MATRIMONI ARNOLFINI

Cristina González

TÍTOL: Matrimoni Arnolfini

AUTOR: Jan van Eyck

CRONOLOGIA: 1434 (s. XV)

ESTIL: Art gòtic flamenc

DIMENSIONS: 82cm x 60cm

SUPORT: Taula

TÈCNICA: Oli

LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu National Gallery (Londres)

Art gòtic (s.XIII – s.XV): desenvolupat a l’Europa occidental durant els últims segles de l’Edat Mitjana, coincidint amb la plenitud i la crisi de la mateixa.

Màxim desenvolupament de la cultura urbana, on apareixen la burgesia i les universitats, entre d’altres, així com l’accentuació de conflictes (revoltes populars).

Art gòtic flamenc: Originat en les terres de Flandes (actual Bèlgica) al segle XV (finals de l’art gòtic). En aquell moment, Flandes vivia un auge econòmic a causa de la desenvolupada industria tèxtil. Aquest comerç va produir l’enriquiment de la burgesia, que es convertí en principal demandant d’obres d’art.

Principals característiques de la pintura gòtica flamenca:

Pintura realista, de la vida quotidiana.

Interès per la bellesa material de les coses.

Gran importància als colors.

Recerca del naturalisme, que duu als pintors flamencs a tenir preferència per la representació detallista i minuciosa dels objectes.

Es fa servir l’oli sobre taula.

Els germans Van Eyck introdueixen una novetat: es tracta d’un vernís d’assecada ràpida, que s’aplica sobre la pintura per tal que aquesta brilli i es mantingui millor.

Temes més representats en la pintura flamenca:

Religiosos

Paisatges

Retrats, molt realistes, i sobretot de personatges burgesos.

En general, els quadres no eren de grans mides, ja que la seva funció era decorar les parets de les vivendes.

L’autor del Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck (1390-1441) és considerat el més important dels pintors flamencs.

FORMA: Pictòrica

COMPOSICIÓ: Oberta

PERSPECTIVA: Frontal

ESTRUCTURA COMPOSITIVA:

LLUM: Artificial

CROMATISME: Predomini de colors càlids

ELS PROTAGONISTES:

Giovanni de Arrigo Arnolfini era un ric comerciant italià, que dugué a terme importants càrrecs a la cort de Felip el Bo.

Giovanna Cenami procedia d’una adinerada família italiana.

Tot i que el matrimoni entre els dos havia sigut concertat amb suma precaució, no resultà com s’esperava: no van tenir fills i, anys després, Arnolfini va ser portat als tribunals per una amant despitada que buscava compensació.

Escena representada: una parella de rics burgesos apareix dempeus a la seva habitació. L’espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la mà dreta, mentre reposa l’esquerra al seu ventre. La postura d'ambdós és hieràtica i solemne. Estan contraient matrimoni a la seva pròpia casa (fins a mitjan segle XVI, no era necessària la presència d’un sacerdot, però sí la d’uns testimonis, que apareixen representats al mirall del fons, i entre els quals es troba el propi autor de l’obra).

Ell duu un vestit fosc, mentre que ella porta un vestit verd (color que representa fertilitat, tot i que no està embarassada), i un vel blanc que li cobreix el cabell.

Al marc del mirall hi apareixen representades deu escenes de la Passió de Crist.

La minuciositat i el detall a l’hora de representar, el naturalisme, i la preocupació per la llum, eren característiques pròpies dels pintors flamencs.

Apareixen molts símbols en aquesta pintura, importants a l’hora d’entendre la intenció de l’autor. En destaquen:

Les taronges: simbolitzen la riquesa i la prosperitat econòmica , en ser importades del sud i un luxe al nord d’Europa.

Els esclops: representen el vincle amb el sòl sagrat de l’habitatge, i són senyal de que s’està celebrant una cerimònia religiosa. Anar descalça significa que el matrimoni està trepitjant un sòl sant.

Els rosaris: eren un regal habitual del nuvi a la seva futura esposa. El cristall es símbol de puresa, i el rosari indica la virtut de la núvia.

El gos: Dóna un toc de gràcia en un quadre de gran solemnitat. El detallisme del pèl demostra la tècnica que posseeix l’autor. El gos representa fide-litat.

Una gàrgola somrient: Es troba darrere les mans de la parella, es creu que indicava el mal que en un futur cauria sobre els dos, ja que teòricament, Giovanni era un faldiller.

El fet que l’autor signi damunt el mirall i aparegui representat com a testimoni de la cerimònia indica que els autors de les obres d’art tenien eren més reconeguts com a artistes que en èpoques anteriors.

<<Johannes de Eyck fuit hic.>>

Jan van Eyck va estar aquí.

1434

La funció d’aquest quadre, com la de la gran majoria de la mateixa època, era decorativa.