Vertigen urba Si abans els arquitectes tenien !'ambici de definir exhaustivament el mn en el qual vivien, actualment aquesta actitud ha esdevingut insostenible, en part perqu una mena de catastrofe d'ordre quasi geologic o geogratic s'ha abatut sobre la quasi totalitat del med urba, de manera que generalment ens trobem enmig d'una acumulaci de materia construida que difcilment pot ser caracteritzada com a arquitectnica en el sentit voluntari del terme.

Jean Nouvel

Mentre que la cultura urbanstica feia en els darrers quinze anys progressos innegables a la majoria del territori, l"especulaci immobiliaria' o l'individualisme deis constructors han estat la regla general, amb les conegudes conseqncies de malversaci mediambiental o de formaci de noves ' arees sense qualitat' , caracterstiques deis perodes d'expansi de les zones desenvolupades.

Nuno Portas

Els nous compromisos urbans han compartimentat espais que sn tils noms per a un objectiu i durant un instant a causa del seu valor comercial absolut. No hi ha connexions amb els blocs constru'its, ni amb els carrers, ni amb els espais oberts. Els dialegs de cada dia queden silenciats aix per edificis de formig i aparadors de vidre alneats al llarg de carrers erms. 1 la magia de la vida comunitaria urbana tendeix lentament a desapareixer.

Balkrishna Doshi

L'actual economa de mercat es basa en la producci de bns, incloenth un desenvolupament urba fet amb el mnim cost a curt termini i amb una escassa consideraci pels efectes a llarg termni. Aquests desenvolupaments han tingut conseqncies mediambientals desastroses, i al mateix temps han llan~at les ciutats cap a una espiral descendent de decadencia social.

Les ciutats han esdevingut en bona part alienants, i, desprs, postvament terrorfiques. Amb el temps, els rics en fugen el s pobres queden abandonats als guetos de les zones urbanes ms deprimides.

Richard Rogers

Vertige Urbain Si les architectes avaient jadis l'ambition de dfinir d'une maniere exhaustive le monde ou ils vivaient, cette attitude est aujourd'hui devenue impossible, en partie paree qu' une catastrophe dordre presque gologique ou gographique s'est abattue sur le milieu urbain, de sorte qu'ils se retrouvent gnralement au milieu d'une accumulation de matiere btie qui peut ditficilement etre dfinie comme architectonique au sens volontaire du terme.

Jean Nouvel

Tandis que la culture de l'urbanisme ralisait, au cours des quinze dernieres annes, des progres incontestables, sur la plupart du territoire, la spculation immobiliere ou l'individualisme des constructeurs ont t la regle gnrale et ont entrain les consquences bien connues de malversation environnementale ou de formation de nouvelles zones sans qualit caractristiques des priodes d'expansion des pays dvelopps.

Nuno Portas

Les nouveaux enjeux urbains ont compartiment des espaces qui ne servent qu'un objectif dfini, grace a leur valeur commerciale absolue. 11 n'existe aucun len entre les ilots, les rues et les espaces ouverts. Le dialogue quotidien disparait a l'intrieur de ces batisses en bton et devant les vitrines qui bordent ces rues dsertes. Et la magie de la vie communautaire et urbaine tend lentement a disparaitre

Balkrishna Doshi

Tercer mn: altres models La paraula ciutat transmet una serie d'imatges clarament definides: gratacels, autombils, nusos d'autopistes ... Pero ben aviat, cap a l'any 2000, es preveu que hi hauri:l una cinquantena de ciutats de 15 milions d'habitants en tot el mn, de les quals ms de quaranta seran al Tercer Mn. La majara d'aquestes ciutats presenten matges extremadament boiroses, si s que cap imatge s evocada pels seus noms: Dacca, Jakarta, Bombai, Cantan. Com la reg de Tanda a Manila, el que ens evoquen, presumiblement, s un gran mar de gent, una massa amorfa i indiferenciada d'humantat, a peu amb bicicleta, obstruint els carrers en tates les direccions. De la mateixa manera que la imatge del nvol nuclear ha dominat la nostra mentalitat durant les quatre darreres decades, aquesta nova imatge urbana sera un determinant fonamental de les qestions morals que se'ns presentaran el segle vinent. Charles Correa

El discurs actual sobre !'arquitectura a les ciutats ha tendit a girar al voltant de la cultura dominant de la metrpoli industrial avanc;ada. No obstant aixo, bona part de la poblaci mundial viu en ciutats del Tercer Mn a Atr ica, Asia i Amrica Llatina, on un discurs "occ idental" no t gai re sentit o rel levancia. Qualsevol ani:llisi de les realtats actuals i de la naturalesa i la dini:lmca de canvi en aquests dos contextos demostra la necessitat d'un debat arquitectonic diferencial i parallel a les ciutats del Tercer Mn, on l'alt ndex de creixement de la poblaci urbana ha condu'it a problemes comuns:

autoorganitzaci aglomerac, manca de recursos per oferir els serveis basics, escassetat d'habitatges adients i deteriorament de les infraestructures, per noms esmentar-ne uns quants. Kamil Khan Mumtaz

Le discours actuel sur l'architecture dans les villes tourne autour de la culture dominante de la mtropole industrielle avance. Toutefois, La plupart de la population mondiale habite des villes du Tiers Monde, en Afrique, Asie ou Amrique Latine ou le discours occidental n'a guere de sens ou d'importance. Toute analyse des ralits actuelles, de la nature et la dynamique de changement dans ces deux contextes dmontre le besoin d'un dbat architectonique diffrenci et parallle aux villes du Tiers Monde ou le taux lev de croissance de la population urbaine a entrain des problmes communs:

auto-organisation, agglomration, manque de ressources pour pouvoir offrir les services ncssaires, manque de logements adquats et dtrioration des infrastructures pour n'en citer que quelques-uns. Kamil Khan Mumtaz

Le Tiers Monde : d'autres modeles Le mot ville transmet une srie d'images clairement dfinies: gratte-ciels, automobiles, enchevetrement d'autoroutes ... Mais bientt, vers l'an 2.000, on prvoit qu'il existera une cinquantaine de villes de 15 millions d'habitants sur toute la plante dont 40 appartiendront au Tiers Monde. La plupart de ces villes prsentent une image extrmement floue ou pas d'image du tout lorsqu'on numre leur nom : Dacca, Jakarta, Bombay, Canton. Comme la rgion du Tonda, a Manille, ce que ces mtropoles voquent sans doute c'est une mare humaine, une masse amorphe et indiffrencie d'humanit, a pied ou a bicyclette, bouchant les rues dans toutes les directions. S la vision du champignon nuclaire a domin notre esprit au cours des quatre dcades prcdentes, cette nouvelle image sera au coeur du dbat moral du sicle prochain. Charles Correa

Actualment, la crsi ms gran d'allotjament ho t !loe a la freda Europa o a Amrica del Nord, sin als climes calids deis paTsos del Tercer Mn, llocs on els espais a la intemperie s'empren habitualment com una part del terreny privat de la vida quotidiana. Els habitatges desenvolupats espontaniament, en aquest context, no solament consisteixen en habitacions amb portes i finestres (compartiments estancs), sin en tot un sistema complet d'espais semiexteriors (des deis patis privats mes petits fins als meydens ms grans). Sn elements (habitaci tancada i espai obert) el grau d'intercanvi deis quals determina el model ptim d'allotjament. Amb aquests parametres i en aquestes circumstancies, l'arquitecte haura de treballar en un futur. El ms probable s que tot plegat el condueixi a formes arquitectniques forr;a diferents de les que va produir la Bauhaus, per tindran l'avantatge decisiu de ser intrnsecament importants i d'estar relacionades amb la societat en la qual han estat construTdes.

0!1arles Correa

Rio de Janeiro i els seus problemes crnics de planificaci, estructuraci i execuci del seu Pla Director permeten evidenciar, actualment, la convivencia de la ciutat legal i la ciutat clandestina. Des de !'evidencia d'aquest nou ' desordre urbi' s'han de ter noves reflexions sobre les accions estructurals i conjuntt.als destinades a ser impulsades a curt, mltja i llarg termini, abordant nous programes urbans -com el Favela-bairro o el Rio~cidade- que integrin l'espontani - les f avelas; els barris autoconstru'its- amb la m:lla urbana de la ciutat.

Aujourd'hui, la crise du logement la plus aigue n'affecte pas les pays de la froide Europe ou les Etats-Unis mais les climats chauds des contres du Tiers Monde ou les espaces en p lein ai r s'intgrent en gnral au domaine priv de la vie quotidienne. Les logements qui surgissent spontanment dans ce contexte consistent non seulement en un habitat pourvu de portes et de fenetres (compartiments tanches) mais aussi en un systme complet d'espaces semi-extrieurs (des minuscules cours prives aux meydens les plus vastes). Des lments (habitat ferm et espace ouvert) dont le degr de compatibilit dtermine le modele optimum de logement. C'est done avec ces paramtres et dans ces circonstances que l'architecte devra dsormais travailler en adoptant des formes architectoniques probablement tres loignes de la Bauhaus mais qui auront l'avantage dcisif d'tre intrinsquement importantes et de faire partie de la socit a laquelle elles sont destines. Charles Correa

Rio de Janeiro et ses problmes chroniques de planification et de structuration urbanistiques permettent de mettre en vidence la cohabitation de la ville lgale et clandestine. A partir de cette vidence de nouveau " dsordre urbain il faudra amorcer de nouvelles rf lexions sur les dmarches structurelles et conjonctuelles adopter a court, moyen et long terme par de nouveaux programmes urbains - tels la Favela-Bairro ou le Rio-Cidade - capables d'intgrer le spontan- les favelas, les quartiers auto-construits - dans le rseau urbain. L'ide commune est de travail ler a partir de la ville existante en vitant de crer de nouveaux quartiers ou de construire de grands ensembles mais en requal ifiant , amliorant et rcuprant le prcaire, le dcadent. .. Luiz Paolo Conde

La concentraci progressiva de riquesa en els centres de negoci i de comen;: i el desenvolupament de les tecnologies del transport han provocat un creixement d'escala inhumana i de proporcions menstruases a ciutats i edificis. En aquestes ciutats-monstre la majoria de pobres de la ciutat s'han espavilat per fer-se amb un sastre, com sempre ha estat, desenvolupant mtodes i formes propies d'edificaci i confiant en els recursos locals dins la comunitat per al finant;:ament, les habilitats tcniques i els materials de construcci. Pero la qualitat deis seus habitatges ha baixat progressivament a mesura que la modernitzaci ha destru"lt la base preexistent del saber popular i els mtodes tradicionals d'edificaci, particularment els que proporcionaven el necessari per a la construcci de l'habitat deis pobres de la ciutat. Els pobres han desenvolupat els eus sistemes propis dlestalvi i f inan c;: ament basats en la comun itat. En no poder permetre's l'adquisici de materials de producci industrial han desenvolupat les seves propies empreses submergides que proporcionen materials de baixa qualitat pero que estan al seu abast, com tamb els seus propis serveis de construcci. En estar-los privat l'accs al terreny urba oficialment urbanitzat, han ocupat illegalment els terrenys erms dins les ciutats i al seu voltant, sota el paraigua protector d'una xarxa autoorganitzada d'agents i d'operadors que sovint estan prou organitzats com per aconseguir serveis pblics - com ara l'aigua i l'electricitat-de les autoritats locals. Aix mateix , en no tenir accs a l'educaci pblica i als sistemes d'ensenyament de I'Estat, han muntat les seves propies escales de barr i els seus serveis d'assistncia mdica. Sir Richard Rogers

D'une maniere sourde et a l'abri des regards indiscrets, un nouveau modele d'aparthe.id urbain s'est tendu sur toute la plante. Au Nord oomme u Sud, de Los Angeles~a Johannesburg, c

.>- ( -~' p

Processos d'autoorganitzaci: situacions de conflicte

Actualment a les ciutats coexiste ixen tot un conjunt de signes i fenomens encara no institucionalitzats en termes culturals, pero si ho interpretem com una suma de llrituals urbans", aixo ens permetra reflexionar sobre el futur de la ciutat. Sn fenomens que no es poden predir com una conseqencia de les mate ixes funcions de la ciutat, ni com a resu ltat de les activitats culturals ordinaries. En canvi, s que es descobreixen a travs de manifestacions espontanies, inconscients, aleatories, o produ'ldes en . apl icacions indegudes. Les activitats deis voluntaris en situacions de catastrofes ens han ensenyat que quan l'aparell convencional de la ciutat queda paralitzat, l'nic que s capa , permettent une rflexion sur !'avenir de la ville. Ces phnomnes ne relevent pas des foncbons de la ville ni des activits culturelles ordinaires. Mais ils se

manifestent d'une maniere spontane, insconsciente, alato ire ou sont le rsultat d'applications inadquates. Le travail des bnvoles devant une catastrophe a prouv que, _ lorsque l'aRpareil conventionnel de la ville se paralyse, il faut le remettre en marche, avoir recours a d'autres systmes completements diffrents. Akira Suzuki

ssos de colonitzaci: arees de desenvolupament intensiu

Ciutas com Londres, Pars o Nova York poden viure d'una substancia urbana que fins als anys trenta del nostre segle ha realitzat cossos urbans compactes i grandiosos, i que, a ms, no han estat vctimes de les guerres. Sortoses les ciutats que s'han pogut desenvolupar fins a la meitat del nostre segle; les altres sn condemnades a romandre monstres. Buenos Aires, Ciutat de Mexic i Hong Kong marcaran la nostra idea de la ciutat del futur , que ja no t res a veure amb la nostra idea d'una comunitat compacta, amb formes constructivas i espacials complexes.

Hans Kollhoff

Les dernieres deux dcades a Ahmadabad peuvent tre dcrites comme celles d'une ville profondment transforme qui s'vertue a trouver son qulibre. L'norm spculatioh des terrains et les .projet s les plus rcents amorcs par les promoteurs : immobiliers ont abouti a d'immenses gratteciels qui vilent tqutes les normes accepta_bles d'espaces, de constructions ef d'esthtique urbaines. L'histoire d'Ahmadabad ressemble en fait a celle d'autres villes de t'lnde o l'volution, les mutations et tes mtamorphoses reprsentent des processus drastiques. Balkrishna Doshi

Comme beaucoup d'autres villes du monde, Sao Paulo grandit sur ses ruines. Un siecle d'interventions a introduit dans la ville des fragments isols de tracs idologiques dans des mtropoles dpourvues de toute personnalit. En tournant dlibrment le dos a la vtalit urbaine - survivant aux assauts- on multiplie les oprations qui veulent mettre de 1' ordre" dans la ville en l'exploitant comme un champ exprimental triste et mutil.

Ruth Verde Zein

Entre 1952 i 1992, un creixement explosiu ha multiplicat Santiago de Xle 3,5 vegades, amb la qual cosa ha arribat a tenir 4, 7 milions d'habitants i 45.000 hectarees. Santiago, dones, no t quatre segles sin quatre decades. El 72% de la seva superficie t menys de quaranta anys. A partir de 1979, la ciutat es va estendre com una taca d'oli. Si no s'ha dissolt en ml fragments s a causa de la persistencia d'un eix fluvial, que s l'esquelet natural de Santiago i el sostenment indispensable d'equipaments, monuments i zones verdes, tant en el passat com probablement en el futur de la ciutat. E:nrique Browne

Com moltes altres ciutats del mn, Sao Paulo creix sobre les seves prpies ru'ines o b per mitja d'amplacions . El resultat de gaireb un segle d'intervencions que han anat introduint en la ciutat fragments anlats de tra

El sector de Lu Jia Zui a Pudong, Shanghai, s'inscriu en les grans reflexons urbanstques de la nostra poca.

L'urbanisme i !'arquitectura sn com sismgrafs que enregistren -fredament, pero d'una manera durable-l'estat d'avany de les nostres cultures, i la increi'ble riquesa de progrs de barbarie desencadenada pel segle XX es clou amb un escampall del pensament que inaugura -sobretot a !'Asia- l'era del mestissatge i de l'aleator. Dominique Perrault

Arquitectures mestisses, alimentades per mltiples sistemes de referencia, s'expressen avui en nombrases ciutats de tot el mn. Aquest es arquitectures mestisses testimonien etapes hist oriques del desenvolupament d'aquestes ciutats i mutacions fes conseq(mcies de les quals no es limiten noms al context fsic. La qesti que es planteja s com coexisteixen i s'articulen, com es juxtaposen i es componen, com s'enfronten o s'harmonitzen espacialment, en autonoma o interdependencia, identitats urbanes alimentades de valors, d'ideologies i de sistemes de referencia netament diferenciats ...

Sa'id Mouline

Actualment a la Xina hi ha encarrecs per construir ciutats per a 700.000 habitants; es tracta d'operacions enormes que remeten a un tipus que s'ha demostrat equivocat {noms cal que recordem les villes nouvelles franceses), perqu !'arquit ectura que apunta a una determinaci exhaustiva del med ja no funciona, almenys a una certa escala ...

Jean Nouvel

11 existe actuellement e-n Chine des commandes pour batir des villes de 700.000 hab!tants; moyennant d'normes oprations qui prtendent imiter un modele erron (il suffit de rappeler a ce propos les villes nouvelles fran;aises), car l'architecture qu tend a une dtermination

exha~stive du rnilieu ne fonctionne plus, ao mons a une certaine qhelle... J~an Novel :.

Le secteur de Lu Jia in Pudong a Shanghai s'inscrit dans les grandes rflexions urbaines de notre temps.

L'urbanisme et l'architecture sont comme des sismographes qui enregistrent -fro.idement, mais en permanence-les progrs de nos cultures, et l'incroyable richesse du progrs et du barbarisme dchain par le 20s. s'achve par un parpillement de la pense qui inaugure -avant tout en Asie- l're du mtissage et de l'alatoire.

Dominique Perrault Des architectures mtisses, nourris par de multiples systmes de rfrence, s'expriment aujourd'hui dans les tracs, les places, les grands axes. Ces architectures mtisses tmoignent d'tapes historiques de dveloppement de ces vi lles et de mutations dont les consquences ne se rduisent pas au seul cadre physique. La question est: comment coexistent et s'articulent, se juxtaposent et se composent, s'affrontent ou s'harmonisent spatialement, en autonomie et en interdpendance, des identits urbaines nourries de valeurs , d'idologies et de systmes de rfrence nettement diffrencis?

Sa'id Mouline