Franco Farinelli: el llenguatge cartogrfic

com a figura del pensament

Bernat Llad Mas

Tesi doctoral dirigida pel Dr. Abel Albet Mas

Doctorat en Geografia

Departament de Geografia

Universitat Autnoma de Barcelona

Tardor del 2010

Pedalear madura al ciclista, lo hace consciente

del espacio que atraviesa y del lugar en el que est

(CATALUCCIO, 2006, pg. 68).

1

Sumari

1. Recorregut............................................................................................................... 3

2. Introducci............................................................................................................ 13

3. El mapa: entre proposici i forma de vida................................................... 23

3.1. La proposici cartogrfica .......................................................................... 23

3.2. La cartografia com a artefacte lgic-lingstic......................................... 25

3.3. El mapa com a signe proposicional........................................................... 30

3.4. El mapa com a llenguatge de segon ordre ............................................... 38

3.5. El mapa com a joc de llenguatge inscrit en una forma de vida .... 49

3.6. El mapa com a forma de vida .................................................................... 56

4. Deconstruir el mapa ............................................................................................ 73

4.1. Brian Harley i un text precursor................................................................ 73

4.2. Algunes crtiques a Brian Harley .............................................................. 79

4.3. Estratgies deconstructives en el text de Harley..................................... 84

4.4. Herncia de la deconstrucci del mapa.................................................... 87

5. Crisi i crtica de la ra cartogrfica.................................................................... 93

5.1. Gramatologia del mapa .............................................................................. 93

5.2. El mapa com a condici de possibilitat de la Geografia ........................ 95

5.3. La mitologia de Franco Farinelli................................................................ 99

5.4. Lorigen i la crisi de la ra cartogrfica com a totalitat ........................ 108

5.5. El mapa en el centre del debat entre modernitat i postmodernitat.... 112

5.6. Del mite al logos ........................................................................................ 115

5.7. La pregunta per la grafia ........................................................................ 119

5.8. Un nova escena, un nou drama ............................................................... 123

5.9. La globalitzaci, crisi de la ra cartogrfica........................................... 126

2

6. Sortir del mapa per la porta dels sentits: el paisatge.................................... 135

6.1. sser un punt.............................................................................................. 139

6.2. sser una planta......................................................................................... 145

7. Repunts finals..................................................................................................... 150

Bibliografia.................................................................................................................. 159

Annex .......................................................................................................................... 171

La globalitzaci ...................................................................................................... 173

La moneda, el mapa, el globus ............................................................................ 181

Cartografiant el global, o leconomia metaquntica del mite ......................... 187

El mn, el mapa, el laberint.................................................................................. 199

3

1. Recorregut

Tots som en gran mesura el resultat de les nostres circumstncies. s per

aix que voldria comenar la meva Tesi exposant quins han estat, en el meu cas,

els motius i esdeveniments que mhan portat a interessar-me per moltes de les

qestions plantejades en les pgines que segueixen. Si crec oport comenar

daquesta manera s perqu em sembla que aix no noms ajudar a

contextualitzar millor la Tesi, sin tamb a donar-li profunditat. En altres

paraules: mostrar que aquesta s el resultat dun llarg recorregut; o, si ms no,

dun inters personal (i acadmic) que em persegueix des de fa uns anys. Puc

dir que he tingut la gran sort de fer coincidir la inquietud personal amb linters

acadmic. I aix noms ha estat possible, una vegada ms, grcies a les

circumstncies: haver obtingut una beca pre-doctoral per una banda, i tenir el

director de Tesi que he tingut, per altra. Sense el professor Abel Albet, el meu

director, segurament no hauria estat possible un treball daquesta naturalesa.

Amb ell he pogut viure la Universitat com un espai de llibertat i confiana.

Si redum la qesti plantejada a la Tesi a les relacions entre Geografia i

Llenguatge entesa en un sentit ampli, i ms concretament a les relacions entre la

Geografia i el seu llenguatge, el llenguatge de la cartografia (o la cartografia

entesa com a llenguatge), em sembla poder marcar les segents fites:

1. El treball realitzat per a lassignatura Teoria Crtica i Pensament

Antropolgic, de la llicenciatura dAntropologia Social, curs 2004-2005,

impartida per la professora Verena Stolcke, i que port per ttol Antropologia,

Filosofia i Literatura. En aquest treball vaig poder introduir-me a alguns dels

debats que a partir dels anys setanta han tingut lloc en el s de lAntropologia al

voltant de la representaci (representaci dels altres, per expressar-me amb

els termes del debat); i, per tant, a les qestions relatives a la importncia del

llenguatge en les Cincies Humanes.

4

2. El text que vaig preparar per a lassignatura Sociologia del

coneixement, impartida pel professor Jess Adrin, del Departament de

Filosofia, durant el curs 2004-2005. Lassignatura vers sobre dos dels filsofs

ms rellevants de la segona meitat del segle XX: Michel Foucault i Jrgen

Habermas. Si b el meu treball finalment el vaig dedicar al primer, amb el ttol

Michel Foucault: un mapa del present, possiblement si lhagus dedicat al

filsof alemany les coses no haurien canviat gaire. Ambds autors, des de

tradicions diferents i plantejaments diversos, han estat figures destacades a

lhora de reflexionar sobre les relacions entre pensament i llenguatge o

llenguatge i realitat. Tot i aix, com mostrar ms endavant, lobra de Foucault

ha deixat una petjada ms marcada en el saber geogrfic, especialment per tot

all que aqu ens ocupa. Una versi reduda daquest treball es pot consultar en

un article publicat a la revista Documents dAnlisi Geogrfica (LLAD, 2005).

3. Finalment, la realitzaci de lassignatura La condici de lescriptura

en cincies socials: problemtica i debats entorn de la creaci de coneixement,

prpia del Doctorat en Psicologia Social, curs 2006-2007, i presentada pel

professor Joel Feliu Samuel-Lajeunesse.

Si b el trnsit per aquestes fites, la realitzaci daquestes assignatures,

no s cap garantia de res, assenyalen si ms no una inquietud personal per

algunes de les qestions delimitades per elles. De totes aquestes qestions, la

principal es podria resumir de la segent manera: el llenguatge, lescriptura en

particular, no s un element extern al coneixement; tampoc al coneixement

geogrfic. Dit duna altra manera: que el llenguatge s al mateix temps un lmit

i una possibilitat pel coneixement. Daquesta afirmaci, que ara per ara deixo

oberta, nhaur de mirar de treure al llarg del present treball algunes de les

seves conseqncies. Abans, per, voldria acabar de traar el cam que, sobretot

de forma retrospectiva (no teleolgica), mha condut a escollir el tema de la

Tesi.

5

Fins aqu he exposat ms aviat quines han estat les assignatures que

duna manera o altra mhan acostat a la reflexi sobre el llenguatge; sobre el

paper que aquest t en la configuraci del coneixement, el pensament o la

realitat. Resta aclarir ara les circumstncies que mhaurien portat a relacionar la

qesti del llenguatge amb la cartografia que s, no ho oblidem, laltre gran

camp del treball que presento.

En aquest punt magradaria esmentar, per una banda, linters propi per

la cartografia; per altra, loportunitat que t, avui en dia, introduir una reflexi

sobre les relacions entre Geografia, Cartografia i Llenguatge. A partir daqu em

sembla interessant esmentar els segents elements que de forma directa o

indirecta mhan portat fins a la concreci de moltes de les preguntes plantejades

al llarg de la Tesi.

De forma resumida:

1. La realitzaci de les assignatures Cartografia I (curs 1997/1998) i

Cartografia II (curs 2001/2002), durant la llicenciatura de Geografia. Destacar

daquestes assignatures els segents aspectes: en primer lloc, que situen la

cartografia en un lloc destacat en la formaci del gegraf i la gegrafa. Tot i el

poc pes relatiu que les assignatures de cartografia tenen en el conjunt del

currculum geogrfic. Per ms important que aix, des del meu punt de vista, i

en segon lloc, s la manca duna reflexi ms general sobre la cartografia. En

efecte, en aquestes assignatures la cartografia es planteja purament com un

aspecte tcnic i instrumental. No negar aquestes qualitats prpies de la

cartografia; amb tot, la cartografia s molt ms que una tcnica o un instrument.

Personalment, des de lexperincia i la formaci actual, si dirigeixo la mirada

sobre els continguts daquelles assignatures, em semblen realment pobres.

Certament responen a una poltica concreta: proporcionar una formaci

especialitzada als gegrafs i les gegrafes. Una formaci, per, que a mi no em

satisf del tot. Dentrada: considerar la cartografia noms com una tcnica o

instrument s solidari duna determinada concepci tamb del llenguatge (el

6

llenguatge com un instrument al servei de les persones). Sobre aix hi tornar

ms endavant. Encara algunes notes ms: ressaltar laspecte tcnic i

instrumental (aplicat, si es vol) de la cartografia implica passar per alt

aspectes ms globals: la cartografia s una formaci cultural, s el signe dun

temps i un espai histric. Potser per aquest motiu les niques assignatures on

aquesta dimensi de la cartografia ha estat ms manifestada han estat les de

Geografia Histrica (Geografia Histrica i Cultural, curs 2003/2004; Noves

propostes en Geografia Histrica, curs de doctorat 2005/2006; ambdues

presentades pel professor Enric Mendizbal). En qualsevol cas, jo voldria posar

de relleu en aquest treball que destacar els aspectes tcnics de la cartografia

porta a obviar o, fins i tot ocultar, altres dimensions daquella. I ms

concretament, passa per alt la funci (metafrica o no) que la cartografia ha

tingut en el s del discurs geogrfic. Aix s important: la cartografia ha estat en

alguns casos el model epistemolgic de la Geografia; i no obstant aix, moltes

vegades aquest fet ens passa desapercebut. Connectar la cartografia amb un

determinat estat de la cultura, amb el discurs geogrfic en general, amb la

filosofia i, especialment, amb alguns dels representants ms destacats de la

filosofia del llenguatge del segle XX, s el propsit general daquest treball.

2. Els dies 29, 30 i 31 de maig del 2008, la Societat Catalana de Geografia

organitz el Segon Congrs Catal de Geografia amb el ttol El mapa com a

llenguatge geogrfic. Lenunciat daquest congrs articula, de fet, el meu

treball. Aquest desplega fins all on sigui possible el segent motiu: que el

mapa s un llenguatge (la partcula com, com un llenguatge, no s neutre,

en la mesura que sanuncia en un sentit que s tamb metafric), i que aquest

llenguatge s el propi de la geografia. Per a ms, i duna manera encara

impensada, permet entreveure, anticipar sense saber-ho, una de les hiptesis

que jo voldria plantejar en la Tesi present. De forma resumida: si un vol

entendre els motius i les crtiques de la nova historiografia cartogrfica (tal i

com aquesta ens s presentada per autors com Franco Farinelli i Brian Harley,

entre daltres) ha destar al cas de lestat de la qesti en matria de filosofia del

7

llenguatge. Ms generalment, ha de moures entre els nous estatuts i valors del

Signe. He dit historiografia i nova historiografia; perqu tamb es tracta

daix: destudiar qu proposen aquells qui, al meu parer, han revisat, revisitat,

la histria de la cartografia des dun altre punt de vista. Els dos autors citats

sn, en aquest sentit, exemplars; per aix ho comentar en el segent punt.

3. Al llarg daquesta Tesi segueixo gran part de lobra del gegraf de

Bolonya, nascut a Ortona, Franco Farinelli. Tamb resseguir algunes idees de

Brian Harley, gegraf i historiador de la cartografia britnic, si b no ser

estudiat tan abastament. Si he escollit aquest autor, entre altres coses que tindr

ocasi de comentar ms endavant, s perqu em sembla que al voltant de la

seva obra, o una part della, ens s possible reflexionar sobre les qestions

plantejades a la Tesi. Podria ser que lordre dintervenci hagus estat a

linrevs; s a dir, que la voluntat de comprensi i aprenentatge daquests

autors mhagus portat a preguntar-me per les qestions aqu plantejades. Com

si linters personal (i acadmic) daquests autors no fos suficient per realitzar

un treball daquesta naturalesa al voltant de la seva obra i, per aquest motiu, un

hagus de buscar un pretext per, de forma indirecta, poder-shi aproximar.

Noms dir que si un llegeix part de lobra de Harley i Farinelli es veur

comproms de seguida amb problemes i plantejaments propers als del meu

treball; dit altrament: jo, a partir de la lectura de lobra daquests autors mhe

vist emps a preguntar-me com es relaciona el mapa amb el signe, la metfora,

la representaci, el poder, el discurs geogrfic o el llenguatge; per tamb

qestions relatives a lepistemologia, a la metodologia de la histria, la

historiografia o les relacions de la filosofia amb el mapa. Qestions totes elles

que han estat, per la meva banda, de gran inters des de fa uns anys; per que a

travs daquests autors he pogut veure com safrontaven en situacions

concretes.

4. Finalment haur desmentar la connexi de la Tesi amb la meva

Memria de Recerca, presentada durant el curs 2007/2008 amb el ttol

8

Geografia, art i esttica: una aproximaci. Perqu aquest s un pas ms en

lordre successiu que mhauria portat a la reflexi general de la Tesi. I ms

concretament, la tercera part de la Memria: Paisatges, mapes i viatges, punt

3.2. LArt o la crtica a la representaci cartogrfica. Aquest text, que de fet va

ser pensat per presentar-lo en el Segon Congrs Catal de Geografia

anteriorment esmentat, introdueix ja alguns elements de la investigaci actual

(LLAD, 2008). Tot i que aquest article posava lmfasi sobre algunes

prctiques artstiques particulars molt vinculades a la cartografia, i a partir de

les quals es suggeria una reflexi sobre els mapes, ja es podia entreveure alguns

dels temes que ms tard he intentat desenvolupar ms abastament. A banda

daix, en aquest text ja citava els dos gegrafs anteriorment referits,

especialment a Farinelli. En qualsevol cas, el problema del llenguatge geomtric

del mapa (que s, per cert, i segons el mateix Farinelli, lorigen de la moderna

concepci de lespai geogrfic), la qesti de la representaci, del signe, de les

imatges i del mapa com a espectacle, entre daltres, eren ja els motius dun text

que cal situar en el punt inicial daquesta Tesi.

Fins aqu he anotat aquells punts que al meu parer permeten entendre

levoluci que mha portat fins a la Tesi que presento. O, ms ben dit, aquells

punts que mostren certa continutat de reflexi al voltant de les qestions

plantejades. Elements que permeten identificar una lnia dinvestigaci ms o

menys coherent a lentorn de determinats temes i autors. Amb tot, aquesta

continutat (abans nhe dit profunditat per referir-mhi) no s original; o, dit

duna altra manera, no es produeix en un context buit, neutre. Ms aviat es

produeix en un entorn ja saturat. De fet, Farinelli, a pesar de tots els matisos i

objeccions que es puguin fer, fins i tot a pesar de la seva originalitat i la seva

idiosincrsia, s un autor que pertany a un context histric i intellectual

determinat. Les seves inquietuds, les seves crtiques o els seus temes sn les

inquietuds, les crtiques i els temes dun entorn acadmic que, si b no s

homogeni, t les seves filiacions i els seus grups. Daix sen dedueix dues

coses.

9

En primer lloc, que ens hauria de ser possible reconstruir aquest entorn.

s a dir, ens hauria de ser possible identificar les fonts, les genealogies o els

contextos descriptura en els quals el gegraf bolonys es situa. De fet,

matreviria a dir que aquesta s la tasca principal de la Tesi, contestar a les

preguntes: per qu aquest autor diu aix? Quin s lhoritz cultural de tal o tal

altra afirmaci? Quins autors o corrents filosfics, geogrfics, histrics, recolzen

aquest o aquell anunciat proferit per Farinelli? Aquesta s una tasca

hermenutica, certament. Per tamb de reconstrucci. De reconstrucci dun

sistema de pensament.

He dit abans que un dels interessos daquest treball era de lordre del

mtode, de la metodologia. Normalment estem avesats a concebre el mtode

com un instrument, un mitj: el cam (recordem que etimolgicament,

mtode ve de cam) per arribar a algun lloc. Doncs b, aqu voldria trastocar

algunes daquestes identificacions. Concebre el mtode no com un mitj sin

com una finalitat en s. Descobrir si aix s possible el mtode de Farinelli;

per no el mtode ents com el conjunt deines i instruments que permeten

assolir unes conclusions, sin el mtode com alguna cosa interior a les prpies

conclusions. En altres paraules: reconstruir un sistema de pensament. Com es

passa dels enunciats als arguments, dels arguments als discursos i daquests al

text general. Cercar all que es diu i all que no es diu per que no obstant aix,

es deixa dit. Determinar qu es fa o es deixa de fer amb el que senuncia.

Observar els passos que es segueixen o que shan seguit per arribar on sha

arribat; analitzar si sn passos lgics o no. Reconstruir les peces del discurs:

veure on encaixen i on no encaixen. Sobretot analitzar, fins all on la meva

competncia mho permeti, els efectes del discurs; efectes retrics, si es vol.

Veure com el llenguatge que sutilitza, la manera de muntar el textos, no s

un aspecte ali als mateixos, no s estrany a la fascinaci dels seus escrits, sin

que en forma totalment part.

Si trobo particularment interessant lautor que segueixo s perqu em

sembla poder afirmar que ha construt un sistema de pensament. No ents a

la manera filosfica i idealista del segle XIX, sin duna forma molt ms

10

modesta: com un pensament que va donant voltes i voltes al voltant dun o dos

nuclis de pensament, i a partir del qual els va enriquint amb nous arguments,

amb ms fonts, amb ms autors i amb ms idees. Diria que aix s el que fa

Franco Farinelli. Em resta aclarir la segona deducci.

En efecte, a pesar de la seva originalitat, com he dit, aquest autor

ressegueix, potser duna forma totalment innovadora, aix s, els corrents de

pensament contemporanis. Que hagi estat capa de dir alguna cosa nova, des

del meu punt de vista, o que com a mnim hagi renovat certa manera

dentendre o enfocar problemes vells o clssics, rau en la seva capacitat de

traducci. Farinelli s un gran traductor: desplaa arguments, transporta lemes i

motius, fa aparixer autors en contextos inesperats, trasllada cites originals en

fragments recomposats. De fet, el mateix Farinelli, en la introducci a la

traducci italiana dun llibre del tamb gegraf Gunnar Olsson proposava,

valgui la redundncia, ms que una introducci, una traducci, s a dir, i en

paraules seves, la traducci del discurs dOlsson a un altre discurs, a un

discurs daltri (FARINELLI, 1991). I s que Farinelli podria ser un traductor de

discursos aliens dentrada, per que acaben per donar forma al seus propis

arguments. No es tracta de plagi; s un exercici de relaci i imaginaci.

Aix les coses, tant el tema del treball que presento com la mateixa obra

intellectual del gegraf bolonys, sn el resultat dinteressos i iniciatives

prpies de la nostra poca, encara que no siguin ni interessos compartits per

tothom ni iniciatives unnimes.

Daquesta manera haur daturar-me en les condicions que han fet

possible all que ms amunt he anomenat un sistema de pensament. Lhoritz,

el fons, el context en el qual Franco Farinelli - i Brian Harley, en menor mesura -

pot dir el que diu o treballar com treballa. Per aix haur de recrrer a algunes

fonts originals: sobretot, repassar la filosofia de Ludwig Wittgenstein i la de

Jacques Derrida, entre daltres. I retornar sobre vells i nous paradigmes:

lestructuralisme, el postestructuralisme o el pragmatisme, per exemple. Per

tamb i al mateix temps, sedimentar els autors i els paradigmes, recolzar-los,

sobre aix que hom anomena el gir lingstic, o el gir pictric, o la crisi de

11

la representaci, per citar alguns dels lemes de major fortuna (FARINELLI,

OLSSON, REICHERT, 1994; CASANUEVA, BOLAOS, 2009). De fet, el gegraf

de Bolonya seria lexcusa, el pretext, per ordenar (ordenar-me) algunes de les

qestions que, sorgides en altres camps i disciplines, han acabat per confluir en la

histria de la cartografia.

Seria aix una histria de les idees; i de com aquestes idees shan anat

traslladant dun camp a laltre, dun discurs a laltre; de com shan tradut entre

s problemes (oportuns o no, falsos o reals) que, sorgits la majoria de vegades en

el domini filosfic, han traspassat les fronteres daquest per acabar aportant

reflexions noves sobre la naturalesa (si s que existeix noms una naturalesa)

dels mapes. Una histria, per, que si es vol fidel al mtode del propi Franco

Farinelli fins i tot, al mtode del mateix Brian Harley -, haur dabandonar tot

aquest lxic militar que mant els sabers encasellats (en caselles cartogrfiques?)

o atrinxerats: que mant els sabers a linterior dels camps propis, sotmesos a

disciplina, sota domini establert i rodejats de fronteres.

Per tant, i a manera de conclusi daquest punt, voldria ressaltar el

segent. Que la Tesi que ara presento s el resultat de diverses confluncies: per

una banda, la meva prpia trajectria, plasmada especialment en les

assignatures esmentades al principi i que reflecteixen, o al menys aix em

sembla, una inquietud o un inters lluny per les qestions de la Tesi. I per

altra, un context general propici no noms per a la recerca que he emprs, sin

tamb per la manera de fer-ho. En altres paraules: un context acadmic en el

qual les qestions relatives a la representaci, al llenguatge, a la semitica, a la

filosofia del mapa, entre daltres, sn considerats importants i actuals per la

Geografia (CRAMPTON, 2002). Sense oblidar la gran fascinaci que sento per

lobra daquest autor que s Franco Farinelli.

Una fascinaci que em port, durant lany passat, a viatjar fins a Bolonya

per tal de conixer-lo personalment. Lentrevista que vaig mantenir-hi em serv

per situar alguns dels temes daquesta tesi, a ms de conxier el tarann de la

seva figura intellectual. Aquesta tesi s en part el testimoni daquella trobada.

12

Finalment, vull deixar constncia dels dos professors del Departament de

Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona que ms han contribut en

la realitzaci daquesta Tesi. Amb ells hi he mantingut un debat obert, a voltes

silencis i distant, per sempre respectus i constant. Amb el professor Enric

Mendizbal he aprs durant els meus anys de llicenciatura que la Geografia no

s noms un objecte tcnic i especialitzat, un camp professional. El gegraf s

una persona que sinteressa per la cultura, la poltica, la histria i la societat en

general i daix nextreu un punt de vista particular. Amb el professor Abel

Albet he aprs que la Universitat encara pot ser el lloc on desenvolupar aquesta

idea de la Geografia.

13

2. Introducci

Quan alg arriba al continent de Franco Farinelli ho fa per quedar-shi.

Primer pot tenir la impressi de trobar-se en una illa, desprs se nadona que la

illa podria formar part dun arxiplag. A poc a poc, levidncia li confirma que

es troba en un continent; en un continent amplssim. Fins i tot si no sha seguit

un recorregut com el que ms amunt he exposat, reconeixer en el nou

continent records i elements del seu lloc de procedncia. El territori que

delimita aquest continent s ric i variat. La Histria, la Filosofia, la Geografia, la

Mitologia, entre daltres, shi reuneixen per conformar una orografia catica,

inesperada, sovint desorganitzada, per sempre innovadora, original i

suggerent. No cal haver fet cap de les assignatures abans esmentades, ni cap

congrs anteriorment citat; no cal interessar-se especialment pel Llenguatge, la

Representaci, el Signe, la Ra, per poder habitar en aquest continent. Quan un

hi arriba, sap que hi ser feli. Naprendr coses; i coses noves. Adquirir nous

hbits a canvi de velles costums. Trepitjar terrenys fins aleshores inexplorats,

ms ferms uns, ms pantanosos els altres. Per sempre amb la inquietud,

leufria i lalegria que acompanyen els primers passos.

Durant un temps, desprs dhaver descobert a Franco Farinelli,

recordo limpacincia amb qu afrontava cada nou text i article que trobava del

gegraf bolonys. Com que el meu itali era molt limitat, compensava lesfor i

la dificultat de traduir-lo amb les ganes que tenia dentendrel. A mesura que

avanava en la lectura, s com si els circuits i les xarxes neuronals del meu

cervell sampliessin, establint connexions que fins aleshores no sabia ni que

existien. La seva lectura era, i continua essent, un estmul. Un estmul ms

accentuat com ms dificults s larticle o el llibre del gegraf, com ms densa

s la trama del text, com ms ingredients intervenen en aquest gran fest de la

cultura que per a mi representa lobra de Farinelli. Una mostra daix ha estat

inclosa, en forma dannex, al final de la tesi. Si he afegit, en efecte, una antologia

de textos de Franco Farinelli a la part final de la tesi s perqu el lector o la

lectora que no conegui aquest autor pugui fer-se una idea del seu estil i la seva

manera de treballar, a ms de conxier els continguts en joc. Per tamb perqu

14

considero que la traducci literal dalguns dels seus textos ha estat per mi una

part fonamental de la recerca. La millor manera de llegir un text s traduir-lo,

escriv Italo Calvino als anys vuitanta (CALVINO, 2006).

I a pesar de tot, Franco Farinelli no ha estat un autor que hagi conegut al

llarg de la Llicenciatura. Tots sabem quina s lorientaci de la Geografia

acadmica. Tots sabem, tamb, que qui marca lagenda de les qestions

rellevants s el mn angloameric. Passant per alt, val a dir, tot all que es diu i

sescriu en altres pasos. Potser per aquest motiu Farinelli s fora desconegut

per la Geografia catalana. Una desconeixena que malegra profundament

poder contrarestar, encara que sigui de forma modesta i parcial, amb aquesta

Tesi. Perqu crec sincerament no noms en el valor de lobra daquest autor,

sin en la importncia que anir adquirint en els propers anys. Si en aix

mequivoqus, em sembla poder afirmar que no ser tant pel mrit en s de les

idees i arguments de Farinelli, sin pel conjunt de relacions i forces que tenen

lloc avui en dia a la Universitat.

Amb tot, alguns elements semblen indicar la rellevncia present i futura

de Franco Farinelli. Tot i que en el context acadmic itali el seu rol sigui fora

ambivalent, en la mesura que tant pot ser oblidat com elogiat, una cosa sembla

certa: Farinelli s un autor conegut pel gran pblic (RUOCCO, 2001; MINCA,

2005). Es pot escoltar i veure, per exemple, en els segents enllaos:

http://www.viddler.com/explore/aborruso/videos/32/

http://www.traccedidesign.it/content/franco-farinelli

http://vodpod.com/watch/2229087-puntata-iii-franco-farinelli-e-margherita-hack

http://www.youtube.com/watch?v=r3oataU6qsg

A ms, ha participat en un important programa de radio italiana conegut

amb el nom Alle 8 della sera. La transcripci de les seves intervencions en

aquest programa han donat lloc al llibre Linvenzione della Terra (FARINELLI,

2007a). De fet, leditorial que ha publicat el llibre tamb ha editat les

intervencions daltres figures intellectuals italianes en aquest mateix programa;

figures de la rellevncia de Franco Cardini o Luciano Canfora.

15

Aix mateix, un altre signe de la importncia que poc a poc va adquirint

la seva obra s la traducci al francs duna de les seves obres principals:

Geografia. Unintroduzione ai modelli del mondo, i que ha estat traslladada amb el

ttol De la raison cartographique (FARINELLI, 2009a). Per altra banda, el seu

primer llibre, publicat originalment al 1992, ha estat recentment reeditat amb un

nou prefaci (FARINELLI, 2009b). I finalment, ha sortit publicat el seu darrer

llibre: La crisi della ragione cartografica (FARINELLI, 2009c). Tot en el mateix any:

una traducci al francs, una reedici i la publicaci dun nou llibre. Sense

deixar de banda la seva tasca deditor: entre daltres, ha editat una nova edici

italiana de la Geografia Fisica dImmanuel Kant o els Quadri della natura

dAlexander von Humboldt (FARINELLI, 1988, 2004)

A pesar daix, en el mn angloameric sembla que encara no ha

desembarcat. No ha estat encara tradut cap llibre seu; i si b ha escrit articles en

angls, ho ha fet de forma dispersa i no sempre en publicacions gaire

reconegudes. De totes maneres, podria ser que les seves idees a poc a poc

anessin tamb permeabilitzant en aquest mbit. En el seu llibre A History of

Spaces, John Pickles utilitza sovint lexpressi ra cartogrfica, reconeixent el

seu deute amb el gegraf de Bolonya (tot i que noms cita dos articles en angls

de Farinelli) (PICKLES, 2004). Ms curiosa s la relaci de Farinelli amb un altre

gegraf que s que t cert renom en els pasos angloamericans i, per tant,

podrem esperar que a travs seu, el gegraf bolonys arribs a un major pblic.

Aquest gegraf s Gunnar Olsson. De fet, sense anar ms lluny, si jo mateix vaig

descobrir Franco Farinelli va ser grcies a ell. Primer minteressava per

Olsson, per poc a poc em vaig deixar seduir per Farinelli tamb s cert que la

lectura de Gunnar Olsson em representava un esfor molt gran, per lidioma, el

contingut i lestil.

En el seu article Towards a Critique of Cartographical Reason, Olsson

reconeix que el concepte de ra cartogrfica s de Farinelli (OLSSON, 1998).

Ambds gegrafs, de fet, es devien conixer des de feia temps. Farinelli havia

estat el responsable dintroduir Gunnar Olsson a Itlia (FARINELLI, 1987a,

1991). A ms, al 1994 havien coordinat un llibre conjuntament (FARINELLI,

16

1994). El cert s, per, que just quan els dos autors semblaven acostar-se ms,

fins al punt que ambds publiquen dos llibres amb un ttol prcticament idntic

(etimolgicament, crisi i crtica comparteixen la mateixa arrel): La crisi della

ragione cartografica per una banda, i Abysmal. A Critique of Cartographic Reason,

Farinelli deixa de citar-lo (FARINELLI, 2009c; OLSSON, 2007). Casual o no,

podria ser simptomtic dalgun desents que desconec, per que seria molt

interessant reconstruir. Potser conv esperar que el temps situ les coses al seu

lloc. En qualsevol cas, a banda daquestes dues referncies, no nhe trobat ms.

Es podria dir que ara per ara Farinelli s un desconegut en el mn acadmic

angloameric; si b, com he dit, tot em fa pensar que aquesta situaci canviar

segurament quan li tradueixin algun text o llibre.

Un altre fet que conv destacar de Franco Farinelli s que els seus dos

darrers llibres ms importants, Geografia. Unintroduzione ai modelli del mondo i La

crisi della ragione cartografica, hagin estat publicats per leditorial Einaudi en una

collecci de Filosofia (Piccola Biblioteca Einaudi. Filosofia). Evidentment

aix podria respondre a una poltica editorial o al mateix mercat editorial itali.

Fins i tot, podria ser un reflex de lestructura institucional de lacadmia

italiana, en la qual no existeixen departaments prpiament de Geografia, que jo

spiga. En aquest sentit, per exemple, el mateix Farinelli ensenya a la

Universitat de Bolonya en el Departament de Disciplines de la Comunicaci i a

la Facultat de Lletres i Filosofia. Segurament aix sha de tenir en compte. En

qualsevol cas, per, el fet que hagi publicat dos llibres en una collecci de

Filosofia no s banal.

Fet i fet, en ms duna ocasi ha reivindicat, seguint la Geografia crtica

burgesa alemanya del segle XIX (lErdkunde), el paper de la Histria, la Filosofia

i el Llenguatge per tal de desenvolupar un saber veritablement crtic. Una

reivindicaci al darrera de la qual hi podem trobar una idea de Geografia que

comparteixo plenament; molt ms propera a les Humanitats en general. Per

tamb marcada per una idea dUniversitat que respecta all que aquest mot

assenyala: que en el seu interior hi t lloc un coneixement universal, general, i

no noms circumscrit a lelement immediat i local. Em sembla poder apuntar

17

que tota la Geografia de Farinelli planteja debats universals (delimitats en el s

de la filosofia europea, occidental si es vol, certament), uns debats una

conversa en la qual jo tamb hi voldria participar. I la Universitat sembla el

lloc oport per fer-ho, encara que a poc a poc, com a mnim en el cas de la

Geografia, concretament en el s del nostre Departament, es vagin reduint els

espais on es podrien desenvolupar qestions universals qestions

universitries. Ara s necessiten experts que actun en un entorn local; no ho

podem negar. Per podria ser que daquesta manera perdssim el sentit de les

coses; el Sentit sembla ser una cosa que noms es revela adoptant una

perspectiva global, general, universal.

Franco Farinelli es pregunta pel sentit de les coses: quin s el sentit dels

mapes, de lespai, del territori? Categories que la Geografia utilitza sense

preguntar-se pel seu origen, les seves funcions, els seus contextos. El gegraf

bolonys estableix relacions, analogies: quina relaci existeix entre els mapes i

aquella sentncia heideggeriana segons la qual lpoca moderna s lpoca de la

imatge del mn? Per qu contrriament al sentit com, Cristfor Colom no

confirma lesfericitat de la Terra sin que, ms aviat, refora la concepci plana

del mn? Per qu podem dir que el subjecte transcendental kanti s el punt de

projecci de la tcnica ptolemaica de traslladar lesfera sobre el pla? Per qu a

la ciutat representada a la portada del Leviatan, de Hobbes, no shi veu gent pel

carrer, de la mateixa manera que Eugne Atget, a principis del dinou, fotografi

els carreres desrtics de Pars? Quina relaci hi ha entre el zero, el laberint i el

mapa?Entre el model isonmic de Pericles, la democrcia atenenca i el pinakes

dAnaximandre? I entre la decapitaci de Joan el Baptista i el procs

cartogrfic? Podrem seguir. Perqu el conjunt de referncies mitolgiques,

bbliques, clssiques, modernes i postmodernes, estructuralistes i

postestructuralistes, geogrfiques, histriques, procedents de la filosofia

hermenutica o analtica, entre daltres s tan mplia que, en efecte, quan un

arriba al territori de Farinelli sap, com a mnim, que shi haur de quedar

durant un temps, que hi haur de sojornar.

18

Recomano viatjar-hi en poca de vacances. El temps aqu s relatiu. No es

respecten horaris ni cronologies. Un es desplaa de Mesopotmia a la Fsica

Quntica en poques paraules. Per aix el treball interpretatiu parlo en nom

propi s lent i dificults. Sense prcticament advertir-ho, el mapa s la casa

del Ser, la barra de Saussure i la safata sobre la qual entregaren el cap de

Joan el Baptista a Salom; el mapa s lorigen del zero i del nomos (de la Llei);

lorigen del logos. A cada pas, per tant, a mesura que savana de forma lenta i

feixuga en la seva lectura, un ha danar construint una nota a peu de pgina,

personal i aclaratria, que li permeti entendre qu vol dir. Farinelli no sempre

es justifica ni construeix arguments crtics: ell ho deixa dit. La casa del Ser no s

el llenguatge, tal i com sembla que Heidegger havia dit; per Farinelli s el mapa.

Correcte, per qu entenia Heidegger per casa del Ser? Tots els que, com jo,

no hem rebut una formaci filosfica, aix ens queda lluny; per potser per aix

mateix, ens representa un repte. Aquesta Tesi respon a aquest repte.

Si no parteix duna hiptesi clara, precisa, concreta, s perqu tampoc

existeix un punt de partida. Qu s vol conixer, on s vol arribar, a travs de

quines vies, de quins camins, instruments, controls, passatges, mesures,

indicadors ... Tot aix, seguint un pensament farinelli, s un argot propi del

mapa. Quina s la contra-metfora preferida: el laberint. I quan sabem que sha

assolit el seu centre? Lobra de Farinelli s un treball-projecte, un treball-

proposta; es va ampliant, ramificant, creixent, desbordant, excedint, repetint.

Quan un hi arriba, ja tot est en moviment: per aix no hi pot haver punt de

partida, cap lnea de sortida. La cursa ja ha comenat. A lhora de Farinelli un

sempre hi arriba amb retard. I tamb per aix un no sap quan ha arribat al final.

Tota la filosofia hermenutica primer, i postestructuralista desprs, ja ens ha

ensenyat que el sentit dun text s, en part, responsabilitat del lector. Cada nou

lector projecta llum nova sobre lobra. Res s ms cert, segurament, que en el

cas de lautor que comentem. No puc dir: ja est, per fi lhe ents. Perqu

sempre resta alguna porta per obrir. I a pesar de tot, un ha de mirar dacotar les

coses, dadrear-les, limitar-les a fi de buscar-ne la coherncia, de cercar-ne la

lgica, per mnima que sigui. Tamb jo he mirat de fer-ho.

19

En la mesura que jo minteressava pel llenguatge, sobretot escrit, com un

element que no s ali al coneixement, sin que s part constitutiva del mateix,

fins i tot en el cas dels textos cientfics, volia saber fins quin punt aix tamb era

cert en el cas de la cartografia (LOCKE, 1997). Vaig adonar-me que era un tpic

ben ests la idea segons la qual el llenguatge de la Geografia eren els mapes. Per

aix calia preguntar-se, en el cas de la Geografia, si el seu llenguatge, el

llenguatge cartogrfic, filtrava el propi coneixement geogrfic. En altres

paraules: si el condicionava o determinava dalguna manera. El coneixement

geogrfic, dit duna manera potser excessivament genrica, parteix duna

realitat pre-compresa, com en diria la filosofia hermenutica? La realitat

geogrfica s, per tant, una realitat ja interpretada, valorada, sotmesa al judici

dalguna instituci o, contrriament, s una realitat que sens presenta en la

seva forma nua, pura i transparent? s la cartografia lagent daquesta realitat

pre-compresa? No tan sols en el sentit que qualsevol mapa s ideolgic. Sin en

el sentit avanat per Farinelli segons el qual el mapa transforma la naturalesa de

les coses, el ser de les coses.

El fil argumental de la Tesi, la seva llera natural, el canal per on circula el

seu pols i que evita, en la mesura del possible, que no es desbordi a banda i

banda, s aquesta relaci difcil i tensa que el Llenguatge ha mantingut amb el

pensament i el mn. El mapa com a figura del pensament. Pensem duna

manera diferent el territori cada vegada que obrim un atles o observem un

mapa? Gran part de la filosofia del llenguatge de la segona meitat del segle XX

sembla apuntar en una mateixa direcci: el llenguatge no s una instncia

transparent que reflecteix o representa les coses tal com sn. No s un medi

cristall. Si acceptem aquesta premissa, aleshores hem de suposar que el mapa

tampoc s el mirall de la naturalesa.

Per aix he buscat el lobra de Franco Farinelli els arguments que

vinculen el mapa amb certa idea de Llenguatge. Quines sn les metfores

lingstiques que Farinelli utilitza per referir-se al mapa? Quins autors o

pensadors hi ha al darrera de cada una daquestes metfores? Quines

implicacions epistemolgiques t pensar el mapa seguint aquestes metfores?

20

La intenci s mantenir-me sempre a una distncia prudent des don observar,

a partir de lobra de Farinelli, com es va relacionant i entreteixint el mapa, ents

com un Signe, un Text, amb la Realitat i la manera que tenim de pensar-la, de

concebre-la, de viure-la. Pensar les obligacions del mapa: quin s el preu de

representar el territori cartogrficament? Ms enll dels efectes prctics el

mapa ens s til -, es tracta destudiar el mapa com una figura, com una forma,

com el smbol dun conjunt de fets, esdeveniments, que tenen lloc

simultniament als avenos, retrocessos, institucionalitzacions, tcniques o

descobriments geogrfics.

Tot aix em portar a obrir nous camps seguint aquesta lgica

laberntica. El camp del poder: en qualsevol representaci del mn hi ha

implicat un exercici del poder, el que, per voluntat, seducci o coacci

determina qu i cm es la realitat. El camp de la subjectivitat: quin subjecte

senuncia sota la forma cartogrfica? O el de la racionalitat: quina racionalitat

ensenya el mapa?

A mesura que un avana en lobra de Farinelli inevitablement sacaba

situant en una mena daporia, de cam sense sortida, de desnim; no noms

perqu tota aquesta recerca arqueolgica i deconstructiva del mapa de vegades

sacaba perdent pel cam, es dilueix i desdibuixa, sense arribar a concretar res (a

pesar de que, com he dit, el cam en s ja valgui la pena recorrel), sin perqu

un sacaba preguntant: i b, com seria un mn sense mapes? Si tot el territori de

la modernitat s una cpia i una imitaci del mapa, com seria aquest territori si

els Otomans no haguessin conquerit Constantinoble al segle XV? Si tota la

teoria del coneixement de Kant no s res ms que el protocol cartogrfic de

traslladar lesfera sobre el pla, existiria el Kant filsof si Ptolomeu en comptes

de gegraf i astrnom hagus estat metge?

A la pregunta com seria un mn sense mapes podrem respondre (no

sense el temor de fallar al pensament original de Farinelli): seria un paisatge.

Per tot i aix possiblement ens equivocarem, perqu el paisatge s el

moviment dialctic propi del mapa: els continguts, els valors, les qualitats del

paisatge noms sentenen, noms sn necessries, noms han pogut sorgir en

21

un mn que ja ha estat del tot cartografiat. Si b el paisatge podria representar

lanttesi del mapa, un i altre sn contemporanis, formen part duna mateixa

evoluci. Aix ho intento argumentar en els captols finals.

Finalment, per tancar aquesta introducci, no voldria deixar dapuntar

que, al cap i a la fi, aquesta Tesi s podria dir aix: com fer Filosofia sense

desvincular-se del Departament de Geografia. Perqu he de reconixer que si

tot just ara hagus de matricular-me de nou a una carrera universitria no s si

triaria Geografia o Filosofia. Deixant de banda el fet probable que el meu signe

astrolgic continu sotmetent-me a la indecisi dels gminis, ja fa un temps que

gaudeixo estudiant una cosa i laltra. Amb la gran sort que si b sn dues

disciplines acadmiques diferenciades, histricament tamb han estat prou

flexibles per estendre els seus dominis. Noms recentment sembla que es vulgui

posar lmits. Per aix segurament la figura i lobra de Franco Farinelli hagin

estat per a mi fonamentals.

En una ressenya crtica al llibre de Farinelli Geografia. Unintroduzione ai

modelli del mondo, Guglielmo Scaramellini deia que aquest llibre no era un llibre

clssic dhistria de la Geografia sin, ms aviat, un assaig depistemologia de

la geografia o, fins i tot, un llibre de filosofia de la geografia; i es preguntava,

al final daquest comentari, per qu no hi hauria dhaver una filosofia de la

geografia si existia, per exemple, una filosofia de la histria (SCARAMELLINI,

2005, pg. 356). Franco Farinelli s lautor de tots aquells gegrafs i gegrafes

que els hauria agradat fer Filosofia per que, no obstant aix, segueixen pensant

que la Geografia s el seu lloc.

22

23

3. El mapa: entre proposici i forma de vida

[El pare de Wittgenstein] opinava, per exemple, que la geografia s

una cosa que un aprn per s mateix al llarg de la vida; i com [que a] ell

ning li havia ensenyat mai aquesta matria, opinava que tamb sobrava [en

leducaci del seu fill] (BAUM, 1988, pg. 47)

162. En general considero vertader el que apareix als llibres de text,

de geografia, per exemple. Per qu? Dic: Tots aquests fets ja han estat

confirmats ms de cent vegades. Per, com ho s? Quina ns la meva

evidncia? Tinc una imatge del mn. s vertadera o falsa? Per damunt de

tot s el substrat de totes les meves recerques i assercions. Les proposicions

que la descriuen no sn totes sotmeses a comprovaci de la mateixa manera

(WITTGENSTEIN, 1983, pg. 89).

3.1. La proposici cartogrfica

En algun lloc sha escrit que els gegrafs disposem dun ampli ventall

de llenguatges per estudiar el paisatge o lorganitzaci espacial de les societats

humanes. Per el llenguatge cartogrfic ocupa, tal com han esmentat destacats

gegrafs de diverses escoles, una posici central (BURGUEO, 2008, pg. IX).

Un daquests destacats gegrafs ha estat Carl O. Sauer, per qui el mapa no

noms parla a travs de les barreres del llenguatge, sin que sha sostingut

sovint que el mapa s el llenguatge de la geografia (Citat a BURGUEO, 2008,

pg. X). Vet aqu la realitat duna metfora: el mapa com a llenguatge. De fet,

un autor contemporani com s John Pickles, en un llibre de gran valor pel

treball que presento, ha afirmat que la mateixa imatge cartogrfica s tamb

lingstica. [En el mapa] la interacci de codis i paraules constitueix una imatge

distintiva a partir de la qual el missatge sassoleix en gran mesura en termes

dinteracci i dualitat [entre] el significat lingstic i grfic (PICKLES, 2004,

pg. 53). I sense anar ms lluny, el mateix Farinelli ha identificat duna forma

clara el mapa amb el llenguatge; ms concretament, i seguint el filsof Ludwig

Wittgensetin, el mapa com si fos una proposici.

24

Qu pot voler dir que el mapa sigui una proposici? Per tal de respondre

a aquesta pregunta podrem seguir els segents passos:

a) Mostrar en quins moments Franco Farinelli desenvolupa els seus

arguments relatius a la naturalesa del mapa en base al model

lingstic; s a dir, posar de relleu que Farinelli concep sovint el

mapa, la imatge cartogrfica, en termes lingstics o, ms

especficament, proposicionals.

b) Argumentar que aquesta concepci, cenyint-me als propis escrits del

mateix Farinelli, es deu, al seu torn, a la filosofia del llenguatge del

filsof Ludwig Wittgenstein. Per aquest motiu introduir, de forma

breu, lesquema essencial daquesta filosofia. A partir daix exposar

que el mapa com a proposici correspon a la filosofia del llenguatge

del primer Wittgenstein; en altres paraules, al Wittgenstein del

Tractatus logico-philosophicus (1997a).

c) Indicar, finalment, que si b Farinelli posa en relaci el mapa amb la

teoria del llenguatge del Wittgenstein del Tractatus, contrriament i

sense advertir-ho, el mateix Farinelli realitza una anlisi del

llenguatge cartogrfic no en termes representatius sin en termes del

llenguatge com a forma de vida. Ras i curt: estudia el mapa no per

all que representa sin en la mesura que tradueix una forma de

vida. Daquesta manera sacosta, justament, al segon Wittgenstein,

el de les Investigacions filosfiques (1997b).

En els textos de Franco Farinelli podem trobar moltes referncies al mapa

com a llenguatge. I si un hi para compte, aquestes referncies sempre van

acompanyades dun nom que per s sol remet ja a una o altra teoria sobre el

llenguatge. Gottlob Frege, Martin Heidegger, Ferdinad de Saussure o el citat

Ludwig Wittgenstein, per anomenar els ms rellevants, sn tots ells lingistes o

filsofs interessats en el llenguatge; i tots ells surten sempre, amb ms o menys

constncia, en els escrits del gegraf de Bolonya. Que aix sigui aix es deu no

noms a lafici de Farinelli per seguir la mxima repetida una i altra vegada

25

per ell mateix, i segons sembla original del Karl Ritter; aquella segons la qual les

eines duna geografia veritablement crtica (lErdkunde) sn la histria, la

filosofia i el llenguatge (FARINELLI, 1992b, pg. 102). Tamb es deu a certa

identificaci entre llenguatge i expressi cartogrfica. Es pot dir que Farinelli

sinteressa per la filosofia i el llenguatge en la mesura que est convenut que

sn els instruments necessaris duna geografia crtica. I tamb es pot dir que

sinteressa pel llenguatge perqu entn la cartografia com un artefacte

deshum lgic-lingstic (disumano congegno logico-linguistico ); en aquest cas,

deshum (disumano) perqu per a Farinelli s un artefacte impersonal

(FARINELLI, 1991, pg. 19). Maturar ara un moment per comentar aquesta

concepci de la cartografia prpia de Franco Farinelli; desprs seguir amb

largument general.

3.2. La cartografia com a artefacte lgic-lingstic

Si maturo en aquest punt abans de prosseguir no s perqu vulgui

desenvolupar ms el significat de lexpressi artefacte lgic-lingstic

(expressi que ser ms tard aclarida), sin precisament per la seva naturalesa

deshumana o deshumanitzadora (lautor parla, com sha vist, dun disumano

congegno; que podem traduir com enginy, mecanisme o artefacte

deshumanitzador). I aix perqu s un tema recorrent en Farinelli: el mapa com

a mecanisme deshumanitzador, alienant, abstracte.

Que els mapes siguin avui en dia impersonals, en el sentit de que la gran

majoria de vegades no venen firmats per cap persona en particular

(contrriament als grans noms de la histria de la cartografia: Ptolomeu,

Mercator, Ortelius, etc.), hauria de ser el motiu duna sociologia de les

institucions i les corporacions; de totes maneres, em sembla que Farinelli no

pensa la impersonalitat dels mapes en aquest sentit. Ms aviat pensa el

carcter deshumanitzador dels mapes perqu entn que aquests funcionen com

la Llei (o el Nomos); s a dir: com una instncia que no noms descriu com sn

les coses sin que, al mateix temps, les prescriu. El mapa, en efecte, diu com han

26

de ser les coses. T un carcter normatiu. Per aquest motiu anulla mateixa

possibilitat de preguntar-se per la naturalesa de les coses; per la naturalesa

relativa i alternativa de les coses.

La identificaci de la lgica del mapa amb la Llei es troba en diferents

passatges; el sentit precs daquesta identificaci, per, ms difcil de precisar

ms enll de concebre el mapa com un dispositiu regulador. Que en un sentit

original el mapa (la representaci cartogrfica) hagi servit com a imatge,

model o figura conceptualde la regulaci social, ha estat explicitat per

Farinelli en el seu text sobre lorigen de la democrcia (FARINELLI, 1994).

Abans de comentar aix, per, voldria subratllar linters (o lobsessi) de

Farinelli per lorigen de les coses; i, ms concretament, per lorigen cartogrfic

de les coses: en aquest cas, per exemple, Farinelli troba lessncia de la

democrcia en la primera representaci cartogrfica coneguda a Occident, el

pinax dAnaximandre. Si subratllo aix - linters de Farinelli per lorigen - s

perqu em sembla que es pot afirmar que el mapa actua per lautor itali com un

transcendental: all que fa possible una determinada experincia. En aquest cas,

lexperincia democrtica la identitat poltica entre ciutadans.

En el text citat, Farinelli fa esment del terme isonomia, que vindria a ser el

model poltic propi de lAtenes clssica durant el perode de Clstenes (s. VI

AC.); un ordre que hauria precedit a lorganitzaci democrtica de la polis.

Doncs b, pel gegraf de Bolonya, la isonomia estava caracteritzada en primer

lloc pel fet que en el s de la ciutat el problema del poder no es va resoldre ms

per la presncia dun rbitre, un legislador estranger, un tir s a dir, per una

persona sin a travs del funcionament de les institucions. Daquesta

manera, a partir de la reforma de Clstenes, lautoritat personal va ser

reemplaada per un mecanisme impersonal. Nomos s el terme que descriu

aquest mecanisme i, segons el jurista alemany Carl Schmitt (citat per Farinelli),

el significat daquest terme estaria vinculat a lespai (a la seva ocupaci i

partici) i voldria dir la primera mesura a partir de la qual deriven tots els

altres criteris de mesura. Doncs b, per el gegraf bolonys, la figura

conceptual del nomos, de lordre impersonal que regula lordre social de la

27

polis, hauria estat el pinax dAnaximandre. La primera representaci del mn

conegut seria aix, al mateix temps, una representaci cosmolgica i poltica. La

seva forma geomtrica traduiria lordre social isonmic: els ciutadans tindrien

un mateix valor poltic (isoi) en la mesura que es trobarien equidistants del

centre (gora, nomos). Minteressa sobretot retenir aquesta correspondncia

entre la Llei i el mapa.

Correspondncia que tamb he trobat en un altre lloc, on el mapa tamb

s descrit com alguna cosa impersonal perqu, com la Llei en les novelles

de Kafka, no remet a cap ms enll, a cap veritat oculta; el mapa s aix, per

Farinelli, una forma de fonament que precisament en labsncia de qualsevol

pregunta relativa al ser troba el seu propi Fonament silencis i ocult

(FARINELLI, 1991, pg. 19). En aquest fragment una vegada ms el mapa

sidentifica amb la Llei; com si es tracts duna instituci que regula de forma

normativa la realitat de les coses. Les coses sn com sn perqu aix sn re-

presentades en el mapa, i punt. Per aquesta regulaci s justament impersonal,

abstracta i, per tant, alienant. Daqu el carcter disumano daquest artefacte. En

aquest sentit s revelador el segent passatge; el transcric de forma literal, a

pesar de la seva extensi, perqu el lector o la lectora pugui copsar lentramat

dificults de les idees en joc:

I s justament perqu la projecci [cartogrfica]

significa la manifestaci i el desplegament del llenguatge [de

la carta geogrfica] que aquella es transforma en una certa

alienaci: una separaci, una escissi, una abstracci en virtut

de la qual lartefacte esdev el subjecte universal que controla

la resta. En el llenguatge de Gunnar Olsson, [la projecci

cartogrfica] es tradueix en una transformaci ontolgica que

equival a una cosificaci literal. De la mateixa manera que pel

jove Marx, el producte del treball hum es presenta aqu com

un sser estrany, com una potncia independent de qui el

produeix. I precisament lestranyament del productor

28

respecte el producte de la seva activitat (el llenguatge)

determina lestranyament de la mateixa activitat productiva

del pensament.

[Ed proprio perch proiezione significa manifestazione e

dispiegamento di tale linguaggio che essa si tramuta in vera e propria

alienazione: una separazione, una scissione, unastrazione in forza

della quale lartefatto diventa il soggetto universale che controlla

tutto il resto. Nel linguaggio di Gunnar Olsson:

loperazionalizzazione della richiesta di Erodiade si traduce in una

transformazione ontologica que equivale a una letterale cosificazione.

Esattamente come per il giovane Marx, il prodotto del lavoro umano

si presenta qui come un essere estraneo, come una potenza

independente da colui che lo produce. E proprio lestraneazione del

produttore dal prodotto della sua attivit (dal linguaggio) determina

lestraneazione dallattivit produttiva stessa dal pensiero.]

(FARINELLI, 1991, pg. 16-17)

s en aquest fragment on, tot i la densitat i dificultat del mateix, em

sembla reconixer una darrera interpretaci de ladjectiu disumano. Si la carta

geogrfica s un artefacte deshum, no s noms perqu de la seva forma sen

desprn el mecanisme impersonal que governa i regula la polis grega clssica,

sin perqu aquest artefacte, el subjecte universal, esdev estrany i ali al

propi cartgraf o a la mateixa gegrafa; la projecci separa, escindeix, productor

i producte fins a tal punt que aquest darrer passa a determinar lactivitat

productiva, el pensament. s el mapa qui assumeix la responsabilitat del

pensament; aix, la cartgrafa, el gegraf, passen a ser els vehicles dun

raonament que ja no els pertany, que els s ali i estrany. Aquest s el procs

propi de la ra cartogrfica.

Torno ara sobre el fil que he deixat deslligat. He assenyalat que per a

Farinelli la cartografia s un artefacte deshum [disumano] lgic-lingstic. He

29

realitzat una interpretaci de lexpressi deshum; una expressi que ha

quedat vinculada a conceptes com el de Llei, nomos, alienaci o abstracci.

Resta per tant comentar la segona part de la definici de cartografia: artefacte

lgic-lingstic. En quin sentit la naturalesa del mapa s lgica i lingstica?

Aquesta s la pregunta que em plantejo a partir de la definici. Per respondre-la

he cercat alguns dels passatges en el qual Farinelli utilitza la metfora

lingstica per referir-se al mapa. A partir daquesta recerca he trobat com a

mnim tres nuclis argumentals que fan un s explcit de la metfora lingstica

del mapa.

a) En un article tan interessant com complex en el qual

Farinelli no noms identifica plenament ra cartogrfica i ra

occidental (logos), sin que fa una reinterpretaci materialista de la

diferncia onto-teolgica de Martn Heidegger, fa derivar una

determinada idea de llenguatge del mapa. Escriu: (...) la idea de

llenguatge com a conjunt de smbols compatibles es desprn

directament del mapa. Per tant, la casa del ser no s el llenguatge com

sost Heidegger, sin el mapa. [(...) the idea of language as a set of

compatible symbols is directly derived from the map. Therefore, the

house of the Being is not the language, as Heidegger mantains, but

the map.] (FARINELLI, 1998, pg. 135-136).

b) per altra banda, i en ms duna ocasi, Farinelli identifica el

mapa amb la barra de Ferdinand de Saussure; s a dir, la lnea que

en les representacions grfiques del signe separa el significant del

significat (FARINELLI, 1991, pg. 20; FARINELLI, 2002a, pg. 79;

FARINELLI, 2007b, pg. 18)

c) finalment, el llenguatge de la cartografia s un llenguatge

lgic en la mesura que reuneix alguns dels principis bsics de la

lgica; principis que jo he resumit, seguint parcialment lautor itali,

de la segent manera: 1) principi de la relaci unvoca (lgica de la

identitat) entre el nom i la cosa; 2) principi de lexclusi del terme

30

mig; 3) principi de la reducci del real a la simple presncia

(FARINELLI, 1991, pg. 20; FARINELLI, 2007b, pg. 18; LECHTE,

1997, pg. 142)

El tercer punt em porta directament al segent plantejament: la

concepci del llenguatge cartogrfic en un sentit lgic es basa fonamentalment,

com he advertit, en la filosofia del primer Wittgenstein. Per aix em serveix,

sobretot, per afirmar en darrer terme que, al meu parer, la gran novetat de

Farinelli en relaci a lestudi histric de la cartografia s que parteix no tant

dall que el mapa representa, sin del mapa com a indici duna forma de vida.

Daquesta manera, mencamino vers una interpretaci del text de Farinelli,

inadvertida per ell mateix (com a mnim duna manera reconeguda o explcita),

que em pot obrir les portes no noms per la comprensi del seu mtode, del seu

treball, sin duna nova via per lanlisi histrica del fenomen cartogrfic.

3.3. El mapa com a signe proposicional

En aquest apartat considerarem no noms la idea segons la qual el

mapa s un llenguatge sin la seva versi invertida: el llenguatge s un

mapa. Per fer-ho seguirem la pista que condueix, una vegada ms, del gegraf

de Bolonya al filsof dorigen viens Ludwig Wittgenstein.

Com la majoria dautors citats per Farinelli, tamb Wittgenstein ocupa en

els textos del primer una posici ms aviat dispersa: expressions i conceptes

propis de Wittgenstein, sovint a manera de cites dautoritat, es poden trobar

escampats aqu i all per tota lobra de Farinelli. Aix, hi trobem referncies que

van des de les Observacions sobre els fonaments de la matemtica [Bemerkungen

ber die Grundlagen der Mathematik] fins a les Observacions sobre The Golden

Bough de Frazer [Bemerkungen ber Frazers The Golden Bough], passant pel

Tractatus logico-philosophicus. Noms hi he trobat, per la seva importncia, una

absncia: cap referncia directa a la Investigacions filosfiques [Philosophische

Untersuchungen]. Tan sols una vegada he vist escrit un concepte (el de joc de

31

llenguatge) propi del segon Wittgenstein, com se sol dir (FARINELLI, 1992a,

pg. 62). Tornar sobre aquesta absncia ms endavant.

De tots els textos de Farinelli, per, nhi ha un en aquest sentit revelador.

Es tracta de la Introducci (subttol: Salom) del seu llibre I segni del mondo; un

text publicat anteriorment per lInstitut de Geografia de la Universitat de

Friburg (vegeu la referncia completa a la pgina 275 del llibre anteriorment

citat) (FARINELLI, 1992a, pg. 3-14). Curiosament, el mateix text que es pot

trobar reprodut, prcticament sense cap modificaci, a la presentaci que el

mateix Farinelli fa del recull de textos i articles de Gunnar Olsson traduts a

litali i publicats amb el ttol Linee senza ombre (FARINELLI, 1991, pg. 9-20).

Igualment, es pot consultar una versi del mateix text, aquesta parcialment

retocada, en un dels pocs escrits seus traduts al castell: La razn cartogrfica,

o el nacimiento de Occidente (FARINELLI, 2007b). s a partir daquest text,

doncs, que podem desplegar duna forma ms clara la idea segons la qual el

llenguatge s un mapa. Per tamb des don podem traar noves vies que ens

permetin ampliar les semblances i les analogies entre all que Farinelli diu

sobre la relaci entre llenguatge i cartografia des de lobra de Wittgenstein, i all

que a pesar de no sser dit, queda no obstant entre lnies escrit.

En el text en qesti, el gegraf bolonys descriu, per mitj duna

allegoria (la decapitaci de Joan el Baptista), la primera illustraci perfecte de

les mortals conseqncies dall que avui en dia definim irreflexivament com el

procs de reducci cartogrfica [(...) lepisodio della decollazione del Battista sia

nientaltro che la prima compiuta illustrazione delle micidiale conseguenze di ci che

spensieratamente susa oggi definire il processo della riduzione cartografica (...)]

(FARINELLI, 1991, pg. 14). No entrar ara a refer el mite, ja que mallunyaria

del tema que mocupa. Deixo dit, no obstant, que la interpretaci que Farinelli

realitza daquesta escena s tan fascinant com complexa. A ms, la qesti del

mite, de la mitologia, no s gens marginal en lobra de Farinelli; i per tant s una

qesti que tard o dhora shauria de reprendre. No ho farem en aquesta Tesi.

32

Fixem-nos igualment en el dramatisme que sovint adopta lescriptura de

Farinelli (les conseqncies mortals); ms endavant en farem ms dun

comentari.

En qualsevol cas, deixant de banda la lectura que Farinelli realitza de la

figura de Salom (una qesti que, no obstant aix, hauria de ser represa tard o

dhora), em centrar en els aspectes del text ms relacionats amb el llenguatge.

Per comenar dir que en aquest text lautor itali utilitza per referir-se al

mapa lexpressi artefacte lgic-lingstic [(...) dal disumano congegno logico-

linguistico che corrisponde alla cartografia.] (FARINELLI, 1991, pg. 19). Amb aix

tinc un bon punt de partida. Si utilitza la paraula lgic s perqu identifica el

llenguatge de la carta geogrfica amb el llenguatge de la lgica. El primer

llenguatge esdev (aquesta s la paraula que utilitza: diventa, i no s banal; indica

una relaci dorigen) el llenguatge de la lgica. [El llenguatge de la carta

geogrfica che con Russel e Whitehead, prima ancora che con Wittgensetin, diventa il

linguaggio della logica] (FARINELLI, 1991, pg. 16). I uns fragments ms enll,

afegint encara ms tensi al discurs, afirma: la taula de la Llei, la Carta, [s] la

hipcrita matriu daix que Wittgenstein anomenava espai lgic [la tavola

della Legge, la Carta, la subdola matrice di ci che Wittgensetin chiamava spazio

logico] (FARINELLI, 1991, pg. 20).

Que el llenguatge de la cartografia sigui un llenguatge lgic rau en el fet

que ambds comparteixen determinades caracterstiques. En primer lloc, diu

Farinelli, es tracta de dos llenguatges que funcionen noms amb noms propis i

descripcions definides; en altres paraules: els noms i les descripcions denoten

tan sols un nic referent. Les paraules i les coses troben en el s del mapa una

justa i literal correspondncia; no hi ha lloc per ambigitats i metfores.

Aquesta primera caracterstica, afirma el gegraf de Bolonya, s la primera i

fonamental regla de la lgica cartogrfica. Intentar posar un exemple, tot i que el

mateix Farinelli sigui poc propens a donar-ne, a fi de facilitar la comprensi de

largument que estic desenvolupant.

***

33

Estiuejo en un poble que es diu Xerta, al Baix Ebre. Si un es perd per aquestes

terres i va a parar al poble de Xerta, pot preguntar a qualsevol persona on s i com

arribar a El Corte Ingls. Ladverteixo, per, que no ho trobar en cap mapa. De fet, no

ho trobar en cap mapa perqu El Corte Ingls funciona com una metfora. Es tracta

dun establiment (un quiosc?) on shi pot trobar de tot; jo hi he comprat des dun mapa

dels Ports de Tortosa i Beseit fins a plats, forquilles i galledes. I precisament perqu shi

pot trobar de tot, es coneix irnicament com El Corte Ingls. Noms si fos literalment

aquest gran centre comercial (que no tornar a citar-ne el nom per no fer-ne ms

propaganda), sortiria en el mapa.

Per sorprenent que pugui semblar, a Xerta tamb tenen un Barri Gtic. I una

vegada ms, per, aquest barri no es pot localitzar en cap mapa. De fet, el Barri Gtic, de

la mateixa manera que en lexemple anterior, s una metfora. Alludeix al barri de la

Capital, per en el cas de Xerta tot just fa referncia als tres esglaons de pedra polida de

lEsglsia del poble que per no ser, no s ni gtica. En fi, es podria realitzar un mapa

en el qual sinclogus tota aquesta toponmia social, per tot i aix no esgotaria de ben

segur tot el registre existent sobre els llocs del poble. Podrem dir que sempre hi ha una

resistncia al llenguatge, una necessitat de transgredir-lo, de resignificar-lo: cada grup

social, cada generaci, t la necessitat de batejar, danomenar de manera diversa els llocs

per on passa, nica manera de formar una comunitat nova, tancant el cercle lingstic i

proporcionant un sentit nou al lloc.

***

Continuem. Aquesta primera regla la segueix una segona: lexclusi del

terme mig. En un mapa les coses sn o no sn; queda suspesa la possibilitat de

ser a mitges, o de ser i no ser a la vegada. Tornem als exemples.

***

Imaginem-nos una plaa dun poble o duna ciutat qualsevol; est indicada en

un mapa (Plaa Ludwig Wittgenstein. Filsof viens, 1889-1951). Ens interessa

conixer-la perqu el nom de la plaa ens sona; per aquest motiu hi anem. Un cop

all, la plaa s un desert dasfalt: no hi ha ning; ni homes, ni dones, ni grans ni petits;

34

cap nen darrera una pilota ni cap nena jugant a la sorra (b, tanmateix no hi ha sorra).

Ens trobem realment en una plaa? Qu s una plaa? El nom propi indica una plaa, i

aix s representa en el mapa, per estem segurs sobre el fet que funcioni realment com

una plaa? Podem preguntar: s una plaa a mitges? Ho podem preguntar, per no

representar.

Alguns cosa semblant devia pensar el socileg i filsof urb Henri Lefebvre quan

escriv: El carcter desrtico, abandonado, de las periferias urbanas es muy revelador;

lo que revela, para descubrirlo y decirlo, hay que leerlo. La lectura de los espacios

urbanos, perifricos o centrales, no se hace nicamente sobre mapas, elaborando un

cdigo abstracto; se trata de una lectura sintomal por excelencia y no literal

(LEFEBVRE, 1976, pg. 68-71). Qu s all que revelen les perifries urbanes, el seu

aspecte desrtic i abandonat, i que no podem copsar (llegir) nicament sobre els

mapes? La vida urbana, la vida social. Sobre un mapa podem dir aqu hi trobem una

plaa, ms enll un barri perifric; o, fins i tot, aix s una ciutat i en canvi aix s un

poble. Per no podem assegurar que cap daquests contenidors reprodueixi all que,

per seguir amb Lefebvre, defineix lurb: certa centralitat i monumentalitat, la reuni i

la simultanetat. Lurb s all irrepresentable; i encara menys sobre un mapa. Perqu

una plaa sigui una plaa no nhi ha prou amb un senyor o una senyora passejant el

gosset: com a mnim han de passar dues coses per poder parlar dun fenomen simultani.

Si al mateix temps que el gosset passeja, uns metres ms enll, sobre els esglaons que

salven el desnivell o simplement divideixen o multipliquen lespai hi trobem un grup de

nois i noies, aleshores la plaa s una plaa. Xerta s un poble? Nhi ha prou tenir un

Corte Ingls i un Barri Gtic per ser una ciutat?

Aix ens porta directament a la tercera regla cartogrfica.

***

La tercera regla cartogrfica de Farinelli diu aix: el mapa redueix

lexistncia a la pura presncia.

En paraules de lautor:

35

Que coincideix, com tot exercici de nominalisme, en

labolici de la qesti mateixa per lessncia de les coses, i en

la reducci de lexistncia de lnic nivell possible en qu la

realitat s aplanada a pura i simple presncia, sense cap

ressonncia ontolgica. Reducci del real a simple presncia (a

forma fenomnica, si es vol) que s justament la tercera i

suprema regla de lacte cartogrfic.

[Che coincide, come ogni esercizio nominalistico,

nellabolizione della questione stessa dellessenza delle cose, e della

riduzione dellesistenza dellunico possibile livello cui la realt

viene schiacciata a pura e semplice presenza, sprovvista dogni

ontologica risonanza. Riduzione del reale a semplice presenza (a

forma fenomenica, si se vuole) che appunto la terza e suprema

regola dellatto cartografico.] (FARINELLI, 1991, pg. 18).

Em falta el darrer escal de largument de Farinelli que estem seguint.

Fins ara, i a manera de resum, he mostrat que:

a) El llenguatge del mapa s (esdev) el llenguatge de la lgica en

funci de

b) tres caracterstiques que, com a mnim, els dos llenguatges

comparteixen: lgica de la identitat (la paraula representa unvocament la

cosa: una plaa s una plaa); lgica de la no-contradicci (una cosa no pot

ser i, al mateix temps, no ser: una plaa s, o no s una plaa) i lgica de la

presncia (el ser duna cosa s la seva aparena).

Ara indicar qu li fa pensar a Farinelli que lespai lgic de

Wittgenstein podria ser el mapa (o li podria correspondre, o servir dimatge

concreta i illustrativa); en altres paraules, qu li suggereix al gegraf bolonys

que el filsof podria tenir en ment (una frase, tenir en ment, que Wittgenstein

36

no subscriuria) quan aquest elabor la seva teoria del llenguatge i, ms

concretament, la seva teoria del significat. Es tracta de veure que si aquesta

teoria sescau tant a lhora de descriure el llenguatge del mapa no s per una

mera coincidncia terica, sin tamb histrica. Farinelli cita en aquest moment

el relat dun dels bigrafs de Wittgenstein.

Segons Norman Malcolm, la idea central del Tractatus logico-philosophicus

(que aquesta sigui la idea central, ho diu Farinelli; la idea diu: tota proposici

s una imatge; i afegeix litali: s a dir, una carta; no estic segur, per, que

per Norman Malcolm sigui tamb la idea central del Tractatus) se li hauria

ocorregut a Wittgenstein mentre servia a lexrcit austrac, durant la primera

guerra mundial.

Escriu Farinelli citant a Norman Malcolm:

[Wittgenstein estava llegint una] revista que descrivia

les circumstncies i lescenari dun accident automobilstic per

mitj dun diagrama o dun petit mapa; en aquest moment se li

va ocrrer que aquell mapa era una proposici, i que en ell si

revelava la naturalesa essencial de les proposicions (...) s a dir

la representaci de la realitat.

[Come testimonia Norman Malcolm a proposito dellidea

centrale del Tractatus, secondo la quale ogni proposizione una

immagine, cio una carta: Lidea venne a Wittgenstein mentre

militava nellesercito austriaco, durante la prima guerra mondiale.

Lesse una rivista che descriveva le circostanze e il luogo di un

incidente automobilistico per mezzo di un diagrama o di una cartina;

gli venne fatto, allora, di pensare che quella cartina era una

proposizione, e che in essa si rivelava la natura essenziale delle

proposizione (...) vale a dire la raffigurazione della realt] (Citat a

FARINELLI, 1991, pg. 14-15)].

37

Per tant, si Farinelli troba en el llenguatge de la lgica (a) algunes de les

regles del llenguatge cartogrfic (b), s perqu

c) el mateix Wittgenstein sinspir en un mapa (representaci

grfica) a lhora delaborar algunes de les tesis de la seva primera obra

referents al llenguatge i de com aquest es connecta amb la realitat, s a dir,

de com el mapa es carrega de significat.

Fins aqu largument de Farinelli; o la reconstrucci i interpretaci que jo

nhe fet. Mirar, per, danar una mica ms enll. Per fer-ho mirar

daprofundir una mica ms en la filosofia de Wittgenstein. Daquesta manera

voldria acostar-me tant com em sigui possible al sentit precs de largument

elaborat per Farinelli. Magradaria mostrar com, en efecte, a partir de teoria del

llenguatge del filsof, per dir-ho dalguna manera, s a dir, del que es coneix

com la teoria figurativa (o pictrica) del llenguatge, es pot traar tamb una

teoria del mapa. Una cosa daltra banda poc sorprenent si, com afirma Farinelli,

aquella mateixa teoria sorg de lobservaci dun mapa (representaci grfica)

per part de Wittgenstein.

De totes maneres, el mateix pensament de Wittgenstein canvi al llarg

dels anys. La seva obra posterior critic en part algunes de les tesis escrites i

subscrites a lpoca del Tractatus; a ms dincorporar un nou punt de vista sobre

el significat. Si en la seva primera obra el significat duna proposici era all

que aquesta denotava (a la proposici-imatge li correspon una relaci dobjectes

o un estat de coses possibles), desprs afirm que el significat era ls que en

fiem de les proposicions. Sobre aix hi tornar ms endavant. Avano que si

em sembla oport esmentar aquesta nova perspectiva s perqu el mateix

Farinelli no la recull; ms ben dit, no la recull de forma directa (en altres

paraules: citant directament les Investigacions filosfiques, per exemple), per s

del tot present en els seus escrits

38

3.4. El mapa com a llenguatge de segon ordre

Sovint sutilitza lexpressi llenguatge de segon ordre (o, fins i tot,

metallenguatge) per referir-se a un llenguatge que parla sobre el llenguatge;

altrament dit: un llenguatge que es t per objecte a s mateix. Si he escollit el

ttol que figura a la capalera daquest pargraf s perqu, en certa mesura, el

mapa actua en el Tractatus de Wittgenstein com un llenguatge que explica el

funcionament del llenguatge en general. Ho he apuntat abans: el mapa t una

lgica que li hauria servit a Wittgenstein com a model general de la

representaci. El mapa li permet a Wittgenstein respondre a la segent

pregunta: qu ha de complir una representaci per ser efectivament la

representaci dalguna cosa?

Farinelli esmenta la biografia de Norman Malcolm, on es diu que la

teoria figurativa del significat (tamb anomenada teoria pictrica, descriptiva o

isomrfica) se li acud a Wittgenstein mentre observava un mapa (o un

diagrama). El cert, per, s que aquesta mateixa ancdota perqu es tracta

noms duna ancdota, una ancdota que com a tal serveix per resumir un

context molt ms ampli i complex s relatada duna manera diferent per un

altre dels bigrafs de Wittgenstein, G. H. Von Wright. Em sembla oport

transcriure de nou la cita de Malcolm tal i com ha estat traduda al castell;

desprs ho far en el cas de Von Wright.

La traducci castellana del llibre de Norman Malcolm diu:

[La idea segons la qual la proposici s una figura se li va

ocorre a Wittgenstein] mientras serva en el Ejrcito austraco

en la Primera Guerra Mundial, leyendo un peridico que

describa el suceso y la localizacin de un accidente de

automvil por medio de un diagrama o mapa. Se le ocurri a

Wittgenstein que este mapa era una proposicin: esto es, ser

una figura de la realidad (MALCOLM, 1990, pg. 72)

39

Per la seva banda, Von Wright escriv:

Hay una historia sobre cmo se le ocurri a Wittgenstein la

idea del lenguaje como una figura de la realidad. Fue en el

otoo de 1914, en el frente oriental, mientras lea, en una

revista, acerca de un litigio en Pars relacionado con un

accidente de automvil. En el juicio se presentaba a la corte un

modelo en miniatura del accidente. El modelo aqu seria como

una proposicin; esto es, como una descripcin de un posible

estado de cosas. Tiene esta funcin debido a la

correspondencia entre las partes del modelo (las casas, los

coches, la gente, todo en miniatura) y las cosas (casas, coches,

gente) en la realidad. A Wittgenstein se le ocurri entonces que

uno podra revertir la analoga y decir que una proposicin

sirve como un modelo o figura, en virtud de una

correspondencia similar entre sus partes y el mundo. El modo

de combinar las partes de la proposicin la estructura de la

proposicin describe una posible combinacin de elementos

en la realidad, un posible estado de cosas. El Tractatus de

Wittgenstein puede ser denominado sntesis de la teora de la

funciones de verdad y de la idea de que el lenguaje es una

figura de la realidad (WRIGHT, 1990, pg. 18-19).

Insisteixo sobre el fet que aix noms s una ancdota que ens permet

resumir i sintetitzar lorigen dun conjunt didees que en realitat s molt ms

complex. Desprs intentar apuntar algunes coses daquest origen per tal de

situar una mica ms la teoria figurativa del llenguatge. Conv retenir que el

mapa independentment de si, en efecte, Wittgenstein sinspir o no en un

mapa sutilitza molt sovint en la literatura especialitzada per exemplificar

quina s la funci del llenguatge segons la teoria del primer Wittgenstein: el

40

llenguatge (noms) representa la realitat. A continuaci cito directament alguns

passatges daquesta literatura especialitzada on es posa de manifest lestreta

relaci entre la idea de llenguatge en el Wittgenstein del Tractatus i els mapes

(o, si ms no, em sembla poder assenyalar que, com a mnim, els seus intrprets

s que han observat aquesta relaci, tal i com es desprn dels exemples

segents). s una histria de metfores. Sc conscient que aqu les cites sn del

tot descontextualitzades i que, segurament, pel lector que no conegui lobra de

Wittgenstein no li seran dajuda a lhora daprofundir en largument. De totes

maneres, per, tampoc aquesta s la seva funci. Les cites que segueixen sn

proves, fets, que pretenen mostrar que si Farinelli cita a Wittgenstein, i diu que el

mapa s un espai lgic, no sho inventa; t les seves raons. Dono pas als altres

autors; desprs tindr ocasi per anar aclarint amb ms profunditat lobra de

Wittgenstein i qu ens pot ensenyar (o millor: qu podem mirar daprendren).

Aix les coses, un altre filsof ha assenyalat una vegada ms les relacions

entre la teoria figurativa del llenguatge de Wittgenstein i els mapes de la

segent manera:

(...) es claro que [Wittgenstein] consideraba como pinturas no

slo retratos, dibujos, fotografas y otras obvias

representaciones pictricas en dos dimensiones, sino tambin

mapas, esculturas, modelos tridimensionales, e incluso cosas

como partituras musicales y grabaciones de gramfono.

Quizs su teora haya de ser considerada como una teora de la

representacin en general (KENNY, 1982, pg. 59).

I el mateix autor, en un altre llibre, insisteix sobre aquesta mateixa

relaci:

Take the sentence Bristol is West of London. This sentence

says something quite different from another sentence made up

41

of the same words, namely, London is West of Bristol. What

makes the first sentence, but not the second, mean that Bristol

is West of London? It is the fact that the word Bristol occurs to

the left of the word London in the context of the first sentence

but not the second. So in that sentence, as in a map, we have a

spatial relationship between words symbolizing a spatial

relationship between cities. Such spatial representation of

spatial relationship is pictorial in a quite straightforward way

(KENNY, 1998, pg. 332)1.

Finalment, afegeixo dos fragments ms; sn els segents:

Que Wittgenstein haya persistido, de todos modos, en la

conviccin de que la forma lgica del lenguaje slo puede ser

mostrada es hecho que acaso se explique en virtud de su idea

de que al lenguaje le corresponde una funcin pictrico-

figurativa, hasta el punto que ste viene a figurar (o ser una

imagen o figura) similarmente a como los grficos y mapas

vienen a figurar (o ser figuras de) aquello de lo que son

grficos o mapas. Un grfico de temperatura, por ejemplo,

muestra, remite a la temperatura del paciente. Pero ni de ste

ni de cualquier otro grfico puede decirse que sea un grfico

sobre el mtodo usado para figurar la temperatura. Puede ser, 1 Geografia poltica de la traducci. Els lectors del llibre dAnthony Kenny tradut al castell, poden llegir: Tomemos, por ejemplo, la oracin Cceres est al oeste de Madrid. Esta oracin dice algo bastante distinto de otra oracin formada por las mismas palabras, a saber, Madrid est al oeste de Cceres. Qu es lo que hace que la primera oracin, y no la segunda, signifique que Cceres est al oeste de Madrid? Es el hecho que la palabra Cceres se encuentra a la izquierda de la palabra Madrid en el contexto de la primera oracin, pero no en el de la segunda. As pues, en aquella oracin, como en un mapa, tenemos una relacin espacial entre palabras que simbolizan una relacin espacial entre ciudades. Dicha representacin espacial de las relaciones espaciales es obviamente icnica (KENNY, 2005, pg. 450).

42

sin duda, explicado bien oralmente, bien por escrito -, pero

no puede ser figurado mediante el recurso a un grfico.

Tampoco puede figurar un mapa el modo como los distintos

signos que en l ocurren figuran (representan o son una figura

de) los diversos elementos del terreno. Puede, por supuesto,

aadirse al mapa una tabla de instrucciones que ensee cmo

una cruz designa una iglesia, una mancha verde, una zona de

bosque, una mancha marrn, una colina o un terreno

montaoso, etc., pero no sera fcil afirmar (o, al menos,

apenas tendra sentido hacerlo) que estas instrucciones sobre

el significado de los signos vienen dadas en los propios

signos. (HARTNACK, 1977, pg. 60-61)

(...) la insistencia [de Wittgenstein] en que la relacin

lenguaje-mundo era inefable, en que el modo de proyeccin

de una mapa no podra ser en cuanto tal mapeado (...)

(JANIK; TOULMIN, 2001, pg. 277).

***

Aix doncs, mirar daclarir una mica ms les coses. Tots els fragments

anteriors fan referncia a la primera obra de Wittgenstein: el Tractatus logico-

philosophicus. Un text difcil, certament. I amb tota franquesa: sense lajuda dels

seus intrprets, incomprensible per a mi. Sc dels qui confirma els temors del

propi Wittgenstein. Per tampoc Bertrand Russell comprengu del tot el sentit

de lobra, i no obstant aix la introdu en la seva versi anglesa; aix s un

consol. De totes maneres, com entendre una obra que es refuta ella mateixa al

final del text? No entrar tampoc en massa detalls. Es tracta ms aviat diniciar

un dileg dinterpretacions possibles: per una banda, aquelles que provenen