1. CONEIXEMENT I MTODE Unitat 1: El coneixement i els seus problemes Mdul 1: El coneixement: els problemes i els autors Ramn Alcoberro

2. Hi ha coneixements vertaders? Segons la teoria del coneixement, podem fonamentar que un coneixement s vertader segons les teories conegudes fins ara i els seus mtodes. A continuaci presento, segons els posicionaments proposats al Debat 1 de la Unitat 1 alguns dels coneixements que considerem vertaders, els arguments que ho justifiquen, i les teories que ho fonamenten. 3. Teories, autors i arguments sobre el coneixement Escepticisme: No hi ha una veritat absoluta, per tant, sempre podem buscar un concepte de coneixement nou per substituir-ne un altre. Autors que ho defensen: Montaigne, Sext Empric. Posicionament: No crec res del que veig, ni del que sento, ni del que em diuen. Aquesta s la posici ms proposada al debat. Exemple: Actualment, un posicionament escptic seria dubtar de la gesti poltica del moment. 4. Teories, autors i arguments sobre el coneixement Relativisme: Hi ha tantes veritats com societats o comunitats especfiques han reflexionat en la mateixa.Autors que ho defensen: Protgores, l'home s la mesura de totes les coses. Posicionament: Faig de la meva percepci de la realitat una veritat, per entenc que no s l'nica veritat. Tamb podem parlar d'un relativisme subjectiu individual, moral, histric, poltic, etc. En aquests casos la veritat relativa no ser reconeguda com a concepte vertader universal. Exemple: La prctica de l'ablaci. La sensaci de fred o calor. El dret a la vida com a dret universal, i en contraposici la pena de mort vigent en algunes societats o comunitats. 5. Teories, autors i arguments sobre el coneixement Dogmatisme: Afirma que l'home est capacitat o pot aconseguir un coneixement vertader i absolut de la veritat a travs de la ra del subjecte. De fet el fonamentisme, el coherentisme, l'inductivisme anirien molt lligats a aquesta idea.Autors que ho defensen: Ren Descartes, cogito, ergo sum. Posicionament: Coneixement indubtable de mi mateix com a quelcom pensant. Seguir uns dogmes com a veritat absoluta. Principi innegable d'una cincia. Exemple: Els coneixements no depenen dels sentits. L'existncia de quelcom. Idees innates. Sentit com. 2+2=4. Plou i fa sol. La grafia de les lletres. La terra s rodona.En contraposici, el criticisme de Kant sempre va sostenir com incognoscibles els fonaments ltims de la realitat declarant que el progrs hum s possible des de la crtica a la ra i a l'experincia que defensa l'empirisme. 6. Teories, autors i arguments sobre el coneixement Empirisme: L'experncia s la font i el lmit del coneixement. Un coneixement vertader s el que es basa en l'experincia. Autors que ho defensen: John Locke, David Hume. Posicionaments: Els coneixements que provenen del mateix cos o de la ment i que podem experimentar. Estmuls fsics que captem diriament de manera automtica. Fets experimentals. Exemple: Tenir gana, poma que cau de l'arbre, tot all que m'envolta i s tangible. Els coneixements adquirits per l'aprenentatge. Evidncies psicolgiques. L'any 1969 l'home va trepitjar la Lluna. La teoria de la gravitaci. 7. Pensament objectiu i pensament subjectiu El pensament objectiu: Volem dir que un objectiu pensament s objectiu quan va dirigit explcitament a l'objecte. Aquest pensament es pot aplicar a qualsevol coneixement independentment del subjecte. El pensament subjectiu: Volem dir que un subjectiu pensament s subjectiu quan neix del conscient i s dirigit cap a ell amb la finalitat de conixer l'objecte. 8. Realitzaci Grau Humanitats 3er. semestre Coneixement i mtode Aula 2 Consultora: Anna Sarsanedas Realitzat per: Felicitat Cano 9. Realitzaci Grau Humanitats 3er. semestre Coneixement i mtode Aula 2 Consultora: Anna Sarsanedas Realitzat per: Felicitat Cano