FONSJOAN SOLER

N" 154 (Nova etapa) (2off*W«*°r)VP £J-— \-^~. — -Ä-/ —

x¿«/ a 3/

J u n y d i , l'JG7

SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA PROGRÉS SOCIALNI EVOLUCIÓ VERS LA LLIBERTAT

A mesura que passeu els mesos es veuclar que les afirmacions de la democrà-

cia social catalana eren justes. La Lleiorgànica no resolgué cap dels problemesque resten plantejats : no assegura l'es-tabilitat del país perquè deixa enlaire totsels problemes successoris sense instituirrealment la participació popular en elgovern dels Ajuntaments, ni molt menysde l'Estat. A tot arreu del món « la con-currència de pareceres », quan existeix ino és una farsa, s'expressa a través delspartits polítics. I quan la democràcia ésautèntica el poble expressa regularmentla seva voluntat a través de consultes elec-torals regulars, lliures i secretes, i escol-leix lleialment els seus representants. Go-vernen els que tenen majoria bo i respec-tant els drets de les minories, les qualscontrolen Í fiscalitzen el poder executiu.Aquests països . . pràcticament els païsosde l'Europa Occidental amb la lamenta-ble excepció de Portugal i, ara, de Grè-cia - no tenen problemes de « successió ».Per una senzilla raó : el successor éssimplement el poble i és ell qui gaudeixde la plenitud de drets.

No és cap secret avui que molts delsque votaren a favor de la Llei orgànicadigueren que eren partidaris d'una lentaevolució vers aquestes posicions democrà-tiques. Però aquesta evolució no es realit-za 1 molts dels diaris que s'afirmaren enfavor de la Llei - « Ya » « ABC » « La Van-guardia » « El Correo Catalán » per exem-ple - es queixen dia darrera dia i sem-blen afirmar en els seus comentaris difí-cils i plens de precaució : No és això ! Noés això ! Les polèmiques amb els diaris

Editorial

del « Movimiento » que són els que defen-sen el « continuisme » són prou conegu-des. Els « evolucionistes » retreuen als« immobilistes » que amb llur afany deguardar el monopoli del poder risquen depolaritzar un dia, quan Franco desaparei-AÍ . tots els problemes a la vegada : els po-lítics, ela socials, els Institucionals, elsd'estructura, els interiors i els internacio-nals ! Jo he votat que si per no deixarprecisament una Espanya explosiva alsmeus fills, deia un home que havia votatfavorablement, però ens cal trobar unesformes d'evolució ».

Aquest pensament és just però el dramaés què sense democràcia no hi ba evolu-ció. Ara inclus ja n'estant convençuts els

Dues veus a les " Cortes "Per primera vegada des de fa molts

anys que unes veus amb accent catalàhan fet ressonar unes quantes veritats aIcs « Cortes de Procuradores ». EI senyorBalcells és professor. No sabem quinesson les seves idees polítiques i socials.Però digué una gran veritat al criticarel projecte de llei de (representación fa-miliar » : « Associacions ? Si, però que si-guin vives, expressant les distints opi-nions que avui existeixen al país ».

Es tracta, simplement, dels partits po-lítics que, a tot arreu del món fundenla democràcia. I aquestes paraules pro-vocaren un gran escàndol. Nosaltres vo-lem des d'aqui dir el nostre acord.

« Les associacions actuals són delega-des d'una autoritat política : el diàlegamb elles serà un « diàleg » entre el go-vern i els delegats del govern » : heus ací,exactament qualificada, la llei que volenaprovar els « continuistes ». El senyorBalcells féu honor a la dita : la veritatfa deia el rector de l'Universitat de Sala-

Stgu.i« B. 3

que foren més acèrrims partidaris de ladictadura : unes declaracions de SerranoSuñer a « La Vanguardia » ho demostren.

Val a dir que per ara les disposicionsque va prenent el govern 1 que aproven els« Procuradores » (els quals segons el pro-pi Serrano Suñer, tenen esperit de cori-feus) no semblen indicar que es faci mas-sa cas del que diuen els « evolucionistes ».Ni les noves disposicions del Codi quelimiten les ja limitades « llibertats » dela Llei de Premsa ; ni sobretot les tristesdiscussions entorn de la Llei Religiosa quedemostraren la supervivència de l'esperitinquisitoria), ni les lleis que es preparensobre representació familiar o sobre elConsejo del Reino, o del Movimiento,indiquen que es vagin preparant « fórmu-las y maneras » que permetin el poble deviure políticament i d'entrenar-se en lesresponsabilitats de la ciutadania, per dlr-ho com ho diu l'antic »resident de laJunta Política de Falange.

La més important de les lleis previs-tes és la Llei Sindical per la senzilla raóde que és la que vol regir unes realitatsvives : les que es manifestaren ja a leseleccions de jurats i enllaços i a les elec-cions a les juntes socials. Les principalsreivindicacions del món obrer s'expressenclarament : els sindicats obrers han d'és-ser units, democràtics, independents del'Estat i dels patrons ; els seus dirigentshan d'ésser elegits pels propis treballa-dors 1 no pas per « la linea politica » dequalsevol partit totalitari ; el dret de vagaés un dret fonamental dels assalariats ; el

Seguei, p. 7

HISTORIA O PROPAGANDA POLITICA ?

Llibres comunistes sobre la guerra cTEspanyaS'han publicat recentment a Moscú una

sèrie de llibres del Partit Comunista espa-nyo! sobre la guerra d'Espanya. « Nues-tra Guerra » de Lister ; « Cuadernos Espa-ñoles » de Maiski ; Guerra y Revolución«en España» (Vol. I i II) que vol ésserl'història oficial del P.C., i es diu « elabo-rada » per una comissió presidida per Do-lors Ibarruri ; « La formació del PSUC »per L. V. Ponamariova. Recentment, tam-bé, una revista catalana ha publicat al-guns articles pretesament « històrics » dels« historiadors » Vidiella i Moix.

Es tracta de textes molt recents, es-crits i editats a l'exterior, trenta anysdesprés de la guerra, havent pogut con-sultar documents i interrogar testimonis.Diem-ho desseguida : són llibres i articlesplens de falsedats, presoners de l'esperittotalitari que Hitler defini : a Una men-tida colossal porta en ella una força queallunya tot dubte » diu el « Mein Kampf ».l encara : « La mentida més impúdicadeixa sempre la seva marca, àdhuc sifinalment es descoberta i reduïda al nores ». Com se sap, Stalin imità Hitler enaquest terreny i sovint l'ultrapassà, pelque es refereix a la pròpia història, a ladels seus companys de partit i de causa, ala lluita del seu poble. Es natural : eltotalitarisme, polític o religiós, sigui quinsigui el seu signe, intenta sempre falsejarla veritat i servir-se'n. Tard o d'hora, pe-rò, l'esperit de llibertat — política o reli-giosa — que és incompatible amb el dog-matisme de tota mena s'obre camí : lacrisi del món comunista — o del móncatòlic — confirmen que finalment lalluita per assolir la veritat és més fortaque totes les Inquisicions. Es el que afir-maren els « lliures-pensadors » (per re-prendre el vell mot que denomina unaactitud eterna de l'esperit). Afirmació quefinalment triomfarà.

Però, pel que es veu, aquest triomf ésencara llunyà al partit comunista espa-nyol. Els llibres que comentem, com elsarticles, deformen la veritat històrica, lafalsegen obertament, en funció d'un únicobjectiu polític : difamar totes les altresforces democràtiques, sindicals i políti-ques, catalanes, basques í espanyoles.

Cap discussió política o ideològica : totsels altres foren « traïdors ».

Cap d'aquests llibres o articles discu-teix Ja justesa o l'error d'una determinadalinea política: la dels cenetistes o delspoumistes ; o la ben diferent dels socia-listes ; o la dels representants dels partitsautonomistes. Seria normal — i just —fer la crítica d'aquestes posicions contra-ries a les del P.C., atacant-les amb duresasi es consideren equivocades, explicaràdhuc així les derrotes i atribuir-se lesvictòries gràcies a la única posició justa :

la del P.C.E. Però els llibres no fan això.Amb l'esperit dogmàtic i totalitari quecitàvem al començar, i del qual comencena alliberar-se els pobles de l'Est europeu—i que, segons sembla s'ha traslladat a Xi-na— els comunistes espanyols semblentenir un únic objectiu : presentar les for-ces populars com tarades des de l'origeni denunciar-les com impures i traidores.Totes elles segons aquests llibres enga-nyaven conscientment el poble, cercaventíaïr-lo i volien la seva capitulació.

Centenars de citacions podrien il·lustraraixò que diem. Si « las posiciones archir-reaccionarias » dels cenetistes i poumistes« favorables de hecho a la victoria deFranco se encubrían con el verbalismorevolucionario » per enganyar millor elpoble, són denunciades a cada capítol —els socialistes no surten naturalment més

Dues veus a les " Cortes *manca. Però aquesta veritat no plau ala majoria dels actuals Procuradores per-què l'únic que cerquen és simplement« continuar ».

Pel que fa al senyor Udina Martorellsabem que és un home de dretes i lesseves idees són molt distints de les nos-tres sobre el « Movimiento » i sobre gai-rabé totes les coses d'aquest món... i del'altre. Raó de més per dir que celebremque hagi afirmat també a les « Cortes »unes quantes veritats que tampoc agra-daren gaire. El * Movimiento » que s'in-tenta bastir — digué — vol conservar lesseves « Juntas de mando » que no altracosa són els « Consejos Provinciales yLocales » : són instruments que conver-teixen el « Movimiento » en una mordassade l'opinió ». Exacte.

La mordassa, per altra banda, intentadesseguida fer callar el senyor Udina. Esnormal : es diguin com es diguin ; par-tits, lligues o « movimientos », els partitsunies són partits únics i !a missió delspartits únics és amordassar els que nopensen com ells ; amordassar els que vol-drien que hi hagués llibertat i eleccionslliures, provincials, locals i nacionals.I finalment, obtenir l'unanimitat en lesvotacions.

Rosa Luxemburg, que no té res a veureamb les idees del senyor Udina digué,discutint amb Lenin, una veritat com untemple : « La llibertat és sempre la lliber-tat dels que no pensen com el govern ».l aquesta llibertat només pot garantir-laun règim de democràcia basat enassociacions polítiques responsables quepresentaran els candidats perquè el po-ble els escolleixi. Ja ho veurà el senyorUdina. I és ben segur que ho veurà pelmillor benestar de Catalunya i d'Espanya.

ben parats : « Caballero entorpecia lastareas urgentísimas de crear la direcciónúnica y responsable de la guerra »... « alen-taba íos planes aventureros de los anar-quistas encaminados a liquidar la Repú-blica y el Frente Popular » : Prieto « me-nospreció la iniciativa creadora v revo-lucionaria de las masas » i, naturalmente,« no era socialista ». Tot és per l'estil. PerMaiski : « la desfeta tingué dues causes :la primera « que el espíritu derrotista sehizo cada dia más fuerte entre los socia-listas, anarquistas y republicanos deizquierda ». La segona, internacional, ésl'actitud dels treballadors anglesos: «Loslaboristas ingleses son los principales res-ponsables de que la vergonzosa farsa delComité de No-intervención durase dosaños más ». Els treballistes anglesos, comse sap, no eren al poder durant la nostraguerra, i denunciaren la no-intervenció alCongrès del Partit. L'U.R.S.S., en canvi, onregnava el P.C. adherí al famós Comitéi en formà part fins al final).

Es però en relació a Catalunya que vol-ti riem fer sentir la nostra indignació perdeterminades afirmacions. Maiski ensexplica el que pensa de Catalunya i dela Generalitat. La Generalitat « puso demanifiesto aquellos dias tempestuosos sumás completa insolvencia » sense nalural-ment donar altra argument que « las fa-cilidades dadas a las abigarradas filasanarcosindicalistas y trotskistas » lesquals « para disimular su labor de espio-naje en favor de Franco gritaban másfuerte que nadie en defensa de la indepen-dencia de Cataluña...» Aquest marxista re-presentant d'un pais que es diu federa-tiu expedia així el plantejament dels pro-blemes nacionals durant la nostra guerra.Pel que fa als basc : « El gobierno bascose comporto cobardemente facilitando elavance de los fascistas ».

Que té d'estrany que la famosa comis-sió del P.C. que ha « elaborado » aquesta« historia » de la guerra d'Espanya diguitambé : « El maridage FAI-Casanovas con-dujo en Cataluña a una situación difícil.La Generalidad se adueñó de una serie defunciones que correspondían al gobiernode Madrid y que sobretodo en tiempo deguerra tenían que estar centralizadas ».L'objectiu de Casanovas i de la CNT esel mateix: «situar Cataluña en la órbitadel imperialismo francés y obtener poreste camino una paz separada con Fran-co... ».

Que te d'estrany també que « I'hisloria-dor » Moix, que es presta a ésser ministrede Negrin després de la dimissió delsministres catalans i bascs doni la següentversi ô de la crisi : « Quan per l'Agost del1938 els partits nacionalistes catalans i elP.N.B., junt amb Prieto, Besteiro i altrescapiluladors retiraren els seus ministres

mpudica deixa sempre la seva marca "de « Mein Kampf

.Wer (liar Aqgress&r ist,Zeictinuna

best! in m e ich!"HieJin iCoeynghi DIE WÊLTJ

LA GUERRA CONTRA ISRAEL

t

Declaració del Moviment Socialista de CatalunyaDavant l'agressió contra el poble d'Israel, el Moviment Socialista de Cata-

lunya ha expressat als partits socialistes d'aquest poble, MAPAI 1 MAPAM, latotat solidaritat dels socialistes catalans. Igualment ba enviat un missatge d'adhe-sió a la gran Central Sindical d'Israel, l'Histadruth.

El Moviment Socialista de Catalunya condemna l'agressió contra un poble queés un autèntic exemple de democracia i de socialisme, 1 denuncia la política interna-cional dels anomenats comunistes que ha encoratjat l'agressió. La pau dels pobles1 la llibertat dels homes exigeixen una política clara d'afirmacions democràtiquesi una conducta internacional que s'atinguí a aquestes afirmacions ; les aliancesamb règims totalitaris porten finalment a la guerra. Munich i el pacte germano-soviètic demostren aquesta gran veritat.

£1 Moviment Socialista de Catalunya al costat dels partits socialistes d'Europai de l'Internacional Socialista defensa una política de pau, de defensa del dretd'Israel a viure 1 a progressar, agermanat als pobles àrabs, deslliurats del feuda-lisme 1 de les dictadures que els exploten. Els socialistes i demòcrates de Cata-lunya estan, avui com sempre, al costat del Poble d'Israel.

Barcelona, Juny del 1967.El C.E. del M.S. de C.

UN LLIBRE DE PERE FOIX

MANUEL SERRA I MORETPRESENTACIÓ DE LA BIOGRAFIA

En el període de consolidació delmoviment catalanista i d'ampla orga-nització de les forces obreres deCatalunya, Manuel Serra i Moret fouuna figura important que va influir,més del que en general es creu, enla política catalana ; hi va contribuirsobretot, en l'afaiçonament de la Ca-talunya autònoma. Va ser un delsclarividents que va saber conciliarles aspiracions nacionals amb les rei-vindicacions obreres. Durant unesdècades va ser molt estesa entre lesmasses de treballadors de Catalunyala creença que el nacionalisme cata-là era una força oposada als interes-sos de la classe obrera. El l'et que enles primeres manifestacions seriosesdel catalanisme politicéis interessospatriòtics fossin defensats conjunta-ment amb certs interessos econò-mics del país — no necessàriamentde classe —, per la burgesia, va faci-litar als agents del govern central icentralista expandir i fer arrelar en-tre els treballados catalans aquellacreença errònia. La majoria delsdirigents obrers sabien molt bé queel catalanisme no és incompatibleamb la revolució social, però vanconsiderar, en general, que no els es-queia aclarir aquesta qüestió ; que latasca més urgent i necessària era lade les millores socials i que assenya-lar dos objectius diferents podriadesviar l'atenció de les masses del'objectiu que consideraven més im-portant ; que calia simplificar.

350 pàgines. Imprès en paper LitoJackson Marfil. Coberta a colors. 25 il·lus-tracions. Preu : M/m S 45.00. Dòlars 3.70.

Editores Mexicanos Unidos, SA. Gonzá-lez Obregón, 5-B. México 1, D. F.

Manuel Serra i Moret, seguint elcamí assenyalat pels precursos, comel lector veurà en aquesta documen-tada i raonada biografia de PereFoix, va conciliar els anhels patriò-tics amb les reivindicacions socials,i ho teu entendre no sols a amplissectors de la classe obrera sinó tam-bé a certs grups de la burgesia, dela qual ell procedia. I ho féu enten-dre, no sols amb la lucidesa de les

seves teories, sinó, sobretot, d'unamanera pràctica, en la seva gestió al'Alcaldia de Pineda — que es recor-da encara avui, com una gestió mo-dèlica —, a la Conselleria d'Econo-mia i Treball de la Generalitat i, du-rant la guerra, a la Presidència delConsell d'Economia de Catalunya.Hauria estat lamentable que la tascaexemplar i fructífera de Serra i Mo-ret quedés oblidada i per tant igno-rada de les generacions futures, a lesquals pot servir d'eslímul i de model.Pere Foix ha evitat aquest perill enaplegar, en una tasca pacient i minu-ciosa, una informació avui abun-dant però dispersa, que anys a venirhauria estat difícil de reunir. En laseva biografia de Manuel Serra iMoret, Pere Foix presenta no sols lafigura i l'obra d'aquest català emi-nent, sinó el fons polític de Catalu-nya en què aquella figura i aquellaobra van resultar pertinents. Per ales generacions de la Guerra delsTres Anys, aquest nou llibre de PereFoix serà un recordatori útil ; per ales generacions joves pot ser la reve-lació d'un home q.ue va lluitar i es vasacrificar per elles, perquè aqueixesgeneracions — encara no nascudesen els moments en què Serra i Moretlluitava — no haguessin de patir lesinjustícies que el van revoltar i elvan induir a arrenglcrar-se amb laclasse obrera.

Vicenç Riera Llorca.

Any darrera any les veus d'alarma s'ex-pressen a la premsa de Barcelona, mal-grat les limitacions de la situació ; s ex-pressen àdhuc als organismes oficialssense que, per ara, s'apunti una solució.

Referent al curs 1966-1967 -- que had'acabar el proper mes de Juliol — s'ha-via anunciat un dèficit escolar que ate-nyia a Barcelona-Ciutat, la xifra aclapa-radora de 43.227 infants sense escola decap classe, ni oficial, ni privada. Més.S'havien pogut escolaritzar els 355.377 in-fants que estaven « apuntats » únicamentgràcies a l'autorització de matricular qua-ranta nens per classe, la qual cosa equi-val a fer molt difícil el treball pedagògic.Per a fer-se en bones condicions unaclasse no ha de tenir més de trenta alum-nes, i per mica que sigui possible, 25alumnes són la xifra òptima.

Aquesta situació lamentable no s'haresolt naturalment en un any i res noens porta a creure que pugui resoldre'sen els anys vinents, durant els quals, alcontrari, pot encara empitjorar si nosaben prendre's mesure imprescindibles.En efecte, segons les darreres declara-cions oficials hi ha a tot Espanya propde 400.000 nens sense escola primària decap classe (declaracions del senyor TenaArtigas, director general d'ensenyamentprimari). Per eixugar aquest dèficit erennecessàries 14.000 aules noves que devienconstruir-se en un temps molt ràpid sino volíem trobar-nos alhora, amb elsgrandiosos problemes de construccionsper l'ensenyament secundari i tècnic,també molt deficitaris.

En tres anys, durant el primer Pla dedesemvolupamenl, només s'han construit,però, 5.575 aules. Ara bé, la creixença vege-tativa regular al nostre país ta que l'aug-ment normal sigui cada any de més de40.000 infants en edat escolar. Per escola-ritzar aquests nens es necessiten ja 1.300aules per any, és a dir un minim de 3.900

EL GRAN PROBLEMA

ESCOLES í MESTRES PER A TOTS ELS INFANTSen tres anys. Com que només se n'hanconstruit 1.600 més de les necessàries perencabir l'augment normal, és fàcil deveure que el dèficit escolar s'arrossegaràalmenys fins a l'any 1990... sense comptarnaturalment, amb el que dèiem dels al-tres ordres d'ensenyament ni amb lanecessitat de reparar o de reconstruirprop de 15.000 aules actualment en serveii que no reuneixen les condicions ade-quades.

Sense comptar també que, com hem ditaltres vegades, costa més de fer un mes-ire que una escola i que el problema deldèficit de mestres i professors no estaràresolt mentre continuin els salaris massabaixos.

Però això no és tot pels barcelonins.En realitat aquest dèficit general es con-centra cada any un xic més a algunesciutats de l'Estat espanyol, i un dels prin-cipais llocs de concentració és Barcelona.Cada any, en efecte, prop de 70.000 nensen edat escolar es desplacen — en emi-gració interior — del camp a les ciutats.La gran majoria d'aquests, quan arribenno troben lloc a l'escola. Un gran nom-bre, difícil de fixar, venen a Barcelona iaccentuen així la trista situació descritaja : milers de nens viuen a les barriadesbarcelonines sense que la Ciutat hagi sa-but crear els llocs per acollir-los i donar-los la formació intel·lectual i moral quenecessiten.

L'esforç col.lectiu exigeix democràcia. Elsciutadans ban d'intervenir.

El gran problema que ens planteja

PER JOSEP PALLACH

«Treball » i l'unitat sense exclusives« Treball » del mes d'Abril intenta contestar la nota del Moviment Socialista

de Catalunya, que desmentia que el nostre partit hagués signat cap document ambel PSUC i alguns altres grups com « La Força Socialista », el Front Obrer Català,Í « l'Aliança Popular de l'Esquerra Socialista » etc... etc...

« Traball » diu que aquest document ha estat signat per un anomenat « Consellde l'Interior », el qual defensa l'unitat amb els comunistes amb arguments poc con-vincents per nosaltres. El M.S.C. ha dit ja moltes vegades la seva opinió sobre laqüestió : no som anti-comunistes però ens agradaria que els comunistes no fossinanti-socialistes, sobretot allà on governen. Ara bé, per establir aliances Í pactesen favor de la democràcia ha de quedar ben clar si s'accepten divers principisfonamentals de la vida democràtica : llibertat sindical, llibertat de partits polítics,llibertat de premsa i de reunió, etc-, etc«. Els comunistes, que en alguns païsoseuropeus semblen evolucionar moll lentament vers afirmacions interessants d'aban-dó de l'anomenada « dictadura del proletariat » (en realitat dictadura del propipartit) no han dit encara a Espanya si es decideixen a aquest abandó. Val a dir que,quan ho diguin hauran de provar-ho Í que, per exemple, hauran de rectificar moltesde les difamacions que encara avui - el 1967 • es dediquen a llençar contra les altresforces democràtiques, sindicales i politiques

La Declarado del C.E. del M.S.C. fou feta a Barcelona i fou aprovada conjun-tament pel Consell General del M.S.C, de l'Interior I de l'Exili. Els comunistes sabenprou bé a que atenir-se i simplement, com sempre han fet, Intenten pescar incauteso crear confusió per aprofitar-se'n. En un cas com en l'altre fan tot el contrari delque diuen que volen : és exactement el camí invers per arribar a la famosa « unitatsense exclusives ». Els socialistes demòcrates no som Incautes ni volem confusions.Està prou clar?

aquesta situació ens afecte a tots els ciuta-dans. Hem de cercar-hi una solució i en.sinteressa dir que els socialistes som par-tidaris d'un gran esforç col.lectiu, quedeurà ésser portat a bon terme per le>Institucions que el nostre poble hauràde saber crear. A la majoria dels païst^europeus és, en efecta, l'Estat o les Ins-

titucions oficials les que s'encarreguend'aquest esforç. A molts països les Ins-titucions Municipals, Provincials o Regio-nals, hi participen activament, i a vega-des, són les úniques responsables de lagestió. En altres països hi ha múltiplesiniciatives privades — laiques o religioses— que saben també fer-se càrrec del seu

deure.Què hem de fer ara nosaltres per com-

plir amb el nostre deure ? Què podemfer ? Deixant de costat el compromis del'acció ciutadana cal preguntar-nos; éspossible fer quelcom més que sigui ac-tual i modifiqui ja la realitat escolar, en-cara que sigui per començar d'una ma-nera limitada ?

Mentre l'estat espanyol, amb els seusplans de desenvolupament, segons elsenyor Tena, no aconsegueix eixugar eldèficit general i molt menys el de deter-minades zones industrials, l'Ajuntamentde Barcelona acaba de deseixir-se de lesEscoles de la Ciutat les quals, d'abansde 1914, havien creat una magnífica tra-dició pedagògica i les traspassa a l'Estat.Podem fer quelcom nosaltres els ciuta-dans per con testar aquesta mena derepte grandiós que, si no és vençut, hade tenir dintre uns anys conseqüènciestràgiques per la vida moral i material dela nostra col·lectivitat ?

En aquest terreny, com en tant d'altres,la resposta és la següent : es tracta d'unaqüestió de democràcia social i politica,de participació popular al govern delpaís. Cal que els homes i les dones decasa nostra comprenguin que les escoles(o els hospitals o els allotjaments) no ensels fan eis governants, com si fessin unfavor o donessin una almoina. Cal quecomprenguem iots plegats que governarvol dir, entre altres coses, fer escoles,allotjaments i hospitals. I que per aixòel poble ha d'escollir els governants i fis-calitzar llur tasca, les entrades i les des-peses, car és amb diners del poble i deningú més que es fan aquestes coses.

Una acció col·lectiva és possible?

Entretant, però, hem de dir-nos tambéque les grans coses que s'han fet en elnostre país en el terreny econòmic, social,cultural, no han necessitat mai l'ajudade l'Estat, per començar a existir i aafirmar-se. I que són obres col·lectives,però no estatals, les que han guanyatautèntiques batalles en el camp de la cul-tura catalana, i espanyola, tant en el ter-reny de l'educació popular com en el del'autèntica formació universitària.

Es possible avui de començar aquestestasques ? Es just esperar a transformarl'estat abans de començar la feina ? Laresposta que alguns han donat a les en-questes universitàries, insistint en la« necessària universitat estatal » — a Es-panya sovint oficina per a repartir diplo-mes — indica que potser l'experiència del'Universitat Autònoma no és prou cone-guda de molts joves universitaris. Igual-ment dinem per l'Institut d'Estudis Cata-lans o per l'Associació Protectora de l'En-senyança Catalana, o en el pla que ensinteressa ara, de l'Ateneu Enciclopèdic, odels centenars de centres culturals quea totes les comarques foren els autènticsfogars de cultura-

Nò diem que res d'això sigui fàcil. Noho fou tampoc pels que ho iniciaren enaltres temps. En principi avui legalmentquansevol persona pot rundar una escolaal nostre país, si té determinats títols idemana determinats permisos — entreels quals figura encara cl del capellà —del poble. Això és el que hi ha. Bo i insis-tint en l'esforç civic i en la necessitat dereforçar l'acció ciutadana, és evident quel'acció col·lectiva també pot esmerçar-seavui : un lloc vacant ha d'ésser sovintocupat per la decissió col·lectiva. Es trac-ta de voler-ho, de posar-hi el coll, d'em-prendre tots plegats l'obra de formaciói d'educació popular que és l'autèntic im-peratiu del temps present.

Israel, democràcia socialistaEn el moment d'escriure aquest curt

comentari expressem una esperança : quequan es publiqui s'hagi aturat el dramatràgic que covava fa anys i ha esclatatara.

Una certesa també : Israel té dret aexistir. Aquest poble que sembla destinatal sacrifici té dret a una existència na-cional que hauria d'ésser fraternal ambels veins.

Una afirmació : l'Israel dels Kibboutz,de l'Hìstadruth, de les grans empresessocialitzades, de la conquesta del desert,és un dels elements capaços de transfor-mar les estructures i les mentalitats delMitjà Orient.

I una hipòtesis : no és per abtò, preci-sament, que els dictadors àrabs drecenels seus pobles contra els « jueus » cer-cant fer-los oblidar la pròpia misèria l elpropi retràs ?

El Joc de les grans puixances interna-cionals ha contribuït a desencadenar elconflicte. La U.R.S.S. — aliada de Nasser,dels reletons i cabdills musulmans — hatrobat un bon terreny per « compensar »

el Viet-Nam Í ha encoratjat el desencade-nament de l'ofensiva àrab. Les victimes ?Com sempre els pobles que són joguinad'aquests interessos. El poble del Viet-Nam no hi guanyarà res amb la guerraal Mitjà Orient, i no hi guanyaran res elsàrabs, ni els israelins. Si no es vol anara l'holocauste universal, tard o d'horas'baurà de trobar el camí de la pau: d'unapau que garanteixi el dret de viure i lallibertat d'Israel.

Els que volem aquests drets per a totsels pobles, els domòcrates i els socialistesde tot Europa no podem comprendre per-què els anomenats comunistes reclamenper un poble el que neguen a l'altre, i ésal costat dels dictadors àrabs.

Una vegada més en aquest desè aniver-sari del Mercat Comú europeu trobem afaltar la força internacional capaç de pe-sar pel seu compte en el món d'avui. UnaEuropa unida Í puixant, une Europa ones respectin 1 es defensin les llibertats,una Europa socialista i democràtica queseria el gran instrument de defensa dela pau universal.

Cop

NOTA INTERNACIONAL

d estat militar a GrèciaLa situació a Grècia, després del cop

d'estat militar, executat amb Ja compli-citat dei rei sinó amb la real instigació,ha evolucionat poc. Les declaracions delsgenerals que s'han let càrrec del poderserien pintoresques sinó [os que s'acom-panyen d'altres paraules que no ens arri-ben : ¡es malediccions dels deportats Íempresonats ; ¡es queixes de ¡es famí-lies ; el dol de tot un poble que la tècnicadel cop d'estat tia aclaparat però que tard0 d'hora reaccionarà.

¿ Què hi ha guanyat el país, amb el copd'estat ? Les relacions amb els països de-mocràtics europeus, compromeses. Elscontactes amb Iugoslàvia i amb algunesnacions de l'Est, congelats. Àdhuc l'alian-ça amb els Estats Unís sofreix un refre-dament almenys aparent, puix els ame-ricans, a Europa, no poden permetre's elrecolzament obert a règims que sovintsostenen a Amèrica del Sur, En el plaintern és evident l'impreparato dels mili-tars en el terreny econòmic i social : elsgenerals grecs, com els altres generals,íenen tendència a confondre l'ordre social1 econòmic amb l'ordre que ha de regnar

a les casernes. Són coses molt distints ifinalment són el progrés i el benestarcol·lectiu els que hi perden.

El poble que inventà la democràcia noes resignarà fàcilment a la seva desapa-rició : tota la pressió europea pesarà pelseu restabliment. Els propis generals,conscients finalment del problema diuenque volen « retornar » al règim represen-

tatiu i parlamentari. Aleshores ¿per quèsuprimir-Jo ?

Naturalment, parlen del « perill comu-nista » i no tardaran gaire de parlar de«. democràcia orgànica » suprimint els par-tits politics. Com u Espanya. Es curiósque els únics països on hi ha «perii/ co-munista s siguin els països de tradicionalstendencies dictatorials. No hi ha cap «.pe-rill » ni a Bèlgica, ni a Holanda, ni a An-glaterra, ni a Suècia o als altres païsosnòrdics : els comunistes van a les elec-cions i les perden regularment, amb unesxifres ridículament baixes. Tampoc no¡juanyen a Itàlia ni a França. I no guanya-rien a Alemanya si, com preconitzem elsdemòcrates socialistes, se'ls deixés orga-nitzar i poguessin presentar candidats...

¿Què podem deduir-ne? Que els ope-rili comunista»- l'engendra la dictaduramilitar. L'opressió de la reacció. L'inven-ten primer i després, com a l'aprenent debruixot, els persegueix i no saben combatre'l. Només hi ha un remei : La demo-cràcia política i social. Es el que retro-baran els grecs. Com els catalans i totsels espanyols.

Cata Ianisme vol dir llibertat i progrés socialper Joan Vallverdú

Per pròpia experiència hem constatatque no és dificil de fer entendre el cata-lanisme a la gent de parla castellana. Pe-rò hem d'explicar-los el que volem elscatalans amb claretal i amb compara-cions sòlides. Es evident que molta gentimmigrada que ve a viure al nostre país,venen fugint de la misèria : molts man-quen d'instrucció i de vegades són anal-fabets. El nostre deure és adreçar-se a ellsamb esperit de germanor i començar adir-los que la democràcia, per nosaltresreposa damunt la llibertat d'expressió deles idees socials, filosòfiques, religioses opolítiques ; que ha d'haver-hi llibertat pera discutir sense violència aquestes idees ;que s'han de poder editar les publicacionsque les defensin i que s'ha de permetreassociar la gent que té idees semblantsper a defensar-les millor, bo i respectantels parers dels adversaris. EI govern, endemocràcia, és escollit liurement pels ciu-tadans i els seus actes són fiscalitzatsconstantment pels organismes representa-tius. Hi ha eleccions regulars per a escol-lir nous governants, si eis que surten hohan fet malament, o reelegir els que hohan fet prou bé.

Tot això sembla molt fàcil, però, no hoés enlloc. A Espanya, a més, per camu-flar el nom de « dictadura » s'ha inventatel composat « democràcia orgànica ». Hiha doncs un sac de nusos a desembolicarper començar. Val la pena de fer-ho.

Quan expliquem més tard, el que volemdir amb el nostre catalanisme podem

prendre molts exemples. A dintre delsmateixos estats hi ha sovint països moltdistints : als Estats Units els països delNord són rnés avançats i liberals que elsdel sur ; a Italià, el nord és industrial iric mentre que el sur és pobre i desert.També hi ha diferències entre els Estats.Al nord d'Europa tenim Suècia mirall deles nacions on els obrers no tenen els pro-blemes d'angoixa que tenim nosaltresdavant la malantia o la vellesa. A Es-panya és distint el nivell de vida del PaísBasc i de Catalunya amb el d'Andalusiai Extremadura. Sovint san distints elscostums i àdhuc la llengua. Ara bé, a Ca-talunya la riquesa no ens ha estat donadaper ningú ni és un fet « natural » sinó que,com a tot arreu, és filla del treball i l'es-forç dels homes. Com en altres països quehem anomenat. I el progrés social queaquesta riquesa possibilità fou conqueritamb grans lluites : amb vagues, amb sacri-ficis, amb moviments reivindicatius sor-gits de l'entranya del poble. Ésser català— diem-los — no és més important queésser murcià o extremeny : el que és real-ment important és el deure dels trebal-ladors de fer tot el possible per fer pro-gressar el progrés social i la democrà-cia. I on progressaren aquestes conquestesfou sobretot a casa nostra ! El deure decada explotat, obrer o pagès de la penín-sula, és d'ésser també « catalanista » carel catalanisme per nosaltres vol dir això :l'avenç social, ía cultura del poble, el be-nestar material...

Diem-los finalment el que és una granveritat del nostre poble, de tots els po-bles. Milers i milers de treballadors vin-guts d'altres terres peninsulars s'han in-corporat a la vida de Catalunya al llargdels darrers cent anys. Més. Comprengue-ren l'interès moral i material de sentir-sefervents catalanistes, car no s'és catala-ista per orgull de raça ni per gust de re-cordar victòries militars, sino per lluitarpel progrés i perl evolució social-1 no uni-cameni per Catalunya sino per als homesde tota la península. El catalanisme pernosaltres els treballadors, ha estat, és iserà el vent de l'esperança, com deia Bru-l'au ; com el vent del nord que vol traves-sar Catalunya i tot Espanya.

Fem aquesta feina, parlem claramentals germans de parla castellana, diem-losqui som i què volem els treballadors deCatalunya i un dia no llunyà trobaremque hi ha més catalanistes que catalans.

IL

t

L'esperit totalitari cerca sempre la destrucció de l'adversari

V* P. I

HISTORIA O PROPAGANDA POLÍTICA ?Aiguadé i Irujo del govern de la Repu-blicà amb el pretexte que aquest no res-pectava els drets de Catalunya (en reali-tat allò que pretenien era liquidar-lo pertal de preparar una pau per separat) elnostre partit accedí a la petició ilei senyorNegrin »...

i ot això és normal. Forma part d aqucs-la mena de disposició de l'esperit tota-litari que el porta a cercar la destrucció,l'anorreament de l'adversari. Destrucciótisica quan es possible, però sobretot des-iruccio moral. 1-es posicions de l'adversarino poden ésser considerades en elles ma-Leixes, criticades, combatudes amb argu-ments ideològics o polítics. L'adversariés un traïdor, es el traïdor. I és amb l'ar-gument de la traició que se l'acusa i que,quan es pot, se'l fa desaparèixer. Si esmira bé Maó Tsé Toung afirmant ara queels « revisionistes » estant al servei del'imperialisme americà continua simple-ment la tradició staliniana. Aquesta tra-dició que els comunistes espanyols, pelque es veu, conserven també amorosa-ment.

Perquè aquests llibres, aquestes publica-cions ? Una maniobra política 1 sindicaltotalitària.

Demanem-nos la causa d'aquest fet.Perquè els comunistes dediquen ara el seuprincipal esforç editorial a atacar precisa-ment les forces polítiques i sindicals queforen aliades seves quan la guerra mentreprediquen la « reconciliació i la german-dat universals ».' AI costat de l'article delsenyor Moix hi ha precisament un articlede crítica d'alguns llibres d'història que espubliquen actualment a Espanya i que,naturalment, també sovint deformen laveritat. Es diu : « Una maniobra políticaen el camp de l'història ». Exacte. Es trac-ta, amb les publicacions que comentem,editades amb l'ajuda generosa dels tre-balladors russos, de fer una gigantescamaniobra política : la maniobra del P.C.E.contra totes les altres forces polítiques ísindicals democràtiques, sense que se'nsalvi ni una. Per què ? Per destruir enl'esperit de la gent jove, dels que no vis-queren la guerra, dels homes i dones queavui tenen trenta anys, les posicions deles forces populars i democràtiques, lesquals sense gaires mitjans per publicarllibres « d'històrias » s'esforcen en renéi-xer i en recrear en el poble el gust i elsentit de la vida democràtica. Demanem-nos encara : i per què aquesta destrucció?Potser les recents declaracions de Santia-go Carrillo ens ho expliquen : a Espanya,ve a dir, només lluiten els comunistes íels catòlics « que són els nostres millorsaliats ». Heus aci l'explicació de la manio-bra « histórico- politica ». Si les esquerresdemocràtiques, si els sindicats democrà-tics són inexistents si, pràcticament, jade.sapareixeren el 1936-1939 puix que ira-hiren la causa del poble, cl camp quedalliure pel P.C. i pot començar així l'obra

de seducció dels catòlics anomenats pro-gessistes i àdhuc dels « falangistes arre-pentitü ».

Una vegada niés l'estratègia política delP.C.E. es serveix de la mentida i denunciaaixí el seu esperii stalinista. Com totagran mentida, però, poseeix una base realon es recolza. El P.C. espanyol no té enefecte ni pot tenir per ara aliats en elcamp de les esquerres. Per una raó sen-zilla : perquè el coneixen massa bé i sa-ben que només vol servidors. Es certtambé que alguns nuclis catòlics fan aral'experiència d'aquestes generacions, quela desesperació moral nascuda de la malaconsciència del dogmatisme cotòlic encrisi, pot llençar en braços d'un altredogmatisme, sempre més acollidor que lallibertat de pensament i de crítica. Desit-gem que facin aviat la trista experiència,sense massa trasbals, amb menys dolorÍ sense conèixer els atacs criminals queles forces democràtiques hispàniques sin-dicals i polítiques, conegueren durant elpériode 36-39 i que no recomençaran maimés.

esidavantADMINISTRACIÓ :M. M I Q U E L

26, rue des Potiers - TOULOUSE (H.-G.)C. Oí. PotUux : 1793-75 - Teòleg«

Le gérant : A. (BORRA

Inip. LABAU - 17, R. Si-Mathieu - Perpignan

Vé p. I

Sense democracia...sindicalisme obrer ha de tenir la gestió deles mutues i de les institucions econòmi-ques, socials i culturals del món del tre-uaii ; tmaiment la voluntat de canvi i deprogrés social resta viva i l'estorç per unagran íranstormació d'estructures reposa,avui com amr, en la lluita per la sòcia-iització de la riquesa capaç de promoureia veritable igualtat davant la Üei.

Aquestes reivindicacions es manifestenja i s expressaran cada dia més tins acon-seguir iríomlar. Es en elles que reposa enüü-ut part la voluntat democratica del paísperquè són Ics que crearan realment es-iiTuciüires democràtiques en la societat ;les que s'han de retlexar en les institu-cions polítiques. El deure dels socialis-tes és de recolzar-les plenament en el ter-reny sindical i fer el possible per plas-laar-les en el camp polític.

Per això necessitem fonamentalment lademocràcia. El nostre deure és crear,doncs, ara ja, per düïcil que sigui i apro-íïlant totes les possibilitats, el màxim deconsciència política, de voluntat ciutada-na de participació en el govern de la col.lectivitat. Es el que a Catalunya s'esfor-ça en realitzar el Secretariat de les for-ces d'esquerra, democràtiques i socials,bo i conservant els llaços de col·laboracióamb els demòcrates cristians. Sense de-mocràcia política no hi ha evolució ni pro-grés social : és el que sabem els sindica-listes i els socialistes, Hnalment, tampocno hi ha estabilitat ni ordre. Es el quevan comprenent les forces dretanes queferen confiança a les promeses de libe-ralització. Han de treure les conseqüèn-cies ara dels fels i afirmar al costat deles forces d'esquerra que és hora ja decomençar l'autèntica democratització delpaís.

L'O. I. T. : UNA COMISSIÓ D'ENQUESTA A ESPANYA ?

La crisi de l'església espanyola i la pastoral del bisbe de Barcelona

El nou bisbe de Barcelona, el senyorMarcelo Gonzales Martin, ha expressaten tina llarga pastoral ¡a seva opinió so-bre alguns problemes bàsics de la socie-tat, que ha qualificat molt justament d'in-justa. Al mateix temps ha prohibit als ca-pellans, la participació en manifestacionssocials Í polítiques com les que tinguerenlloc ei primer de Maig a una barriada deBarcelona per denunciar, entre altrescoses, aquesta injustícia.

L'opinió del senyor González Martinsobre l'injustícia de la societat espanyolaactual, sobre la misèria que regna a /esbarriades, ens sembla justíssima. Oblidanomés de dir que l'Església Catòlica, quea Espanya ha dominat pràcticament l'Es-tat des de fa molts segles, és segurament¡a més gran responsable d'aquesta reali-tat. Oblida també de dir que aquesta res-ponsabilitat és encara agreujada per l'ac-titud plenament bel·ligerant de l'Esglésiaen favor dels privilegiats durant anysmolt recents, l oblida, finalment, queavui, encara, molts prelats participen,com a tais, a funcions bàsiques de caràc-ter polític : « Procuradores en Cortes »€ Consejo del Reino», etc... etc...

Al nostre entendre és això el que expli-ca l'actitud dels joves sacerdots eh quals,remoguis per la crisi profunda de l'esglè-sia, poden ésser maniobráis per determi-nades forces polítiques que preocupen aDon Marcelo, i que no són precisamentliberals o democràtiques. El gran dramadel catolicisme modern, en països comEspanya, on no aconseguí triomfar l'espe-rit de tolerància religiosa i de llibertat de

consciència, creant unes institucions so-cials i polítiques laiques i respectuosesde /es creences religioses, és que avui lesseves divisions risquen de crear proble-mes gravíssims a tot el pals.

LA RECERCA D'UN CAMÍ

El socialistes demòcrates, com totesles forces laiques, afirmen que ni els bis-bes ni els capellans, en tant que capellansi bisbes, no tenen més drets ni més deu-res que els altres ciutadans a intervenir en¡a vida política i social. I que l'Esglésiacatòlica com a tal ~ í com íoíes ¡es esglé-sies — ha de quedar netament distint de

¡a societat civil i de les seves institucions.Els capellans i els bisbes com a ciutadansresponsables, com a homes que complei-xen llurs deures d'home, siguin quinessiguin les creences religioses que puguintenir, ens mereixen tots els respectes. Acondició de no emparar-se en la funcióeclesiástica, per nobles que siguin les in-tencions, per fer valdré determinades po-sicions, ja siguin d'esquerra (com tem elbisbe) o de dreta, com denuncien justa-ment els joves capellans.

Hi ha al nostre país i a tota la penín-sula, una profunda tradició popular lai-ca, de llibertat de consciència, que s'haexpressat difícilment al llarg dels seglesi que s ha intentat ofegar sempre, però,que ha ressorgit finalment : és Lluïs Vivesal segle XVI ; són els deixebles de VivesÍ d'Erasme al segle XVH ; les dels enci-clopedistes liberals del segle XVIII ; lesdels lliures pensadors, demòcrates, fede-rals i socialistes, al segle XIX i XX. Pot-ser seria hora que els nous teòrics 4 con-ciliars » a l'hora de cercar solucions alsproblemes de la crisi de l'església espa-nyola, les cerquessin en aquesta perspec-tiva : les institucions polítiques i socialshispàniques lliures i separades de les ins-titucions religioses.

Creu el Dr. Gonzales Martin que és peraquest camí que s'ha d'anar ? Creuen elmateix els nous teòlegs conciliars i elsjoves capellans que cerquen apagar lased de justícia? Heus ací ja un punt decoincidència entre elis. l també de coin-cidència amb el poble que no és cosagens menyspreable.

El projecte tie Liei SindicalS'han publicat divers extractes de res-

postes d'algunes seccions socials al qües-tionari de la CNS- Els resultats són clars,però les explicacions risquen d'ésser con-fuses. Els treballadors demanen : unitatsindical, sindicats obrers independentsdels patrons i incloïnt, naturalment, elstècnics que també són assalariats ; diri-gents elegits pels treballadors i que gau-deixin de garanties en l'exercici de llurscàrrecs ; independència en relació a l'Es-tat, als partits polítics (àdhuc quanaquest partit és únic i es diu « movi-miento ») i a les confessions religioses ;gestió sindical del mutualisme ; desen-volupament de l'acció cooperativa.

Això és el que volen els treballadors.Però quan es llegeixen els comentaris delsresponsables de la C.N.S., això que éstan clar esdevé obscur. Diuen que els sin-dicats obrers i els patronals estarien« reunidos ». ¿ Com ? ¿ De quina manera ?¿ No és el que ja hi ha ara ? Igualmentdiuen que els sindicats formaran part del« movimiento », que hi hauria càrrecs« nombrados », etc., etc ¿ No és la situacióactual ? ¿ Per què doncs una nova llei ?

¿ Passarà el mateix que amb la llei « re-ligiosa », o amb la de les « associacions

familiars » que pràcticament deixa als queja manen el dret de continuar fins quevulguin plegar ?

Llegint les reunions de les « Cortes »es té sovint l'impressió d'un llenguatge

misteriós i destinat a « no dir » les cosespel seu nom : tot el contrari del que s'hade fer al Parlament, on s'ha de parlar clara fi que el poble conegui la veritat.

Naturalment el poble es desinteressad'aquests torneigs oratoris on el mot«llibertat religiosa», no vol dir llibertatper creure o no creure en Déu llibertatper anar o no anar a missa — sinó quesignifica una nova legislació per algunsdrets (pocs) dels ciutadans de segona ca-tegoria : els que no som creients.

El mot « democràcia » tampoc significael dret que poseeix tot home, majord'edat, d'escolür els que el representin igovernin — sino una legislació perquèprecisament no pugui escollir !

Però amb la llei sindical es toquenqüestions molt candents : ¿ Si o no elssindicats dels assalariats són indepen-dents de la patronal i de l'Etat ? ¿ Si ono els treballadors podran elegir els seusdirigents i tenir els seus propis instru-ments de negociació i de defensa col·lec-tiva ? ¿Si o no s'estableix el dret devaga ?

Tot això exigeix respostes clares : elstreballadors les reclamen.