49

La Ruta de los Castillos del Siópropone un recorrido de 70 kiló-metros a lo largo de este río quese desliza por las comarcas de laSegarra, el Urgell y la Noguera,desde Gàver hasta Balaguer, ytraslada al visitante por las forta-lezas de esta línea defensiva a ca-ballo entre la Cataluña Vieja y laNueva, ofreciéndole recorrer nosólo sus fortificaciones sino tam-bién su historia.

Desde Estaràs y Vergós Guerrejat,los dos primeros castillos de laruta además del de Gàver, el tra-yecto tiene su primera parada obli-gada en Montfalcó Murallat, unavilla amurallada ubicada estraté-gicamente sobre un cerro que ofre-ce unas vistas impresionantes dela Segarra. Siguiendo el itinerario,el visitante llega a Cervera, capitalde dicha comarca, con su históricaUniversidad.

El camino serpentea hasta el mo-nasterio de Sant Ramon, una delas joyas de la zona y uno de losconjuntos que mejor definen laesencia del territorio, donde desdeantaño se combinan elementosdefensivos con la presencia deórdenes religiosas. Después depasar por distintas poblaciones,toma dirección hacia Guissona, laantigua Iesso romana, y posterior-mente hacia Agramunt, destacado

núcleo de la Ribera del Sió, paraculminar en Balaguer, donde nosólo destaca su Castell Formóssino también su historia y sus edi-ficios.De todo el recorrido, descollanlos castillos de Montclar, Florejacs,Les Pallargues, Vicfred, Mont-sonís y Balaguer, ya que ofrecenvisitas guiadas organizadas por lafundación Castells de Lleida du-rante todo el año. �

Castillos de frontera

The Route of the Sió Castles proposes a 70 km journey followingthe River Sió as it flows through the comarcas (local districts)of La Segarra, L'Urgell and La Noguera, on its way from Gàverto Balaguer. The route also takes visitors to the fortresses thatstand along the old defensive line that once marked the borderbetween New and Old Catalonia. This is not only a chance todiscover the area's fortifications, but also its rich history.After passing Estaràs and Vergós Guerrejat, the first two castlesencountered on the route after that of Gàver, the first obligatorystop is at Montfalcó Murallat. This walled settlement isstrategically positioned on top of a hill that offers impressiveviews of La Segarra. Continuing along the route, visitors will

reach Cervera, the capital of this comarca, and its historicuniversity.The path then winds along to the Monastery of Sant Ramon,one of the jewels of the local area. This is also one of the sitesthat best capture the essence of this territory which, for as longas can be remembered, has combined defensive elements withthe presence of religious orders. After passing through severalother settlements, visitors should head for Guissona, once theextraordinary Roman settlement of Iesso, before continuing onto Agramunt, the most significant settlement on the banks of theSió, before finally reaching Balaguer, whose attractions includenot only Formós Castle but also the town's history and buildings.�

Frontier castles

Castell de Montsonís

I T E S D E P O N E N Tm

50

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Aigua passada, Verge enganyada

Els ànecs que habitaven per l’entorn del llac de Montcortès encarano havien començat a moure’s en busca d’aliment, car tot just trencaval’alba per l’horitzó, quan per la llunyania va començar a sentir-se elbatec que rompia el silenci matinal d’aquell dia d’hivern de cavallsa galop i lladrucs de gos. Eren el comte Borrell de Pallars i el seuescuder que anaven de cacera, i tot indicava que venien vers l’estany.

Fou tot just quan els primers raigs de sol deixaven anar el seu besmés suau damunt les glaçades aigües, que es reflectien com en unmirall, quan aquesta pau matinera es va veure trencada amb l’arribadade l’estol esmentat.

Els ànecs van emprendre el vol amb un sorollós batre d’ales quanvan veure arribar el comte Borrell de Pallars iel seu escuder, els cavallersvan detu-

rar el galop i els gossos també llurs lladrucs en veure que l’estoldesapareixia.

Els dos genets van descavalcar de llurs muntures mentre els gossosanaven ensumant pels volts del glaçat estany i s’entaforaven per laboscúria que hi havia aleshores a ponent del llac.El comte Borrell va començar a contar a l’escuder que aquell era ellloc que més s’estimava de totes les seves possessions, ja que la bellesade tot l’entorn el convertia en un indret únic. Les seves orelles vansentir els lladrucs dels gossos, primer llunyans, però cada cop méspropers, que ressonaven dintre de la boscúria on s’havien entaforat.

De cop va aparèixer als seus ulls un cervatell, allí on els arbresacabaven, que era perseguit per la llúdriga de gossos i que no vadubtar a endinsar-se en les gelades aigües de l’estany per creuar al’altre costat i intentar fugir de la persecució a què era sotmès.

Només veure’l, el comte Borrell saltà damunt del seu cavall i es llançà ala persecució del bell animal amb ànim de fer-ne un trofeu de caça, senseadonar-se que s’endinsava damunt les gelades aigües d’aquell estany.

—Compte, senyor! El gel es pot trencar... —va cridar esverat l’escuder.

Massa tard. El comte, que ja era al mig de l’estany, va sentir com elglaç cruixia i s’esberlava a sota de les potes del cavall.

51

El pes del cervatell, l’aguantava, però no el del cavall i genet. Veient-se home mort, el comte Borrell va aixecar la seva vista al cel demanantprotecció, i dels seus llavis van sortir aquestes paraules:—Verge Maria de Gerri, si em salvo us faré un ric present, unagenerosa donació per al vostre monestir. Promesa de comte!

La Verge escoltà aquell prec angoixat i va fer que el glaç no cedísmés. Així el cavall va anar donant lentament la volta i va poder tornara sortir pel mateix lloc on havia entrat. El comte s’havia salvat!

Un cop fora de l’estany i tremolós com una fulla d’arbre quan bufael vent, el comte va decidir de retornar al castell de Peramea, deixantper a dies pròxims la projectada cacera, que era el motiu pel quales trobaven al lloc.

De retorn, l’escuder, que havia sentit el prec i la prometença delcomte, va gosar preguntar-li:—Senyor, quina donació li fareu a la Verge Maria de Gerri per haver-vos salvat de la mort?—Cap ni una.—Però si ho heu promès com a comte...—Sí que ho he dit en aquell moment d’angoixa, però «aigua passada,Verge enganyada» —va fer per tot comentari.

No feia gaire temps que el comte havia arribat al castell i s’haviaretirat a la seva cambra, quan els seus servents van sentir com elscridava imperiosament. En entrar a la cambra s’adonaren del quepassava: el comte Borrell havia perdut sobtadament la vista.

Van ser avisats els millors herboristes, els millors metges i els millorscuranderos i sanadors, i per més que cadascun va dir-hi la seva i livan fer diferents proves i aplicacions, el comte no va recobrar la vista.

Ell prou sabia a què era degut aquell fet sobtat de perdre la visió irecordava les seves paraules «Aigua passada, Verge enganyada».

Hi pensà molt, i al final va decidir d’enviar a buscar un d’aquellssants barons que feien vida de monjo al monestir de Gerri de la Salper tal de fer-li confessió del fet.

Tan aviat com arribà van tancar-se tots dos llargues hores. L’endemà,quan l’alba portà la claror del nou dia, als ulls del comte continuavaregnant-hi la nit més fosca. Però s’adreçà al seu escuder i va manar-li que ensellés els dos cavalls.

—Senyor, on voleu anar si no hi veieu? —va dir l’escuder.—Confio en tu, en Déu o en la Verge Maria de Gerri, perquè esperoque sàpiga que jo aquesta vegada compliré la meva promesa.

L’escuder va preparar els cavalls i van emprendre el camí del monestir.Quan hi arribaren el comte va demanar que el deixessin sol als peusde la imatge de la Verge. Llavors, agenollat, va començar a ploraramargament.

En aquella situació, amb el comte plorant amb la cara enganxada alterra, semblà que la imatge prenia vida, allargava la mà i acariciavael cap del comte Borrell, que en sentir com l’acaronaven aixecà elcap de terra i s’adonà meravellat que... els seus ulls tornaven a veurela llum!

Santa Maria de Gerri, des del seu setial, semblava somriure al comte,que no parava de murmurar accions de gràcies. Llavors, solemnement,el comte va fer donació de la gran muntanya de Pentina i de les terresque anaven des del monestir a Peramea als monjos que tenien curai vetllaven per Santa Maria a Gerri.

52

TERRES DE LLEIDA

Text: Susanna Casanovas Fotos: Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Consells Comarcalsde l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, elPallars Sobirà, el Pla d’Urgell i l’Urgell, Ajuntament de la Seu d’Urgell, Patronatde la Vall de Boí, Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida

Turisme tot l’any

Quan s’extingeix el foc del sol d’estiu sobre les Terres

de Lleida, quan la boira treu el nas sobre la plana i el

fred torna a ser el senyor de les muntanyes, la neu dóna

la benvinguda als seus fervents seguidors. Però més

enllà dels camins blancs, s’erigeixen edificis que

amaguen històries centenàries, s’obren equipaments

moderns i suggeridors i el paisatge convida a l’aventura.

Innombrables propostes culturals, esportives i de natura

s’encadenen des dels Pirineus fins a l’horta per oferir

al visitant tots els sabors de la Lleida hivernal.

54

ui ho ha fet millor, els humanso la natura? Aquesta és unapregunta difícil de respondre

en nombrosos indrets de la província. Espot fer la prova molt a prop de les pistesd’esquí, al peu de qualsevol de les nouesglésies romàniques de la Vall de Boí.Suposem que ens trobem davant de SantCliment de Taüll i que a l'esveltesa delcampanar hi sumem el valor artístic d’unapintura mural com el pantocràtor que esreprodueix a l’absis que ocupava origi-nalment. L’harmonia de l'església esretalla contra el paisatge muntanyós i,més que competir, sembla que es reforcin.

Per si ens queden dubtes, un pobleveí, Erill la Vall, acull el Centre d’Inter-pretació del Romànic, on es donen lesclaus per conèixer el valor del conjuntarquitectònic proclamat Patrimoni de laHumanitat. Al centre s’hi organitzen lesvisites guiades a les esglésies, que tenenlloc els diumenges al matí a Sant Climentde Taüll, a Sant Joan de Boí i a SantaEulàlia d’Erill la Vall fins al 2 de novem-bre. A partir del 6 de desembre s’iniciael “Romànic Après-Ski”, que ofereix vi-sites guiades a Sant Climent de Taüll elsdissabtes a les 17.30 h amb un preu detres euros.

I si fa 800 anys es van alçar al Pirineuesglésies de bellesa excepcional, al Pre-pirineu i a la Plana s’hi van lliurar batalles

A la tardor i a l’hivern també és possible gaudir de la natura, de la gastronomia i del patrimoni cultural lleidatans. A la foto superior,un paisatge del Pallars Sobirà, a les inferiors, una parella degustant la cuina del país i el Museu Joanchiquet de Vilamòs.

Q

55

Alguns castells, més tard convertits en residències

senyorials, conserven sales nobles i masmorres,

traces de temps remots i aires de llegenda

contra els àrabs que van fer necessàriesles fortificacions i els castells. Algunsd’aquests edificis, que posteriorments’han convertit en residències senyorials,conserven entre els seus murs sales no-bles i masmorres, traces de temps remotsi aires de llegenda. El castell de Mont-sonís, a la Noguera, és la seu de la Fun-dació Castells Culturals de Catalunya iun magnífic exponent de l’atractiud’aquestes edificacions. Envoltat de casesde pedra, la seva torre de l’homenatges’eleva sobre un mirador que ofereixvistes privilegiades de la comarca. Al’interior, que està moblat, es fa un recor-regut entre armadures i escuts amb detallscom un forn de pa tradicional. El castelles pot visitar els dissabtes a la tarda, amés dels diumenges a les 11, les 12 i les13 hores, que és l’horari de visita de laresta de castells restaurats i moblats dela província. Tots aquests continuen ha-bitats i entrar-hi val 4,50 euros. Al castellde Montclar, a l’Urgell, que és una cons-trucció renovada el segle XVI, els méscuriosos poden espiar des de la bibliotecael que passa a la presó. Ja a la Segarra,un arc gòtic de 13 metres a la façana del’edifici dóna la benvinguda al visitantdel castell de les Pallargues, mentre queal nord de Guissona es pot admirarl’ornamentació interior dels castells deFlorejacs i Vicfred.

La riquesa d’aquestes estances con-trasta amb la bella austeritat dels espaisconcebuts per la comunitat cistercencaa la plana lleidatana. Vallbona de lesMonges, a l’Urgell, és la porta d’entradaa un món de recolliment i història quees remunta al segle XII. El monestir, ambel seu claustre de renom, està habitatper una comunitat de monges que com-binen visites guiades i artesania; un indretper gaudir de l’arquitectura i la tranqui-l·litat, que s’integra a la ruta del Cister,la qual té com a altres monuments em-blemàtics els monestirs de Santes Creusi Poblet, a la província de Tarragona.

Ara bé, si hi ha una construcció aPonent que elevi la seva silueta a l’alturadels símbols, aquesta és la Seu Vella deLleida. La majestuositat del campanar,visible des de desenes de quilòmetres,

Les comarques de la plana serven un conjunt de magnífiques fortaleses visitables, com la de Florejacs(foto superior), i d’importants monuments religiosos, com la Seu Vella de Lleida (imatge inferior).

56

només rivalitza amb les cinc portes mo-numentals pròpies del romànic tardà quedonen accés al temple, que va ser con-sagrat al culte el segle XIII; amb permís,és clar, de la joia que amaga l’antigacatedral lleidatana: el claustre amb voltesogivals i majestuosos finestrals ques’obren a la ciutat que s’estén per la ribadel Segre.

Un altre edifici d’origen medieval,el Castell de Gardeny, protegeix el nucliurbà de Lleida també des d’un altre turó.Aquesta instal·lació, que fins fa molt pocencara tenia un ús militar, acull des del’any passat el Centre d'Interpretació del'Orde del Temple de Gardeny. Un au-diovisual en quatre llengües, a més deplafons i recreacions visuals, mostra elsideals i la forma de vida dels monjossoldats que van rebre el turó de Gardenycom a compensació per ajudar a recon-querir Lleida als àrabs el segle XII. Lafortificació que van construir-hi va serprofundament modificada fa tres segles,però encara conserva vestigis originalsde la Casa Templera.

Contrastant amb aquests dos edificishistòrics, s’ha construït a Lleida un mo-dern equipament de més de 7.000 m2

per mostrar tota l’esplendor artísticad’aquestes terres. El nou Museu de Lleida,Diocesà i Comarcal exposa l’evoluciódel territori, des de la prehistòria al segleXVIII, a través d’un miler de peces artís-tiques. Una reproducció de les pinturesrupestres del Cogul, peces de ceràmicai els mosaics de la vila romana del Ro-meral, un curiós joc d’escacs tallat envidre de roca de l’època islàmica, laBíblia de Lleida i el Crist romànic dePerves, pintures murals gòtiques i tapissosflamencs renaixentistes són algunes deles estrelles de l’àmplia exposició perma-nent. Inaugurat fa un any, el museudisposa de serveis d’audioguia amb qua-tre idiomes (català, castellà, francès ianglès) i ofereix visites guiades. La in-dubtable qualitat del nou museu el con-verteix en parada obligada per als visi-tants de la capital lleidatana.

De la mateixa manera, l’ofertagastronòmica de la ciutat, amb la cuinadel caragol i de la fruita com a senyals

Pedra, lleure i cultura: l’elegant església romànica del Talló, al Pirineu lleidatà, i una imatge de laPassió de Cervera, solemne representació sacra que aplega 300 actors i milers de visitants.

57

L’estany d’Ivars i Vila-sana, situat al Pla d’Urgell i amb 115 hectàrees inundades, esdevé un dels atractius principals de la plana lleidatana.

d’identitat, es mereixen que el viatger s’hiaturi per gaudir dels plaers del bon menjar.De ben segur que també tindrà ocasió detastar les delicioses olives arbequines de ladenominació d’origen Garrigues. Una passió,la de l’oli, que té una ruta pròpia. El punt departida és a les Borges Blanques, al ParcTemàtic de l’Oli. Allí s'hi pot conèixer elprocés d’elaboració tradicional de l’oli, queha mantingut els seus principis des dels tempsdels grecs fins a l’actualitat. Nombrosescooperatives de les Garrigues, l’Urgell i elSegrià permeten contemplar en directe coms’elabora l’oli. El començament de l’hivernés un excel·lent moment per endur-se l’oli acasa, ja que els pagesos acaben de recol·lectar

els fruits que tants bons moments duran ales taules dels qui gaudeixen de la cuinamediterrània.

I entre els camps d’oliveres de les Garri-gues també s’hi poden observar les cabanesde volta, construccions de pedra seca ques’usaven en les tasques agrícoles. Per conèixerla funció d’aquestes cabanes, se n’han sen-yalitzat diverses a les poblacions de l’Albi,Vinaixa, les Borges Blanques i Castelldans.

Les arrels rurals del territori i la relacióamb els paisatges es poden veure als ecomu-seus. A Belianes (Urgell), Vilamòs (Val d'Aran)i Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) aquests espaisreconvertits són una mostra de la vida tradi-cional explicada a través de les seves sales.

Els paratges de la província són un au-tèntic tresor per als amants de l’ornitologia.De les 400 espècies d’ocells presents a Ca-talunya, un 90% creuen el cel de les Terresde Lleida, algunes de manera exclusiva, coml'agró roig, la perdiu blanca i el trencalòs.Espais com el Parc Nacional d’Aigüestorteso l’Aiguabarreig del Segre-Cinca-Ebre pre-senten una gran varietat d’ocells. Per conèixeraquest darrer paratge, s’ha creat l’oficina deturisme ornitològic de la població de Seròs,al Segrià, que és l’única d’aquestes carac-terístiques de tot Espanya.

A la veïna comarca del Pla d’Urgell s’hiestà recuperant un altre espai natural de granriquesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana. Mig segledesprés de ser dessecat, el llac ja disposa de115 hectàrees inundades. Aquest gran espainatural torna a ser hàbitat d’espècies que hihavien desaparegut. L’estany, on ja nedencentenars d’ànecs, té més de dos quilòmetresde llarg, i s’hi pot accedir per camins senya-litzats des dels pobles de Vila-sana, Ivarsd’Urgell i Vallverd.

Les arrels rurals del territori i la relació amb els

paisatges es poden veure en ecomuseus com els

de Belianes, Vilamòs i Esterri d’Àneu

58

Cal Menut de Belianes (a l’Urgell) i La Fàbrica de Senterada (al Pallars Jussà), dues cases rurals amb segell de qualitat propi.

El privilegi d’allotjar-se en plena natura: detall de Cal Rabassó (al Pallars Sobirà) i vista general de Cal Paller (a l’Alt Urgell).

Oli, vi i aigua: elParc Temàtic de

l’Oli, l’ermita de laPertusa (en un cin-

gle que domina elpantà de Canelles) iels cellers del Cas-tell del Remei són

visites més que re-comanables.

59

El congost de Mont-rebei, al Pallars Jussà, constitueix un dels paratges naturals amb més encant de la demarcació de Lleida.

Això sí, els qui desitgin observar el volmajestuós dels voltors i dels trencalossoshauran d’adreçar-se al Prepirineu. Tremp, alPallars Jussà, ha habilitat una ruta de 30quilòmetres que parteix del poble deshabitatd’Orrit i passa per un mirador a la Serra deSant Gervàs, on nien aquests grans ocellscarronyaires.

Pirineu i Prepirineu s'uneixen a la tardorper mostrar una àmplia oferta de fires ons'exposen productes propis de la terra comels bolets o el codony. Els caps de setmanad'octubre es duen a terme diverses jornadesmicològiques. A Salàs de Pallars també es fauna altra fira, del 15 al 16 de novembre, lade tardor o de rememoració de la fira de peurodó. Antigament aquesta fira, i durant 600anys, va ser una de les principals fires decompravenda d'animals de peu rodó comsón les mules, rucs, etc.

Descobrir la natura més verge és un símbolde les Terres de Lleida que engloben tresentorns de singularitat bellesa: el Pirineu, elPrepirineu i la Plana. El paisatge, la fauna i

la flora de tots aquests indrets constitueixenespais majestuosos de gran riquesa. El ParcNacional d'Aigüestortes i Estany de SantMaurici amb 24 estanys de muntanya continuasent un reclam fidel per als més aventurers.La quietud de les aigües dels estanys d'Utxesa,Sant Antoni, Oliana i Camarasa ens faranevadir i relaxar. Si el que busquem, es fer mésamena la descoberta, s'ha programat granvarietat de rutes per fer-les en grup, en parella,a peu o en bicicleta.

El Camí dels Bon Homes entre la Cerdanyai l'Alt Urgell, seguint les rutes de migracióque van utilitzar els càtars entre els segles XIIi XIV; la Ruta dels oficis a l'Alt Urgell, perdonar a conèixer les formes de vida i elscostums de l'activitat socioeconòmica endiversos indrets i èpoques; la Ruta del vi, entrela Noguera, el Segrià i l'Urgell, o la Ruta del'Aigua a l'Aran i l'Alta Ribagorça són opcionspossibles durant tot l'any.

Després d’una jornada de descobertapaisatgística i cultural, es pot trobar el repòsanhelat en qualsevol dels 571 establiments

de turisme rural que hi ha a la província. Jasigui disposant d’una cambra o bé de tota lacasa rural, aquests allotjaments es consolidencom una opció on passar dies de descans al’hivern o celebrar moments tan especialscom la nit de Cap d’Any.

Una altra opció és l'allotjament en balneariso centres termals. Enguany, per primer cop,el balneari de Caldes de Boí obre les portesa l'hivern. L'oferta termal de Caldes de Boíengloba 37 brolladors mineromedicinals queofereixen diversitat de tractaments termals ide bellesa. La renovació del centre quedareforçada pel recent inaugurat restaurant delxef Jean Luc Figueras que aporta experiènciaa la cuina tradicional de la zona.

I a l'Aran, la termes de la Baronia de Lesharmonitzen l'oferta termal amb sessions demúsica en viu. I per als qui prefereixen l’ofertamés tradicional, a les Terres de Lleida hi ha382 hotels, pensions, hostals, fondes i hotelsapartament, més de la meitat dels quals estanadaptats per a les necessitats de persones ambdiscapacitat. �

61

Cuando el sol del verano se extingue,y la niebla, el frío y la nieve hacenacto de presencia en la comarcasleridanas, innombrables propuestasculturales, deportivas y relacionadascon la naturaleza surgen desde losPirineos hasta la huerta para ofreceral visitante todo el sabor de lastierras de Lleida en invierno.

Quién lo ha hecho mejor, los hu-manos o la naturaleza? Ésta es unapregunta difícil de responder ennumerosos lugares de la provincia.Se puede hacer la prueba muycerca de las pistas de esquí, al piede cualquiera de las nueve iglesiasrománicas de La Vall de Boí, dondela armonía de construcciones comola de Sant Climent de Taüll serecorta en el paisaje montañoso y,más que competir, parece que serefuercen. Allí, el vecino pueblode Erill la Vall acoge el Centro deInterpretación del Románico, dondese dan las claves para conocer elvalor del conjunto arquitectónicoproclamado Patrimonio de la Hu-manidad.

Si hace 800 años se alzaron en elPirineo iglesias de excepcionalbelleza, en el Prepirineo y en elllano se libraron batallas contralos árabes que hicieron necesariaslas fortificaciones y los castillos.Algunos edificios, que posterior-mente se han convertido en resi-dencias señoriales, conservan entresus muros salas nobles y mazmorras,trazas de tiempos remotos y airesde leyenda. Buena muestra de elloson los castillos de Montsonís queacoge la sede de la Fundación Cas-tillos Culturales de Cataluña ,Montclar, Les Pallargues, Florejacsy Vicfred, situados entre las con-tiguas comarcas de La Noguera,L’Urgell y La Segarra.

Ahora bien, hay una construcciónen Ponent que eleva su silueta ala altura de los símbolos, ésta es

la Seu Vella de Lleida, con su ma-jestuoso campanario, visible desdedecenas de kilómetros a la redonda.La misma ciudad acoge otro edificiode origen medieval, el castillo deGardeny, que protege el núcleourbano de Lleida también desde

otro cerro. De reciente construcción,el Museo de Lleida, Diocesano yComarcal expone la evolución delterritorio, desde la Prehistoria hastael siglo XVIII, a través de un millarde piezas artísticas.

Asimismo, la oferta gastronómicade la ciudad, con la cocina delcaracol y de la fruta como señasde identidad, se merecen que elviajero se pare para disfrutar delos placeres de la buena cocina, ala que también hay que sumar lasdeliciosas olivas arbequinas de ladenominación de origen Garrigues.Su producto derivado, el aceite,despierta tal pasión que inclusotiene una ruta propia por distintascooperativas de Les Garrigues,L’Urgell y El Segrià, donde sepuede ver en directo cómo se ela-bora el aceite. Dicha ruta tiene supunto de partida en Les Borges

Blanques, en el Parque Temáticodel Aceite.

Las raíces rurales del territorio yla relación con los paisajes se puedenver en los ecomuseos como los deBelianes, en L’Urgell; Vilamòs, en

Era Val d’Aran, y Esterri d’Àneu,en El Pallars Sobirà, donde la vidatradicional se explica a través desus dependencias.

Los parajes de la provincia son unauténtico tesoro para los amantesde la ornitología. De las 400 especiesde pájaros presentes en Cataluña,un 90% cruzan el cielo de las comarcasleridanas. Entre estos espaciosnaturales destacan el Parque Nacionalde Aigüestortes; la confluencia delos ríos Segre, Cinca y Ebro, conocidacon el nombre propio de Aiguabarreigy cuya variedad de especies puedeconocerse a través de la reciéncreada Oficina de Turismo Orni-tológico; el recientemente recuperadoEstany d’Ivars i Vila-sana, de granriqueza biológica, o las zonas pire-naicas donde se puede contemplarel vuelo de buitres y quebrantahuesos,y disfrutar a la vez de la oferta de

ferias otoñales de productos propiosde la tierra como las setas o elmembrillo.

Descubrir la naturaleza más virgenes un símbolo de las Tierras deLleida, que engloban tres entornos

de singular belleza: el Pirineo, elPrepirineo y la Plana. El paisaje,la fauna y la flora de todos estoslugares constituyen espacios ma-jestuosos de gran riqueza. El ParqueNacional de Aigüestortes i Estanyde Sant Maurici, con 24 lagos demontaña, continua siendo un reclamofiel para los más aventureros. Laquietud de las aguas de los lagosde Utxesa, Sant Antoni, Oliana yCamarasa nos ayudará a evadirnosy a relajarnos. Si lo que buscamoses hacer más ameno el descubrimiento,se han programado gran variedadde rutas para hacerlas en grupo,en pareja, a pie o en bicicleta. Laruta de los cátaros, entre La Cerdanyay L’Alt Urgell; la de los oficios, enL’Alt Urgell; la del vino, entre LaNoguera, El Segrià y L’Urgell, ola del agua en L’Aran y L’AltaRibagorça son opciones posiblesdurante todo el año. �

Lleida, turismo todo el año

El monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, s’obre al públic tot l’any.

63

When the summer sun finally bidsfarewell and the snow, cold andsnow reappear in the comarques(local districts) of Lleida, aseemingly limitless number of cul-tural, sporting and nature-relatedactivities abound in the Lands ofLleida. From the high Pyreneesdown to the market gardeningarea around the city of Lleida,visitors are offered a taste of allthe best that this territory has tooffer in winter.

Who has more to offer, man ornature? This is a difficult questionto answer in many parts of theprovince. It is possible to look foran answer near the ski slopes ornear any of the nine Romanesquestyle churches of the Vall de Boí,where the harmony of construc-tions like Sant Climent de Taüllstands out against the mountai-nous scenery.

While churches of great beautywere being built in the Pyreneessome 800 years ago, the Pre-Pyrenees and Lleida Plains werethe scene of battles between Chris-tian and Moslem forces that calledfor the construction of castles andother fortifications. Good exam-ples are provided by the castlesof Montsonís, Montclar, Les Pa-llargues, Florejacs and Vicfred,which can be found in the conti-guous comarques of La Noguera,L’Urgell and La Segarra.

There is one building in Ponent(Western Catalonia) whose sil-houette is as important as any ofthese other symbols. This is thecity of Lleida’s Seu Vella, or OldCathedral, whose majestic belltower is visible for tens of kilome-tres. The city also houses anotherimportant construction of medie-val origin: the Castle of Gardeny,

while one of its more recent attrac-tions is the Diocese and LocalDistrict Museum of Lleida.

This city is also rich in gastro-nomy, with specialities such asfruit and snails being the base ofits most emblematic dishes. Visi-tors should stop for a while tosavour the pleasures of the tradi-tional local cooking and are parti-cularly recommended to try thedelicious D.O. Les Garrigues Ar-bequina olives and the world fa-mous extra virgin olive oil.

Visitors can learn more about therural traditions of this territoryand their relationship with itslandscapes at any of its eco-museums. The eco-museums ofBelilanes, in L’Urgell, Vilamòs, inEra Val d’Aran, and Esterrid’Àneu, in El Pallars Sobirà ex-plain the essence of traditional life

and society and how these arelinked to their respective settings.

The natural landscapes of this pro-vince are an authentic treasure forbird lovers. Of the 400 species ofbirds to be found in Catalonia, 90%can de seen crossing the skies ofLleida. The most outstanding ofthese natural landscapes are: theAigüestortes National Park; theconfluence of the rivers Segre, Cincaand Ebro; the Estany d’Ivars andVila-sana pool; and the Pyrenees.

The chance to discover untouchednature is one of the main attrac-tions of the Lands of Lleida. Thisprovince offers three different set-tings, each with its own particulartype of beauty: the Pyrenees, thePre-Pyrenees and the Plains. Thelandscapes, flora and fauna of the-se areas constitute majestic spacesrich in natural beauty. �

Lleida, tourism all the year round

Imatge crepuscular del’església romànica de SantaEulàlia d’Erill la Vall.