flora de la vall dels alcalans
DESCRIPTION
I Premi d'Investigacio Vall dels AlcalansTRANSCRIPT
IR PREMI D'INVESTIGACIÓ VALL DELS ALCALANS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS GUIA DE LES PLANTES QUE CREIXEN EN MONTROY,
REAL DE MONTROI I MONTSERRAT
SIMÓN FOS MARTÍN Mª ÀNGELS CODOÑER SANTAMANS
MONTROY, DESEMBRE DE 2009
I PREMI D' INVESTIGACIÓ VALL DELS ALCALANS
ORGANITZAT PER : La Mancomunitat Vall dels Alcalans PRESENTAT PER : Simón Fos Martín
Mª Àngels Codoñer Santamans CONTACTE : Tel.: 627.22.98.21 – 677.14.55.35 e-mail: [email protected]
Desembre, 2008
IR PREMI D'INVESTIGACIÓ VALL DELS ALCALANS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS GUIA DE LES PLANTES QUE CREIXEN EN MONTROY,
REAL DE MONTROI I MONTSERRAT
SIMÓN FOS MARTÍN Mª ÀNGELS CODOÑER SANTAMANS
Dediquem aquest treball a Francisco Codoñer Santamans que ens va facilitar l'arribada als llocs inaccessibles de la comarca i va acompanyar la recerca botànica.
Estimar la terra, la nostra terra, no és lloar-la sempre i només enaltir-la. Més aviat és conèixer-la en amplària i profunditat Vicent M. Roselló Geografia del País Valencià
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia de les plantes que creixen a Montroi, Real de Montroi i Montserrat
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................. 5
Plantejament, antecedents i objectius ......................................................... 6
Situació geogràfica .................................................................................... 10
DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI ...................................................................... 13
Relleu, litologia i sòls ................................................................................. 14 Caracterització climàtica i bioclimàtica ....................................................... 16 Tipificació biogeogràfica ............................................................................ 24 Vegetació potencial ................................................................................... 25
DESCRIPCIÓ DELS HÀBITATS ...................................................................... 29
Els boscos i les màquies ........................................................................... 31 Els matollars: brolles i timonedes .............................................................. 33 Els pasturatges .......................................................................................... 35 Els rocams, les crestes i els cingles .......................................................... 36 La vegetació nitròfila: els conreus i altres hàbitats antròpics ...................... 38 Riberes fluvials i rambles ........................................................................... 39
GUIA BOTÀNICA DE LA VALL DELS ALCALANS ............................................. 41
Criteris de redacció i guia de consulta ....................................................... 42 Les plantes dels boscos i les màquies ....................................................... 47 Les plantes de les brolles i timonedes ....................................................... 73 Les plantes de les crestes i els cingles .................................................... 142 Les plantes dels hàbitats antròpics .......................................................... 156 Les plantes de les riberes fluvials i les rambles ....................................... 218 Catàleg Florístic de la Vall dels Alcalans ................................................. 264
CONCLUSIONS ........................................................................................ 298
GLOSSARI : DEFINICIONS, ACRÒNIMS I ABREVIACIONS ................................. 305
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .............................................................. 312 MATERIAL ESTUDIAT ............................................................................... 317 ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS ...................................................................... 321 ÍNDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS .................................................... 328 ÍNDEX DE NOMS POPULARS CASTELLANS .........................................................
INTRODUCCIÓ
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
6
PLANTEJAMENT , ANTECEDENS I OBJECTIUS
La botànica i especialment la seua vessant naturalista, compta amb una tradició
secular a les terres valencianes, amb un bagatge històric que s'ha nodrit amb el treball
de noms tan il· lustres com Anton Fugger "Clusius", Joan Plaza, Joan Salvador, Antoni
J. Cavanilles, Simón de Rojas Clemente, Eduardo Boscà o Carlos Pau, entre molts
altres (Costa, 1999; Folch, 1984; Camarasa & Català, 2007). Realment, des dels segles
XV i XVI fins als nostres dies, han estat molt nombrosos els botànics nacionals i
estrangers que han recorregut la nostra geografia i han contribuït a descobrir
l'extraordinària diversitat i originalitat de les plantes que habiten els nostres paisatges.
La recopilació d'aquest coneixements de segles, la activitat investigadora de la
comunitat científica i les contribucions de naturalistes aficionats, han assolit un
extraordinari coneixement de la nostra flora vascular. Les recopilacions més actualitzades
(Mateo & Crespo, 2009) ofereixen un catàleg proper a les 3.200 espècies. Aquest
nombre evidencia l'enorme riquesa i diversitat de plantes que habiten al nostre entorn,
especialment quan es compara amb altres països europeus que ens envolten, com
Franca o el Regne Unit, que tot just superen les 4.000 espècies. Però a més, el
patrimoni botànic valencià compta amb un nombre significatiu d'espècies exclusives,
plantes que no existeixen en cap altra part del planeta en estat silvestre. Són les
plantes endèmiques, que superant les 350, converteixen la Comunitat Valenciana en
un dels llocs amb major nombre d'endemismes vegetals de tota Europa (Laguna et al.,
1998; 2007). Amb relació amb aquest valor, cal indicar que únicament 64 espècies són
exclusives del nostre territori; la resta també s'estenen per les comunitats autònomes
veïnes o, fins i tot, per gran part de la península Ibérica.
Amb aquestes dades, seria raonable pensar que s'està molt a prop d'un
coneixement exhaustiu de les plantes que creixen al nostre país; però la realitat és ben
allunyada. Molts territoris no han resultat tan atraients per als botànics i encara
amaguen els secrets de la seua biodiversitat florística. Precisament, les àrees properes
a la capital es troben entre les que han rebut menys atenció per part de la comunitat
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
7
científica. Les causes d'aquest desencís estan relacionades amb la profunda transformació
que han patit els ecosistemes naturals, modificats des d'antic per albergar i mantindre
la població i les seues activitats productives. La profunda i extensa transformació històrica
Fig. 1. El paisatge agrícola domina àrees molts extenses de la comarca, com el que mostra aquesta vista de les hortes del riu Magre des del Castell de Montroy. Només algunes zones més muntanyenques es mantenen com illes de vegetació natural, com la canyada de la Murta que apareix al fons, en el centre de la imatge.
de la major part de la comarca (Fig. 1) ha creat la imatge d'un territori humanitzat amb
poc d'interès florístic. Aquesta apreciació no sembla molt allunyada de la realitat; no
obstant això, l'experiència ens confirma la necessitat d'un coneixement exhaustiu
d'aquestes àrees més o menys antropitzades abans d'extraure conclusions definitives.
És un fet que els espais naturals que s'han salvat de la transformació o s'han recuperat
després de l'abandonament de les activitats tradicionals que suportaven són l'hàbitat de
moltes espècies rares o endèmiques, que han estat descobertes recentment (Navarro et
al., 2006; Fos et al., 2006; 2007), precisament, per l'absència d'estudis minuciosos en
aquestes àrees.
Altra informació rellevant que pot enaltir el valor de la flora local i dels hàbitats on
es desenvolupen és l'existència de figures de protecció. A la Vall dels Alcalans hi ha
declarades 4 Microreserves de Flora (Fig. 2), figura de protecció original del nostre
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
8
territori destinada a l'estudi, la gestió i la conservació de la flora i la vegetació rara,
endèmica o amenaçada (Laguna, 1995; 2001; Laguna et al., 2004). A més a més,
l'extrem sud-occidental dels termes de Montroy i Real de Montroi estan inclosos en el
LIC "Sierras de Martés y del Ave", gaudint de les mesures de protecció establides per
la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat per als Espais de la Xarxa Natura 2000.
Els LIC han estat declarats per a la protecció dels hàbitats naturals i de les espècies
incloses als annexes I, II i IV, respectivament, de la Directiva de Hàbitats. Els hàbitats que
han motivat la incorporació d'un extens territori de la comarca al LIC han estat el "Matollars
termomediterranis i preestèpics (Codi Natura 2000: 5330) i les zones subestèpiques de
gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea (Codi Natura 2000: 6220).
Fig. 2. L' existència de 4 microreserves de flora (MRF) de titularitat municipal en la comarca evidencia, d'una banda, el valor i la originalitat de la flora local, i d'altra, l'interès de les administracions locals per la conservació d'aquests reductes de vegetació natural. A la imatge, MRF "Lloma de Coca" (Real de Montroi).
Els argument exposats ens permet afirmar que la Vall dels Alcalans és una
d'aquestes àrees poc conegudes pel que fa referència a la seua biodiversitat i les raons les
trobem en escassesa dels necessaris estudis. La revisió de la bibliografia confirma que
únicament un estudi de flora, recentment publicat, inclou una àrea extensa de la Serra del
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
9
Caballón, en Real de Montroi, concretament el Barranc Real (Laguna, 2005). Confirmant
aquesta afirmació, l'autor de l'estudi qualifica explícitament la Serra del Caballón, junt als
massissos muntanyosos propers (Serres del Besorí, de Montserrat, el Vedat), com un dels
principals buits d'informació sobre la flora silvestre en tot el territori valencià.
Les espècies citades en aquest estudi i els treballs desenvolupats per a la
declaració i seguiment de les microreserves de flora existents a Montserrat (MRF "Les
Coves", "El Castellet de Montserrat" i "La Lloma Plana") i Real de Montroi (MRF "Lloma
de Coca") havien identificat un total de 279 espècies i subespècies de plantes
vasculars (BDBCV, 2008). Aquest catàleg preliminar inclou endemismes valencians
exclusius, com la tramussera valenciana (Lupinus maria-josephae), el matapeix negre
(Verbascum fontqueri), la gallocresta (Salvia valentina), el rabet de gat de flor rosada
(Sideritis incana subsp. edetana) i d'altres compartits amb Castella-la Manxa, com les
llunetes (Biscutella stenophylla subsp. stenophylla), la bracera (Centaurea spachii), el
ginestell (Genista valentina subsp. valentina)(Fig. 3), el rabet de gat (Sideritis
angustifolia subsp. angustifolia) o la pebrella (Thymus piperella).
Fig. 3. El ginerstell o ginesta fina (Genista valentina subsp. valentina), destacada en la imatge per les seues flors grogues, és un dels endemismes iberollevantins presents al territori.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
10
Les dades disponibles evidenciaven un coneixement prou allunyat de la realitat florística
d'una comarca que allotja una notable diversitat litològica, edàfica, hídrica i humana (capítol 2),
diversitat que afavoreix l'heterogeneïtat de ecosistemes (brolles i matollars calcícoles, crestons
i parets calcàries, algepsars, riberes fluvials, rambles, cultius, etc.) i, a més, en una àrea de
transició bioclimàtica. És a dir, el territori ofereix un ampli ventall de condicions ecològiques
que han de tindre el seu reflex en una major riquesa i diversitat dels seus pobladors vegetals.
Així, el primer objectiu d'aquest projecte ha estat millorar el coneixement de la flora de la
comarca de la Vall dels Alcalans. Però . . ., tan important com avançar en el coneixement dels
territoris, des de qualsevol perspectiva possible, és apropar el patrimoni natural i cultural a la
ciutadania, és ajudar a descobrir el seu valor i la seua importància. Quan es plantegen
aquestes qüestions sempre apareixen uns arguments molt repetits, i no per això amb menys
validesa: només es respecta allò que es valora i per valorar qualsevol cosa és necessari
conèixer-la. Per això, aquest projecte es plantejà des del començament l'elaboració d'una guia
de les plantes que creixen als termes de Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Aquest és el
resultat del treball desenvolupat, amb imatges i descripcions per diferenciar les espècies, amb
dades d'interès sobre les seues particularitats, d'on viuen, i també, com no, dels usos i
aprofitaments tradicionals. En definitiva, un material divulgatiu que, agafant la afirmació
anterior, vol apropar les plantes que habiten el nostre entorn més proper als habitants de la
comarca, per iniciar un camí que avance en eixe coneixement necessari per fer possible la
valoració i el respecte pel nostre patrimoni natural. Pot ser així, en un futur no massa llunyà,
molta gent interessada disposarà de la informació obligatòria per formar una opinió raonada,
per decidir entre la conservació i el desarrollisme devorador.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
L'àrea d'estudi es situa a l'occident de la Mediterrània, en la costa oriental de la
Península Ibèrica (Fig. 4). Dintre de la Comunitat Valenciana, la Vall dels Alcalans
constitueix una subcomarca administrativament inclosa en la comarca de La Ribera Alta i
està ubicada cap al centre-est de la província de València, en contacte amb els municipis
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
11
de l'Horta Sud. La Mancomunitat, amb una extensió total de 9.531 hectàrees (95,31 Km2)
—abasta, de forma total o parcial, 125 quadrícules UTM de 1 Km2 (1x1 Km)— i un
perímetre de poc més de 40 Km, s'estén entre els paral·lels 39º17' i 39º23' de latitud Nord i
els meridians 0º32' i 0º41' de longitud Est. Les coordenades geogràfiques del seu punt
central (centroide) són 39º20'36'' de latitud Nord i 0º36'56'' de longitud Est.
Fig. 4. Localització de la comarca Vall dels Alcalans en el conjunt del continent europeu, la península Ibérica i la Comunitat Valenciana.
La Vall dels Alcalans forma el que el botànic A.J. Cavanilles (1793) va denominar la
Hoyada de Montroy. Les foies de Torís, Montroy i Llombai, més el pla de Carlet,
constitueixen una comarca natural denominada la Vall d'Alcalà, per formar part de la conca
del riu Alcalà, l'actual Magre. En segles posteriors, les minúscules alqueries de la zona foren
conegudes popularment com els Alcalans o els Alcalanets, derivació toponímica que va ser
oficialitzada l'any 1983, amb la constitució de la mancomunitat de municipis "la Vall dels
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Introducció
12
Alcalans", que només engloba els tres pobles de la foia de Montroi: Montserrat, Montroy i
Real de Montroi (Soler & Jordà, 2005).
Fig. 5. Mapa topogràfic de la Vall dels Alcalans amb les quadrícules UTM de 10 Km2 (10x10 Km) —línies roges— i la seua denominació, en els vèrtexs (Font: Institut Cartogràfic Valencià).
DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
14
RELLEU , LITOLOGIA I SÒLS .
La Vall dels Alcalans, junt amb el terme de Torís i el Marquesat de Llombai,
constitueixen, al si de la Ribera Alta, una subcomarca ben definida per les seues
característiques geològiques, la seua geomorfologia i el seu clima, vertebrada pel riu Magre
que estableix un lligam hidrològic per a tota la unitat. Aquest és un afluent de caràcter
autòcton del Xúquer, que discorre vorejant les serres de Martés i de Dos Aigües, també
anomenada com a Serra de l'Au.
L'àrea correspon plenament al domini estructural ibèric, a cavall entre els contraforts
de la Serra de l'Au que, amb la seua prolongació en la Serra del Caballó, marquen el seu
límit sudoriental, i la gran cubeta sedimentària de la plana quaternària valenciana
(Hermosilla, 2004). En conjunt, constitueix una zona de transició entre aquesta planura litoral
i les àrees muntanyoses de l'interior. Dins d'aquesta subcomarca, els tres pobles de la foia
de Montroy delimiten un territori prelitoral, situat en el rerepaís immediat dels municipis de
l'orla marítima, relativament accidentat però no muntanyenc, on predominen els tossals i les
llomes suaus (Fig. 6). Pel nord, l'àrea queda emmarcada per les alineacions muntanyoses
de les serres de Perenxisa i de Falaguera, alineades en direcció NO-SE; el límit
sudoccidental correspon a la Serra del Besorí o d'Aleuda. Amb aquesta última serralada
enllaça el principal accident geogràfic del terme, la serra de Montserrat, que s'inicia al mateix
poble, en la Penyes Roges i la muntanya del Castellet, que té continuació cap a ponent en
les llomes del Pantà, les Coves, els Barracons i la Carència (Campos Añón, 1992; Soler &
Jordà, 2005). Els contraforts sudoccidentals de la comarca, on es localitzen les zones més
Fig. 6. La Vall dels Alcalans està dominada per la gran planura del riu Magre, sobre la que destaquen diverses àrees muntanyoses d'escassa altitud, però generalment prou escarpades.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
15
elevades, corresponen a les vessants septentrionals de la Serra del Caballó, també
d'orientació ibèrica NO-SE, ocupen l'extrem de tota la comarca, amb diverses llomes i
tossals per damunt dels 400 m d'altitud. A la resta del territori, els elements topogràfics més
significatius: els Puntals dels Pins, del Corral de Ferreret, de l'Assut, en terme de Montroi;
les Llomes del Penyascó i de Sangrony, a Real de Montroy, o les abans indicades a la Serra
de Montserrat, poques vegades superen els 300 m. Entre aquestos elements del relleu s'obri
l'extensa planura (Fig. 6) que ha anat perfilant el riu Magre, fins a l'estret dels Alcalanets, de
la Cova Fumada o dels Castellars, prop del límit oriental de la comarca.
Les fulles 721 "Cheste" (IGME, 1980) i 746 "Llombay" (IGME, 1981) del Mapa Geològic
d'Espanya a escala 1:50.000, evidencien una notable heterogeneïtat litològica, sempre de
naturalesa calcària, calco-dolomítica o margosa amb algeps, que abracen nombrosos nivells
corresponents als períodes Triàsic, Juràsic, Cretaci, Terciari i Quaternari.
Una part significativa de la comarca està dominada per materials triàsics, representats
per les calcàries argiloses i les dolomies negres
del Muschelkalk i les argiles versicolors amb
algeps del Keuper (Fig. 7). El primer apareix
localment representat per diversos crestons
alineats de relleu abrupte situats a l'oest de la
comarca, en el límit municipal entre Montroy i
Montserrat, concretament a les muntanyes de
La Carència, Les Penyes Roges i Les Coves,
i més cap al centre, al Castellet, més conegut
com les crestes de Montserrat, i altres
elevacions properes. Curiosament, aquests
materials més antics mostren una posició
inclinada e invertida, alçant-se sobre el
següent nivell estratigràfic, posterior en la
Fig. 7. Les coloracions rogenques alternants amb els grisos, caracteritzen les argiles versicolors amb algeps del Keuper.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
16
sèrie: el Keuper (Campos Añón, 1992). Les marges del Keuper, fàcilment recognoscibles
per les seues coloracions rogenques i grisoses, ocupen un ampli territori que s'estén des del
nucli urbà de Montserrat cap al sud, fins al tram de la Rambla de Sogrony en terme de
Llombai. La seua continuïtat és interrompuda pel riu Magre i per la Rambla de l'Algóder, que
han anat erosionant aquests materials sedimentaris del Keuper, al temps que anaven
acumulant dipòsits al·luvials i col·luvials poc consolidats de l'Holocé (Quaternari). Aquests
dipòsits també ocupen un àrea prou extensa al voltant dels nuclis urbans de Montserrat i de
Real de Montroi i al nord de les Crestes, a la zona coneguda com el Pla de Darrere la Serra.
La Rambla d'Altans i la seua continuïtat per la d'Algóder està excavada en les arenes, llims i
còdols quaternaris, deixant terrasses fluvials. Tots aquests materials neògens que
configuren les terres baixes i les planures són l'espai més afavorit per al cultiu i el més apte
per estendre camins i vies. Per això, han rebut l'ocupació humana i la transformació
antròpica des d’antic, establint els conreus de secà dominants a la comarca a totes les àrees
allunyades del Magre, que donava l'aigua per al rec de les hortes riberenques.
Els materials Juràsics i Cretàcics es localitzen a les zones muntanyoses de les Serres
del Caballó i del Besorí, esculpits per les capçaleres de les rambles i barrancs que vessen al
Magre: Barrancs del Gos, de la Macarena, de Linares, Reial, Agre, a la primera, i Barrancs
del Sabater, de Mariano, de la Romana, de la Cova Fumada, a la segona.
El materials del Terciari, amb argiles roges i margues limolítiques, calcàries lacustres i
arenisques, ocupen la major part del terme de Montserrat. També apareixen materials
d'aquest període en la Canyada de la Murta i els voltants del Palmeral i el Pouet, que
corresponen a conglomerats amb calcàries arrodonides.
Pel que fa referència a les característiques edàfiques, l'absoluta dominància de les
litologies carbonatades condiciona la uniformitat en sòls de naturalesa bàsica. No obstant
això, l'heterogeneïtat de materials geològics i de la resta de paràmetres ambientals que
intervenen en la formació dels sòls, especialment la topografia i les activitats humanes i,
amb menor influencia el clima i la vegetació, configuren una notable diversitat edàfica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
17
Seguint la classificació FAO (1988), utilitzada en el Mapa de Sòls de la Comunitat
Valenciana (Rubio et al., 1996; Antolín, 1998), a la comarca es poden trobar diferents grups i
unitats de sòl.
A la ribera del riu Magre, normalment associats amb terrasses i ventalls al·luvials,
apareixen fluvisòls calcàris amb estratificacions de diferents tipus de materials acumulats per
les crescudes del riu.
Els calcisòls mostren dos horitzons ben diferenciats amb un estrat més o menys
endurit d'acumulació de carbonat càlcic. Com s'ha indicat abans, resulten molt abundants
a tota l'àrea, desenvolupant-se sobre margues miocèniques amb topografia molt suau i a
les bases de les zones muntanyenques. Les unitats representades (Calcisòls hàplic, lúvic i
pètrics) es diferencien per la dinàmica del carbonat càlcic en el perfil del sòl, que
acumulant-se a una profunditat determinada o actuant com element cementant forma una
crosta dura. Majoritàriament, són sòls d'ús agrícola freqüentment llaurats en profunditat per
trencar la crosta calcària i incrementar la seua grossària efectiva (Fig. 8).
Fig. 8. Els leptosòls, poc desenvolupats, ocupen les àrees amb certa pendent i apareixen colonitzats per brolles i matollars calcaris. Els calcisòls s'estenen per les topografies més suaus i estan dedicats majoritàriament a l'agricultura.
Els Regosòls són sòls amb poc desenvolupament, originats a partir de materials no
consolidats i, per tant, amb unes propietats molt influïdes per la litologia. En la comarca, es
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
18
troben regosòls calcaris que cobreixen una extensa àrea sobre les margues i argiles
triàsiques i terciàries i sobre les argiles i llims del quaternari, trobant-se junt amb els calcisòls,
entre els sòls més abundants.
Els Leptosòls es caracteritzen per estar limitats en profunditat per roca contínua i
coherent o per materials altament calcaris. Al territori, es reconeixen diferents unitats que
són diferenciades pel seu gruix (Leptosòls lítics, amb menys de 10 cm) i per les
característiques de l'horitzó orgànic superficial (Leptosòls eutrics i rendzinics). Apareixen
sobre les calcàries i dolomies del Juràsic i del Cretàcic, localitzant-se a les àrees amb
aquestes litologies, esmentades abans. Les seues característiques impedeixen una
utilització agrícola o forestal, estant ocupats per matollars més o menys desenvolupats
segons la grossària del sòl (Fig. 8).
En algunes àrees forestals apareixen luvisòls cròmics, caracteritzats per un horitzó
subsuperficial de color marró obscur a roig amb poca profunditat, degut a la presència de
la roca coherent i dura prop de la superfície.
De forma molt més puntual, també poden trobar-se Kastanocems càlcics, sòls amb
un notable desenvolupament edàfic i una important incorporació de matèria orgànica, i
Phaeozems o Rendsines, caracteritzats per una profunditat limitada per l'estat de roca
calcària coherent i dura.
CARACTERITZACIÓ CLIMÀTICA I BIOCLIMÀTICA
Els factors climàtics influeixen de forma directa sobre la selecció de la flora i la
vegetació dels territoris i, al mateix temps, sobre l'estructura i el dinamisme de les
comunitats vegetals. També influeixen en la utilització de la terra, en el selecció dels
cultius i en els rendiments quantitatius i qualitatius de la producció agrícola i forestal.
Aquesta influència decisiva implica que qualsevol estudi botànic exigixca la
caracterització de les variables climàtiques que intervenen en el territori. Entre els
paràmetres climàtics, la temperatura i la precipitació reben major atenció per la seua
especial incidència. Aquestes dades condueixen a una caracterització purament
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
19
climàtica que resulta insuficient per a la recerca de relacions entre el clima i els éssers vius.
La Bioclimatologia és la ciència que tracta de relacionar els trets biològics i els
climatològics, seleccionant tota la informació que pot ser relacionada i delimitada per les
espècies i les biocenosis. Com els vegetals són immòbils, resulten ser els més adequats
per a la definició i delimitació dels índexs i les unitats bioclimàtiques. D'aquesta manera, es
disposa d'una eina que indica el caràcter del clima dominant (Costa, 1999; Jiménez et al.,
2002; Pérez Cueva, 1994; Rivas-Martínez, 1987a; 2007). Les relacions entre precipitació,
temperatura i vegetació han permès la delimitació d'espais climàtics homogenis, denominats
Pisos Bioclimàtics. Aquests pisos o cinturons de vegetació, s'infereixen d'aquelles
comunitats vegetals que presenten correlacions evidents amb determinants intervals de
precipitació i temperatura. Amb l'objectiu de caracteritzar bioclimàticament la comarca s'han
calculat els índexs bioclimàtics més significatius: Índex de termicitat i Índex ombrotérmic. La
seua descripció i les fórmules per al seu càlcul apareixen descrites al glossari.
Prèvia a la descripció climàtica de la comarca es fa necessària la seua assignació a un
tipus general de clima. L'existència d'un període amb dèficit hídric coincident amb les
màximes temperatures de l'estiu ha sigut el criteri unànime per a delimitar el clima
mediterrani. Sense entrar en detalls, es segueix el criteri de Daget (1977) que manté la
definició d'Emberger: "es considera Mediterrani a un clima que té a l'estiu és l'estació més
eixuta i hi ha un període efectiu de sequera fisiològica".
Les dades de temperatura i precipitació han sigut preses de l'Atles Climàtic de la
Comunitat Valenciana (Pérez Cueva, 1994), actualitzades fins a l'any 2000 amb dades
subministrades pel Centre Meteorològic de València (Jiménez et al., 2000), i pel Servei de
Tecnologia de Rec (Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació. http://estaciones.ivia.es/).
La comarca només conta amb una estació termopluviomètrica, localitzada a Montroy,
circumstància que ha obligat a utilitzar informació d'altres estacions localitzades als termes
veïns (Llombai, Torís, Chiva i Picassent). El nombre d'anys de registre (Taula I) no és
sempre superior al considerat òptim per a caracteritzar les estacions meteorològiques (15
anys per a la temperatura i 40 per a la precipitació), però permeten una bona caracterització
dels paràmetres climàtics més significatius.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
20
Taula I. Dades climàtiques i Índexs bioclimàtics de les estacions meteorològiques considerades.
Montroy.
Eres Altes Llombai. Agró
Turis. Mas de Calabarra
Chiva. Agró Picassent
Anys 26 20 30 14 29 (P)
Altitud (m) 140 99 203 213 25
T (ºC) 17,2 17,3 15,9 15,9 19,2
Mc agost agost agost agost juliol
Tmax 25,5 25,5 24 24,4 27,3
Mf gener gener gener gener gener
Tmin 10,3 10,4 9,1 9,06 11,8
TM 14,3 15,2 14,3 13,6 15,9
Tm 6,23 4,7 4,2 4,46 7,6
It 377 372 344 339,6 427
Tp 206 207,7 191 191 230
Ic 15,2 15,1 14,9 15,3 15,5
P (mm) 468 535 488 552 503
Io 2,27 2,58 2,6 2,9 2,2
Termoclima Termo superior Termo superior Meso inferior Meso inferior Termo inferior
Ombroclima Sec inferior Sec inferior Sec inferior Sec superior Sec inferior
Continentalitat Euoceànic
atenuat Euoceànic
atenuat Euoceànic
atenuat Euoceànic
atenuat Euoceànic
atenuat
T = Temperatura mitjana anual; Mc = Mes més càlid; Tmax = Temperatura mitjana del mes més càlid; Mf = Mes més fred; Tmin = Temperatura mitjana del mes més fred; TM = Temperatura mitjana de les màximes del mes més fred; Tm = Temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred. It = Índex de termicitat; Tp = Temperatura positiva; Ic = Índex de continentalitat; P = Precipitació anual; Io = Índex ombrotèrmic.
Les temperatures mitjanes anuals (Taula I) mostren valors prou homogènis en tota
l'àrea, entre 15,9ºC, a les estacions situades a major altitud (Torís i Chiva), i 17ºC; la
diferència que s'observa a Picassent s'ha de relacionar amb el curt període d'enregistrament
(9 anys). El mes més calorós és agost, també amb l'excepció de Picassent, amb mitjanes
superiors al 24-25ºC i màximes que superen amb freqüència els 30ºC i valors absoluts
per damunt dels 40ºC; el més fred és gener, amb mitjanes de 9-10ºC, també
relacionades amb l'altitud de les estacions. El valors mínims confirmen el risc de gelades,
normalment 1-2 dies a l'any, que molt rarament arriben a ser intenses, amb temperatures
inferiors als -5ºC. De fet, la mitjana de les mínimes absolutes dels mesos d'hivern no
mostren valors negatius a Montroy; a Llombai i, especialment, a Torís i Chiva, els valors no
ultrapassen els -2ºC i, per tant, tot l'any està lliure de episodis segurs de gelades. El
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
21
Període d'Activitat Vegetativa (PAV) abasta tot l'any, amb les mitjanes mensuals per
damunt de la temperatura considerada com a llindar de l'activitat vegetal, 7,5ºC (Fig. 9).
L'índex de continentalitat simple (Ic), és equivalent a la amplitud tèrmica anual, es a dir,
la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos de més calor (Tmax) i de més fred
(Tmin), es situa al voltant del 15ºC. La classificació proposada per Rivas-Martínez et al.
(2007) identifica un clima oceànic atenuat, que evidencia l'efecte atemperador de les
brises humides de la Mediterrània. No obstant això, les temperatures mitjanes superiors als
25ºC durant el mes d'agost indiquen una capacitat moderadora menys efectiva durant l'estiu.
Fig. 9. Diagrames ombroclimàtics de les estacions meteorològiques considerades. Evolució anual de la temperatura (T, línia taronja) i la precipitació (P, línia blava). L'escala de P dobla en valor a T per mostrar el període d'aridesa estival (T>2P).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
22
Les precipitacions anuals oscil·len entre els 468 i els 552 mm enregistrats a Montroy i
Chiva, respectivament (Taula I). La seua distribució al llarg de l'any mostra el comportament
característic de la façana oriental ibèrica amb un màxim tardorenc, sempre en octubre i molt
superior a la resta de precipitacions estacionals, i un mínim estiuenc prou marcat (Pérez
Cueva, 1994).
Una característica del clima mediterrani és la seua irregularitat interanual, en les
temperatures i, especialment, en les precipitacions. Aquest comportament es veu
incrementat pels processos relacionats amb el canvi climàtic. Amb caràcter general, una
conseqüència d'aquest fenomen global serà l'increment de les temperatures i la disminució
significativa de les precipitacions a tota l'àrea mediterrània; no obstant això, podran
aparèixer altres tendències de caràcter local. La quantia i distribució de les pluges d'enguany
serveixen per demostrar aquestes marcades diferències entre anys (Fig. 10). L'elevada
disponibilitat d'aigua durant la primavera, amb un màxim discordant en març, feia preveure
un any extraordinari per a la flora, però la posterior absència total de pluges des de maig a
setembre, ha impedit el desenvolupament normal del cicle vegetatiu. Les plantes perennes
s'han fet grans, però la seua floració ha estat escassa i molt breu; les anuals han estat
pràcticament desaparegudes.
Fig. 10. Evolució comparada de les precipitacions mitjanes (dades de la taula I) i de les enregistrades en 2009 en Torís i Picassent.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
23
Els paràmetres climàtics són utilitzats per a calcular diversos índexs que expliquen el
comportament de les plantes, la seua distribució territorial i la fisonomia de la vegetació.
L'índex de termicitat de Rivas Martínez (It) assigna les estacions meteorològiques de
Montroy, i Llombai al termoclima o termotip termomediterrani superior, la de Picassent, més
propera a la costa i més baixa en altitud, al termomediterrani inferior i les de Torís i Chiva,
situades més a l'interior i a més altitud, al mesomediterrani inferior. Aquesta transició
bioclimàtica cap a l'interior dóna idea del caràcter fronterer del territori entre els dos pisos de
vegetació. En aquest sentit, la preferència de determinades espècies indicadores del pis
termomediterrani, com el margalló (Chamaerops humilis), l'ullastre (Olea europaea subsp.
sylvestris), la rapallengua (Rubia peregrina subsp. longifolia), per instal·lar-se a les
comunitats permanents de les crestes i vessants de solana, es relaciona precisament amb
aquesta situació de trànsit. A més a més, altres de caràcter termòfil i òptim termomediterrani,
com l'albaida (Anthyllis cytisoides), l'asparraguera (Asparagus horridus) o la garrofera
(Ceratonia siliqua), es fan més rares o desapareixen en les zones culminals exposades i en
les vessants d'ombria.
Respecte de la precipitació, l'índex ombrotermic (Io) identifica com a sec inferior
l'ombroclima o ombrotip de la comarca (només Chiva té valors inclosos a l'interval de l'horitzó
sec superior).
Fig. 11. Les pluges són les precipitacions habituals, només de forma ocasional s'han enregistrat nevades, com aquesta de gener de 2006 que va cobrir la comarca d'un efímer mantell blanc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
24
TIPIFICACIÓ B IOGEOGRÀFICA
La Biogeografia és la ciència que estudia la distribució dels éssers vius en la Terra. La
distribució de les plantes i les seues comunitats, amb una importància significativa en la
definició i delimitació dels territoris, és l'objecte d'estudi de la Fitogeografia. Les unitats
principals o jerarquies que s'accepten en la biogeografia són: regne, regió, província i sector.
La seua delimitació ve determinada per l'existència d'una flora original, amb espècies,
gèneres i, fins i tot, famílies exclusives, endèmiques de la unitat corològica o biogeogràfica
corresponent (Rivas Martínez et al., 2007). El conjunt de plantes d'un territori, amb
independència de la seua extensió, és el resultat de l'evolució històrica de les variables
ecològiques que afecten els éssers vius. En conseqüència, cada territori posseeix una flora
pròpia i característica, definida pel conjunt d'elements florístics que han estat seleccionats i
s'han adaptat a unes característiques mediambientals concretes. I a més a més, centrant els
comentaris en el territori valencià, les nostres plantes autòctones, caracteritzades per
l'element mediterrani, no es distribueixen de forma arbitraria, ho fan per unes afinitats
corològiques i ecològiques que determinen l'agrupació de conjunts més o menys estables.
Aquestes agrupacions característiques constitueixen la seua flora i la vegetació pròpia de la
unitat de menor rang, que en aquest treball correspon al sector.
La Vall dels Alcalans està inclosa al sector setabenc de la subprovíncia Valenciana,
enquadrada en unitats superiors segons el següent esquema:
Regne Holàrtic
Regió Mediterrània
Subregió Mediterrània Occidental
Província Catalano-Provenzal-Balear
Subprovíncia Valenciana
Sector Setabenc
El sector setabenc té el seu límit septentrional prou bé marcat pel llit del riu Túria, pel
sud quedaria delimitat pels cims més elevats de les serralades bètiques alacantines, des de
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
25
la Serra de les Salines fins a Bèrnia. Destaca per la riquesa d'endemismes, entre els que
abunden els taxons exclusius àmpliament distribuïts per tot el sector, com les llunetes
(Biscutella stenophylla), la bracera (Centaurea spachii), el card morat o prim (Cirsium
valentinum), la llengua de bou (Echium flavum subsp. saetabense), la ginesta fina (Genista
valentina subsp. valentina), la boleta de neu (Iberis carnosa subsp. hegelmaieri), la
margarida fina o de runar (Leucanthemum gracilicaule), els rabets de gat (Sideritis incana
subsp. edetana, S. angustifolia subsp. angustifolia), l'herba cuquera (Teucrium ronnigeri), la
pebrella (Thymus piperella) o la cebeta porrera (Urginea undulata subsp. caeculi).
Lògicament, la majoria d'aquestes espècies indicadores del sector setabenc estan presents
a l'àrea estudiada (Fig. 12).
VEGETACIÓ POTENCIAL
La vegetació potencial és la comunitat vegetal òptima que existiria en un territori
determinat en harmonia amb el sòl i el clima normal d'eixa àrea i sense la intervenció de
l'home per alterar l'ecosistema vegetal. La vegetació potencial pot ser climatòfila, també
Fig. 12. Dos espècies freqüents a les brolles i matollars de la Vall dels Alcalans, indicadores del sector setabenc localitzades: la bracera (Centaurea spachii) i el rabet de gat (Sideritis angustifolia subsp. angustifolia
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
26
denominada climàcica, o edafòfila. En el primer cas, les variables climàtiques són les que
determinen l'estructura i la composició florística de l'etapa més evolucionada i estable de la
vegetació; en el segon, les condicions edàfiques especials (rius, llacunes, saladars,
aiguamolls, etc.) impedeixen el desenvolupament de la vegetació climàcica que és
substituïda per comunitats vegetals específicament adaptades a eixes condicions del sòl.
Aquestes comunitats que apareixen dins d'un domini climàtic determinat sobre sòls selectius
per a les plantes, reben el nom de vegetació o comunitats permanents (Costa, 1986). No
obstant això, aquest concepte és utilitzat amb més freqüència per anomenar les comunitats
serials, climàciques, que tenen limitada la seua evolució per les característiques pròpies de
l'habitat que ocupen, com és el cas dels rocams, els cingles, les crestes, etc., on l'escassesa
d'espai per a les plantes i el reduït desenvolupament dels sòls bloqueja el dinamisme normal
de la vegetació.
Centrant-nos en l'àrea d'estudi, el mapa de vegetació de Rivas Martínez (1987b) inclou
tota la comarca de la Vall dels Alcalans dins de l'àrea potencial de la sèrie de vegetació
mesomediterrània manxega i aragonesa basòfila de la carrasca (Querco rotundifoliae
sigmetum), més concretament en la faciació termòfila murciana-manxega-aragonesa amb
Fig. 13. Mapa de sèries de vegetació al sud i l'oest de la ciutat de València. El cercle roig correspon a l'àrea d'aquest estudi inclosa en la sèrie mesomediterrània ba-sòfila de la carrasca (Querco rotundifoliae sigmetum), fa-ciació termòfila amb llentiscle (P. lentiscus). No obstant això, la presència i distribució de determinades plantes indicadores (vegeu el text) aconsellen assignar la major part de la comarca al pis termomediterrani. Modificat del full "València" del Mapa de sèries de vegetació d'Espanya (Rivas Martínez, 1987b).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
27
llentiscle (Pistacia lentiscus) (Fig. 13). No obstant això, l'anàlisi bioclimàtic (Taula I de
l'apartat "Caracterització climàtica i bioclimàtica") i la presencia de determinades plantes
termòfiles confirma que tota l'àrea no pertany de forma homogènia a aquest pis de vegetació.
En conseqüència, la vegetació potencial correspondria als anomenats carrascars mesome-
diterranis només en les zones interiors més elevades, però precisament aquestes zones són
les estudiades per Laguna (2005) que les adscriu també al bioclima termomediterrani
d'ombroclima sec, excepte en les cotes més elevades, on pot considerar-se l'existència del
mesomediterrani inferior. Donant validesa a aquesta tipificació bioclimàtica, la vegetació
potencial correspondria als carrascars termòfils (Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae),
etapa madura de la sèrie termo-mesomediterrània valencià-tarraconenca basòfila de la
carrasca (Rubio-Querco rotundifoliae sigmetum). Amb independència de la sèrie dominant,
originàriament, la comarca estaria ocupada per densos carrascars de talla elevada, on la
carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) dominaria l'estrat arbori. En tot el territori valencià,
els carrascars termomediterranis han patit des d'antic els efectes de l'agricultura intensiva, el
carboneig, els incendis forestals, la ramaderia intensiva, etc., i més recentment, han estat
maltractats per les mal anomenades repoblacions forestals, el desenvolupament urbanístic i
les grans obres públiques (Costa, 1999). A la Vall dels Alcalans, el carrascar també ha patit
tots aquests processos des de temps molt llunyans; només cal mirar la imatge de la Vall que
recull Cavanilles (1795-1797) per confirmar la presència quasi testimonial de l'arbrat natural
en el segle XVIII. Actualment, només poden trobar-se escassos nuclis aïllats de poca
extensió o exemplars solitaris que sobreviuen als marges de camps i camins. Les àrees amb
vegetació natural són ocupades per un mosaic de timonedes, brolles i màquies, és a dir,
per comunitats vegetals serials més o menys evolucionades, que substitueixen els boscos
com a conseqüència de la seua degradació o desaparició (aquestes formacions són
tractades amb més extensió al capítol "Descripció dels Hàbitats").
La disponibilitat permanent d'aigua o d'humitat edàfica, encara que sotmesa a les
variacions estacionals, implica un canvi molt significatiu de les condicions ecològiques
dominants. Aquesta situació redueix el protagonisme general que tenen els paràmetres
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció del territori
28
climàtics en la configuració de la vegetació. Ara, l'aigua deixa de ser el recurs decisiu i es
transforma en una condició, en una característica de l'ecosistema. Aquest canvi implica
l'aparició de les comunitats vegetats higròfiles, característiques d'ambients molt humits.
Els cursos d'aigua permanent originen un ambient molt singular on la vegetació es
disposa en bandes paral·leles al riu: les salzedes (Salix sp. pl.) ocupen les zones més
properes a l'aigua, amb les arrels permanentment entollades, formant una barrera entre
aquesta i les formacions ripàries exteriors; a continuació es troben les alberedes (Vinco
difformis-Populetum albae) amb albers (Populus alba) i xops negres (P. nigra), ocupant els
sòls permanentment humits, però només temporalment entollats, i finalment, les omedes
(Acantho-Ulmetum minoris) que, dominades per l'om (Ulmus minor), menys exigent en
humitat, són les formacions que representen el trànsit cap a les comunitats dels sòls
terrestres (Costa, 1999). Originàriament, les riberes del riu Magre degueren estar cobertes
per aquestes comunitats ripàries, però actualment han desaparegut per complet de la Vall
dels Alcalans i de la majoria del rius valencians. Les àrees potencials de les alberedes i
omedes, amb sòls profunds, fèrtils i humits, han estat transformades en hortes des d'antic,
mentres que el domini de la salzeda està ocupat per senillars (Phragmites australis), canyars
(Arundo donax), bogars (Typha domingensis) i altres herbassars de talla elevada. Només la
permanència d'alguns del seus elements característics, com la sarga (Salix eleagnos), el xop
negre (P. nigra) o l'om (U. minor), certifiquen la vocació de l'espai riberenc.
Fig. 14 Les salzedes, alberedes i omedes han desaparegut de les riberes del Magre, només alguns exemplars dispersos, com els xops (P. nigra) i oms (U. minor) de la imatge, són el testimoni de les formacions forestals pròpies d'aquest ambient. La resta de l'espai ha estat conquerits per les comunitats d'ambient mar-jalencs, com els senillars, canyars i bogars.
DESCRIPCIÓ DELS HÀBITATS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
30
Al capítol anterior s'han presentat les característiques ambientals que, junt amb les
activitats antròpiques, intervenen de forma directa en la configuració dels paisatges que
reconeixem al nostre voltant. Qualsevol mirada sobre aquest territori extens (Figs. 1 i 6) ens
descobreix un mosaic heterogeni d'unitats fàcilment identificades per la seua semblança
fisonòmica. Aquestes unitats reflecteixen la distribució territorial de les plantes en funció de
les seues afinitats ecològiques, incloses les derivades de les activitats humanes. El resultat
és la formació de conjunts més o menys homogenis que reben el nom de comunitats
vegetals o vegetació. Per tant, les plantes que creixen juntes en un àrea determinada,
sotmeses a les mateixes condicions ambientals, determinen l'aparença d'aquestes unitats
ambientals, que també reben el nom d'ecosistemes o hàbitats. A més a més, en la majoria
dels casos, són les protagonistes de la seua denominació: així es parla de carrascars, pinars,
coscollars, romerals, argelagars, etc., per donar nom als llocs poblats per pins, carrasques,
coscolls, romanís o argelagues. De la mateixa manera, poden agrupar-se sota noms que
identifiquen el seu aspecte general: boscos, matollars, brolles, pasturatges, etc. Al nostre
estudi, poden indicar-se dos excepcions: els rocams, penya-segats i runars, on la roca nua
és l'element dominant, i els conreus, on les pròpies tècniques culturals són les responsables
de la seua identitat.
Tenint en compte aquesta correspondència entre ecosistemes o hàbitats i els seus
habitants vegetals, hem decidit optar per una base ecològica per a l'organització d'aquesta
guia, agrupant les espècies segons el seu hàbitat preferent, és a dir, aquell on apareix amb
major freqüència. Per facilitar la identificació dels diferents tipus d'ambients i, a més a més,
aprofundir mínimament en el seu coneixement, els següents apartats estan destinats a la
seua descripció, de forma breu i senzilla, però sense deixar a banda els conceptes
ineludibles per completar la informació més especialitzada. Realment, la comarca és un
mosaic complex de comunitats vegetals que representen diferents estats d'evolució enllaçats
en un procés continu. Per això, es presenten agrupades segons la seua similitud, proximitat
estructural o grau de mescla en el territori, senyalant els indicadors més adients per
diferenciar-les fàcilment.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
31
ELS BOSCOS I LES MÀQUIES
Els boscos són les formacions dominades per arbres, les més fàcilment
reconegudes i les més valorades pels ciutadans, tant des de la perspectiva paisatgística
com des de l'ambiental. A la comarca, només trobem un tipus de bosc natural: el carrascar
(Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae), que actualment tot just roman com xicotets
bosquets de poca extensió (Fig. 15), testimoni relicte d'aquells que degueren cobrir gran
part de la comarca en l'antiguitat (capítol "Vegetació potencial"; pàg. 25). Aquestes
formacions presenten un estrat arbori presidit per la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia),
normalment acompanyada per ullastres i oli-
veres (Olea europaea), garroferes (Ceratonia
siliqua) i pins blancs (Pinus halepensis); molt
ocasionalment, als llocs més ombrívols
d'alguns barrancs també convivia amb el fleix
valencià (Fraxinus ornus), però després de
l'incendi de 1993 només es reconeixen les
etapes de substitució (Laguna, 2005).
Fig. 15. Els carrascars han quedat reduïts a bosquets de molt poca extensió, com aquest que ocupa la vessant d'ombria de la cresta occidental de la Serra del Castellet (Montserrat), molt a prop del Portell.
El sotabosc i l'orla arbustiva d'aquests bosquets residuals de carrasca està constituit
per una màquia densa, amb els llentiscles (Pistacia lentiscus) i els coscolls (Quercus
coccifera) com elements dominants, però amb una rica i diversificada presència de faneròfits
termòfils i plantes enfiladisses. Entre els primers destaquen el margalló (Chamaerops
humilis), l'aladern (Rhmanus alaternus), l'arçot o espí negre (Rh. lycioides subsp. lycioides) i,
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
32
amb menys freqüència, algunes espècies de fulla lauroide més exigents en humitat, com
l'arboçer (Arbutus unedo), el marfull (Viburnum rinus) o la cornicabra (Pistacia terebinthus).
Entre les segones, la rapallengua (Rubia peregrina subsp. longifolia), i l'arítjol o llengueta de
pardalet (Smilax aspera) i l'heura (Hedera helix), als llocs on la vegetació manté una
estructura més tancada, i afavoreix unes condiciones més ombrívoles i amb més humitat.
Si bé els carrascars han quedat reduïts a una expressió mínima, aquesta comunitat
(Querco cocciferae-Pistacietosum lensisci) que constitueix la primera etapa de substitució,
està prou estesa a les àrees amb vegetació natural, mantenint la seua estructura, densitat i
composició florística (Fig. 16), però sense elements arboris o amb eixemplars més o menys
dispersos de pi blanc (P. halepensis). Es reconeixen per l'alçada (superior als 2 metres), i la
densitat dels elements dominants, el llentiscle i el coscoll; no obstant això, la seua
delimitació resulta prou complicada pel veinatge i la mescla amb els matollars i les brolles
(romerals, argelagars, timonedes, etc.), que són les comunitats serials que apareixen per
degradació dels coscollars o llentisclars. Aquesta distribució espacial tan barrejada dels tipus
de vegetació pot complicar l'organització de les espècies en la guia, per això, en cas de no
tindre clara la identificació d'un determinat paratge, recomanen fullejar aquest tipus
d'ambient i també el següent, corresponent als matollars.
Fig. 16 Les màquies de coscolls i llentiscles són la primera etapa de substitució dels carrascars potencials de la comarca. Es ca-racteritzen per la seua estructura densa i im-penetrable i per la seua alçada, entre 3-4 m. Per tot el territori, apareix barrejada amb altres comunitats menys evolucionades. En la imatge, s'observa en primer terme els mato-llars de talla baixa. El pi blanc sempre està present de forma dispersa.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
33
Per completar aquest apartat, cal mencionar altra formació dominada per arbres,
concretament pel pi blanc (P. halepensis), que abasta extensions notables en determinades
àrees de la comarca (Fig. 17). Aquest pi és una espècie pionera típica que apareix amb
freqüència formant part de les màquies i garrigues mediterrànies, però únicament constuitueix
formacions naturals denses als territoris on les espècies frondoses escleròfiles tenen liminatada
la seua capacitat de creixement (Costa Tenorio et al., 1998), que no és el cas de la Vall dels
Alcalans. Açí les pinedes no són veritables boscos, sinó simples formacions arbòries creades
artificialment per reforestar zones amb sòls pedregosos o poc desenvolupats i de baixa fertilitat,
descartats per a l'agricultura, o destinades a una producció fustanera de molt dubtosa viabilitat.
Normalment, són mases denses molt ombries que interfereixen de forma significant el
desenvolupament del sotabosc: baix dels pins, només algunes plantes disperses i mal
crescudes interrompen l'extens i uniforme mantell de pinassa.
ELS MATOLLARS : BROLLES I TIMONEDES
Els matollars són formacions vegetals integrades per arbustos i mates llenyoses
de talla mitjana o baixa, superant rarament el metre d'alçada. Aquestes comunitats
acullen les plantes aromàtiques més populars de la nostra cuina i del nostre folklore:
Fig. 17. Les pinedes de pi blanc (P. halepensis) són el resultat de plan-tacions destinades a la reforestació o la produc-ció fustanera. Aquesta pràctica ha estat tan estesa en dècades pa-sades per tot el territori valencià que actual-ment, dominen els nostres paisatges, fins al punt que per a molta gent pineda i bosc han arribat a ser sinònims (Folch et al., 1984).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
34
romaní, sajolida, camamirla, espigol, sàlvia, timó, pebrella, etc. En el context dinàmic de
la vegetació, la seua presència està relacionada amb la degradació de la màquia, però
també, en el sentir invers de la successió, en la evolució de les comunitats pioneres. La
desaparició de les pertorbacions naturals (incendis, inundacions, etc.) o antròpics
(conreus, moviments de terres, mineria, urbanització, etc.) responsables de la desapa-
rició de la coberta vegetal determinades plantes colonitzen amb rapidesa els terrenys
alterats i erms, iniciant-se la recuperació. A la Vall dels Alcalans, l'abandonament dels
cultius en les terrasses encara visibles a les vessants, i els incendis són els principals
responsables de la seua dominància paisatgística en les llomes i tossals amb vegetació
natural. Les característiques edàfiques i climàtiques determinen una notable varietat de
comunitats diferents, normalment identificades per l'espècie o les espècies dominants,
que determinen la seua fisonomia. En conjunt, els matollars són comunitats d'estructura
esclarissada, amb grans espais lliures (Fig. 18), que segons la seua alçària poden
diferenciar-se en brolles, integrades per arbusts que rarament superen el metre d'alçària
(romaní, petorrera, argelaga), i timonedes, dominades per petits arbustos baixos (timó,
pebrella, rabet de gat).
Fig. 18 Les brolles i timonedes cobreixen àrees molt extenses del territori. Amb caràcter general, es tracta de formacions obertes, amb molt espais sense vegetació, i poc elevades (fins a 1 m d'alçària). També apareixen les espècies pròpies d'etapes més evolucionades, com el coscoll (Q. coccifera) —mates més fosques que destaquen en la vessant superior—, i els pins blancs (P. halepensis).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
35
En la comarca, les brolles estan dominades per un conjunt de plantes termòfiles
amplament representades per tot el territori, com és el cas del romaní (Rosmarinus
officinalis), acompanyat per la petorrera
(Erica multiflora), la saüllà (Globularia
alypum), l'argelaga (Ulex parviflorus),
l'albaida (Anthyllis cytisoides), la coro-
neta (Coronilla minima subsp. lotoides),
les estepes (Cistus albidus, C, salvii-
folius), entre altres moltes. Normalment,
les clarianes d'aquesta formació són
ocupades per les timonedes (Thymo
piperellae-Helianthemetum marifolii), on
el timó (Thymus vulgaris), la pebrella
(Th. piperella), el punzell (Coris monspe-
liensis subsp. fonqueri), el rabet de gat
(Sideritis angustifolia), la camamirla
(Santolina chamaecyparissus subsp.
squarrosa) o la bracera (Centaurea
spachii), són els elements més
comuns.
ELS PASTURATGES
Els pasturatges representen l'etapa serial menys evolucionada de la vegetació
potencial del territori, els primers en aparèixer després d'una pertorbació severa o els últims,
si la seua presència està relacionada amb la degradació total de la vegetació. Els més
estesos pel territori són els fenassars (Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum retusi),
on acompanyant el fenàs (Brachypodium retusum) hi creixen l'iva borda (Teucrium
pseudochamaepitys), el raimet de pastor (Sedum sediforme), l'herba sanguina (Paronychia
argentea, P. capitata) i diverses gramínies (Dactylis glomerata, Koeleria vallesiana, etc.).
Fig. 19. Les brolles calcícoles alberguen una elevada riquesa d'espècies arbustives. Les clarianes són ocupades per les timonedes i els pasturatges. Les timonedes són comunitats de talla baixa, al voltant del 30 cm d'alçària, que destaquen per l'elevada presència de les plantes aromàtiques més conegudes i apre-ciades en la cultura valenciana. Una part significativa de la diversitat florística d'aquestes comunitats correspon als teròfits i geòfits de durada estacional.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
36
També resulta molt destacable la diversitat de geòfits que habiten aquesta comunitat:
orquídies (Anacaptis pyramidalis, Ophrys fusca, O. scolopax, O. tenthredinifera), nadaletes
(Narcissus assoanus, N. dubius), tulipans (Tulipa australis), entre altres.
Quan els sòls són molt pedregosos i, per tant, poc desenvolupats, les comunitats
arbustives poden ser substituïdes per una comunitat caracteritzada per la dominància d'una
gramínia de gran talla: l'espart (Stipa tenacissima). Els espartars (Fig. 20) són formacions
uniformes molt expansives que poden reblir tot l'espai disponible en comunitats quasi
monoespecífiques o molt pobres en espècies colonitzadores de les clarianes entre les mates.
LES CRESTES I ELS CINGLES
Els hàbitats rocosos alberguen comunitats vegetals obertes dominades per espècies
perennes arrelades a les fissures i clavills de la roca. L'escassa disponibilitat de sòl en
aquestes posicions i, per tant, d'aigua i nutrients i també de posicions per a la fixació i
desenvolupament dels propàguls, el converteixen en un hàbitat molt restrictiu per a les
plantes que exigeix d'adaptacions efectives per a la supervivència. Aquesta especialització i
l'aïllament geogràfic de les poblacions, afavoreix la notable diversificació d'unes comunitats
vegetals de gran interès científic per l'elevada concentració d'espècies endèmiques.
Fig. 20. Els espartars cobreixen extenses vessant pedregoses o amb sòls poc desen-volupats. Durant la floració, als mesos de març a juny, les espi-gues daurades evi-dencien la dominància de l'espart (S. tenacis-sima) en la fisonomia de la comunitat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
37
En la Vall dels Alcalans, els clavills i buits de les lloses calcàries horitzontals i de les
parets rocoses de forta pendent, especialment a les vessants d'orientació sud, estan
dominades per comunitats comofítiques (Jasonio glutinosae-Teucietum thymifoliae). En la
seua composició florística destaquen la flor de penya (Hypericum ericoides), el te de roca
(Chiliadenus saxatilis), els conillets de roca (Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium)
i el trencapedres (Teucrium thymifolium), entre altres.
Els murs de pedra seca que es conserven en moltes vessants de la comarca
configuren un hàbitat semblant en les seues característiques ecològiques als rocams,
encara que milloren algunes de les condiciones més limitants, com la presència d'espais
efectius per a la colonització i el volum de sòl disponible. Normalment, les plantes que
colonitzen aquestes construccions són les mateixes que apareixen a les parets rocoses.
Fig. 21. Les pendents rocoses són un hàbitat molt restrictiu per a les plantes, que s'han adaptat per viure als sòls esquelètics que omplin les escletxes i les xicotetes lleixes i altres irregularitats de la pedra. Amb limitacions tan dràstiques, les comunitats rupícoles sempre mostren una cobertura molt baixa, dispersa, poc aparent; no obstant això, l'originalitat dels seus pobladors, amb una notable riquesa d'endemismes, els confereix un enorme atractiu científic i conservacionista. Plantes comunes als matollars també s'instal·len en aquestos ambientes, encara que el seu desenvolupament reduït evidencia les dures condicions de vida d'aquestos medis.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
38
LA VEGETACIÓ NITRÒFILA : CONREUS I ALTRES HÀBITATS ANTRÒPICS
Una gran part del territori l'ocupen els ambientes modificats per l'home amb
destinacions diverses: agricultura, extracció de materials, construcció, residència, mobilitat,
etc. Tots ells comparteixen una característica comuna: l'elevada concentració de compostos
nitrogenats, molt superior a la que toleren la majoria de les plantes. Per això, les plantes que
creixen en aquest tipus d'hàbitats s'anomenen espècies nitròfiles, és a dir, amants dels sòls
nitrificats o ruderals, terme derivat de la rel llatina "ruderis" que significa brutícia (Costa,
1999). Aquestes plantes també estan adaptades per suportar fortes pertorbacions, com la
rompuda periòdica del sòl, el trepig, les agressions mecàniques o l'enterrament.
Les comunitats que formen aquestes plantes s'estenen per les vores dels camins i
carreteres, el abocadors, els voltants de les construccions humanes, els solars sense edificar i
altres terrenys remoguts. El conreus també presenten unes característiques òptimes per al
desenvolupament d'aquestes plantes, són les anomenades popularment males herbes.
Fig. 22. Les comunitats arvenses que habiten els conreus, aprofiten l'aturada de les activitats agrícoles per ocupar tot l'espai disponible amb un ritme de creixement accelerat per poder completar el seu cicle vital abans de la preparació de la terra per al nou cicle productiu. Les llavors soterrades esperen novament l'arribada de les condicions adients. A la imatge un camp d'horta cobert per la llevamà (Calendula arvensis), amb les flors grogues, i el ravanell (Diplotaxis erucoi-des), amb la flor blanca.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
39
RIBERES FLUVIALS I RAMBLES
Els medis aquàtics o permanentment humits s'identifiquen amb molta facilitat,
precisament per la forta dependència de la condició que els identifica: l'aigua. Entre les
comunitat higròfiles poden distinguir-se tres grups: (1) les comunitats forestals que arrelen a
terra ferma i troben l'aigua el mantell freàtic, (2) les que arrelen dins l'aigua, però només
mantenen submergides les seues bases, i (3) les que viuen completament dins l'aigua,
submergides o flotant.
Les formacions arbrades de les riberes
fluvials, també conegudes com boscos en
galeria, típiques del cursos d'aigua perma-
nent (vegeu l'apartat "Vegetació potencial",
pàg. 25), han desaparegut de les vores del
riu Magre. El seu espai esta dominat per
diverses comunitats palustres, més carac-
terístiques dels ambients marjalencs. S'hi
troben senillars (Phragmites australis),
canyars (Arundo donax), bogars (Typha
domingensis), joncars (Scirpus holoschoe-
nus) i altres herbassars de talla més o menys
elevada segons les espècies dominants
(Fig. 23).
Quan la circulació d'aigua és soles
temporal, les condicions canvien i també les
plantes característiques, que tenen que tolerar un període eixut més o menys prolongat. A
les rambles i barrancs de la comarca, la vegetació característica són el baladrars (Rubo
ulmifolii-Nerietum oleandri), on apareixen a més del baladre (Nerium oleander), clarament
Fig. 23. Les desaparegudes comunitats riparies típiques del rius mediterranis han estat substituïdes majoritàriament per senillars (Ph. australis) i canyars (A. donax).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Descripció dels Hàbitats
40
distingible per la seua vistosa floració rosada, la murta (Myrtus communis), el tamarit
(Tamarix gallica), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), la vidriella (Clematis flammula) i la cua de
cavall (Equisetum ramosissimum), entre altres moltes (Fig. 24). Els tamarits (Tamarix sp. pl.)
poden dominar la comunitat vegetal per formar els tamarigars, que tenen el seu òptim en
zones de sòls margosos de clima àrid o semiàrid; no obstant això en la comarca es poden
trobar algunes representacions poc extenses d'aquestes comunitats en la ribera del Magre.
La generositat d'aquests espais amb un recurs tan valuós com l'aigua, afavoreixen
l'arribada de nombroses plantes més relacionades amb altres tipus d'ambient. Per tant, és
recomanable revisar altres tipus de vegetació, especialment la nitròfila, per identificar
algunes espècies observades en les vores del riu, de les basses o de les sèquies.
Fig. 24. Els baladrars són les comunitats característiques de les rambles i barrancs amb circulació periòdica d'aigua. Poden trobar-se bons exemples d'aquestes comunitats en el riu Magre, en la zona dels Castellars, encara que el baladre (N. oleander) apareix de forma més o menys dispersa per tota la vora del riu i en altres zones amb humitat edàfica.
GUIA BOTÀNICA DE LA VALL DELS ALCALANS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia Botànica
42
CRITERIS DE REDACCIÓ I GUIA DE CONSULTA
La Guia de les Plantes de la Vall dels Alcalans es presenta dividida en 5 apartats que
fan referència als tipus de vegetació, ecosistemes o hàbitats descrits en el capítol
corresponent (pàg. 29): els boscos i les màquies, els matollars, els rocams, la vegetació
nitròfila i les riberes fluvials. Per facilitar la identificació d'aquestes unitats i la de qualsevol
planta observada en la natura, s'ha decidit ometre la diferenciació dels pasturatges en un
apartat independent. Hi ha dos raons per justificar aquesta decisió: d'una banda, als hàbitats
naturals o seminaturals, la majoria dels pasturatges ocupen les clarianes i les zones
perifèriques de les formacions llenyoses més evolucionades o formen l'estrat herbaci de
bosquets de carrasques i pinars; d'altra, els pasturatges que es poden reconèixer amb més
facilitat colonitzen diferents tipus d'hàbitats antropitzats sotmesos al control o l'eliminació
periòdica de la coberta vegetal (camps de cultiu i bancals, vores de carreteres, etc.). En
aquesta situació de solapament entre diferents unitats s'ha pres la decisió esmentada per
considerar que és la opció més efectiva amb l'objectiu de millorar la utilitat pràctica de la guia
pel que fa a la identificació de les plantes.
Per a cadascuna de les unitats ecològiques esmentades, les plantes es presenten en
dos formats diferents: les fitxes i la col·lecció de fotografies. El plantejament inicial de recollir
tota la diversitat de la flora de la comarca en forma de fitxes; però, amb un catàleg que
supera les 500 espècies resulta absolutament impossible completar aquest treball dins del
termini d'un any, establit en la convocatòria del Premi de Investigació. Amb aquesta proposta,
s'han il·lustrat més de 300 espècies, amb fotografies seleccionades per facilitar la
identificació de les plantes. D'aquest nombre total, aproximadament la meitat conten amb la
corresponent fitxa descriptiva, organitzada en diferents apartats. Per a cada hàbitat i de
forma independent entre les fitxes i les fotografies, les plantes estan ordenades alfabèti-
cament pel seu nom científic. Al final del text, poden trobar-se índexs específics independents
per a localitzar qualsevol espècie tractada pels seus noms populars en valencià i en castellà.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia Botànica
43
Finalment, cal destacar que la majoria de les espècies no apareixen exclusivament
en una comunitat vegetal o en un únic tipus d'hàbitat; per la qual cosa, l'ordenació ha
donat prioritat a les preferències ecològiques més freqüentment observades a la Vall dels
Alcalans, sense repeticions. Amb aquesta situació, es recoma la revisió de les fitxes i les
fotografies dels hàbitats que resulten propers per a poder completar la identificació de
qualsevol espècie.
Cada fitxa està subdividida en els següents apartats.
♦ Nom científic de la planta . Per evitar les constants discrepàncies sobre validesa
d'un o altre noms o del tractament taxonòmic, hem mantingut el criteri adoptat per
Mateo & Crespo (2009) en la 4ª edició del "Manual para la determinación de la flora
valenciana". En qualsevol cas, quan s'ha considerat adient i aclaridor també
s'anomenen altres propostes taxonòmiques.
♦ Noms populars en valencià i castellà . S'ha fet un recull bibliogràfic dels noms
vernacles més freqüentment utilitzats per nomenar la planta. Som conscients que
aquests apartats resultarien molt més valuosos si reflectiren els mots utilitzats pels
veïns de la Vall dels Alcalans, però la seua obtenció implicaria un treball afegit que
multiplicaria la dedicació necessària. No obstant això considerem un treball
d'enorme interès per evitar la pèrdua de tot aquest coneixement etnobotànic que
poc a poc va perdent-se amb l'acomiadament forçós dels vells.
♦ Descripció de les diferents part de la planta, amb especial atenció per aquells
caràcters que permeten confirmar la seua identificació.
♦ Fotografia de la planta procurant seleccionar, sempre que ha estat possible,
aquells enquadres que resulten més aclaridors per a la seua identificació. També
s'ha donat prioritat a les fotografies d'exemplars de la Vall dels Alcalans.
♦ Distribució general , indicant l'àrea global, mundial o europea, la presència en la
Península Ibèrica i les Illes Balears i, finalment, en la Comunitat Valenciana, on es
detalla amb major precisió quan es tracta d'endemismes iberollevantins, limitats a la
vessant mediterrània de la Península, o endemismes exclusius del territori valencià.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia Botànica
44
♦ Distribució en la Vall del Alcalans , indica els termes municipals de la comarca on
la planta ha estat observada, durant les prospeccions de camp realitzades per
aquest projecte, o citada en les fonts documentals consultades. Per tant, la
informació reflecteix el grau de coneixement actual de la flora i la seua distribució
comarcal; és a dir, les dades confirmen on es troben les espècies, però no aporten
cap indicació que descarte la seua presència en la resta. Per aquesta raó s'ha omès
intencionadament la valoració comparativa de la riqueza florística entre els municipis.
En aquest sentit cal valorar que habitualment, la durada dels treballs florístics
territorials es prolonguen per períodes de 5 o més anys per poder reconèixer els
hàbitats en les diferents estacions, amb les situacions climàtiques heterogènies
interanuals que caracteritzen el clima mediterrani. La Vall dels Alcalans és un
territori extraordinàriament extens, amb una superfície propera als 100 km2, i molt
heterogeni en comunitats vegetals i usos del territori (vegeu "Descripció del
territori" (pàg. 13). En conseqüència, un any és un període massa curt per a poder
rastrejar-lo amb la intensitat requerida pels estudis florístics. Aquesta limitació s'ha
vist agreujada en aquesta anualitat per la particular distribució anual de les pluges
d'enguany. A més a més, hem centrat l'esforç en la identificació de la diversitat de
la flora de la Vall dels Alcalans, revisant exhaustivament tots els hàbitats
representats, amb independència de la seua localització municipal.
♦ Època de floració , indica el període òptim de floració i, entre parèntesis, els mesos
amb una floració més irregular o més reduïda.
♦ Hàbitat on normalment creix la planta, amb indicació de les seues preferències
ecològiques i bioclimàtiques en el conjunt de la seua àrea de distribució general i
en la Vall dels Alcalans.
♦ Usos i propietats , presenta una recopilació més o menys exhaustiva dels principals
usos culturals, terapèutics i medicinals. Com ja s'ha indicat en l'apartat dels noms
vernacles, resultaria interesantísim i, inclús necessari, desenvolupar un treball
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia Botànica
45
específic en aquest sentit per evitar la pèrdua assegurada de tota la cultura
etnobotànica que atresoren els veïns de la comarca, però lamentablement, ara per
ara, supera els objectius plantejats per a aquest treball.
♦ Observacions , destinat a indicar algunes curiositats o altes aspectes considerats
d'interès des de qualsevol perspectiva cultural o científica; també es destaquen
alguns aspectes importants per identificar la planta tractada a la fitxa o per
anomenar i diferenciar altres espècies properes que no han estat tractades amb la
mateixa extensió.
Per a la redacció de tots aquest apartats, s'ha procurat evitar al màxim el termes
tècnics especialitzats, però tenint en compte l'estructura del text i la forma de consulta que
considerem més habitual, tal omissió no sempre resulta possible ni tampoc efectiva a l'hora
de donar continuïtat a la lectura. Per la qual cosa, s'ha inclòs un extens glossari (pàg. 307)
perquè el lector puga aclarir la majoria d'aquests conceptes amb rapidesa, sense necessitat
d'acudir a altres fonts de consulta.
Les fonts bibliogràfiques consultades per a recopilar tota la informació de la guia
botànica no han sigut incloses en el text per evitar la repetició excessiva de les nombroses
claus d'identificació i treballs florístics (Aguilella, 2004; Aizpuru et al., 1999; Bolòs & Vigo,
1984-2001; Bolòs et al., 2007; Castroviejo et al., 1989-2009; Costa et al., 2005; Blanca et al.,
2009; Iñigo Luis, 2002; Ibars et al., 1999; Laguna, 2008, 2001; Masalles et al., 1986; Mateo
& Crespo, 2009; Mateu et al., 1999; Menéndez & Oliveros , 2009; Pérez Ferrer, 2009; Rigual,
1984; Rita, 2009; Serra, 2007; Tirado, 1998; Villaescusa, 2000), guies (Cebayos, 1986;
Fernández Casas & Cebayos, 1982; Figuerola et al., 1988; López González, 2001; Polunin,
1995; Salvo, 1990; Sanz Elorza et al., 2004; Soler et al., 2006; Stübing & Peris, 1998a) i
costumaris (Conca, 1996; Font i Quer, 1987; Mulet, 1991; 1997; Pellicer, 2001-2004; Rivera
& Obón, 1991; Stübing & Peris, 1998b). Qualsevol que tinga interés en ampliar la informació
de les fitxes o del catàleg fotogràfic, trobarà totes aquestes referències bibliogràfiques en
l'apartat corresponent (pàg. 314). Alguns dels treballs indicats són documents virtuals
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia Botànica
46
(Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Naturaleza Cantàbrica on line, etc.) o són
accessibles a través d'internet (Flora Ibérica, Atlas de las plantas alóctonas invasoras en
España, etc.), però a més a més, l'ús dels motors de recerca per Internet (google, altavista,
etc.) ens han permés completar informació molt diversa sobre la majoria de les espècies.
El catàleg florístic complet de la Vall dels Alcalans, amb la totalitat de les plantes
reconegudes per nosaltres i citades en les fonts documentals consultades (treballs bibliogrà-
fics, BDBCV i Herbari VAL), queda recollit en el Capítol del mateix nom (Pàg. 264). Aquesta
relació exhaustiva de totes les espècies, subespècies i híbrids de la comarca inclou la
distribució geogràfica en el territori, utilitzant com a referència majoritària les quadrícules
UTM de 1 km de costat (2 lletres i 4 números; 6 números indiquen un quadrat de 100 metres
de costat), ocasionalment algunes referències consultades només aporten la quadrícula de
10 Km.
LES PLANTES DELS BOSCOS I LES MÀQUIES
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
48
Arbutus unedo Noms comuns en valencià
Arbosser, arboç (encara que normalment aquest nom se li dona als fruits).
Noms comuns en castellà
Madroño.
Descripció
Arbre perenne que pot arribar fins als 5 m
d'alçada, tot i que generalment presenta forma
arbustiva, es reconeix per la seva escorça vermellosa. Fulles (5-10 cm de longitud)
alternes, lauroides, amb forma allargada i oval i
el marge dentat, de color verd lluent. Flors
terminals de color blanc amb els pètals soldats
formant com una gerra que es disposen en pomells pènduls amb les flors invertides. Fruit
(cirera d'arboçer o arboços) de color groc
ataronjat que es va tornant roig intens quan
madura, superficialment granulós i ple de llavors.
Distribució general
Espècie mediterrània que s'estén pel sud d'Europa, el nord d'Àfrica, fins a Palestina, i les illes
macaronèsiques. Amplament representat per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Els
seus requeriments ecològic determinen una presència dispersa pels territoris valencians, quedant
exclòs dels territoris semiàrids del sud de la província d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi D’octubre a febrer.
Hàbitat
Forma part del sotabosc i de l'orla arbustiva del carrascars; també apareix a les màquies denses,
amb preferència pels indrets més ombrívols i humits on queden normalment refugiades les espècies perennifòlies de fulla ampla, com el marfull (Viburnum tinus) o l'arítjol (Smilax aspera). Aquesta
preferència ecològica el converteix en una espècie molt rara a la comarca, amb exemplars solitaris
de presència molt localitzada.
Usos i propietats
Cultivat com a planta ornamental de parcs i jardins, la seva fusta s'utilitza per a fer objectes
tallats. Des d'una perspectiva medicinal, les fulles i la escorça tenen una acció antisèptica i
antiinflamatòria sobre l’aparell urinari. Els arboços, que triguen un any en madurar, són comestibles,
tot i que no se'n pot abusar perquè el consum excessiu pot dur com a sorpresa una borratxera. De fet, el nom unedo, que procedeix del verb llatí edo (menjar) i del numeral unus (un només), significa
"menjar només un" fent referència a les conseqüències indicades.
Observacions
Està considerat com una autèntica relíquia vivent amb uns 10 o 20 milions d’anys d'antiguitat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
49
Asparagus acutifolius Noms comuns en valencià
Esparreguera, asparra-guera, esparreguera bosca-na o de bosc.
Noms comuns en castellà
Esparraguera silvestre, esparraguera triguera, espa-rraguera de bosque o de gato.
Descripció
Planta perenne amb tiges
llenyoses gràcils i molt ramifi-
cades que fa al voltant d’un
metre d’alçària. Fulles verta-
deres molt menudes i primes;
no s’han de confondre amb les branquetes curtes molt abundants amb forma d’agulla i punxants
(cladodis). Flors unisexuals menudes de color verd, un poc groguenc. Fruit en baia de color groc verdós que es torna negra a finals d’estiu. També es reprodueix per mitjà de noves tiges
subterrànies que s'escampen per les proximitats de la planta.
Distribució general
Planta distribuïda per tota la conca mediterrània prou comuna a tota la Península Ibèrica i les
Illes Balears, amb l'excepció del territoris septentrionals de clima més plujós on resulta prou
rara. Amplament representada per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juliol a octubre.
Hàbitat
Normalment apareix en el sotabosc i en l'orla espinosa del boscos mediterranis (carrascars,
alzinars, sureres, rouredes) i a les màquies de substitució (lentisclars i coscollars o garrigues), on és
freqüent que prengui el port d'una liana . Resulta molt rara en formacions arbustives menys evolucionades, però també apareix ocasionalment en brolles d'elevada densitat.
Usos i propietats
Coneguda i utilitzada des de molt antic per les seues propietats diürètiques, és molt més apreciada popularment per els seus brots o tiges joves: els espàrrecs de bosc, que es recullen quan
són verds i tendres. Aquests menjar no està recomanats per a la gent que pateix malalties del
ronyó, perquè algunes de les substàncies que contenen irriten els teixits renals i poden provocar
alteracions importants.
Observacions
Es diferencia de les altres esparregueres que poden trobar-se a la Vall dels Alcalans, per la seua
aparença enfiladissa, amb tiges fines i tortuoses i, sobretot, per la gran quantitat de petits cladodis, agrupats en feixos de més de 30, de color verd fosc que cobreixen gairebé tota la planta.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
50
Asparagus horridus Noms comuns en valencià
Esparreguera de menjar, esparreguera mari-na, esparreguera vera.
Noms comuns en castellà
Esparraguera, esparraguera silvestre, esparraguera marina, esparraguera triguera, esparrago amarguero.
Descripció
Mata llenyosa (caméfit) totalment espinosa
amb grans espines robustes i rígides (cladodis)
solitàries, que recorden l'aspecte de argelaga
(Ulex parviflorus; pàg. 125), amb tiges erectes
(fins a 90 cm d'alçària), molt embolicades entre
elles, de color verd més o menys grisenc
(glauc). Planta dioica (els dos sexes estan
separats en individus diferents) amb flors menu-
des unisexuals de color groc a més o menys
violaci situades en els nusos, en grups de 2-8.
Fruit en baia carnosa més o menys esfèrica,
verda durant la maduració, finalment negra
Distribució general
Element mediterrani distribuït per l'est i el sud de Península Ibèrica, des de Catalunya fins
Andalusia i el centre i sud de Portugal. Es tracta d'una planta de preferències termòfiles que
apareix amplament representada pels territoris termo i mesomediterranis de la Comunitat Valen-
ciana, enrarint-se o desapareguent de les zones continentals de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi De juliol a desembre.
Hàbitat
Planta comuna al sotabosc del carrascars, a les màquies i a les garrigues seques, sempre en
posicions perifèriques més assolellades; també apareix amb freqüència als marges de camps i
bancals i a les vores de camins, pistes forestals i sendes de muntanya. Usos i propietats
D'aquesta esparreguera també es cullen bons espàrrecs silvestres, encara que resulten menys apreciats que els de la esparreguera anterior (A. acutifolius), que són més sucosos i menys amargs.
Aprofitant la seua forma de creixement, molt travada i compacte, i les fortes espines punxoses, i com
no, el subministrament dels apreciats brots joves, en moltes zones s'ha utilitzat com a bardisses de
delimitació de parcel·les. A més d'aquestes dos espècies, pels cultius abandonats propers al nucli urbà de Montroy s'han trobat alguns exemplars naturalitzats d'un altra esparreguera (A. officinalis),
una planta introduïda precisament per a la producció agrícola d'espàrrecs. Es reconeix per les tiges
erectes que poden superar el 1,5 m d'alçària completament herbàcies, no espinoses i per les seues
baies de color roig intens. Aquesta espècie també ha estat la més utilitzada com medicinal per les seues propietats diürètiques (vegeu les observacions de la fitxa anterior, A. acutifolius).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
51
Ceratonia siliqua Noms comuns en valencià
Garrofer, garrofera.
Noms comuns en castellà
Algarrobo
Descripció
Arbre perennifoli que pot arribar als 10 m
d’alçada, amb el tronc retort, sovint vuit. Fulles
compostes, fins a 5 parells de folíols ovalats i
coriacis amb el marge sencer i color verd fosc.
Flors agrupades en raïms que naixen sobre les branques velles, sense corol·la, només amb
calze format per 5 sèpals verdosos. Un exem-
plar pot tenir sols flors masculines (arbre
masculí), sols femenines (arbre femení) o flors hermafrodites. Fruit, la popular garrofa, és una
llegum allargada, de color verd durant la madu-
ració i marró molt fosc quan madura. Llavors
llises, brillants i molt dures.
Distribució general
Espècie mediterrània que ha estat introduïda en altres zones temperades de tot el món,
especialment en aquelles de clima mediterrani (Xile, Califòrnia, Mèxic, Sudàfica, Austràlia, etc.).
Els exemplars naturalitzats resulten molt sensibles a les baixes temperatures, per la qual cosa la seua distribució queda pràcticament limitada a les zones costaneres i litorals dels pisos termo i
mesomediterrani inferior. Els arbres cultivats poden avançar un poc més terra endins.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De setembre a desembre.
Hàbitat
Cultivada per tota la comarca, on poden trobar-se exemplars de grans dimensions que abasten i
superen el valors que estableix la Llei de Patrimoni Arbori per a la seua conservació com arbre
monumental; també són nombrosos els que sense arribar a aquesta grandària mereixen un
reconeixement municipal com arbres singulars. També la trobem naturalitzada a les màquies i matollars de tota la comarca, mostrant preferència pels llocs assolellats i càlids.
Usos i propietats
La garrofa és un fruit molt ric en sucres que ha format part de la dieta humana des de antic; a més amés en èpoques de carències i de fam ha estat utilitzada per a fer imitacions de la xocolata i
del cafè. Les llavors eren emprades antigament com mesura de pes: són els quirats que es feien
servir per a pesar joies. També és una planta molt utilitzada en la jardineria mediterrània.
Observacions
De forma natural, el garrofer és un arbust molt ramificat des de la base i poc elevat; per
adquirir el seu magnífic port arbori, requereix de podes específiques per triar una tija principal
dominat que es convertirà en el tronc principal.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
52
Crataegus monogyna Noms comuns en valencià
Garguller, arç blanc, cirerer de pastor, espinalb, espinaler.
Noms comuns en castellà
Espino albar, espinera, majuelo.
Descripció
Arbust o arbre (pot arribar als 6 m d'alcària),
espinós i caducifoli (perd la fulla a l’hivern). Fulles alternes, peciolades, amb el marge
profundament lobulat o inclús dividit, amb una
morfologia molt característica, encara que
també prou variable, que permet identificar-lo amb molt facilitat, encara que només conserve
algunes fulles senescents. Flors pentàmares
(amb 5 peces florals) blanques agrupades en
ramells olorosos, molt abundants durant la
primavera. Fruits de maduració tardorenca, quan la planta perd les fulles; típic de les
rosàcies, pedicel·lat, globulós amb una
coroneta amb 5 dents, de color roig viu.
Distribució general
Espècie d'òptim centreuropeu que s'estén pel centre i l'oest d'Europa i per la major part de la
Península Ibèrica i les Balears. A la Comunitat Valenciana, mostra una distribució molt extensa,
però sempre evitant les àrees més seques. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi D’abril a juny.
Hàbitat
Espècie caducifòlia pròpia de les formacions forestals més o menys humides o properes al cursos d'aigua, apareix en la orla espinosa dels boscos, en màquies i espinars de marges de rieres i
barrancs. A la Vall dels Alcalans apareix de forma molt dispersa i localitzada, refugiada en indrets
particularment humits per la seua orientació topogràfica, per la proximitat superficial de la capa
freàtica o per la densitat de la vegetació.
Usos i propietats
Les branques floríferes, amb flors i fulles en infusió són molt reconegudes per a regular la tensió
arterial i per tractar diverses alteracions cardíaques, també com a tranquil·lizant i per a anar a dormir. El fruit és comestible, però t un paladar un tant àcid i farinós. També és una planta utilitzada
en jardineria per a bardisses o com element singular de flor.
Observacions
En zones elevades de muntanya, la gent de camp observa l'inici de la floració del garbuller
per confirmar el començament de la primavera biològica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
53
Cytisus heterochrous
Noms comuns en valencià
Ginesta vera, gòdua, granera de pastor, ginesta patent.
Noms comuns en castellà
Escobón, genista, retama mayor, retama real, hiniesta borde
Descripció
Arbust perenne de fins 4
m d’alçària, sense espines i
molt ramificat amb llargues
tiges flexibles. Fulles pecio-
lades, compostes, amb tres
folíols obovats i pubescents
al revers, el central més gran que els laterals. Flors papilionàcies grans (15-20 mm) grogues, en
grups de 2-4. Fruit (10-16 mm) en llegum pilosa, calvescent a la maduritat, envoltada per la corol·la
marcescent.
Distribució general
Endemisme iberollevantí que s'estén des de el Prepirineu fins a la Serra de Cazorla (Jaen).
En la Comunitat Valenciana es distribueix de forma continua per les muntanyes de altitud
mitjana i baixa des dels territoris sublitorals fins a les àrees continentals de l'interior, però
penetra molt rarament en el territoris semiàrids del sud d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De (març) abril a juny (juliol)
Hàbitat
Característica de la orla que acompanya als alzinars i carrascars, especialment a les
clarianes millor il· luminades i als boscos poc densos, sempre en condicions subhumides; també
manté la seua presència a les màquies que representen la primera etapa de substitució.
Usos i propietats
En la medicina popular, les infusions de flors s’utilitzen per a combatre les inflamacions i les de
les parts aèries com antireumàtica.
Observacions
Molt escàs a la comarca, la seua presencia està limitada a alguns exemplar aïllats,
normalment de gran dimensions, lligat a posicions particularment humides, com rieres, marges
de sèquies, barrancs ombrívols, etc. A la bibliografia apareix freqüentment indicat amb el nom
científic proposat pel projecte Flora Ibèrica, Teline patens; no obstant aixó, ací mantenim
l'asignació al gènere Cytisus per considerar la diferenciació morfològica poc consistent i
sobretot per ser la més utilitzada al textos botànics valencians.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
54
Chamaerops humilis
Noms comuns en valencià
Margalló, garballó.
Noms comuns en castellà
Palmito, palma de escobas.
Descripció
Palmera perenne, l’única autòctona de la
Mediterrània, erecta (fins a 2(5)m d’alçària),
amb el tronc columnar (estípit) cobert de fibres
grisenques, simple i ben visible o amb fillols
desenvolupats des de la base. Fulles palmades
amb 12-15 seg-ments plegats longitudinalment,
pecíol llarg amb fortes espines marginals.
Planta dioica amb exemplars mascles i feme-
lles; flors reunides en inflorescències peduncu-
lades protegides per una espata de color
rojenc. Fruits en baia semblants a xicotets
dàtils, de color groc més o menys brunenc.
Distribució general
Espècie mediterrània centre-occidental de caràcter marcadament termòfil que es troba
amplament representada per les costes mediterrànies de la península Ibèrica i també de la nostra Comunitat, sempre a prop del litoral. De fet, està considerat per diversos ecòlegs
vegetals com l'indicador més fidel del pis termomediterrani, per la seua sensibilitat a les
condicions de marcats contrasts tèrmics i sobretot a les gelades; no obstant això, la seua
presència en alguns indrets no s'ajusta a aquest comportament termoclimàtic.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a maig (juny)
Hàbitat
Tot tipus de formacions, des de el sotabosc dels carrascars fins als cingles i rocams, però
amb una clara preferència per les formacions obertes de llocs secs i assolellats.
Usos i propietats
El dàtils són dolços i comestibles, encara que aspres i poc carnosos. La part més apreciable com
a comestible són els ulls tendres (garballons), que abans eren tradicionalment consumits de la mateixa manera que els troncs o “palmitos” que es comercialitzen actualment. Les fulles naixents
una vegada assecades s’han utilitzat, tradicionalment, per a confeccionar cabassos, cistelles,
estores, ventalls, graneres, etc. Observacion s
Ara per ara, aquesta és l'única palmera autòctona d'Europa. Resistent als incendis, té la capacitat per a rebrotar després d'un foc (piròfita, vegeu observacions en les fitxes de l'albaida —Anthyllis
cytisoides, pàg. 74— i l'estepa blanca —Cistus albidus, pàg. 85—), augmentant la seua presència en
algunes zones castigades pels incendis.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
55
Euphorbia characias
Noms comuns en valencià
Lletera, bambollera, lleterola o lleteresa vera, vesquera o de visc.
Noms comuns en castellà
Lechetrezna macho o mayor, euforbia encarnada, tártago mayor, hierba topera.
Descripció
Planta herbàcia pubescents, amb tiges
gruixudes i robustes erectes o ascendents (fins
un metre d’alçada), de coloració rogenca. Fulles lanceolades, llargues i estretes, lleuge-
rament suculentes, normalment agrupades en
la part superior de la tija, de color verd grisaci,
amb el nervi central blanquinós, molt visible.
Flor característica de les lleteres, però en aquest cas diferenciada per les glàndules amb
apèndixs molt curts de color marró fosc, quasi
negre que dona a la inflorescència un aspecte
inconfusible. Fruit en càpsula llisa i pilosa.
Distribució general
Element mediterrani occidental amb un àrea de distribució que estén pel sud d'Europa, fins
Itàlia i Creta, i el nord d'Àfrica (Marroc i Líbia); la seua presència en Anglaterra, Argentina i Nova
Zelanda es conseqüència de la seua introducció artificial. Present per quasi tota la Península
Ibèrica i les Balears, però falta en la cornisa cantàbrica i en algunes províncies interiors. Comu-
na a la major part del territori valencià, resulta més rara als territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De (febrer) març a juny (juliol).
Hàbitat
Apareix en normalment associada al sotabosc dels boscos mediterranis (carrascars, rouredes,
savinars, etc.) i en les seues màquies de substitució (garrigues, llentisclars o matollars de talla
elevada), especialment en ambients frescals i més o menys humits. Segons les condicions de precipitació i temperatura mostra unes preferències diferenciades: en les zones càlides i seques,
normalment a menor altitud, s'enrareix notablement i queda refugiada en posicions d'ombria i fons
de barrancs amb certa humitat edàfica; pel contrari, en zones més elevades, més fresques, apareix
en posicions obertes i assolellades, sovint en terrenys alterat i pasturats.
Usos i propietats
Tota la planta és molt tòxica per via interna, però a més a més, el làtex blanc que deixa anar per les ferides és fortament irritant de la pell i les mucoses, podent produir bombolles; no obstant això,
popularment ha estat utilitzada en aplicacions superficials per eliminar berrugues i per al tractament
de eccemes rebelds, però aquest ús no es massa recomanable. Alguns dels seus noms populars fan
referència a la seua utilització tradicional per obtindre el visc que s'utilitza per a la caça no selectiva del tord i altres ocells amb parany.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
56
Genista valentina subsp. valentina Noms comuns en valencià
Ginestell, ginestell valencià, ginesta fina, ginesta de graneres.
Noms comuns en castellà
Retama, iniesta, genista valenciana, flor de tintoreros.
Descripció
Arbust erecte (fins a 1,5 m d'alçària) i
compacte, molt ramificat des de la base i
especialment en la porció superior, amb
branquillons poc pubescents, fins que
mantenen molt poques fulles o falten per complet. Fulles simples, sèssils, el· líptiques
o abovades. Flors abundants, papil· lionàcies
de color groc intens, axil· lars, disposades en
inflorescències en raïms de 6-15 flors, allargats i discontinus; l'estendard amb el
dors glabre o cobert de pèls al seu terç inferior caracteritza a la subsp. valentina.
Distribució general
Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en la part centre-occidental de
la província de València, des de les muntanyes de mitjana i baixa altitud de les zones sublitorals fins els límits provincials amb Alacant i Albacete, per on se prolonga el seua areal.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Real de Montroi. De (març) maig a juliol.
Hàbitat
Apareix en el sotabosc i l'orla de boscos mediterranis perennifolis i mixtes sobre substrats
calcaris, especialment margues, mantenint-se en les màquies i matollars de talla elevada que
representen la primera etapa de substitució, poden arribar ocasionalment a formar comunitats
quasi monoespecífiques. També forma part, però sempre amb una presencia molt més puntual, de brolles obertes i assolellades.
Usos i propietats
Els noms populars fan referència a seua utilització amb diferents objectius, com la confecció
de graneres o com a planta tintòria, però no hem trobat informació específica que relacione el
ginestell valencià amb aquestes aplicacions.
Observacions
En diferent zones enjardinades de la Vall del Alcalans, inclosos els marges de diverses
carreteres, poden trobar-se altres plantes d'aparença retamoide (amb llargues tiges verdes poc folioses): la ginestera blanca (Retama monosperma), amb llargues branques pèndules i flors blanques, i la ginesta vera (Spartium junceum), més robusta i compacta, amb tiges més grosses
i flors grogues més grans. Són dos espècies ornamentals que es naturalitzen amb certa facilitat,
apareguent de forma ocasional en ambients antropitzats pròxims a les àrees de plantació.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
57
Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus
Noms comuns en valencià
Càdec, ginebre, ginebre roig.
Noms comuns en castellà
Enebro, enebro de la miera.
Descripció
Arbust perennifoli que pot arribar fins als 3-
4 m d’alçària amb la copa cònica o ampla i branques erectes o pèndules. Fulles estretes,
dures i punxoses, de color verd i, per l'anvers,
amb dues ratlles blanques separades per una
verda més estreta (aquest caràcter el dife-rencia de Juniperus communis, que presenta
una única línia blanca). Planta dioica amb
exemplars masculins i femenins. Fruits
(gàlbuls, que no són autèntics fruits) en baia,
molt aromàtics, esfèrics primer verds, però agafen una coloració rogenca o marronàcia
quan maduren durant l'estiu del segon any.
Distribució general
Juniperus oxycedrus es troba amplament distribuït per la Regió Mediterrània, des de l'est de
Portugal i el Marroc fins al nord d'Iran, mentre que aquesta subespècie queda restringida a les
zones més seques de l'àrea general. En la Península Ibèrica s'estén pel centre, el sud i l'est i
per les Balears. Molt comú a tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a abril.
Hàbitat
Forma part de la orla i del sotabosc del boscos mediterranis, mantenint la seua presencia a les
màquies i matollars de substitució. La seua resistència a les baixes temperatures i a la sequera li
permet un ampli rang altitudinal, des de les garrigues costaneres fins als pinars de l'alta muntanya mediterrània.
Usos i propietats
Arbust de creixement molt lent i, en conseqüència, productor de bona que ha estat tradicionalment utilitzada per a fer culleres i pipes de fumar. Els fruits són macerats en alcohol i el
licor resultant es la popular ginebra. A més, la infusió de les baies és una bona depurativa, que
també s’utilitza per a baixar la febre.
Observacions
A la zona del Barranc Reial (Real de Montroi) també s'ha indicat la presència de la savina mora (Juniperus phoenicea) que presenta gàlbuls molt semblant en aspecte i coloració, però les
fulles són esquamiformes, com les dels xiprers (Cupressus sp. pl.).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
58
Linum suffruticosum
Noms comuns en valencià
Lli blanc, maleïda.
Noms comuns en castellà
Lino blanco.
Descripció
Arbust perenne, erecte (fins un metre
d’alçària) i robusta, molt ramificada, amb les
tiges molt lignificades en la part inferior
nombrosos rebrots estèrils. Fulles alternes,
curtes (1-3 cm), estretes, linears amb un nervi
mitjà molt marcat i el marge plegat. Flors
grans molt vistoses, amb 5 pètals lliures de
color blanc, amb tonalitats purpúries cap al
centre, 4-6 vegades majors que els sèpals.
Fruit en càpsula.
Distribució general
Element mediterrani occidental que s'estén
pel sud-oest d'Europa (Espanya, França, Ità-
lia) i pel nord d'Àfrica. Freqüent en la major part
De la Península Ibèrica i les Illes Balears i també de la Comunitat Valenciana, on resulta
especialment abundant en la meitat septentrional i als territoris d'influència manxega.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Màquies, brolles i timonedes seques i assolellades, on la seua presència resulta molt cridanera
durant la floració. Usos i propietats
No s'ha trobat informació relativa a la seua utilització popular com a planta medicinal. Els seus usos estan més relacionats amb la jardineria, que empra des de fa molt de temps moltes espècies exòtiques de lli (Linum africanum, L. arboreum, L. lewisii, etc.), però la selecció de plantes amb
menys exigències hídriques va incorporant progressivament alguns elements arbustius mediterranis, com el lli blanc o el blau (L. narbonense).
Observacions
Aquesta espècie, com altres del mateix gènere, presenta 2 tipus de flors per assegurar la
pol·linització creuada entre diferents individus. Les diferències s'observen en la longitud relativa dels òrgans sexuals: unes flors presenten estams curts i pistil llarg i altres a la inversa, estams llargs i
pistil curt. La fecundació només es produeix quan el pol·len arriba a una estructura femenina de
longitud equivalent; l'altra combinació es estèril. Aquesta heterogeneïtat morfològica de les flors
d'una determinada espècie ja va ser estudiada per el reconegut Charles Darwin.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
59
Lonicera implexa
Noms comuns en valencià
Lligabosc, sabatetes, xuclamel, herba Sant Joanera.
Noms comuns en castellà
Madreselva, dedicos de la virgen, zapa-tillas, cabras.
Descripció
Planta enfiladissa (liana) molt ramificada
des de la base, que pot arribar als 2,5 m de
llargada. S'enreda sobre ella mateixa, a les
plantes veïnes o a les parets. Fulles
oposades, sèssils, el·líptiques, les superiors
soldades per la base; no confondre-les amb
les bràctees situades a la base de les
inflorescències que són més amples i estan
soldades per la base formant una cassoleta
que conté les flors i després els fruits. Flors
perfumades, bilabiades, amb un tub llarg de
color groguenc o rogenc Fruits menuts i
ovoides de color ataronjat.
Distribució general
Amplament distribuïda per la Regió Mediterrània, el sud-oest d'Àsia i les Açores. Dispersa
per quasi tot la Península Ibèrica i les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana es troba estesa
per quasi tot el territori, però resulta més abundant a les zones costaneres i a les muntanyes
d'altitud baixa i mitjana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juliol (octubre).
Hàbitat
Forma part de l'estrat lianoide de les formacions forestals (carrascars, suredes, rouredes,
etc.) i de les màquies que resulten de la seua alteració; amb menys freqüència pot aparèixer en
comunitats serials menys evolucionades, normalment associada a indrets frescals i humits.
Usos i propietats
Les flors són molt visitades per les abelles i, en conseqüència, està reconeguda pels apicultor
com una planta d'interés mel·lífer. A més a més, les tiges buides han estat utilitzades per fer canuts i
pipes de pastor. Molts congèneres són comunament cultivats com a planta ornamental, però sense
dubte la més habitual és la xuclamel del Japó (Lonicera japonica), molt habitual en jardins particulars
per adonar bardisses i parterres i en obres públiques com a entapissant de talussos. Cal anar amb
cura amb les restes de poda d'aquesta espècie perquè té una gran capacitat expansiva i una notable
efectivitat per a colonitzar hàbitats naturals ombrívols i mes o menys humits (rambles, barrancs,
boscos de ribera, etc.), on pot arribar a desplaçar a les espècies autòctones.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
60
Olea europaea
Noms comuns en valencià
Olivera (per referir-se a la subespècie cultivada), ullastre (a la silvestre)
Noms comuns en castellà
Olivo (cultivat), acebuche (silvestre).
Descripció
Arbre o arbust perennifoli que pot arribar
als 8-10 m d'alçada, amb un tronc tortuós que
es va recargolant amb el pas dels anys i
capçada ampla. Fulles oposades, simples,
amb el marge sencer, curtament peciolades,
lanceolades, estretes i allargades, de color
verd grisos per l'anvers i platejat, per la
elevada pilositat, per la cara inferior. Flors molt
menudes, blanques, disposades en ramells
pènduls axil·lars. Fruit, la coneguda oliva, en
drupa de color verdós que va canviant a negre
quan és madura.
Distribució general
Espècie típicament mediterrània i, actualment, com a conseqüència del seu cultiu amplament
distribuïda per tots el territoris del planeta amb clima mediterrani. L'ullastre (subsp. sylvestris) és
una planta molt termòfila molt sensible a les gelades, quedant limitada a les muntanyes de
termoclima termo i mesomediterrani inferior; la olivera cultivada ha estat seleccionada per
suportar millor les baixes temperatures i els seus cultius i els exemplar naturalitzats s'estenen
per zones més elevades.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juny.
Hàbitat
L'ullastre és un element habitual de les màquies i garrigues termòfiles del territoris litoral i
sublitorals, que també pot instal·lar-se en posicions ecològicament molt limitants, com els runars, els
rocams i els sòls poc desenvolupats. No obstant això, la majoria dels exemplar que trobem en les
comunitats arbustives naturals pertanyen a la subespècie cultivada, naturalitzats a partir de llavors
dispersades pels ocells.
Usos i propietats
Veritablement l'olivera és un autèntic símbol de la mediterrània. Podria escriure's un extens tractat
per nomenar el seu caràcter místic i simbòlic, les seues virtuts alimentàries i curatives de l'olivera i, per
suposat, econòmiques, perquè el cultiu de l’olivera ha tingut un paper importantísim en l’economia
tradicional del nostre territori. A més a més, proporciona un dels remeis més eficaços contra la hiper-
tensió. Les olives són molt apreciades en la nostra gastronomia i l’oli d’oliva és, probablement, l'element
més valorat de la cuina casolana i, per extensió, de la tantes vegades nomenada cuina mediterrània.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
61
Pinus halepensis Noms comuns en valencià
Pi blanc, pi carrasco.
Noms comuns en castellà
Pino carrasco, pino de Alepo.
Descripció
Arbre de creixement ràpid que pot arribar als 20 m d’alçada, de tronc ± tortuós i escorça de color gris blanquinós, més fosca i rogenca amb el temps; copa arrodonida i irregular. Fulles aciculars curtes i estretes (1 mm) de color verd clar acabades en punxa, agrupades per parells. Flors masculines de color groc agrupades en espigues; les femenines formen cons rosats erectes. Fruit, la pinya, és una estructura cònica d'aspecte esquamós, de color marró. Llavors, els pinyons, proveïts d'una ala membranosa que els ajuda a dispersar-se. La pinya oberta es queda dalt de l'arbre durant alguns anys.
Distribució general
Espècie mediterrània que en Península Ibèrica queda limitada a la meitat oriental, incloses les Balears, però es troba cultivat en altres territoris. Molt abundant als territoris termo i mesomediterrànis de la Comunitat Valenciana on ha estat el pi més freqüentment utilitzat per a les repoblacions i els cultius forestals; ocasional en el supramediterrani. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a maig.
Hàbitat
Poc exigent i molt amant de la insolació directa, la seua posició ecològica natural són les màquies i matollars calcaris, secs i assolellats, on apareix de forma dispersa, inclús en sòls esquelètics i pedre-gosos. Les poblacions més denses estan relacionades amb la regeneració post-incendi o amb planta-cions forestals, en molt casos de dubtosa rendibilitat (vegeu capítol Descripció dels Hàbitats, pàg. 31). Usos i propietats
El seua aprofitament més generalitzat son les repoblacions i els cultius forestals destinats a la producció de fusta, normalment destinada a la fabricació de mobles. A més, també s'ha utilitzat per a l'obtenció de resina per a fer l’oli de trementina, encara que no estava entre els pins més utilitzats per a la collita d'aquest producte, actualment pràcticament abandonada. Observacions
Piròfita, els incendis dispersen les llavors per explosió de les pinyes al cremar-se i activen la seua germinació amb les altes temperatures. De fet, té adaptacions específiques per a afavorir els incendis naturals, que eliminen tota la competència per la llum per a les plàntules i enriqueixen els sòls amb les cendres. A la Vall dels Alcalans també s'ha indicat la presencia del pi rodeno (Pinus pinaster), introduït en plantacions amb el mateixos objectius, perquè aquest habita de forma natural en àrees silícies o descarbonatades en les mateixes posicions ecològiques que el pi blanc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
62
Pistacia lentiscus Noms comuns en valencià
Llentiscle, mata, mata roja.
Noms comuns en castellà
Lentisco, entino, mata charneca.
Descripció
Arbust o arbret perennifoli compacte, de
fins a 5 m d’alçària (ocasionalment, fins als 8 m), amb una olor resinosa molt característica.
Fulles alternes, coriàcies, compostes amb 2-6
parells de folíols, sense folíol terminal, dures,
amb el marge sencer i forma oblongo-lanceolada. Flors masculines i femenines en
individus diferents (planta dioica) molt
menudes i poc aparents, amb coloracions
verdoses i rogenques, agrupades en raïms
molt vistosos. Fruit en drupa, globosa verda al principi, que vira a roig viu i finalment a negre
quan madura.
Distribució general
Amplament distribuït per tota la conca mediterrània. La seua sensibilitat a les baixes tempe-
ratures condiciona la seua distribució ibèrica i valenciana, estenent-se per les àrees costaneres i
les muntanyes d'altitud baixa i mitjana, fugint de les àrees continentals de muntanya.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a maig.
Hàbitat
Forma part del sotabosc i de la orla dels boscos mediterranis que ocupen les àrees tèrmiques
litorals, principalment carrascars, alzinars i suredes; les comunitats que apareixen per la degradació
o desaparició d'aquestos corresponen a màquies denses dominades pel llentiscle i per el coscoll (Quercus coccifera) amb dominància d'un o altre segons les condicions ecològiques dominants
Usos i propietats
Tradicionalment s'utilitzava per evitar els insectes paràsits dels gossos, ja que l'olor els allunyava;
també per a aromatitzar licors. La fusta és molt bona per a fer mobles. En l'època clàssica es va emprar com a goma de mastegar; del seu làtex s'elabora una goma aromàtica anomenat màstic o mastegue,
usada en medicina odontològica i per a fer vernissos. Com altres plantes mediterrànies, és una planta
utilitzada en jardineria que progressivament va adquirint una major presencia en bardisses i tanques
aprofitant les seues exigències hídriques més reduïdes i la seua tolerància a la sequera.
Observacions
En zones més ombrívoles i humides pot trobar-se la cornicabra o garrofer bord (Pistacia terebinthus) i
el hibrid de tot dos (Pistacia x saportae). Entre altres característiques diferencials, la més nomenada és la presencia de folíol terminal, semblats a les de la garrofera (Ceratonia siliqua); a més, les agalles
(produïdes per la picadura d'u insecte) en forma de banya retorta resulten molt característiques.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
63
Quercus coccifera
Noms comuns en valencià
Coscoll, garric.
Noms comuns en castellà
Coscoja, chaparra, matarrubia.
Descripció
Arbust o arbret perennifoli, normalment
d'uns 2-3 m d’alçària (ocasionalment fins a 6
m), molt ramificat des de la base i intricat, que el converteix en una mata pràcticament
impenetrable. Fulles senzilles, alternes, esca-
rioses prou dures, amb el marge espinescents,
de color verd tant per l’anvers com pel revers
(aquesta característica permet diferenciar-lo de la carrasca). Flors masculines poc aparents
agrupades en aments que pengen de les
rames; les femenines poden estar aïllades.
Fruit, els glans o bellotes, llustrosa recoberta a
la base per una cúpula amb espines curtes.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània, principalment occidental que, a la Península Ibèrica
s'estén per les meitats oriental i meridional, resultant rara en la resta. Molt comuna a tota la
Comunitat Valenciana, amb l'excepció del territoris continentals d'interior on resulta molt rara o
queda exclosa per les temperatures excessivament baixes. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Forma part del sotabosc i de la orla arbustiva de diferent formacions forestals, presidint junt amb el llentiscle (Pistacia lentiscus), les màquies que resulten de la seua degradació, encara
que el coscoll pot formar comunitats quasi monoespecífiques en àrees més elevades on no
arriba el llentiscle per ser més sensible a les baixes temperatures. També és freqüent en
matollars sobre sòls secs i pedregosos.
Usos i propietats
La fusta només es aprofitada per a combustible i carbó; de l'escorça s'obtenien uns tanins
popularment utilitzats per a tintar de color negre la llana. Els glans són amarg i per això només
s'han destinat a l'alimentació del ramat. Les característiques agalles de color roig viu que fa la planta com a reacció front a la posta d’ous d’un insecte Coccus ilicis eren utilitzades antigament
per a l'obtenció d'un colorant roig
Observacions
Es tracta d'una espècie piròfita amb una gran capacitat de rebrotament després dels incendis
forestals; de fet, és una de les espècies llenyoses que primer rebrota després del pas del foc,
ajudant a recobrir novament el terra i reduint les pèrdues de sòl per erosió superficial.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
64
Quercus ilex subsp. rotundifolia
Noms comuns en valencià
Carrasca, alzina de fulla estreta, chaparra.
Noms comuns en castellà
Carrasca, chaparro.
Descripció
Arbre perennifoli amb una
densa copa arrodonida, que
pot arribar als 25 m d’alçà-
ia. Fulles coriàcies dures
amb el marge dentat, sovint
punxós, verdes més o menys
grisenques per l'anvers i de
color gris pel revers, com a
conseqüència de la densa pilositat. Flors masculines abundants, agrupades en inflorescències
pèndules de color groc; les femenines menudes i estan aïllades o en parells. El fruit o gla té la base
coberta per una estructura en forma de cúpula coberta d’escates que no punxen.
Distribució general
Endemisme mediterrani amplament distribuït per la major part de la Península Ibèrica, faltant
en les àrees septentrional i nord-occidentals de clima atlàntic i en el sud-est àrid. Molt comuna
en la Comunitat Valenciana, encara que ha estat exclosa de molts territoris que han estat
transformats per a terres de cultiu. La seua resistència a les condicions que imposa el clima
mediterrani i ben adaptada per suportar la sequera, afavoreixen la seua extensió territorial,
pràcticament des de el nivell de la mar fins a les muntanyes continentals.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny
Hàbitat
Probablement siga l'espècie forestal més característica de la mediterrània, antigament els boscos
presidits per la carrasca degueren dominar la major part de la comarca, però actualment només
apareix de forma aïllada o en bosquets de poca extensió.
Usos i propietats
Els fruits són molt apreciats com aliment per als porcs encara que tenen un sabor aspre. La fusta
s’utilitza per a fer carbó i per a la fabricació de mobiliari. També té usos medicinals, ha estat
emprada per a tallar la diarrea i les hemorràgies nasals i per a tractar les inflamacions de les
genives i dels ulls.
Observacions
Després d'un incendi te la capacitat per a rebrotar per la soca, comportant-se per tant com un
piròfit passiu adaptat a uns del factor de selecció que va imposar el clima mediterrani, amb la seua
exigent sequera durant el període més càlid, i no és altre que els focs naturals, els incendis.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
65
Rhamnus alaternus
Noms comuns en valencià
Aladern.
Noms comuns en castellà
Aladierno, palomesto.
Descripció
Arbust o arbret perennifoli erecte (fins a 3
m d’alçària) de branques tortuoses. Fulles
coriàcies alternes, ovalades, amb xicotets
dents més o menys punxoses al marge, de
color verd brillant i el nervi prou marcat, però també molt variables en les seues caracte-
rístiques segons la seua posició ecològica,
especialment en relació a la exposició a la
llum i la disponibilitat d'aigua. Espècie dioica amb individus masculins i femenins; flors menu-
des i poc vistoses agrupades en inflorescèn-
cies en raïm, de color verd grogós. Fruits en
baia esfèrica de color roig que vira al negre
quan madura.
Distribució general
Espècie mediterrània amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears i
abundant a les màquies i matollars de la major part de la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a abril.
Hàbitat
Creix al sotabosc i a la orla dels boscos mediterranis (carrascar, suredes, rouredes, pinars, etc.) i
a les màquies que apareixen per la degradació d'aquestos; també pot aparèixer en brolles seques obertes o esclarissades i inclús en rocams calcaris on normalment creix més o menys aplicat. Aquesta característica ha conduït a la seua diferenciació taxonòmica a nivell varietal (var. balearica).
Usos i propietats
La medicina popular utilitzat l'escorça com a purgant, laxant, astringent i per a baixar la
tensió sanguínia. També s'utilitza en jardineria, ús que va incrementant-se progressivament amb l'expansió de baix consum d'aigua (xerojardineria) que dona preferència a les espècies
mediterrànies amb una major tolerància a la sequera.
Observacions
Una mirada poc atenta el pot confondre amb el coscoll (Quercus coccifera; pàg. 63), especial-
ment els exemplars amb fulles menudes, endurides i punxoses. El fruit és la diferencia més evident,
però en els exemplars estèrils, les fulles presentes diferencies prou evidents: les del coscoll tenen el marge ± ondulat i els lòbuls terminen en una punxa endurida; les del aladern són planes,
lleugerament dentades al marge i puntes dirigides cap a l'àpex amb punxes poc endurides.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
66
Rhamnus lycioides subsp. lycioides
Noms comuns en valencià
Arçot, arçot negre, espí negre, espinal, garguller.
Noms comuns en castellà
Espino negro, cambronera, escambrón.
Descripció
Arbust perennifoli molt espinós, erecte
(pot arribar als 2 m d’alçada), molt ramificat
des de la base, de forma molt irregular, amb
branques abundants que solen formar una
embrolla impenetrable. Fulles esparses, sèssils,
alternes, senceres, lleugerament asprés (caràc-
ter que es confirma pesant la fulla entre els
llavis), estretes (1,5-3 mm) i de vegades
agrupades en feixos. Flors poc aparents, ,
amb 4 pètals molt menuts de color groguenc
o nuls, agrupades en fascicles a la base de
les fulles. Fruit en drupa arrodonida de color
negre al madurar
Distribució general
Endemisme ibero-levantí distribuït pel centre i l'orient de la Península Ibèrica, molt comú a la
Comunitat Valenciana. La subespècie borgiae, planta rupícola que creix pegat a les parets
rocoses calcàries que li donen un aspecte molt característica, és endèmica de les muntanyes
litorals i sublitorals de les províncies de València i Alacant, penetrant fins Múrcia i Albacete.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració De març a juliol.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. La subsp. borgiae només ha estat indicada dels rocams
de la Serra del Caballó, al Barranc Reial (Real de Montroi).
Hàbitat
Forma part de les màquies i matollars sobre sòls secs i poc desenvolupats; també creix en
escletxes de la roca calcària, que és l'hàbitat característic de la subsp. borgiae amb la que pot
conviure, diferenciant-se per la morfologia general de la planta: erecta o postrada, respectivament. A
les àrees de clima semiàrid, on l'escassetat de precipitacions impedeix el desenvolupament dels
arbres, domina amb el coscoll (Quercus coccifera) les formacions arbustives més evolucionades
Usos i propietats
Com l'aladern (Rhamnus alaternus), l'escorça de l'arçot s'ha emprat popularment com hipotensor,
per baixar la tensió sanguínia; a més a més, també resulta útil per a preparar banys oculars per al
tractament de la hipertensió ocular i els glaucomes No obstant això, cal anar molt en compte en el
consum d'aquesta planta sense la supervisió d'un facultatiu perquè algunes font indiquen la seua
toxicitat per les persones. La fusta és apreciada per a fer llenya i carbó.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
67
Rubia peregrina Noms comuns en valencià
Rogeta, herba raspossa, endrapallengües, raspallengua, lligacames.
Noms comuns en castellà
Raspalengua, agarrarropa, hierba pegajo-sa, lapa.
Descripció
Planta perennifolia enfiladissa que pot
arribar als 2 m de llargària, amb tiges quadran-gulars molt ramificades, llenyoses a la base i
amb curtes espines retrorses (orientades cap
a la base). Fulles coriàcies dures de color verd
fosc, uninervades, aspres al tacte per les espinetes retrorses que li permeten enganxar-
se a altres plantes i elements per a trepar,
reunides en verticils de 4-6 (8) fulles per nus.
Flors groguetes reunides en grans inflrores-
cències amb cinc pètals punxeguts. Fruit en baia carnosa, esfèrica, de color negre.
Distribució general
Espècie pròpia de la Regió Mediterrània que s'estén per l'oest fins a les Illes Britàniques.
Amplament distribuïda per la Península Ibèrica i les Illes Balears i molt comuna a quasi tota la
Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juny (agost).
Hàbitat
Característica de l'estrat lianoides dels boscos escleròfils mediterranis que també apareix a les
màquies i matollars de substitució; pot aparèixer a les vores dels camps i bancals, als murs de pedra
seca i a les bardisses i tancats.
Usos i propietats
En l'herbolari s'ha emprat la summitat aèria per augmentar la secreció d’orina (diurètica) i per facilitar la cicatrització de les ferides (astringent i vulnerària).
Observacions
Planta molt polimorfa amb 2 subespècies, fins a les darreres revisions taxonòmiques: la subes-pècie longifolia amb (5)6 fulles lanceolades estretes per verticil, pròpia de les àrees costaneres i
muntanyes tèrmiques litorals, i la subsp. peregrina, amb 4(5) fulles més amples en cada verticil i
habitant de les muntanyes d'altitud mitjana i continentals. Les dos estan present a la Vall dels Alcalans. El seu aspecte general resulta semblant a l'amor d'hortolà (Galium aparine), molt freqüent com a mala
herba dels cultius i altres medis antropitzats. A més de les seues diferències ecològiques, es distingeix
per tenir fulles tendres (la rogeta les té molt dures, fins al punt que no semblen pansir-se desprès de
tallar la planta), estretes (3-9 mm) de color verd clar i els fruit són secs, no carnosos.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
68
Ruscus aculeatus
Noms comuns en valencià
Brusc, boix marí o mascle, cirerer de Betlem, cireretes o guingues del Bon Pastor, galzeran, llorer bord.
Noms comuns en castellà
Rusco, brusco, arrayán morisco, acebillo.
Descripció
Arbust perenne rizomatosa, de color verd,
amb nombroses tiges erectes (fins a 1 m
d'alçària) molt ramificades. Fulles molt xicote-
tes i molt poc aparents; realment les
estructures que semblen fulles són tiges apla-
nades responsables de la funció fotosin-tètica
(cladodis), de forma oval, rígides i acabades
en punxa. Espècie dioica amb flors masculi-
nes i femenines en peus separats, poc
vistoses que naixen en mig dels cladodis.
Aquesta característica confirma el seu origen
caulinar: les veritables fulles mai desenvo-
lupen flors. Fruit en baia molt vistosa de color
roig intens.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània nord-occidental, amb un àrea de distribució que abasta
les Illes Britàniques i el centre d'Hongria. Amplament representada a tota la Península Ibèrica i
les Illes Balears. Relativament comuna a la Comunitat Valenciana, la seua distribució està
condicionada per la presencia de comunitats vegetals evolucionades (boscos o màquies) i per
les pluges, fent-se molt rar o desapareguent en ombroclimes secs o semiàrids.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. D’octubre a abril.
Hàbitat
Forma part del sotabosc de alzinars, carrascars, suredes, rouredes, pinars, etc., mantenint-se a
les màquies de substitució. Mostra una clara preferència pels llocs ombrívols i humits.
Usos i propietats
Està considerat com un del remeis més efectius per al tractament de les hemorroides i de les
varius; de fet, diversos medicaments el tenen com a principal principi actiu; també ajuda a millorar la
circulació sanguínia. Aquestes propietats estan relacionades amb el rizoma; no obstant això,
popularment es preparen infusions de les part aèries per a provocar la sudoració i reduir la febre.
Les baies són tòxiques, sobre tot per als xiquets, provocant vòmits, diarrees i convulsions. També es
cultiva com ornamental, encara que per a aquesta destinació està molt més estès l'ús del galzeran
major (Ruscus hypophyllum).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
69
Smilax aspera
Noms comuns en valencià
Artijol, aritja, matavelles, hedra espinosa, heura del diable.
Noms comuns en castellà
Zarzaparrilla, uva de perro, zarza morisca o del país.
Descripció
Liana, rarament amb aspecte de mata,
coberta de punxes amb tiges enfiladisses
primes i flexuoses amb circells que li faciliten
enganxar-se als troncs dels arbres. Fulles
alternes, cordiformes (forma que recorda a un
cor) o sagitades (a una punta de llança),
dures, lluents i amb el marge més o menys
espinós. Flors de color blanc groguenc,
menudes, unisexuals (els exemplars són
mascles o femelles) agrupades en umbel·les
que pengen d’un peduncle. Fruit globular de
color roig, negre quan està madur.
Distribució general
La seua àrea de distribució abasta el sud d'Europa, l'oest d'Àsia, la Macaronésia i el nord
d'Àfrica. S'estén per quasi tota la Península Ibèrica, però va fent-se més rara cap a l'interior i en
zones muntanyoses continentals. La seua presencia en la Comunitat Valenciana s'ajusta al
mateix comportament, condicionat pel seu caràcter termòfil.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (juny) juliol a octubre (desembre).
Hàbitat
Planta termòfila característica de l'estrat lianoide dels boscos mediterranis (carrascars, alzinars,
sureres) i de les màquies de substitució; molt rarament present en comunitats més degradades. també
resulta comuna en boscos de ribera (salzedes, alberedes, etc.). Sensible a les baixes temperatures, la
seua presència queda limitada als territoris litorals i a les muntanyes més costaneres i càlides.
Usos i propietats
Diverses espècies de Smilax han estat utilitzades a tot el món des d'antic per les seues propietats
terapèutiques. En concret, a l'aritjol se li atribueixen propietats medicinals com antisutígena, expec-
torant i diürètica. Tradicionalment, les seues arrels ha estat utilitzades com a depuratiu i sudorífic, per a
netejar la sang i reduir els efectes d'intoxicacions, i també per tractar afeccions de la pell: dermatitis,
acné, soriasis, etc. Actualment, el seu ús està desaconsellat perquè les seues propietat no estan sufi-
cientment provades i, a més a més, el seu consum pot provocar afeccions gàstriques i altres efectes
perjudicials. No obstant això, fins a la introducció de la cola, amb l'extracte de l'arrel, mesclada amb
sucre, mel i aigua, es preparava una beguda refrescant molt popular durant el segle XIX: la "zarzaparilla".
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
70
Viburnum tinus
Noms comuns en valencià
Marfull, llorer bord, sauquet, ambroser.
Noms comuns en castellà
Durillo, sanguillo, duraznillo.
Descripció
Arbust o arbre perennifoli que pot arribar
fins als 4 m d’alçària; branques adultes gri-
senques, les joves rogencoses i pubescents.
Fulles lauroides, grans i amples (4-10 cm),
oposades, de forma ovalada i marge sencer,
coriàcies, lluents i glabres per la cara supe-
rior i pubescents per l'inferior. El seu aspecte
general recorda a les fulles del llorer. Flors
menudetes de color blanc agrupades en
grans corimbes terminals molt cridaners. Fruits
en baia de color negre-blavós, sovint amb
reflexes metàl·lics, de la grandària d’un pèsol.
Distribució general
Element mediterrani que s'estén per les àrees mediterrànies de la Península Ibèrica,
resultant especialment abundant en a meitat meridional i a l'est i molt més rara en el nord.
Amplament distribuïda per la Comunitat Valenciana, encara que falta o es fa extraordinàriament
rara als territoris més secs.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De (desembre) gener a abril.
Hàbitat
Planta exigent que queda refugiada en llocs ombrívols i humits, per això sols estar present en
formacions forestals perennifòlies o mixtes, com el carrascar, el alzinars, les suredes, les rouredes,
etc. i es manté en les màquies resultant de la seua degradació en indrets particularment arrecerats i
humits, com els fons de barranc i en vessants d'ombria. Aquestes exigències la converteixen en una
planta molt rara a la Vall dels Alcalans.
Usos i propietats
L'ús popular del marfull està poc recomanat pels especialistes en aquestos temes pels riscos de
provocar intoxicacions accidentals. Els fruits s’han utilitzat com a purgant i les fulles com a tònic i
com a febrífug. Molt utilitzada en jardineria com element singular i en bardisses.
Observacions
Valuosa relíquia d’èpoques remotes amb condiciones climàtiques més càlides i humides, quan gran
art del continent europeu era cobert pels frondosos boscos de laurisilva, actualment refugiats en zones
subtropicals com les illes macaronèriques (Canàries, Madeira, Açores). En aquestes formacions les
plantes de fulla ampla persistent, com el llorer o l’arbocer, entre altres, resultaven abundants.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
71
Ficus carica
N.v.: Figuera, cabrafiguera (els naturalitzats).
N.c.: Higuera.
Mediterrània meridional.
Arbre caducifoli (fins als 10 m d'alçada), olorós i escorça llisa i grisenca; fulles amb 3 lòbuls profunds; flors molt menudes agrupades dins d'una estructura piriforme que al madurar dona lloc al fruit comestible.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Daphne gnidium
N.v.: Astruc, baladre, matapoll, tell, tintorell.
N.c.: Torvisco, matapollo.
Mediterrània.
Planta perenne erecta, ramosa des de la base, amb branques densament fulloses; fulles lanceolades de color verd clar; flors menudes, blanques, flairoses; fruit carnós roig.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Fraxinus ornus
N.v.: Fleix valencia o de flor. N.c.: Fresno de flor.
Mediterrània septentrional.
Arbre caducifoli amb l'escor-ça llisa; fulles grans, oposa-des i dividides en folíols ova-lats, imparipinnats (amb folíol terminal); flors blanques molt nombroses, reunides en den-ses inflorescències cridane-res; fruit (sàmara) amb un ala allargada per al dispersió pel vent.
Montroy i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels boscos i les màquies
72
Osyris lanceolata
N.v.: Ginestó valencià, arraià. N.c.: Bayón.
Mediterrània occidental.
Arbust (fins a 3 m d'alçada) he-miparàsit de coloració grisen-ca; fulles sèssils, alteres, lanceolades escarioses, amb els nervis poc visibles; flors menudes unisexuals de color groguenc; fruit en drupa carno-sa de color taronja o roig.
Montroy.
Pistacia terebinthus
N.v.: Cornicabra, garrofer bord, noguereta. N.c.: Cornicabra, terebinto.
Mediterrània.
Arbre o arbust caducifoli; fulles compostes imparipinnades (amb folíol terminal); flors menudes, poc aparents, reunides en inflorescències ramificades; fruits en drupa de color roig intens. El més característic són les agalles llargues i retortes com les banyes de les cabres, estructura a la que fa referència el seu nom popular més estès.
Montserrat i Real de Montroi.
LES PLANTES DE LES BROLLES I TIMONEDES
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
74
Anthyllis cytisoides Noms comuns en valencià
Albaida, botja blanca.
Noms comuns en castellà
Albaida, blanquilla, boja blanca, cañamillo.
Descripció
Arbust perenne, erecte (fins a 1,2 m d'alçària)
i estructura densa, generalment molt ramificat,
amb tiges erectes, intricades i blanquinoses. Fulles inferiors simples, les superiors normal-
ment trifoliades, amb el folíol central (o únic)
molt més gran que els laterals. Flors papilionà-
cies de color groc disposades en grups de 1-3
flors, en una espiga allargada que ocupa tota la part final de les tiges. Fruits en llegums ovalades
i punteguda, sense pèls i amb una sola llavor.
Distribució general
Espècie Mediterrània Occidental d'òptim
litoral; la seua àrea abasta el sud i el est de la
Península Ibèrica, les illes Balears, el sud de Fran-
ça i el nord d'Àfrica. Amplament estesa pels territoris valencians, encara que el seu caràcter
termòfil la exclou de les àrees continentals de muntanya.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Òptim de març a juny-juliol, però pot
presentar flors durant tot l'any Hàbitat
Brolles termòfiles obertes i assolellades, preferentment de natura calcària, encara que també apareix en sòls silicis, algeps i dunes costaneres. També pot aparèixer en talussos i vores de
carreteres i camins.
Usos i propietats
Les branques s’utilitzaven antigament per a la fabricació de graneres. S'utilitza en jardineria com a
planta ornamental i per a la revegetació de zones transformades per infrastructures viàries, mineria,
etc., perquè té una gran capacitat protectora i enriquidora del sòl per la presència de bactèries simbiòtiques en les arrels que la capaciten per a la fixació de nitrogen atmosfèric. A més a més, està
considerada com una bona planta mel·lífera.
Observacions
La seua capacitat per a germinar i rebrotar després dels incendis la converteix, junt al romaní (Rosmarinus officinalis), les estepes (Cistus sp. pl.), l'argelaga (Ulex parviflorus), l'espart (Stipa tenacissima), el fenàs (Brachypodium retusum) i altres moltes espècies mediterrànies, conegudes
genèricament com piròfites per presentar adaptacions específiques front a un fenomen natural i
freqüent en aquestes condicions climàtiques com és el foc. La capacitat de resposta d'aquestes
plantes les converteix en una bona defensa front a la erosió de zones arrasades pel foc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
75
Antirrhinum barrelieri Noms comuns en valencià
Conillets de camp, sabatetes de la Mare de Déu.
Noms comuns en castellà
Boca de dragón.
Descripció
Planta perenne, erecta, elevada (fins a 1,5 m
d’alçada) i molt ramificada des de la base, amb
tiges glanduloses i viscoses al tacte en la part
superior. Fulles linears estretes (4-15 mm), sovint
més o menys reflexes, les superiors alter-nes.
Flors vistoses, de color rosa violaci o purpures-
cent, agrupades en llargues inflorescències de
20 a 50 flors. Es distingeixen dos subespècies
que es diferencien per la morfologia dels segments
del calze, la grandària i la coloració de la flor i la
viscositat de la tija (vegeu les observacions).
Distribució general
Endemisme iberollevantí amb un patró de distribució diferenciat per a cada subespècie. La típica
s'estén pel sud-est espanyol, en zones de marcada influència litoral i hiverns suaus; la subsp. litigiosum és un element de la meitat oriental de la Península Ibérica. A la Comunitat Valenciana, el
tram terminal del Xúquer i la línia que separa les serres d'Enguera i Grossa (pràcticament coincident amb el traçat de la carretera d'Albacete) es considerada divisòria de les àrees dels dos taxons: la
primera ocuparia el territoris al sud d'aquesta línia i la segona els del nord.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juliol.
Hàbitat
Present en diverses comunitats vegetals: replanells i escletxes dels rocams, brolles i timonedes
seques, esclarissades i assolellades i en terrenys remoguts més o menys nitrificats (herbassars,
vores de camins i carreteres, bancals).
Usos i propietats
El costumari la nomena com una planta utilitzada per a calmar el mal de queixal. També s’utilitza
com a planta ornamental, per les atractives flors.
Observacions
La subsp. barrelieri presenta calzes amb segments lanceolats estrets, flors més grans de color
rosa violaci i tiges no viscoses i glabres o piloses a la base; la subsp. litigiosum, els segments del
calze son ovalats i amples, les flors són de color rosa purpurescent i les tiges viscoses i glabres a
la base. A la Vall dels Alcalans, ubicada en les proximitats del límit de distribució de les dos subespècies, quasi tots els exemplar pertanyen clarament a aquesta darrera, però s'han trobat
alguns amb característiques poc clares per a la seua confirmació específica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
76
Aphyllanthes monspeliensis Noms comuns en valencià
Jonça, donzillo.
Noms comuns en castellà
Junquillo falso, junquillo de flor azul, junqui-llo fino o falso, junco florido, chunqueta, clavel seco, azulita, espinillo.
Descripció
Planta cespitosa, que fa tofes compactes, perenne, rizomatosa, amb aspecte de jonc per
les nombroses tiges herbàcies llargues i
flexibles, de color verd més o menys glauc, i
secció circular o lleugerament estriades.
Fulles molt reduïdes a beines escarioses, de color terrós, disposades només en la base de
les tijes. Flors, 1-3 en l'extrem de cada tija,
grans (1,5-2 cm), amb 6 tèpals (pètals i sèpals
del mateix color i consistència) de color blau, ocasionalment blanc, amb el nervi central més
fosc. Fruit en càpsula.
Distribució general
Element de la mediterrània centre-occidental amplament distribuïda pel sud d'Europa i el nord
d'Àfrica. Comuna en la major part de la Península Ibèrica i també, en la major part de la
Comunitat Valenciana, faltant en el territoris semiàrids del sud d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juliol.
Hàbitat
És una planta no massa abundant, però sí prou habitual en matollars, brolles, timonedes i
prats secs, des dels matollars litorals d'àrees properes a la costa fins a les zones d'alta
muntanya per damunt dels 1.500 m d'altitud. Sempre en formacions obertes i assolellades en
sòls de naturalesa calcària, on pot arribar a cobrir superfícies importants que marquen la
fesomia de les comunitats vegetals. Usos i propietats
El bollit d'aquesta planta es pren en forma de sopa per afavorir la circulació sanguínia. La flor es dolça i comestible. Està considerada com una herba especial per als animals de corral i de
quadra i, en opinió dels pastors és la que més agrada a les ovelles i a les cabres, especialment
quan està florida.
Observacions
El seu aspecte de jonc amb les bràctees escarioses de color terrós en el extrem permet la
seua identificació, inclús fora del període de floració, perquè aquesta és l'única planta que pot
trobar-se als matollars secs amb aquest aspecte.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
77
Argyrolobium zanonii Noms comuns en valencià
Citís platejat, herba de la plata, argirolobi.
Noms comuns en castellà
Hierba de la plata.
Descripció
Arbust normalment menut (camèfit), fins a
25 (40) cm, de base llenyosa i tiges normal-
ment prostrades o erectes, piloses. Fulles
peciolades amb una beina basal abraçadora
de la tija, amb 3 folíols sentats, el·líptics, amb
l’anvers sense pèls i el revés amb abundants
pèls platejats, molt visibles per les vores. Flors
típicament papilionàcies, de color groc intens,
de vegades amb estendard porpra i més rara-
ment també les ales i la carena, en ramells de
2 a 6 flors al final de les tiges, molt rarament solitàries. Fruit en llegum (13-40 x 3-5 mm), recta i
amb una densa pilositat serícea que li dona una coloració platejada, amb 3-9 llavors.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània centre-occidental, estesa pel sud d'Europa i el nord-oest
d'Àfrica. Abundant a l'est de la Península Ibérica, inclosos el territoris valencians, amb l'excepció
de les àrees semiàrides del sud de la província d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Creix en brolles, timonedes, pastures seques, i en les clarianes de comunitats més
evolucionades, sempre en posicions esclarissades i ben assolellades sobre sòls esquelètics,
poc desenvolupats o pedregosos; també apareix freqüentment en escletxes i replanells dels
rocams, cingles i pedreres. Ocasionalment, pot instal·lar-se en terrenys erms, vores de camins,
cultius i bancals abandonats formant part de comunitats pioneres.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
La seua denominació popular està referida a la coloració platejada que mostren les llegums
com a conseqüència de la densa coberta de pèls fins i aplicats sobre la superfície que li donen
una coloració argentada amb una certa lluentor. El revers de les fulles també presenten una
pilositat semblant, molt evident als marges dels folíols. Aquesta característica permet la seua
identificació en absència de flors i fruits.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
78
Atractylis humilis Noms comuns en valencià
Card hereu.
Noms comuns en castellà
Cardo heredero.
Descripció
Planta postrada i ascendent per l'extrem de
les tiges floríferes o erecta, llenyosa i molt rami-
ficada des de la base. Tiges glabrescens, mono-
cèfales, amb un únic capítol terminal. Fulles
escarioses, dures, profundament dividides, amb
fortes espines marginals. Flors totes tubuloses,
de color violaci més o menys intens, de vega-
des rosades molt pàl·lid, agrupades en grossos
capítols, proveïts d'unes bràctees involucrals
externes també espinoses i arcuades cap enfora
en la seua meitat superior, més llargues que el
capítol; les interiors curtes amb una sola espina
terminal. Fruits en aquenis pilosos.
Distribució general
Element de la Mediterrània occidental, amplament distribuït pel sud i l'est de la Península
Ibèrica i les Illes Balears. Comú i amplament representat a tota la Comunitat Valenciana, des de
les zones costaneres fins a les muntanyes continentals de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a agost.
Hàbitat
Planta prou freqüent a les brolles, timonedes i pastures seques i assolellades, amb preferència per les comunitats obertes i esclarissades que colonitzen els sòls poc desenvolupats o pedregosos;
també forma part de les comunitats ruderals i arvenses dels marges de camins i carreteres, cultius i
marges de secà abandonats, erms, etc.
Usos i propietats
No em trobat informació relativa a aquesta espècie, però sí de la seua congènere, el card estrellat o verinós (Atractylis gummifera) que indiquem ací per tractar-se d'una planta molt
verinosa que està present a la Comunitat i que pot produir intoxicacions mortals a l'home i als
animals quan es mengen els rizomes per confusió amb altres plantes comestibles.
Observacions
A la comarca, també està present el card enreixat (Atractylis cancellata), planta anual menuda,
amb fulles no escarioses, dentades i blanquinoses per la de pilositat, però el més característic és el
capítol amb bràctees, molt estretes i cobertes d'espinetes pectinades, arcuades cap endins de tal
manera que formen una mena d'esfera al seu voltant.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
79
Biscutella stenophylla subsp. stenophylla Noms comuns en valencià
Herba de llunetes, llunetes, herba de Santa Llúcia.
Noms comuns en castellà
Hierba de los antojos, anteojos, anteojeras.
Descripció
Planta perenne, clarament lignificada en la
base, amb fulles en roseta basal densa i una o
varies tiges floríferes erectes. Fulles molt
variables en la seua morfologia, però general-
ment estretes (2-5 mm), amb 4-6 lòbuls estrets
i aguts, aspres al tacte per la presència de
pels rígids i gruixuts. Tiges florals llargues
(fins a 70 cm), ramificades, amb pels híspids a
la base. Flors de color groc, disposades en
raïms més o menys densos cap a l'extrem de
les tiges. Fruit característic del gènere al que
fan referència els seus noms vernacles, amb
dos valves arrodonides i simètriques.
Distribució general
Endemisme de l'est de la Península Ibèrica (Iberollevantí), amb les seues millors poblacions localitzades als territoris valencians, on mostra una extensa representació que abasta des de les
àrees tèrmiques properes a la costa fins al pis de vegetació supramediterrani.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a maig
Hàbitat
Pastures, timonedes, brolles i tot tipus de matollars secs, oberts i esclarissats que apareixen
en rocams, pedregars i altres indrets secs i assolellats amb sòls poc desenvolupats, amb preferència pels substrats calcaris.
Usos i propietats
No es coneixen. Observacions
Gènere de una gran complexitat taxonòmica derivada de la enorme variabilitat morfològica
que mostren els diferents taxons. Açò ha conduït a la descripció de nombroses espècies que, de vegades, no són reconegudes per tota la comunitat científica. De fet, la revisió amb un criteri
sintètic que proposa el projecte Flora Ibèrica (Castroviejo, 1986-2009) només reconeix 6 espècies, quan per al País Valencià hi han 16 descrites. En aquesta obra, B. stenophylla s'inclou
com un sinònim de B. valentina subsp. valentina, espècie de distribució mediterrània dispersa
per quasi tota la Península Ibèrica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
80
Bupleurum fruticescens subsp. fruticescens Noms comuns en valencià
Ajocaperdius, fenoll de rabosa, botja groga, herba profitosa.
Noms comuns en castellà
Cuchilleja, hierba cebollá, hierba de la inflamación, hierba de los cuarenta nudos, hinojo de perro.
Descripció
Arbust (camèfit) perenne de fins a un metre,
molt ramificada especialment en la part superior,
glabra, de color verd glauc, amb tiges llenyoses
ascendents, primes i flexuoses. Fulles llargues
(fins a 10 cm) coriàcies, enteres, alternes,
estretes (sublinears) i atenuades a la base,
normalment recurvades cap a l'àpex i regularment
distribuïdes al llarg de la tija. Flors agrupades en
inflorescències umbel·liformes, menudes i poc
aparents, amb pètals grocs. Fruit en diaqueni
el·lipsoïdal, llis, de color verd-groguenc.
Distribució general
Endemisme de la meitat oriental de la Península Ibèrica, amplament distribuït per tot el territori valencià, des de les àrees poc elevades properes a la costa fins a les muntanyes
continentals de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (maig) juny a setembre (novembre).
Hàbitat
Planta habitual a les brolles, timonedes, pastures seques i, en general, en tot tipus de
matollars secs i assolellats, sempre sobre substrats calcaris; també apareix freqüentment en les
escletxes i replanells de rocams i cingles. Pot enrarir-se en àrees que suporten una intensa activitat ramadera com a conseqüència del seu consum estivals pels herbívors domèstics i
salvatges (vegeu les observacions).
Usos i propietats
Les infusions de les parts aèries son glopejades per a alleujar el mal de queixals; també és
utilitzada com a diürètica i antisèptica. Observacions
Abundant als matollars que ocupen les àrees amb vegetació natural de la comarca, destaca per ser una de les poques que floreixen a l’estiu, encara que la seua floració resulta poc vistosa. El seu
desenvolupament estival la converteix en una bona planta farratgera, considera com el pinso d’estiu
de cabres, conills i ovelles. A la Vall dels Alcalans, també apareix de forma ocasional la orella de llebre (Bupleurum rigidum), amb fulles més grans, glabres i nerviació paral·lela molt marcada.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
81
Carduus assoi subsp. assoi Noms comuns en valencià
Card verd o de mont.
Noms comuns en castellà
Cardo borriquero silvestre.
Descripció
Planta anual o bianual, erecta (fins a 1,20 m
d’alçària), amb la tija blanquinosa, ramificada a la part superior. Fulles alternes, sèssils i
lleugerament recurrent per la tija, oblongues de
limbe lobulat, amb 6-10 parells de lòbuls espi-
nescents, les superiors molt estretes amb espines marginals. Flors tubulars de color púr-
pura, agrupades en capítols solitaris terminals
(2-4 cm), pedunculats o subsèssils, subglobo-
sos amb bràctees involucrals estretes (1-2 mm),
patents, acabades en una espina de 8 mm. Fruit en aqueni amb aparell volador (vilà) de pèls
plomosos.
Distribució general
Endemisme iberollevantí que s'estén pel centre, el nord i l'est de la Península Ibèrica i ampla-
ment distribuït per quasi tota la Comunitat Valenciana, amb l'excepció de l'extrem meridional de la
província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De maig a juliol.
Hàbitat
Aquest card, com la resta de congèneres trobat a la Vall dels Alcalans (vegeu observacions) mostra preferència pels ambients nitròfiles, apareguent habitualment en voreres de camins, marges i
camps de cultius, erm, etc., però a diferencia dels altres el card verd, estrictament lligats a aquests
comunitats antròpiques, el card verd també s'instal·la en brolles i timonedes seques, esclarissades i
assolellades quan estan enriquides en compostos orgànics.
Usos i propietats
Beneficiosa per al fetge, per a rebaixar el colesterol i per augmentar la secreció d’orina. Observacions
A la Vall dels Alcalans també trobem, aquest gènere té altres 2 representants: Carduus
pycnocephalus i C. tenuiflorus, coneguts popularment com cards. Tot dos superen el metre
d'alçada, presenten capítols menuts i més o menys cilíndrics (15-20 x 4-13 mm) i les tiges
alades. Es diferencien en que el primer té capítols pedunculats solitaris o en grups reduïts,
mentre que el segon, presenta capítols sèssils i densament agrupats. Són molt comuns en les vores dels camins, al camp de cultiu i, en general, e tot tipus de ambient més o menys alterat
per les activitats humanes (erm, solars, descampats, abocadors, etc.).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
82
Centaurea aspera Noms comuns en valencià
Bracera, travalera.
Noms comuns en castellà
Tramaladro, abrepuños.
Descripció
Herba ascendent o erecta
(fins a 50 cm d’alçària), molt
ramificada amb nombroses
tiges llenyoses, més o menys
pubescents i aspra al tacte
(caràcter del que deriva el
seu nom llatí). Fulles inferior i
mitjanes peciolades, les superiors sèssils i més menudes, lanceolades relativament amples i
dentades; només les superior linears, de color verd. Flors tubulars morades, reunides en capítols molt característics, amb bràctees involucrals terminades en 3-5 espinetes terminals dirigides cap a
fora.
Distribució general
Espècie mediterrània occidental amplament distribuïda per la major part de la Península
Ibèrica i les Illes Balears i també, amplament representada a la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a octubre.
Hàbitat
Aquesta planta mostra preferència pels ambients ruderalitzats o arvenses, resultant comuna als marges vells de les hortes, als camps abandonats, erms, solars, descampats, herbassars
subnitròfils, etc. Ocasionalment, es presenta en comunitats naturals: brolles, timonedes i pastures
seques més o menys alterades.
Usos i propietats
La infusió de les summitats aèries d'aquesta bracera ha estat tradicionalment molt utilitzada en el
tractament de la diabetis, per a disminuir el nivell de glucosa en sang i en estats anorèxics.
Popularment, s'ha emprat en banys (via externa) per calmar els símptomes del reuma i reduir la
inflamació de les extremitats.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, a més de la subespècie típica, que es descriu en aquesta fitxa, també s'ha indicat la presència de la subspècie stenophylla per l'àrea de la Lloma de Coca, el Barranc Reial
(Real de Montroi) i les Coves (Montserrat). Aquesta es caracteritza per presentar fulles caulinars
estretament linears, senceres i densament tomentoses (de color grisenc) i bràctees involucrals amb
només 1-3 espines terminals. Aquesta subespècie és endèmica de l'est i el sud de la Península
Ibérica i resulta especialment freqüent en los zones litorals, encara que es troba de forma dispersa pel territori valencià .
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
83
Centaurea spachii Noms comuns en valencià
Bracera.
Noms comuns en castellà
Centaurea
Descripció
Planta perenne, habitualment procumbent,
lleugerament lanuginosa, de color verd blan-quinós i aspra la tacte, amb tiges de secció
angulosa, ramificades des de la meitat. Fulles
inferiors peciolades, en roseta basal, profun-
dament lobulades, les primeres amb el lòbul terminal molt més gran; la resta amb lòbuls
estrets més o menys equivalents; fulles
caulinars sèssils. Flors de color rosat o purpuri
més o menys intens, agrupades en capítols
globosos que presenten bràctees terminades en una espina fimbriada, sovint arcuada, cap
enfora, en l'extrem de llargues tiges postrades.
Distribució general
Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en l'interior de la província de
València, des de on penetra en les de Alacant i Albacete.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D'abril a juny.
Hàbitat
Planta prou comuna a les brolles, timonedes i pastures seques, obertes o esclarissades i ben
assolellades que colonitzen sòls poc desenvolupats o pedregosos, sempre sobre substrats calcaris; també apareix amb freqüència en escletxes i replanells de rocams, cingles i pedregars.
Usos i propietats
No es coneixen. Observacions
Les Centàurees es reconeixen fàcilment per les seues inflorescències, però és un gènere
nombrós a la Comunitat i, al mateix temps, prou complex per la seua plasticitat morfològica i per
la capacitat d'hibridació entre espècies properes, amb formes intermèdies que no sempre
resulten senzilles d'identificar taxonòmicament: Afortunadament, les espècies observades a la Vall del Alcalans: Centaurea aspera (fitxa anterior), C. calcitrapa (pàg. 199), C. spachii i C. melitensis, amb flors grogues i bràctees molt punxegudes, presenten caràcters diferencial molt
clars per poder identificar-les. A més, hi han cites que indiquen la presència de C. mariolensis
en les estribacions de la Serra de Caballó (Real de Montroi), que presenta fulles superiors
amples i bràctees involucrals amb una espina terminal curta i fimbriada, recta o poc recorvada.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
84
Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri Noms comuns en valencià
Fel de terra, herba de Santa Margarida, centaura.
Noms comuns en castellà
Centaurea menor.
Descripció
Planta herbàcia anual o bienal, erecta (fins a
40 cm d'alçària), sense pèls o més o menys
papil·losa, amb tija erecta simple o, amb major
freqüència, més o menys ramosa. Fulles en
roseta basal, linears, uninervades, amb totes les
rosetes foliars proveïdes d'una tija florífera; les
caulinars normalment oposades. Flors grans,
llargament pedunculades, agrupades en inflo-
rescències ramoses terminals. Calze allargat i
estret, corol·la amb tub llarg i lòbuls terminals
oblong-el·líptics, de color rosat intens, ocasio-
nalment blancs.
Distribució general
Endemisme de la Península Ibèrica, d'òptim iberollevantí meridional, que en la Comunitat
Valenciana es troba amplament distribuït per les tres províncies, poguent arribar a ser localment
abundant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D'abril a setembre.
Hàbitat
Apareix a les clarianes de les brolles i matollars heliòfils i en formacions més obertes o
esclarissades, com les timonedes i les pastures seques, normalment sobre sols esquelètics o
pedregosos poc desenvolupats dels pisos termo i mesomediterrani.
Usos i propietats
Estimula la gana i la secreció gàstrica alhora que afavoreix la digestió, disminueix la formació
de gassos en el tub digestiu al mateix temps que afavoreix la seua expulsió. També s'ha emprat
per combatre les denominades "febres de Malta".
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també s'ha indicat la presència de la subespècie linariifolium per la
zona de la Lloma Coca i el Barranc Reial (Real de Montroi), que es diferencia de la descrita i
il· lustrada en aquesta fitxa i molt més estesa per tot el territori, per tractar-se d'una planta
pubescent, perenne i molt llenyosa en la base i, a més a més, per presentar rosetes basals
estèrils, es a dir, que no desenvolupen una tija florífera central.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
85
Cistus albidus Noms comuns en valencià
Estepa blanca, xara blanca.
Noms comuns en castellà
Jara blanca, estepa blanca.
Descripció
Arbust perenne erecte (fins a 1,2 m d’alçà-
ria) molt ramificat, d’aspecte blanquinós i tacte
suau Fulles sèssils, ovades senceres, oposa-
des, de color verd molt clar, molt peludes pels
dos costats, amb tenen 3 nervis principals molt
marcats. Flors situades als extrems de les
branques, grans (5-6 cm) de color rosa o
púrpura (molt ocasionalment blanques), amb 5
pètals, que es desprenen amb facilitat, 5 sèpals
i nombrosos estams de color groc. El fruit en
càpsula ovoide, peluda, de coloració grisosa,
amb 5 compartiments que contenen les nom-
broses llavors.
Distribució general
Element mediterrani occidental que s'estén des de Portugal i el Marroc fins al nord i el centre
d'Itàlia i Argèlia. En la Península Ibèrica, abunda en la meitat meridional, la depressió de l'Ebre,
el litoral mediterrani i les Illes Balears. Molt freqüent i abundant en quasi tot el territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juny (juliol).
Hàbitat
Espècie típica dels matollars secs i assolellats, preferentment sobre substrats calcaris, però
també en sòls silicis. Resulta especialment abundant als matollars que cobreixen zones que han
estat devastades per incendis forestals, on pot abastar cobertures elevades i inclús dominar la
fisonomia de les comunitats vegetals, que reben el nom d'estepars, encara que aquest nom està
referit a totes les formacions dominades per espècies del gènere Cistus. Per tant, l'estepa blanca,
com la resta de congèneres i d'altres moltes espècies mediterrànies, resulten afavorides pel foc, que
elimina la competència per l'espai, la llum i els nutrients, nodreix els sòls amb quantitats elevades de
minerals (cendres) i activa la germinació de les llavors d'aquestes espècies piròfites (literalment,
amants del foc).
Usos i propietats
La estepa blanca ha estat utilitzada popularment per tractar els constipats i les grips; a més, en
temps de carències, la fulla se deixava secar i es fumava per superar la falta de tabac. També se l'ha
fet servir com a fregalls, com a paper higiènic dels pastor i la seua fusta ha estat destinada a la
confecció de mobiliari i eines. Les llavoretes es mengen com si foren pipes.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
86
Cistus clusii Noms comuns en valencià
Esteperola, ajocasapes, colgafoc, flor de monja, romaní mascle, romer blanc, girago-lles, matagall.
Noms comuns en castellà
Jaguarzo, jaguarzo blanco, jara blanca, romarina, romerilla, romero macho.
Descripció
Arbust erecte (fins a 0,7-1 m d'alçària),
molt ramificat amb branques densament co-
bertes de pèls simples. Fulles quasi verti-
cil· lades, sèssils, linears, amb el marge clarament revolut i el revers densament
tomentós amb pèls estrellats i amb el nervi
central molt marcat (molt semblant a les dels
romaní, però inodores). Flors pedunculades
grans, amb 5 pètals de color blanc, normal-ment amb una taca de color groc intens en la
base (ungla). Fruit en càpsula també coberta
de pèls estrellats que s'obri amb 5 valves.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània occidental present a la Península Ibérica, les Balears, el nord d'Àfrica, Sicília i el sud de la Península Itàlica. En España, mostra preferència pels territoris
propers al litoral mediterrani, però la seua àrea abrasa la submeseta sud i la depressió de l'Ebre
fins al sud-est de les províncies de Soria i Navarra. Dispersa per tot el territori valencià, però
més freqüent en les àrees litorals i a les muntanyes d'altitud mitjana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a juliol.
Hàbitat
Apareix en brolles i timonedes seques i assolellades, normalment de forma prou dispersa i aïllada, evitant els indrets amb forts contrastos tèrmics.
Usos i propietats
Aquesta planta és la estepa de més valor medicinal. Popularment ha estat utilitzada tant per
via interna com externa. Al primer cas, es pren com a tònic per a regular i millorar la circulació
sanguínia; al segon, com a vulnerària, per afavorir la curació de les ferides. Observacions
Quan no està florida recorda molt al romer i així ho evidencien els seus noms populars.
L'aroma és el caràcter més segur per confirmar la seua identitat. Com la resta d'estepes, és una
espècie piròfita, l'expansió de les quals es veu afavorida pels incendis forestals. En aquest grups d'espècies, com l'argelaga (Ulex parviflorus) o els pins, el foc activa la germinació de les llavors
en un ambient sense competència per el espai i cobert de cendres riques en nutrients minerals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
87
Cistus salviifolius Noms comuns en valencià
Estepa borrera, estepa borda, botja negra.
Noms comuns en castellà
Jaguarzo morisco, jaguarzo vaquero, chocasapos.
Descripció
Arbust perennifoli menut, llenyós, erecte
(0,4-1 m d'alçada) i molt ramificat, amb les
branques joves cobertes de pèls estelats.
Fulles clarament peciolades, rugoses, amb
un reticle molt marcat, i arrodonides o ova-
des, cobertes per la mateixa pilositat que les
tiges, especialment densa al revers. Flors
grans (fins a 5 cm de diàmetre) amb 5 pètals
de color blanc, normalment amb una taca
groga en la base de cada pètal i nombrosos
estams. Fruit en càpsula globosa, aguda,
feblement pubescent amb pèls curts.
Distribució general
Espècie mediterrània d'òptim litoral que s'estén des de Portugal i el Marroc fins Anatòlia, costa oriental del Mar Negre i Palestina. Dispersa per gran part de la Península Ibèrica i Balears i comuna
als territoris valencians, especialment en àrees tèrmiques properes a la costa i sobre sòls arenosos.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. De març a juny (juliol).
Hàbitat
Forma part del sotabosc i del matollars de substitució de carrascar, sureres i pinars, normalment
sobre sòls arenosos edificats sobre roques silícies o argilosos descarbonatats en superfície. Pot fer-se especialment abundant en indrets amb aquestes característiques ecològiques, afectat per incendis forestals (vegeu Cistus albidus, pàg. 85).
Usos i propietats
Aquesta, com altres estepes, es cultiva com ornamental.
Observacions
A la zona de la MRF "Lloma e Coca" i el Barranc Reial (Real de Montroi) també trobem l'es-tepa negra (C. monspeliensis), molt semblant a C. salviifolius, però amb fulles sèssils i estreta-
ment lanceolades. Les estepes són l'exemple típic de plantes malacòfil· les, una estratègia per a
superar les situacions extremes de sequera estival convertint-se en un caducifoli d'estiu. Cap al final de l'estiu, les comunitats dominades per espècies de Cistus (estepars) adquireixen una
coloració marró molt característica i un aspecte ressec, que fa pensar en una mortaldat genera-litzada de les plantes, però amb les primeres pluges de tardor comença la recuperació de tot el
fullatge i el començament d'un nou cicle.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
88
Clematis flammula Noms comuns en valencià
Trencaqueixal, vedriera, vidiella, flàmula de Job, ges-samí de burro, gessamí bord.
Noms comuns en castellà
Hierba de los pordioseros, muermera, vidraria de hojas estrechas, clemátide, hierba gata rabiosa, cola de ardilla.
Descripció
Planta llenyosa lianoide,
enfiladissa molt característica
dels nostres boscos i de les
construccions associades. Fu-
lles oposades amb folíols li-
nears llargament peciolats. Flors axil·lars reunides en inflorescències cimoses, amb 4 pètals de color blanc i nombrosos estams. Fruit en aqueni fortament comprimit, amb una aresta llarga i
plumosa molt característica.
Distribució general
Espècie present a la Regió Mediterrània, Illes Azores i Àsia occidental fins a Iran. S'estén pel
centre, el sud i l'est de la Península Ibèrica i per les Illes Balears. Amplament representada per
quasi tota la Comunitat Valenciana, resulta molt més rara als territoris semiàrids del sud d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (abril) juny a setembre.
Hàbitat
Planta característica de l'estrat lianoide de carrascars, alsinars i suredes, especialment en zones
perifèriques o en àrees aclarides, també present als matollars de substitució; pot trobar-se igualment
als murs de pedra seca i a les bardisses de terrasses de cultiu en àrees de muntanya. Usos i propietats
Cal anar en cura amb aquesta planta tòxica, perquè les fulls verdes i fresques són irritant per a la
pell i poden produir bombolles i ulceracions per contacte. Precisament, el seu nom popular més estès en castellà, Hierba de los pordioseros, està relacionat amb aquesta capacitat irritant. Sembla
que els mendicants de la Edat Mitjana la utilitzaven per fregar-se amb ella i produir-se ulceracions
cutànies a les zones corporals visibles i així inspirar més compasió. Aquest risc desapareix quan les fulles es deixen assecar, i de fet, les fulles seques serveixen d'aliment per al ramat. En la
etnobotànica popular, ha estat utilitzada per tombar queixals corcats. També és molt valorada com
espècie ornamental per les seues característiques floral, la seua copiosa floració i pel seu port
lianoide molt eficaç per a cobrir murs, bardisses o pèrgoles; no obstant això, aquesta o altres espècies autòctones de Clematis no són les més utilitzades amb aquesta finalitat. La clemàtide més habitual en jardineria és Clematis orientalis, una planta molt polimorfa de la que s'han seleccionat
diverses varietat ornamentals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
89
Convolvulus lanuginosus Noms comuns en valencià
Campanera capdellana.
Noms comuns en castellà
Campanillla lanuda o pla-teada.
Descripció
Herba perenne de base
llenyosa, erecta (fins a 50 cm
d'alçària) o ascendents, co-
berta d’un dens indument de
pèls. Fulles sèssils, estretes,
lanceolades o linears molt
piloses amb el nervi central
molt marcat. Flors acampa-
nades, de color blanc amb
nervis rosats per la part externa, més menudes (2 cm) que la resta d'espècies del gènere trobades a
la comarca, reunides en una densa (3-15 flors, però només 1-3 obertes al mateix temps) inflores-
cència terminal globosa i densament pilosa. Fruits en càpsula globosa més curta que el calze i
sense pèls.
Distribució general
Endemisme mediterrani occidental estès pel sud de França, el sud i l'est d'Espanya i el
Marroc. Comuna i amplament distribuïda per quasi tota la Comunitat Valenciana, amb una clara
tendència termòfila que la exclou del territoris continentals de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juliol (octubre).
Hàbitat
Brolles i timonedes calcàries seques en formacions obertes, esclarissades i assolellades, inclús
en sòls pedregosos i en rocams horitzontals a fortament inclinats, aprofitant les escletxes de la roca i
els replanells amb sòls esquelètics. Ocasionalment, pot aparèixer en coscollars i llentisclar, però
sempre aprofitant les clarianes i les posicions perifèriques amb radiació solar directa.
Usos i propietats
Entre els usos popular, aquesta planta ha estat utilitzada per abaixar la pressió arterial.
Observacions
A diferència de la resta de congèneres que poden trobar-se a la Vall dels Alcalans
(Convolvulus arvensis, C. althaeoides; pàg. 171), aquesta en l'única espècie que te un aspecte
d'arbust o mata menuda (camèfit); la resta són plantes enfiladisses amb tiges llargues i volubles
que creixen postrades, arribant a cobrir superfícies considerables, o aprofiten altres plantes o
elements per ascendir.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
90
Coris monspeliensis subsp. fontqueri Noms comuns en valencià
Herba pinzell, pinzell.
Noms comuns en castellà
Periquillo, hierba pincel, consuelda de peñas, pelusilla púrpura.
Descripció
Mateta perenne erecta o ascendent (fins a
25 cm d’alçària), normalment molt ramificada des de la base. Branques pubescents cober-
tes per fulletes patents o reflexes, linears i
corià-cies, paregudes a les del bruc o peto-rrera (Erica multiflora; pàg. 99) en miniatura. A
més d'altres característiques florals, la
subespècie més abundant a la Vall del
Alcalans presenta fulles superiors amb
dentetes marginals de 1-2 mm. Flors bila-
biades menudes (9-18 mm), de color rosa, agrupades en inflorescències allargades ter-
minals molt característiques.
Distribució general
Coris monspeliensis es una espècie distribuïda per la Regió Mediterrània europea i pel nord
d'Àfrica que s'estén per tota la Península Ibèrica amb clima mediterrani i per les Illes Balears. La subsp. fontqueri abarca aquesta mateixa àrea excepte en els extrems septentrional i occidental.
Amplament representada en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juny (juliol).
Hàbitat
Planta comuna en les brolles i timonedes seques i assolellades, rocams calcaris, amb preferència
per les àrees tèrmiques del litoral i de la muntanya mitjana; també forma part de les comunitats pioneres que es desenvolupen en camps de cultiu i bancals abandonats.
Usos i propietats
La medicina popular ha utilitzar aquesta planta per tractar els constipats, per purificar la sang i com antiinflamatòria i hipotensora.
Observacions
Planta molt variable, especialment al nostre territori que, en molt casos, presenten caràcter morfològics que fan dubtar de la seua identificació subespecífica. Aquesta variabilitat està
relacionada amb la seua adaptació a les condicions ambiental, per la qual cosa cal revisar les
característiques diferencials (fulles superiors amb dent i calze amb dents extern més curt que el tub)per a una correcta diferenciació de la subespècie monspeliensis.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
91
Coronilla juncea Noms comuns en valencià
Ginestera, argelaga negra, coroneta.
Noms comuns en castellà
Coronilla de hoja fina, coronilla, coletuy.
Descripció
Arbust caducifoli de fins a 1-(2) m d'alçada,
amb tiges cilíndriques molt ramificades i llargs entrenusos, semiherbaci i junciforme (textura
carnosa i llisa que recorda als joncs). Fulles
molt espaiades en la tija, lleugerament crasses,
compostes, amb 2-3 parells de folíols linears u oblongs. Flors papilionàcies, grogues, en
umbel·les de 5-11 flors, disposades en cercle
(adoptant la forma de corona a la que fa
referència el seu nom), elevades sobre un
llarg peduncle. Llegum articulada, indehiscent, pèndula, amb 3-11 segments transversals
que es separen fàcilment en la maduresa.
Distribució general
Espècie mediterrània meridional que s'estén pel sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. En
Espanya, està present en les meitats oriental i meridional de la Península i en les Illes Balears.
Tractant-se d'una espècie de preferències termòfiles, a la Comunitat Valenciana resulta molt més freqüent i abundant en les zones litorals i en les muntanyes d'altitud mitjana i baixa no
massa allunyades de la costa, però pot abastar les àrees interiors més occidental aprofitant
àrees més càlides o atemperades.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juny.
Hàbitat
Planta d’ample espectre ecològic que apareix en diferent tipus de matollars esclarissats, brolles i timonedes sobre sòls pedregosos; també pot estar present en diversos medis més o menys
nitrificats. Amb caràcter pioner, és considera una de les primeres plantes que s'instal·la en medis
verges que han patit degradació per algun motiu.
Usos i propietats
Aquesta planta té un fort efecte cardiotònic, per la qual cosa el seu ús ha de reservar-se
exclusivament a la prescripció facultativa; de fet algunes fonts consultades la qualifiquen com a planta tòxica, especialment les llavors. D'altra banda, aquesta i altres espècies de Coronilla són
utilitzades amb freqüència en jardineria, especialment en els dissenys específics que donen prioritat
a la reducció del consum d'aigua. A més a més, la presència en les arrels de bactèries simbiòtiques,
amb capacitat de fixació de nitrogen atmosfèric, la converteix en una bona generadora de sòls
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
92
Coronilla minima subsp. lotoides Noms comuns en valencià
Coroneta valenciana
Noms comuns en castellà
Coronilla de rey o de Clusio, coronilla menuda, lentejuela valenciana.
Descripció
Arbust llenyós (camèfit) molt ramificat des
de la base, amb branques erectes (fins a 30
cm d’alçària) o postrada i més o menys
ascendents des de la meitat. Fulles de color
verd-blavós, sèssils, compostes amb 2-4
parells de folíols laterals i un terminal, xicotets
i obovats o espatulats. Flors papilionàcies,
grogues, disposades en umbel·les de 4-12
flors, amb forma de corona (vegeu Coronilla
juncea), elevades sobre un llarg peduncle.
Llegum indehiscent, pèndula, ± recta, amb 1-6
segments transversals que es desarticulen
fàcilment a mesura que van madurant.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània occidental, amb un àrea extensa que abasta Itàlia, el sud-
oest de Suïssa, el centre i sud de França, Espanya, Argèlia, Tunísia i Marroc. En Espanya
s'estén principalment per la meitat oriental del territori, trobant-se amplament representada en
els territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (març) abril a juliol (agost).
Hàbitat
Brolles i altres tipus de formacions obertes i assolellades, amb preferència pels substrats
amb algeps, però també resulta freqüent sobre sòls calcaris i arenals costaners.
Usos i propietats
Com la resta de congèneres present a la Comunitat Valenciana, inclosa la espècie anterior
(C. juncea), està considerada cardiotòxica, per la qual cosa no és recomanable el seu ús en
medicina popular i en alguns texts figura com a planta tòxica.
Observacions
A la Comunitat també està present la subespècie minima, caracteritzada pel seu creixement
postrat, amb tiges quasi herbàcies esteses pel terra, i per les fulles amb folíols més menuts.
Aquesta és una espècie d'òptim continental, la presència de la qual queda pràcticament
restringida a les àrees muntanyoses de l'interior, sent abundants les formes intermèdies entre
les dos subespècies entre els 500 i el 1.200 m d'altitud.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
93
Cuscuta epithymum Noms comuns en valencià
Cabells de la Mare de Déu, cabellets.
Noms comuns en castellà
Cuscuta (nom genèric).
Descripció
Herbeta paràsita de tiges filiformes sense
fulles ni clorofil·la (la qual cosa implica que tots
els seus recursos els obté del hoste), de color
rogenc i creixement veloç, formant com una
cabellera molt embolicada que pot arribar a
cobrir totalment la planta parasitada. Flors
normalment pentàmeres, xicotetes (2-4 mm) en
forma de campaneta de color blanc o rosat
agrupades formant glomèruls de 7-10 mm de
diàmetre. Estigmes oblongs.
Distribució general
Espècie de distribució principalment
europea, més escassa en el nord d'Àfrica i
en el sud-oest d'Àsia. Actualment també es tro-
ba naturalitzada en Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica. Dispersa per la Península
Ibèrica i les Illes Balears i també per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Tot l’any.
Hàbitat
Planta paràsita d'una extensa varietat d'espècies de les brolles i timonedes, tant llenyoses (ti-
mons, teucris, sajolides, botjes, etc.) com herbàcies (tramusseres, trèvols, alfals, neldos —a la fotografia—, etc.).
Usos i propietats
Se li atribueixen propietats laxants.
Observacions
El parasitisme és una estratègia adoptada per nombroses plantes per assegurar-se el
subministrament d'aigua i sals minerals o, quan han perdut la clorofil· la, dels compostos sucrats produïts per la fotosíntesis. La majoria de les espècies trobades a la Vall del Alcalans pertanyen al darrer grup, com la descrita en aquesta fitxa, la garreta de mel (Cytinus hypocistis) que
parasita les arrels de les estepes (Cistus sp. pl.), les orobanques (Orobanche latisquama, O.
artemisiae-campestris i O. crenata). Però també hi han altres que mantenen la capacitat fotosin-tètica, denominats hemiparàsit, com el ginestó valencià (Osyris lanceolata) i els bugiots
(Thesium humifusum i Th. humile), tots tres de la família de les Santalàcies. L'aspecte
d'aquestes plantes no dona cap evidencia de la seua condició parasitària.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
94
Digitalis obscura
Noms comuns en valencià
Didalera, clavellinera borda, manxiuleta.
Noms comuns en castellà
Digital negra, corregía, hierba de esco-rrocia.
Descripció
Planta llenyosa, glabra, erecta (fins a 1 m
d’alçària), amb nombroses tiges simples o poc
ramificades, rogenques. Fulles sèssils, acinta-
des, llargues i agudes, coriàcies, brillants, amb
el marge finament dentat, de color verd fosc.
Flors grans, vistoses, pèndules, amb la corol·la
acampanada en forma de didal, de color roig
brunenc, proveïda de pèls glandulosos, unides
a la tija per un curt peduncle i reunides en una
inflorescència en raïm, allargada i unilateral
(quasi totes orientades cap al mateix costat).
Fruits en càpsula cònica molt punxeguda.
Distribució general
Endemisme ibero-nord-africà distribuït per l'est de la Península Ibérica i el nord-oest d'Àfrica.
Molt comuna per la major part de la Comunitat Valenciana, falta en el territoris semiàrid del sud
d'Alacant i altres àrees seques de l'interior de València.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Apareix de forma aïllada i dispersa en matollars secs, vessants pedregoses, rocams, cingles,
pedreres, sempre sobre substrats calcaris i en posicions ben assolellades, des de les zones
tèrmiques properes a la costa fins a la alta muntanya continental, normalment representat per
exemplar solitaris o en grups molt poc nombrosos.
Usos i propietats
Per via interna, la didalera és una planta perillosa pels seus potents efectes caridiotònics; no
obstant això, la medicina i la farmacologia utilitza els seus principis actius per a millora el
funcionament del cor, destinació que també està recollida en el costumari popular, però la seua
utilització exigeix la supervisió d'un facultatiu especialitzat per determinar la dosi en la es pot utilitzar,
evitant els greus problemes derivats de la seua elevada toxicitat. També ha estat destinada a altres
usos que no impliquen la seua ingestió, com glopejar una infusió molt clara per calmar el mal de
queixal i com a vulnerària, en compreses i banys per a tractar ferides i furóncols. En alguns llocs
s’utilitza com a loció contra els polls.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
95
Dorycnium hirsutum
Noms comuns en valencià
Botja peluda, coronella.
Noms comuns en castellà
Hierba del pastor.
Descripció
Arbust molt ramificat de
fins 50 cm d’alçària, amb
tiges erectes de base lle-
nyosa, cobert d’una pilosi-
tat sedosa. Es caracteritza
per tenir els cinc folíols de
les fulles sèssils, semblant
a cinc fulles juntes sobre la
tija. Flors papil· lionàcies blanquinoses, amb algunes línies de color rogenc fosc a l'estendart,
reunides en grups més o menys esfèrics, densament pubescents per la abundància de pèls llarg
i patents que cobreixen el calze. Fruit en llegum globosa de color rogenc brillant o terròs.
Distribució general
Element mediterrani amplament distribuït pel centre, el sud i l'est de la Península Ibèrica i
per les Balears. Amplament representat per tota la Comunitat, excepte en els territoris semiàrid
del sud i l'est de la província d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Brolles i matollars amb preferència per les vessants ombrívoles i les comunitat amb densitat més
elevada; a diferencia del seu congènere (D. pentaphyllum), amb el que pot conviure, evita o resulta
molt rar en formacions seques, esclarissades i molt assolellades.
Usos i propietats
Aquesta botja és una planta d'interès mel·lífer que també ha estat utilitzada en la medicina
popular per a combatre els mals de gola, les angines, les afonies, prenent-la en tisanes fetes amb
les summitats aèries, ingerides o en gargarismes. Seguint la teoria dels signes, antigament era
utilitzada per al tractament de les hemorroides, propietat que era atribuïda per la suposada
semblança amb la llegum globosa de color rogenc (recordant a la carn inflamada). D'altra banda,
està començant la sua utilització en jardineria mediterrània.
Observacions
Les dos espècies de Dorycnium que trobem als matollars es diferencien per la grandària de les
flors i per la pilositat: D. hirsutum presenta flors molt més grans que D. pentaphyllum (fitxa següent)
i, a més a més, la seua pilositat és patent i clarament visible, en lloc de tenir-la aplicada.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
96
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum
Noms comuns en valencià
Botjeta, botja blanca, botja d’escombres, herba negra, mantell.
Noms comuns en castellà
Escobón, escoboncillo, bocha basta o blanca.
Descripció
Mata (camèfit) marcadament llenyosa a la
base, molt ramificada, amb branques
ascendent (fins a 60 cm d’alçària) llargues i
primes, de color verd grisaci. Fulles sèssils
amb tres folíols i dos estípules basals molt
semblants als folíols, donant l'aparença de
estar formades per 5 fulletes juntes. El seu
nom científic fa referència precisament a
aquesta característica. Flors papilionàcies de
color blanc, molt menudes i agrupades en un
glomèrul terminal sobre un peduncle més
llarg que les fulles terminal. Fruit en llegum
quasi quasi esfèrica, de color terròs en la
seua maduresa.
Distribució general
Distribuïda per l'oest de la Regió Mediterrània, resulta freqüent en quasi tota la Península
Ibèrica i les Illes Balears i també molt comuna en tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (marzo) abril a juliol.
Hàbitat
Molt comuna en màquies, matollars, brolles, timonedes, pastures seques, etc., amb una gran tolerància altitudinal, des de el nivell de la mar fins més de 1.600 metres. No obstant això, resulta
especialment abundant en les comunitats serials poc elevades, obertes, seques i assolellades de les
muntanyes baixes i mitjanes.
Usos i propietats
Aquesta planta està sent cada vegada més utilitzada en la jardineria mediterrània per la combinació positiva de diverses característiques importants: tractant-se d'una lleguminosa, té la
capacitat per a la fixació de nitrogen atmosfèric gràcies a bactèries simbiòtiques de les arrels,
propietat que la capacita per a desenvolupar-se i, al mateix temps, enriquir els sòls molt pobres, els
seus requeriments hídrics són molt reduïts, tolerant llarg períodes de sequera, i des de una
perspectiva ornamental, mostra una abundant i prolongada floració primaveral. El costumari popular ha utilitzat les infusions de la part aèria de la botjeta per a baixar la tensió sanguínia.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
97
Echium creticum subsp. coyncianum Noms comuns en valencià
Viborera, llengua de bou.
Noms comuns en castellà
Viborera.
Descripció
Planta anual o bianual, amb tiges florals
erectes (fins 70-100 cm d’alçària), densament
cobertes de pels aspres (híspids) i patents,
pustulats en a base. Fulles en roseta basal,
estretament el·líptiques, les caulinars més
menudes, cobertes també de pels rígids, amb
nervis laterals ben visibles. Flors en inflores-
cències molt ramoses més o menys còniques,
amb flors tubulars de coloracions rogenques a
blau-violacies, clarament zigomorfes (simetria
bilateral) i un poc curvades, amb 1-2 estams
amb filaments pelosos que sobreïxen de la
corol·la. Fruit en núcula.
Distribució general
Aquesta espècie és un element medite-
rrani occidental, però la subespècie presenta
a la Vall dels Alcalans en un endemisme ibèric que s'estén per l'est, el sud i l'oest de la Penín-
sula. Molt comuna a la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a juny.
Hàbitat
Les plantes d'aquest gènere solen apareixen en terrenys ruderals i arvenses, com les vores de
camins i cultius, herbassars, descampats i terrenys erms de llocs secs i assolellats, preferentment de
naturalesa bàsica. També poden aparèixer en brolles i matollars escolaritzats.
Usos i propietats
La seua denominació popular atén a l’antiga creença que li atribuïa virtuts curatives front les
picades de víbores.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també s'han trobat altres viboreres, totes elles molt fàcils de
reconèixer per les seues tiges erectes cobertes de pèls aspres quasi punxants i les seues flors
blavoses o rogenques. Echium vulgare es caracteritza per presentar 3-5 estams que sobreïxen
de la corol·la i flors de color blau o blau-violaci, sense tonalitats regenques. E. asperrium, indicat
a la zona del Barranc Reial (Real de Montroi), presenta flors de color blanquinós o rosa pàl·lid.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
98
Elaeoselinum tenuifolium
Noms comuns en valencià
Neldo, julivert marí.
Noms comuns en castellà
Hinojo marino, falso eneldo.
Descripció
Planta perenne, rizomatosa, amb les fulles
(20-50 cm) en roseta basal disposades en 2
fileres enfrontades (dístiques), amb algunes
caulinars poc reduïdes, triangulars, profunda-
ment dividides en lòbuls linear-lanceolats molt
menuts (1-3 x 0,2-0,8 mm). De forma caracte-
rística, les fulles basals presenten únicament 2
segments eixint de la base del limbe. Flors
agrupades en umbel·les quasi esfèriques amb
bràctees linears en la base, situades a l'extrem
de tiges floríferes elevades fins 1,3 m,
robustes i ramificades. Fruits alats de 6-8 mm
de llarg.
Distribució general
Endemisme iberollevantí distribuït pels territoris meridionals i orientals de la península
Ibèrica. En la Comunitat Valenciana, resulta prou freqüent des del sud de la província de
Alacant fins a la meitat de la de València. Les poblacions observades a la Vall dels Alcalans es
situen en el límit septentrional de la seua distribució ibèrica.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De maig a juny.
Hàbitat
Els dos representant d'aquest gènere que trobem a la comarca creixen en diferents tipus de
matollars degradats o permanents en talussos, àrees pedregoses o amb sòls poc desenvolupats de
substrat calcari o margós. També es considerada com una planta característica dels espartars de
Stipa tenacissima (Pàg. 121); de fet, E. tenuifolium es destacada, junt amb altres espècies termòfiles,
com element diferencial dront a altres tipus d'espartars de zones més elevades o continentals. No
resulta estrany que aparega en marges de camins, especialment a les pistes forestals.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
Conviu freqüentment amb E. asclepium (xafarroni), molt semblant en el seu aspecte general,
però amb les fulles basals disposades en espiral (no enfrontades en un únic plànol) i amb més
de 2 segments eixint de la base del limbe.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
99
Erica multiflora Noms comuns en valencià
Bruc d'hivern, petorrets, cepell, xipell.
Noms comuns en castellà
Brezo, bruguera, ucre
Descripció
Arbust perenne, erecte, que pot superar
el metre d'alçada, inclús els 2 m. Fulles molt
nombroses en los porcions superiors de les
branques, curtes, linears i revolutes, agrupa-
des en fascicles de 3-6 fulles. Flors rosades
en forma de gerreta amb els estams, que ixen
de l’interior de la corol·la, clarament visibles
per la coloració més intensa; agrupades en
inflorescències corimbiformes amb nombro-
ses flors en la part final de les branques,
flors que després de seques es mantenen
sobre la planta durant molt de temps. Fruit en
càpsula.
Distribució general
Mediterrània centroccidental
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. A l'hivern, d'agost a desembre
Hàbitat
Màquies i, sobre tot, a les brolles seques calcàries de les àrees tèrmiques costaneres i de la
muntanya mitjana i baixa.
Usos i propietats
La fusta dels brucs és molt dura; de fet és la principal matèria prima per a les pipes de fumar.
A les nostres comarques s'ha emprat per a fer agulles de cosir sacs i algunes eines; també
s'utilitza per a fer mobles i com a llenya d qualitat. Les flors són molt apreciades per les abelles,
el que permet la elaboració d'una mel monofloral: la mel de bruc, de color fosc. La medicina
popular també la considera útil per a tractar la hipertensió i per al reuma.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, concretament a les parets rocoses del Barranc Reial (Real de
Montroi) també s'ha indicat la presencia del bruc de roca o valencià (Erica terminalis), molt fàcil
de identificar per les flors típiques amb els estams inclosos s en el tub de la corol·la; a més es
una planta rupícola, lligada a les parets rocoses. El seu nom popular més estès, petorrets o
petorrera, fa referència al soroll característic que produeix al cremar-se.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
100
Eryngium campestre Noms comuns en valencià
Panical, card panical o girgoler, centcaps.
Noms comuns en castellà
Cardo corredor, blanco, bajo o setero.
Descripció
Planta herbàcia perenne, amb la tija erecta
(fins 50 cm d’alçària), rígida, estriada i molt ramifi-cada en la part superior, de color verd clar
grisenc. Fulles dures, grans (10-25 cm) profunda-
ment dividides, amb lòbuls acabades en punxes,
la majoria disposades en roseta basal, les caulinars escasses i més menudes. Flors de color
blanc agrupades en glomèruls (umbel·les) termi-
nals compactes envoltades de bràctees (falses
fulles) espinoses que li donen un aspecte molt
característic; aquestes es reuneixen en inflores-cències amples, corimbiformes, que ocupen tota
la part superior de la tija. Fruits també espinosos.
Distribució general
Planta amplament distribuïda per la Regió
Mediterrània, des de el Marroc fins al sud-oest
d'Àsia, i per el centre d'Europa; també s'ha introduït en el nord d'Amèrica i en Austràlia. Estesa per tota la Península Ibèrica i les Balears i molt comuna en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (maig) juny a agost (octubre).
Hàbitat
Molt comuna en tot tipus de brolles, timonedes i pastures, sempre en formacions obertes o
esclarissades, poc elevades, seques i ben assolellades; també apareix en ambients més o menys antropitzats, com les vores dels camins i sendes de muntanya, erms, i als camps de cultiu i bancals,
on resulta molt pionera en la seua aparició després de l'abandonament dels treballs agrícoles.
Usos i propietats
El seu ús popular més estès, especialment entre els agricultors i ramaders, està relacionat amb la
prevenció dels escaldats de la suor, portant un canutet sec penjat al coll, com un collar, o en altre
lloc dels cos, en contacte amb la carn. Com indiquen els seus noms popular, tant en castellà com en valencià, aquest és el card que produeix les gírgoles de panical o seta de cardo (Pleurotus eryngii).
Observacions
El nom de cardo corredor fa referència a que una vegada seca, la planta sencera es trenca
per la base amb molta facilitat i el vent l'arrossega per terra. Aquesta és una estratègia molt
efectiva per a la dispersió de les llavors, en alguns casos a distancies molt llunyanes, i molt
utilitzada en espècies pròpies de terrenys secs amb poca cobertura vegetals, com ho són els escenaris clàssics de les pel·lícules de l'oest on sovint apareixen aquest tipus de plantes.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
101
Euphorbia serrata
Noms comuns en valencià
Lletrera de vinya, lletera, lleteresa.
Noms comuns en castellà
Lechetrezna serrada, hierba lechera, leche de bruja, lechiruelas, chirrihuela.
Descripció
Herba perenne amb tiges erectes ascen-
dents (fins a 50 cm d’alçària). Fulles sèssils,
alternes, de color verd-blavós, molt variables en la seua forma: des de lineals i estretes fins
a ovalades i amples, sempre amb el marge
serrat, caràcter al que fa referència el seu nom
científic. Bràctees de l’inflorescència groguen-ques, amples, ovato-cordiformes i serrades en
el marge. Flors verdoses poc vistoses, reunides
en inflorescències terminals, molt característi-
ques del gènere, amb 4 glàndules (nectaris)
d'apèndix curts i part femenina pedunculada. Fruit en càpsula amb llavors cilíndriques.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània occidental i macaronèsica (Canàries), dispersa per quasi
tota la Península Ibèrica, on resulta més freqüent en la meitat oriental, i Balears. Molt comuna a
tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juliol (desembre).
Hàbitat
Habitual en medis antropitzats amb sòls remoguts i ± enriquits en compostos nitrogenats, com
camps i bancals de cultiu, especialment als abandonats, i marges de camins, també apareix en
brolles, timonedes i pastures calcàries més o menys alterades, esclarissades, seques i assolellades.
Usos i propietats
Les substàncies presents en el làtex són tòxiques en algunes espècies, inclús per contacte com és el cas la bambollera (E. characias; pàg. 55), però en la lletera serrada té propietats que s'han
utilitzat per a triar o quallar la llet i fer formatge.
Observacions
Les lleteres es reconeixen amb molta facilitat per les seues inflorescències i pel làtex que
brolla al trencar la tija o les fulles. A la Vall dels Alcalans, s'han identificat 8 espècies que són molt comunes als hàbitats artificials (cultius, vores de camins, solars, etc.). E. helioscopia (pàg.
201), té bràctees de la base de la inflorescències arrodonides i amples que semblen una estrella o un sol; E. segetalis té fulles estretes, lanceolades (pàg. 201); E. peplus és la més menuda i presenta
filles amples, més o menys arrodonides i els fruits presenten crestes anguloses amb ales estretes.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
102
Fumana ericoides
Noms comuns en valencià
Esteperola, perdiguera, estepa groga, fal-sa herba de setge, herba blanca.
Noms comuns en castellà
Sillerilla, hierba sillera, jarilla, jara-tomillo, tomillo de flor de jara.
Descripció
Xicotet arbust (camèfit) perenne de fins 30 cm d’alçària, amb branques erectes i robustes,
fortament llenyoses a la base. Fulles menudes,
alternes, linears, semicilíndriques, mucrona-
des, sense pels (cilis) marginals. Flors axil·lars amb pedicels arquejats, intensament rogencs,
corol·la amb 5 pètals de color groc i 5 sèpals.
Càpsula ovoide amb 3 valves.
Distribució general
Mediterrània sud-occidental, s'estén pel
sud-est de la Península Ibèrica, les Illes
Balears i el nord de Marroc. En la primera, es
concentra en el litoral mediterrani, des de Tarragona fins a Màlaga. A la Comunitat, apareix
dispersa per tot el territori, aprofitant les àrees tèrmiques per penetrar cap a l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juny (juliol).
Hàbitat
Brolles, timonedes i pastures seques, sempre en formacions molt obertes i assolellades;
també en rocams.
Usos i propietats
No s'han trobat usos associat amb aquesta espècie, però F. ericifolia es considera efectiva per
augmentar la secreció d'orina (diürètica), per reduir la tensió sanguínia (hipotensora), per retindre les hemorràgies (hemostàtica), per afavorir la curació de ferides (vulnerària) o impedir la seua infecció.
Observacions
A la Vall dels Alcalans també resulten prou comunes altres congèneres, totes amb flors
vistoses de color groc intens; a més, la presencia de estams perifèrics sense antera i les fulles linears permet diferenciar-les dels Helianthemum. La més semblant és F. ericifolia, amb la que
conviu freqüentment en les mateixes comunitats vegetals, i de la que es diferencia fàcilment pel seu hàbit postrat o ascendent, amb la base no molt llenyosa; a més les fulles de la darrera presenten pèls molt fins disposats al marges. F. thymifolia i F. laevis presenten fulles oposades i
revolutes al marge, molt menudes i viscoses en la primera per l'abundància de pèls glandulosos; en F. laevipes les fulles són alternes i molt fines i de color glauc i presenten en les axil· les
fascicles de fulles molt menudes.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
103
Galium fruticescens
Noms comuns en valencià
Herba mosquera, herba dels boscos, herba blanca, espundinella blanca.
Noms comuns en castellà
Galio blanco, fruticoso o leñosos, aspereta.
Descripció
Herba perenne, lleugerament llenyosa a la
base, erecta (fins 50 cm d’alçària) amb tiges
ramificades que donen branques curtes cap a la meitat superior. Fulles linears, verticil·lades
en nombre de 6-10, d’àpex agut, fortament
incurvades, amb el marge revolut o engrossit i
finament denticulat. Flors molt menudes, amb 4 pètal blancs, disposades en inflorescències
grans i aparents, multiflores, laxes de forma
piramidal, que ocupen la major part de la tija.
Fruit amb dos peces aplanades més llargues
que amples.
Distribució general
Endemisme del sud i de l'est ibèric amplament distribuït per les àrees termo i mesome-
diterrànies de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Creix en brolles aclarides i pastures secs i més o menys enriquides en compostos nitrogenats,
parets calcaries i llocs pedregosos i assolellats; també pot aparèixer en comunitats antròpiques
ruderals i arvenses, com les vores de camins i carreteres camps i bancals abandonats, etc. Usos i propietats
S'utilitzava com atraient de mosques i mosquits.
Observacions
Aquest gènere, representat per 5 espècies a la Vall del Alcalans (G. aparine —pàg. 202—, G. fruticescens, G. lucidum, G. parisiense, G. valentinum —pàg. 146—), és molt fàcil de reconèixer
per la disposició de les seues fulles estretes (linears) i aspres al tacte, en verticils al voltant dels
nusos amb un nombre variable, però sempre superior a 4. Un altra espècie molt semblant a la descrita i il· lustrada en aquesta fitxa és Galium lucidum, que pot diferenciar-se per la seua
inflorescència limitada en la meitat superior de la tija i per les fulles més llargues i rectes o molt poc incurvades i planes en els marges. Per lo general, en las àrees on conviuen les dos
espècies resulta prou complicada la seua diferenciació per la presència de nombroses formes
intermèdies.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
104
Globularia alypum
Noms comuns en valencià
Corona o coroneta de frare, segullada, fuixarda, escotxarda, herba cossiada.
Noms comuns en castellà
Coronilla de fraile, cardenilla, cebollada, corona de rey, siemprenjuta.
Descripció
Arbust compacte de 40-60(100) cm d'alçà-
ria, amb branques llenyoses erectes, d’un
color terròs característic i molt foliosa, amb
fulles fins a la base de les flors. Fulles
alternes, el·líptiques a oblongo-obovades,
agudes i mucronades, de vegades amb 2-3
dents apicals, de consistència rígida (corià-
cies) i color verd més o menys grisenc. Flors
de color blavós a violaci reunides en grans
capítols terminals (1-2,5 cm de diàmetre),
d'aspecte molt característics.
Distribució general
Espècie mediterrània també coneguda en Madeira. En la Península Ibèrica, s'estén per la meitat
oriental i per les Illes Balears. Molt comuna en les àrees litorals i sublitorals de la Comunitat
Valenciana, la seua freqüència va disminuint cap a l'interior, quedant exclosa de les àrees més
gelades i de les muntanyes per damunt del 700 metres.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’octubre a abril, encara que pot
mantenir alguna flor durant tot l'any.
Hàbitat
Característica de les brolles i matollars termòfils sobre sòls calcaris secs, amb preferència per les
formacions obertes i ben assolellades.
Usos i propietats
Ha estat utilitzada en el costumari tradicional com un laxant tant enèrgic que pot arribar a causar
còlics intensos, per la qual cosa ha estat emprat en dosis molt baixes per aconseguir aquest efecte,
aquestes conseqüències imprevisibles i perilloses han provocat una notable reducció del seu ús,
inclús a nivell popular.
Observacions
La seua inflorescència amb nombroses flors ligulades de color blavós a violaci, abundants durant
la tardor, i la forma característica de les seus fulles coriàcies, la fan inconfusible en qualsevol
moment de l'any.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
105
Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium
Noms comuns en valencià
Ruda mascle
Noms comuns en castellà
Ruda silvestre, ruda macho, ruda de romero, pestosa.
Descripció
Planta perenne, de fins a 50 cm d’alçària,
amb la base llenyosa de la surten nombroses
tiges d'aparença herbàcia, lleugerament
pilosa, amb pèls curts i suaus. Fulles alternes, senceres, sèssils i linears (1-3 x 0,1-0,3 cm),
sense pèls. Flors disposades en grups termi-
nals (corimbes) més o menys densos, amb 5
pètals i 5 sèpals enters, tots dos de color
groc. Fruit en càpsula verrucosa (4-5 mm) amb 5 lòbuls. Aquesta subespècie es distingeix de la subsp. linifolium, també
comuna a la província de València, perquè les
fulles d'aquesta darrera son lanceolades i
pubescents.
Distribució general
Haplophyllum linifolium és una espècie
amplament distribuïda per la Mediterrània
occidental, que en la Comunitat Valenciana resulta bastant comuna, encara que de forma
dispersa, en les 3 províncies.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juny
Hàbitat
Brolles, timonedes i pastures calcàries seques, sempre en formacions molt obertes, amb
escara colonització vegetal, i assolellades amb sòls pedregosos o poc desenvolupats.
Usos i propietats
Tradicionalment utilitzada per tractar afeccions de la pell, encara que el seu ús té que estar
restringit a la prescripció i mèdic, perquè pot resultar irritant per al alguns tipus de pell. D'altra banda,
es troba entre les plantes utilitzades per a la elaboració d'alguns dels coneguts herberos tradicionals
de Mariola, però en quantitats molt baixes pel seu sabor amarg.
Observacions
Aquesta planta emet un aroma intent i característic semblant al de les seues parents les rudes
(Ruta sp. pl.), considerat desagradable per alguns fins al punt de quedar reflectit en el seu nom:
pestosa.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
106
Helianthemum marifolium
Noms comuns en valencià
Herba del setge, setge, setxe, tuferola.
Noms comuns en castellà
Jarilla de hoja de maro, jarilla de hoja menuda.
Descripció
Planta perenne amb base
llenyosa, postrada, més o
menys cespitosa, amb tiges
ascendents, fins a 30 cm
d’alçària, cobertes de pèls.
Fulles oposades, peciola-
des, sense estípules o soles
presents en el fulles superior de la tija florífera, de morfologia molt diversa, color verd fosc i pilositat
molt variable per l'anvers i gris, per la densa capa de pèls, pel revers. Flors pentàmeres de color
groc, agrupades en inflorescències terminals no ramificades. Fruit en càpsula.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània occidental, la seua àrea s'estén des de la península Ibèrica,
on ocupa un territori molt extens que abasta les meitats oriental i meridional, illes Balears, sud de
França, Argèlia i Marroc. Amplament representat a la major part del territori valencià, on pot arribar a
resultar localment abundant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juny (juliol)
Hàbitat
Brolles i timonedes seques, pedregars i rocams, sempre en comunitats obertes, esclarissades i
assolellades, normalment sobre substrats calcaris, encara que també forma part de les comunitats
de algepars.
Usos i propietats
Popularment, aquesta planta s'utilitza com a depurativa de la sang, per desinfectar les ferides i
per augmentar la secreció d'orina (diurètica).
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també pot trobar-se un altra espècie prou semblant (Helianthemum
cinereum subsp. rotundifolium) que, a diferència de la descrita, presenta una inflorescència molt
ramosa i fulles amb estípules ben desenvolupades, i també H. hirtum, només observat
puntualment per els voltant de la Lloma Coca (Real de Montroy). Aquesta darrera es reconeix
pel seu port fruticós, erecte, no postrat, i per presentar estípules més llargues que el pecíol de
les fulles annexes, que són lanceolades i amb els marges revoluts.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
107
Helianthemum syriacum
Noms comuns en valencià
Romer blanc, romerí.
Noms comuns en castellà
Romero blanco, romerillo, hierba sana, jarilla romero.
Descripció
Arbust (camèfit) perenne de base llenyosa,
amb branques erectes, de coloració rogenca,
que poden superar els 50 cm d’alçada, cober-
tes de pèls estrellats. Fulles (10-50 x 2-8 mm)
oposades, de color verd-grisenc, linears a
lanceolades, revoltes en el marge, amb l’àpex
agut i amb abundants pèls estrellats, molt més
abundant en el revers, donant-li un aspecte
tomentós i color més blanquinós. Flors pentà-
meres, nombroses, de color groc viu, reunides
en inflorescències corimbiformes ramificades
en l'extrem superior de la planta. Fruit en
càpsula pilosa en l'àpex.
Distribució general
Espècie mediterrània que s'estén pel centre i la meitat oriental de la Península Ibèrica i per
Andalucia. Amplament representada i molt comuna a tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (gener) març a juliol (octubre)
Hàbitat
Creix en tot tipus matollars secs més o menys oberts, esclarissats i assolellats, sobre substrats
de naturalesa bàsica, com les calcàries, les dolomies, les margues amb algeps i els terrenys
arenosos. També apareix en les comunitats pioneres que inicien la colonització dels de cultius
abandonats i altres medis desprovistos de la coberta vegetal.
Usos i propietats
La medicina popular utilitza les infusions de les summitats florides per augmentar la secreció
d'orina (diürètica) i per baixar la febra (febrífuga).
Observacions
Aquest gènere molt ben caracteritzat per l'aparença de les flors, que a diferencia de Fumana
presenten tots el estams terminats en anteres, té un representant de flors blanques a la Vall dels
Alcalans, la perdiguera (Helianthemum violaceum). Es tracta d'un mateta llenyosa amb tiges
ascendents fàcil de reconeixer per les seues fulles el·líptiques o linears de color verd i amb el
nervi central molt marcat pel anvers; el revers el blanquinós per la concentració de pèls.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
108
Helichrysum stoechas
Noms comuns en valencià
Sempreviva borda, balsamilla de bosc, flor de tot l'any, flor de Sant Joan, flor de mort.
Noms comuns en castellà
Siempreviva de monte, siempreviva oloro-sa, manzanilla bastarda, perpetua.
Descripció
Mata perenne de aspecte prou variable, llenyosa en la base, de fins 40 cm d’alçària,
molt ramificada i més o menys tomentosa,
caràcter responsable de la seua coloració
grisenca. Fulles alternes, lineals, estretes, revolutes en el marge i gris-blanquinoses per
la densa coberta de pèls Flors molt
característiques, amb les flors i les bràctees
de color groc intens, daurat, disposades en
capítols reunits en inflorescències terminals corimbiformes més o menys denses, i de
tacte membranós per la seua consistència
escariosa. Tota la planta desprèn una olor
ben característica. Fruit en aqueni amb vila
del pels simples.
Distribució general
Mediterrània, s'estén pel nord d'Àfrica i el sud i l'oest d'Europa sense allunyar-se molt de les costes mediterrànies, excepte a França i a la Península Ibèrica, on arriba fins zones atlàntiques. A
Espanya apareix pràcticament per tot el territori, però resulta més abundant a les zones litorals i
costaneres, com a la Comunitat Valenciana, on s'estén des de els arenals costaners fins a les zones
muntanyoses continentals de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny (setembre)
Hàbitat
Erms i matollars secs, oberts, esclarissats i assolellats i també als rocams, en substrats calcaris i
silicis i en arenals costaners; també apareix en algunes comunitats antròpiques, com vores de camins i cultius, i també en les comunitats vegetals pioneres que colonitzen els camps de secà
(oliveres, garroferes) abandonats.
Usos i propietats
Planta molt aromàtica utilitzada en el costumari popular amb diferents destinacions: com diges-
tiva, per al mal de queixal, per les hemorroides o simplement per donar bona olor a les estances
domèstiques. També s'utilitza amb freqüència en jardineria i per a la elaboració de motius decoratius
amb flor seca que, aprofitant l'aroma de la planta, també serveixen per a perfumar delicadament les
habitacions, convertint-se en un substitut natural dels ambientadors químics o elèctrics.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
109
Leuzea conifera
Noms comuns en valencià
Carxofeta, carxofeta de muntanya, pinya de Sant Joan, cigala, culleres de pastor, guitarra, herba de ronya, perdiuetes.
Noms comuns en castellà
Cuchara de pastor, alcachofilla, cardo del sol, cucharita de la virgen.
Descripció
Planta herbàcia perenne, amb tija erecta
fins a 30 cm d’alçària. Fulles senceres,
especialment les inferiors, o profundament
lobulades, verdes i més o menys grisenques
per l'anvers i blanquinoses pel revers, cobertes
de pèls sedosos i disposades en una roseta
basal. Flors totes tubuloses de color rosat,
agrupades en capítols terminals envoltats per
bràctees escarioses (textura de paper) que li
donen un aspecte molt característics, semblant
a una carxofa o una pinya de pi. Fruits en
aqueni de color negre, proveït d'aparell volador
(vilà) amb pèls sedosos llargs.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament distribuïda per quasi tota la
Península Ibèrica i les Balears. Molt comuna a quasi tota la Comunitat Valenciana, resulta molt
més escassa o inclús desapareix als territoris semiàrids de la província d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (abril) maig a juliol.
Hàbitat
Forma part de brolles, timonedes i pastures seques i assolellades, normalment en comunitats
obertes o esclarissades, penetrant en bancals i camps de cultiu quan són abandonats. Resulta
especialment freqüents als fenassars que ocupen el sotabosc de les plantacions denses de pi blanc
(Pinus halepensis).
Usos i propietats
Popularment coneguda per la seus propietats per prevenir, assecar o eliminar les molestes
hemorroides; també se li atribueixen propietats digestives, antiinflamatòries i vulneràries. També està
prou estès la utilització de les inflorescències com element decoratiu.
Observacions
El seu nom popular deriva de l'ús que fen els pastors per a engolir la sopa: deixant el capoll a
remulla, les bràctees escarioses s'esponjaven i d'aquesta manera era més fàcil de xuplar.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
110
Linum narbonense
Noms comuns en valencià
Llí blau, llí de llistonar.
Noms comuns en castellà
Lino azul, lino bravo, lino silvestre.
Descripció
Planta perenne, erecta o ascendent, d’uns
30-60 cm d’alçada, amb la base més o menys
llenyosa de la que surten diverses tiges amb
un creixement radial característic (estirades
prop del terra), cobertes de fulles sèssils, alternes, linear-lanceolades i agudes. Flors en
grups corimbiformes poc nombrosos situats a
l'extrem de les tiges, amb pètals grans (2-3
cm) de color blau viu (més clar o blanc en el centre), que fan molt vistosa la seua floració
(també s'observen exemplar de color molt
pàl·lid o quasi blanc). Fruit en càpsules
subgloboses, de 8-12 mm.
Distribució general
Se li atribueix un àrea de distribució que s'estén pel centre i l'oest de Regió Mediterrània.
Amplament representada a la major part de la Península Ibèrica i les Illes Balears, resulta més rara o
desapareix al territoris cantàbrics i atlàntics més plujosos. Freqüent i abundant a tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Forma part de les màquies esclarissades, de les brolles i timonedes obertes i ben assolellades i
dels fenassars i altres pastures, que ocupen els sòls pedregosos o poc desenvolupats, sempre de naturalesa calcària; també pot aparèixer en comunitats ruderals i arvenses, com vores de camins,
bancals i antics cultius.
Usos i propietats
Les llavors bullides es fan servir en alguns pobles de la Serra d'Espadà per activar la circulació
sanguínia i purificar la sang; a més a més, engolides directament amb aigua es fan servir com a
laxants. La seua vistositat i la facilitat de cultiu han afavorit la seua incorporació com planta
ornamental a la jardineria mediterrània. Observacions
Diverses espècies de lli s'han cultivat des del començament del Neolític i al llarg dels segles per
obtindre fibres i oli de les llavors. A Europa fins l’arribada del cotó durant l’edat mitjana va ser la fibra més preada en la confecció de bons teixits.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
111
Lithodora fruticosa
Noms comuns en valencià
Herbeta de la sang, botgeta de la sang, herba de les set sangries, aspró, asprilla.
Noms comuns en castellà
Sanguinaria, hierba de las siete sangrías, carrasquilla arbustiva, anguina, chupamieles.
Descripció
Arbust llenyós densament ramificat, amb tiges joves erectes (fins a 60 cm d’alçària) i
cobertes de pèls rígids, curts i blancs. Fulles
alternes, sèssils, estretes i allargades (linears),
revolutes en el marge, cobertes de pèls aspres, amb el revers cobert de tubercles.
Flors de color blau intens púrpura, que
canvien posteriorment a purpuri; les peces de
la corol·la estan soldades, formen un tub
allargat que es divideix, en el seu extrem, en cinc lòbuls. Fruit sec blanquinós, dividit
externament en quatre parts (mericarps).
Distribució general
Element de la Mediterrània occidental distribuït principalment per l'est de la Península Ibèrica, les
Illes Balears y el sud-est de França, amb algunes localitats disperses en el nord d'Àfrica. Molt
comuna i freqüent per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a juny.
Hàbitat
Brolles esclarissades i timonedes seques i assolellats sobre substrats bàsics, amb preferència de
sòl margosos; amb menys freqüència també s'instal·la en les clarianes ben il·luminades de diversos
tipus de bosc: pinedes, carrascars, savinars, etc., mostrant una elevada tolerància a la temperatura que li permet estendres des de les muntanyes tèrmiques litorals fins a la zones elevades continentals
de les terres d'interior..
Usos i propietats
La infusió de les summitats florides és molt reconeguda i recomanada per a rebaixar i depurar la
sang i per baixar la tensió arterial (hipotensora); també se li reconeixen propietats antiinflamatories i
antisèptiques, afavorint la curació de les ferides i ulceracions de la pell, anticatarrals que la fan
recomanable en el tractament de grips i refredats, i per baixar els nivells de colesterol. Observacions
Les seues propietats medicinals fan relacionar el seu nom popular amb el seus usos tradicionals, però sembla que el mot deriva de l'aparença que adquireix la planta quan es semen
les flors, perquè amb el canvi de coloració d'aquestes sembla estar coberta de sang.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
112
Lobularia maritima subap. maritima
Noms comuns en valencià
Caps blancs, herba blanca, miramars.
Noms comuns en castellà
Mastuerzo marino, aliso de mar.
Descripció
Herba perenne, feble-
ment lignificada a la base,
cespitosa amb nombroses
tiges herbàcies postrades o
ascendents (fins a 40 cm
d’alçària). Fulles alternes,
lanceolato-linears. Flors me-
nudes que fan olor de mel,
amb 4 pètals disposats en
creu, de color blanc o lleu-
gerament violaci, agrupades
en una inflorescència corim-
biforme terminal, a la que fa
referència el seu nom popular. Fruits ovoides que, quan maduren, desprenen les valves i les
llavors, i queden a sobre de la tija unes membranetes translúcides de forma arrodonida.
Distribució general
Espècie de distribució circunmediterrània i macaronèsica que com a conseqüència de la seua
naturalització s'ha estès pel centre i nord d'Europa i d'Amèrica, per Austràlia, etc. En la Península
Ibèrica, mostra preferència per les àrees de clima mediterrani, resultant comuna en tota la costa de
la Mediterrània i, en l'atlàntica, fins a la desembocadura del riu Duero. Apareix més cap al nord i
també en la cornisa cantàbrica, però aquestes poblacions se sospita que són naturalitzades. Molt
freqüent i comuna a la Comunitat Valencina, inclús en territoris molt allunyat de la costa.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Tot l'any.
Hàbitat
Amb una notable amplitud ecològica, aquesta planta podem trobar-la en brolles, timonedes i
pastures seques des dels arenals costaners fins a la muntanyes mesomediterrànies, prou
allunyades de la costa; també s'instal·la en rocams calcaris i en les comunitats antròpiques de les
vores de camins, cultius, solars abandonats, clivelles i badals dels marges de pedra seca, etc.
Usos i propietats
Es considera com una bona planta diurètica, per a desfer i traure les pedres del ronyó; el
costumari popular li atribueix propietat com a remei contra les picades de l’alacrà. Molt utilitzada en
jardineria, s'han obtinguts molts cultivars amb una important varietat de colors florals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
113
Lupinus mariae-josephae Noms comuns en valencià
Tramussera valenciana
Noms comuns en castellà
Altramuz valenciano
Descripció
Planta herbàcia anual,
pubescent, erecta (fins a 50
cm) i ramificada des de la
base. Fulles palmatisectes
amb 5-7 foliols, i pecíols
llarg i villosos. Inflorescèn-
cia principal en raïm ter-
minal, amb flors (fins a 25)
disposades al llarg de l'eix.
Corol·la groguenca en el botó floral, després blanca, que vira a rosat o magenta ± intens amb la maduració. Llegum de color marró ± obscur, amb 1-5 llavors el·lipsoidals.
Distribució general
Endemisme exclusiu de la província de València, recentment descrit com probablement
extint al medi natural i redescobert en diferents poblacions de La Ribera Alta (Montserrat i
Llombai), La Safor (Gandia) i La Costera (Xàtiva).
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat Març a maig
Hàbitat
Forma part de les comunitats de teròfits i geòfits que ocupen les clarianes d'espartars,
coscollars, romerals o altres formacions llenyoses mediterrànies, en sòls calcaris poc desenvo-
lupats i pedregosos i a les escletxes i cavitats de la roca.
Usos i propietats
No s'han descrit usos específics d'aquesta espècie, emparentada amb la tradicional Tramussera cultivada (Lupinus albus), encara que alguns testimonis de gent major de la
comarca parlen de la recol·lecció de les llavors per a consum humà.
Observacions
Planta protegida per la legislació valenciana, inclosa en el Catàleg Valencià d'Espècies de
Flora Amenaçades en la categoria de espècie vulnerable. La escassesa de poblacions
conegudes i les fortes fluctuacions interanuals en el nombre d'exemplars (que poden arribar a diferencies de varis milers) fan necessari l'establiment de mesures legals per garantir la seua
supervivència a llarg termini. Entre les espècies de tramusseres conegudes a la Península
Ibèrica, 8 incloent el tramús cultivat que s'ha naturalitzat en algunes àrees, aquesta és l'única
que es desenvolupa sobre sòls esquelètics, mostrant una clara preferència pels substrats rics en carbonats. A més, tota la història del seua descobriment està plena de coincidències i
anècdotes curioses.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
114
Opuntia maxima
Noms comuns en valencià
Palera, figuera palera, figuera de moro
Noms comuns en castellà
Chumbera, tuna.
Descripció
Planta crassa i espinosa, robusta, erecta
(fins 5-6 m, pot arribar a fer-se arborescent
amb un tronc ben desenvolupat), formada per
tiges aplanades (cladodis, popularment
coneguts com "pales") i articulades de color
verd, més o menys blavós en les pales velles,
amb espines molt variables en densitat i
grandària. Fulles menudes (d'uns 3 mm de
longitud), ràpidament caduques, reduïdes a
espines en les part més velles. Flors grans (7-
8 cm de diàmetre), de color groc situades al
marges de les pales. Fruits carnosos (figues
paleres) recoberts d’espines.
Distribució general
Probablement originaria de Mèxic, va ser
introduïda en el segle XVI per els conqueridors
espanyols per a criar les cotxinilles productores
de carmí. Actualment es troba naturalitzada amb caràcter invasor per quasi tot el món. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Es troba a les vores de camins, al voltant de les construccions humanes (castells, ermites,
masos, corrals), al marges del camps i bancals, i també penetra en matollars natural, on pot competir
i inclús eliminar per competència a la vegetació natural, especialment als rocam i pedreres i altres
indrets amb sòls poc desenvolupats o particularment secs.
Usos i propietats
Cultivada pels seus fruit comestibles i, en zones de clima àrid o semiàrid, per a la formació de
tanques vives. Les figues paleres maduren a l’estiu i s’aconsellen per a tallar les diarrees; també es
fan xarops per a la tos i el suc de la fulla partida pel mig pot menjar-se amb sucre per a curar
constipats. El costumari popular replega l'acció de penjar fulles per conjurar els zels dels xiquets.
Observacions
Un altre cactus de grans dimensions naturalitzat a la Vall dels Alcalans és Opuntia subulata,
coneguda com "agulles d'Eva" (pàg. 208). A diferencia de la palera, els cladodis son cilíndrics
amb les areoles molt marcades i les flors són de color rogenc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
115
Paronychia argentea
Noms comuns en valencià
Herba de neu, herbeta de la sang, sangui-nària blanca, paroníquia argentada.
Noms comuns en castellà
Nevadilla, sanguinaria, hierba de la sangre.
Descripció
Planta herbàcia vivaç de base llenyosa,
poc elevada però molt llarga, normalment
postrada, amb tiges primes esteses al terra.
Fulles oposades, menudes més curtes o
iguals que els entrenusos, amb el marge ciliat
amb pèls molt fins. Flors menudes i molt poc
visibles, per estar envoltades per unes
bràctees molt característiques d'aquest gène-
re, membranoses amb consistència de paper i
amb aspecte argentat, agrupades en glomè-
ruls ben definits i molt cridaners, situats als
extrems de les branques.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània que abasta les Illes Canàries. Amplament distribuïda, però
de forma dispersa, per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Freqüent i abundant en tota la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Planta comuna en ambients nitrificats, com les pastures seques, timonedes i brolles
esclarissades; també apareix amb freqüència en ambients antropitzats: camps de cultiu, bancals,
erms, descampats, vores de camins, etc.
Usos i propietats
Les infusions de les summitats aèries s'utilitzen popularment com a diürètica, per fer orinar i
ajudar a eliminar les pedres del ronyó, i també per baixar la febre (febrífuga) i la tensió (hipotensora).
Per via externa, els pegat de plantes xafades ajuden a la curació de ferides (vulnerària).
Observacions
Els glomèruls de bràctees d'aspecte argentat permeten reconèixer amb molta facilitat a les
espècies de Paronychia presents a la Vall dels Alcalans. A més de la descrita, també trobem als
mateixos hàbitats la paroníquia nívia (P. capitata), que es diferencia per detalls morfològics de les
peces florals i també perquè els exemplars de la darrera tenen una estructura més compacta i quan
estan florits apareixen completament coberts pels glomèruls argentats.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
116
Phlomis crinita subsp. crinita
Noms comuns en valencià
Orella de llop, trencapedres, cresolera, gresolera metxera, clavellet de pastor, herba de la gangrena.
Noms comuns en castellà
Barbas de macho o de pastor, oreja de burro, mechera, oropesa.
Descripció
Planta llenyosa perenne amb arrel tube-
rosa i tiges erectes fins a 1 metre d’alçària,
ramificades cap en la meitat superior, grises
per estar coberta d'una borra de pèls
estrellats. Fulles, la majoria en roseta basal,
clarament peciolades, apelfades, grosses, de
forma ovada amb la base cordada i color
grisenc. Flors labiades molt característiques,
amb el llavi superior en forma de casc, còncau
cap a baix, i l'inferior trilobulat, agrupades en
verticil·lastres, cadascun amb 6 flors de color
groguenc amb estries rogenques, que s'orga-
nitzen en espigues terminals discontinues,.
Distribució general
Endemisme del quadrant sud-oriental de la Península Ibèrica, resulta abundant per les
serralades de la meitat meridional de la província de València i dispersa per tota la d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. D’abril a juny
Hàbitat
Brolles i matollars calcaris en sòls pedregosos i en indrets secs i assolellats.
Usos i propietats
Utilitzada en el costumari popular en infusions com a diürètica, per reduir les inflamacions de
ronyó i fer córrer l'orina per afavorir la eliminació d'arenilles i pedres, i també per tallar la diarrea. A
més, les fulles es preparaven enrotllades per fer metxes de cresol, aplicació de la que deriven alguns
dels seus mots poulars.
Observacions
Aquesta és una de les moltes plantes valencianes descrites pel reconegut botànic valencià
Josep A. Cavanilles, concretament de la comarca de La Safor. A la Vall dels Alcalans, també es
troba l'orella de llebre (Phlomis lychnitis) fàcil de reconeix per l'aparença equivalent de les
llargues inflorescències i que es diferencia per les seues fulles lanceolades llargament
atenuades en un pecíol poc distint i les flors de color groc intens.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
117
Rosmarinus officinalis
Noms comuns en valencià
Romer, romaní.
Noms comuns en castellà
Romero.
Descripció
Arbust molt aromàtic, perenne, llenyós,
molt ramificat des de la base, amb branques
erectes (fins a 1,5 m d’alçària), ocasional-
ment postrades, densament folioses. Fulles
linears, dures (coriàcies), amb els marges
més o menys revoluts, segons les carències
d'aigua, i l'anvers blanquinós per estar den-
sament cobert de pèls glandulosos que
concentren els olis essencials. Flors bilabia-
des amb dos llavis ben marcats, de color
blau clar, rosaci o blanquinós, i 2 únics
estams ben visibles que sobreïxen de la
corol·la sota el llavi superior.
Distribució general
Planta mediterrània per excel·lència, amplament distribuïda per la major part de la Península
Ibèrica i les Illes Balears i també per tots els territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Tot l’any, però té 2 màxims anuals: un
de tardor i altre de primavera.
Hàbitat
Planta d'elevada plasticitat ecològica que creix sobre tot tipus de sòls, però amb una clara
preferència pels calcaris, des del nivell del mar fins als 1.500 metres en les muntanyes temperades o
càlides. Forma part de tot tipus de brolles i matollars sobre sòls secs i assolellats, arribant a densitats
elevades en llocs fortament aclarits per tales o incendis, que adquireixen la seua denominació:
romerals. També pot apareixen en les escletxes i replanells de rocams i pedregars.
Usos i propietats
El romer és una de les plantes aromàtiques mediterrànies més conegudes per la llarga i
diversificada tradició culinària i medicinal. Realment, seria necessari un tractat monogràfic per
nomenar tots els usos i aplicacions que ha rebut i continua reben aquesta planta, tant en el costumari
popular com per part de diversos sectors industrials. És una planta tonificant d'interès mel·lífer, que
es macera en alcohol per utilitzat la mescla obscurida en friccions efectives contra els dolors
musculars i contusions. A més a més, també es emprada per a la perfumeria, la jardineria i inclús
amb destinacions simbòliques. Per acabar d'arrodonir l'extens ventall d'aplicacions, indicar que
alguns autors li atribueixen propietats afrodisíaques.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
118
Salvia verbenaca subsp. verbenaca
Noms comuns en valencià
Tàrrec, tàrrega, herba del mal d'ulls.
Noms comuns en castellà
Verbena, verbenaca, gallocresta, cresta de gallo, maro negro, balsamina.
Descripció
Planta herbàcia aromàtica, erecta (fins a
40-50 cm d'alçària), pubescent, amb la majoria
de les fulles en roseta basal. Fulles rugoses i
aspres al tacte, peciolades, de color verd fosc
amb el marge més o menys profundament
lobulat (subsp. verbenaca) o dividit (subsp.
controversa). Flors en inflorescències espici-
formes molt laxes que surten del centre de la
roseta, agrupades en verticil·lastres amb 6-10
flors, de color blau violaci intens o clar,
respectivament segons la subespècie, amb els
llavis característics de la família de les
Labiades. Les dos subespècies es diferencien
per la lobulació de les fulles i la grandària i
coloració de les flors.
Distribució general
Amplament distribuïda pel sud i l'oest d'Europa, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia; també es troba
naturalitzada en Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Estesa per tota la Península Ibèrica
i les Illes Balears, resultant molt comuna i freqüent a tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a juliol.
Hàbitat
Resulta freqüent en les pastures, herbassars i timonedes que colonitzen els sòls agrícoles,
especialment als bancals i camps de secà, o altres substrat alterats i més o menys enriquit en
compostos nitrogenats, com els marges de camins i sendes de muntanya.
Usos i propietats
Aquesta planta s’utilitza en infusió de les summitats aèries com a digestiu i en forma d'emplastres
com a vulnerària per afavorir la cicatrització de talls i ferides.
Observacions
A la Vall del Alcalans també es tenen referències de la presència de la gallocresta valentiana
o rodaja-lancilla (Salvia valentina) en el terme de Montserrat, a les Crestes i voltants de la
muntanya de la Carència. Aquest endemisme valencià es diferencia per les seues fulles
senceres o molt lleugerament lobulades.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
119
Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa
Noms comuns en valencià
Camamirla, camamirla a-marga, mançanilla (aquest castellanisme es reserva normalment per a la dolça).
Noms comuns en castellà
Abrotano hembra, manza-nilla amarga, hierba piojera.
Descripció
Arbust (camèfit) perenne, poc elevat (fins a 50 cm) i molt ramificat, amb tiges aro-màtiques i viscoses. Fulles alternes, menudes (0,6-2 cm),
sèssils, amb lòbuls diminuts (1-2 mm) disposats en varies fileres, i cobertes d’una densa pilositat, que lis dona una coloració grisenca, o glabres i verdes. Flors sense lígules de color groc intens, reunides en capítols solitaris terminals molt aromàtics. Distribució general
Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament representada a la major part de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica i les Illes Balears, va fent-se més rara fins desaparèixer per complet en tot l'oest i nord-oest. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a juliol (setembre).
Hàbitat
Abundant en les brolles i timonedes calcaries seques més o menys alterades i nitròfiles, sempre en formacions obertes ben assolellades, des de el nivell de la mar fins al 2.000 metres d'altitud. També resulta comuna en diverses comunitats antròpiques, com els bancals i camps abandonats i les vores dels camins rurals i de sendes de muntanya. Usos i propietats
Planta d'ús popular per l'eficàcia i diversitat de les seues virtuts: tònic estomacal i digestiva, antisèptica, antiinflamatòria, cicatritzant, etc. També ha estat utilitzada per donar tonalitats daurades als cabells rossos o castanys clars. S'utilitzen els capítols florals en infusió i la tradició diu que s'han de collir el matí de Sant Joan, abans de l'eixida el sol. En jardineria, s'utilitza amb molta freqüencia una varietat molt pelosa que li dona una coloració blanquinosa a tota la planta, així com la subespècie endèmica de les Balears (subsp. magonica). Observacions
Fàcilment identificable per l'olor característica que desprèn tota la planta. A més, les seues fulles, amb digitacions disposades en varies fileres, i els capítols de color groc intens, la fan completament inconfusible. A la comarca, només el panigroc valencià (Anacyclus valentinus) presenta inflorescències semblats, però aquestes poden presentar petites lígules perifèriques i, a més a més, les fulles i sobretot l'olor, són completament diferents (pàg. 161).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
120
Sideritis angustifolia subsp. angustifolia
Noms comuns en valencià
Rabet de gat, cua de gat.
Noms comuns en castellà
Rabo de gato, hierba de la almorrana.
Descripció
Arbust (camèfit) perenne,
llenyosa, molt ramificada, de
branques erectes (fins a 50 cm
d’alçària), de color més o
menys grisenc segons la pilo-sitat, i viscoses al tacte. Fulles
oposades, senceres, pubes-
cents, estretes (linears) i agu-
des, de vegades les superiors amb alguna dent punxant. Flors
bilabiades de color groc pàl·lid,
disposades en verticil·lastres
(rodalets) lleugerament sepa-
rats, protegides inferiorment per un parell de bràctees amb nombroses dents espinescents, de longitud similar o superior que el calze. Distribució general
Endemisme iberollevantí amb el centre de dispersió en les àrees termo i mesomediterrànies d'ombro-clima sec o subhumid de les muntanyes litorals i sublitorals de quasi tota la Comunitat Valenciana, penetrant en les províncies de Tarragona, Albacete i Múrcia. Queda exclosa de l'extrem meridional d'Alacant, d'ombroclima àrid, i de les àrees interiors de Castelló, de clima supramediterrani continental. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juliol.
Hàbitat
Creix en brolles, timonedes i clarianes de matollars secs i assolellats sobre sòls calcaris; també apareix en les voreres de sendes, camins i altres llocs amb poca cobertura vegetal, un poc nitrificats. Usos i propietats
Molt apreciada en l'herbolari popular, la infusió de les summitats florides són emprades per calmar el mal de ventre i són aplicades externament per curar tota classe d’inflamacions, ferides i per netejar els ulls. A més, és un del components principals dels tradicionals licors digestius coneguts com herberos. Observacions
Les Sideritis es reconeixen fàcilment per la disposició de les flors en verticil·las-tres protegits per un parell de bràctees A la comarca, a més de la espècie tractada, hem trobat S. incana subsp. edetana en l'entorn de la MRF "Lloma de Coca" (Real de Montroi). No obstant això, la bibliografia i el BDBCV confir-men la presència de S. hirsuta i S. incana subsp. incana en la zona del Barranc Real (Serra del Caballó, Real de Montroi), no observades als nostres rastrejos. S. hirsuta presenta una major pilositat de les tiges i les fulles que són més amples i dentades en el marge que en S. angustifolia.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
121
Stipa tenacissima
Noms comuns en valencià
Espart.
Noms comuns en castellà
Esparto, atocha.
Descripció
Gramínia perenne herbàcia, molt robusta,
cespitosa que forma mates compactes i
denses de fins a 1,5 m de diàmetre. Fulles
molt abundants, convolutes, rígides, coriàcies,
gruixudes, més curtes que les tiges floríferes.
Flors (espiguetes) reunides en una espiga
(panícula) densa amb nombroses espiguetes,
sobre un llarg peduncle que pot arribar als 1,8
m d’alçària. Espiguetes amb una llarga aresta
(4-6 cm) que per la base s'enrotlla en una
espiral molt característica dels membres del
gènere Stipa i truncada en l'extrem. Fruit sec
(cariòpside) amb pèls i arestes persistents.
Distribució general
L'espart es distribueix de manera natural pel Mediterrani Occidental i més concretament pel nord-oest
d'Àfrica (Marroc, Argèlia, Tunísia i Líbia) i la Península Ibérica, on s'estén per la major part del territori.
Molt comuna a les zones càlides de les muntanyes d'altitud mitjana i baix; més rara en zones interiors.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Creix en matollars oberts que colonitzen llocs secs i sòls pedregosos, normalment de forma
dispersa, però pot arribar a formar comunitats d'elevada extensió i cobertura on resulta dominant: els
espartars, normalment afavorit de forma artificial per a incrementar la disponibilitat de materials.
Usos i propietats
L'espart va ser una planta de gran importància econòmica que s'explotava antigament per
aconseguir fibres. Aquest aprofitament es remunta varis milers d'anys enrere, perquè en l'actualitat el
seu ús està reduït a diversos efectes poc quotidians i només es recol·lecta espart a nivell local i molt
puntual. D'aquest material es realitzaven nombrosos utensilis per a la vida rural.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també es troba un altra Stipa, coneguda com pelaguer o llambra, (S.
offneri) normalment a les mateixes comunitats vegetals que l'espart, però és una planta molt més
menuda amb fulles junciformes (semblants a les dels joncs) amb espigues més laxes que pot
identificar-se per la aresta espiralada i truncada típica del gènere.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
122
Teucrium pseudochamaepitys
Noms comuns en valencià
Cresta de gall, iva borda.
Noms comuns en castellà
Falso pinillo, hierba de la calentura, hierba de la cruz, hierba de San Antonio, orobal, romerillo falso.
Descripció
Mata sufruticosa amb varies tiges erectes
(fins a 30 cm d’alçària), un poc llenyoses a la
base i amb una pilositat dispersa i patent.
Fulles alternes, piloses, dividides en 3-5
segments linears (de morfologia molt caracte-
rística, de la que deriven els ses noms
populars). Flors grans típiques de les labia-
des, però sense llavi superior que deixen els
estams al descobert (com correspon al gènere
Teucrium), agrupades en inflorescència allar-
gada i racemiforme amb les flors disposades
per parells en cada nus; corol·la vistosa, de
color blanc o rosat amb nervis purpuris, llavi
inferior clarament trilobat amb pels patents.
Distribució general
Element de la Mediterrània occidental que s'estén pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. En la
Península Ibèrica, la seua àrea de distribució ocupa el centre, el sud i l'est. Molt comuna a tota
la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Planta molt comuna en tot tipus de comunitats pioneres. Creix en brolles, timonedes i pastures
seques, assolellades i més o menys enriquides en compostos nitrogenats, en formacions poc
evolucionades sobre sòls esquelètic o pedregosos, molt obertes i esclarissades o aprofitant les
clarianes en comunitats més denses o elevades, sempre sobre substrat de naturalesa bàsica (roca
calcària, algeps o margues).
Usos i propietats
Per les referències trobades, sembla que la cresta de gall no ha tingut una utilització popular als
nostres territoris; no obstant això els seus noms vernacles segueixen propietats medicinals. En
aquest sentit, les fonts consultades indiquen que en alguns llocs d'Andalusia, la infusió de les
summitats aèries de la planta florida es prenien per al tractament de febres incurables, com el tifus o
la febre de Malta.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
123
Thymus piperella
Noms comuns en valencià
Pebrella, pebrinella, febrella, timó bord, herba d'olives.
Noms comuns en castellà
Pimentera.
Descripció
Mateta perenne, llenyosa i molt aromàtica,
molt ramificades des de la base, amb nombro-
ses tiges erectes o ascendent (fins a 40 cm
d’alçària), pubescents, de secció quadrangu-
lar. Fulles menudes, glabres, curtament pecio-
lades, oposades, de contorn oval o el·líptic,
planes o un poc còncaves, amb nombroses
glàndules rogenques i la nervadura ben
marcada. Flors típicament bilabiades, amb el
llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb
tres, de color rosat més o menys intens a
púrpura, reunides en una inflorescència termi-
nal allargada i laxa.
Distribució general
Endemisme iberollevantí distribuït principalment per la província de València, des dels
territoris al sud del Túria (sector corològic setabenc) i penetrant lleugerament en les àrees
veïnes d'Alacant, Albacete i Múrcia.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juliol a novembre.
Hàbitat
Creix en brolles i timonedes seques i assolellades, amb freqüència en sòls pedregosos poc
desenvolupats, i sovint també en rocams, sempre sobre substrats calcaris dels pisos termo i
mesomediterrani d'ombroclima sec a subhumid. Està considerada com un espècie pionera que
manifesta una gran capacitat colonitzadora en terrenys remoguts, sòls agrícoles i bancals
abandonats i especialment en zones devastades per incendis forestals.
Usos i propietats
Planta molt popular i amplament utilitzada com un dels aromatitzant culinari habituals de la cuina
casolana, però especialment apreciada per a preparar la salmorra i adobar olives, pimentons i
tomates, junt a les fulles de la garrofera i la sajolida (Satureja sp. pl.) que resulte més comuna a cada
zona. Els preparatius també depenen dels gustos, perquè quan agrada el saber picant més intens,
es substitueix completament aquesta darrera per la pebrella. Altra destinació culinaria molt freqüent i
molt estimada és la cuina dels casadors, on resulta constant per condimentar els gaspatxos de conill
i pollastre o de perdius.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
124
Thymus vulgaris
Noms comuns en valencià
Timó, timonet, tomello, farigola.
Noms comuns en castellà
Tomillo.
Descripció
Mateta menuda (fins a 40
cm d’alçària), de branquetes
llenyoses, molt ramificades
des de la base i extraor-
dinàriament olorosa. Fulles
menudes, senceres, lanceo-
lades, amb el marge revolut
amb pèls, especialment abun-
dants al revers en la subespècie típica. Flors típicament bilabiades, de color blanc o rosat amb
estams ixents reunides en inflorescències de diferent morfologia segons la subespècie: en la típica
(subsp. vulgaris) són més o menys esfèriques, amb les bràctees florals més amples que les fulles
caulinars; en la subsp. aestivus, allargades i espiciformes i les bràctees són similars a les fulles.
Distribució general
Th. vulgaris s'estén per la Regió Mediterrània occidental europea, des de la Península
Ibèrica fins Itàlia, però mentre la subespècie vulgaris està present en tota la meitat oriental de la
Península, la subespècie aestivus és un endemisme iberollevantí i balear amb un àrea de
distribució centrada en la nostra Comunitat, penetrant lleugerament en la província de Terol pel
nord i en la de Múrcia pel sud-est..
Distribució en la Vall dels Alcalans
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Època de floració
Les dos subespècies també es diferencien en el moment de floració: mentre que a la subsp.
vulgaris és òptim en primavera, encara que pot arribar a presentar flors durant tot l’any; la subsp.
aestivus, fent referència al seu nom, floreix a l'estiu, de juny a novembre.
Hàbitat
Les dos subespècies coincideixen en la seua ecologia, convivint en molt indrets. Molt comunes a
les brolles i timonedes seques que creixen en llocs solejats i pedregosos, parets rocoses; dominen
les comunitats pioneres llenyoses que inicien la regeneració de la vegetació natural en camps de
cultiu i bancals abandonats.
Usos i propietats
Tot dos són molt reconegudes i apreciades com aromatitzant culinari, però a més a més, són
plantes molt preades en la medicina popular pels seues efectes estimulants en casos d’esgotament
físic o psíquic, com a desintoxicant, per obrir la gana i afavorir la digestió.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
125
Ulex parviflorus
Noms comuns en valencià
Argelaga, argilaga, gatosa.
Noms comuns en castellà
Aulaga, aliaga.
Descripció
Arbust erecte que pot arribar als 2 m
d’alçària, densament cobert d'espines i molt ra-
mificat. Tiges amb curtes branques espinoses,
amb espines robustes. Fulles alternes,
peciolades, simples o trifoliades molt menu-
des i ràpidament caduques. Flors papilionà-
cies solitàries o en grups de dos sobre les
espines, de color groc intens, d'explosió
hivernal, cobrin pràcticament la planta per
complet. Fruit lleguminós de fins 1 cm, igual o
poc més llarg que el calze.
Distribució general
Element exclusiu de la Mediterrània occidental, distribuïda per el sud de França i pel sud i el est
de la Península Ibérica. Molt abundant en la Comunitat Valenciana en els territoris litoral i sublitorals;
cap a les terres interiors, la seua presencia es relaciona amb l'arribada de influencia litoral.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’octubre a maig.
Hàbitat
Planta típica de tot tipus de formació arbustiva mediterrània, la seua abundància està relacionada
normalment amb la regeneració d'àrees afectades per incendis forestals. Es tracta d'una planta
piròfita que es veu afavorida pels focs forestals. La eliminació de la resta de vegetals competidors i la
seua capacitat per ocupar l'espai amb rapidesa, la converteixen, junt amb les estepes (Cistus sp. pl.)
i altres plantes mediterrànies, en els elements dominant característic del matollars de regeneració
post incendi. Creix en llocs oberts, clars de pinars, matollars, brolles, timonedes, etc.
Usos i propietats
Poc profit pot donar una planta tan densament espinosa; no obstant això, alguns texts indiquen
que quan està florida és un bon menjar per als conills. A més quan està seca, es fa servir com a
llenya per encendre un bon foc.
Observacions
En les zones un poc més elevades de la comarca que corresponen als contraforts de la Serra
del Caballó, en l'extrem sud-occidental de la comarca, també apareix un altra argelaga (Genista
scorpius), més comuna en àrees més continentals, encara que conviu amb Ulex parviflorus en
moltes zones. G. scorpius es diferencia fàcilment per la presencia evident de fulles trifoliades, la
seua coloració més grisenca i sobretot per la floració primaveral, normalment e febrer a maig.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
126
Verbascum fontqueri Noms comuns en valencià
Matapeix negre.
Noms comuns en castellà
Gordolobo (nom genèric pel que es coneixen la majoria de les espècies de Verbascum).
Descripció
Planta bianual, erecta (fins 80 cm d’alçà-
ria), simple i glandulosa i pubescens. Fulles
en roseta basal, peciolades amb el limbe més
o menys profundament dividit i el marge
dentat, les superiors alternes, sèssils, més
menudes. Flors disposades fe forma molt laxa
al llarg d'una tija florífera allargada (raïm),
solitàries situades en les axil·les de les bràc-
tees, amb la corol·la gran (3-3,5 cm de diàme-
tre), de color groc, i 4 estams de filaments
piloso-purpuris. Fruit en càpsula ovoide.
Distribució general
Endemisme exclusiu de la província de València, restringit a algunes serralades d'altitud mitjana,
del pis termomediterrani sec, al sud de la província, des de Dos Aigües-Real de Montroi-Llombai fins
a Quatretonda.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. D’abril a juny.
Hàbitat
Creix en herbassars, timonedes i brolles esclarissades i assolellades que ocupen àrees alterades
per la fauna o per l'home, sobre substrat calcaris. En indrets amb formacions més tancades, pot
quedar desplaçat a les vores de les pistes forestals, camins, etc., on la vegetació es manté oberta.
Usos i propietats
No es coneixen
Observacions
El seu caràcter subnitròfil i heliòfil el fa dependent de ambients amb comunitats vegetal
serials, esclarissades i poc evolucionades, que es mantenen per la activitat de la fauna salvatge
o de l'home. En conseqüència, l'abandonament de la ramaderia i altres activitats tradicionals
d'aprofitament de materials forestals (llenya, fusta, etc.) afavoreix la evolució serial de la
vegetació cap a formacions de major cobertura on s'observa una tendència a la reducció i inclús
desaparició de les poblacions d'aquest i d'altres endemismes valencians lligats a les comunitats
menys evolucionades. A més a més, algunes de les seues poblacions més significatives fores
destruïdes als anys 70 i 80 pel desenvolupament urbanístic.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
127
Viola arborescens
Noms comuns en valencià
Violeta de la tardor, violeta arborescent, rabassa llenyosa.
Noms comuns en castellà
Violeta de otoño.
Descripció
Mata llenyosa (camèfit) poc elevada (fins
25 cm d’alçària, característica que contrasta
amb el seu nom específic), encara que pot
arribar al 2 metres quan creix estesa sobre
el terra, molt ramificada des de la base, amb
tiges ascendents densament folioses. Fulles
estretes (3-5 mm), lanceolades i pubescents,
amb el marge dentat o sencer i corbat cap a
l’interior. Flors llargament pedunculades típi-
ques de les violetes, de color violeta pàl·lid
amb estries obscures. Fruit en forma de
càpsula sense pèls.
Distribució general
Element mediterrani occidental amb un àrea que s'estén des de el sud de Portugal fins el sud de
França, Cerdenya i Argèlia. En la Península Ibèrica, la seua distribució queda restringida al litoral
mediterrani i a les Illes Balears. Relativament abundant en la Comunitat Valenciana, especialment
per tota la franja litoral, en el pis termomediterrani.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’octubre a març.
Hàbitat
Apareix normalment en brolles i matollars secs calcaris, però també pot formar part del sotabosc
de formacions més evolucionades (màquies, boscos), però sempre ocupant posicions perifèriques
més il·luminades.
Usos i propietats
Aquesta planta no resulta massa coneguda per la seua utilitat medicinal; no obstant això ha estat
utilitzada per al tractament de refredats i de la tos. En general, les violetes són més conegudes pel
seu aprofitament com a planta ornamental, especialment com flor de temporada, i molt tradicional
per a flor tallada.
Observacions
La majoria de les violetes conegudes a la Comunitat, i realment és un grup prou diversifica amb
més de 10 espècies diferents, viuen en ambient més humits i ombrívols que els que poden trobar-se
a la Vall dels Alcalans. De fet, aquesta violeta de la tardor és l'única present a la comarca, però a
més resulta molt fàcil de diferenciar pel seu caràcter llenyós i les seues fulles linears.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
128
Asperula aristata subsp. scabra
N.v.: Herba prima. N.c.: Asperilla de flor roja.
Mediterrània.
Herba de tiges fines (< 1 mm) amb llargs entrenusos i fulles verticil·lades, estretes, en grups de 4; flors tubuloses rosades aca-bades en 4 lòbuls blancs. La llargària de la part soldada del tub de la corol·la permet diferenciar-la de A. cynanchica, també citada a la comarca.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Allium sphaerocephalon
N.v.: All de bruixa, calabruixes. N.c.: Ajo de cigüeña, montesino o perruno.
Centre i sud d'Europa.
Planta herbàcia bulbosa amb olor d'all, tiges erectes buides i flors rogenques reunides en una inflorescència terminal esfèrica (1-6 cm de diàmetre).
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Asterolinom linum-stellatum
N.v.: Lli estel·lat. N.c.: Lino de lagartijas.
Mediterrània.
Xicoteta planta anual (fins a 10 cm) amb tiges erectes poc ramificades, amb fulles oposades, lanceolades i flors solitàries axil·lars; fruit esfèric.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
129
Ballota hirsuta
N.v.: Marrubi hirsut o roig, barrumbi. N.c.: Flor rubí, hierbabuena de pastor, marrubio borde.
Endemisme de la Península Ibèrica, les Illes Balears i el nord d'Àfrica.
Planta perenne, llenyosa en la base, amb tiges erectes molt piloses i fulles orbiculars densament piloses; flors bilabiades rogenques agrupades en verticil·lastres més o menys esfèrics, calze amb 10 dents.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Avenula bromoides subsp. bromoides
N.v.: Avenula. N.c.: Culilla.
Mediterràni occidental
Herba perenne cespitosa; inflorescència sim-ple sobre llargues tiges erectes; espiguetes amb llargues arestes dorsals ± doblegades.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Brachypodium retusum
N.v.: Cerverol, fenal, fenàs, fenàs reüll, llistó. N.c.: Fenazo, lastón.
Mediterrània occidental
Herba perenne que pot format gespes prou extenses, especialment en àrees incendiades. Es caracteritza per la disposició dística de les fulles (en angle recte a cada banda de la tija), i per les espigues ± arrodonides i lleugerament corvades.
B. distachyon és anual i presenta arestes evidents en les espiguetes; B. phoenicoides les fulles són més llargues i forma macolles més voluminoses
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
130
Cephalaria leucantha
N.v.: Falla. N.c.: Culilla.
Mediterrània.
Planta perenne amb llargues tiges erectes; fulles oposades amb lòbuls linears; flors blanques agrupades en capítols hemisfèrics.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Dactylis glomerata
N.v.: Dàctilo. N.c.: Dáctilo, pasto ovillo.
Europa, Àsia i nord d'Àfrica.
Herba perenne amb espigues terminals amb blanques basals llargues i nues. D. hispani-ca, també comuna a la comarca, presenta espigues sense les branques inferiors nues.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Dipcadi serotinus
N.v.: Marcet. N.c.: Falso narciso.
Mediterrània centre-occidental.
Herba bulbosa perenne amb fulles linears poc nombroses, més curtes que la tija; flors amb 6 tèpals de color marró clar, pèndules, inflores-cències unilaterals; fruit en càpsules subgloboses trilobades seques quan estan madures
Real de Montroi i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
131
Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum
N.v.: Cabeso d'or, ravenissa major o de runar, ravanell de matolls. N.c.: Jaramago de roca.
Endemisme valencià exclusiu.
Planta perenne amb llargues tiges erectes; fulles en roseta basal irregularment lobula-des; flors tetràmeres grogues.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Euphorbia flavicoma
N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela.
Mediterrània occidental.
Mateta perenne postrada amb fulles el·líp-tiques, sovint rogenques al marge; flors característiques de les lleteres amb glàndu-les arrodonides; fruit amb berrugues.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Filago pyramidata
N.v.: Herba del borm. N.c.: Hierba algodonera.
Eurasiàtica.
Herba anual erecta o ascendent, molt pilosa que li dona una coloració grisenca, bifurcada a la base de cada inflorescència composta; fulles linears o espatulades; flors poc aparents, reunides en capítols de forma piramidal, que s'agrupen en inflorescencies espèriques
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
132
Guillonea scabra
N.v.: Fenoll bord o negre. N.c.: Fenollosa.
Endemisme Iberollevantí.
Herba vivaç amb fulles majoritàriament en la base, compostes amb segments estrets i cuneats; flors blanques en grans inflorescèn-cies umbel·liformes compostes; fruits (mericarps) amb ales estretes (2-3 mm).
Montroy i Real de Montroi.
Hedysarum bovanumsubsp. eurpaeum
N.v.: Estaca-rossins, rabassa llenyosa. N.c.: Zulla silvestre.
Mediterrània occidental.
Planta perenne amb fulles divi-dides (6-14 parells de folíols) estrets; flors papil·lionàcies de color purpuri; fruits indehis-cents, amb 2-4 artells semicir-culars i espinosos.
Montroy i Montserrat.
Helichrysum serotinum
N.v.: Sempreviva, botja fematera, herba botgera. N.c.: Siempreviva, tomillo llesquero.
Endemisme Iberollevantí.
Arbust erecte multicaule de color verd cendra; fulles linears molt estretes i llargues; flors tubuloses grogues, reunides en capítols cilíndrics, agrupats en inflorescències corimbi-formes terminals.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
133
Iberis saxatilis subsp. valentina
N.v.: Matablat. N.c.: Carraspique.
Endemisme valencià exclusiu.
Mata llenyosa en la base i branques herbà-cies; fulles linears; flors blanques reunides en inflorescències corimbiformes terminals on les flors perifèriques presenten pètals majors.
Montroy i Real de Montroi.
Lavandula latifolia
N.v.: Espígol comú, de fulla ample o mascle. N.c.: Alhucema, espigón, espliego, lavanda.
Mediterrània nord-occidental.
Mata llenyosa tomentosa i aromàtica; tiges curtes densament cobertes de fulles; flors bilabiades de color violaci en inflorescències en l'extrem de branques erectes i ramificades.
Lygeum spartum
N.v.: Espart, espart albardí, espart bord. N.c.: Albardín, esparto.
Mediterrània meridional.
Herba perenne que forma mates denses de fulles dures al tacte i caragolades longitudinalment; flors poc aparent, però inconfusibles per la bràctea blanquinosa que protegeix l'espigueta coberta de nombrosos pèls llargs.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
134
Matthiola fruticulosa
N.v.: - N.c.: Alhelí de campo.
Mediterrània.
Mata blanquinosa o grisenca, llenyosa en la base i branques herbàcies; fulles alternes, estretes; flors amb 4 pètals rosats o gro-guencs sinuosos, sovint dirigit cap enrere.
Montserrat i Real de Montroi.
Mercurialis tomentosa
N.v.: Orella de rata, mercurial tomentós. N.c.: Mercurial blanca, carra, criadilla de ratón.
Mediterrània occidental.
Planta perenne dioica d’aspecte cotonós (densament coberta de pèls); fulles opo-sades, senceres, un poc denta-des; flors menudes de color verd, les masculines en espigues; les femeni-nes aïllades.
Real de Montroi.
Narcissus assoanus
N.v.: Almesquí. N.c.: Narciso gallego.
Mediterrània occidental.
Planta bulbosa menuda, amb una o varies tiges floríferes; flors perfumades de color groc intens amb el periant format per 2 verticils de tèpals petaloides que més internament formen la tíica corona dels Narcissus.
Montserrat, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
135
Ononis minutissima
N.v.: Gavó menut. N.c.: Anonis menor.
Mediterrània occidental.
Mateta menuda amb branques llenyoses molt fines; fulles amb 3 folíols estrets i dentats; flors papilionàcies de color grocs i venes roges en l'estendard amb el calze tan llarg o poc més curt que la corol·la.
Montserrat i Real de Montroi.
Ophrys fusca
N.v.: Mosques negres. N.c.: Monjas, flor de abeja, flora de avispa.
Mediterrània.
Aquesta orquídia es caracteritza pel seu label dividit en 3 lòbuls, el central més gran, escotat i vellut, de color fosc a la meitat terminal i la part més interna ocupada per una taca grisa o blavosa (màcula).
Montserrat i Real de Montroi.
Ophrys speculum
N.v.: Mosques blaves, sabatetes del Bon Jesús. N.c.: Espejo de Venus, flor de abeja, flor de avispa.
Mediterrània.
Les diferencies més clares entre les orquídies abelle-res trobades a la comarca són les flors. En aquesta espècie el label està clarament eixamplat ca a l'extrem, amb una taca blava brillant amb forma de llengua vorejada pel un marge vellut de color marró.
Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
136
Ophrys tenthredinifera
N.v.: Mosques vermelles. N.c.: Flor de abeja, flor de avispa, abejita.
Mediterrània.
Sèpals de color rosat que contrasta amb el color groc de la part externa del label, que està lateralment re-plegat cap a baix i té una protuberància al centre; part central del label de color marró fosc.
Montserrat i Real de Montroi.
Anacaptis pyramidalis
N.v.: Barreret. N.c.: Orquídea piramidal.
Mediterrània.
Molt característica per la seua inflorescència densa de forma cònica, amb flors blanquino-ses a purpúries, amb tres lòbuls molt marcats de la mateixa mida i un esperó al darrere que surt cap a baix.
Real de Montroi.
Orobanche artemisiae-campestris
N.v.: Orobanca (nom genèric). N.c.: Orobanque.
Centre, sud i est d'Europa.
Planta paràsita de diverses espècies de compostes; tija simple de color groguenc a malva; flors gro-guenques, amb la corol·la ± tubular, corbada, amb pèls glandulífers; llavi superior bilobulat, l'inferior amb 3 lòbuls denticulats.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
137
Orobanche latisquama
N.v.: Frare del romaní, orobanca (genèric). N.c.: Orobanque.
Mediterrània occidental.
Paràsit del romer i altres herbes i arbustos; flors de color roig a púrpura clar, en forma de casc, amb pèls glandulífers; llavi superior sencer; lòbuls del llavi inferior denticulats.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Plantago sempervirens
N.v.: Matafoc, plantatge de ca. N.c.: Zaragatona mayor.
Mediterrània centre-occidental.
Herba perenne amb tiges llenyoses a la base i fulles estretes (linears), oposades, sèssils;; espigues pedunculades ± esfèriques. P. afra es molt semblant, però anual.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Reseda lutea
N.v.: Bufadors, enturió, galda, gandalla. N.c.: Gualdón, pacífica, reseda amarilla.
Mediterrània occidental.
Herba perenne de color verd pàl·lid o glauc, amb tiges erectes; fulles partides amb pocs segments ques són estrets i sovint ondulats al marge; flors de color groc llimona disposades en una inflorescència molt allargada; fruits en càpsula el·lipsoïdal .
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
138
Ruta angustifolia
N.v.: Ruda (genèric). N.c.: Ruda menor.
Mediterrània centre-occidental.
Arbust ben conegut i fàcil de reconèixer per la seua olor característica, fètida; fulles molt dividides en segments menuts; flors amb pètals grocs llargament ciliats al marge.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Sanguisorba verrucosa
N.v.: Pimpinel·la, pentinella, herba de talls. N.c.: Pimpinela, hierba de la mora.
Mediterrània i Macaronèsica.
Herba postrada o erecta; fulles compostes amb folíols imparells molt dentats; flors típicament reunides en glomèruls terminals; fruit cobert de berrugues amb 4 costelles.
Montroy i Montserrat.
Satureja intricata subsp. gracilisa
N.v.: Sajolida, saboritja, herba d'olives. N.c.: Ajedrea, hierba oliva, sal y oliva.
Endemisme iberollevantí.
Arbust aromàtic ascendent amb fulles estretes, més amples en el terç apical on presenta 3 dentetes menudes; flors bilabiades blanques amb el llavi inferior trilobulat. Molt utilitzada per amanir les olives, i pimentons en salmorra.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
139
Scorzonera angustifolia
N.v.: Escurçonera barballera. N.c.: Tetas de vaca.
Mediterrània occidental.
Herba glabrescent, erecta, amb fulles alternes, linears i sèssils; flors ligulades de color groc ± intens, en capítols terminals solitaris; fruits grans amb aparell volador de pèls plomosos.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Sideritis incana subsp. edetana
N.v.: Rabet de gat de flor rosa, cua de gat femella. N.c.: Rabo de gato rosado.
Endemisme valencià exclusiu.
Mata tomentosa, grisenca; flors bilabiades de color ± rosat, en verticil·lastres que formen inflorescències molt allargades.
Real de Montroi.
Staehelina dubia
N.v.: Pinzell, farigola borda o mascle, herba flatera o soldadora. N.c.: Hierba pincel, jopillos de seda montés, yesca, manzanilla yesquera, tomillo de brocha.
Mediterrània centre-occidental.
Mata llenyosa de fulles estretes i llargades, de color grisenc per l'anvers, tomentoses i molt blanques pel revers; flors tubuloses de color púrpura reunides en capítols allargats.
Montroy i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
140
Teucrium capitatum subsp. gracillimum
N.v.: Timó blanc. N.c.: Tomillo macho o terrero.
Mediterrània sud-occidental.
Mateta llenyosa molt ramificada des de la base; fulles linears, revolutes al marge, amb lobulets poc pronunciats en la part apical; flors menudes, blanques, sense llavi superior, agrupades en in-florescències terminals, denses i ± hemisfèriques.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Thesium humifusum
N.v.: Bugiot. N.c.: Tiñuela.
Mediterrània.
Mateta hemiparàsita perenne amb llargues branques herbà-cies; fulles linears molt espaia-des i lleugerament suculentes, de color verd groguenc; flors menudes i poc aparents, blan-ques o verdoses en inflores-cències ramoses.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Thymelaea hirsuta
N.v.: Bufalaga hirsuta, palmerina, pala marina. N.c.: Borja marina, salado, prueba yernos.
Mediterrània.
Arbust ramificat des de la base, amb fulles esqua-miformes verdes per l'an-vers i blanques pel revers concentrades en l'extrem de les branques pèndules; flors menudes de color groc o blanc.
Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les brolles i timonedes
141
Thymelaea pubescens
N.v.: Bufalaga pubescent. N.c.: -.
Endemisme Ibèric.
Arbust menut amb la soca molt llenyós i tiges herbàcies erectes, densament cobertes de fulles linears; flors tubuloses de color groc a rogenc en l'extrem de la tija.
Montserrat i Real de Montroi.
Urginea undulata subsp. caeculi
N.v.: -. N.c.: -.
Endemisme exclusiu de les províncies de València i Alacant.
Herba bulbosa amb una roseta de fulles llargues, estretes i amb el marge ondulata; flors blanques o rosades sobre una llarga inflo-rescència que es desenvolupa avanç que les fulles.
Montserrat i Real de Montroi.
Vitis vinifera
N.v.: Vinya, cep. N.c.: Viña, vid.
Naturalitzada dels cultius.
Arbust lianoides amb tiges llargues i tortuoses, amb circells oposats a les fulles; fulles grans, lluentes, amb lòbuls ± marcat en les deferents espècies, subespècies i híbrid; fruit (raïm) en drupa carnosa comestible.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
LES PLANTES DE LES CRESTES I ELS CINGLES
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
143
Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Noms comuns en valencià
Vulnerària
Noms comuns en castellà
Vulneraria, pie de gallo encarnado, hierba de la cuchillada
Descripció
Planta herbàcia anual, de vegades biennal o perenne, amb tiges ascendents que no sobre-
passen els 40 cm. Fulles compostes sense pèls
o poc piloses en l'anvers, formades per 2-3 (5)
parells de folíols, el terminal molt més gran que els laterals, sobretot a les fulles inferiors. Flors
papilionàcies (13-15 mm) amb corol·la poc
prominent sobre el calze, de color rosat, a
vegades molt pàl·lid, a púrpura, ocasionalment
grogues o blanquinoses, pigmentades en el seu terç apical, agrupades en glomèruls pedun-
culats normalment solitaris, de 2,5 a 3 cm de
diàmetre, amb 15 a 25 flors, amb una corona
basal de bràctees compostes.
Distribució general
Endemisme de la Mediterrània occidental únicament distribuït per la Península Ibèrica, les
Illes Balears i el nord d'Àfrica. Aquesta subespècie és la més estesa per la península i per terres
valencianes i també la que mostra una major variabilitat morfològica, amb nombroses formes de
transició cap a les altres subespècies. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. De (març) maig a agost (setembre).
Hàbitat
Creix a les escletxes, lleixes i replanells de rocams, cingles, penyes, etc. i en les clarianes
pedregoses de brolles, timonedes i pastures, sempre en formacions molt esclarissades i ben
assolellades, generalment sobre substrats calcaris.
Usos i propietats
Els glomèruls florals són utilitzades per a fer infusions que son aplicades en banys o compreses per a afavorir la curació ferides; es a dir, el seu nom comú i científic estan direc-
tament lligat amb les seues propietats medicinals com astringent i vulneraria.
Observacions
En la Comunitat Valenciana es coneixen 4 subespècies de A. vulneraria: la subsp.
vulnerarioides només està citada en Castelló i la subsp. reuteri, només en Alacant. La subsp. maura, molt rara a la província de València, es diferencia per les presentar flors més grans (18-
20 mm), i més pigmentades, entre la meitat i els 2/3 apicals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
144
Ceterach officinarum Noms comuns en valencià
Dauradeta, dauradella, her-ba de la sang.
Noms comuns en castellà
Doradilla, hierba dorada.
Descripció
Falaguera perenne amb
fulles (frondes) disposades en feixos densos, de color verd
intens per l'anvers, amb el
pecíol molt curt i el limbe divi-
dit en segment asimètrics, units per la base sensers,
arrodonits; el revers densa-
ment cobert per esquames membranoses, laminars i brillants de color daurat fins a marró rogenc, amb aspecte de palla.
Distribució general
Aquesta falaguera es troba amplament distribuïda per l'oest i el centre d'Europa, la Regió
Macaronèsica i l'Àsia. Molt comuna a tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també a la
major part de la Comunitat Valenciana, des de les muntanyes de baixa altitud properes a la costa fins a la alta muntanya continental.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració (Esporulació)
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (gener) juny a setembre (desembre).
Hàbitat
Creix en escletxes i replanells de rocams, tant calcaris com silicis, inclús en murs i altres
construccions a l'interior dels nuclis urbans de zones rurals i en les comunitat més o menys
nitròfiles que colonitzen els murs de pedra seca de bancals. Usos i propietats
Les infusions de frondes han estat utilitzades a nivell popular com a diürètica en afeccions
hepàtiques i renals; per la seua acció protectora de la pell i de les musoses, també se li
atribueixen propietat expectorants.
Observacions
Les escates que cobreixen el revers de les fulles li permeten suportar millor que altres
falagueres la insolació directa, perquè actuen com un mirall que reflexa la llum i disminueix el
calfament dels teixits. Als cingles i rocams de la Vall dels Alcalans poden observar-se altres falagueres, encara que de forma molt puntual. Aquest és el cas de la Cosentinia vellea, ben
caracteritzat per les seues fulles peludes, que únicament localitzada a la MRF "Les Coves" (Montserrat), on està destacada com espècie prioritaria de la Microrreserva. Asplenium
petarche, present a les parets de la zona de Castell de Montserrat i del Barranc Reial (Real de
Montroi) presenta frondes amb segments lobulats.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
145
Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium
Noms comuns en valencià
Esperons de roca, bo-queta de gos.
Noms comuns en castellà
Espuelilla, espuelilla de hoja carnosa, conejitos.
Descripció
Mateta perenne amb
nombrosses tiges postra-
des o ascendents (fins a
20 cm d’alçària), simples o
ramificades llenyoses a la
base. Fulles menudes, al-
ternes (les inferiors oposa-
des), estretament lanceo-
lades, curta ment peciola-
des i carnoses (crasses). Flors tubuloses bilabiades, en general de color blanc, rosat o violaci pàl·lid i
prominències grogoses en la gola, reunides en inflorescències en raïms terminals glandulosos. Fruit
en càpsula subglobosa més curta que el calze.
Distribució general
Endemisme iberollevantí, amplament distribuït per l'est i el sud-est de la Península Ibèrica i
les Illes Balears, freqüent a la major part del territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juliol (novembre).
Hàbitat
Creix en fissures, escletxes i replanells de rocams, cingles i parets rocoses calcàries en zones
muntanyoses d'altitud mitjana i baixa; també pot colonitzar murs de pedra seca i altres construccions
humanes en el interior dels nuclis urbans, especialment a les zones rurals i en construccions històriques aïllades. Les fulles suculentes, que li permeten la retenció d'aigua, la capaciten per a
instal·lar-se en les posicions més exposades, suportant condicions de baixa humitat, elevada
insolació i altes temperatures.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
Aquest endemisme present a la majoria de zones rocoses de la comarca, està destacada
com a espècie prioritaria a la Microreserva de Flora "Les Coves" (Montserrat), on es troben
excel·lent poblacions en les parets calcàries d'orientació sud-est, amb un elevat nombre
d'individus que configuren comunitats d'elevada densitat i cobertura.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
146
Galium valentinum Noms comuns en valencià
Qualladora, qualla-llets.
Noms comuns en castellà
Cuajaleches.
Descripció
Herba perenne, però
molt tènue. Tiges nombro-
ses i embolicades, amb la
base lleugerament llenyo-
sa, llargues (fins a 30 cm)
fines, anguloses, aspres al
tacte, que produeixen esto-
lons per a la multiplicació ve-
getativa. Fulles curtes (5-8 mm) i linears, agudes, verticil· lades en nombre de 6-7 per nus. Flors
agrupades en inflorescències laxes, amb 4 pètals parcialment soldats a la base, de color groc
més o menys pàl·lid. Fruit brillant i papil· lós, més llarg que ample.
Distribució general
Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en la Comunitat Valenciana,
que s'estén principalment pel nord de la província d'Alacant i el sud i el centre de la de València,
amb algunes poblacions més aïllades en la de Castelló. Des de aquest nuclis principals irradia
cap a les zones limítrofes de les províncies de Conca, Múrcia i Albacete.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat. D'abril a juny.
Hàbitat
Creix en formacions obertes sobre substrat calcari, tant en rocams, cingles o pedregars, com
en brolles, timonedes i pastures seques, esclarissades i ben assolellades, on pot passar
fàcilment desapercebuda, especialment fora de l'època de floració, pel seu port feble i per
créixer embolicada amb la resta de la vegetació.
Usos i propietats
El seu nom popular fa referència a la utilització d'un brou concentrat, obtingut per cocció de
la planta, que té la capacitat per a quallar la llet destinada a la elaboració de formatge o altres
productes lactis.
Observacions
Diverses plantes han estat utilitzades popularment amb aquesta funció, però destaca
especialment un altre Galium, batejat amb el mateix nom vernacle: G. verum, per ser la més
habitualment emprada amb aquesta finalitat. Es tracta d'una planta més aparent i robusta,
delicadament coberta de flors menudes de color groc intens, que es xafada i exprimida en fresc
per obtindre un suc amb aquesta propietat de quallar la llet.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
147
Hypericum ericoides subsp. ericoides Noms comuns en valencià
Cor de penya, cor de roca, herbeta de les penyes, pinell, pinzell, trencapedres.
Noms comuns en castellà
Pinillo de oro, hierba pincel, corazón de peña o de roca.
Descripció
Mateta menuda (fins a 30 cm d’alçària),
perenne de color verd o glauc, molt ramifi-
cada des de la base, amb tiges tortuoses,
ascendent desproveïdes de fulles en la
base. Fulles agudes, molt menudes (2-6 x 1
mm) i revolutes en el marge, verticil· lades i
densament imbricades amb glàndules punc-
tiformes marginals. Flors de color groc
intens, pentàmeres (cinc pètals i cinc sèpals)
i nombrosos estams, disposades en grups
terminals. Fruits en càpsula.
Distribució general
Endemisme ibero-levantí exclusiu de la façana mediterrània ibèrica: Comunitat Valenciana, Múrcia, est de La Manxa i Andalusia oriental. La conca del riu Millars, a Castelló, constitueix el límit
septentrional de la seua àrea de distribució.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juny a agost.
Hàbitat
Creix en les escletxes i replanells de les roques calcaries, dolomítics o d'algeps, en llocs secs i
assolellats, tant en rocams més o menys inclinats com a les clarianes pedregoses de brolles i matollars, sempre en posicions que resulten excloent o limitants per a altres plantes per la reduïda
disponibilitat de sòl.
Usos i propietats
Es tracta d'un altra planta amb nombroses aplicacions populars. L'herbolari la considera com
estimulador de la gana (antianorèxica), purificadora de la sang (detòxicant), per alleugerar els temperaments nerviosos (antidepressiva), dissoldre les pedres dels renyó i també per afavorir la
curació de ferides (vulneraria) i evitar la seua infecció (antisèptica).
Observacions
El descobriment de les seues propietat curatives torna a estar relacionat amb la teoria de les
senyals, però en aquest cas relacionat amb la seua forma de vida. Observada en les parets rocoses
sembla tindre la força necessària per a obrir els clavills on introduir les seues arrels i aquesta capacitat va ser relacionada amb una activitat equivalent sobre les pedres que es formen en l'interior
del cos, el nomenat mal de pedra. Aquesta va ser la primera aplicació terapèutica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
148
Phagnalon saxatile
Noms comuns en valencià
Botjeta, botjeta d'esca, iesquera, camamirla borda, ullastre de frare, donzell.
Noms comuns en castellà
Manzanilla yesquera, yesca, romerillo, mata yesquera.
Descripció
Arbust (camèfit) perenne de base llenyosa i
molt ramificada, amb tiges ascendents (fins 60
cm d’alçària) densament cobertes de pèls que
li donen una coloració blanquinosa. Fulles
alternes, lineals poc denticulades i revolutes
als marges, amb una marcada diferencia de
color entre l'anvers, que és de color verd amb
línies blanquinoses, i el revers, que està
densament cobert de pèls (toment) i es blanc.
Flors reunides en capítols solitaris en l'extrem
de llarg peduncles, totes tubulars, de color
groc; bràctees de l’involucre de color marró,
les externes reflexes (revoltes cap a fora).
Fruit en aqueni amb aparell volador (vilà) de
pels simples.
Distribució general
Espècie mediterrània centre-occidental, distribuïda per la major part de la Península Ibérica, però
evitant les àrees septentrionals més humides. Molt comuna per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De gener a maig
Hàbitat
Mostra preferència pels replanells i escletxes de rocams i penyes, però pot aparèixer en brolles i
timonedes en qualsevol indret rocós o pedregós més o menys assolellat i sec; també s'instal·la en
medis artificials semblant, com les parets i murs, especialment els de pedra seca.
Usos i propietats
Aquesta planta, picada i seca, ha servit per encendre el foc, destinació a la que fa referència
la seu nom més estès, tant en valencià com en castellà: iesquera.
Observacions
A la comarca es troben altres dos congèneres d'aspecte prou semblant: Ph. rupestre, també amb
capítols solitaris, però amb fulles més amples amb el marge sinuós i dentat, i Ph. sordidum (pàg. 153),
amb capítols en grups terminals de 2-6. El primer resulta més freqüent que Ph. saxatile en brolles i
timonedes, mentre que el segon està pràcticament restringit a les escletxes de rocams i penyals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
149
Polygala rupestris
Noms comuns en valencià
Polígala, polígala ru-pestre.
Noms comuns en castellà
Hierba amarga, hierba gatera, oreja de rata, polí-gala de roca.
Descripció
Planta perenne habitual-
ment postrada o ascendent
(fins a 40 cm d’alçària), amb
branques herbàcies molt
folioses, de base llenyosa.
Fulles xicotetes (10-30 x 2-
5 mm), lanceolades, més o
menys coriàcies, amb els
marges engruixits i revoluts. Flors solitàries que naixen en l'axil·la de les fulles, pètals molt dividits
de color rosat (quan està ben oberta la seua aparença recorda a un insecte) i ales blanquinoses
aplicades a la corol·la amb una banda medial verda. Fruit en càpsula amb una ala marginal d'1 mm
d'amplària.
Distribució general
Element de la Mediterrània occidental que, en la Península Ibèrica, queda limitada a la meitat
oriental i a les Illes Balears. Amplament representat per quasi tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (març) abril a juliol (novembre).
Hàbitat
Planta habitual a les escletxes, clavills i replanells dels cingles, rocams i pedreres calcàries, amb
preferència per posicions arrecerades; també pot aparèixer en brolles i timonedes seques,
assolellades i molt esclarissades, normalment en posicions amb sòls esquelètics (molt poc
desenvolupats) o molt pedregosos que limiten el desenvolupament de plantes fruticoses més
elevades. Com planta rupícola també por aparèixer a les teulades, als murs de pedra seca i als
clavills de les parets en masos i altres construccions rurals aïllades.
Usos i propietats
Tradicionalment, ha estat utilitzada per aprofitar els seus efectes expectorants i mucolítics perquè
les substàncies actives que conté són molt efectives per a fluidificar i ajudar a eliminar la mucositat
dels bronquis; la seua activitat també contribueix a calmar la tos; de fet, la infusió d'una cullerada de
planta seca (principalment de l'arrel, encara que tenir una part de tiges i fulles), en mig got d'aigua
és un remei popular prou nomenat per al tractament de les bronquitis. A més a més, també se li
atribueixen propietats com a diürètica i antiinflamatòria.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
150
Sedum sediforme Noms comuns en valencià
Raïmet de pastor, arròs de l'ardat, raïm de bruixa, crespinell gros.
Noms comuns en castellà
Uña de gato, arroz de moro.
Descripció
Planta perenne, glabra, lignificada en la
base, amb tiges postrades que emeten arrels
fines i tiges floríferes erectes (fins a 60 cm
d’alçària). Fulles de color glauc, verdós,
grisenc o marronós, carnoses, imbricades,
ovado-lanceolades a el·líptiques, subcilíndri-
ques o planes en la cara superior (caràcter
atribuït a la subespècie dianium, que també
presenta flor de coloració més intensa), i
agudes. Flors de color groc més o menys
intens, reunides en inflorescències cimoses o
corim-boses, amb branques radiades, situades
en la part de dalt de cada tija fèrtil, que està
coberta per fulles més menudes i més laxes
que la resta de la planta.
Distribució general
Espècie mediterrània amplament representada per tota la Península Ibérica, encara que resulta rara en el quadrant nord-occidental. Molt comuna per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D'abril a setembre.
Hàbitat
Colonitzador habitual de les escletxes de rocams, marges de pedra seca, parets, teulades, etc.,
també forma part de diverses comunitat arbustives esclarissades que s'instal·len en sòls pobres, poc desenvolupat i rocosos, tant de natura calcària com silícia.
Usos i propietats
La destinació popular més corrent d'aquesta planta és la preparació de confitats amb vinagre
(salmorra) de les fulles i brots tendres per a ser consumits com aperitius i en ensalades, on també
poden afegir-se en fresc.
Observacions
Les fulles carnoses permeten identificar molt fàcilment als 3 representats d'aquest gènere present a la comarca. Les altres dos espècies són notablement més menudes i tot dos presenten fulles arrodonides que, en el raïm de sapo o crespinell blanc (Sedum album; pág. 154) són alternes i el crespinell glauc (S.
dasyphyllum) són oposades o verticil·lades i d'una coloració molt glauca. A més a més, les flors del
primer són blanques i nombroses; les del segon són d'un blanc brut amb estries roses i escases.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
151
Teucrium thymifolium
Noms comuns en valencià
Trencapedres, poliol amarg de roca.
Noms comuns en castellà
Poleo de roca.
Descripció
Mata rupícola cespitosa, de creixement
compacte molt pegat a la pedra. Fulles
menudes, estretes (fins a 5 mm), de contorn
linear a oval-lanceolat, amb lòbuls cap a la
zona apical mot xicotets i poc perceptibles,
cobertes per una pilositat densa que dona
una coloració grisenques per l’anvers i
blanques pel revés, que pot quedar ocult al
plegar-se els marges. Flors típica de les
labiades, però sense llavi superior (carac-
terístic del Teucrium), de corol·la blanquino-
sa, groguenca o purpúria, disposades en
glomèruls terminals laxos.
Distribució general
Endemisme iberollevantí, exclusiu de la meitat oriental de la Península Ibérica, que es troba
distribuït principalment per l'interior de la província de València per les conques dels rius Túria,
Xúquer i Segura, abastant també el Tajo per Guadalajara.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De abril a juliol.
Hàbitat
Creix en escletxes de rocams, paredons, cingleres i talussos calcaris o dolomítics,
normalment als pisos de vegetació mesomediterrani i supramediterrani. La seua presència en la
Vall dels Alcalans, en llomes i tossals tèrmics i de poca altitud, coincidiria amb el límit inferior de
la seua distribució altitudinal.
Usos i propietats
Aquesta trencapedres i altra molt semblant morfològicament (T. buxifolium) resulten molt
preades com a diürètiques, prenent-se per a curar les infeccions d'orina i per a desfer i foragitar
les pedres i arenetes del renyó.
Observacions
Aquest endemisme del nostre territori apareix de forma molt puntual en els rocams, cingles i
parets de la Vall dels Alcalans; per això, està destacat com espècie prioritària en la microreserva
de flora de Les Coves (Montserrat) on poden trobar-se poblacions prou nombroses a les parets
rocoses d'orientació sud-est.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
152
Mercurialis huetii
N.v.: Mercurial (nom genèric). N.c.: Mercurial.
Mediterrània occidental.
Herba menuda (10-20 cm d'alçada), anual; fulles oposades, peciolades, de marge dentat i sense cilis (caràcter que la diferencia de M. ambigua); flors masculines i femenines en diferents individus (diòica), menudes i poc aparents, de color verd disposades en glomè-ruls o solitàries
Montserrat.
Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens
N.v.: Falaguera roja, herba de cordó negre. N.c.: Culantrillo bastardo o menor.
Subcosmopolita.
Falaguera amb fulles (frondes) linears, amb seg-ments asimètrics de forma ± rectangu-lars i pròxims entre ells; pecíol curt, negre.
Real de Montroi.
Micromeria fruticosa
N.v.: Poliol, poliol de roca. N.c.: Poleo de monte o de roca.
Mediterrània centre-occidental.
Arbust ramós obert, amb llargues tiges pubescents de color grisenc; fulles oposades, curtament pecio-lades, ovades o lanceolades, concolores amb la tija; flors menudes, bilabiades, de color blanquinosós o blavenc, disposades en inflorescències allargades i laxes.
Montroy, Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
153
Phagnalon sordidum
N.v.: Herba arenera, morenera o santa. N.c.: Coniza sórdida, coronilla real.
Mediterrània centre-occidental.
Mateta menuda ramificada des de la base amb branques tomentoses (blanques o grisenques), fulles linears molt estretes del mateix color que la tija; flors en capítols terminals reunits en grups d 2-3 en l'extrem de les tiges.
Montroy, Real de Montroi.
Polypodium cambricum
N.v.: Polipodi (nom genèric), herba pigotera. N.c.: Polipodio.
Mediterrània.
Falaguera amb fulles (frondes) dividides en lòbuls linears, amb segments que van reduint-se cap a l'àpex; anvers cobert per sorus de color groc a taronja en 2 files paral·leles.
Montserrat i Real de Montroi.
Sarcocapnos enneaphylla
N.v.: Herba freixurera. N.c.: Zapatitos de la Virgen.
Mediterrània occidental.
Planta herbàcia molt ramificada, fent mates ± hemisfèriques a les parets rocoses; fulles compostes amb segments en forma de cor; flors blanques de morfologia molt característica.
Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
154
Scrophularia tanacetifolia
N.v.: Conillets rojos, escrofulària d'ombra, setge verd, herba serrada. N.c.: Escrofularia de sombra.
Endemisme iberollevantí.
Herba ramosa, llenyosa en la base, amb tiges quadrangulars; fulles dividides amb segment molt retallats; flors bilabiades de color roig.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Sedum album
N.v.: Raïmet de pastor, raïm de llop, crespinell blanc. N.c.: Uva de gato.
Eurasiàtica.
Herba perenne carnosa (crassa), amb tiges vegetatives postrades i molt ramificades, les floríferes ascendents; fulles menudes carnoses, quasi cilíndriques; flors blanques en inflorescèn-cies corimbiformes.
Montserrat i Real de Montroi.
Sedum dasyphyllum
N.v.: Crespinell glauc. N.c.: Uña de gato.
Mediterrània occidental.
Mateta menuda que forma gespes menudes en clavills de rocams i parets de pedra; fulles carnoses de color glauc disposades densa-ment, més espaiades a les tiges floríferes; flors blan-ques amb estries rosades, relativament grans .
Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les crestes i els cingles
155
Vincetoxicum nigrum
N.v.: Masera negra, pebrote-ra borda. N.c.: Vencetósigo negro, ma-tatósigo negro.
Mediterrània nord-occidental.
Planta tàxica amb llargues tiges tortuoses; fulles oposa-des, lanceolades, dures; reu-nides en pomells axil·lars amb pètals de color púrpura molt fosc, quasi negre.
Montserrat.
LES PLANTES DELS HÀBITATS ANTRÒPICS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
157
Adiantum capillus-veneris Noms comuns en valencià
Falzia, falaguera de pou.
Noms comuns en castellà
Culantrillo de pozo.
Descripció
Falaguera perenne de fins 60 cm d’alçària,
amb un rizoma postrat que va arrelant pels
nusos, cobert de escames de color castany.
Fulles (frondes) molt variables en les seues
dimensions segons la disponibilitat d'aigua, amb
nombrosos folíols de color verd pàl·lid i una
forma molt característica de ventall, amb pecíols
i raquis molt prims de color negre i brillants. Els
esporangis (estructures productores de espores)
són linears i es situen en el revers dels folíols,
molt prop del marge superior que es doblega
sobre ells per a protegir-los.
Distribució general
Amplament distribuïda per les zones tropicals, subtropicals i temperades de tot el món. Molt
comuna en tota la Península Ibèrica i també en la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració (esporulació)
Real de Montroi. De juny a novembre.
Hàbitat
Creix habitualment en indrets rocosos humits i ombrívols amb un goteig més o menys continu
d'aigües carbonatades, com les zones il·luminades de les coves, en tobes calcàries, parets per on
traspua l'aigua; a més a més és la falaguera més comuna en les parets dels pous i en les fonts. Amb
aquestos requeriment hídrics, resulta molt escassa i localitzada a la Vall dels Alcalans; de fet, només
ha estat citada en el extrem meridional de la comarca, a la zona del Barranc Reial.
Usos i propietats
Utilitzat amb freqüència en jardineria en fonts, rocalles humides i murs verds. A més a més, també
és una planta utilitzada en el costumari popular. Les infusions de les frondes han estat utilitzades per
tractar les bronquitis i faringitis i per calmar la tos. Popularment, es prepara en infusions molt
concentrades per provocar la menstruació o augmentar el flux menstrual i per combatre la pèrdua de
cabell.
Observacions
Els murs verd constitueixen una alternativa molt innovadora i sostenibles per a l'enjardinament
interior i exterior de molts projectes arquitectònics que es realitzen actualment. L'objectiu és la
integració dels edificis en un entorn més natural; en zones molt urbanitzades o en interiors,
contribueixen a la climatització i humectació de l'aire dels edificis, sense consum energètic.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
158
Ailanthus altissima Noms comuns en valencià
Ailant, fals vernís, hivernenc, vernís de la Xina o del Japó.
Noms comuns en castellà
Ailanto, árbol de los dioses, árbol del cielo.
Descripció
Arbre caducifoli d'hivern de gran dimensió que
pot superar els 25 metres d'alçada, amb el tronc cobert per una escorça llisa i blanquinosa i la
capçada prou laxa. Fulles compostes amb folíols
asimètrics amples, triangulars i truncat a la base.
És una espècie dioica, per tant, els exemplars són mascles o femelles. Flors menudes, verdo-
ses, agrupades en llargues panícules. Fruits de
coloració vermellosa durant la maduració, allar-
gat i més o menys sinuosos, amb una estructura
membranosa per a la dispersió pel vent, amb la llavor al centre la llavor central alats.
Distribució general
Planta originaria de la Xina des de on va ser introduïda a mitjans del segle XVIII amb l'objectiu
d'utilitzar-la com a espècie forestal en "repoblacions" destinades a la producció de fusta, però
afortunadament la baixa qualitat del material feren fracassar el projecte. Actualment s'ha estès per
quasi tota la Mediterrani convertida en una espècie invasora amb gran capacitat expansiva i està
produint greus problemes ambientals en molt . Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat. De juny a agost.
Hàbitat
Es tracta d'una espècie molt resistent que pot aparèixer en diverses posicions ecològiques, però
mostra una clara preferència pels marges de les carreteres, les proximitats de zones urbanitzades,
especialment en zones alterades (solars, descampats, etc.) i les rambles, barrancs i torrents. Usos i propietats
La seua rapidesa de creixement, la elevada capacitat d'adaptació i la resistència a la contaminació
atmosfèrica i a la sequera, l'han convertit en una planta prou comuna als parcs públics, els carrers i les grans avingudes de pobles i ciutats, on resulta molt fàcil de reconèixer quan està desenvolupant els
fruits. A més, la elevada capacitat de rebrot de les arrels, formant masses denses, afavoriren el seu ús
en tasques de control de l'erosió, especialment als talussos de les obres públiques, on encara pot
trobar-se amb freqüència. Aquestes destinacions han afavorit la seua expansió i la seua arribada al
medi natural, on ja se han detectat nombrosos casos d'exclusió de les espècies autòctones i de homogeneïtzació de la vegetació natural per competència. A les fulles també se li reconeixen propietat
medicinals, però el seu consum per via interna pot produir un efecte purgant i emètic. Les fulles també
són utilitzades per a la fabricació de paper i com a colorant de color groc per a la llana.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
159
Allium ampeloprasum Noms comuns en valencià
All porro, porradell, all porrit.
Noms comuns en castellà
Ajo porro, puerro silvestre o agreste, ajetes silvestres, ajo de las viñas, ajo morisco, cebo-llino.
Descripció
Planta herbàcia bulbosa amb un bulb subte-
rrani de forma ovoide o subglobosa, general-ment amb bulbets laterals que li permeten la
multiplicació vegetativa. Tija robusta i erecta que
es pot fer molt alta (fins a 1,5 m). Fulles alternes,
abraçadores de la tija, planes i aspres al tacte en el marge. Flors de color blanc, rosat o purpuri
agrupades en grans inflorescències terminals
esfèriques, compactes amb nombroses flors.
Aquesta inflorescència plena de flors colorades
permet diferenciar-lo amb facilitat dels altres alls presents a la comarca (vegeu les observacions).
Distribució general
Planta d'ampla distribució pel sud d'Europa, les illes macaronèsiques, el nord d'Àfrica i l'oest
d'Àsia; introduïda en el nord i el sud d'Amèrica i en Austràlia. Dispersa per quasi tota la Península
Ibèrica i les Balears, encara que va fent-se més rara en el terç septentrional. Relativament abundant en la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol (agost).
Hàbitat
Amb una notable amplitud ecològica, aquest all pot trobar-se en les clarianes dels boscos i en tot tipus
de comunitats arbustives serials, però resulta més habitual a les formacions relacionades amb els hábitats
artificials, com vores de camins, camps i bancals d’horta, solars abandonats i herbassars subnitròfils. Usos i propietats
Planta emparentada amb la ceba (Allium cepa), el porro (A. porrum) i l'all propiament dit (A. sativum)
que també es menja a tot el territori. Observacions
A la Vall del Alcalans també poden trobar-se altres espècies d'alls: A. scorodoprasum subsp. rotundum,
semblant al tractat en aquesta fitxa, però la inflorescència és més menuda i menys densa, a més a més, els bulbets tenen una coberta externa de color violaci. A. sphaerocephalon (foto pàg. 128) té una
inflorescència més menuda i les flors de color rogenc, a més les fulles son cilíndriques. Als matollars de la Microrreserva de Flora "Lloma de Coca" i el Barranc Reial (Real de Montroi) també s'ha indicat la presència de A. moschatum, molt més menut (10-30 cm d'alçària) i flors de color blanc o rosat amb el nervi
central dels tèpals més fosc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
160
Anacyclus clavatus Noms comuns en valencià
Panigroc, camamilla loca.
Noms comuns en castellà
Manzanilla de los campos, manzanilla loca, magarzón.
Descripció
Planta herbàcia anual postrada, més o
menys pilosa, amb les tiges floríferes
ascendents que poden assolir els 40 cm
d'alçària. Fulles molt dividides amb els lòbuls
terminals estretament linears. Flors reunides
en capítols terminals grans (fins a 4 cm de
diàmetre), solitàries i amb la forma típica de
margarida: botó central de color groc intens,
marcadament hemisfèric, i corona de "pètals"
(flors ligulades) blancs. Fruits (aquenis) sense
aparell volador de pèls, els externs amb
aurícules obtuses, poc o gens divergents.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània, amb un àrea que s'estén des de Turquia fins a les Illes
Canàries (macaronèsia). Amplament representada a tota la Comunitat, des de les zones litorals
fins a les continentals de muntanya.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy De (març) abril a juny
Hàbitat
Mostra les mateixes preferències ecològiques que la seua congènere (A. valentinus), amb la
que pot conviure en camps de cultiu, terrenys erms, vores de camins, abocadors d'enderrocs,
solars sense edificar i altres medis més o menys alterats per les activitats humanes.
Usos i propietats
No es coneixen. Observacions
A la Vall dels Alcalans, la seua identificació resulta molt senzilla i segura perquè és l'única espècie
que presenta flors d'aquest tipus, semblant a les margarides. Encara que no l'hem observada, no és
pot descartar la presencia de la camamilla dolça típica (Matricaria recutita) perquè els seus hàbitats
preferents, vores de camins, cultius, erms, solars, rostolls, etc., ocupen una gran extensió territorial a
la comarca i, a més a més, la seua presència està confirmada en àrees molt properes. Aquesta és la
popularment utilitzada en infusions per les seues propietats digestives i sedants i es reconeix de la
tractada en aquesta fitxa pel receptacle de forma cònica i més o menys aguda en els capítols madurs;
la seua olor característica també resulta de gran ajuda.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
161
Anacyclus valentinus Noms comuns en valencià
Panigroc valencià, anacicle valencià, herba de boligs, bolitx.
Noms comuns en castellà
No es coneixen.
Descripció
Planta herbàcia anual més o menys pos-
trada, amb l'extrem de les branques floríferes
ascendents, o erecta, fins a 40 cm d'alçària,
més o menys pilosa. Fulles molt dividides en
segments molt estrets (linears). Flors reunides
en capítols terminals grans (fins a 2 cm de
diàmetre), solitaris i marcadament hemisfèrics,
de color groc intens, sense flors ligulades
perifèriques o amb lígules molt curtes i poc
apreciables també de color groc. Fruits (aque-
nis) sense aparell volador de pèls, els externs
amplament alats, amb aurícules molt diver-
gents; els interns sense ales.
Distribució general
Aquest element de la Mediterrània Occidental es troba distribuït de forma natural per l'Europa
meridional i pel nord d'Àfrica, però també s'ha naturalitzat en altres països europeus. A la
Comunitat Valenciana, mostra una distribució que evidencia el seu caràcter termòfil, apareguent
amplament estesa per tota la franja litoral i penetrant cap a l'interior, però aprofitant àrees més o
menys atemperades.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny (juliol).
Hàbitat
Planta comuna en tot tipus d'hàbitats alterats i enriquits en compostos nitrogenats, formant part de diverses comunitats ruderals i arvenses en les vores dels camins, els abocadors d'enderrocs, els
camps de cultiu i altres medis nitrificats.
Usos i propietats
No es coneixen
Observacions
Per la inflorescència terminal groga, solitària i semiesfèric pot resultar semblant a la camamirla amarga (Santolina chamaecyparissus, pàg. 119), amb la que pot conviure en alguns medis
antropitzats. Les fulles dividides en segment linears i l'absència de l'aroma que caracteritza a la camamirla amarga permeten identificar-la amb facilitat. L'altre panigroc present a la comarca (A.
clavatus, fitxa anterior), és molt més escàs i diferencia per la seus "flors" (inflorescència en capítol)
semblant a les margarides, amb una corona perifèrica de lígules blanques.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
162
Anagallis arvensis subsp. arvensis Noms comuns en valencià
Morrons, picapoll, borrissol, moragues, sabonera o herba sabonera, anagall blau o vermell.
Noms comuns en castellà
Murajes, morrón, hierba de las güebras, andagallo, hierba coral, hierba pajera.
Descripció
Planta herbàcia anual, amb
tiges ramificades reptants o
ascendents (fins a 20 cm d'al-
çària), de secció quadran-
gular. Fulles triangulars, opo-
sades i sèssils. Flors menudes (fins 1 cm de diàmetre), solitàries, sobre llargs peduncles axil· lars
(més llargs que la fulla annexa), amb 5 pètals sencers i densament ciliat-glandulosos en el marge,
de color taronja lluent amb un anell purpuri en la base o blau-violaci i el anell basal de color rogenc.
Fruits en càpsula.
Distribució general
Amplament distribuïda pel Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica, la seua dispersió artificial cm a
males herbes dels cultius han estès la seua àrea per tota Àsia, Àfrica i Austràlia. Amplament
representada per la major part de la Península Ibèrica i per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a setembre (novembre).
Hàbitat
Planta característica de les comunitats arvenses del camps de cultiu, bancals i inclús en les
zones enjardinades i els escossells de l'interior dels nuclis urbans; també apareix en vores de
camins, erms, solars sense edificar, abocadors i en general en tot tipus d'hàbitat antropitzats amb
poca cobertura vegetal.
Usos i propietats
Està reconeguda a l'herbolari com a expectorant, cicatrizant i destoxificant, però la seua
composició química no està ben caracteritzada i per això està desaconsellat el seu ús casolà
especialment per via interna sense les indicacions d'un facultatiu especialitzat, perquè pot causar
greus diarrees, convulsions i mals de cap.
Observacions
Encara que no ha estat observada a la Vall dels Alcalans, cal fer menció de l'altra subespècie
que es coneix a la Comunitat Valenciana: la subsp. caerulea. Aquesta sempre presenta flors de
color blau i es caracteritza pels seus pètals irregularment denticulats i escassament glandulosos
en el marge i pels peduncles de les flors que són iguals o més curts que la fulla annexa.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
163
Anchusa italica Noms comuns en valencià
Buglossa, llengua bovina, llengua de bou.
Noms comuns en castellà
Alcaluces, alcaluz, buglosa de culebra o de
vaca, lengua de buey, chupamieles, melera, miel
de avispas.
Descripció
Planta herbàcia biennal o perenne, erecta
(fins a 1-1,5 m d'alçària), ramificada des de la
base i híspida (coberta de pèls més o menys
rígids i aspres). Fulles alternes, grans (fins a 30
cm de longitud), amples, dentades i ondulades i molt aspres al tacte, lanceolades, les inferiors
atenuades en pecíol, les altres sèssils. Flors
disposades en una gran inflorescència cònica
molt oberta i laxa, amb nombroses flors de color blau molt viu amb una coroneta central de
color blanc. Fruit en núcula verrucososa de
color grisenc.
Distribució general
Planta de distribució Mediterrània-Iranoturaniana. Dispersa per tota la Comunitat Valenciana, però
sense resultar massa abundant. De fet, a la Vall dels Alcalans, només s'han observat uns pocs exemplars dispersos als camps de cultiu situats al peu de la Muntanya de la Carència (Montserrat).
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat De (març) maig a agost.
Hàbitat
Creix en camps de conreu de secà i en vores de camins, hàbitats molt ben representats a la Vall dels Alcalans; no obstant això, resulta molt rara a la comarca i només ha estat observada alguns
exemplars als cultius de cereals que s'estenen al peu de la muntanya de La Carència, al terme de
Montserrat.
Usos i propietats
Planta molt aparent per les seues dimensions i per la coloració elèctrica de les flors, utilitzada
popularment com antitusiu, antiinflamatori, diürètic i sudorífic, estant indicat par a curar la grip, els
refredats o la bronquitis. Externament, també s'ha emprat per tractar contusions i hematomes. També ha estat utilitzada com a succedani de la pateta de colom (Alkanna tinctorea) como a colorant de
preparats farmacèutics i en la indústria tèxtil. Observacions
Els noms vernacles castellans relacionats amb la mel estan referits al costum de xuclar les flors d'aquesta i d'altres membres de la família de les Boraginàcies, com les viboreres (Echium
sp. pl.), per extraure del fons de la flors una goteta de nèctar, una llàgrima de mel.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
164
Andryala integrifolia Noms comuns en valencià
Herba blanca, llongera integrifòlia, cama-roja blanca, herba de l'ull blanc, punxonets.
Noms comuns en castellà
Cerraja lanuda, flor de arnica, pata de perro.
Descripció
Planta herbàcia perenne d'arrel gruixuda,
erecta (fins a 50 cm d'alçària), de color verd-
grisenc per estar coberta per pèls (tomentosa).
Fulles alternes, senceres i estretes o més o
menys lobula-des, les basals atenuades en
pecíol i les supe-riors sèssils. Flors, totes
ligulades, de color groc pàl·lid, amb les bràctees
de l’involucre cobertes de pèls glandulars que li
donen un tacte viscós; reunides en capítols
terminals que s'agrupen en una estructura
corimbiforme. Les plantes d'aquest gènere estan
molt ben caracteritzades per la presència de
llargues escames al recep-tacle que emboliquen
les flors. Fruit en aqueni amb aparell volador
(vilà) del pels grisencs.
Distribució general
Planta de distribució Mediterrània-atlàntica estesa pel sud-oest d'Europa fins a les illes
macaronèsiques (Canaries i Madeira). Comuna en quasi tota la Península Ibérica i també
amplament representada a la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat De (abril) maig a setembre.
Hàbitat
Creix en brolles, timonedes i pastures amb preferència pels terrenys arenosos de naturalesa
silícia, però també resulta comuna en àrees calcàries i en comunitats antròpiques més o menys
alterades i enriquides en compostos nitrogenats: camps de secà, bancals, erm, descampats, vores de
camins i carreteres i, en general, en llocs alterats diversos.
Usos i propietats
Es una altra herba comestible que es consumeix com a verdura, que sembla ser dolça al paladar.
La jonça o llongera (Andryala ragusina) ha servit tradicionalment per a l'obtenció del visc, l'adhesiu
utilitzats als paranys per a la casera no selectiva d'aus. Aquesta goma s'extrau de les arrels de la
planta amb aigua calenta i també és efectiva per al tractament dels furóncols.
Observacions
El nom de herba de l'ull blanc fa referència al color que presenta l'ull de creixement.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
165
Anthyllis tetraphylla Noms comuns en valencià
Trèvol de mamella de vaca, llentia silvestre, petadors.
Noms comuns en castellà
Vulneraria de cuatro ho-jas, hierba capitana, trebol de pezón de vaca.
Descripció
Planta anual postrada, de
fins a 25 (40) cm, ramosa des
de la base, pilosa i poc rami-
ficada. Fulles compostes, amb
3-5 folíols molt diferents entre
ells: el terminal és molt més
gran que els laterals. Flors
amb estendard i ales grogues i
carena blanca, agrupades en les axil· les de les fulles, en nombre de 2-8; calze molt vistos,
cobert d’una espessa pilositat sedosa que, segons va madurant el fruit, es va inflant i adquirint
una tonalitat rogenca. Al seu interior s'amaga una llegum constrenyida en el centre amb una o
dos llavors.
Distribució general
Planta de distribució principalment circummediterrània, que abasta el sud de Portugal i el
nors-oest del Marroc. Freqüent al sud i al est de la Península Ibèrica i en les Balears. Amplament
representada per tota la Comunitat, amb preferència per les àrees termòfiles.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. De (març) abril a juny (juliol).
Hàbitat
Camps de cultiu, prats secs i erms, vores de camins i també en les clarianes de brolles i
timonedes, sempre en comunitats molt esclarissades i més o menys nitròfiles.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
El nom popular de petadors fa referència al xicotet esclat del calze inflat, com si fossis
bombolletes, que es xafen o quan s'estampen sobre el front. Els conillets (Silene vulgaris) reben
en alguns llocs el nom de petets o conillets del petets pel costum infantil de fer-los esclatar
d'aquesta manera.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
166
Asphodelus fistulosus Noms comuns en valencià
Gamonet, vareta de San Josep, cebollí, porrasí.
Noms comuns en castellà
Gamoncillo, gamonita, asfodelos.
Descripció
Herba perenne rizomatosa, erecta (fins a
60 cm d’alçària). Fulles nombroses, llargues,
semicilíndriques, buides i agrupades a la base,
de color verd viu. Les tiges floríferes ixen del
centre de la roseta, portant una inflorescència
ramificada. Flors amb 6 tèpals blancs, amb una
línia rosada o pard-rogenc en el nervi central
de cada pètal. Fruits en càpsula semblants a
pesols. Un altra espècie molt semblant, A. te-
nuifolius (veure les observacions), es diferen-
cien per grandària i rugositat de la planta, la
grossària de les fulles i el diàmetre de les flors.
Distribució general
El gènere Asphodelus és originari del centre i sud d'Europa, però actualment es troba per tot el
món, per el seu ús ornamental. Amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i molt
comuna a la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) març a maig
Hàbitat
Molt comuna en tot tipus de comunitats arvenses i ruderals, sobre sòls alterats, nitrificats i ben
assolellats. Creix a les pastures i herbassars de les vores de camins i carreteres, en camps
abandonats, en erms i abocadors, en talussos herbosos i, en general, en tot tipus de comunitats
lligades a les activitats humanes.
Usos i propietats
Les flors es cullen per fer rams. Es considera una planta tòxica encara que ha estat utilitzada com
aliment per als porcs. En la antiga Grècia, els gamonets es posaven als morts i s'utilitzaben en les
cerimònies fúnebres amb la creença de que facilitaven el trànsit dels difunts als Camps Elíseos, que se creia cobert per aquestos.
Observacions
A. fistulosus és més gran i presenta arrels engrossides, fulles més grosses i flors; a més a
més, les tiges són llises al tacte, mentre que en A. tenuifolius són aspres al tacte (escabres) a la
part inferior. A la comarca també pot trobar-se el gamó (A. cerasiferus), molt més gran (pot
superar el metre d'alçada), amb les fulles planes i fruits molt aparents, de 1,5-2 cm de diàmetre.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
167
Bituminaria bituminosa Noms comuns en valencià
Trébol pudent o herba pudenta, cabrulla, herba bruna o cabruna, herbasabates.
Noms comuns en castellà
Hierba cabruna o cabrera, hierba gitana, hierba betunera, hierba negra, trébol bastardo, hedionda, pestosa.
Descripció
Planta herbàcia fètida (amb una forta olor a
betum molt característica) perenne, amb moltes
tiges erectes poc ramificades Fulles alternes,
compostes, amb tres folíols ovats o oblongs,
amb pèls dispersos per l'anvers i densament
pilosos (sericis) pels nervis del revers. Flors
papilionàcies de color blau violaci clar, reunides
en glomèruls globosos més o menys densos,
situat a l'extrem de llargs peduncles, més llargs
que la fulla annexa. Fruit en llegum ovoide
indehiscent, comprimit, més o menys cobert per
pèls aplicats, amb un bec llarg i arcuat.
Distribució general
Espècie mediterrània amplament distribuïda pel sud d'Europa, l'oest d'Àsia, el nord d'Àfrica i les
Illes Canàries. Es troba estesa per quasi tota la Península Ibèrica, però falta en el quadrant nord-occidental. A la Comunitat Valenciana, és una planta comuna que apareix de forma dispersa per tot
el territori.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a setembre (novembre).
Hàbitat
Planta habitual als ambients nitrificats tant d'origen antròpic (marges de camins i carreteres, camps i bancals, erms, solars abandonats, abocados, etc.) com natural (riberes fluvials, barrancs,
brolles, timonedes, etc.).
Usos i propietats
S'empra per via externa com a vulnerària perquè els banys afavoreixen la curació de les ferides,
però cal tenir precaució ja que les substàncies actives són fotosensibles, per la qual cosa, la zona
tractada té que ser protegida del sol. A més, al camp també cal anar e cura perquè el contacte amb
la pell i la posterior exposició al sol pot produir cremades importants o hiperpigmentació residual.
Observacions
Segurament és tracta d'una de les lleguminoses més fàcils de reconèixer per l'olor inconfusible de
la planta (olorar un folíol entre els dits) a betum. La majoria dels seus noms populars fan referència a aquesta característica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
168
Calendula arvensis Noms comuns en valencià
Ungla de gat, llevamà, herbeta de foc, boixac de camp.
Noms comuns en castellà
Hierba del podador, mara-villa silvestre
Descripció
Planta anual reptant, de
fins a 35 cm d’alçària, coberta
de pèls suaus i curts. Fulles
alternes, oblongues i sèssils.
Flors reunides en capítols
solitaris de color groc o cara-
bassa. Fruits en aquenis sense aparell volador,
arquejats i proveïts de xicotets apèndixs tuber-
culats o espinosos sobre el seu dors.
Distribució general
Planta de distribució molt ampla que s'estén pel
centre i sud d'Europa, nord d'Àfrica, sud-oest
d'Àsia, fins Afganistan, i les illes macaronèsiques.
Amplament representada a les comunitats rude-
rals i arvenses de tot el territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De gener a desembre, encara que el seu òptim
fenològic correspon a la tardor.
Hàbitat
Creix a les comunitats nitròfiles dels bancals de l’horta i camps de secà, vores de camins,
terrenys erms i tot tipus de sòls alterats i remoguts, on pot arribar a cobrir àrees prou extenses on
destaca la seua floració cridanera.
Usos i propietats
Com fa referència el seu nom popular, es coneguda com a curadora de talls i ferides per les
seues propietat cicatritzant i antiinflamatòries. Vasodilatadora i hipotensora, la infusió dels capítols
florals són utilitzats per disminuir la pressió sanguínia i també està indicada en la menopausa.
Observacions
A la comarca, també s'ha trobat naturalitzada el boixac (C. officinalis, fotografia inferior) en
alguns indrets propers a casetes de camp i xalets, una espècie de cultiu ornamental molt estès
en terres valencianes, amb flors més grans (fins a 7 cm) de color carabassa intens. Aquestes
flors també són tradicionalment utilitzades amb diferents destinacions i alguns la qualifiquen
com una de les millors plantes per tractar diverses afeccions de la pell.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
169
Carpobrotus edulis Noms comuns en valencià
Curatall, herba de tall, pla-tanera de mar, dents de lleó, platanets, bàlsam, ditets.
Noms comuns en castellà
Hierba del cuchillo, uña de gato o de león, patata frita.
Descripció
Camèfit suculent amb nom-
broses tiges reptants de fins
a 2 m de longitud, molt rami-ficades i radicants als nusos.
Fulles carnoses grans (4-10
x 1-1,6 cm), oposades, sès-
sils, erectes, de secció trian-
gular. Flors grans (8-10 cm de diàmetre), amb nombrosos estaminodis d'aspecte petaloide de
color púrpura o groc; estams abundants amb filaments de color groc. Fruit carnós (drupa),
subglobós, indehiscent.
Distribució general
Planta originaria de Sud-àfrica, concretament de la regió del Cap, des de on va ser introduïda en
Espanya com espècie ornamental cespitosa i fixadora de talussos i dunes en zones costaneres. El seu caràcter invasor ha afavorit la seua expansió per les zones litorals de quasi tot el planeta.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Real de Montroi. De abril a juliol.
Hàbitat
A la comarca, com en altres moltes localitats, pot trobar-se en alguns jardins públics del
nuclis urbans; però, a més a més, en el medi natural, apareix en les comunitats alterades que es localitzen en les proximitats de vivendes, xalets i casetes on es troba cultivada com ornamental
entapissant. La abocament de les restes de poda en zones properes amb vegetació natural, una
activitat que està prohibida i sancionada per la legislació valenciana, serveix d'inòcul per a la
seua arribada a les comunitats naturals, perquè té una elevada capacitat d'arrelament o també
per dispersió de les llavors. Usos i propietats
A més de la seua destinació ornamental i fixadora, les fulles tallades o xafades solten un líquid viscós semblant al del reconegut Aloe vera que s'ha fet s'ha fet servit popularment amb el
mateix objectiu: com a vulnerària per desinfectar i facilitar la curació de ferides i cremades.
Observacions
El curatall es reconegut com un perillós invasor dels ecosistemes costaners, especialment a
les dunes, perquè té una capacitat excepcional per ocupar superfícies molt extenses amb gran
rapidesa, desplaçant a les espècies característiques de les comunitats naturals. En altre tipus de ecosistemes no mostra un comportament tan agressiu.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
170
Cichorium intybus Noms comuns en valencià
Cama-roja, mastegueres. xicòria, xicòria amarga, xicòria de cafè.
Noms comuns en castellà
Achicoria silvestre.
Descripció
Herba perenne amb una roseta basal de
fulles i tiges floríferes erectes (fins a 1,2 m d’alçària), molt ramificades i divaricades. Fulles
basals lanceolades i dentades a profundament
lobulades, cobertes de pèls rígids i aspres pel
revers. Per a la floració forma varies branques rígides que es ramifiquen varies vegades i
porten fulles senceres, tant menudes que poden
donar la impressió de ser àfil·les. Sobre elles
s'obren els capítols blaus amb totes les flors
ligulades, en posició terminal o axil·lar. Fruit en aqueni sense vilà.
Distribució general
Originaria del Vell Món, la extensió del seu cultiu ha afavorit la seua naturalització per
extenses regions d'Amèrica del Nord, Àfrica i Europa. Molt comuna per tota la Comunitat
Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juliol a setembre.
Hàbitat
Planta típica de les comunitats arvenses i ruderals, freqüent en les vores de camins, marges de
cultius i bancals, descampats i altres llocs més o menys alterats i nitrificats, però sempre amb una
certa humitat edàfica. Usos i propietats
Les fulles tendres de la cama-roja són comestibles i han estat molt apreciades com a verdura, ús
que va recuperant-se en el darrers anys amb la selecció de varietats amb concentracions inferiors de
la substància responsable de la seua amargor característica. A més a més, les seues arrels torrades
són ben conegudes com a succedani o com adulterant del cafè. Aquest ús, conegut des del segle XVII, ha resultat especialment important en els períodes de carència o de restriccions a la importació
de productes tropicals. També se li atribueixen diverses propietat com a planta medicinal.
Observacions
A la flora de la comarca hi ha poques espècies de Compostes amb flors de color blau i sense
dubte aquesta és la més freqüent, resultant molt comuna a llocs més o menys humanitzats. La coroneta de frare (Globularia alypum; pàg. 104) també presenta flors blavoses a violàcies reunides
en capítols, però aquesta és una mata llenyosa sense confusió possible.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
171
Convolvulus althaeoides Noms comuns en valencià
Corretjola o corriola borda, de camins o de serp.
Noms comuns en castellà
Corregüela grande o rosa.
Descripció
Planta perenne enfiladissa, de fins 1,2 m
d’alçària amb tiges volubles cobertes de pèls.
Fulles peciolades amb el limbe triangular de
morfologia molt variable: des de lleugerament
lobulades fins a profundament dividides en 5
lòbuls radiant estrets. Flors grans i acampa-
nades, de color rosa més o menys intens (però
mai blanquinoses), sempre més fosc cap al
centre, amb un llarg peduncle que porta cap a
la meitat 2 bractèoles molt menudes allunyades
del calze (la posició d'aquestes permet diferen-
ciar aquest gènere de la resta de Convolvu-
làcies: Calystegia i Ipomoea). Fruit en càpsula
globosa sense pèls.
Distribució general
Element de distribució mediterrània i macaronèsica (Illes Canàries i Madeira), introduïda en
Amèrica del Nord. Freqüent en la meitat meridional de la Península Ibèrica i les Illes Balears i
molt comuna en tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juny.
Hàbitat
Planta associada als ambients artificials, habitual en vores de camins i carreteres, camps de cultiu
abandonats, erms, descampats i en comunitats naturals més o menys alterades i nitrificades.
Usos i propietats
Tradicionalment, les arrels de les corretjoles s'han fet servir com a purgant, per afavorir l'expulsió
de la fel, com a febrífuga i per tractar l'estrenyiment, encara que el seu consum és perillós perquè la
planta té una certa toxicitat. Per via externa, ha resultat molt útil per als hortolans que la tenien sempre a la ma per la aprofitat les seues propietats vulneràries que milloren la curació de les ferides.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també resulta molt comuna als mateixos hàbitats antropitzats la corretjola menor o de cultiu (Convolvulus arvensis), fàcil de diferenciar per les flors més menudes, de color
blanc o rosa pàl·lid, de vegades en bandes de dos colors, i per les fulles senceres i sagitades (forma
semblant a una punta de fletxa).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
172
Cynoglossum creticum Noms comuns en valencià
Besneula, llengua de gos, llapacera.
Noms comuns en castellà
Viniebla, lengua de perro, garrapatilla, oreja de liebre.
Descripció
Herba bianual, erecta, fins 70 cm d’alçària.
amb una roseta de fulles bassals lanceolades i
llargament peciolades, recobertes d’una
pilositat blanca. Fulles caulinars sèssils o amb
pecíol molt curt. Flors amb cinc pètals
arrodonits, de color blavós, purpuri o violaci
amb nervis foscos, disposades sobre una
inflorescència erecta i molt ramificada que es
forma al segon any. Fruits molt característics,
amb 4 peces disposades en creu, cada una
coberta d’espines ganxudes.
Distribució general
Mediterrània-Iranoturaniana, la seua àrea s'estén fins al sud-oest d'Àsia. Molt comuna per tota la
Península Ibèrica i per tots els territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat De març a juliol.
Hàbitat
Creix en diferents hábitats més o menys alterats i nitrificats, com els marges de camins, els
talussos de carreteres, els descampats, els camps de cultiu, etc., amb preferència pels sòls profunds
i no massa secs.
Usos i propietats
Moltes de les plantes que es troben freqüentment als marges dels cultius i als bancals han estat
mantenides pels mateixos hortolans per tenir-les sempre a la mà i poder disposar d'elles amb
celeritat en els moment de necessitat. Fem aquest comentari perquè aquesta és un altra de les
moltes plantes que els homes i les dones del camp han utilitzat sovint com a vulnerària, per afavorir
la curació de talls i ferides.
Observacions
Curiosament, el seu nom popular —llengua de gos— coincideix amb la denominació originaria
del gènere, que deriva del vocables grecs kynos (gos) i glossa (llengua). Altre representat del gènere
també apareix amb freqüència als mateixos hàbitats, encara que no ha estat observada a la Vall
dels Alcalans. La coloració blanquinosa de la planta, derivada de la densa coberta de pèls, i les flors
de color rogenc amb els nervis poc o gens aparent permeten son les característiques la diferencien.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
173
Daucus carota
Noms comuns en valencià
Safanoria borda o silvestre, pastanaga borda, fonollasa, botges.
Noms comuns en castellà
Zanahoria silvestre.
Descripció
Herba bianual erecta (fins a 80 cm d’alçària)
amb tiges més o menys piloses. Fulles
dividides en folíols lanceolats molt estrets.
Flors menudes de color blanc o més o menys
rosaci i sovint amb una flor central púrpura,
reunides en grans umbel·les terminals, amb
bràctees dividides en lacínies linears. En el
moment de la fructificació, aquestes umbel·les
es tanques adquirint un aspecte molt carac-
terístic. Fruits coberts per agullons que ajuden
a la seua dispersió per animals al enganxar-se
amb molta facilitat al pèl o a la roba.
Distribució general
Planta de distribució molt extensa que s'estén per Europa, Àsia, el nord d'Àfrica i les illes
macaronèsiques; igualment es una planta amplament representada en tota la Península Ibèrica i
molt comuna en tot el territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a setembre (novembre).
Hàbitat
Planta habitual al medis més o menys antropitzats, habitual, però no abundant, en camps i
bancals abandonats, voreres de camins, herbassars nitròfils, etc.; també se presenta de forma
ocasional en brolles i timonedes esclarissades.
Usos i propietats
Les arrels, que fan un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla, són utilitzades
en cosmètica per a embellir la pell. D'aquesta planta silvestre deriven les varietats cultivades per al
consum humà i del bestiar. El seu consum està recomanat per a la visió, les mucoses i la producció
de sang i anticossos. De les llavors es fa un oli per a donar fragància a locions, cremes i sabons.
Observacions
Aquesta planta es troba representada a la Vall dels Alcalans per dos subespècies: la típica,
que es correspon amb la descripció i la fotografia, i la subsp. maritima, citada pels voltant del
Barranc Reial (Real de Montroy), més menudes i menys robustes, glabres o poc piloses i amb
umbel·les més menudes (fins a 5 cm de diàmetre). La revisió taxonòmica del projecte Flora
Ibèrica considera aquestes plantes dins de la variabilitat de la subespècie típica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
174
Diplotaxis erucoides Noms comuns en valencià
Ravanell, ravenissa blanca.
Noms comuns en castellà
Rabaniza blanca, oruga silvestre.
Descripció
Planta anual erecta (fins a 50 cm d’alçària) i
més o menys pilosa. Fulles de la roseta basal grans, retallades i molt variables en la seua
morfologia, amb lòbuls profunds molt irregu-
lars, les superiors dentades o quasi senceres,
abraçades a la tija. Flors amb les caracte-rístiques típiques de la família de les Crucíferes
o Brassicàcies, amb 4 pètals blanques (de
vegades amb venes violàcies) disposats en
creu i 6 estams, 2 d'ells més curts (disposició
4+2), pedunculades i agrupades en raïms terminals laxes. Fruit allargat (síliqua), les
valves amb el nervi central molt marcat.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània, amplament distribuïda per la major part de la Península
Ibèrica, resulta molt rara o absent en el quadrant nord-occidental, Portugal i els Pirineus. Molt
comuna i freqüent a tota la Comunitat Valenciana, des de les àrees càlides properes a la costa
fins al cultius cerealístics de l'alta muntanya continental de les zones interiors. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Òptim primaveral i un altre tardorenc,
però pot estar florida durant tot l'any.
Hàbitat
Espècie destacable per la elevada plasticitat ecològica que li permet colonitzar i inclús dominar
completament les comunitats herbàcies de tot tipus de camps de cultiu, tant de secà com de regadiu,
bancals i herbassars nitròfils en qualsevol indret menys o menys alterat per les activitats humanes (erms, descampats, solars, abocadors, etc.), incloent jardins urbans, escossells, etc.; de forma molt
puntual, també forma part de les pastures que ocupen les clarianes de brolles i matollars en
posicions enriquides en compostos nitrogenats.
Usos i propietats
Sense dubte, la ravenissa blanca és una de les plantes més comunes i abundants a tot tipus de
medis antropitzats, podent a arribar a caracteritzar els paisatges agrícoles poques setmanes després
de les pluges, cobrint-los d'un mantell blanc molt cridaner. La seua rapidesa per a germinar, desenvolupar-se i florir quan les condicions són favorables, especialment en la disponibilitat d'aigua, li permet aquest comportament tan espectacular, sovint compartit amb la llevamà (Calendula
arvensis, pàg. 168) amb les flors taronges. No obstant això el seu ús popular és redueix al seu ús
com a herba farragera i a la possibilitat del seu consum com a verdura.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
175
Dittrichia viscosa
Noms comuns en valencià
Olivarda, herba mosquitera, greuter.
Noms comuns en castellà
Julivarda, hierba mosquera, matamoscas.
Descripció
Arbust perenne (camèfit), erecte (fins a 1,5
m d'alçària), molt ramificat i llenyós en la base,
apegalós al tacte i molt olorós, amb una olor
molt característica. Fulles alternes, sèssils,
lanceolades i allargades amb el marge sencer
o més o menys dentat i irregularment ondulat,
amb pèls glandulosos responsables del seu
tacte viscós. Flors de color groc intens i amb
una corona eterna de flors ligulades dispo-
sades laxament, reunides en capítols cilíndrics
o acampanats, nombrosos en l'extrem de cada
branca i disposats en una inflorescència
terminal (panícula) ampla i laxa, amb forma
piramidal. Fruit en aqueni amb aparell volador
amb pocs pèls rígids.
Distribució general
Espècie mediterrània distribuïda pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Amplament representada per
tota la Península Ibérica i per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’agost a novembre.
Hàbitat
Amb una notable amplitud ecològica, aquesta planta apareix per tot arreu, tant als hàbitats
naturals, sempre en formacions més o menys esclarissades, seques i assolellades, com als
artificials, on pot arribar a ser molt comuna i formar poblacions d'elevada densitats en camps de
cultiu abandonat, de secà o d’horta, als bancals, les vores de carreteres i camins, les terres
remogudes, els solars, abocadors, etc.
Usos i propietats
Les fulles xafades d'aquesta planta són utilitzades en el costumari popular per a reduir els efectes
dels cops sense ferida (hematomes, blaüres, cops de sang, etc.), però també té propietats per via
interna: bullida pot ser beneficiosa per baixar la tensió, traure les pedres del ronyó o llevar el
colesterol, però el seu consum per a aquestes símptomes ha de fer-se sota control mèdic. En alguns
pobles de La Safor es mesclaven les branques amb les creilles per a que no es feren malbé i no
grillaren tant.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
176
Echinops ritro
Noms comuns en valencià
Panical blau, card d'esteca.
Noms comuns en castellà
Cardo yesquero, abadejo, cabeza de erizo, cardo azul.
Descripció
Planta herbàcia perenne, erecta (fins a 80
cm d’alçària), amb una pilositat prou densa
que li dona a la tija especialment una coloració
blanquinosa, i més o menys ramificada, espe-
cialment en la part superior. Fulles sèssils,
profundament lobulades, amb lòbuls estrets,
aguts i espinosos. Flors tubulars, amb 5 lòbuls
ben diferenciats, normalment de color blau
intens, amb menys freqüència blanc, reunides
en grans capítols terminals (fins a 3 cm de
diàmetre) molt característics per la seua forma
esfèrica o globosa.
Distribució general
Espècie mediterrània, que en la Península Ibèrica s'estén pel centre, el sud i l'oest. Amplament
representada per tota la Comunitat Valenciana, des de les zones càlides properes a la costa fins a
les zones continentals de l’interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juliol a octubre.
Hàbitat
Planta característica dels ambients ruderalitzats, que apareix amb freqüència en vores de camins,
fenassars, pastures seques, descampats, erms i, en general, en qualsevol indrets amb sòls pedre-
gosos, secs, assolellats i més o menys nitrificats. Quan es compleixen aquestes condicions, també
penetra en brolles i matollars esclarissats.
Usos i propietats
El panical blau conté diverses substàncies actives amb propietats diurètiques i estimulants del
sistema nerviós que han permès la seua utilització en tractaments de paràlisis facials i altres neuritis;
no obstant això, esta qualificada com a planta tòxica que ha de ser utilitzada seguint les
recomanacions i sota control d’un facultatiu especialitzat.
Observacions
El seu nom en castellà, cardo yesquero, deriva de la utilització domèstica que es feia de la
planta seca per encendre el foc.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
177
Erodium malacoides
Noms comuns en valencià
Agulletes, bec de cigonya.
Noms comuns en castellà
Filamaría, alfileres de pastor, alfilerillos.
Descripció
Planta herbàcia anual o bianual, postrada o
ascendent, coberta de pèls curts. Fulles molt
variables en la seua morfologgia, en general
ovades, cordades, amb 3-5 lòbuls més o
menys marcats. Flors reunides en umbel·les, amb pètals tènues que cauen amb facilitat, de
color malva rosat o rosa violaci molt viu. Fruit
amb una punta de fins 3,5 cm, a la que es
refereix el seu nom popular; que quan madura, es separa en arestes, una per cada llavor, i es
cargola en forma de moll formant una es-
tructura molt característica i molt efectiva per
la dispersió de les llavors amb l'ajuda del vent.
Distribució general
Espècie mediterrània amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica, més rara al territoris septentrionals més plujosos, i les Illes Balears. Molt comuna per tots els territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De febrer a juny (julio)
Hàbitat
Planta molt comuna a la majoria d'ambients antropitzats enriquits en compostos nitrogenats,
formant part de les comunitats ruderals i arvenses que ocupen les vores dels camins i carreteres, els
runars, el camps de cultiu, els abocadors, erms, solars, etc.; molt rara en formacions naturals i sempre en indrets alterats.
Usos i propietats
Planta poc utilitzada que s'ha fer servir per a past dels animals i, molt ocasionalment, tambe ha
format part de la dieta humana, consumida en fresc com a verdura.
Observacions
La estructura del fruit resulta molt identificativa dels representant d'aquesta família, integrada a la comarca pels gèneres Erodium i Genarium, a més dels populars generis, murcianes i malva-roses cultivades (Pelargonium). Els dos primers es diferencien en el nombre d'estams —5 i 10,
respectivament— i en el fruit, que en Erodium presenta les característiques indicades avanç i en
Geranium, es dispara com una catapulta per llançar les llavors, quedant-se unit a l'extrem apical
en una espiral plana. A la Vall dels Alcalans, a més de l'espècie descrita també trobem Erodium cicutarium, amb fulles dividides en folíols dentats i 5 representants de gènere Geranium: G.
dissectum, G. molle, G. purpureum, G. robertianum i G. rotundifolium.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
178
Foeniculum vulgare subsp. piperitum Noms comuns en valencià
Fenoll, fonoll, ponollera, herba de les vinyes; als fruits anisets, llavoretes o matalauva.
Noms comuns en castellà
Hinojo, hierba santa, perejil de gitano.
Descripció
Herba perenne de color verd grisenc, amb
tiges erectes, robustes, de fins a 2,5 m d’alçària, ramificades en la meitat superior.
Fulles basals en roseta, efímeres; les mitjanes
profundament dividides en segment estrets
llarg i linears (5-40 x 0,3-0,6 mm); les supe-riors molt reduïdes. Flors grogues reunides en
umbel·les terminals i laterals amb radis curts i
poc nombrosos (<10). Fruits en diaqueni, de
color verd-groguenc, glabres, amb costelles
promi-nents i molt aromàtics.
Distribució general
Espècie de distribució gairebé cosmopolita,
amplament distribuïda per tota la Península
Ibèrica i les Illes Balears i, lògicament, també per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juny a setembre
Hàbitat
Apareix en tot tipus de comunitats antròpiques sobre sòls remoguts i més o menys nitrificats:
camps abandonats, vores de camins i carreteres, vessants pedregoses, solars sense edificar,
terrenys erm, caixers de rius i barrancs, etc. També penetra en les comunitats naturals poc desenvolupades o molt alterades per la ma de l'home.
Usos i propietats
Planta medicinal d'aroma característica amb una extensa diversificació d'usos populars. Es
consumeix com a verdura, tant en cru com cuinada; a més, les llavoretes són freqüentment afegides
per condimentar els plats; també s'utilitza per adobar olives i salmorres. Amb una orientació més
medicinal, la destinació més coneguda són les infusions per facilitar l’expulsió dels gasos intestinals i
alleugerar la pesadesa d’estómac. Externament també ha estat utilitzada per a banys oculars. Són moltes les propietats d'aquesta planta, però cal consumir-la amb mesura perquè les dosis elevades
poden resultar epileptitzant.
Observacions
Aquesta planta silvestre està íntimament emparentada amb el fenoll cultivat (Foeniculum vulgare
subsp. vulgare) i ocasionalment naturalitzat en vores de camins i marges de cultius, encara que no
l'hem observada a la Vall dels Alcalans. Aquesta subespècie es reconeix per les fulles, que
presenten segment més llargs i flàccids i els fruits són dolços.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
179
Fumaria capreolata
Noms comuns en valencià
Juliveret bord, fartabous, unflabous, coni-llets, gallerets, mataconill, fumaria enfiladissa.
Noms comuns en castellà
Conejitos de las vallas, palomillas, gatitos, fumaria.
Descripció
Planta herbàcia anual (teròfit) enfiladissa
que pot abastar el metre d’alçària ajudant-se
de bardisses, marges o altres plantes, amb
tiges postrades o ascendents. Fulles alternes, dividides en lòbuls més amples (1-3 mm) que
la majoria de les espècies del gènere. Flors
blanques, tenyides de rosat o púrpura en
l'extrem apical, més grans d'un centímetre,
agrupades en raïms laxes pedunculats i axil·lars. Fruits xicotets ovoide o esfèrics,
apiculat i sense pèls.
Distribució general
Distribuïda per la Regió Mediterrània i el sud-oest d'Europa, és una planta que apareix de
forma dispersa per gran de la Península Ibèrica, quedant exclosa de les àrees amb climatologia
molt extremada. La seua distribució en la Comunitat mostra aquesta mateixa preferència per les
àrees més térmiques. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (gener) febrer a juliol (agost).
Hàbitat
Planta molt habitual a les vores de camins, camps de tarongers i altres cultius; també por trobar-
se en murs, bardisses, erms, solars, i en generals en tot tipus de comunitats ruderals o arvenses.
Usos i propietats
La medicina popular indica la utilització d'aquesta planta per netejar la sang i fer una cura
depurativa de primavera. En alguns llocs diuen que se la mengen tots els animals, però en altres la
consideren una brossa que no val per a res i que els pegava malament si la donaves als animals. D'aquest pensament deriven els noms populars de unflabous, fartabous o mataonills.
Observacions
Les flors de les Fumàries són molt característiques, inconfusibles en altres plantes de la Vall dels
Alcalans. A més, aquesta es pot diferenciar de la resta d'espècies del gènere perquè les flors i
sobretot els fruits tenen un peduncle reflexe. No em observat cap altra espècie, però tenint en compte l'abundància en zones properes és molt probable la presència de Fumaria bastardi, de flors
rosa viu i peduncle fructífer erecte.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
180
Galactites tomentosa
Noms comuns en valencià
Card blanc, card de xeremeia, card trom-
peter casilda blanca, calcida blanca.
Noms comuns en castellà
Cardota, galactites, cardo chico, cardo
cuajaleche, centaurea lechosa.
Descripció
Planta bianual, erecta (fins a 1 m d’alçària),
ramificada a la part superior, amb tiges densa-ment cobertes de pèls, que li donen una colo-
ració blanquinosa, i estretament alades. Fulles
profundament lobulades, de vegades fins al
raquis, de color verd amb línies blanques
característiques a l’anvers tenen unes i marge espinós, amb espines curtes (fin a 6 mm).
Flors tubuloses, les marginals radiants, de
color rosa violaci o de vegades albina, reuni-
des en capítols terminals solitaris pedunculats i
aplanats, rodejats per bràctees terminades en espines. Fruit en aparell volador de pèls suaus.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament estesa per la Península
Ibèrica, encara que la seua sensibilitat a les gelades tardanes i a les temperatures extremes la
exclouen de les àrees muntanyoses elevades i del territoris continentals. Seguint aquest patró,
la seua presencia als territoris valencians queda limitada a les àrees costaneres i sublitorals de
mitjana o baixa altitud. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juny (agost).
Hàbitat
Planta comuna en les comunitats ruderals i arvenses que s'instal·len en vores de camins i
carreteres, camps de cultiu, erm, abocadors, descampats i, en general, en tot tipus d'herbassars més o menys nitròfils.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
Entre el card que poden trobar-se a les vores dels camps i camins de la Vall dels Alcalans,
aquest resulta molt fàcil de reconèixer per les fulles profundament lobulades amb venes blanques molt evidents i pels capítols de flors radiants de color rosat; aquesta característica de
les fulles permet la seua identificació inclús avanç de la floració, només amb la roseta basal de
fulles.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
181
Heliotropium europaeum
Noms comuns en valencià
Herba verruguera, heliotrop.
Noms comuns en castellà
Verrucaria, hierba verruguera, heliotropo.
Descripció
Planta anual ramificada des de la base,
erecta (fins 40 cm d’alçària), de color verd un
poc grisenc per la pilositat que cobreix les
fulles i les tiges. Fulles alternes peciolades,
d'ovades a el·líptiques, amb els nervis mar-cats. Flors menudes (2-4 mm) i oloroses
(fètides), sèssils, amb 5 pètals normalment de
color blanc, amb el centre groguenc, o violaci,
disposades en inflorescències molt caracte-rístiques denses i allargades amb l'extrem
revolt situades en la punta de les rames (cima
escorpioide típica, per la seua semblança amb
una cua d'escorpí). Fruit més o menys rugós
Distribució general
Planta de distribució mediterrània i irano-turaniana amplament representada per tota la
Península Ibèrica i també molt comuna a tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juny a setembre (octubre).
Hàbitat
Planta pionera en la colonització de terrenys remoguts, apareix normalment en tot tipus de
comunitats fortament alterades i enriquides en compostos nitrogenats: marge de camins i carreteres,
erm, solars, descampats, abocadors, etc.; també resulta freqüent en marges de cultius i bancals,
especialment després del treballs de llaurat de la terra. Usos i propietats
Encara que les seues preferències ecològiques la situen en unes posicions que no fan massa
recomanable el seu consum, tota la planta té utilitat com a medicinal, preferentment avanç de la floració. Si li atribueixen diferents propietat curatives, però la més reconeguda i generalitzada és el
tractament i l'eliminació de berrugues amb el suc de la planta fresca. Precisament, els seus noms
populars fan referència directa a aquesta propietat.
Observacions
Antigament, donant validesa a la teoria de les senyals que atribuïa propietats curatives a les
plantes segons el seua aspecte, estava considerada com un remei eficaç contra les picadures
d'escorpí (per la morfología de la inflorescència), però el temps i les investigacions han confirmat la nul·litat d'aquesta creença.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
182
Hordeum murinum subsp. leporinum Noms comuns en valencià
Margall bord, blat de moro, espigadella, margall d’ordi, margall de llepasa, nóvios, cua d'euga, blat de Sant Joan.
Noms comuns en castellà
Cebadilla de ratón, cebadilla ratonera, zaragüelle, cebada bastarda, cola de ratón.
Descripció
Planta anual de tiges buides, erectes o
ascendents (fins a 50 cm d’alçària), fascicu-
lades (neixen agrupades formant un feix).
Fulles esparsament piloses, llargues, estretes i
aspres al tacte. Espiga molt característica i
diferenciada de la resta de gramínies de la
comarca, grossa, allargada (2-10 cm), densa,
comprimida, amb l'eix que es desarticula
fàcilment a la maturitat, flors verdes
(espiguetes) poc vistoses, disposades en
grups de 3, amb arestes llargues i dretes.
Distribució general
Amplament distribuïda per Europa, Àfrica, Àsia i centre i nord-amèrica i també per tota la
Península Ibèrica. Molt comuna per tots els territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juny.
Hàbitat
Planta molt habitual a tot tipus d'ambients antropitzats, encara que resulta especialment abundant
als camps de cultiu i bancals i les vores dels camins en terrenys d'horta o de regadiu, on pot arribar a
entapissar grans superfícies en formacions monoespecífiques.
Usos i propietats
Tractant-se d'un parent molt proper a l'ordi (Hordeum vulgare) no resulta sorprenent que el
margall d'ordi siga una selecta herba de farratge ben coneguda pels llauradors que la seguen per
donar-la de menjar a tots el animals de corral, sempre que no estiga espigada. També cal nomenar
la seua implicació en jocs infantils que llançaven les espigues com si fossin dards que es quedaven
enganxats a la roba.
Observacions
És poden diferenciar dos subespècies per les característiques de l’espigueta medial: en la
subespècie descrita es més curta que les laterals, mentre que a la subespècie murinum és més
llarga. Aquesta darrera no ha estat observada a la Vall dels Alcalans, però no pot descartar-se la
seua presència.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
183
Hypericum perforatum
Noms comuns en valencià
Pericó, pericó groc, herbeta de Sant Joan, herba foradada.
Noms comuns en castellà
Hipérico, hipericón.
Descripció
Herba erecta (fins 80 cm d’alçària) i rígida,
un poc llenyosa a la base. Fulles oposades
senceres, de forma el·líptica, planes i proveï-
des de nombroses glàndules translúcides, que
donen la imatge d'una fulla "perforada" quan
es miren a contrallum. Flors pentàmeres, amb
pètals de color groc intens i nombrosos
estams, agrupades en inflorescència terminal
corimbiforme (amb flors sobre peduncles que
naixen a diferents altures, però que arriben a
un nivell semblant), prou densa. Fruit en càpsula.
Distribució general
Distribuïda per quasi tota Europa, nord de
Sibèria, gran part d'Àsia occidental i central,
nord d'Àfrica i la Macaronèsia. Molt freqüent en
tota la Península Ibérica i també per tot arreu en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a agost
Hàbitat
Apareix normalment en medis antropitzats, resultant prou comuna en les comunitats ruderals de
les vores de camins i carreteres, en els marges del bancals i camps de cultiu i altres pastures i herbassars més o menys nitrificats.
Usos i propietats
L'aplicació més coneguda d'aquesta planta és per via externa, per mitja del apreciat oli de pericó,
reconegut remei de cremades, ferides, hematomes, èczemes, etc. Per via interna, suavitza les
mucoses respiratòries, estimula l’expulsió de la bilis, tonifica la circulació i té un efecte equilibrador
dels sistema nerviós (antidepressiu), que està assajant-se com substitutiu del reconegut Prozac en casos de depressió lleu o moderada. El contacte de la planta amb la pell humida, seguit de la
exposició al sol, pot provocar fortes irritacions i ulceracions cutànies.
Observacions
A la comarca, a més de la subespècie típica, que es mostra a la fotografia, també s'han observat la subespècie angustifolium, caracteritzada per les sues fulles més estretes, linears i un poc revolutes en el
marge. Aquesta és molt més rara i només ha estat observada al terme de Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
184
Lamium amplexicaule
Noms comuns en valencià
Peu de gall, floruví, flor-roví, tinya negra.
Noms comuns en castellà
Gallitos, conejitos, ortiga muerta, ortiga mansa, patitas de gallo.
Descripció
Planta herbàcia anual, erecta o ascendent
(fins a 25 cm d’alçària), que sol aparèixer en
grups més o menys densos que poden donar un color rosat als camps i a les vores de
camins. Tiges feblement cobertes de pèls curts, i
sense fulles per baix de la inflorescència, on
només presenta les bràctees florals, arrodo-nides, amb el marge crenat i unides per la
base (amplexicaules, que abracen la tija).
Fulles inferiors peciolades. Flors morades molt
característiques típicament reunides en verti-
cils, formades per tub llarg i acabades en dos llavis ben oberts, el superior en forma de casc.
Distribució general
Espècie amplament distribuïda per Europa, el nord d'Àfrica, illes macaronèsiques (Açores,
Madeira i Canàries, on alguns autor la consideren introduïda), centre i sud-oest d'Àsia, des de Turquia fins al Japó. Molt comuna a quasi tota la Península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (desembre) febrer a juny (octubre).
Hàbitat
Planta habitual als herbassar que cobreixen els camps i terres de cultiu, tant de secà com de
regadiu i menys freqüentment en altres medis antropitzats: vores de camins, erms, descampats, etc.
Usos i propietats
Com altres plantes típiques dels camps, rep la qualificació de mala herba dels cultius; no obstant això, aquesta planta menuda ha estat utilitzada tradicionalment amb una destinació principalment
culinària, perquè de les inflorescències poden fer-se confitures i, a més a més, les fulles i les arrels
es mengen en potages i crues en ensalades. També té interès mel·lífer, perquè és de les primeres
plantes en florir a l'hivern. Observacions
Aquesta planta, com altres habitants dels cultius, es desenvolupen amb rapidesa després de les
pluges, per això la seua floració es tan extensa i abrasa moment amb una presència de pol·linitzadors
molt reduïda. Per evitar la pèrdua de recursos, en aquests períodes la planta produeix flors més menudes i poc aparents que s'autofecunden sense obrir-se. Són les flors nomenades cleistògames que asseguren
la producció de llavors per a la propera generació en absència dels insectes necessaris per a la
pol·linització creuada (entre flors de diferents individus).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
185
Marrubium vulgare Noms comuns en valencià
Marrubí, manrrubí, mal roig, malrubí, marreus, malrèbol.
Noms comuns en castellà
Marrubio, marrubio blanco, manrrubio, malva de sapo, menta de burro.
Descripció
Planta perenne, tomentosa, grisenca amb
tiges erectes (fins a 50-80 cm d'alçària) i més o menys llanoses de secció quadrangular. Fulles
oposades, curtament peciolades, arrodonides i
de marge dentat, amb els nervis molt marcats.
Flors bilabiades, menudes (5-10 mm) amb la
corol·la de color blanc i calze amb 10 dent curtes, espinoses i corbades cap a fora, espe-
cialment quan el fruit estan madurs; apareixen
agrupades en verticil·lastres densos més o
menys esfèrics, disposats separadament en la
part superior de les branques.
Distribució general
Espècie nitròfila amplament distribuïda per tota Europa i pel nord d'Àfrica i naturalitzada per
quasi tot el món. Dispersa per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Molt comuna a tota la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat. De maig a agost (setembre).
Hàbitat
Apareix freqüentment en tot tipus de medis antropitzats, especialment en vores de camins i
cultius, camps abandonats, solars, abocadors, etc. A la Vall dels Alcalans, només l'hem observada
en aquest tipus de comunitats, però també pot estar present en les clarianes de brolles, timonedes i
pastures seques en posicions alterades per les activitats humanes i més o menys enriquides en
compostos nitrogenats. Usos i propietats
La infusió de les summitats florides de marrubí, amb una sabor amarg i aroma característic, és un
efectiu fluidificant de les secrecions bronquial (expectorant) i també un sedant cardíac. Tradicio-
nalment s'ha emprat per estimular la gana de menjar i Joan Pellicer, al seu costumari botànic, també
replega altres usos populars relacionats amb l'eliminació de les puces i els tractament per a desfer les pedres de la vesícula.
Observacions
Les dents del calze endurides (espinoses) i corbades cap a fora quan les flors s'assequen i
els fruits estan madurs s'enganxen fàcilment al pelatge dels animals i a la roba, per la qual cosa
representen una adaptació evident per afavorir la disseminació de la planta amb l'ajuda de la
fauna (zoocora).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
186
Muscari neglectum
Noms comuns en valencià
All de bruixa, barrallets, calabruixa, cap-blaus, claus de Nostre Senyor, collblau, lliri d'ase, marcet.
Noms comuns en castellà
Nazarenos, penitentes, cebollita de milano o de lagarto.
Descripció
Planta bulbosa normalment menudes,
encara que pot assolir els 30 cm d’alçària,
amb fulles lineals, estretes (1,5-5 mm),
acanalades per la part superior i llargues (fins
40 cm) que queden esteses pel terra. Flors de
color blau fosc amb una coroneta apical de
dents blanques, les superiors estèrils de
coloració més clara amb els pètals completa-
ment soldats i agrupades formant un raïm
terminal dens a l'extrem superior d'un pedun-
cle llarg amb la base rogenca que surt del terra.
Fruit en càpsula trilocular de forma estrellada.
Distribució general
Planta de distribució circummediterrània estesa per la meitat meridional d'Europa, el nord
d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Freqüent en la Península Ibèrica i les Illes Balears, amb preferència
per les zones temperades i humides. Amplament representada per tot el territori valencià, és
amb diferència, la més comuna de les tres conegudes a la Comunitat.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat i Real de Montroi. De març a maig (juliol).
Hàbitat
Creix principalment en pastures més o menys nitròfiles, als camps de cultiu, especialment els de
secà, els bancals, les vores de camins, etc.; també apareix en les clarianes de brolles i timonedes
molt esclarissades.
Usos i propietats
Aquesta planta té unes destinacions molt diversificades. D'una banda, els bulbs, que es
produeixen en abundància al voltant del bulb principal, han sigut consumits com aliment. En aquests
sentit, destaca la seua capacitat per a la multiplicació per proliferació de bulbets que li permeten
colonitzar superfícies importants i pot arribar inclús a la qualificació de plaga en alguns cultius. A més
a més, les flors, molt flairoses, es cullen expressament per a fer saquets de flors seques aromàti-
ques. Finalment, tractant-se d'una planta molt fàcil de cultivar i molt decorativa, el seu ús com a
planta ornamental està molt estès per tot el món.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
187
Onopordum macracanthum subsp. micropterum Noms comuns en valencià
Card d’ase, card del dimoni, cardot, card macracant.
Noms comuns en castellà
Cardo de burro, cardo borriquero, cardo del demonio.
Descripció
Planta bianual molt robusta i elevada (pot
arribar fins a 1,5 metres d'alçària), amb tiges
nombroses i molt ramificades des de la base,
cobertes per una borra densa que a tota la
planta dona una coloració grisenca o blanqui-
nosa; a més, les tiges estan recorregudes
verticalment per unes ales espinoses prou
amples. Fulles grans (fins a 50 cm), irregular-
ment lobulades i espinoses. Flors reunides en
capítols terminals de grans dimensions (fins a
6 cm de diàmetre), de color púrpura i bràctees
amb espines molt fortes corvades cap a fora,
les superiors erectes i de color purpuri.
Distribució general
Aquesta espècie té una distribució ibero-nord-africana, trobant-se pel sud i l'est de la
Península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica; no obstant això, la subespècie que troben a la Vall del
Alcalans i a tota la Comunitat Valenciana, és un endemisme iberollevantí (restringit a l'est de la
Península) que s'estén per les àrees termomediterrànies càlides de les tres províncies.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montserrat. De (maig) juny a agost.
Hàbitat
Pròpia de terrenys bàsics fortament alterats, remoguts i nitrificats, apareix amb freqüència en
erms, solars, talussos, abocadors, tancats del ramat, vores de camins i carreteres, marges de cultius,
descampats, etc., especialment en les proximitats dels nuclis urbans, on pot arribar a formar
poblacions prou nombroses.
Usos i propietats
Les espines que cobreixen les ales de les tiges i les fulles fan prou complicada la seua
manipulació, però salvant les dificultats, el costumari popular l'ha utilitzat com antisèptica, per a
desinfectar la pell o per a tractar la dermatosi. A més a més, les llavors proporcionen un oli gras que
pot utilitzar-se per a cuinar, les fulles pelades són comestibles i les arrels poden menjar-se com si
foren carlotes. D'altra banda, les tiges seques han estat emprades, elles soles o combinades amb
altres espècies, en la creació de centres de flor seca destinats a la decoració, especialment en zones
rurals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
188
Oxalis pes-caprae
Noms comuns en valencià
Agret, agreta, magret, Agrella, vinagrella, pa-de-cucut, flor d'avellana, avellanetes, fel i vinagre, canari, aspres, caramelles.
Noms comuns en castellà
Agrios, trébol, trevina, trebolina, mataca-ñas, matapán, dormilón, vinagrillo.
Descripció
Planta herbàcia, gràcil, bulbosa que forma gespes d'elevada densitat i cobertura. Fulles
en roseta basal, compostes per tres folíols
amb forma de cor invertit i color verd amb
taquetes porpra. Flors de color groc intens,
agrupades en inflorescències cimoses sobre un llarg peduncle. Les flors presenten una
complexa heterostilia trimòrfica, basada en
tres menes de flors diferents, però al nostre
territori totes les flors pertanyen al mateix tipus. Per aquesta raó, mai produeix fruits ni llavors (vegeu observacions en Linum suffru-
ticosum; pàg. 58).
Distribució general
Planta exclusiva de la regió del Cap, des de on va ser introduïda en Europa cap a finals del segle
XVIII. Actualment es troba distribuïda per quasi tot el món, comportant-se en molts llocs com espècie invasora, responsable de la uniformització del ecosistemes naturals i de la pèrdua de diversitat
florística. A la Comunitat Valenciana, la seua sensibilitat a les baixes temperatures la exclou de les
àrees interior, però és extraordinàriament comuna a les zones litorals i sublitorals.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De novembre a maig.
Hàbitat
Forma extensos mantell pràcticament monoespecífics als camp de regadiu: hortes, camps de
tarongers i altres ambients antropitzats, com les vores de camins i carreteres, els descampats,
etc.; ocasionalment, pot aparèixer en hàbitats naturals molt alterats i més o menys humits.
Usos i propietats
El àcid oxàlic, responsable del sabor agre al que fa referència el nom popular, fa poc
recomanable el seu consum per a les persones i per als animals, perquè la seua acumulació pot produir pedres al ronyó i altres complicacions que poden arribar a causar la mort. De tota manera,
és freqüent que el xiquets xuclen el pecíols de les fulles per el seu sabor àcid. També s'ha utilitzat
com a llit per al bestiar. Els agricultor han afavorit la seua presència als camps per a protegir-los de les gelades i per reduir l'impacte de la fruita caiguda del arbre. Diverses espècies d'Oxalis són
molt utilitzades en jardineria per aprofitar l'abundant floració hivernal; de fet, el trèvol de 4 fulles
que s'ha començat a comercialitzar d'un temps a esta part, pertany a aquest gènere.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
189
Palenis spinosa
Noms comuns en valencià
Gravit, ull de bou, herba febrera.
Noms comuns en castellà
Castañuela, cebadilla, pincho, árnica de secano, estrelada espinosa, ojo de buey.
Descripció
Planta herbàcia anual o bianual, pubes-
cent, amb una roseta de fulles bassals pecio-
lades i tomentoses (molt suaus al tacte) i tiges
floríferes erectes (fins a 50 cm d’alçària),
portadores de fulles lanceolades abraçadores
de la tija i terminades en una espina. Flors en
capítols terminals solitaris d'aparença molt
característica reunides, de color groc-taronja,
les exteriors amb lígules estretes del mateix
color que les centrals. Bràctees externes de la
inflorescència més llargues (1,5-3,5 cm),
pubescents, rígides i acabades en una punta
punxent, que li donen un aspecte d'estrella.
Distribució general
Espècie mediterrània amplament estesa per tota la Península Ibèrica, amb la excepció de l'extrem
nord-occidental, i les Illes Balears; també arriba a les Illes macaronèsiques (Açores, Canàries i
Madeira), on probablement haja estat introduïda artificialment. Molt comuna i freqüents per tota la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a juliol.
Hàbitat
Apareix normalment en medis antropitzats, tant en el d'origen artificial (vores de camins, marges
de camps i bancals, erms, solars, abocadors, etc.) com als naturals, resultant pràcticament constant
en les brolles, timonedes, fenassars, prats secs, etc. més o menys alterats o poc evolucionats i
enriquits en compostos nitrogenats.
Usos i propietats
Aquesta planta habitual del nostre entorn més proper es utilitzada per via externa com a planta
vulnerària per les seues propietats cicatritzants, antiinflamatòries i desinfectants. Aquesta propietat
ha resultat primordial per a tractar amb rapidesa les ferides, rascades i cops que sempre es
produeixen durant els treballs agrícoles.
Observacions
Les bràctees externes endurides i punxoses, més llargues que les lígules, són les responsables
de la forma típica d'estrella que mostren les seues "flors", fent-la inconfusible.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
190
Plantago albicans Noms comuns en valencià
Penosella, herbafam, herba de foc, mal-
llaurat, pa-eixut.
Noms comuns en castellà
Llantén blanquecino, gitanilla, zarragañanes,
engañalabrador, resbalamuchachos.
Descripció
Herba perenne que pot superar el 30 cm
d'alçada, amb arrel gruixuda i lignificada que
per ramificació, forma gespes prou escam-
pades. Fulles lanceolades, normalment amb
els marges ondulats, cobertes per una pilosi-
tat densa que lis dona coloració blanquino-
sa. Flors en espigues cilíndriques i laxes
sobre un peduncle llarg, també blanquinós. 4
sèpals soldats només a la base; 4 pètals
soldats formant un tub; 4 estams amb ante-
res blanc-groguenques ben visibles. Fruit en
pixidi.
Distribució general
S'estén per la Regió Mediterrània meridional y el sud-oest d'Àsia, fins Iran. Es troba per quasi
tota la Península Ibérica, on només falta a les províncies atlàntiques, i les Illes Balears.
Amplament representat per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De març a juliol.
Hàbitat
Erms, talussos, voreres de camins, camps de conreu i altres comunitats de sòls pedregosos, poc
desenvolupats, secs i assolellats. Nomenada en algunes dites populars per fer referència a l'aridesa i la
mala qualitat de la terra on creix aquesta planta: Terra de penosella, caga't en ella o fuig d'ella
Usos i propietats
Aquesta planta es utilitzada en algunes comarques valencianes, tant en tisana com menjada
en cru, per als constipats i les bronquitis o per a combatre la pujada de la sang; externament,
s'aplica per quallar la sang de ferides i talls.
Observacions
Totes les espècies d'aquest gènere, prou diversificat a la Vall dels Alcalans amb 8 espècies
que apareixen principalment als medis antropitzats, i de forma més ocasional en brolles i
timonedes esclarissades i més o menys alterades. Es reconeixen fàcilment per la seua
inflorescència en espiga allargada o globosa alçada sobre un llarg peduncle i amb els estams
ben visibles, blancs o grocs, al seu voltant.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
191
Scabiosa atropurpurea
Noms comuns en valencià
Cardeta marítima, viuda, viuda borda, scabaiosa de marge, escabellosa.
Noms comuns en castellà
Bella dama, bella madre, botones de dama, corona de clérigo, escabiosa, escabio-sa marítima, escobilla morisca.
Descripció
Planta bianual o perenne, erecta (fins a 80
cm d’alçària), amb tiges molt ramificades i
divaricades. Fulles inferiors llargament pecio-
lades, simples i dentades, les superiors pinna-
des. Flors en grans capítols hemisfèrics (2-5
cm de diàmetre) llargament pedunculats, les
marginals amb lòbuls radiants més desenvo-
lupats, corol·la de coloració molt variable,
rosada, violàcia o blanquinosa. Capítol fruc-
tífer oblongo-el·lipsoidal, amb fruits en aqueni
amb 5 pels rígids.
Distribució general
Estesa per les Regions Mediterrània i Macaronèsica i amplament representada per quasi tota
la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tot el territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Pràcticament tot l’any, òptim en prima-
vera i l'estiu, entre abril i agost.
Hàbitat
Planta nitròfila de gran plasticitat ecològica que pot aparèixer en tot tipus de comunitats més o
menys alterades, però resulta més freqüent i es desenvolupa millor en medis antropitzats: erms,
solars, descampats, abocadors, talussos i vores de camins i carreteres, camps de cultiu, etc.
Usos i propietats
Tractant-te d'una planta tan comuna i tan accessible, resulta curiosa la poca atenció que ha rebut
des de una perspectiva aplicada. Només en trobat alguna referència que nomena la seua aplicació
per a la curació de ferides.
Observacions
Planta extraordinàriament variable en alçària, en la morfologia de les fulles i en la grandària i
coloració de les inflorescències, però fàcil de reconèixer pels seus capítols hemisfèrics amb les flors
perifèriques més grans. A Real de Montroi, també s'ha indicat la presencia del cardet (Scabiosa
simplex=Lomelosia simplex), una planta anual més menuda (fins a 40 cm) amb capítols fructífers
esfèrics i fruits amb una corona membranosa.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
192
Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus Noms comuns en valencià
Lletsó o llicsó de perdiu, de fulla de pic de pardal, de marge, de paret o de cingle.
Noms comuns en castellà
Cerraja tierna, cerraja de pared.
Descripció
Herba de fins 80 cm d’alçària, ramificada,
amb tiges fistuloses (buides per dins), tendres i sense pèls. Fulles alternes, profundament divi-
dides, gairebé compostes, amb lòbuls allargats
que s'estreten clarament a la base. Flors de color
groc intens, totes ligulades, reunides en capítols terminals que tenen a la seva base una pilositat
amb aspecte de cotó blanc. Aquest caràcter,
junt amb la morfologia de les fulles, permet diferenciar-lo de les altres espècies Sonchus.
Distribució general
Mediterrània, amplament estesa per tota la Península, inclosa la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Durant tot l'any.
Hàbitat
Espècie de gran amplitud ecològica present en tot tipus de comunitats, però sempre resulta molt
més comuna en medis antròpic més o menys alterats i enriquits en compostos nitrogenats, com vores de camins i carreteres, cultius, bancals, jardins, erms, solars, terrenys remoguts, parets, etc.
Usos i propietats
Tots els lletsons, nom que deriva d'un líquid blanc i viscós (làtex) que brolla de la planta al trencar-
la, s'han consumit tradicionalment crus o bollits, en ensalades i per a preparar pastissets. A més, el
seu consum afavoreix el funcionament del ronyó (diürètica), ajuda a baixar la febra i estimula la
secreció de la llet materna. Observacions
Aquesta és el lletsó més estes per la comarca, però hi poden trobar altres 2, també molt comuns: el lletsó o llicsó fí (S. oleraceous) i el lletsó bord o punxós (S. asper). El primer presenta fulles poc
dividides i quan ho són, el segment terminal és molt més gran que els laterals; a més les lígules de les
flors són curtes i estretes i d'un color groc pàl·lid. El segon presenta fulles ± espinescents al marge (especialment la subsp. glaucescens) amb aurícules basals aferrades a la tija (vegeu fotografies a la
pàg. 215). Un altra espècie que sovint apareix a les mateixes comunitats i pot semblar un altre lletsó per la seua inflorescència amb totes les flors ligulades de color groc intens, és el cap-roig (Crepis
vesicaria subsp. taraxacifolia), que es diferència fàcilment per la disposició de les fulles, majoritàriament
concentrades en una roseta basal i per a seua tija florífera molt ramificada amb nombrosos capítols
florals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
193
Urospermum picroides
Noms comuns en valencià
Amargot, morro de porc, llicsó d'ase, cuixa barba o de dona, pom de morro.
Noms comuns en castellà
Barba de viejo, cerrajón de camello.
Descripció
Herba anual semblant als llicsons (Sonchus
sp. pl.), erecta (fins a 40 cm d'alçària),
coberta de pèls rígids que li donen un tacte
aspre. Fulles amples, irregularment lobula-
des, amb el lòbul terminal més gran, les
caulinars amb prolongacions lateral a la
base que abraçen la tija. Flors de color groc
intens o groc taronja reunides en capítols
terminal que, típicament, presenten bràc-
tees grans disposades en una sola fila. Fruit
en aqueni amb aparell volador de pels
plomosos disposats sobre un bec patent.
Distribució general
Espècie de distribució mediterrània amplament estesa per la major part de Península Ibèrica i
les Illes Balears. Com mala herba del cultius ha estat accidentalment introduïda en Amèrica del
Sud i en les Illes Canàries. Freqüent i abundant a la major part de la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D'abril a juny.
Hàbitat
Creix a les comunitats habituals dels medis arvenses i ruderals, als herbassars secs
subnitròfils de les vores de camins i carreteres, bancals, erms i descampats, sempre en llocs
secs i assolellats. També es troba amb menys freqüència en les comunitats anuals que ocupen
les clarianes de brolles i matollars.
Usos i propietats
No es coneixen propietats medicinals, però algunes fonts indiquen que ha estat utilitzada en
temps de carències com a verdura per al bullit.
Observacions
A la Vall dels Alcalans, també s'ha indicat la presència de la seua congènere: Urospermum
delechampii. Totes dos es diferencien fàcilment d'altres compostes de flor groga per les
bràctees del capítols disposades en una sola fila i, a més a més, la darrera està coberta de pèls
suaus i els capítols són molt més grans (fins a 6 cm) amb flors de color groc llimona amb les
puntes fosques.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
194
Verbascum sinuatum
Noms comuns en valencià
Herba plorosa, blenera sinuada, muria, ressentida, santjoans, trepó sinuat.
Noms comuns en castellà
Gordolobo cenicero, acigustre, candelera, hierba de las maldiciones, flor de la vergüenza, tientayernos.
Descripció
Herba bianual, coberta de pèls. Fulles sèssils
en roseta basal que presenten el marge típica-
ment lobulat i clarament ondulat, caràcter al
que fa referència el seu nom específic, cobertes
de toment dens que li dona una coloració verd-
grisenca. Tija erecta (fins 1-1,5 m d’alçària) que
surt del centre de la roseta, robusta, coberta de
fulles i acabada en una panícula allargada,
ampla i poc densa amb nombroses flors grans
(1-5-2,5 cm) de color groc amb estams cobert
de pèls purpuris.
Distribució general
Element mediterrani d'ampla distribució, des de l'est d'Anatolia i Iran fins al sud d'Europa i les illes
Canaries. Freqüent per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tota la Comunitat
Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (maig) juny a agost (octubre).
Hàbitat
Planta molt lligada al medis antropitzats, molt comuna en les vores de camins i carreteres, en els
marges dels camps de cultiu, erms, solars sense edificar i, en general, en qualsevol tipus d'hàbitats
alterats, esclarissats, secs, assolellats i més o menys enriquit en compostos nitrogenats.
Usos i propietats
El suc estret de les arrels de diferents espècies d'aquest gènere han estat emprades en una
tècnica de pesquera actualment prohibida i molt perseguida per la llei. Consisteix en enverinar
les aigües aprofitant les substàncies tòxiques per als peixos que contenen les arrels i replegar-
los manualment quant es queden surant.
Observacions
A la comarca també es presenta V. thapsus (pàg. 217), encara que de forma molt localitzada,
perquè només s'han trobat alguns exemplars dispersos prop del Racó de la Sartenilla (Real de
Montroi). Aquesta es caracteritza per presentar les fulles basals sanceres, peciolades i les caulinars
decurrents per la tija i les flors disposades en una espiga compacta simple o molt poc ramificada.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
195
Aegilops geniculata
N.v.: Blat bord, de perdiu o del diable, civadeta, traiguera. N.c.: Rompesacos, trigo bastardo.
Regions Mediterrània i Macaronèsica.
Planta herbàcia anual molt caracte-rística per les seues espiguetes ventrudes, arrodonides i terminades en llargues arestes.
Montroy i Real de Montroi.
Amaranthus blitoides
N.v.: Blet. N.c.: Bledo, breo, hebreo.
Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Nord.
Planta herbàcia estesa per terra, sovint rogenca, amb fulles menudes amb una taca blanca al centre i flors poc aparents (sense corol·la colorada), agrupades en glomèruls axil·lars.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Amaranthus muricatus
N.v.: Amarant muricat. N.c.: Bledo, bledo rastrero, hierba meona.
Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Sud.
Planta herbàcia estesa per terra, amb fulles lanceolades, tiges blanquinoses i flors agrupades en inflorescències terminals compactes.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
196
Amaranthus retroflexus
N.v.: Blet punxent, marxant. N.c.: Bledo.
Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Nord
Herba anual erecta, tija pubescent, fulles de limbe ròmbic i flors poc aparents amb bràctees espinescents en inflorescències terminals compactes.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Amaranthus viridis
N.v.: Blet. N.c.: Bledo.
Planta al·lòctona introduïda, d'origen incert.
Herba anual erecta sens pèls, amb fulles de forma quasi triangular i flors poc aparents, en inflorescències terminals primes, ramificades i continues.
Montroy, Real de Montroi i Montserrat.
Aster squamatus
N.v.: Blet. N.c.: Rama negra.
Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Sud.
Herba anual erecta i molt ramificada a la meitat superior, sens pèls, amb fulles linears de color verd fosc i flors reunides en capítols terminals menuts, amb flors grogues tubuloses central, les perifèriques amb lígules blanques. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
197
Avena sterilis
N.v.: Cúgula. N.c.: Avena loca, cizaña.
Mediterrània-Póntica.
Herba anual erecta amb espiguetes pèndu-les característiques, amb dos llargues ares-tes. A. barbata té les espiguetes més menu-des i primes i cada flor té dos setes llargues.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Bassia scoparia
N.v.: Bellveurer, mirambell, pinet de jardí. N.c.: Mirabel del campo, mirambel, pinillo.
Europa i centre d'Àsia.
Herba anual erecta de color grisenc; fulles lanceolades estretes amb 3 nervis molt marcats. Flors menudes poc aparents a les axil·les de les fulles.
Montroy.
Beta maritima
N.v.: Bleda borda, bleda boscana, bleda obscura. N.c.: Acelga silvestre o marítima.
Herba anual o bianual; fulles basals ròmbiques, en roseta, les caulinars alternes, linears, sèssils; flors poc aparents, reunides en fascicles d'1-3; fruits caraterístics, concrescents en la base, amb costelles molt marcades. Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
198
Bromus rubens
N.v.: Estripa-sacs. N.c.: Bromo.
Herba anual menuda (fins a 40 cm) amb fulles piloses i inflorescència de color roig violaci.
Es tracta d'un gènere prou diversificat a la comarca amb 6 espècies presents a la comarca, totes molt comunes als medis antropitzats: B. diandrus i B. unioloides son herbes grans que poden superar el metre d'alçada, però el primer presenta espiguetes ± arrodonides i llargament aristades i al segons són molt aplanades; B. rubens, B. fasciculatus, B. hordeaceous (cua de guilla) i B. madritenis són menuts i cal ajudar-se de claus de identificació per a diferenciar-los correctament.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Capsella bursa-pastoris
N.v.: Boses de pastor, sarró de pastor, for-matgets. N.c.: Bolsa de pastor, pan de pastor.
Planta anual amb fulles lobulades en roseta basal i tiges floríferes erectes amb fruits característics de forma triangular.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Carduus pycnocephalon
N.v.: Card. N.c.: Cardo.
Planta erecta poc ramificada, amb tiges ala-des i fulles fortament espinescent; flors tubu-loses en capítols terminals solitàries o escas-ses, pedunculades i color violaci o purpuri.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
199
Carthamus lanatus
N.v.: Assota-Cristos, card de sang, card sant. N.c.: Cardo cabrero, cardohuso.
Mediterrània.
Planta espinosa, ramificada la part superior; fulles fortament espinescent; flors grogues, en capítols terminals solitaris, amb bràctees espinoses piloses.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Centaurea calcitrapa
N.v.: Card estrellat o vermell, floravia, herba espitllera, riola, mancagossos, cagatrepa.
N.c.: Arbojos, cardo estrellado, encarnada, garbanzos del cura, trepacaballos.
Sud d'Europa.
Planta bianual caracteritzada per les espines llargues i robustes de les bràctees del capítol.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Conyza sumatrensis
N.v.: Coniza (nom genèric). N.c.: Mata negra, cola de caballo, coniza.
Amèrica tropical.
Herba anual pilosa i color verd més o menys grisenc, que pot arribar als 2 m d'alçada; fulles lanceolades amples (les basal > 2 cm) i dentades; flors en capítols menuts i molt nombrosos.
A la Vall del Alcalans també resulta molt freqüent la coniza bonarienca (Conyza bonariensis), una planta menys robusta que presenta fulles linears, estretes(< 1 cm) uninervades.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
200
Cynara cardunculus
N.v.: Penquera, penca, card, cardet. N.c.: Cardo de comer o lechero.
D'origen incert.
Planta herbàcia cultivada per aprofitar els pecíols de les fulles (penques) i naturalitzada en vores de camins i erms. Flors en grans capítols violacis.
Montroy.
Cyperus rotundus
N.v.: Jonça. Jonça de cordellar. N.c.: Castañuela, juncia real, menor o redonda.
Plurirregional.
Herba rizomatosa erecta; tiges de secció triangular amb inflorescències en espiguetes allargades i planes de color marró rogenc que sobre de peduncles en forma de radis.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Chondrilla juncea
N.v.: Morret de bou, fllonja, xicoria dolça, masteguera. N.c.: Achicoria dulce, alijunguera
Mediterrània-Iranoturaniana.
Herba perenne, erecta, amb varies tiges floríferes que surten de la roseta basal de fulles; fulles lanceolades, irregularment lobulades. Flors ligulades grogues, reunides en capítols en grups de 2-3 dispersos per la tija
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
201
Emex spinosa
N.v.: Bleda borda, blet bord, xufletes N.c.: Romaza espinosa.
Mediterrània.
Herba anual postrada o ascendent amb fulles grans més o menys triangulars; flors mascu-lines i femenines separades; fruit molt carac-terístic amb 3 apèndixs espinosos.
Montroy, Montserrat i Rel de Montroy.
Euphorbia helioscopia
N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa d'hort N.c.: Lechera o lecheruela común.
Subcosmopolita.
Herba anual erecta, fulles i bràctees de la inflo-rescències espatulades, arrodonides i amples que, en conjunt, semblen una estrella o un sol
Montroy, Montserrat i Rel de Montroy.
Euphorbia segetalis
N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa de camp. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela.
Mediterrània centre-occidental.
Herba anual erecta amb fulles estretes, lanceo-lades, agrupades en la part superior de la tija; glàndules corniculades amb apèndixs visibles; fruit clarament sulcat.
Montroy, Montserrat i Rel de Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
202
Galium aparine
N.v.: Amor d'hortelà, apelagosa, gafetets, raspa-llengua, rèbola d'hortolà. N.c.: Amor de hortelano, azotalenguas, lapa, lárgalo, presera.
Pluriregional.
Herba anual amb fulles verticil·lades cobertes per agullons rígids que la fan aspra al tacte i enganxosa.
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
Hyparrhenia hirta
N.v.: Fenal, fenàs, fenàs de cuca, albellatge. N.c.: Cebrillo, triquera borde.
Pluriregional.
Herba perenne elevada, amb fulles linears de color verd pàl·lid; espigues llargues de color marró agrupades per parelles. Els pèls del peduncle comú de les espigues permet diferenciar H. hirta (amb pèls curts) de H. sinaica (amb llargs cilis).
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
Ipomoea indica
N.v.: Campanetes de jardí. N.c.: Enredadera, maravillas.
Planta al·lòctona introduïda des d'Amèrica tropical amb caràcter invasor.
Planta enfiladissa amb llargues tiges volubles; fulles peciolades sanseres o trilobades; flors grans acampanades de color blau violaci.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
203
Lactuca serriola
N.v.: Enciam bord. N.c.: Lechuga borde o espinosa.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Herba anual erecta i robusta; fulles rígides profundament lobulades amb espines al marge i, pel revers, al nervi central; flors ligu-lades, grogues en capítols menuts situats en una inflorescència terminal molt ramosa.
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
Lamarchia aurea
N.v.: Cua de gos daurada. N.c.: Cepillitos, grama dorada.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Herba anual menuda, inconfusible per l'apa-rença i coloració de la seua inflorescència unilateral de color groc daurat, formada per nombroses espiguetes reunides en grups. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
Lathyrus cicera
N.v.: Guixols. N.c.: Almorta de monte o sil-vestre, cicérula, diente de muerto, guija, lenteja forrajera.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Herba enfiladissa amb tiges alades; fulles amb 2 folíols lan-ceolats i un circell terminal ramificat; flors papilionàcies de color rogenc.
Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
204
Lavatera arborea
N.v.: Malva, malvera, vauma, vaumera. N.c.: Malva, malvalisco, malva arborescente.
Mediterrània-Atlàntica.
Arbust de talla elevada, fins als 3 m; tiges erectes molt ramificades; fulles amb 3 lòbuls; flors grans amb les característiques típiques de la família, però amb els segments del calicle més grans que el sèpals.
Montroy (probablement cultivada).
Lavatera cretica
N.v.: Malva, malva cretica. N.c.: Malva, malva loca, quesilla, quesitos.
Mediterrània-Atlàntica.
Herba bianual erecta, amb fulles lobulades de marge dentat i llargament peciolades; flors típiques de la família amb pètals laciniats de color rosa clar amb venes més fosques. Es pot confondre amb Malva sylvestris (pàg. 231).
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Lolium rigidum
N.v.: Margall dret. N.c.: Vallico, espiga de espiguillas.
Paleotropical.
Herba anual amb flors poc aparents en espigues llargues i primes, molt característiques formades per nombroses espiguetes en forma de xicotets ventall disposats regularment en excavacions del raquis, dels que surten els estams groc i els estil plomosos de color blanc..
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
205
Malva parviflora
N.v.: Malva, malva de fulla menuda, vauma. N.c.: Malva de flor pequeña.
Mediterrània.
Herba anual que es diferencia de la resta de representants de la família per les seues flors menudes amagades en les axil·les de les fulles.
Montroy i Montserrat.
Medicago lupulina
N.v.: Megó manut, herba de la desfeta. N.c.: Alfalfa lupulina, mielga negra.
Pluriregional (Paleotemperada).
Herba postrada amb les tiges esteses pel terra; fulles trifoliades; flors papilionàcies molt menudes, grogues, agrupades en glomèruls esfè-rics; fruit en llegum amb forma de ronyó (no en forma de hèlix com es característic el gènere).
Montroy.
Medicago sativa
N.v.: Alfals, brossa, userda. N.c.: Alfalfa.
Centreasiàtica (naturalitzada dels cultius).
Herba erecta o postrada; fulles amb 3 folíols el·lipsoidals; flors papilionàcies blavoses o violàcies, agrupades en raïms terminals; fruit en llegum helicoidal sense agullons.
Montroy i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
206
Medicago polymorpha
N.v.: Melgó de llapasa. N.c.: Alfalfa de secano, carre-tón.
Subcosmopolita.
Herba postrada amb les tiges esteses pel terra; fulles trifo-lades amb el pecíol més curt que la fulla; flors papilio-nàcies solitaries o en pare-lles, grogues; fruit helicoidal amb nombrosos agullons, de color negre quan està madur.
Montroy.
Mercurialis ambigua
N.v.: Melcoratge, mercurial, ortiga borda. N.c.: Malcoraje, mercurial, ortiga mansa o muerta.
Mediterrània occidental.
Herba anual amb tiges ramoses; fulles oposades, peciolades, amb el marge dentat i ciliat; flors masculines i femenines en diferents individus (diòica), menudes i poc aparents, de color verd disposades en glomèruls o solitàries.
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
Mirabilis jalapa
N.v.: Llampedro, flor de nit, meravella de nit. N.c.: Dondiego de noche, sanpedros, bella de noche, maravilla de noche o del Perú, periquito.
Planta al·lòctona introduïda des de Amèrica.
Planta herbàcia perenne ben coneguda i apreciada com ornamental, caracteritzada pel seu port i les flors amb una gran diversitat de coloracions i mescles curioses i heterogènies.
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
207
Moricandia arvensis
N.v.: Colletxó. N.c.: Collejón.
Mediterrània meridional.
Herba molt ramificada; fulles alternes, sence-res, amb base en forma de cor que envolta la tija i color glauc; flors amb 4 pètals de color violaci ± intens; fruit allargat (síliqües) ± perpendiculars a la tija.
Montroy i Montserrat.
Nicotiana glauca
N.v.: Tabac negre o morú. N.c.: Tabaco moruno, gandul, palancho.
Planta al·loctona originaria d'Argentina.
Arbust o arbre menut (fins a 5 m), amb bran-ques pèndules poc folioses; fulles alternes, peciolades, senceres i coloració glauca; flors llargament tubuloses de color groc, agrupades en raïms terminals.
Montroy.
Ononis spinosa subsp. australis
N.v.: Gavó espinós. N.c.: Gatuña, hierba toro, peine de asno.
Endemisme ibero-nordafricà.
Mata postrada (decumbent), laxa i espinosa, llenyosa en la base; fulles superiors simples, la resta normal-ment trifoliades, piloses amb abundant pèls glandulífers; flors papilionàcies solitàries i axil·lars, de color rosat.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
208
Opuntia subulata
N.v.: Agulles d'Eva. N.c.: Alfileres de Eva.
Al·lòctona introduïda des d'Amèrica del Sud.
Planta suculenta de grans dimensions amb cladodis cilíndrics amb areoles molt marcades i terminades en llargues espines; flors grans de color rogenc.
Montroy i Montserrat.
Papaver rhoeas
N.v.: Rosella, cascall bord, babol. N.c.: Amapola, ababol.
Subcosmopolita.
A la Vall dels Alcalans, les ben conegudes roselles poden pertanyer a 3 espècies difernts: P. rhoeas té una càpsula ± globosa; P. pinnatifidum i P. dubium tenen la càpsula allargada, cilíndrica en la primera, amb fulles de lòbuls amples; en la segona la càpsula es ovoide i el lòbuls de les fulles estrets.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
209
Parietaria judaica
N.v.: Blet de paret, herba carago-lera, de mur o de paret, herba de la Mare de Déu. N.c.: Albahaca de río, hierba cara-colera, de las ruinas, de muro, ortiguilla muerta.
Mediterrània.
Planta molt al·lergògena habitual als clavills de murs i parets de les construccions humanes.
Mata herbàcia amb tiges de color rogenc i fulles ròmbiques que es peguen a la roba; flors axil·lars menudes, poc aparent.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Picris echioides
N.v.: Arpell, Arpellot. N.c.: Raspasayo, lengua de gato.
Eurasiàtica.
Herba coberta de pèls rígids espinescents, especialment a les fulles i les bràctees dels capítols; fulles basals dentades, les caulinars abraçadores de la tija; flors ligulades grogues.
Montroy i Montserrat.
Pipthatherum miliaceum
N.v.: Ripoll, nugadella, fenàs de canonet. N.c.: Mijo mayor.
Mediterrània.
Herba present en tot tipus d'hàbitat, especial-ment abundant en vores de camins i carrete-res. Tiges erectes, folioses; fulles planes; inflorescència molt laxa, ramificada i pèndula.
Montroy, Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
210
Plantago coronopus
N.v.: Cervina, plantatge coronat. N.c.: Cuerno de ciervo, llanten coronado, hier-ba estrella.
Europa, l'est d'Àsia i el nord d'Àfrica.
Herba formada per una roseta basal de fulles irregularment dentades; inflorescències ascen-dents formant una corona perifèrica.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Plantago lagopus
N.v.: Herba de cinc nirvis, pateta de llebre. N.c.: Pie de liebre.
Mediterrània.
Herba formada per una roseta basal de fulles de forma ovada que recorda una orella de conill; inflorescències erectes en espigues cobertes de pèls, molt suaus al tacte.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum
N.v.: - N.c.: -
Subcosmopolita.
Herba anual molt ramificada des de la base amb tiges ascendents molt folioses; fulles peciolades en verticils de 4, ovalades; flors molt menudes reunides en inflorescències api-cals molt ramificades.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
211
Polygonum aviculare
N.v.: Centinòdia, herba de cent nussos, passacamins, trava-bous N.c.: Centinodia, ciennudos, hierba nudosa, lengua de pájaro.
Cosmopolita.
Herba postrada formada per llargues tiges esteses pel terra; fulles alternes, lanceolades, amb una beina membranosa a la base que envolta la tija (òcrea); flors menudes, blanques amb venes rosades.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Portulaca oleracea
N.v.: Verdolaga, ensiam de patena. N.c.: Verdolaga.
Subcosmopolita.
Herba anual amb tiges postrada de color rogenc; fulles oposades, més amples cap a l'àpex i un poc carnoses; flors menudes, sèssils, de color groc, molt efímeres; fruit en càpsula que s'obri cop si tinguera una tapadora.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Retama monosperma
N.v.: Ginestera blanca. N.c.: Retama, retama blanca o de olor.
Planta mediterrània introduïda com ornamental.
Arbust grisenc de branques arrodonides, molt ramificades i pèndules; floració molt exuberant que cobreixen tota la planta amb flors papilionàcies blanques disposades en raïms ± densos.
Montroy (cultivada en àrees restaurades).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
212
Punica granatum
N.v.: Mangraner. N.c.: Granado.
Arbre cultivat originari de la Mediterrània oriental.
Arbre caducifoli espinós; fulles simples, oposades, el·lípti-ques o lanceolades; flors de color roig intens i forma molt característiques, amb el calze carnós del mateix color; el fruit és la coneguda man-grana comestible.
Montroy.
Salsola vermiculata
N.v.: Barrella, barrelleta, siscall, sosa blanca. N.c.: Caramillo, sisallo, tarrico.
Mediterrània occidental.
Arbust molt ramificat i aspecte sec; fulles linears un poc carnoses; flors molt menudes i molt poc aparents, cobertes per una bràctea un poc carnosa; fruits amb ala membranosa de color púrpura.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Scolymus hispanicus
N.v.: Card de moro, cardelina. N.c.: Cardillo, targuerina.
Circummediterrània.
Mata espinosa erecta amb fulles rígides cobertes d'espines, sèssils i recurrents per la tija; flors totes ligulades (és l'únic card amb aquest caràcter) reunides en capítols axil·lar abundants i molt cridaners.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
213
Scorpiurus subvillosus
N.v.: Orella de ratolí, herba d'eruga. N.c.: Hierba del escorpión, oruga rizada.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Herba postrada amb fulles en roseta, simples, peciolades i ± lanceolades; flors papilionà-cies de color groc, solitàries o per parelles en l'exrem de llargs peduncles; fruit carac-terístics, encargolat i cobert d'agullons.
Montserrat.
Senecio vulgaris
N.v.: Citró, flor d'onze mesos, herba de cardina, herba-sana, lletsó de foc, morruts, xenixell. N.c.: Hierba cana.
Cosmopolita.
Herba anual erecta amb la tija ± rogenca; fulles irregularment lobulades i un poc carnoses; flors tubuloses de color groc en capítols terminals, sovint pènduls.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Setaria verticillata
N.v.: Aferradissos, llepassa, cerreig, herba arrapadissa, herba del lladre. millaroca, xares. N.c.: Amor de hortelano, hierba mijera, lagar-tera, panicillo.
Subcosmopolita.
Herba anual amb espigues envoltades de se-tes aspres, cobertes d'agu-llons que s'agafen molt fàcilment als teixits i al pèl dels animals.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
214
Sideritis romana
N.v.: Espinadella menuda. N.c.: Zahareña velluda de flor blanca, té salvaje.
Mediterrània.
Planta anual molt menudeta; fulles peciolades, ovalades, piloses i dentades en l'àpex; flors bilabiades de color blanc que presenten un calze amb dents endurides i un poc punxoses.
Montroy.
Silybum marianum
N.v.: Card de Maria, card blanc, card gallofer, card lleter, cardot. N.c.: Cardo mariano, cardo de asno.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Planta espinosa erecta amb gran fulles irregularment dentades amb punxes marginal; flors tubuloses purpúries en gran capítols termi-nals envoltats per llargues espines gruixudes.
Montroy.
Sisymbrium irio
N.v.: Apagallums, bufallums, matallums, ravenissa. N.c.: Matacandil, oruga leonina, rabanillo amarillo.
Mediterrània.
Herba anual erecta o ascendent, amb fulles alternes profundament lobulades amb un segment terminal en punta de fletxa molt més gran que la resta; flors molt menudes de color groc; fruit allargat patents (silícules).
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
215
Solanum nigrum
N.v.: Herba mora, morella negra o vella, pebre d'ase. N.c.: Hierba mora, tomatillo del diablo.
Cosmopolita.
Herba anual erecta ramificada i soca gruixada; fulles trian-gulars o romboidals amb el marge ± ondulat; flors blanques llargament pedunculades; fruit en baia de color negre quan madura. Planta tòxica, espe-cialment les tomatetes negres.
Montroi, Montserrat i Real de Montroi.
Sonchus asper
N.v.: Lletsó o llicsó bord o punxós. N.c.: Cerraja común, brava o espinosa.
Subcosmopolita.
Herba erecta que com tots el llicsons mostra una enorme variabilitat morfològica. Presenta fulles ± espinescens (més robustes i espinoses a la subsp. glaucescens) amb les aurícules de la base aferrades a la tija.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Sonchus oleraceous
N.v.: Lletsó o llicsó fí. N.c.: Cerraja, cerrajón, lechugueja.
Subcosmopolita.
Aquest es pot diferenciar dels altres llicsons per les fulles profundament lobulades amb el segment terminal molt més grans, especialment en les fulles de la part baixa, per les aurícules llargues i agudes i per les flors ligulades més estretes.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
216
Torilis arvensis subsp. recta
N.v.: Juliverd bord. N.c.: Bardanilla, cachurros.
Pluriregional.
Planta erecta molt oberta, amb fulles molt dividides que recorden a les del julivert; flors menudes, blanques, agrupades en inflorescències terminals amb aspecte de paraigües (umbel·la) on les flors perifèriques tenen pètals un poc més grans; fruit cobert d'agullons que s'enganxen fàcilment al pèl i a la roba.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi
Sorghum halepense
N.v.: Canyamussa, canyet, cervelló, porrera. N.c.: Sorgo, millaca, cañota.
Mediterrània-Iranoturaniana.
Gramínia erecta i elevada; fulles acintades llarges amb el nervi central blanc; flors menudes de color rogenc ± intens, en grans inflorescències molt obertes.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Spartium junceum
N.v.: Ginesta vera, ginestera, herba de ballester. N.c.: Canarios, genista de España, retama de flor, de los jardines o macho.
Mediterrània introduïda com ornamental.
Arbust elevat amb branques i embolicades d'aspecte junciforme; flors papilionàcies grans, molt nombroses, en raïms molt allargats.
Montroy (cultivada en àrees restaurades).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes dels hàbitats antròpics
217
Verbascum thapsus subsp. montanu
N.v.: Treponera, col de moro, orella de burro, herba bleuera. N.c.: Gordolobo común o macho, candelaria.
Eurosiberiana.
Mapa tomentosa amb fulles grans, de color grisenc i suaus al tacte en la part inferior; flors grogues en inflorescència terminal compacta.
Montserrat i Real de Montroi.
Veronica polita
N.v.: Verònica polida. N.c.: Azuletes.
Subcosmopolita.
Herba anual amb tiges postra-des que pot formar gespes de gran extensió; fulles regular-ment dentades; flors amb 4 pètals blaus, blancs al centre i benes violàcies. V. hederifolia té u aspect molt semblant, però les fulles només presenten 3-7 lòbuls amples
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
Xanthium spinosum
N.v.: Enganxa gossos. N.c.: Cachurrera menor.
Al·lòctona introdïda des d'Amèrica.
Mata erecta amb fortes espines a la base de les fulles; fulles amb 3 lòbuls desiguals, verdes pel anvers i blanquinoses pel revers; flors masculines i femenines en inflorescències separades; fruit ovoide cobert d'agullons
Montroy i Montserrat.
LES PLANTES DE LES RIBERES I LES RAMBLES
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
219
Agave americana Noms comuns en valencià
Atzavara, pita, pitera, fil-i-agulla.
Noms comuns en castellà
Pitera, pitaco, magüey (Mèxic)
Descripció
Planta perenne, robusta, amb grans fulles grosses i carnoses (fins a 2 metres de longitud), disposades en una roseta basal, amb una espina terminal robusta i negra, i espines laterals ganxudes. Flors de color groc pàl·lid disposades en pomells densos situats al llarg d'una tija florífera que pot assolir els 8 m d'alçada, emesos quan la planta té uns 10 anys d'edat. Després de la floració la part aèria es mor, però les arrels sobreviuen, produint noves plantes joves al seu voltant.
Distribució general
Originaria de les zones àrides orientals de Mèxic, va ser introduïda en Europa al segle XVI, a través de Espanya, per els conqueridors del Nou Món. Actualment, es troba naturalitzada en
gran part de la Regió Mediterrània. Molt freqüent en les àrees litorals peninsulars, va fent-se més
rara cap a l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (juny) juliol a setembre
Hàbitat
Colonitza terrenys rocosos o pedregosos i solejats, normalment en àrees properes a la costa.
Mostra preferència per les rambles y arenals costaners, on ha estat utilitzada des d'antic per a la fixació
de marges i dunes. També pot aparèixer en comunitats naturals serials sobre sòls més o menys
alterats i, especialment, als marges dels camins i als llindars de les parcel·les agrícoles.
Usos i propietats
En un principi, va ser introduïda com planta ornamental, havent-se seleccionat diverses varietats amb aquesta finalitat, com la var. variegata que apareix a la fotografia. Després també va servir com
a planta tèxtil per a traure’n les fibres destinades a la fabricació de la coneguda corda de pita i altres
teixits bastos. En la seua àrea d'origen, s'aprofita tota la planta amb destinacions molt diversificades.
Observacions
La primera referència a aquesta planta en terres valencianes la va donar el botànic flamenc C. Clusius (1526-1609), que la nomena pel seu nom valencià: fil-i-agulla, que fa pensar en una planta
relativament comuna a València. Actualment, està considerada com una planta al·lòctona invasora
amb una marcada tendència expansiva que li permet instal·lar-se en diverses comunitats naturals on
arriba a desplaçar a la vegetació autòctona o impedir la seua regeneració. Aquesta problemàtica
ambiental resulta especialment preocupant als arenals costaners, on estan desenvolupant-se actuacions diverses de control i eradicació per reduir la seua presència en el medi natural.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
220
Apium nodiflorum Noms comuns en valencià
Api de sèquia, agret clenxot, creixenera, créi-xens bords, gallassa.
Noms comuns en castellà
Apio bastardo, apio borde, berra, berraza, berrera.
Descripció
Herba perenne postrada, amb tiges
estoloníferes arrelades als nusos. Fulles com-
postes, les inferiors llargues (fins 90 cm) amb 5-
13 parells de folíols ovato-lanceolats i dentats al
marge; les superiors menudes i sovint trifoliades. Flors molt menudes blanques o d'un verd-
blanquinós i, com correspons als representants
d'aquesta família, agrupades en umbel·les; en
aquest cas, són compostes, oposades a les fulles, laxes, amb 3-15 radis. Fruits ovoides amb
costelles grosses i prominents.
Distribució general
L'Api de sèquia és una espècie d'ampla distribució que s'estén pel centre i el sud d'Europa,
l'oest i el centre d'Àsia i pel nord d'Àfrica. Present en bona part de la Península Ibèrica, de les
Illes Balears i també de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy De (abril) maig a octubre.
Hàbitat
Viu arrelada als sediments a dintre de les corrents d'aigua dolça, de les font, de les marjals, dels
embassament i als sòls humits de les riberes; també es troba dintre de les sèquies i canals o als voltants de les boqueres i punt d'eixida d'aigua que mantenen els sòl prou humits, sovint acompanyat pels créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum).
Usos i propietats
Cal a anar amb molta cura amb aquesta planta, perquè resulta prou semblant i, de fet, es confon
freqüentment amb els créixens, amb els que conviu habitualment. Aquesta darrera es comestible,
encara que collir-la en les vores del riu Magre o en altres llocs de la Vall dels Alcalans no es
recomanable per la qualitat de les aigües on viu i dels sediments on arrela; per contra, el creixent bord, tractat en aquesta fitxa, es tòxica i pot provocar afeccions intestinals greus, com gastroenteritis.
La consulta de la fitxa corresponent ajudarà a diferenciar-les, fixant-se principalment en la forma dels
folíols i sobretot en les flors i el fruits: el creixent pertany a la família de les crucíferes i les seues flors
tenen 4 pètals disposat en creu, el fruits son allargats i es disposen al llarg de la tija floral, sense l'aspecte semblant a un paraigües (umbel·la) de les flors. Malgrat aquesta toxicitat, com indica els seus noms populars i científic, està directament emparentada amb l'api (Apium graveolens var.
dulce) cultivat com a planta condimentaria, tant apreciada en amanides i per aromatitzar diferents
plats característics de la cuina valenciana.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
221
Aristolochia paucinervis Noms comuns en valencià
Aristolòquia llarga, carabasseta de pobre, carbassó, herba pudenta, corritjola borda, bros-sa de sapo.
Noms comuns en castellà
Aristoloquia larga o macho, calabacilla, can-dilicos, melonera, orejillas del diablo, vibocera.
Descripció
Planta perenne rizomatosa, herbàcia, amb
les tiges fines i llargues, més o menys ramifi-
cades, postrades o ascendents. Fulles al-ternes,
peciolades, en forma d’ou o més o menys trian-gulars i amb dos profundes orelles la base. Els
dos representants d'aquest gènere a la comarca
es reconeixen molt fàcilment per les seues flors
típiques de les família de les Aristoloquiàcies,
amb una corol·la tubulosa de color pard-grisaci amb nervis longitudinals, i un limbe sencer
unilateral, de color més fosc. Fruit en càpsula
ovoide o piriforme.
Distribució general
Aquesta planta que s'estén per les Regions Mediterrània y Macaronèsica, es troba amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. A la Comunitat Valenciana es
considera una planta relativament abundant, dispersa per quasi tot el territori.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy. De febrer a juny.
Hàbitat
Pot créixer en matollars esclarissats, cultius i altres comunitats més o menys alterades, però
sempre en sòls humits, per la qual cosa resulta més abundant als caixers i vores de rius i altres ambients frescos i ombrívols. De fet, a la Vall dels Alcalans, només l'hem observada al herbassars
més o menys nitròfils de la ribera del Magre, al seu pas pel nucli urbà de Montroy.
Usos i propietats
Es tracta d'una planta que té propietats excitants, encara que pot resultar tòxica fins al punt
de provocar greus enverinament en dosis elevades. Els fruits (carabassetes) han estat utilitzades popularment per reblanir les durícies, els ulls de poll i les callositats.
Observacions
A les brolles, timonedes seques i pedregars resulta relativament comuna l'Aristòlochia menor o herba felera (A. pistolochia) que es diferencia de la tractada en aquesta fitxa per tenir el pecíol més curt
que el peduncle floral i el marge de les fulles irregularment ondulat-dentat. El nom genèric, derivat del grec áristos (excelente) i lochia (relativo al parto) fa referència al seu ús en obstetrícia, estant
considerada des de les cultures clàssiques com una planta que ajudava a les donen en el part.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
222
Arundo donax Noms comuns en valencià
Canya.
Noms comuns en castellà
Caña, caña silvestre, cañizo.
Descripció
Planta graminoide llenyosa, de grans di-
mensions, perenne amb nombroses tiges
robustes (2-4 cm de diàmetre), erectes (fins a
4 m d'alçària), simples o poc ramificats que crei-
xen formant poblacions molt espesses (canyars). Rizoma subterrani (rabassa) gruixut i nuós.
Fulles aspres al tacte, amb beina abraçadores
de la tija que se prolonga en un gran limbe
(40-60 x 5-8 cm) pla de color verd glauc. Inflorescència terminals ("plomers") en paní-
cula més o menys densa i molt ramificada, de
grans dimensions (30-60 cm de longitud),
blanquinosa o violàcia.
Distribució general
Planta d'origen asiàtic introduïda en Europa occidental des de molt antic, actualment es troba
naturalitzada per quasi tot el món.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (juliol) setembre a desembre.
Hàbitat
Riberes de rius, barranc, aiguamolls i tot tipus de sòl moderadament humits al marges dels cultius, de
les sèquies, dels camins, etc.; no obstant això, actualment podem trobar-la en qualsevol posició
ecològica, inclús en les més insospitades, com a conseqüència del moviment de terres que ha produït el desgavellat procés urbanitzador de les àrees agrícoles del nostre entorn, on la canya era mantinguda
sempre a l'abast per ser utilitzada amb nombroses destinacions i en la artesania de les coses útils.
Usos i propietats
Com explica Joan Pellicer al seu Costumari botànic: "De la canya s'aprofita tot, tant els gruixuts i
bonyeguts rizomes, com les fibroses fulles, com, sobretot, les elàstiques i elevades tiges o canyes
pròpiament dites", amb destinacions medicinals incloses.
Observacions
La canya no produeix llavors viables a la majoria de les àrees on ha estat introduïda; sola-
ment es multiplica de forma molt ràpida i efectiva mitjançant els seus rizomes. La seua prolife-ració descontrolada en les riberes fluvials està causant greus problemes ecològics i també
econòmics al agreujar les conseqüències de les pluges torrencials per acumulació de les restes
en ponts i altres estretaments dels caixers dels rius i barrancs. Aquesta situació ha obligat al
desenvolupament d'actuacions de control i eradicació en moltes zones.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
223
Calystegia sepium Noms comuns en valencià
Corretjola blanca, gran o mascle. campane-tes, retjola gran.
Noms comuns en castellà
Correhuela mayor, hiedra campana, soga de árboles, campanilla.
Descripció
Planta herbàcia enfiladissa amb tiges fines i
volubles. Fulles grans (2-15 cm), alternes, pecio-lades, sagitades amb les aurícules truncades.
Flors grans, de color blanc (ocasionalment amb
bandes rosades o totalment rosa pàl·lid) en for-
ma d’embut, solitàries i llargament peduncula-des; calze cobert per 2 bractèoles més o menys
amples segons la subespècie: més amples i
superposades pels costats en la subsp. sylvatica. La grandària de les flors i de les
anteres també són diferents, tot dos més grans en aquesta subespècie que en la típica.
Distribució general
Amplament distribuïda per les àrees temperades i càlides de tot l l'Hemisferi Nord. La subsp. sepium resulta freqüent en quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears, mentre que la
subsp. sylvatica mostra un àrea més limitada a les províncies costaneres de l'est, l'oest i el sud.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a octubre.
Hàbitat
Aquesta planta enfiladissa creix sobre la vegetació de les riberes fluvials, les rambles, el
aiguamolls i, en general, en totes les comunitats vegetals que habiten en llocs humits o tempo-ralment inundats: senillars, canyars, esbarzerars, vores d'acequies, basses, etc., on les grans flors
blanques resulten molt vistoses.
Usos i propietats
Del rizoma s'obté una resina que estimula el funcionament de l'intestí, accelerant els moviments
peristàltics i, en conseqüència, actuant com laxant o purgant en funció de la dosis; també estimula la
secreció biliar, però cal anar en molta cura amb el consum d'aquesta planta perquè pot provocar
vòmits i grans diarrees en dosis elevades. Per aquesta raó, el seu consum té que limitar-se a les situacions on estiga recomanada i supervisada per un facultatiu. A més a més, la subespècie sylvatica ha estat utilitzada com ornamental.
Observacions
Les revisions taxonòmiques recents proposen la separació amb rang específic de les
subespècies indicades i observades a la Vall dels Alcalans.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
224
Celtis australis Noms comuns en valencià
Llidoner, lledoner.
Noms comuns en castellà
Almez, allatonero, latonero.
Descripció
Arbre caducifoli que pot arribar als 20-25 m
d´alçària, amb el tronc i les branques cobertes per una escorça llisa de color gris clar i bran-
ques flexibles. Fulles alternes, simples, peciola-
des, amb el marge serrat, de base asimètrica
(caràcter típic de la família que també presenta l'om) i acabades en una punta corbada, de color
verd fosc per l'anvers i més clar pel revers, amb
pèls i aspra al tacte. Flors solitàries que naixen
al mateix temps que les fulles, menudes i poc
aparents, de color verd clar. Fruit comestible (llidons o lledons) en drupa carnosa, rodó i llis
de color verd al principi i violeta fosc o quasi
negre quan està madur.
Distribució general
Distribuïda pel sud d'Europa, l'oest d'Àsia i el nord d'Àfrica i amplament estesa per tota la
Península Ibèrica, especialment en el sud i en l'est. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana,
encara que en algunes àrees la seua presencia és fruit de la seua introducció directa o de la
dispersió a partir de exemplar introduïts.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. D’abril a maig.
Hàbitat
Amb una clara preferència pels terrenys humits, solts i frescos, els seu òptim ecològic es troba als
boscos, barrancs i riberes fluvials, però el seu cultiu i aprofitament tradicional des de antic ha afavorit
la seua presència en ambients molt diversos, normalment en les proximitats dels assentaments
humans: masos, marges de camins, marges de bancals, sèquies, etc.
Usos i propietats
La fusta del lledoner és molt resistent i flexible i ha estat utilitzada des de antics per a fer forques,
rems, mànecs d’aixades i multitud d'eines necessàries per als treballs del camp o de la casa. En l'herbolari, la destinació més reconeguda és la cocció de fulles i llidons verds per a tractar les
diarrees; les fulles bullides també són consumides per a rebaixar al colesterol. A més a més, els
lledons es mengen quan es fan madurs. També s'ha cultivat des de antic als marges dels camps per
a fixar el terreny, lluitar contra la pèrdua de sòl per erosió i evitar les solsides; en temps més recent s'ha convertit en un arbre ornamental molt utilitzat en la jardineria mediterrània, especialment en
carrers i grans avingudes.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
225
Dorycnium rectum
Noms comuns en valencià
Botja d'aigua.
Noms comuns en castellà
Salamerosa, cruces de rey, carretón bravo, hierba unciana.
Descripció
Planta perenne majorità-
riament herbàcia, de ve-
gades un poc llenyosa a la
base, amb nombroses bran-
ques i molt ramificada amb
tiges erectes o ascendents
(fins a 2 m d'alçària, normal-
ment de 0,5-1 m) sovint piloses. Fulles amb 5 folíols de color verd clar, amb estípules menudes
o absents, amb pèls per les dos cares, especialment al marge. Flors papilionàcies de color
blanc-rosat, reunides en glomèruls densos, axil· lars o terminals clarament pedunculats. Fruit en
llegum cilíndrica sense pèls, de color purpuri i, després de la dehiscència, amb les valves
retorçades.
Distribució general
Element mediterrani amplament representat en quasi tota la Península Ibèrica i les Balears.
Dispersa per quasi tota la Comunitat Valenciana, només falta en el territoris semiàrids del sud
d'Alacant.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (abril) maig a juliol (agost).
Hàbitat
Planta estrictament associada als ambients aquàtics, apareix en les jonqueres i herbassars
que ocupen els sòls humits de les riberes del rius, marjals, sèquies i altres indrets amb el
substrat permanentment humit.
Usos i propietats
En la medicina popular, aquesta planta es utilitzada com a laxant i per a curar úlceres
d'estómac. La seua facilitat de cultiu i la floració generosa i prolongada l'han convertit en una
planta d'interès per a l'enjardinament de les vores d'estanys, basses, fonts, rocalles humides i
altres elements ornamentals lligats a l'aigua; també s'utilitza amb freqüència en la restauració
ecològica de diferents hàbitats aquàtics, com les riberes fluvials, les marjals, etc., gràcies als
programes específics amb aquest objectiu que s'estan desenvolupant des de la Conselleria de
Medi Ambient.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
226
Epilobium hirsutum
Noms comuns en valencià
Epilobi, mata jaia, niella de rec.
Noms comuns en castellà
Rosadelfilla, adelfilla pelosa, clavelillos de San Antonio, hierba de San Antonio, laurel de San Antonio
Descripció
Planta herbàcia perenne, erecta, que pot
fer més d’un metre d’alçada, amb tiges molt
ramificades, més o menys densament cober-tes de pèls llargs i suaus. Fulles sèssils, opo-
sades i amples, lanceolades amb l'amplà-ria
màxima en la meitat apical, dentades al marge.
Flors grans amb pètals escotats de color rosa o violeta intens i l’estigma lobulat. Fruit en
càpsula allargada, patent, coberta de pèls
glandulosos amb llavors que presenten llargs
pèls sedosos que afavoreixen la dispersió pel
vent.
Distribució general
Com nombroses plantes lligades als ambients aquàtics, l'epilobi presenta una distribució molt
ampla que alguns autors qualifiquen de subcosmopolita. S'estén per Europa, gran part d'Àsia,
des de Turquia fins a la Xina, i d'Àfrica; també es troba naturalitzada en Amèrica. Molt comuna a
tota la Península Ibèrica, excepte en la Cornisa Cantàbrica on resulta més rara, i les Illes
Balears. Comuna als ambients aquàtics de la major part del territori valencià.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat. De (maig) juny a setembre (octubre).
Hàbitat
Creix en als llocs humits associats amb aigües eutròfiques, es a dir, riques en nutrients orgànics,
formant part de les comunitats que colonitzen les riberes de rius i rambles amb aigua corrent, vores
les marjals, estanys i basses, tolerant una certa salinitat; també pot aparèixer en indrets alterats
(vores de sèquies, basses de rec, pous, etc.) sempre que conserven una elevada humitat edàfica
durant períodes suficientment llargs.
Usos i propietats
Tradicionalment se li han atribuït propietats beneficioses per a la curació de les ferides
(astringent) i per estimular o afavorir l'aparició del fluix menstrual (emmenagog); estudis més
recents, han confirmat altres propietats beneficioses per al tractament de problemes prostàtics,
prevenció i tractament de la grip i, inclús, certes accions antitumorals. Externament, s'ha emprat
generalment per al tractament de ferides i úlceres superficials. També s'utilitza en la jardineria
destinada als mateixos ambients que l'espècie anterior
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
227
Equisetum ramosissimum Noms comuns en valencià
Cua de cavall, equiset, ramosa, trencanua (noms genèrics per a tots els equi-sets)
Noms comuns en castellà
Cola de caballo o de ra-ta, hierba de rata, equiseto.
Descripció
Planta herbàcia amb
rizoma subterrani. Tiges de color verd, morfològicament
uniformes, articulades amb
nusos i entrenusos, persis-
tents, ascendents, simples
o amb branques vertici-l·lades de gran longitud (fins
a 1,5 m), amb costelles ben marcades i beines lleugerament campanades en la zona apical,
amb dents agudes fosques i persistents. Esporangis en cons (estròbils) característics curtament
pedunculats. Distribució general
Espècie amplament distribuïda que, en opinió d'alguns autors s'estén per les zones
temperades i tropicals dels dos Hemisferis, però altres no consideren la seua presència en el
continent americà. Molt abundant a tota la Península Ibérica, és sens dubte l'equiset més común
i abundant també a tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració (esporulació)
Montroy. De març a agost.
Hàbitat
Planta de notable amplitud ecològica que només requereix d'un elevat contingut hídric en el
sòl per a desenvolupar-se, tolerant prou bé condicions extremes per a altres factors ecològics,
com la insolació o la temperatura. Aquest requeriment mínim el converteix en una planta
habitual a les comunitat vegetals de zones humides (riberes fluvials, marjals, estanys, etc.) i
també en hábitats antròpics humits, com el cultius i bancals de regadiu, vores de sèquies, talussos, etc., on pot arribar a convertir-se en una autèntica "plaga" difícil de combatre per la
resistència del seu sistema rizomatós profund.
Usos i propietats
Altres espècie d'equisets (Equisetum telmateia, E. arvense) tenen propietats depuratives,
diürètiques i remineralitzants i són emprats per al tractament d'afeccions urinàries i per a una remineralització de l'organisme; no obstant això, l'espècie tractada en aquesta fitxa és tòxica,
però s'utilitza amb certa freqüència per a falsificar les primeres. Com les cèl·lules epidèrmiques
tenen una elevada quantitat de silici resulten asprés al tacte i han estat tradicionalment
utilitzades per fer els fregalls per netejar els objectes d'estany.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
228
Juncus acutus
Noms comuns en valencià
Jonc agut, jonc marí.
Noms comuns en castellà
Junco, junco redondo o negro, hunco.
Descripció
Planta herbàcia perenne que fa grans
mates denses i elevades (fins a 1,5 m d’alçà-
ria) de color verd fosc, amb tiges de secció
circular acabades en una punta dura i pun-
xosa; beines basals lluentes. Fulles llargues dures i també punxents. Flors menudes poc
aparents agrupades en una inflorescència
compacta situades en un lateral de la tiga,
amb dos bràctees basals més o menys iguals. Fruits en càpsules de color marró rogenc
clarament més grans que els sèpals (vegeu
detall).
Distribució general
La seua àrea de distribució s'estén per las costes atlàntiques, fins a les
Illes Canàries, i les mediterrànies de Europa, penetrant cap a l'interior de la
Regió Mediterrània aprofitant les depressions endorreiques. Apareix per tota
la Península Ibèrica, però és més abundant en les zones litorals. A la Comunitat Valenciana mostra
el mateix comportament.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy. De maig a juliol
Hàbitat
Habitant característic de marjals, aiguamolls i albuferes ocupant els sòls humits amb una certa
salinitat, però només temporalment entollats. En aquestes posicions normalment ocupades per jonqueres de diferents tipus segons l'espècie dominant, pot arribar a formar poblacions tant
nombroses que determinen una fisonomia molt característica de la comunitat amb mates disperses
de grans dimensions. També apareix, però de forma més ocasional en riberes fluvials, rambles o
altres indrets amb sòls permanentment humits.
Usos i propietats
Des de antic, les tiges d'aquest i altres joncs s’han utilitzat per a fer estores, cistelles, cordes i
elements d'artesania. També resulta freqüents com element ornamental de la vegetació perifèrica de estanys, fonts i altres ambients aquàtics artificials.
Observacions
A la Vall del Alcalans, també s'ha observat, encara que de forma molt localitzada Juncus
maritimus, que presenta inflorescències més ramoses i laxes i, sobre tot, la tija no està
rematada per una punta rígida i espinosa.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
229
Lythrum junceum
Noms comuns en valencià
Blavet.
Noms comuns en castellà
Jopillo.
Descripció
Planta perenne gràcil, erecta o ascendent
(fins a 60 cm d’alçària) o, de vegades, amb les
branques postrades en terra. Tiges glabres de
secció quadrangular, llargues i poc ramifi-
cades a la part superior. Fulles alternes,
sèssils, linear-lanceolades amb el nervi central
ben marcat, i color verd intens. Flors solitàries
en les axil·les de les fulles superiors, pedun-
culades i agrupades en inflorescències allar-
gada en forma d’espiga, amb 6 pètals de color
violaci i el calze molt allargat (5-7 mm), sovint
amb taques violàcies a la part inferior, i 12
estams en 2 verticils de diferents longitud.
Distribució general
Planta de distribució mediterrània estesa pel sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica fins a la
macaronèsia. Amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i molt comuna a la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat. De maig a setembre.
Hàbitat
Planta habitual als sòls humits de les riberes dels rius, rierols, torrents i marjals; també resulta
comuna en sèquies, basses, fonts, etc.
Usos i propietats
No es coneixen.
Observacions
També pot trobar-se als mateixos ambient un altre Lythrum (L. hyssopifolia) que es distingeix
per les flors més menudes, amb pètals d'1 a 4 mm, de coloració més intensa i únicament amb 5-
6 estams. Aquesta espècie com altres presents a la comarca, tant del mateix gènere (L.
salicaria) com d'altres (Linum, Oxalis), presentes 3 tipus de flors diferents en la llargària relativa
dels estams i del pistil (heterostilia trimòrfica). L'objectiu d'aquesta heterogeneïtat es assegurar
la pol·linització creuada entre individus diferents per mantenir o incrementar la diversitat
genètica de les poblacions. Aquesta diversitat, que es veu reduïda per els processos autogàmia
(auto-pol·linització, consanguinitat), és fonamental per mantindre la capacitat d'adaptació als
canvis ambientals.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
230
Lythrum salicaria
Noms comuns en valencià
Salicària.
Noms comuns en castellà
Salicaria.
Descripció
Planta herbàcia rizomatosa, perenne,
erecta i elevada, que pot superar els 2 m
d’alçada. Tiges amb pèls patents, de secció
quadrangular, ramificades només en la part
superior. Fulles grans (fins a 10 x 2 cm), oposades o en verticils de tres, sèssils, de
forma lanceolada i marge dentat. Flors
grans, d’un color violeta viu, amb 6 pètals,
calze tubular amb 6 dent apicals, 12 estams en 2 verticils de diferent llargària que l'estil
(flors heterostiles trimòrfiques), reunides en
una densa espiga terminal. Fruit en càpsula.
Distribució general
Com altres moltes plantes associades als medis aquàtics, aquesta es troba amplament
distribuïda per tot el planeta (cosmopolita) i igualment per tota la Península Ibèrica i per tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat De (maig) juny a agost (setembre).
Hàbitat
Planta estrictament associada als llocs humits que creix en les vores de rius, rieres, rambles,
llacunes, estanys, marjals litorals, sèquies i, en general, en tot tipus de terrenys amb sòls que es
mantenen prolongadament humits o temporalment inundats etc., formant part de senillars, bogars, jonqueres, herbassars, on destaca notablement pel contrast de la seua floració front al
verd dominant d'aquestes comunitats.
Usos i propietats
L’ aigua de salicària, obtinguda per infusió de les summitats florides, té propietats astringents,
antisèptiques i antihemorràgiques i per això ha estat tradicionalment utilitzat tradicionalment per a netejar ferides i afavorir la seua cicatrització i també per al tractament d'úlceres digestives. A
més a més, pel seu contingut en ferro està recomanada contra l'anèmia. Tota la planta s’ha emprat
com a herba culinària, menjant-se els brots joves com a qualsevol espàrrec silvestre i les fulles i
medul·les de les tiges en amanides i guisats. És un boníssim antidiarreic, especialment en nadons.
Observacions
Aquesta planta és l'exemple típic que presenta la majoria dels texts botànics per il· lustrat la heterostilia trimòrfica, un mecanisme de les plantes per assegurar la pol·linització amb pol·len procedent d'altres individus (vegeu observacion en Lythrum junceum; fitxa anterior).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
231
Malva sylvestris
Noms comuns en valencià
Malvera, malva, malva de camp o de fogassera.
Noms comuns en castellà
Malva común, silvestre o vulgar.
Descripció
Planta herbàcia perenne erecta o
ascendent (fins a 60 cm d’alçària) amb tiges
erectes recobertes de pèls simples o estelats.
Fulles arrodonides amb 5-7 lòbuls dentats.
Flors llargament pedunculades que naixen en
les axil·les de les fulles, amb 5 sèpals verds i 5
pètals de color rosa violaci escotats (emar-
ginats), amb línies violeta intens i molts estams
de color blanc. Per baix del calze presenta un
calicle format per 3 peces estretes i lliures.
Fruit en esquizocarp, popularment coneguts
com panets, típic de la família, que es descom-
ponen en monocarp reticulats.
Distribució general
Amplament distribuïda per Europa, el nord d'Àfrica, el sud-oest d'Àsia i Madeira; també es
troba naturalitzada per tota Amèrica. Comuna per quasi tota la Península Ibèrica i per la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy. De (març) abril a setembre (octubre).
Hàbitat
Creix en llocs alterats i més o menys enriquits en compostos nitrogenats, formant part de les
comunitats ruderals i arvenses que ocupen els marges dels camins i els camps de cultiu; no obstant
això, a la Vall dels Alcalans sols ha estat localitzada en pastures riques en espècies nitròfiles sobre
sòls temporalment inundats per les crescudes del riu Magre.
Usos i propietats
Planta reconeguda com medicinal des de antic pels seus efectes antiinflamatoris, laxants,
antitussígens i expectorants; a més a més, es comestible i ha estat consumida en sopa o
directament en cru en ensalades.
Observacions
Un altre congènere present a la Vall dels Alcalans és la malva de flor menuda (Malva parviflora;
pàg. 205), que, com refereix el seu nom popular, presenta flors amb pètals menuts més curt o d'igual
longitud que els sèpals. Més comuna que la malvera, apareix estrictament lligada a les comunitats
vegetals característiques d'indrets antropitzats i se li atribueixen propietats medicinals semblants.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
232
Melilotus indicus
Noms comuns en valencià
Melilot, melilot de flor menuda.
Noms comuns en castellà
Meliloto de flor pequeña, carretón oloroso, mielca borde, trébol oloroso.
Descripció
Planta anual erecta que pot assolir el
metre d’alçària en condicions favorables, però
normalment més menuda (10-50 cm). Fulles
compostes dividides en tres folíols oblongs-
el·líptics, obtusos i dentats. Flors papilionàcies
molt xicotetes (2-3 mm), de color groc,
agrupades en inflorescències allargades, nor-
malment majors que la fulla annexa, i denses.
Fruits glabres, de color brunenc obscur o
verdós, arrodonits i coberts per estries molt
intricades.
Distribució general
Espècie de amplament distribuïda per quasi
tot el món, encara que una part significativa de la seua extensió actual està relacionada amb la
dispersió artificial com mala herba dels cultius. Freqüent en quasi tota la Península Ibérica i en
tota a Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (febrer) abril a juliol (octubre).
Hàbitat
Planta pròpia de medis ruderals i arvenses, habitual en els camps de cultiu, zones enjardinades,
vores de camins, erms, solars sense edificar i en general en tot tipus de herbassars més o menys
nitrificats; no obstant això, a la Vall dels Alcalans ha resultat especialment freqüent i abundant i
sobretot cridanera per la seua grandària, a les vores del riu Magre i altres indrets propers amb sòls
humits.
Usos i propietats
Les summitats florides han estat utilitzades popularment en infusió per a eliminar els espasmes
(antiespasmòdica); d'altra banda, el suc obtingut de la cocció de les llavors serveix per tractar
disturbis genitals en tot dos sexes.
Observacions
Pot ser fàcilment confosa amb altres Melilotus de flors groga menuda, però l'ornamentació del fruit i
alguns caràcters subtils de les flors, que fan recomanable la consulta de claus de classificació i
descripcions més minucioses, permeten la seua identificació. En qualsevol cas, a la Vall del Alcalans no
s'han trobat altres espècies d'aquest gènere.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
233
Mentha suaveolens
Noms comuns en valencià
Matapuces, menta borda, herbasana borda o pudenta, albarsana borda, alfàbrega de pastor.
Noms comuns en castellà
Mentastro, atapulgas, cándalo, hierbabuena bastarda o de borrico, hortelana romana o de perro.
Descripció
Herba perenne estolonifera (s'estén
fàcilment amb rizomes que creixen per davall
de terra), molt aromàtica, erecta (fins a 80 cm
d’alçària), amb tiges quadrangulars. Fulles
oposades, arrodonides, dentades en el marge
i amb els nervis molt marcats per l’anvers i
densament coberta de pèls pel revers. Flors
menudes amb corol·la quasi actinoforma (no
clarament bilabiada) de color blanc o més o
menys blavosa, agrupades en llargues
espigues ramificades terminals.
Distribució general
Planta abundant en la Regió Mediterrània, més rara per la resta d'Europa. Amplament
representada per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears i comuna en la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy i Montserrat. De juliol a octubre.
Hàbitat
Creix en diferents tipus de formacions vegetals (jonqueres, herbassars, esbarzerars, etc.) sempre
en sòls humits de les vores de rius, estanys, marjals, llacunes, fonts, sèquies o basses.
Usos i propietats
A diferència del reconeixement popular de les herbasanes (Mentha sp. pl.) per el seua atraient
aroma, precisament aquesta destaca per el contrari, desprenent una olor poc agradable quan es
toca. D'aquest fet deriven alguns noms popular que la bategen amb el qualificatiu de pudenta. No
obstant això, la medicina popular ha fet ús d'ella per a fregar les picors de l’ortiga; a més a més, les
fulles s’utilitzen com a condiment culinari i la infusió de les summitats florides actua contra els cucs
paràsits de l’intestí i per combatre els constipats. El noms de matapuces està relacionat amb la seua
efectivitat com a repel·lent d'insectes
Observacions
Pertany a la família de les Labiades, però el membres d'aquest gènere i el malrubi d'aigua
(Lycopus europaeus; pàg. 245) es caracteritzen precisament per presentar flors amb simetria
radial (nombrosos planos de simetria) en lloc de la corol·la bilabiada característica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
234
Myrtus communis
Noms comuns en valencià
Murta, herba de poll, matapoll.
Noms comuns en castellà
Mirto, arrayán, mata gallinas.
Descripció
Arbust elevat (fins a 3 m d’alçària),
densament ramificat i cobert per un fullatge
dens i persistent (perennifoli). Fulles ovado-
lanceolades, subsèssils, oposades, sence-
res, llustroses, d’un color verd brillant i aromàtiques, amb un perfum molt agradable
que procedeix de les nombroses glàndules
que s'observen com punts translúcids. Flors
sobre peduncles rogencs, blanques amb cinc pètals i nombrosos estams ixents. Els
fruits o múrtols són comestibles quan, al
final de l’estiu, estan madurs i es fan de
color blau fosc.
Distribució general
Planta mediterrània per excel·lència que s'estén pel sud d'Europa, preferentment per les costes, el sud-oest d'Àfrica, Àsia Menor i Orient pròxim. En la Península Ibèrica, apareix al quadrant sud-
occidental, el litoral mediterrani i les illes Balears. Dispersa per la Comunitat Valenciana, només
resulta localment abundant, faltant a les àrees muntanyoses elevades de l'interior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juny a agost (setembre).
Hàbitat
Mostra una clara preferència pels llocs humits, per això en àrees de clima sec queda confinada a les comunitats de les riberes dels rius, rambles i barrancs; en llocs més plujosos forma part de les
del sotabosc de alzinars, suredes, rouredes, etc., i de les seues màquies de substitució.
Usos i propietats
La murta es una planta amb moltes propietats medicinals que ha estat utilitzada per tractar la
diarrea, la gastroenteritis, la inflamació de la mucosa bucal, la faringitis; a més a més, amb el fruit es prepara un vi aromàtic astringent molt agradable al paladar. Tradicionalment s’utilitza per a fer
enramades al carrer en les festes dels pobles i cada vegada és més emprada en jardineria. També
està considerada com afrodisíaca i les essències de les fulles son utilitzades en perfumeria.
Observacions
És l'únic representant autòcton de la gran família de les Myrtàcies que inclou entre els seus represen-tants als eucaliptus (Eucalyptus sp. pl.), molt utilitzat tant en jardineria com en cultius forestals destinats a
la obtenció de pasta de paper; també s'han plantat en riberes fluvials, marjals, llacunes, etc., per afavorir la seua dessecació. A la comarca podem trobar exemplars de E. camaldulensis en la ribera del Magre.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
235
Nerium oleander
Noms comuns en valencià
Baladre.
Noms comuns en castellà
Adelfa.
Descripció
Arbust perenne de fins 4 m d’alçària, molt
ramificat des de la base amb branques
llargues i flexibles. Fulles dures i grosses amb
el nervi medi blanquinós i ben marcat, de
forma lanceolada i marge sencer de color verd
intens. Flors grans, oloroses, amb pètals
soldats a la base e un tub, rosades (molt
diversificat en el formes cultivades d'interès
ornamental), agrupades formant ramells a
l’extrem de les branques. Fruit en fol·licle, llarg
(8-16 cm), bru amb 2 valves que es separen
en la maduresa alliberant les llavors proveïdes
d'un plomall volador.
Distribució general
L'ús ornamental del baladre l'ha escampat per la major part del món, però es originaria de la
Regió Mediterrània i l'Orient Mitja. En la Península Ibèrica, se li atribueix un àrea natural meridional i
oriental, encara que es troba naturalitzada en un territori molt més extens. Freqüent a les zones
litoral i sublitorals de la Comunitat Valenciana, limitada als pisos termo i mesomediterrani inferior.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a setembre.
Hàbitat
El baladre és la espècie dominant i que la que determina la fisonomia de les comunitats
característiques dels cursos d'aigua temporals: barrancs, torrents i rambles pedregoses.
Usos i propietats
Molt utilitzada en jardineria per aprofitat la seua generosa floració, pot trobar-se fàcilment als
jardins públics dels 3 municipis i en molts espais privats. El seua atractiu ornamental i la facilitat de
multiplicació (per estaqueta o llavor) i de cultiu ha afavorit la selecció artificial per a l'obtenció de
nombroses varietats amb diferents coloracions i estructura de les flors o diferent formes de
creixement. No obstant això, cal anar en molta cura en aquesta planta perquè les fulles, flors i la
escorça de les branques és molt verinosa i el seu verí és mortal per els mamífers herbívors, amb
l'home inclòs, encara que caldria ingerir-lo en molta quantitat. En baixes quantitats provoca
alteracions gàstriques, acompanyades per vòmits, deposicions sanguinolentes, vertigen, convul-
sions, arritmies, etc. A pesar d'aquest risc, ha estat utilitzada per les seues propietats cardiotòniques
i diurètiques, ús gens recomanable sense les indicacions i la supervisió d'un facultatiu especialitzat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
236
Phragmites australis
Noms comuns en valencià
Senill, canyís.
Noms comuns en castellà
Carrizo, caña borde, cañavera.
Descripció
Planta graminoide rizomatosa de grans
dimensions (1-3 m d'alçària), perenne amb
nombroses tiges primes, no gaire llenyoses,
simples i erectes, cobertes per fulles llargues
i amples, de color verd glaucescent (grisaci),
llargament acuminades. Inflorescència ("plo-
mers") terminal llarga (10-30 cm), ampla, laxa i
de textura sedosa, pels llarg cilis que presen-
ten les espiguetes (flors), generalment erecta i
de color brunenc o violaci.
Distribució general
Planta cosmopolita amplament distribuïda
per tot el món i lògicament, també per tota la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a agost.
Hàbitat
El senill és, probablement, la planta més comuna i representativa de les vores de cursos d'aigua,
llacunes i aiguamolls i tot tipus d'indrets amb sòl humits, com les vores de sèquies i motors. Als rius
apareixen als trams més baixos o en posicions protegides on la velocitat de la corrent els permet
arrelar. És un potent colonitzador de terreny abandonats que suporten períodes d'inundació més o
menys prolongats, mostrant en alguns casos tendències invasores.
Usos i propietats
L'ús més estès del senill i el senilló (vegeu observacions) és com material de cobertura en la
construcció de barraques, planters, ombratges i altres construccions agrícoles. A més a més, les
fulles i les arrels tenen propietat medicinals efectives per al tractament de malalties diverses.
Observacions
A la comarca es troben les dos subespècies: la típica, amb les característiques indicades a la
descripció, i la subespècie chrysanthus (senilló), de grandària molt superior, de la planta que
abasta els 3-6 m d'alçària, i de la inflorescència, també més llarga (fins a 50 cm) i penjant. Les
seues dimensions poden dur a confusió amb la canya (Arundo donax), però aquesta és molt
més robusta, els plomers són més densos i de coloració més blanquinosa i la coloració de les
fulles és més pàl·lida amb la base molt clara.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
237
Rorippa nasturtium-aquaticum
Noms comuns en valencià
Crèixen.
Noms comuns en castellà
Berro, berraza, mastuerzo acuático.
Descripció
Herba perenne, glabra, amb tiges
postrades o ascendent i estoloníferes,
radicants en els nusos, que la capacita per
formar gespes sovint prou extenses; erec-
tes a la part superior. Fulles caulinars alter-
nes, peciola-des, compostes per 2-6 parells
de folíols i un terminal, més gran que els
laterals, de contorn ovalat o el·líptic i marge
sencer o lleugerament sinuat o denticulat;
fulles inferior sovint simples, no dividides.
Flors amb 4 pètals de color blanc disposats
en creu. Fruits allargats (fins a 2 cm) i cilín-
drics, més o menys erectes i disposats al
llarg de la tija florífera per baix de les flors.
Distribució general
Planta cosmopolita, però es considera que ha estat introduïda artificialment en Amèrica, sud
d'Àfrica i Austràlia. Amplament representada en tota la Península Ibérica i comuna en la
Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy. De gener a novembre (desembre).
Hàbitat
El crèixen és una planta hidròfila habitant d'aigües dolces someres o amb poca corrents, dintre
de l'aigua, arrelada als sediments, i als sòls humits de les riberes de rius, llacunes, embassament,
marjals, etc.; també es troba dintre de les sèquies i canals o als voltants de les boqueres i punt
d'eixida d'aigua que mantenen els sòl prou humits: En qualsevol de les seues posicions ecològiques
es troba sovint acompanyat pels créixens bords o api de sèquia (Apium nodiflorum).
Usos i propietats
Planta comestible rica en minerals (ferro, calci, iode) i en vitamines A i C, molt apreciada per
al consum fresc en ensalades, però el seu consum excessiu pot provocar irritacions intestinals i
urinàries. Les collites silvestres no són molt recomanables perquè les fulles poden ser
portadores de larves i ous de paràsits; a més, la qualitat de les aigües tampoc fa aconsellable la
collita pròpia. Se li atribueixen també propietats estimulants, diürètiques i expectorants. Pot ser
confosa amb l'api de sèquia o creixen bord (Apium nodiflorum), amb la que conviu normalment,
sent necessari anar en cura perquè aquesta és tòxica (vegeu comentaris en la fitxa, pàg. 220).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
238
Rubus ulmifolius
Noms comuns en valencià
Albarzer, esbarzer, more-ra, morera salvatge, roma-guera.
Noms comuns en castellà
Zarzamora.
Descripció
Arbust enfiladissa, peren-
ne, de 2-3 m d’alçària, amb
tiges llargues, robustes i
arcuades cobertes de fortes
espines corbades cap enrera
que creixen molt ràpidament
esteses pel terra o engan-xades a altres plantes. Fulles compostes, dividides en 3-5 folíols amb el
marge dentat, de color verd apagat per dalt i blanquinoses per baix pel toment. Flors blanques o
rosades, amb 5 sèpals, 5 pètals i molts estams. Fruit en drupa comestible, les conegudes i molt
preades móres, de color roig durant la maduració i després negra.
Distribució general
Amplament distribuïda per l'oest d'Europa, Itàlia, la Península Balcànica, les illes
mediterrànies i macaronèsiques i el nord d'Àfrica. El seu aprofitament agrícola ha permès la
seua naturalització en Austràlia, Amèrica i Sudàfrica. Molt comuna en la major part de la Penín-
sula Ibèrica i les Balears, només falta o resulta molt escassa en les àrees de l'interior i del sud-
est semiàrid.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De (març) juny a agost.
Hàbitat
Planta habitual en la orla espinosa i en les clarianes de boscos (alzinars, suredes, rouredes,
fagedes, etc.), amb preferència pels sòls humits en àrees càlides i més o menys seques de mitjana
o baixa altitud. A la comarca, apareix associada a les riberes del Magre i als fons dels barrancs, on
pot arribar a formar bardisses impenetrables; també es troba als marges de sèquies i dels camps de
cultiu i als bancals quan la capa freàtica es prou superficial.
Usos i propietats
L'aprofitament més popular i més gaudir per tothom és el consum directe de les sucoses mores
cap al final de l'estiu. A més, els llauradors es mengen els ulls o brots tendres com si foren
espàrrecs i les fulles han estat utilitzades per a netejar ferides i per a tractar les hemorroides, les
úlceres de la pell i els furóncols.
Observacions
Es tracta d'una planta que mostra una enorme plasticitat morfològica que moltes vegades
complica a seua identificació específica.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
239
Typha domingensis
Noms comuns en valencià
Bova, bova de cadires, puros de jonc, balca (noms genèrics de totes les espècies).
Noms comuns en castellà
Enea, espadaña, boga, puritos.
Descripció
Planta aquàtica helòfita (amb les arrels
permanentment submergides) elevada (fins
a 3 m d'alçària). Fulles llargues i estretes,
carnoses de secció semilunar, totes en rose-
ta basal. Inflorescència característica amb la
part masculina, prou efímera, situada per
damunt de la femenina (puro de jonc, que
poden arribar als 30 cm de longitud),
separades per una porció nua de l'eix. Flors
femenines cilíndriques, de color canella.
Fruit amb aparell volador de pèls per a la
dispersió pel vent.
Distribució general
Planta cosmopolita amplament distribuïda per tot el planeta, molt comuna als hàbitats
aquàtics de tota la Comunitat Valenciana.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De juny a novembre.
Hàbitat
Sòl inundats o entollats la major part de l'any, amb una elevada tolerància a la salinitat i a la
contaminació de les aigües, capacitat que li ha permet ampliar notablement la seua àrea de
distribució, inclús desplaçant per competència a les altres espècies de bova.
Usos i propietats
Les fulles seques de la bova, de qualsevol de les espècies, han estat el material més utilitzat
per fer els seients de les cadires, ofici pràcticament desaparegut en la actualitat i que es manté
en alguns pobles com testimoni de la seua artesania .
Observacions
Molt més escassa, a les riberes del Magre també pot trobar-se un altra bova, Typha
angustifolia. Per diferenciar-les cal fixar-se en les bracteoles i els estigmes de les flors femeni-
nes i en la presència de glàndules mucilaginoses de color pard en la beina de les fulles. Aquestos
caràcter requereixen de instruments òptics per a la seua observació, per això la identificació pot
aproximar-se amb prou garanties amb la grossària de la inflorescència femenina: en T.
angustifolia no sol superar el centímetre, mentre que en T. domingensis està entre 1-2 cm.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
240
Ulmus minor
Noms comuns en valencià
Om.
Noms comuns en castellà
Olmo.
Descripció
Arbre caducifoli de fins 25 m d’alçària amb
el tronc dret, robust, de color bru-grisenc, buit
en les exemplars vells, amb la copa densa i
redondejada. Fulles simples, alternes, amb el
marge serrat i aspres al tacte, amb una
asimetria característica de la família en la
base (una de les meitats està més desen-
volupada). Flors hermafrodites agrupades en
xicotets glomèruls que mostres els estams
ixents. Fruits en sàmara, alats, amb la llavor
recoberta per una expansió foliar escariosa
(amb textura de paper) que facilita la seua
dispersió pel vent.
Distribució general
Amplament distribuïda per Europa, el nord i l'oest d'Àsia i l'Amèrica del Nord i dispersa per la
Península Ibèrica i per la Comunitat Valenciana. La grafiosi, malaltia mortal provocada per un
fong i dispersada per un escarabat, i la transformació secular del sòls fèrtils i humits on situa el
seu òptim ecològic en terrenys agrícoles d'Horta, han reduït significativament la seua presència
en tot el territori. De fet, a la comarca, on molt probablement el seus boscos degueren ocupar
les riberes del Magre, sols poden trobar-se alguns exemplars malalts.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy. De febrer a abril.
Hàbitat
Mostra una estricta preferència pels sòls frescos i humits, per això és un arbre característic de les
riberes fluvials, ocupant els terrenys allunyats que mai són afectats per les crescudes. Aquest és
l'espai potencial de les omedes, molt castigades per la seua bonança i productivitat agrícola.
Actualment és més freqüent als voltants de les fonts i als marges de carreteres i camins.
Usos i propietats
Cultivat des de antic com ornamental, és probablement l'arbre que conta amb una major nombre
d'exemplars monumentals, varies vegades centenaris, a les places i els voltants del pobles, encara
que molt d'ells han mort per la grafiosi o estan seriosament afectats. Com el llidoner, la seua fusta
dura i flexible ha estat molt apreciada per a fer diversos ormeigs de cultiu; amb les fibres de l’interior
de l'escorça, separada de les branques a la tardor i la primavera, es fabricaven cordes roses.
Aquesta escorça bullida s'ha utilitzat en dermatologia per al tractament d'eccemes i dermatosis.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
241
Verbena officinalis
Noms comuns en valencià
Berbena, verbena, herba barbera.
Noms comuns en castellà
Verbena, verbena macho o mayor, cura-sana, hierba sagrada, hierba santa, hierba de los ribazos.
Descripció
Planta herbàcia ben dreçada, amb tiges
primes de secció quadrangular altes (fins a
40-100 cm d'alçària), amb llarg entrenusos,
ramificades en canelobre en la part superior,
portadores en l'extrem de la llarga i laxa inflo-
rescència terminal (fins 50 cm). Fulles molt
característiques, oposades, dentades, les
inferiors i les mitjanes ovades o triangulars,
les superiors lanceolades i profundament lo-
bulades. Flors menudes (3-5 mm) d'aparença
bilaviada, rosàcies, blavenques o lilacines
més o menys intens. Fruit en càpsula rugosa.
Distribució general
Planta amplament distribuïda per tota Europa, Àsia i el Nord d'Àfrica. Present per tota la
Península Ibèrica i les Illes Balears i amplament representada als territoris valencians.
Distribució en la Vall dels Alcalans Època de floració
Montroy, Montserrat i Real de Montroi. De maig a octubre (novembre).
Hàbitat
La seua preferència pels sòls humits la fan més abundant a les pastures i herbassars que ocupen
les riberes fluvials, les vores dels marjals i les rieres i altres zones amb aigua estancada o corrent
(fonts, sèquies, bassals, etc.), però també creix en vores de camins i de sèquies, cultius abandonats,
erms, però sempre en terrenys frescals.
Usos i propietats
La berbena era l'herba sagrada de temps pretèrits amb un gran reconeixement popular per les
seues propietat curatives. Tradicionalment les seues flors i les de altres plantes curatives es
replegaven durant la nit de Sant Joan; finalitzada la recol·lecció, es continuava en la festa pagana
del canvi d'estació en la nit més curta de l'any. Aquesta festa va ser denominada Verbena de Sant
Joan, nom que ha arribat fins l'actualitat, encara que convertit en un sinònim de festa. Segons Joan
Pellicer, a les nostres terres, ha estat utilitzada en casos de depressió, ansietat i insomni, per
augmentar el volum de la llet materna, per tractar migranyes, dolors reumàtics i menstruals, còlics
renals, afeccions de gola, blaüres i cops de sang, entre altres aplicacions. A més a més, les fulles
tendres poder ser consumides fresques en amanides.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
242
Cirsium vulgare
N.v.: Lloba-carda N.c.: Cardo negro.
Europa, Àsia i nord d'Àfrica.
Herba perenne, erecta; fulles profundament lobulades amb lòbuls acabats en una espina patent, llargament recurrents per la tija. Flor tubulars de color purpuri, reunides en capítols solitaris terminal, amb bràctees involucrals recorvades i terminades en una espina.
Montroy.
Carex cuprina
N.v.: Càrice (nom vàlid per a tot el gènere). N.c.: Cárice.
Eurasiàtica.
Planta perenne cespitosa amb tiges trian-gulars i fulles planes, aspres i rígides. Flors en inflorescències terminals amb espigues d'aspecte semblant i molt característic.
Montroy.
Cynodon dactylon
N.v.: Gespa, gram. N.c.: Césped, grama.
Cosmopolita.
Planta herbàcia cespitosa entapissant, amb les espigues reunides en nombre de 4 al capdamunt de la tija, sortint totes del mateix punt. Aquesta darrera característica la diferencia de Digitaria sanguinalis, que a més té les espigues més llargues. Totes dos apareixen també en les comunitats arvenses del camps de regadiu.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
243
Cyperus involucratus
N.v.: Paraigüets, papir. N.c.: Juncia, papiro, planta paraguas.
Planta al·loctona d'origen africà.
Planta perenne utilitzada en jardineria i na-turalitzada en rius i marjals. D'aspecte junci-forme amb un plomells de bràctees llar-gues i estretes en l'extrem superior de les tiges.
Montserrat i Real de Montroi.
Cyperus longus subsp. badius
N.v.: Castanyola, jonça de cordellar, serrana de fulla llarga. N.c.: Juncia olorosa.
Paleotemplada.
Herba perenne amb tiges erectes de secció triangular i llargues fulles aspres al tacte; flors en espigues comprimides de color marró sobre peduncles llargs, de longitud semblant.
Montserrat i Real de Montroi.
Chenopodium ambrosioides
N.v.: Te bord, te fals. N.c.: Ajasote, pasote, pazote, hierba hormiguera, té de España, español, de Méjico o de los jesuitas.
Planta al·lòctona introduïda des de Amèrica Central.
Herba perenne robusta i molt olorosa (desprèn una olor prou característica que per alguns recorda a la llimona); tija rogenca i fulles lanceolades amb el marge serrat; flors menudes, verdes, poc aparents reunides en inflorescències terminals i axil·lars allargades.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
244
Euphorbia hirsuta
N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela.
Circummediterrània.
Herba perenne erecta més o menys pilosa; fulles el·líptiques; flors típica a l'entrem de llargs radis, amb nectaris sense apèndixs; fruit amb berrugues purpúries.
Montroy.
Glaucium flavum
N.v.: Carxofera de prat, cascall banyut o marí, ciuró bord, rosella marina. N.c.: Amapola o adormidera dorada o marina.
Holàrtica.
Herba perenne amb fulles profundament lobulades de color verd glauc i lleugerament carnoses; flors grogues semblant a les roselles
Montserrat i Real de Montroi.
Imperata cylindrica
N.v.: Xiscla. N.c.: Cisca.
Subtropical.
Herba perenne amb fulles amples erectes; espiga cilíndrica, llarga i densa que va fent-se blanca i cotonosa pels nombrosos pèls blanc i llargs que envolten les flors (espiguetes).
Montroy i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
245
Lycopus europaeus
N.v.: Malrubi d'aigua, peu de llop. N.c.: Marrubio acuático, menta o pata de lobo.
Hemisferi Nord.
Herba perenne erecta simple o poc ramificada; fulles oposades, brillants, dentades, amb els nervis molt marcats; flors menudes, blanques, agrupades en glomèruls axil·lars.
Montroy i Montserrat.
Paspalum dilatatum
N.v.: Gram d’aigua, panís de les pampes. N.c.: Pasto chato o miel. Zacate amargo.
Planta al·lòctona introduïda des d' Amèrica del Sud.
Herba cespitosa de tiges ascendents, d'espigues pèn-dules molt característiques: llargues, separades entre si piloses i pedunculades.
Montroy.
Picris echioides
N.v.: Arpell. Arpellot. N.c.: Raspasayo, lengua de gato.
Eurasiàtica.
Herba coberta de pèls rígids espinescents, especialment a les fulles i les bràctees dels capítols; fulles basals dentades, les caulinars abraçadores de la tija; flors ligulades grogues per l'anvers i rogenques pel revers.
Montroy i Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
246
Plantago major
N.v.: Plantatge gros o de fulla ampla. N.c.: Llantén mayor, lengua de carnero.
Subcosmopolita.
Herba perenne formada per una roseta basal de fulles peciolades molt amples, de contorn ovalat, ± cordat a la base i amb 7 nervis ben marcats; espiga llarga i estreta.
Montroy.
Polygonum equisetiforme
N.v.: -. N.c.: Hierba de la sangre.
Europa i Àsia.
Herba perenne molt ramificada i llenyosa en la base; fulles alternes, lanceolades, amb una beina membranosa basal que envolta la tija (òcrea); flors menudes, blanques.
Montroy.
Polygonum prsicaria
N.v.: Herba presseguera, herba felera. N.c.: Persicaria, pejiguera, hierba de Santa María.
Subcosmopolita.
Herba anual erecta de tiges rogenques, engrosades als nussos; fulles lanceolades amb l'amplària màxima cap a la part mitjana, sovint amb una taca central fosca a l'anvers, pecíol amb una beina membranosa de color marró a la base (òcrea); flors rosades menudes agrupades en inflorescències terminals denses.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
247
Polypogon monspeliensis
N.v.: Cua de rata, pelosa. N.c.: Cola de zorra, flecos de lana.
Pluriregional.
Herba anual cespitosa caracteritzada (com la resta de congèneres) per les seues espigues denses i allargades molt piloses i suaus al tacte.
Montroy.
Populus nigra
N.v.: Xop, xop negre, poll, pollancre. N.c.: Chopo, álamo negro.
Al·loctona originaria d'Europa oriental i Àsia.
Arbre de fins a 30 m d'alçada, amb fulles llar-gament peciolades de forma romboidal; flors masculines i femenines en inflorescències separades, multiflores i pèndules (aments).
Montroy.
Potamogeton pectinatus
N.v.: Espiga d'aigua. N.c.: Espiga de agua.
Subcosmopolita.
Planta aquàtica, l'única tro-bada a la comarca, arrelada al fons que forma masses llargues i denses, com cabe-lleres de fulles de tiges i fulles filiformes; flors menu-des agrupades en espigues discontinues pedunculades emergides.
Montserrat.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
248
Potentilla reptans
N.v.: Cinc en rama, gram negre o porquí, peu de crist. N.c.: Cinco en rama, pie de cristo o de gallina.
Pluriregional.
Herba postrada que cobrir densament amples superfícies; fulles palmades amb 5 (7) folíols dentats al marge; flors pedunculades grogues.
Montroy.
Pulicaria dysenterica
N.v.: Herba de Sant Roc, hrba disentèrica. N.c.: Pulicaria, hierba de gato, ojo engarzado.
Mediterrània-Eurosiberiana meridional.
Herba perenne amb tiges erectes, tomen-toses; fulles alternes, lanceolades amb aurícules basals; flors grogues en capítols terminals, només les perifèriques ligulades.
Montroy.
Rumex crispus
N.v.: Arengada de porc, llengua de bou, paradella crespa, remeneguera, roma, romarill. N.c.: Romaza crespa, vnagrera, lapaza, lengua de buey, tabaquera, hierba de la paciencia.
Subcosmopolita.
Herba perenne amb una o varies tiges erectes; fulles grans, allargades i marge ondulat; flors menudes, poc aparent; fruit molt característic del gènere amb 3 valves membranoses que envolten un grànul. A la Vall dels Alcalans s'han identificat 4 espècies diferents.
Montroy, Montserrat i Real de Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
249
Salix eleagnos
N.v.: Saliguera, sarguera, sarga, verga. N.c.: Mimbrera, salciña, salguera, sarga común.
Eurosiberiana meridional.
Arbret amb nombroses tiges molt flexibles que surten des de la base; fulles alternes, linears, revolutes al marge; flors menudes, sense periant, reunides en aments unisexuals.
Montroy i Montserrat.
Samolus valerandi
N.v.: Dolceta, enciamet, enciamet de senyor o de la Mare de Deu. N.c.: Pamplina o pajarilla de agua, hierba jabonera, lechuguilla, muraje de arroyos.
Subcosmopolita.
Herba menuda amb fulles arrodonides; flors blanques en inflorescències laxes terminals.
Montroy i Montserrat.
Schoenus nigricans
N.v.: Jonc negre, jonça. N.c.: Juncillo negral.
Subcosmopolita.
Herba junciforme amb tiges i fulles compactes i rígides, cobertes en la base per una beina marró; flors menudes, poc aparents en inflorescències denses de color fosc o negrosa.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
250
Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus
N.v.: Jonc (genèric), jonc boval, jonc de cabota. N.c.: Junco, junco común, junco agrupado.
Pluriregional.
Planta junciforme amb tiges verdes, cilíndriques, toves (es poden esclafar entre els dits) i punxoses. Flors reunides en glomèruls esfèrics pedunculats.
Montroy i Montserrat.
Scirpus maritimus
N.v.: Jonc maría, jonça maritima. N.c.: Castañuela.
Subcosmopolita.
Planta amb tiges verdes, de secció triangular, coberta fina a la meitat per fulles aspres al tacte; flors reunides en inflorescències allargades, de color marró agrupades en la part alta de la tija.
Montroy i Montserrat.
Scirpus tabernaemontani
N.v.: Jonc (genàric), jonça d'estany, palla. N.c.: Junco, junco de laguna.
Subcosmopolita.
Planta junciforme amb tiges verdes, cilíndriques, toves (es poden esclafar entre els dits) acabades en un pomell d'inflorescències pedunculades ± cilíndri-ques, de color marró.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
251
Mediterrània occidental.
Herba perenne, molt robusta, amb varies tiges quadrangulars, estretament alades; fulles peciolades, irregularment dentades, amb el limbe dividit en un segment principal molt gran, ovat o lanceolat, i 0-2 parell de folíols basals molt més menuts; flors de corol·la zigomorfa, bilabiada, de color roig, dispo-sades en una inflorescència espiciforme molt oberta.
Montroy.
Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata
N.v.: Escrofulària aquàtica, herba blanca, setge, sabonera. N.c.: Escrofularia falsa, betónica mayor.
Tamarix gallica N.v.: Tamarit, tamariu, farga, gatell. N.c.: Taray, tamarisco, taraga.
Mediterrània occidental. Arbre menut, ramificat des de la base, amb fulles esquamiformes; flors menudes de color blanc o rosat en inflorescències cilíndriques ± compactes sobre les branques noves.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
252
Trifolium pratense
N.v.: Trèvol roig o de prat, forratge bord, magretes. N.c.: Trébol común, de los prados, rojo o violeta hierba de las cataratas, meriguell.
Subcosmopolita.
Herba postrada que forma gespes; fulles trifoliades amb una taca blanca; flors papilionà-cies rosades, agrupades en glomèruls esfèrics.
Montroy i Montserrat.
Trifolium repens
N.v.: Trèvol de blanc o de prat, forratge bord. N.c.: Trébol blanco o rastrero.
Subcosmopolita.
Herba postrada que forma gespes denses; fulles trifoliades amb una línia blanca; flors papilionà-cies blanques, agrupades en glomèruls terminals.
Montroy i Montserrat.
Veronica anagallis-aquatica
N.v.: Anagall d'aigua, morró. N.c.: Bérula, majapelo.
Cosmopolita.
Herba erecta ramificada en el terç apical per traur branques floríferes; fulles oposades, sèssils, lanceolades i dentades al marge; flors menudes de color rosat amb benes violàcies agrupades en espigues terminals; fruits en càpsula.
Montroy.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Les plantes de les riberes fluvials i les rambles
253
Xanthium italicum
N.v.: Llapassa borda, ferragossos. N.c.: Cachurrera, bardana menor.
Al·lòctona introduïda des d'Amèrica.
Herba erecta amb fulles grans, amb 3 lòbuls ben marcat i irregularment dentada al marge; flors sense corol·la, molt poc aparent, les masculines, en individus diferents, reunides en capítols globosos; les femenines agrupades capítols ovoides cobert d'agullons; fruits el·lipsoidals llenyosos de color marró, coberts d'agullons i amb 2 becs punxosos a l'extrem superior.
Montroy, Montserrat i Real de Montroi.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
264
CATÀLEG FLORÍSTIC DE LA VALL DELS ALCALANS
Adiantum capillus-veneris Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Aegilops geniculata Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Agave americana Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0855. Ailanthus altissima Montserrat: YJ1061. Ajuga chamaepitys Montserrat: YJ05 (VAL 71856); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ajuga iva Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Alcea rosea Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Allium ampeloprasum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0054; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253. Allium moschatum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Allium scorodoprasum subsp. rotundum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Allium sphaerocephalon Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Aloe arborescens Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ05 (Mansanet & Aguilella, 1984); Real: YJ0855. Aloe maculata Real: YJ0855. Amaranthus blitoides Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Amaranthus muricatus Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Amaranthus retroflexus Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
265
Amaranthus viridis Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657 Anacamptis pyramidalis Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Anacyclus clavatus Montroy: YJ0456, YJ0457. Anacyclus valentinus Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Anagallis arvensis subsp. arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Anchusa italica Montserrat: YJ0260, YJ0360. Andrachne telephioides Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 75603). Andryala integrifolia Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Anethum graveolens Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Anthyllis cytisoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Anthyllis tetraphylla Montserrat: YJ0460; Real: XJ95 (VAL 68806), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0457; Montserrat: YJ05 (VAL 136986), YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005); YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Aphyllanthes monspeliensis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Apium nodiflorum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Aptenia cordifolia Montroy: YJ0258.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
266
Arabis parvula Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Arbutus unedo Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953 (BDBCV, 2009); Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Arenaria montana subsp. intricata Montroy: YJ05 (VAL 45252). Arenaria serpillyfolia Montroy: YJ0557. Argyrolobium zanonii Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Aristolochia paucinervis Montroy: YJ0557. Aristolochia pistolochia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ073602; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Artemisia campestris subsp. glutinosa Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0856. Arundo donax Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Asparagus acutifolius Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657. Asparagus horridus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Asparagus officinalis Montroy: YJ0557. Asperula aristata subsp. scabra Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Asperula cynanchica Montserrat: YJ0460 (BDBCV, 2009). Asphodelus cerasiferous Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
267
Asphodelus fistulosus Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0755, YJ0756, YJ0856. Asphodelus tenuifolius Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262. Asplenium onopteris Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Asplenium petrarchae subsp. petrarchae Montserrat: YJ06 (Fernández Casas & Gamarra, 1992), YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Aster sedifolius Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Aster squamatus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Asterolinon linum-stellatum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Astragalus incanus subsp. incanus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 48936); Real: YJ0051 (Laguna, 2005); YJ0052 (Laguna, 2005). Astragalus monspessulanus Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Atractylis cancellata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Atractylis humilis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Atriplex prostrata Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Avena barbata subsp. barbata Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253. Avena sterilis subsp. sterilis Montroy: YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0657. Avenula bromoides subsp. bromonides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
268
Ballota hirsuta Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0153, YJ0253. Bassia scoparia Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Beta maritima Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Bidens pilosa Montserrat: YJ090563. Biscutella stenophylla subsp. stenophylla Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0052 (VAL 40103), YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bituminaria bituminosa Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Blackstonia perfoliata Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0459, YJ0460. Bombycilaena erecta Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Brachypodium distachyon Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253. Brachypodium phoenicoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0756, YJ0856. Brachypodium retusum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bromus diandrus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Bromus fasciculatus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Bromus hordeaceous subsp. hordeaceous Montroy: YJ0456, YJ0457. Bromus inermis Montroy: YJ0457. Bromus madritensis Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
269
Bromus rubens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Bromus unioloides Montroy: YJ0556, YJ0557. Bupleurum fruticescens Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bupleurum rigidum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Calendula arvensis Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Calendula officinalis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Calystegia sepium subsp. sepium Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657. Calystegia sepium subsp. sylvatica Montroy: YJ0556, YJ0557. Campanula erinus Montroy: YJ05 (VAL 95015); Montserrat: YJ075601. Cannabis sativa Montroy: YJ0556, YJ0557 Capsella bursa-pastoris Montroy: YJ0556, YJ0557. Carduus assoi subsp. assoi Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Carduus pycnocephalus Montroy: YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0630; Real: YJ0153, YJ0253. Carduus tenuiflorus Montserrat: YJ0260. Carex cuprina Montroy: YJ0159, YJ0259. Carex halleriana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Carex humilis Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Carlina hispanica Montserrat: YJ0660.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
270
Carpobrotus edulis Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657. Carritgera annua Real: YJ0252. Carthamus lanatus subsp. lanatus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660; Real: YJ0855. Caucalis platycarpos Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Celtis australis Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1061; Real: YJ0657. Centaurea aspera subsp. aspera Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Centaurea aspera subsp. stenophylla Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Centaurea calcitrapa Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Centaurea melitensis Montserrat: YJ0660. Centaurea spachii Montroy: XJ95 (VAL 68814), XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Centaurium quadrifolium subsp. linariifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005). Cephalaria leucantha Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cerastium glomeratum Montroy: YJ0557; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Ceratonia siliqua Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ceterach officinarum Montroy: YJ05 (VAL 48293); Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
271
Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium Montroy: YJ0557, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459; Montserrat: YJ0460, YJ0557, YJ0856, YJ0660, 0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0856 (VAL 118475). Chamaerops humilis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Chamaesyce prostrata Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Chamaesyce serpens Montserrat: YJ1061. Cheilanthes acrostica Montroy: YJ05 (Fernández Casas & Gamarra, 1992), YJ05 (VAL 48277), YJ05 (VAL 95129). Chenopodium album Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Chenopodium ambrosioides Montroy: YJ0159, YJ0259; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Chiliadenus saxatilis Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Chondrilla juncea Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359. Cichorium intybus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Cirsium vulgare Montroy: YJ0159, YJ0259. Cistus albidus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0260, YJ0360, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cistus clusii Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cistus monspeliensis Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Cistus salviifolius Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
272
Clematis flammula Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556; Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Clypeola johnnthlaspi subsp. johnthlaspi Montroy: YJ0557. Convolvulus althaeoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Convolvulus arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0855. Convolvulus lanuginosus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Convolvulus lineatus Montroy: YJ0258. Conyza bonariensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Conyza sumatrensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262. Coris monspeliensis subsp. fontqueri Montroy: Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0760YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Coronilla juncea Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Coronilla minima subsp. lotoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ06 (VAL 38897), YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Coronopus didymus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Cosentinia vellea Montroy: YJ05 (VAL 95128), YJ06 (Mateo & Figuerola, 1986); Montserrat: YJ081569. Crataegus monogyna Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1061; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
273
Crepis foetida Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia Montroy: XJ95 (VAL 70635, ut Crepis vesicaria subsp. haenseleri), YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Crucianella angustifolia Real: YJ0151 (BDBCV, 2009). Cupressus sempervirens Montserrat: YJ1162, YJ1262. Cuscuta epithymum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cynara cardunculus Montroy: YJ0259. Cynodon dactylon Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0756, YJ0856. Cynoglossum creticum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Cyperus dystachios Montroy: YJ0456, YJ0556. Cyperus eragrostis Real: YJ0855 (VAL 105779). Cyperus involucratus Montserrat: YJ0756; Real: YJ0756. Cyperus longus subsp. badius Montroy: YJ0159, YJ0259. Cyperus longus subsp. longus Real: YJ0855 (VAL 105834). Cyperus rotundus Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0856. Cytinus hypocistis subsp. hypocistis Montserrat: YJ0856; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Cytisus heterochrous Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Dactylis glomerata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Dactylis hispanica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
274
Daphne gnidium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ073602, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Datura innoxia Montroy: YJ0258. Daucus carota subsp. carota Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Daucus carota subsp. maritimus Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Delphidium gracile Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Desmazeria rigida subsp. rigida Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Dianthus broteri subsp. valentinus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Dichantium ischaemum Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Digitalis obscura Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Digitaria sanguinalis Montroy: YJ0159, YJ0259; Montserrat: YJ1061. Dipcadi serotinum Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Diplotaxis erucoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Dittrichia viscosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152, YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Dorycnium hirsutum Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38899), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
275
Dorycnium rectum Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Echinochloa crus-galli subsp. crus-galli Montroy: YJ0258, YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Echinops ritro Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ1061; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Echium asperrimum Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Echium creticum L. subsp. coincyanum Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Echium vulgare subsp. argentae Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Echium vulgare subsp. vulgare Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Elaeoselinum asclepium Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Elaeoselinum tenuifolium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Emex spinosa Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0755. Epilobium hirsutum Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Equisetum ramosissimum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Eragrostis barrelieri Montserrat: YJ1162, YJ1262. Erianthus ravennae Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Erica multiflora Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Erica terminalis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Erodium cicutarium Montserrat: YJ0760.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
276
Erodium malacoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Erodium pulverulentum Montroy: YJ05 (VAL 30243). Erophila verna subsp. spathulata Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Erucastrum nasturtiifolium Montserrat: XJ97 (VAL 71290). Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Eryngium campestre Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ073602, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Eucalyptus camaldulensis Montroy: YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Euphorbia characias Montroy: YJ0258; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Euphorbia exigua Montroy: YJ05 (VAL 95140); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Euphorbia flavicoma Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ083569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia Montroy: YJ0556, YJ0557. Euphorbia hirsuta Montroy: YJ0258, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Euphorbia peplus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0754, YJ0755. Euphorbia segetalis Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0755. Euphorbia serrata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Festuca capillifolia Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ficus carica Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0657.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
277
Filago pyramidata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253. Foeniculum vulgare subsp. piperitum Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Fraxinus ornus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Fumana ericifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana ericoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ05 (VAL 8111), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0856, YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana laevipes Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ075601, YJ083569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Fumana laevis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana thymifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ05 (VAL 8112, ut. Fumana glutinosa), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumaria capreolata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556, YJ0557; Monterrat: YJ0760; Real: YJ0755. Galactites tomentosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0262. Galium aparine Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0556, YJ0557. Galium fruticescens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Galium lucidum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
278
Galium parisiense Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Galium valentinum Montserrat: YJ0260, YJ0360. Genista scorpius Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Genista valentina subsp. valentina Montroy: XJ9953 (BDBCV, 2009); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ019519. Geranium dissectum Montroy: YJ0456, YJ0457. Geranium molle Montroy: YJ0557. Geranium purpureum Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Geranium robertianum Montserrat: YJ0760. Geranium rotundifolium Montroy: YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Gladiolus illyricus Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Glaucium flavum Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Globularia alypum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Guillonea scabra Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Hedera colchica Montroy: YJ0258. Hedera helix Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Hedypnois cretica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
279
Hedysarum boveanum subsp. europaeum Montroy: YJ05 (VAL 95136, ut. Hedysarum confertum), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Helianthemum asperum subsp. asperum Montroy: XJ9953 (VAL 3034, 3047, 3048). Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium Montserrat: YJ0460, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Helianthemum hirtum Real: YJ0151. Helianthemum marifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ05 (VAL 138587, VAL 8110), YJ06 (VAL 38896), YJ0260, YJ0360, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helianthemum marifolium x (H. cinereum subsp. ) rotundifolium Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Helianthemum syriacum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005),YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helianthemum violaceum Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Helichrysum serotinum Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ0260, YJ0360; YJ0660; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helichrysum stoechas Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helictotrichon filifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Heliotropium europaeum Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657. Herniaria cinerea Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Heteropogon contortus Montserrat: YJ0856, YJ1162, YJ1262. Hippocrepis bourgaei (Nyman) Hervier Real: YJ0052 (Laguna, 2005).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
280
Hippocrepis fruticescens Real: YJ05 (Alcober & al., 1986). Hippocrepis scabra Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754. Hirschfeldia incana Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Hordeum murinum subsp. leporinum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Hordeum murinum subsp. murinum Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252, YJ0252. Hornungia petraea Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Hyoscyamus albus Montroy: YJ0557. Hyoseris scabra Montroy: YJ0557. Hyparrhenia hirta Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Hyparrhenia sinaica Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005); YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0756, YJ0856. Hypericum ericoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Hypericum perforatum subsp. angustifolium Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Hypericum perforatum subsp. perforatum Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0855. Hypochoeris radicata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457. Iberis ciliata subsp. vinetorum Real: XJ95 (VAL 68547, ut. Iberis contracta subsp. vinetorum), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Iberis saxatilis subsp. valentina Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Imperata cylindrica Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
281
Ipomoea indica Montroy: YJ0556, YJ0557. Iris germanica Montroy: YJ0258. Iris lutescens Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0051 (Laguna, 2005). Jasminum fruticans Montserrat: YJ081569. Juncus acutus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Juncus bufonius Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Juncus maritimus Montroy: YJ0258. Juncus subulatus Montserrat: YJ0856. Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ05 (VAL 14933). Juniperus phoenicea Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Kalanchoe daigremontiana Montroy: YJ0557. Koeleria vallesiana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lactuca serriola Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Lamarckia aurea Montroy: YJ0556, YJ0557. Lamium amplexicaule Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0360; Real: YJ0657. Lathyrus cicera Montserrat: YJ0260, YJ0360. Lathyrus pulcher Real: XJ95 (VAL 47056). Lavandula dentata Montserrat: YJ06 (VAL 38895). Lavandula latifolia Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Lavatera arborea Montroy: YJ0557.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
282
Lavatera cretica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061. Leontodon longirrostris Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ019519. Lepidium graminifolium subsp. iberideum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Leucanthemum gracilicaule Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Leuzea conifera Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Limonium echioides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Linum narbonense Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Linum strictum subsp. strictum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Linum suffruticosum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ05 (VAL 8131, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lithodora fruticosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lobularia maritima subsp. maritima Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Lolium rigidum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Lonicera implexa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ073602, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Lonicera japonica Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Lupinus mariae-josephi Montserrat: YJ0856. Lycopus europaeus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
283
Lygeum spartum Montroy: YJ0259. Lythrum hyssopifolia Montroy: YJ0457. Lythrum junceum Montroy: YJ05 (Bolòs & Vigo, 1979), YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Lythrum salicaria Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Malva parviflora Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Malva sylvestris Montroy: YJ0457. Marrubium vulgare Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Matthiola fruticulosa Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252, YJ0855. Medicago littoralis Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Medicago lupulina Montroy: YJ0557. Medicago minima Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0253. Medicago orbicularis Montroy: YJ0457. Medicago polymorpha subsp. polymorpha Montroy: YJ0557. Medicago sativa Montroy: YJ0054, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Melica ciliata subsp. magnolii Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Melica minuta subsp. minuta Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Melilotus indicus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mentha suaveolens Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
284
Mercurialis ambigua Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Mercurialis huetii Montroy: YJ05 (VAL 95139); Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mercurialis tomentosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Micromeria fruticosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mirabilis jalapa Montserrat: YJ1061; Real: YJ0855. Misopates orontium subsp. orontium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161 Moricandia arvensis Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0657, YJ0556, YJ0656.. Morus alba Montroy: YJ0556, YJ0557. Morus nigra Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Muscari neglectum Montserrat: YJ073602, YJ081569; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755. Myrtus communis Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0756, YJ0855, YJ0856. Narcissus assoanus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 95018); Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ00152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0856 (VAL 118474). Narcissus dubius Real: YJ05 (Fernández Casas, 1996), YJ0856 (VAL 118473). Narduroides salzmanii Real: YJ0151 (BDBCV, 2009). Nerium oleander Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0756, YJ0856. Nicotiana glauca Montroy: YJ0258. Odontites kaliformis Montserrat: E. Moroder 1938 (VAL 157894).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
285
Odontites viscosus subsp. australis Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ05 (VAL 110615), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Oenothera biennis Real: YJ0656 (VAL 105778). Oenothera rosea Montserrat: YJ1161. Olea europaea subsp. europaea Montroy XJ9952 (Laguna, 2005),: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ononis minutissima Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ononis natrix subsp. natrix Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Ononis reclinata subsp. mollis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Onopordum macracanthum subsp. micropterum Montserrat: YJ0658, YJ0659. Ononis spinosa subsp. australis Montroy: YJ0258, YJ0358. Ophrys fusca Montserrat: YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Ophrys scolopax Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Ophrys speculum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ophrys tenthredinifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0260; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Opuntia maxima Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061. Opuntia subulata Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ05 (Mansanet & Aguilella, 1984), YJ0660, YJ1061. Orobanche artemisiae-campestris Montroy: YJ0054. Orobanche crenata Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Orobanche latisquama Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0660, YJ088563, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
286
Osyris alba Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Osyris lanceolata Montroy: YJ0557; Real: YJ0151, YJ0657. Oxalis pes-caprae Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Pallenis spinosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0159, YJ0259, YJ0557, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ0657. Panicum repens Montroy: YJ0159, YJ0259. Papaver dubium Montroy: YJ0556, YJ0557. Papaver pinnatifidum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Papaver rhoeas Real: YJ0754. Parietaria judaica Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0657. Paronychia argentea Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0153, YJ0253. Paronychia capitata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0457; Montserrat: YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ0460, YJ0459. Paspalum dilatatum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657. Petrorhagia prolifera Montroy: YJ0457. Phagnalon rupestre Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Phagnalon saxatile Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38898), YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0855. Phagnalon sordidum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0457; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Phagnalon x carolipaui (= Ph. rupestre x sordidum) Real: YJ0052.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
287
Phagnalon x domingoi Sennen (= Ph. rupestre x saxatile) Real: YJ0052. Phillyrea angustifolia Montserrat: YJ0460, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Phlomis crinita Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 71635, VAL 12641); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Phlomis lychnitis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ05 (VAL 48094, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Phlomis x composita (= Ph. crinita x lychnitis) Montroy: YJ05 (VAL 71903); Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Phoenix dactylifera Montserrat: YJ1061. Phragmites australis subsp. australis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Phragmites australis subsp. chrysanthus Montroy: YJ0159, YJ0259. Picris echioides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Pinus halepensis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Pinus pinaster Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Piptatherum coerulescens Montserrat: YJ06 (VAL 113639). Piptatherum miliaceum miliaceum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Pistacia lentiscus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
288
Pistacia terebinthus Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252. Pistacia x saportae Burnat (= P. lentiscus x terebinthus) Real: YJ0052. Plantago afra Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Plantago albicans Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Plantago coronopus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Plantago crassifolia Montroy: YJ0258. Plantago lagopus Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Plantago lanceolata Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1061. Plantago major Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Plantago sempervirens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ075601, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Platycapnos tenuiloba Montroy: YJ0556, YJ0557. Poa annua subsp. annua Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Polycarpon tetraphyllum subsp. diphyllum Montserrat: YJ0760. Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0856. Polygala rupestris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252. Polygonum aviculare Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Polygonum bellardi Montroy: YJ0159, YJ0259.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
289
Polygonum equisetiforme Montroy: YJ0557. Polygonum lapathifolium Montroy: YJ0556. Polygonum persicaria Montroy: YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Polypodium cambricum Montserrat: YJ0660, YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Polypogon maritimus Montserrat: YJ0856. Polypogon monspeliensis Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Polypogon viridis Montroy: YJ0456, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Populus nigra Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Portulaca oleracea Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Potamogeton pectinatus Montserrat: YJ0856. Potentilla reptans Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Prunus dulcis Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262. Pulicaria dysenterica Montroy: YJ0159, YJ0259. Punica granatum Montroy: YJ0457, YJ05 (VAL 95127, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Quercus coccifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Quercus ilex subsp. rotundifolia Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ1061; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ranunculus gramineus Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Raphanus raphanistrum subsp. raphanistrum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Reichardia intermedia Montroy: YJ0557.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
290
Reichardia picroides Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0855. Reseda lutea Montserrat: YJ0260, YJ0360. Retama monosperma Montroy: YJ0557. Rhamnus alaternus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Rhamnus lycioides subsp. borgiae Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Rhamnus lycioides subsp. lycioides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Robinia pseudacacia Montroy: YJ0259. Rorippa nasturtium-aquaticum subsp. nasturtium-aquaticum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Rosmarinus officinalis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Rostraria cristata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Rubia peregrina Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Rubus ulmifolius Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Rumex conglomeratus Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Rumex crispus Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
291
Rumex intermedius Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Rumex pulcher subsp. woodsii Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Ruscus aculeatus Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Ruta angustifolia Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Salix babilonica Montroy: YJ0556, YJ0557. Salix eleagnos Montroy: YJ0457. Salsola kali Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Salsola vermiculata Montroy: YJ0259; Montserrat: YJ0559. Salvia valentina Montserrat: YJ0360, YJ0760. Salvia verbenaca subsp. controversa Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Salvia verbenaca subsp. verbenaca Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ073602. Samolus valerandi Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ0459. Sanguisorba minor Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569. Sanguisorba rupicola Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Sanguisorba verrucosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0756, YJ0855, YJ0856. Santolina chamaecyparissus squarrosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457; Montserrat: YJ0460, YJ083569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Sarcocapnos enneaphylla Montserrat: YJ081569. Satureja intricata subsp. gracilis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ088563, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
292
Satureja obovata subsp. valentina Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Scabiosa atropurpurea Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Scabiosa simplex Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Schoenus nigricans Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ1162, YJ1262. Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Scirpus maritimus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Scirpus tabernaemontanii Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Scolymus hispanicus Montroy: YJ0259; Montserrat: YJ1061. Scorpiurus subvillosus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Scorzonera angustifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Scorzonera hispanica Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Scorzonera laciniata Montroy: YJ0557; Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata Montroy: YJ0457, YJ0556. Scrophularia tanacetifolia Montroy: YJ05 (VAL 95070; Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Sedum album Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Sedum dasyphyllum subsp. dasyphyllum Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Sedum sediforme subsp. sediforme Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
293
Senecio angulatus Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557. Senecio vulgaris Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0754, YJ0755, YJ0855. Setaria verticillata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Sherardia arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sideritis angustifolia subsp. angustifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005, ut. S. tragoriganum subsp. tragoriganum), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sideritis hirsuta Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Sideritis incana subsp. edetana Montroy: XJ95 (VAL 67894, 67896, VAL 68818), XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ019519. Sideritis incana subsp. incana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Sideritis romana Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054 Sideritis x murcica nothosubsp. mediovalentina (Sideritis incana subsp. incana x S. tragoriganum subsp. tragoriganum1) Montroy: XJ95 (VAL 67895); XJ9952 (Laguna, 2005). Sideritis x murcica nothosubsp. stricta (=Sideritis incana subsp. edetana x S. tragoriganum subsp. tragoriganum1) Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Silene latifolia Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Silene secundiflora Montserrat: YJ0760. Silene vulgaris subsp. vulgaris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Silybum marianum Montroy: YJ0457. Sisymbrium crassifolium subsp. crassifolium Montserrat: YJ1161. Sisymbrium irio Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. 1 Sideritis tragoriganum subsp. tragoriganum és sinònim de S. angustifolia subsp. angustifolia binomen utilitzat en aquest treball, mantenint els criteris taxonòmics de Crespo & Mateo (2009) com s'ha indicat en els Criteris de redacció (pàg. 42). En aquest cas hem decidit mantenir la denominació específica que mostra la bibliografia consultada (Laguna 2005).
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
294
Sisymbrium officinale Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Sisymbrium orientale Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Smilax aspera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Solanum eleagnifolium Montserrat: YJ1061. Solanum nigrum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0756, YJ0856. Sonchus asper subsp. asper Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0252, YJ0657, YJ0755. Sonchus asper subsp. glaucescens Montroy: YJ0457, YJ0556, YJ0557. Sonchus oleraceus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ083569, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0657, YJ0755. Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus Montroy: YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sorghum halepense Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0358, YJ0359, YJ0359; Montserrat: YJ1061. Sparganium erectum Montserrat: YJ0856. Spartium junceum Montroy: YJ0557. Staehelina dubia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Stipa offneri Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Stipa tenacissima Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Tamarix gallica Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756,
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
295
YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Teucrium capitatum subsp. capitatum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Teucrium capitatum gracillimum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ081569, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Teucrium chamaedrys Montserrat: YJ0660, YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151. Teucrium pseudochamaepitys Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Teucrium ronnigeri Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Teucrium thymifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 95137; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Thalictrum tuberosum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Thapsia villosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Thesium humifusum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0360, YJ075601YJ0260YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Thesium humile Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0151 (Laguna, 2005). Thuja orientalis Montserrat: YJ1061. Thymelaea hirsuta Montserrat: YJ06 (VAL 38900), YJ0856, YJ1162, YJ1262. Thymelaea pubescens Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Thymus piperella Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ05 (VAL 139987, YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Thymus vulgaris subsp. aestivus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38901), YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
296
Thymus vulgaris subsp. vulgaris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0052, YJ0251, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Thymus x josephi-angeli (=Th. piperella x vulgaris subsp. aestivus) Montroy: XJ95 (VAL 68811), XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Torilis arvensis subsp. recta Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359 YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Trachelium caeruleum Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Tragopogon porrifolius subsp. australis Montroy: YJ0259. Tragus racemosus Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0855. Trifolium angustifoliusm Montserrat: YJ0660. Trifolium campestre Montroy: YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Trifolium pratense Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0457, YJ0556. Trifolium repens Montroy: YJ05 (Bolòs & Vigo, 1979), YJ0159, YJ0259, YJ0457; Montserrat: YJ0856. Trifolium scabrum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Tulipa australis Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Typha angustifolia Montserrat: YJ0460, YJ0459. Typha domingensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Ulex parviflorus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0155 (VAL 118618, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Ulmus minor Montroy: YJ0457, YJ0557; Real: YJ0657, YJ0855. Urginea undulata subsp. caeculi Montserrat: YJ083569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Urospermum delechampii Montserrat: YJ0460.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Catàleg florístic
297
Urospermum picroides Montroy: YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ075601, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253. Verbascum fontqueri Montroy: XJ95 (VAL 67920); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151. Verbascum sinuatum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Verbascum thapsus subsp. montanum Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0253, YJ0756, YJ0856. Verbena officinalis Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0756, YJ0857; Real: YJ0756, YJ0857. Veronica anagallis-aquatica Montroy: YJ0556. Veronica hederifolia Montroy: YJ0556. Veronica polita Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Viburnum tinus Montroy: YJ0557; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Vicia sativa Montroy: YJ0556. Vicia villosa subsp. ambigua Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Vincetoxicum nigrum Montserrat: YJ0460, YJ0459. Viola arborescens Montroy: YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Vitis rupestris Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Vitis vinifera subsp. sylvestris Montroy: YJ0258, YJ0557; Montserrat: YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0855. Vitis vinifera subsp. vinifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Xanthium italicum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Xanthium spinosum Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061.
CONCLUSIONS
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
299
L'estudi florístic de la Vall dels Alcalans ha completat un catàleg florístic amb 551
espècies que representa un increment molt significatiu respecte al coneixement botànic
previ, amb un total de 200 taxons citats per primera vegada per a la flora comarcal. La
riquesa específica de la comarca s'incrementa amb el reconeixement de 8 híbrids (vegeu
Catàleg florístic, pàg. 264) entre espècies presents en el territori. Un d'aquests híbrids,
Sideritis x murcica nothosubsp. stricta, va ser clarificat taxonòmicament amb exemplars
recol·lectats en la zona del Barranc Real (Serra del Caballó, Real de Montroi) (Crespo &
Laguna, 1997; Laguna, 2005). Evidentment, s'han avançat notablement en el coneixement
de la riquesa i diversitat botànica de la comarca, que ha de ser valorada com una bona
aproximació a la realitat florística d'aquest territori, però no com l'inventari complet de la
flora local. La notable heterogeneïtat ecològica (vegeu la Descripció del territori, pàg. 13) i
la concentració del treball en un únic cicle anual, permet afirmar que encara queden
moltes plantes per descobrir i per retrobar en aquesta àrea de gran interès botànic. En
aquest sentit, cal indicar que un nombre significatiu d'espècies citades en les fonts
documentals consultades (Alcober et al., 1986; Bolòs & Vigo, 1979; Fernández Casas,
1996; Fernández Casas & Gamarra, 1992; Laguna, 1995; Mansanet & Aguilella, 1984;
Mateo & Figuerola, 1986; BDBCV, 2009; Herbari VAL de la Universitat de València) no han
estat observades en les prospeccions realitzades en aquesta investigació. A més a més,
les referències prèvies es concentraven en determinades àrees amb major interès botànic
per la presència d'endemismes exclusius d'àrea molt restringida, com el matapeix negre
(Verbascum fontqueri), en la MRF "Lloma Coca" (Real de Montroi), i la tramussera
valenciana (Lupinus mariae-josephae), en la MRF "Lloma Plana" (Montserrat), i per la seua
declaració com Microreserves de Flora, com les MRF "Les Coves" i "El Castellet"
(Montserrat). Ara el coneixement florístic abasta un territori molt més extens i
ecològicament més diversificat.
Totes les observacions realitzades han estat introduïdes al Banc de Dades de la
Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) i poden ser consultades a través de la
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
300
pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (http://
bdb.cth.gva.es/). En total, s'han aportat més de 6.000 citacions georeferenciades en
quadrícules UTM de 1x1 km, que també inclouen nombroses dades de fongs liquenitzats
(líquens) no presentades en aquesta memòria. A més a més, el material recol·lectat per a
la seua identificació en laboratori s'ha dipositat en l'Herbari VAL del Jardí Botànic de la
Universitat de València per a posteriors estudis i revisions.
Per posar en valor la flora de la Vall dels Alcalans, caldria fer comparacions amb
altres comarques; lamentablement, no disposem de dades sintètiques amb aquesta
dimensió territorial. Però sí respecte al conjunt de la província de València i de la
Comunitat Valenciana. Les dades recentment recopilades per Mateo & Crespo (2009)
donen un valors de 2.671 espècies per a València i 3.198 per a la Comunitat. D'aquestes,
2.402 i 2.894, respectivament, corresponen a taxons autòctons; la resta, 269 i 304,
respectivament, són espècies al·lòctones naturalitzades o assilvestrades. Aquestes dades
indiquen que, amb la informació disponible, un poc més del 20% de tota la flora provincial
està representada en la Vall dels Alcalans, superant el 21% si només es consideren els
taxons autòctons. Aquest percentatge evidencia l'elevada diversitat florística del territori,
però a més a més, la seua importància s'incrementa quan es valora la contribució territorial,
perquè la comarca tot just representa menys de l'1% de la superfície de la província. En
referència al territori autonòmic, els percentatges són inferiors, concretament el 17,2 i el
17,5%, respectivament.
Pel que fa a les al·lòctones, s'han observat 44 espècies, nombre que no inclou
moltes espècies introduïdes des de fa molt de temps com a males herbes de cultius i que
actualment formen part de les comunitats arvenses i ruderals de la major part del món. Per
aquesta raó, en la majoria de la bibliografia consultada, reben un tractament corològic
d'espècies cosmopolites o subcosmopolites. Moltes d'aquestes plantes s'han incorporat a
la cuina i la cultura popular (Laguna & Fos, 2004) i inclús, en alguns casos, l'acumulació de
petits canvis morfològics acumulats han donat lloc a plantes amb característiques ben
diferents dels seus parentals originaris (Laguna, 2007). En aquesta situació es troben,
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
301
entre altres, els representants dels gèneres Amaranthus, Chamaesyce, Conyza, Cynodon,
etc. En qualsevol cas, mantenim el criteri utilitzat per Mateo & Crespo (2009) per obtindre
les dades indicades a l'anterior paràgraf. Aquest nombre total pot semblar un tant elevat,
de fet representa quasi el 8% del total i estan incloses algunes qualificades com invasores
i incorporades a la normativa recentment publicada per al control i eradicació d'espècies
exòtiques invasores (Anònim, 2009b), com Agave americana, Ailanthus altissima, Arundo
donax, Carpobrotus edulis, Ipomoea indica, Lonicera japonica, Opuntia maxima, Robinia
pseudacacia, entre altres. No obstant això, les poblacions de les exòtiques invasores en el
territori no plantegen ara mateix problemes importants i, en molt casos, es tracta
d'exemplar aïllats o nuclis molt localitzats que han arrelat a partir de les restes de poda
dipositades il·legalment pels veïns de les cases properes. Resulta més preocupant
l'ocupació de les riberes del riu Magre per densos canyars (Arundo donax), que han
substituït per complet la vegetació helofítica per poblacions monoespecífiques tan
espesses que sols permeten la convivència d'alguna corretjola blanca (Calystegia sepium).
Coneixent la situació actual, seria recomanable que les corporacions municipals
prengueren consciència d'aquesta problemàtica ambiental i posaren en marxa mesures de
control i seguiment per evitar les conseqüències futures que poden derivar-se de la
capacitat expansiva d'algunes espècies.
La flora de la Vall del Alcalans també alberga un nombre important d'endemismes de
les 3 categories establides per Laguna (1998) per a la classificació de la flora rara,
endèmica o amenaçada de la Comunitat Valenciana. Entre els endemismes valencians
exclusius podem trobar el ravanell de matolls (Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum),
el matablat (Iberis saxatilis subsp. valentina), la marguerida fina o de runar (Leucanthemum
gracillicaule), la tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae), el gallocresta (Salvia
valentina), el rabel de gat de flor rosa (Sideritis incana subsp. edetana), el matapaix negre
(Verbascum fontqueri) i la Urginea undulata subsp. caeculi. Entre els endemismes casi exclusius
o d'àrea global molt restringida i compartida amb les províncies veïnes (endemismes
iberollevantins), es troben les llunetes (Biscutella stenophylla subsp. stenophylla), la bracera
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
302
(Centaurea spachii), la qualladora (Galium valentinum), el ginestell valencià (Genista valentina
subsp. valentina), l'espinal (Rhamnus lycioides subsp. borgiae), el rabet de gat (Sideritis
angustifolia subsp. angustifolia), la pebrella (Thymus piperella) i el timonet estival (Thymus
vulgaris subsp aestivus). Finalment, el grup més nombrós és el dels endemismes ibèrics en
sentit ampli, amb un total de 27 espècies:
Conillets de camp Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum
Herba pixadora Arenaria montana subsp. intricata
Card verd Carduus assoi subsp. assoi
Bracera Centaurea aspera subsp. stenophylla
Fel de terra Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri
Centaurium quadrifolium subsp. linarifolium
Esperons de roca Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium
Pinzell Coris monspeliensis subsp. fontqueri
Ginesta vera Cytisus heterochrous
Clavellinera de pastor Dianthus broteri subsp. valentinus
Neldo Elaeoselinum tenuifolium
Fenoll bord Guillonea scabra
Ferradura Hippocrepis scabra
Cor de penya Hypericum ericoides subsp. ericoides
Matablat prim Iberis ciliata subsp. vinetorum
Espiga roja Odontites kaliformis
Herba poma Odontites viscosus subsp. australis
Card d'ase Onopordum macracanthum subsp. micropterum
Orella de llop Phlomis crinita subsp. crinita
Arçot Rhamnus lycioides subsp. lycioides
Sajolida Satureja intricata subsp. gracilis
Herba d'olives Satureja obovata subsp. valentina
Escrofulària aquàtica Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata
Escrofulària d'ombra Scrophularia tanacetidolia
Timó mascle Teucrium ronnigeri
Teucri de roca Teucrium thymifolium
Bufalaga pubescent Thymelaea pubescens
La majoria d'aquestes espècies endèmiques formen part dels hàbitats naturals més
representats en la comarca: les brolles i timonedes que, per altra banda, també són els
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
303
que mostren una diversitat més elevada, amb 207 espècies i subespècies. Els medis
antròpics també mostren una riquesa prou elevada, amb 190 taxons, seguit pels ambients
aquàtics de riberes i rambles, amb 85. Finalment, els boscos i màquies i els rocams són
els que alberguen una menor quantitat d'espècies amb 35 i 34, respectivament. Cal
recordar novament, que aquests valors són molt relatius perquè les espècies no apareixen
de forma exclusiva en un únic tipus de comunitat vegetal. Únicament reflecteixen els
criteris d'ordenació establits, donant prioritat a les posicions ecològiques més freqüentment
observades en la Vall dels Alcalans. En qualsevol cas, l'ordenació dels diferents tipus sí
s'ajusta al comportament general, sent els hàbitats menys evolucionats, sotmesos a
pertorbacions naturals i artificials més o menys intenses i espaiades, els que atresoren una
major riquesa d'espècies botàniques. La evolució natural de la vegetació, en absència
d'aquestes pertorbacions i aprofitaments agrícoles, ramaders o forestals, incrementa
l'efectivitat en l'ocupació de l'espai i dels recursos per part de determinades plantes, que
adquireixen un major protagonisme en la fisonomia del paisatge, deixant menys espai
disponible per a la resta. Aquesta tendència natural es tradueix en una disminució
generalitzada del nombre d'espècies presents en les comunitats més evolucionades, com
són els boscos i les màquies. Aquesta situació planteja importants dilemes de conservació,
perquè si es prioritza la conservació, en el sentit tradicional de no intervenció, afavorint la
dinàmica natural en absència de pertorbacions, s'aconsegueix una vegetació més
evolucionada, amb major cobertura i amb més atractiu paisatgístic. Però, aquestes
comunitats tenen una diversitat significativament inferior i, a més a més, les plantes més
interessants per la seua raresa i/o la seua originalitat (endemismes) desapareixen o
queden sensiblement reduïdes a posicions particulars (rocams, sòls poc evolucionats i
pedregosos, etc.) que impedeixen l'evolució natural. Sobre quina ha de ser l'estratègia o
les prioritats de conservació hi ha opinions diverses. La figura de Microreserva de Flora
dona prioritat a la gestió activa dels espais protegits per garantir la continuïtat de les
poblacions de les espècies més significatives en un estat favorable de conservació
(Laguna, 1995, 2001; Laguna et al., 2004). Tornant a la diversitat observada als rocams,
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Conclusions
304
crestes, parets i cingles, cal aclarir que la escassesa respon a la falta d'espai disponible
per al desenvolupament i a la duresa de les condicions de vida, unes condicions que
només algunes espècies ben adaptades poden suportar.
En definitiva, aquest estudi ha confirmat plenament la riquesa i originalitat florística
de la Vall dels Alcalans, un territori proper a la capital i prou oblidat per la botànica oficial
desenvolupada des dels principals centres d'investigació. Confiem que aquest treball
motive l'interés dels veïns de la comarca per conéixer i apreciar el patrimoni botànic que
configura els seus paisatges quotidians i puga convertir-se en una eina per continuar
avançant en el seu descobriment. Amb aquest objectiu hem elaborat aquesta Guía de la
Flora de la Vall dels Alcalans, apropant aquesta riquesa a tots, als que viuen en la
comarca i als que la visiten, generant un material atractiu per a reconéixer i gaudir els
éssers vius de l'entorn més proper. Tot un món al nostre abast amb més de 500
protagonistes per descobrir.
Finalment, volem felicitar als membres de la Mancomunitat de la Vall dels Alcalans
per la seua aposta cultural amb la convocatòria d'aquest Primer Premi de Investigació.
Desitgem que tinga la continuïtat i el recolzament que mereixen aquestes iniciatives per
millorar el coneixement i la divulgació de les temàtiques relacionades amb els àmbits
locals i per facilitar els mitjans per generar i difondre la informació. També volem agrair la
seua confiança premiant el treball que ací presentem.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
305
GLOSARI. DEFINICIONS, ACRÒNIMS I ABREVIACIONS
Ambient. Conjunt de factors biòtics i abiòtics, que actuen sobre els organismes i
comunitats ecològiques, determinant la seva forma i desenvolupament.
Amplexicaule. Dit de les fulles i altres òrgans laminars que abracen la tija per la seua base
Amplitud tèrmica. Diferència entre les temperatures màximes i mínimes d'un determinat
període (diari, mensual, anual). Les diferencies anual equivalen al grau de
continentalitat del clima.
Anteres. Part superior de l'estam més engruixida que conté el pol·len
Antisèptica. Que impedeix el desenvolupament de gèrmens i d'infeccions.
Anvers. Cara superior de la fulla i d'altres òrgans foliacis.
Aqueni. Fruit sec, indehiscent, amb un sola llavors, envoltats per una coberta poc consistent.
Arvense. Plantes espontànies pròpies dels terrenys de cultiu, popularment conegudes
com males herbes.
Astringent. Que disminueix i coagula les secrecions i deshidrata els teixits facilitant la
cicatrització de les ferides
Basòfil, -a. Plantes que es desenvolupen preferentment en substrats bàsics, amb pH igual
o superior a 7.
BDBCV. Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana
(http://bdb.cma.gva.es). Base de dades de referència de tota la biodiversitat (Flora i
Fauna) coneguda al País Valencià.
Bilabiat, ada. Que presenta dues part amb forma de llabi.
Biocenosi. Comunitat d’organismes que ocupen un territori definit.
Bioclima. Cadascun dels tipus de clima que es diferencien d'acord amb els factors que
afecten els éssers vius
Bioclimatologia. Ciència encarregada de l'estudi dels bioclimes. Part de la climatologia
que relaciona les variables climàtiques amb la diversitat, les discontinuïtats dels
éssers vius i la fisonomia de la vegetació.
Biogeografia. Estudi de la distribució geogràfica dels vegetals i els animals, de les causes
d’aquest repartiment i dels elements constitutius de cada ambient biològic.
Biota. Conjunt de la fauna i flora d’un país, o d’un biòtop actual o fòssil.
Biòtics. Derivat o relacionats amb els éssers vius.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
306
Bienal. Planta amb un cicle vegetatiu que comprèn dos períodes vegetatius, és a dir, que
viu més d'un any i menys de dos.
Biòtop. Espai ocupat per una biocenosi, el qual pot tenir uns límits nets o més o menys
difusos, amb característiques ecològiques homogènies.
Bràctea. Òrgan foliaci, situat sota les flors, d'estructura més simple que la de les fulles
normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d'aquestes.
Brolla, -es. Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulles
menuda i persistent o bé molt esclarissada o nul·la.
Calcícola. Que habita en terrenys o sòls calcaris. (
Camèfit. Forma etològica o biotip que es defineix per la localització dels brots durant el
període desfavorable per damunt del sòl i fins a 50 cm d'alçada.
Capítol. Inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de
disc o de con, i voltada d'un collar o involucre de bràctees.
Cartografia. En sentit ampli, terme que designa la totalitat de la sèrie de processos que
intervenen en l’elaboració dels mapes, des de topografiar el terreny fins imprimir el mapa.
Cespitós-osa. Agrupació d'individus, normalment herbacis, que es creixen reunits en
conjunts densos, de forma semblant a com ho fa la gespa.
Circell. Òrgan d'aspecte filiforme que es cargola al voltant d'un suport i permet a les
plantes enfilar-se.
Cladodi. Branca de color verd que fa la funció fotosintètica.
Comarca. Extensió de territori unit per un caràcter comú.
Comòfit. Rupícola, que viu en escletxes, clavills i replanells de la roca.
Comofític: Relatiu als comòfits.
Comunitat Vegetal. Conjunt de plantes d'exigències ecològiques semblants que tendeixen
a trobar-se juntes als indrets de característiques comparables.
Comunitat de substitució. Vegeu comunitat serial.
Comunitat (vegetal) serial. Etapa intermèdia de la successió ecològica d'un ecosistema
avançant cap a la seva comunitat clímax o en el sentit contrari.
Convolut, -a. Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinalment en forma de tub.
Cordiforme. Que té forma de cor.
Corimbe. Inflorescència amb flors situades més o menys al mateix nivell, però els seus
peduncles naixen de diferents alçades.
Corologia. Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica dels organismes i
de les comunitats.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
307
Dioic, -a . Es diu de la planta que té les flors masculines i les flors femenines en individus
distints.
Diurètic, -a. Que augmenta la secreció d'orina.
Divaricat, -da. Terme que fa referència les branques que divergeixen segons un angle
molt obert.
Drupa. Fruit més o menys carnós que té l'endocarp llenyós (pinyol).
Ecosistema. Unitat funcional constituïda per un biòtop i el conjunt d’organismes que
l’habiten.
Edàfic, -a: Relatiu al sòl.
Emmenagog, -a. Que estimula o afavoreix l'aparició del flux menstrual.
Endemisme. Taxó que viu exclusivament en un àrea geogràfica determinada.
Endocarp. Part interna dels teixits externs del fruit, que recobreixen la llavor.
Escleròfil, -es. Fent referència a les fulles quan són dures i coriàcies, ben adaptada a la
sequedat, i normalment estan disposades en branques amb entrenusos curts. Tipus
de vegetació dominada per plantes amb fulles amb aquestes característiques.
Espiga. Inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.
Etnobotànica. Disciplina que s'encarrega del estudi dels usos i aplicacions populars de
les plantes.
Expectorant. Que afavoreix l'expulsió de la secreció bronquial.
Faneròfit. Planta que en l'estació desfavorable conserva les gemmes perdurants a més de
50 cm del terra.
Fitosociologia. Part de la geobotànica o ecologia vegetal que estudia les comunitats vegetals,
així com la seua relació amb el medi i els processos temporals que les modifiquen.
Flora. Conjunt de la població vegetal fòssil o vivent, d’una regió, d’un ambient, d’una
formació en un moment geològic donat.
Florística. Estudi de la riquesa i diversitat de les plantes o qualsevol altre grup de vegetals
que habiten en un territori.
Folíol. Qualsevol de les divisions d'una fulla composta.
Frondoses. Plantes amb fulles més o menys amples.
Fruticulós, -a. Es diu de la planta o en general dels organismes que tenen forma d'arbust.
Garriga. Comunitat vegetal de talla baixa o mitjana constituïda per plantes de fulla
endurida i persistent, entre les que predomina el garric o coscoll (Quercus coccifera),
sense arbres o amb exemplars ocasionals i dispersos.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
308
Geòfits. Planta les gemmes perdurables de la qual passen l'hivern sota terra.
Geomorfologia. Branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície
terrestre i la seua evolució.
Gespa. Conjunt dens de plantes graminoides de poca alçada i elevada cobertura.
Glabre, -a. Sense pèls.
Hàbitat. Cadascun dels entorns naturals o tipus de vegetació que alberguen la vida
silvestre. Es diu del medi i el conjunt condicions ambientals (microclima, sòl, factors
biòtics, físics, químics, etc.) en què ordinàriament viu una planta.
Helòfit. Plantes que tenen les arrels i la base de les tiges submergides, mentre que la
major part de les estructures vegetatives són aèries.
Hemicriptòfit. Plantes que mantenen els seus gemmes perdurables arran de terra en
l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any.
Herba. Planta que no desenvolupa teixit llenyós, com fan els arbres i els arbustos.
Hermafrodita. Que té els òrgans reproductors dels dos sexes, referit a les plantes en la
mateixa estructura (flor).
Hidròfit. Planta aquàtica, amb els seus òrgans assimiladors, normalment tiges i fulles,
submergides o flotants, arrelades al fons o, simplement surant.
Higròfil, -a. Plantes i, en general, qualsevol organisme, que tenen una clara preferència
pels ambients molt humits.
Hirsut, -a. Cobert de pèls llargs i més o menys flexuosos
Híspids. Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents
Índex de continentalitat. Expressa el grau de continentalitat, l'amplitud tèrmica al llarg de
l'any, d'un territori [Ic = Tmax – Tmin; on Tmax i Tmin són les temperatures mitjanes
dels mesos mes càlid i més fred, respectivament].
Índex de termicitat. Índex basat en valors tèrmic que es correlaciona amb les comunitat
vegetals que dominen un territori termoclimàtic homogeni [It = (T + M + m) x 10; on T
= temperatura mitjana anual, M i m = temperatures mitjana de les màximes i les
mínimes, respectivament, del més mes fred].
Índex ombrotèrmic. Índex que relaciona precipitacions i temperatures per a la
classificació del tipus generals de clima i els espais bioclimàtics [Io = Pp/tp) x 10; on
Pp és la precipitació positiva anual, i Tp és la temperatura positiva anual (positiva fa
referència al mesos amb temperatures superior a 0ºC].
Inflorescència . Agrupació de flors en estructures de morfologia definida, constituït per un
sistema de tiges especialitzades que porta les flors.
Involucre. Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències, com els
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
309
capítols de les compostes o les umbel·les de les umbel·líferes.
Involut,-a. Amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior.
Label. Tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels
altres per la forma i el color.
Lauroide. Fent referència a les fulles coriàcies, però amples i llustroses com les del llorer
(Laurus nobilis).
Lacínia. Segment estret en què es divideixen certes fulles i altres òrgans laminars.
LIC. Lloc d'Interès Comunitari. Figura de protecció establida per la Directiva 92/43/CEE
europea de hàbitats per a la protecció dels hàbitats més significatius i més amenaçats
de la Unió Europea. El LIC, junt amb les ZEPA (Zones d'Interès Especials per a les Aus)
integren a la xarxa de espais Natura 2000, que la recent Llei de Patrimoni Natural y de la
Biodiversitat ha inclòs en la categoria de Espais Naturals Protegits.
Lignificat, -ada. Que té caràcter llenyós o de fusta, que posseeix una quantitat important
de teixits d'aquest caràcter.
Limbe. Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla.
Litologia. Disciplina que estudia la composició i les propietats de les roques.
Màquia. Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de talla superior als 2
metres, de fulla dura i persistent densament agrupats.
Matollar. Formació vegetal constituïda per arbustos y/o mates llenyoses de talla baixa o
mitjana.
Mata. Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra,
com la farigola o el romaní.
Microreserva de Flora (MRF). Figura oficial de protecció de la flora per a terrenys
d'extensió limitada a 20 Ha.
Núcula. Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor protegida per una cobertura molt rígida.
Ombrotip. Índex de classificació bioclimàtica basada en la quantia de les pluges.
Orla arbustiva. Formació que envolta les formacions boscoses; rep la qualificació d'orla
espinosa quan dominen les plantes espinoses (Rosa, Rubus, etc.).
Oposat, -ada. Es diu de les fulles (i altres òrgans) inserides en posició enfrontada, dues a
cada nus.
Peduncle. Estructura que suporta la flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada
Període d'activitat Vegetativa (PAV). Període anual amb temperatures mitjanes
mensuals superiors al valor mínim per a l'inici de l'activitat vegetativa d les plantes,
establit en 7,5ºC.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
310
Període vegetatiu . Època durant la qual una planta té una vida activa; contrari a l'època
de repòs.
Pinnatipartit, -ida. Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar amb divisions que arriben
més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.
Pionera. Fa referència a les espècies que colonitzen amb rapidesa qualsevol espai
desproveït de tot tipus de coberta vegetal.
Pis de vegetació. Territori definit per la uniformitat de variables climàtiques que
determinen la distribució altitudinal de les espècies.
Pixidi. F ruit capsular que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa
l'opercle.
Plantes vasculars. Plantes amb organització cormòfita, amb arrel, tija i fulles connectades
per teixits conductors (vasculars). S'inclouen les falagueres (Pteridòfits) i les plantes
amb flors (Fanerògames).
Prat. Terreny cobert de plantes herbàcies, principalment graminoides, equivalent a pastura
o pasturatge.
Propàguls. Element especialitzat per a la dispersió vegetativa, sense reproducció sexual
Rabassa. Part de la soca d’un arbre coberta per la terra i de la qual arrenquen les arrels.
Raquis. Eix principal de la estructura a que fa referència: fulles, inflorescències, etc.
Raïm. Tipus d'inflorescència o infrutencència format per un eix més o menys ramificats
amb flors o fruits pedunculades.
Recurs. bé donat per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, etc., que va
disminuint en quantitat pel consum.
Rerepaís. Àrea no deformada estable, situada al darrere d’una cadena plegada, es a dir,
cap al costat de les zones internes.
Revolut-a . Es diu de la fulla que està enrotllada cap enfora; es diu del marge foliar i dels
pètals, etc., quan es recorben cap a la part inferior.
Revers. Cara inferior o dorsal d'una fulla o d'un altre òrgan laminar. oposat a l'anvers.
Ripari, -a. Relacionat amb els rius i els cursos d'aigua en general.
Rizoma. Tija subterrània amb aspecte d'arrel, normalment allargada i de creixement
horizontal.
Roseta. Conjunt de fulles aglomerades radialment a la base de la planta.
Ruderal. Que viu en ambient modificats per les activitats humanes; també resulta freqüent
relacionar aquest concepte amb el marges de camins, carreteres i vies d
comunicació en general.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Glossari
311
Rupestre. Planta que es fa a les roques.
Rupícola. Que viu a les roques.
Sèrie de vegetació. C onjunt de les comunitats vegetals que succeeixen en els temps en
un mateix lloc quan la vegetació evoluciona des d'estadis inicials o secundaris vers
estadis més madurs (sèrie progressiva) o viceversa (sèrie regressiva). Unitat
paisatgística que tracta d'expressar tot el conjunt de comunitats vegetals que
apareixen en un espai com resultat del procés de la successió.
Sèssil. Desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport.
Termòfil, -a. Es diu de l'organisme de llocs càlids i que no tolera bé el fred.
Termopluviomètrica. En referència les estacions meteorològiques que prenen mesures
de precipitació (pluja) i temperatures.
Termotip. Cadascuna de les unitat definides segons els índexs de termicitat i altres valors
de temperatura.
Teròfit. Planta que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació,
en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor.
Toment. Conjunt dens de pèls que formen com una borra.
Tomentós. Cobert de tricomes molt atapeïts i curts.
Topografia. Descripció o representació en un mapa dels trets de la superfície de qualsevol àrea.
Trifoliada. Es diu de la fulla composta de tres folíols.
Umbel·la. Inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i
tenen sovint la mateixa longitud.
Unisexual. Es diu de l'organisme que només té un aparell reproductor masculí o bé femení.
Vegetació. Conjunt de les comunitat vegetals que formen les plantes que viuen en una regió.
Vegetació potencial. Tota comunitat vegetal estable que existiria en una àrea
determinada, harmònica amb el sòl i amb el clima normals (Vegetació climatòfila) o
amb l'existència de condicions particulars al sòl (Vegetació edafòfila) d'aqueixa àrea i
sense intervenció de l'home que alteraria l'ecosistema vegetal.
Vertícil. Conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
Vulneraria. Que afavoreix la curació de les ferides.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Referències bibliogràfiques
312
REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Aguilella, A. (2004) La diversitat florística del terme municipal d'Onda (La Plana Baixa). Ajuntament d'Onda. 215 pp.
Aizpuru, I.; C. Aseginolaza; P.M. Uribe-Echebarría, P. Urrutia & I. Zorrakin (1999). Claves ilustradas de la flora del País Vasco y territorios limítrofes. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz. 831 pp.
Alcober, J.; E. Sanchís Duato; M.B. Crespo & E. Laguna (1986) Fragmenta Chorologica Occidentalia, 302-305. Anales Jard. Bot. Madrid, 42 (2): 517.
Anònim (2009a) Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) nº 6021 de 26 de maig de 2009.
Anònim (2009b) Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven mesures per al control d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana; Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) nº 6151 de 24 de novembre de 2009.
Antolín, C. (1998) El sòl com a recurs natural a la Comunitat Valenciana. Serie Publicaciones de Divulgación Técnica. Col·lecció "Territori", 8. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport. Generalitat Valenciana. 187 pp.
BDBCV (2008/09) Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Conseria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. http://bdb.cma.gva.es.
Blanca, G.; B. Cabezudo; M. Cueto; C. Fernández López & C. Morales (2009) Flora Vascular de Andalucía Oriental. 4 tomos. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía.
Bolòs, O. & J. Vigo (1979) Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collect. Bot., 11 (2): 25-89.
Bolòs, O. & J. Vigo (1984-2001) Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O. de; J. Vigo; R.M. Masalles & J.M. Ninot (2007) Flora Manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Barcelona. 1.384 pp.233 pp.
Camarasa, J.M. & J.I. Català (2007) Els nostres naturalistes. 2 Vols. Monografies Mètode, 2. Universitat de València.
Campos Añón, F.R. (1992) La Serra de Montserrat. El Portell. Butlletí de Informació Municipal de l'Ajuntament de Montserrat, 20: 15-17.
Castroviejo, S. et al. (Ed.) (1986-2009) Flora Ibérica: plantas vasculares de la Península Ibérica y Baleares. Real Jardín Botánico, C.S.I.C. Madrid. http://www.floraiberica.org/
Cavanilles, A. J. (1795-1797) Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. 2 vols. Imprenta Real. Madrid.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Referències bibliogràfiques
313
Cebayos, A. (1986) Plantas de nuestros campos y bosques. ICONA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid. 456 pp.
Conca, A. (1996) Plantes medicinals de la Vall d'Albaida. Caixa d'Estalvis d'Ontinyent.
Costa, M. (1982) Pisos bioclimáticos y series de vegetación en el área valenciana. Cuad. de Geogr., 31: 129-142.
Costa, M. (1986) La vegetación en el País Valenciano. Cultura Universitaria Popular, 5. Universitat de València. 246 pp.
Costa, M. (1999) La vegetación y el paisaje en las tierras valencianas. Ed. Rueda. Madrid. 342 pp.
Costa, M.; A. Aguilella; P. Soriano; J. Güemes; L. Mulet; J. Riera & C. Fabregat (2005) Vegetación y flora de la Sierra de Espadán. Fundación Bancaja, Valencia.
Costa Tenorio, M.; C. Morla & H. Sainz Ollero (1998) Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Colección Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona.
Crespo, M.B. & E. Laguna (1997) Los híbridos de Sideritis incana L. y S. tragoriganum Lag. Flora Montiberica, 6: 85-88.
Daget, Ph. (1977) Le bioclimat Méditerranéen caractères generaux, modes de caracterisation. Vegetatio, 34: 1-20.
Fernández Casas, J (1996) Asientos para un Atlas corológico de la flora occidental, 24. Fontqueria, 44: 145-243.
Fernández Casas, J & A. Ceballos (1982) Plantas silvestres de la Península Ibérica. Rupícolas. H. Blume Ediciones, Barcelona. 430 pp.
Fernández Casas, J & R. Gamarra (Eds.) (1992) Asientos para un Atlas corológico de la flora occidental, 19. Fontqueria, 33: 87-254.
Figuerola, R.; J.B. Peris & G. Stübing (1988) Guía de las flores silvestres de la Comunidad Valenciana. Mestral Libros, Valencia. 463 pp.
Folch, R.; T. Franquesa & J.M. Camarasa (1984) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Enciclopedia Catalana. Barcelona.
Font i Quer, P. (1987) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Editorial Labor, Barcelona. 1033 pp.
Fos, S.; A. Navarro; I. Ferrando; S. Alba & E. Laguna (2006) Nuevas poblaciones del altramuz valenciano (Lupinus mariae-josephi). Toll Negre, 8: 21-26.
Fos, S.; A. Navarro; I. Ferrando & E. Laguna (2007) El descobriment de l'últim endemisme: la tramussera valenciana. Mètode, 52: 106-113.
Hermosilla, J. (Dir.) (2004) La arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat. Colección Regadíos Históricos, 3. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. València.
IGME (1980) Mapa Geológico de España E. 1:50.000. Hoja 721 "Cheste". Serv. Publ. Ministerio de Industria. Madrid
IGME (1981) Mapa Geológico de España E. 1:50.000. Hoja 746 "Llombay". Serv. Publ. Ministerio de Industria. Madrid.
Iñigo Luis, S. (2002) Flora de la Vall de la Murta. Ajuntament d'Alzira. 257 pp.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Referències bibliogràfiques
314
Ibars, A. M., J. J. Herrero-Borgoñón, E. Estrelles & I. Martínez (1999) Helechos de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 6. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 163 pp.
Jiménez, A.; M.A. Codoñer; S. Fos & S. Martínez (2002) Geografia física de l'Horta Sud. Col·lecció Monografies de l'Horta Sud, 6. Torrent.
Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Tóxica, aromática y condimenticia. Editoral Aedos, 542 pp.
Laguna, E. (2005) Catálogo florístico del Barranco Real (Sierra del Caballón, Valencia). Toll Negre, 6: 5-19.
Laguna, E. (1995) Microrreservas de Flora: un nuevo modelo de conservación en la Comunidad Valenciana. Quercus, 118: 22-26.
Laguna, E. (Coord.) (1998) Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 1. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 443 pp.
Laguna, E. (coord.) (2001) Orquídeas silvestres de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 9. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 222 pp.
Laguna, E. (2001) The Micro-reserves as a tool for conservation of threatened plants in Europe. Nature and Environment, 121. Council of Europe publishing. 119 pp.
Laguna, E. (2007) Un viatge pel món de les plantes. La flora endèmica a les terres valencianes. Mètode, 52: 97-105.
Laguna, E.; V.I. Deltoro; J. Pérez-Botella; P. Pérez-Rovira; Ll. Serra; A. Olivares & C. Fabregat (2004) The role of small reserves in plant conservation in a region of high diversity in eastern Sapin. Biological Conservation, 119: 421-426.
Laguna, E. & S. Fos (2004) L´Horta, Arca de Noè de la Biodiversitat agrària. Crònica d’una mort anunciada. Mètode, 41: 24-31.
López González, G.A. (2001) Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2 tomos. Ediciones Mundi Prensa, Barcelona.
Mansanet, J. & A. Aguilella (1984) Notas florísticas valencianas, VI. Lazaroa, 6: 287-289.
Masalles, R.M.; J. Carreras; A. Farràs; J.M. Ninot & J.M. Camarasa (1984) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Plantes Superiors. Enciclopedia Catalana. Barcelona.
Mateo, G. & M.B. Crespo (2009) Manual para la determinación de la flora valenciana. Monografías de Flora Montibérica, 5. 4ª Ed. 507 pp.
Mateo, G. & R. Figuerola (1986) De flora valentina, I. Collect. Bot., 16 (1): 377-382.
Mateu, I.; G. Segarra & S. Paula (1999) Linaria y Chaenorrhinum en la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 7. Conselleria de Medi Ambient, Generalitt Valenciana.144 pp.
Menéndez, J.L. & J. Oliveros (2009) Naturaleza, flora y fauna Cantábrica on line. http://www.asturnatura.com/
Mulet, L. (1991) Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Diputación de Castellón.
Mulet, L. (1997) Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Diputación de Castellón.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Referències bibliogràfiques
315
Navarro, A.; S. Fos; I. Ferrando & E. Laguna (2006) Localización del endemismo aparentemente extinto Lupinus mariae-josephi. Flora Montiberica, 33: 59-63.
Pellicer, J. (2001-2004) Costumari botànic. Recerques etnobotàniques a les comarques centrals valencianes. 3 vols. Edicions del Bullent, Valencia.
Pérez Cueva, A.J. (Coord.) (1994) Atlas climático de la Comunidad Valenciana. Serie Publicaciones de Divulgación Técnica. Col·lecció “Territori”, 4. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport. Generalitat Valenciana. 205 pp.
Pérez Ferrer, A. (2009) Plantes i flors del Paratge Natural Municipal Rambla Sellumbres. Ajuntament de Portell de Morella. http://www.portelldemorella.es/files/folleto-celumbres.pdf/
Polunin, O. (1997) Guía de campo de las flores de España, Portugal y suroeste de Francia. Ediciones Omega, Barcelona.
Rigual, A. (1984) Flora y vegetación de la provincia de Alicante: el paisaje vegetal alicantino. 2ª Ed. Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alicante.
Rita, J. (Direcc.) (2009) Herbario virtual del Mediterráneo occidental. Universitat de les Illes Balears, Sa Nostra, Fundación Biodiversidad. http://herbarivirtual.uib.es.
Rivas Martínez, S. (1987a) Nociones sobre Fitosociología, Biogeografia y Bioclimatología. En: M. Peinado & S. Rivas Martinez (Eds.), La vegetación de España: 19-45. Servicio de Publicaciones. Universidad de Alcalá de Henares.
Rivas-Martínez, S. (1987b) Memoria del mapa de series de vegetación 1:400.000. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Serie técnica. Madrid. 268 pp.
Rivas-Martínez, S. (2007) Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación. Parte I. Itinera Geobot., 17: 5-435
Rivas-Martínez, S; J.C. Bascones; T. E. Díaz; F. Fernández & J. Loidi (1991) Vegetación del Pirineo Occidental y Navarra. Itinera Geobot., 5: 5-456.
Rivas-Martínez, S. & J. Loidi (1999) Biogeography of the Iberian Peninsula. Itinera Geobot., 13: 49-67.
Rivera, D. & C. Obón (1991) Guía Incafo de las plantas útiles y venenosas de la Península Ibérica y Baleares. Ediciones Incafo, Barcelona.
Rosselló, V.M. (1995) Geografia del País Valencià. Edicions Alfons El Magnànim. València.
Rubio, J.L.; J. Sánchez Díaz & Forteza, J. (Coord.) (1996) Mapa de Suelos de la Comunidad Valenciana, escala 1:100.000. Hoja 721 "Cheste". Conselleria d'Agricultura i Mig Ambient, Generalitat Valenciana.
Salvo, E. (1990) Guía de Helechos de la Península Ibèrica y Baleares. Ed. Pirámide, Madrid. 377 pp.
Sanz Elorza, M.; E.D. Dana & E. Sobrino (2004) Atlas de las plantas alóctonas invasoras en España. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.
Serra, L. (2007) Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante: aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación. Ruizia, 19: 1-1414.
Soler, A. & R. Jordà (2005) Montserrat. Geografia, història i patrimoni. Ajuntament de
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Referències bibliogràfiques
316
Montserrat. 332 pp.
Soler, J.X.; Ll. Serra & J. Torres (2006) Guía botànica del Parc Natural del Montgó. Ajuntamernt de Xàbia. 338 pp.
Sterry, P. (2000) Flora y fauna de España y del Mediterráneo. Lynx Edicions, Barcelona. 381 pp.
Stübing, G & J.B. Peris (1998a) Plantas silvestres de la Comunidad Valenciana. Edicions Jaguar, Valencia.
Stübing, G & J.B. Peris (1998b) Plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 2. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 345 pp.
Tirado, J. (1998) Flora vascular de la comarca de la Plana Alta. Diputació de Castelló.
Villaescusa, C. (2000) Flora vascular de la comarca del Baix Maestrat. Diputació de Castelló. 412 pp.
VV.AA. (1999) Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la biodiversitat. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 160 pp.
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms científics
317
ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS
Aquest índex només inclou les espècies il·lustrades o nomenades a les fitxes o a la selecció
fotogràfica, s'han omès les espècies que són citades únicament al Catàleg Florístic (pàg. 264),
el llistat complet apareix en ordre alfabètic.
Adiantum capillus-veneris ....... 157
Aegilops geniculata................. 195
Agave americana .................... 219
Ailanthus altissima .................. 158
Allium ampeloprasum.............. 159
Allium moschatum................... 159
Allium scorodoprasum subsp. rotundum ............................. 159
Allium sphaerocephalon.. 128, 159
Amaranthus blitoides............... 195
Amaranthus muricatus ............ 195
Amaranthus retroflexus ........... 196
Amaranthus viridis................... 196
Anacaptis pyramidalis ............. 136
Anacyclus clavatus.................. 160
Anacyclus valentinus............... 161
Anagallis arvensis subsp. arvensis............................................. 162
Anchusa italica ........................ 163
Andryala integrifolia................. 164
Anthyllis cytisoides .................... 74
Anthyllis tetraphylla ................. 165
Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri............................. 143
Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum................................ 75
Aphyllanthes monspeliensis...... 76
Apium nodiflorum .................... 220
Arbutus unedo........................... 48
Argyrolobium zanonii................. 77
Aristolochia paucinervis .......... 221
Aristolochia pistolochia............ 221
Arundo donax.......................... 222
Asparagus acutifolius ................ 49
Asparagus horridus ................... 50
Asperula aristata subsp. scabra. 128
Asphodelus fistulosus.............. 166
Asphodelus tenuifolius ............ 166
Asphodelus cerasiferous ......... 166
Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens ........................ 152
Aster squamatus ..................... 196
Asterolinon linum-stellatum ..... 128
Atractylis cancellata .................. 78
Atractylis humilis ....................... 78
Avena sterilis........................... 197
Avenula bromoides subsp. bromoides ............................ 129
Ballota hirsuta ......................... 129
Bassia scoparia....................... 197
Beta maritima .......................... 197
Biscutella stenophylla subsp. stenophylla............................. 79
Bituminaria bituminosa ............ 167
Brachypodium distachyon ....... 129
Brachypodium phoenicoides ... 129
Brachypodium retusum ........... 129
Bromus rubens........................ 198
Bupleurum fruticescens............. 80
Bupleurum rigidum .................... 80
Calendula arvensis.................. 168
Calendula officinalis ................ 168
Calystegia sepium ................... 223
Capsella bursa-pastoris........... 198
Carduus assoi subsp. assoi ...... 81
Carduus pycnocephalus.... 81, 198
Carduus tenuiflorus ................... 81
Carex cuprina.......................... 242
Carpobrotus edulis .................. 169
Carthamus lanatus subsp. lanatus.............................................199
Celtis australis .........................224
Centaurea aspera subsp. aspera.82
Centaurea aspera subsp. stenophylla.............................82
Centaurea calcitrapa ...............199
Centaurea spachii .....................83
Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri .................................84
Centaurium quadrifolium subsp. linariifolium .............................84
Cephalaria leucantha ..............130
Ceratonia siliqua........................51
Ceterach officinarum ...............144
Cichorium intybus....................170
Cirsium vulgare .......................242
Cistus albidus ............................85
Cistus clusii ...............................86
Cistus monspeliensis.................87
Cistus salviifolius .......................87
Clematis flammula.....................88
Convolvulus althaeoides .........171
Convolvulus arvensis ..............171
Convolvulus lanuginosus...........89
Conyza sumatrensis ................199
Coris monspeliensis subsp. fontqueri .................................90
Coronilla juncea.........................91
Coronilla minima subsp. lotoides..92
Crataegus monogyna subsp. monogyna ..............................52
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia..........................192
Cuscuta epithymum...................93
Cynara cardunculus ................200
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms científics
318
Cynodon dactylon ................... 242
Cynoglossum creticum............ 172
Cyperus involucratus............... 243
Cyperus longus subsp. badius 243
Cyperus rotundus.................... 200
Cytisus heterochrous ................ 53
Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium.......................... 145
Chamaerops humilis ................. 54
Chenopodium ambrosioides ... 243
Chondrilla juncea .................... 200
Dactylis glomerata................... 130
Dactylis hispanica ................... 130
Daphne gnidium ........................ 71
Daucus carota subsp. carota .. 173
Daucus carota subsp. maritimus............................................. 173
Digitalis obscura........................ 94
Dipcadi serotinum ................... 130
Diplotaxis erucoides ................ 174
Dittrichia viscosa ..................... 175
Dorycnium hirsutum .................. 95
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum ......................... 96
Dorycnium rectum ................... 225
Echinops ritro .......................... 176
Echium asperrimum .................. 97
Echium creticum subsp. coincyanum ........................... 97
Echium vulgare subsp. argentae .97
Echium vulgare subsp. vulgare . 97
Elaeoselinum asclepium ........... 98
Elaeoselinum tenuifolium .......... 98
Emex spinosa ......................... 201
Epilobium hirsutum.................. 226
Equisetum ramosissimum ....... 227
Erica multiflora .......................... 99
Erica terminalis ......................... 99
Erodium cicutarium ................. 177
Erodium malacoides................ 177
Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum ...................... 131
Eryngium campestre ............... 100
Euphorbia characias ................. 55
Euphorbia flavicoma................ 131
Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia........................... 201
Euphorbia hirsuta .................... 244
Euphorbia peplus .................... 101
Euphorbia segetalis................. 201
Euphorbia serrata.................... 101
Ficus carica ............................... 71
Filago pyramidata.................... 131
Foeniculum vulgare subsp. piperitum .............................. 178
Fraxinus ornus .......................... 71
Fumana ericifolia..................... 102
Fumana ericoides.................... 102
Fumana laevipes ..................... 102
Fumana laevis......................... 102
Fumana thymifolia ................... 102
Fumaria capreolata ................. 179
Galactites tomentosa .............. 180
Galium aparine........................ 202
Galium fruticescens................. 103
Galium lucidum ....................... 103
Galium parisiense ................... 103
Galium valentinum .......... 103, 146
Genista valentina subsp. valentina............................................... 56
Geranium dissectum ............... 177
Geranium molle....................... 177
Geranium purpureum .............. 177
Geranium robertianum ............ 177
Geranium rotundifolium ........... 177
Glaucium flavum ..................... 244
Globularia alypum ................... 104
Guillonea scabra ..................... 132
Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium .................... 105
Hedysarum boveanum subsp. europaeum .......................... 132
Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium ........................ 106
Helianthemum marifolium........ 106
Helianthemum syriacum.......... 107
Helichrysum serotinum............ 132
Helichrysum stoechas ............. 108
Heliotropium europaeum ......... 181
Hordeum murinum subsp. leporinum .............................182
Hordeum murinum subsp. murinum.............................................182
Hyparrhenia hirta.....................202
Hyparrhenia sinaica.................202
Hypericum ericoides ................147
Hypericum perforatum subsp. angustifolium........................183
Hypericum perforatum subsp. perforatum............................183
Iberis saxatilis subsp. valentina ..133
Imperata cylindrica ..................244
Ipomoea indica ........................202
Juncus acutus .........................228
Juncus maritimus ....................228
Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus...............................57
Juniperus phoenicea subsp. phoenicea ..............................57
Lactuca serriola .......................203
Lamarckia aurea......................203
Lamium amplexicaule..............184
Lathyrus cicera ........................203
Lavandula latifolia....................133
Lavatera arborea .....................204
Lavatera cretica.......................204
Leuzea conifera.......................109
Linum narbonense...................110
Linum suffruticosum ..................58
Lithodora fruticosa...................111
Lobularia maritima subsp. maritima.............................................112
Lolium rigidum .........................204
Lonicera implexa .......................59
Lupinus mariae-josephae ........113
Lycopus europaeus .................245
Lygeum spartum......................133
Lythrum hyssopifolia................229
Lythrum junceum.....................229
Lythrum salicaria .....................230
Malva parviflora .......................205
Malva sylvestris .......................231
Marrubium vulgare ..................185
Matthiola fruticulosa ................134
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms científics
319
Medicago lupulina ................... 205
Medicago polymorpha subsp. polymorpha.......................... 206
Medicago sativa ...................... 205
Melilotus indicus...................... 232
Mentha suaveolens ................. 233
Mercurialis ambigua ................ 206
Mercurialis huetii ..................... 152
Mercurialis tomentosa ............. 134
Micromeria fruticosa................ 152
Mirabilis jalapa ........................ 206
Moricandia arvensis ................ 207
Muscari neglectum .................. 186
Myrtus communis .................... 234
Narcissus assoanus ................ 134
Nerium oleander...................... 235
Nicotiana glauca ..................... 207
Olea europaea .......................... 60
Ononis minutissima................. 135
Ononis spinosa subsp. australis............................................. 207
Onopordum macracanthum subsp. micropterum......................... 187
Ophrys fusca ........................... 135
Ophrys speculum .................... 135
Ophrys tenthredinifera............. 136
Opuntia maxima ...................... 114
Opuntia subulata ............. 114, 208
Orobanche artemisiae-campestris............................................. 136
Orobanche latisquama ............ 137
Osyris lanceolata....................... 72
Oxalis pes-caprae ................... 188
Pallenis spinosa ...................... 189
Papaver dubium ...................... 208
Papaver pinnatifidum .............. 208
Papaver rhoeas....................... 208
Parietaria judaica .................... 209
Paronychia argentea ............... 115
Paronychia capitata................. 115
Paspalum dilatatum................. 245
Phagnalon rupestre................. 148
Phagnalon saxatile.................. 148
Phagnalon sordidum ............... 153
Phlomis crinita subsp. crinita... 116
Phlomis lychnitis...................... 116
Phragmites australis subsp. australis ............................... 236
Phragmites australis subsp. chrysanthus ......................... 236
Picris echioides ............... 209, 245
Pinus halepensis ....................... 61
Pinus pinaster ........................... 61
Piptatherum miliaceum subsp. miliaceum............................. 209
Pistacia lentiscus....................... 62
Pistacia terebinthus ............. 62, 72
Pistacia x saportae .................... 62
Plantago afra........................... 137
Plantago albicans .................... 190
Plantago coronopus ................ 210
Plantago lagopus .................... 210
Plantago major ........................ 246
Plantago sempervirens............ 137
Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum ......................... 210
Polygala rupestris.................... 149
Polygonum aviculare ............... 211
Polygonum equisetiforme........ 246
Polygonum persicaria.............. 246
Polypodium cambricum ........... 153
Polypogon monspeliensis........ 247
Populus nigra .......................... 247
Portulaca oleracea .................. 211
Potamogeton pectinatus.......... 247
Potentilla reptans .................... 248
Pulicaria dysenterica ............... 248
Punica granatum ..................... 212
Quercus coccifera ..................... 63
Quercus ilex subsp. rotundifolia... 64
Reseda lutea ........................... 137
Retama monosperma.............. 211
Rhamnus alaternus ................... 65
Rhamnus lycioides subsp. borgiae............................................... 66
Rhamnus lycioides subsp. lycioides............................................... 66
Rorippa nasturtium-aquaticum subsp. nasturtium-aquaticum . 237
Rosmarinus officinalis .............117
Rubia peregrina.........................67
Rubus ulmifolius ......................238
Rumex crispus.........................248
Ruscus aculeatus ......................68
Ruta angustifolia......................138
Salix eleagnos .........................249
Salsola vermiculata .................212
Salvia valentina .......................118
Salvia verbenaca subsp. controversa ..........................118
Salvia verbenaca subsp. verbenaca ............................118
Samolus valerandi...................249
Sanguisorba verrucosa ...........138
Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa .................119
Sarcocapnos enneaphylla .......153
Satureja intricata subsp. gracilis.............................................138
Scabiosa atropurpurea ............191
Scabiosa simplex ....................191
Schoenus nigricans .................249
Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus.......................250
Scirpus maritimus....................250
Scirpus tabernaemontanii........250
Scolymus hispanicus ...............212
Scorpiurus subvillosus.............213
Scorzonera angustifolia...........139
Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata..................251
Scrophularia tanacetifolia ........154
Sedum album ..........................154
Sedum dasyphyllum subsp. dasyphyllum .........................154
Sedum sediforme subsp. sediforme.............................................150
Senecio vulgaris ......................213
Setaria verticillata ....................213
Sideritis angustifolia subsp. angustifolia...........................120
Sideritis hirsuta........................120
Sideritis incana subsp. edetana ..................................... 120, 139
Sideritis romana ......................214
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms científics
320
Silene vulgaris subsp. vulgaris 165
Silybum marianum .................. 214
Sisymbrium irio ....................... 214
Smilax aspera ........................... 69
Solanum nigrum ...................... 215
Sonchus asper subsp. asper.............................................. 192, 215
Sonchus asper subsp. glaucescens............................................. 192
Sonchus oleraceus.......... 192, 215
Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus............................ 192
Sorghum halepense ................ 216
Spartium junceum ................... 216
Staehelina dubia ..................... 139
Stipa offneri ............................. 121
Stipa tenacissima .................... 121
Tamarix gallica ........................ 251
Teucrium capitatum subsp. gracillimum .......................... 140
Teucrium pseudochamaepitys ...122
Teucrium thymifolium .............. 151
Thesium humifusum ................ 140
Thesium humile....................... 140
Thymelaea hirsuta................... 140
Thymelaea pubescens ............ 141
Thymus piperella..................... 123
Thymus vulgaris subsp. aestivus............................................. 124
Thymus vulgaris subsp. vulgaris............................................. 124
Torilis arvensis subsp. recta.... 216
Trifolium pratense ................... 252
Trifolium repens ...................... 252
Typha angustifolia ................... 239
Typha domingensis ................. 239
Ulex parviflorus ....................... 125
Ulmus minor ............................ 240
Urginea undulata subsp. caeculi............................................. 141
Urospermum dalechampii ....... 193
Urospermum picroides ............193
Verbascum fontqueri ...............126
Verbascum sinuatum...............194
Vervascum thapsus subsp. montanum .................... 194, 217
Verbena officinalis ...................241
Veronica anagallis-aquatica ....252
Veronica hederifolia.................217
Veronica polita.........................217
Viburnum tinus ..........................70
Vincetoxicum nigrum ...............155
Viola arborescens....................127
Vitis rupestris...........................141
Vitis vinifera subsp. sylvestris..141
Vitis vinifera subsp. vinifera .....141
Xanthium italicum ....................253
Xanthium spinosum.................217
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
321
ÍNDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS
Aferradissos...........................213
Agrella ............................ 188
Agret clenxot.......................220
Agret ............................... 188
Agreta ............................. 188
Agulles d'Eva ........................208
Agulletes.............................177
Ailant .............................. 158
Aitja.......................................69
Ajocaperdius.........................80
Ajocasapes ....................... 86
Aladern .................................65
Albaida..................................74
Albarsana borda....................233
Albarzer ..............................238
Albellatge............................202
Alfàbrega de pastor...............233
Alfals ...................................205
All de bruixa................128, 186
All porrit ..............................159
All porro ..............................159
Almesquí.............................134
Alzina de fulla estreta ...........64
Amarant muricat .................195
Amargot .......................... 193
Ambroser ..............................70
Amor d'hortelà .......................202
Anacicle valencià................161
Anagall blau........................162
Anagall d'aigua ......................252
Anagall vermell ...................162
Anisets ...................................178
Apagallums............................214
Apelagosa..............................202
Api de sèquia......................220
Arboç ....................................48
Arbosser............................... 48
Arç blanc .............................. 52
Arçot..................................... 66
Arçot negre........................... 66
Arengada de porc .............. 248
Argelaga negra ................. 91
Argelaga............................. 125
Argilaga .............................. 125
Argirolobi .............................. 77
Aristolòquia llarga .............. 221
Arpell .......................... 209, 245
Arpellot ....................... 209, 245
Arraià........................................72
Arròs de l'ardat................... 150
Artijol .................................... 69
Asparraguera .................... 49
Aspres ............................ 188
Asprilla ............................... 111
Aspró.................................. 111
Assota-Cristos .......................199
Astruc ................................... 71
Atzavara ............................. 219
Avellanetes ..................... 188
Avenula .............................. 129
Babol .................................. 208
Baladre......................... 71, 235
Balca .............................. 239
Bàlsam............................ 169
Balsamilla de bosc ............. 108
Bambollera ........................... 55
Barrallets ............................ 186
Barrella............................... 212
Barrelleta............................ 212
Barreret .............................. 136
Barrumbi............................. 129
Bec de cigonya .................. 177
Bellveurer ...........................197
Berbena ..............................241
Besneula.............................172
Blat bord .............................195
Blat de moro .......................182
Blat de perdiu .....................195
Blat de Sant Joan ...............182
Blat del diable .....................195
Blavet..................................229
Bleda borda ................198, 201
Bleda boscana....................197
Bleda obscura.....................197
Blenera sinuada..................194
Blent punxent......................196
Blet..............................195, 196
Blet bord.................................201
Blet de paret .......................209
Boix marí ..............................68
Boix mascle ..........................68
Boixac de camp............... 168
Bolitx ...................................161
Boqueta de gos ..................145
Borrissol .................................162
Boses de pastor..................198
Botges.................................173
Botgeta de la sang..............111
Botja blanca....................74, 96
Botja d’escombres ................96
Botja d'aigua ................... 225
Botja fematera ....................132
Botja groga ...........................80
Botja negra ...........................87
Botja peluda..........................95
Botjeta d'esca .....................148
Botjeta...........................96, 148
Bova ............................... 239
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
322
Bova de cadires .............. 239
Bracera ...........................82, 83
Brossa de sapo...................221
Brossa ................................205
Bruc d'hivern ..................... 99
Brusc ....................................68
Bufadors .............................137
Bufalaga hirsuta .............. 140
Bufalaga pubescent............141
Bufallums ...............................214
Bugiot .................................140
Buglossa.............................163
Cabellets...............................93
Cabells de la Mare de Déu...93
Cabeso d'or ........................131
Cabrafiguera............................71
Cabrulla ..............................167
Càdec ...................................57
Cagatrepa ..............................199
Calabruixa ..................128, 186
Calcida blanca ....................180
Camamilla loca ............... 160
Camamirla ........................ 119
Camamirla amarga.............119
Camamirla borda ................148
Cama-roja blanca ...............164
Cama-roja...........................170
Campanera capdellana ........89
Campanetes de jardí ..........202
Campanetes .......................223
Canari ............................. 188
Canya ............................. 222
Canyamussa.......................216
Canyet ................................216
Canyís ............................ 236
Cap-blaus ...........................186
Caps blancs........................112
Carabasseta de pobre........221
Caramelles...................... 188
Carbassó ............................221
Card............................198, 200
Card blanc.................. 180, 214
Card d’ase.......................... 187
Card de Maria........................214
Card de mont ....................... 81
Card de moro ..................... 212
Card de sang .........................199
Card de xeremeia .............. 180
Card del dimoni .................. 187
Card d'esteca ..................... 176
Card estrellat..........................199
Card gallofer ..........................214
Card hereu ........................... 78
Card lleter...............................214
Card macracant ................. 187
Card panical100
Card sant................................199
Card trompeter ................... 180
Card verd ............................. 81
Card vermell...........................199
Cardelina............................ 212
Cardet.....................................200
Cardeta marítima ............... 191
Cardot ........................ 187, 214
Càrice................................. 242
Carrasca............................... 64
Carxofera de prat...................244
Carxofeta de muntanya...... 109
Carxofeta............................ 109
Cascall banyut .......................244
Cascall bord ....................... 208
Cascall marí...........................244
Casilda blanca ................... 180
Castanyola ......................... 243
Cebollí ....................................166
Centaura ........................... 84
Centcaps ............................ 100
Centinòdia .......................... 211
Cep..................................... 141
Cepell ............................... 99
Cerreig....................................213
Cervelló .............................. 216
Cerverol ..............................129
Cervina ...............................210
Chaparra...............................64
Cigala..................................109
Cinc en rama ......................248
Cirerer de Betlem .................68
Cirerer de pastor...................52
Cireretes ...............................68
Citís platejat..........................77
Citró ........................................213
Ciuró bord ..............................244
Civadeta .............................195
Claus de Nostre Senyor .....186
Clavellet de pastor..............116
Clavellinera borda.................94
Col de moro ........................217
Colgafoc............................ 86
Collblau...............................186
Colletxó...............................207
Conillets ..............................179
Conillets de camp .....................75
Conillets rojos .....................154
Coniza.................................199
Cor de penya ......................147
Cor de roca.........................147
Cornicabra................................72
Corona de frare ..................104
Coronella ..............................95
Coroneta ........................... 91
Coroneta de frare ...............104
Coroneta valenciana.............92
Corretjola ............................171
Corretjola blanca ................223
Corretjola gran ...................223
Corretjola mascle................223
Corriola borda.....................171
Corriola de camins..............171
Corriola de serp ..................171
Corritjola borda ...................221
Coscoll ..................................63
Crèixen ........................... 237
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
323
Creixenera ..........................220
Créixens bords ...................220
Crespinell blanc ..................154
Crespinell glauc ..................154
Crespinell gros....................150
Cresta de gall .....................122
Cua de cavall .................. 227
Cua de gat ..........................120
Cua de gat femella .............139
Cua de gos daurada...........203
Cua de guilla.......................198
Cua de rata.........................247
Cua d'euga .........................182
Cúgula ................................197
Cuixa barba .................... 193
Cuixa de dona................. 193
Culleres de pastor ..............109
Curatall ...............................169
Dàctilo.................................130
Dauradella ...................... 144
Dauradeta ....................... 144
Dents de lleó ................... 169
Didalera ................................94
Ditets .............................. 169
Dolceta ...............................249
Donzell................................148
Donzillo............................. 76
Dresolera ........................ 116
Enciam bord .......................203
Enciamet.............................249
Enciamet de la Mare de Deu.........................................249
Enciamet de senyor............249
Endrapallengües...................67
Enganxa gossos .................217
Ensiam de patena...............211
Enturió ................................137
Epilobi .................................226
Equiset............................ 227
Esbarzer .............................238
Escabellosa ........................191
Escotxarda..........................104
Escrofulària aquàtica.............251
Escrofulària d'ombra .......... 154
Escurçonera barballera...... 139
Esparreguera .................... 49
Esparreguera boscana ...... 49
Esparreguera de bosc ....... 49
Esparreguera de menjar ...... 50
Esparreguera marina ........... 50
Esparreguera vera ............... 50
Espart albardí..................... 133
Espart bord......................... 133
Espart......................... 121, 133
Esperons de roca............... 145
Espí negre............................ 66
Espiga d'aigua.................... 247
Espigadella......................... 182
Espígol comú ..................... 133
Espígol de fulla ample........ 133
Espígol mascle................... 133
Espinadella menuda .......... 214
Espinal ................................. 66
Espinalb ............................... 52
Espinaler .............................. 52
Espundinella blanca........... 103
Estaca-rossins ................... 132
Estepa blanca ...................... 85
Estepa borda........................ 87
Estepa borrera ..................... 87
Estepa groga................... 102
Esteperola..................86, 102
Estripa-sacs ....................... 198
Falaguera de pou............... 157
Falaguera roja.................... 152
Falla ................................... 130
Fals vernís ...................... 158
Falsa herba de setge....... 102
Falzia.................................. 157
Farga.................................... 251
Farigola .............................. 124
Farigola borda.................... 139
Farigola mascle.................. 139
Fartabous ...........................179
Febrella...............................123
Fel de terra ....................... 84
Fel i vinagre .................... 188
Fenal.......................................202
Fenàs......................................202
Fenàs de canonet...............209
Fenàs de cuca .......................202
Fenàs reüll ..........................129
Fenoll......................................178
Fenoll bord..........................132
Fenoll de rabosa...................80
Fenoll negre........................132
Ferragossos ........................253
Figuera .....................................71
Figuera de moro .................114
Figuera palera ....................114
Fil-i-agulla ...........................219
Flàmula de Job .....................88
Fleix de flor...............................71
Fleix valencià ...........................71
Fllonja .....................................200
Flor d'avellana................. 188
Flor de monja .................... 86
Flor de mort ........................108
Flor de nit............................206
Flor de Sant Joan ...............108
Flor de tot l'any ...................108
Flor d'onze mesos .................213
Floravia...................................199
Flor-roví ..............................184
Floruví.................................184
Fonoll......................................178
Fonollasa ............................173
Formatgets .........................198
Forratge bord ...........................252
Frare del romaní .................137
Fuixarda..............................104
Fumaria enfiladissa ............179
Gafetets..................................202
Galda ..................................137
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
324
Gallassa..............................220
Gallerets .............................179
Galzeran ...............................68
Gamonet ................................166
Gandalla .............................137
Garballó ................................54
Garguller .........................52, 66
Garric ....................................63
Garrofer ................................51
Garrofer bord ...........................72
Garrofera ..............................51
Gatell.................................... 251
Gatosa ................................125
Gavó espinós.........................207
Gavó menut ........................135
Gespa .................................242
Gessamí bord .......................88
Gessamí de burro.................88
Ginebre.................................57
Ginebre roig..........................57
Ginesta de graneres.......... 56
Ginesta fina....................... 56
Ginesta patent................... 53
Ginesta vera ..........................216
Ginesta vera ..................... 53
Ginestell............................ 56
Ginestell valencià.............. 56
Ginestera blanca ................211
Ginestera ........................91, 216
Ginestó valencià......................72
Giragolles ......................... 86
Girgoler...............................100
Gòdua............................... 53
Gram...................................242
Gram d’aigua ......................245
Gram negre ........................248
Granera de pastor ............. 53
Gravit ..................................189
Gresolera metxera .......... 116
Greuter ...............................175
Guingues del Bon Pastor .....68
Guitarra .............................. 109
Guixols ............................... 203
Hedra espinosa.................... 69
Heliotrop............................. 181
Herba arenera .................... 153
Herba arrapadissa.................213
Herba barbera .................... 241
Herba blanca....102, 103, 112, 164, 251
Herba bleuera .................... 217
Herba botgera .................... 132
Herba bruna ....................... 167
Herba cabruna ................... 167
Herba caragolera ............... 209
Herba cossiada .................. 104
Herba de ballester .................216
Herba de boligs .................. 161
Herba de cardina...................213
Herba de cent nussos ........ 211
Herba de cinc nirvis............. 210
Herba de cordó negre ........ 152
Herba de foc ................... 190
Herba de la desfeta............ 205
Herba de la gangrena ........ 116
Herba de la Mare de Déu... 209
Herba de la plata.................. 77
Herba de la sang............. 144
Herba de les set sangries .. 111
Herba de les vinyes...............178
Herba de llunetes................. 79
Herba de l'ull blanc............. 164
Herba de mur ..................... 209
Herba de neu ..................... 115
Herba de paret ................... 209
Herba de poll...................... 234
Herba de ronya .................. 109
Herba de Sant Roc ............ 248
Herba de Santa Llúcia ......... 79
Herba de Santa Margarida 84
Herba de talls ............. 138, 169
Herba del borm .................. 131
Herba del lladre .....................213
Herba del mal d'ulls ............118
Herba del setge ..................106
Herba dels boscos..............103
Herba d'eruga.....................213
Herba disentèrica ...............248
Herba d'olives .............123, 138
Herba espitllera......................199
Herba febrera .....................189
Herba felera........................246
Herba flatera ......................139
Herba foradada...................183
Herba freixurera..................153
Herba mora.........................215
Herba morenera .................153
Herba mosquera.................103
Herba mosquitera ...............175
Herba negra..........................96
Herba pigotera....................153
Herba pinzell.........................90
Herba plorosa .....................194
Herba presseguera .............246
Herba prima........................128
Herba profitosa .....................80
Herba pudenta............167, 221
Herba raspossa ....................67
Herba sabonera..................162
Herba Sant Joanera .............59
Herba santa ........................153
Herba serrada.....................154
Herba soldadora .................139
Herba verruguera ...............181
Herbafam ........................ 190
Herbasabates .....................167
Herbasana borda...................233
Herba-sana ............................213
Herbeta de foc ................ 168
Herbeta de la sang .....111, 115
Herbeta de les penyes........147
Herbeta de San Joan..........183
Heura del diable ...................69
Hivernenc........................ 158
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
325
Iesquera..............................148
Iva borda.............................122
Jonc ............................249, 250
Jonc agut ............................228
Jonc boval ..........................250
Jonc de cabota ...................250
Jonc marí............................228
Jonc maría..........................250
Jonc negre..........................249
Jonça ................... 76, 200, 249
Jonça de cordellar ..............200
Jonça de cordellar ..............243
Jonça d'estany....................205
Jonça maritima ...................250
Juliverd bord ..........................216
Juliveret bord ......................179
Julivert marí ...................... 98
Llampedro...........................206
Llapacera............................172
Llapassa borda......................253
Llavoretes ..............................178
Lledoner..............................224
Llengua bovina ...................163
Llengua de bou.....97, 163, 248
Llengua de gos ...................172
Llentia silvestre......................165
Llentiscle...............................62
Llepassa.................................213
Lletera .............55, 101, 201, 244
Lleteresa.............................101
Lleteresa de visc...................55
Lleteresa d'hort ......................201
Lleteresa vera.......................55
Lleteresa vesquera ...............55
Lleterola vera........................55
Lleterola .................. 55, 201, 244
Lletrera de vinya .................101
Lletsó de foc ..........................213
Lletsó ..........................192, 215
Llevamà .......................... 168
Lli blanc ................................58
Llí blau................................ 110
Llí de llistonar ..................... 110
Lli estel·lat .......................... 128
Llicsó ............................. 192, 215
Llicsó bord..............................215
Llicsó d'ase ..................... 193
Llicsó de cingle .................. 192
Llicsó de fulla de pic de pardal........................................ 192
Llicsó de marge.................. 192
Llicsó de paret.................... 192
Llicsó de perdiu.................. 192
Llicsó fí ........................... 215
Llicsó punxós .........................215
Llidoner .............................. 224
Lligabosc .............................. 59
Lligacames........................... 67
Lliri d'ase ............................ 186
Llistó................................... 129
Lloba-carda ........................ 242
Llongera integrifòlia............ 164
Llorer bord...................... 68, 70
Llunetes................................ 79
Magret ............................ 188
Magretes ..................................252
Mal roig........................... 185
Maleïda ................................ 58
Mal-llaurat ....................... 190
Malrèbol .......................... 185
Malrubi d'aigua ......................245
Malrubí............................ 185
Malva..................204, 205, 231
Malva cretica ...................... 204
Malva de camp................... 231
Malva de fogassera............ 231
Malva de fulla menuda....... 205
Malvera ...................... 204, 231
Mancagossos ........................199
Mançanilla .......................... 119
Mangraner.......................... 212
Manrrubí ......................... 185
Mantell.................................. 96
Manxiuleta ............................94
Marcet.........................130, 186
Marfull ...................................70
Margall bord........................182
Margall d’ordi ......................182
Margall de llepasa ..............182
Margall dret.........................204
Margalló ................................54
Marreus........................... 185
Marrubí ........................... 185
Marrubi hirsut......................129
Marrubi roig ........................129
Marxant...............................196
Masera negra .....................155
Masteguera.........................200
Mastegueres.......................170
Mata jaia .............................226
Mata......................................62
Mata roja...............................62
Matablat ..............................133
Mataconill ...........................179
Matafoc ................................ 137
Matagall ............................ 86
Matalauva...............................178
Matallums...............................214
Matapeix negre ............... 126
Matapoll ........................71, 234
Matapuces .............................233
Matavelles ............................69
Megó manut........................205
Melcoratge..........................206
Melgó de llapasa ................206
Melilot .................................232
Melilot de flor menuda ........232
Menta borda...........................233
Meravella de nit ..................206
Mercurial .....................152, 206
Mercurial tomentós .............134
Millaroca.................................213
Miramars.............................112
Mirambell ............................197
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
326
Moragues............................162
Morella negra......................215
Morella vella .......................215
Morera salvatge..................238
Morera ................................238
Morret de bou ........................200
Morro de porc.................. 193
Morró......................................252
Morrons..................................162
Morruts ...................................213
Mosques blaves..................135
Mosques negres .................135
Mosques vermelles.............136
Muria...................................194
Murta ..................................234
Neldo ................................ 98
Niella de rec........................226
Noguereta ................................72
Nóvios.................................182
Nugadella ...........................209
Olivarda ..............................175
Olivera ..................................60
Om......................................240
Orella de burro....................217
Orella de llop................... 116
Orella de rata......................134
Orella de ratolí ....................213
Orobanca....................136, 137
Ortiga borda........................206
Pa-de-cucut .................... 188
Pa-eixut .......................... 190
Pala marina ........................140
Palera .................................114
Palla....................................250
Palmerina ...........................140
Panical ................................100
Panical blau ........................176
Panigroc ......................... 160
Panigroc valencià ...............161
Panís de les pampes..........245
Papir ...................................243
Paradella crespa ................ 248
Paraigüets .......................... 243
Paroníquia argentada ........ 115
Paroníquia nívia ................. 115
Passacamins...................... 211
Pastanaga borda................ 173
Pateta de llebre ................... 210
Pebre d'ase ........................ 215
Pebrella .............................. 123
Pebrinella ........................... 123
Pebrotera borda ................. 155
Pelosa ................................ 247
Penca .....................................200
Penosella ........................ 190
Penquera ...............................200
Pentinella ........................... 138
Perdiguera ...................... 102
Perdiuetes .......................... 109
Pericó ................................. 183
Pericó groc ......................... 183
Petadors.................................165
Petorrets ........................... 99
Peu de crist ........................ 248
Peu de gall ......................... 184
Peu de llop .............................245
Pi blanc ................................ 61
Pi carrasco ........................... 61
Pi rodeno.............................. 61
Picapoll...................................162
Pimpinel·la ......................... 138
Pinell .................................. 147
Pinet de jardí ...................... 197
Pinya de Sant Joan............ 109
Pinzell................... 90, 139, 147
Pita ..................................... 219
Piter.................................... 219
Plantatge coronat ............... 210
Plantatge de ca.................... 137
Plantatge de fulla ampla .... 246
Plantatge gros.................... 246
Platanera de mar............. 169
Platanets......................... 169
Polígala ..........................149
Polígala rupestre ............149
Poliol ...................................152
Poliol amarg de roca ....... 151
Poliol de roca......................152
Polipodi ...............................153
Poll......................................247
Pollancre.............................247
Pom de morro ................. 193
Ponollera ................................178
Porquí .................................248
Porradell .............................159
Porrasí....................................166
Porrera................................216
Punxonets...........................164
Puros de jonc .................. 239
Qualladora ...................... 146
Qualla-llets...................... 146
Rabassa llenyosa.....127, 132
Rabet de gat .......................120
Rabet de gat de flor rosa ....139
Raïm de bruixa ...................150
Raïm de llop .......................154
Raïmet de pastor ........150, 154
Ramosa .......................... 227
Raspallengua................67, 202
Ravanell..............................174
Ravanell de matolls ............131
Ravenissa ..............................214
Ravenissa blanca ...............174
Ravenissa de runar ............131
Ravenissa major.................131
Rèbola d'hortolà.....................202
Remeneguera.....................248
Ressentida..........................194
Retjola gran ........................223
Riola........................................199
Ripoll...................................209
Rogeta ..................................67
Roma ..................................248
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars valencians
327
Romaguera.........................238
Romaní ...............................117
Romaní mascle ................. 86
Romarill ..............................248
Romer.................................117
Romer blanc ................ 86, 107
Romerí................................107
Rosella................................208
Rosella marina.......................244
Ruda ...................................138
Ruda mascle.......................105
Sabatetes .............................59
Sabatetes de la Mare de Déu . 75
Sabatetes del Bon Jesús....135
Sabonera ....................162, 251
Saboritja .............................138
Safanoria borda ..................173
Safanoria silvestre ..............173
Sajolida...............................138
Salicària.......................... 230
Saliguera ............................249
Sanguinària blanca.............115
Santjoans............................194
Sarga ..................................249
Sarguera.............................249
Sarró de pastor...................198
Sauquet ................................70
Scabaiosa de marge...........191
Segullada............................104
Sempreviva.........................132
Sempreviva borda ..............108
Senill............................... 236
Serrana de fulla llarga ........243
Setge ..........................106, 251
Setge verd ..........................154
Setxe ..................................106
Siscall .................................212
Sosa blanca........................212
Tabac morú ........................207
Tabac negre .......................207
Tamarit................................. 251
Tamariu................................ 251
Tàrrec................................. 118
Tàrrega............................... 118
Te bord............................... 243
Te fals ................................ 243
Tell ....................................... 71
Timó ................................... 124
Timó blanc.......................... 140
Timó bord ........................... 123
Timonet .............................. 124
Tintorell ................................ 71
Tinya negra ........................ 184
Tomello .............................. 124
Traiguera............................ 195
Tramussera valenciana ... 113
Trava-bous ......................... 211
Travalera .............................. 82
Trébol pudent ..................... 167
Trencanua....................... 227
Trencapedres... 116, 147, 151
Trencaqueixal....................... 88
Trepó sinuat ....................... 194
Treponera........................... 217
Trèvol de blanc ......................252
Trèvol de mamella de vaca ..165
Trèvol de prat...........................252
Trèvol roig ...............................252
Tuferola .............................. 106
Ull de bou ........................... 189
Ullastre ................................. 60
Ullastre de frare ................. 148
Unflabous ........................... 179
Ungla de gat ................... 168
Userda................................ 205
Vareta de San Josep ............166
Vauma........................ 204, 205
Vaumera............................. 204
Vedriera................................ 88
Verbena.............................. 241
Verdolaga........................... 211
Verga.................................. 249
Vernís de la Xina............. 158
Vernís Japó..................... 158
Verònica polida...................217
Viborera ................................97
Vidiella ..................................88
Vinagrella........................ 188
Vinya...................................141
Violeta arborescent ......... 127
Violeta de la tardor .............127
Viuda...................................191
Viuda borda ........................191
Vulnerària ....................... 143
Xara blanca ..........................85
Xares ......................................213
Xenixell...................................213
Xicòria amarga ...................170
Xicòria de cafè....................170
Xicoria dolça...........................200
Xicòria.................................170
Xipell .....................................99
Xiscla ......................................244
Xop .....................................247
Xop negre ...........................247
Xuclamel...............................59
Xufletes ..................................201
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
328
ÍNDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS
Ababol ....................................208
Abadejo ..............................176
Abejita.................................136
Abrepuños ............................82
Abrotano hembra ..................119
Acebillo .................................68
Acebuche..............................60
Acelga marítima..................197
Acelga silvestre ..................197
Achicoria dulce ......................200
Achicoria silvestre...............170
Acigustre.............................194
Adelfa ............................. 235
Adelfilla pelosa ...................226
Adormidera dorada.............244
Adormidera marina .............244
Agarrarropa ..........................67
Agrios ............................. 188
Ailanto ............................ 158
Ajasote................................243
Ajedrea ...............................138
Ajetes silvestres..................159
Ajo de cigüeña....................128
Ajo de las viñas ..................159
Ajo montesino.....................128
Ajo morisco.........................159
Ajo perruno .........................128
Ajo porro .............................159
Aladierno ..............................65
Álamo negro ..........................247
Albahaca de río .....................209
Albaida.............................. 74
Albardín ..............................133
Alcachofilla .........................109
Alcaluces ............................163
Alcaluz ................................163
Alfalfa de secano...................206
Alfalfa lupulina........................205
Alfalfa......................................205
Alfileres de Eva......................208
Alfileres de pastor .............. 177
Alfilerillos ............................ 177
Algarrobo.............................. 51
Alhelí de campo ................. 134
Alhucema ........................... 133
Aliaga ................................. 125
Alijunguera .............................200
Aliso de mar ....................... 112
Allatonero ........................... 224
Almez ................................. 224
Almorta de monte............... 203
Almorta silvestre ................ 203
Altramuz valenciano ........ 112
Amapola.................................208
Amapola dorada................. 244
Amapola marina................. 244
Amor de hortelano ............. 202
Amor de hortelano.................213
Andagallo........................ 162
Anguina .............................. 111
Anonis menor ..................... 135
Anteojeras ............................ 79
Anteojos ............................... 79
Apio bastardo..................... 220
Apio borde.......................... 220
Arbojos ............................... 199
Árbol de los dioses.......... 158
Árbol del cielo ................. 158
Aristoloquia larga ............... 221
Aristoloquia macho ............ 221
Arnica de secano ............... 189
Arrayán morisco................... 68
Arrayán............................... 234
Arroz de moro ................. 150
Asfodelos ............................166
Aspereta .............................103
Asperilla de flor roja............128
Atapulgas.................................233
Atocha.................................121
Aulaga ................................125
Avena loca..........................197
Azotalenguas......................202
Azuletes..................................217
Azulita............................... 76
Balsamina...........................118
Barba de viejo ................. 193
Barbas de macho ............ 116
Barbas de pastor............. 116
Bardana menor......................253
Bardanilla ...............................216
Bayón....................................72
Bella dama..........................191
Bella de noche.......................206
Bella madre ........................191
Berra ...................................220
Berraza ...................... 220, 237
Berrera................................220
Berro............................... 237
Bérula .....................................252
Betónica mayor......................251
Blanquilla .......................... 74
Bledo...........................195, 196
Bledo rastrero .....................195
Boca de dragón ....................75
Bocha basta .........................96
Bocha blanca........................96
Boga ............................... 239
Boja blanca ....................... 74
Bolsa de pastor...................198
Borja marina...........................140
Botones de dama ...............191
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
329
Breo ....................................195
Brezo ................................ 99
Bromo .................................198
Bruguera ........................... 99
Brusco ..................................68
Buglosa de culebra.............163
Buglosa de vaca .................163
Cabeza de erizo .................176
Cabras ..................................59
Cachurrera.............................253
Cachurrera menor.................217
Cachurros ..............................216
Calabacilla ..........................221
Cambronera..........................66
Campanilla..........................223
Campanillla lanuda...............89
Campanillla plateada............89
Canarios.................................216
Cándalo....................................233
Candelaria..............................217
Candelera ...........................194
Candilicos ...........................221
Caña borde ..................... 236
Caña silvestre ................. 222
Caña ............................... 222
Cañamillo.......................... 74
Cañavera ........................ 236
Cañizo ............................ 222
Cañota....................................216
Caramillo................................212
Cardenilla ...........................104
Cardillo ...................................212
Cardo..................................198
Cardo azul ..........................176
Cardo bajo ..........................100
Cardo blanco ......................100
Cardo borriquero ................187
Cardo borriquero silvestre ....81
Cardo cabrero.....................199
Cardo chico ........................180
Cardo corredor ...................100
Cardo cuajaleche................180
Cardo de asno.......................214
Cardo de burro................... 187
Cardo de comer ................. 200
Cardo del demonio............. 187
Cardo del sol ...................... 109
Cardo estrellado................. 199
Cardo heredero ................. 78
Cardo lechero..................... 200
Cardo mariano.......................214
Cardo negro ....................... 242
Cardo setero ...................... 100
Cardo yesquero ................. 176
Cardohuso.......................... 199
Cardota .............................. 180
Cárice................................. 242
Carra.......................................134
Carrasca ........................... 64
Carraspique........................ 133
Carrasquilla arbustiva ........ 111
Carretón bravo ................ 225
Carretón oloroso ................ 232
Carretón .................................206
Carrizo ............................ 236
Castañuela ........... 189, 20, 250
Cebada bastarda ............... 182
Cebadilla ............................ 189
Cebadilla de ratón.............. 182
Cebadilla ratonera.............. 182
Cebollada ........................... 104
Cebollino ............................ 159
Cebollita de lagarto ............ 186
Cebollita de milano ............ 186
Cebrillo ............................... 202
Centaurea ......................... 83
Centaurea lechosa............. 180
Centaurea menor .............. 84
Centinodia..............................211
Cepillitos............................. 203
Cerraja....................................215
Cerraja común.......................215
Cerraja brava ........................215
Cerraja de pared ................ 192
Cerraja espinosa ...................215
Cerraja lanuda ................... 164
Cerraja tierna......................192
Cerrajón de camello ........ 193
Cerrajón..................................215
Césped ...............................242
Chaparra...............................63
Chaparro........................... 64
Chirrihuela ..........................101
Chocasapos ...................... 87
Chopo.....................................247
Chumbera...........................114
Chunqueta ........................ 76
Chupamieles...............111, 163
Chupamieles..............................
Ciennudos..............................211
Cinco en rama .......................248
Cisca...................................244
Cizaña.................................197
Clavel seco ....................... 76
Clavelillos de San Antonio..226
Clemátide .............................88
Cola de ardilla.......................88
Cola de caballo ....... 199, 227
Cola de rata .......................227
Cola de ratón ......................182
Cola de zorra .........................247
Coletuy ............................. 91
Collejón ..................................207
Conejitos.....................145, 184
Conejitos de las vallas........179
Coniza.................................199
Coniza sórdida....................153
Consuelda de peñas............90
Corazón de peña ................147
Corazón de roca .................147
Cornicabra ............................72
Corona de clérigo ...............191
Corona de rey.....................104
Coronilla ........................... 91
Coronilla de Clusio ............ 92
Coronilla de fraile................104
Coronilla de hoja fina ........ 91
Coronilla de rey................. 92
Coronilla menuda .............. 92
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
330
Coronilla real ......................153
Corregía................................94
Corregüela grande..............171
Corregüela rosa..................171
Correhuela mayor...............223
Coscoja.................................63
Cresta de gallo ...................118
Criadilla de ratón ...................134
Cruces de rey.................. 225
Cuajaleches .................... 146
Cuchara de pastor ..............109
Cucharita de la virgen ........109
Cuchilleja ..............................80
Cuerno de ciervo...................210
Culantrillo bastardo.............152
Culantrillo de pozo..............157
Culantrillo menor ................152
Culilla ..................................129
Curasana ............................241
Cuscuta ................................93
Dáctilo.................................130
Dedicos de la virgen.............59
Diente de muerto ................203
Digital negra .........................94
Dondiego de noche...............206
Doradilla ......................... 144
Dormilón ......................... 188
Duraznillo..............................70
Durillo ...................................70
Encarnada ..........................199
Enea ............................... 239
Enebro de la miera ...............57
Enebro ..................................57
Engañalabrador ................... 190
Enredadera.........................202
Entino ...................................62
Equiseto..............................227
Escabiosa ...........................191
Escabiosa marítima............191
Escambrón ...........................66
Escobilla morisca................191
Escobón..........................53, 96
Escoboncillo .........................96
Escrofularia de sombra ...... 154
Escrofularia falsa ...................251
Espadaña........................ 239
Esparraguera .................... 50
Esparrago amarguero ....... 50
Esparraguera de bosque ...49
Esparraguera de gato .......49
Esparraguera marina......... 50
Esparraguera silvestre ......49
Esparraguera triguera ....... 49
Esparto............................... 133
Esparto............................... 212
Espejo de Venus................ 135
Espiga de agua......................247
Espiga de espiguillas ......... 204
Espigón .............................. 133
Espinera ............................... 52
Espinillo ............................ 76
Espino albar ......................... 52
Espino negro ........................ 66
Espliego ............................. 133
Espuelilla............................ 145
Espuelilla de hoja carnosa . 145
Estepa blanca ...................... 85
Estepa negra..................... 87
Estrellada espinosa............ 189
Euforbia encarnada........... 55
Falso eneldo ..................... 98
Falso narciso...................... 130
Falso pinillo ........................ 122
Fenazo ............................... 129
Fenollosa............................ 132
Filamaría ............................ 177
Flecos de lana .......................247
Flor de abeja .............. 135, 136
Flor de arnica ..................... 164
Flor de avispa............. 135, 136
Flor de la vergüenza .......... 194
Flor de tintoreros................. 56
Flor rubí.............................. 129
Fresno de flor ....................... 71
Fumaria .............................. 179
Galactites ........................... 180
Galio blanco........................103
Galio fruticoso.....................103
Galio leñosos......................103
Gallitos................................184
Gallocresta .........................118
Gamoncillo..........................166
Gamonita ............................166
Gandul....................................207
Garbanzos del cura ............199
Garrapatilla .........................172
Gatitos ................................179
Gatuña....................................207
Genista .................................53
Genista de España................216
Genista valenciana............ 56
Gitanilla ................................ 190
Gordolobo ....................... 126
Gordolobo cenicero ............194
Gordolobo común..................217
Gordolobo macho..................217
Grama.................................242
Grama dorada ....................203
Granado .................................212
Gualdón ..............................137
Guija ...................................203
Hebreo................................195
Hedionda ............................167
Heliotropo ...........................181
Hiedra campana .................223
Hierba algodonera ..............131
Hierba amarga....................149
Hierba betunera..................167
Hierba cabrera....................167
Hierba cabruna ..................167
Hierba cana............................213
Hierba capitana............... 165
Hierba caracolera ..................209
Hierba cebollá.......................80
Hierba coral .................... 162
Hierba de escorrocia ............94
Hierba de gato .......................248
Hierba de la almorrana.......120
Hierba de la calentura ........122
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
331
Hierba de la cruz ................122
Hierba de la cuchillada.... 143
Hierba de la inflamación.......80
Hierba de la mora...............138
Hierba de la paciencia ..........248
Hierba de la plata .................77
Hierba de la sangre ....115, 246
Hierba de las cataratas.........252
Hierba de las güebras ..... 162
Hierba de las maldiciones ..194
Hierba de las ruinas ..............209
Hierba de las siete sangrías111
Hierba de los antojos............79
Hierba de los cuarenta nudos..............................................80
Hierba de los pordioseros ....88
Hierba de los ribazos..........241
Hierba de muro......................209
Hierba de rata.....................227
Hierba de San Antonio122, 226
Hierba de Santa María..........246
Hierba del cuchillo ..............169
Hierba del escorpión ....... 213
Hierba del pastor ..................95
Hierba del podador .............168
Hierba dorada ................. 144
Hierba estrella........................210
Hierba gata rabiosa ..............88
Hierba gatera......................149
Hierba gitana ......................167
Hierba hormiguera..............243
Hierba jabonera.....................249
Hierba lechera ....................101
Hierba meona .....................195
Hierba mijera .........................213
Hierba mora .................... 215
Hierba mosquera ................175
Hierba negra.......................167
Hierba nudosa .......................211
Hierba oliva.........................138
Hierba pajera .................. 162
Hierba pegajosa ...................67
Hierba pincel.......... 90, 139, 147
Hierba piojera..................... 119
Hierba sagrada .................. 241
Hierba sana........................ 107
Hierba santa............... 178, 241
Hierba sillera................... 102
Hierba topera .................... 55
Hierba toro .............................207
Hierba unciana................ 225
Hierba verruguera .............. 181
Hierbabuena bastarda......... 233
Hierbabuena de borrico....... 233
Hierbabuena de pastor ...... 129
Higuera................................. 71
Hiniesta borde...................... 53
Hinojo ................................. 178
Hinojo de perro .................... 80
Hinojo marino.................... 98
Hipérico .............................. 183
Hipericón ............................ 183
Hortelana de perro ............. 233
Hortelana romana .............. 233
Hunco ............................. 228
Iniesta ............................... 56
Jaguarzo ........................... 86
Jaguarzo blanco................ 86
Jaguarzo morisco.............. 87
Jaguarzo vaquero ............. 87
Jara blanca........................... 85
Jara blanca ....................... 86
Jaramago de roca .............. 131
Jara-tomillo ..................... 102
Jarilla .............................. 102
Jarilla de hoja de maro .... 106
Jarilla de hoja menuda .... 106
Jarilla romero ..................... 107
Jopillo ............................. 229
Jopillos de seda montés .......139
Julivarda............................. 175
Juncia................................. 243
Juncia menor .........................200
Juncia olorosa.................... 243
Juncia real..............................200
Juncia redonda......................200
Juncillo negral ........................249
Junco ....................... 228, 250
Junco agrupado.....................250
Junco común .........................250
Junco de laguna ....................250
Junco florido ..................... 76
Junco negro .................... 228
Junco redondo ................ 228
Junquillo de flor azul ......... 76
Junquillo falso ................... 76
Junquillo fino..................... 76
Lagartera................................213
Lapa..............................67, 202
Lapaza....................................248
Lárgalo................................202
Lastón .................................129
Latonero .............................224
Laurel de San Antonio ........226
Lavanda..............................133
Leche de bruja....................101
Lechera.......................201, 244
Lecheruela común......201, 244
Lechetrezna................201, 244
Lechetrezna macho........... 55
Lechetrezna mayor............ 55
Lechetrezna serrada...........101
Lechiruelas .........................101
Lechuga borde....................203
Lechuga espinosa ..............203
Lechugueja ............................215
Lechuguilla .............................249
Lengua de buey........... 163, 248
Lengua de carnero ................246
Lengua de gato............. 209, 245
Lengua de pájaro...................211
Lengua de perro .................172
Lenteja forrajera .................203
Lentejuela valenciana........ 92
Lentisco ................................62
Lino azul .............................110
Lino blanco ...........................58
Lino bravo...........................110
Lino de lagartijas ................128
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
332
Lino silvestre.......................110
Llantén blanquecino ............ 190
Llantén coronado...................210
Llantén mayor........................246
Madreselva ...........................59
Madroño ...............................48
Magarzón........................ 160
Magüey........................... 219
Majapelo ................................252
Majuelo .................................52
Malcoraje ...............................206
Malva......................................204
Malva arborescente ..............204
Malva común ......................231
Malva de flor pequeña........205
Malva de sapo ....................185
Malva loca ..........................204
Malva silvestre....................231
Malva vulgar .......................231
Malvalisco ..............................204
Manrrubio........................ 185
Manzanilla ..........................119
Manzanilla amarga .............119
Manzanilla bastarda ...........108
Manzanilla de los campos 160
Manzanilla loca ............... 160
Manzanilla yesquera.... 139, 148
Maravilla de noche................206
Maravilla del Perú..................206
Maravilla silvestre ...............168
Maravillas ...........................202
Maro negro .........................118
Marrubio ......................... 185
Marrubio acuático ...............245
Marrubio blanco .............. 185
Marrubio borde ...................129
Mastuerzo acuático ......... 237
Mastuerzo marino...............112
Mata charneca......................62
Mata gallinas ......................234
Mata negra .........................199
Mata yesquera....................148
Matacandil..............................214
Matacañas ...................... 188
Matamoscas....................... 175
Matapán.......................... 188
Matapollo.............................. 71
Matarrubia ............................ 63
Matatósigo negro ............... 155
Mechera ............................. 116
Melera .................................. 163
Meliloto de flor pequeña..... 232
Melonera ............................ 221
Menta ................................. 245
Menta de burro................... 185
Mentastro.................................233
Mercurial .................... 152, 206
Mercurial blanca ....................134
Meriguell.................................252
Miel de avispas.................... 163
Mielca borde....................... 232
Mielga negra ..........................205
Mijo mayor .............................209
Millaca ....................................216
Mimbrera................................249
Mirambel ............................ 197
Mirabel del campo.............. 197
Mirto ................................... 234
Monjas................................ 135
Morrón ............................ 162
Muermera............................. 88
Muraje de arroyos .................249
Murajes ........................... 162
Narciso gallego .................. 134
Nazarenos.......................... 186
Nevadilla ............................ 115
Ojo de buey........................ 189
Ojo engarzado.......................248
Olivo ..................................... 60
Olmo................................... 240
Oreja de burro................. 116
Oreja de liebre ................... 172
Oreja de rata ...................... 149
Orejillas del diablo.............. 221
Orobal ................................ 122
Orobanque ................. 136, 137
Oropesa..............................116
Orquídea piramidal .............136
Ortiga mansa ..............184, 206
Ortiga muerta..............184, 206
Ortiguilla muerta ....................209
Oruga leonina ........................214
Oruga rizada ..........................213
Oruga silvestre ...................174
Pacífica...............................137
Pajarilla de agua....................249
Palancho ................................207
Palma de escobas............. 54
Palmito.............................. 54
Palomesto.............................65
Palomillas ...........................179
Pamplina ................................249
Pan de pastor .....................198
Panicillo ..................................213
Papiro .................................243
Pasote.................................243
Pasto chato ............................245
Pasto miel ..............................245
Pasto ovillo .........................130
Pata de lobo .......................245
Pata de perro......................164
Patata frita ...................... 169
Patitas de gallo ...................184
Pazote.................................243
Peine de asno........................207
Pejiguera ................................246
Pelusilla púrpura...................90
Penitentes...........................186
Perejil de gitano..................178
Periquillo ........................... 90
Periquito .................................206
Perpetua .............................108
Persicaria ...............................246
Pestosa.......................105, 167
Pie de cristo ...........................248
Pie de gallina .........................248
Pie de gallo encarnado.... 143
Pie de liebre ...........................210
Pimentera ...........................123
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
333
Pimpinela............................138
Pincho.................................189
Pinillo ..................................197
Pinillo de oro.......................147
Pino carrasco........................61
Pino de Alepo .......................61
Pitaco ............................. 219
Pitera .............................. 219
Planta paraguas .................243
Poleo de monte ..................152
Poleo de roca........... 151, 152
Polígala de roca..................149
Polipodio.............................153
Presera ...............................202
Prueba yernos .......................140
Puerro agreste....................159
Puerro silvestre...................159
Pulicaria .................................248
Puritos ............................ 239
Quesilla...............................204
Quesitos .............................204
Rabanillo amarillo..................214
Rabaniza blanca.................174
Rabo de gato ......................120
Rabo de gato rosado..........139
Rama negra........................196
Raspalengua ........................67
Raspasayo.................... 209, 245
Resbalamuchachos............. 190
Reseda amarilla..................137
Retama blanca ......................211
Retama de flor .......................216
Retama de los jardines ........216
Retama de olor......................211
Retama macho......................216
Retama mayor ......................53
Retama real ..........................53
Retama ...........................56, 211
Romarina .......................... 86
Romaza crespa .....................248
Romaza espinosa...............201
Romerilla .......................... 86
Romerillo falso....................122
Romerillo .................... 107, 148
Romero ........................... 117
Romero blanco................... 107
Romero macho.................. 86
Rompesacos ...................... 195
Rosadelfilla......................... 226
Ruda de romero ................. 105
Ruda macho....................... 105
Ruda menor ....................... 138
Ruda silvestre .................... 105
Rusco ................................... 68
Sal y oliva........................... 138
Salado ....................................140
Salamerosa..................... 225
Salciña....................................249
Salguera.................................249
Salicaria.......................... 230
Sanguillo .............................. 70
Sanguinaria ................ 111, 115
Sanpedros..............................206
Sarga común .........................249
Siemprenjuta ...................... 104
Siempreviva ....................... 132
Siempreviva de monte ....... 108
Siempreviva olorosa .......... 108
Sillerilla ........................... 102
Sisallo.....................................212
Soga de árboles ................. 223
Sorgo......................................216
Tabaco moruno .....................207
Tabaquera..............................248
Tamarisco ..............................251
Taraga....................................251
Taray ......................................251
Targuerina..............................212
Tarrico ....................................212
Tártago mayor................... 55
Té de España..................... 243
Té de los jesuitas ............... 243
Té de Méjico....................... 243
Té salvaje...............................214
Terebinto .............................. 72
Tetas de vaca..................... 139
Tientayernos.......................194
Tiñuela....................................140
Tomatillo del diablo ..............215
Tomillo ................................124
Tomillo de brocha..................139
Tomillo de flor de jara...... 102
Tomillo llesquero ................132
Tomillo macho .......................140
Tomillo terrero........................140
Torvisco ................................71
Tramaladro ...........................82
Trébol ............................. 188
Trébol bastardo ..................167
Trébol blanco .........................252
Trébol común.........................252
Trébol de los prados..............252
Trebol de pezón de vaca . 165
Trébol oloroso.....................232
Trébol rastrero .......................252
Trébol rojo ..............................252
Trébol violeta .........................252
Trebolina......................... 188
Trepacaballos .....................199
Trevina............................ 188
Trigo bastardo ....................195
Triquera borde ....................202
Tuna....................................114
Ucre .................................. 99
Uña de gato ....... 150, 154, 169
Uña de león..................... 169
Uva de gato ........................154
Uva de perro.........................69
Vallico .................................204
Vencetósigo negro ................155
Verbena macho ..................241
Verbena mayor ...................241
Verbena ......................118, 241
Verbenaca ..........................118
Verdolaga...............................211
Verrucaria ...........................181
Vibocera .............................221
Viborera ............................ 97
Vid...........................................141
FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Índex de noms populars castellans
334
Vidraria de hojas estrechas..88
Vinagrera ...............................248
Vinagrillo......................... 188
Viniebla...............................172
Viña ........................................141
Violeta de otoño .............. 127
Vulneraria de cuatro hojas165
Vulneraria ....................... 143
Yesca ............................ 139, 148
Zacate amargo ......................245
Zahareña velluda de flor blanca................................................214
Zanahoria silvestre .............173
Zapatillas ..............................59
Zapatitos de la Virgen ........153
Zaragatona mayor.................137
Zaragüelle...........................182
Zarragañanes ...................... 190
Zarza del país.......................69
Zarza morisca.......................69
Zarzamora ..........................238
Zarzaparrilla..........................69
Zulla silvestre......................132