Núm.18PRIMERA

QUINZENANOVEMBRE 92 FORMATIU

COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONABon Pastor,5 08021 BARCELONA Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax 414 34 34 Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

Laboratoris d'assaigs:cadascú el seu paperLa xarxa de laboratoris d assaigs existent avui, com també la seva distiibució geogràficaa Catalunya, sembla suficient per atendre la demanda de control del formigó

En els darrere tres anys han sorgit alnostre país nous laboratoris d'assaigdedicats al camp de la construcció quesens dubte representen un bon instru-ment per al director facultatiu respon-sable del control de qualitat de l'obra.Aquests han sorgit precisament per a

realitzar treballs que amb el tempss'han anat especialitzant i que, a lavegada, han de respondre a normati-ves cada cop més complexes.

La xarxa existent avui. com també laseva distribució geogràfica a Cata-lunya, sembla suficient quantitativa-ment per atendre la demanda de con-trol en el cas del formigó, si bé elnivell tècnic d'alguns laboratoris pa-teix encara de bastants limitacions.

La tasca del responsable del controli la del laboratori esdevé perfecta-ment complementària. No podem obli-dar, en qualsevol cas, que al laboratorili correspon la fiabílitarde la mesura,mentre que a la direcció li corresponla Habilitat de l'obra. •

(Pàgs.9J0,ll i 12)

L'esquema bàsicde la professióno es modificarà

El projecte de reforma de la Llei deCol·legis Professionals, que actual-ment inicia la seva tramitació parla-mentària, no comportarà una modi-ficació substancial de Tesquema defuncionament de les professions libe-rals.

La reforma pretén introduir novespautes que gradualment produiran unaadaptació de l'exercici professionalals criteris de lliure mercat, però queen línies generals no representaranuna variació substancial de la situacióactual. •

(Pàg. 4)

SUMARI

Agenda/ Informació(Pàg. 2)

Creix la contrucciód'habitatges en un climaglobal d'estancament

(Pàg. 3)

La Generalitat publicael decret que regula elLlibre de l'Edifici

(Pàg. 3)

El visat col·legialcontinuarà sent obligatoriamb la nova llei

(Pàg. 4)

Assessoria/legislació

(Pàg. 6)

Demandes/ Anuncis

Aparellagrama

(Pàg. 7)

(Pàg. 8)

Al laboratori, li correspon lafiabilitat de la mesura (Foio: Chopo)

Laboratorisd'assaigs

(Pàgs.9,10,11 i 12)

Afrontar sense porel repte del futur

(Pàgs.l3il5)

El decret delLlibre de l'Edificipublicat al DOGC

El departament de Política Territoriali Obres Públiques de la Generalitat hapublicat al Diari Oficial el decret queregulaelLLibrede l'Edifici,documentque haurà de recollir les dades princi-pals de tot edifici d'habitatges de novaplanta o del que l'Administració con-sidera una gran rehabilitació.

El llibre serà aplicable a les obresque obtinguin el certificat de finald'obra a partir del 7 d'abril de 1993.

La Generalitat treballa actualmenten la confecció d'un model dels docu-ments que conformen el Llibre. •

(Pàg. 3)

G E N D A INFORMACIÓ

Presentació del nou serveiinformàtic del Centre deDocumentació JosepRenartTindrà lloc el proper dijous12 de novembre a les 1930hores, a la Sala d'Actes delCol·legi. Primera planta.Informació i inscripcions:Centre de Documentació.De 9 a 14,30 i de 16 a 19 h.

GESTIÓIMANTENIMENT

Seminari sobre "Gestió imanteniment d'edificis"Se celebrarà a principis de1993, i va adreçat als res-ponsables del parc immobi-liari existent i futur de lesdiverses administracions pú-bliques i empreses privades,i als tècnics que tracten lagestió d'edificis.Les places són limitades.Informació í pre-inscripcions:Servei d'Informació.Planta baixa.

CURSOS D'MORMATKA

- Dibuix per ordinador.Programa Drajïx CADOrganitza el Col·legi amb la

col·laboració d'Anaya.Les sessions tindran lloc de18.3Oa2l h(duradade20h).• Preu peracol.legiats i usua-ris registrats de Drafíx CAD:35.000 Ptes. sense programa.70.000 Ptes. amb programa.• Preu per a no col·legials:45.000 Ptes- sense programa.85.000 Ptes. amb programa.-AutoedicióAutoedíció per a la millora dela presentació de documents.Les sessions tindran lloc de18.30 a 21 h {durada de 20 h).• Preu per a col·legiats i elsseuscol.laboradors:25.000.-• Preu no coUegiats:35.000.-Places limitades.Informació i inscripcions:Servei d'Informació,Planta baixa.

CURSOS DE LLENGUACATALANA

Cursos de català per acol·legiats i els seuscol·laboradorsEncara hi ha possibilitatd'afegir-se als cursos que elCol·legi organitza en col·la-boració amb el departamentde Cultura de la Generalitat,cada dimarts i dijous de 18 a19.30 h. pel nivell B. i de19.30 a 21 hores pel nivell C.Informació i inscripcions:Servei d'Informació.Planta baixa.NOVA SESSIÓ

RECERCA ACTIVA DE TREBALL

Sessions d'assessorament sobre tècniquesde recerca laboral

- Conferència, Com aconseguir una òptima situacióprofessional amb una recerca eficaç de feina• Dimarts 10 de novembre, de 19 a 21 hores.- Jornades, Tècniques de recerca activa de treball• Dimecres, 18 de novembre de 16 a 21 hores,adreçada a titulats a partir de 1989.• Dimecres 25 de novembre, de 16 a 21 hores,adreçada a titulats anteriors a 1989.A càrrec de Sílvia Gonzàlez i José Fco. Cabanillas.

Informació i inscripcions: Servei d'Informació

DE TEST HABITATGE

Nova xerrada de"Test Habitatge"Tindrà lloc el dimarts 15 dedesembre, a les 18 hores.Preu: 3.000.- Ptes. més IVA.Informació i inscripcions:Servei d'Informació.Planta baixa.

CURS PRÀCTICD'ESTRUCTURESALBAGÉS

Curs d'estructures:Bigues mixtesA càrrec de Roberto Guerra.Del dimarts 17 de novembreal dijous 3 de desembre.Preu: 15.000.- pessetes.Horari del curs: dimarts idijous de 19 a 21 h.Informació i inscripcions:Delegació del Bages-Ber-guedà. Telèfon:872 97 99.

CURS D'ESTRUCTURESMETÀL·LIQUESAL VALLÉS ORIENTAL

Curs pràctic d'estructuresmetàl·liquesA càrrec de Josep Lluís deLlorens. Tindrà lloc del 12de novembre al 17 de de-sembre, cada dijous de 18,30a 20.30 hores. La sessió deldijous 10 de desembre es faràel dimarts dia 15.Preu: 15.000.- pessetes.Informació i inscripcions:Delegació del Vallès Orien-tal. Telèfon: 879 01 76

CONTROL DE QUALITAT AL"CAFÈ TÈCNIC"

Xerrada sobreControl de QualitatTindrà lloc a Granollers, dinsel cicle "Cafè Tècnic", el pro-per dimarts I de desembre ales 19 hores, a càrrec de JoanRamon Rosell.Informació: Delegació delVallès Oriental.Telèfon: 879 01 76.

SOSTRESAL VALLÈS OCCIDENTAL

"Solucions per als sostresamb biguetes de formigó.El cas del cimentaluminós "Fins al 12 de novembre.Horarkde dilluns a dissabte,de 18 a21 h. Dissabte i diu-menge, matins delO a 14 h.Programació de les xerrades:• Dimarts 10 de novembre, ales 19 hores: Xerrada tècni-ca sobre "Diagnosi patolo-gies i mètodes", amb la par-ticipació de Rafael Bellmunt,professor de la UPC. VíctorSeguí de Horsa. i Joan Ra-mon Rosell cap dels ServeisTècnics del Col·legi i pro-fessor de la UPC. "• Dijous 12 de novembre, ales 20 hores: Cloenda.Informació: Delegació delVallès Occidental.Telèfon: 780 11 10.

TRACTAMENT DE

Taula rodona i exposició:Tractaments de mitgeresOrganitza la Unitat Docentde Construcció i la EUPB.Dimarts 10 de novembre, ales 11,30 hores, tindrà lloc lainauguració de l'exposició iacontinuaciólataularodona.Sala de conferències de laEUPB. Gregorio Maranon44-50. Telèfon: 401 62 60.

PREMIS CONSTRUMAT 9 3

Vena edició delsPremis Construmatconvocats per l'ITECS'atorgaran els premis: En-ginyeria civil, edificació,periodisme, producte indus-trial i procés constructiu.Les propostes i treballs espresentaran abans del 29 degener a l'ITEC. WellingtonÏ9. Telèfon: 309 34 04 "

SERVEI UNGÜtSTlC

Servei de NormalitzacióLingüísticaE! Col.legi ha posat enmarxa el nou ServeiLingüístic.amb la col.-laboració de la direcciógeneral de Política Lin-güística de la Generalitat.Presta serveis de consul-ta, correcció i traducció, itambé formació per al pro-fessional col·legiat i per-sonal col·laborador-, tanttècnic com administratiu.• Consultes: \Es poden fer per telèfon,per fax o personalment.Servei gratuït.• Correccions i traduc-cions de textos en català:Pautes per a l'elaboracióde documents.Cal posar-se en contacteamb el servei.• Formació:Organització de cursos decatalà administratiu i tèc-nic, relacionats amb laconstrucció., que es faranala seu col.legi al.adreçatsals professionals i perso-nal tècnic i administratiu.Servei de NormalitzacióLingüística. Quarta planta.

NOU HORARI DE LADELEGACIÓ D'OSONA

Nou horarid'atenció al públicLa delegació d'Osona obreal públic dimarts, dime-cres i dijous de 9 a 14hores. Dijous i divendresde 12 a 14 hores.L'horari de visats conti-nuarà sent dimarts i dijo-us de 9,30 a 13. 30 hores.

Ens dol comunicar a totsels col·legiats la defunciódel nostre company:Luís Ruiz Casanovas,col·legiat número 281,esdevinguda el 18 d'agosta l'edat de 84 anys.

I l " f O " * * T I Ü TdMoo(93)88526II

Ofldu/DtlcgxtfdelB

Jnmi «fe Gotera dd CoUegt DELEGATS: COORDINACIÓ:<TAeardl»l«f Arquitecte» Tí<ak;<k o » o i : Pereh»iVüís CxitoCmiilíB»rttíoot BigEl·BerguttiL·AaaiiCxas i Soldevila SECRETARIA, CORRECOÓ IPRESIDENT: CufcsPaiggníaiUodki VtDeï Orknlll: Frederic de Boen i Nopara MAQCETAaÓ: lelelutyj

ADJCIS BA03I^ Elisenda PULUIUQ

ADMINISTRAaÓ 1 DISTRIBUCIÓ: a ( l t e f

PUBLICITAT: BrT-Fnblickbd. SAJoiep Tmddli ï . 151OSO29Banxtan.Telifon(93)41O4S5i.

GERENT: J o r n d j i Diu

Tdcfoal93)78Oll 10

TRESORERA.' Klir n m r t í

COMPTADOR:BenulOdxaiMorDa CONSELL DE REDACCIIVOCALS: J_Mi Uemy Pwrinuod Sbúi Brai

RibrdDdgídoiYmguas CarinCnuAlF.X.BatAjfiRsinict Ramon CotnatnIrene Csnns i Muim JoanCiy

DISSENY GRÀFIC 1INFOGRAF1A:Eítudi R.GJI.

IMPRESSIÓ: RonuignT SA.DtPÒSIT LEGAL: B-II3S9-1991ISSN: 1132-2802

» T I U J_Creix la construcció d'habitatgesen un clima global d'estancamentLes dades dels nou primers mesos de l'any indiquen una disminució global de l'activitat edificatòria mentre que la construcciód'habitatges i la rehabilitació d'edificis manté un apreciable ritme de creixement.

El sector de la construcció ha entrat en una fase d'estancament amb unaclara regressió pel que fa a l'edificació no residencial. En canvi, segons elspressupostos visats al Col·legi, els habitatges han experimentat un creixe-ment del 19% respecte al mateix període de 1991.

TIPUS D'EDIFICISPRESSUPOSTOS VISATS EN % SOBRE EL TOTAL

Les dades dels primers nou mesos de1992 relatives als pressupostos visatsen el Col.legi posen de relleu unadisminució de l'activitat edificatòria.en un 12% respecte al mateix períodede l'any anterior. La situació de re-gressió del sector es concentra enl'edificació no residencial. La caigu-da en la construcció d'edificis i localsindustrials, comercials i d'equipa-ments és important, tal com indica e!quadre adjunt.

En canvi, els habitatges han experi-mentat un creixement dels pressupos-tos visats del 19% respecte al mateixperíode de 1991. En aquest sentitsem-bla que el Pla d'Habitatges per alperíode 1992-1995 ha començat aposar-se en marxa i pot arribar a con-vertir-se en un element equilibradorde l'actual situació recessiva.

La distribució per treballs, tenint encompte en aquest cas els honorarisvisats, manifesta també la mateixacircumstància. El pes de l'edificacióresidencial i de la rehabilitaciód'habitatges creix cinc punts en rela-ció a 1991. En canvi, l'edificació noresidencial perd nou punts. Aquestacaiguda, juntament amb la reduccióde l'activitat a l'obra pública han pro-duït el retrocés actual del sector.

No obstant això, els honoraris glo-bals visats han crescut en un 7% res-pecte als mateixos mesos de 1991,cosa que permet mantenir una certaconfiança en les possibilitats imme-diates del treball professional.

Pel que fa al treball en situació assa-lariada, el Servei de Promoció i Mer-cat de Treball segueix detectant unincrement de l'atur professional i, tam-bé, com a conseqüència negativa, unadisminució important de la demandade tècnics, encara que durant el mesd'octubre i començaments de novem-bre s'ha detectat un nou revifamentL'administració local manté, d'unamanera simbòlica, una certa deman-da, amb una tendència a retrocedirdavant els reajustaments econòmicsdel Govern.

Ha crescut també l'oferta de profes-sionals amb exercici liberal que desit-gen trobar feina amb dedicació par-cial, sense deixar però, de prestar els

seus serveis al seu client principal.Les grans i mitjanes empreses, pri-

vades de la demanda de l'Admi-nistració, han tendit a reajustar la plan-tilla i a limitar els seus projectes, cosaque ha repercutit inevitablement enels llocs de treball tècnic, principal-ment els de caràcter temporal. •

TIPUS D'EDIFICI

Habitatges

Industrials

Comercials

EquipamentsTOTAL

54

11

20

15

100

1991

53

10

19

18

100

70

8

11

11

100

DISTRIBUCIÓ PEU TREBALLS 3ar.Triin. 19H

4%a%

S £Z ™ ~ ~~

% HONORARIS VISATSDISTRIBUCIÓ PER TREBALLS

TIPUS DE TREBALLS

Edificació residencialEdificació no residencial

ReformesObres menors

Estudis de seguretatVaris

3er.Trim. 1991

551613385

3er.Trim. 1992

60718474

La Generalitat publica el decretque regula el Llibre de l'EdificiEl document serà obligatori per als edificis finalitzats a partir del 7 d7abril del 1993.

El departament de Política Territorialï Obres Públiques ha publicat al DiariOficial de la Generalitat el decret queregula les característiques del'anomenat Llibre de l'Edifici, una deles novetats més importants de la Lleide l'Habitatge.

El decret 206/1992 d'l de setembreregula el document que haurà de reco-llir les dades principals de tot edificid'habitatges. En aquest documents'haurà de fer constar, a més de lesdades relatives a la identificació del'edifici, la identificació dels intervi-nents en el procés constructiu, el rè-gim jurídic i les garanties, les especi-ficacions tècniques, les tasques demanteniment que es duguin a terme,les incidències que es produeixin i lesreformes o Ics rehabilitacions que s'hirealitzin.

La formalització del Llibre s'ha

d'efectuar abans que es procedeixi ala venda d'un habitatge acabat de novaplanta o resultant del que l'Ad-ministració considera una gran reha-bilitació. El Llibre serà aplicable a lesobres que obtinguin el certificat definal d'obra a partir del 7 d'abril del1993.EI document constarà de tres vo-

lums: el Quadern de registre, l'Arxiude documents i els Documentsd'Especificacions Tècniques. Aquestdarrer haurà de contenir els plànolsreals de l'obra efectuada, la descrip-ció dels materials i les solucions cons-tructives emprades i unes instruccio-ns en forma de manual d'ús i manteni-ment amb tes operacions recomana-bles per tal de conservar l'edifici enbon estat al llarg del temps.

La Generalitat treballa actualmenten la confecció d'un model dels docu-

ments que conformen el Llibre i queserà aprovat per una ordre de la Con-selleria. També prepara un model demanual d'ús i manteniment que servi-rà per orientar els tècnics encarregatsde la seva redacció.

En aquest sentit, cal fer notar que lapresentació de la documentació tècni-ca relativa al manteniment i conserva-ció per a obtenir la llicència de prime-ra ocupació a que fa referència l'article12 de la Llei de l'Habitatge, noméspodrà ser exigida a partir de la regula-ció reglamentària del Llibre de l'E-difici i atenent-se a allò que indiquenles seves prescripcions.

Alguns ajuntaments havien co-mençat a exigir l'esmentada docu-mentació quan aquesta en realitat for-ma part del Llibre de l'Edifici i con-cretament dels Documents d'Es-pecificacions Tècniques. •

La reforma de la LLei de Col·legis Professionals

El visat col·legial continuaràsent obligatori amb la nova lleiEl projecte de refonna de la Llei de Col·legis introdueix modificacions en el tradicional modela" exercici professional si bé amb una incidència major en unes professions que en d'altres.

El projecte de llei que modificaràl'actual legislació sobre col·legis pro-fessionals ha estat tramès al Congrésde Diputats. S'inicia així el tràmitparlamentari abans de convertir-se.en el futur, en llei d'obligat compli-ment. Durant la discussió del text enles comissions corresponents i en elplenari, tant del Congrés com del Se-nat, es poden produir modificacionssegons les propostes que facin elsrepresentants dels partits polítics queformen les dues cambres.

Tot i que les reformes proposadestenen una incidència en l'exercici pro-fessional, cal advertir que es mantin-dran les bases sobre les que es sustentala professió, com ara la necessitat de latitulació i la seva protecció legal, lacol.legiació obligatòria i el manteni-ment del visat col·legial.

La reforma s'ha cenyit als aspectesque poden tenir una transcendènciaeconòmica i pretén adequar l'exercici

El Col·legi continuarà visant els treballs professionals (Foio:Chopo)

de les professions col·legiades a la d"altres. en el que era fins ara el modellegislació protectora de la lliure com- tradicional d'exercici professional ipetència. En aquest sentit, cal advertir també de col.legi.que les modificacions són poques. En aquesta pàgina es resumeixen elsperò incidiran d'una manera impor- aspectes més significatius del projec-tant, més en unes professions que en te de reforma i se'n fa una breu anàlisi.

El llarg camí delprojecte del Govern

L'aprovació el passat I6d'octubre,pel Consell de Ministres, del pro-jecte de llei de reforma de la legis-lació dels col·legis professionalsha produït una certa confusió enl'opinió pública i també entre elsmateixos professionals provocadaper la informació difosa per algunsmitjans de comunicació.

El Govern no ha reformat la vi-gent Llei de Col·legis Professio-nals sinó que ha aprovai un projec-te de llei per a la seva reformaparcial, que tot just ha iniciat latramitació parlamentària. En a-questa discussió a les dues cambresde les Corts podria resultar modi-ficat el seu contingut. L'entrada envigor de la reforma, doncs, noméstindrà lloc després de la promulga-ció de la llei i de la seva publicacióal BOE. Per tant, la situació no havariat. D'altra banda, l'aplicacióconcreta de la llei requerirà undesenvolupament reglamentari ques'anirà produint a partir de les pos-sibilitats del propi Govern. S'hainiciat un camí de reforma, encaraque mantenint un marc tradicio-nal, però aquest és llarg.

Anàlisi dels punts més significatius del projecte de reforma

L'exercici privat de les profes-sions col·legiades es realitzarà enrègim de lliure competència.

-Això significa que quedarà supri-mida la potestat tradicional delscol·legis d'ordenar l'exercici delsseus professionals pel que es refe-reix als aspectes econòmics i ten-dents a evitar una competència des-lleial entre ells. Aquest nou règimpermetrà l'aplicació als professio-nals de les normes generals sobrepublicitat.

Per a l'exercici de les professionscol·legiades a tot l'Estat serà su-ficient estar inscrit en un solcol·legi. Els professionals inscritsen un col.legi podran treballaren l'àmbit territorial d'un altre,simplement comunicant-li aaquest les actuacions que duguina terme.

-Dins de l'estructura corporativadels aparelladors i arquitectes tèc-nics, aquest redactat eliminarà lesfigures del col·legiat no resident,així com la nefasta institució delcol·laborador.

Els professionals podran associar-se lliurement per a l'exercici de laseva activitat.

-Les societats de professionals queda-ran plenament acceptades i podranadoptar la forma jurídica que conside-rin oportuna. En qualsevol cas. l'exer-cici de la professió obligarà a assumirla responsabilitat individual dels tre-balls.

Els honoraris mínims i les tarifesquedaran suprimits.

-Aquest és l'objectiu pretesament eco-nomicista del projecte de llei.

Els col·legis solament podran encar-regar-se del cobrament dels hono-raris professionals a petició dels in-teressats.

La competència deslleial entrecol·legiats i les accions contral'intrusisme, solament podran sersancionades pels tribunals.

-L'acció deontològica dels col.Iegises veurà minvada. Davant de situacio-ns de competència deslleial o d'intru-sisme, els col·legis només podranexercir les accions legals davant elstribunals, sense tenir la possibilitat desancionar di reclamen L

Aquest text no significarà, però,una eliminació de la facultat disci-plinària que correspon al Col.legi. nila pèrdua de la seva obligació de vet-llar per l'ètica i la dignitat professio-nals, aspectes aquests que es mantin-dran.

Els col.Iegis visaran els treballs pro-fessionals dels seus afiliats o mem-bres, sempre que estigui establerten els estatuts i ho exigeixi la legisla-ció corresponent.

-El visat continuarà sent obligatoriper a tots aquells treballs i actuacionsen què ho exigeixi la legislació. En elnostre cas. serà exigible el visat desdel nomenament de director faculta-tiu, fins als projecies i documentacio-ns tècniques, certificats d'acabamentd'obra i habïtabiliiai. programes decontrol, etc.

El visat no comprendrà els honora-ris ni la resta de condicions contrac-tuals.

-El Col.legi no intervindrà en lavaloració de les condicions econò-miques i contractuals relacionadesamb la prestació dels serveis. Enqualsevol cas. però. les interven-cions dels professionals hauran derespectar l'exercici de les compe-tències legats.

La col.legiació dels professionalsnoes podrà condicionar ala pres-tació d'alïançaments, garantieso d'altres càrregues, si no és quevinguin imposades per l'Ad-ministració com a condiciód'accés a l'exercici privat de laprofessió.

Correspondrà als col·legis esta-blir el règim de la nota-encàrreco pressupost que els col·legiatshauran de presentar o en el seucas exigir als clients.

-Aquest aspecte deriva del con-cepte de lliure competència i ten-deix a que el client disposi en cadacas d'una referència econòmicaabans de contractar el professio-nal.

I-Ordenança deprotecciócontra incendis

CONSTRUdOC Debat a l'Escolasobre tractamentde mitgeres

L'Ajuntament de Barcelona ha apro-vat l'Ordenança de Condicions deProtecció contra Incendis. L'Orde-nança preveu la seva aplicació a totsels projectes d'obres als quals siguiaplicables la norma NBE-CPI/91, és adir. als projectes presentats a visaramb posterioritat ai 28 de juny del1991 com també a aquells pels qualses va sol·licitar la llicència d'obresdesprés del 28 de març del 1992. En elcas que se sol·liciti la llicènciad'activitat per una edificació de cons-trucció i ús de la qual hagin estatautoritzats amb anterioritat a l'entradaen vigor de l'Ordenança aquesta esregirà per la normativa aplicable enatorgar-se les llicències. •

Es prohibeix l'úsd'un detector demonòxid de carboni

La direcció general de Seguretat In-dustrial ha advertit que s'està comer-cialitzant a Catalunya un producte queno compleix la legislació vigent. És unequip de detecció de monòxid de car-boni model "Dial-330-D" número desèrie 3565 i 5266, amb unitat central idetectors. El fabrica Duran Electròni-ca. Les proves fetes sobre aquest equipindiquen la nul.la resposta a lessoUicitacions per la qual cosa la sevainstal·lació ha estat prohibida. •

El proper dia 12 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, el Centrede Documentació presentarà, a la Sala d'Actes del Col·legi, la línia deproductes informàtico-documentals CONSTRUDOC.

CONSTRUDOC és el resultat del'explotació del fons documental delCentre de Documentació, sobretot dela base de dades ALCALÀ de dispo-sicions legislatives de construcció.

CONSTRUDOC és una línia de pro-ductes, que amb el temps aniràcreixent, i que consta d'aplicacionsinformàtiques diverses que han depermetre al professional disposar dela major informació possible, actualit-zada, i de manera ordenada i fàcild'utilitzar.

Inicialment CONSTRUDOC es com-pon de tres productes:

1) ALCALÀ NORMATIVABase de dades que inclou totes lesreferències de les disposicions vigents(BOE i DOGC) relacionades amb laredacció del projecte i l'execució del'obra. Aquestes referències són con-sultables tant pels distints camps dequè disposa cada fitxa com a travésd'una llista de mots clau que s'inclouen el manual adjunt

ques de construcció o de les ins-tal·lacions concretes que s'hagin pro-jectat.

3)RPKBase de dades dels índex de preus dela construcció des de l'any 1986 i unprograma de càlcul del coeficient "K"per a la revisió de preus dels contrac-tes d'obres oficials o d'obres priva-des, per províncies.

Els dos primers productes de CONS-TRUDOC són aplicacions sobre elprograma informàtic ARCHIVISTdemanera que en adquirir CONSTRU-DOC el professional compra també elprograma d'arxiu ARCHIVIST que lipermet d'altres aplicacions particu-lars.

CONSTRUDOCs'actualitza cada dosmesos i la seva subscripció dóna dreta rebre del Centre de Documentacióuna atenció preferent pel que fa a lesconsultes sobre normativa i a obtenira preu de fotocopia el text de qualse-vol disposició.

2) ALCALÀ PLECBase de dades de normativa tècnicaobligatòria que permet obtenir un llis-

* L'assistència a la presentació deCONSTRUDOC ha de concertar-se

tat sobre paper, distint en cada cas, en prèviament per telèfon: 209 82 99funció del tipus d'obra, de les tècni- extensió 209.

La unitat docent de Construcció deldepartament de Construccions Arqui-tectòniques II de la UPC i l'Escolad'Aparelladors inicien en aquest curs92-93 una línia d'activitats paral·lelesa l'ensenyament acadèmic. Conferèn-cies, taules de debat, exposicions iprojeccions àudio-visuals són algu-nes de les activitats preparades.EI primer acte, obert a la participació

dels professionals, tindrà ïloc a l'Esco-la el dimarts 10 de novembre. En unataula rodona es debatrà el tractamentde mitgeres que abastarà des de lanormativa aplicable fins a l'execucióde les obres. •

Convocatòriadels premisConstrumat

L'Institut de Tecnologia de la Cons-trucció (ITEC) ha convocat !a cinque-na edició defs premis Construmat quepromou el Saló Internacional de laConstrucció i patrocina el departa-ment de Política Territorial i ObresPúbliques per tal d'estimular la inno-vació tecnològica i la qualitat en laconstrucció. Enginyeria civil, edifica-ció, producte industrial, procés cons-tructiu i periodisme són els apartatsdel Premi. Les propostes i els treballses poden presentar a la Secretaria Tèc-nica, a l'ITEC, fins al 29 de gener. •

EN MADERA TRATADA Y BREZO APORTAMOS SOLUCIONES PRACTICASY DECORATIVAS

Paneles, celosias, pergolas, pàrkings, jardineras, casetas, retugios, losas, areneros,mesas pic-nic, bor du ras, postes, empalizadas, bancos...Crear entorn os naturales con nuestros productoses muy fàcil... y agradable f m u y originales c

iductos natura

Ei BREZO en caJidad 'EXTRA INDUBRUC se suministra en rolloslistos para colocar en cerramientos rapidos y decoratrvos. Se in-tegra con tacilídad entre las plantas del jardín y muros de obra. Re-sulta muy resistente a las inclemencias atmosférícas.

INDUBRUCI Zona Ind. Can Magi

Avda. Ragull, s/n - nave 19

' 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(Barcelona) Apdo. de Correos 403

Tel.: (93) 589 00 23 Fac (93) 674 38 71

Pàrking Propio

VISITENOSSolicile nuestro catalogo o

visite nuestra exposición.

ASSESSORIA LEGISLACIÓ

Test Aluminós:11 possible pòrtland

carbonatat"

— El Test Aluminós dóna com a resul-tat: "possible pòrtland carbonatat".Aquest resultat vol dir que no és ci-ment aluminós? Què vol dir aquellaexpressió?

— Aquesta consulta arriba sovint al'Assessoria Professional del Col·legi,tant per pari de l'usuari com del'arquitecte lècnic que rep aquest re-sultat en la prova del Test Aluminós.

Quan en un Tesi Aluminós apareixcom a resultat que es pol tractar de"possible pòrtland carbonatat" és moltpoc probable que la mostra de formi-gó analitzada contingui ciment alumi-nós (la Fiabílitat actual del Test AJu-minós és del 97%). La seguretat abso-luta només ens ia pot donar l'anàlisiperdifracció de raigs X. Seguramentes tractarà d'un formigó de cimentpòrtland en procés de carbonatació,però no podem descartar que siguiciment aluminós.

— Qué és la carbonatació?

La carbonatació consisteix en unatransformació química del ciment

desenvolupa en presència d'humitat (Foto: Chopo)

pòrtland hidratat que es produeix perl'acció del díòxïd de carboni del'atmosfera.

Aquest atac és superficial i avançacap a l'interior. És normal que unamostra superficial d'un formigó vellestigui carbonatada. La carbonacacióen un formigó de ciment pòrtland nodisminueix la resistència.

Quan la fondària de carbonatacióarriba a l'armat, aquest queda despro-tegit químicament enfront de la corro-sió, però aquesta sols es desenvolupa-rà si hi ha humitat.

Així doncs, un formigó armat de

ciment pòrtland en un procés de car-bonatació prou avançat i en presènciad'humitat, pol manifestar desperfec-tes externs semblants als que mostrala corrosió en el formigó de cimentaluminós.

Les persones interessades disposend'una abundant bibliografia sobre car-bonatació en formigons que es potconsultar en el Centre de Documenta-ció Josep Renart.

Per a més informació cal adreçar-sea l'Assessoria Professional.

Regulació delLlibre de l'Edificial Diari Oficialde la Generalitat

Els requisits que ha de complirel Llibre de l'Edifici, regulat enel capítol V del títol segon de laLlei de l'Habitatge, es fixen enun decret que entrarà en vigor el7 d^abril de 1993. publicat alDOGC del dia 7 d'octubre de1992.L'esmeníat llibre s'ha de for-

malitzar abans de que es proce-deixi a la venda d'un habitatgeacabal de nova planta o resultantd'una gran rehabilitació.

En aquest document s'ha defer constar les dades relatives ala identificació de l'edifici, laidentificació dels intervinenls enel procés constructiu, el règimjurídic i les garanties, les especi-ficacions tècniques, les tasquesde manteniment que es duguin aterme, les incidències que es pro-dueixin i les reformes o les reha-bilitacions que s'hi realitzin.

Decret 206/1992, de l'J de set-embre. Publicat al DOGC núm.1654 del 7 d'octubre de 1992.

FISCAL

La declaració de

Renda de 1992

Després de l'augment de la pressiófiscal que hi ha hagut aquest any. és elmoment de planificar detalladamentla pròxima declaració de renda, a fi depagar el mínim possible, dins de lalegalitat.

La Llei de l'IRPF que estrenaremenguany, ens aporta alguns avantat-ges però també ens acola alguns bene-ficis dels quals gaudíem fins ara.

L'Assessoria Fiscal del Col·legi, comen anys anteriors, ofereix als seuscol·legials l'estudi i planificació de laseva declaració de renda, per la qualcosa hauran de demanar dia i hora apartir del 15 de novembre í fins a! 15de desembre, perquè estudiem el seucas particular."Ressaltem tol seguilalgunsdelspuntsdel nou impost que han sofert varia-ció:

Plans de Pensions

Els partíceps de Plans de Pensions,podran deduir de la base ïmposable, lamenor de les dues quantitats següents:

750.000 o el 15% dels rendimentsnets del treball, activitats empresa-rials o professionals.

Assegurances de Vida

!0 % de deducció en assegurances devida, mort o invalidesa. Despareix ladeducció dels Plans de Jubilació (con-tractes d'assegurança de capilal dife-rit).

Retribucions en espècie

Les remuneracions "no monetàries".que li faci l'empresa, són considerades"retribució en espècie" i subjectes aretenció si aquestes sobrepassen les50.000 pessetes.

La Llei de l'IRPF estableix les nor-

mes de com s'han de reflectir en ladeclaració les esmentades retribu-cions.

Exemple:Si vostè utilitza el vehicle de l'empre-

sa, haurà de declararel 15 % anual delcost més els impostos abonats.

Per a retribucions en espècie no tipi-ficades per la Llei de l'IRPF. s'hauràd'aplicar el valor de mercat.

A manera d'orientació indiquem, enel quadre adjunt, la quota de la larifade l'IRPF, en cinc trams de Baselm-posable.

Volem remarcar l'obligatorietat"com anovetat", de segellar els llibresde registre d'ingressos i despeses en elperíode que va de 1' 1 de gener fins al 20de juny de 1992 (abans de presentar ladeclaració de renda).

B.I.

B.I.

B.I.

B.I.

B.I.

2.140.000

4.420.000

6.700.000

8.410.000

9.550.000

En endavant el percenlat

Quota íntegra:

Quota Integra:

Quola íntegra:

Quota íntegra:

Quota Integra:

ïe aplicable és del 56%.

385.050.-

1.043.400.-

1.978.200.-

2.781.900.-

3.337.500.-

Estatuts del Consell deCol·legis d'Aparelladorsi Arquitectes Tècnicsde Catalunya

El Consell de Col·legis aprova-va en la sessió plenària del dia 1de juny de 1992 la modificaciódels seus Estatuts. Una resolu-ció del Departament de Justíciade data 17 de setembre ha decla-rat l'adequació a la legalitatd'aquesla modificació.El DOGC del dia 30 de setem-

bre de 1992 publica aquesia re-solució i el texte complert delEstatuts incorporant-hi les mo-dificacions aprovades.

Resolució de 17 de setembre de1992. del Departament de Justí-cia. Publicada al DOGC núm.1651 del30 de setembre de 1992.

Secció a càrrec del Centre deDocumentació Josep Renart,on es poden consultar aques-tes disposicions.

Itifarmació elafmraihi per

DEMANDES DE TREBALL

SBtVB DE PBOMOOO I MBKAT DE TKEBAU.

ANUNCIS OBERTS ALSCOL·LEGIATS

QUE HI ESTIGUININTERESSATS

Informació:Rosa Ensenyat.

Tercera planta del Col·legi.

Horari: de dilluns a diven-

dres, de 9 a 14,30 hores.

Telèfons: 414 33 11

209 82 99

Estudi d'arquitectura

a Vilafranca del Penedès

ARQUITECTE TÈCNIC

per ajudar a aparellador municipal 3 lacomarca, matins, ftr treballar en projíc.ics a l'estudi, tardes. Es valorarà expe-riència d' 1 a 2 anys en desenvolupamentde projectes. Idioma català. Informàtica

a nivell d'usuari (no imprescindible).Edat de 25 a 35 anys- Relació liberal.

Sou a convenir (3-3.5OO.OOO bnit/«ny).

Ref.: S.0S2

Multinacional de materials

per a la construcció

TÈCNIC COMERCIAL

amb experiència de 2 anys en funcions

similars. Es valoraran coneixements defrancès. Edat de 25 a 35 anys. Àrea detreball a IM Catalunya. Cal carnet de

conduir. Jonuda oficial. Contracte labo-

ral indefinit.Sou: 3300.000 brut/any negociable. In-centius i assegurança de vida i accidents.

Rtf.: S.0S4

Important empresa de

tancaments (murs-cortina,

fusteria alumini, envldraments)

RESPONSABLE TÈCNIC

necessita cobrir una plaça de responsa-ble tècnic per a la zona de Catalunya.

nuques a: EPDRAK - Consell de Cenl.83 3.4 -08015 Barcelona

Rtf.: S.0S6

Direcció General

d'Urbanisme de la

Generalitat

DOS ARQUITECTES TÈCNICS

amb experiència mínima de 2 a 5 anys enurbanisme i usuari d'informàtica. Idio-mes: català i anglès. Edat màxima: 35anys. Nomenament com a fctncioaan ïn-lerí (durada indefinida) fins aprovar lesoposicions.

Sou: 1553.324 brut/any.

Rtf.:SM3

Ajuntament de Mataró

ARQUITECTE TÈCNIC

Oferta pública d'ocupació. Una vacanld'arquitecte tècnic. Modalitat d'accéslliure.

Publicat al BOP núm. 248 de data

15.10.92.

Ref.: 92.037

Consell Comarcal

de l'Alt Penedès

APARELLADOR/

ARQUITECTE TÈCNIC

Ofena pública d'ocupació per a l'any1991 Una vacant d •Aparellador/Arqui-tecte Tècnic. Sistema de selecció: con-cun-oposició.

Publicat al DOGC núm. 1655 de daia9.10.92.

Rtf: 92.03S

PETITS ANUNCIS

MFORMÀTKA

• Hardware

• Software estàndard i a mida

• Xarxes locals

• Manteniment i eliminació de virus

• Solucions completes

Preus especials per als col·legiats

Telèfon: 450 01 56

—ORMàWCS

S'ofereixen els serveis informàtics:• Estacions de CAD• Ordinadors - impressores• Reparacions - ampliacions• Innovacions - reds locals• Neieja i manteniment• Fax i moderns• Software propi - estàndard.

Telèfon: 322 67 62 / Fax: 419 25 46

OfBTTA DE PLOTTERSBROUNDS

S'ofereixen Plotters i accessoris "Roland".

Es tracta de material procedent de demostracions en fires.

Són unitats limitades.

Preus molt competitius!!!

També lenim servei de Plolters DÍn-A-4, i Din-A-0.

Jesús Juvera

Telèfon: 325 70 83 BARCELONA

BOCSE tens un dibuix en Autc>~ ad en 2dimensions i vols donar-li vida, Iclpassem a 3 dimensions, li donem

Xavier CailelltortTelèfon: 660 35 62

• Fax de fàcil instal·lació per la recepció i la tramesa automàtica

dels documents des del seu ordinador.Mòdem per bases de dades.

Instal·lat: 27.500.- Pessetes

• Fax, conlestador automàtic amb control remot Agenda amb

marcació telefònica. Música d'espera i discriminador per tons.

Instal·lat: 48.500.- Pessetes

• Altres equips: consulteu-nos!!!

Telèfon: 450 01 56

Venc aparcament, (hi caben doscoixes), situat al carter Joan Torres-carrer Gran de Sani Andreu.

AugeTelèfon: 674 54 18 (tardes i vespres)

DESPATXMWBAODE

SofereU despatx de 40 a 185 m2,sïluai a l'avinguda President Com-panys, de Badalona.

Edifici d'oficines de nova construc-

D'AMUTAMBIIS

Es venen dos apartaments a Creixell,de 67 m2 a primera línia de mar. ambjardí, piscina i parquing ambdósmoblats.

Telèfons: 660 25 29 de 20 a 22 hores66005 97 de 9a 13 horesi de 16 a 20 hores.

DE1PERA ESTUDI

S'ofereix espai cèntric (zona Muata-ner-Mandrí) a preu molt econòmic.

Es tracta d'un àtic i sobre-àlic unitsinteriorment per llogar, de 150 m2.ideal per a esmdi d'arquitectura.

Telèfon: 439 35 98(Horari de despatx)

Entresol de lloguer de 85 m2 aproxi-madament, amb: tres habitacions,-traster". TiaU", i lavabo-bany.

Zona: Aríbau- Diagonal.

És idoni per s oficina tècnica.

Contacte

Telèfon:2007935de I9a2l horesde dilluns a dijous.

A MAlfiRAT M M « (B. MAKSME)Aple per 3 despaix d'arqui lectura o similar.

TOTALMENT EQUIPADAZones: Recepció/Secretaria amb taulell, armaris i íoíàs d'espera.

Administració completa amb taules, armaris, fotocopiadora...Sala de juntes moblada, amb parets de roure.Dexpau-direcció:tauU, armaris, butacons. fu . amplis finestrals a jardíAiie condicionat integral. Soterrani'arxiu.Ubicació en zona comerciaJ consolidada.

Directe propietari. Interessats, cal concertar entrevista (ekfomca.

Sr. Roses Telèfon: 93/761 14 51

UKENCIAT

S'ofereix, amb moltes ganes de tre-ballar!!!Aporta cursos d'especialització iseminaris de Dret comunitari.Anglès a nivell Aadvanced.Presenta experiència com a pro-fessor d'Oxford School.També, francès, català i castellà.

Marc Saní Guanabeni

Telèfon: 371 60 53

Estudiant d'Arquitectura Tècnica, pendent del projecte final de

carrera, que aporta cursos d'Autocad iconeixementsd'informàtica

a nivell d'usuari, s'ofereix per treballar mitja jornada, (preferible

a les tardes), tant a peu d'obra com en despatx. Barcelona o

rodalies (disponibilitat de cotxe).

Beatríz LópezTelèfon: 373 46 26

APARELLAGRAMA Per Olissíp

EI dissenyador d'aquest habitatge hadecidit fer-nos barrinar una mica i ensplanteja un suggerent APARELLA -GRAMA.

Ens proposa descobrir el nom i elcognom d'un important enginyer,arquitecte i constructor castellà,considerat un veritable virtuós deles formes parabòliques de formigóarmaL establert a Mèxic el 1939, itambé una de les seves obres méssignificatives.

Per aconseguir-ho ens caldrà resoldreels enigmes del bany. dels dormitorisA i B. i del menjador, tal com indiquenles instruccions. Les lletres que restinencerclades en aquestes quatre cam-bres són les que compondran el nom icognom del personatge. Només cal-drà ordenar-les i situar-Ies al dormito-ri C. on reposaran fins que descobriml'obra. Els mots encreuats ens perme-tran esbrinar-la, també amb les lletresencerclades.Tan bon punt haguem apa-rellat personatge i obra, ja només enscaldrà esperaré!properraparellagrama.

•rfjjjfj viw»/7 'ppiitiv ' "« . 'TO -soavrxstv

cfats, forceu un mot de •pnçà

1. BACINA2. BISADA3. MATOLL4. REPTES

J C

HORITZONTALS: l.Posara pau allàon hi ha discussió. 2.Amb sabors d'undels ingredients d'una salsa típicamentcatalana. 3.Fang. Els primer 20 diesd'un mes. 4.Prové. 5.Lletra grega mollperillosa. Arriba a la platja cada dos pertres però mai no s'hi vol quedar. 6.Ra-bioles de criatura. 7.La veu mésmilitar.Tros d'embulit ofert després dela matança del porc. 8.AceIitè.Et deixa-rà bocabadaL 9.Pedra circular d'un molíordinari. 10. Figura teòricament inqües-tionable. 11E1 portador de la maça enuna processó. 12.Tros de llenya reduïta carbó ardent.

VERTICALS: l.L'Obèlix hi caiguéde petit. 2.Posarem el malalt al seuUit.Molt bé. 3.Mitigar les asprors d'unacosa. Copsar parant la mà. 4. Ganga.Relativa aJ radical de fórmula CH3-CH,. 5.La millor carta de jòquer.Si enfas, és que prives ei seu bonfuncionament-Donat que. 6.La millorgimnasta de Montreal ho és.Si no volspols no hi vagis. 7. L'animal més ruc.EIpal de la bandera.

J:8 JXO11IVXOG / \1U:VIXOIHMUOCIIXI

servei control qualirac

mecànica de sòlsformigó en massa

laboratori assaig edificaciósant isidor. 1 - telèfon 7980166 - fax 7576665 - 08302 mataró (barcelona)

ontrol

serveiI6/D7/9I (Dian Ofici.

F O K M A T I

Laboratoris d'assaigs

Els laboratoris d'assaigs esdevenenquelcom més que un bon instrumentLa xarxa de laboratoris existent avui a Catalunya sembla suficient per atendre la demanda de control del formigó.Per contra, el nivell tècnic d'alguns laboratoris pateix encara bastants limitacions.

P el decret 281 de 9 de setembre del 1986 de laGeneralitat es reguiava a Catalunyal'acreditació de laboratoris d'assaigs de

l'edificació.Al desembre del 1988 es promulgava el decret 375/1988 sobre control de qualitat a l'edificació que,malgrat el títol, establia un sistema de control derecepció de maierials a les obres, del qual feiaresponsable a l'arquitecte tècnic. El decret indicavaque els assaigs, les anàlisis i ies proves els ha de ferun laboratori acreditat per la GeneraHtaL

Finalment, per ordre de 27 de setembre del 1989es determinaven les condicions necessàries per talque un laboratori fos acreditat, això és, el reconeixe-ment de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisia l'edificació amb caràcter específic, és a dir, sola-ment dins els àmbits o àrees per als qualsl'Administració els reconeix tal aptitud. Els labora-toris acreditats gaudeixen, doncs, del reconeixe-ment oficial per realitzar els assaigs relatius a l'àreaespecificada i per emetre el document que reflecteixels resultats obtinguts.

Existeixen en l'actualitat tres grans àmbitsd'acreditació en edificació: formigó, acer per aestructures i mecànica del sòl. Val a dir quel'acreditació no cobreix els dictàmens, els informesi les interpretacions derivats dels resultats delsassaigs i qualsevol altre document d'abast i contin-gut semblant Fins i tot, la legislació vigent prohi-beix incloure'ls en el mateix document que reculliels resultats dels assaigs.

Quina és, doncs, la fiinciód'unlaboratorid'assaigs?La resposta sembla òbvia; realitzar assaigs, entesoscom aquells que es realitzen amb un mètode i que

Etft el material que rep més atenció a l'obra (Foio:Chopo)

tenen per objecte quantificar algunes característi-ques o propietats dels productes. Un laboratori,doncs, no emet judicis de vaior sinó que es limita aemetre actes de resultats d'assaigs . Això distingeixels laboratoris de, per exemple, les organitzacionsde control, que sí entren en criteris de valoració,dissenyen i dirigeixen campanyes de control i as-sessoren la direcció facultativa.

Quins són els clients dels laboratoris d'assaigs? Elpromotor, la direcció facultativa, el constructor i el

fabricant de materials de construcció segons elsdiversos tipus de control com són el control defabricació, el control de recepció dels materials o elcontrol d'execució de l'obra. En cada cas variarà larelació del laboratori d'assaigs amb cada un delsagents abans anomenats per tal de salvaguardar lesincompatibilitats per tal de no ser jutge i part.

En el cas que ens ocupa, el control de qualitat de

(Passa a la pàg.I2)

CONTROLEM EL FORMIGÓ A PEU D'OBRA

s.c.p.LABORATORI DE CONTROL EN L'EDIFICACIÓ

Oficines:Pare Garí, 78. 2on3a. Tel. (93) 815 82 7408800 Vilanova i la Geltrú

J_Laboratoris d'assaigs

LABORATORIS D ASSAIGS PER AL CONTROL DE QUALITAT (*)

Comarques de Barcelona

LABORATORISAMB ACREDITACIÓDEFINITIVA

BÜREAUDE ORGANIZAC1ÓN,SOLDADURA Y ENSAYOS.

é S.A. (BOSE)Ï. Jesús Ma. Domènech Fecli* València, 6§08319 Tianaltelèfon:395 18 98- Fax: 385 03 55

Àmbit: Formigó fresc

CEJNCO, S. LManuel Sesma Lorenzo.La Corunya. 10008620 Sani Vicenç dels HonsTelèfons :656 26 80

í 656 42 10\ Fax: 656 42 10

Àmbit: Formigó fresc.

CONTROL -QAl fredo Pérez. Antón.Arquitecte Gaudí. 1208800 Vilanova i La GeltrúTelèfon: 815 78 45Àmbit: Formigó fresc.

EPTISAJosé Manuel Segura Ahijado.Cira. Pont de Vilamara, 16208240 ManresaTelèfon: 874 25 63Àmbit: Formigó fresc.

INTEMACFrancesc Hostalei Alba.Av. de la Riera, 10.Polígon Industrial. 3 Santos08970 Sant Jusi Desvern

;-Telèfon:372 83 00ï Fax: 473 03 09

Àmbit: Formigó en massaMecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

FORMILAB. S.L.Antoni Jardón i Herrero.Docior Estapé. 8-1208800 CubellesTelèfon: 895 31 21Àmbit: Formigó fresc.

FORSEG, S.L..Ramon Pararcda Montells.Pça. Lluís Companys. 3. baixos08500 VicTelèfon:889 25 17Fax: 889 14 94Àmbit: Formigó fresc.

LABORATORIDEL VALLÈS, S.C.P.Montserrat Sayos Blanch.Josep Carner. 2708400 GranollersTelèfon:879 33 91Fax: 879 33 91Àmbit: Formigó fresc.

LACETRafael Trius Panadès.Sani Pau. 608221 TerrassaTelèfon:783 21 IIFax: 783 67 29Àmbit: Formigó fresc.

TATFORMS. S.C.P.Joan Carles Contreras Busquets.Goma), 1408800 Vilanova i la GeltrúTelèfon: 815 82 74Àmbiï: Formigó fresc.

PAYMA. S.A.Joan Franco Poblet,Poblet. 5808! 10 Sia. Maria de MontcadaTelèfon: 575 28 34Fax: 564 89 00Àmbit: Formigó en massa/arma

Acer per a estructures:- Assaigs de laboratori- Assaigs "in situ"Mecànica del sòl:-Assaigs de laboratori- Assaigs "in situ"

PAYMA. S.A.Joan Franco PobletAv. Roma, 1308290 Cerdanyola del VallèsTelèfon:580 67 37Fax; 580 25 18Àmbit: Formigó fresc

QUALITAT RIBESMarc Barqué Via.Lluís Companys, 13, baixos08810 Sant Pere de RibesTelèfon: 896 20 89Fax: 895 35 59Àmbit: Formigó fresc.

SATECMa. Glòria Fustera Vida).Antonio Machado, 508788 Vilanova del CamíTelèfon: 805 23 12Àmbit: Formigó fresc.

SERVEI CONTROL QUALITATJordi Montserrat Bartra.Sant Isidor, 1, baixos08302 MataróTelèfon: 798 01 66Àmbit: Formigó fresc.

LOSTEC. S.A.Conxa DomínguezCamí Llobet, cantonada, Sau08500 VicTelèfon: 889 17 14Fax: 889 18 39Àmbit: Formigó fresc.

TEXSA. S.A. (Divisió LATECO)Ramon Sanromà LlenasPolígon Industrial Can Pelegrí08740 Sant Andreu de la BarcaTe!èfon:682 06 20Fax: 682 07 52

URGELL CONTROL PALAFOLLSAntoni Urgell GomàAvdga. Costa Brava, s/n local 3. A08389 PalafollsTelèfon: 765 23 97Àmbit: Formigó fresc.

URGELL CONTROL TERRASSAAntoni Urgell GomàCtra.Gracia-Manresa. km.23-2508223 (Les Fonts) TerrassaTelèfon: 785 03 87Àmbit: Formigó fresc

LABORATORISRECONEGUTS

CONSTRULAB. S.A.Joaquim Mormeneo HemandezVallès. 69 baixos08820 El Prat de LlobreaatTelèfon: 370 27 57Fax: 379 23 49Àmbit: Formigó en massa

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori- Assaigs "in situ"

INSTITUTO TÉCNICODE CALIDAD DE LACONSTRUCCIÓN, SA. (ITCSA)Luis Sanz LagunaConstitució. 19, bloc 17. núm. 1508014 BarcelonaTelèfons:331 03 91

422 69 55Fax: 422 84 ISÀmbit: Formigó en massa

Mecànica del sòl-Assaigs de laboratori

INTECASAIgnasi Cantareu TaxoneraMontclar nau 25 Polígon Polizur08290 CerdanyolaTelèfon: 691 25 11Fax: 580 57 85Àmbit: Formigó en massa o armat

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

LOSAN, S.A.

Ciència. 8-10.08850 GavàTelèfon: 662 25 50Fax: 63S 00 60Àmbit: Mecànica del sòl:

- Assaigs de laboratori

TECfNCO, S.A.José Ramon Rosso Ródenas.PolÍEon Ca N'Almazora. 1808191 RubíTelèfon: 697 54 11Fax: 697 55 00Àmbit: Formigó en massa

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

LABORATORISEN TRAMITACIÓ

CONSULTORS TÈCNICSDE LA CONSTRUCCIÓ ACATALUNYA. S.L.Fermin Urraca MartínezPere fi. 28, baixos08600 BERGATelèfon: 822 18 86/821 35 68Àmbit: Formigó fresc

ECARamon Fajula FarrésMartínez de la Rosa. 150S205 SabadellTelèfon: 712 10 10Àmbit: Formigó fresc

ICICTCarme Botifoil AlegreN Local 6, Pol. La Ferreria08110 Montcada ÍReixachTelèfon: 575 08 64Àmbít: Formigó fresc.

PAYMA. S.A.Joan Franco PobletPoblet. 5808180 Sta. Ma. de MontcadaTelèfon:575 28 34Fax: 564 89 00Àmbit: Vials

SERVEI CONTROL QUALITATJordi Montserrat BanraSantfsidor, I, baixos08302 MataróTelèfon: 798 01 66Àmbit: Formigó en massa

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

I Laboratori d'Assaigs i Control de Qualitat

en l'Edificació de Terrassa i Comarca, S. L.

CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓC/ Sant Pau, 6 - Tels. 731 54 46 - 783 21 11 - Fax 783 67 29 - Tèlex 59419 INSTI-E - 08221 TERRASSA (Barcelona)Acreditat en l'àmbit del formigó fresc per resolució 18/11/91 (D.O.G.C. n.° 1531) en data 18/12/91 Codi d'identificació: 06009HF/91

L a b o r a t o r i s d ' a s s a i g s J_URGELL CONTROL-MANRESAAntonio Urgell i GomàBenrand i Serra. 3608272 Sani Fructuós de BagesTelèfon: 878 84 18Àmbil: Fonnigó fresc.

URGELL CONTROL-IGUALADAAnlonio Urgell i GomàLa Línea. 40.08711 OdenaTelèfon: 804 51 95Àmbit: Formigó fresc.

Comarques de Tarragona

LABORATORISAMB ACREDITACIÓDEFINITIVA

COL·LEGID'APARELLADORS IARQUITECTES TÈCNICSDE TARRAGONAJoan Prous MasdéuRomaní, 143700 E! VendrellTelèfon:69l25 11Àmbit; Fonnigó Fresc

LABORATORIOTÉCNICODE LA CONSTRUCCIÓN. S.L.Emilio Mercadé PioAv. Tarragona, 108-11043881 CunitTeíèfon:977/ 16 01 17Àmbit: Formigó fresc

COL·LEGI D'APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICSDE TARRAGONAJoan Prous MasdéuPol. Ind. Francolí, p.15. núm. 5-A43006 TarragonaTelèfon: 977/54 79 09/54 18 90Fas: 977/54 78 47Àmbit: Formigó en massa/armat

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

TECINCOJosé Ramon Rosso RódenasMossèn Ramon Montanyola. 2 L.443202 ReusTelèfon: 977/77 17 06Àmbit: Fonnigó fresc

LABORATORISEN TRAMITACIÓ

1NTECASAIgnasi Cantaren TaxooeraOnze de setembre, 3743480 Vila-Seca de SolcinaÀmbit: Formigó fresc

INTECASAIgnasi Caniarell TaloneraCtra. de Tortosa, 19-2143896 L'AldeaTelèfon:977/45O7 46Àmbit: Formigó fresc

TÈCNICA. INVESTIGACIÓNY CONTROL, SA. (TECINCO)José Ramon Rosso RódenasVelizquez, 1443870 AmpostaTelèfon: 70 49 38Àmbit: Formigó fresc

Comarques de Lleida

LABORATORISAMB ACREDITACtÓDEFINITIVA

CONSORCI LLEIDATÀDE CONTROLLABORATORI D'ASSAIGSJosep Reig i MasanaPrat de la Riba, 21. baixos25006 LleidaTelefon:973/24 70 08Fax: 973/23 06 58Àmbit: Formigó en massa

1CECEsteve Guiral SolsonaCarrer de Francesc Molí, 32,Planta baixa25005 LleidaTelèfon: 973/ 24 76 14Ambït: Formigó en massa

Mecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

LABORATORIS AMBACREDITACIÓPROVISIONAL

CONSORCI LLEIDATÀDE CONTROL.LABORATORI D'ASSAIGSJosep Reig i MasanaPrat de ta Riba, 21, baixos25006 LLEIDATelèfon: 973/24 70 08Fax: 973/23 06 58Àmbit: Mecànica del sòl:

- Assaigs de laboratori

LABORATORISEN TRAMITACIÓ

HORMIGONES UNILAND. SJV.Joan Vidal i PortaCarretera de Balaguer km. 225191 LleidaTelèfon: 973/20 03 36Àmbit: Fonnigó fresc

Comarques de Girona

LABORATORISAMB ACREDITACIÓDEFINITIVA

LABORATORI D'ASSAIGS DELCOL-LEGI D'APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICSDE GIRONARamon Ceide GómezPolígon Industrial de Celràc/Pirineus s/n17460 CelràTelèfon: 972/49 20 14Fax: 972/4941 17Àmbit: Formigó en massa/armat

Mecànica del SÒL:-Assaigs de laboratori

LABORATORI D'ASSAIGS DELCOL-LEGI D'APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICSDE GIRONARamon Ceide GómezAv. Vidreres, z. ind. Nau 18 D17310 Lloret de MarTelèfon: 972/37 12 23Fax: 972/49 41 17Àmbit: Fonnigó fresc

LABORATORIDE CONTROL I ASSAIGSDE LLUÏS PORTELLLluís Portell ForcadaPolígon Industrialdel Pom del Príncep.Secció III. parcel·la 35.17469 VilamallaTelèfon:813 77 70

972/ 50 09 42Àmbit: Formigó fresc

LABORATORIOSDE CONTROLDE LA RESISTÈNCIADEL HORMIGON, S.L.Carios Tesouro CidCarretera Nacional II km. 73017481 Sant Julià de RamisTelèfon: 972/ 20 83 07Àmbit: Fonnigó fresc

NORMA. S.C.Maria Cot RuaixAv. Catalunya. 617520 PuigcerdàTelèfon:972/88il60Àmbit: Fonnigó fresc

LABORATORISRECONEGUTS

1CICTCarme Botifoll AlegreCarretera Julià, s/n17460 CelràTelèfon: 575 08 64Fax: 564 31 08Ambït: Fonnigó en massa

oarmaiMecànica del sòl:- Assaigs de laboratori

ACLARIMENT DELS DIFERENTS ESTATS D1 ACREDITACIÓ DELS LABORATORIS D'ASSAIGS . ( * ) Actualització a 16 de setembre de 1992)

L'acreditació d'un laboratori ésel reconeixement de la seva apti-

L'acreditació definitiva L'acreditació provisionalÉs el reconeixement final de poder És aquella que tot i la manca

i d

Laboratoris reconeguts(Reconeixement validesa d'actes)p q q

tud per realitzar assaigs i anàlisis fer aquests assaigs durant un peno determinats requisits permet la rea- Son aquells laboratoris que estavende l'edificació dins de l'àmbit de de cinc anys.acreditat.Aquest reconeixement és atorgatper la Generalitat de Catalunyasegons el Decret 281 /1986 de 9 desetembre.

En tràmitSón aquells laboratoris que tenensol·licitada la seva acreditació i

Uizació dasaigs a l'espera de l'acre- en possessió de l'homologació do- que mentre no obtinguin la provi-ditació definiiva. nada per l'Administració centra! i

que fins que no obtinguin l'acre-ditació se'ls reconeix la validesad'actes d'assaigs. Tenen el mateixreconeixement que els acreditats.

sional no estan reconeguts i pertant, no poden actuar com a labo-ratoris acreditats.

CONSTRULAB S.L.

LABORATORIODE LA CONSTRUCCIÓN

ACREDITADO

LABORATORIO, Vallés, 69, bajos08820 EL PRAT DE LLOBREGAT (Barcelona)

Tel. (93) 370 27 57 - FAX(93) 379 23 49

• ESTUDIÓS GEOLÓGICOSY GEOTÉCNICOS

• CONTROL SONDEOS

• CONTROL CALIDAD

• HORMIGONES

• SUELOS

• OTROS MATERIALESCONSTRUCCIÓN

(Ve de la pàg.9)

recepció de materials a l'obra, ens interessa espe-cialment la relació que ha d'existir entre el directorfacultatiu responsable del control i el laboratorid'assaigs. Aquest han sorgit precisament per arealitzar treballs que amb el temps s'han anat espe-cialitzant í que, a la vegada, han de respondre anormatives cada cop més complexes. La tasca delresponsable del control i la del laboraiori és, perfec-tament complementària. Sí el control de qualilai ésel conjunt d'accions i decisions a l'obra encamina-des al compliment de les especificacions de'qualí-tat, les accions i decisions les pren el director dePobra sobre els resultats de determinats assaigsrealitzats pel laboratori.

La presa de decisions

Aquest plantejament, però, no és sempre fàcil. Lacreixent complexitat del procés constructiu obliga ala direcció a buscar un assessorament tècnic perpoder abastar el conjunt de decisions, i no nomésamb la dada a seques, sinó també amb altra mena deconsideracions i elements de judici, sempre a peti-ció del director de l'obra, que és qui en darrer termeha de prendre, en conseqüència, les decisions.

Han passat ja tres anys des de la publicació deldecret de la Generalitat de Catalunya sobre controlde qualitat que exigia la preparació i el seguimentd'un programa de control a totes les obresd'edificació. La manca d'una xarxa de laboratorisacreditats, la seva concentració geogràfica, la man-ca de laboratoris especialitzats, entre d'altres, difi-cultava enormement, en aquell temps, el compli-ment estricte de la llei.

Durant aquest període de temps, s'han creat nouslaboratoris d'assaigs mentre que d'altres han anatadaptant-se a les necessitats de la demanda adoptantels requisits necessaris per la seva acredítació ofi-cial. La xarxa existent avui així com la seva distri-bució geogràfica a Catalunya sembla suficient quan-titativament per atendre la demanda de control en elcas del formigó. El nivell tècnic d'alguns laborato-ris, però, pateix encara de bastants limitacions ímolt especialment en els casos en què la demandas'allunya de l'àmbit d'acreditació.

Manca de laboratoris especialitzats

Per la seva banda, la impossibilitat d'assajar algunsmaterials per manca de laboratoris especialitzatssegueix encara present i la situació empitjora en lamesura que es va ampliant per part del'Administració la llista de materials subjectes pre-ceptivament a control. En aquest sentit, només unapolítica decidida de control de la producció indus-trial dels materials de construcció en origen i unatasca important de normalització de productes ambmarques i segells que donin garantia podrà resoldrela qüestió.

Un cop més cal recordar, per finalitzar, que a quicorrespon la fiabilUat final de l'edifici construït ésa la direcció de l'obra; al laboratori correspon laHabilitat de la mesura. Establir clarament el modelés fonamental: les instruccions han de basar-se enles normes; els projectes, respectar les instruccions;i les obres, complir els projectes.

Direcció facultativa, laboratori i concratista for-men, en definitiva, un triangle en el que cadaelement ha de complir el seu paper i no un altre, enel benentès que allò veritablement important no ésni la norma, ni el control ni els papers, sinó laqualitat final de l'obra construïda. •

QUÍMICAMENTPUR.

COM TOT PRODUCTE NATURAL, EL LABORATORI D'ASSAIGS

TAMBÉ DÓNA ELS SEUS FRUITS I, DES D'ARA, EL NOU

LABORATORI D'ANÀLISIS QUÍMIQUES ES TROBA AL SERVEI

DE TOTHOM QUI VISQUI EL MÓN DE LA CONSTRUCCIÓ.

AMB RESULTATS QUÍMICAMENT PURS.

COLLEGI OFICIAL D'APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE GIRONA

La professió s'enfronta a una de les tardors més calen-tes dels darrers anys. Després d'una etapa d'eufòria alsector de la construcció, el col·lectiu professional delsaparelladors afronta l'inici d'un crisi econòmica més omenys generalitzada i la discussió de dues lleis clau: la

Llei d'Ordenació de l'Edificació i la Reforma de la Llei deCol·legis Professionals. La conjuntura econòmica iprofessional no encomana precisament optimisme. Elfutur és Europa i el camí la posada al dia del profes-sional en totes les seves facetes.

Afrontar sense por el repte del futur

E n acabar els Jocs Olímpics i cada cop més aprop de la fi de l'any daurat, el 1992, tothomparla de crisi. En una enquesta realitzada per

['INFORMATIU, els professionals consultats afir-maven que els efectes d'aquesta crisi ja es notavende feia mesos. Es mostraven preocupats per laindefensió del professio-nal davant l'època de va-ques magres que es veuenvenir. És clarque l'eufòriaha passat i els aparella-dors, lligats també a la fide la febre olímpica, escomencen a plantejar elfutur en termes negres.

A banda de la conjuntu-ra econòmica i de sectornegativa, el col·lectius'enfronta amb la incerte-sa de ta futura aparició dedues lleis. En primer lloc,la Llei de Col·legis que,com a principi bàsic, inci-dirà d'una manera impor-tant en el que era fins arael model tradicional d'e-xercici professional i tam-bé de Col·legi. En segonlloc, la Llei de I'Edi-ficiació, un text que fixaràles atribucions i les res-ponsabilitats de l'apare-llador en la indústria de laconstrucció. Com a darrerelement per a configurarl'actual situació que viu laprofessió hi ha la qüestiódel futur a curt termini: laconvergència amb Euro-pa. Els interrogants o lesincògnites estan sobre lataula. Per tant, i tenint encompte tots els elements

Cercós, que ha col·laborat en la construcciód'habitatges de la Vila Olímpica i en el pavelló deCatalunya a l'Expo, parteix de la base que la figurade l'aparellador individual serà cada cop menyshabitual. "En l'actualitat tenim que, per una banda,les promotores estan cada vegada més professio-

apuntats, el que resulta imprescindible és l'ordenacióde la professió.

Però a banda que la professió s'ordeni objecti-vament, a partir de la reforma dels col·legis o de lesdisposicions de la Llei de l'Edificació, el més im-portant és l'ordenació subjectiva de la professió. Endefinitiva, allò que cada professional haurà d'anarposant en pràctica en la tasca diària per afrontar totsels canvis que s'acosten.

Un sector cada cop més industrial

Molts aparelladors ja fa anys que practiquen aques-ta ordenació de què parlem. I continuaran practi-cant-la. Per això, tot i la incertesa del momenteconòmic i professional, es veuen amb cor deplantar cara al futur. Rafael Cercós és un d'ells.

La darrera obra feta a Barcelona ha acollit tecnologies i sistemes de treball inèdits (Fotos: Chopo)

professionals considerablement".nalitzades. Ja no es dóna el cas d'aquell fabricant desabates que inverteix en immobiliàries. En aquestsentit, les grans empreses que existeixen ara mateixacabaran controlant la major part de l'edificaciónova perquè tindran un aparell burocràtic més ade-quat a les exigències administratives actuals".

Per a Cercós, en un sector fet de grans empreses,l'aparellador serà bàsicament un assalariat, treba-llarà integrat a la firma, encara que també realitzaràtreballs fora de la promotora. Així, el sector s'aniràassemblant cada cop més a una indústria. "D'altrabanda, continuaran existint milers de petites feinesde les quals el tècnic que s'hi especialitzi podràanar-ne vivint".

Aquesta mateixa idea de la integració del profes-sional a la gran empresa també és defensada perFerran Pelegrina, que insisteix també en una pro-

gressiva hegemonia de l'empresa mixta al sector."Una empresa que ofereixi tots els serveis: gestió,construcció, projecte i direcció".

En aquesta línia, Pelegrina aposta per l'espe-cialització del tècnic en tasques de control econò-mic de les obres. "Una especialització que jo veig

molt clara de cara al fu-tur". Però igual que Cer-cós, Pelegrina creu que lafigura del liberal subsisti-rà d'una manera o altra"sobretot a les ciutats peti-

tes, on el professionalcompta amb tres o quatreconstructors que li són fi-dels perquè el considerenel seu tècnicdeconfiança".Des d'un altre punt de

vista, Celestí Ventura, di-rector tècnic de la promo-tora Metro-3, es fixa pri-mer en el futur immediat."EI sector continuarà de-manant professionals enles àrees de valoracions,organització i direcciód'obra, tant en promoto-res com en indústries es-pecialitzades". Venturaveu també el futur del sec-tor dominat majoritària-ment per grans empreses,unes empreses que tindran"els seus propis depar-taments de projectesd'execució on és neces-sària la planificació i co-ordinació de les diferentsactivitats professionals. Entotes aquestes activitats, laimplantació del disseny as-sistit per ordinador aug-mentarà les possibilitats

Noves tecnologies i Europa

Ramon Domènech, aparellador que ha treballattambé a la Vila Olímpica i en el pla director del nouhospital de Sant Pau, es planteja en l'actual momentde crisi a tots nivells com una mena de temporadabaixa que ha de servir per preparar-se per al futurimmediat. "Els moments de crisi sempre s'hand'utilitzar coma temporades pera replantejar-se leslínies d'actuació vàlides per al futur. La paraula pera definir-ho és el reciclatge professional, és a dir,preparar-se al màxim, posar-se al dia per estar encondicions de poder respondre professionalment

Passa a la pàgina 15

P u b l i c i t a t

Biga Horsa tipus RFper a rehabilitació de sostres

L'empresa Horsa ha desenvolupat la biguetatipus RF destinada a la rehabilitació de sos-tres unidireccionals formats per bigues deformigó afectades per raluminosi", carbo-natació, etc. La bigueta RF presenta unasecció en forma de C que protegeix totalmentel cap inferior de la biga a rehabilitar.

El mètode proporciona un aprofitamentmàxim de l'alçada lliure dels habitatges quepateixen aquestes patologies. El seu en-castament al mur de suport no afecta la basede recolzament de la bigueta deteriorada.Permet l'aplicació de solucions diverses se-gons l'estat de cada bigueta en particular. Elenvans paral·lels al sostre no resulten afec-tats en absolut i els perpendiculars solamenten un grau mínim.

La secció de la biga tipus RF s'ha definitprenent com a referència les biguetes mésusuades durant els anys 60. Aquests ele-ments tenien una base inferior que oscil·laentre 9 i 12 cm. La secció total de la biguetatipus (pretesada autoresistent) era de 20 cm.amb petites variacions. Els revoltons eren detipus diversos: revolto, fet en obra, encade-llat sobre les biguetes, revolto de ceràmica,revolto de formigó i revolto de guix (molt pocusat). La biga Horsa RF es construeix ambformigó FCK (200 kg/cm') i acer FYK (5.000kg/cm!). El seu pes és de 28 kg/ml.

La clau del sistema d'Horsa radica en l'úsd'un element de formigó armat polivalent quepot utilitzar-se de diferents formes en funciódel treball a realitzar.

És possible aplicar-lo com a bigueta semi-resistent de reforç del sostre deteriorat o coma autoresistent per a la substitució física ofuncional de les biguetes afectades o bé com

EMPOTRAMENTO 1

IA0URA PRINCIPAL

a complement al treball anterior formant unentrecreuament d'elements resistentscol·locats a la part inferior del sostre a reha-bilitar. També possibilita disposar-lo com acartela de suport de les altres biguetes.

Fa possible la seva col·locació adossatverticalment a les parets existents per aactuar com a pilar de reforç dels paramentsverticals. Totes aquestes utilitzacions sóncomplementàries entre si, segons l'estat delsostre a tractar. És molt probable que s'hagid'utilitzar més d'una solució per a un mateixsostre, amb l'objectiu d'aconseguir la segu-retat requerida amb el mínim cost possible.

UtilitzacióSegons indica l'experiència d'Horsa,l'aplicació com a biga semiresistent encol·laboració amb la biga a rehabilitar és la

més generalitzada. Les anomalies major-ment detectades es redueixen a bigues ambarmadures descobertes o en fase de corro-sió (les definides en terminologia de IÏTECcom de segon i tercer grau). En aquest cas,els elements Horsa s'uneixen a la biguetaantiga amb un morter d'altes prestacions is'encasten a les parets resistents per mitjàde pletines metàl·liques incorporades a labigueta.

En primer lloc s'eliminen les restes de for-migó afectat de la cara inferior de la biga enmal estat. Per a aquesta acció s'utilitza sorraa raig, aire comprimit o cardes metàl·liques.A continuació es practiq'uen a les parets desuport el forats per a l'encastament de labigueta. El sector de paret que serveix desuport a la biga deteriorada no es manipula.

L'extrem de la bigueta, dotat d'una pletinafixa, s'introdueix als forats corresponents.L'extrem equipat amb la pletina mòbil s'elevafins al seu lloc de treball i després es despla-ça l'esmentada pletina fins al fons de l'orifici.Posteriorment s'injecta el morter autonive--llant d'altes prestacions, la quantitat que hicorrespongui, a l'interior de la bigueta HorsaRF. Mitjançant puntals es procedeix a com-primir-lo contra la biga a rehabilitar. Els foratsd'encastament s'omplen amb morter plàstic.El conjunt pot desapuntalar-se al cap de 24hores.

El cost aproximat de rehabilitació de sos-tres afectats per "aluminosi" mitjançant bi-gues Horsa RF és d'unes 9.000 pessetes/m!.

HorsaAv. Diagonal, 343, 3r. C - 08037 Barcelona

Telèfon 457 14 09 - Fax 457 12 64

GESTIÓ DE LA QUALITATLABORATORIS DELSCOL·LEGIS D·APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DECATALUNYA

laboratori®j) d'assaigs

Polígon Industrial. C/Pirineus.T.972.492014. 17460 CELRA.GIRONA

Jnl laboratori(83) d'assaigsPolígon Industrial. Francolí.T.977.547909. 43006 TARRAGONA

raSOeaULEIDATÀ\DE CONTROL)

laboratori d'assaigsPrat de la Riba n» 21T.973.247008. 25OM LLEIDA

Ve de la pàgina 13

quan la conjuntura deixi de ser objectivament nega-tiva. Aquest reciclatge, ara i aquí, se centra en duesparaules: noves tecnologies i Europa". Un aitre delsaspectes que Domènech subratlla en pensar en elfutur és l'especialització professional. "L'espe-cialització anirà augmentant i això tindrà com aconseqüència la creació d'equips d'apareïladorsamb diferents especialitats. Així, un equip quecompti amb els seus experts en projectes, controld'obra, etc. podrà afrontar tot allò que el sector vagigenerant".

Per a Ramon Domènech, però, un altre dels puntsbàsics a tenir en compte a l'hora de dissenyar elfutur de la professió és l'apartat de la formació."Replantejar les carreres com ara la d'aparelladorés una cosa que s'hauria d'anar fent periòdicament.Ara, amb la LRU s'apunten alguns canvis però eldesfasament que portem és de fa massa temps. EIcert és que amb els programes de formació que hi hahagut fins ara. existeix una massa de tècnics bonís-sima que més o menys ha anat trobant el seu espaien el sector. La incògnita es plantejarà en el momenten què acabin les primeres promocions de tècnicssorgits amb les noves carreres. Jo em pregunto aquin lloc se'ns recol·locarà els qui ja fa temps quetreballem, quin grau o especialitat tindrem. Aquestaindefinició provoca una certa por al col·lectiu pro-fessional però jo crec que el que ha de preocupar sónd'altres qüestions. Per exemple, les tasques i res-ponsabilitats que els aparelladors estem assumint ino hauríem de fer-ho necessàriament. I parlo detemes com és ara el de la seguretat i el control dequalitat". __

Evolucionar d'acord amb el sector

Albert Queralt,l'aparelladorquehadirigit l'execucióde la torre Mapfre, a la porta de la Vila Olímpica, esmostra, d'entrada, optimista respecte el futur pro-fessional però per fer-ho tira una mica enrere en eltemps. "L'aparellador ja no és el mestre d'obres.D'acord amb el sector de la construcció, que ha anatcanviant, el tècnic s'han convertit cada cop més enun professional fins a arribar al moment actual enquè l'aparellador és sobretot un coordinador gene-

Passadaja l'eufòria constructiva cal preparar-se ara per afrontar els reptes del futur (Folo: Chopo)

ral a l'obra. La feina de coordinació és. evident-ment, molt més important en grans obres per laquantitat de gent que hi intervé i per la complexitatdels treballs però també és important en obrespetites ja que en aquest tipus d'obra, l'aparelladorabasta tots els treballs..

D'acord amb l'evolució del sector i de la manerade treballar de l'aparellador, el futur es dibuixaclarament amb la integració de grups de treballpluridisciplinaris on hi hagi des d'enginyers fins aelectrònics, passant per calculistes, arquitectes i,fins i tot, enginyers de camins. En aquest equip hihauria de treballar un coordinador, l'aparellador,que seria el representant de la promotora de l'obraen qüestió".

L'aparellador com a aparellador sempre existirà,segons Albert Queralt, "però caldria que se'nsreconeguessin certes atribucions professionals que

ens estan essent negades sistemàticament.L'aparellador, actualment, està molt preparat, fins itot més que els enginyers o els arquitectes.L'aparellador ja no és un paleta amb corbata".

D'altra banda, Queralt no veu problemes greus enla situació actual de ía professió- Concretament enel tema de la supressió de tarifes per part del Governcentral, explica que "l'aparellador sempre ha cobratmés o menys el que ha volgut. La supressió detarifes la interpreto positivament perquè així treba-llarem amb menys traves de tipus burocràtic i potseruna part important de l'intrusisme professionaldesapareixerà. Crec que la professió es dignificarà,fins i tot. En aquest punt és molt importantl'existència del Col·legi per evitar qualsevol menade competència deslleial".

X.B.P.

Noves solucions ambarmadures electrosoldadesque eliminen el problemadel seu muntatgei augmenten la velocitatd'execució de Pobra

Consulteu a la nostra oficina tècnicaque atendrà específicament cada cas.

431 35 00

ARMADURES PREFABRICADES PER A UV CONSTRUCCIÓSírts. 307-309- 06028 Barcefcra-TeL 431 35 00 -Fax 332 34 86

PAYMA, S.A.CONTROL DE CALIDAD

1308290 CERDANYOLADEL VALLÈS(Barcelona)Tel.: 93/580 67 37Fax: 93/580 25 18

C/Poblet 58-6608110 STA. MARIAMONTCADA(Barcelona)Tel.: 93/575 28 34Fax: 93/564 89 00

C/Central Nau 4Pol. Industrial Vilaseca43480 VILASECA(Tarragona)Tel.: 977/39 32 19/30 34Fax: 977/39 32 62

' LABORATORIO ACREDITADO EN LAS AREAS «HA», «HF», «AS»

«AP», «SE», «ST», «SV».