forestal catalana, saforestalcatalana.gencat.cat/web/.content/or_organismes/or06_forest… ·...

FORESTAL CATALANA, SA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2017

3MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2017

Forestal Catalana, SA és una empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, en forma de societat mercantil anònima.

El Consell Executiu va aprovar-ne la constitució i els Estatuts Socials en data 19 de desembre de 1987.

En la actualitat, estem constituïts com a mitjà propi de la Generalitat de Catalunya.

Realitzem una variada gamma d’actuacions mediambientals, que van des de la gestió forestal, la construcció d’infraestructures, les actuacions de conservació del medi natural, la preservació genètica i la producció de planta autòctona destinada principalment a la repoblació forestal, fins la gestió de recursos ramaders, aqüícoles i de fauna, així com estudis i projectes relacionats amb l’expressat anteriorment.

Els equips tècnics i els serveis de suport i gestió de l’empresa, fan que la nostra organització pugui realitzar, de manera eficient, les tasques de servei públic que li són pròpies en tant que empresa pública, però fent-ho amb l’agilitat i la iniciativa d’una empresa privada.

PRESENTACIÓ

54 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2017FORESTAL CATALANA, SA

MISSIÓ

Empresa que porta amb eficiència, agilitat i compromís la gestió executiva de l’entorn i dels recursos naturals, a través d’un sistema de gestió empresarial a nivell tècnic, de recursos humans i de gestió financera que li permet, a més, donar resposta a situacions a les que és més difícil fer front des de l’estructura de l’Administració de la Generalitat.

PROPOSTA DE VALOR

Assolir, amb la màxima eficiència, els objectius i els resultats que se’n deriven dels encàrrecs de serveis que se’ns fan des del/s Departament/s que estableixen les directrius de la política de gestió de l’entorn i dels recursos naturals. Els encàrrecs poden ser de caire tècnic i de gestió econòmica, i, si és el cas, els beneficis es reinverteixen en els propis serveis prestats.

VISIÓ

Empresa imprescindible per dur a terme adequadament la necessària gestió executiva de l’entorn natural i dels recursos, amb un alt grau de coneixement, rigor i fiabilitat de les feines que cal dur a terme, al servei de l’Administració Pública i al mateix temps, pel seu bon posi-cionament, nexe amb el sector privat.

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

PRESIDENT

CONSELLER DELEGAT

VOCALS

SECRETÀRIA

Secretari General del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació David Mascort Subiranas

Gabriel Esquius Fuentes

Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi (DARP) Montserrat Barniol Carcasona

Director General de Polítiques Ambientals (DTES) Ferran Miralles Sabadell

Subdirectora General d’Assistència Jurídica i Règim Local (DGOV i RRII) Àngels Canals Vila

Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DINT) Juli Gendrau Farguell

Advocada en cap Assessoria Jurídica (DARP) Immaculada Puigmulé Recasens


ORGANIGRAMA

CAP ÀREA ENGINYERIA FORESTAL

Jesús Fernández Rodríguez

CAP ÀREA GESTIÓ AMBIENTAL

Francisco Fernández Rivera

CAP ÀREA PLANTERSMiquel Segarra Trepat

CAP PROJECTES Territorial Barcelona

Mercè Brusau Alòs

CAP PROJECTES Territorial Pirineus Centrals

David Güell Colet

CAP PROJECTES Territorial LLeida

Ana Fernández Barreiro

CAP PROJECTES Territorial Tarragona

Àlex Curto Nàcher

CAP PROJECTES Territorial Girona

Rafael Ribes Duarte

CONSELLER DELEGATGabriel Esquius Fuentes

DIRECTORA FINANCERAMeritxell Montaña Castillo

CAP ÀREA ADMINISTRACIÓAlbert Huguet Pàmies

CAP ÀREA PREVENCIÓ de RISCOS LABORALSRosa Capel de Miguel

COORDINADORA de RECURSOS HUMANS

Sara Ferrería Pérez

DIRECTOR TÈCNICVacant

ASSESSORA JURÍDICAMarta Miguel Amores

REPRESENTANTS DEL COMITÈ D’EMPRESA

COMITÈ INTERCENTRES

CATACJosep M. Valls Manel Navarro Eloi JosaJesús Freixas

CCOOM. Teresa GuilAlbert Melero Joan Carles Sánchez

DELEGATS COMITÈ EMPRESA BARCELONA

CATACJosep M. VallsToni Ubieto

CCOOM. Teresa Guil Mònica Alonso Núria Sala

DELEGATS COMITÈ EMPRESA TARRAGONA

CATACEloi JosaLlorenç Fons

CCOOJoel Durà Albert Melero Joaquim Lluis

DELEGATS COMITÈ EMPRESA GIRONA

CATACJesús Freixas

CCOOJoan Carles SánchezJordi Pons

DELEGATS COMITÈ EMPRESA LLEIDA

CATACManel Navarro Carles MaloXavier CadenaPau Cerqueda

CCOOAlbert Porté

El comitè intercentres, es reuneix mensualment amb la direcció de Forestal Catalana, SA a la seu central de la mateixa.

Destacar que, dues d’aquestes reunions es van celebrar a la delegació d’Amposta el mes de maig, i al Mas de Melons al novembre.


COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT PRESÈNCIA AL TERRITORI

Delegats de Prevenció

Representants Empresa

Toni Ubieto (President)Eloi JosaJosep Lluis GavaldàCarles MaloNúria SalaJordi Pons

David GüellRafa RibesJesús FernándezSara FerreriaMiquel SegarraAlbert Huguet

6

DELEGATS DE PREVENCIÓ

REPRESENTANTS EMPRESA

Toni Ubieto (President)Eloi JosaJosep Lluis GavaldàCarles MaloNúria SalaJordi Pons

David GüellRafa RibesJesús FernándezSara FerreriaMiquel SegarraAlbert Huguet

PRESÈNCIA AL TERRITORI

7

PRESÈNCIA AL TERRITORI

7


DELEGACIONS TERRITORIALS


BARCELONAC.Torrent de l’Olla, 218-220

08012 Barcelona

ÀREA ENGINYERIA FORESTAL

ÀREA GESTIÓ AMBIENTAL

• Execució i Gestió obres forestals (PEF) i obres de manteniment de lleres urbanes i no urbanes de les conques hidrogràfiques del Tordera-Besòs i Foix-Llobregat (Agència Catalana de l’Aigua).

• Suport al sistema d’informació de Boscos Públics.

• Suport administratiu al Cos d’Agents Rurals.

• Control de plagues i aplicacions fitosanitàries a tot Catalunya.

• Gestió cinegètica província Barcelona.

• Control experimentació animal.

• Parc Natural Muntanya Montserrat

• GEPIF (Grup Especial Prevenció Incendis Forestals)

• Comisos de Pesca Marítima

• Guardes Fluvials

• Embarcació Lluerna

• Centre Recuperació Fauna Torreferrussa

• Granja Perdius de Torreferrussa

TARRAGONA I TERRES DE L’EBREC.Burgos, 17

43870 Amposta



ÀREA PLANTERS

• Execució, coordinació i supervisió de les diferents obres (PEF, ACA, etc).

• Planter de Sant Ramon: Ubicat al municipi de Constantí.

• Es disposa d’un magatzem.

• Actualment, gran part del planter l’ocupa una entitat sense ànim de lucre.

• Es preveu dedicar algunes parcel·les a la promoció, conservació i millora de la diversitat genètica forestal.

• Colles Parcs (Parc Natural del Delta de l’Ebre, Parc Natural de la Serra del Montsant, Parc Natural dels Ports, Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet)

• Illa de Buda

• Punta de la Banya i Punta del Fangar

• Centre Recuperació Fauna Canal Vell

• Centre Ictiològic del PN del Delta de l’Ebre

• Reserva Nacional de Caça dels Ports

• Seguiment fauna protegida

• Caragol Poma



LLEIDARda. Sant Martí, 2-6

25002 Lleida



ÀREA PLANTERS

• Seguiment de les obres del PEF i d’altres obres i aprofitaments extraordinaris.

• Diferents actuacions d’enginyeria forestal.

• Planter La Conca: Ubicat al terme municipal de Tremp.

• Producció planta forestal

• Promoció, conservació i millora de la diversitat genètica forestal.

• Guardes Fluvials

• Colles Parcs (Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Nacional Ai-güestortes i Estany de Sant Maurici, Boí i Espot)

• Reserves Nacionals de Caça (RNC) de l’Alt Pallars, Vall de Boí, Boumort, Cadí i Cerdanya-Alt Urgell, i Zona de Caça controlada de Sort, Soriguera, Rialp i Tornafort

• Mas de Melons

• Centre Recuperació Fauna Vallcalent

• Centre Ictícola i de fauna protegida d’El Pont de Suert

• Programes Limno-Pirineus i Piros Life

GIRONAC. Pompeu Fabra, 1

17002 Girona



ÀREA PLANTERS

• Execució, coordinació i supervisió de les diferents obres del PEF, ACA, etc.

• Planter Central, ubicat al municipi de Sant Feliu de Buixalleu.

• Producció de planta forestal

• Promoció, conservació i millora de la diversitat genètica forestal.

• Colles Parcs (Parc Natural del Cap de Creus, Parc Natural del Montgrí-Medes, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà).

• Centre Recuperació Fauna Aiguamolls de l’Empordà

• Centre Reproducció Cranc Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa

• Embarcació Arraix

• Guardes Fluvials zona Ripollès

• Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases

• Espai d’Interès Natural Paratge de Castell

• Sistema d’Informació Geogràfica (SIG)



PIRINEUS CENTRALSFinca El Plantiu

08696 La Pobla de Lillet



ÀREA PLANTERS

• Colla Berguedà

• Colla Pirineus (Cerdanya, Alt Urgell i Ripollès)

• Gran varietat d’obres, treballs silvícoles, àrees recreatives, arranjament refugis, tanques ramaderes, col·locació senyals i barreres, etc

• Oficina Comarcal Berga

• Ubicada a l’oficina comarcal dels Agents Rurals.

• Suport tècnic forestal especialitzat

• Planter del Llobregat: ubicat a la finca El Plantiu, al terme mu-nicipal de La Pobla de Lillet.

• Manteniment i producció de planta forestal autòctona de re-producció, entre les que destaca la producció de coníferes per a plantació.

• Piscifactoria de Bagà: Manteniment i producció de truita au-tòctona per a repoblació fluvial.

• Colla Parc Natural Cadí Moixeró: Manteniment d’infraestructu-res i espais.

• Reserva Nacional de Caça del Cadí

DADES ANUALS


LES XIFRES DE FORESTAL CATALANA

LES FINANCES

Forestal Catalana ha finalitzat l’exercici amb una xifra de negocis de 13.439.616€ el que repre-senta un augment del 5% en relació a l’exercici anterior i amb un resultat positiu de 66.875€.

Xifres que confirmen la tendència lenta però positiva dels últims anys.

El principal client és la Generalitat de Catalunya, actualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori i Sostenibilitat, qui ens encarrega la realització de treballs en l’àmbit del medi natural.

La xifra de negocis al 2017 per tipus i destinataris ha estat:

16

Les Finances

Forestal Catalana ha finalitzat l’exercici amb una xifra de negocis de 13.439.616€el que representa un augment del 5% en relació a l’exercici anterior i amb unresultat positiu de 66.875€.Xifres que confirmen la tendència lenta però positiva dels últims anys.

El principal client és la Generalitat de Catalunya, actualment el Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori iSostenibilitat, qui ens encarrega la realització de treballs en l’àmbit del medinatural.La xifra de negocis al 2017 per tipus i destinataris ha estat:

Les Xifres de Forestal Catalana

16

Les Finances

Forestal Catalana ha finalitzat l’exercici amb una xifra de negocis de 13.439.616€el que representa un augment del 5% en relació a l’exercici anterior i amb unresultat positiu de 66.875€.Xifres que confirmen la tendència lenta però positiva dels últims anys.

El principal client és la Generalitat de Catalunya, actualment el Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori iSostenibilitat, qui ens encarrega la realització de treballs en l’àmbit del medinatural.La xifra de negocis al 2017 per tipus i destinataris ha estat:

Les Xifres de Forestal CatalanaRECURSOS HUMANS

Amb una plantilla mitja l’any 2017 de 232 treballadors, en més de 90 centres de treball, distri-buïts per tot el territori.

ALTRES INDICADORS D’ACTIVITAT

Formació: Durant l’any s’han impartit 41 cursos de formació que han suposat 2.704 hores de formació.

Contractació: Durant l’any s’han adjudicat un total de 97 contractacions.

Prevenció de riscos laborals: En els darrers anys ha hagut un increment del personal que dóna el seu consentiment a la realització dels reconeixements mèdics periòdics la qual cosa manifesta la vigilància de la salut com a eina essencial per a la prevenció de riscos laborals.

65 DONES 167 HOMES

17

Els Recursos Humans

Amb una plantilla mitja l’any 2017 de 232 treballadors, en més de 90 centres de treball, distribuïts per tot el territori.

Altres indicadors d’activitat:

Formació :

Durant l’any s’han impartit 41 cursos de formació que han suposat 2.704 hores deformació.

Contractació:

Durant l’any s’han adjudicat un total de 97 contractacions.

Prevenció de riscos laborals:

En els darrers anys ha hagut un increment del personal que dóna el seuconsentiment a la realització dels reconeixements mèdics periòdics la qual cosamanifesta la vigilància de la salut com a eina essencial per a la prevenció deriscos laborals.

CONSENTIMENTS SI2017 76%2016 74%2015 72%

17

Els Recursos Humans

Amb una plantilla mitja l’any 2017 de 232 treballadors, en més de 90 centres de treball, distribuïts per tot el territori.

Altres indicadors d’activitat:

Formació :

Durant l’any s’han impartit 41 cursos de formació que han suposat 2.704 hores deformació.

Contractació:

Durant l’any s’han adjudicat un total de 97 contractacions.

Prevenció de riscos laborals:

En els darrers anys ha hagut un increment del personal que dóna el seuconsentiment a la realització dels reconeixements mèdics periòdics la qual cosamanifesta la vigilància de la salut com a eina essencial per a la prevenció deriscos laborals.

CONSENTIMENTS SI2017 76%2016 74%2015 72%

CONSENTIMENTS SI

2017 76%

2016 74%

2015 72%


EDUCACIÓ AMBIENTAL

CENTRES DE FORMACIÓ QUE ENS

HAN VISITAT


CENTRE DE RECUPERACIÓ DE FAUNA AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Agrupament Escolta i Guia Jaume OrtizSITRA Educació Ambiental

PLANTER DE LA CONCA (TREMP) EAF Santa Coloma de FarnersEA SolsonèsEFP Quintanes Escola de Jardineria- Institut Rubió i TuduríETSEA – Universitat de LleidaSOC Sant CeloniSOC de MolletCIFO Santa Coloma de GramenetFundació Gentis i Cooperativa Idària

EA Vallfogona de BalaguerEA PirineusEscola Sant JoanArrels Sant IgnasiInstitut Escola del TreballSant Joan de DeuEscola Joan MaragallIES MollerussaFundació Aspamis Centre ImmaculadaEscola Jacint VerdaguerCol·legi El CarmeEscola Ciutat JardíInstitut La SerraIES Màrius RúbiesZER l’OliverCol·legi Santa AnnaUEC-PNO LleidaAmpa CEIP VilademàgerJesuïtes Col·legi ClaverFundació Maristes Champagnat Igualada

IES Joan OróInstitut RondaCP ValldeflorsCol·legi l’EsperançaCEIP St. Josep de CalasançAssociació Anti-Sida Lleida

Ludoteca BalafiaEscola Bressol RaïmatAMPA Escola Sant JordiAMPA Escola AlbaEscola AlmenarEscola El SitjarEA del SolsonèsEscola CarrassumadaEscoles Familiars i Rurals d’OsonaEscola Macià CompanysEscola Països CatalansIES Pont de SuertAMPA Escola Bernardí TolràCol·legi Les SalinesEscola Enric FarrenyEscola Pia

Associació Animal LatitudeCDA Valls d’ÀneuINS Lo Pla d’UrgellEA AlfarràsIMOUniversitat de Lleida (ETSEA) Escola L’AlberLlar Infants AbellaInstitut Josep LledonosaEscola Bressol Magraners

PLANTER CENTRAL (SANT FELIU DE BUIXALLEU) EA Vallfogona de BalaguerEdA Tremp (INS Mollerussa)ETSEA – Universitat de LleidaSOC Pallars JussàInst. d’Horticultura i Jardineria de ReusEA Pirineus Bellestar

CENTRE DE RECUPERACIÓ DE FAUNA VALLCALENT (LLEIDA)

ALUMNES EN PRÀCTIQUES


PLANTER CENTRAL (SANT FELIU DE BUIXALLEU)

1 alumne EA Solsonès

1 alumne EAF Santa Coloma de Farners

2 alumnes SOC Sant Celoni

3 alumnes CIFO Santa Coloma de Gramenet

5 alumnes Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya)

PLANTER DEL LLOBREGAT (LA POBLA DE LILLET)

1 alumne SOC Sant Celoni

1 alumne EA Pirineus Bellestar

PLANTER DE LA CONCA (TREMP)

1 alumne SOC Pallars Jussà

1 alumne EA Vallfogona de Balaguer

RESERVA NACIONAL DE CAÇA BOUMORT

1 alumne CIM

RESERVA NACIONAL DE CAÇA BELLVER DE CERDANYA

1 alumne Fac. Ciències Univ. De Girona

RESERVA NACIONAL DE CAÇA VALL DE BOÍ

1 alumne Inst. Mollerussa

CRF TORREFERRUSSA (STA. PERPÈTUA DE MOGODA)

1 alumne La Malvesia

1 alumne IF Agroambiental de Ja

12 alumnes CIM

2 alumnes I.Horticultura de Reus

4 alumnes EAF Sta. Coloma de Farners

CRF VALLCALENT (LLEIDA)

1 alumne Universidad de Zaragoza

1 alumne Universidad Complutense Madrid

2 alumne CIM

1 alumne Inst. ES Alto Palencia

1 alumne Fac. Ciències Univ. Girona

CRF AIGUAMOLLS (CASTELLÓ D’EMPÚRIES)

1 alumne La Malvesia


2 alumnes Inst. Mollerussa

1 alumne CIM

2 alumnes CC Pallars Jussà

1 alumne The Ostelea Barcelona

2 alumnes Fac. Ciències Univ. Girona


GEPIF FIGUERES

1 alumne El Palmeral

1 alumne I.Horticultura de Reus

GEPIF ITINERANT


GEPIF TORREFERRUSSA


1 alumne Universitat de Lleida

GEPIF TERRES DE L’EBRE

1 alumne EAF Sta. Coloma de Farners

PARC NATURAL ALT PIRINEU

1 alumne Inst. Mollerussa

PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ


PARC NATURAL MONTGRÍ

1 alumne Inst. Pont de Suert

JORNADES DE TRANSFERÈNCIA

TECNOLÒGICA ORGANITZADES PER FORESTAL

CATALANA, SA


La recollida d’informació de l’entorn i la gestió posterior d’aquesta informació és una neces-sitat bàsica que va en constant augment, i que és aplicable a tots els camps temàtics,

especialment en aquells lligats al territori. L’anàlisi i la correcta gestió d’informació rellevant permet prendre decisions raonades. No obstant,aquesta recollida i gestió de la informació és una tasca poc eficient i consumeix molts recursos. La irrupció de les noves tecnologies, i la seva aplicació a aquestes tasques permet ser molt més àgil, treballar en xarxa i optimitzar els processos de recollida,gestió i anàlisi de la informació, la qual cosa es tradueix en una presa de decisions més eficient.

Aquesta jornada vol donar a conèixer el potencial de les noves tecnologies per a la recollida d’informació georeferenciada mitjançant l’ús de CyberTracker, amb l’objectiu que els assis-tents coneguin aquesta eina i siguin capaços de dissenyar seqüències senzilles i totalment personalitzades segons les seves necessitats per a la recollida i gestió d’informació sobre el territori.

El tritó del Montseny és un endemisme que només es troba en alguns torrents d’aquest massís.

La població total no supera els 1500 exemplars adults i la seva àrea de distribució és inferior als 10 km2 i dividida en dos nuclis totalment aïllats entre ells. La seva situació tant extrema ha fet que sigui catalogat com “en perill crític d’extinció” per l’UICN.

Des de la seva descripció com a nova espècie l’any 2005, s’està treballant per la seva conser-vació en tots els àmbits i s’ha avançat en el coneixement d’aquest amfibi i les seves amenaces.

Ara, amb el finançament del programa Life Tritó del Montseny es podran realitzar les accions necessàries per tal recuperar aquesta espècie emblemàtica i el seu hàbitat.

GEOREFERENCIAR INFORMACIÓ AMB DISPOSITIUS MÒBILS I CYBERTRACKER. EL PAS DEL PAPER A LES TIC

Escola Agrària de Manresa 15 de març de 2017

CONSERVACIÓ DEL TRITÓ DEL MONTSENYCENTRE DE RECUPERACIÓ DE FAUNA

Santa Perpètua de Mogoda 27 de març de 2017

Jornades de Transferència Tecnològica organitzades per Forestal Catalana, SA

1

4


El caragol poma ha creat una considerable alarma a nivell agrari al Delta de l’Ebre, amb gran repercussió tant als mitjans de comunicació locals i nacionals com a nivell social.

Aquesta situació s’explica perquè aquesta espècie, a més d’ésser una plaga d’efectes molt notoris sobre el cultiu de l’arròs, també és una invasora amb capacitat de generar canvis ecosistèmics globals, com a conseqüència de la seva voracitat consumint plantes aquàtiques. A més, la seva presència pot suposar riscos per a la salut humana, per ésser transmissora potencial de vàries malalties, entre elles, una meningitis parasitària molt greu.

Essent el Delta de l’Ebre l’únic lloc d’Europa amb presència de la plaga, les mesures de control i eradicació articulades a nivell local tenen interès més enllà d’aquest espai natural i agrari.

La fusta és un material de construcció utilitzat històricament a Catalunya com a element estructural aprofitant les condicions i bondats del material:

• Proximitat

• Elevada eficiència mecànica: material molt lleuger per les prestacions que ofereix per su-portar tensions de tracció i compressió

• Únic material utilitzat per estructures que ostenta la qualificació de renovable

Cal destacar que aquest material extret dels arbres, quan procedeix d’una gestió forestal adequada compleix un important paper en els ecosistemes forestals així com en el cicle del carboni, ja que mentre l’arbre es troba en estat vigorós és capaç de fixar més de 1,4 tones de CO2 per cada tona de fusta a la vegada que emet oxigen a l’atmosfera.

Són molts els usos que li podem donar a aquest material; durant aquesta jornada es pretén exposar una petita mostra d’aquests amb exemples reals a la vegada que s’explica com l’Ad-ministració ha adaptat els seus procediments de gestió per garantir una major traçabilitat i un major control sobre els aprofitaments.

EL PLA DE LLUITA CONTRA EL CARAGOL POMA AL DELTA DE L’EBRE. BIOLOGIA I ACCIONSEscola Agrària d’Amposta

24 de maig de 2017

GESTIÓ DELS BOSCOS PÚBLICS I EXEMPLES DELS USOS DE LA FUSTA QUE SE’N DERIVA

Bosc Públic de Tolsó i Centre de Treball de Tremp de Forestal Catalana 16 juny de 2017

5

5

6

6


Els objectius de la jornada van ser, d’una banda, posar en valor el treball que estan fent dife-rents empreses del sector forestal duent a terme la seva feina d’acord amb el codi de bones pràctiques (tècniques, de seguretat,laborals, de formació, etc.) i com aquesta correcta realit-zació de la gestió i del treball forestal aporta més beneficis al propietari i també a la societat.

Per altra banda, conèixer de primera mà, i de manera pràctica, els requeriments que tenen diferents administracions públiques per a la contractació de les empreses que treballen a bosc amb bones pràctiques i alhora conèixer com aquestes administracions poden fer el seguiment per garantir que aquestes bones praxis es realitzen correctament.

BONES PRÀCTIQUES A LES EMPRESES FORESTALSPrats de Lluçanès

12 de desembre de 2017

7

ACTUACIONS DESTACADES DE L’ANY


Parc Zoològic (en tramitació) al Planter de la Conca (Tremp)

8


31

Subministrament de 7.000 pinasses per a una plantació a Montserrat


Organització, per primer cop, de jornades transferència tecnològica

Treballs de manteniment de lleres públiquesSubministrament de 7.000 pinasses per a una plantació a Montserrat

32


Treballs de manteniment de lleres públiques

32


Treballs de manteniment de lleres públiques


33

Adequació i manteniment zones de pesca

Zona per a persones amb mobilitat reduïda de la ZPC

d’AlfarràsPiros LIFE trasllat de l’os d’Eslovènia

Viola parvulaArabis nova iberica Lolana iolas

Seguiment d’espècies. Flora

Exemplar de Teloschistescontortuplicatus .

Primera cita per a la Cerdanya i per al Cadí-Moixeró

33








33








33








33








33








33








33








33








Piros LIFE trasllat de l’os d’Eslovènia Seguiment d’espècies. Flora 1. Arabis nova iberica 2. Viola parvula 3. Lolana iolas 4. Exemplar de Teloschistes contortuplicatus . Primera cita per a la Cerdanya i per al Cadí-Moixeró

1

3

2

4

Adequació i manteniment zones de pesca. Zona per a persones amb mobilitat reduïda de la ZPC d’Alfarràs


Niu Esparver al Lligallo de la Serra

Treball d’eradicació del Tritó turc (Ommatotriton

ephryticus)Blaveta del espantallops:

Terra Alta

Manteniment dels Espais Naturals de Protecció Especial

34

desprésabans

Mur de la cascada de Sant Esperit.Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici




Terra Alta


34

desprésabans





Terra Alta


34

desprésabans





Terra Alta


34

desprésabans





Terra Alta


34

desprésabans


1. Niu Esparver al Lligallo de la Serra 2. Treball d’eradicació del Tritó turc (Ommatotriton ephryticus) 3. Blaveta del espantallops: Terra Alta

Passera Romadriu

Neteja deixalles Àreu

Mur Arboló


Mur de la cascada de Sant Esperit. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

1

ABANS DESPRÉS

2 3

Passera Romadriu

abans després

Mur Arboló

abans després


35

Passera Romadriu

abans després

Mur Arboló

abans després


35

Passera Romadriu

abans després

Mur Arboló

abans després


35

Passera Romadriu

abans després

Mur Arboló

abans després


35

Passera Romadriu

abans després

Mur Arboló

abans després


35

ABANS ABANSDESPRÉS DESPRÉS


Eliminació d’espècies al·lòctones al Parc Natural del Delta de l’Ebre

36

Subministrament de 35.000 plantes per a una plantació al Cap de Creus


Aïllament d’arbres per al control d’afectació de Leptoglossus


36





36





36





36





36





Formació en materials forestals de reproducció (MFR) destinada als tècnics del Centre de la Propietat Forestal

Participació en la III Setmana del Bosc de Sant Celoni

Organització d’una jornada per promoure l’ús de la planta forestal en restauracions

Participació a la jornada de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC) “Igenium’17 6th enginyering meeting point” (Els projectes més innovadors en economia circular es donen cita a iGenium’17)




37



Participació a la jornada de l’Institut d’Enginyers deCatalunya (INEC) “Igenium’17 6th enginyering meetingpoint” (Els projectes més innovadors en economia circular esdonen cita a iGenium’17)


37





37





37





38

Inici de subministraments Centre de diade Tremp (Departament de BenestarSocial) Subministrament d’estella cribada

Treballs de prevenció d'incendis a l’Alt Empordà. Obertura d d’àrees estratègiques 38


Treballs de prevenció d'incendis a l’Alt Empordà. Obertura d d’àrees estratègiques38


Treballs de prevenció d'incendis a l’Alt Empordà. Obertura d d’àrees estratègiques38


Treballs de prevenció d'incendis a l’Alt Empordà. Obertura d d’àrees estratègiques

Inici de subministraments Centre de dia de Tremp (Departament de Benestar Social)

Treballs de prevenció d’incendis a l’Alt Empordà. Obertura d d’àrees estratègiques

Subministrament d’estella cribada

Treballs de prevenció d’incendis a l’Alt Empordà. Millora de xarxa viària

Control de la Campanya de Processionària del Pí

Trampeig captura adults coroebus

39

Treballs de prevenció d'incendis a l’Alt Empordà. Millora de xarxa viària



39




39




39





40

Adequació entorn Carrerada de Ger

Recuperació de la barraca de Valero (Terres de l’Ebre), construcció amb més de 100 anysd’història utilitzada en època de recol·lecció de l’arròs.

40



40



40




Transport d’esturions

Obres de construcció de la Instal·lació de Biomassa de Berga

Captura d’un visó americà a la ZPC-TE15

Recuperació de la barraca de Valero (Terres de l’Ebre), construcció amb més de 100 anys d’història utilitzada en època de recol·lecció de l’arròs.

41




41




41




41





ÀMBITSDE TREBALL


En les activitats de suport i gestió participa el personal encarregat de les següents tasques:

• Planificació estratègica i coordinació amb els diferents Departaments pels que treballa l’empresa com a mitjà propi de la Generalitat.

• Definició, planificació i gestió de les línies d’actuació, així com de les relacions amb els clients i proveïdors, en les tres àrees tècniques de l’empresa: enginyeria forestal, gestió ambiental i planters.

• Execució, coordinació, control i seguiment dels diferents projectes de l’empresa en les cinc àrees territorials: Barcelona, Tarragona-Terres de l’Ebre, Lleida, Girona i Pirineus Centrals.

• Suport i administració en les diferents seus de l’empresa i atenció a clients i proveïdors.

• Assessorament jurídic mercantil, disseny, execució i supervisió dels procediments de con-tractació d’acord amb la normativa reguladora, verificant el seu tancament i liquidació, així com en matèria de contractació i coordinació de propostes de tramitació d’expedients.

• Servei en prevenció de riscos laborals donant cobertura a totes les disciplines tècniques amb excepció de la vigilància de la salut que es duu a terme per personal especialitzat aliè.

• Registre i anàlisi de la informació comptable, gestió de la tresoreria així com la gestió de les assegurances, contractació de subministres i altres.

• Suport i control administratiu de l’activitat de les àrees tècniques de l’empresa.

• Gestió i coordinació del compliment de les obligacions legals de l’empresa en matèria de contractació laboral, fiscal i de seguretat social i dels documents resultants, així com del procés de selecció i contractació de personal.

• Elaboració i l’execució del pla de formació de l’empresa.

• Assistència tècnica en sistemes de dades i comunicació (equips informàtics, telefonia, connexions, etc.), que inclou la valoració tècnica de les compres, el manteniment dels equips, instal·lació de programari, reparació física, i configuració de la seguretat informà-tica i d’accés a dades.

CENTRES DE TREBALL

SSCC BarcelonaDr. Roux BarcelonaAmpostaGironaLleida La Pobla de Lillet

SERVEIS DE SUPORT I GESTIÓ39 PERSONES

Aixendri Cid, FrancescAlonso Fumadó, JordiBalart Benaiges, Josep M.Brusau Alòs, MercèCabré Miró, EstherCapel de Miguel, RosaCarreras Carbó, SandraCurto Nàcher, AlexandreDíaz Valverde, JuanEnrich López, AnaEsquius Fuentes, GabrielFernández Barreiro, AnaFernández Rivera, Francisco

Fernández Rodríguez, JesúsFerrería Pérez, SaraFoxà González, JoanGarrido Lomeña, Juan C.Graupera Miguel, Teresa Güell Colet, DavidHuguet Pàmies, Albert Ibars Roure, Núria Lafarga Salamero, RicardoMalo Sanmartí, CarlesMiguel Amores, MartaMontaña Castillo, MeritxellMorales Rentero, Raquel

Navarro Núñez, ManelOllé Huguet, EstherOlmo Puig, AnnaPicas Mitjavila, EudaldRibes Duarte, RafaelRuiz Giménez, Joan RamonRuiz Tomás, MeritxellSánchez Gómez, NuriaSavé Monserrat, LauraSegarra Trepat, MiquelTorrents Coll, ElisendaValls Tort, Josep M.Xixons Prat, Eudald

43

En les activitats de suport i gestió participa el personal encarregat de les següentstasques:•Planificació estratègica i coordinació amb els diferents Departaments pels que treballal’empresa com a mitjà propi de la Generalitat.•Definició, planificació i gestió de les línies d'actuació, així com de les relacions amb elsclients i proveïdors, en les tres àrees tècniques de l’empresa: enginyeria forestal, gestióambiental i planters.•Execució, coordinació, control i seguiment dels diferents projectes de l'empresa en lescinc àrees territorials: Barcelona, Tarragona-Terres de l’Ebre, Lleida, Girona i PirineusCentrals.•Suport i administració en les diferents seus de l'empresa i atenció a clients i proveïdors.•Assessorament jurídic mercantil, disseny, execució i supervisió dels procediments decontractació d’acord amb la normativa reguladora, verificant el seu tancament i liquidació,així com en matèria de contractació i coordinació de propostes de tramitació d’expedients.•Servei en prevenció de riscos laborals donant cobertura a totes les disciplines tècniquesamb excepció de la vigilància de la salut que es duu a terme per personal especialitzataliè.•Registre i anàlisi de la informació comptable, gestió de la tresoreria així com la gestió deles assegurances, contractació de subministres i altres.•Suport i control administratiu de l'activitat de les àrees tècniques de l'empresa.•Gestió i coordinació del compliment de les obligacions legals de l’empresa en matèria decontractació laboral, fiscal i de seguretat social i dels documents resultants, així com delprocés de selecció i contractació de personal.•Elaboració i l’execució del pla de formació de l’empresa.•Assistència tècnica en sistemes de dades i comunicació (equips informàtics, telefonia,connexions, etc.), que inclou la valoració tècnica de les compres, el manteniment delsequips, instal·lació de programari, reparació física, i configuració de la seguretatinformàtica i d’accés a dades.


CENTRES DE TREBALL

SSCC BarcelonaDr. Roux, BarcelonaTorreferrussa, Santa Perpètua de MogodaOficina Comarcal DARP BergaGironaLleida


OFICINA TÈCNICA20 PERSONES

OFICINA TÈCNICA

Blanch Roure, Josep SalvadorBonada Amills, FrancescElié Alba, DavidEscorihuela Quintilla, BeatrizGarrido Palau, Joan PereGonzález Camps, Eva M.Guil Álvarez, M. TeresaIglesias Carrera, M. Empar

Juanati Roque, CristinaMañé Raventós, JoanMartínez Bonamusa, ÓscarNadal Salellas, NúriaPérez Haro, M. IsabelPlanas Güell, JoanPuente Bautista, NataliaSala Pintó, Núria

Sancho Rovira, RaquelSegura Escuer, JosefinaSolanelles Ubach, MontserratUbieto Mas, Antonio

Forestal Catalana SA desenvolupa per les diferents direccions generals de la Generalitat de Catalunya treballs de gabinet emmarcats en un ampli ventall de temàtiques:• Desenvolupament d’eines de gestió i seguiment d’expedients• Elaboració d’estadístiques• Col·laboració i/o execució de projectes europeus• Redacció de projectes d’obres:

• Prevenció incendis forestals• Restauració hidrològico-forestal• Millora silvícola• Xarxa viària• Edificacions forestals

• Redacció de documents de planificació i ordenació del medi• Treballs cartogràfics i de Sistemes d’informació geogràfics• Aixecaments topogràfics• Censos i informes de seguiment de fauna• Seguiment poblacional d’espècies de flora protegida

Oficina tècnica

Forestal Catalana SA desenvolupa per les diferents direccions generals de laGeneralitat de Catalunya treballs de gabinet emmarcats en un ampli ventall detemàtiques:•Desenvolupament d’eines de gestió i seguiment d’expedients•Elaboració d’estadístiques•Col·laboració i/o execució de projectes europeus•Redacció de projectes d’obres:

-Prevenció incendis forestals-Restauració hidrològico-forestal-Millora silvícola-Xarxa viària-Edificacions forestals

•Redacció de documents de planificació i ordenació del medi•Treballs cartogràfics i de Sistemes d’informació geogràfics•Aixecaments topogràfics•Censos i informes de seguiment de fauna•Seguiment poblacional d’espècies de flora protegida

Àrea Enginyeria Forestal

OFICINA TÈCNICA20 Persones

Blanch Roure, Josep SalvadorBonada Amills, FrancescElié Alba, DavidEscorihuela Quintilla, BeatrizGarrido Palau, Joan PereGonzález Camps, Eva M.Guil Álvarez, M. TeresaIglesias Carrera, M. EmparJuanati Roque, CristinaMañé Raventós, JoanMartínez Bonamusa, ÓscarNadal Salellas, NúriaPérez Haro, M. IsabelPlanas Güell, JoanPuente Bautista, NataliaSala Pintó, NúriaSancho Rovira, RaquelSegura Escuer, JosefinaSolanelles Ubach, MontserratUbieto Mas, Antonio

Centres de Treball• SSCC Barcelona• Dr. Roux, Barcelona• Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda• Oficina Comarcal DARP Berga• Girona• Lleida

45

CENTRES DE TREBALL

Dr. Roux, BarcelonaTorreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

SEGUIMENT I CONTROL DE PLAGUES FORESTALS 5 PERSONES

Antonio Morales, JaimeGarcía Hidalgo, Julio

López de Hierro Selva, Leonardo

Silvestre Castellanos, MiguelTorrell Sorio, Antonio

Els articles 29 a 31 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya estableixen les competències del Departament en matèria de sanitat forestal. Aquests articles van ser desenvolupats al Decret 21/1991, de 22 de gener, sobre prevenció i lluita contra les plagues forestals.

Posteriorment, la Llei estatal de Sanitat Vegetal 43/2002, va recollir la normativa dictada per la Unió Europea i desenvolupada per diferents disposicions normatives estatals i també va desenvolupar i actualitzar tota la regulació en matèria de sanitat vegetal.

Per exercir les competències que té la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi en matèria de sanitat forestal resulta imprescindible la participació de personal especi-alitzat tant en actuacions de seguiment fitosanitari com per fer controls puntuals o participar en actuacions d’experimentació dirigides per personal del Departament.

A continuació es recullen els treballs realitzats al 2017:• Seguiment i control de les poblacions de perforadors de coníferes• Seguiment i control del corc del suro• Lluita contra l’escaldat del suro • Seguiment i control de la vespeta del castanyer • Seguiment i experimentació de la xinxa dels pinyons• Seguiment de l’evolució de les poblacions de caparreta de l’alzina • Seguiment i control de la processionària del pi• Seguiment i control d’espècies invasores • Seguiment de la xarxa de fitosanitària de nivell II i recollida de mostres per prospeccions

d’organismes de quarantena• Tractaments en petites superfícies i experimentació

Els articles 29 a 31 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya estableixen lescompetències del Departament en matèria de sanitat forestal. Aquests articlesvan ser desenvolupats al Decret 21/1991, de 22 de gener, sobre prevenció illuita contra les plagues forestals.Posteriorment, la Llei estatal de Sanitat Vegetal 43/2002, va recollir la normativadictada per la Unió Europea i desenvolupada per diferents disposicionsnormatives estatals i també va desenvolupar i actualitzar tota la regulació enmatèria de sanitat vegetal.Per exercir les competències que té la Direcció General d’Ecosistemes Forestalsi Gestió del Medi en matèria de sanitat forestal resulta imprescindible laparticipació de personal especialitzat tant en actuacions de seguiment fitosanitaricom per fer controls puntuals o participar en actuacions d’experimentaciódirigides per personal del Departament.A continuació es recullen els treballs realitzats al 2017:•Seguiment i control de les poblacions de perforadors de coníferes•Seguiment i control del corc del suro•Lluita contra l’escaldat del suro•Seguiment i control de la vespeta del castanyer•Seguiment i experimentació de la xinxa dels pinyons•Seguiment de l’evolució de les poblacions de caparreta de l’alzina•Seguiment i control de la processionària del pi•Seguiment i control d’espècies invasores•Seguiment de la xarxa de fitosanitària de nivell II i recollida de mostres per

prospeccions d’organismes de quarantena•Tractaments en petites superfícies i experimentació

SEGUIMENT I CONTROL dePLAGUES FORESTALS5 persones

Antonio Morales, JaimeGarcía Hidalgo, JulioLópez de Hierro Selva, LeonardoSilvestre Castellanos, MiguelTorrell Sorio, Antonio

Centres de Treball• Dr. Roux, Barcelona• Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

46


CENTRES DE TREBALL

La Pobla de Lillet

MANTENIMENT DE FORESTS D’UTILITAT PÚBLICA9 PERSONES

Canseco Pérez, JoséCruz Aznar, Juan BautistaEl Younoussi, Mohamed

García Marín, RubénMontalbán de la Torre, AntonioReyes Freijoo, Rafael

Rusiñol Cortina, MiquelSantamaría Mayoral, JuanTossas Albero, Sergi

La Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi té la necessitat de promoure el manteniment i millora de les superfícies forestals declarades d’Utilitat Pública. És a dir, desenvolupar actuacions de reparació, adequació o posada en servei, d’instal·lacions, béns o infraestructures situades en forests sobre les quals el Servei de Gestió Forestal té responsabi-litats de gestió. S’inclouen, per tant, tot un ventall d’activitats que es poden realitzar, en moltes ocasions, sense maquinària pesada i que permeten corregir les situacions d’impossibilitat d’ús o perill que necessiten una intervenció o que en el seu defecte, són activitats necessàries per a la correcta gestió de les forests.

Les actuacions de manteniment executades anualment són:• Millora de la superfície forestal, sobretot respecte el punt de vista de la prevenció d’in-

cendis forestals• Manteniment de zones repoblades• Reconeixement, manteniment i millora dels límits de forests d’Utilitat Pública• Manteniment i millora de cases forestals• Manteniment i millora de la xarxa viària• Manteniment i millora de la regulació viària• Manteniment i millora de senders i camins ramaders• Manteniment i millora de punts d’aigua• Manteniment i millora de pastures• Manteniment i millora d’infraestructura ramaderes• Marcatge de boscos• Manteniment i millora d’àrees d’esbarjo• Manteniment i millora de fonts• Manteniment i millora en centres logístics i de consum de biomassa

La Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi té la necessitat depromoure el manteniment i millora de les superfícies forestals declarades d’UtilitatPública. És a dir, desenvolupar actuacions de reparació, adequació o posada enservei, d’instal·lacions, béns o infraestructures situades en forests sobre les qualsel Servei de Gestió Forestal té responsabilitats de gestió. S’inclouen, per tant, totun ventall d’activitats que es poden realitzar, en moltes ocasions, sensemaquinària pesada i que permeten corregir les situacions d’impossibilitat d’ús operill que necessiten una intervenció o que en el seu defecte, són activitatsnecessàries per a la correcta gestió de les forests.Les actuacions de manteniment executades anualment són:•Millora de la superfície forestal, sobretot respecte el punt de vista de la prevenciód’incendis forestals•Manteniment de zones repoblades•Reconeixement, manteniment i millora dels límits de forests d’Utilitat Pública•Manteniment i millora de cases forestals•Manteniment i millora de la xarxa viària•Manteniment i millora de la regulació viària•Manteniment i millora de senders i camins ramaders•Manteniment i millora de punts d’aigua•Manteniment i millora de pastures•Manteniment i millora d’infraestructura ramaderes•Marcatge de boscos•Manteniment i millora d’àrees d’esbarjo•Manteniment i millora de fonts•Manteniment i millora en centres logístics i de consum de biomassa

MANTENIMENT DE FORESTS D’UTILITAT PÚBLICA9 Persones

Canseco Pérez, JoséCruz Aznar, Juan BautistaEl Younoussi, MohamedGarcía Marín, RubénMontalbán de la Torre, AntonioReyes Freijoo, RafaelRusiñol Cortina, MiquelSantamaría Mayoral, JuanTossas Albero, Sergi

Centres de Treball• La Pobla de Lillet

47

CENTRES DE TREBALL

Planter Central, Sant Feliu de BuixalleuPlanter Torreferrussa, Santa Perpètua de MogodaPlanter Llobregat, La Pobla de LilletPlanter La Conca, Tremp

ÀREA DE PLANTERS

PLANTERS17 PERSONES

Bañón Carreras, M ÀngelsFreixas Auladell, RafaelFreixas Bañón, JesúsGómez Hinojosa, IsidroLedesma Fernández, Ana MaríaLlopis Teixidó, Alexis

López Cardo, Francisco JavierMulero Riveiro, ManuelNavarro Núñez, ManelNavarro Núñez, SantiagoRos Ballester, LauraRuiz Jounou, Àngel

Soler Bayes, JordiTomás Isanta, GregoriTomás Isanta, MariaTura Prat, MontserratVall.llosera Serra, Josep

Àrea de Planters

Centres de Treball• Planter Central, Sant Feliu de Buixalleu• Planter Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda• Planter Llobregat, La Pobla de Lillet• Planter La Conca, Tremp

PLANTERS17 Persones

Bañón Carreras, M ÀngelsFreixas Auladell, RafaelFreixas Bañón, JesúsGómez Hinojosa, IsidroLedesma Fernández, Ana MaríaLlopis Teixidó, AlexisLópez Cardo, Francisco JavierMulero Riveiro, ManuelNavarro Núñez, ManelNavarro Núñez, SantiagoRos Ballester, LauraRuiz Jounou, ÀngelSoler Bayes, JordiTomás Isanta, GregoriTomás Isanta, MariaTura Prat, MontserratVall.llosera Serra, Josep

48

Àrea de Planters


PLANTERS17 Persones


48

Àrea de Planters


PLANTERS17 Persones


48


En l’actualitat hi ha una baixa disponibilitat de MFR de categories centrades en caracte-rístiques productives, principalment les anomenades qualificada i controlada. Existeix la necessitat de trobar en la diversitat existent a Catalunya, o en àrees properes ecològicament, materials suficientment productius adaptats als diferents entorns de les principals espècies arbòries i arbustives perquè la seva pròpia vàlua comporti a la llarga la seva conservació.

L’interès del material que es produeix és per a la producció de fusta, la producció de fruit o per al creixement vegetatiu com a espècie acompanyant. Segons el cas, es busca la homogeneïtat productiva o el mantenir la diversitat genètica de l’espècie.

També interessa la capacitat d’adaptació a la zona d’ús o la tolerància a alguna plaga.

Algunes de les principals actuacions han estat:

• Banc clonal de Fraxinusexcelsior a Tremp

• Dos assajos de procedències i progènies de Fraxinus excelsior, un a Breda i l’altre a Tremp.

• Anàlisi molecular dels 150 arbres del camp de peus mare de pi pinyer(Pinuspinea) per a la producció de peus de categoria qualificada i controlada a Torreferrussa.

• S’han escollit les parcel·les on està previst fer l’assaig de Celtis australis per obtenir pro-genitors de família al planter de Reus de Sant Ramon.

• S’han refet marres del camp de peus mare del gènere Salix a Breda i Tremp.

PROMOCIÓ, CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA DIVERSITAT GENÈTICAPRODUCCIÓ DE PLANTA FORESTAL I RECOL.LECCIÓ DE MATERIAL FORESTAL DE REPRODUCCIÓ (MFR)

La gestió de la producció de planta forestal es realitza sota el criteri d’adequar la producció de plançons bàsicament als requeriments de l’administració forestal i les demandes del sector privat. L’objectiu és:

• Produir i comercialitzar planta autòctona, adaptada al territori. • Que la planta sigui de regions de procedència reconegudes dins del territori català. • Obtenir planta de qualitat i certificada. • Atendre les necessitats de reforestació o restauració d’àrees pobres, degradades, espais

fluvials, plantacions agroforestals.

Durant el 2017 S’ha recollit llavor per produir planta de diferents espècies.

Del conjunt de les espècies anualment recol·lectem fruits o llavors d’unes 50 espècies d’alguna de les regions de procedència establertes i de categories genètiques diferents.

49

PRODUCCIÓ DE PLANTA FORESTAL I RECOL.LECCIÓ DE MATERIAL

FORESTAL DE REPRODUCCIÓ (MFR)

La gestió de la producció de planta forestal es realitza sota el criteri d’adequar laproducció de plançons bàsicament als requeriments de l’administració forestal iles demandes del sector privat. L’objectiu és:•Produir i comercialitzar planta autòctona, adaptada al territori.•Que la planta sigui de regions de procedència reconegudes dins del territoricatalà.•Obtenir planta de qualitat i certificada.•Atendre les necessitats de reforestació o restauració d’àrees pobres,degradades, espais fluvials, plantacions agroforestals.Durant el 2017 S’ha recollit llavor per produir planta de diferents espècies.Del conjunt de les espècies anualment recol·lectem fruits o llavors d’unes 50espècies d’alguna de les regions de procedència establertes i de categoriesgenètiques diferents.

49




49




50

PROMOCIÓ, CONSERVACIÓ i MILLORA DE LA DIVERSITAT GENÈTICA

En l’actualitat hi ha una baixa disponibilitat de MFR de categories centrades encaracterístiques productives, principalment les anomenades qualificada icontrolada. Existeix la necessitat de trobar en la diversitat existent a Catalunya, oen àrees properes ecològicament, materials suficientment productius adaptats alsdiferents entorns de les principals espècies arbòries i arbustives perquè la sevapròpia vàlua comporti a la llarga la seva conservació.L’interès del material que es produeix és per a la producció de fusta, la produccióde fruit o per al creixement vegetatiu com a espècie acompanyant. Segons el cas,es busca la homogeneïtat productiva o el mantenir la diversitat genètica del’espècie.També interessa la capacitat d’adaptació a la zona d’ús o la tolerància a algunaplaga.Algunes de les principals actuacions han estat:• Banc clonal de Fraxinusexcelsior a Tremp• Dos assajos de procedències i progènies de Fraxinus excelsior, un a Breda il’altre a Tremp.• Anàlisi molecular dels 150 arbres del camp de peus mare de pipinyer(Pinuspinea) per a la producció de peus de categoria qualificada icontrolada a Torreferrussa.• S’han escollit les parcel·les on està previst fer l’assaig de Celtis australis perobtenir progenitors de família al planter de Reus de Sant Ramon.• S’han refet marres del camp de peus mare del gènere Salix a Breda i Tremp.

50

PROMOCIÓ, CONSERVACIÓ i MILLORA DE LA DIVERSITAT GENÈTICA

En l’actualitat hi ha una baixa disponibilitat de MFR de categories centrades encaracterístiques productives, principalment les anomenades qualificada icontrolada. Existeix la necessitat de trobar en la diversitat existent a Catalunya, oen àrees properes ecològicament, materials suficientment productius adaptats alsdiferents entorns de les principals espècies arbòries i arbustives perquè la sevapròpia vàlua comporti a la llarga la seva conservació.L’interès del material que es produeix és per a la producció de fusta, la produccióde fruit o per al creixement vegetatiu com a espècie acompanyant. Segons el cas,es busca la homogeneïtat productiva o el mantenir la diversitat genètica del’espècie.També interessa la capacitat d’adaptació a la zona d’ús o la tolerància a algunaplaga.Algunes de les principals actuacions han estat:• Banc clonal de Fraxinusexcelsior a Tremp• Dos assajos de procedències i progènies de Fraxinus excelsior, un a Breda il’altre a Tremp.• Anàlisi molecular dels 150 arbres del camp de peus mare de pipinyer(Pinuspinea) per a la producció de peus de categoria qualificada icontrolada a Torreferrussa.• S’han escollit les parcel·les on està previst fer l’assaig de Celtis australis perobtenir progenitors de família al planter de Reus de Sant Ramon.• S’han refet marres del camp de peus mare del gènere Salix a Breda i Tremp.


Es conserven les espècies de major rellevància forestal o les que presenten una distribució reduïda dins el territori català o les que pertanyen a ecotips amenaçats. L’objectiu per aques-tes espècies i les seves regions de procedència recau en l’interès de recollir llavors de les masses caracteritzades per les categories identificada i/o seleccionada per posteriorment, conservar-les, si són llavors ortodoxes, en entorns controlats d’humitat i temperatura per garantir la seva viabilitat i capacitat germinativa i així assegurar l’existència d’un fons de conservació genètica ex situ d’aquests materials i, reproduir-les, si són llavors recalcitrants, per disposar de planta adequada per mantenir i controlar els recursos naturals existents, per assegurar l’existència d’un fons de conservació genètica ex situ d’aquests materials en format de col·leccions sota cultiu

RESERVORI DE MATERIAL FORESTAL DE REPRODUCCIÓ (MFR)

L’Àrea de Planters de Forestal Catalana disposa de material i maquinària per executar petites obres de reforestació, restauració i adequació paisatgística d’àrees degradades i d’espais riberencs.

Durant els últims anys també ens hem encarregat dels comisos de pinya de pi pinyer, gestio-nant la recollida, l’emmagatzematge i la destrucció, si fos necessari, d’aquest material.

Col·laborem amb la resta d’àrees de l’empresa per donar suport als encàrrecs de diferents de-partaments (comisos de pesca, estructures abellerols, distribució de productes fitosanitaris,...)

ACTUACIONS EN EL MEDI

RESERVORI DE MATERIAL FORESTAL DE REPRODUCCIÓ (MFR)

Es conserven les espècies de major rellevància forestal o les que presenten unadistribució reduïda dins el territori català o les que pertanyen a ecotips amenaçats.L’objectiu per aquestes espècies i les seves regions de procedència recau enl’interès de recollir llavors de les masses caracteritzades per les categoriesidentificada i/o seleccionada per posteriorment, conservar-les, si són llavorsortodoxes, en entorns controlats d’humitat i temperatura per garantir la sevaviabilitat i capacitat germinativa i així assegurar l’existència d’un fons deconservació genètica ex situ d’aquests materials i, reproduir-les, si són llavorsrecalcitrants, per disposar de planta adequada per mantenir i controlar elsrecursos naturals existents, per assegurar l’existència d’un fons de conservaciógenètica ex situ d’aquests materials en format de col·leccions sota cultiu

51


L’Àrea de Planters de Forestal Catalana disposa de material i maquinària perexecutar petites obres de reforestació, restauració i adequació paisatgísticad’àrees degradades i d’espais riberencs.Durant els últims anys també ens hem encarregat dels comisos de pinya de pipinyer, gestionant la recollida, l’emmagatzematge i la destrucció, si fos necessari,d’aquest material.Col·laborem amb la resta d’àrees de l’empresa per donar suport als encàrrecs dediferents departaments (comisos de pesca, estructures abellerols, distribució deproductes fitosanitaris,...)

52


L’Àrea de Planters de Forestal Catalana disposa de material i maquinària perexecutar petites obres de reforestació, restauració i adequació paisatgísticad’àrees degradades i d’espais riberencs.Durant els últims anys també ens hem encarregat dels comisos de pinya de pipinyer, gestionant la recollida, l’emmagatzematge i la destrucció, si fos necessari,d’aquest material.Col·laborem amb la resta d’àrees de l’empresa per donar suport als encàrrecs dediferents departaments (comisos de pesca, estructures abellerols, distribució deproductes fitosanitaris,...)

52


DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL Els planters, a més de la vessant productiva i de conservació, prenen partit en activitats d’educació, de divulgació i sensibilització ambiental, col·laborant de diferents maneres, des de l’assessorament tècnic, el subministrament de material vegetal o fent xerrades tècniques.

A més, Forestal Catalana estableix convenis de col·laboració de forma recíproca en la for-mació i avaluació pràctica dels alumnes de diferents escoles de formació agrària, instituts especialitzats en formació forestal, escoles de jardineria o el Servei d’Ocupació de Catalunya.

NOVES OPORTUNITATS

L’Àrea de planters de Forestal Catalana, des de fa uns anys, està desenvolupant i perfeccionant la tècnica d’empeltada de pi pinyer amb l’objectiu d’estalviar la fase juvenil i aconseguir una producció precoç i abundant de pinya. A més, s’està treballant també per propagar aquells clons que es mostrin superiors en producció de pinya i pinyó. L’empresa privada Micologia Forestal i Aplicada produeix planta micorizada de pi pinyer inoculada amb bianchetto (Tuber borchii), tòfona comestible amb bones qualitats culinàries.

En el marc d’una col·laboració entre ambdues entitats s’han instal·lat parcel·les per avaluar el cost del manteniment i explotació. Les plantes utilitzades han estat de l’espècie Pinus pinea, micorizades amb Tuber borchii i empeltades amb pua de pi pinyer d’arbres adults. Aquestes plantacions serviran d’assaig per estudiar les produccions dels dos productes i valorar possi-bles interaccions entre ambdós que modifiquin la rendibilitat i qualitat d’algun dels productes.

El coneixement adquirit ha de permetre introduir un nou producte al sector i ser una alter-nativa més de plantació agroforestal, basada en una esperada bona rendibilitat a partir de material autòcton.

Es disposa de material per cobrir les marres de la parcel·la de pi pinyer inoculada amb Tuber borchiii empeltada de Tremp. S’està posant una tanca en aquesta plantació.

Els planters de Forestal Catalana pretenen dinamitzar el sector dels planters a Catalunya. Es recullen llavors i es produeixen espècies adaptades al territori què podran disposar la resta de productors de plantes de Catalunya per comercialitzar productes de bona qualitat i resposta vegetativa, i sobretot procedents de materials de base (fonts llavoreres i/o rodals selectes) de les regions de procedència delimitades dins el territori català.

És difícil pel sector privat desenvolupar aquest tipus d’activitat per tantes espècies regulades per totes les regions de procedència existents; es tracta d’una activitat que necessita de la iniciativa pública com a suport tècnic i ens inversor en aquestes matèries per tal de disposar del MFR que exigeixen cada cop més els projectes de reforestació i d’altres actuacions en el medi, o els propis propietaris.

COL·LABORACIÓ I SUPORT AL SECTOR PRIVAT

54

NOVES OPORTUNITATS

L’Àrea de planters de Forestal Catalana, des de fa uns anys, està desenvolupant iperfeccionant la tècnica d’empeltada de pi pinyer amb l’objectiu d’estalviar la fasejuvenil i aconseguir una producció precoç i abundant de pinya. A més, s’estàtreballant també per propagar aquells clons que es mostrin superiors en produccióde pinya i pinyó. L’empresa privada Micologia Forestal i Aplicada produeix plantamicorizada de pi pinyer inoculada amb bianchetto (Tuber borchii), tòfonacomestible amb bones qualitats culinàries.En el marc d’una col·laboració entre ambdues entitats s’han instal·lat parcel·lesper avaluar el cost del manteniment i explotació. Les plantes utilitzades han estatde l’espècie Pinus pinea, micorizades amb Tuber borchii i empeltades amb pua depi pinyer d’arbres adults. Aquestes plantacions serviran d’assaig per estudiar lesproduccions dels dos productes i valorar possibles interaccions entre ambdós quemodifiquin la rendibilitat i qualitat d’algun dels productes.El coneixement adquirit ha de permetre introduir un nou producte al sector i seruna alternativa més de plantació agroforestal, basada en una esperada bonarendibilitat a partir de material autòcton.Es disposa de material per cobrir les marres de la parcel·la de pi pinyer inoculadaamb Tuber borchiii empeltada de Tremp. S’està posant una tanca en aquestaplantació.


CENTRES DE TREBALL

Pont de SuertBagà


FUNCIONAMENT, MANTENIMENT DELS CENTRES PISCÍCOLES8 PERSONES

Aused Aventín, José LuisBonilla Noal, AnahíLlorente Vidal, LucíaPino García, Delia

Robles Torres, JoséRodoreda Viu, JordiRodríguez Blanco, JuliàSerentill Llovera, Montse

FUNCIONAMENT, MANTENIMENT DELS CENTRES PISCÍCOLES

Funcionament, manteniment dels centres piscícoles de El Pont de Suert i Bagà. En aquestes dues instal·lacions es realitzen totes les fases del cicle de vida de la truita comuna (producció, alevinatge i engreix). Ambdós centres funcionen d’una manera coordinada i la producció total està xifrada aproximadament en 4.000.000 ous, 2.000.000 d’alevins i uns 40.000 adults de truita comuna (Salmotrutta).

Destaquen els treballs de Fecundació artificial de la truita; tria i selecció de reproductors, separació de mascles i femelles i transport a la sala de fecundació, anestèsia individualitza-da d’aquests individus i posterior extracció de gàmetes (òvuls i espermatozous) i transport d’aquests reproductors a les instal·lacions exteriors.

CENTRES DE TREBALL

LLeidaTrempTorreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

SUPORT A LA GESTIÓ I CONSERVACIÓ DE LES ZONES DE PESCA CONTINENTAL DE CATALUNYA11 PERSONES

Baraut Plarromaní, JoanCompaño Castellví, Josep Fernández Luzón, JosepGrau Rosell, Rafael

Grifoll Tuset, Josep M.Pons Rando, JordiRamos Martín, CarolinaSánchez Stitzner, Juan

CarlosSolé Sarrat, XavierVaca Molina, AntonioVillagrasa Aguilar, Albert

A Catalunya hi ha milers de quilòmetres de rius on s’hi pot practicar la pesca recreativa i esportiva. Hi ha més de 100 zones de pesca controlada (ZPC), prop de 200 zones de pesca lliure sense mort (ZPLLSM), 12 reserves genètiques de truita comuna autòctona i al voltant de 380 refugis de pesca. Per aquesta raó es fa necessari poder comptar amb un suport quant a vigilància de la pesca, la divulgació de la normativa i l’assessorament al pescador de qualsevol tema relacionat amb la pesca.

A més es col·labora en els alliberaments i trasllats dels peixos produïts en El Pont de Suert i Bagà, donar suport tècnic a la gestió de la pesca en aigües continentals de Catalunya, col·laborar en la supervisió de l’exercici de la pesca recreativa i esportiva, participar en els serveis de distribució i alliberaments de les truites comunes i ciprínids a determinades zones de pesca controlada de Catalunya, col·laborar en els plans de salvament de peixos, rescats i trasllats, realitzar tasques de distribució, col·locació i manteniment de la senyalització de les zones de pesca, efectuar tasques de manteniment i millora dels trams de pesca i donar suport en la realització de censos poblacionals, pesques elèctriques i col·laborar en el control i/o eradicació de fauna exòtica.

Àrea Gestió Ambiental

FUNCIONAMENT, MANTENIMENT DELS CENTRES PISCÍCOLES

Funcionament, manteniment dels centres piscícoles de El Pont de Suert i Bagà. Enaquestes dues instal·lacions es realitzen totes les fases del cicle de vida de la truitacomuna (producció, alevinatge i engreix). Ambdós centres funcionen d’una maneracoordinada i la producció total està xifrada aproximadament en 4.000.000 ous,2.000.000 d’alevins i uns 40.000 adults de truita comuna (Salmotrutta).Destaquen els treballs de Fecundació artificial de la truita; tria i selecció dereproductors, separació de mascles i femelles i transport a la sala de fecundació,anestèsia individualitzada d’aquests individus i posterior extracció de gàmetes(òvuls i espermatozous) i transport d’aquests reproductors a les instal·lacionsexteriors.

FUNCIONAMENT, MANTENIMENT DELS CENTRES PISCÍCOLES8 Persones

Aused Aventín, José LuisBonilla Noal, AnahíLlorente Vidal, LucíaPino García, DeliaRobles Torres, JoséRodoreda Viu, JordiRodríguez Blanco, JuliàSerentill Llovera, Montse

Centres deTreball• Pont de Suert• Bagà

55

A Catalunya hi ha milers de quilòmetres de rius on s’hi pot practicar la pescarecreativa i esportiva. Hi ha més de 100 zones de pesca controlada (ZPC), prop de200 zones de pesca lliure sense mort (ZPLLSM), 12 reserves genètiques de truitacomuna autòctona i al voltant de 380 refugis de pesca. Per aquesta raó es fanecessari poder comptar amb un suport quant a vigilància de la pesca, la divulgacióde la normativa i l’assessorament al pescador de qualsevol tema relacionat amb lapesca.A més es col·labora en els alliberaments i trasllats dels peixos produïts en El Pontde Suert i Bagà, donar suport tècnic a la gestió de la pesca en aigües continentalsde Catalunya, col·laborar en la supervisió de l’exercici de la pesca recreativa iesportiva, participar en els serveis de distribució i alliberaments de les truitescomunes i ciprínids a determinades zones de pesca controlada de Catalunya,col·laborar en els plans de salvament de peixos, rescats i trasllats, realitzar tasquesde distribució, col·locació i manteniment de la senyalització de les zones de pesca,efectuar tasques de manteniment i millora dels trams de pesca i donar suport en larealització de censos poblacionals, pesques elèctriques i col·laborar en el control i/oeradicació de fauna exòtica.

SUPORT a la GESTIÓ i CONSERVACIÓ de les ZONES de PESCA CONTINENTAL de CATALUNYA11 Persones

Baraut Plarromaní, JoanCompaño Castellví, JosepFernández Luzón, JosepGrau Rosell, RafaelGrifoll Tuset, Josep M.Pons Rando, JordiRamos Martín, CarolinaSánchez Stitzner, Juan CarlosSolé Sarrat, XavierVaca Molina, AntonioVillagrasa Aguilar, Albert

Centres de Treball• LLeida• Tremp• Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

56


CENTRES DE TREBALL

RoquetesBellver de CerdanyaLLavorsíSSTT DARP BarcelonaSSTT DARP TarragonaOf. Comarcal DARP Tremp

SUPORT A LA GESTIÓ CINEGÈTICA17 PERSONES

Adell Sancho, RobertAndrés Andilla, Josep M. Cadena Broto, Xavier Cerqueda Boronat, PauFernández Gil, JuanLladós Sas, J.Ramon

Lluis Gavaldà, JoaquimMestres Solé, AntoniMontané Ros, JaumeMuñoz Costa, AlbertoNavinés Planes, PereOlivé Boix, Xavier

Planiol Ferrer, IbanRoig Bruño, JordiRoldán Chalaux, JoanSala Jordana, MartaSuch Sanz, Àngel

Dintre de l’apartat de suport a la gestió cinegètica es realitzen un variat nombre d’actuacions:

• Actualització dels límits dels terrenys sotmesos a règim especial de tota Catalunya inclo-ent-los en el SIG Caça, i s’emmarca en els treballs de base per a la planificació i ordenació de l’activitat cinegètica.

• Realització d’una gestió sostenible i eficient de les Zones de Caça Controlada de Catalu-nya (ZCC).

• Seguiment tècnic de les poblacions d’espècies cinegètiques des del punt de vista biològic, sani-tari i ecològic pel que fa a l’aprofitament de pastures i a les activitats cinegètiques i ramaderes.

• Suport a la Comissió d’Homologació de trofeus de caça.• Suport en la gestió cinegètica dels ungulats salvatges i servei de vigilància, d’acompanya-

ments cinegètics i guiatge a les Reserves Nacionals de Caça• Suport en el cens i seguiment poblacional de les poblacions cinegètiques• Suport en el Programa de determinació de l’ús dels prats d’interès ramader per part de les

espècies cinegètiques d’Ungulats a les reserves nacionals de caça• Prevenció de danys• Implementació d’un sistema de recollida dels residus generats durant la caça• Ampliació de la vigilància sanitària

Suport a la implementació del Pla pilot de prevenció de danys al Pallars Sobirà

CENTRES DE TREBALL

Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

MANTENIMENT DE LA GRANJA CINEGÈTICA DE TORREFERRUSSA3 PERSONES

Altimira Corominas, JordiCabrero Jiménez, GerardHerrero Casero, Jordi

Consisteix bàsicament en els treballs per al funcionament de la producció i cria de perdius roges de la granja cinegètica amb uns estàndards de qualitat adequats.

Durant l’etapa de producció les tasques consisteixen en la recollida i selecció diària d’ous aptes per covar i transportar-los a incubadora, amb condicions de temperatura i humitats específiques. Posteriorment es transferiran a la naixedora i finalment, després de l’eclosió els perdigons es passen a la fase de criança.

La fase de criança comença amb el transport dels perdigons nascuts (perdius d’un dia d’edat) a les sales de cria on romandran sis setmanes i on es regula les condicions de temperatura i humitat. Acabat aquest procés, es capturen i es posen en caixes de cartró ventilades, espe-cials per al transport de perdius, per traslladar-les al medi natural on seran alliberades amb gàbies d’aclimatació.

La fase de producció finalitza a l’octubre i en aquest període de descans, es prioritzen les tasques de reparacions o millores de les infraestructures de l’explotació, neteja, desinfecció, buit sanitari i manteniment dels reproductor

Dintre de l’apartat de suport a la gestió cinegètica es realitzen un variat nombred’actuacions;•Actualització dels límits dels terrenys sotmesos a règim especial de tota Catalunyaincloent-los en el SIG Caça, i s’emmarca en els treballs de base per a la planificaciói ordenació de l’activitat cinegètica.•Realització d’una gestió sostenible i eficient de les Zones de Caça Controlada deCatalunya (ZCC).•Seguiment tècnic de les poblacions d’espècies cinegètiques des del punt de vistabiològic, sanitari i ecològic pel que fa a l’aprofitament de pastures i a les activitatscinegètiques i ramaderes.•Suport a la Comissió d’Homologació de trofeus de caça.•Suport en la gestió cinegètica dels ungulats salvatges i servei de vigilància,d’acompanyaments cinegètics i guiatge a les Reserves Nacionals de Caça•Suport en el cens i seguiment poblacional de les poblacions cinegètiques•Suport en el Programa de determinació de l’ús dels prats d’interès ramader per partde les espècies cinegètiques d’Ungulats a les reserves nacionals de caça•Prevenció de danys•Implementació d’un sistema de recollida dels residus generats durant la caça•Ampliació de la vigilància sanitàriaSuport a la implementació del Pla pilot de prevenció de danys al Pallars Sobirà

SUPORT a la GESTIÓ CINEGÈTICA17 PersonesAdell Sancho, RobertAndrés Andilla, Josep M. Cadena Broto, Xavier Cerqueda Boronat, PauFernández Gil, JuanLladós Sas, J.RamonLluis Gavaldà, JoaquimMestres Solé, AntoniMontané Ros, JaumeMuñoz Costa, AlbertoNavinés Planes, PereOlivé Boix, XavierPlaniol Ferrer, IbanRoig Bruño, JordiRoldán Chalaux, JoanSala Jordana, MartaSuch Sanz, Àngel

Centres de Treball• Roquetes• Bellver de Cerdanya• LLavorsí• SSTT DARP Barcelona• SSTT DARP Tarragona• Of. Comarcal DARP Tremp

57

Consisteix bàsicament en els treballs per al funcionament de la producció i cria deperdius roges de la granja cinegètica amb uns estàndards de qualitat adequats.Durant l’etapa de producció les tasques consisteixen en la recollida i selecciódiària d’ous aptes per covar i transportar-los a incubadora, amb condicions detemperatura i humitats específiques. Posteriorment es transferiran a la naixedora ifinalment, després de l’eclosió els perdigons es passen a la fase de criança.La fase de criança comença amb el transport dels perdigons nascuts (perdius d’undia d’edat) a les sales de cria on romandran sis setmanes i on es regula lescondicions de temperatura i humitat. Acabat aquest procés, es capturen i esposen en caixes de cartró ventilades, especials per al transport de perdius, pertraslladar-les al medi natural on seran alliberades amb gàbies d’aclimatació.La fase de producció finalitza a l’octubre i en aquest període de descans, esprioritzen les tasques de reparacions o millores de les infraestructures del’explotació, neteja, desinfecció, buit sanitari i manteniment dels reproductor

MANTENIMENT DE LA GRANJA CINEGÈTICA DE TORREFERRUSSA3 PersonesAltimira Corominas, JordiCabrero Jiménez, GerardHerrero Casero, Jordi

Centres de Treball• Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda

58


CENTRES DE TREBALL

Parc Natural Delta de l’Ebre, Amposta

CONTROL I ERADICACIÓ DEL CARGOL POMA3 PERSONES

Cortiella Subirats, ArturGutiérrez Escoda, FidelLópez Robles, Miguel Ángel

El cargol poma està considerada com a una de les plagues més importants del cultiu de l’arròs, és per això que a partir de la seva detecció des del DARP es va publicar l’Ordre AAR/404/2010, de 27 de juliol, per la qual es declarava oficialment l’existència d’un focus del cargol poma (Pomacea sp.) al Delta de l’Ebre.

Des d’aquesta data, Forestal Catalana ha desenvolupat la coordinació tècnica de la lluita contra la plaga, així com el liderar l’execució de la majoria de les actuacions de control, era-dicació, assessorament, vigilància, recerca i aplicació de molusquicides,recerca i assajos productes, I+D, etc que s’han aplicat en la lluita contra el cargol poma.

El cargol poma està considerada com a una de les plagues més importants del cultiu del’arròs, és per això que a partir de la seva detecció des del DARP es va publicar l’OrdreAAR/404/2010, de 27 de juliol, per la qual es declarava oficialment l’existència d’unfocus del cargol poma (Pomacea sp.) al Delta de l’Ebre.Des d’aquesta data, Forestal Catalana ha desenvolupat la coordinació tècnica de lalluita contra la plaga, així com el liderar l’execució de la majoria de les actuacions decontrol, eradicació, assessorament, vigilància, recerca i aplicació demolusquicides,recerca i assajos productes, I+D, etc que s’han aplicat en la lluitacontra el cargol poma.

CONTROL i ERADICACIÓ del CARGOL POMA3 PersonesCortiella Subirats, ArturGutiérrez Escoda, FidelLópez Robles, Miguel Ángel

Centres de Treball• Parc Natural Delta de l’Ebre, Amposta

59

CENTRES DE TREBALL

BarcelonaSSTT DARP Tarragona

GESTIÓ I MANEIG IN SITU D’ESPÈCIES DE LA FAUNA I LA FLORA AMENAÇADES5 PERSONESLluent Vallet, ArturDomingo Beltri, CarlesMartínez Martínez, DiegoPiccardo Valdemarín, JúliaSuch Sanz, Àngel

Es desenvolupen treballs de seguiment de les poblacions de fauna i flora amenaçades de Catalunya amb l’objectiu de conèixer la seva àrea de distribució, aspectes de la seva biologia que són clau per a la seva conservació. Les actuacions van encaminades a la identifica-ció sobre el terreny de les amenaces a què s’enfronten aquestes espècies amenaçades de Catalunya, com la presència d’espècies exòtiques, degradació de l’hàbitat, etc. i a minimitzar o revertir l’efecte de les amenaces, com la restauració d’hàbitats, o el control d’espècies exòtiques.

Es desenvolupen treballs de seguiment de les poblacions de fauna i floraamenaçades de Catalunya amb l’objectiu de conèixer la seva àrea de distribució,aspectes de la seva biologia que són clau per a la seva conservació. Lesactuacions van encaminades a la identificació sobre el terreny de les amenaces aquè s’enfronten aquestes espècies amenaçades de Catalunya, com la presènciad’espècies exòtiques, degradació de l’hàbitat, etc. i a minimitzar o revertir l’efectede les amenaces, com la restauració d’hàbitats, o el control d’espècies exòtiques.

GESTIÓ i MANEIG in SITUD’ESPÈCIES de la FAUNA i laFLORA AMENAÇADES5 PersonesLluent Vallet, ArturDomingo Beltri, CarlesMartínez Martínez, DiegoPiccardo Valdemarín, JúliaSuch Sanz, Àngel

Centres de Treball• Barcelona• SSTT DARP Tarragona

61


Les funcions principals dels Centres de Fauna del DTES gestionats per Forestal Catalana són: la rehabilitació de fauna salvatge (la qual ha augmentat progressivament durant els darrers anys), els programes de cria en captivitat d’espècies amenaçades, les tasques forenses, l’ela-boració d’informes pericials, l’educació ambiental i les activitats relacionades amb la recepció d’espècies exòtiques invasores, fruit de la nova legislació relacionada amb aquest àmbit.

S’ha de considerar que els Centres de Fauna funcionen com a hospitals, oberts tots els dies de l’any en un horari molt ampli, amb rotació de personal per cobrir totes aquestes necessitats.

En relació als programes de cria en captivitat, en els últims anys no s’han impulsat nous programes de cria en captivitat d’espècies amenaçades però s’han intensificat els treballs i les productivitats relacionats amb els programes de cria actualment en funcionament.

Les tasques forenses i elaboració d’informes pericials a petició del Cos d’Agents Rurals o altres cossos de seguretat (verins, caça il·legal, electrocucions, etc), és una de les tasques que més s’ha incrementat en els darrers anys. Actualment uns 500 informes forenses es realitzen anualment per adjuntar a expedients sancionadors administratius o procediments penals.

Els Centres de Fauna del DTES tenen també un paper primordial en la monitorització de malalties presents a la natura que poden ser un problema inclús de salut pública (grip aviària, WestNile, Botulisme, TBC, ràbia, etc).

CENTRES DE TREBALL

Vallcalent, LleidaTorreferrussa, Santa Perpètua de MogodaAiguamolls de l’Empordà, Castelló d’EmpúriesCanal Vell al Delta de l’Ebre, DeltebreCentre Ictiològic del Delta de l’Ebre, DeltebreCentre de cria d’El Pont de SuertCentre de cria del Cranc Autòcton d’Olot

GESTIÓ DELS CENTRES DE FAUNA34 PERSONES

Alàs Bellera, Joan Alonso Gutiérrez, Mònica Balcells Perals, BertaBarberà Quesada, Gerard Carbonell Buira, Francesc Conill Martínez, GregoriCulleré García, Lluis Domínguez Fernández, Carolina Fortuño Aixendrí, LauraFradera Peiró, RogerGarcía Mesa, Jorge García Pérez, Susana

Gaya Salvadó, Norbert Gómez Hernández, Raquel Gutiérrez Margarit, RubénIborte Abán, Àngel Lamora Font, Esther Larios Martín, RaquelLópez Fernández, AntonioMacias Arau, Miquel Mayné Esquivias, JoanMinobis Bech, Robert Molina López, Rafael Nicolás de Francisco, Olga

Obón Losada, Elena Olid García, LauraPifarré Olivé, MariaPorté Capdevila, AlbertQueral Casanova, Núria Solano Manrique, Carlos Torrents Coll, Elisenda Torres Culebradas, Josefa Valbuena Ureña, EmilioVila Esclusa, Anna

GESTIÓ dels CENTRES de FAUNA34 PersonesAlàs Bellera, Joan Alonso Gutiérrez, Mònica Balcells Perals, BertaBarberà Quesada, Gerard Carbonell Buira, Francesc Conill Martínez, GregoriCulleré García, LluisDomínguez Fernández, Carolina Fortuño Aixendrí, LauraFradera Peiró, RogerGarcía Mesa, Jorge García Pérez, SusanaGaya Salvadó, Norbert Gómez Hernández, Raquel Gutiérrez Margarit, RubénIborte Abán, ÀngelLamora Font, Esther Larios Martín, RaquelLópez Fernández, AntonioMacias Arau, Miquel Mayné Esquivias, JoanMinobis Bech, Robert Molina López, Rafael Nicolás de Francisco, Olga Obón Losada, Elena Olid García, LauraPifarré Olivé, MariaPorté Capdevila, AlbertQueral Casanova, Núria Solano Manrique, Carlos Torrents Coll, ElisendaTorres Culebradas, Josefa Valbuena Ureña, EmilioVila Esclusa, Anna

Les funcions principals dels Centres de Fauna del DTES gestionats per ForestalCatalana són: la rehabilitació de fauna salvatge (la qual ha augmentatprogressivament durant els darrers anys), els programes de cria en captivitatd’espècies amenaçades, les tasques forenses, l’elaboració d’informes pericials,l’educació ambiental i les activitats relacionades amb la recepció d’espècies exòtiquesinvasores, fruit de la nova legislació relacionada amb aquest àmbit.S’ha de considerar que els Centres de Fauna funcionen com a hospitals, oberts totsels dies de l’any en un horari molt ampli, amb rotació de personal per cobrir totesaquestes necessitats.En relació als programes de cria en captivitat, en els últims anys no s’han impulsatnous programes de cria en captivitat d’espècies amenaçades però s’han intensificatels treballs i les productivitats relacionats amb els programes de cria actualment enfuncionament.Les tasques forenses i elaboració d’informes pericials a petició del Cos d’AgentsRurals o altres cossos de seguretat (verins, caça il·legal, electrocucions, etc), és unade les tasques que més s’ha incrementat en els darrers anys. Actualment uns 500informes forenses es realitzen anualment per adjuntar a expedients sancionadorsadministratius o procediments penals.Els Centres de Fauna del DTES tenen també un paper primordial en la monitoritzacióde malalties presents a la natura que poden ser un problema inclús de salut pública(grip aviària, WestNile, Botulisme, TBC, ràbia, etc).

Centres de Treball• Vallcalent, Lleida• Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda• Aiguamolls de l’Empordà, Castelló d’Empúries• Canal Vell al Delta de l’Ebre, Deltebre• Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre, Deltebre• Centre de cria d’El Pont de Suert• Centre de cria del Cranc Autòcton d’Olot

60


CENTRES DE TREBALL

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciParc Natural del Delta de l’EbreParc Natural de la Serra del MontsantParc Natural dels PortsParatge Natural d’Interès Nacional de PobletParc Natural de l’Alt PirineuParc Natural de MontserratParc Natural de les Capçaleres del Ter i del FreserParc Natural del Cadí-MoixeróParcs Naturals de Girona: Cap de Creus, Montgrí-Medes, Aiguamolls de l’EmpordàEspai Natural de Castell-Cap RoigEspai Natural Mas de Melons i Secans de LleidaServei d’Espais Naturals ProtegitsServei de Planificació de l’Entorn Natural

En els diferents espais naturals de protecció especial (ENPEs) es desenvolupen lestasques de manteniment dels espais i les infraestructures i es col·labora en la difusiódels valors ambientals realitzant activitats d’informació al públic i d’educació ambiental.També es col·labora en la planificació i gestió dels espais naturals, inclosos els marinsprotegits, de la xarxa MedPan (Marine Protected Areas in the Mediterranean).

Ahufinger Breto, Judith Ávila Águila, Ana Balañá Giró, Sergi Bertomeu Bertomeu, RamonBisbal Baró, Salvador Blasi Servent, Miquel Bonet Porcel, MontserratBové Jordana, David Brugnoli Segura, Yago Carol Cunillera, RolandCarrera Garijo, Manel Cereza Aubets, Cristina Cos Vallés, Ismael Cruz Gil, Pedro Luis Curto Altadill, Josep De Gràcia Lago, Albert Durà Serral, Joel Escoda Axama, Òscar Escolà Saboya, Rafael Escur Prat, David Espinós Gomis, NicolásEspot Martínez, NúriaFandos Gràcia, FelipFargas Claramunt, AnnaFarràs Casanovas, Jordi

Ferré Jover, EnricFons Rubio, Lorenzo Fontboté Rubio, Jordi Fumadó Sierra, Jaime Gallego Sánchez, David Gómez Rodríguez, AmayaIglesias Arara, JoanJordana Lapedra, Alba Jordana Vicent, Josep Josa Cos, EloiLapedra Grau, Sabina Lasheras Lacorte, FerranLeón Gutiérrez, ManuelLladós Sas, José Ramón Llambrich Llorach , F. Javier Lluis Gavaldà, Joaquim Madolell Moreno, WenceslaoMarqués Ticó, ÁngelMartí Sans, Pau Martra Colomés, David Melero Curto, Albert Molina Mates, NicolásMongay Joaniquet, Joan Murcia Morales, Gabriel

SUPORT TÈCNIC a la GESTIÓ i PLANIFICACIÓ, MANTENIMENT i MILLORAdels ESPAIS NATURALS PROTEGITS73 Persones

Centres de Treball• Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici• Parc Natural del Delta de l’Ebre• Parc Natural de la Serra del Montsant• Parc Natural dels Ports• Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet• Parc Natural de l’Alt Pirineu• Parc Natural de Montserrat• Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser• Parc Natural del Cadí-Moixeró• Parcs Naturals de Girona: Cap de Creus, Montgrí-Medes, Aiguamolls de l’Empordà• Espai Natural de Castell-Cap Roig• Espai Natural Mas de Melons i Secans de Lleida• Servei d’Espais Naturals Protegits• Servei de Planificació de l’Entorn Natural

Navarro Esteve, GuzmánNavarro Prados, SoniaPallarés Cardona, Joan Pérez Cabré, DavidPeri Mañes, JaumePou Palau, MariaQuintana Llevot, AbelRafart Plaza, Elena Ribera Rom, Albert Ribera Sanchís, Juan Ricou Ribó, Maria AntòniaRoca Vidal, Josep Rodríguez Esquerre, JCarlosRoig Bruño, JordiRos Perache, Jordi Solà Rivera, Montserrat Vega Sagredo, Ana MariaVentura Mas, Agustí Vila Bonfill, AlbertVila Guerola, Arnau Villanueva Coello, Moisés Viña Miralles, JordiViñals Mayolas, SalvadorViñals Royo, Feliu

63

SUPORT TÈCNIC A LA GESTIÓ I PLANIFICACIÓ, MANTENIMENT I MILLORA DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS73 PERSONES

Ahufinger Breto, Judith Ávila Águila, Ana Balañá Giró, Sergi Bertomeu Bertomeu, Ramon Bisbal Baró, Salvador Blasi Servent, Miquel Bonet Porcel, MontserratBové Jordana, David Brugnoli Segura, Yago Carol Cunillera, RolandCarrera Garijo, Manel Cereza Aubets, Cristina Cos Vallés, Ismael Cruz Gil, Pedro Luis Curto Altadill, Josep De Gràcia Lago, Albert Durà Serral, Joel Escoda Axama, Òscar Escolà Saboya, Rafael Escur Prat, David Espinós Gomis, NicolásEspot Martínez, NúriaFandos Gràcia, Felip Fargas Claramunt, AnnaFarràs Casanovas, Jordi

Ferré Jover, Enric Fons Rubio, Lorenzo Fontboté Rubio, Jordi Fumadó Sierra, Jaime Gallego Sánchez, David Gómez Rodríguez, AmayaIglesias Arara, JoanJordana Lapedra, Alba Jordana Vicent, Josep Josa Cos, Eloi Lapedra Grau, Sabina Lasheras Lacorte, Ferran León Gutiérrez, ManuelLladós Sas, José Ramón Llambrich Llorach , F. Javier Lluis Gavaldà, Joaquim Madolell Moreno, WenceslaoMarqués Ticó, ÁngelMartí Sans, Pau Martra Colomés, David Melero Curto, Albert Molina Mates, NicolásMongay Joaniquet, Joan Murcia Morales, GabrielNavarro Esteve, Guzmán

Navarro Prados, SoniaPallarés Cardona, Joan Pérez Cabré, DavidPeri Mañes, JaumePou Palau, MariaQuintana Llevot, AbelRafart Plaza, Elena Ribera Rom, Albert Ribera Sanchís, Juan Ricou Ribó, Maria Antònia Roca Vidal, Josep Rodríguez Esquerre, JCarlosRoig Bruño, JordiRos Perache, Jordi Solà Rivera, Montserrat Vega Sagredo, Ana Maria Ventura Mas, Agustí Vila Bonfill, AlbertVila Guerola, Arnau Villanueva Coello, Moisés Viña Miralles, JordiViñals Mayolas, SalvadorViñals Royo, Feliu

En els diferents espais naturals de protecció especial (ENPEs) es desenvolupen les tasques de manteniment dels espais i les infraestructures i es col·labora en la difusió dels valors ambientals realitzant activitats d’informació al públic i d’educació ambiental.

També es col·labora en la planificació i gestió dels espais naturals, inclosos els marins prote-gits, de la xarxa MedPan (Marine Protected Areas in the Mediterranean).


CENTRES DE TREBALL

Torreferrussa, Santa Perpètua de MogodaAmpostaVilamalla

PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS13 PERSONES

Beguda Subirà, LLuisBlanch Franch, Josep M. Blasco Estrada, ElenaCanet Marsal, PolGámez Tena, Francisco

Macau Aznar, MiquelMiró Benaiges, Juan JoséNavarro Cid, EmidgiOrtega Rubio, EduardSapés Sorribes, Enric

Solsona Rodríguez, ÓscarTomás Cortés, JoséZanuy Roca, David

GEPIF

L’objectiu principal d’aquest grup és poder prevenir i minimitzar els efectes dels incen-dis forestals en els territoris més sensibles de Catalunya, a partir d’una major promptitud, vigilància, detecció i capacitat d’intervenció immediata. Dintre d’aquest s’emmarca;

El programa de cremes controlades de pas-tures de muntanya i de gestió d’hàbitats per la fauna, amb incidència tant en la prevenció d’incendis forestals, en el cas de cremes de muntanya, com la millora dels hàbitats de fauna dins els parcs naturals.

L’ús del foc controlat en la lluita de les diver-ses plagues o espècies invasores i la crema de piles de restes vegetals que són un punt de risc d’incendi.

Garantir l’estat adequat de la infraestructura de prevenció existent, mitjançant programes de manteniment, i l’execució dels treballs.

SUPORT A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

L’objecte d’aquest encàrrec és el Seguiment dels condicionants d’entorn, risc i vulnera-bilitat de les activitats sotmeses a tràmits d’autorització, llicència i adequacions am-bientals pel que respecta a la prevenció d’incendis forestals.

Amb l’objectiu d’obtenir informació detalla-da de diverses variables que informin sobre l’estat del risc d’incendi forestal a l’entorn de les activitats avaluades en el règim de la Llei 20/2009 pel que respecta a la prevenció d’incendis forestals.

- GEPIFL'objectiu principal d’aquest grup és poder prevenir i minimitzar els efectes delsincendis forestals en els territoris més sensibles de Catalunya, a partir d'una majorpromptitud, vigilància, detecció i capacitat d’intervenció immediata. Dintre d’aquests’emmarca;•El programa de cremes controlades de pastures de muntanya i de gestiód’hàbitats per la fauna, amb incidència tant en la prevenció d’incendis forestals, enel cas de cremes de muntanya, com la millora dels hàbitats de fauna dins elsparcs naturals.•L’ús del foc controlat en la lluita de les diverses plagues o espècies invasores i lacrema de piles de restes vegetals que són un punt de risc d’incendi.•Garantir l'estat adequat de la infraestructura de prevenció existent, mitjançantprogrames de manteniment, i l'execució dels treballs.

- SUPORT A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALSL'objecte d'aquest encàrrec és el Seguiment dels condicionants d’entorn, risc ivulnerabilitat de les activitats sotmeses a tràmits d’autorització, llicència iadequacions ambientals pel que respecta a la prevenció d’incendis forestals.Amb l’objectiu d’obtenir informació detallada de diverses variables que informinsobre l’estat del risc d’incendi forestal a l’entorn de les activitats avaluades en elrègim de la Llei 20/2009 pel que respecta a la prevenció d’incendis forestals.

PREVENCIÓ d’INCENDISFORESTALS13 PersonesBeguda Subirà, LLuisBlanch Franch, Josep M. Blasco Estrada, ElenaCanet Marsal, PolGámez Tena, FranciscoMacau Aznar, MiquelMiró Benaiges, Juan JoséNavarro Cid, EmidgiOrtega Rubio, EduardSapés Sorribes, EnricSolsona Rodríguez, ÓscarTomás Cortés, JoséZanuy Roca, David

Centres de Treball•Torreferrussa, Santa Perpètua de Mogoda• Amposta• Vilamalla

64

CENTRES DE TREBALL

Dr. Roux, Barcelona

TASQUES VETERINÀRIES ESPECIALITZADES EN MATÈRIA D’ EXPERIMENTACIÓ ANIMAL3 PERSONES

Cabré Miró, EstherFernández Serrano, Susana

Llonch Pérez, Isabel

Les diverses tasques desenvolupades en aquesta matèria es basen en el control i regulació del sector per tal de garantir el benestar i protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació; que els animals utilitzats se’ls concedeixin les atencions adequades; que no se’ls causi innecessàriament dolor, sofriment, angoixa o lesió prolongats; que s’eviti tota duplicació inútil de procediments; i que el nombre d’animals utilitzats en els procediments es redueixi al mínim, fomentant l’aplicació de mètodes alternatius en la mesura que sigui possible (aplicació de les denominades 3Rs: Reducció, Refinament i Reemplaçament).

Actualment ens trobem en una situació de canvis i adaptacions per tal d’assegurar el compli-ment de les noves exigències normatives en la regulació de la protecció dels animals utilitzats per a experimentació.

Els principals àmbits de regulació normativa són els següents:

• L’adquisició, cria, marcatge i manteniment d’animals, inclosos els requisits sobre el seu allotjament i cura.

• L’autorització i el funcionament dels establiments que crien, subministren o utilitzen ani-mals, i les inspeccions d’aquests establiments.

• L’autorització de les persones que utilitzen o cuiden animals, que supervisen projectes que utilitzen animals o siguin responsables del seu disseny.

• L’avaluació i autorització de projectes que utilitzen animals, inclòs la seva anàlisi retrospectiva. • La selecció de procediments i la seva realització. • El desenvolupament, validació, acceptació normativa i aplicació de plantejaments alternatius. • La transparència mitjançant la publicació d’informació no tècnica sobre els projectes, així

com publicació d’informes sobre aplicació i estadístiques

Les diverses tasques desenvolupades en aquesta matèria es basen en el control iregulació del sector per tal de garantir el benestar i protecció dels animals utilitzats enprocediments d’experimentació; que els animals utilitzats se’ls concedeixin lesatencions adequades; que no se’ls causi innecessàriament dolor, sofriment, angoixa olesió prolongats; que s’eviti tota duplicació inútil de procediments; i que el nombred’animals utilitzats en els procediments es redueixi al mínim, fomentant l'aplicació demètodes alternatius en la mesura que sigui possible (aplicació de les denominades3Rs: Reducció, Refinament i Reemplaçament).Actualment ens trobem en una situació de canvis i adaptacions per tal d’assegurar elcompliment de les noves exigències normatives en la regulació de la protecció delsanimals utilitzats per a experimentació.Els principals àmbits de regulació normativa són els següents:•L'adquisició, cria, marcatge i manteniment d'animals, inclosos els requisits sobre elseu allotjament i cura.•L'autorització i el funcionament dels establiments que crien, subministren o utilitzenanimals, i les inspeccions d'aquests establiments.•L'autorització de les persones que utilitzen o cuiden animals, que supervisenprojectes que utilitzen animals o siguin responsables del seu disseny.•L'avaluació i autorització de projectes que utilitzen animals, inclòs la seva anàlisiretrospectiva.•La selecció de procediments i la seva realització.•El desenvolupament, validació, acceptació normativa i aplicació de plantejamentsalternatius.•La transparència mitjançant la publicació d'informació no tècnica sobre els projectes,així com publicació d'informes sobre aplicació i estadístiques

TASQUES VETERINÀRIES ESPECIALITZADES EN MATÈRIA d' EXPERIMENTACIÓ ANIMAL3 PersonesCabré Miró, EstherFernández Serrano, SusanaLlonch Pérez, Isabel

Centres de Treball• Dr. Roux, Barcelona

62

72 FORESTAL CATALANA, SA

CENTRES DE TREBALL

BadalonaPalamós

VIGILÀNCIA DE PESCA MARÍTIMA3 PERSONES

Bou Algar, RobertMato Vidal, JordiNavasa Pardo, Alfonso

Dintre de les diferents tasques que desenvolupa Forestal Catalana, està la de donar suport a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) en les seves tasques de control pesquer i dels afers marítims, aportant tripulació per les embarcacions oficials de control pesquer, Lluerna i Arraix, per poder navegar segons els requeriments que exigeix l’Autoritat Marítima, així com el suport necessari per transportar i custodiar el material comissat com a conseqüència de les diverses actuacions d’inspecció i denuncia fins a la resolució dels expedients administratius sancionadors incoats.

Dintre de les diferents tasques que desenvolupa Forestal Catalana, està la de donarsuport a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) en les seves tasquesde control pesquer i dels afers marítims, aportant tripulació per les embarcacions oficialsde control pesquer, Lluerna i Arraix, per poder navegar segons els requeriments queexigeix l’Autoritat Marítima, així com el suport necessari per transportar i custodiar elmaterial comissat com a conseqüència de les diverses actuacions d’inspecció idenuncia fins a la resolució dels expedients administratius sancionadors incoats.

VIGILÀNCIA DE PESCA MARÍTIMA3 PersonesBou Algar, RobertMato Vidal, JordiNavasa Pardo, Alfonso

Centres de Treball• Badalona• Palamós

65

Dintre de les diferents tasques que desenvolupa Forestal Catalana, està la de donarsuport a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) en les seves tasquesde control pesquer i dels afers marítims, aportant tripulació per les embarcacions oficialsde control pesquer, Lluerna i Arraix, per poder navegar segons els requeriments queexigeix l’Autoritat Marítima, així com el suport necessari per transportar i custodiar elmaterial comissat com a conseqüència de les diverses actuacions d’inspecció idenuncia fins a la resolució dels expedients administratius sancionadors incoats.

VIGILÀNCIA DE PESCA MARÍTIMA3 PersonesBou Algar, RobertMato Vidal, JordiNavasa Pardo, Alfonso

Centres de Treball• Badalona• Palamós

65

forestal catalana, saforestalcatalana.gencat.cat/web/.content/or_organismes/or06_forest… ·...

Documents