ctcvian.on &eji vitiQe.n intacta". Erafili de Pere Garain i Carlota Willie, fadrinade 17 anys. Es va presentar al reclutament"v&ótido de. hombre."; a la revisió "apafie.ntó anaindisposición". "PeAo ¿u virginidad te¿-ti^ica que. no contnibuyeAon pana eJtto mo-tivo* lascivo*, ni inte.nto¿ connoten", s¿no amor a la Patria. (Imprès: "Sucedo acake.-•cido e.n e.t ¿itio dut ca&titto de. San Phe.-

Lipe. de. Me.no/tca a 27 de. di.cA.mb/ie. de.i7SI". Barcelona 1782)

NOTES HISTORIQUES

1588, 13 agost. El lloctinent general delRegne escriu al Batle de Manacor dient queMiquel Llui's de Togores ha exposat que Ga-briel Vadell , arrendador de la possessió ditaLa Real li deu 100 quarteres de blat de lla-vor i certa suma de diners. 1Ha sabut, dit se-nyor, que l'arrendador se'n vol anar sensepagar ni donar fermances. (ARM LC 355 f.118v)

1590, 18 maig.- El lloctinent general es-criu al batle de Manacor dient que Rafel Ba-llester es queixa de les persones que entrendins la seva possessió dita Son Llull i fan lle-nya. (ARM LC 358 f. 67v)

1593.- El Rei concedeix franquesa de nopagar delme durant 15 anys a aquells queplantaran noves vinyes a Mallorca. Per gaudirdel privilegi, Miquel Ginard de Sant Llorençdenuncià davant el procurador reial de l'illahaver plantat un quartó dé vinya. Joan Badiadenuncià mitja quarterada. Antoni Badia unquartó. (ARM RP 2681 f. 81 i 82)

1598.- Nova franquesa reial, també durant15 anys, per les noves plantacions de vinyes.Joan melis de Sant Llorenç denuncià haverplantat mitja quarterada. Mateu Melis unquartó, i Bartomeu Grimait una quarterada.(ARM RP 2682 f. 68v-69)

MALLORCA I MONTSERRAT

Dia 12 d'octubre de 1591, els frares delconvent de Llorito exposaven al rei que, es-sent pobres, el Bisbe de Mallorca els ha donatllicència per captar almoines per l'illa, peròno troben seglars que vulguin ésser bacinerssi no és fruint de certes exempcions i privile-gis que tenen els baciners de Montserrat.(ACA reg. 4373 f. 59v)

Valentí" ses Torres, en el seu testament fetel mes d'octubre de 1268, deixà 5 sous aSanta Maria de Montserrat.

1563, 14 juliol.- Des del Bisbat de Mallorcaes conedeix llicència per captar almoines pelsubstent dels monjos de Montserrat. Dia 26 esconcedi' altra llicència per al monestir. (ADMProvisions s.f.)

JËspipeliâdes. FLOR DE CARD -10- (11»)

¿Í que no sabíeu que ara a s'Ajuntament li ha pegat per sa vena artisti-« * J . I j~- - ' Í-* T I ^ ''t

1.

ca i voi comprar un quadro an en Corno? Ido si!Jo, si fos d'ells, el posaria en es cel ras d'es saló d'actes, i aixi' si esplens eren avorrits un homo s'entretendria...I que consti que me pareix molt bé, que sempre val més que comprin coses a un llorenci que promet que si s'ho han de gastar en sopars.Lo fotut és que són capaços de fer ses dues coses!

Si donassin sa batlia an en Falena amb sos vots del PSOE ^ ¿remugariatant quan en Mateu Puigròs firmas com a batle de Son Garrió?Si donassin sa batlia an en Falera ¿faria un despatx an en Tomeu Carbó:om a representant de s'oposició?Dues respostes encertades, dos punts; mil pins a duro, mil duros; set se-nalles, catorze anses... Són faves comptades!De totes maneres és normal que s'oposició remugui. ¿Què més pot fer,criatura?

1 fava

2 faves

3 faves

m* Si es cabo està tan endarrer de sebre qui són es qui fan ses balandrinesp'es poble basta que qualque divendres, damunt les dotze de sa nit, facipassejar una partida de municipals p'es carrers perquè vetlin.I si, a més de sebre-ho, també hi vol posar remei, ell ja sap com ho hade fer, que aposta és es cabo.Si vol, és clar.

Maldament sigui mal de creure em fa cara que en Moll té més bo que joper dins s'Ajuntament.I és que sinó no s'explica com a ell no li deixen cap cotxo mai davant esseus hotels i jo sempre els he de sofrir baix d'es nas. No trobau que éscollonut s'assumpto?No i això que fa una partida de mesos que digueren que volien arreglarlo d'es trànsit p'es poble, però se veu que lo de Sant Llorenç deu duTies orenga que lo de Sa Coma.

¿Vos ne recordau de quan en Cañellas va posar sa primera pedra de s'U-nitat Sanitària?Idò se veu que no ha fet gaire de picapedrer perquè l'homo la va col-locar vuit passes enfora d'allà on tocava.Tanta de sort que just en va posar una que sinó sa brigada d'en JoanSales no donaria abasto a tomar parets!

En col·laboració amb sos de s'Atur s'Ajuntament ha contractat dos mes-tres, un assistent social i un psicòleg.Si entre aquest, sa pedagoga i sa logopeda mos surt qualque al·lot durd'enteniment serà qüestió d'agafar es verdanc i començar a donar brancaarreu arreu, que amb tants de lletraferits es més beneit d'es llorencinstoca sebre fer rellotges!

Maldament ho hàgiu sentit a dir, no és ver que Flor de Card hagi rebutquatre-centes mil pessetes a compte de sa subvenció que fa comptes do-nar-mos s'Ajuntament.A noltros, com sempre, encara no mos han dit ase ni bèstia, almanco ensentit figurat!

I si demanàvem a un llop a veure quan tendrem ses aigos canalitzadesen es poble," ¿què mos contestaria7

-Uuuuuuuuuhhhhh!

Josep Cortès

Zona Costera FLOR DE CARD -il- U O;

FORTA EMPRENYADORA A SA COMA

per Santiago Sevillano

Vull expressar des d'aquí la més enèrgicaprotesta i la repulsa que tant jo com -m'ima-gin- molts de veïnats de Sa Coma tenim perla tan apressada i dràstica decisió de prohibirel trànsit d'anada cap a Cala Millor per l'avinguna de les Savines, a l'altura de l'hotel Me-diterrani. El fet de desviar-lo cap al carrerde les Dàlies, amb vivendes en teoria unifa-miliars -i dic en teoria perquè la política ur-banística de l'Ajuntament, ha propiciat que hihagi apartaments pertot arreu- ha causat per-judicis de tota casta als veihats.

I no és que els veihats no s'hagin mogut,perquè s'han arribat a recollir quaranta o cin-quanta cartes demanant que aquesta mesuras'estudias més a fons, i fins i tot s'ha sugge-rit una alternativa: que la zona ajardinada dela banda dels comerços es convertís en cal-çada per tal de donar doble amplària al car-rer, amb la possibilitat de fer una via d'ana-da i una altra de tornada.

Clar que, com que ara els regidors sónmolt progressistes (?) i cada dia ho demos-tren val més sacrificar la tranquil·litat delsveihats per poder donar més qualitat i bonaccés als "senyorots" del Royal Mediterraneoi una partida més.

Per cert que l'altre dia el corresponsalcarrioner del "7 Setmanari" em va deixar depedra amb la seva crònica. Textualment deiaen un paràgraf: "Segons rumors, la solució "que pareix que donarien els reclamants seriala d'arrabassar les palmeres que adornen elcarrer per eixamplar-lo". Mirau, senyor Fran-cesc Calmés, no tracteu de manera tan frí-vola un tema tan seriós com aquest. ¿Us heupreocupat de demanar a cap veihat la sevaopinió? Apart dels rumors ¿heu vist cap car-ta original? No em toqueu els "berres", mes-tre Xisco, i si no sabeu de què anau, callau,que és molt millor. Nosaltres no demanamque desapareixin les palmeres, perquè és verque "fan bo", com deis, però també les po-drien sembrar enmig de les dues calçades, amanera de jardineres, ¿o no?

El cert és que l'Ajuntament fa i desfà sen-se demanar l'opinió dels veihats, almancod'alguns, i, mira per on, sempre en beneficidels mateixos. El que l'Ajuntament hauria defer, mestre Tomeu "Carbó" és demanar alsciutadans el seu parer a l'hora de prendreper un camí o per l'altre. Llàstima que no hivisquin en "Monget", en "Cupa" o vostè ma-teix al carrer de les Dàlies, que faríeu uns al-

tres comptes. No ho dubteu gens ni mica: elsveihats de Sa Coma no sentim la presènciade l'Ajuntament p'enlloc.

Segurament en Joan Paler, el regidor d'U-nió Mallorquina deu estar ben content, ja quealmanco la meitat de la circulació -sobretottaxis i cotxes particulars- es desvien pel seucarrer cap a l'avinguda de les Palmeres.Supòs i esper que no haurem d'esperar a queen Joan sigui batle per arreglar aquest pro-blema, com a un dels principals perjudicatsque és!

P.D. Ja no hi pensava. ¿Quan serà la inau-guració del "torrent" -o és un llac?- de lesDàlies? Perquè la veritat, els dies que ploués de veure! Els vianants han de pujar a lesparets dels solars per. poder passar, i quan hoaconsegueixen sempre arriben xops per mordels esquitxos dels automòbils.

Mestre Tomeu, veniu a fer una passejadetaper aquí, veniu i farem una xerradeta. A lomillor amb un poc de bona voluntat ho arre-glarem i sinó, almanco ens coneixerem, quedubt molt que sigueu gaire conegut per a-quests indrets.

'wt?

JHJS&QG® FLOR DE CARD -12- V i ib)

Continuant amb l'encertadainiciativa que l'any passat va te-nir l'Escola Municipal de Músi-ca, la darreria de maig va tenirlloc la "II Setmana de Música",amb un programa variat i queabarcava un ampli ventall d'es-tils per tal de contentar els pú-blics més diversos.

Els actes tengueren lloc al'església, llevat del dia delsblues, que justament el feren ala plaça i va haver d'acabarabans d'hora per mor de la brus-ca, el que evidencia que necessi-tam un local en condicions perpoder fer activitats sense haverd'estar pendents del temps.

Els actes començaren el diu-menge dia 22 amb un concert de la Banda deMúsica que demostrà que ara sí que es va pelbon cam T, que la Banda ja no és la que era ique havíem de menester un director profes-sional amb idees clares del que s'ha de ferper reviscolar una banda que caminava irre-meiablement cap a la mort. Els comentarisdel públic eren unànimes; "No pareix la ma-teixa!".

Baix la batuta de Francesc Sapiña s'inter-pretà el següent programa:Moisès DaviaEl Danúbio AzulAlma de DiosLa leyenda del besoCaballería ligeraAmerican Patrol

Pasdoble M. CebriánVals Johan StraussSelecció 3. SerranoSelecció Soutullo/VertObertura Von SuppeMarxa F.W.Meacham

Acabat el concert es va oferir un refrescals músics i al public assistent als locals de

la Rectoria.El segon acte fou el més popular, com

sempre que actuen els al.lots, i hi intervin-gueren la Coral Infantil i els alumnes de l'Es-cola Municipal de Música.

La Coral, que actuava per primera vegada,estava dirigida per en Josep Ros i va comp-tar amb el beneplàcit del públic, potser mo-gut més per la joventut i simpatia dels intèr-prets que per la qualitat demostrada. És unabenevolència justa i comprensible degut alpoc temps que feia que assajaven, però queno es pot mantenir indefinidament si es volformar una bona Coral Infantil. Cal exigiruns coneixements mínims, així com s'exigei-xen per sortir amb la Banda, per jugar a fut-bol o per qualsevol altra activitat que preten-gui sortir de l'àmbit extrictament familiar.

S'interpretaren "Signore abate", "Pujarem•m», « i _.• dalt dels cims", "El mestre",

"L'orquestra", "Tres i tres i tresfan nou", "Abril, maig, juny..." i"La Balenguera", aquesta darreradirigida per Apol.Iònia Galmés,que havia recolzat amb el pianola interpretació de les altres o-bres.

Els alumnes de l'Escola de Mú-sica sorprengueren el públic ambuna actuació més que acceptablei que fa colombrar vertaderes es-perances de cara al futur de laBanda.

En Pep Canet, a la trompeta in'Aina Lloré, al piano tocaren el"Vals de las Velas"; na MagdalenaPascual i na Sebastiana Adroverinterpretaren la "Invention fortwo clarinets", de Noah Klaus; na

FLOR DE CARD -14- (118)

quan molta gent, enredada de¡fred i cansada d'esperar, ja sel'havia anat a jeure.

Consider que si s'hagués fet'Ties propaganda pels pobles vei-nats i només haguessin contrac-tat un grup la cosa hauria sor-tit millor.

L'Harmònica Coixa em vadgradar molt, però sols vàremtenir ocasió d'escoltar 3 0 4 pe-ces, perquè va caure un ruixatd'aquells tans vitencs i músics ipúblic vàrem haver d'aplegara marxes forçades.

La setmana es va clausuraramb un concert conjunt de l'Or-lquestra Simfònica Ciutat de Pal-jkma i les corals Fra Juniper Ser-lPara, de Petra i la de Son Servera.

La primera part, dirigida per n'Agustí Agui-tó, va actuar l'Orquestra tota sola i va inter-pretar el primer moviment de la simfonia 40,de Mozart, Romeu i Julieta i l'Amor de lesTres Taronges, de Prokofieff i el 4rt movi-ment de la 5§ simfonia de Txaikowski.

El fet de només interpretar els fragmentsmés populars de les obres clàssiques va afavo-rir que el públic s'entusiasmàs amb el concertt que el premias amb llargs aplaudiments, benmerescuts, d'altra banda.

A la segona part en Josep Ros va agafar labatuta i va dirigir conjuntament l'orquestra iles corals, que interpretaren alguns fragmentsde l'oratori El Messies, de G.F.Haendel.

Aquesta segona part, tot i esser ben inter-pretada per l'orquestra i les corals, considerque no va sortir tan Huida com la primera,

perquè en alguns moments la música es men-java les veus, circumstància que arribà algrau màxim en el moment en què Maria Antò-nia Comila va cantar el primer sol i gairebéno se la sentia.

El concert, en conjunt, va agradar molt, imés pel fet d'esser la primera vegada queprop de 140 músics actuavent junts dins l'es-glésia. Va acabar amb un bon refresc a CaSes Monges que l'Ajuntament va oferir alsmúsics i al públic assistent.

Com a nota curiosa cal esmentar que elsprogrames estaven patrocinats per. la futuraoficina de Sant Llorenç de la Caixa de Ba-lears "Sa Nostra".

El balanç de la setmana crec que es potconsiderar altament positiu i som dels quepensen que s'han de posar els mitjans nenessa-

ris perquè tengui una continui'tatsi es vol mantenir l'ambient mu-sical que es va creant poc a pocen el poble. S'hauria d'aprofitaraquest reviscolament que s'estàveient per afermar unes basesmusicals que mai no havíem ten-gut i cal que l'Ajuntament positot el que estigui en el seuabast perquè sigui així.

Només em cal acabar donantl'enhorabóna a l'Escola de Músi-ca i a tots aquells que hancol·laborat en l'organització d'a-questa "II Setmana Musical"

Josep Cortès

/7

FLOR DE CARD -13- (117J

Maria Miquel, en Tomeu Mestre i !na Sebastiana Adrover ais clari-nets juntament amb na Pilar Car-jreterò i n'Antoni Llodrà als saxoss'atreviren amb el "Primer quin-tet", de Ramon Juan; n'Aina Llo-ré, en Tomeu Mestre, na MariaMiquel i en Pep Bauçà interpreta-ren el "Divertiment en Do" per aclarinets, de Haydn; finalment enFrancesc Sapiña, fill del directora la trompa i n'Apol.lònia Gal-més al piano tocaren el "Concertn3 1 per a trompa" de Mozart.

Entre tots muntaren una vetla-da vertaderament agradable i quedemostrà que poc a poc es vacreant un ambient musical entreels joves llorencins.

Del concert que el cor de cambra "Ars An-tiqua" va donar el dimecres no en puc opinarperquè no hi vaig poder assistir. Únicamentfaré constar que en forman part el director idiversos membres de la coral comarcal ques'està formant en el poble, i que va agradarmolt al públic que hi va assistir.

En el programa hi havia obres de Purcell,Telemann, Beaumont, Bach, Haendel, Vivaldi,Pergolesi, Heszterhazy, Arcadelt i popularsangleses.

El cor estava dirigit per Martf Sáez.L'endemà, dijous, en Xavier Carbonell,

concertista català que ha format part denombrosos grups de cambra i entitats corals,a més d'haver donat molts de recitals en soli-tari, ens va oferir un concert d'orgue, cosaque fins aleshores encara no s'havia vist maien el poble.

A tal fi es va habilitar un muntatge de ví-deo amb una pantalla grossa davant l'altarmajor per tal que la gent pogués veure ambdetall l'execució de les obres.

Del programa que va interpretar -tot de. música per a orgue dels segles XVII i XVIII-: gairebé la meitat de les obres eren d'anònims

mallorquins i la resta de Rodríguez Coelho,Fray Cristóbal de San Jerónimo, J. Jiménez,J. Cabanilles, F. Trolli i J.'Sessé.

Després del concert pujàrem al cor. a veu-re el músic per demanar-li sobre l'estat del'orgue llorencf, i ens va dir que era un exem-plar construí't devers l'any 1840 í que no estrobava en gaire mal estat, encara que no fe-ia massa bon tocar-lo. Amb pocs dobbers espodria canviar el teclat i alguns tubs i fer-liuna neteja general que el deixarien a puntper a futurs concerts. Per ventura convendría

que la Comissió de Cultura s'homiras un poc d'aprop.

El dimecres fou el dia mésfluix quant a assistència de pú-blic i quant a organització, sibé és ver que el temps tampocno va acompanyar gens ni mica.De prest havia plogut i els orga-nitzadors fins i tot parlaren desuspendre l'acte, però més tardes va estirar i decidiren conti-nuar amb el programa, encaraque amb un considerable retràssobre l'horari previst: havia decomençar a les 10 i eren les 11

» tocades quan s'hi varen posar. Ij com que havien contractat un| grup teloner, l'actuació de

l'Harmònica Coixa Blues BandHi no va començar fins a les 12,

Varis FLOR DE CARD -13- (119)

PSOE-PREMSA FORANA

El dia 6 de maig alguns representants insu-lars del PSOE -entre ells en Paco Triay, enJosep Moll, en Damià Pons i en Valenti' Valen-ciano- convidaren a sopar a les revistes queintegren l'Associació de la Premsa Forana deMallorca per tal de discutir la Proposició deLlei d'Ajudes que recentment han presentat ala Mesa del Parlament.

L'Associació, que ja havia convocat duesassemblees generals per parlar-ne, va exposari raonar les esmenes que ha fet a la Proposi-ció de Llei i que també ha comunicat a laresta dels partits amb representació parla-mentària, feina que ha resultat debades per-què posteriorment ens assabentàrem que, de-gut a la manca de recolzament que ha ten-gut, els socialistes han decidit retirar-la.

El sopar -molt mallorquí- va trancórreramb força cordialitat i uns i altres respongue-ren i aclariren les qüestions que poguessinresultar confuses.

CIM-PREMSA FORANA

El dia 27 de maig el Consell Insular de Ma-llorca va convidar a sopar els representantsde l'Associació de la Premsa Forana de ,Ma- •Horca pef tal de presentar-los el programad'Acció Social que fa comptes posar enmarxa a l'Illa.

El programa ha estat realitzat per l'EscolaUniversitaria de Treball Social de les Illes Ba-lears per encàrrec del Consell Insular i hatengut com a objectiu conèixer els principalsproblemes i necessitats socials més rellevantsa la nostra illa i a les seves comarques.

Si algú està interessat en conèixer ambmés profunditat el tema, el dilluns, dia 6 dejuny na Joana Vidal Burguera, en Gabriel A-mengual Coll, n'Antoni Mateu Brunet i enPere Mascaró Fons en parlaran a la Torre deSes Puntes de Manacor a les 8 del vespre.

CONSELL INSULARDE MALLORCA

PRESENTACIÓ DEL GRUP NOSALTRES

Nosaltres som un grup de joves llorencins,un grup de joves que ens hem juntat per mou-re un poc el nostre poble. Un grup indepen-dent de totes les institucions però col·labora-dor amb totes elles.

Nosaltres intentarem fer una sèrie d'activi-tats per empènyer la nostra gent.

Tenim ganes de fer coses i esperam quetots ens ajudeu en el que pogueu. Obrim elnostre grup a tota casta de suggerències, sug-gerències dirigides a millorar les activitatsprevistes i a fer-ne de noves, i demanaríemla màxima col·laboració en toi el que poguemorganitzar.

El que ens agradaria fer engloba tres tipusd'activitats: Cultural, Acció Social i Excursio-nisme.

Dins l'activitat cultural el que volem ésfer una sèrie de xerrades i debats, xerradesculturals i senzilles de temps actuals i vius;xerrades que en tot el possible siguin fetesper gent del poble: tenim gent molt interes-sant i intel·ligent, gent que ha fet conferèn-cies a molts de llocs i molts de llorencins ig-noram la seva existència. Volem promocionaraquesta gent, la nostra gent.

Socialment volem començar amb el que de-nominam les deixalles. Deixalles o deixes, elque les volguem dir. Això consisteix en reco-llir ferro, vidre, plàstic, roba, mobles vells,electrodomèstics, eines...

Caritas i la Pime han organitzat una cade-na de reciclatge de materials inservibles iaquí van destinades les deixalles.

Per part de l'excursionisme organitzaremde tant en tant sortides; la primera desitjamque sigui a Cabrera i no passeu pena, ja usavisarem.

I pensau que: cada un, una gonatots, una mar.Facem una mar llorencina!

JOIERIfl FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

Col·laboració FLOR DE CARD -16- (120)

PSICOLOGIA I A3UDA

(Conferència donada peí EulàliaGelabert el dia 5.4.88)

Motivacions per l'ajuda. Motius que ensían ajudar els altres.A.- Raons per ajudar apreses.Un motiu molt important és l'espera d'una re-compensa, que pot ésser material o social (lagratitud de la societat).

Hi ha unes normes establertes:Reciprocitat. S'ajuda esperant que si arribal'ocasió l'altre t'ajudi a tu.Reciprocitat generalitzada.Responsabilitat social:Tots ens sentim un poc responsables dels de-fectes de la societat i aquest sentiment deculpa ens fa ajudar.

Normes personals:Cada un tenim les nostres normes, les nos-

tres conviccions i segons aquestes conviccionsajudarem més o manco.

Autorecompensa:Nosaltres a vegades ajudam per sentir-nos

oé amb nosaltres mateixos, per fer créixer('autoestima de cada un de nosaltres.

Diferències de personalitat:Hi ha gent que té més tendència a ajudar

que els altres.

B.- Raons emocionals.Angúnia personal.Quan veim qualcú amb necessitat d'ajuda esprodueix un sentiment d'angúnia que volemapagar.Inquietud emfàtica.Quan ens posam en el lloc de qui necessitaajuda comprenem més la seva necessitat il'intentam ajudar.

Processos que debiliten la motivacióA.- Processos sociopsicològicsLimitació de les recompenses i normes.No sabem si podem esperar una recompensa.Limitació de les autorecompenses.Pot ésser que pensem "no per ajudar serémolt més bo".Limitació de l'angúnia personal.Posem per exemple la televisió, ens dónaconstantment noticies dolentes, ara sents adir "tants de morts en un atemptat terroris-ta" i moltes vegades no deixes ni de sopar.L'angúnia que ens produeix un fet dolent ésmenor si el sents constantment.Limitació de l'interès emfàtic.Realment és més bo de fer posar-te en ellloc d'un conegut que no d'un que desconei-xes. L'interès emfàtic té una limitació.

o.- Restriccions situacionals.Decidir que no hi ha necessitat. És fàcil dir"jo també tene problemes i no puc ajudar atothom, cadascú s'ha d'ajudar a ell mateix".Decidir que un altre ha d'ajudar.¿Per què l'he d'ajudar jo?Decidir que no en sé.Decidir que l'altre no ho mereix.Decidir que els puc ofendre. Potser a vegadespensem que si oferim la nostra ajuda podemofendre l'altra persona i per això no ho feim.

Grup Nosaltres

30VENTUT I DROGA

(Conferència donada per TomeuCatalà, director del ProjecteHome)

Introducció.Joventut i droga, aixf començàvem la nos-

tra xerrada, emperò en Tomeu no hi va estard'acord i va preferir parlar només de la jo-ventut que està sotmesa a la drogà.

El que volem deixar per escrit és tan solsuna síntesi del que es va dir i discutir el pas-sat dia 6 d'abril a Ca Ses Monges.

Per començar va donar tres característi-ques dels drogadictes: No és un llabres, no ésun malalt, no és un boig.

A més va dir d'ells que són persones imma-dures, molt hàbils per a la mentida, concreta-ment són "artistes de la mentida".

Adopten una tendència de victimació prò-pia i a la vegada són uns covards i no sabenni volen enfrontar-se a la vida. El seu equili-bri emocional s'ha trencat i van augmentantpoc a poc el seu jo fins a convertir-se enmóns solitaris i apartats que desconeixen elsdemés.

Projecte "Home"Tot seguit va explicar una mica als assis-

tents el què és el Projecte Home, del qualnosaltres en transcrivim l'esquema: Acollida:l'única pregunta: ¿Vols sortir de la merda? Secerca un acompanyant.

Comunitat, ocupació, sentiments. Arribadaal punt de la seva vida on s'han aturat de

FLOR DE CARD -17- g21J

créixer, intentar irobar-ni remei.Reinserció. Entrar de bell nou a la socie-

tat i enfrontar-se als problemes que duu.Quina ha d'ésser l'actuació dels familiars i

amics davant una situació de drogadicció?Evitar el secretisme i la compassió. Fer-li

veure la seva responsabilitat com a individu,com a persona, envoltat d'altres persones queen definitiva són com ell.

I així s'acabava la xerrada. Qui sap si qual-que dia en Tomeu Català acabarà la feina...(Ell així ho desitjava) I ara que tothom encerca!

Aquestes conferències han estat organitza-des pel grup Nosaltres i patrocinades perl'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardas-sar mitjançant la Comissió de Cultura.

LO MAS BELLOES RESISTIR

-^3$j$!*™Esta es la gama GROSFILLEX Boutique.Muebles bellos, atractivos. Pero su mayor belleza es su resistencia.Los muebles de jardín GROSFILLEX son sólidos, inalterables

al sol y al agua resistentes al paso del tiempo.Muebles de jardin GROSFILLEX.

Lo más belloes resistir. Grosfillex

M U E B L E S D E J A R D Í N

U. OBRADORtolder d'Aria

DISTRIBUÏDOR OFICIAL T. 562366

El tempsA B R i L

per XESC UMBERT

: 8

6l''.io-35e

17

O O 30%22"I O 1

^Tïif ' < '777" H*!/f,'S" q.

/•; s '70/,ir18-

S('<W K°.//A*' 4'5*

9

802I5?«10V

Zof.27

__ %%'/*

t>7Wrf> u«q*

1

(,5'í|7'5-

tí

10

78'/.-zi-&'5°

19

&%23'

Ki°

22

45 £2Z'5

á

/^ i

¿2©:28

5ff*20"10°

Col·laboració FLOR DE CARD -18- (122)

n L ß

PUIG DE SES ESQUERDES

M.G.I.M. 21-6-9I.M.P.P. - S.R.04-IN-PFINV-8

Situació.- Al nordest de la possessió nome-nada s'Esteparó i damunt un pujol de 340 me-tres que es coneix amb el nom de Puigde Ses Esquerdes, es troba assentat un monu-ment. Està situat a un marge d'un ametlerarque, pel fet de trobar-se tan amunt, cridamolt l'atenció i fa pensar en la gran feinaque degué costar el treure la garriga per des-prés sembrar-hi.

Accés.- L'accés no presenta cap dificultatgrossa, no ésser l'haver de travessar una im-portant extensió de terrenys agricoles, alter-nant amb zones més elevades de garriga i pi-nar. La dificultat més grossa es troba una ve-gada arribats al capdamunt perlocalitzar el jaciment, degut aque tota la zona es troba ocupa-da per una sèrie de roques i pe-dres de gran tamany, molt simi-lars a les del monument.

Descripció.- Es tracta d'unpujol fortificat, coronat per unaconstrucció de planta circularde nou metres de diàmetre mig,sense comptar els paraments.

L'aparell dels murs està for-mat per blocs de tamany mit-jancer i de forma irregular.Conglomerais abundants al lloci la naturalesa del material em-prat a la construcció fan gaire-bé impossible la disposició dels

blocs en filades paralel.les, característica,d'altra banda, molt comuna a tots els monu-ments ubicats a la Serra de Mallorca.

Els murs tenen una ampiaría aproximadad'un metre i mig i estan constituïts per undoble parament i un replà de terra i pedresmés petites.

L'entrada a la cambra es feia a travésd'un portal que avui en dia només conserval'arrancada de les jambes i, a la part dreta,un bloc i a l'esquerra dos. Això fa pensar queel passadis d'accés a la cambra estava cobertper tres blocs de gran tamany.

Com hem dit abans, la zona d'entrada estàgairebé destruida i plena de pedres, cosa quedificulta molt el poder completar l'estudi. A-questa zona està assenyalada a la planimetriaamb la lletra "D".

La cambra es troba totalment plena de ter-ra i pedres de diversos tamanys, i la cara quemira al nordest ha estat excavada de formaclandestina, espatllant i destrossant tot el cu-

FLOR DE CARD -19- (123)

mul d'aquesta part. És ben ho-ra de que es posi remei a a-quest tipus de barbarisme.

La forma de la cambra escircular, i el sòtil, segons enssembla, estava format perblocs de tamany regular, terrai troncs d'alzines, emprant lamateixa tècnica que avui tro-bam a les cabanes de roter.

Bordejant el pujol es trobaun mur de forma aproximada-ment circular i de caractéristi-ques similars a l'aparell de laconstrucció superior, però méssimple i sense el doble para-ment del talaiot. Aquest murha desaparegut a molts detrams, però als llocs on encaraes conserva es poden veure una o dues fileres.

L'amplària del mur és d'un metre i l'altà-ria d' l '5 a 2 metres. La distància del talaiota la murada és de 8'5 metres a la part mésampla i a l'estreta de 5 a 6'5 metres.

El conjunt del pujol fortificat fa unes mi-des de 30 metres a la part més ampla i de 24a l'estreta. El cúmul del talaiot té una aïtà-ria aproximada de 2 a 4 metres.

Com a nota curiosa cal dir que a la partdel llevant del monument, a uns 4 o 5 metresde la murada hi trobam un conjunt de restesprehistòrics que degut al seu mal estat fa gai-rebé impossible la seva catalogació. Dins elmateix conjunt hi localitzam un cisternotamb els seus recollidors d'aigua, excavats da-munt la roca (assenyalada a la planimetriaamb la lletra "C") i que ens pareix que avuien dia encara s'empra.

Les mides d'aquest cisternot són: l'5 m.

HRÍJ;oíD:o;o;f-'•aà°.Vo;'

'-.íO-O'.o

"»»»*•'•'Jï*ïaUdg'ÓJ '

S.«M».

E. 4-AM.,f&ac~ aÍAOí Í4aj*teA

de profunditat per 50 cm d'amplària.Ens tornam trobar davant un cas tipie de

pujol fortificat que podem incloure, segonsMascaró Passarius, en el grup IV amb les ca-racterístiques que segueixen:

"Talaiot o altra construcció al capdamuntd'un pujol i voltat d'una murada".

Un conjunt similar a aquest seria el del Pade Nadal de Calicant, publicat a Flor deCard el mes de març, i com ja vàrem apun-tar llavors, aquí tornarem repetir el mateix:creim que la murada tenia dues funcions: de-fensiva i per a guardar-hi el bestiar.

Aquesta murada constitueix una mena deplataforma on s'assenta majestuosament el ta-laiot, que corona el capdamunt. Dins aquestasuposada plataforma només va ésser possiblefer una petita troballa de trossos de testmolt rodats i fragmentats de ceràmica indí-gena. Però ens han contat que quan fragmen-

taren el cúmul del talaiot expo-liaren unes monedes que semblaque podien ésser romanes.

També cal dir que aquestmonument és inèdit, exacta-ment el 4rt d'ençà que hem co-mençat aquest treball de cata-logació i registre del patrimoniartístic arqueològic del terme.

El meu agrai'ment a PereMas que ens va comunicar quedamunt aquest puig ell haviavist "pedres molt sospitoses"; itambé a Ignasi Humbert, queens hi va acompanyar.

Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer

*

Poesia FLOR DE CARD -20- (12»)

POEMA ESFILAGARSAT

FadesPapallonesPegassosNimfesSirenesUnicornisElfsGnomsHeroines

Palaus amb cortinatges de set'Llacs d'aigües argentadesFlames que no cremen i amaren el déu insigne

Núvols de sedaNúvols de lliris blancsNúvols de SerafinsNúvols

Són tants els somnis que no caben dins un poema

Restes tuPersonificatGronxant-te de la branca més forta d'un arbre altiuAmagat dins la policromada f rondositat de la selvaOscil.les entre dos marsDubtes en el moment de triar l'esclau de les teves mansTuPeròNo dormires aquella .nitEn què la lluna plena s'empassà els estels1 la selva s'omplf tota de gemecsPlors i càntics desconeguts

A H1ERONYMUS

Somriures, gestos, roses de la sensualitat.Frec de llavis. Nimfes banyant-se dins el llac,nimfes blanques i negres,nimfes amb les pomes de les Hespèrides sobre el cap,nimfes amb blanques cigonyes sobre el cap,nimfes posseïdes' dins aigües diàfanes.Amants surten d'un ou, amants insegurs que dansen,amants frivols, amants tancats dins petxines,amants negres, amants blancs.El solitari, assegut al dors del pit-roig-un pit-roig immens- medita taciturn.Més amunt, genets muntant cérvols,genets muntant cavalls blancs,genets muntant grans aus.Sirenes i escamots de faunes grisosfolguen dins el r iu. Un tauró, un doff:algú demana clemència.Cossos nus, blanquinosos, innocus.Animals heràldics, mitològics. Rai'm blau,vermell de cireres angoixant!ÉS l'alquímia de la bellesa per la bellesa,on llangueixen els pits encara donzellívols.

Jaume Calmés

Tal dia com avui

ARA FA 15 ANYS

*• Que Flor de Card va demanar pública-ment que es canviàs el nom del poble per tald'utilitzar la grafia correcta. L'Ajuntamentva obrir l'expedient pel setembre de l'any vi-nent, 1974.

* Que a Sant Llorenç hi havia:278 carros443 velomotors de menys de 50 c.c.291 motocicletes de més de 50 c.c.905 cotxes43 camions270 bicicles

ARA FA 10 ANYS

* Que Flor de Card va abandonar definiti-vament la multicopista com a medi d'impres-sió, passant a la fotocopiadora per a les pàgi-nes interiors i a l'offset per a les portades.

* Que va néixer l'Associació de la PremsaForana de Mallorca, de la qual Flor de Cardn'és una de les revistes fundadores.

* Que es va fer una reunió a l'escola perparlar de crear una Associació de Pares.

ARA FA 5 ANYS

* Que se feren les segones eleccions muni-cipals, les quals donaren la batlia a BartomeuBrunet en substitució d'Ignasi Humbert.

* Que s'exposaren públicament les NormesSubsidiàries.

ARA FA 1 ANY

* Que es publicaren dos llibres: "SantLlorenç, ahir", de Guillem Pont i "L'Associa-ció de la Premsa Forana de Mallorca", coordi-nat per Josep Cortès.

* Que es va inaugurar la Unitat Sanitàriade Son Carrió.

* Que l'Escola va guanyar el premi BaldinRexach, de normalització lingüistica.

Josep Cortès

IACN

OJ

Q05<UUJ

Q05OUH

'OoS

Si lleu.• • FLOR DE CARD -22- (126)

MOTS ENCREUATS

SOPA DE LLETRES

C A RV I OE I RU T OG X ER N AO I E

O NS A

IZS T EL E SL K 3 I

A TL IS TR AL TD ASAD AR EB S

T

TI

D EF EL RA LU MT NA OP EI ST AZ XR F

Ç X CO B O3 O DN E AA M IB D MLT

O EM R

R A EL P XR O CG L W

Si cercau bé dins aquestembolic de lletres hi tro-bareu els noms de deuinstruments musicals.

Solucions

HORITZONTALS.- l.-Gos. 2.-Molt poc freqüent. 3.-Esqueletscalcaris comuns de certs pòlips que viuen en colònies, d'unvermell més o menys viu, emprats en joieria. ¿¿.-Símbol deT oxigen. Símbol del sofre. Cinquanta. Vocal. 5.-Dit dels po-llets que surten dels ous covats per una lloca. Cara del daumarcada amb unpunt. 6.-En aquell lloc. El primer home.7.-Crit de dolor. Sentència antiga. 8.-Acció de fer servir unacosa. Vocal. Nom de lletra. 9.-Part anterior del cap de l'ho-me. 10,-Adjectiu possessiu.VERTICALS.- Nota musical. 2.-Gorc. 3.-SÍmbol del carboni.Oliva. ^.-Cadascuna de les espires o voltes d'una cosa enrot-llada en espiral. Al rev. Símbol del cesi. 5.-Qué té un preu e-levat. Nom de lletra. És la primera lletra de l'abecedari.Símbol de Tamerici. 6.-Altar. El qui dóna esp. el qui lliurauna lletra de canvi. 7.-Picada, salsa d'alls. Preposició.8.-Símbol del sofre. Entre els turcs, el qui exerceix un co-mandament. 9.-Espai a recórrer per anar d'un indret a unaltre. lO.-Consonant.

Maria GalmésCa Ses Marilles

Maria del Roser VidalCompram i venem mobles usats

i objectes antics(Diumenges dematí, obert)

Carrer de la Mar, 24Telèfons 582165 i 580363 FELANITX

ENDEVINALLA

Un arbre en el mon hi ha :no té rels, soca ni branquesi ple de fulles està.El qui ho endevinaràsense haver de cabilar,enteniment no n'hi manca.

FUGA DE VOCALS

_N_ T_R_NG_

_N T_R_NG_

_N P_N_T D_ Q_TR

N B T F RR ,

•3jqTj[ un 53

VTIVNIA3QN3

•ojjpjTjoq un Taj^pnb ap jaued un

'oauTJçj un ieautjç} EUH

S1VDOA 3Q VDflJ

VV

I D VW V d

S V VD 1

S 1V

Vy0QVQ

VyV

wv

v

v

yvD

3S

vDS0y,

nii0

D

SlVri3HDN3

V1 V1 10

S1OW

X d33

tf3 OI/MI

V

o <a

1

<avNc0

V 1

dv1

w nvi

3 d

3

I

v

II

$3̂ 1311

ü 3 I S

V N OOy

1 Do n

I 3T O I A

3d VdOS

Esports FLOR DE CARD -23- (127)

Nebot,un dels

arti'fexsd'aquesta

bonaclassificació.

Sense conèixer el resultat de l'enfronta-ment amb el Portocristo, podem assegurar lesmoltes possibilitats que té el Cardassar de ca-ra a fer-se amb una de les places de TerceraDivisió. Basta recordar que a la classificaciófinal de la lliga aconsegui' un dignissim tercerlloc, la qual cosa li va permetre, per primeravegada, concórrer a la lligueta d'ascens, i re-cordar també els resultats dels dos primerspartits d'aquesta fase d'ascens: Cardassar k(2 Nebot i 2 Barceló), Ciutadella 1; Cardassar1 (Nebot), Felanitx 1. Des d'aqui' la nostra en-horabona al club que dirigeix en Xesc Um-bert.

Jaume Calmés

VORA EL "BIERGARTEN"

I DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"

DISCO

CALA MILLOR

4 BARS A * PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

LA SUPER-DISCO

QUE TOT CALA MILLOR ESPERAVA!

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -24- (128)

NA FRANCISCÀ RIGO

En l'evolució de tota comunitat hi ha de-terminades persones que destaquen per la se-va popularitat. Per una o altra raó, són cone-gudes per tothom.

Òbviament, això no implica cap judici devalor. Són persones amb virtuds i defectescom tots els mortals, però que, per raons defeina, d'ésser o altres circumstàncies sónmés nomenades que la majoria dels habita-dors d'una comunitat.

Na Franciscà Rigo tenia una feina ben sin-gular en el Sant Llorenç d'ahir: era la telefo-nista de la vila.

Això, que avui sembla tan llunyà, implica-va que qualsevol persona que volgués parlarper telèfon, tant si era amb una altra d'aqui'mateix com si era de fora poble, primer ha-via d'escometre i sentir la veu de na Francis-cà. Ella feia les gestions pertinents i, si hihavia una mica de sort, podies parlar ambqui havies demanat. Pels qui no disposavende telèfon particular (un temps solament entenien els negocis de certa envergadura), ala vila es disposava d'un locutori -semblant ales casetes,aquestes que posen els dies d'e-leccions- per poder parlar-escoltar en dies iocasions assenyalades.

Tot aquest maneig de veus i aparells impli-caven popularitat i informació, amb tot el

que això pogués implicar. La de telefonistaés una altra de les professions engolides perl'automatisme i l'evolució.

De banda la recordança amigable, respec-tuosa i entranyable de na Franciscà, m'inte-ressa destacar els infants de la fotografia.La presència d'en Pep i en Sebastià, la satis-facció que provocava la presència dels ne-bots queda ben reflectida a la cara de naFranciscà. I de la mateixa manera es reflec-teix l'encant que tenia pels infants aquellaavançada tècnica: rellotges, clavions, fora-dets... i la veu que passava per un fil, era al-lucinant.

Difícilment n'Alexander Graham Bell, a-quell professor de fisiologia vocal a la univer-sitat de Boston que, a l'any 1876 inventà eltelèfon, es podia imaginar la fascinació queseria capaç de produir en els infants de l'al-tre cap de món.

Els cossos han envellit, els aparells s'hantransformat, els rellotges, l'estampa envasa-da, els mobles són d'altre temps. És unaimatge d'ahir.

(Fotografia de la "I Exposició de Fotogra-fies Antigues")

Guillem Pont