20 - 21

La tasca del (suport al) traductor

Per girar la vista cap a l’any 2007 i pensar què hasignificat per a la cultura catalana ser convidadad’honor de la Fira del Llibre de Frankfurt, llegimels vuit versos de la «Cançó d’albada» que inicienles «Cançons de la roda del temps» i que Espriudedicà a Goethe. Per un moment, però, aturem lalectura al final d’un vers, desviem el curs de laimaginació i, en comptes de deixar que es despleguifins a l’horitzó el paisatge del sol llevant resplan-dent, capbussem-nos en la interlínia, en el blanc.Intentem imaginar la lenta, pacient, apassionadatasca del traductor (Fritz Vogelgsang), que, com el camaleó, durant anys ha anat llegint amb un ullles síl·labes catalanes, i amb l’altre, la pròpia versióalemanya, fins a traduir la poesia completa d’Espriu,editada per a la Fira en tres volums.Els mitjans de comunicació van projectar els seusfocus damunt la gran festa de la literatura catalanaa Frankfurt. Ara m’afiguro que la festa té lloc al capdamunt d’un turó: el que formen tots els lli-bres traduïts del català durant el 2007 a Alemanya,les revistes literàries que van dedicar monogràficsa la literatura catalana, les crítiques a la premsa,una muntanyola recorreguda pels viatges que elsescriptors catalans van fer durant un any sencerarreu d’Alemanya i d’Àustria, on van participar endebats, van fer lectures públiques… Però vull ferencara un esforç per veure’n la imatge sencera,perquè en realitat aquest relleu és sols la part visi-

ble d’un iceberg. Intento copsar, fugaç, l’ombra dela gran massa que ha restat sota l’aigua: la tascainvisible dels traductors.La massa submergida del treball de traducció vafer possible que, en tornar de les gires per les llibreries, biblioteques, Literaturhaüser i festivalsliteraris d’Alemanya, els escriptors catalansdiguessin, sense excepció, que el que els haviaimpressionat més de la cultura literària alemanyaera que les presentacions se centraven en els textos.La lectura pública d’un capítol, d’un parell derelats o d’un conjunt de poemes traduïts era sem-pre el cor de la promoció dels llibres acabats depublicar. No es parlava entorn del llibre o de l’autor–com en altres països–, sinó que es llegien directa-ment, llargament, les pàgines del llibre.Durant tot el 2007, molts textos de la literaturacatalana han estat llegits a Alemanya. Convésubratllar-ho, perquè es tracta d’una realitat que noté protagonisme en el relat que fan els mitjans decomunicació: el fonament de tota la presència dela cultura catalana com a convidada d’honor a laFira del Llibre de Frankfurt 2007 ha estat la lectura. La clau de volta de l’èxit, els textos tra-duïts. Sens dubte, molts alemanys han descobertuna literatura europea que desconeixien, i el mésimportant és que –ho diuen les bones xifres devendes, l’assistència massiva als actes literaris centrats en la lectura pública i les nombrosíssimescrítiques en la premsa general i especialitzada–l’han descobert com a lectors.

FRANKFURT 2007: UN UNIVERSALISME

DE LA TRADUCCIÓ

Carles Torner

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:16 Página 20

L’Institut Ramon Llull s’inspirà, des que va fundar-se, en la xarxa europea d’instituts de projecciócultural de països com Finlàndia, Noruega,Holanda, Portugal… Ha estat una aposta clara: comells, la nostra política de suport a la traducció haanat creant amb els anys una relació de confiançaamb els editors, els traductors i les agències literà-ries. Ha estat una política no dirigista (mai no hemdit a un editor quin llibre havia de traduir) i uni-versal (des del 2005, totes les peticions desubvenció per a la traducció de llibres, o la promo-ció que n’ha fet un editor estranger, han rebut unaresposta positiva). Era, també, un gest de confiança

per part nostra: deixava la iniciativa, en darrerterme, als editors estrangers. Davant de la cita deFrankfurt alguns ho van considerar un gest arriscat,perquè prou sabíem que no estàvem en igualtat decondicions respecte d’altres països convidats a laFira: la cultura catalana, a diferència dels modelsesmentats, no disposava de la visibilitat que dónael reconeixement internacional com a nació.Aquest gest no responia només al respecte per lalògica del mercat (els editors saben en quin contextes mouen, quins llibres convenen al seu públic i com promocionar-los), sinó, com ara veurem, auna opció decidida, radical, pel diàleg intercultural.

Perejaume, Paraula, Frankfurt, 2007. Videoinstal·lació

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:16 Página 21

Singular i universal (i en procés)

El 2007, la traducció a l’alemany ha universalitzatobres singulars de la nostra literatura, des dels inicis fins al present. El Llibre de meravelles, deRamon Llull (trad. de Gret Schib Torra); la publica-ció completa, en tres volums, de Tirant lo Blanc,de Joanot Martorell (trad. de Fritz Vogelgsang);Solitud, de Víctor Català (trad. de Petra Zickmann);Vida privada, de Josep M. de Sagarra (trad. deFelice Balletta); El quadern gris, quart llibre traduït de Josep Pla (trad. d’Eberhard Geisler);Quanta, quanta guerra…, setè de Rodoreda (trad.d’Angelika Maass); Hundert Geschichten («Centcontes»), de Quim Monzó (trad. de Monika Lübke);Pedra de tartera, de Maria Barbal (trad. de HeikeNottebaum); Les veus del Pamano, de Jaume Cabré(trad. de Kirsten Brandt); antologies de Pere Gim-ferrer (trad. d’Àxel Sanjosé) i Joan Margarit (trad.de Tobias Burghardt)… Fins a cinquanta-tres títols.És un nombre de traduccions alt (superior a Portu-gal –que era per a l’IRL una referència– quan fouconvidat d’honor a Frankfurt). Tot i el predominide la narrativa, s’han traduït algunes obres de totsels gèneres, també teatre, assaig, literatura infantili juvenil. Hi ha hagut un bon equilibri entre clàssics(catorze traduccions) i contemporanis (trenta-nou).El programa literari desplegat durant un any aAlemanya, especialment durant els dies de la Fira,ha estat pensat per fer visibles les traduccionspublicades. Dit altrament: el cor del programa literari descansava sobre la feina dels editors alemanys i les seves tries plurals. Hem renunciat,doncs, a una concepció essencialista de la nostrasingularitat: la que hauria pretès definir claramentquines obres formaven el corpus imprescindibleque definia la literatura catalana i les hauria fettraduir per encàrrec. A la inversa, entenem la uni-versalitat com un procés: de diàleg, de lectura, detraducció, d’hospitalitat, de confiança. La universa-litat de la cultura catalana no se’ns planteja comun punt de partida inqüestionat, sinó com allò ques’esdevé en la traducció. Un universalisme, doncs,de la traducció: que té en el procés de traducció elseu motor.

Donar el protagonisme als editors alemanys signi-ficava, és clar, donar-lo als traductors, els crítics, elsestudiosos, els lectors de les editorials. Donar-lo,doncs, també, a la trama literària i acadèmicadamunt la qual, al llarg de l’últim segle i mig –comtan bé mostren els dos volums de Carrers de fron-tera–, s’ha anat teixint la relació entre les lletresalemanyes i catalanes. Durant tres anys de debatpúblic, la premsa ha posat en relleu les raons perles quals la fira internacional del llibre més impor-tant del món havia convidat la cultura catalana: la potència del món editorial català, la presènciacreixent de les traduccions d’autors catalans arreud’Europa, el prestigi literari d’una literatura encarano prou coneguda… Potser no s’ha donat el relleunecessari, tanmateix, a les raons per les quals unafira internacional del llibre d’Alemanya havia convidat els catalans: Alemanya és el país del mónon més universitats (vint-i-sis) ensenyen la llenguacatalana, on la investigació en el terreny de la cata-lanística té tradició i solidesa, on les principalseditorials ja coneixien la nostra literatura i havientraduït autors catalans, on gràcies a la relació con-tinuada amb la cultura catalana hi ha un esplet de traductors rigorosos capaç de dur a bon terme una operació de tanta envergadura. La invitació aFrankfurt ha estat un gest d’hospitalitat de la Fira,acompanyat per la voluntat clara de tots els editors,traductors i crítics (i de tots els lectors anònims)que han incorporat amb tanta riquesa i extensió la literatura catalana al patrimoni de la llengua ale-manya. Sens dubte, aquesta incorporació tindràun impacte en les literatures de l’Europa central i del nord que tenen com a referència la llenguaalemanya.Si bé la prioritat va ser difondre les traduccionsfetes a Alemanya durant el 2007, el programa lite-rari i acadèmic ha vetllat perquè hi fossin presentsaspectes de la literatura catalana que el mercat editorial no havia acollit amb la mateixa força. Enl’àmbit de la poesia, per exemple, el recital queobria la programació a la Literaturhaus de Frank-furt era un homenatge a Espriu per presentar-hi la traducció de la seva poesia completa; la cloendad’aquella programació, en canvi, era un homenatge

22 - 23

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:16 Página 22

a Joan Vinyoli, figura cabdal de la poesia catalanadel segle xx, traductor de Rilke i germanòfil, iencara no prou traduït a Alemanya. Ambdós vantenir una sala plena de gom a gom de públic alemany. O, pel que fa als gèneres, tot i que aFrankfurt es van poder presentar obres d’assaig i pensament, diversos programes han posat enrelleu l’assaig i la recerca a Catalunya (el col·loquisobre la recepció de la filosofia de l’Escola deFrankfurt en la cultura catalana a l’Institut d’Estu-dis Socials de Frankfurt presidit i moderat perAxel Honneth; l’edició i presentació de la revistaTransfer en col·laboració amb la xarxa de revistescatalanes de cultura i pensament, que incloïa un diàleg entre Antoni Badia i Margarit i Till Steg-mann sobre les relacions filològiques entreAlemanya i Catalunya; la reedició de Katalonien:Kultur der Moderne i la jornada de debats entorndel llibre a la Universitat de Tubinga; el II SimposiInternacional de Catalanística a Berlín; les jornades«Conviure sense renunciar a la diversitat», al Cen-tre de Recerca en Multilingüisme de la Universitatd’Hamburg; el simposi internacional «Per unaEuropa oberta: les societats europees, vers novesidentitats» a l’Ajuntament de Frankfurt).

Un país (estrany) dins Europa

De la mateixa manera que l’hospitalitat de la Firadel Llibre de Frankfurt ha donat un paper rellevantals editors i traductors alemanys en la universalit-zació de la cultura catalana, també ha determinatque aquesta cultura hi tingués una presència institucional que, en cites europees, és inusual. Elcalendari fa pensar: l’octubre del 2004 la Fira con-vidà la cultura catalana i signà un acord amb l’IRL–en representació de la Generalitat de Catalunya–com a organitzador d’aquest esdeveniment; a par-tir del treball dels editors i els traductors, i fent lescompensacions necessàries, l’IRL va anar configu-rant un programa literari i acadèmic que –encontinuïtat ininterrumpuda amb la missió de l’IRLdes que va fundar-se– incloïa autors de tot eldomini lingüístic català; un cop el programa lite-

Recordant Goethe

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà pres.

Salvador Espriu, «Cançó d’albada», Cançons de la roda del temps, 1954

Joanot Martorell, Der Roman vom weißen Ritter Tirant lo Blanc,traducció de Fritz Vogelgsang, Berlín, Fischer, 2007.Vogelgsang és també el traductor d’Espriu a l’alemany

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:17 Página 23

rari definit i començat a desplegar per Alemanya,van donar fruit els esforços de la direcció de l’IRL,del Govern andorrà, del Govern balear (i de l’Insti-tut d’Estudis Baleàrics), de diversos ajuntaments(Perpinyà, l’Alguer, Gandia, Sueca, Morella), perdonar visibilitat i representació institucional aaquest programa literari que tenia en compte totesles societats de la cultura catalana.A Frankfurt s’ha fet avinent una identitat europeabasada en el diàleg intercultural, on la identitatcatalana emergeix en la trobada amb el món lite-rari alemany i s’articula entorn de la unitat de laseva llengua i literatura, passant per damunt de les divisions administratives del seu territori enquatre estats (i en quatre comunitats autònomesespanyoles). Sens dubte, aquesta presència institu-cional de la cultura catalana ha provocat estranyesaen alguns àmbits.L’estranyesa va tenir uns altaveus inesperats.Abans de parlar-ne, cal dir que el programa literariva poder aixecar-se com un edifici ben bastit grà-cies a una implicació forta per part dels escriptors

que participaren al programa (alguns dels qualsvan haver de viatjar dues i tres vegades a Alemanya,amb itineraris d’una setmana o més per fer lectu-res en diverses ciutats). L’avaluació del que s’haaconseguit a Frankfurt queda coixa sense intentar,si més no, enunciar la qualitat de moltes interven-cions ben preparades, la generositat en el diàlegamb el públic, la complicitat entre autors i traduc-tors, la disponibilitat per dedicar temps al viatge,les entrevistes, les lectures, els debats. Aquest bontreball va permetre que el públic alemany –i tambéel públic internacional i la munió de periodistesd’arreu del món presents a la Fira– incorporés a laseva visió d’Europa una identitat com la catalana,estranya a les categories dels discursos hegemònics.En canvi, el refús de participar als actes de la Firadel Llibre de Frankfurt d’alguns escriptors cata-lans en llengua castellana, que havien estatconvidats a taules rodones sobre «Barcelona com a ciutat literària» o altres, va amputar al programaliterari una de les dimensions importants i vatenir molt de ressò en els altaveus de la premsa

24 - 25

Presentació del llibre Carrers de frontera. Dempeus: Carles Torner; d’esquerra a dreta: Feliu Formosa, Arnau Pons, Simona Skrabec,Johannes Kabatek i Ricard Torrents. Frankfurt, 14 d’octubre del 2007

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:17 Página 24

catalana, espanyola i alemanya. Un ressò que dei-xava de banda la diversitat de territoris del dominilingüístic català vinculats al programa literari i se centrava, en canvi, en els debats culturals bar-celonins.L’estranyesa que provoca la cultura catalana enfer-se visible a Europa és, tanmateix, inseparablede la presència d’aquesta. Com més reconeixement,més estranyesa. Però hi insisteixo: l’estranyesa es manifestava en el cor mateix d’un procés de tra-ducció de molta envergadura. És a dir: era el signeclar que som en ple procés d’universalitzaciód’una cultura singular. A més a més, el país queprovoca estranyesa pensa en clau europea i inter-nacional i, des de la seva condició, participa endebats importants. A les jornades d’Hamburg,la cultura catalana hi feia una proposta ambiciosaper a la gestió del multilingüisme a les grans ciutats europees. Al cor del simposi internacionalsobre la identitat europea, hi feia un interpel·lanthomenatge a la periodista russa Anna Politkòvs-kaia en el primer aniversari del seu assassinat. Alcentre de traductors de la Fira del Llibre de Frank-furt, hi presentava un informe internacional –fruitde dos anys de col·laboració de l’IRL amb el PENInternacional– sobre un problema que afecta totesles literatures europees: la paradoxa que la llenguaanglesa, percebuda com a llengua de la globalitza-ció, tingui una de les literatures amb un percentatgemés baix de traduccions.

Les fronteres són carrers

L’accent que el programa literari posà en el diàlegintercultural s’exemplificà en els intercanvis idebats entre escriptors catalans i alemanys en els projectes «GeoGraphia» (en col·laboració ambel Goethe-Institut i la xarxa de Literaturhaüser) i «Contraban de versos» (en col·laboració amb la Literaturwerkstatt Berlin). Però, sens dubte, lamillor imatge del diàleg esdevingut arran de Frank-furt 2007 és el llibre que el lector té a les mans.S’hi poden percebre tots els matisos d’un tapísriquíssim: el diàleg intercultural catalanoalemany

no s’esdevé entre identitats culturals rígides quees mantenen intactes, sinó entre identitats que esdonen sentit mútuament. L’universalisme de latraducció –amb la seva tasca silenciosa i sovintpoc visible– configura recíprocament les culturesen el context europeu i internacional.En una crítica al primer volum de Carrers de fron-tera publicada a la revista L’Espill (número 28,primavera 2008), Joan de Sola afirmava: «Si no fos perquè el llibre es limita a les relacions –alspassatges– entre els àmbits de parla alemanya i catalana a propòsit de les figures més representa-tives i emblemàtiques, bé podríem afirmar, sensetemor a dir-la grossa, que és la història de la litera-tura i de la cultura catalanes més moderna,expansiva i clarivident –la qual cosa no vol diresmolada, ja ens entenem– que s’ha escrit en elsdarrers vint anys, que no és cap minúcia». A més d’agrair l’elogi, el cito per subratllar que la història de la literatura catalana només pot serentesa en clau dialèctica. La mirada que la culturaalemanya ha projectat damunt la literatura cata-lana li ha donat forma, i ha tingut, l’any 2007, unmoment d’esplendor. Perquè ha impulsat –ja demanera irreversible– allò que la Guerra Civil vaaturar el 1936: el procés d’inserció dels escriptorscatalans en el teixit de la literatura europea.

Doble pàgina següentHumberto Rivas, Barcelona 1987

CarrersFrontera_CAT_020-153 1/9/08 15:17 Página 25