FETS JUBICEC Núm.15

Desembre 2016

Per Francesc Martínez

L’ idioma català, com a llengua pròpia, inicia el seu camí a partir del segle X, tot i que segurament es va formar inicialment en el segle VIII com totes les llengües romàniques (amb arrels del llatí vulgar), i que va passar per dife-rents evolucions iniciades en el sud-est de la Gàl·lia (llengua d’Oc).

Aquesta parla coneguda com “llenguatge romance o romànic”, es va introduir paulatinament en el nostre país a través dels Pirineus.

El llatí parlat en els territoris medi-terranis es transformà en “llatí fet malbé”, originant noves llengües amb les aportacions i modificaci-ons dels diferents pobles.

Aquesta llarga i lenta evolució transcorria en una època amb tres grans mancances: un gran buit cultural, l’absència de mate-

rials d’escriptura i la ineptitud de posar per escrit sons descone-guts, inconstants i contradictoris.

A la Biblioteca de Catalunya es conserva un manuscrit original conegut com “Les Homilies d’Organyà”, consi-derat un dels documents més antics escrits en llengua catalana.

El seu text, elaborat per un copis-ta, és una traducció al català d’unes homilies occitanes i per tant és una de les primeres tra-duccions entre llengües romàni-ques.

El seu descobriment es produí el setembre de l’any 1904, quan l’historiador i jurista Joaquim Miret i Sans es trobava en el poble d’Organyà (Alt Urgell) regirant els pergamins d’arxiu de la col·legiata de Santa Maria, que es guarda-ven en la rectoria de l’esmentat poble, on va localitzar un petit

quadern de pergamí, de tres fulls do-blegats per la meitat, sis folis de 18 per 12,5 cm., escrits per les dues cares.

1

Era un fragment de sermonari destinat a la predicació de l’Evangeli.

La col·legiata (avui desaparegu-da) fou fundada a finals del segle X o primers del XI pels senyors de Caboet, i els estudiosos i investigadors de les Homilies daten la creació d’aquests do-cuments cap a finals del segle XII o començament del segle XIII.

De l’original s’han reproduït tres edicions, la critica, la versió adaptada al català modern i la edició diplo-màtica (imatge adjunta) que repro-dueix exac-tament el text del foli 7e del manuscrit original, amb els ca-ràcters d'impremta actuals.

Es consideren Les Homilies com el primer text “literari” escrit en català, oposant-lo a altres documents de ca-ràcter feudal com jura-ments, greuges, queixes, etc., considerats per alguns filòlegs com “no literaris”.

Exemples “no literaris” son el jurament de Radolf Oriol a Ra-món IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1024 i el 1047.

“Juro ego, Radolf Oriol, filium Mirabi-le, a te Ragimundo, chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende, cho-mitissa, filiam Gilga. De ipssos chas-tellos de Aringo et de Oriti, go fideles vosende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si de Giriperto, meum seniore menus vene-rit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de<de>mandaré. Quamu aci est <est> scriptu et omo ligere hic pote sí vos <a>te[ n ]ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis”

Altre exemple, considerat com “no literari”, és un pergamí que conté les Greuges que Guitart Isarn, senyor de Caboet, on aquest relaciona les vexacions que suportava dels seus vas-salls, i que comença amb “Hec est memoria de ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus, sennior Caputense”.

Es considera a finals del segle XII la data de la seva elaboració, document que també fou trobat per Joaquim Miret.

Provinent precisament d’Orga-nyà, va aparèixer un document de l’any 1034, on en mig d’un text llatí, hi figuren en català els noms de set arbres fruiters “mo-rers III et oliver i et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pru-ners et figuers “ .

En el segle XII i anteriors, la praxi habitual de redactar manuals homilètics era utilitzant el llatí, a partir dels quals els predicadors

de l’època memoritzaven les seves homilies.

És molt probable que l’autor d’Organyà creés un manual d’homilies quaresmals escrit en català per què el predicador les memoritzés amb la mateixa llen-gua que utilitzava al dirigir-se als seus fidels.

El primer text en català amb cara i ulls, (Les Homilies), no és el primer que fos es-crit en la nostre llengua, però excel·leix entre tots els descoberts en dates anteri-ors, per la seva categoria absoluta que se li reconeix i per la rellevància cultural que ostenta.

Per iniciativa de l’associació Amics de les Homilies d’Organyà, en l’octubre del pas-sat any, es va plantar un mo-nòlit des del qual arren-cava el Km 0 de la Ruta de la Llengua Catalana, que re-correrà diverses poblacions del territori de parla catalana, com Palma, l’Alguer, Beniarjó-Gandia, Prada de Conflent, Folgueroles, Montserrat i Andorra la Vella.

Es preveu que a cada població es planti un monòlit re-cordatori.

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Jordi Barrull F. Xavier BalaguerGuillem PalmerJoan Josep BayotJoan Ramon Marbà

Col·laboradors: Manel Mas Josep Ma. Poblet Francesc Asensio Francesc Martínez Enric Ruiz Jaume Julià Josep Ma. Galofré

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA BENVOLGUTS COMPANYS,

Com passa el temps, nois !, fa uns pocs dies patíem o gaudíem de la

calor de l'estiu i ja estem en ple hivern. Això significa el llançament d'un

nou número de la nostra revista FETSJUBICEC, que incorpora la pro-

gramació d'activitats pel pròxim trimestre, que esperem sigui del vostre

gust i, així, continuar gaudint de la vostra confiança.

Aquest trimestre passat hem viscut unes experiències força interes-

sants, com han estat les dues sortides fetes conjuntament amb els

companys d'Adeec, la de la Sega de l'arròs, al Delta de l’Ebre i la de la

Boletada, a Berga. Totes dues han estat un èxit de participació i com-

panyonia. Per el proper trimestre, també de forma conjunta, hem pre-

parat un parell de sortides que ja podeu veure en el programa adjunt.

No podia, ni volia, passar per alt el fet que en aquest trimestre hem

viscut el darrer acte de la “nostra” CAIXA DE CATALUNYA, amb les

noves retolacions i els acomiadaments sempre dolorosos i desagra-

dables. Us recomano que llegiu la col·laboració, molt interessant i do-

cumentada que, sobre la nostra Institució, a fet el nostre company

Guillem Palmer, que la Junta de Jubicec fa seva, i que trobareu en les

pàgines interiors.

També trobareu el programa del curset-taller pràctic, que sobre la con-

fecció de BLOCS i WEBS, ens oferirà el nostre company Josep Manel

Boix i, des de aquestes ratlles, us animo a participar-hi.

Amb la creença de que, durant la vida laboral ens hem preocupat més

per la solució de problemes d'altri, potser hem descuidat o no ens

hem preocupat prou dels propis (en casa del herrero...) i animats per

l'èxit de la xerrada sobre el TESTAMENT VITAL, amb un nivell de parti-

cipació altíssim, hem preparat i continuarem preparant xerrades que

puguin ser d’enorme interès per el nostre col·lectiu, cercant a entesos

en diverses matèries perquè ens aportin les seves opinions.

Vull comentar un tema d’interès per aquells que tenen el Complement

de Pensió de CX CatalunyaCaixa Vida, Assegs. (pol. 29.000.001).

Alguns companys, pel canvi d’Entitat, no han rebut l’abonament puntu-

alment per no haver fet el CONTROL DE VIVÈNCIA. La nova entitat el

requereix per fer-ho. Cal, doncs, que sol·liciteu a la vostra oficina que

us el facin. Fins que no el tenen, no abonen el complement.

Quan tingueu a mans aquesta revista ja estarem de ple immersos en

les festes de Nadal, per tant aprofito, en nom de tots el companys que

composem la Junta, per desitjar-vos a vosaltres i els vostres estimats,

molta joia, salut i felicitat i si ens toca la loteria millor !!!

Carles Rosel

Desembre 2016

3

AGENDA de les ACTIVITATS del 1er TRIMESTRE de 2017

Gener:

11 - P&P Competició Semar Clàssic – Franciac 12 - Visita cultural: Centre de restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya,

a Valldoreix 16 – Taller noves eines de comunicació, Bloc-Web ? 17 - Caminada Ayguafreda 17 Km. 18 – P&P VIII Campionat Jubicec – Sant Cebrià 18 - Taller Power Point 23 – Xerrada Josep Figuerola - Beneficis fiscals I socials derivats de les minusvàlues 25 - P&P Competició Semar Match Play – HCD 1 30 - Taller noves eines de comunicació, Bloc-Web ? 31 - Caminada Serra de l’Ordal 14 Km.

Febrer:

07 - Calçotada i Visita teatralitzada a la Vil.la romana d’Els Munts, a Altafulla (Excursioó organitzada conjuntament amb els companys de l’ ADEEC)

08 - P&P Competició Semar Clàssic – Teià 09 - Visita cultural: Ruta de la Barcelona maçònica 13 - Taller noves eines de comunicació, Bloc-Web ? 14 - Caminada Castellterçol 15 Km. 15 - Taller Power Point 16 - P&P VIII Campionat Jubicec – Montseny 20 – Xerrada Max Aguilera - Dietes i hàbits alimentaris. La Nutri-Genòmica 22 - P&P Competició Semar Match Play - Montseny 27 - Taller noves eines de comunicació, Bloc-Web ? 28 - Caminada Lissà de Munt 15 Km.

Març:

01 - P&P VIII Campionat Jubicec – Vallromanes 09 - Visita cultural: Els tresors i les terrasses de Santa Maria del Pi 09-13 – Viatge a JERUSALEM, 5 dies, 4 nits, (Ruth Travel) 08 - P&P Competició Semar Clàssic – Sant Cebrià 14 – Caminada Collformic/Tagamanent 16 Km. 15 - Taller Power Point 22 - P&P Competició Semar Match Play – Can Pascual 26 - Diumenge – Monestir de les Avellanes

(Excursió organitzada conjuntament amb els companys de l’ ADEEC) 28 - Caminada Arenys de Mar/Canet 17 Km. 29 - P&P VIII Campionat Jubicec – Mas Guimbau

NOTA: Les activitats d’aquesta agenda són les projectades, però poden ser modificades. Oportunament, seran confirmades per els mitjans habituals, amb tots el detalls.

4

BENEFICIS FISCALS I SOCIALS DIMANANTS DE LES MINUSVÀLUES

Per Josep Figuerola i Manich

La xerrada posarà damunt la taula els beneficis que provenen del reconeixement, declaració i qualificació dels diferents graus de minusvalidesa, física i/o psíquica, que atorga el R.D. 1971/1999, de 23 de desembre (B.O.E. núm. 22 de 26-01-2000), que determina un tema que ens pot afectar directament i, per desconeixement, fa que deixem d’obtenir diversos beneficis fiscals i socials al quals, arribat el cas, ens podem acollir.

La xerrada s’ampliarà amb l’explicació de la Llei de regulació de l’Impost de Successions i Donacions, de la Generalitat de Catalunya, que atorga diverses reduccions segons el grau de minusvalidesa.

DIETES I HÀBITS ALIMENTARIS La Nutri-Genòmica Max Aguilera*

Benvolguts/benvolgudes

Ara ha fet tres anys em vaig pre-sentar en aquesta revista amb l’encàrrec d’encetar unes xerrades sobre salut.

La primera d’aquestes trobades va vesar sobre la influència dels exce-sos i les errades en la alimentació que porten indefectiblement a es-tadis de salut deficient, malestars en el millor dels casos, i patologies de tota mena en els pitjors.

Sempre tenim present que en l’aparició de malalties hi han varis factors a part de la dieta: la genèti-ca/herència, medi ambient, contex-tos familiars, socials i laborals, emocions poc o mal gestionades, accidents,…

Després d’haver tocat diversos temes en les nostres tertúlies, ara m’agradaria reprendre una mica el fil de la primera xerrada que varem fer al febrer de 2014 en que varem parlar sobre precisament els hàbits alimentaris poc saludables.

Tres anys són, avui més que mai, una eternitat en l’aspecte dels salts qualitatius que fa la ciència en els seus estudis; conclusions que mostren que el que eren tesis ca-tegòricament certes, resulta que ara no ho són, o ho són però amb molts matissos.

Vull comentar el que s’ha donat en nomenar “Nutri-Genòmica”. És una nova ciència quines investigacions porten el camí de poder determinar quins aliments convenen a cada individu, personalitzant la dièta en base al codi genètic de cadascun de nosaltres.

Hi ha precedents com la dièta del metge i naturòpata nordamericà Dr. Peter D’Adamo. Aquest va aplicar fòrmules dietètiques als seus pa-cients basant-se en la genètica que, segons ell, diferenciava als éssers humans depenent dels seu grup sanguini, afirmant que aquest depenia del lloc on vivia, tant si havia estat nòmada com no. Així doncs, el metabolisme i per tant,

les necessitats alimentàries, eren diferents per algú que visqués a l’Equador, al Mediterrani, a la India, o a Groenlandia, per posar algunsexemples.

De la Nutrigenòmica no en tinc prou informació, i encara no puc parlar, però m’agradaria poder fer-ho més endavant, quan sapiguem més. Podem comptar però com a segur en un 99%, que per a la pro-pera generació serà el “pa de cada dia”.

A la propera xerrada, a primers de 2017, tornarem a parlar de dieta saludable, i de Dietoteràpia, és a dir, tal com deia Hipòcrates, que l’aliment sigui la millor medecina.

Fins aleshores, que tingueu unes bones festes de Nadal.

Novembre 2016

*Naturòpata format a l’Escola deNaturopatia CENAC, de Barcelona.

5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 3er. QUADRIMESTRE DE L’ANY 2016

Itineraris culturals

FAÇANA MARITIMA DE BARCELONA, DES DEL MAR

El 22 de setembre es va realitzar la sortida proposta per el company Francesc Rincón. Els assistents, 16 amics, salparen del Portal de la Pau amb un catamarà (versió moderna de les golondrines) direcció Port del Fòrum. Gaudint del nou Skyline de Barcelona, des del mar, es va passar per la Nova Bocana, Hotel WBarcelona, Platja de la Barceloneta, Port Olímpic i finalment Port del Fòrum on es desembarcà. La durada del viatge fou apro-ximadament d’hora i mitja i es navegaren unes nou milles. La tornada, tal con era pre-vist, es realitzà amb el Tram. fins la Plaça de les Glòries, des de on vam poder fer un cop d’ull a la Torre de les Aigües, el Museu del Dissenyi, els Encants i també les obres que s’hi estan fent.

Fins 1.966 la platja del Somorrostro, aproxi-madament on ara hi ha l’ Hospital del Mar, era un barri de barraques i abocador al mar de part del clavegueram de Barcelona. També fou el lloc de naixement de la “bailaora” Carmen Amaya i on el 1.962 el director Rovira Beleta hi rodà “Los Tarantos”. Proper hi havia el Camp de la Bota, de mal record per a mols barcelonins, on hi foren afusellades mes de 1.700 persones.

TERRASSA, RUTA INDUSTRIAL I MODERNISTA

Tal com era programat, el 13 d’octubre es realitzà la visita a “Terrassa, ruta industrial i modernista”, amb la partici-pació de 21 persones. Destaquem la visita a la fàbrica o “vapor” construït per l’arquitecte Moncunill per la com-panyia Aymerich, Amat i Jover.

En les seves instal·lacions es realitzava tot el procés tèxtil: filatura, tissatge, tints i acabats. Encara es poden veure, en el seu espai original, calderes, carboneres, xe-meneia i la màquina de vapor que era el cor de la fàbrica. Es va tancar l’any 1.976 i el 1.983 fou adquirida per la Generalitat de Catalunya per ubicar-hi el Museu.

All segle XIX els treballadors homes, dones i nens patien unes dures condicions labo-rals: jornades de 12 i 14 hores de dilluns a dissabte, amb sous misèrrims. Les condicions higièniques no eren millors:

sorolls, temperatures extremes, màquines perilloses, pols, vapor i humitats que, a la llarga, influïen en la salut, condicions que milloraren per les reivindicacions, vagues incloses. L’any 1.854 es produí la nomenada “Revolta de les Selfactines” per la instal·lació de maquinaria en substitució del treball manual. Es produïren gran nombre d’acomiadaments amb situacions personals i familiars dramàtiques per la inexistència de qualsevol subsidi d’atur.

6

REFUGI 307 – VEDETTES I MILICIANS: EL PARAL.LEL A LA GUERRA CÍVIL

El 10 de novembre es va visitar el Refugi 307 i el Paral·lel, visita molt interessant especialment la del Refugi ins-tal·lació desconeguda per la majoria de barcelonins i que van poder descobrir els 17 visitants.

El Refugi 307 es un dels 1.400 construïts Barcelona durant la Guerra Civil. El seu nom deriva del número amb que va ser registrat a l’ Ajuntament.

Es va projectar amb una llargada de 400 metres si bé única-ment se’n construïren la meitat. Tenia una amplada d’entre 1,50 a 2 metres i una alçada mitjana d’uns 2,10. Tenia capa-citat per 2.000 persones i tres accessos. Hi havia: infermeria, cuina, latrines, font, maquinaria per la renovació d’aire i per la il·luminació, també i havia una petita zona per l’esbarjo de la mainada.

És l’únic refugi que es va construït a nivell de superfície al aprofitar el desnivell de la muntanya de Montjuic.

MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP

L’Església de Sant Pau del Camp és una de les construccions d’estil romànic llombard més antigues i més ben conservades de Barcelona. Restes d’un antic monestir benedictí del segle X, situat al cor del Raval, quan eren camps de cultiu. Guarda una interessant làpida funerària de Guifré II Borrell, confós durant molts anys amb Guifré el Pilós.

Tant l’església com el claustre estan en molt bon estat de con-servació. Mereixen especial

atenció dos capitells: el d’Adam i Eva al costat de l’arbre i la serp del pecat i el d’una dona presa de turments amb dos gripaus que li devoren els pits.

Els inscrits per aquesta visita, del dia 1 de desembre, van ser 52, si bé solament hi van assistie 38 persones.

Viatges

Els viatges a La Catalunya del Nord, La Sicília de Montalbano i Jerusalem i Petra, programats per el trimestre pas-sat, van ser anul·lats al no haver-se arribar al nombre mínim d’inscripcions requerides.

Xerrades – Tertúlies

El passat 17 d'octubre, el naturòpata Max Aguilera, va donar una nova xerrada molt interessant, com totes les que ens ha anat donant fins ara, i a la que hi van assistir 16 companys. Va parlar abastament de l'insomni, i de com podem evitar-l-ho, atès que el correcte descans nocturn és una qüestió de importància vital pera la nostra salut.

7

Amb la sala plena de gom a gom, 79 assistents, el 21 de novembre, la fisioterapeuta i psicòloga Myriam Ponsa feu una detallada exposició sobre el Document de Voluntats Anticipades, més conegut com Testament Vital: re-dacció, tràmits, registres, etc. Al final de la seva interessant i clarificadora exposició s’obri un ampli torn de pre-guntes sobre el tema a les que la conferenciant donà complida resposta.

Es pot dir que, el Document de Voluntats Anticipades és el que amb el qual, una persona major d’edat, capacita-da suficientment i de forma lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en que les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

Excursions (Amb els companys de l’ADEEC)

FESTA DE LA SEGA DE L’ARRÒS AL DELTA DE L’EBRE

Recordança d’oficis perduts, és el títol per aquesta sortida, del dia 2 d’octubre, en la que vam gaudir d’un esmor zar servit en una barraca amb sostre de palla, sega del arròs a ma a cops de falç, peus nus dins l’aigua, com marcaven els cànons, confecció de les garbes i recollida amb animals per dur-les fins a l’era on s’assecava i finalment el batre per extreure el gra d’arròs. Per acabar aquesta part amb balls típics i can-çons de la terra.

La segona part fou un esplèndid dinar de germanor amb productes del país al damunt de la plataforma d’una musclera, en mig del mar, per els 56 companys que pogueren gaudir d’ una es-plèndida diada.

BERGA i EL SANTUARI DE QUERALT “Temps de bolets ...”

Anar a Berga sense anar al Santuari de Queralt es com anar a Roma i no veure el Sant Pare. Del nomenat Mirador de Catalunya en fou rector Mn. Ballarín traspassat enguany. Tots els recordem com a autor de Mossèn Tronxo.

Terra de La Patum, Festa amb més de 600 anys d’història coneguda inicialment com la Bulla o Bullicia del Santís-sim Sagrament, que al segle XIX prengué el nom actual. És una festa entroncada amb les antigues representacions de teatre medieval. Hi participen tot un seguit de comparses que te-nen com a figura principal la Àliga, l’ au mes senyorial i aristocràtica. Històriques també les restes de Barri Jueu conegut com “La Berruga”.

El dia acompanyà als viatgers, aquest 15 d’octubre, que en nombre de 58 s’aplegaren a taula per compartir un bon dinar.

8

Els 12 talleristes han treballat com actuar per escanejar el material, fotografies, documents, textos, etc. per tal de fer-nos el propi arxiu de recursos, en manera apropiada i qualitat necessària, sense perdre de vista el muntatge. S’ha seguit insistint respecte als avantatges que té el sistema de sobreposició d’imatges, tot millorant la tècnica per anar més àgils en el muntatge. Sense deixar els ini-

cis, sobre tot, pensant en els que els hi costa un xic més de començar a fer treballs. Altre tema molt important, va ser l’estètica aplicada a la imatge, combinació de colors, emmarcats, animacions, transicions i la música, un com-plement molt important.

Pitch & Putt

VII Campionat JUBICEC :

08-09 Montseny Jugadors 18 22-09 Sant Cebrià “ 19 29-09 HCP1 “ 21 13-10 Badalona “ 13 03-11 Portal del Roc “ 19 07-11 Montseny “ 14 15-12 La Garriga Inscrits 17

Campionat Semar Clàssic:

14-09 – Montseny Jugadors 8 05-10 - HCP1 “ 8 09/10-11 – Can Pascual “ 8 14-12 – HCP1 “ 8

Campionat Semar Match Play:

28-09 – Sant Cebrià Jugadors 8 19/20-10 – Badalona “ 8 23/24-11 - Sta. Cristina “ 8 21/12 – La Garriga “ 8

Caminades culturals

06-09 – Santa. Maria Palautordera 12 km. Participants 18 20-09 – Mollet– Fòrum cultures 18 km. “ 51 04-10 – Moncada–Baixador Vallvidrera 17 km. “ 10 18-10 – Viladrau (colors de tardor) 16 km. “ 25 08-11 – Sant Cebrià de Vallalta 15 km. “ 16 22-11 – Vilanova del Vallès (dòlmens) 14 km. Suspesa per pluja 13-12 – Les Franqueses (Turó Mentides) 15 km Inscrits 14

9

ENTREVISTA A L’ÀNGELS VILARÓ, CANTANT Per Albert Serrano

“L’atenció al públic a les oficines de la Caixa m’ha servit per superar la por escènica”

L’Àngels Vilaró, va començar a treba-llar a Caixa de Catalunya, al maig de 1989, a l’oficina de Sant Cugat Esta-ció. Posteriorment va estar destinada les oficines 0141-Sant Cugat, Ripollet Estació, Montcada Bifurcació, Sant Cugat Torreblanca, Badia del Vallès i Polinyà.

Va causar baixa a l’Entitat el passat mes de setembre, al acollir-se a les baixes voluntàries incentivades amb motiu de l’absorció per part del BBVA.

A principis dels anys 2000, va decidir dedicar-se al món de la música com a cantant i per això va co-mençar a fer classes de cant amb l’Anna Luna, una de les millors cantants de jazz que actualment tenim al nostre país. De seguida va voler muntar el seu primer grup, ÀN-GELS VILARÓ QUARTET, per cantar jazz. En el decurs del temps s’han canviat alguns components i també el seu nom passant a dir-se els EVEN BLUES, que fan versions de jazz, soul i blues.

Mes endavant, juntament amb d'altres pares músics de l’escola del seu fill, iniciá la formació del grup VINYLICS que fa versions de rock i està en plena activitat. Fa un parell d’anys el grup THE DRY RIVER STOMPERS li va proposar ser la seva cantant. Són un grup de swing per ballar Lindy Hop.

Em comentes que un dels moments més tristos va ser el dia del teu comiat a Caixa de Catalunya … Sí. Vaig anar a signar la carta de la baixa voluntària a la qual m’havia acollit, a l’Oficina Central, el passat 7 de setembre, el que era l’últim dia com a Caixa de Cata-lunya o Catalunya Caixa, i baixant em va venir a la memòria que feia 27 anys, que una noieta de 19 anys, amb el seu vestit nou, entrava per aquestes mateixes escales per iniciar la seva vida laboral. Reconec que vaig plorar quan sortia. He après moltes coses, també a ser com soc, i he fet moltes amistats. Per tot aixó no-més puc que estar agraïda. Agraïda pels bons mo-ments, i també dels no tant bons dels que també s’apren. Per sort, la meva memòria és selectiva i guarda els bons moments, en un primer pla, i la resta són ar-xius per a destruir.

Deixem la Caixa i parlem de música. Com comença la teva afició per la música ? Primer pensava que la música i jo no teniem gaire futur, ja que la monja que feia les classes de música a l’escola em va dir que aixó no era per a mi, ja que sem-pre em descuidava la flauta a casa! Potser per aques-tes paraules em vaig dedicar a gaudir de la música ballant, que és una cosa que m’encanta. Així va anar passant el temps, fins que vaig tenir una parella que era músic i vaig començar a endinssar-me de ple en aquest món. Voldria dedicar un record al Sotsdirector de l’oficina 141 de Sant Cugat, Josep Manuel Estarán, (A.C.S.), que tenia una bona cultura i era un gran amant dels musi-cals. Gràcies a ell vaig coneixer moltes cançons que avui formen part del meu repertori.

Com són els teus primers contactes amb la música professional ? Com he comentat abans, la meva parella era músic i

així em vaig acostumar a veure partitures a casa, a ajudar a muntar repertoris, escollir temes, contactar amb altres músics i una cosa molt important, veure una actuació des-de darrere d’un escenari. I poc a poc, gairebé sense plantejar-m’ho em vaig veure en la ne-cessitat imperiosa de formar-ne part d’una manera acti-va.

I prens la decisió de ser cantant … Va ser l’any 2002. Vaig prendre la meravellosa decisió d’anar a clases de cant. Ho tenía clar, volia ser cantant. Vaig tenir la sort de que la meva mes-tra, ara amiga, fos l’Anna Luna, una excel.lent cantant de jazz, que va ser part molt important en la meva for-mació.

10

I, a l’estar envoltada de músics i en el seu món, deseguida vaig voler realizar el meu primer projecte: l' ÀNGELS VILARÓ QUARTET, amb repertori totalment d’Standars de jazz. Aquest grup ha anat evolucionant i canviant els seus components. En retrobar-me fa uns anys amb un gran amic, vam emprendre un nou projecte, EVEN BLUES, amb noves cançons, tocant temes de jazz, soul, blues, versions…

Més endavant entres a formar part d'un altre grup, aquesta vegada de rock … Si, VINYLICS. A l’escola del meu fill vaig conèixer a uns pares que també eren músics i vam formar un grup per fer versions de rock. Avui aquesta formació está en plena activitat i jo diría que més forta que mai.

I amb aquesta gran activitat com a cantant, com t’ho has fet per compaginar-la juntament amb la teva feina a la Caixa ? Mentre he estat en actiu, he anat convivint a la perfecció amb les dues coses, sempre tenim clar que el meu treball a la Caixa era el que em donava per menjar i em pagava l’hipoteca, ja que el món de la música esta infravalorat.

Creus que el públic no veu l’esforç i el treball de l’artista que està a dalt de l’escenari ? Molta gent de vegades, no s’ho pren gens seriosament. Pensen que pujar a l’escenari ho fa qualsevol i no es així. La música és una constant formació, son assajos, classes, inversions en material i moltes hores fora de casa. Pots passar-te tot un dia fora de casa per només dues hores d’espectacle.

Amb tot el que expliques, val la pena passar per tot aixó o compensa económicament ? Si només et dediques a la música vas llesta per poder sobreviure. I si a més, no ho fas al cent per cent, com era el meu cas, hauries d’estar al máxim per ser a tot arreu. Assajos fins a les tantes … i aixecar-se aviat per anar a l’oficina….quin estrés ¡

Però aixó sí, gràcies a ser a dalt de l’escenari, interpretar, cantar, riure, disfressar-me i gaudir de tot aquest món, ha fet que les èpoques més dures dels últims anys, a la nostra Entitat, les hagi passat amb més fermesa. La música m’ha fet forta i la Caixa m’ha ajudat.

Com t’ha ajudat la Caixa ? Estar a dalt de l’escenari no es gens fácil. Tens a la gent pendent de tu, esperant que cantis, que els parlis i que els facis pasar una bona estona. Venen per divertir-se. La feina de comercial a l’oficina amb l’atenció al públic cada dia, m’ha servit i molt per trencar la por escénica. I la música per milllorar el tracte amb els clients. Per a mi, les dues professions han estat complementàries, i si em poso a pensar, la meva actitud i predisposició per muntar un escenari, un repertori... organitzar la actuació... també em ve de la Caixa. Estem tan acostumats a fer de tot que ho he transportat a la vida de músic.

Per exemple, quan era a la junta directiva de l’Associació de Jazz de Rubí, era la "multitasquing" de la associació. Buscava músics, quadrava calendaris, feia cartells, trucades telefòniques, feia la difusió i provava el sò amb els músics... Et canses tan sols de pensar-ho! però, no sona així el dia a dia de les nostres oficines ?.

Ara que ja has donat per acabada la teva vida laboral a Caixa de Catalunya, penses dedicar-te professionalment a la música ? Qui ho sap. Potser ara que tinc temps i que encara porto la professió de comercial a les venes, em venc com a cantant i em puc guanyar la vida amb la música, però el que tinc segur és que seguiré cantant, ja que us puc assegurar que és veritat el tòpic de que la música és droga dura i que un cop la proves, ja no la pots deixar …

Parlar amb l’Àngels ha estat molt emotiu, tant pels records de la nostra Caixa de Catalunya, com per la seva il.lusió i entusiasme pel món de la música. La passió per totes dues coses se li nota als ulls. Li desitgem molta sort i èxits en aquesta nova etapa de la seva vida.

11

IN MEMORIAM Companys traspassats el darrer any, dels quals en tenim constància.

José Silvestre Gimeno Félix Viñals Señán

Jordi Gustà Carrueso Francesc Costabella Papiol

Eduard Martí Casadesús Gaspar González Giraldo Antoni Mirabete Manresa

Vanessa Miralles de la Torre (assassinada, en actiu) Jaume Muntan Engberg

Joan Colldecarrera Guillamet Andreu Fort Baiget

José Manuel Estarán Sánchez Joan Seguí Falgar

SILENCI

En aquest silent moment, agermanats i que junts mantenim amb rigor,

fem sentir, amb el silenci, nostre amor i memòria als companys traspassats.

Amb aquest silenci, omplirem la tristor, ens sabem propers, obrirem les mans i les aferrarem en el viure de catalans tot explicant-nos els records del cor.

Que aquest silenci sigui ben fort, neix de fa molts anys, és nostra historia que tenim ben gravada en la memòria,

plena de enyors i cercant reconfort.

El Trobador de la Segarra 30-11-2016.

12

N E C R O L O G I A

El passat mes de setembre vàrem assistir a les absoltes, o cant del gori-gori, d’aquella criatura que va veure la

llum un llunyà dia 26 d’ octubre de 1.926 en unes dependències del Palau de la Generalitat de Catalunya.

El document que commemora el fet el signaren el Rei Alfonso XIII, Miguel Primo de Rivera, el Marqués de

Cabanes, José Maria Milá i Camps, Arcadio de Arquer, Francisco Torres Villar, Pablo Alegre, Andrés Garriga

Bachs i Juan Marcet. Com a Director General interí fou nomenat Federico Estaún Lacambra.

Al llarg de la seva existència va anar canviant de nom segons les circumstàncies, a la seva creació va ser Caja

de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, el 1.931 canvià a Caixa d’ Estalvis de la Generalitat de

Catalunya, però un cop acabada la guerra recuperar el seu nom fundacional i, posteriorment, va ser Caixa

d’Estalvis de Catalunya, Catalunya Caixa per acabar com a Catalunya Banc (CX). Sembla ser que alguns

d’aquets canvis no representaren un cost econòmic rellevant, si bé d’altres si ho suposaren i no poc.

Es demana a tots els que varen ajudar a fer gran la entitat oblidin les circumstancies que no foren del seu grat:

objectius que, deien, eren consensuats, bonus aleatoris, manques de personal, productes que eren titllats de

segurs però que han fet desfilar a molts empleats pels jutjats, faules com la de la gallina i el porquet (es donava

per sobreentès qui hi havia de deixar la pell i que s’emportaria el negoci).

Oblideu allò que diuen les hemeroteques: d’acomiadaments retribuïts amb generositat, inversions en empreses

amb dubtosa rendibilitat i pèrdues que fan feredat i, perquè no, d’aquell president, segurament el més efímer

que ha tingut la Caixa, que va dimitir perquè el sou que se l’hi assignà, que no era baix, representava

únicament el terç del que li va prometre una autoritat política del moment. La història ha demostrat la

professionalitat de tothom i qui n’ha assumit el cost de les conseqüències.

Es prega recordar els bons moments viscuts: feina segura, ingressos regulars, facilitats per tenir accés a una

vivenda i, perquè no, també a una segona residència, ajuts per estudis tant per els treballadors com per als

fills, altres ajuts familiars per noces, paternitat i defuncions.

Tot plegat va donar la possibilitat de crear un patrimoni i enfrontar-se a la jubilació amb dignitat. No és exagerat

dir que ha estat un privilegi i un orgull haver pogut formar part d’una Institució que si bé va celebrar

generosament el seu cinquantenari no ha pogut arribat al centenari.

Segurament l’epíleg de la història encara està per escriure i és de preveure que acabarà amb la desaparició

del que queda d’aquell llarg nom amb que es va crear l’Entitat i que ara ha quedat reduït a CX emblema que

malauradament, i llevat d’error, no trigarem gaire a veure desaparèixer de les places i carrers de les nostres

ciutats i pobles.

G. Palmer

13

DITES CATALANES Gener Primer d'any llegany, mal any.

Feina de gener no la canviïs per diner. Per Sant Antoni de Gener, mitja palla i mig graner

.

Febrer Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres,

endevina quin mes és. La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner. A Carnestoltes totes les bèsties van soltes.

Març El març marceja i la gent bogeja.

El març i l'abril de meuques en fan mil. Sant Marc evangelista, maig a la vista.

VIATGES a mida per JUBICEC Shalom JERUSALEM 09 - 13 març 2017 (5dies, 4 nits)

AVIIÓ+HOTEL 4*+PENSIÓ COMPLETA+AUTOCAR+ENTRADES MUSEUS IMONUMENTS+*GUIA LOCAL+GUIA COMPANYANT DE RUTH

TRAVEL+ASSEGURANÇA D’ASSISTÈNCIA.EN VIATGE+MOLT MÉS ...

Preu total: Grup de 25 persones 1160 € pax Grup de 20 persones 1198 € pax Grup de 15 persones 1319 € pax Grup de 10 persones 1485 € pax

Pre-inscripció oberta: www.jubicec.cat o per telèfon als coordinadors. Les places s’atorgaran per rigorós ordre d’inscrip-ció.

14

ANECDOTARI EMPLEATS CAIXA CATALUNYA El company Joan Ramón Marbà ha coordinat els escrits de 36 companys de Caixa de Catalunya, i els ha plasmat en un llibre, on es recullen 103 anècdotes i vivències del seu pas per la Institució.

En un moment com l’actual, amb la Caixa desapareguda, llegir el llibre amb els relats d’uns companys, ens ha de servir per mantenir viva. als nostres cors, la memòria de Caixa de Catalunya, a la qual vam passar i dedicar gran part de les nostres vides.

Si esteu interessats en tenir un exemplar del llibre, podeu sol.licitar-ho a la Secretaria de Jubicec per correu electrònic a jubicec@jubicec.cat o per telèfon al 934.538.027 (dijous tarda)

INTRODUCCIÓ A NOVES EINES DE COMUNICACIÓ Bloc – Web

Què es un Bloc ? Què es una Web ?

El nostre company Josep Manel Boix ens mostrarà i ens ajudarà, en quatre sessions, per tal que Nosaltres mateixos ens puguem crear el nostre Bloc o Web personal.

És molt recomanable / interessant que tothom que hi assisteixi porti un PC portàtil o tauleta amb connexió xarxa.

Aquestes trobades tindran lloc als locals de l' Agrupació, de 18 a 20 hores, el dies senyalats.

Inscripcions fins el 10 de Gener de 2017.

Aquestes sessions han estat definides amb el següent format:

16 Gener 2017 -- Diferències entre Bloc i Web (utilitats de cadascuna ) o Creació Bloc - Web de prova (porteu un nom definit) exemple Pepito1 o Seleccionar Tema / Plantilla Bloc Web o Mèdia / Arxiu fitxers Imatges, PPS, PDF

30 Gener 2017 -- Creació Bloc 1 o Entrades ( text, afegir imatges, fitxers, categories, etiquetes ) o Pàgines o Menú

13 Febrer 2017 -- Continuació o Ginys o Preparació treball final

27 Febrer 2017 -- Presentació Treballs o Col·loqui

15

16