filÀ realistes - capitÀ 1997

100

Upload: fila-realistes

Post on 24-Mar-2016

246 views

Category:

Documents


8 download

DESCRIPTION

Revista del Capità 1997

TRANSCRIPT

Page 1: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 2: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 3: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 4: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

3

4

5

6

7

8

10

12

13

14

16

21

24

2728

30COMISiÓN REVISTA FILA REALISTAS CAPITÁN'97: Coordinación:

Jorge Linares Abad, Rafael Palmer Peidro. Colabora: JosepArmengol i Ruzafa. Fotografías: Archivo Asociación de SanJorge, Reportajes Sol roca, Foto Estudio Valero, Estudios Cyan,José Barber, Javier España, Santiago Pons Sala. Foto Porta-

da: Estudios Cyan.

33

34

36

38

EDITA: Fila Realistas. C/ San Jorge, 17 - Alcoy

PORTADA: Alejandro Soler.

FOTOMÉCANICA,FOTOCOMPOSICIÓNE IMPRESiÓN: Artes Gráficas Alcoy, S.A.

Tels.: (96) 552 3311 - 652 07 61

Fax: (96) 552 34 96DEPÓSITO LEGAL: A-560-1997

40

41

42

44

46

50

EDITORIAL ALCALDíA. Josep Sanus Tormo.EDITORIAL ASOCIACiÓN DE SAN JORGE,1996 Y 1997.Silvestre Vilaplana Molina, Adolfo Seguí Olcina.

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA.Rafael Botí Sempere.

IN MEMORIAM. JUAN FERRER CANET.Jorge Linares Abad.

REALISTAS. Julio Berenguer Barceló.

PRESENTACiÓN y HOMENAJE.Jordi Sedano Delgado.

UN QUADRE PER A UNA CAPITANíA.César Arranz i Rey.

CAPIT.A '83-FANFARRIA. José Mi! Valls Satorre.

UNiÓ MUSICAL D'ALBAIDA. L'ARANYA: REA-LITATS I REALlSTES.

DE MÚSICA I FESTA. Lloren<;: Barber.

ELS ANYS DE CAPIT.A DE LA FIL.A REALlS-TES. Rafael Palmer i Peidro.

ELS CAVALLETS y SU FUNCiÓN.José Luis Mansanet Ribes.

ELS REALlSTES I LA CAPITANíA DE 1944.Pau Gómez i Navas.

AYER, HOY, SIEMPRE REALISTAS.

EL VESTIT REALISTA: EVOLUCIÓ I SENTITFORMAL. Josep Albert Mestre Moltó.

QUATRE DIANES DELS ANYS CINQUANTA.Rafael Sellés i Tormo.

EL CABALLO COMO ELEMENTO FESTERO.Antonio Revert Cortés.

ELS REALlSTES D' ARA.

ALGUNAS NOTAS SOBRE LAS CABA-LLERíAS DEL SIGLO XIX. CABALLERíA REA-LISTA. Adrián Espí Valdés.

LA GLORIA DEL HOSPITAL.Jorge Linares Abad.

RECORDANDO. Miguel Espí Mayor.

ESQUADRA DE NEGRES CAPIT.A'97.Jorge Linares i Abad.

VIVENCIAS DE UN CAPITÁN.Rafael Palmer Balaguer.

ACTOS REALISTAS.

RELACiÓN DE FESTERS DE LA FILÁ.

PRESENTACIÓ CAPIT.A REALlSTES 1997.Jordi Linares i Abad.

REPORTAJE GRÁFICO CAPIT.A'97.51

Page 5: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

CE I retrobament col.lectiu amb la Festa uneix novamentels alcoians i alcoianes per gaudir de la joia i I'es-plendor d'unes Festes que són, sens dubte, tret

essencial i definidor del ser i sentir en alcoia.La Festa és il.lusió i fantasia desbordada, un torrent d'ener-

gia creadora que brolla de I'ingeni alcoia per fixar-se en la reti-na i en el cor de tots aquells que presencien el seu discórrerpels carrers d'una ciutat que es remou i es commou quan abrils'inicia. En abril Alcoi esdevé sinonim de Festa i els seus carrersfonts de cultura col.lectiva i Ilocs d'esplai i de convivencia bulli-ciosa.

A Alcoi, abril agermana i impulsa la recreació deis esdeveni-ments de passat amb la saba renovada i la inspiració fecunda-da d'un present que respecta i reverencia la Ilavor sembradapels nostres avantpassats.

I vosaltres, els Realistes, sou uns deis agents infatigablesd'aquesta recreació que, any darrere any, permet que la ciutatd'Alcoi impressione i impacte a tots els que s'hi aGosten amb labonhomia de la seua gent i amb la materialització de I'esforydesinteressat i del treball ben feto

Amics Realistes, gracies per permitir-me compartir ambvosaltres aquestes testes com un realiste més.

Son Caoita i Visca Sant Jordi!

JOSEPSANUSTORMO

Page 6: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

uan busque en la memoria""'" ' I'alferecia de la Fila Realis-

tes, em vénen a la ment cen-tenars ~atges que omplin el meuesperit d'un record feliz que asserena lameua anima testera.

La complexa i difícil responsabilitatd'un carrec fester fou portada al carreramb una il.lusió, un entusiasme i una bri-Ilantor que aporta, sobretot en la vespra-da del 22 d'abril, el balsam endolcidor, labellesa formal i cal ida que ens va acom-panyar quan comenyava la nit. I tot, ambla simpatia i dinamisme propi que carac-teritzen la Fila Realistes.

Els realistes van saber transmetre alpoble d' Alcoi la seua manera de ser, laseua identitat com a fila i com a conjuntd'alcoians que senten, quan arriba la pri-mavera, el goig de representar la histo-ria, la nostra historia.

Conserve com un tresor, al fans delmeu cor, tot un meravellós any d'alfere-cia realista. Una alferecia que el tempsconvertira en mítica, marcada a foc en lamemoria del poble d' Alcoi.

La meua enhorabona, la gratitud méssincera i un gran desig de futur del vos-tre amiGo

ódavía retumbando en losoídos el ensordecedor fragorde la batalla y la emoción de

ve'T"Un año más a SANT JORDIET sobrelas almenas del castillo, me pongo aescribir, pensando en ese CAPITÁNMORO que Alcoy ha tenido la suerte decontemplar en las personas de RAFAELPALMER -padre e hijo-, y la FILA REA-LISTAS en particular.

Después de la desafortunada clima-tología del año del Alférez, la FILA semerecía un desquite que este año hatenido. El esplendor ha reinado durantelos tres días de fiesta y se han vistocumplidas todas la ilusiones que, desdetanto tiempo atrás se venían acumulan-do, pensando siempre en ese momentocumbre de las 4,30 de la tarde en el Par-tidor, de un día de abril.

No olvidaré nunca mi primer CapitánMoro como Presidente de la ASOCIA-CiÓN DE SAN JORGE, que ha podidogozar con toda la intensidad de la cerca-nía a las personas que han desempeña-do los cargos y con los que han tenido laresponsabilidad de ofrecer a la Fiesta, elespectáculo y la suntuosidad que laFILA REALISTAS ha puesto en lascalles de Alcoy.

Por otro lado tengo que agradecer atodos y cada uno de ellos, la cariñosaacogida que me han dispensado duran-te estas pocas semanas que hemosconvivido y deseo fervientemente quedentro de catorce años, aunque otroslleven las riendas, las responsabilidadesy los cargos, la FILA REALISTAS vuelvaa tener un año de Capitán que dignifiquea nuestra fiesta de Moros y Cristianos,como este año ha hecho.

¡¡¡VISCA SANT JORDI!!!

SILVESTRE VILAPLANA MOLlNA

ADOLFO SEGuí OLCINA

Presidente de la Asociación de San Jorge

Page 7: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

esultam o I tdit íci I

per ~~.~~_. Pri-mer Tro dirigir-me a vosaltresdesprés d'ha-ver passataquest any tan

singular en la identitat testera delnostre poble.

El meu desig seria podercomen<;:ar aquesta salutació aflo-rant les meues emocions com aPrimer Tro en any de Capitania,com amic personal del Capita, iEsquadrero deis Negres així i totaquestos esdeveniments han estat"enturbiats" per les situacionsanacrbniques viscudes als mesasde decembre i gener passats.

Cadascú sap de quin peu coixe-ja i jo em vaig posar SEMPRE alcostat de la legalitat, del seny i delcamí de la validesa per a la nego-ciació. No som partidaris d'anacro-nísmes i postures tara de contextoNo cal recordar Que este m a les

sentir orgullós de ser el vostre Pri-mer Tro!

Crec que hem d'anar amb lacara ben alta per \'orgull d'haverdferit dos carrecs al nostre poblede manera tan digna. De tot a9óhem de donar les gracies a tataeixa gent anonima que mentre totsaltres estavem cervesa en ma, ellsestaven ultimant detalls d'últimahora el mateix dia deis Músics.Gracies.

Com no agrair a tata eixa JuntaDirectiva que em va suplir perfec-tament el dia de l'Entra. A eixe"monstruo" de Santi Pericás quevos va organitzar a tots i cadascúde vosaltres per a que la nostracapitania fora perfecta.

REALISTES, dieu a veu altaque ho sou ¡que heu format part iart de la nostra Entitat els anys 95fins 97, doncs tingueu per segurque hem fet historia.

A TOTS GRACIES.

portes del segle XXI i hem d'entraren ell amb bon peu i no a contra-peu.

Tot a9ó amic Rata va ter que etrobarem dos mesas de la teuacapitania i aixb si que no m'ho per-dones. Tu, com amic, com Festeramb majúscules, com Alcoia vassaber estar al nostre costat en totmoment i eres tu precisamente quiem donava anim per continuar.Gracies Rata.

Hui 30 d'abril, delectant-meencara amb els gong Ilunyans deCavall de Foc i amb I'olor a pólvo-ra en I'ambient recorde el momenten que al la dalt del Partidor vaigvore moure's la teua carrossa i diri-gir-se cap a San Nicolauet. Emvaig dir amb ulls enterbolits ¡Allí vameu AMIC i CAPITA. T'ho merei-xes!.

Sempre he dit que ser PrimerTro a la nostra Fila es molt tacil perser qui sou. La nit deis soparets emvaig adonar qui és la gent de lanostra Fila, de la nostra gent. ¡Québrutos! ¡Que manera de ter-me

RAFAEL BOTI SEMPERE

Primer Tro

Page 8: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

.

OPlam

c

JUAN FERRER CANET(Alférez y Capitán Realista 1982-1983)

uan Ferrer Canet, nuestro Alférez y Capitán en 1982 y 1983,nos dejó. Quizá cuando menos lo esperábamos. Sabiamos de

( su grave enfermedad, pero no inmaginábamos, ni se nos~ya por la cabeza que un día, tal vez otro, nos dejaría.

Juanito, como mucho~ le llamaban, partió para encontrase con SanJorge, Patrón, Emblema y Blasón de su querida Fiesta, un 30 de Juniode 1985. Quiso por expresa voluntad marchar vestido de Realista, suFila. Sabía de antemano que Allí le esperaban para "Arrancar la Diana"o tal vez le invitaban a participar en una eterna tarde de "Entrada deMoros" en la que él presidía con orgullo la Capitanía. Y tenía quepresentarse luciendo la mejor gala, su siempre bien cuidado traje. Azulsobre rojo y amarillo, bombacho cielo, metales oro. Y en su interior,lucía un corazón límpio ,lleno de bondad, de amistad, de cariño. Se pre-sentó con las manos llenas de buenas obras, dió cuenta de su queha-cer cotidiano y de lo mucho que quería a su familia, a su pueblo, a suFiesta, también de cómo la vivía intensamente.

Juan Ferrer, se fue, nos dejó su grato recuerdo y su manera de serque no era otra, que sencillez, manifestada en su comportamiento ytrato con todos. Pero veamos cómo se expresó ante Ximo Llorens delperiódico Ciudad en el número extraordinario publicado en Abril de1983.

Destacan entre sus declaraciones sus ideas personales sobre laFiesta de la que dice: "No me considero un Fester de tres días. LasFiestas de Moros y Cristianos de Alcoy son algo más que salir a unaescuadra". Lamentaba que en el mundo de nuestras Fiestas hubieramuchas personas que centraran el acontecimiento festero con la únicaobsesión de hacer una escuadra de negros o hacer el cabo de escua-dra en la Entrada de Moros por la calle San Nicolás.

A Juan Ferrer Canet le encantaba la Diana. Según él, es un actoemotivo, privilegiado, en el que a muchos festeros les ves con lágrimasen los ojos. Tiene la mágia de ser el primer acto de Fiestas y pensabaen lo insólito de "1'Arranca" en la plaza...

También se impresionó y se emocionó con la Misa a San Jorge deAmando Blanquer, de la que tuvo el honor de presidir su estreno comoAlférez Realista, compartiendo con otros cargos festeros, en la Iglesiade Santa María el día dedicado a nuestro Santo Patrón. El Disparo tam-bién le gustaba. Añoraba no poderlo realizar como en sus tiemposmozos, debido a su salud delicada, pero es "magnífico" decía, y nohabrá nadie que lo haya probado que diga que no le gusta.

¿ y que es lo que a este hombre no le gusta de Nuestra Fiesta?Pues yo diría que nada. Era un enamorado de ella, sentía auténticapasión, fervor y entusiasmo. Y así fue como Juan hizo "doblete". LosRealistas le "ascendimos" de Alférez a Capitán, sin pasar oposicionesni exámenes y él, con su talante sereno, aceptó. A su lado siempre, suesposa, Carmen Vallés, sus hijos, sus amigos, su fila... y también Mari-ta, su modista, que le confeccionó los trajes, persona por la que sentíagran admiración y aprecio.

Su traje de Capitán lo podemos contemplar en el Museo del Casalde Sant Jordi. Fue su voluntad: "Si te guardas el traje en casa tienesque encerrarlo en un baúl o armario. Yo pienso que es mucho mejorentregarlo al museo del Casal y de este modo, por lo menos, tiene unautilidad, la gente lo ve". Y junto a su traje el recuerdo, la historia ...

Sé, Juan, que te sentirás orgulloso de los Realistas de hoy. Sabesque hemos luchado y trabajado mucho. Las cosas hemos ido mejorán-dolas. Al tiempo de ver la luz esta Revista,- sabemos que la recibiráspuntualmente como otras noticias que te llegan Allí donde estás,- que-remos mandarte con ella y este pequeño artículo un cariñoso recuerdode todos tus amigos Realistas y en especial de Jorge, ya sabes, el Cro-nista de la Fila.

J. LlNARES

Page 9: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~

.

f

Azul y luna, arena del desierto,la terneza en el alma, la emociónen los rostros, y el soplo bermellóndel inconsútil palio de San Jorge.Un halo caprichoso en los caireles,el redoble que encela el corazón,las cimbas que desmayan, la oraciónen los labios, la lágrima que acude.Argucias del color, la serpentinacruzando en espirales, el timbalque delira, la brisa que mimbrea,el yatagán que hiende el horizontecon lúbricos reflejos de cristal,y el fuego que campea en las miradas.Azul y luna, suras que escapandel eco del oboe, conmociónde heptacordos, y en los plexos pasiónpor alcanzar la mano de San Jorge.Se aconyudan las capas como amitode nieves, clamorea el helicónsu voz aguda, irisa la eclosiónde orzoyos amarillos el espacio.y el mirífico ensalmo del CelesteCaballero, esmalta de coraly carmesí la suave primaveraque nace apresurada en los balcones,y enciende en llamaradas el raudalde jinetes que escolta al Capitán.

JULIO BERENGUER BARCELÓ

Page 10: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

mero Miguel Angel ha dejado el lis-tón muy alto en todos los sentidosy los Realistas somos perfecta-mente conscientes y sentimos unespecial orgullo por nuestra muchomás que digna representación en ,la Alferecía de 1996. Miguel Angelha sido un Alférez sencillamenteejemplar en toda la extensión deltérmino. Un Alférez muy joven quepasará a los anales de la historiade la Fila Realistas por su buenhacer y saber estar. Por enésimavez, enhorabuena Miguel Angel.

En cuanto a Manuel Antolí,quizá la mejor definición para acer-carnos a su personalidad, seríarecordar aquel proverbio árabe quedice que la vida es una larga lec-ción de humildad. Manolo es unode esos artistas que casi te hacencreer que viene de un lejano para-íso terrenal sense serps i sensepomes... donde la única ley vigen-te es el arte y fraternidad anónima.Su exquisita sencillez rima real-mente fatal con sus dotes de artis-ta consagrado. Es gratificante queen esta vida plagada de huecas ysuperficiales relaciones sociales,donde abunda tanto pseudo inte-lectual ávido de foto. micro enmano, y subvenciones ad hoc,Manolo Antolí parece devolvernosla esperanza de que todavía exis-ten hombres grandes de talantesencillo, de otra pasta...CreémeManolo, eres un tío de bandera, ungran artista, un sencillo Realista delos que a mi me gustan, de los quesiendo tan grandes como tú, soncapaces de pasar de puntillas, sin

CE I día 1 de Junio de 1996,los Realistas celebra-mos un acto tremen-

damente significativo y entrañable,se trataba de la despedida del añode Alferecía del que tan gratosrecuerdos guardamos y del iniciodel año en que los Realistas asu-mimos la Capitanía.

Al acto asistieron la primeraautoridad local D. José SanusTormo y el entonces Presidente dela Asociación de San Jorge D. Sil-vestre Vilaplana Molina que noshonraron con su presencia.

Posteriormente al acto de pre-sentación, se celebró un ensayoque estuvo amenizado por unacharanga .En el mismo, la camara-dería y el buen humor que caracte-rizan a nuestra Fila fueron la tónicadominante. El codo a codo en oca-sión tan especial, al margen de laamistad reinante, se convirtió másque en una frase tópica en un datoempírico, debido a lo pequeña quese nos queda la Fila en aconteci-mientos de esta índole..

Tres personas claves acapara-ron la atención en día tan impor-tante para la familia Realista. Fue-ron como no, Miguel Angel Alcaraz,Manuel Antolí, y Rafael Palmer.¡Vaya cartel de lujo...!.

El amigo Jordi Linares ha sidoquien (casi por decreto ley) me haobligado a realizar este apartadode la revista, y digo "obligado", por-que mi reiterada negación a asumiresta responsabilidad, es debida aque soy consciente de lo difícil queresulta para mí, escribir sobre lostres personajes centrales de aque-lla maravillosa velada a quienesestimo y admiro en demasía y portanto, estoy seguro que perderéobjetividad debido a que lo emo-cional me pierde con demasida fre-cuencia.

De nuestro gran Alférez, MiguelAngel, quizá habría que recordarlas palabras que Rafael Palmer harepetido hasta la saciedad con lasinceridad que le caracteriza-Miguel Angel, sólo espero ydeseo dejar a la Fila en el nivel enque tú has desempeñado elcargo-. Lo cierto, es que no le faltani un ápice de razón al amigo Pal-

Page 11: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

ruidos ni estridencias, pero dejan-do huella, un Realista normal detalante especial. Estimado amigo,me duele contemplar las dos mara-villosas obras que has legado a laFila y no poseer los conocimientostécnicos adecuados para aprove-char al máximo el arte y el amorque has depositado en ellas. Peropese a mi parquedad crítica en elaspecto artístico, te aseguro quetus obras me inspiran de un modoespecial y que soy capaz de des-cubrir tu fuerza en el lienzo. Te hedicho muchas veces, y ahora queno se entera nadie te lo repito ensecreto una vez más, que envidioendiabladamente, tu pasión por lapintura, porque estoy convencidode que disfrutas como un crio conlo que haces, pintar, crear... Tu Filase siente muy honrada de contarcon una gran persona y un granpintor "Realista",

Por último, falta mencionar a "ElGran Capitán", el personaje queesa noche mágica del 1 de Junio,iniciaba su andadura como CapitánRealista 1997. Se trata de nuestrogran amigo Rafael Palmer. Descri-bir a Rafa es tarea harto difícil paramí personalmente. Rafa no es miamigo. Sí, no es mi amigo. Seríauna falacia por mi parte hablar deRafa como de un amigo. RafaelPalmer, está a caballo entre mi

hermano mayor y mi padre festeroRafa es esa persona que ha esta-do y está siempre ahí. Es uno delos pocos festers hasta la médula,que vive y siente la Festa y la FilaRealistas hasta lo más profundo desu ser. Rafa marca distancia comofester, pero sobre todo, como serhumano. Personalmente el "festerde calbot" que escribe estas líneas,ha aprendido mucho de este fes-ter, de talla media y corazón tallaXL. Rafa, eres un ejemplo a seguiry por eso cuando el 22 de Abril,desde El Partidor una voz entre-cortada grite avant els Realistes,avant el Capita, avant Rafelin...tu Fila te seguirá como una piña,como lo que somos, una familia,una familia orgullosa de serio que,se deslizará pletórica por SantNicolauet con la certeza de que perAlcoi i per sant Jordi, tenim un granCapita.. .

Creo intuir que somos cons-cientes de que este año de Capita-nía que con tanta ilusión estamosafrontando los Realistas, ha sidomuy complicado en los últimosmeses por motivos que están pre-sentes en la mente de todos.Recuerdo con pesar las tensionesa que algunos de nosotros hemosestado sometidos por mantenerposturas distintas al respecto.Espero y deseo como fester ycomo alcoyano, que todos haya-mos aprendido mucho de lo ocurri-do, pero sobre todo, espero quelos que más hayan aprendido seanaquellos que tienen responsabili-dad directa en lo que atañe a LaFesta, Nostra Festa, La Festa delpoble, el único y verdadero sobe-rano y gracias al cual pervive LaFesta alcoyana. Se ha queridoracionalizar un tema emocional, deforma precipitada y sin contar conlos auténticos protagonistas: elfester de a pié y quienes cada 22de Abril se parten los brazos aplau-diendo bajo soles de justicia yaguaceros de injusticia. Sólo elamor que el pueblo profesa a LaFesta, ha sido capaz de realizar elmilagro de que los lamentablesenfrentamientos personales quehan existido en el mundo Festerúltimamente, hayan quedado sóloen eso, en un susto, un aviso anavegantes.. .

Visca Sant Jordi.

JORDI SEDANO DELGADO

Page 12: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~~

CFI cartell anunciador de la

, Capitania mora de I'any,¡ 1997 és obra de Manuel

(Manolo) Antolí Sancho, "Granados",alcoia i festero

Sens dubte és gracies a estosdos últims adjectius el que I'autorhaja sabut plasmar amb tanta belle-sa els dos cartells anunciadors de lafila Realistes, el de I'any passat,aprofitat també com a portada de larevista Alférez'96, i el cartell d'aquestany del Capita, que il.lustraba la par-ticipació de la passada Loteria Nada-lenca, una de les més atractives deisúltims anys.

En aquest article ens centraremen contemplar aquesta última obra,que supose ja ben coneguda permolts i que probablement ocupe unIloc preferent a moltes cases un copemmarcat.

En primer Iloc hauríem de conei-xer el significat de I'obra, del dosquadres deis anys 1996 i 1997, per-que tots dos conformen un mateixtema. Així, si recordem el cartell del'Alferes, en ell es podia veure comles tropes Realistes arriben cap aAlcoi, en serietat, amb un gest con-centrat, Ilestos per a la batalla queprompte hauran de presentar.

El cartell del 1997 és una conti-nuació d'aquest i així veiem com lestropes Realistes ja han prés la vila.És el repos del guerrero

L'escena ens és presentada entres plano/s, de mes a prop a másIluny. En el primer planol veiem alCapita i a dos deis seus oficials rela-xats, dins d'una tenda, discutint qual-sevol tema respecte a la batallaguanyada. Al segon planol I'autorens deixa veure un guarda idoscavalls junt a un arbre, i tres bande-res a I'entrada de la tenda, dos ambla mitja lIuna i una amb I'ensenyadeis Realistes. Per últim al tercer pla-nol es veu part del campament, unconjunt d'homens a cavall i a peu, idos fogueres. Al fons, presidint-lo tot,el Barranc del Cinto

Aquest seria I'argument deis dosquadres. Ara parlarem una micasobre altres aspectes de I'obra.

Podem comenc;:ar per la que ésuna de les principals característiquesde Manuel Antolí a les seues obres:el color. Ángel Candela dia d'ell "Luz,color, valentía, sensibilidad, firmeza,oficio, sutileza insospechada, com-posición y forma" i aquest cartellanunciador de la Capitania Mora horeflecteix molt bé.

El quadre compta amb un núme-ro de colors variat, pero el més fre;'quent és el blanc, present a les ten-des del campament, als cavalls i a laroba del Capita. I també, és ciar, atots aquells elements del traje deRealiste que ho demanen.

És interesant contemplar I'ús deiscolors blau i roig, en primer planol enels dos oficials i en segon planol a labandera Realista, .formant un triangleque ens centra tant al Capita (dinsdel triangle) com el campament(darrere de I'ensenya). És un bonicsistema de dir-nos qui és el Capita ia quina Fila pertany. Tanmateixpodem observar com ha fet destacaral Capita de la resta del quadre: perun costat la figura apareix recostadafront als demés, que apareixen o béassentats o bé plantats o bé són alfans del campament i queden massaIluny. Així és la figura del Capita laque ocupa un majar espai dins delquadre, és la figura de majar tamany;i també fa resaltar al Capita la com-binació de colors emprada al trencarI'uniformitat de colors obligada peltraje de la Fila.

Un altre truc que I'autor fa servirper tal de que la nostra atenció coma vidents es centre a I'escena centraldel quadre és que és on es concen-tra I'ús deis colors més toscos delquadre, el roig, el blau i la varietat decolor del Capita. La resta de Realis-tes que apareixen al quadre no fur-ten atenció a I'escena central bé per-que donen I'esquena a I'espectador,com és el Gas del sentinella al segonplanol(del qui sois veiem la capa, elturbant i una mica del brag dret af11buna Ilanga) o bé són massa lIuny deI'escena i el blau i el roig deis seustrajes no atrau tant la nostra atenciócom al primer planol.

Després de la escena central ésla bandera de la Fila el punt centraldel quadre sobre el qual els ulls deI'espectador es senten especialmentatrets per la mateixa raó, rús deiscolors blau i roig, els quals desta-quen sobremanera front a la claredatdel paisatge.

A banda d'esser vista amb colorsdistints estos resulten més vistososal comparar-los amb els de la restadel quadre, donat que el Capita vavestit amb color blanc en el turbant ials pantalons pero amb una armillade color fosc, de fet el color més foscemprat dins de robra. I amb aquestacombinació de colors el resultat ésque aquell que mire el quadre es veu

obligat a dirigir la vista cap al Capita.És un efecte comú pero molt benresalto

D'altra banda destaca i molt lamalta Iluminositat de I'obra, on lesombres sois són presents dins de latenda, enfosquint Ileugerament lesrobes deis personatges pero senseamagar en cap moment els detalls.Eixe to més fosc a ¡'interior de latenda fa que ens fixem més encaraens els tres personatges centrals,donant-los la importancia que tenen ique els fa resaltar sobre la resta delquadre.

Un altre detall que enfatissaaquest desig de lIuminositat seria elfum de les fogueres, un fum de colorblanc que aprofita també per crearuna mena d'aureola en torn al Capitai a les seues tropes.

Un cap arribats a aquest puntpodriem resaltar alguns detalls de latecnica de I'artista. Així és notable elseu domini de la perspectiva, és adir, com dóna profunditat a I'escenaque desenvolupa. Qualsevol obser-vador notara lo ben aconseguida queesta la Ilunyania deis protagonistesrespecte al Barranc del Cint o res-pecte al campament o al sentinella.Com ja s'ha esmentat abans podemveure quatre planols al quadre,cadascun més distant de I'altre. Eldomini de la perspectiva, una cosaque pot semblar tan facil de vega-des, és un aspecte molt més difícild'aconseguir del que sembla i sensdubte Manuel Antolí ha arribat adominar-la plenament.

Ací també resulta molt interesantla barreja d'estils present al quadre.El primer i el segon planol, per sepa-rat, podriem incloure-los dins d'unatendencia naturalista i realista ambcert grau d'idealització tampoc nomassa acusat. M'explique: és natu-ralista en tant en quant reflecteix alspersonatges tal i com serien, d'unaforma natural, sense massa artificis.Les posas deis protagonistes sónabsolutament naturals, no gensforgades, i el mateix podríem dir deisdos cavalls o del guarda. I igualmentla sella de montar, gens luxosa, gensartificiosa. Tanmateix el detall de lasabata de I'oficial moro, descalgatper a la seua comoditat, dóna unmatís de gran riquesa a I'escena i eldota d'una vitalitat aconseguida enun grau molt alto I així mateix la tau-leta ¡les taces donen una intensanaturalitat i realisme.

Pero també hi ha al quadre una.10

Page 13: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

És el personatge més altiu deis tres itambé es veu com el més feli9.

En segon Iloc esta la figura delCapita, al rostre del qual és facil con-templar la saviesa que I'experienciade I'edat li ha proporcionat. El rostretanmateix reflecteix orgull, I'orgull delvencedor pero sense la prepotenciadel seu primer oficial, fins i tot deixaentreveure una mica de preocupació,potser imaginant-se ja el que haurad'ocorrer posteriorment, es a dir, larecuperació deis cristians i el seuposterior contracolp. Pero de tatamanera el seu semblant fa pensarque no se li passa pel cap la victoriacristiana.

El tercer protagonista és un altreoficial, i aquest completa la succes-sió d'expressions ja que aquesthome reflecteix la preocupació.És elconseller fidel del Capita pero que noes deixa anar pels aconteciments isempre afronta els fets d'un modecrític, fins i tot una mica pessimista.És un personatge que reflecteix méssentiments amb I'expressivitat delseu GaS, amb la ma al mentó o el capuna miqueta inclinat cap endavantque amb la resta del rostre, tapat perla ma. És, per tant, un bon exempledel coneixement que té Manuel Anto-lí de la gent al saber reflectir amb unmestratge notable a la seua pinturatant sentiments com sensacions deisessers humans aprofintant, bé elsrostres bé els cossos, un fet bastantdifícil d'aconseguir. Demostra ser,com ja va resaltar Jorge Linares a larevista Alferez'96, un home moltobservador que capta amb inusitadaclaredat la naturalesa de I'home.

Un altre aspecte que és posibleapreciar a aquesta magnífica obra

de Manuel Antolí seria el domini delmoviment, que es pot apreciarfonamentalment a dos Ilocs: el brac;:de I'oficial que gasté la tac;:a i els doscavalls amb gent al tercer planol. Simirem amb atenció el brac;: de I'oficialnotem com esta a punt de posar-se abeure. Esta en un gest contingut,com si acabara d'escoltar algunacosa o com si anara a dir quelcom ipreparat per a beure immediatamentdesprés de produir-se aquest feto Elvident espera veure com d'unmoment a un altre I'oficial duga latac;:a als seus Ilavis i es pose a beure.

Tanmateix es notable el movi-ment al tercer planol, als dos genets,un deis quals, el que esta més a ladreta esta parant-se i I'altre, unamica més cap a la esquerra, estaencara en plena cavalcada (sensemans, per cert).

Seguidament hauríem d'apreciarcom el pincell d'Antolí ens deixa untrac;: molt fi pero al mateix temps demalta energia i vitalitat. Es nota eltrac;: fi en la línia que delimita el con-torn de les figures, que resulta d'unasuavitat exquisita. La brusquedat etaabsent d'aquesta obra, la qua! és, almateix temps, d'una gran vitalitatcom ens demostra I'expressivitat delpersonatges o el seu moviment, deisque ja hem parlat una mica mésamunt.

Em sembla que seria just elresaltar un altre aspecte de ManuelAntolí Sancho com a artista, el quesiga molt complet,capac;: d'aglutinaren una mateixa obra distintestendencies. Que domina tecniquesmolt diverses com demostra la barre-ja de realisme i impresionisme alquadre del Capita o el realisme i el"sfumatto" quasi fantasmagoric pre-sents al quadre de ¡'Alferes. Ac;:o soises pot aconseguir amb molt de tre-ball, la qual cosa ja va ter notar Víc-tor Lope, qui dia: "Su pintura es con-secuencia directa del trabajo cohe-rente y concienzudo".

En resum, el Cartell anunciadorde la Capitania Mora Realista 1997és una gran obra tant si la miremd'un mode artístic com sentimental.

certa idealització deis personatges,que presenten uns rostres molt her-mosos i sense cap detecte. Perexemple el Capita, malgrat la seuaedat que s'endivina, no té cap arrugaal rastreo

El tercer planol seria aquell onI'autor ens presenta el campament iles fogueres. Ací la tecnica consis-teix en un trag de color creant unesfigures sense un contorn definit i quecreen la impressió de la imatge. És elprincipi del impresionisme, posarcolors que recorden a figures perosense obsessionar-se en els con-torns ni en els detalls que podríemtrabar, per exemple, a les miniaturesd'alguns artistes holandesas.

Per últim el quart plano! és el pai-satge que acull tata I'obra, un paisat-ge tan simbolic i conegut per tots elsalcoians com és el Barranc del CintoÉs un paisatge tradicional i molt rea-lista i que situa I'escena.

Ara que parlem deis rostres delprotagonistes aprofitarem per desta-car la, al meu modest parer, qualitatmés aconseguida de tata I'obra: laprofunda expresivitat deis rostres ideis cossos deis tres cabdills musul-manso Cap d'ells té desperdici iresulten plens de matissos. ManuelAntolí ha dotat als seu triunviratd'una forga molt intensa. Així, i anantd'esquerra a dreta, parlarem unamica de tots ells.

En primer lIoc I'oficial de \'esque-rra, el qual sembla, pel seu rostre i laseua posa, el més confiat i orgullósdeis tres. El seu somriure fa pensaren l' Ambaixador moro, tranquil per lafacilitat amb que pensa haver venyutals cristians, deixant endevinar uncert mohí despectiu cap al venyut.

CÉSARARRANZIREY

.11

.

Page 14: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~~~

Page 15: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

"REALISTES"L'ARANVA: REALITATS

dins del sentir general és ciar que lamúsica testera té com un deis maximsexponents a l' Aranya. Es podrien citarnombrases mostres de reconeiximentdonades per diferents associacions,comparses, filades i d'altres entitatsfesteres de la nostra geografía alla onL' Aranya ha actuat, o les marxes queha tingut I'honor d'estrenar i que huisón tan conegudes com per exem-ple"Exodo","Jamalajam", la marxamora que porta per nom el de labanda" Ja baixa l' Aranya", sense obli-dar els magnifics passobobles d'enFernando Tormo Ibañez tan famosos ireconeguts molt especialment a la ciu-tat d' Alcoi.

Actualment, a l' Aranya ocupa elcarrec de Director Ramón GarcíaSoler, sent President Joaquín SolerCatauña.

Els músics i tata la familia deisAranyes desitjen per a la Fila Relistes iper al seu Capita En Rafael Palmertots els exits i tata la felecitat en eldesenvolupament del carrec, deixantconstancia que any rere any L'aranyaté el cor cada vegada més Realiste,contribuint amb tot el nostre esfory aexaltar el bon nom i reconegut prestigid'aquesta aran Fila alcoiana.

~ lla per la década deis 20 iaprofitant I'auge de la novelade I'eminent escriptor valen-

cia Vic Blasco Ibañez, naix laSocietat Unió Musical d' Albaida, cone-guda des d'aquells anys com L'Aranya,un nom que, entre altres i nombrososfets destacats, els nostres avantpas-sats ens legaren i que avui seguimconservant.

Eixa continuitat en el nom queguarda un infranquejable paral.lelismeamb el devindre d'aquesta Societat esdeguda a la constancia i la dedicacióque les distintes persones(hui, verda-deres institucions per a nosaltres) queconformen la historia d'aquesta entitatcultural han depositat en la mateixa.

La Societat Unió Musical d' Albaida(L'Aranya) ocupa un lIoc de privilegidins I'organigrama musical actual en elmon alegoric deis moros i cristians. Elscomponents son conscients d'aquestfet i és per aixo pel que renovadoresidees sorgeixen del sentir general deismúsics i simpatitzants, tot mantenint lanostra banda al nivell adequat alla ones fa present amb la seua ansietatartística.

La Unjo Musical d' Albaida no s'a-Ilunyara excessivament deis seus prin-cipis, primicies i origens, pilars fona-mentals que han dut a la banda al grupcapdavanter de les societats musicalsmes reconegudes al mon fester auto-

nómic.

VISCA SANT JOROI

UNiÓ MUSICAL D'ALBAIDA

No obstant, el repte de superació iadaptació a les naves necessitats ésuna constant actual a la nostra Socie-tal, donant-se de fet una autenticaafluencia de naves tendencies id'il.lusions renovades.

La Llei d'Ordenació General delSistema Educatiu és una realitat i unrepte que L' Aranya no oblida. Dins I'es-perit i finalitat de la Llei es desprén queles Societats Musicals tenen molt a dir,la banda del poble s'ha convertit enuna baula important en la formació delmúsic, ja siga amb recursos propis,amb infraestructures locals, comarcals,o amb una barreja d'eixos factors.

Es per aixa pel que otorguem a lanostra escala lotes les facilitats queestiguen al nostre alcan<;:, amb la segu-retal i convicció de que este m poten-ciant I'engendrament de nous músicscom un producte autacton que devemconservar i autentificar com un fet idio-sincratic i genuinament valencia.

Es necessaria, i L' Aranya s'ha com-promet, I'assumpció d'eixa funciósocio-cultural de la danda com a baseessencial de formació de nous músicsa la nostra comunitat.

Alcanca gran relevancia I'opiniódeis pares del nou educand, els qualshan de transmetre la convicció delpaper psicopedagagic fonamental quepot constituir la cultura musical dins lafarmacia personal del xiquet.

Tot i aixa, cal referir-se també a que

Page 16: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

-"V~'_.'-- -sivos, generosos, exuberan-

pura, dádiva. En efecto,.,-- -- --' ,.. ~ - ~"

que no cabemos en nuestra piel, todonos sobra, regamos el derredor de

señales y semillas de vida.La fiesta con sus ceremonias, nos

libra (¡como el amor!) de la servidum-bre de lo útil, lo inmediato, lo grosera-mente práctico y hasta egoísta, nos

libra del mundo del producir parasituarnos en el mundo del desparramedisfrutador: somos puro lujo, puro

sonar.Además la fiesta nos saca del

reino del "apartamento" para mostrarlo mejor de todos nosotros en el reinode lo público: la calle, la plaza o elprado, es el espacio natural del fes-

tear.Yo, compositor, decidí tiempo ha,

ser músico de intempéries, músico

mundano. Era natural que tropezaracon el instrumento más mago Ysolemne que el hombre haya inventa-

do: las campanas., y fueron las campanas, con su

carga de tiempos Y horas, hechasdepósito de memoria comunal, lasque llenaron mi vida de compositor, deceremonia. Y no hay ceremonia másamplia y rotunda que la fiesta. Es porello que Alcoi y yo estabámos irremisi-blemente condenados a encontrar-nos, era cuestión de tiempo. A encon-trarnos y amarnos en y con la fiesta. yfueron los Realistas quienes tuvieronel tesón fértil de hacerme servidor de

"la entra".y aquí está ésta mi música, un

endiablado diálogo campanero, llenode color y ritmo, sobrevolando un mar

de bandas-cargadas-de-bombo (sinbandas, la fiesta queda manca). Enmedio, regados por el lenguaje de lascosas y los elementos, el hombre. No

un hombre individuo, problemático Yfrágil, sino el hombre sinodal, el hom-bre-derroche-dios (ique mi buenJesús Rodríguez Camarena me dis-

pense!).Así es, nuestra vida, poble de his-tórias memorables, se reviste del mile-nario sonar campanero para cambiar-nos de aliento y hacernos tumulto de

ángles en danzante vibrar-en-armo-niía con todo lo que es.

Gracias por dejarme ser uno delos vuestros: ique las fiestas nos vivan

con su convivial sonar!

LLORENC BARBER=-. -

Page 17: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~s '"~A1.

;;':1[--5

~r-~

".::§~1it;~:::::-,... ~

~--c::

~-\Ii)" .-(~

, \, -*",

'r., .n", -..'

,~'

~~~ ~13 ~~--~ ~.~I

I r

~~~~- ~ ~

~

f:fJ

-lí - ;:;/ft--; -r~ -:- f::;;:~

1\/IA4(,..,' '-"- "

-<o~~-~~-~~-- ~~:-; ~ p.. c

"< : .' .'< . :-

I ~ '. c~ -- c~; ,".-f. - < I

"'"

lO

~r

~ ¡.r .

~ l.-J .~

cn'

~i=E==: :¡ =- - -

~=;-;= )IIJ_1'1-.,. .,.C~=~--~-

.. -<!-.:::; "V

"."~

N.-""~

X,~~

ig

-" ;-

"...~"".""~., .~ """"1-

---r--

,~ ~~-,~~,

, :--- ""'A "'f-'\c-

Q s,1/'f 7'"-- -- -

~:::-~ ¡f t¡ ., -r<... '" "'" """ ~" " ""T~~- ¡--. -

I ..

f}C~ . o')

-1-,

Page 18: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

. i~

~

1934 - PRIMER CAPIT.A

La primera Capitania de la FilaRealistes va tindre Iloc en unaepoca en que I'ambient polític i reli-giós estava enrarit i era problema-tic. Com ja indicavem en la Revistade l' Alteres Moro publicada ambmotiu del carrec de I'any passat, lafesta passava per un moments difí-cils. Entre partidaris deis actes reli-giosos i els detractors cada vegadahi havien més diferencies, diguem-ne d'ordre extrafester, ocupant latotalitat de les esmentades croni-queso En aquest repas que dedica-rem als anys de carrec de la Fila,tant els de l' Alteres en la Revistade 1996 i en la d'aquest any, en laque ens ocupen deis Capitans, notenim més remei que fer-nos ecod'aquestes disputes ocorregudesen els anys de la República, dei-xant en un segón pla allo que enrealitat ens interessa, que són lesfestes en sí. Pero la historia obligai el més destacable en el primerany de Capita deis Realistes sónels entrontaments entre els parti-daris deis actes religiosos i elsseus detractors que van ter perillarla celebració deis Moros i Cristians.No sabem, ni podem asegurar-hasi la celebració de Falles a Alcoi en1933, 1934, 1935 tindra algun sig-nificat, pero tot sembla indicar quedegut a la mala salut de les FestesGeorgines algú pensara en quemillar seria celebrar Falles, exemp-tes, si així es vol, del fragor religiósque impregnava els Moros i Cris-tians, on la figura principal SantJordi era qüestionada pels detrac-

tors deis actes religiosos. En totcas el narrar aquí i ara tots els dis-barats que ocorregueren enaquells anys i en particular en1934, no crec que al lector li inte-resse. Algunes pinzellades vamdonar en la Revista de l' Alferes ipodem assenyalar aquí que la ques'encarrega d'organitzar les Festesés l' Associació de Festes Tradicio-nals de Moros i Cristians, quedantl' Associació de Sant Jordi en unsegon planol. Assenyalar quesegueixen sense participar en lesFestes com a protesta pel queestava ocorreguent, els Gusmans,Vascos i Muntanyesos, malgrat a lasentencia favorable aconseguidaen el recurs contenciós-administra-tiu interposat per l'Associació deSant Jordi en representació de lesFilaes declarades extingides perl' Ajuntament per no formar part enles Festes a partir de 1932.Diguem que la Llana, Abencerrajesi Marrakesch, que tampoc partici-paren alguns anys, ja ho fejen ambnormalitat. Encara que difícil espoder centrar-nos en els temesfesters, perque poquet es parlad'allo degut a la importancia quetingueren aquells aconteixementsque marcaren la Festa en la Repú-blica, malgrat tot aixo, ho intenta-remo

El primer Capita que tinguerenels Realistes en la seua historia vaser En Ramón Guillem Gisbert.Molt interessant és I'entrevista rea-litzada al periodic Ciudad perAmando Santacreu i reprodu"ida enla Revista que amb ocasió delCapita de 1983 publicaren els Rea-

listes. A les preguntes del Sr. San-tacreu, el Sr. Guillem va contestaramb unes dades que poden servaluosíssimes per comparar-lesamb la realitat actual.

Segons el Sr. Guillem conta, un"traje" de Realista per aquellaepoca costava seixanta pessetes ila creua era de cinc pessetes. Labanda d' Atzeneta, que venia atocar als Realistes, costava set-Gentes pessetes i eren quinzemúsics. Va gastar divuit kilos depólvora a set pessetes el kilo. Laxaranga de I'entraeta de Pasquacostava trenta-cinc pessetes i elsensaios en la Fila eren debades,donat que segons el Sr. Guillemels músics venien sois pel vermut ia alternar una estona amb nosal-tres. S'organitza un refresc el diade Sant Jordi per la Fila en el clubClásico en el carrer VenerableRidaura i va costar quaranta pes-setes, a base de café licor i Ilimo-nada. El café valía 1 '20 la botellagran, 0'60 un barralet i un pirulí0'30. Un cartutxero costava 15pessetes sense dret a menjar.Arremet dient el Sr. Guillem que untreballador cobrava unes quarantapessetes semanals. Segueix par-lant el Sr. Guillem en I'entrevistaassenyalant que aquells anys erendifícils per a la Fila. El deixar decostat els cavallets de cartó en1926 va suposar que molts Realis-tes es donaren de baixa. Va tindreque recorrer, ell mateix, a En Rafa-el Silvestre per a que li facilitarahomens de Papeleres Reunidesper a cobrir diversos actes. A lapregunta de com es que ell va eixirde Capita, va contestar que hihavien pocs candidats al carrec ique com ell era el Primer Tro, con-serje i responsable únic de la Filatots pensaren amb ello El "traje" liva costar uit-centes pessetes, elturbant quinze duros. No hi vahaver, evidentment, un gran boato,el "traje" li'l dissenya un tal Bala-guer, la modista que li va confec-cionar el "traje" vivia en I'últim pisde la casa del Cantó del Pinyó, iels metalls seis va fer ello

Com veiem, curioses dadesd'aquella epoca que el Sr. Guillemens conta amb detall i més quepodra trobar el lector si es preocu-pa de lIegir la citada entrevista queel Sr. Santacreu realitza al primerCapita de la historia de la Fila Rea-listes.

Page 19: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Pero més pode m dir d'aquellany pel que fa referencia a I'ambitfestero Assenyalar que el dia vint-i-tres no hi hagué processó, que elSant Jordiet va ser el xiquet LuisPerez Jorda i el Capita deis Astu-rians va ser En Rafael CarbonellGiner. Els carrecs de l' Alferes forenper als Barbarescs i Cids. Enaquells anys de la República lescroniques d' allo estrictament festervan ser poques i gracies a tot al loque ens canta el nostre primerCapita podem saber com més omenys era la fe sta en aquells anys.Passem doncs pagina i endinsem-nos en la postguerra, en la que lescoses canviaren per a tots i tambéper a la Festa.

CAPIT A1944 - PRIMER

"LEaN"DEL

van patir ultratges ni blastemies,anem a alió que ens interessa quesón les testes.

Destaquem d'aquestes testesque els Capitans, com hem ditabans, toren José Tormo Nácher iSantiago Alós Candela, els AlteresFrancisco Pascual Peidro en elsBarbaresc i Federico VilaplanaMiralles en els Llauradors. El SantJordiet va ser Carlos Aracil Auraque ho va ter tres anys consecutius1942, 43, 44. Es destaca en lescróniques i en les actes de l' Asso-ciació de Sant Jordi així comtambé ho ta Julio Berenguer, I'inci-dent que provocaren els Abence-rrajes en I'Entra. Sembla que I'es-quadra d'aquesta Fila la van terretirar els membres de la directivaper haber interromput la marxa enI'entra durant tres vegades des dela porta de la Glorieta tins la casaassenyalada per casa de Bray.

Anem amb els Realistes i elnostre Capita En José TormoNácher, personatge del que no enscansarem de repetir que és el queha realitzat més carrecs en lesFestes de Moros i Cristians d' Alcoi,dos Alteres (1943, 1969) i tresCapitans (1944,1957,1970). El Sr.Tormo Nácher va decidir "creuar"per primera vegada en els Realis-tes en 1941 estant Primer TroFederico Sanz "el Negre". Va serConseller de l' Associació de SantJordi tins la seua mort en ... Vavestir tata la seua vida el "traje" deRealista, no coneixent cap altraFila. Va ser primer Tro durant setanys encara que el carrec que mésva acomplir va ser el de secretario

cristianos se viera perturbada portorrenciales y reincidentes chubas-cos que, claro está, aguaron lafiesta. No obstante hubo tal deseoen el bando cristiano de hacer lascosas bien, que soportaron tantainclemencia con optimismo, reor-ganizándose rápidamente apenasel tiempo cedía un paso en su con-tumaz propósito de malograr eldesfile".

Sembla ser que la climatologiaen aquestos últims anys no va sermassa favorable, recordem queI'any següent, en 1958, la neu vafer acte de presencia en els mer-lets("almenas") del castell, el diu-menge 13 d' Abril.

De I'entrada de moros, el cro-nista ens relata que "fue magnífica,aunque teniendo todos el corazónen vilo por la traza amenazadorade los negros nubarrones que laescoltaron desde el principio hastael fin, pero que afortunadamente ya pesar de tan temerosos presa-gios, la cosa no pasó de ahí aca-bando el acto sin incidencias y contiempo más que suficiente para lacelebración del Paseo General."En aquest any les festes segonsens consta En Paco Boronat "porla circunstancia de que el presenteaño la Pascua de Resurreccióncayó el21 de Abril, no dando tiem-po por consiguiente para crear elclima necesario de fiestas con los"ensayos" y "entraetes", la Aso-ciación de San Jorge acordó apla-zar la Fiesta hasta los tres últimosdías de mes. Esto dio lugar a que

CAPIT A1957 - SEGON

"LEON"DEL

La guerra civil canvia el panora-ma en tots els aspectes, evident-ment regna la tranquilitat i I'ordre.En la Revista de 1944 I'alcaldeRafael Valls Cantó escriu: "Lahumanidad en esta hora crucial esvíctima del desenfreno que azotael mundo, y en medio del vendavalque despiadado ruge aniquilandolo que a su paso encuentra, sóloEspaña... disfruta de paz y bienes-tar y Alcoy puede un año más, mer-ced a su situación privilegiada,gozar en el deslumbrante espectá-culo de sus Moros y Cristianos".En la Historia deis Moros i Cris-tians de En Julio Berenguer Barce-ló en la que es destaca el parrafque anteriorment hem transcrit,assenyala que "la fiesta fue brillan-tísima, tomando parte setecientossetenta individuos, sin contar conlos niños. José Tormo Nácher hacede Capitán con los Realistas ySantiago Alós Candela con losCides".

Malgrat les dificultats de laPostguerra sembla que les croni-ques ens indicaven que tot anavabastant bé i que les Festes gojavende bona salut. La Revista de 1944inclou una salutació a FranciscoFranco dient "Sin ti nuestras Fies-tas, severa y bella exaltación de unpueblo creyente y tradicional,hubiera quedado en el olvido entreultrajes y blasfemias. Tú no quisis-te. iDios te bendiga!. Com quesembla ser que tot estava arreglat ija no hi havien problemes en lestestes i aauestes eren brillants i no

En la decada deis cinquanta lafe sta comenc;:a a consolidar-se i aperfilar-se tal com la coneguemara, una vegada passades lespenúries de I'epoca de la Postgue-rra. Els Realistes acomplirem elnostre tercer Capita que recau,com no, en la figura de En JoséTormo Nácher, que realitza elsegon Capita.

En les Festes de 1957 i cen-trant-se en la crónica de En Fran-cisco Boronat Picó en la Revista deFestes, ens diu que "las entradasresultaron sumamente bellas, per-fectas y deslumbradoras. Fue unaverdadera lástima Que la de los

Page 20: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Tro de la Fila Realistes era AntonioAbad Pérez.

1970 - L'ÚLTIM CARREC DELLEÓN

Arribem a I'epoca deis setanta,diguem que entrem en I'etapamoderna de les testes. Enrrere haquedat la Postguerra i els anys cin-quanta i seixanta que van donarestabilitat a la Festa i comenya atorjar-se tal i com hui la coneixem.

En I'any 1970 les testes venensalpicades per una polemica demolla actualitat en aquestos dies isembla ser que quasi sempre ensarriba quan els Realistes tenim elCapita. En Julio Berenguer Barcelóen la seua Historia deis Moros iCristians d'Alcoi ens ho relata.Crec que es d'importancia trans-criure les paraules i I'introduccióque en el seu Illibre ta el Sr. Beren-guer: "En la revista, el Alcalde, DonFrancisco Vitoria, escribe estaspalabras -La Fiesta, que se asientasobre hondas raíces centenarias...,sufre también los embates de latormenta o le acarician las suavesbrisas de las primaveras históri-cas... Yo apelo a vuestra concien-cia de alcoyanos para que esa uni-dad no se rompa nunca. Para queesa unidad, pese a cualquier con-tingencia temporal, no se resque-braje- ... el editorial de la JuntaDirectiva, reza: - Año difícil paratodos, pues a los problemas nor-males se le ha añadido el proble-ma del traslado de fecha de laFiesta. Esta cuestión durante el pri-mer trimestre de 1969 ha sido laque ha absorbido nuestras preocu-paciones, aunque la alcoyanía y elgran espíritu de todos los festerosha permitido tener para este añouna solución de transición... -¿quéha pasado para que las letras deimprenta trajeran estos ecos? Lamemoria anual lo aclara -Cuestióndebatida ha sido el acuerdo delpleno del Excmo. Ayuntamiento defecha 5 de Noviembre de trasladarla fecha de la Fiesta al últimodomingo de Abril, de forma que lostradicionales actos del día 22 secelebren el sábado, los del día 23el domingo y los del día 24 ellunes, siendo el día 23 laborable. Apesar de que el hecho tenía susantecedentes en un debate de laAsamblea de Noviembre de 1968 yen un escrito de la Asociación que

-

Bernardo Blasco Pastor; AlferesCritia pels Gusmans: En FranciscoGarcía Verdú i Alferes Moro pelsBarberescs En Juan Sanz Fran-cés. El Sant Jordiet ha representaCarlos Silvestre García. Curiositatsque s'apunten en la cronica de laRevista de Festes d'aquest anysón, per exemple que el genet queva realitzar I'Estafeta pels Realis-les va ser Juan Senabre Picó. Elconcurs de "Marxes Mores i pas-sos-dobles" que anualment convo-cava l'Excelentíssim Ajuntament vaser atorgat a la marxa mora titula-da "Ibn Jafaixa" de la que és autorEnrique Castro Gamarra. El Primer

el 23 de Abril, día propio de SanJorge, a las diez de la mañana secelebrase con toda solemnidad laProcesión del Traslado de la ima-gen de San Jorge desde la Iglesiatitular a la Parroquial de SantaMaría, donde se celebró a conti-nuación una solemne MisaMayor...". Destaca també el cro-nista "los avances en la prepara-ción técnica de la aparición quesustituyen los antiguos y rudimen-tarios procedimientos que no ofre-cían seguridad y garantía comoocurrió el año pasadd'

Els carrecs d'aquest any foren:Capita Cristia pels lIauradors: En

Page 21: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

trayendo a colación aquí y ahora,la tan debatida cuestión del cambiode fechas que a todos sorprendióen su día, junto con los problemasde toda índole, que ello supuso.Eso amigos, lo dejaremos paraotra ocasión quizá más propicia.Partiendo de un hecho real, con-creto y consumado cual es que en1970 la Fiesta de San Jorge teníaque celebrarse los días 25, 26, 27de Abril, en vez de las tradicionales22, 23, 24, el cronista tiene quereferirse a esa trilogía y a los actosque' tanto antes como después sefueron celebrando".

La primera cronica que d'unaEntrada de Moros va ter el Sr.Espí, tenim I'honor la Fila Realistes

que la comenc;ara describint alnostre Capita de 1970: "A las cua-tro se despliegan banderas otoma-nas, y al dar la primera campanadade las cinco de la tarde el capitánde moros hace su solemne apari-ción en la Plaza de España, siendocomo siempre, y como lo habíasido su oponente de la mañana,invadido inundado prácticamentepor ese alud de fotógrafos e infor-madores gráficos de todos losaños. Merece que resaltemos lafinura y la personalidad festera dequien este año encarna el más altopapel: 'Don José Tormo Nácher',que en tres distintos años (1944,1956, 1970) ha capitaneado lashuestes de la media luna, siempreen su Fila de Realistas. Esta cir-cunstancia, insólita, merece elaplauso y el reconocimiento delAlcoy festero. Brillante es el corte-jo Realista, cumplidores a la per-fección de su cometido, con ordeny propiedad. Las carrozas resultanagradables y las escuadras de"negres" resaltan por el colorido, elrítmico caminar y el atuendo visto-so. El traje del Capitán tiene buencorte y resulta -a caballo comodebe ser- majestuoso. Enhorabue-na "Realistas".

Els carrecs d'aquest any forenper als Cids amb el seu Capita EnJorge Albero Martínez. Els Alferes,Claudio Abad Cantó deis Llaura-dors i Antonio Bernabeu Rico deisBarbarescs. El Sant Jordiet ho vaser Fernando Pérez Miró. El PrimerTro de la Fila era En Santiago Peri-cás Saniuán.

no estaba planteado en términosidénticos a lo acordado por la Cor-poración Municipal, el traslado nofue bien recibido por la Asambleade la Asociación que en sesiónextraordinaria de 18 de Noviembrese pronuncia unánimemente con-tra el mismo, acordándose elevarescrito al Excmo. Ayuntamientopara que reconsidere el acuerdo -La finalidad del consistorio era lau-dable y aunque en forzada vota-ción y sesión tormentosa, se habíaconseguido algo que, al fin y alcabo, también con excelente idea,se le había pedido por la Aso-ciación de San Jorge. La carestíade las bandas de música, la ilusiónpor atraer al turismo, el mejor aco-modo del calendario laboral, exigí-an y exigen, que las fiestas secelebren en fin de semana. Peroiah! Los "tradicionalistas" de turnose rasgaron las vestiduras y ame-nazaron con no vestir el traje. Eldifícil o acertado paso conseguido,se perdió, desde luego mantenien-do al menos por este año la seria ya mi modo de ver ponderada deci-sión del Ayuntamiento. El 25-26-27fue pues la Trilogía.

Centrem-se en la Cronica deI'any en que s'estrena com a cro-nista En Adrián Espí Valdés: "No vael cronista a comenzar su trabajo

Page 22: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

1983L'ÚLTIMCAPIT A -JUANFERRERCANET

historia com a Fila..." En 1983, comaquest any de 1997, no n'hi han jamoments difícils. La historia i lafe sta han canviat i indudablementper a bé. Aquest que escriu no haviscut aquells "Difícils moments pera la Festa", millar dit, no n'ha viscutcap. Els nostres majors, els nos-tres avantpassats festers ens handeixat a la generació actual unaFesta sana, magnífica i espectacu-lar. Alcoi sembla que no ix de laseua eterna crisi, pero en canvi latesta no ho ha notat mai, la fe stas'ha fet més gran, inclos més inten-sa i més viscuda, amb majar nom-bre de festers, de visitants, demúsics, de boatos, de carrosses,de tato La Festa canvia perque elmón canvia i indudablement laFesta canviara, per que si un Iligles croniques, nostra testa, sempredins d'uns canons que la identifi-quen, és un exemple d'adaptació altemps com poques les puguenhaver i d'aixo ens deben sentirorgullosos. La Festa d'Alcoi ésúnica en el món i els Alcoians deu-rem saber com canalitzar-la fins elstemps futurs per deixar a les proxi-mes generacions una testa brillant,i de la que ens sentim tan orgullo-sos, com els nostres avantpassatsens han deixat, Gracies a totsaquells que han fet de la nostratesta la millar que podem tindre. Igracies a tots aquells Realistes quehan contribuit a que aquesta Filasiga un exemple a seguir, com hodemostra la historia i indudable-mente la realitat actual.

RAFAEL PALMER I PEIDRO

hasta con vehemencia". Elscarrecs d'aquest any toren per aPaulino Vallejo Giner com Capitadeis Asturians, Jorge Palasí Cala-tayud Alteres pels Cids i els Barba-rescs tingueren el seu Alteres enRatael Torres Blanes. El Sant Jor-diet ho va ser Nicolás Cots Tortosa,de la Fila Vascos. El Primer Tro dela Fila era Enrique Pascual Rico.

I arribem al tinal, I'últim Capitaque vivim i que mantenim en lamemoria tots els que erem enaquell any Realistes. Des de la pri-mera cronica del primer Alteres en1933 publicada en la revista que laFila va editar I'any passat ambmotiu de la seua sexta alteresia ique comen9avem amb aquell "Dití-cils moments per a la Festa enI'any en que els Realistes acom-plien el primer carrec de la nostra

En 1983Juan FerrerCanet acom-pleix el nostreúltim Capita.Juanito que java ter I'alteresen 1982 torna

La repetir, abri~,

gat per una

Fila que sem-pre ha volgutque els seuscarrecssiguen Realistes "de veritat", LaCrbnica de Espí Valdés per alsRealistes en 1983 diu així: "conpuntualidad escrupulosa, con lapompa que revisten las alhambrasy los esbeltos minaretes, la entradade Moros comienza. De nuevo seopera en el Partidor el portento, yalos bruñidos aceros de la mañanasobrevienen ahora los parasoles,las verdes banderas, las arcadasque simulan lobuladas arquitectu-ras de mezquitas cordobesas bajocuyos puntos de luz, un tapiz floraldibuja el antañón "cavallet". LosRealistas invaden San Nicolás. Ylo hacen a todo gas, moviendotodas sus fuerzas, con lujo y belle-za. Capitanea Juan Ferrer Canet,que en su trono marfileño saludo alpúblico blandiendo un cetro demando en la plaza. Rico traje elsuyo, en el que el color rojo sobre-sale con fuerza exultante con losdestellos metálicos de su turbantecorona, collares y brazaletes, ada-mascado pantalón y arabescos poradornos... Seis Emires, moro nobley escudero, pajes portando armasde este AI-Azraq redivivo, favoritas,carroza con pequeños huríes ypalomas cautivas, y con unaescuadra de negros de exquisitodiseño con los colores básicos dela Fila, azul, blanco y rojo, comple-tan este cuadro de exótica y a lavez alcoyanísima belleza. Unaespléndida entrada la que hanhecho los Realistas, que han unidoal entusiasmo y a la ilusión, algomás, enormes ganas de hacer lascosas armónicamente, dándose alpueblo alcoyano con ahínco y

Page 23: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

os Realistas que sufrieronhonda tranformación en19?F) con la desaparición

--- pasando a ser filaesnormales, añorando sus orígenes ysu historia, lo hacen reaparecer enla tarde del día San Jorge de 1992que ese año se celebró el 25 deAbril.

y lo resucitaron en forma de"ball", la danza "deis cavallets", quees la que normalmente tenia ytiene todavía en alguna fiestapopular balear o catalana, y en lafiesta del Corpus Cristi de Valen-cia, cuya procesión estimamos quepudo ser el antecedente que servi-ría de inspiración a los festerosalcoyanos adaptando esa figura ala Fiesta de Moros y Cristianos,para su diversión, extremo queanalizo en la Revista de este año(1).

caballería -real ni de cartón- nítampoco en la primera reglamenta-ción testera, los 6 cap. de 1839.Unos años después, en 1842, apa-~ece en las actas que se apruebael diseño de una caballeria mora,sin más detalles, que indudable-mente era de caballitos de cartón,ya que poco tiempo después, en1857, por el Cap. Adicional número19 a la reglamentación, se prohibeen las Entradas ... "a las compar-sas el que entren en caballos,mulas y borricos, como lo han veri-ficado otros años en decrédito dela fiesta, pudiendo tan sólo llevarde las primeras, los Capitanes,Gefes y empleados -cargos-, yhay un interlineado que dice "caba-Ilerias".

Eso se reproduce, modificado,en el arto 14 del Regl. de 1862, aldecir que en las Entradas ... "sólose permitirá el uso de Caballos alos Gefes y batidores. Las Caballe-rías podrán Ilevarlos, pero a todosgeneralmente se les prohibe el usode aparejo redondo, a excepciónde los que aquellos destinen parabagajes". Ese "podrán" no tendría

El cuándo aparecen las "caba-llerías" en la Fiesta es un tantoconfuso a falta de textos concretos,ya que por otro lado son cosasbien distintas: A) el uso de loscaballos en los desfiles; B) la exis-tencia o no de filaes específicas de

caballería real, y C) los caballitosde cartón.

El Cronicón del Padre Picher,manuscrito de mediados del sigloXVIII, al relatar la Fiesta de Alcoy,la de antes y la de después de1741 -que es cuando se reanudatras 40 años de suspensión acausa de la Guerra de Sucesión-dice, al hablar de la fiesta de 1841(2) ... "dispusieron su primer mili-tante fiesta -Ieáse arcabucería-para el 23 de Abril de 1741, for-mando dos compañias de arcabu-ceros, una de cristianos y otra decristianos vestidos de moro -nóte-se que no dice disfrazados-, condos compañias de caballos en lamisma uniformidad, barcos y per-trechos maritimos "... Si hemos dedar crédito al manuscrito había portanto también dos compañias decaballeria, ¿real, o de cartón?Compañias de las que no tenemosninguna referencia posterior.

Cuando las dos compañias de"infanteria" se diversifican en filaes,en ambos bandos, a finales delsiglo XVIII o principios del XIX, nohay constancia de ninguna de

Carga de Caballería.

Page 24: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

José Santonja abuelode Francisco BrotonsSantonja, protagonistadel Contrabando por losLabradores.

demás, el "haber perdido su efectoen las fiestas', lo que hay queinterpretar en el sentido de haberperdido su función, su razón espe-cial de ser.

¿ y cual era esa función?Su función específica era LA

ESCARAMUZA, que no es otracosa que la carga que efectuabanlas caballerías en la Plaza y callesadyacentes tras las batallas dearcabucería, de la mañana y tarde.

La mención ESCARAMUZA, sinexplicarla, aparece en el Cap. Adi-cional 18, aprobado en 1851, que"prohibe a los individuos de lascomparsas de caballeria de Morosy Cristianos, el prestar su traje defiesta a individuo alguno de fuerade ella, imponiendo la multa deveinte reales de vellón..." Aclaran-do "Todo lo cual se entiende altiempo de la escaramuza que tienelugar en la plaza después del Alar-do".

cito, en su arto 20 establece "LasCaballerías en el momento mismode ondear en él (el castillo), la ban-dera vencedora, saldrán de suspuestos respectivos y sosteniendo, .la Escaramuza (lo ponen en negrl-Ilas) acostumbrada en la calle SanNicolás entrarán en la plaza dondetendrá fin el Alardo de esta maña-na. Para evitar la menos desgraciase prohibe el uso de sogas, come-ter actos en las correrías que seanperjudiciales a los espectadores,arrojar sobre la gente los despojosde los caballos, porque pudieramuy bien estropear a cualquiera,como igualmente todo aquello quedesdiga de objeto de las fiestas.Los primeros truenos y los Gefesde las Caballerías serán responsa-bles del pago de las multas" ...

A juzgar por lo que se prohibese puede adivinar lo que seria laEscaramuza, una verdadera bata-lla campal.

En los Regl. posteriores de1888 (art. 44), de 1900 (art. 44) yde 1918 (art. 46), ya no se mencio-na la palabra escaramuza, no lausan, y con un texto similar entodos ellos se limitan a decir"Desde el momento que la bande-ra vencedora tremole en el Castillo,las Caballerías de uno y otrobando bajarán a escape desde laparte alta de la calle San Nicolás,hasta la plaza de la Constitución,donde después de sostener entresí la lucha y de ejecutar las conrre-rias y evoluciones que dan al actoel mejor realce posible, se tendrápor terminada la batalla".

Eso se repetía por la mañana ypor la tarde. Ya no se habla deprohibiciones. Lo cierto es que, obien eran innecesarias porque nose cumplian, o el acto se había"civilizado", o bien corrian otrostiempos en que la Escaramuzaestaba fuera de tono, por lo queacabó desapareciendo en los añosveinte, cuando ya sólo quedabandos caballerías, y eran moras,pues la última cristiana, la deCazadores, había desaparecido en1908.

Es curiosa la opinión de J.A.Llobet y Vallosera, en 1853, (3)."Esta caballeria es la parte másridícula de la fiesta, puesto queestá formada por hombres que vanmetidos en unos caballitos peque-ños de cañas y de papel pintado...Esta caballeria constituye la parte

sentido si las "Caballerías" fuerande caballos reales.

Por acuerdo de la Asamblea de16 de Mayo de 1926 -84 años des-pués de su aparición en acta de1842- desaparecen las caballe-rías. El acta dice textualmente ..."Teniendo solicitado las Caballerí-as de Realistas y Berberiscos-eran las dos últimas que queda-ban- el pase a ser Comparsas deDisparo, y por lo tanto con derechoa los empleos de Alférez y Capitán,cuya petición tenían concedidapara cuando se igualaran los dosbandos: conseguido esto, se acor-dó hacer desaparecer las caballerí-as de Moros y Cristianos, porhaber perdido su efecto en las fies-tas, no admitiéndose en lo sucesi-vo ninguna comparsa con talcarácter, y perdiéndola las queahora lo tienen"...

Se desprende. Aparte del mani-fiesto deseo que tenian de pasar a"Comparsas de Disparo "como las El Regl. de 1852 es más explí-

../22. .

Page 25: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

cas de "cavallets" no tendríanactualmente sentido. Tampococaben en el Alardo. Estarían encontradicción con lo formal actualde la Fiesta.

JOSÉ LUIS MANSANET RIBES

NOTAS.

(1) Revista de la Fiesta. Alcoy 1996

(2) Rogelio Sanchis Llorens. Memoria

sobre antigüedades de Alcoy. De.

CAM. 1986.

(3) J.A: Llobet y Vallosera. "Apuntes

históricos acerca de las fiestas (4) Charles Davillier. Viajes por Espa-

ña. 1862 a 1875. Según "Nostra

Festa".

(5) Guia del Forastero en Alcoy. José

Martí Casanova, librero editor

1864.

1862 Y ss.), Y al parecer sin caba-llitos de cartón.

En las procesiones de mañanay tarde del día 23, abrian la marchapor su orden, en filas de 4 u 8,según la capacidad de la calle (art.17 Regl. 1862), aclarando el arto 39Regl. 1918, que "Los individuos delas Comparsas de Caballeria enlas procesiones podrian ir monta-dos en caballos, como tambiénusar en dichos actos y en los quetoman parte el último día de fies-tas, el tipico caballete de cartón".De lo que a sensu contrario seinfiere que no lo podian usar el día22. El último día el 24, ya sabemosque su función era la Escaramuza.

La reaparición de la "caballeriade cartón" en la Fiesta, con el nom-bre de "Diana Vespertina del Cava-Ilet", que el programa ha acogidooficialmente como acto desde1994, hace preguntarse cuál va aser su función en la Fiesta.

Reaparece en un día, el delPatrón, con varios aciertos: a) Enforma de "ball" o danza, que escomo actúa siempre el "cavallet"de cartón en las procesiones y fies-tas patronales que aún lo conser-van, por lo que sería más lógico lla-mar al acto "bailo danza del cava-Ilet ", ya que el ampuloso de "DianaVespertina", puede sugerir imáge-nes contradictorias y confusas. B)El día del Patrón por la tarde es undía muy adecuado para el acto,que por su naturaleza, dignidad yforma con que se lleva a cabo nodesdice de la unción espiritual-reli-giosa que debe presidir el día, almenos entre procesión de la maña-na y la de la tarde que son los dosactos que lo enmarcan, por lo quepuede considerarse un obsequiopopular más al Patrón, y hacerlollegar hasta la Parroquia, o dondeen ese momento está el Patrón.

Su engarce con otros actos dela Fiesta no es fácil, dada suestructura actual de ser una repre-sentación de un episodio de laReconquista, todo lo popular y fes-tiva que se quiera, pero formal. Nohabría problemas en las procesio-nes, encabezándolas, por aquellode que las procesiones patronales,a imitación del Corpus valenciano,pueden dar cabida a manifestacio-nes festivas populares en forma dedanzas, grupos, etc... Tampoco lohabría como boato en las filaes decargo. Pero como filaes específi-

grotesca del drama figurado..."y la de Charles Davillier, de

1862, "En cuanto a los fogosospalafrenes eran sencillamente decartón, como esos caballitos quese ven en las tiendas de juguetes...La formidable caballeria se agitó ehizo profundas brechas en las filasde los infieles. Entonces el jaleo sehizo general, la infanteria apoyó ala caballeria y los desgraciadosmamelucos fueron todos mal trata-dos como austriacos..."(4)

Pero quizás la descripción máscompleta de la Escaramuza, a laque no le da ese nombre, sea ladel editor José Martí, en 1864, (5),que casi copia la del DiccionarioMadoz de 1845, "Al terminarse labatalla -dice (pag. 214)- es sor-prendente ver el combate de lacaballería (y lo subraya), particular-mente por la tarde. En la plaza y enlas avenidas de las calles que enellas desembocan en medio de laconcurrencia que allí han atraido labulla y los disparos, vense corrercentenares de hombres que pare-cen entregados a una verdaderalucha: las cargas de caballeria quecon sus caballos de cartón hacenmover la masa compacta de milla-res de espectadores que se dilatay estrecha según los movimientosde los caballos, y las corridas delos fugitivos, producen un movi-miento indescriptible porque noposible atender a los variados pun-tos de este inmenso cuadro. Aca-bada la confusión, sin que jamásse hayan producido riñas ni quejas,a pesar de tanto porrazo, gracias ala prudencia y mesura del buenhumor alcoyano, salen del castillode una y otra parte, cerca del ano-checer;"...

Las caballerías toman tambiénparte en otros actos de la Fiesta.Nada dicen los Reglamentos sobrela Gloria, hablan sólo de la presen-cia de los Sargentos Mayores, yuno por comparsa (Regl. 1888).Sobre la Diana fijan todos losReglamentos una "banda" de gas-tadores de diez cuando más o dedos cuando menos, y el Regl de1918 (Art. 22) aclara que en lascaballerías podrá ser la banda degastadores hasta de doce.

En las Entradas las caballeríasiban detrás de la infanteria, ysegún su orden de antigüedad, esdecir, cerrando su bando, y podianir montadas a caballo (Art. 14 Regl.

Page 26: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Per a tots els amics Realistes,especialment per a Jordi Linares,Vicent Ivorra i els membres dejunta de fila que vau parir tant lavesorada del 22 d'abril de 1996.

que sean pulso y vibración delentusiasmo que por anticipadosiente nuestra ciudad a la vista desu Fiesta Mayor. Y así, con esaintención, nos hemos dirigido a lacalle de San Miguel, donde tienesede y asiento la comparsa moradenominada «realistas».

Hay que bajar por una escaleri-Ila estrecha y pina, que a las dosvueltas nos muestra el local de lacomparsa. Está enclavado en loque fué muralla antigua de la villa,sobre lienzos de piedra patinadaspor el tiempo, que abren al río elvértigo de una altura considerable.En las paredes hay trazos de arcosárabes pintados, espingardasentrelazadas, lanzas con madro-ños de pelos y adargas o tarjas conuna cabeza de moro al aguafuerte,carteles de fiestas y uno, de toros,de Ruano. El diseño antiguo de la«fila», cuando se llamaba «primeracaballería mora», no tenía derechoal disparo en el alardo y en plenotiroteo corrían los «individuos» lascalles de Alcoy; montados en lostípicos caballitos de cartón. El dise-

carrer de Sant Tomas i església deSant Jordi.

Pero ¿que sabe m deis Realis-tes d'aquell any de Capita? El diariInformación d' Alacant presenta eldia 28 de marc;: un article signat perJulio de Vidal, un deis pseudonimsque utilitzava el periodista alcoiaRafael Coloma Paya, titulat Nues-tra visita a los «moros» (3), unaautentica delícia, el qual ens per-met conéixer com es vivia aquellacapitania, i que considere mereixser reprodult íntegrament:

"Nuestra visita a los «moros».La comparsa de «realistas»vibra de emoción y entusiasmoante la proximidad de las tradi-cionales fiestas de San JorgeMártir. Este año le toca el turnoal capitán de las huestes agare-nas.

Próximas las históricas fiestasque cada año Alcoy celebra enhonor de San Jorge, Mártit; guerre-ro capadociano, adalid insigne dela victoria cristiana sobre las hues-tes de la Media Luna, hemos creí-do oportuno iniciar unos reportajes,

~ urant els primers

mesas de 1944 els

Realistes preparavenla a capitania en un ambienti circumstancies completamentdiferents a les de la primera oca-sió. Molt havia canviat la situaciópolítica i social en deu anys, des-prés de passar per una guerra civil.Es vivien els moments durs de lapostguerra, temps de mancances iracionaments, pero malgrat tot laFesta renaixia, comenyava de noua dur alegria, colorit i música pelscarrers del nostre poble.

El primer dia del mes d'abril de1944 venia marcat per la celebra-ció del "Día de la Victoria", així hodenominava el regim, i la premsatitulava: "Alcoy envía al Caudillo supromesa eterna de fidelidad y gra-titud" (1). Aquell dia es fixava elcartell de testes, obra de José Joa-quín Arjona Val let. El C.D. Alcoya-no es jugava I'accés a la promocióper a intentar pujar a primera i laGloria recorria els carrers d' Alcoi eldia 7 d'abril. El "Frente de Juventu-des" organitzava un festival d'exal-tació alcoianista, celebrat el dia 11,al temps que preparava I'edició dela revista Excelsior, dedicada a lestestes abrilenques. El dilluns dia 10quedava bene"ida la nava imatgeinfant de sant Jordi, coneguda comel Xicotet. El Reliquiari estava enplena reconstrucció pero es decidíque no figurara en la Processó finsque no estaguera completamentrestaurat.

Per altra banda la "Delegaciónde Defensa del Patrimonio ArtísticoNacional" demanava a l' Ajunta-ment la cessió de locals per tald'instal.lar un museu d'art. El muni-cipi ho celebra molt i acorda "lacesión de las magníficas salas delantiguo palacio municipal quedesde su restauración fue destina-do a albergue de arte" (2). Tambéquedava editat el Novenario a SanJorge Mártir del reverend EnriqueAbad Vilaplana. La tira amplia elpont de Sant Jordi -més de 150firaires- i s'inaugurava oficialmentel dia 20, junt a I'enllumenat de laplaya d'Espanya, Ajuntament,

El cartel! de1944 va serobra de José

Joaquín ArjonaVallet.

Page 27: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

José Tormo

Nácher, Capitadeis RealistesI'any 1944, ha

arribat a la

plac;:ad'Espanya. Al

fons s'observaI'absencia de la

parroquia deSanta Maria i

del seuCampanario

hombros bellas alcoyanas atavia-das de musulmanas. Saldrá tam-bién una carroza muy artística, tira-da por bueyes, formando todo elloun conjunto lleno de color.

El secretario -iqué pena notener nombre típicof- nos explicatambién los detalles de régimeninterior.

-El entusiasmo es indescripti-ble. Aunque sólo 35 «individuos»cuenta la Comparsa, saldrán en laEntrada cerca de doscientos per-sonajes, sólo en la parte de lacomitiva del Capitán. El traje de«esclavo» es precioso, sobre todoel collar de cobre, derroche de laartesanía alcoyana. A pesar de lahumildad de todos los componen-tes, no por eso decrece la anima-ción pues la fiesta es antes quenada. Hay «individuo» aquí quevende los conejos que tiene, parapoder salir de moro. Las recauda-ciones son suficientes, para llenartodos los gastos que tenemos.

Atendemos un poco la conver-sación de los «individuos», senta-dos en aquella mesa larga. Sehabla de compra y venta de trajes,prendas sueltas que se ceden,arcabuces que se contratan, cálcu-los sobre los kilos de pólvora quese necesitan, ayudantes para Ile-

var el cajón del fingido «municiona-miento».

Otro nos dice:-Los pleitos de «comparsa»

s°'1 parecidos a los de familia. Hoyreñimos, pero a la noche siguientevolvemos a reunirnos en la mismamesa, bajo el mismo diseño.Recuerdo que hace algunos años,próxima la fiesta, hubo huelga queduró catorce semanas. Veíamostodos que la fiesta se aguaba, peropudo más ella que la terquedad.Unos días antes se terminó el con-flicto y todos, patronos y obrerossellaron juntos, vestidos de morosy cristianos.

Un recién llegado corta toda laconversación. Apercibimos que esforastero a juzgar por el tono devoz. Al marcharse se produce elsiguiente diálogo.

-Quedate y sales con nosotros.-A este le «enredo» yo.-Mirad; yo no entiendo de vues-

tra fiesta.-Con dos «ensayos» te pone-

mos al corriente.-Bien sabéis que «ésto» hay

que lIevarlo en la sangre.Luego nos juntamos con el sar-

gento -el ordenanza de la Com-parsa- y el «cop» -tesorero- y el«darrer tró» -especie de vicepresi-dente de la Junta moruna «deIsRealistes»-. Todos están satisfe-chos de los trabajos que han reali-zado para la «entrada». Este año,segunda vez que les cabe en suer-te el capitán, están dispuestos aechar las campanas al vuelo.

Allí, en «els Realistes», viveplena de emoción y antigüedadnuestra fiesta mayor. Nada importaa aquellos hombres, como no seala historia de la victoria cristiana,amparada por San Jorge. La fiestade Moros y Cristianos tiene allí unpuntal firme y fuerte, tan fuerte,como los muros antiguos que en eldiscurrir de Ilos años son bastiónformidable de aquella casa queparece venirse abajo.

Ya nos despedimos de todos,que afectuosos nos estrechan lasmanos. Al tomar la pina escalerilla,observamos que en una pizarrahay escrito: «El próximo domingo,ensayo». No cabe duda. Hay queensaya/; ensayar mucho, que lasfiestas se aproximan. Ensaya/; quees tanto como cuida/; retocar,mejora/; día a día la fiesta alcoya-na, ungida de fe y poesía, donde

ño antiguo representa un moro conbarba, caballero en su caballo decola arqueada y una banderita a ladiestra, que puede tomarse poruna caricatura del duque de Oliva-res de Velázquez. Un letrero dice:«orden y respeto». El retrato delprimer capitán -este año es lasegunda vez que «els Realistes» lotienen- y el diseño de la transfor-mación de la indumentaria. Y SanJorge, enmarcado en talladamadera de estilo árabe, presidien-do todo el hervidero de ideas, pala-bras y entusiasmo que allí reina.

Tomamos asiento en una largamesa, junto a los «individuos» dela comparsa, jóvenes y viejos, quevibran emocionados al amanecerde las próximas fiestas.

El capitán de Moros -JoséTormo, en la vida ciudadana- esobjeto de preferente atención. Es asu vez «primer tro» -presidente, enla ordenación jurídica festera- delos Realistas que nos dice:

-Este año pensamos dar unasensación fuerte en las fiestas. LaComparsa entera se apresta afa-nosa y hay gran entusiasmo.Hemos construido varios palanqui-nes para la Entrada de Moros,algunos de los cuales, serán porta-das por «esclavos», que llevarán a

Page 28: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

quadra de negres des del carrer deSant Nicolauet cap avall.

El mateix Julio de Vidal -RafaelColoma-, passades les festes,escriu una serie d'articles titulatsVéntana de la fiesta. Un d'aques-tos narra una curiosa anecdotasobre I'esquadra de negres. Sem-bla que els negres deis Realistesanaven a presentar uns vestits"bastante deficientes" pero enassabentar-se que la fila Barba-rescs, fila de l' Alferes, tenia un pre-ciós vestit d'esclau -en paraulesde Coloma anaven a "echar elburro por la ventana"- vancomengar a reformar el seu vestit.Durant l'Entrada els negres deisRealistes, atemorits per la famaque precedia els Bequeteros, vaniniciar la desfilada amb cert com-plexe que, a poc a poc, van supe-rar en veure la favorable reacciódel públic, que no cessa d'ovacio-nar-los. Un comentari final indicaque potser havia estat "la mejorescuadra de negros que ha vistoAlcoy de diez años acá" (6).

En definitiva, els Realistes vaucomplir com els millors, en unsanys de dificultats economiques,gracies a I'excel.lent ambient queregnava entre els festers de la vos-tra fila. Només queda desitjar-vos atata la fila, pero especialment aRafael Palmer Balaguer, Capita1997, tata la sort que mereixeu ique la vesprada del 22 d'abril hajaquedat, per a admiració de tots,coberta per eixe blau tan abrilencque identifica el vostre disseny.

--- c-~, ~C -,~- -

L'esquadra d'aquell any amb les "adargas o trajas con una cabeza de moro alaguafuert".

PAU GÓMEZ I NAVASL'esquadra de negres de 1944, segons el periodista "la mejor escuadra de negrosque ha visto Alcoy de diez años acá".

,!.26

. .

vibra, hecha historia y tradición, elalma toda de Alcoy.

JULIO DE VIDAL"

BIBLlOGRAFIA:(1) Información. Diario de Falange Tra-

dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, dissabte 1 d'abril de 1944.

(2) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 14 d'abril de 1944.

(3) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, dimarts 26 de marg de 1944.

(4) TORMO CERDA, Santiago. Bandasde Música. Unión Musical de Murodel Alcoy. Alcoi, R.F.M.C. 1965, pp88-89.

(5) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 21 d'abril de 1944.

(6) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 5 de maig de 1944.

Poc més podem afegir desprésdel magnífic retrat que fa I'autor deI'ambient fester que amplia lesparets d'aquella fila. L'Entrada dela fila Realistes va complir totes lesexpectatives formades per aquellscomentaris. Un triomf en uns anysdifícils.

També sabe m que la vostrabanda de música era la Unió Musi-cal de Muro de I'Alcoi, els dos anysde carrec (4). A més I'esquadra de

negres del capita anava a desfilarals son s d'una marxa mora dedica-da al coronel comandant de laplaya, Guillermo Prieto Madassu.El seu autor era, segons la prem-sa, "el conocido Juanito Miró, alco-yano muy celebrado en las emisio-nes infantiles por el dominio quesobre el acordeón tenía", el qualformava part de la banda del Regi-ment d'lnfanteria. Aquesta marxa,titulada Embrujo del Senegal, "demucho sabor marroquí y preciosoritmo" (5), interpretada per I'or-questina de músics de la bandamilitar del Regiment espenta I'es-

Page 29: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 30: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Miró. A partir de 1886comen9a també a ésserreconeguda popular-ment com "del Realiste";en 1893 se I'anomena ja

I "Caballeria Realiste".I El primer vestit del

qual es té documentaciógrafica és el del 1876,que podem veure en elsgravats xilografics delprimer Llíbret de Filaes,editat amb ocasió del VICentenario De I'alesho-res comparsa de cava-Ileria sabe m que "el pan-taló és bombatxo arre-mangat, capa curtaornada per una trepa,marlota creaunt pel pituna especie de cordone-ra, turbant a I'otoma,

.--J adornant-se amb unapetita ploma" (1). A

Jorge Lavirgen Martínez 1er. Tro 1927-1929. aquests elements hi

hauria que afegir lespolaines -en algunsmoments-, les cotama-Iles, el sabre i el cavalletde cartró penjat amb tor-sura al coso Deis colors,

que els coneixeríem per documen-tació posterior, destaquem el blauturquesa del pantaló, el verd de lafaixa, I'avinagrat de les calces, elmorat (color teula, ens diria I'amicSantiago Pericás) de la jaqueta, elblau obscur de I'armilla, el turbant icapa blancs, les babutxes grogues.Un vestit, doncs, amb gran vari~tatde colors i de fantasía.

El vestit, amb prou seguretat,obeix a tres factors: a la seua con-dició de comparsa de cavalleria,que explica pantaló i capa; al caireturc de la indumentaria mora, ja no, sois d'aquesta fila, sinó de la majo-

ria de les nostra testa, com referital 1741 ja assenyalava el ParePicher en el seu celebre "Croni-cón", en parlar de com es feia latesta: "se enfrentaban dos compa-ñías de arcabuceros, una de cris-tianos y otra de cristianos vestidosa lo turco" (2)

Aquesta semblan9a turca de lanostra indumentaria té a veureamb I'odi a I'otoma, per allo de lapirateria a les nostres costesdurant el segles XVI-XVII i la crea-ció de les milícies alcoianes per acustodiar la pla9a i assistir-hi a I'a-juda deis pobles de la Marina quanaquests hi eren atacats pelsesmentats pirates berberescs iturcs. En aquesta epoca, doncs, esfonamenta el sentiment popularoriginal que, com identificació frontal contrari, dualitat, per cert, quedona Iloc a litúrgies rituals i festivesd'un col.lectiu practicament des dela prehistoria, dona oritge a la nos-tra testa. El sentiment es gesta enclau de contemporaneitat, no entermes historics, puix, per altrabanda, la historia passada erafor9a desconeguda per aquel lesgents; les societats comencen atenir consciencia historica alssegles XIX i XX.

També hi ha un tercer factor,que no cal oblidar i que explica la

~ indumentaria festera és

inqüestionablement un deis

elements més estimats pelester fe sta alcoiana. Dir en

Alcoi que un es disfressa en festesés quelcom més que un insulto Peraixo eixa expressió tan nostra de"em vist de fester' esta més propdel sentit simbolic i estetic de quel-com que condensa forts senti-ments i s'empra com un rite, queno pas de I'acte superficial que téel trasmudament de disfressar-se.

Ara bé, eixa estima no va acom-panyada normalment d'un coneixi-ment profund de la forma, del sen-tit i de I'evolució historica d'aques-ta. Per aixo crec oportú tractaraquest tema, en aquest Gas cen-trant-me en la de la Fila Realistes,subjecte i objecte d'aquestaentranyable revista de I'any deCapita, a la qual ha estat invitat aparticipar-hi.

La Fila, són dades que estan japrou a I'abast de tothom, que coma tal es funda en 1926, ve de lesantigues comparses de cavalleria;en concret, sembla ésser, de la 1 ~

Cavalleria de Moros que es fundaen 1842 i que al voltant de 1862afegeix el nom del seu general,una especie de primer tro, Rafael

Page 31: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

pervivencia d'aquest tret durant elsegle XIX. L'estil més ornamental,més donat a la fantasia (com hodemostra la varietat de colors delvestit Realiste en aquests mo-ments), de la indumentaria turcafront a I'arab, més sobria, convé alconcepte d'allo oriental que estenia a I'epoca romantica, confor-mal tant a partir, en uns casos,d'una realitat coneguda com, enaltres, somniada. En tos Gas era

pitrera com I'embocadura de lajaqueta adopten uns bordats orna-mentals.

En 1928, es modifica la faixa,ara és blanca i estampada a tiresblavQs, i el turbant porta escarape-la i un cim metal.lic. Als anys pos-teriors s'incorporen el collar del pit,els punys a les monyeques, totsdos metal.lics i daurats; i els flecsen I'embocadura de la jaqueta.També, en algun moment el dis-seny de la faixa fou amb quadresgrans geometrics.

El vestit, doncs, al Ilarg d'a-quests anys va depurant-se deiselements més fantasiosos, en unprocés semblant al de les altresfilaes. La pe9a que més canvia ésla faixa, potser, per una banda, enun intent d'introduir algun elementde fantasia en un traje més bésobri, i per altra, perque era la pe9amenys costosa en ter qualsevolmodificació.

Finalment, en 1949, es dissen-ya el vestit amb les seues caracte-rístiques actuals, és a dir, turbantblanc amb una cinta blava, escara-pela i pic en metall daurat; capablanca, jaqueta roja amb uns flecsdaurats que cauen sobre el bra9 isobre els punys metal.lics de lesmonyeques, els quals van prece-dits d'una tira daurada bordada.Sobre la jaqueta i a la part del collcau un gran collar metal.lic daurat.L'armilla és blava amb bordats, tre-pes i dues mitjes Ilunes metal.li-ques, tot així mateix daurat, en lapart davantera; darrera té tambéuna altra mitja Iluna. La faixa ésgroga amb dos caigudes delante-res que acaben en flecs, el pantalóblau, les calces marrons i les saba-tes grogues.

forya predispost a pensar I'orientalen termes forya pintorescs i deco-ratius.

Aquest disseny de la indu-mentaria de la Fila es va mantenirpracticament fins que aquesta vadeixar d'ésser de cavalleria en1926. Pero en un principi els can-vis foren petits; la faixa amb flecs,el turbant passa a ésser com el dela majoria de les filaes d'infanteria,canvia la forma de I'armilla, i tant la

JOSEP ALBERT MESTRE MOLTÓ

1 ~ Diana Sargento Mayor. Año 1934. Año 1949.

Page 32: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

PROLEG.IR .I¡¡ Jil

¡¡¡tti¡;¡

:'"

fij

El diumenge de Rams, enaquells temps podies elegir actesegons I'antiguitat (el mateix pas-sava per a ter de caporal "cabo")

L'any passat se'm va oblidar aI'apartat de "Anectotes i costumsdeis Realistes deis anys quaranta icinquanta; el tema reterent a la"dina" i encara que no te capimportancia, si que m'agrada publi-car-ho pel contrast tan gran de lesdinades d'ara (I'any passat vaiganar a la "dina") amb les dinadesd'aquells temps(transport, distrac-cions, etc, etc...)

Aleshores el dinar venia a ter-se que jo recorde en algun mas,com el mas de Don Jordi, mas delTroncal, etc... que corresponen a lapartida de Polop Baix.

Per anar-hi, es teja amb camió(eren els mitjans de transport quehi havien) en aquest cas era elcamió de Rovira, transportista quetransportava Ilenya.

No cal dir que anava una xaran-ga de músics, i els encarregats deI'organització anaven el dia ante-rior.

ri, li agraeisc el seu interés respec-te a la meua col.laboració d'en-guany a la revista.

Al mateix temps jo també hodesitjava, puix sense el presenttreballl'objecte que buscava a par-tir de la publicació de I'any passatde donar a conéixer a festers d'a-quells temps (poc o no conegutspels festers actuals) hauria estatun treball incomplet al no publicar-se les fotografies que faltaven ,sent així que en certa manera ésuna continuació del treball de I'anyde l' Alferis.

A més a més, hauria segut unacte injust per part meua amb totsaquells que hi vaig anar a veure,els quals jo creia que podrien infor-mar-me al respecte, altres emdonaren adreces de familiars oconeguts que em donarien algunainformacjó; sent així que algunsd'ells em demanaren que elsensenyara la revista el dia que espublicara.

A ells sempre el meu sinceragra'¡ment al respecte.

També tenia interés en publicar-les sent així que alguns festersUamorts) d'eixes fotografjes tenen fillso nets entre els Realistes actuals; itenint en compte que abans elsfotógrafs professionals no abunda-ven com ara, puix moltes de lesfotografies que ens tejen eren fetesper familiars o amics, vull dir ambaixó, que em donaria per moltsatisfet si eixos Realistes actualspogueren reconeixer entre lesesmentades fotografies, al seupare o al seu iajo.

á! ans de comenyar el tre-

ball, voldria dir que no

creguen que sóc unnostalg els records que he escritsobre el passat de la Fila, (I'articlede la revista de I'any passat) no ésaixí, el que si que potser, és quedes de I'any 1945 fins avuí fa 52anys que sóc soci de la Fila. Percoses que passen en la vida vaigdeixar d'eixir a la festa i d'assistiramb regularitat a la Fila, comtambé ara fa uns anys que he tor-nat a freqüentar-la assiduament.

Aleshores quan hi ha un trenca-ment de la forma de vida és quanet dones compte més encara de ladiferencia de vida que existéixentre el passat i el present, i natu-ralment recordes el passat, i mésencara si en eixe temps estainclosa la joventut, i en el presentportes una carrega de 70 anys,que són molts anys, massa anys,si tenim en compte que la vida escurta,

El meu agra'¡ment a alguns fes-ters que amb la seua atenció,m'han fet tornar a viure de formaassídua I'ambient de la Fila.

No dic noms per no deixar enI'oblit alQu d'ells,...

Ara ve el que dic en el proleg,és la diferencia tant gran que hi haentre la quantitat de socis que vana les dinades d'ara, amb les dina-des d'aquells temps, que aquestesúltimes en venien a ser practica-ment com una reunió familiar, es adir, com una "pinyata" que deiemen aquells temps, un dia per a pas-sar-ho bé al campo

Perdoneu-me si us he cansatIlegint aquesta relació, jo sóc el pri-mer en no donar-li com a fet cap

Miguel Espí Sellés Miguel Espí Carbonell (till)Miguel Espí Mayor (nét)Emilio J. Espí Mayor (nét)

Modesto Sempere CascantModesto Sempere Sánchez (till)Juan G. Sempere Pascual (nét)Modesto Sempere Pascual (nét)Fernando García Molina (nét) /

Santiago Pons Sala (nét)Lucas García GrauSantiago Pons Cabrera

Angel Moltó Blanes "El Senyoret" Fernando Moltó Moya (till)Jorge V. Bonhome Moltó (nét)

Enguany, com veureu, les qua-tre fotografies corresponen a I'actede la Diana.

importancia sent així que entre undinar a I'altre existeix una diferen-cia de 50 anys, i és Ilogic i natural

L'any passat a petició del cro-nista de la Fila vaig escriure a larevista que es va publicar ambmotiu de tindre la Fila el carrec del' Alferis un article sota el títol"Records de Rafael Sellés i Tormo(anecdotes i costums deis Realis-tes deis anys quaranta i cinquan-fa). De les set fotografies que enI'any 1992 el Darrer Tro va escollirentre totes les que jo hi tenia d'a-quells temps, quan eixia a la testa,per reproduir-les i tindre-les a I'ar-xiu de la Fila, en va triar tres d'ellesdegudament documentades (noms,cognoms, com alguns malnoms"apodos" deis personatges de lesfotografies) per a publicar-les junt aI'article; comunicant-me a conti-nuació que les altres quatre espublicarien a I'any del Capita.

En una paraula; que diplomati-cament i en certa manera aquestbon senyor estava comprometent-me a que també col. laborara en lapresent revista.

No el critique, sinó tot el contra-

Page 33: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

v

..\

&:

Primer dia de testa Acte Diana

"Cigarro""El Sord"

"Vaqueret""Malanv"

"El Senyoret"

(d'esquerra a dreta)Antonio Abad PérezEnrique Nadal PérezAngel FerrándizPep Linares MoyaAntonio LlácerSantiago Pons CabreraRafael Sellés i TormoAngel Moltó BlanesModesto Sempere CascantManolo Llácer BorrellFrancisco Santonja Gisbert.

que passe aixo i que recordesaquells temps.

Vull dir amb aixó, que el valorque jo li done a eixes dinades noes el fet en si, sinó que quan mésconstancia escrita ¡documentadatinguem de totes aquestes activi-tats més sera la riquesa historicadins del brillant futur de la fila

Publicades les fotografies queconsten en el present article, doneper acabada i amb tata satisfacció,aquella tasca que em vaig imposarI'any 1992 de documentar el méspossible les esmentades fotogra-tieso

També done per complida laparaula que "mentalment" vaigcomprometre davant tots els per-sonatges d'eixes fotografies, quanI'any passat hi cobraren vida i prac-ticament tots hi volien vindre a par-ticipar en la testa.

Jo els vaig prometre que vin-drien tots, pero, seria un error dei-xar la Kabila abandonada amb lesseues dones i fills, així doncs,podrien vindre la meitat a I'any deI'Alferis i I'altra meitat a I'any delCapita.

Així es va ter: Mireu la revistade I'any de l'Alferis i els voreu enuns moments d'alegries, diver-sions, i amb uns bons sentimentscap a la vellesa.

L'altra meitat esteu veient-la enla present revista, han vingutarmats i estan desfilant al mateixtemps que vosaltres, Realistesactuals (si bé amb una diferenciade temps practicament de 50 anys)pero tots junts amb la mateixavoluntat de posar-se a les ordresdel nostre capita i Iluitar per crearun futur cada vegada més digneper a la nostra fila

Encara em ressona I'oit, quanells, a I'eixir de la Kabila per posar-se a les ordres del nostre Capita, ideclarant la guerra Santa als cris-tians, Ilanyaren el mateix crit queels que vingueren I'any passat,pero amb més forya, amb mésmalicia i amb més convicció. puixera gent que venía armada i prepa-rada per a Iluitar contra els cris-tians, contra el foc i contra I'aigua.

Que Ala guie el sabre del Nos-tre Capita per a que venya a leshost cristianes.

31.

Page 34: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~\ .

.

~

Primer dia de Festa Acte Diana(Com es veu I'esglesia de Santa María

estaven reconstruint-la)

"Cigarro"

(el que fa de Capo-ral)

(d'esquerra a dreta)Antonio Abad PérezNo identificatJuan GarcíaAngel FerrándizFco. Santonja Gisbert

Rafael Sellés i TormoJuanito Llorens "Guaito" (va ser con-

serge de la fila)Modesto Sempere CascantAngel Martín CalatayudJuan Bautista Vañó Vañó"l'ouero"

.A..n~ 1951Segón dia de Festa Acte- Diana

(d'esquerra a dreta)Antonio Llacer "Malany"Santiago Pons CabreraJosé Bonhome (Sergent de la Fila)Francisco Santonja GisbertLuis Vallés CorbíRafael Sellés i Tormo

Primer día de Festa Acte Diana

(d'esquerra a dreta)José Llorca DomenechLucas García GrauJuanito Llorens

"Rosa"

"Guaito"(va ser con-serge de la fila)

Rafael Sellés ¡TormoAngel FerrándizMiguel Espí Selles

RAFAELSELLÉSITORMO

Page 35: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

cilla, ha puesto una pica en Flan-des y ha venido a engrosar el acer-vo cultural de un pueblo, con estadiana floreada de la tarde, en el díadel santo Patrono, mientras el airehuele a gloria, entre los jazmines ylas rosas blancas.

'~ caballo va el poeta...iQué tranquilidad violeta!

Juan Ramón Jimenez

'~ caballo va el poeta...¡Qué tranquilidad violeta!

ANTONIO REVERT

CE I caballo es elemento

indispensable en nues-

tras fiestas de Moros yCristianos. Bastaría citar el caballode San Jorge, en la imagen delsanto, y, sobre todo, en la apariciónde San Jorge, en las almenas delcastillo, el último día de las fiestas,donde la figura de San Jordiet,montado en un "cavallet", cierra latrilogía. Recordemos asimismo elcaballo batidor en la escuadra y unlargo etcétera.

No en balde los árabes supie-ron cantar al caballo en miles dehermosos poemas. Recojo estosversos del poeta arábigo-andaluz,Ibn Abi-Haytam de Sevilla (sigloXIII):

¿ "Es un corcel lo que ha pasado[ante mis ojos

o una estrella fugazque cursó rápida como el

[relámpagoencendido por la tormenta"?

o este otro, no menos bello quedice:

"Negro por detrás, blanco pordelante

vuela entre las alas de los vientos".

Ibn Daid-Magribi (1214-1274)

Como verá el lector los versosson del siglo XIII, la época de labatalla de Alcoy, con la derrota deAI-Azraq.

Pues bien, la fila "Realistes" hasacado del arcón de la historiapara ofrecernos una diana vesper-tina, el famoso "cavallet", con lagracia y la escenografía de tiem-pos pasados, en un desfile quecada día prende más en el público,por su ingenuidad, su buen gusto ysu alegría. La tarde abrileña conesta parada singular ha tomado unnuevo cariz de poesía y ritmo, dedanza ancestral al compás depasodobles festeros.

Se podría decir que a caballode los sueños van trotando los fes-teros. Debemos felicitar a la fila"Realistes" por esta incorporacióna la fiesta que, con un acto tan sen- 1 e Quadra Cavalleria 1992.

Page 36: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Fontilles'96 E/s nostres Cuiners.

Page 37: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 38: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

A Jorge Linares Abad,.Dor su valentía.

totalidad de todas las comparsasde este género, siendo el comenta-rio igualmente general y global iza-doro

El nombre de Rafael Miró,general de la Primera Caballeríade Moros reaparece en un sueltode mayo de 1873, "Cuenta delTesorero. Junta del Patrón SanJorge de 18 de mayo 1873 a 27 demayo 1874", en el apartado ocolumna de ingresos en donde seexplicita que la fila cuenta connueve individuos y que a ocho rea-les por cada uno ha ingresado altesoro de la Asociación de SanJorge setenta y dos reales. Habráque añadir que en los años 1874 y1875 no se celebrarán Moros yCristianos a causa de los luctuososhechos del "Petrolio", del 73.

Nuevo y esplendoroso fue elabril de 1876, conmemorativo del"Sesto Centenar", como se decía, yen ocasión de ello se publica el pri-mero de los que se pueden consi-derar "1libret de les filaes", titulado"Noticia histórica acerca del origende la Fiesta de San Jorge...". Enbellísimos grabados de boj o cui-dadas xilografías está la Caballeríade Moros, sin decir que es la pri-mera, aunque sólo aparece ésta yla de Bequetes entre los moros:

conjugando perfectamente fe ydevoción con anécdota y la lúdicaexpresión del pueblo.

Una página en blanco hallamosen la "Guía del forastero", publica-da por Martí en 1864 y siempre deobligada consulta, y es que al citarlas comparsas de caballería, quese diferencian muy bien de las lla-madas de infantería -curiosadenominación militarista, comotantas cosas en nuestros Moros yCristianos- no aparece la Caballe-ría Primera. En los cristianos figu-ran Húsares, Lanceros, Austría-cos, y en el ejército opuesto: Ara-bes, Palestinos, Marruecos yAfricanos. ¿Dónde están los Rea-listas? Un pequeño secreto quealgún día se aclarará, sin duda.

A partir de aquí los actos ya sonmás abundantes y concretos. Laprensa de la época, aunque parcaa veces, comienza a fijarse en estefenómeno social que enmarca laFiesta alcoyana, y los nombrespropios y las actuaciones se amon-tonan en los periódicos y en lasrespectivas actas oficiales.

En su momento ya hice esterecorrido en el fascículo correspon-diente de los Realistas en "NostraFesta", volumen IV, pp.25-40, peroconsidero que un artículo mono-gráfico para una revista conmemo-rativa como ésta, algún dato habráque rescatar, añadiéndose otroscomplementarios. Adviértase, ade-más, que la fila Realistas o Caba-llería Primera de Mbros está comodifuminada/en la generalidad o

"Esta, lector, que aquí ves,los arreos puestos ya,Caballería es que vaMontada... sobre sus oies..."

Casi enseguida, a partir de estafecha emblemática, laCaballería Primera deMoros se denominóRealista, y la prensadirá, año a año, cómo yde qué forma se desa-rrollan las actuacionesde los tradicionales"cavallets": "Una vez queondea la bandera moraen el castillo darán prin-cipio las celebradascorrerías y escaramuzasde la caballería deambos bandos", al decirde "El Serpis" del día 23de abril de 1879. Tresdías después el mismoperiódico, y reseñandocuanto había aconteci-do, añadía: "... ya no seven en las fiestas aque-llas animadas y bul/icio-

scribir sobre "les filaes"-ayer comparsas- que

- se denominaban decaballería resulta siempre atractivoy es, además, todo un reto queconstituye a la vez toda una res-ponsabilidad. A veces se cruzanlas noticias y no acaban por aclararo poner adecuadamente en su sitiocual es la cierta y cual es otra hipó-tesis, aunque está claro que elbando moro se diferencia del cris-tiano y éste del primero, de formabien visible.

La misión de las caballerías enla Fiesta también lo tenemos pues-to en su lugar y fijado desde siem-pre, porque la prensa de la época,las evocaciones de periodistas yescritores y aún las fotografías aja-das, de tono beig, han ido configu-rando su actividad y actuación.

Es evidente que la CaballeríaPrimera de Moros fue la que luegose llamaría Realista. Estas entida-des no tenían primer tro o jefe defila sino "general" y en ocasiones ladenominación o titulo de la filatomaba el nombre, precisamente,de su general o cabeza visible delgrupo.

Muchas veces se ha evocadoaquella acta de la Junta GeneralOrdinaria de la Asociación de SanJorge de 7 de junio de 1859, en laque aparece Rafael Miró como res-ponsable de la Primera comparsade Caballería del bando moro, ydesde aquí, sin duda, yase pueden colegirmuchos hechos.

Las caballerías, sinembargo, no fueron bienvistas por un historiadorilustrado catalán queacertó a pasar por Alcoy,llamado José Llobet yVallllosera, que enten-día, severo en sus apre-ciaciones y quizá untanto cariacontecido,que aquellos festersembutidos en sus jacasde cartón y armados dechafarotes constituían laparte más ridícula de lafiesta. No pudo saber enun día todo lo que la his-toria, el folklore y elansia popular había idoedificando año tras año.

'""

i""

:3

Año 1900.

Page 39: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

sas bandas de disparados (dispa-ratados) ginetes (sic) montadossobre sus propios pies y con elcaballo de cartón sostenido contirantes y pendiente de los hom-bros. Aquellas estratégicas correrí-as con que desaparecían y volvíande nuevo á aparecer inopináda-mente, sorprendiendo á los inofen-sivos espectadores, que salíanescapados con los sombreros bajoel brazo, huyendo de las bromasde aquella singular caballería...", ycompletaba el cometario de estaguisa: "El efecto que nos causabanlos generales de caballería al fren-te del corto número de ginetes (sic)que los seguían, era el mismoaproximadamente, que nos causael desfile de guerreros de la paro-dia de caballistas, antes al contra-rio, desearíamos que de continuarhaciéndose la fiesta, aumentara elnúmero de ellas, ya que son losque más contribuyen, en ciertomodo, á animar la fiesta".

De todo ello, pues, se deduceque las comparsas de "cavallets"deberían estar pasando una ciertacrisis, y quizá todas en general,incluida, por supuesto la de Realis-tas.

Diré, y con ello termino, que lascaballerías tenían "personalidadpropia" y constituían un grupoaparte no ya en sus personalísi-mas intervenciones festeras, sinoin,cluso en el acto de proclamaciónde la Fiesta, la Gloria, como lodemuestra el "Heraldo "de 21 demarzo de 1903, al señalar queintervenían cuatro bandas de músi-ca distribuidas de la siguienteforma:

Con los Heraldos de Alcoy, labanda del Regimiento de Vizcaya.

La "Nueva del Iris", acompa-ñando al bando moro, de a pie oinfantería.

Los "figurines" del bando cristia-no con la corporación "Primitiva"

Las comparsas de caballería,moras y cristianas, con la banda deEl Trabajo. Y es que esta nuevabanda la de "El Trabajo", se pre-sentaba al público por primera vez,bajo la dirección de José SevaCabrera, con treinta y una plazas,siendo contratada enseguida por lafila Llana, aunque reforzada connueve músicos de Albaida. El Uni-forme era: pantalón negro, guerre-ra y gorra blancas.

Hablando de música, se puededecir qu la corporación musicalReal de Gandía actuaba con laCaballería del Realiste en 1902;Puebla de Rufat acompañaba a losrealistas en 1908; la de Gayanesen 1911 y la de Castelló de Rugaten 1915.

ADRIAN Espí VALDÉS

Mora o del Realiste".Ya en la década de los noventa

"El Serpis" de 1893 dice que en laPlaza de la Constitución o SanAgustín varios forasteros se "vie-ron arrollados de improviso por lossoberbios alazanes", irónica mane-ra de nombrar a los caballitos decartón, pero no se registró inciden-te alguno. "Gravedad en los gine-tes de las comparsas de caballe-ría" se lee un año después, refi-riéndose a la entrada de moros,por lo que es de suponer que yaestas filaes, Bequetes y Realisteactuaban en el desfile "tan adecua-do y armonioso que hacen de esteacto el más agradable de cuantosse efectuan durante las fiestas ..."

Curiosa debió de ser esa espe-cie de rivalidad entre"filaes decavallets" y el Regimiento deCaballería de Sesma, presente enlos festejos de hace un siglo, con-cretamente en 1897, La farsa -pordecirlo de alguna manera- y la rea-lidad. Y a tanto debió de llegar queun fester de la "caballería del Vi" oPeaco llegó a propinar empujones,empellones con su corcel de cartóna un soldado de dicho regimiento,quien, cansado por tales molestias"la emprendió a bofetadas", por loque tuvieron que intervenir algunossoldados y un oficial del ejército.

De aquel primer general realistadel que tenemos constancia, Rafa-el Miró, se pasa a otros jefes, talescomo Miguel Moltó (1876-1888),Rafael Peidro (1896-1898), y yarompiendo el siglo nuevo, Santiago

\Carbonell (1899-1916).\i Gonzalo Cantó, el poeta y dra-~aturgo nuestro, publicaba el 21de abril de 1900 en el "Heraldo deAlcoy" su bellísimo poema festero"Rápida", en el que cita a Maseros,Sids, Somatens, Contrabandistas,Estudiants, Tomasines, Capellanesy Cavallets, sin decir de estos últi-mos si son moros o cristianos,Realistas o Bequeteros y la adver-tencia que hace a la "masereta,masereta/ que a les festes d' Alcoyvens" es la que sigue, advirtiéndo-le de las correrías caballísticas:

"Fuchli á la cavallería,mira tú qu'els cavalletsson fogosos y es desboquen,y si cavall y chinetsencabriten y el fan caurede tós, en mich del carrer,pasarás el gran afrontesi ans no poses remey..."

Cronista Perpétuo de la Fila Navarros

ySocio de Honor de la Fila Magenta.

Quizá esta suave admoniciónsirviera para que al año siguientevariara en algo el panorama "caba-Ilístico", porque el mismo periódico,con fecha 25 de abril señala: "lasembajadas atrajeron, como siem-pre, gran concurrencia á la Plazade San Agustín, concurrencia quela caballería con sus caprichosas,evoluciones, sus caballitos de car-~tón y cañas, y sus chafarotes demadera, se encargó de disper-sar...".

Algo debió de ocurrir en 1885 eldía de San Jorge, porque en la pro-cesión del santo no "acudió elseñor Juez de Primera Instancia" nitampoco las "comparsas de caba-llería mora ", que por aquellasfechas sólo eran ya dos: Realistas

y Bequetes.Es curioso que se diga de 1886

que la retreta "fue presenciada pormás de cuarenta mil personas",que se dispararon "bastantes cen-tenares de arrobas de pólvora" yque no ocurrieron desgracias "másque algunas ligeras contusionessin importancia producidas por cai-das de los caballitos". Este es elaño en que nuestra fila pasa adenominarse "Primera Caballería

Page 40: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

A Pau Gómez Navas,amigo y colaborador.

ecuerdo que cuando seestaba elaborando laRevista Realistas 1983

entonces -Primer Tró y siempreamigo y buen fester Enrique Pas-cual, me invitó a participar en ella.No teniendo entonces tema paradesarrollar le pregunté qué era loque podía hacer. Enrique me res-pondió que habían en nuestra his-toria pequeñas lagunas, datos pararecopilar y algl!nas cuestionestodavía por responder. Me indicóque una de ellas era "El por qué losRealistas arrancaban la Gloria delHospital". No le supe responder,pero sí intenté entonces buscarinformación. Uno de mis primerospasos fue el preguntar a las Her-manas de la Caridad que genero-samente prestan sus servicios enla benéfica institución. La respues-ta fue negativa. Sabían que hacíamuchos años que allí se celebrabaFiesta y que se visitaba y obse-quiaba a los enfermos pero no mesupieron decir nada más. Tambiénpregunté a los más antiguos de laFila y me respondieron "que porantigüedad" pero la pregunta esta-ba en el aire ¿Por qué? ¿Quién?¿Qué sentido tenía? No he olvi-dado el tema, sí dejé de investigar.El caso es que la respuesta la tení-amos muy cerca y hace pocosmeses tuve la satisfacción de darcon ella.

Última Gloria del Hospital 1994.

El Hospital Civil de Oliver

El Hospital Civil de Oliver es elresultado de una parte testamenta-ria de D. Agustín Oliver y Domé-nech, rico comerciante y gran hom-bre de negocios. Nació en la locali-dad gerundense de Blanes el 7 deAbril de 1791. Residió en Cádizdurante mucho tiempo y su rela-ción con Alcoy vino a través de lasociedad "Antonio Vicens y Com-pañia", dedicada en un principio ala fabricación y exportación depaños y otros tejidos, para acabarsiendo una sociedad de crédito.

Murió en Barcelona el 15 deSeptiembre de 1866. Sus restosfueron trasladados al Hospital Civilque lleva su apellido en la fecha desu inauguración, Junio de 1877.

Su testamento definitivo lo firmóen Barcelona en 1866. Entre variasdisposiciones señala, despues delreparto de su dinero, venta denegocios etc, "que el resto detodos sus bienes, muebles, sitios,derechos y acciones sean vendi-dos por sus amigos de confianza yalbaceas D. José Puig y Cobas yD. Mariano Gonzalez y Dueñas yque su producto sea distribuidoentre los pobres, Casas de Benefi-cencia y hospitales en las ciudadesde Cádiz, Alcoy y Barcelona".

En Cádiz no se logró edificarningún tipo de Casa Benéfica pordiversos motivos ajenos a suvoluntad testamentaria, pero en

Alcoy y en Barcelona sí. En Barce-lona se construyó la Iglesia- Capi-lla de las Hermanitas de los Pobresy en Alcoy el Hospital conocido portodos nosotros. (1)

Els Realistes arranquen la Gloriade I'Hospital

Es fácil pensar que un pueblocomo Alcoy, generoso donde loshaya, trabajador, amante de sustradiciones, de su quehacer coti-diano, de su Fiesta, la haya mani-festado y la manifeste allá donde laocasión se precie. Mezcla de sen-,5ibilidad , amor al prójimo, derro-

Page 41: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Primera Gloria Preventorio 1995.

las hermanas y los auxiliares cele-braban el acontecimiento con can-tos, panderetas, improvisados tam-bores y demás. Era una alegríaingénua ... y a mí se me ocurrióque podríamos traer a las salas delHospital una representación de laGloria ..."

y así al año siguiente 1943 ... Ysiendo todavía Darrer Tró de losCides... "Fuí a Casa El Fluix (Fran-cisco Mora) y alquilé unos trajes decomparsería de teatro, que vistie-ron algunos amigos e internadosen el establecimiento. Recuerdoque hicimos dos escuadras y comocabos iban un tal "Pascualillo" ves-tido de Cid y Antonio Sanchis"Charles ", vestido de Realista.Ambos eran los que representabanal bando moro y cristiano respecti-vamente. (2)

Queda claro. Brillante idea deun hombre de gran corazón, Enri-que Miguel Carbonel, unos buenosamigos, y una Fiesta que transmi-tir. Así fue cómo los Realistas a tra-vés de Antonio Sanchis "Charles" yde la colaboración,. directa o indi-recta, de nuestro primer Alférez,Francisco Mora "El Fluix", se arran-có la primera Gloria del Hospital yse sigue haciendo por aquello deque la Fiesta es... de Moros y Cris-tianos. Ahora, como antes, todossaben que el fester que tiene elhonor de dirigir a los glorie ros conlas evoluciones propias de cabo,es el Realista, sin lugar a dudas.

Sigamos con ello, con sincero yleal orgullo porque nos lo hemosganado.

Fuimos los primeros.

JORGE LlNARES ABAD

Bibliotecario de la Asociación de SanJorge y Cronista de la Fila Realistas.

fuimos los "pioneros de la Gloriadel Hospital".

Las respuestas a nuestrascuestiones nos las ofrece D. Enri-que Miguel Carbonell, conocidopor "Moscardó", fester veterano dela Fila Aragoneses allá por losaños 70, pero que vestía de Cid ensus años mozos. El fue el creadorde la Gloria del Hospital. Nos locuenta así "Esto ocurría allá por elaño 1942... Yo trabajaba en unaempresa textil y a consecuencia deuna crisis quedé en situación deparo. Entonces busqué empleocomo auxiliar en el Hospital Civilde Oliver. Aquel año observé queel Sábado de Gloria los enfermos,

che de alegría. La Fiesta ha estadopresente en todos los rincones deAlcoy, y tambien donde se carecede ella: Ancianos Desamparados,Internado de Santa Ana, Prevento-rio Mariola la Asunción, Niños delAve Maria, del Hogar de Nazaret,Patronato de San Vicente, HospitalCivil de Oliver, Residencia deAncianos Emilio Sala, también enlos barrios marginales e incluso enFontilles.

Los Realistas somos un buenejemplo de ello, en la actualidadvisitamos con nuestro Glorieret alos niños internos de Santa Ana(antes Beneficencia), con anteriori-dad se visitaba a los ancianos y ...

NOTAS:(1) Notas extraidas del libro El Hospital

Civil de Oliver. Joaquin Sera Dobony Manuel Deasit Chafer. GeneralitatValenciana 1987.

(2) Veteranos de la Fiesta. ArmandoSantacreu Sirvent. Gráficas Alcoy

. 1976.

Page 42: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~

~

Tú te fuiste pero aquí dejaste unfestero de pies a turbante.

Los festeros que os fuisteis nosdejasteis buenas norr:nas para quela fiesta vaya sie~pre viento en

!popa. !

Unos años má~ tarde fueron lla-mando a varios Realistas amigostuyos: José Tormo "El León", nues-tro Alférez 1982 y Capitán 1983Juan Ferrer, a un gran Primer Trócomo Santiago Pericás y a PepeRubio de la Rosa, persona muyapreciada por mi, entre otros.¿Quien no les conocía?

No sólo van faltando festeros,sino también grandes artistas comoel inolvidable pintor Luis Solbespayá, gran amigo tuyo.

Tengo por seguro que entretodos celebraréis unas Fiestas deMoros y Cristianos de "Interés Turís-tico Celestial".

De festero nací,de festeros vengo.

MIGUEL Espí MAYOR-

40.

Page 43: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

c

Juan Garcia Alcaraz, JuanValero Aparicio, Rafael BotíSempere, Antonio Lopez Mira,Juan Abad Bernabeu, MiguelAngel Alcaraz Francés, Fer-nando Belda Grau (Cap Bate-dor), Francisco J. Botí Fuentes,Ernesto Verdú Serra i JuanFrancisco Boluda Gisbert(Reserva).

Ha sigut, doncs, el torn deroda el que ha format I'esqua-dra. Els Ilagos d'estima han flo-rejat per I'intercanvi d'idees i lapropia convivencia, baix el sos-tre d'un objectiu comú, LaFesta.

A tota I'organització quecomporta I'esquadra denegres, cal ressaltar dos pilarsfonamentals on s'assenta I'es-mentat que-fer, el vestit i lamúsica. Hem tingut la sort depoder comptar amb I'ingeni iI'art d'Alejandro Soler com adisenyador i amb José RafaelPascual com a director de labanda de música que ensacompanya en entradetes iEntra de Moros, la SocietatMusical "El Trabajo" de Xixona.

De segur una gran expe-riencia compartida que formapart de1anostra propia historiacom a festers Realistes.

o hi ha dubte que ter una~ Esquadra de Negres al

- nostre benvollgut poble,Alcoi, é~un felig esdeveniment iun privilegio El fet extraordinari isocial, donat per nostra Festa, deque tan sol hui en dia es puga gau-dir d'aquest acte una vegada cadaset anys, propicia I'engrandiment ila importancia que se I'in dóna. I sia eixe fet li afegim que I'esquadraés de Capita, el projecta cap almés enlla del moment present, esa dir, cap a un fet histórico Esqua-drer i esquadra formaran part de lamemória col.lectiva de la fila i de laFesta, també d'Alcoi.

L'individu, que pertany fidel-ment molts anys a la Fila, espera elmoment, que és únic, és la seuaoportunitat. Eixe moment es donatpel torn de "roda" o per antiguitat,en primer Iloc, i després per unaestabilitat afectiva, económica isocial del festero Si a aquestosingredients li afegim, una gran dosid'il.lusió testera, bon humor, i persupost, alcoiania pura, tenim ungrup d'homes i dones que donenvida a I'esquadra de negres.Quand eixes circumstancies con-vergeixen, tenim ja els protagonis-teso

JORDILlNARESIABAD

Han passat anys, i han anat ali-mentant i acariciant el projecte, huiés una realitat i des de que esforma oficialment, segons indiquenels estatuts o normes de cada fila,han procurat, han cuidat de tots icadascun deis actes (ensaios, pre-sentació, entradetes...), de detalls(vestit, complements, obsequis) ifins i tot deis cavalls, que el capbatedor mostrara en l'Entra. Aixíqueda formada la nostra esquadra:Jordi Linares Abad, José Luis BotiFuentes, Vicente Gisbert Gisbert,

Page 44: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

-,;r

1962. 1 er año festero Año 1963.

Año 1967

Año 1970.

mis mejores años de Fiesta.Nos metemos en 1980 y es el

único año que no me visto de "fes-ter" por fallecimiento de mi padre.En el mismo año en el mes deNoviembre nos deja uno de loscuatro que en 1961 decidimos"creuar" en los Realistas, MiguelJover que para entonces era "fes-ter" de los Alcodianos. Otro de loscuatro, Gilberto Molina había pasa-do a ser "fester" Cordonero, que-dándonos Juan Ferrer y yo. Casi

S é, que en un par de pági-

nas es muy difícil poder

trasladar todas las viven-treinta y tantos años de un

fester Realista. Pero permitidmeque narre todo lo que mi menterecuerda, pues mi corazón estaríaescribiendo y escribiendo sobretodo lo vivido con, si me permitís,mi familia Realista.

En Mayo de 1961 cuatro ínti-mos amigos Gilberto Molina,Miguel Jover, Juan Ferrer y RafaelPalmer "creuaren" en la Fila Rea-listas, en aquellos tiempos la"creua" era de cincuenta pesetas y"passar el punt" de cada semanacinco pesetas y se tenía que bajarlos domingos a las doce de lamañana. Me correspondió elnúmero 72 de "fester de fulla", sinderecho a nada, pues entonces nohabía "roda" y se empezaba por elnúmero uno a pedir diana o escua-dra y cuando estaban completasse había terminado todo. Unosaños más tarde la directiva seformó con gente de una nuevageneración de Festers entre losque se encontraban ,SantiagoPericást, Miguel Pascual, JoséAlbero, Abacuc Maiques, entreotros, y se empezó a pensar enque podíamos tener derecho ahacer escuadra o diana instru-mentando una "roda" entre los Fes-ters, pero para tener derecho aesa "roda" tenías que bajar cientoquince veces !!! al año a la Fila. yasí empezaron a cambiar lasestructuras antiguas de la Fila.

En 1969 tuvimos el Alférez, fuela primera escuadra de "negres"que tuve la oportunidad de hacer,toda con gente de la Fila, raro enaquella época, pues en muchas"filaes" no se disponía de gentepara cubrir todos los puestos deuna escuadra especial. En 1970,año de Capitán y debido a que nohabía más gente dispuesta a hacerla escuadra volvimos casi todos ahacer la escuadra de "negres".Enlos dos años el cargo lo ostentóJosé Tormo Nácher "El León".

Vamos hacia 1976 y teniendo elorgullo de poder vivir como festerel VII Centenario y tener la Fila laescuadra del "mig" y como en lasotras de Alférez y Capitán, volvi-mos a repetir casi todos la escua-dra de "negres". Ese mismo año mihijo Rafael, hizo la Gloria Infantil,

junto a Rafael Cantót (Gloriero Ofi-cial) Fermín Cortell (Gloriero Hos-pital)y Santiago Pericást (GlorieroGloria Centenaria) y en vísperasde 1977 en el concurso de Sargen-tos Infantiles, mi hijo, fue elegidoSargento Infantil desempeñando elcargo los año 1977, 78, 79, 80 Y apesar de todas las Escuadras ydemás menesteres que he tenidola oportunidad de disfrutar en laFiesta, tengo que confesar contoda honradez festera Que han sido

Page 45: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Angel Alcaraz, como Alférez Rea-lista de 1996 y el 20 de Mayo de1995 fui elegido por votación paradesempeñar el cargo de CapitánRealistas 1997. En 1996 compartíc,on toda la directiva, la noble tareade poner orden en el Boato denuestro Alférez, fue un día vividopor todos con temor, emoción ylágrimas, pero cuando nos meti-mos en la Fila después de la entra-da y con toda la lluvia torrencialque aguantó nuestro Alférez, Favo-rita y toda la familia Realista, está-bamos todos con la tranquilidad dehaber hecho un buen trabajohabiendo conseguido la Fila ungran éxito ese 22 de Abril.

Pasa el año de nuestro Alférezy empezamos a trabajar todos parael año de Capitán Realistas 1997,es el trabajo que no se ve, peroque al final se ve realizado. Sellega a Octubre y el día 18 en larotonda del Circulo Industrial, Sil-vestre Vilaplana como Presidentede la Asociación de San Jorge,coloca en mi solapa la insignia deCapitán Moro para las Fiestas de1997, A continuación se sigue tra-bajando, estando en manos de Ale-jandro Soler que fue designado portoda la Junta Directiva con mi apro-bación , para realizar todos los tra-jes, boato,bocetos de las carrozas,escuadra de negros, emirs Capi-tán, damas Favorita guardias Capi-tán y Favorita, y así todos los com-plementos que un año de Capitánse requieren.

Nos hemos metido en Abril, yaquí me paro, la historia de lasFiestas, dirá sí Rafael Palmer Bala-guer, Rafael Palmer Peidro y Cris-tina Palmer Peidro, que ostentaronlos cargos de Capitán, Capitán deltercer día y Favorita, estuvieron ala altura que la Fila Realistas semerece, si que os digo a todos los"festers" Realistas que el día 22 deAbril cuando estuve encima de lacarroza, llevé un pedazo de cadauno de vosotros dentro de mi cora-zón y que si algo no salió comoalguno de vosotros esperabais,sepáis perdonarme los fallos quepude tener en la gran responsabili-dad que exigió el ser "CAPIT AREALlSTES 1997"

Un abrazo para todos de vues-tro Capitán,

nada nos tenía deparado SanJorge, pues en 1982 fue designadocomo Alférez, para entonces teníayo el cargo de Darrer Tro, y en1983 Juan ostentó el cargo deCapitán. Por orden de "roda", hiceEscuadra de "negres" del Capitán.y van pasando los años, para lle-gar al 30 de Junio de 1985, día enque mi hermano de Fiesta nosdeja, Juan Ferrer Canet, nuestroAlférez y Capitán, se había mar-chado con San Jorge.

En 1986 y después de los añosde cargo. la fila celebra su año de RAFAEL PALMER BALAGUER

Centenario en el que una escuadraespecial recordó el traje antiguo delos Realistas que ya vistió SantiagoPericást en la Gloria del VII Cente-nario en 1976.

1989, escuadra del "mig", pororden de "roda", entró a formarparte de la misma con una varia-ción casi total de "festers" con res-pecto a escuadras anteriores, puesla Fila ha dado un vuelco total encuanto a "festers" y número de losmismos y vamos caminando hacialos años de cargo, nos metemosen 1994 y es designado Miguel

Page 46: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 47: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Concurs Alcoi Fester 1997.

Page 48: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

-PRIMER TRO D'HONOR: SANTIAGO PERICAS SANJUAN (t)FESTER D'HONOR DE LA ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI: JOSE ALBERO MARTINEZREALlSTE D'HONOR: ABACUC MAIQUES JUANSOCI D'HONOR: JOSE MARIA VALLS SATORRESCONSELLERS FILA: MIGUEL PASCUAL VALERO

JOSE ALBERO MARTINEZANTONIO ARACIL MARTINEZENRIQUE PASCUAL RICOJAVIER MORALES FERRIMIGUEL ANGEL ALCARAZ FRANCÉS

~un1l..,

PRIMER TRO: RAFAEL BOTI SEMPEREDARRER TRO: SANTIAGO PERICAS JORDACOP: JAVIER MORALES FERRISECRETARI: JAVIER BARBER DOMENECHVICE-SECRETARI: SALVADOR VllANOVA ARACllCONTADOR: VICENTE SERRA CalaMINAVOCAL ROPERIA: JOSE F. TOMAS VAllS

-

VOCAL MUSICA: EMILIO PICURELLI CLlMENTVOCAL MONTEPIO: EMILIO MATARREDONA SANCHEZVOCAL FILA: JORGE SEDANO DELGADOVOCAL FILA: RAFAEL PALMER PEIDROVOCAL FILA: R. MARCOS HIGUERO CLlMENTCRONISTE: JORGE LINARES ABAD

. ~

49.- lEOPOlDO CAMARGO llORENS50.- ANTONIO SERRA CANO51.- VICENTE GARCIA RUBIO52.- JUAN BAÑOS CORBI53.- VICENTE MONlEON llACER54.- JOSE SAlVATIERRA lOPEZ55.- RAFAEL PAlMER PEIDRO56.- ABACUC MAIQUES MORAL57.- CARlES VllA JORDA58.- JORGE V. BONHOME MOlTO59.- FRANCISCO BElDA JORDA60.- FERNANDO GARCIA MOLlNA

~SANTIAGO PONS SALA62.- VICENTE SERRA CalaMINA63.- FERNANDO l. PEÑA MI RAllES64.- FERNAND DANIEL MAS GARRIGOS65.- JORGE TORREGROSA COLADO66.- JAVIER AlEMANY PASTOR /

./

67.- R.MARCOS HIGUERO CLlMENT68.- JUAN ALBERTO PORTA COlOMER69.- JORGE l. BRAVO JOSE70.- JAVIER BARBER DOMENECH71.- PABLO BElDA BlANES(JUV)72.- ANTONIO J. ARACll SEMPERE73.- JAIME SANCHO OlCINA74.- ENRIQUE J. PASCUAl MICO75.- DAVID MAIQUES MORAL76.- JORDI PEREZ SEMPERE(JUV)77.- ERNESTO J. SERRA CalaMINA78.- ALEJANDRO PAGAN AREVAlO79.- MANUEL ANTOLl SANCHO80.- RUBEN CATAlA ABAD81.- FERNANDO ABAD BERNABEU82.- JUAN ANTONIO VIDAl GIMENEZ83.- ADOLFO ROMEU SANTAMARIA84.- FRANCISCO ROMEU SANTAMARIA85.- EDUARDO MOlTO PAYA86.- REMIGIO J.GIMENEZ MOLlNA87.- JUAN M.JORDA CLEMENTE88.- RAFAEL ANTOLl SANCHO89.- EUGENIO PASCUAl BERNABEU90.- JOSE ROSADO SOlBES91.- IGNACIO CATAlA ABAD92.- J.JORGE BAÑOS CORBI93.- JOEl A.HERRERO MlllAN.94.- ALEJANDRO BOTI CODERCH(Juv)95.- JORGE BOTI CODERCH(Juv)

1.- ABACUC MAIQUES JUAN2.- MIGUEL PASCUAL VALERO (Jub)3.- JOSE ALBERO MARTINEZ4.- RAFAEL PALMER BALAGUER5.- ABACUC MAIQUES MARTINEZ6.- SANTIAGO PERICAS JORDA7.- RAFAEL VALERO APARICIO8.- JAVIER PASCUAL MIRA9.- GILBERTO CARBONELL VICENS

10.- EMILIO PICURELLI CLlMENT11.- ANTONIO ARACIL MARTINEZ12.- JOSE A. BRAVO MARTINEZ13.- MARIO SEMPERE PEREZ14.- JESUS SIRVENT BARRACHINA15.- JUAN PEDROS LINARES16.- MODESTO SEMPERE SANCHEZ(Jub)17.- JOAQUIN SANJORGE MONTAVA18.- JOAQUIN PORTA REIG19.- RAFAEL MICO MOLlNA20.- RAFAEL GANDIA IBAÑEZ21.- ENRIQUE PASCUAL RICO22.- ALBERTO TORREGROSA GARCIA23.- JUAN IVORRA SORIANO24.- JAVIER MORALES FERRI25.- ENRIQUE SEMPERE PEREZ26.- MIGUEL ESPI CARBONELL27.- JORGE TEROL BENEITO28.- ANTONIO F. VILA JORDA29.- FERNANDO MOLTO MOYA30.- SANTIAGO SANJUAN GIL31.- JORGE LINARES ABAD32.- JOSE LUIS BOTI FUENTES33.- VICENTE GISBERT GISBERT34.- RICARDO SANCHIS BERNABEU35.- SALVADOR VILANOVA ARACIL36.- JUAN GARCIA ALCARAZ37.- JORGE SEDANO DELGADO38.- JUAN VALERO APARICIO39.- RAFAEL BOTI SEMPERE40.-ANTONIO LOPEZ MIRA41.- JUAN G.SEMPERE PASCUAL42.- JUAN ABAD BERNABEU43.- FRANCISCO MARTINEZ ALBERT44.- MIGUEL A.ALCARAZ FRANCES45.- FERNANDO BELDA GRAU46.- FRANCISCO J.BOTI FUENTES47.- ERNESTO VERDU SERRA

Page 49: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

97.- MIGUEL ESPI MAYOR(Juv)98.- EMILIO J.ESPI MAYOR(Juv)99.- AMADO PONSODA VAÑO

100.- AMADO PONSODA MUÑOZ(Juv)101.- JUAN CARLOS PEREZ MENDEZ102.- IGNACIO PEDRAZA BOTI(Juv)103.- RAUL FERRI ANGEL (Juv)104.- RAUL LLOPIS PALMER (Juv)105.- JORGE LINARES DOMINGUEZ(Juv)106.- JORGE SANJUAN BELDA(Juv)107.- SANTIAGO SANJUAN BELDA(Juv)108.- DAVID MICO OLCINA109.- OSCAR MICO OLCINA110.-ANDRES PAGAN CODERCH(Juv)111.- JUAN ALBEZA BALAGUER112.- GILBERTO VI CEDO TODOLl113.- JOSE LUIS BLANQUER TORMO114.- MANUELARSIS CAEROLS115.- MODESTO SEMPERE PASCUAL116.- PEDRO BELTRAN SOLER117.- JOSE F. TOMAS VALLS118.- FERNANDO BELDA BLANES (Juv)119.- PEDRO BELTRAN ALCARAZ(Juv)120.- JORGE ANTOLl MARTINEZ(Juv)121.- JOSE ANGEL SANCHO PEREZ122.- JOSE PEDRAZA OSUNA123.- EMILIO MATARREDONA SANCHEZ124.- JAVIER MORALES FERRANDIZ(Juv)125.- JORGE PASCUAL PEREZ(Juv)126.- JUAN A. VIDAL GARRIGOS127.- JUAN RIVAS TORREGROSA128.- JORDI MARTI COLOMA(Juv)129.- MIGUELA.PEIDRO SEGUI130.- JORO! SANJORGE CARBONELL (Juv)131.- JESUS V.CUENCA NICOLAS132.- ENRIQUE MOLlNA ESPI133.- FERNANDO DE MORA PASCUAL134.- ANTONIO BUENDIA SANCHEZ135.- JOSE A.MUÑOZ VILA136.- DAVID GONZALEZ VALERO(Juv)137.- SERGI SEMPERE RAMOS(Juv)138.- JOSE SALVATIERRA PEREZ(Juv)139.- SAUL CAMARGO DOMINGUEZ(Juv)140.- TITO REYES NADAL(Juv)141.- OSCAR F. LLOPIS MONTAVA(Juv)142.- DAVID MIRALLES PEREZ(JUV)143.- NICASIO ALEMANY GARCIA144.- OMAR MARTINEZ LEAL(JUV)

145.- JUAN J. ~.~ , 146.- RENE GARCIA PEDRAZA(JUV) 147.- AGUSTIN MARTINEZ TORREGROSA

148.- JUAN J. VICEDO COTS(JUV)149.- JOSE F. JORDA GARCIA .

150.- RAFAEL CANTO ESTEVE151.- MARCOS GONZALEZ VALERO(JUV)152.- OSCAR I.MARTINEZ MONLLOR(Juv)153.- ERNESTO JOVER SEMPERE154.- JORGE J.IVORRA SOLER(Juv)155.- DANIEL IVORRA SOLER(Juv)156.- VICTOR ANTOLl MARTINEZ(Juv)157.- JORGE ABAD PEREZ(Juv)158.- BALTASAR BAÑOS VAÑO159.- CAMILO ESPI GARZON(Juv)160.- ENRIQUE SEMPERE GISBERT(Juv)161.- JOSE AGUSTIN RUIZ CASA162.- RAFAEL CASADO ARROYO163.- VICENTE VAÑO MULLOR164.- VICENTE C.MARTINEZ FERRER165.- JORGE SEMPERE PEREZ166.- PABLO ZAPATA SANCHEZ167.- JOSE V.MULLOR LURBE168.- JOSE A.RIPOLL TORMO169.- FRANCISCO TEROL CARBONELL170.- JORDI ALCARAZ TORREGROSA(JUV)171.- URIEL ALCARAZ ORTEGA(JUV)172.- ISAAC HERRADOR PEDRAZA(JUV)173.- LUIS ORTUÑO PALMER174.- JORGE CANTO VALOR (Juv)175.- RAFAEL PEREZ TORMO(JUV)176.- GUILLERMO PEREZ TORRO(JUV)177.- JUAN CARLOS MIRO VISPO178.- JUAN IGNACIO MIRO CLEMENTE(JUV)179.- JOAQuíN BIOSCA FUSTER180.- R. HERMINIO CANALEJAS ALEMANY181.- FRANCISCO JORDA BLANES182.- DAVID DELGA~O SEDANO(JUV)183.- PABLO PASCU L PEREZ(JUV)184.- CRISTIAN LLO CA PEDROS(JUV)185.- PABLO GIMENO BALAGUER(JUV)186.- ALEXANDRE SANTOS FERRI(JUV)187.- IGNACIO SEDANO MUÑOZ(JUV)188.- JORDI SEDANO MUÑOZ(JUV)189.- SAUL BUENO lA CORTES(JUV)190.- MIGUEL VALOR CAMPAYO191.-AMANDO MIRÓ INIESTA

~

:11,j ,

,

RAFAEL SELLES TORMOENRIQUE SOLER ARBONAEMILIO PICURELLI CALVOMOISES CATALA CALATAYUDJORGE MOLlNA PEIDROJUAN MANUEL LLORCAPABLO BELDAGREGORIO MOL TOVICENTE BORREL FERRERANDRES MIRALLESDAVID MIRA MIRAJOAQUIN GOMISFRANCISCO J. FERNANDEZIGNACIO BERNABEU LOPEZESTEBAN PICO FILLOLJAIME MONERRIS GARRIGOSMIGUEL F.VILANOVA GISBERTDANIEL MENDEZ ESTEBANRAFAEL MIRO

JOSÉ FITA UREÑAEMILIO CISCAR MAESTRE

ELEUTERIO BERENGUER SANJOSEANTONIO VILA QUILES

FRANCISCO MIGUEL MOYA ANTONIO GASCO IBORRAJUAN VAÑO COLL DAVID SANTONJA JULIAFRANCISCO AMOROS OSCAR ALCARAZ MARTINEZRICARDO JORDA RABADAN JOSE VICENTE ALBERO CHIQUILLOGILBERTO BORREL VERDU ANTONIO ALOS SIMOJOSE PEREZ JORDA PEDRO SANCHEZ DIAZFRANCISCO GARCIA CARRILLO JOSE REQUENAJOSE LUIS GONZALEZ JAVIER LLACER ALEMANYJORGE ANTONIO FERNANDEZ PABLO PAYA GUILLEMGREGORI MOLTO JORGE FERRER VALLESFERNANDO LOPEZ CLlMENT FERNANDO PONSODASALVADOR PASTOR BERNABEU JORDI AURA OLCINAFERNANDO RIAZA ORTS RAFAEL VILA CALVOJOSE RIERA VERA JORGE FERRER RIVASJORGE ARTERO MIGUEL VALOR TORREGROSAANTONIO ESTE LLAR ANTONIO CABALLERO JURADOFRANCISCO ALCARAZ FRANCES ALFREDO OLCINA MI RALLESCARLOS GISBERT AMOROSJOSE FRANCES SIRVENT

Page 50: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

FAVORITA: Cristina Palmer Peidro.

RODELLA: Ana Martí Brotons.

CAPIT.4: Rafael Palmer Balaguer.

SARGENT MORO: Juan José Más Alós.

EMIRS CAPIT.4: José Albero Martinez, Anto-nio Aracil Martínez, Jesús SirventBarrachina, Javier Morales Ferri, Joa-quín Porta Reig, Ricardo Sanchis Ber-nabeu, Miguel Espí Carbonell, JuanBoluda Gisbert, Juan Baños Corbí,Antonio Serra Cano, Miguel ValorTorregrosa, Ricardo Jordá Rabadán,Alfredo Olcina Miralles.

ESQUADRA NEGRES: Jorge Linares Abad,Jose Luis Botí Fuentes, Vicente GisbertGisbert, Juan García Alcaraz, JuanValero Aparicio, Rafael Botí Sempere,Antonio López Mira, Juan Abad Ber-nabeu, Francisco Botí Fuentes, MiguelAngel Alcaraz Francés, Ernesto VerdúSerra, Fernando Belda Grau.

GRUP DE DOLCAINERS "LA DEGOLLA"Acompañyament EsQ\!9dra Fila Realistes.

S.M."LA MAGDALENA DE "TIBI"Acompanyament Favorita i Dames.Director: Vicente Ivorra Pujalte.Pega musical: "Fanfarria Capita'83"

María Valls Satorres.de José

BANDA UNiÓN MUSICALALBAIDENSE (L'Aranya)Acompanyament Fila Realistes.Director: Ramón García Soler.Peca musical: "El President"de Miguel Picó Bios-

ca."Marxa del Centenari"de AmandoBlanquer Ponsoda."Moros del Riff" de Rafael AlcarazRamis.

ASSOCIACIÓ MUSICAL L'AVANC DEL CAMPELLOAcompanyament Capita.Director: Juan García Iborra.Pega Musical: "Genna AI-Ariff"de Evaristo PérezMonllor.

CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL ALFARRASIAcompanyament Boato.Director: Rogelio Blasco Ubeda.Pega Musical: "Un moble mes"de Julio Laporta

Hellín.

FILARMÓNICA BENILLOBENSAAcompanyament Boato.Director: Francisco Carchano Moltó.Pega Musical: "Lawrence de Arabia" de Maurice

Jarre.

AGRUPACIÓ MUSICAL "EL TRABAJO"DE XIXONA

Acompanyament Esquadra Negres.Director: José Rafael Pascual Vilaplana.Pec;:a Musical: "Cavall de foc" de Jose Rafael

Pascual Vilaplana.

GRUP DE DOLCAINERS "LA XAFIGA"Acompanyament Esquadra Fila RealistesDirector: José Rafael Pascual Vilaplana.

CORPORACiÓN MUSICAL"PRIMITIVA ALBAIDENSE"Acompanyament Ballet.Director: Francisco Estévez.Pe<;;a Musical: "J.G.I."de Francisco Esteve Pastor.

CONCERT CAMPANES: Lloren<;: Barber.Execució e interpretació en carrossa: Joan Ponsoda.

Execució e interpretació en campanari:SAN MAURO:

Ángel Lluis Ferrando, Moisés Olcina, Jordi Bernácer, Lluís Torró, M" Angeles Ferrando.SANTA MARíA:

Don Jesús, Enrique Peidro, paqui Antón, Ramón Antón, Pep Cano, alga Boquete, Joaquín Mira,Sergio Lozano, Pepe Vives, Salvador Mira.

CASA CULTURA: Juan Andrés Peidro.BANCO CENTRAL: Reme Ibáñez.

Page 51: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

COLABOREN EN LA REALlTZACIÓ:Rosalía Denia,Eva Aguilar, M.Angeles Oliver,Angeles Sanz, Paris Soler, Orfeo Soler, JoseD. Rus, Raul Silvestre, Angel Vico, JuanDenia, M. José Denia, Pepita Gálbis, SariMoltó, Maite Esteve, Maria Teresa, Fina, Oti-lia, Carlos Carbonell, Daniel Moltó, RafaelCantó Enrique Bas, Mallas Francés, Carmen

(Brodats).

DISSENY I COORDINACIÓ: Alejandro Soler.

PATRONATGE, MATRIUS I REALlTZACIÓTRAJES MOSTRA: Paqui Denia, AlejandroSoler.

TURBANTS: Luis Chinarro.

METALLS: Metall Festa.

CALCAT: Isabel Torres.

PAVO REAL ARTICULAT: Miguel Angel Martín Bordera,

GCentro de Danza Ana Calvo

María Rosa Pons.

VIDEO FILA: Visual Producciones S.L.VIDEO ESQUADRA NEGRES: Visual Producciones, S.L.VIDEO CAPITA I CAVALLERS: Visual Producciones. S.L.

cManuel Antolí Sancho.

49.

CARROSSES BOATO: Carrozas José

Page 52: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Cavallers, en nom de la FilaRealistes, tinc el gran honor depresentar-vos a Rafael PalmerBalaguer com a Capita .Moro 1997.

Alcoi 18 d'Octubre de 1996JORDILlNARESIABAD

quen de bona música, la r:nillor.Que els alcoians viscam I'emociótestera. Que de nostre interior bro-Ile I'armonia, la unió, la pau i latorga de I'esperit que ens transmetSant Jordi, com en aquell amanei- '

xer del 23 d'abril de 1276.Alcoi espera la teua presen-

cia CAPIT A.

'olt bona nit a tots.La Fila Realistes pre-senta huí la seua sexta

--, ,.- ...~.~. . ..~ noms deis fes-ters, Ramón Guillem Sempere,José Tormo Nacher, Juan FerrerCanet, afegirem a la nostra historiael de Rafael Palmer Balaguer, coma Capita Realiste 1997. I ho femamb estima, convenc;:uts que esI'home, el gran fester que permerits propis encarnara la figurad'AI-Azrach.

El nostre Capita es una enamo-rat d'Alcoi, de la seua Festa i delseu Progenitor, Sant Jordi. FesterRealista des de 1962, ha viscutuna Festa molt particular, sempreal costat deis qui treballen. Així hadesenvolupat el carrecs de Vocalde Ropería, Secretari, Darrer Tró ifins i tot Primer Tró en funcions. Totun record, 30 anys en la JuntaDirectiva de la Fila. Rafa es unhome de Festa, un home que mai liha dolgut qualsevol sacrifici perella. El carácter, sencill i amable,sincer i alegre, equilibrat i objectiuel duu huí a la Capitania.

I sempre, amics, darrere d'ungran fester hi ha un altre que acon-sella i anima. Rafael ha tinguttambé el seu company de Festa,tal volta dir millar "germa de Festa"o "germa per al que faja falta" , i pera ell ha sigut Juan Ferrer Canetque descanc;:a en la Pau de SantJordi. Del seu esperit, de I'aprova-ció de la seua propia familia i de laseua devoció a Sant Jordi, naix laidea, I'anim i la forc;:a interior per adesenvolupar la Capitania, que lapropia Fila admet de bon grato

I Abril ja esta ahi, i tots,alcoians, moros i cristians, revisco-larem a la primavera. Compliremde nou nostre pacte amb SantJordi.

Rafael Palmer Balaguer vol serun Capita per a tots, desitja com-partir els seus sentiments i emo-cions amb tot el poble d'Alcoi, queen la vesprada abrilenca del 22,acollira la seua presencia al carrer,envoltant-lo amb el seu ale d'esti-ma i admiració. Vol que tots essenquen un poc Capita eixa ves-prada.

Els Realistes esperem i RafaelPalmer ho signa i segella queaquestes testes siguen una deliciaper als sentits. Que tots els ulls esrecreen amb la vistositat del nostreespectacle. Que les oides gaudeix-

Page 53: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 54: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 55: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 56: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 57: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 58: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 59: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 60: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 61: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 62: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 63: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 64: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 65: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 66: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 67: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~1;\

Ia Fila Realistas desea hacerpatente su agradecimiento a

- cuantos han colaborado yhecho posible la realización deesta Revista. A todos los colabora-dores literarios, gráficos y anun-ciantes, a la Asociación de SanJorge, a todo el equipo técnico yadministrativo de Gráficas Alcoy,Javier Terol, José Barber Domé-nech, Reportajes Sol roca, FotoEstudio Valero, Javier España, yEstudios Cyan, por sus aportacio-nes fotográficas. Sinceramentemuchas gracias. Sirva esta páginacomo pequeño homenaje y recono-cimiento a su eficaz y destacadalabor.

-

...

.- '; 'i!f 1."

,~

~

Page 68: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

cSalón de :7JeluruerJa

ES TE TI CISTADIPLOMADA EN MAQUILLAJE

NIVEL TÉ CNI COy DE ESPECIALIZACI6N

C/. El Camí, 59Tel.: 554 20 5303801 ALCOY

Page 69: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

~~~

Na Saurina d'Entenza, 19Tel.: 533 35 28

03803 ALCOY (Alicante)

Page 70: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

,

Aj

5 . Tel. 533 28Maestro Espí, 6

LS LS

A primera vista puede parecer que nuestra gama de papel multiuso es un poco limitada, pero si lo que Vd. busca es un papel

de primera calidad, no lo dude porque tenemos aquél que Vd. desea.

Nosotros sabemos que la imagen de su empresa comienza por la calidad de los documentos que manda a sus clientes; por esto

hemos invertido en el desarrollo de una gama de productos de calidad insuperable para satisfacer todas sus exigencias.

Gracias a nuestro avance tecnológico tenemos la posibilidad de poner a su disposición un papel especial al precio de un papel

normal.

Garantía de1 a Calidad

Navigator está producido por Sopo!,cel

Almacenes Mataix, S.L.Avda. de Elche, 25-A

Tel.: 554 52 99 - Fax: 55452 98

03800 AlCOY m~l¡~ñy

~t:\ \.tIa<d~a~\~' ".1

~\\O~S t;.

Page 71: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Polígono Industrial Cotes Baixes C/.B

Parcela n,Q 4

03804 ALCOY (Alicante)

Page 72: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

l'

GANDIA

. PRE I.T.V.

. FRENOS SUSPENSiÓN

POR ORDENADOR G/. San Eloy, 14Tel.:533971303802 ALCOY

. TIPOGRAFíA - OFFSET

. IMPRESOS EN GENERAL

. LIBROS - CATÁLOGOS

. REVISTAS - FOLLETOS

. DISEÑO POR ORDENADOR

G. Perú. 136Tel. y Fax: 533 1645

03803 ALCOY

Page 73: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 74: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Ontinyent: ~ 238 04 67

El mejor café exprés en su empresa

por pequeña que esta sea

SIN NECESIDAD DE INVERSiÓN.

Le ofrecemos: el mejor servicio de

Café Exprés con toda su crema y aroma.

Solicite DEGUSTACIÓN GRATUITA E

INFORMACIÓN al Teléfono ""'~~~.I.

L'Alameda, 63Tel.: 5524311

Avda. Pais Valencia, 50Tel.: 55447 42

ALCOY

Page 75: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 76: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 77: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

.

'"

\..

La Unión AlcoyanaS.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSFundada en 1877' Medalla de Oro al Mérito en el Seguro

Page 78: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

"INTERFLO HA "SERVICIO POR TODO EL MUNDO

San Lorenzo, 31Tel.: 554 132503801 ALCOY

Cisneros, 20 - 22533 20 21 - 533 03 1 7

03801 ALCOYTels.

Tel: 533 23 68 - Fax: 652 09 15

Page 79: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 80: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

S.L.

.. ..

ESTANTERIAS y CONSTRUCCION

DE CARRETILLAS

ACCESORIOS DE PRODUCTIVIDAD

PARA TODA CLASE DE INDUSTRIA

~

Fábrica: Els Plans, s/n,Teléfono 552 29 70

03800 ALCOY

El Camí, 48Tel.: 5543086

ALCOY

San Nicolás, 70Tel.: 5544760

ALCOY

PEBFUMEIIIAESPECIALIDAD EN

Page 81: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

'"

"Suc. Pérez Castelló DIALIMEN, S.L.POLÍGONO INDUSTRIAL EL PI - 03830 MURO DE ALCOY

Page 82: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

Romeral, s/n.Teléf. (96) 290 11 05 . Fax: (96) 290 12 25

46860 - ALBAIDA (Valencia)

FERRETERíA ELECTRICIDAD

SOCIEDAD LIMITADA

Domicilio Social y Tienda: Ausias March, 17Taller: Polig. Cates Baixes, Calle G, NQ 4

Tel.: 552 36 44. Fax: 65203 1641 ~nv

Page 83: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 84: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

En el Banco Sabadell estamoscon la tradición, estamos con lacultura y con el saber popular. Ytambién sabemos que esto esmuy importante para usted.

Por e"o en e"to" momento"

vamos de fiesta. Para celebrarlojuntos y disfrutar de unos diasinolvidables. ~

Vamos donde usted vaya.

Vamos de fiesta.

JOYEROSPrimera planta

ANTICUARIO

Planta baja

JOYERíA MODERNA ANTIGÜEDADES

i

JOYERíA ANTIGUA NUMISMÁTICA

JOYERíA DE OCASiÓN COLECClONISMO

C/. San Nicolás, 39 - Tel. 554 66 38n~Anl Alrnv

Page 85: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 86: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

-jT¡¡¡¡j¡ ,

J. a,.

Carretera Molinar, 22, 24 Y 26Tel: 554 17 34 . Fax: 554 19 09

03801 - ALCOY

INSTALACIONES FONTANERÍA - CALEFACCiÓN - GAS - PISCINAS

SAN E LOY, 4 - TEL.: 552 592203804 ALCOY

Page 87: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

. Fotos carnet.

G/. Entenza, 20Tel.: 5524379

ALCOY

G/. Xixona, 31

Tel.: 5520278ALCOY

Page 88: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

MODESTO SEMPERE PASCUAL

Carretera Valencia, 32 - Planta baja dcha,

Teléfono: (96) 652 14 9703804 ALCOY (Alicante)

Page 89: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 90: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

[aa"

por [a

cargo.Sto. Tomás, 3 . Alcoi

Tel. 5546294

ALZAMORA, 20TELÉFONO (96) 552 16 02

03800 ALCOY

Page 91: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

S.L.1

!

¡

Page 92: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

,. INSTALACIONES ELECTRICAS EN GENERAL

. REPARACIONES ELÉCTRICAS EN GENERAL

. INSTALACIONES INTELIGENTES

. AUTOMATIZACIÓN DE MAQUINARIA, .

. PORTEROS ELECTRONICOS,. CALEFACCION TARIFA NOCTURNA

. ENERGÍA ELÉCTRICA SOLAR

Pintor Cabrera, 34Teléfono: 533 27 38

03803 ALCOY

Alzamora, 22Tel. y Fax: 552 16 01 03802 ALCOY

Page 93: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 94: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

(""'..

an~1-

(Fila Judíos)Repostero: Gonzalo Martín Vidales

.UN AMBIENTE ,NEOYORQUINO

EN AI_C.OYPlaza Emilio Sala, sIn. - TelALCOY

554 55 57

Plaza Gonzalo Cantó

-

~

~ja_1 t

~

¡- ~1

,""",t-I'

111111111111

Page 95: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

,

~

"'

Page 96: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

g~'d;;~~BICICLETAS

d,.L.

DISTRIBUIDOR OFICIAL ;)f(

C:=~~L::7,..-,~j ';"'"

Lft°Dt GOL L!flBIKES & COMPONENTS

TALLER: Maestre Espí, 42 - Tel.: 552 02 74TIENDA: La Milagrosa, 6 - Tel. y Fax: 652 01 07TIENDA: Avda. Hispanidad. 49 - Tel.: 652 00 19

ALCOV

ducesores de %uedades <Jexf1ks

~

B~

~BODAS - COMUNIONES - BAUTIZOS

DEPORTES. ETC.

COOPERATIVA VALENCIANA LIMITADA INDUSTRIAL TEXTIL

HILADOS Y TEJIDOS

PARA LA CONFECCiÓN

C.I.F. F.O3016516 '"

San Eloy, 1 - Ent. DchaTeléfono 552 00 53

03804 A LC OY

Balmes, 24Teléfonos: 96/ 533 02 96 - 533 02 40

Tel. y Fax: 554450303803 ALCOY (Alicante)

I"'~"."."',j~'.."~",' ~";.~"i.-¡-i-"'.'M'."'!',l'..~j.-;",~ ~ ~~~'f!.\= t~ ..~\!.~(~~~:..." .~

A L COIAPARTAT DE CORREUS 353TELS. 554 55 59 . 533 46 02

Page 97: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

,.

$FONTANERíA - INSTALACiÓN Y VENTA

MUEBLES Y ACCESORIOS BAÑOSANITARIOS Y GRIFERíASREFORMAS BAÑOS - PRESUPUESTOS

MODELOS Y CARPINTERíA E.B. S.l.

MODELOS FUNDICIÓN Y CARPINTERíA

Pintor Cabrera, 52Tel.: 533 07 7103803 ALCOY

G/. Ibi, 12Tel.: 552 37 80

ALCOY

i .-VAPORGAS MIRO~ S. L.

COLEGIADO N,. 877

Rafael Miró Guadix. Taller y Exposición:

C/. Oliver, 52Tel. 552 22 86

03802 ALCOY (Alicante)

Vicente Antonio Cortés FerrerGraduado Social Diplomado

. Instalaciones de calefacción a gas o gasóleo.. Instalaciones de gas propano doméstico er. dustrial.

. "Plan Personalizado Repsol-Butano".

. Chimeneas con revestimientos de piedra o metálicas.. Generadores de aire caliente (naves industriales, "filaes",

gimnasios).. Instalaciones de aire acondicionado doméstico e industrial.

. Instalaciones industriales de vapor y aire comprimido.

. Ingeniería y Oficina Técnica: Se realizan todas las fasesnecesarias para conseguir la puesta en marcha de la insta-lación (Proyectos Oficiales, Legalizaciones, ...).

Poeta Joan Valls, 22-1 Q

Tel. y Fax: (96) 53325 9503803 ALCOY

EMPRESA COLABORADORA DE REPSOL-BUTANO. S.A. N° 0380350

Page 98: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997
Page 99: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997

D. Santiago Sanjuan Gil

D. José Tomás Valls

D. Joaquín Sanjorge Montava

D. Pedro Beltrán Soler

D. Leopoldo Camargo Lloréns

D. Rafael Botí Sempere

D. Miguel Espí Carbonell

D. Vicente Monleón Llácer

D. Jorge Sedado Delgado

D. Rafael Antolí Sancho

D. D. Ricardo Sanchis Bernabeu

D. José Salvatierra López

D. Fernando Belda Grau

D. Remigio Gimeno Molina

D. Antonio Jorge Aracil Sempere

D. Juan Ivorra Soriano

D. Juan Francisco Boluda Gisbert

D. Rafael Micó Molina

D. José Fernando García Molina

D. Antonio López Mira

D. Santiago Pericás Jordá

D. Javier Morales Ferri

D. Joaquín Porta Reig

D. Antonio Aracil Martínez

D. Antonio Serra Cano

D. Emilio Picurelli Climent

D. Mario Sempere Pérez

D. Jorge Linares Abad

D. Rafael Palmer Balaguer

D. Amado Ponsoda Vañó

Page 100: FILÀ REALISTES - CAPITÀ 1997