XVI Trobada de Professorat de Ciències de la Terra i del medi Ambient del Batxillerat Amb la col·laboració de la Xarxa d’Excel·lència CONSOLIDER-GRACCIE

Barcelona, 28 de gener de 2016

Fons llaurats i deixalles a munts Miquel Canals

Universitat de Barcelona

Què vol dir això de llaurar el fons marí?

Qui el llaura?

Així és com alguns veuen la pesca de ròssec

Flotes pesqueres

Com es fa?

Pesca de ròssec

Amb quina finalitat?

Extracció de recursos vius

Com funciona la pesca de ròssec?

Animació

Com funciona la pesca de ròssec?

Gravació real

(www.charitysub.org)

Trinxa tot el que troba al seu pas, i n’atrapa una part

Com funciona la pesca de ròssec?

Impactes principals: recapitulació

Els fons marins de casa nostra

La Fonera

Corba -800 m

Anys 2007-10

≤ 3.5 nusos

Es pràctica la pesca de ròssec a casa nostra?    

(dades VMS cortesia de la SEGEMAR)

Tots els dies menys festius i períodes de veda

Relleu del canyó submarí de La Fonera

Un experiment in situ

Un experiment in situ: episodis de resuspensió provocats per l’arrossegament

Un experiment in situ: episodis diaris de resuspensió els dies feiners

Un experiment in situ: episodis de resuspensió només a les hores de feina

800 m

Cartografia detallada del canyó submarí de La Fonera

Ports i caladors fora de la plataforma

Cartografia detallada del canyó submarí de La Fonera

Ports i caladors fora de la plataforma

A

Mapa de dades VMS 010107-311210 55 barques tot pescant, 53.328 dades puntuals (~1.000 per barca) filtrades per profunditat (<130 m suprimides) i velocitat (≥ 3.5 nusos suprimides). Corba en blanc: 800 m

Capçalera i curs superior i mig del canyó de La Fonera

Mapa en relleu ombrejat Corba en blanc: 800 m

B

Mapa de pendents

C

Moderadament inclinat, no arrossegat CLF, -963 m

Inspecció i verificació amb ROV

Rost, no arrossegat CLF, -1110 m

Inspecció i verificació amb ROV

Aplanat, arrossegat CLF, -770 m

Inspecció i verificació amb ROV

Inspecció i verificació amb ROV

Inspecció i verificació amb ROV

Analogia amb el llaurat dels camps pels agricultors

Diferències i semblances

§  Freqüència molt més alta (diària vs. anual; cf. dades VMS)

§  Canvi radical en els patrons del relleu submarí, de normal a les corbes de nivell (cf. xaragalls) a aplanat i paral·lel (cf. cartografia)

§  Destrucció de la capa superficial tova i rica del sediment.

Tot plegat, què us recorda?

Visibilitat dins el canyó, prop del fons amb arrossegadors a

prop

CCC, -591 m

La “Dust Bowl”, o els “Dirty Thirties”, foren un període de tempestes de pols molt fortes a l’Oest Mitjà dels EUA causades per dècades d’agricultura extensiva, en que hom llaurà profundament i malmeté el sòl fèrtil i verge, i per sequeres molt greus

De les conques polsegoses a l’oceà polsegós

“From the Dust Bowl to the Dust Ocean”

No es tracta pas d’un fet o curiositat local!

I quin és l’abast de tot plegat?

Com a mínim ~4.4 M km2 (~5 cops l’àrea d’Espanya)

El canvi és irreversible (punt de no retorn) en una escala temporal raonable, i té implicacions gravíssimes (biologia,

ecologia, hàbitats, pesca, terbolesa, biogeoquímica,…qualitat ambiental)

Just because you can’t see it, it doesn’t mean it isn’t there

Doncs, som-hi: anem a “aixecar la manta” I les deixalles a munts?

Les deixalles més comuns a les aigües superficials

V/O Sarmiento de Gamboa  

I a sota, al fons, què hi ha?

Sala de control de ROV

(cortesia R. Ballard)

(cortesia R. Ballard)

Sobrevolant l’abisme

On és el supermercat?

Una altra mena d’indústria del cable: trampes de deixalles

M’ensumo que els pescadors no deuen ésser gaire lluny!

 “Deixalles” antigues

Deixalles que fan por

Tipus de deixalles per províncies fisiogràfiques

als mars europeus

(Pham et al., 2014)

Plàstic

Arts de pesca

Marges continentals

Les més abundants: plàstics i arts de pesca

Creixement de la production mundial de plàstics vs. població, emissions de CO2…

Demanda de plàstics a Europa per segment (EU 27+N/CH)

(de PlasticsEurope)

Més 475.000.000.000 de llaunes i contenidors metàl·lics per begudes, aliments, aerosols i productes industrials

(www.canmaker.com)

288 MT

Ens hauria de sorprendre la prevalença dels plàstics?

Densitat de deixalles per província fisiogràfica (global) i regió oceànica

(Tubau et al., 2015)

Temps de degradació de diferents tipus de deixalles marines

(Bollman et al., 2010)

+ Formació de microplàstics i llurs conseqüències + Relació durabilitat / abundància

Alguns fets

§  Cada any, hom aboca un mínim de 8 MT de plàstics a l’oceà.

§  Equival a abocar al mar un camió d'escombraries per minut.

§  Si no es fa res, al 2030 seran dos camions per minut, i al 2050 quatre per minut.

§  La major part de les deixalles són contenidors i embolcalls de plàstic.

§  Hom estima que avui hi ha més de 150 MT de plàstics a l’oceà.

§  En un escenari “business-as-usual”, hom calcula que l’any 2025 l’oceà contindrà 1 T de plàstic per cada 3 T de peix, i que l’any 2050 contindrà més plàstics que peix (en pes)

(Fondation Goodplanet)

Hi ha, però, qui sembla que ha aprés a adaptar-se,......quin remei!

Moltes mercès!