FORMACIÓ DE PARAULES

Les paraules es poden descomposar en unes altres unitat més petites que posseeixen significat: lexemes i morfemes.

LEXEMA: (arrel) unitat de significat lèxic.

Exemple: arbreda= arbr-

menjo= menj-

MORFEMA: unitat amb significat gramatical. Complementa al lexema en gènere, nombre, augmentatiu, diminutiu i altres terminacions.

Exemple: arbreda= arbr-eda

menjo= menj-o

Els morfemes poden ser de dos tipus:

- Flexius : indiquen gènere, nombre, persona, temps i modes verbals.

- Derivatius : serveixen per formar noves paraules mitjançant prefixos i sufixos.

* Incloem aquí els augmentatius i diminutius.

Un bon sistema per descomposar en lexemes i morfemes una paraula es comparar-la amb unes altres de la mateixa família. Normalment, la part que es repeteix és el lexema.

Fug-a, fug-ida, fug-acitat, fug-at, fug-aç = lexema: fug-

En el cas dels verbs, cerquem l’infinitiu i li traiem la terminació verbal (-ar, -er/ -re, -ir). La part que queda és el lexema.

Agafava = agaf-ar = lexema: agaf-

PROCEDIMENTS DE FORMACIÓ DE PARAULES

DERIVACIÓ

Afegir un o més morfemes derivatius a una paraula.Segons el lloc que aquests morfemes ocupen en relació a la paraula, trobem:

- Prefix : davant el lexema. Aporten matisos de significat al lexema: situació, oposició, negació...

Incapaç

- Sufix : darrera el lexema. Poden expressar conceptes abstractes, objectes, instruments, llocs, etc.

Moneder

COMPOSICIÓ

Consisteix en unir dues o més paraules (lexemes) amb significat propi. La paraula que resulta té un significat diferent del que té cada una de les paraules que la formen:

Trencar + closques = trencaclosquesAuto + pista = autopista