Club de lectura

Gener 2016

L’AUTOR

Alfred Bester va ser un periodista i escriptor de ciència ficció, nascut a Nova York (EE. UU.) El

1913 i mort a Pensilvània el 1987.

Encara que va publicar el seu primer relat el 1939, el seu salt

a la fama va venir al començament dels cinquanta, després

d'una etapa en què va treballar com a escriptor de guions per

a ràdio i televisió. Els seus relats, i sobretot el seu premi Hugo

de 1953 (el primer que s'atorgava) per El Hombre demolido

li van encimbellar a la fama, que encara va augmentar amb la

seva següent novel·la: Les estrelles, el meu destí (també

coneguda com Tigre, tigre) considerada una de les fites de

la ciència-ficció. No obstant això, Bester, autor no molt

prolífic, va abandonar el gènere per dedicar-se a escriure

articles per a la revista Holiday, de la qual va arribar a ser

redactor en cap.

El seu retorn a la ciència-ficció en la dècada dels 70 no va resultar com s'esperava, i les novel·les

escrites per llavors van ser un fiasco. És per això la seva fama d'autor "estel". Descoratjat, va

tornar a abandonar el gènere. El 1987, moria sense haver-se assabentat que acabava de rebre el

guardó de Gran Mestre per la seva curta però intensa carrera. Va deixar, a més de les seves dues

excel·lents novel·les, una petita però exquisida col·lecció de contes.

Els dos grans temes, -gairebé obsessius-, de Bester, són els viatges en el temps i les seves

conseqüències per una banda, i la possessió de poders paranormals o Psi per un altre. Gairebé

tots els relats i novel·les recullen algun dels dos aspectes. Per descomptat les dues principals, El

Hombre demolido i Les estrelles, el meu destí, tracten ambdues de poders Psi. Així mateix,

Les estrelles, el meu destí és considerada per molts crítics pionera del moviment cyberpunk quant

al seu estil.

El Hombre demolido d’Alfred Bester

Primera edició: 1952 Ben Reich, un magnat industrial, aconsegueix cometre de forma subconscient un assassinat que desitja perpetrar però que ell mateix ha d’ignorar per esquivar la llei. Serà perseguit per un policia “esper” dotat de poders telepàtics de primera classe i per un fantasma mental, “l’home sense rostre”

TEMPS i ESPAI

Acció situada a la ciutat de Nova York, a la Terra en any 2301, en el Sistema Sola que ja és habitable de forma genèrica. Tenen cronologia pròpia: Venus, la Terra, Mart, Lluna, Io, Ganimedes, Calixte, Tità i Tritó. L’acció està molt situada en els paràmetres vitals dels dos personatges principal, Lincoln Powell com heroi i Ben Reich com antiheroi. Sabem que la Terra de la novel·la és una continuació de la Terra on viuen els lectors, però que l’home ha evolucionat amb poders extrasensorials i que hi ha un nou grup social anomenat èsper. De la forma com s’organitza la vida en aquests moments no en sabem gaire, sembla que es viu en grup i que els edificis poden ser de materials com el plàstic (excepte en casos molt concrets com Lincoln Powell que degut als seus poders elevats, viu en una casa privada de maons) o de Ben Reich que perquè és molt ric, senyor absolut d’una de les principals megaempreses del Sistema Solar. El moviment i el transport en aquest Sistema Solar és força àgil, amb naus que et permeten estar de forma força immediata a Venus o a Mart. El plantejament de la versemblança científica no es situa en aquest pla d’anàlisi en aquesta novel·la. Hi ha elements que recreen la vida dels temps passats de la Terra, aquells que serien més pròxims a l’experiència del lector, com els fulls manuscrits per Geoffrey Reich amb segles d’antiguitat; la Computadora de Investigación Múltiple Mosaico, “el Viejo Moisés”, la més important al nucli de peripècies de la trama: el revòlver que aconsegueix Jerry Church o la referència moral que dóna sentit al per què de l’aniquilació de la personalitat psíquica, o demolició, que és la desaparició de la pena

capital.

PERSONATGES

BEN REICH: Anti-heroi de la novel·la. Magnat amo de la

corporació Bienes & Utilidades Monarch, S.A.: transports,

comunicacions, indústria pesada, manufactures, distribució de vendes, investigació, exploració importació. Descobreix en ell un

fort instint criminal que no pot deixar de fer realitat, ja que es troba molt influenciat per la presència als seus somnis d’un

home sense cara. Aquests Malsons que no el deixen psicològicament tranquil. Tot i sentir-se cridat imperiosament a

la comesa del crim, defuig amb totes les seves forces del càstig que aquest suposa, la demolició. Defugir de la demolició el

converteix en enemic atroç del principal investigador del cas:

Lincoln Powell.

LINCOLN POWELL: Heroi de la novel·la. Prefecte de la policia.

Criminalista de la secció psicopàtica. Doctor 1 que viu en casa privada. A la dècada dels 30-40 anys, alt, descuidat i un home

de moviments lents. Considerat el candidat perfecte per a ser president del Gremi d’Esper, però no s’ha casat. Powell accepta

fins a les últimes conseqüències el repte vital que li ha proposat la bogeria de Ben Reich. L’amor sembla no poder trobar-se entre

les seus projectes vital, tot i conèixer i enamorar-se de Barbara.

BARBARA D’COURTNEY: Esper latent. Filla de Craye

D’Courtney, presencia la seva mort a mans de Ben Reich i això fa que es vegi forçada a experimentar un esborrament mental

per a tornar a la infantesa i tornar a créixer. S’enamora del seu cuidador, el prefecte Powell.

CRAYE D’COURTNEY: Opositor en els negocis de Ben Reich. Abans de morir assassinat, Craye D’Courtney ja està malalt

MARY NOYES: Esper 2. Col·lega de Lincoln Powell. Totalment

enamorada d’aquest, presencia el procés que aquest experimenta amb Barbara D’Courtney i el recolza.

AUGUST TATE: Doctor E1. Home menut, ajuda a protegir l’assassinat a la Festa Beaumont, confonent pensament.

DUFFY Wyg&: Creadora de la melodia obsessiva que protegeix la ment de Ben Reich per a l’assassinat i per a que ningú pugui

detectar clarament les seves intencions. JERRY CHURCH: Esper 2. Prestador que ven el revòlver a

Reich. Havia estat expulsat del gremi Esper que culpa d’aquest

mateix. JO 1/4MAINE: Advocat 2 de Ben Reich que arriba la festa de

forma immediata a l’assassinat, per fer rebutjar l’examen esper del magnat.

KENO QUIZZARD: Crupier cec del casino. Ben Reich li demana de trobar la Barbara D’Courtney. Coneix molta gent del món de

la delinqüència. WILSON JORDAN: fisiòleg que crea el dispositiu visual

soporífer amb ropsodina

SAM @KINS: Doctor E1. Viu a Venus i ha tractat el esfondrament de Craye D’Courtney, detectant el sentiment de

culpabilitat patern d’aquest. GALEN CHERVIL: Estudiant esper 3, que acaba de passar a

nivell 2. Es cola a la festa de Maria Beaumont i posa en risc l’assassinat.

MARIA BEAUMONT: Dona amb fama social que organitza la festa on trobarà la mort Craye D’Courtney, anomenada “Cadàver

daurat”

CHOOKA FROOD: Esper latent que viu com a mèdium a uns barris subalterns de la ciutat de Nova York, a la fàbrica de ceràmiques estripada del Bastió Oest. Protegeix la Barbara D’Courtney fins que la troba Lincoln Powell.

Del cos de policia, destaquen

JACKSON BECK, COMISSARI CRABBE i la màquina EL

VIEJO MOISÉS, qui posiciona de forma definitiva tota la investigació de Lincoln Powell.

DISPOSICIÓ NARRATIVA:

L’aspecte fonamental de la novel·la és el ritme i l’estil narratiu, junt amb la correcta

extrapolació social i la visió d’un món en què la telepatia és quelcom quotidià i en què no

s’ha comès cap crim TRIPLE A en setanta anys.

El personatges estan definits per una bona caracterització psicològica, element que no era

habitual en la ciència-ficció de l’època.

SUGGERIMENTS DE LECTURA:

La raó bàsica del delicte és la de la descoberta per part d’un home del seu instint criminal. No és fins ja prou entrada la novel·la que no se’ns dibuixa tota la comprensió subpsicoanalítica del pare desaparegut, etc. A la pàgina 24 Ben Reich afirma “-El instinto del crimen [...] Por Dios, yo tengo eso”. Què podem pensar, en els temps que corren, d’aquesta afirmació? El conflicte entre l’assassí i la societat, amb la víctima com a premi, perdurarà a través dels temps?

El vocabulari psicològic i psicoanalític resulta força convincent. Tota la trama psicoanalítica

suporta amb força la versemblança de l’obra, tot i que la telepatia, considerada com una forma de percepció extrasensorial o cognició anòmala no és acceptada per la gran part de la comunitat científica? Que en penseu, d’aquest leitmotiv “paranormal”?

Els espers es defineixen com “el mayor adelanto desde que la evolución produjo al Homo sapiens”. Tanmateix, configuren un grup social que vehicula expressions diverses en la seva acceptació o rebuig per tractar-se de persones amb unes característiques especials que no són iguals en tots els individus. Com us heu identificat amb els espers durant la lectura? Us agradaria ser un d’aquest gremi?

Les dones de la novel·la... començant per l’estrambòtica i purament estètica Marie Beaumont;

passant per Barbara D’Courtney, mutilada psíquicament per les accions dels homes de la seva vida; acabant amb Mary Noyes, que és una dona més autònoma i capaç de realitzar un anàlisi crític del que experimenta. Es limiten a ser companyes dels homes, com ha estat habitual durant molt anys al gènere de la novel·la negra. Què voleu dir sobre aquesta feminitat?

La història es va publicar originalment dividida en tres parts a Galaxy Science Fiction. Podríem

imaginar la subdivisió de la novel·la?

Demolició era el títol que volia donar Bester a la seva novel·la, però el seu editor, H.L. Gold, el va convèncer per canviar-ne. Quina diferència de sentit veieu entre l’ús d’un substantiu o d’un adjectiu en la proposta del terme?

Us desperteu, us lleveu i no recordeu res de la vostra vida… L’amnesia deu ser una

experiència espantosa… però si és programada… es tractaria realment d’una aniquilació del subjecte? Us ha agradat (en el sentit més etimològic) el terme de la “demolició”?

L’amnèsia a través del cine

El gran dictador (1940), de Charles Chaplin;

Recuerda (1945), de Alfred Hitchcock;

De repente el último verano (1959), de Joseph L. Mankievicz,

El Mensajero del miedo (1962), de John Frankenheimer, y de Jonathan Demme en 2004;

A propósito de Henry (1991), de Mike Nichols,

La noche de los cristales rotos (1991), de Wolfgang Petersen,

Morir todavía (1991), de Kenneth Branagh,

La ardilla roja (1993), de Julio Medem,

Sé quién eres (1999), de Patricia Ferreira

Memento (2000) de Christopher Nolan

The Majestic (2001), de Frank Darabont,

Un hombre sin pasado (2002), de Aki Kaurismäki

El caso Bourne (2002), de Doug Liman,

El efecto mariposa (2004), de J. Mackye Gruber y Eric Bress

El maquinista (2004), de Brad Anderson

Pel·lícules que retraten formes inexistents d’amnèsia o que juguen amb el control i

l’anul·lació artificial de la memòria:

Desafío total (1990), de Paul Verhoeven

Abre los ojos (1997), de Alejandro Amenábar

Dark City (1998), de Alex Proyas

Olvídate de mí (2004), de Michel Gondry

50 primeras citas (2004), de Peter Segal

Biblioteca Volpelleres – Miquel Batllori – C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1 – 0817 4 – SANT CUGAT DEL VALLÈS – Tel. 93 565 70 77