fc barcelonafcbhockey.com/wp-content/uploads/2016/04/75-anys-de-hockey-al-b… · dÕhockey herba...

FC BARCELONA

anys de hockey al Barça75

MEMÒRIA COL·LECTIV A

AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA D’UN GRUP DE GENT QUE

ESTIMA EL SEU ESPORT PER SOBRE DE TOT

75 anys de hockey al Barça: memòria col·lectivaEd. Ex AEquo (Barcelona)ISBN 84-607-9442-3

75 anys de hockey al Barça: memòria col·lectiva

75 anys de hockey al Barça.

-4-

75 anys de hockey al BarçaMemòria col·lectiva

Manolo Agustí

Jordi Alastrue

Xandri Amat

José Marí Bartrina

Andrés Barrientos

Oscar Bermell

Eduard Botey

Albert Bou

Ricard Cabot

Alfons Casanova

Jordi Delás

Miquel Delás

Toni Delás

Montse Estivill

David de Falguera

Jordi de Falguera jr

Jordi de Falguera sr,

Jaume Fiblà

Cristian Frisch

Adrià Giró

Andreu Giró

Sergi Giró

Xavi Guilà

César Javier

Josep Aureli Jordi

Jordi Lobo

Pepe Masana

José Ramón Masó

Andreu MercéVarela

Emiliano Moliner

Toni Montserrat

Ángel Manuel Muñoz

Nacho Muñoz

Ricardo Muñoz

Norbert Murillo

Pau Negre

Alejo Noblom

Ricardo Noblom

Raimon Pedemonte

Carlos Pla

Lluís Pratmarsó

Xavi Puig

Joaquim Roca

Toni Rubio

Lalo Ruiz

Pep Salip,

Ferran Trullols

Fabio Valpondi

Tono Valls

Jordi Vidal

Joan Vilà

Pep Vilà

Ernest Virallonga

Oriol Ysamat

Memòria colectiva

-5-

Enric LlaudetQuan era president del FC Barcelona, vaig reunir-me amb alguns membres de les seccions

esportives a l’Hotel Espléndido. En aquella ocasió, el seu president Joan Piera, va destacarque un dels objectius més importants de les seccions era fer créixer la dimensió social i edu-cativa del Barça.

Avui, més de quaranta anys després i quan celebrem el 75è aniversari de la secció d’hoc-key herba, les paraules d’Albert Piera tornen al meu cap com una predicció del nostre pre-sent. Som més que un Club i ho som gràcies a tots vosaltres. Gràcies i moltes felicitats!!

PARAULA DE PRESIDENT


-6-

(Drets) Agustí Montal, Manuel Gamper, Oriol Ysamat, Cardona, Martínez, Lluís Ysamat, Trullás, Oriol,Vidal, (Sentats) Hevia, Mestres, Sancho i Pascual Llorens

Agustí MontalLa meva més sincera felicitació per a tots els que formeu part de la secció d’hockey del

Futbol Club Barcelona pels seus 75 anys. Em sento molt orgullós d’aquest aniversari per-què l’hockey ha estat present a la meva vida, primer des del camp, ja que vaig lluir durantun temps la samarreta blaugrana com a jugador de la secció, i després des del despatx, quanera president. Rebeu tot el meu afecte.

Raimon CarrascoVull transmetre la meva felicitació a tots els que heu estat vinculats a la secció d’hockey

herba al llarg d’aquests 75 anys de vida. Tots junts, jugadors, tècnics, preparadors i afeccio-nats heu travessat moments de tot tipus, però sempre amb una motivació comuna: l’esport iel FC Barcelona.

Gràcies al vostre esforç avui podem celebrar les noces de platí d’una de les seccions ambmés antiguitat del Club. Tots els barcelonistes sempre us restarem agraïts. Gràcies i felici-tats.


Memòria colectiva

-7-

Josep Lluís NúñezUn dels fets diferencials del nostre estimat Barça respecte als altres clubs esportius són

precisament les seccions esportives, que són la prova fefaent de la vocació del Club en laformació de persones i d’esportistes. L’hockey herba blaugrana assoleix les seves noces deplatí com a exponent de la voluntat poliesportiva de la nostra entitat que al llarg dels meusanys de gestió sempre vaig procurar potenciar, en la mesura que ens era possible.

Vosaltres sou també una part important de l’orgull dels barcelonistes.

Felicitats i endavant!

Camp de gespa natural del Cinquantenari



-8-

Joan GaspartFa temps, quan encara era jove, vaig provar sort com a jugador d’hockey herba del FC

Barcelona. Malauradament per a mi, i afortunadament per a la secció, després del primerpartit com a titular vaig decidir penjar l’stick.

Han passat molts anys i, com jo, altres han provat sort, encara que amb més fortuna. Totsells, els que ara juguen a la secció i els que n’han format part al llarg d’aquests anys, handefensat amb esportivitat i passió els colors blaugrana, tot traslladant l’esperit del nostreClub dins i fora dels terrenys de joc.

Avui celebrem 75 anys d’una història plena de vitalitat i lluita, un camí que heu construïttots plegats i que ha culminat aquest any amb l’ascens a la màxima categoria. Felicitats i permolts anys!!!

Enric Reyna Ja han passat 75 anys d’ençà que Lluís Meléndez va proposar la creació de la secció

d’hockey herba al FC Barcelona. Anys d’entrenaments, partits i desplaçaments que no sem-pre han estat fàcils. Anys complicats, però anys que, al cap i a la fi, ja formen part de la vos-tra vida i de la de tots els que estimem el Barça. Gràcies per regalar-nos 75 anys d’història.Per molts anys!

Joan TrayterMoltes felicitats a tots els que formeu part de la nostra secció d’hockey. Sens dubte, el

vostre ànim i l’esforç que feu dia a dia envers el vostre estimat esport tenen el reconeixe-ment de tots els barcelonistes, I és que una fita tan especial com aquesta, la celebració de lesnoces de platí, és tota una demostració de la vitalitat i la força del Futbol Club Barcelona.La vostra aportació és fonamental perquè el Barça continuï sent una entitat poliesportivaexemplar a nivell internacional. Visca la nostra secció d’hockey i visca el Barça!


Memòria colectiva

-9-

Hi ha moments a la vida en què ens agrada recordar i valorar tot allò que representa l’esforçi la dedicació sobre coses que considerem importants. Quan ens van plantejar quines acti-

vitats podíem fer per celebrar el 75 aniversari de la Secció de Hockey del Futbol ClubBarcelona, clarament vam veure la necessitat de recollir noms, fites, èxits, desil·lusions d’unaSecció amb 75 anys d’història. No podíem deixar passar aquesta oportunitat, ja que és de justí-cia reconèixer la feina feta per persones que han estimat i estimen aquest Club i aquest esport.La veritat és que la tasca ha estat del tot apassionant i, com sol passar amb aquestes coses, eltemps se’ns ha tirat a sobre i no hem pogut aprofundir amb la intensitat que volíem.

La quantitat d’anècdotes i curiositats que hem pogut recopilar ens ha desbordat. De totamanera, crec que tenim entre les mans un llibre que recull la nostra història i la nostra realitat.Des que Hans Gamper va accedir a formar una secció de hockey dintre del Club, fins als nos-tres dies, moltes victòries, moltes derrotes, però sobretot, i en tot moment, un grup de gent, ungrup d’amics lluitant per aquests colors i gaudint d’aquest esport que tant estimem.

He tingut la sort d’haver viscut com jugador a i com a directiu una part important d’aquestsanys i, en el 75 aniversari, és per a mi un gran honor ser el responsable de la Secció. A més amés, en aquesta temporada hem tingut una altra satisfacció, ja que s’ha donat el fet que el pri-mer equip ha ascendit a la màxima categoria del hockey nacional. No podíem tenir millor premiper celebrar aquest aniversari que el fet que el Barça de hockey, novament estigui entre elsmillors. A partir d’ara, el repte serà consolidar aquesta situació, continuant amb la línia que enshem marcat potenciant i treballant l’escola de hockey, que és el nostre futur.

Només em queda agrair a tots els que han fet possible que aquest llibre surti a la llum, espe-cialment al nostre estimat Club i en concret a M. Teresa Andreu, ja que sense la seva ajuda aixòno hauria estat possible. També agrair a Joan Vilà i a Xandri Amat per les moltes hores que handedicat al disseny i composició de l’original. I, finalment, un agraïment molt especial per lafeina feta pel company i amic Jordi Delás. Ell realment ha estat el factòtum d’aquesta obra. Harecollit, canalitzat i donat l’empenta necessària per que aquest llibre de la nostra història siguiuna realitat.

Tots els que estimem el Barça i el Hockey estem d’enhorabona, 75 anys no son cap ximple-ria. I a partir d’ara, a continuar lluitant per aconseguir les màximes fites, ja que la Secció deHockey del Barça s’ho mereix.

Jordi de Falguera, juny de 2003

DELEGAT DE LA SECCIÓ


-10-

La Secció de Hockey del FCB fa 75 anys; és una data que convida a les celebracions i alsrecords. A casa nostra també arribem a una xifra rodona; farà deu anys que vivim aquest

esport, aquesta secció i aquests companys.

Dissabte al matí: toquen espaguetis a les onze, juguem a Terrassa a les tres i, és clar, calhaver menjat hidrats de carboni unes hores abans.

La rentadora ja no pot més, hi ha la roba de tres jugadors i la galeria està plena de botesenfangades.

Hi ha una bossa immensa plena de guardes que no fa gaire bona olor al mig del rebedor.Cada setmana he de dir que la poseu a la terrassa? M’assec al sofà i, ai quin mal! Hi ha ama-gat un pal d’hoquei que algú ha estat provant.

Hi ha l’exposició que m’interessa veure; és impossible trobar un forat per anar-hi en famí-lia. He de trucar a una amiga o anar-hi sola.

És dijous, el marit està de viatge i he de fer tres viatges al camp Pau Negre: a les set, ados quarts de nou i a dos quarts d’onze. Després s’espera que hi hagi sopar.

Poc se sap de l’angoixa de mare del porter quan li tiren un penal, del patir en silenci quanel fill perd la pilota, de l’orgull quan ha parat el penal, de l’alegria quan ha fet un bon gol.Sol a la grada un diumenge al matí. Fred, molt fred, al Trofeu de Reis al Polo. Xerrada ambaltres pares, amics i companys en el microclima imprevisible del Pau Negre.

Dia a dia, els nois creixen en un ambient sa i esportiu. Reconforta veure que aprenen elvalor de l’esforç i del companyerisme. Les paraules de l’entrenador que els dóna una bonaeducació per a la salut tenen molt més efecte que si les diuen els pares.

Completa la panoràmica la il·lusió pels campionats, pel proper partit. Els caps de setma-na a l’aire lliure veient el cel blau sobre Sant Llorenç del Munt. I per sobre de tot un agraï-ment per aquest esport i aquesta secció que ens ha ajudat en l’educació dels fills, col·labo-rant amb nosaltres per transmetre’ls els valors de l’amistat, l’esport i la salut.

Montse Estivill

Quan ets dona i tens a casa tres jugadors.

Memòria colectiva

-11-

Per als 75 anys de hockey al Barça ens va semblar oportú recuperar la memòria col·lecti-va i elevar a cultura algunes batalles que massa bé saben néts, fills, parelles i companys.

I diem algunes perquè unes poques històries hem pensat que era convenient que seguissinen el discret lloc on es troben i també ens han faltat els records de molts altres companys.

Aquí la primera disculpa. El llibre ha estat fet amb les presses de l’aniversari. Ens varenfixar en una reunió editorial uns termes assenyats que hem anat incomplint un darrere l’al-tre. Per això no hem pogut entrar en contacte amb tota la gent que hauria estat necessari.Així, doncs, les primeres línies són per convocar a tants altres companys que han estat his-tòria del nostre club i del nostre esport perquè ens facin arribar les seves aportacions per auna nova i més completa edició. És a dir, no hi estan tots el que són.

Però sí que tots els que són aquí són homenots del nostre hockey, sense importar en quinacategoria han jugat, quants gols han fet o, malauradament, quants n’han rebut.

Aquest llibre és la memòria col·lectiva, la suma de la memòria de tots. I com si fos unapilota, ha anat passant de l’un a l’altre, del darrere al davant, del porter a l’extrem esquerre.Hem anat dient: «passa-la, passa-la», i han anat apareixent les dècades amb que hem orde-nat el guió.

Escrit de memòria, ben segur que hi ha nombrosos errors, que des del mateix moment del’edició estem disposats a corregir. Malgrat tot, hem intentat buscar el màxim rigor i, peraixò, la llista de referències que poden servir per contrastar les fonts. Moltes són de pàginesweb, per la facilitat de ser consultades, o del magnífic llibre del 75è Aniversari de laFederació Catalana de Hockey. D’altres son de diaris, i tindríem més bibliografia si nohagués estat per la fúria de la tisora, que s’ha emportat el nom de la publicació, la pàgina ila data.

Agraïments. A tots els qui han perdut temps regirant capses de sabates plenes de fotos. Aqui ha posat els seus records amb paper i ha retardat la visita el psicoterapeuta. A qui enshan escrit dient que ens escriurien. Que ja ho tenien, però que només faltava enviar-nos-ho.Als lacònics que han dit el molt que aquest esport i club han significat per a ells i han apro-fitat per desitjar-nos Bon Nadal. Algú ens ha posat moltes dades i pocs verbs. Bé. D’altresens han confós amb una empresa de selecció i ens han enviat el seu currículum. Gràcies alsgenerosos que han arrencat fotos dels àlbums, als endreçats que han dit «no cal que m’hotornis», als guapos que han dit aquesta foto ha de sortir. Els qui han dit no t’ho escriuré, però

ELS SECRETS DE LA MEMÒRIA


-12-

en podem parlar mentre prenem una -una?- cervesa. I també els que han fet de periodistesaficionats i han escrit, pensat, entrevistat i telefonat, i als professionals que des del primermoment s’han posat incondicionalment a la disposició d’aquest projecte.

Aquestes pàgines no haurien estat possibles sense el correu electrònic i la funció de tallari enganxar. Ja des d’aquí demanem perdó al més de 50 autors si no hem conservat exacta-ment les seves paraules, ni la seva redacció en primera persona, per tal de mantenir unmateix fil conductor.

A més del correu, hi ha hagut entranyables entrevistes i l’oportunitat meravellosa deconèixer i recuperar personatges enriquidors. Un dels objectius és transmetre els seusrecords i aportacions per evitar errors i encarar millor el futur.

També donar eines perquè d’aquí a 75 anys, uns altres puguin tornar a recuperar la nostramemòria col·lectiva. La memòria d’uns senyors i - tant de bo, ben aviat- senyores de Barcelona,d’un gran club i d’un esport que es juga amb pals, però també amb el cap i el cor.

Jordi Delás, Joan Vilà, Miquel Delás

Memòria colectiva

-13-

PARAULA DE PRESIDENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

DELEGAT DE LA SECCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Índice. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1906-1923. Barcelona Hockey Club, Societat Sportiva Pompeya . . . . . . . . . . . . . . 13

1923. Futbol Club Barcelona. Secció de Hockey . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Les primeres temporades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Jocs Olímpics de 1928. Joan Junquera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

1928-1929. Exposició Internacional de Barcelona de 1929 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Sòl de Baix, Pirelli, La Bordeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Els atletes de la Bordeta. Joaquim Roca Laforga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

1930-1931. Campionat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1931. Viatge a Hamburg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

L’escola Blanquerna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Després de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1940-1941. Final del Campionat d’Espanya a Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

1941-1942. Campions d’Espanya a València . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

1948-1949. Quarts de Catalunya. Primer Torneig de Reis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

1949-1950. Copa Climent Vidal. Viatge a Suïssa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Els anys cinquanta en el hockey. La renovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Equip Juvenil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Els seixanta en el hockey del Barça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

1960. Jocs Olímpics de Roma. «El solar» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

1962-1963. Tercers de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

ÍNDEX GENERAL


-14-

1964-1965. Final fratricida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

1967-1968. Renovació de l’equip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

«Pep Salip contra el imperio del crimen» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Pep Salip: «Mira xaval, l’stick s’agafa així» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

1968-1969. Quan el hockey infantil ocupava mig full a La Vanguardia . . . . . . . . . 69

Els anys setanta, en el hockey. Darrers anys del local del Bruc. El solar de la Zona Esportiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

1970-1971. Viatge a Ginebra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Setembre de 1972. Arribada de’n Joaquim Roca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

1972-1973. Primera temporada de Quimet Roca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Eduard Botey. El primer entrenament, el primer stick. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

1973-1974. Viatge a Breda. Viatge dels infantils a Madrid, per San Isidro. . . . . . . 82

1974-1975. Folkestone . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

L’expedició va arribar a Londres abans d’anar cap a Folkestone, un poble de la costa sud d’Anglaterra, i també al tornar. Plovia. L’estada a la capital es va viurepels més joves que era el primer viatje a l’estranger, com una experiència

al·lucinant. Es va aprofitar el temps sense treva; caminant per tot arreu, anant al cinema a veure pelis que a Espanya ni tan sols s’imaginàvem que podien existir. Entrant a sex-shops, tocant’ho tot i tancant-se a les cabines individuals de dos en dos i fins i tot de tres en tres, quasi sense poder respirar, per veure aquelles projeccions fantàstiques... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

1976-1977. Subcampions de Catalunya. Es perd la promoció a divisió d’honor . . 89

Memòria colectiva

-15-

1906-1923. Barcelona Hockey Club, Societat SportivaPompeya

Una sèrie de reunions a finals de 19061 al bar Vermut Torino, que estava al Passeig deGràcia cantonada Gran Via, varen culminar, el 14 de febrer de 1907, amb la creació del

Barcelona Hockey Club, que va jugar en un camp situat entre els carrers de Casanova iVillarroel, davant l’Hospital Clínic.

En un altre bar de Barcelona, al Zurich de la plaça Catalunya, cantonada Pelai, durant molttemps va haver-hi una reunió de jugadors de hockey. Estava molt a prop de l’estació de ferro-carrils i d’aquesta manera era un lloc adequat per trobar-se els jugadors de Terrassa i Barcelona.

Hi ha constància l’any 1910 d’un partit del Barcelona Hockey Club contra el CardiffCorinthians anglès amb motiu de la seva estada a Barcelona. Varen guanyar als barceloninsper 4-0. Posteriorment el Barcelona Hockey Club es va dissoldre i alguns dels seus jugadorscrearen l’equip del Club Esportiu Espanyol. Altres anaren al Pompeya.

El febrer de l’any 1914 es va fundar la Societat Sportiva Pompeya2 3. Una de les seccionsmés destacades de la nova entitat va ser la de hockey i es va convertir en el principal rivaldel Polo gràcies a les incorporacions de grans jugadors com Junquera, Bessa, Ventura,Viñas, Satrústegui, Sagrera, Blat, Riera i els germans Omedes4. El Pompeya tenia un mag-nífic terreny de hockey a la Travessera de Gràcia cantonada Alfons XII. El març de 1916 esva celebrar a Barcelona el primer campionat d’Espanya i el Polo va guanyar el Pompeya per3-0, i a la final a l’Atlético de Madrid.

L’any 1917, la Societat Sportiva Pompeya tenia tres equips, i l’any 1918, en què es vajugar el primer campionat de Catalunya, va resultar campió el Polo, que va guanyar elPompeya a l’últim partit. Eren jugadors del Pompeya Caicedo, Omedes, Viñas, Colom,Junquera, Astell, Bessa, Partintou, Galí, Casas i Blasco5. L’any 1923, el Pompeya tenia ungran equip format per Ysamat, Pons, González, Bellver, Saprissa, Romeu, Ribalta, Rovira,Rierola, Meléndez i Cuchi.6 Lluís Isamat, porter, pare d’Oriol Ysamat, va ser president de laFederació Catalana de Hockey des del 1933 fins al 1952.

D’aquest equip, cal també recordar Ricardo Saprissa Aymá, autèntica institució de l’es-port espanyol i de Costa Rica. Fill de pares catalans, va néixer a El Salvador, el 24 de juny

1906-1923DE BARCELONA HOCKEY CLUB A FUTBOL CLUB BARCELONA


-16-

de 1901. Als 19 anys va ser campió centreamericà de tennis. Amb la seva mare va venir aBarcelona i va jugar a hockey amb el Pompeya.

Després, amb el Polo va guanyar el campionat d’Espanya 1928 i es diu que el Rei AlfonsXIII, gran aficionat al hockey, va rebre l’equip a palau. Membre de l’equip espanyol de ten-nis de la Copa Davis de 1930, va jugar nou temporades amb l’Espanyol de lateral dret, ambRicardo Zamora, i va aconseguir dos títols de Catalunya i un d’Espanya7. Va jugar tambéamb el Pompeya Alfons Noblom, pare de Ricardo «Cayo» i avi de Ricardo, Isaac i AlejoNoblom.

1923. Futbol Club Barcelona. Secció de Hockey

Per manca de camp s’havia de dissoldre la secció de hockey del Pompeya. LluísMeléndez, jugador del Pompeya i periodista de La Humanitat i Última Hora8 va propo-

sar a Hans Gamper, president del FC Barcelona, la formació d’una secció de hockey a laqual hi anirien la majoria de jugadors del Pompeya.

Hans Gamper era un esportista i home de negocis suís, nascut a Winterthur el 22 denovembre de 1877. Va arribar a Barcelona el 1898 portat per la seva activitat comercial.

El 22 d’octubre de 1899 fa publicar un anunci a la revista Los Deportes buscant personesinteressades a formar una entitat futbolística. Pocs dies després, el 29 de novembre, alslocals del Gimnàs Solé, es varen reunir Joan Gamper, Gualteri Wild, Lluís d’Ossó,Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, JosepLlobet, John Parsons i William Parsons. Ells varen ser els primers socis del FC Barcelona ijugadors d’un desconegut esport denominat football. L’anglès Gualteri Wild fou el primerpresident. 9

Varen triar una samarreta meitat blava i meitat grana, amb les mànigues de color invers iels pantalons blancs. El primer escut era el de la ciutat. El 1910, la Junta Directiva barcelo-nista va convocar un concurs que va donar l’actual format d’escut.10

En el primer partit de la seva història, el FC Barcelona va jugar contra un equip de la colò-nia anglesa de la ciutat, el 8 de desembre de 1899, al camp de l’antic velòdrom de laBonanova, on actualment hi ha el Turó Park. Els anglesos, reforçats per alguns jugadors dela mateixa nacionalitat del FC Barcelona, varen guanyar per 0 a 1.

A la dècada dels anys vint el Barça tenia un excel·lent equip de futbol amb jugadors comSamitier, Alcántara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. El 20 de maig de 1922 es va inaugurar elcamp de Les Corts. Un magnífic estadi amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors, isuccessives ampliacions varen permetre arribar a 60.000.11

Memòria colectiva

-17-

En aquest context, a la temporada 1923-1924 es va constituir el primer equip de hockeydel FC Barcelona. El club, a més de futbol, ja tenia altres seccions com la d’atletisme fun-dada el 1915, tot i que va començar a practicar-se el 1900, i la de rugbi, originària de 1924.Posteriorment va haver-hi altres seccions que per raons diverses van deixar d’existir.

Lluita grecoromana (1924-1928), que va comptar a les seves files amb el campió olímpicEmili Ardèvol; tennis (1926-1936); ciclisme (1928-1943) amb Marià Cañardo com a màxi-ma figura; natació (1942); patinatge artístic sobre ciment (1952-1956); gimnàstica (1957-1976), amb el gran Joaquim Blume, i judo (1961-1976)12.

D’altres seccions encara perduren: el beisbol (1941), el voleib ol, (1970), el hockey gel(1971), el patitnatge artístic sobre gel (1972) i el futbol sala (1978).

Les primeres temporades

Després de la gestió a prop de’n Joan Gamper a la temporada 1923-24 es va constituirel primer equip de hockey del FC Barcelona que va quedar darrera del Polo en el cam-

pionat de Catalunya i per davant de Tarrasa i Español13.

En el 25 aniversari del club, l’any 1924, el FC Barcelona tenia 12.207 socis. El 14 dejuny de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, en un partit d’homenatge a l’OrfeóCatalà, el públic va xiular l’himne espanyol. Com a represàlia, el camp va ser clausurat persis mesos, que finalment es reduïren a tres, però Joan Gamper va haver d’abandonar la pre-sidència de l’entitat. Va morir cinc anys després, el 30 de juliol de 1930.14

FC Barcelona, 1932


-18-

Coincidint amb una inhabilitació federativa, els jugadors de hockey varen tornar alPompeya, en un darrer esforç per aconseguir la continuïtat de la secció de d’aquest

club15. Però realment va ser el darrer any de vida. Els jugadors retornaren al Barça que desde la temporada 1926-1927, participa regularment en el Campionat de Catalunya de hockey.

La lliga 1926-27 la va guanyar el Polo Hi participaren també el Tarrasa, Polo, Tarragonai Barça. Hi havia una competició de segons equips amb el Galeno, format exclusivament permetges, Universitari, Junior, Cataluña de Les Corts i Iluro de Mataró. Molts dels jugadorsde l’Universitari provenien del Barcelona.

La temporada 1927-28, el Barça va quedar en cinquè lloc darrera de l’Universitari, Polo,Terrassa i davant del Junior i Tarragona.

Jocs Olímpics de 1928. Joan Junquera

Joan Junquera va dedicar quinze anys al hockey. Primer en el Pompeya, on va ser capitài president de la «Asociacion de Hockey de Cataluña», constituïda l’any 1918..Després enel Barcelona va ser també capità i l’home dels recursos. Era un gran atleta que va guanyarel Campionat d’Espanya de 200 metres, l’any 1924.16

L’any 1927 en el camp de les Corts davant d’una gran assistència de públic, va jugar ambla selecció catalana el partit Catalunya Resta d’Espanya. El camp de Les Corts s’ompliaen els partits internacionals de hockey. Com a preparació dels Jocs Olímpics Joan Junquerava jugar a Les Corts amb Espanya contra França i varen guanyar per 2 a 0. Va ser convo-cat pels Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928. El hockey havia estat introduït com esportolímpic a Londres el 1908, apartat del programa a Estocolm el 1912, novament inclòs aAmberes el 1920 i novament apartat a París el 1924. A partir d’Amsterdam es va consoli-dar definitivament.

Joan Junquera va ser internacional moltes vegades més. Enfront de Bèlgica, a París con-tra França el 1929. Va jugar amb la selecció catalana en el partit de la inauguració del campmunicipal de hockey a Montjuïc, l’any 1929, contra el Wienner All Round de Viena. Va sercampió d’Espanya d’equips regionals amb Catalunya i campió de Catalunya de clubs el1931 amb el Barcelona.

DE BARCELONA HOCKEY CLUB A FUTBOL CLUB BARCELONA

Memòria colectiva

-19-

Climent Vidal Porta

Va néixer el 1910 i va ser jugador de hockey del Barça, fins que una lesió de genoll moltgreu li va fer deixar el hockey, però no la seva vinculació. El doctor Joaquim Cabot el

va operar i posteriorment va poder tornar a jugar. L’últim partit el va fer la temporada 1958-1959, amb el seu fill en un partit oficial de segona categoria del Campionat de Catalunya.Climent va fer una bona jugada com a extrem dret, que el seu fill va rematar a gol.

Persona entranyable, gran mediador, de bon caràcter, home de pau, dialogant. Va ser dele-gat de la secció de hockey del Barça, seleccionador català, membre de la Junta de laFederació Catalana amb Domingo Vernis, l’any 1963, vocal de la Federació Espanyola.Com a directiu, va anar a les Olimpíades de Toquio, Mèxic i Munic. Va anar amb equips dehockey a multitud de viatges i era capaç de fer oblidar els mals moments, les llargues demo-res i les malifetes dels joves jugadors. Hi ha innombrables fotos d’ell, amb equips de totesedats i categories. Tenia un gran sentit de l’humor. Explicava molt bé els acudits, que enca-denava amb la conversa sobre futbol i el Barça. La gent, encara que conegués l’acudit, reianomés sentir-lo començar, fins que li queien les llàgrimes. Gran conversador, li encantavaparlar de futbol i del Barça. Va pertànyer a l’entitat humorística El Arca de Noé, de la quaulva ser el president. També va ser president de l’Associació d’Antics Jugadors de Futbol delClub de Futbol Barcelona, i president de la Gran Penya Barcelonista. S’autodefinia com«Vidal el suplent ideal», perquè mai no posava pegues a res. Fins i tot a no jugar. Repartiafrases agradables i encaixades. En el pròleg de l’excel·lent llibre de la Federació Catalanade Hockey,

El Hockey a Catalunya, Jordi Alcover26recorda la famosa anècdota de’n Climentquan en un ball va trepitjar l’alcaldessa deDurban. Se li va escapar un «kiss me» enlloc d’un potser no tan afortunat «excuseme». Poca gent recorda el desenllaç de l’e-rror, si el varen excusar o va haver-hi unaalternativa.Climent va morir l’any 1986.

1920-1930ELS ANYS 20


-20-

1928-1929. Exposició Internacional de Barcelona de1929

La temporada 1928-1929, el Barça va quedar quart darrere del Polo, el Terrassa,l’Universitari i davant del Junior i el Tarragona. Es va jugar un partit de hockey inter-

nacional al camp de Les Corts en el qual la selecció espanyola va guanyar Bèlgica per 2 a0, amb la participació del jugador del Barça Junquera.

El camp de Les Corts va ser utilitzat durant molt de temps no només per a la disputa departits internacionals o de seleccions, sinó per els partits que jugava l’equip de hockey delFutbol Club Barcelona. Aquests partits es disputaven just abans dels partits de futbol del pri-mer equip. Cal pensar el que podria haver estat per el hockey si aquest costum s’hagués per-llongat.

El 19 de maig de 1929 s’inaugura l’Exposició Internacional de Barcelona i el PobleEspanyol. El dia següent obria les portes l’estadi de Montjuïc. Coincidint amb l’ExposicióUniversal, es va inaugurar el camp municipal de hockey. En el partit commemoratiu vajugar la selecció catalana, amb la participació dels jugadors del Barça Joan Agustí i JoanJunquera. contra el Wienner All Round de Viena.

També en aquesta temporada va tenir lloc la primera edició de la lliga espanyola de fut-bol, que va guanyar el Barça.

Drets: Climent Vidal Porta, Cabrera, Brull,Junqueras, Mario Valls, Josa, Dr. Joan Agustí, Pena.

Memòria colectiva

-21-

Sòl de Baix, Pirelli, La Bordeta

El primer camp de hockey del Barça va ser el del Sòl de Baix proper a l’actual estadi, ala zona limitada per la travessera de les Corts, la Gran Via Carles III, el carrer Joan

Güell i l’avinguda de Madrid.

Es tractava d’una antiga heretat en què l’edifici representatiu es va construir sobre l’anticCan Planes de Baix. La finca coneguda per Can Sòl de Baix, per diferenciar-la de Can Sòlde Dalt, fou propietat de la família Comas i Masferrer. Aquest espai no va ser urbanitzat finsa l’any 1965117. En aquesta zona, ben propera a l’antic camp de les Corts, es va jugar a hoc-key fins quasi la guerra.

Després es va passar al camp de la Pirelli, situat a la zona de Diagonal-les Corts, i poste-riorment al camp de la Bordeta. A la Bordeta hi havia dos camps de futbol i una pista d’a-tletisme. Les instal·lacions provenien del CADCI18, (Centre Autonomista de Dependents delComerç i de la Indústria) que havien fundat 14 dependents de comerç reunits al cafè ElsQuatre Gats l’any 1903. D’aquesta associació prové la fundació l’any 1911 del BarcinoClub de Futbol.

1r equip 1927-1928.

1926-1957PRIMERS CAMPS DE HOCKEY


-22-

Els atletes de la Bordeta. Joaquim Roca Laforga

El CACDF va tenir la seu a la Rambla de Santa Mònica, 25. Després de la guerra va serrequisat19 i els terrenys esportius es llogaven per jugar a hockey, rugby, handbol i per fer

atletisme. Hi havia, doncs, gran relació entre uns i altres esportistes. Un d’aquests atletes delBarça era Joaquim Roca Laforga, nascut el 24 de setembre de 1904. Rosendo Calvet, fon-dista i tota una institució dintre del Barça d’atletisme, el va descobrir quan corria amb altresnois en una pista de terra al voltant de la plaça Letamendi.

Joaquim Roca va ser campió d’Espanya de 110 metres tanques, l’any 1927 i 1929, de 200metres l’any 1929.20 i de 400 metres tanques els anys 1930, 1931 i 193321. Va fundar el Clubd’Atletisme Roca, i tenia un gimnàs al carrer Còrsega entre Balmes i Enric Granados.

Va iniciar en l’atletisme els seus dos fills Carles i Joaquim, que va ser entrenador de hoc-key en el Barça.

Al principi els millors atletes eren també jugadors de futbol i compartien els dos esports.Abans dels partits de futbol o durant els descans s’oferien demostracions atlètiques. Això vapassar sovint en el primer camp del Barça, el velòdrom de Bonanova, lloc que ocupa ara elTuró Park. Es jugava a tennis en el centre del rectangle i es feien curses de bicicletes i d’a-tletes de fons en el seu perímetre.22

Els atletes anaven buscats pels equips de rugby per la seva velocitat. Però el perill de leslesions en els placatges feia que el hockey fos una bona opció. Aquests joves es passaven eldia corrent i fent partits. Acostumaven a destacar en tots els esports.

Les instal·lacions estaven força bé. Tenien vestidors i dutxes i s’hi arribava amb metro. Elsegüent camp de hockey va ser un camp d’herba proper a la Maternitat de les Corts, que eratambé el camp d’entrenament de futbol del Barça.

Durant un o dos anys es va haver d’anar a Sant Feliu de Llobregat i després es va jugaren uns terrenys de la fàbrica Ossa.

Des de la inauguració a Montjuïc, l’any 1957, del camp del Cinquantenari, els partits dehockey del Barça es jugaven allà. Però a la temporada 1960-1961, el Barça decideix jugardins les pròpies instal·lacions del club, en un camp de sorra que enomenat «el solar».

Memòria colectiva

-23-

1930-1931. Campionat de Catalunya

La temporada 1929-1930, el Barça va quedar tercer per darrere del Terrassa i el Polo, peròla temporada següent, 1930-1931, va obtenir per primera vegada i amb tota brillantor el

títol de Campió de Catalunya.

Va participar en el campionat d’Espanya, i va guanyar en semifinals a San Mamés elBilbao per 3-1. D’aquest partit hi ha una fotografia amb Peterlein centrant des de l’esque-rra. Antoni Massana remata i marca gol23.

Equip del Barça, campió de Catalunya, 1930-31

Aquesta victòria li va permetre disputar la final contra el València. La final fou moltrenyida i va acabar amb empat a 1, fins i tot després de la pròrroga. Es va jugar un segonpartit a València, en el qual després de la pròrroga també es va acabar amb empat a 1 i esproduïren alguns petits incidents. La Federació Espanyola assenyala el camp de Burriana,de la regió Valenciana, per celebrar un nou partit. El Barcelona protesta al·legant que des-prés de dos desplaçaments li correspon jugar en un terreny de la regió catalana, i tambées queixa per la data, ja que el dia 1 de maig no cau en diumenge i alguns jugadors nopodien desplaçar-se.

1930-1940ELS PRIMERS ÈXITS


-24-

La Federació Espanyola no accepta la protesta del Barcelona i ordena celebrar el partit.El Barcelona no es presenta i el València es proclama campió d’Espanya. Com a conseqüèn-cia d’aquests fets, es va produir una ruptura entre la Federació Catalana de Hockey i laFederació Espanyola. La separació de les federacions va fer que la temporada 1931-1932 nocelebressin partits internacionals i va impedir la participació de Catalunya en el Campionatd’Espanya. Al començament de la temporada 1932-1933 tots els problemes varen quedarsolucionats

Aquesta mateixa temporada 1930-1931 es juga per primera vegada un campionat escolaramb la participació dels Escolapis de Sarrià i de Diputació, Jesuïtes, Maristes, Germans dela Doctrina Cristiana, Sant Miquel, Alemany i Acadèmia Monturiol. Té molta importànciala celebració de campionats escolars per un club com el Barça que sense socis practicantsd’esport tenen en els col·legis la principal font de jugadors.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.

Memòria colectiva

-25-

Aquesta victòria li permet disputar la final contra el València. La final fou molt renyida i vaacabar amb empat a 1, fins i tot després de la pròrroga. Es va jugar un segon partit a

València, en el qual després de la pròrroga també es va acabar amb empat a 1 i es produïrenalguns petits incidents. La Federació Espanyola assenyala el camp de Burriana, de la regióValenciana, per celebrar un nou partit. El Barcelona protesta al·legant que després de dos des-plaçaments li correspon jugar en un terreny de la regió catalana, i també es queixa per la data,ja que el dia 1 de maig no cau en diumenge i alguns jugadors no podien desplaçar-se.

La Federació Espanyola no accepta la protesta del Barcelona i ordena celebrar el partit. ElBarcelona no es presenta i el València es proclama campió d’Espanya. Com a conseqüència d’a-quests fets, es va produir una ruptura entre la Federació Catalana de Hockey i la FederacióEspanyola. La separació de les federacions va fer que la temporada 1931-1932 no celebressinpartits internacionals i va impedir la participació de Catalunya en el Campionat d’Espanya. Alcomençament de la temporada 1932-1933 tots els problemes varen quedar solucionats

Aquesta mateixa temporada 1930-1931 es juga per primera vegada un campionat escolaramb la participació dels Escolapis de Sarrià i de Diputació, Jesuïtes, Maristes, Germans dela Doctrina Cristiana, Sant Miquel, Alemany i Acadèmia Monturiol. Té molta importànciala celebració de campionats escolars per un club com el Barça que sense socis practicantsd’esport tenen en els col·legis la principal font de jugadors.

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.

1931. Viatge a HamburgEl Barça, l’any 1931, va anar al torneig

d’Hamburg. Malgrat no guanyar cap partit, elscronistes diuen que va deixar el hockey catalàen unlloc magnífic. Va perdre amb el Berlineri amb el Kolner per 3 a 2 i va empatar a 2 golsamb el Heidelberg i el Zur Vahr de Bremen.

Però aquestes no varen ser les úniquesfites. Tenim una crònica de la època que aixího demostra.

CAMPIONAT DE CATALUNYA


-26-

La excursió a Alemanya dels nois del F.C.Barcelona

Els nois del «Barça» han anat a Hamburg a jugar una colla de partits de hockey, si bé

no n’han guanyat cap, s’han divertit d’allò més. Però l’aspecte més distret i divertit de

l’excursió el constitueixen els estragos i grans castigades que les pobres noies d’Hamburg

sofriren de jugadors i acompanyants de l’equip.

En Guinart va desaparèixer tres dies i tres nits. En Terradelles i els dos Agustí han tor-

nat promesos formals. En Massana petit, en Manelet Agustí i en Pomés, que en aquest viat-

ge estrenaven els pantalons llargs, també tenien xicota. En Pena va demanar relacions a la

minyona del segon pis de l’Hotel (quina minyona i quines relacions!....). En Badiella, en

Borràs, en Massana gran, tothom anava aparellat. Cal recordar tan sols l’aspecte de l’es-

tació al moment de la sortida, que fou necessari retardar un dia a petición de numerosas

familias. Semblava un mitin feminista...i quines despedides, ai!

En Ribas, en Bagunyà i en Roig, trobant allò petit, se’n varen anar a Copenhague, a caçar

dinamarqueses. Per cert que a en Roig li varen dir que havia fet el millor gol del torneig, i ell

s’ho va creure.

En Capella enyorava Masnou, i ens ho demostra en dos o tres gols. En Vidal, el suplente

ideal, trobava gust d’aufals al menjar però a Paris es va pentinar amb dentrífic, amb cuidado,

però per no tacar-se els pantalons de màrmol que a l’estranger han donat el cop.L’Abós, a

París, va perdre les forces; en canvi, en Mario Valls no va perdre ni un sol dia ni un sol moment

de gana; no obstant, a París tingué la negra una bona estona. En Peterlein no trobava res

correcto, però tenia la sort de parlar alemany.

En Junquera, només va poder donar una mica de mal exemple a París. A Hamburg, mal-

grat de tractar-se del capità de l’equip, no pogué guanyar-se la vida. El banquet a l’Atlàntic

hotel va ésser la caraba, tot i que el vi era car i anava a càrrec de cada invitat. Altrament,

els nois del Barça haurien enderrocat el local; així i tot, no se’n va mancar gaire.

Als cabarets d’Hamburg, Alkazar, Trocadero, Fraun etc., l’equip blau grana hi feu molt

bon paper...encara que hi havia qui no abandonaba el ¿Quiere usted aprender el alemán en

diez dias? Un sol moment i en dits llocs. I el partit amb el Zur Varh va ésser el més divertit

del torneig per la der spanischen bromen que varen fer els nostres, que a última hora es

varen espavilar per no perdre.Que és bonic viatjar...!

GOMINA ARGENTINA

ELS PRIMERS ÈXITS. HAMBURG

Memòria colectiva

-27-

Els «terribles» jugadors del Barça a terres alemanyes.

L’escola Blanquerna

L’escola Blanquerna estava considerada una escola elitista i catalanista; es trobava a la ViaAugusta al final del carrer Aribau. Seguia el sistema educatiu Montesiori. El gran impulsor

de l’escola era Alexandre Galí. Més pròpiament era una mútua, Mútua Escolar Blanquerna24,on els pares pagaven totes les despeses. Durant la guerra el col·legi va passar a mans estatals.Els pares varen demanar que se’ls paguessin les despeses que havien tingut, però sembla quemai varen rebre cap diner. Avui en dia ocupa les instal·lacions l’Institut Menéndez Pelayo.

A l’entrada de l’escola hi havia un jardí amb uns gronxadors i un petit tobogan.25 Es juga-va a hockey a un camp amb graderies de ciment a la part del carrer Muntaner i l’altra bandadonava a la plaça Molina. El pare de Joaquin Blume, era professor de gimnàstica i teniatambé un gimnàs propi a la ciutat. Un altre professor era Santiago García Alsina, que teniaun gimnàs a Barcelona i era secretari del Comitè Olímpic Espanyol que presidia SantiagoPi i Sunyer, metge que durant la Guerra Civil ocupà la Càtedra de Patologia General iFisiologia Patològica a la Universitat de Barcelona.

García Alsina, fruit de les seves sortides internacionals, va portar el hockey a l’escola.Jugaven a l’equip del col·legi d’aquells anys d’abans de la guerra Joaquim Cabot, Monegal,Mestre, Noguer (nebot de Sunyol, president del Barça). Es jugava el campionat escolar con-tra el col·legi suís, el col·legi alemany, Escoles Pies i l’Acadèmia Torras i Bages (els jesuï-tes). Molts d’aquests jugadors varen entrar al Barça, i així ens trobem amb una altra forma

1930-1940ELS PRIMERS ÈXITS


-28-

Els jugadors del Barça es defensen durant un dels partits disputats a Alemanya.

Els Agustí

Els Agustí eren 10 germans. Sis eren nois (Lluís, Manuel, Joan, Ignasi, Xavier, JoséMaría), i molts varen jugar a hockey.

Joan Antoni Agustí va ser un prestigiós cirurgià, durant molts anys Cap de Servei deCirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor. Va néixer a Barcelona, el 4 de juny de 1909 i va morirel 28 d’octubre de 1990. Va jugar amb el Barça i va ser campió de Catalunya l’any 1932.Durant la guerra va exercir en diferents hospitals de campanya i després de la guerra es vaencarregar de la secció de hockey del Barça. L’any 1963 va formar part de la Junta de laFederació Catalana de Hockey amb Domingo Vernis de president.26 En els seus anys madursva redactar la història de l’Hospital del Sagrat Cor.

Ignacio va néixer a Llissà de Vall (Barcelona) el 1913 i va morir a Barcelona el 1974.Llicenciat en Dret, fou director del setmanari Destino. Va escriure Mariona Rebull (1944),El viudo Rius (1945), Desiderio (1957), Decinueve de julio (1965) y Guerra civil (1972).L’any 1965 va rebre el Premi Cervantes.

1930-1940JUGADORS

Memòria colectiva

-29-

Manuel Agustí ha estat un dels millors jugadors que hatingut la secció de hockey del Barça. Hi va jugar des de1930. Apareix a l’equip que va guanyar el campionat deCatalunya l’any 1931, però els seus millors èxits els vaaconseguir després de la guerra, amb tres campionatsd’Espanya i la participació als Jocs Olímpics de Londres del’any 1948. Era un jugador prim, d’abundant cabelleranegra, sovint esvalotada, hàbil de cara a porta.

Durant la guerra va jugar amb l’equip suís HockeyAthletic Club Lugano, en el qual va deixar un excel·lentrecord i amb el qual va aconseguir l’any 1937 el campionatnacional júnior. En relació amb una estada a Madrid permotius laborals, va jugar també a l’Atlético Aviación.

S’explica l’anècdota que en una eliminatòria amb un equip català se li va demanar de no fergol en el decurs d’un penalty-bully, una falta en la qual jugava un contra un, davanter idefensa. Com que ets català, no marcaràs? No va dir res i, tan aviat com va poder, va fer elgol. Fou també entrenador de l’equip femení de la Falange Española, l’any 1940.

L’any 1961, quan formava part dels equips veterans del club i preparava joves jugadors,el president del CF Barcelona, Enric Llaudet Ponsa li va donar la Primera Medalla d’Honorde Plata en atenció a la seva dedicació a les seccions esportives. En el mateix acte varen serdistingits també Lluís Delclós i Martín Martí. Efectivament, va ser un gran acompanyantdels equips del Barça. Un cop retirat de la competició, se’l veia a les grades, un autèntic sen-yor de Barcelona, discret, educat, respectuós i respectat, també, per tothom. La FederacióCatalana i el Govern de la Generalitat l’han distingit amb diversos guardons. El 25 d’oc-tubre de 1991, la Generalitat de Catalunya li va lliurar la medalla de Forjador de la HistòriaEsportiva de Catalunya per la seva intensa i perllongada dedicació a l’esport.

El nom dels Agustí al Barça, el va continuar la següent generació, en particular i durantmés de 30 anys, Manolo Agustí, fill de Manuel.

Lluís Pratmarsó, Ricard Cabot

D’aquesta generació de jugadors dels Barça, tres varen arribar als Jocs Olímpics deLondres, l’any 1948. Manuel Agustí, Lluis Pratmarsó i Ricard Cabot.

Lluís Pratmarsó va néixer l’any 1916 i cap al 1931 va començar a jugar a hockey a la Salle.Un company seu, Santiago Marfany, que jugava al Polo el va fer jugar, primer en el campionatescolar i després el va convidar a jugar al Polo, que llavors estava a la carretera de Sarrià.


-30-

Els Serrahima el varen portar al campd’esports de la Diagonal. Allà es podia feratletisme, hockey i futbol. Va començar ajugar a hockey al segon equip del Barça idesprés va passar al primer. Sovint, el diu-menge feia dos partits de hockey al matí iun de futbol a la tarda. Les instal·lacions noeren gens bones. Les guardava una família.Des d’allà varen veure l’incendi d’«ElSiglo» l’any 1934. Allà feien també atletis-me Pere Ricard, que era llançador, PepePalomo, Carroggio. No eren especialistesde cap esport. Feien de tot.

Lluís Pratmarsó tenia un gran talent per al’atletisme. Va ser plusmarquista espanyoldels 800 metres amb 1 minut, 58 segons, 4dècimes, marca que va aconseguir el 9 demaig de 1936 a Barcelona27. Havia estatcampió d’Espanya de 400 metres, a lescompeticions que varen tenir lloc l’11 i 12de juliol de 1936 a Montjuïc,28-29 però no vaaconseguir ser olímpic com a atleta. LaGuerra Civil ni li va permetre viatjar aBerlín 1936. La megafonia de l’estadi deBerlín va cridar Guerau Garcia i Lluís

Pratmarsó perquè ocupessin els seus llocs de sortida, però evidentment no hi eren. Més tard,es va concentrar en els estudis d’enginyer30.

Era també un gran futbolista, fins al punt que el Barça el va contractar com a successord’Escolà. Però es va trencar el turmell en un entrenament i va passar definitivament al hockey.

Durant la guerra va ser oficial d’enginyers i tinent d’aviació i va estar a Astúries i Terol.Va participar en curses internacionals el juliol de 1937 a Amberes i més tard a París.

Va formar part de l’equip del Barça que va guanyar tres vegades el Campionat d’Espanya,però va tenir lesions de genoll i, malgrat que va ser operat pel seu company d’equip, el doc-tor Joaquim Cabot, va acabar deixant la pràctica del hockey, per fer rallis de cotxes i fins itot caceres a l’Àfrica.

Cartell dels Jocs Olímpics de Londres 1948,on va participar Manuel Agustí.

Memòria colectiva

-31-

Ricard Cabot va començara jugar amb el Barça l’any1933. En el primer equip dehockey va coincidir amb elsfills del fundador del Barça,els Gamper. Durant la guerrava jugar amb els Intrèpidsamb el seu germà. Va sercampió d’Espanya amb elBarça el 1942 a València, el1944 a Santander i el 1947 aBilbao.

Va anar als Jocs Olímpicsde Londres de 1948 junta-

ment amb Manel Agustí i Lluís Pratmarsó. En el partit contra Argentina, Ricardo Cabot esva trencar el peroné, i en part aquest va ser un dels motius que la selecció no aconseguísmillors resultats.

Va ser un excel·lent defensa. Els seus companys Lluís Pratmarsó i Andreu Mercé Vareladiuen que sense dubte ha estat el millor jugador de hockey. Parlen, en particular, del seuextraordinari canell.

Un altre gran olímpic. Andreu Mercé Varela

Andreu Mercé Varela va anar al campus dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Des de1948 no ha deixat d’anar als Jocs, com a periodista i home del moviment olímpic, tret

de Melbourne, perquè el Govern va decidir per raons polítiques que no s’hi anés. Només vapoder anar-hi Tomás Batalla, àrbitre de waterpolo, perquè no va sortir del país amb avió.

Gran periodista, expert en olimpisme, va començar a jugar al Barça després de la fase del’escola Blanquerna. Va jugar als Intrèpids després de la guerra i finalment al Barça, on feiasovint dos partits, primer a les 9 i després a les 11, amb els dos equips que llavors tenia elclub.

El Barça en aquella època jugava al camp de la Bordeta, mentre que els Intrèpids jugavenen un complex molt important a La Sagrera.

Els anys 1946-1947 va anar a viure a Ginebra i va jugar amb els Black Boys, equip en elqual després també jugaria Jordi Vidal.


-32-

El 28 de juny de 1931 el Junior inaugura les noves instal·lacions esportives a la Diagonal.La temporada 1931-1932, el Barça queda tercer de Catalunya darrere del Polo i el

Terrassa.

La temporada 1932-1933, el Barça torna a quedar tercer de Catalunya darrere del Terrassai el Polo. El 8 de maig de 1933 els jugadors del Barça, Rodríguez que era porter, Ferrer iBagunyà juguen amb la selecció espanyola al camp de l’Espanyol i empaten a 1 contra laselecció de Suïssa.

La temporada 1933-1934 el Barça queda tercer, aquesta vegada darrere del Polo i elTerrassa, i per davant de Intrèpids, el Junior i l’Universitari. L’equip estava format perRodríguez, Tusquets, Bagunyà, Pena, Pi, J. Agustí, Santos, Luria, Massana, Manuel Agustíi Ferrer31. En aquesta temporada es crea una secció de hockey al Real Club de Tenis deBarcelona, que llavors es deia Barcelona Lawn Tenis Club. Aquest fet crea una confusió denoms amb l’equip del FC Barcelona.

El Barça guanya el Torneig Primavera, copa Montalbers, en vèncer a la final el Polo per2 a 0. En el campionat interregional celebrat a Bilbao, Catalunya queda segona en perdreamb Castella a la final per 2 a 1. Manuel Agustí, Pena i Luria, del Barça, varen formar partde la selecció catalana.

La temporada 1933-1934 es produeixen una sèrie de baixes de jugadors, per un cert des-content amb la directiva, a causa de la poca atenció que rebien els jugadors del hockey.

L’any 1935 es va crear el Club Harmonia Egara.32 i el mes d’abril l’equip del Barça es des-plaça a París per jugar un partit. A la tornada va haver-hi un sopar al restaurant Petri, alnúmero 12 del carrer Muntaner. Un jove Andreu Mercé Varela, d’uns 16 anys, compartiataula amb Quimet Massana, que jugava de porter, Jordi Planells, Joan Junqueras, AntoniMassana. Molts d’aquests jugadors havien estat campions de Catalunya l’any 1932.

L’any 1936 el Barça no es troba a les competicions oficials. Els seus jugadors varen pas-sar els Intrèpids.

La Guerra Civil espanyola va trencar moltes coses i, entre aquestes, les competicionsesportives. El hockey es va parar oficialment. Es diu, fins i tot, que un dels jugadors va morira mans del guerriller anarquista Josep Lluís i Facerias (1920-1957).33

1931-1929ELS ANYS DE LA REPÚBLICA I DE LA GUERRA

Memòria colectiva

-33-

El president del FC Barcelona, Josep Sunyol, diputat a les Corts per EsquerraRepublicana va ser detingut a la Serra de Guadarrama quan viatjava a Madrid, poques set-manes després d’haver esclatat la Guerra Civil. Juntament amb els seus acompanyants, elperiodista Ventura i Virgili, un tinent i el xofer, varen ser afusellats el 6 d’agost de 1936.

El març de 1937 es va fer un equip de hockey de Catalunya per anar a jugar a Bèlgica iHolanda. Entre d’altres, hi havia Ariza, Cabot, Goicochea, el Dr. Pere Farreras, Terrades,Fàbregas, San Salvador, Albert Martorell, Mussons, Lluís Pratmarsó. Quan estava tot arre-glat, un periodista o uns àrbitres, segons diferents versions, varen denunciar que es tracta-va d’un pretext per abandonar el país i el viatge es va suspendre. En lloc d’un partit varenfer un dinar a sobre de Can Jorba, al Portal de l’Àngel.

El 14 d’abril de 1937 amb motiu de la proclamació de la República es va celebrar un partientre les seleccions de Terrassa i Barcelona, en la qual hi figuraven Joaquim Cabot, RicardoCabot, Jordi Planells, Pomés, que havien jugat amb el Barça.34

El 16 de març del 1938, va caure una bomba a la seu social del FC Barcelona amb greusdestrosses.

Fotografia oficial de l’equip de l’època, 1938.


-34-

Després de la guerra

Després de la Guerra es va fer càrrec de la secció el Dr. Joan Agustí, a qui succeiria pos-teriorment August Arañó i després August Naudón.35 L’any 1940 les quatre barres de

l’escut van quedar reduïdes a dues -fins l’any 1949 en que es va recuperar el format origi-nal- i l’entitat va passar a denominar-se Club de Futbol Barcelona que substituïa la formaanglòfona.

Els sticks més famosos eren blancs i negres d’una marca alemanya, els Hammer. Quant ales pilotes, hi havia les més senzilles, que eren de suro i goma premsada, i les més bones ireglamentàries, que tenien un nucli de suro recobert de cordill i per sobre un acabat molt fide pell que anava cosit pel mig.

Després de la guerra, les pilotes també escassejaven, per això hi havia gent que es dedi-cava a recosir-les quan es trencava la pell i les pintava de blanc. Emili Salses, jugador i dele-gat del Barça, va fabricar unes pilotes de plàstic que segons els jugadors de l’època no ana-ven gens malament.

Es va aconseguir refer el Barça a partir de jugadors que durant la guerra havien jugat ambels Intrèpids. Es varen ajuntar Mussons, els germans Cabot, Sansa (San Salvador), EmiliSalsas. Jugaven per passar l’estona i divertir-se. Això feia que no es recollissin molts èxitsa les competicions regulars, però quan s’ho proposaven eren capaços de guanyar a qualse-vol altre equip d’Espanya. És per això que aquests atletes, persones vitals, varen aconseguis-sin per tres vegades, durant els anys 40, el campionat d’Espanya.

D’aquella època cal recordar també a Mario Valls, periodista. Apareix a molts partits iviatges de hockey. Va arbitrar, però mai va jugar. Joaquim Cabot, germà de Ricardo, grantraumatòleg,. Pujol, Brull que va ser campió de natació. Andreu Marcé Varela, periodista iviatger incansable. Josa que era enginyer. Pena que ja jugar al Polo després. Caralt Mas queva jugar també a València i que era conegut com Caralt Ros.

Pomés, l’excel·lent davanter centre dels Campionats d’Espanya. Baguñà bon defensa.Puig, un molt bon jugador de Terrassa que jugava en el Barça, però es va quedar a la ban-queta perquè l’Emili Salses, que era el suplent i futur Delegat de la Secció estava fent tanbon campionat que li va treure la titularitat a la final.

EL BARÇA DELS ANYS QUARANTA

Memòria colectiva

-35-

El gran dels germans Noblom, Muntañola, Puig, Dinarés, Busquets que va passar al Polo,Arnán. La defensa Arnán, Cabot va ser considerada la millor d’Espanya. Van haver-hi gransporters. Rodríguez, el que va succeir després Ariza, José María Barguñó i posteriormentAlbert Piera.

En aquests anys la secció de hockey del Barça la portava Climent Vidal, Emili Salsas, queva fer un excel·lent Campionat d’Espanya l’any 1947 i August Arañó que formava part dela Junta d’Agustí Montal Galobart que es va fer càrrec del club el 20 de setembre de 1946.36

Per aquella època, l’antic camp de Sòl de Baix es va substituir pel camp de la Diagonal idesprés pel camp de La Bordeta. Els jugadors d’aquesta època eren grans atletes. Anavena camps esportius d’atletisme on el mig es jugava a rugby, handbol d’onze i hockey. Delhandbol d’onze es deia que era molt avorrit.

Encara ara recorden que no entrenaven. «Corríem». Algun d’ells que han estat olímpicsno recorden haver entrenat mai. El hockey era una autèntica distracció i tenien una formamolt esportiva de veure la vida.

Els jugadors ho pagaven gaire bé tot. Bona part dels viatges, que es feien en tren o ambcotxe. Una vegada varen coincidir amb el mateix tren amb els jugadors de futbol i varenpoder comprovar les diferents condicions en que uns i altres viatjaven. Tot i amb això esvaren fer molts viatges. Insbruck i tres vegades a Ginebra per jugar amb els Black Boys,entre d’altres.

Aquesta gran època del hockey també té un paral·lelisme en el futbol. La dècada dels qua-ranta el Barça de futbol remunta gradualment una crisis que gairebé porta l’equip a la sego-na divisió l’any 1942, però, després de guanyar la Copa, salva la promoció.

La sortida del túnel arriba amb la conquista de les lligues 1944-45, 1947-48 i 1948-49 ide la Copa Llatina de 1949, una competició precedent de la Copa d’Europa que constitueixel primer gran èxit internacional del Club. La desfilada de figures barcelonistes donen fe dela recuperació esportiva de l’entitat: César, Basora, Velasco, Curta, els germans Gonzalvo,Seguer, Biosca, Ramallets

El FC Barcelona celebra les Noces d’Or l’any 1949 en plena expansió, amb 24.893 socisi un gran palmarès en aquest cas tant amb hockey com amb futbol.37


-36-

1940-1941. Final del Campionat d’Espanya a Terrassa

En la primera temporada de la dècada el campió de Catalunya és el Terrassa, per davantdel Polo i el Barcelona. La final del Campionat d’Espanya es juga a Terrassa. Hi parti-

cipen el Terrassa, el Polo, el Barcelona, el Real Madrid, el Llevant i el Club de Campo, entred’altres.38

El novembre de 1941 es va jugar un partit internacional entre França i Espanya a Lió, ambparticipació de Manuel Agustí, del CF Barcelona.

1941-1942. Campions d’Espanya a València

La temporada 1941-1942, el Terrassa es proclama campió de Catalunya, seguit del Poloi del Barcelona. Els tres equips arriben a les semifinals del campionat d’Espanya, jun-

tament amb l’Atlético de Aviación. El Terrassa, després de dues pròrrogues, elimina elsmadrilenys per 1 a 0 i el Barça guanya el Polo per 4 a 0. La final es juga a València el 6 d’a-bril, i els barcelonins s’imposen als terrassencs per 2 a 0. El Barcelona va presentar elsegüent equip: Barguñó, Ricard Cabot, Puig, Joaquim Cabot, Mussons, Coll, Pratmarsó,Romagosa, Pomés, Manuel. Agustí i Caralt. El Marca dedica tota una plana a la final entreel Barça i el Terrassa.

El mes de febrer, Manuel Agustí es desplaça a Lió amb la selecció espanyola, i varen serconvidats a sopar pel comissari general d’Educació al Restaurant du Café Neuf.

1940-1950EL BARÇA DELS ANYS QUARANTA. CAMPIONS D’ESPANYA

Manuel Agustí felicita esportivament el seu rivali amic, el jugador valencià, Ricardo Ruiz, pare deLalo

Memòria colectiva

-37-

El 12 d’abril de 1942 es juga a les Corts un par-tit d’homenatge als campions d’Espanya, i elBarcelona guanya la selecció catalana per 2 a 1.

Del 5 al 8 de desembre de 1942 se celebra el25è aniversari del Junior, amb participació d’e-quips de Madrid, València i Sant Sebastià, junta-ment amb el Polo, el Barcelona, el Terrassa i tresequips del Junior.

1942-1943. Campionsd’Espanya de segona

El Barça qieda campió d’Espanya de segonacategoria en guanyar l’equip dels Ingenieros

Aeronáuticos per 3 a 1 en un partit jugat aValència. El gols els varen fer Climent Vidal en elprimer temps i Caralt-Mas i J. Romagosa a lasegona part, després d’empatar els de Madrid a 1.39

1943- 1944. Campionsd’Espanya a Santander

La temporada 1943-1944 el Barça queda terceren el Campionat de Catalunya de primera

categoria, però en canvi aconsegueix el títolnacional a Santander, al camp d’esports delSardinero. El Barça primer havia eliminat el Clubde Campo en un encontre que es va haver dejugar amb pròrroga. La Hoja del Lunes del 5 d’a-bril de 194440 descriu el partit del Real Club deCampo i del CF Barcelona. Després de 99 minutsde partit, el dissabte es va arribar al final ambempat a 0. Varen ser molt bones les actuacions detripletes defensives (porter i dos defenses), i elsdavanters varen fer un joc de contenció. Mussonsi Coll varen ser els animadors de l’atac. Varendestacar pel seu coratge Pomés, Pratmarsó, a qui

Detalls de campions


-38-

el porter va parar de forma increïble un llançament a porta, i Romagosa, que va fer el millorpartit de la seva vida. Als 59 minuts de joc, Coll va avançar per l’ala dreta i després de dri-blar dos contraris va passar la bola a Romagosa, que va entrar a l’àrea i va marcar d’un forttret. Immediatament es va acabar aquest partit, que va donar pas a la final contra l’AtléticoAviación, que va guanyar el Barça per 1 a 0. Al mateix full de diari, es destaca que a sego-na categoria el Barça va guanyar el Terrassa 3-1.

1944-1945. Sotscampions d’Espanya a Terrassa

La temporada 1944-1945 el Barça segueix tenint un equip a primera i un altre a segona.L’equip de primera queda tercer darrere del Terrassa i el Polo, i per davant del Junior. En

el campionat d’Espanya que se celebra a València, perd la semifinal amb el Terrassa per 1 a0, equip que va guanyar finalment el campionat d’Espanya. L’equip de segona queda segonde Catalunya i perd a les semifinals del campionat d’Espanya amb el Terrassa per 1 a 0.

1946-1947. Campions d’Espanya a Bilbao

L’any 1947 a Terrassa, davant de 5000 persones, es juga un partit entre la selecció espan-yola i la italiana. Guanya Espanya per 4 a 0. En la selecció espanyola figuren Agustí,

Cabot i Puig, jugadors del Barça.

El Terrassa va quedar campió de Catalunya i el CF Barcelona sotscampió. El 30èCampionat d’Espanya es va jugar a Bilbao, al camp del Jolaseta, i els dos equips catalans esvaren trobar a la final el diumenge 13 d’abril de 1947.

Memòria colectiva

-39-

La crònica de l’Hoja del Lunes de Barcelona del 14 d’abril 41 explica que el defensa inter-nacional Cabot va tallar la majoria de les progressions de l’equip de Terrassa, i que tambées varen lluir el defensa Salsas i el porter Rodríguez. Manuel Agustí es va prodigar en elsllançaments a porta, i també varen destacar els altres davanters, Romagosa i Pomés, davan-ter centre. Aquest va recollir la bola a la sortida d’un bully que varen fer Romagosa i l’ega-rense Gasset, la bola va anar Pratmarsó, que va centrar i Pomés, entrant per la dreta, va mar-car el primer gol d’un llançament fort i creuat.

A la fi el secretari de la Real Federación Nacional de Hockey y Patinaje va lliurar aManuel Agustí la copa de SE el Generalísimo. El president, Agustí Montal, va enviar unafelicitació personal a tots els jugadors. En la seva crònica a La Vanguardia42, Mario Vallsqualifica de plàcida la final.

1948. Els olímpics del Barça: Manuel Agustí, LluísPratmarsó, Ricard Cabot

Per als Jocs Olímpics de Londres de 1948 varen ser seleccionats els jugadors del BarçaManuel Agustí, Lluís Pratmarsó i Ricard Cabot. A més d’ells, entre d’altres, hi va anar

el Dr. Pere Farreras, que jugava d’interior al Polo. Expliquen que vivia a la Font del Lleó.Sovint anaven a sopar a casa d’ell. Viatjava amb dues maletes plenes de llibres per estudiar.

Per preparar la competició, la selecció nacional va anar cinc dies al Club de Campo deMadrid. Mai no havien jugat junts els seleccionats espanyols. El seleccionador es deiaHervida.


-40-

Un cop a Londres, els vareninstal·lar a Richmond, en uns barra-cons de fusta on havien estat els pre-soners alemanys.

Portaven un cuiner, però no va arri-bar gaire menjar. Menjaven ousferrats amb bacon per esmorzar i noarribava el dinar. Era plena època derestriccions a Espanya i les selec-cions nacionals no estaven gens benequipades.

En el decurs de la visita amb unRolls del general Moscardó, encarregat nacional d’esports, li varen remarcar la falta d’uni-formitat. Cadascú anava amb la seva pròpia roba esportiva. «No os preocupeis», es veu queva dir el general. I els va fer arribar granotes de mecànic amb les quals evidentment capesportista no va desfilar. Varen continuar amb la seva pròpia roba.

Passaren molta gana a Londres. Menjaven malament i poc. De vegades calia anar a men-jar a les seus d’altres països, on era possible menjar millor o, almenys, menjar. No varenveure els metges oficials, malgrat que en el partit contra Argentina Ricardo Cabot es va tren-car el peroné i Eduardo Jarzón tenia una costella trencada. Aquestes baixes varen complicarmolt el campionat. Empataren amb Argentina i Àustria, i varen perdre amb l’Índia.

Targeta d’autobús de Manuel Agustí

Memòria colectiva

-41-

Partit de la selecció espanyola a Lió l’any 1941. Salutació abans del partit.

1940-1950EL BARÇA DELS ANYS QUARANTA. JUGADORS A LA SELECCIÓ NACIONAL

Selecció nacional 1947


-42-

1948-1949. Quarts de Catalunya. Primer Torneig de Reis.

La temporada 1948-1949 va ser molt completa. El Barça va quedar quart de Catalunya atres punts del Terrassa i darrere de l’Egara i el Polo. El mes de gener es juga amb la par-

ticipació del Barça el primer torneig de Reis organitzat pels mateixos jugadors del primerequip del Polo. També es va participar a la fase final del Campionat d’Espanya a Madrid.

1949-1950. Copa Climent Vidal. Viatge a Suïssa

El Barça queda quart darrere del Terrassa, l’Educación y Descanso i el Polo, i per davantde l’Egara. En aquest equip jugaven de porters Rodríguez i «el jove» Camats. Defenses:

Salses, Cabana, Joaquim i Ricard Cabot, Arnan, Puig, Martí, Mussons. Mitjos: Noblom,Dinarés (res a veure amb els jugadors de l’Egara), Pallarés, Fleischner, Morera, Ayxelà.

Davanters: Pratmarsó, CarlesRomagosa, Pomés, Manuel Agustíi Muntañola. El delegat de la sec-ció era el senyor Salas.

El 22 d’octubre de 1949 se vajugar la Copa Climent Vidal cele-brada amb homenatge d’aquestjugador que en relació a un accidentd’automòbil es va veure obligat adeixar el hockey.

Aquest mateix 1949 hi ha unmemorable partit entre elBarcelona i l’equip suís dels BlackBoys en el que el Barca va guanyarper 7-0 amb arbitratges deMonegal i Tarruella.

1940-1950EL BARÇA DELS ANYS QUARANTA. CAMPIONATS D’ESPANYA

Memòria colectiva

-43-

Els cinquanta són anys de canvi. Comencen amb la guerra de Corea i la història de con-flictes a Àsia, que perdurarà tot el segle. L’any 1951 esclata a l’oceà Pacífic la bomba

H, i a Barcelona, el mateix any, Juan Manuel Fangio guanya amb un Alfa Romeo el GranPremi d’Espanya en un improvisat circuit a Pedralbes.

L’1 d’abril de 1952 acaba el racionament del pa, que durava des del final de la guerra.Representa la fi del mercat negre i l’estraperlo. Durant aquests anys hi ha hagut gran ajudad’Argentina, on mor als 33 anys Eva Perón, el 1952.

El 1952 tenen lloc els Jocs Olímpics d’Hèlsinki. Hi destaca l’atleta txec Zatopek. El 1953s’estrena la pel·lícula Bienvenido M. Marshall, i Hillary i Norgay coronen l’Everest. Acabala guerra de Corea.

L’any 1954 té lloc el Primer Festival de Cinema de Sant Sebastià. Federico Bahamontesguanya el premi de la muntanya del Tour. El 1955, en els segons Jocs Mediterranis aBarcelona, Espanya guanya la medalla d’or de hockey i el gimnasta Joaquín Blume sismedalles d’or. El desembre, Espanya entra a l’ONU.

Hi ha una revolta popular el 1956 a Hongria que dóna pas a la invasió dels tancs russos.Se celebren els Jocs Olímpics a Melbourne. Com a protesta per la invasió, Espanya,Holanda i Suïssa es neguen a participar-hi.

El 1957 es crea la Comunitat Europea. Apareix el Seat 600. La Unió Soviètica col·loca unsatèl·lit artificial, l’Sputnik, a l’òrbita de la Terra. El 1958 Brasil guanya amb Pelé elMundial a Suècia. El 1959 Ernesto Che Guevara entra amb els seus soldats a l’Havana itriomfa la rebelió de Fidel Castro. El mes d’abril mor en un accident d’aviació JoaquinBlume. Bahamontes guanya el Tour.

Els cinquanta en el futbol

L’arribada de Ladislau Kubala, el juny de 1950, revoluciona l’equip. Entre 1951 i 1953el Barça guanya tots els títols en joc (les Lligues 1951-1952 i 1952-1953 i les Copes

1950-1951, 1951-1952 i 1952-1953). En aquest cicle triomfant, cal destacar la temporada1951-1952, la de les Cinc Copes: Lliga, Copa, Copa Llatina, Eva Duarte i Martini Rossi.Bona part dels èxits els varen aconseguir Ramallets, Velasco, Segarra, Biosca, Seguer,Martín Flotats, Bosch i la davantera màgica d’aleshores:

1950-1960EL BARÇA DELS ANYS CINQUANTA


-44-

B Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón l’equip de Ramallets, Velasco, Segarra,Biosca, Seguer, Martín Flotats, Bosch i la davantera màgica d’aleshores: Basora, César,Kubala, Moreno i Manchón.

El vell camp de Les Corts es va quedar petit amb l’arribada de Kubala i es va fer neces-sari un canvi d’emplaçament. El 24 de setembre del 1957 es va inaugurar el Camp Nou,impulsat per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Francesc Miró-Sans impulsa la construcció del Camp Nou, que s’inaugura el 24 desetembre de 1957. El nou estadi té una capacitat inicial de 90.000 espectadors, serveixde marc de les il·lusions d’un equip que acaba de guanyar la Copa del 1957 a l’estadi deMontjuïc i que té el suport de 49.000 socis. La conquesta de les lligues 1958-1959 i1959-1960 i les copes de fires 1957-1958 i 1959-1960 és deguda al segell del genial tèc-nic Helenio Herrera i a l’aportació de figures com Kocsis, Czibor, Evaristo, Kubala,Eulogio Martínez, Suárez, Villaverde, Olivella, Gensana, Segarra, Gràcia, Vergés iTejada.43

Els anys cinquanta en el hockey. La renovació

Després dels tres campionats d’Espanya en els anys precedents, el primer equip delBarça va continuar mantenint bons resultats, amb bons llocs a la classificació catalana

i l’habitual participació en el Campionat d’Espanya.

Les noves incorporacions seguien venint dels col·legis. Concretament de les Escoles Piesde Balmes, que tenien un equip amb el qual van disputar el campionat escolar l’any 48.D’aquest equip formaven part Manuel Gamper, nét del fundador del Barça, Oriol Ysamat,Cardona, Martínez, Lluís Ysamat, Trullás, Oriol Vidal, Hevia, Mestres, Sancho i PascualLlorens. Oriol i Lluis Ysamat eren fills de Lluís Ysamat Bosch, que va ser president de laFederació Catalana de Hockey durant molts anys.

El President del Barça, Agustí Montal Galobart, va integrar aquest equip escolar a la sec-ció de hockey, on també jugava el seu fill i futur president del Barça, Agustí Montal Costa.

Al gener de 1951 el Barça inclou el seu nom a la llista de guanyadors del Torneig de Reisdel Polo. En aquesta temporada 1950-1951 el Barça va quedar campió de Catalunya desegona categoria i sotscampió d’Espanya, amb antics jugadors del primer equip i bons nousjugadors més joves.

La temporada 1951-1952 el Barcelona fou sotscampió de Catalunya darrere del Terrassa,i va jugar la fase final del campionat d’Espanya a València, que va guanyar per primeravegada l’Egara.

Memòria colectiva

-45-

L’any 1952 es desfà l’Antic Educación y Descanso i l’1 d’agost de 1952 es signa l’actade constitució de l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Jaume Salvatella, que havia sigut l’ànimade l’Educación y Descanso, se separa del grup i fitxa pel Barça.

L’equip del Barça, l’any 1952, va fer un viatge a París i Alemanya, en el qual es va afe-gir en Salvatella.

Equip campió d’Espanya de 2ª categoria 1950.1951

A París varen presenciar la final de la Copa Llatina que jugava al Barça de les Cinc Copescontra l’Olympique de Marsella. Andreu Mercé Varela va aconseguir fer passar sense pagarels 18 jugadors de l’expedició. Un cop ja a Alemanya varen coincidir amb el centenari delsbombers. L’autocar es va afegir a la comitiva i va haver-hi gresca tota la nit.

La temporada 1952-1953, el Barcelona va quedar tercer darrere del Terrassa, empatat apunts amb el Polo i l’Atlètic. En segona categoria, el Barcelona queda campió de Catalunya.Jugaven aquesta lliga el Terrassa, l’Argos, el Junior, el Senior, l’At Terrassa, i l’Armonia. ElBarça va guanyar també el campionat d’Espanya, que es va disputar a Santander. Va vèncerel Fadura de Bilbao el 25 de març de 1953. El altres dos equips eren l’Argos del Junior il’Atlètic Terrassa. A la foto de la final es veuen els més veterans, Enric Romagosa iRodríguez somrient i amb boina-- al costat dels joves Hevia, Patey Escudé, Oriol Ysamat iAurell. Els acompanyava Climent Vidal, molt elegant, amb gavardina i capell. Per fer aquestcampionat es va celebrar un banquet en el restaurant de l’Hotel Avenida Palace el 8 de maigde 1953, amb llagosta i cafè doble filtre.

El delegat de la secció de hockey era Francesc Naudón Fabra. El primer de maig, se li vaoferir un sopar d’homenatge al restaurant Oro del Rin. Més tard es faria càrrec de la seccióEnric Romagosa.


-46-

Equip juvenil a Santander, 1956

El 30 d’abril de 1957 es va celebrar el cinquantenari del hockey a Catalunya. Un delsactes més destacats va ser la inauguració del nou camp de Montjuïc amb gespa natural.Varen jugar sis clubs catalans contra sis equips estrangers. El Barça va convidar el Limburgd’Alemanya. Anys després, els tornaria la visita.

Equip Juvenil

La pedrera d’aquests anys va ser les Escoles Pies de Balmes, que va permetre renovar unequip d’excel·lents jugadors. L’entrenador de l’equip juvenil era Emili Serra, un home

alt, morè, de molt bona presència. El març de 1956, l’equip juvenil es va desplaçar per jugara Santander. A la foto, pocs serrells. Molts de cabells pentinats cap endarrere i sorprenent-ment fixats a dalt del cap. Les samarretes, amb botons, de dos colors i una màniga també decada color, apareixen en diferent estat de conservació, com a prova de la precarietat de l’è-poca. D’acompanyant, Climent Vidal, amb abric i capell.

La temporada 56-57, es va configurar reunir un molt bon equip amb Emili Serra comentrenador i Galindo, Josep Lluís, que va ser internacional, Lluis Montal, AlejandroBurbano, Enric Montal, Daniel Poch, Suso, Enric Romagosa, «Moni Casas» IgnasiRomagosa, Sauter i Jordi Vidal que tenia 14 anys, però ja en feia molts que acompanyavael seu pare als partits.

L’equip juvenil va jugar la temporada 57-58 el Torneig Internacional de Reis del Polo, al’Estadi del Cinquantenari, amb Alós, Sellarés, Escudé, Camprubí, Vidal, Massó, Nuviola,

Memòria colectiva

-47-

Salsas, Bistagne, Suso i Plana. Va quedar 3er classificat en el Campionat de Catalunya,darrere l’Egara i el Terrassa i quart en el Campionat d’Espanya darrere l’ Egara,el Terrassai el Club de Campo.

Any 1956, segon equip

Els darrers anys de la dècada

La temporada 1958-1959 molts d’aquests prometedors nois varen passar al primer equip.El Barça tenia també certa atracció sobre jugadors de Terrassa, perquè ser jugador del

club donava accés a un carnet per anar als partits de futbol, costum que malauradament s’haperdut.

El delegat de la secció era ja Enric Romagosa, i en el primer equip hi havia tres bons por-ters, Albert Piera, Josep Barguño, Josep Lluís Serra. Completaven l’equip Jordi Arnan, juga-dor de Terrassa, Josep Lluís, Hevia, Lluís Delclós, Oriol Ysamat, Gales, Enric Viñas, Ruiz,Enric Romagosa, Miquel Delclós, Lluís Pratmarsó, Jan Salsas, «Patey» Escude, ToniBadinas i Jordi Vidal. Aquest equip va ser la base dels anys seixanta.

Es va aconseguir el tercer lloc del campionat de Catalunya, darrere el Polo i el Terrassa,i el campionat de consolació en el Campionat d’Espanya a Sant Sebastià. En el viatge varenresultar ferits en accident de cotxe Enric Romagosa i Enric Viñas (jugador).

El 18 d’agost de 1959 es va crear un altre club barceloní, l’Associació Deportiva Bolsade Barcelona, enormement impulsada per Pau Negre, i en el qual varen destacar els germansParicio i Eusebio Puyo.45 El seu gran éxit esportiu va ser proclamar-se campió d’Espanyaa Alacant l’any 1964, i es va dissoldre l’any 1988 per raons econòmiques.


-48-

La temporada 1959-1960 el primer equip va guanyar una altra vegada el campionat deConsolació del Campionat d’Espanya jugat a Barcelona. El partit d’aquesta final es va jugarper primera vegada a la zona esportiva del Barça, en el camp envoltat per la pista d’atletis-me.

Memòria colectiva

-49-

El 1960, John F. Kennedy guanya les eleccions presidencials. Yuri Gagarin, el 1961, fa elprimer vol d’un home fora de l’atmosfera de la Terra. S’aixeca el mur de Berlín. El

1962 mor Marilyn Monroe, i un aiguat desencadena fatals inundacions al Vallès.

John Fitzgerald Kennedy és assassinat el 1963, a Dallas, als 46 anys. Els Beatles arrasenamb les seves cançons als Estats Units i el 1965 actuen a Espanya. El 1964 tenen lloc elsJocs Olímpics de Tòquio. Es perd una bomba, l’any 1966, al poble de Palomares. Es desen-volupa el moviment hippy a Califòrnia.

El Che Guevara és capturat i assassinat a Bolívia el 1967. A Sud-àfrica, el Dr. Barnard fael primer trasplantament de cor. L’exèrcit nordamericà bombardeja Hanoi el 1968 i entraamb guerra a Vietnam. Hi ha un fort rebuig de la joventut americana, que diu no a la gue-rra. A Praga l’arribada de la primavera porta la recuperació de les llibertats individuals, finsque el mes d’agost arriba la invasió dels tancs del Pacte de Varsòvia. El mes de maig, a Paríshi ha una revolta d’estudiants, que proposa un canvi de l’ordre existent. Durant els JocsOlímpics de Mèxic, els atletes americans donen l’esquena a la bandera americana i aixequenel puny amb un guant negre, per significar la seva identitat amb el moviment black power.

El 1969 l’home arriba a la Lluna i té lloc el festival de música pop de Woodstock.

Els seixanta en el hockey del Barça

Joan Piera era president de les seccions del Barça i pare de l’Albert Piera que jugava deporter. Va recolzar molt el hockey. Però les qüestions esportives i econòmiques no ana-

ven bé al Barça. En el futbol, es va entrar en un període de crisi esportiva (només es varenguanyar les Copes 1963 i 1968, i la Copa de Fires 1966), malgrat que la identificació de lasocietat amb el FC Barcelona va crèixer de manera superlativa en aquells anys, quan el «mésque un club» ja era una realitat.46 En un sopar d’homenatge a destacats membre de les sec-cions esportives del Barça, el president Enric Llaudet així ho reconeixia. A l’acte, el 28 dedesembre a l’Hotel Espléndido, varen ser guardonats Manuel Agustí, Lluís Delclós i JordiVidal Mitjans. El president de les seccions, Joan Piera Seris, recalcava que l’objectiu de lesseccions esportives del club era precisament una activitat formativa, educativa, d’àmpliabase, que projectés el que és i ha de ser l’esport a l’àmbit blaugrana. En aquesta dècada nova haver-hi lliga. Es jugava a la lliga catalana i a final de temporada els millors classificats

1960-1970ELS ANYS SEIXANTA. LA IMAGINACIÓ AL PODER


-50-

competien pel Campionat d’Espanya, la copa anomenada «del Generalísimo». No es va dis-putar la lliga nacional fins a la temporada 1969-1970.

Els jugadors juvenils de la segona meitat dels anys cinquanta varen ser la base de l’equipdels anys seixanta, que en els primers anys va seguir estant entre els millors i aconseguiabons partits i resultats amb tots els equips.

A poc a poc es va perdre el paper protagonista. El Barça va deixar el camp d’herba deMontjuïc, on havia jugat des de la inauguració, l’any 1957, i va anar a un camp de terra enles instal·lacions del Camp Nou. El camp del Barça no era bo i no tenia llum elèctrica. Entresetmana, s’entrenava al gimnàs del carrer Bruc en una pista d’hoquei sobre patins d’un localtancat no gaire adequat pel hockey. L’arribada de nous jugadors era molt irregular, en fun-ció dels col·legis de Barcelona en què es jugava a hockey.

Mentrestant, els clubs de hockey catalans es varen renovar. Buscaren entrenadors a l’es-tranger, més hores d’entrenament per als seus jugadors, varen posar llum artificial en elsseus camps i desenvoluparen les escoles de hockey.

Els darrers bons resultats foren l’any 1963, en què es va acabar en tercer lloc al campio-nat de Catalunya. Els canvis no aparegueren fins als anys setanta amb la primera escola delBarça i llum elèctrica a una part del camp d’entrenament. No es va tornar a jugar i entrenaren un bon camp fins tornar el 1980, al nou camp Pau Negre de Montjuïc amb herba artifi-cial. Però, ja era massa tard. S’havia perdut molt de temps en relació els altres clubs.

1960. Jocs Olímpics de Roma. «El solar». Pels Jocs Olímpics de 1960 varen ser preseleccionats els porter Albert Piera, Oriol Isamat

i Jordi Vidal que encara era juvenil. Finalment van aconseguir ser olímpics els dos primersi l’equip nacional va guanyar la medalla de bronze. El preparador nacional era Ernest Willigi Lluis Francino era el seu adjunt.

Aquests Jocs varen estar dominats pels atletes soviètics. Va haver-hi resurrecció aleman-ya i endarreriment nordamerìca. El 5 de novembre de 1960, el Junior expropiat de laDiagonal per les obres de l’Escola d’Arquitectura1 va col·loca la primera pedra de les sevesinstal·lacions a Sant Cugat, Els partits de hockey del Barça, es jugaven a a Montjuïc, alcamp del Cinquantenari, des de la inauguració l’any 1957. Però a la temporada 60-61, elBarça va decidir jugar dins les pròpies instal·lacions del club, en un camp de sorra que lideien «el solar», una mica allunyat dels vestidors de l’estadi de futbol i a la part mes pro-pera del Club de Polo.

El camp de joc era de terra, força dolent. La part positiva era l’ambient magnífic dels diu-menges amb partits de futbol, rugbi i bàsquet. El públic, fins i tot es quedava a mirar una

Memòria colectiva

-51-

durant força estona els partits de hockey. Al solar varen jugar tots els equips del Barça fins al’any 1980 en que es va tornar a jugar a Montjuïc, a el camp Pau Negre, ja amb gespa artifi-cial.

En el primer equip hi havia Albert Piera, Manel Cañada, Lluís Delclós, Tono Agustí, TitoMonreal,

Mario Ollé, Amadeu Quintana, Jordi Vidal. Grans i històrics jugadors havien passat a unsegon equip en el que jugaven Josep Barguñó, Manuel Agustí, Ricard Cabot, EnricRomagosa, Enric Quintana, Enric Viñas.

El local del carrer Bruc

Les oficines del Barça havien estat al passatge Méndez Vigo, després a via Laietana can-tonada Provença. També a Llúria, entre Provença i Mallorca. Abans d’acabar a l’Estadi,

varen estar al carrer Bruc.

En els anys seixanta el lloc d’entrenament era el local del carrer Bruc, entre Còrsega iRosselló. Hi havia les oficines de les seccions, amb un bar, futbolins, billars, sales de reu-nions, vestuaris i un gimnàs, que va donar nom durant molts anys al segon equip del Barça.Les instal·lacions no eren les més adequades per entrenar a hockey, però allà es coincidiaamb gent d’altres seccions i hi havia fort ambient Barça.

Equip juvenil dels anys seixanta, amb Lluís Cuscó i Manuel Agustí.


-52-

D’allà sortien els primers autocars cap a Terrassa quan es van començar a fer els desplaça-ments a Terrassa d’aquesta manera cap a l’any 1968. Fins llavors s’hi havia d’anar amb cotxeo tren que no era gaire còmode, puntual, ni net. Moltes generacions varen tenir el seu primercontacte amb el hockey en aquest gimnàs, petit, que no permetia fer llançaments forts i que obli-gava a aprendre a remenar mol la pilota amb el pal entre les cames. Probablement va marcaruna manera de jugar durant molts anys. Varen ser els seus entrenadors Oriol Isamat, Jordi Vidal,Mena. No es va canviar de lloc d’entrenament fins els anys 70 en que l’arribada del primer pro-fessional, Joaquim Roca va tenir com a condició la il·luminació parcial del camp de hockey deles instal·lacions del Barça, on es jugaven els partits els diumenges.

1960-1961. Primer partit internacional de Jordi Vidal

La temporada 1960-1961 Jordi Vidal, que encara era juvenil ,va jugar el primer partit ofi-cial amb la selecció, contra Irlanda, a Dublín.

L’equip juvenil va jugar el Torneig de Reis del Polo i el Campionat d’Espanya de sala aLeón on va guanyar el Trofeu a l’Esportivitat. Manuel Lobo Gil va anar a jugar amb el Barçatres anys, del 1960 al 1963. Havia estat jugador del Polo des del 1947 fins al 1953 i abanshavia jugat al Junior. Era filll de Manel Lobo Vidal, històric jugador de l’any 1928, selec-cionador nacional.

Jordi Vidal i Lalo Ruiz durant el descans d’un partit.

Memòria colectiva

-53-

1961-62. Viatge a Limburg

El Barça va guanyar la segona edició del Trofeu de la Mercè, el setembre de 1961. La pri-mera l’havia guanyat el Junior el 1960.

També va participar amb el seu equip senior i l’equip juvenil al XIV Torneig Internacionalde Reis del Polo, coincidint amb el cinquantenari d’aquest club. En el primera part va per-dre amb el Preussen d’Alemanya, malgrat el gol de José Ramón Massó. Va guanyar el VillePrimrose de Brussel·les per 3-0. Els gols els varen fer Gisbert a la primera part i Massó iDelclós a la segona. La crònica diu que el Barça va jugar un bon partit de porter a extremesquerre.

En un partit sensacional va empatar a 1 amb el Raffelberg alemany, amb gol de Viñas. ElBarça va quedar quart darrere del Preussen, El Cid i el Raffelberg. En juvenils van quedarsegons, darrere del Polo i per davant del Pedralbes.

Va ser, però, una mala temprada en quant a la classificació final de la lliga catalana de pri-mers equips El Barça va quedar últim darrera de Polo, Egara, Terrassa, Junio i Atlètic. Elhockey sala sempre ha tingut arrelament al Barça. Es va quedar campions de Barcelona ambl’equip format per Vilanova, Isamat, Delclós, Massó, Vidal, Monreal i Romagosa.

El juny de 1962, l’equip es va desplaçar a Limburg per jugar el torneig internacionaldel Pfingst-Hockey-Spiele. En aquest viatge va destacar per la seva simpatia PresidentBarguñó, com li deien al nostre magnífic porter. Formaven l’expedició com a delegatEnric Romagosa, sots-delegat i porter Josep Bargunyo, Puzo, Josep Lluís, Lluís Monreal,Lluis Delclos, Oriol Isamat, «Patey» Escude, Albert Oromí, «Pulga» Tarruella, IgnasiRomagosa, Jordi Vidal,, Tono Agustí, Amadeu Quintana, Antoni Cadevall, RicardoNoblom (pare), Barberá i Arias que era el cuidador. El viatge es va fer amb cotxes parti-culars i les discusions entre delegat i sots-delegat per quin era al millor camí van fer lesdelicies de tothom.

1962-1963. Tercers de Catalunya

Aquest any es va fitxar Manolo Cañadas, procedent del Junior, a causa de la mort delporter del primer equip Albert Piera, fill del directiu del Barça i president de les sec-

cions Joan Piera Seris. També es va fitxar el Pulga Tarruella, procedent del Polo, que era dela Junta Directiva del RCD Espanyol. Per aquest motiu, quan l’equip sortia vestit del’Estadi, més d’una vegada s’havia d’amagar dintre del cotxe per no ser reconegut per alguncompany de l’Espanyol. A cura de l’equip hi havia Salvador. El Barça va quedar tercer clas-sificat del Campionat de Catalunya, darrera de l’Egara i el Polo.


-54-

Al final de la temporada Mario Valls va publicar un resum de la temporada del Barça, ondestacava el seu bon tercer lloc, després d’haver quedat darrer la temporada anterior. Posacom a causes d’aquesta millora el fet de comptar amb jugadors joves.

La mitjana d’edat era de 22,8 anys. Destaca que varen jugar habitualment ManoloCañadas, Ignasi Romagosa, Puzo, Lluís Delclós, Patey Escudé, Josep Lluís, Oriol Isamat,José Ramón Masso, Jordi Vidal, Enric Romagosa, «Pulga» Tarruella, Enric Viñas. LluísMonreal, membre per part de la seva mare de la familia Agustí, va poder jugar poc perqueformava part de l’expedició arqueològica al Sudan. També varen jugar els porters Tortosa iHerrera, i els jugadors de camp Ramón Camprubí i Albert Oromí. Jordi Vidal, ja jugadorinternacional, era l’entrenador-jugador.

El Barça va jugar el II Torneig Internacional de Hockey del Terrassa els dies 1, 2 i 3 dejuny de 1963, i va participar a les XII Horas del Deporte organitzades per RadioBarcelona, amb un partit de hockey sala al Palau dels Esports. També va estar present alIV Trofeo Domingo Vernis de hockeysala jugat a Vilassar de Mar. Lluís Delclós i JordiVidal varen jugar un torneig a Viena amb l’equip nacional. A l’assemblea del 10 de juliolde 1963, Climent Vidal Porta va ser nomenat vocal de juvenils a la junta de DomingoVernis Bonet, d’on també formava part l’antic jugador del Barça Joan Antoni AgustíPeypoch.

1963-1964. Revista Stroke. Jocs de la Mediterrània.Jocs Olímpics de Tòquio.

L’any 1963 va aparèixer la revista Stroke, que portava amb bona part Antoni Cadevall ialtres companys del segon equip. Tenia la redacció i administració a la travessera de

Gràcia, 3-5, 7è 2ª i s’editava a las Gràficas Cadevall.

Al setembre es juga el IV Trofeu de la Mercè, organitzat per l’ A.D. Bolsa. Els anteriorstrofeus els havien guanyat el Junior, el Barça i el Polo. Es juga en la doble modalitat de salai herba. El Barça guanya en sala i perd la final d’herba amb l’equip de la Bolsa.

Mentrestant, la selecció espanyola amb Jordi Vidal quedava en segon lloc en els Jocs dela Mediterrània a Nàpols (medalla de plata). Va guanyar la selecció de la República ÀrabUnida. Jordi Vidal també va participar en el torneig Preolímpic a Lió, on la nostra seleccióva quedar en 9è lloc.

Aquesta temporada Pakistan va guanyar la selecció de Barcelona, en un partit on varenjugar Lluís Delclós i Jordi Vidal, del Barça. Climent Vidal Porta va ser seleccionador tantde l’equip de Barcelona com del de Terrassa, que també va jugar.

Memòria colectiva

-55-

Eren bons temps; l’equip del Barça es movia entre els millors de Catalunya. Així, en elsegon partit de la primera volta, el Barça va guanyar per 1 a 0 el Polo. El gol el va ferTarruella en el decurs d’una falta que va treure Ignasi Romagosa.

En la crònica del partit de la revista Stroke es destaca la renovació del Barça amb Tortosa,Trías i Quintana, i del Polo amb N. López, Masana i T. Dualde. A la competició de prime-ra, el Barça va quedar quart darrere de l’Egara, el Terrassa i el Polo i per davant del Júniori l’Atlètic, el qual varen guanyar a la segona volta per 1 a 0, gol d’Amadeu Quintana.

En hockey sala l’Egara es va adjudicar el Campionat de Catalunya, Trofeu DomingoVernis Bonet, a Vilassar de Mar. Va guanyar a la final el Barça que va jugar amb Herrera,Lluís Delclós, Josep Lluís, Amadeu Quintana, Enric Romagosa, Oriol Ysamat, AntoniCadevall i Ramón Camprubí.

En aquest torneig es va presentar l’equip Universitario, amb 4 jugadors Serrahima, i quepresidia el doctor Adolfo Azoy, prestigiós otorinolaringòleg.

La selecció de Catalunya va jugar el torneig de seleccions regionals en els terrenys del R. C.Jolaseta a Las Arenas de Bilbao. El seleccionador català era José Colomer, entrenador i jugador.

Per part del Barça hi varen participar Josep Lluís, de 24 anys, defensa que havia jugat qua-tre cops en la secció nacional A i dos a la B, Lluís Delclós Balanyà, mig centre de 26 anys,que havia jugat dos cops en la selecció catalana i una vegada amb la selecció nacional, JordiVidal Mitjans de 20 anys, extrem esquerra, dinou vegades internacional A, fins llavors. Esva aconseguir el segon lloc darrera de la selecció de Biscaia. El cap de l’expedició eraCliment Vidal.

A l’equip juvenil hi havia Manolo Agustí, Coco Noblom, nous representants d’unes famo-ses families del Barça. L’entrenador era Manuel Agustí, pare del Manolo. En aquesta èpocaels grups familiars eren nombrosos, de manera que els Agustí podien fer partits els Agustícontra els Romagosa o els Noblom. En una entrevista que fa la revista Stroke al joveRicardo Noblom Escudé, desgrana alguns dels seus familiars que juguen a hockey: el seusoncles Pathey Escudé, Quique, Isaac, els seus cosins Jorge i Pedro Escudé i quatre cosinsmés, Isaac i Víctor entre ells.

Antonio Ruiz era el mànager dels infantils del Barcelona que anunciava en la revistaStroke que buscava un noi que volgués jugar de porter. Deia que tots els seus jugadors tenienpor de rebre un cop de bola.

En els Jocs Olímpics de Tòquio, Jordi Vidal va formar part de l’equip que va quedar quartdesprés de perdre la medalla de bronze amb Austràlia. El tàndem tècnic va tornar a serErnest Willig i Lluís Francino.


-56-

1964-1965. Noves incorporacions

Als jugadors Manolo Cañadas, Puzo, Josep Lluís, Tito Monreal, Lluís Delclós, OriolYsamat, Jordi Vidal es varen incorporar Norberto López que venia del Polo, Enric

Romagosa, una vegada finalitzada la mili, Pablo Negre, que venia del Junior, Wolf Stiegler,jugador alemany, excel·lent company, que va jugar sempre amb el Barça, fins que va tor-nar a Hamburg, on va morir l’any 1974. L’Amadeu Quintana venia de l’equip juvenil. EnSalvador seguia fent de cuidador del primer equip.

Aquest equip es va mantenir fins que Ricardo Noblom va fer una àmplia reestructuracióla temporada 1967-1968.

El mes de setembre es va jugar el V Torneig de Hocker sala de les Fonts i una mica méstard el V Torneig de la Mercé, on el Barça va guanyar a la final el Junior, per 1-0, gold’Amadeu Quintana.

Pau Negre Carrió

Pau Negre Carrió pertany a una gran família de hockey. El seu pare, Pau NegreVillavecchia, és merescudament reconegut com un dels grans promotors i mecenes de

l’esport i del hockey a Catalunya. Els seus germans Leandro i José Maria han estat dos gransamics del Barça i importants homes del hockey. I la tradició continua amb l’actual tercerageneració. Pau Negre Carrió va debutar al Barça la temporada 1964-1965, just després delsJocs Olímpics de Tokio. Era molt jove, només 16 anys, i recorda que s’ho passava molt bédintre i fora del camp amb els seus companys d’equip i directius

Equip del Barça. 1962

Memòria colectiva

-57-

Sempre ha destacat la secció de hockey del Barça per l’amistat i el bon ambient de totsels seus components, que permet superar el handicap que som una secció i no un club.

Però aquest desavantatge s’anivella a mesura que es va coneixent tots els integrants direc-tius, familiars, jugadors, entrenadors, massatgistes. En realitat es viu com un club però senseinstal·lacions socials pròpies. Hi havia un gran ambient d’amistat i d’unitat. Cal destacar unelevat grau polifacètic com es pot comprovar per la revista Stroke, les converses, les reu-nions, els sopars, les copes. Les activitats esportives combinaven les sessions de gimnàs enel carrer Bruc i els entrenaments en el camp de hockey, on avui es troba el Miniestadi.Normalment es jugava la Lliga Catalana, el Torneig de la Merçè, que organitzaval’Agrupació Esportiva de la Borsa de Barcelona, el Torneig de les Fonts de hockey sala al’estiu, així com algun viatge a l’estranger, a Suïssa, concretament.

Recordo les reunions a casa de Cayo Noblom per a redreçar les situacions que preocu-paven en la secció, així com aconseguir la màxima motivació i unió entre els jugadors.Els sopars i sortides amb Tito Monreal al capdavant o seves cerveses al terme dels partits,en el més pur estil anglès. La sintonia que tenia Climent Vidal Porta amb el seu fill Jordi,a la banda esquerra. Aquest, sens dubte, el millor jugador de la història més recent de lasecció.

Aviat em varen arribar responsabilitats directives, no sé si per tradició familiar, per lameva manera de ser o per ambdues coses alhora.

Durant els anys 1971 i 1972 simultanejava la dedicació a la secció de hockey, amb laPista de Gel. La secció no disposava d’escola de hockey i vaig tenir converses amb JoaquimRoca perquè l’organitzés.

Agustí Montal em va escollir per a formar part de la Junta Directiva del Barça el 1973,en el seu segon mandat com a president del FC Barcelona. Va nomenar com a directius pera totes les seccions Antoni Amat, el doctor Raimon Cambra i a mi. I va confirmar com aadministrador executiu de les seccions Albert Sadurní.

Vaig nomenar delegat de la secció d’hoquei Jordi Vidal Mitjans, en substitució d’un grancavaller de l’esport com va ser Enric Romagosa. Per tant, la secció canviava de delegat i ini-ciava una nova marxa amb Joaquim Roca, com a tècnic professional i director de l’escola,pedrera, d’on van aparèixer nous i valuosos jugadors d’hoquei.

El 1975 vaig ser nomenat vicepresident del Comitè Nacional d’Esports d’Hivern, quedepenia de la Federació Espanyola de Patinatge. Tots aquests càrrecs m’ il·lusionaven, enplena joventut, i els vaig gaudir molt i vaig seguir a la secció de hockey fins a l’arribada delnou president l’any 1978.


-58-

De qualsevol manera, el més important ha estat els anys d’amistat viscuts, que m’han aju-dat en la meva formació humana. Un record especial per a Climent Vidal Porta que va comp-tar amb la meva més completa admiració. Poques vegades es va perdre un partit de l’equip.Per als germans Agustí, Enric Romagosa, Enric Vinyes, Joan Piera Serís, Barguñó... Totsells han contribuït a forjar la història de la nostra estimada secció de hockey en aquests 75anys.

1964-1965. Final fratricida

La final d’Espanya de Primera Categoria tenia lloc a Santander, mentre que la de Segonaes jugava a Vigo amb dos grups. En el grup A hi havia Gimnasio CFB, Callao de Vigo,

Alcázar Santander i CF Barcelona. En el grup B, Jolaseta de Bilbao, Alerta de Vigo, IngarMadrid i Egara. En cada grup jugaven tots contra tots, i el darrer dia, el diumenge, haviende jugar els guanyadors.

El Barça era l’equip dels joves, de José Ramón Massó, Trías. En el Gimnàs hi havia elsmés veterans. El Barça es va emportar legalment de reforç alguns dels millors juvenils comRicardo Noblom fill i Ricky Cabot, i el Gimnàs, a Josep Lluís, jugador del primer equip.Ricardo Noblom pare va acordar amb els equips de Terrassa que Josep Lluís no jugaria con-tra ells.

Equip campió d’Espanya de segona categoria.Vig, 1969. Final fratricida

Memòria colectiva

-59-

El Gimnàs va guanyar per 1-0 l’Alcázar , en un partit on varen imposar la seva expe-riència. Varen destacar el defensa Ruiz i Barberá. El Barcelona va guanyar pel mateix resul-tat el Callao. El gol el va fer Trías per l’esquadra. Els millors varen ser el porter Tortosa,Cadevall i Romagosa. També amb gol de Trías, el Barça va guanyar per 1-0 a l’Alcázar. ElGimnàs va guanyar per 2-0 el Callao, tots dos gols de Julio Ruiz. El partit decisiu per a pas-sar a la final va ser FC Barcelona-Gimnasio, un pare contra un fill. El camp estava tot enfan-gat. Varen atacar amb força els joves jugadors del Barça, però el porter Barguñó va resoldreles situacions de perill. El resultat d’empat a 0 classificava el Gimnàs.

Els joves del Barcelona varen denunciar l’alineació de Josep Lluís. Ricardo Noblom vahaver de fer valer els seus bons oficis per convèncer el delegat federatiu que no tenia raó deser la impugnació, i a l’arribada a l’hotel sembla que va haver-hi més que paraules. El sopara l’Hotel Atlántico va ser calent, i algú se’n va anar a dormir amb la galta vermella. Gimnàsi Barcelona varen acabar empatats a 5 punts. Amb més gols a favor, el Gimnàs es va classi-ficar per a la final que va guanyar per 1-0 al Jolaseta. En el tercer lloc, es va classificar elBarcelona, donat que l’Egara no es va presentar al partit.

En aquesta època tots els jugadors de la secció tenien un passi per anar a tribuna a veureel futbol. Sempre hi havia 15 o 20 jugadors a la mateixa zona, amb molt bon ambient. Méstard les entrades varen passar de tribuna a lateral, fins que malauradament es varen retirar.

Fernando Trullols

En el decurs dels anys 1962-1963 a les Escoles Pérez Iborra se’ns va proposar una nova

activitat esportiva, el hockey. Personalment només coneixia el hockey sobre patins, on

la meva família destacava i destacaria de forma notable. El director, el senyor Cases, ja

havia introduït el hockey a l’escola feia anys, i era un dels esports que es practicaven el dia

de la Verge de Montserrat, patrona del col·legi. Era un al·licient important, per els que no

destacàvem en futbol i teníem una oportunitat per ser vists i veure les nostres companyes de

classe, ja que era un col·legi mixt.

En el Polo ens vam iniciar en aquest esport, dues vegades per setmana amb uns pals de

vuitena mà i unes boles d’irregular contorn, donat l’ús en camps de terra. El gener del

1963, a pocs mesos de la festa patronal, un dels nois que jugaven a hockey, Jorge Escura,

es va presentar, sense consultar els altres, a les seccions del Barca, situades al carrer Bruc.

Allí va vendre la pel·lícula que érem uns experts jugadors, va concertar una prova i ens ho

va dir. La nostra il·lusió per anar-hi va ser dispar: els més culés estaven entusiasmats; jo,

que havia jugat dos anys a beisbol en aquest club, no tenia gaire il·lusió, però tot i amb això

n’hi vàrem anar vuit.


-60-

Només hi havia una petita sala poliesportiva, i la prova va ser conduir una pilota de sala,

que no havia vist mai, i copejar la bola cap a una porteria de hockey patins. La prova ens

la va fer Oriol Ysamat, que després sabriem que havia estat medalla de bronze a Roma,

l’any 1960.

Després de la prova vàrem ser admesos Jorge Escura, Jorge Murtra i Fernado Trullols.

El nostre debut va ser poques setmanes després, al març, contra el CD Terrassa, en un camp

situat a la vora de l’actual camp de futbol. Nosaltres portàvem samarretes de roba interior

posades damunt d’una peça d’indefinit color. Ells vestien de vermell, nosaltres de tots els

colors. No sabíem el reglament,ni com col·locar-nos.Vam perdre 14-0, xifra altíssima per a

aquella època. Em va agradar tant que vaig deixar el beisbol i el Picadero, on havia jugat

l’últim any.

Les nostres dues primeres temporades amb el juvenil B van passar, amb molta més penaque glòria, entrenant en sala, amb un camp de terra, conegut com l’hort, en mal estat, i ambdificultats per tenir un entrenador amb alguna cosa més que bona voluntat. En aquesta èpocade juvenils em vaig iniciar com a porter. Cinc punts de sutura ho testifiquen. La ferida mela va fer el posterior campió de bitlles Ramon Ros. D’aquells anys recordo diverses anèc-dotes: una és haver de jugar l’1 de Gener de 1966 a les 10 h per imposició de l’equip rival,un partit ajornat, que per a ells tenia importància pels punts i per a nosaltres gens. L’arribadaal camp va ser, com és lògic, molt justa d’horari, i el nostre estat físic i mental dolent.Malgrat tot, vam guanyar per tres gols de diferència, i vam riure molt durant i després de latrobada. Crec que deu ser històric jugar en aquesta data un partit oficial. Una altra anèacdo-ta és la d’un partit decisiu, contra un rival inferior; abans de sortir al camp, Josep Salip ambl’stick a la mà i en pla torero va dir: «va por ustedes»; vam perdre per 4 a 0. La temporada1966-1967 ja juguen al juvenil A amb els corresponents i sempre atractius torneigs de Reis.

A l’estiu alguns de l’equip coincidíem a Castelldefels, on vàrem jugar dos anys la com-petició juvenil de hockey sala Lalo Ruiz, Tito Schneider, Roberto Reverté i jo. Vàrem que-dar dos anys subcampions. L’Egara ens guanyava amb justícia.

1965-1966. Campionat d’Espanya juvenil. Viatge a Alemanya

Jordi Vidal, a finals de l’any 1965, va deixar el primer equip per desplaçar-se a treballar aGinebra, on jugà amb els Black Boys, equip amb el qual s’ha tingut sempre una gran relació.

En el maig del 1966 a les instal·lacions del Barça, en un camp d’herba situat entre l’Estadii l’actual Palau Blaugrana, Espanya va jugar contra Kenya (2-1). Coincidint amb el partit,el president de les seccions, Joan Piera Serís, va lliurar l’escut d’or i brillants del club a

Memòria colectiva

-61-

Jordi Vidal, per la seva paarticipació en els Jocs Olímpics. Va estar en el partit Pablo NegreVillavecchia, president del Comitè Europeu. Després va haver-hi un banquet en elRestaurant San Ciro.

L’equip juvenil es va classificar per a la final del campionat d’Espanya a Alacant. Esvaren desplaçar per acompanyar-los les famílies Cabot i Noblom amb un jove Alejo. Hihavia un bon equip amb Ernesto Pérez,de porter, a la defensa Manolo Agustí, JesúsMontoliu, Eduard (Dito) Quintana, que jugava de lateral esquerre. Al mig camp, d’interior,Ramon García, Carlos Savé, un excel·lent mig centre. A la davantera, Ricardo CocoNoblom, Toni Falguera, Oriol Romagosa, Ricky. Cabot, Daniel Ferrater. La final va ser reu-nir dos equips que encara no havien estat mai campions, l’Atlètic de Terrassa i el FCBarcelona. Varen empatar a 0, però en el llançament de strokes va guanyar l’Atlètic.

A la primavera va sorgir la possibilitat d’un viatge a Alemanya, Idar Oberstein, poblaciópropera a Frankfurt. La directiva va decidir que hi anés el primer equip i uns reforços d’al-tres clubs . Els juvenils varen reclamar el dret d’anar-hi també, ja que molts diumenges haví-em de reforçar també els equips seniors.

Fernando Trullols va escriure una carta molt crítica. La va llegir en el vestuari abans d’unpartit, però mai no la va tirar al correu. Sorprenentment, va aparèixer al Papus, revista satí-rica de l’època. Mai no s’ha sabut qui la va enviar, però la bronca la va rebre Ricardo Ruiz.

Com que, malgrat la carta, els juvenils seguien sense anar de viatge, es va decidir fer unavaga de sticks. En un partit al solar, contra el Polo, els juvenils varen deixar els pals a terrai es negaren a jugar. El delegat, el senyor Romagosa, va acordar que alguns juvenils podrienanar de viatge i va començar el partit.

Així, pocs dies després de guanyar la Massiel amb el La-la-la, el festival d’Eurovisió, vacomençar el viatge. Els més grans eren Lluís de Miguel, Lluís Monreal, Quique Nogueras,Quique i Luis Romagosa. Els més joves, emocionats, Oriol Romagosa, Ricardo Noblom,Pedro Brujas, Antonio

Falguera, Jorge Escura, Jorge Murtra, Manolo Agusti, Fernando Trullols. El viatge ambautocar va durar més de 15 hores, però va ser divertit. Passada la frontera, es vam posarbarretines i varen aparèixer les guitarres.

El mocordo, tradicional premi al més innocent o ximplet del viatge, va estar des del prin-cipi molt disputat. Finalment Quique Nogueras va guanyar per molt Fernando Trullols.

El primer destí era Bad Creuznach, a 40 quilòmetres al sud de Frankfurt del Maine. Unapetita però molt turística població amb boniques salines. Era un torneig de 4 dies contraequips de diversos països, i també es varen fer partits amistosos a Idar Oberstein, molta la


-62-

vora, i on es va menjar una carn extraordinària. Es va jugar i empatar un altre partit aGinebra.

Cal destacar que en el torneig l’aigua costava 1 marc i la cervesa 80 cèntims. Alguns delsjoves, amb molta set, varen estar col·locats des del primer dia. En el sopar de gala es vahaver de cantar, a petició del públic, el La-la-la, mentre Fernando Trullols intentava establirestretes relacions amb la dona d’un funcionari del consolat d’Espanya a Frankfurt. El capdel viatge, Ricardo Noblom, li va clavar doloroses puntades per sota de la taula. També elseu fill, Coco, va estar a l’alçada de les circumstàncies.

1966-1967. Ricardo Noblom, delegat.

Es va fer càrrec de la secció Ricardo Noblom, que va ser dos anys delegat de la secció.Després va passar a l’Atlètic amb els seus fills i el va succeir Enric Romagosa.

El 12 de maig de 1967, la selecció nacional de l’Índia, que havia quedat campiona olím-pica a Tòquio, va jugar contra la selecció de Barcelona, en la qual va jugar Jordi Vidal.

1967-1968. Renovació de l’equip

El dia abans de l’inici del Campionat deCatalunya, en una entrevista d’Ángel i Mari

Carmen Hernández, comparteixen pàgina alMundo Deportivo el vocal de la secció del CDTerrassa Josep Comerma i Ricard Noblom, dele-gat del CF Barcelona.

La temporada anterior el Terrassa havia que-dat sotscampió de Catalunya i d’Espanya, ianunciava la incorporació a l’equip de JordiVidal, que deixaria durant unes quantes tempo-rades el Barça.

Quant al Barça, Ricardo Noblom parlava d’una àmplia renovació de l’equip. Quedaven elporter Cañadas, Lluís Delclós, Lluís Monreal, Pau Negre i que a l’igual que havia fet abansel Poloi l’Egara, la intenció era formar un equip de jugadors joves com Jesús Montoliu,Ramon Ros, Joaquín de Miquel, Ricardo Noblom, Xavi Sivils, Amadeu Quintana i EnricNoguera. A segona hi havia un jove equip, que anys enrrera havia quedat sotscampiód’Espanya de juvenils. A l’estiu, varen tenir lloc els Jocs Olímpics de Mèxic, on va partici-par Jordi Vidal. La selecció va acabar en sisè lloc.

Equip juvenil

Memòria colectiva

-63-

«Pep Salip contra el imperio del crimen»

Pep Salip és un dels altres homenots que ha donat el nostre hockey. Està tocat d’un humorreservat a molt poca gent. Per sobre de tot, ha estat un gran company, un home generós

que ho ha fet tot dintre del nostre hockey. Jugar, entrenar, cap d’equip, membre de la Junta.La Federació Catalana l’ha distingit amb una Medalla d’Honor.

Seguint a García Lorca, ha estat fotògraf a Nova York i a la plaça Sant Jaume, chanson-nier de restaurants, venedor del que és invendible i ara enfeinat home de negocis. Sempres’ha dedicat al món audiovisual: ell mateix és audiovisual.

Com a jugador, era un davanter prim i hàbil que feia gols des de la perifèria de l’àrea. Nodonava l’opció al porter d’haver-lo d’encarar.

Al començament dels setanta en què va començar a jugar amb els equips sèniors gastavaun humor surrealista, del qual son bona expressió les cançons que incorporava als equips.Durant molts anys l’himne del Gimnàs va ser un parell de cançons televisives. «Las muñe-

cas de Famosa se dirigen al portal...» potser feia pensar en com, de vegades, es desplaça-ven pel camp els jugadors del nostre equip. «Había una vez un circo...», aplicat a un equipde hockey no necessita més explicacions.

Aquestes cançons eren una teràpia en els moments de crisi, i moltes situacions difícils esvaren superar cantant a plens pulmons dintre dels vells vestidors de les grades de l’estadi delBarça.

D’aquí ve, el que se li busqués un nom de guerra, deliberadament llarg i absurd. «Pep

Salip contra el imperio del crimen». Derivava d’una de les moltes pel·lícules del CinemaCapitol, que estava a les Rambles, quasi tocant a plaça Catalunya. Aquest cinema era tambéconegut com a Can Pistoles, pel tipus de films que seleccionaven. Durant molt temps vahaver-hi a la carterllera un estrany heroi enfrontat a un no menys sorprenent criminal impe-ri. Ja no ens recordem del nom de l’heroi: el Pep l’ha deixat a la banqueta.

A la fase d’entrenador de nens va canviar els crits patriòtics abans del partit pel més aglu-tinador «Xibeca» amb els més grans. En aquells primers anys de la cultura de la litrona,semblava que la imatge de compartir una cervesa entre companys podia estar més d’acordamb la rebelia adolescent. Però, per els més petits feia falta un altre crit, i no es tractava decridar al consum d’alcohol, abans d’hora. Va inventar «Casera», i abans dels partits ell i elsnens s’amuntegaven ajuntant les mans per cridar «Casera», que també servia per allunyar elmal humor a la fi d’uns partits que poques vegades es guanyaven.

En un viatge a Lió dintre d’aquesta línia es va popularitzar l’himne «los dedos de las

manos, los dedos de los pies, la lalala i la lololo, ya suman veintitrés» seguit d’un seguit de


-64-

salts per no ser alguna cosa «el que no vote». Encara hi ha per Europa qui canta aquestacançó amb nostàlgia.

Té una altra cara, quan es posa seriós, greu. Amenaça tempesta. De la seva fase d’entre-nador va passar a molts nois moltes coses de tot el hockey que ha vist. De l’època de dele-gat del primer equip té mil històries que no sortiran en aquest llibre i que formen part delssecrets inconfessables. La nissaga Salip s’ha estès pel nostre entorn amb fills, nebots, cun-yats, esposa, pares i sogres. La Isabel, la seva dona, és capaç de veure’l fer les coses méssorprenents, sense moure una cella.

En un partit que s’anunciava triomfant, el Pep es va dirigir al poc públic que sempre hiha els camps de hockey i, tal com és, una mica torero, va fer el brindis. «Va por ustedes».Vàrem perdre 12 a 0.

Pep Salip: «Mira xaval, l’stick s’agafa així»

Em vaig incorporar al hockey cap a l’any 1968 a l’Escola Pia de Diputació de la ma d’unxicotet anomenat Oswaldo Romero. Té collons el nom!

Em va parlar de les excel·lències d’aquest esport minoritari del qual jo no tenia la méspetita idea de la seva existència. Vaig pensar: «un paio amb aquest nom i amb aquesta pintad’orangutan,què pot saber d’esport?» La veritat és que poc en sabia, ja que el primer diaque el vaig veure jugar, sense tenir jo ni idea de hockey, em va semblar molt dolent, peròque molt dolent.

Més tard, engrescat per la família Noblom, concretament pel Cayo, pare de l’Alejo, vacomençar el meu viatge iniciàtic en el hockey. Amb un Dodge Dart ocupat per 11 o 12 nens(en aquells temps era un luxe), per les comarques del Vallès. La gespa no existia i els campsnomés tenien terra i en algunes ocasions sorra de platja, i molta, per cert.

Recordo el primer partit sense haver entrenat mai. «Mira, xaval, l’stick s’agafa així i noes pot tocar la pilota per la part rodona del pal. Només es pot tocar per la plana...» Quasim’han de deslligar els braços de l’embolic que em vaig fer. Però la naturalesa humana ésllesta i ràpidament aprens els trucs. L’èxtasi va arribar en tocar la primera bola. Quina sen-sació de domini, de control, de possessió de bola.... Fins que de cop i volta es va aixecar lapilota, va picar contra la meva boca i una dent es va trencar. «Què dur és aquest esport!»vaig pensar, i en vèncer la por vaig seguir jugant.

L’arribada a casa va ser genial. La mare: «ja t’ho deia, que era perillós!» El pare: «ets unnovato!» La mare: «i no us pegueu amb el pal? Us podeu fer molt mal!» i així fins avui engan-

Memòria colectiva

-65-

xat a tope amb aquest meravellós esport del qual només tinc bons records i un munt de vivèn-cies per compartir.

1968-1969. Quan el hockey infantil ocupava mig full a LaVanguardia

Apartir d’aquesta temporada els desplaçaments es varen fer amb autocar. Fins aleshoreso es tenia cotxe o s’agafava el tren que no era gaire còmode, net, ni puntual.

L’equi infantil va quedar campió de Catalunya amb 47 gols a favor i 0 en contra. MarioValls li va dedicar un article de gairebé mitja pàgina a La Vanguardia. Curiosament, 5 o 6anys després només Isaac Noblom seguia jugant en el Barça. Mario Quintana va anar alJúnior, Xavi Cabot al Polo, Willy Hoffman al Junior, Ramon Ros es va dedicar a les bitlles.

1969-1970. Enric Romagosa, delegat de la secció.

Ricardo Nobom va deixar de ser delegat de la secció, i els seus fills Ricardo i Alejo varenjugar uns quants anys a l’Atlètic.

El responsable de la secció va ser Enric Romagosa i Enric Quintana era l’entrenador juve-nil. A l’equip juvenil l’estrella era Segarra, que jugava de mig centre. Altres jugadors erenTito Ubeda, porter, Mario Quintana, fill petit del senyor Quintana, i Pep Salip. El Lalo, sentjuvenil, jugava amb els equips de pimera i de segona. En aquest, amb Manolo Agustí, PepMitats, Tito Schneider.


-66-

Durant els Jocs Olímpics de Munic de 1972, un grup de terroristes àrabs va entrar a lavil·la olímpica a les dependències d’Israel. En un aeroport militar té lloc l’atac de la

policia alemanya.. Van morir els hostatges i cinc terroristes. El Comitè Olímpic va decidirque el millor era que els jocs continuessin.

El 1973 va tenir lloc l’alto el foc a Vietnam. Lluís Ocaña guanya el Tour. A Xile, un copd’Estat acaba amb la vida de Salvador Allende. El poder passa a una Junta Militar presidi-da pel general Pinochet. Pocs dies després moren Pablo Neruda i Pau Casals.

El 25 d’abril de 1974 hi ha una revolta pacífica a Portugal, que posa fi a la dictadura. Ésla revolució dels Clavells. El 30 d’abril Vietnam del Sur capitula sense condicions i acabala guerra. El 20 de novembre de 1975 mor Francisco Franco, després d’una llarga malaltia.El 1977 hi ha eleccions generals a Espanya i el 1978 s’aprova la Constitució.

Els anys setanta, en el futbol del Barça

L’any 1971 el FC Barcelona conquereix la Copa i inaugura, a l’octubre, el PalauBlaugrana i la Pista de Gel. Dos anys després, el 1973, el fitxatge de Johan Cruyff com-

pleta una famosa davantera que componen Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial. Es guan-ya amb certa facilitat la lliga 1973-1974. El 1974 arriba el 75è Aniversari del Barça, amb69.566 socis, cosa que el converteix en una de les més importants entitats esportives. JoanMiró fa el cartell commemoratiu.48

El 1978 Josep Lluís Núñez accedeix a la presidència del Club. El 1979 s’aconsegueix laRecopa d’Europa, amb 30.000 barcelonistes desplaçats a Basilea.49

Els anys setanta, en el hockey. Darrers anys del localdel Bruc. El solar de la Zona Esportiva.

Ja s’entrenava al solar, però també al carrer Bruc. Hi ha algun jugador que diu que mai noha sabut xutar fort perquè l’espai on s’entrenava era de hockey patins, tant les porteries

com la pista. Ara bé, des d’aleshores molts jugadors, on posen l’ull, posen la bola.

Al Gimnàs del carrer Bruc es feien balls, i a Jordi Vidal li deien Tòquio perquè va estaral Jocs Olímpics d’aquesta ciutat. Els entrenaments es feien en una pista d’hoquei patins.

1970-1980ELS ANYS SETANTA.

Memòria colectiva

-67-

Consistien a donar-hi voltes, en uns quants exercicis físics -sense pal i amb pal i bola-, i ajugar partidets. Del mateix indret, el carrer Bruc, sortia l’autocar quan tocava jugar a fora.

En aquells temps, quan encara no existia el Miniestadi, la Zona Esportiva del Barça esta-va formada per un camp de gespa natural envoltat d’una pista d’atletisme (hi jugaven a fut-bol i a rugbi), una pista poliesportiva descoberta, una zona de passeig amb els vestidors i unbar, un camp de futbol de gespa i, al capdamunt de tot, un camp d’hoquei de terra que man-tenien en Santiago i un altre company. Ells el regaven, el pintaven i hi passaven una xarxametàl·lica que arrossegaven amb una Derbi molt tronada. Intentaven aplanar el que la natu-ra no permetia. Era el solar.

De totes aquestes instal·lacions, el que més interessava als més joves era una barra de barque hi havia sota un cobert. Quan acabava el partit, el senyor Romagosa hi anava a buscaruna caixa de coca-coles, que deixava plantada al terra del vestidor. Entrenava els nens elsenyor Quintana.

El «clan» del Montesquiu

El Barça va tenir a la dècada dels setanta un primer equip que es va mantenir durant moltsanys amb un nucli molt fort i unit. El nucli estava format pel «clan» del Montesquiu,

grup de bons amics que jugaven a hoquei i es trobaven al bar del carrer Mandri. Formavenpart d’aquest grup Lalo Ruiz, Alfons Casanovas, nascuts el 1952, i una mica més joves, del1955, Carlos Pla, Pepe Masana. Aquests es varen incorporar al primer equip a la temporada1973-1974

Eren el clan dels enginyers, que també varen jugar molts anys plegats al CampionatUniversitari de hockey. El massatgista d’aquest equip era Amado Pons, lovely bridge per aaquesta jove gent. Pons era famós per les seves frases curtes i lapidàries. D’una manera oaltra, ha estat vinculat al hockey del Barça fins fa poc, el juliol de 2002, en què va morir.

Una mica més grans són Jordi Vidal i Manolo Agustí. El Jordi, com reiteradament s’hadit, l’autèntic líder de l’equip. El Manolo, hereu del Barça de la nissaga Agustí, era unexcel·lent darrer home de la defensa que escridassava els propis companys amb un angoi-xant «¡que no veo!, que no veo!» que no es referia tant a la seva capacitat visual, sinó a lanosa que li feien els companys que no li deixaven veure la trajectòria de la bola. «Pasillos,pasillos», era un altre famós crit seu, que apelava a no deixar espais lliures al contrari. ElManolo va jugar molts anys al primer equip, fins que va donar l’alternativa a Eduard Botey.

Molts anys va estar a l’equip un vigorós gallec, Nacho Pombo, fins que va tornar aGalícia. Per l’equip varen passar també Josetxu Alustiza, que es volia emportar Manolo alPaïs Basc, i els amics de Madrid, Javito Albert, Luis.


-68-

De la generació de Lalo Ruiz i Alfonso Casanova són també Toni Falguera, FernandoTrullols, que varen alternar les seves actuacions amb aquest equip i el Gimnàs, el QuimForcada i el fantàstic porter, el Humphrey, un autèntic galan dur, que feia honor el seu nomde guerra.

De l’edat de Carlos Pla i Pepe Masana és també Miguel Ángel Chaves, també enginyerindustrial, que va jugar al Barça, a l’Atlétic de Terrassa, al Polo, i va ser olímpic a LosAngeles.

Varen anar incorporant-se a aquest grup d’amics, enginyers de Mandri, el Pep Vilà, ChusMarqués, Jordi Falguera, germà petit del Toni, Iñaki Casanovas, Albert Botey i alguns d’al-tres. Malhauradament aquest equip no va aconseguir tornar a divsió d’Honor. Ho va acon-seguir la generació següent la dels Riquis, de la mà de l’Alejo Noblom.

1970-1971. Viatge a Ginebra

Al primer equip hi eren Pau Negre, Xavi Sibils, Amadeu i Eduard Quintana, JesúsMontoliu, Mario Oller, Enric Romagosa, fill del delegat de la secció, Quique Nogueras,

Ramon Batllori, i Mena, que era el porter.

Manuel Agustí, pare, era l’entrenador del Gimnàs que jugava a segona divisió. En aquelltemps servia de pont per pujar a primera, encara que alguns jugadors com Lalo Ruiz, en elseu ,últim any de juvenil ja jugaven a primera. A l’equip de segona hi jugava ManoloAgustí, Pep Mitats, Antonio de Falguera, Fernando Trullols, Tito Schneider, Isaac Noblom.El massatgista era Lluís Cuscó. Aquells anys s’hi va incorporar Alfons Casanova, que vajugar amb molta il·lusió un parell de partits amb primera i també va anar a un torneig aGinebra organitzat pel Black Boys. L’equip es va reforçar amb Jordi Vidal que llavors juga-va amb el Terrassa. En aquell viatge, l’Alfons Casanova va decidir que el hockey era l’es-port de la seva vida.

Posteriorment, molts d’aquests jugadors varen passar a fer un segon equip de segona,mentre que Pau Negre i Lluís Delclós varen passar a liderar el Gimnás.

Aquesta temporada varen entrar a l’equip juvenil provinents, de l’equip infantil delCol·legi dels Sagrats Cors, Carlos Pla i Pepe Masana.

1971-1972.Jordi Vidal torna al Barça

Aquesta temporada els germans Quintana van anar a jugar al Júnior. Jordi Vidal, tal comexplica en un entrevista a El Mundo Deportivo50 després de 12 anys al Barça i 4 tem-

porades al CD Terrassa i 67 vegades internacional, torna al Barça en qualitat de jugador-

Memòria colectiva

-69-

entrenador. Deia en l’entrevista, «M’ho han demanat i he pensat que era una magnífica oca-sió per fer alguna cosa per l’equip».

El delegat de la secció Enric Romagosa va cridar en Jordi Vidal perquè a poc a poc s’a-nés fent càrrec de la secció. També varen col·laborar amb les responsabilitats de la seccióJosep Barguñó, Manuel Agustí i Climent Vidal Porta, pare del Jordi.

El senyor Romagosa tenia una botiga de llums a la travessera de Gràcia, a pocs metresdels Escolapis del carrer Balmes. Aquesta temporada es va posar en contacte amb el col·legiper oferir que els nens anessin a jugar a hockey al Barça i es va enviar una carta on es comu-nicava la possibilitat d’entrenar en un local, relativament a prop, al carrer Bruc. En aquestacrida es varen incorporar dels Escolapis Oriol Amat, Quico Mata, Xavi Puig, Toni Roura,Eduard Botey, Josep Aureli Jordi, Juan Carlos Sala, Jordi Juan-Torres, Tito Úbeda i QuicoGirós.

A l’equip juvenil hi jugaven 4 germans Ortiz, Pedro, Chus, Manuel, Jatxo, Tito Úbeda,porter, Nacho («Tito») Peira, Víctor Noblom (germà de l’Isaac), Carles Pla, Francesc Girós,Pep Masana i Pep Vilà, dels Col·legis Sagrats Cors. És a dir que es guardava una clara pro-cedència familiar o de col·legis a l’hora d’incorporació al Barça.

Del 15 al 24 d’octubre de 1971 es va disputar la primera Copa del Món a les instal·lacionsdel Polo. El president del comitè organitzador era Domingo Vernis, i entre els seus princi-pals col·laboradors hi havia Climent Vidal.51

El mes de maig del 1972 es va jugar un torneig a Sant Germain en Laye (França) on vadebutar «Lalo» Ruiz. L’equip estava format per Mario Olle, Enric Romagosa, Lalo Ruiz,Jordi Vidal, Toni Mas. També varen anar-hi uns jugadors del Junior i el porter RamonBaguña.

A l’estiu de 1972 van tenir lloc els Jocs Olímpics de Munic i al mateix estiu, la selecciócatalana fou convidada a un torneig a Eindhoven (Holanda). Per donar descans als olímpicses va fer una jove selecció en la qual figuraven alguns membre de la selecció sub-21 espan-yola. Entre d’altres, Salvador Salvatella, Jordi Genescà, Jorge Monegal i Lalo Ruiz.

Setembre de 1972. Arribada de’n Joaquim Roca

Després de l’Olimpíada de Munic, al setembre de 1972, en el primer entrenament, es vacomunicar que el Club havia fitxat un entrenador professional. El seu nom era Joaquim

Roca Sauri i, entre els seus mèrits, hi havia haver entrenat la secció d´hockey del Polo ihaver sigut preparador físic de la selecció espanyola. Encara se’l recorda corrent per lavorera dels camps de hockey, posant a punt els jugadors que anaven a entrar al camp.


-70-

A partir de llavors es va començar a entrenar a la Zona Esportiva del Barça, situada on hiha el Miniestadi. Una de les condicions del fitxatge de Joaquim Roca era la il·luminació delcamp de terra, «el solar», on es jugaven els partits de hockey, i així poder entrenar.

S’esperava que el fitxatge de Joaquim, Quimet, Roca fos un revulsiu per a la secció, par-ticularment per a l’escola de hockey i que servís per retenir joves jugadors, com RicardoRuiz «Lalo», la gran esperança del Barça, que tenia ofertes del Polo i el Junior.

L’aparició com a entrenador de Joaquim Roca va ser molt important per donar consis-tència a la vocació esportiva dels nois del Barça. El seu caràcter, afectuós, sarcàstic,expert en «ciències socials», apassionat per l’esport, els fascinava i atrapava les sevesvoluntats. Tenia un interessant ordre de prioritats que anteposava el hockey a gairebé tot,i que el portava a ridiculitzar excuses d’absència amb comentaris com «no m’havies ditpas que et casaves» quan algú argumentava que no podria assistir a un partit perquè teniaun casament.

S’ha de recordar en Joaquim com a una gran persona i un molt bon professional -va serun bon educador- que va saber trampejar amb èxit el seu pas per la secció de hockey delBarça, i va formar grans jugadors.

En Quimet Roca era i és un gran esportista. Havia practicat l’atletisme. Encara hores d’araes banya habitualment, tot l’any, a les platges de la Barceloneta.

La seva preocupació per mantenir sempre el seu físic en les millors condicions el duïa afer-se faixes de plàstic amb bosses d’El Corte Inglés (precursor de les suadores i dels pan-talons de neoprè), que amagava sota capes i capes de roba.

1972-1973. Primera temporada de Quimet Roca

En la seva primera temporada al Barça, Quimet Roca va fer comprar a tots els juvenils elmateix xandall, per fer equip i demostrar que la cosa era seriosa. Se l’havia de pagar

cadascú, i a les cases no va haver-hi gaires bones cares. En aquella època el club tan solsproporcionava els mitjons i les samarretes, que normalment no es canviaven fins que no arri-baven les que deixava el primer equip.

El 18 de setembre de 1972 va morir a Barcelona Pau Negre Villavecchia, que tant varecolzar hockey en el vessant de nous clubs i equips com en el de l’equip nacional i la fede-ració. En el seu honor, els equips que varen tenir relació amb ell varen organitzar durant unsquants anys un torneig que portava el seu nom. Es feia a la fi de la temporada i venien equipsestrangers. Era itinerant entre Can Salvi i Sant Cugat, ja que el tercer equip organitzador, elBarça, no tenia un camp adequat.

Memòria colectiva

-71-

Els juvenils van jugar la lliga B catalana. Era un equip juvenil del qual s’esperavamolt.Van quedar sotscampions del Torneig Internacional de Reis del RC Polo. En el TorneigCiudad de Barcelona - Trofeo Pablo Negre van quedar segons, empatats a punts amb l’Egarai per davant de l’Atlètic, el Junior i el Terrassa. Jordi de Falguera va rebre el trofeu al millorjugador. Van reforçar l’equip dos fitxatges de luxe: Carles Roca, fill del Quimet, que ja erauna figura de l’equip juvenil del Polo, i Joan Carles García, de l’Egara. Hi havia expectati-ves en el sentit que la temporada següent els dos es quedessin al Barça. Evidentment, capdels dos no ho va fer.

Aquella temporada va ser molt important per consolidar la il·lusió dels joves jugadors. Elcaire de seriositat que imprimia Joaquim Roca i el bon joc que es feia va permetre que esgaudís molt i tothom es prengués el hockey amb molt d’interès.

A l’escola, en el primer entrenament de la temporada al carrer Bruc, Jordi Vidal va dir queel president del Barça, Agustí Montal, que havia jugat a hockey, tenia interès a reactivar lasecció de hockey. Per aquest motiu, es creava una escola de hockey com tenien els altresclubs de Catalunya, i s’hauria d’anar a entrenar a la Zona Esportiva del Barça. Al capdavantde l’escola hi seria Joaquim Roca, tot un fitxatge.

Els nois de l’infantil i de l’escola varen ser convocats un dissabte o un diumenge al matí ala Zona Esportiva del Barça per al primer entrenament. Cadascú anava disfressat amb el millorque tenia: genolleres, guants de tot tipus (inclòs de ciclista, sense dits), canyelleres, botes defutbol amb tacs metàlics i de plàstic de totes mides, i la roba de fer gimnàs de cada col·legi.

En aquell primer entrenament va quedar clar que el hockey tenia una estètica i que no espodia jugar amb genolleres ni guants. També va ser el primer contacte amb la persona ambqui molts haurien de compartir els anys de l’ adolescència.

En Joaquim Roca tenia molta feina a fer i tan important com ensenyar a jugar a hockeyera posar ordre en tota aquella canalla i transmetre una manera d’entendre l’esport i perextensió una actitud en front les coses de la vida.

En aquells primers entrenaments, el senyor Roca, doncs fins bastants anys més tard nose’l va tutejar, donava a tots una pilota de hockey de suro premsat que no es podia perdre.Tots en fila, calia anar i tornar d’una banda a l’altra, per tota l’amplada del camp, aprenenta conduir la bola. Ell anava davant fent l’exercici i tots, com si d’un exèrcit es tractés, elseguien a un parell de metres de distància.

Degut a la gran quantitat de pedres que hi havia en el camp, la pilota s’escapava sovint.Això, sumat a la falta d’habilitat dels aprenents, feia que la inicial línia recta s’anés desor-denant, fins esdevenir un autèntic caos d’ sticks, boles i jugadors, fins que a l’altra banda decamp la línia recta es refeia.


-72-

Es va començar entrenar entre setmana, el dimarts i el dijous. Al principi era especialmentdificultós, doncs al camp no hi havia llum i les pilotes havien perdut la pintura i no es veien.

Davant les dificultats, en Joaquim inventava sempre alguna cosa i feia partícips als nensde les seves idees per resoldre-les. Les explicava com si es tractés d’un monòleg d’humor.

Per resoldre els inconvenients de la manca de visibilitat dels entrenaments al vespre, feiaencendre abans d’hora les llums dels camps de futbol i així la llum indirecta permetiaveure-hi una mica. Clavava un clau a les pilotes, les sucava en un pot de pintura blanca i lesdeixava assecar, penjades del clau, en una taula de fusta que havia fet i que guardava en elmagatzem d’utillatges. D’aquesta manera a cada entrenament semblava que s’estrenavenboles que es veien millor. Un bon dia es va posar llum elèctrica a mig camp com a primerpas, que mai es va continuar, d’ il·luminar-lo del tot.

Als infantils hi havia nens de Can Culapi de Balmes, que ja havien començat l’ any abans.Victor Piñol, Alex Martinez, Josep M. Bravo Lluís i Alberto Muntañola venien del col·legiLluís Vives. Dels jesuïtes de Sarrià, provenien Rodolfo Cotarelo i Carles Carim i els germansAguilar i en Romero del Sant Gregori .Altres no tenien cap vincle el hockey, com era el casd’en Ramon Cantin, o José Luis de la Prada i també hi havia nens dels jesuïtes d’Horta.

El grup més nombrós va venir del barri dels voltants de la zona esportiva del Barça. Elsgermans Chus i Ferran Marquès, Julán Ramos, Escolà, Toni Rubio, els germans Cantero, elsgermans Morcillo, els Solé, Lorente, i molts altres que dient-s’ho uns als altres van anarvenint a l’escola de hockey. Així, aquesta primera temporada va haver-hi dos equips d’in-fantils a la mateixa categoria.

El Joaquim Roca cada vegada que trobava algun grup de nens del barri que s’havien colatal camp de la zona per fer un partit de futbol els convidava a quedar-s’hi per jugar a hoc-key. D’aquesta manera, més d’un es va iniciar en el hockey.

Molts nens, entre onze i tretze anys van començar a agafar l’autobús per anar entrenar ala zona del Barça. Els que venien de Can Culapi de Balmes, prenien el 6 ó el 15 a Diagonal/Balmes .Aquest viatge, més el trajecte a peu des de la parada, durava ben bé més de tresquarts d’hora. Però ja formava part l’entrenament, doncs va permetre establir fortes rela-cions personals.

Al cap de poc temps es va posar en marxa la línia blava del metro que en menys d’unquart d’hora portava des de la Diagonal fins Sant Ramon a la vora del Barça. A la sortidadel metro hi havia una botiga d’esports anomenada Arxé. Calia, creuar la Travessera de lesCorts i pujar fins la zona passant per un carrer sense asfaltar, quasi sense il·luminar ambcases baixes i d’altres abandonades, amb solars amb runes i una botiga que era el «colma-do» del barri, «la tendeta». Aquest carrer del Pintor Tapiro no tenia placa amb el nom del

Memòria colectiva

-73-

carrer i algú havia pintat amb pintura negra i pinzell gruixut el nom en una de les parets. Alfinal del carrer, hi havia un petit descampat pel que hi passaven cotxes, que duia directa-ment a la porta de la zona esportiva . Davant d’aquesta entrada de la zona hi havia blocs depisos i en el baixos d’un d’ells el bar «Zurracapote» («el Zurra»). La colla heterogènia del’escola de hockey no tenia cap lloc per anar després de l’entrenament, trobar-se abans delspartits o senzillament per reunir-se. «La tendeta», «el zurra» o «l’Arxé» van ser aquells pri-mers anys el punt de trobada.

Quan realment es gaudia del hockey era els dissabtes. Es sortia al matí, d’hora de casa,per anar a entrenar. Després dels exercicis tècnics, en Joaquim Roca feia quatre o sis equips,cadascun amb el nom d’un país de tradició de hockey, Pakistan, Índia, Austràlia, Holanda,Alemanya, i organitzava un torneig entre aquests equips, on tothom anava a totes i es gene-raven no poques raons. Així s’aprenia a competir.

El Quico Mata i l’Oriol Amat, que jugaven en l’equip juvenil i eren els germans grans denens de l’escola, feien també els partits i ajudaven al Joaquim. Després d’entrenar, enJoaquim marxava a dinar i els nens anaven a «la tendeta» a dinar. Cadasacú comprava unabarra de pa de quart, que el botiguer obria, sucava amb l’oli d’un setrill de plàstic que déuni do com rajava, i l’omplia de l’embotit triat dels que penjaven d’una barra de metall anco-rada al sostre, de sobre del taulell. Venia també coca-coles de litre i a dinar, a la mateixabotiga assentats sobre els sacs de patates i les caixes de fruita. D’altres vegades es dinava ala zona, als bancs de la pista poliesportiva.

Mentre venia l’autocar a la tribuna de l’estadi pels partits de fora de casa o fins l’hora delpartit a la zona, es xutava a les porteries del camp de hockey. Si es feien els distrets els vigi-lants de la zona (els entranyables Justo, Santiago i «el mut»), es muntava un partidet a lapista poliesportiva. Malauradament, un dia que un dels vigilants pintava la tanca amb pin-tura de mini pel rovell, una pilota va abocar tot el pot de pintura per la pista i ja mai més esva poder tornar-hi a jugar.

Per la tarda, ja amb en Joaquim Roca de cap de colla, hi havia el partit a casa o bé s’a-nava a Terrassa o Sant Cugat amb autocar .Es feia llarg arribar-hi, doncs l’autopista nomésarribava a Molins de Rei. Al poc temps, però, van allargar l’autopista i s’arribava quasi aSant Cugat i cada vegada es veien carrers nous per Terrassa i semblava més fàcil travessarla ciutat per arribar als camps. De totes maneres, el C.D. Terrassa va inaugurar aquell anyunes noves instal·lacions a Les Pedritxes i era molt més lluny, o al menys ho semblava.

Amb tot aquest programa, els dissabtes no es tornava a casa fins última hora de la tarda,cansats però havent-se divertit d’allò més, malgrat que hagués tocat «descansar» en el par-tit (aleshores només es podien fer dos canvis) i encara que normalment no s’havia guanyat.


-74-

Varen jugar amb el Quimet Roca 1972-73, un any a la divisió B de juvenils i l’altre. Ambparaules de Xavi Puig, «durant tota aquesta temporada 1972-73, vàrem aprendre molt peròfins a mitjans de les següent temporada no vam saber el que era una victòria. Recordantaquest fet amb l‘Oriol Amat comentàvem que allò ens va marcar molt i qaue seguramentvam aprendre moltes coses sense saber-ho. Vam aprendre a perdre, a lluitar, a aguantar laopinió dels altres, com la ironia dels nostres parents, que mai preguntaven: «què heu fet?»si no: «per quant heu perdut avui?». A entendre el valor de la tenacitat, a tenir la perspecti-va adequada de les nostres possibilitats, en fi, vam aprendre molt, però no pas a guanyar».

Al contrari, el nou entrenador anava perfectament equipat, amb la roba de l’equip olím-pic espanyol, amb la bandera d’Espanya als pantalons del xandall i a l’escut, al coll i a lesmànigues del polo. Fins i tot les sabatilles que portava tenien els colors de la banderad’Espanya.

En aquell primer entrenament va quedar clar que el hockey tenia una estètica i que no espodia jugar amb genolleres ni guants. També va ser el primer contacte amb la persona ambqui molts haurien de compartir els anys de l’adolescència.

En Joaquim Roca tenia molta feina a fer i tan important com ensenyar a jugar a hockeyera posar ordre en tota aquella canalla i transmetre una manera d’entendre l’esport i, perextensió, una actitud enfront les coses de la vida.

En aquells primers entrenaments, el senyor Roca, ja que fins bastants anys més tard nose’l va tutejar, donava a tots una pilota de hockey de suro premsat que no es podia perdre.Tots en fila, calia anar i tornar d’una banda a l’altra, per tota l’amplada del camp, aprenenta conduir la bola. Ell anava davant fent l’exercici i tots, com si d’un exèrcit es tractés, elseguien a un parell de metres de distància.

A causa de a la gran quantitat de pedres que hi havia en el camp, la pilota s’escapavasovint. Això, sumat a la falta d’habilitat dels aprenents, feia que la inicial línia recta s’anésdesordenant, fins a esdevenir un autèntic caos de sticks, boles i jugadors, fins que a l’altrabanda de camp la línia recta es refeia. Es va començar a entrenar entre setmana, el dimartsi el dijous. Al principi era especialment dificultós, ja que al camp no hi havia llum i les pilo-tes havien perdut la pintura i no es veien. Davant les dificultats, en Joaquim inventava sem-pre alguna cosa i feia partícips als nens de les seves idees per resoldre-les. Les explicavacom si es tractés d’un monòleg d’humor.

Per resoldre els inconvenients de la manca de visibilitat dels entrenaments al vespre, feiaencendre abans d’hora els llums dels camps de futbol, i així la llum indirecta permetiaveure-hi una mica. Clavava un clau a les pilotes, les sucava en un pot de pintura blanca i lesdeixava assecar, penjades del clau, en una taula de fusta que havia fet i que guardava en el

Memòria colectiva

-75-

magatzem d’utillatges. D’aquesta manera, a cada entrenament semblava que s’estrenavenboles que es veien millor. Un bon dia es va posar llum elèctrica a mig camp com a primerpas, pero mai no es va acabar d’ il·luminar-lo del tot.

Als infantils hi havia nens de Can Culapi de Balmes, que ja havien començat l’any ante-rior. Víctor Piñol, Álex Martinez, Josep M. Bravo Lluís i Alberto Muntañola venien delcol·legi Lluís Vives. Dels jesuïtes de Sarrià, provenien Rodolfo Cotarelo i Carles Carim i elsgermans Aguilar, i Romero del Sant Gregori. Altres no tenien cap vincle amb el hockey, comera el cas de Ramon Cantin o José Luis de la Prada, i també hi havia nens dels jesuïtesd’Horta.

El grup més nombrós va venir del barri dels voltants de la Zona Esportiva del Barça. Elsgermans Chus i Ferran Marquès, Julián Ramos, Escolà, Toni Rubio, els germans Cantero,els germans Morcillo, els Solé, Lorente, i molts altres que dient-s’ho uns als altres van anararrivant a l’escola de hockey. Així, aquesta primera temporada va haver-hi dos equips d’in-fantils a la mateixa categoria. Joaquim Roca cada vegada que trobava algun grup de nensdel barri que s’havien colat al camp de la zona per fer un partit de futbol els convidava aquedar-s’hi per jugar a hockey. D’aquesta manera, més d’un es va iniciar en el hockey.Molts nens, entre onze i tretze anys van començar a agafar l’autobús per anar a entrenar ala zona del Barça. Els que venien de Can Culapi de Balmes prenien el 6 o el 15 aDiagonal/Balmes. Aquest viatge, més el trajecte a peu des de la parada, durava ben bé mésde tres quarts d’hora. Però ja formava part de l’entrenament, ja que va permetre establir for-tes relacions personals.

Al cap de poc temps, es va posar en marxa la línia blava del metro que en menys d’unquart d’hora portava des de la Diagonal fins a Sant Ramon a la vora del Barça. A la sortidadel metro hi havia una botiga d’esports anomenada Arxé. Calia creuar la travessera de lesCorts i pujar fins a la zona passant per un carrer sense asfaltar, quasi sense il·luminar, ambcases baixes i d’altres abandonades, amb solars amb runes i una botiga que era el colmadodel barri, «la tendeta». Aquest carrer del Pintor Tapiro no tenia placa amb el nom del carreri algú havia pintat amb pintura negra i pinzell gruixut el nom en una de les parets. Al finaldel carrer, hi havia un petit descampat pel qual hi passaven cotxes, que duia directament ala porta de la Zona Esportiva . Davant d’aquesta entrada de la zona hi havia blocs de pisosi en els baixos d’un d’ells el bar Zurracapote («el Zurra»). La colla heterogènia de l’escolade hockey no tenia cap lloc per anar després de l’entrenament, trobar-se abans dels partits osenzillament reunir-se. «La tendeta», «el zurra» o «l’Arxé» van ser aquells primers anys elpunt de trobada.

Quan realment es gaudia del hockey era els dissabtes. Se sortia al matí, d’hora, de casa,per anar a entrenar. Després dels exercicis tècnics, Joaquim Roca feia quatre o sis equips,


-76-

cadascun amb el nom d’un país de tradició de hockey (Pakistan, Índia, Austràlia, Holanda,Alemanya), i organitzava un torneig entre aquests equips, on tothom anava a totes i es gene-raven no poques raons. Així s’aprenia a competir.

Quico Mata i Oriol Amat, que jugaven en l’equip juvenil i eren els germans grans de nensde l’escola, feien també els partits i ajudaven en Joaquim. Després d’entrenar, en Joaquimmarxava a dinar i els nens anaven a «la tendeta» a dinar. Cadascú comprava una barra de pade quart, que el botiguer obria, sucava amb l’oli d’un setrill de plàstic que Déu n’hi do comrajava, i l’omplia de l’embotit triat dels que penjaven d’una barra de metall ancorada al sos-tre, de sobre del taulell. Venia també coca-coles de litre, i a dinar, a la mateixa botiga, assen-guts sobre els sacs de patates i les caixes de fruita. D’altres vegades es dinava a la zona, alsbancs de la pista poliesportiva.

Mentre venia l’autocar a la tribuna de l’estadi per els partits de fora de casa o fins a l’ho-ra del partit a la zona, se xutava a les porteries del camp de hockey. Si es feien els distretsels vigilants de la zona (els entranyables Justo, Santiago i «el mut»), es muntava un partideta la pista poliesportiva. Malauradament, un dia que un dels vigilants pintava la tanca ambpintura de mini per el rovell, una pilota va abocar tot el pot de pintura per la pista i ja maimés no es va poder tornar a jugar-hi. A la tarda, ja amb Joaquim Roca de cap de colla, hihavia el partit a casa o bé s’anava a Terrassa o Sant Cugat amb autocar. Es feia llarg arri-bar-hi, ja que l’autopista només arribava a Molins de Rei. Al poc temps, però, van allargarl’autopista i s’arribava quasi a Sant Cugat, i cada vegada es veien carrers nous per Terrassai semblava més fàcil travessar la ciutat per arribar als camps. De totes maneres, el CDTerrassa va inaugurar aquell any unes noves instal·lacions a les Pedritxes, i era molt méslluny, o almenys ho semblava.

uan realment es gaudia del hockey era els dissabtes. Se sortia al matí, d’hora, de casa, peranar a entrenar. Després dels exercicis tècnics, Joaquim Roca feia quatre o sis equips, cadas-cun amb el nom d’un país de tradició de hockey (Pakistan, Índia, Austràlia, Holanda,Alemanya), i organitzava un torneig entre aquests equips, on tothom anava a totes i es gene-raven no poques raons. Així s’aprenia a competir.

Quico Mata i Oriol Amat, que jugaven en l’equip juvenil i eren els germans grans de nensde l’escola, feien també els partits i ajudaven en Joaquim. Després d’entrenar, en Joaquimmarxava a dinar i els nens anaven a «la tendeta» a dinar. Cadascú comprava una barra de pade quart, que el botiguer obria, sucava amb l’oli d’un setrill de plàstic que Déu n’hi do comrajava, i l’omplia de l’embotit triat dels que penjaven d’una barra de metall ancorada al sos-tre, de sobre del taulell. Venia també coca-coles de litre, i a dinar, a la mateixa botiga, assen-guts sobre els sacs de patates i les caixes de fruita. D’altres vegades es dinava a la zona, alsbancs de la pista poliesportiva.

Memòria colectiva

-77-

Mentre venia l’autocar a la tribuna de l’estadi per els partits de fora de casa o fins a l’ho-ra del partit a la zona, se xutava a les porteries del camp de hockey. Si es feien els distretsels vigilants de la zona (els entranyables Justo, Santiago i «el mut»), es muntava un partideta la pista poliesportiva. Malauradament, un dia que un dels vigilants pintava la tanca ambpintura de mini per el rovell, una pilota va abocar tot el pot de pintura per la pista i ja maimés no es va poder tornar a jugar-hi. A la tarda, ja amb Joaquim Roca de cap de colla, hihavia el partit a casa o bé s’anava a Terrassa o Sant Cugat amb autocar. Es feia llarg arri-bar-hi, ja que l’autopista només arribava a Molins de Rei. Al poc temps, però, van allargarl’autopista i s’arribava quasi a Sant Cugat, i cada vegada es veien carrers nous per Terrassai semblava més fàcil travessar la ciutat per arribar als camps. De totes maneres, el CDTerrassa va inaugurar aquell any unes noves instal·lacions a les Pedritxes, i era molt méslluny, o almenys ho semblava.

Amb tot aquest programa, els dissabtes no es tornava a casa fins a última hora de la tarda,cansats però havent-se divertit d’allò més, malgrat que hagués tocat «descansar» en el par-tit (aleshores només es podien fer dos canvis) i encara que normalment no s’havia guanyat.

Varen jugar amb Quimet Roca 1972-1973, un any a la divisió B de juvenils. Amb parau-les de Xavi Puig: «Durant tota aquesta temporada 1972-73, vàrem aprendre molt, però finsa mitjans de la següent temporada no vam saber el que era una victòria. Recordant aquestfet amb l‘Oriol Amat comentàvem que allò ens va marcar molt i que segurament vam apren-dre moltes coses sense saber-ho. Vam aprendre a perdre, a lluitar, a aguantar l’opinió delsaltres, com la ironia dels nostres parents, que mai no preguntaven: «què heu fet?» si nó: «perquant heu perdut avui?». A entendre el valor de la tenacitat, a tenir la perspectiva adequadade les nostres possibilitats, en fi, vam aprendre molt, però no pas a guanyar».

Eduard Botey. El primer entrenament, el primer stick.

Ala primavera de 1972, quan tenia dotze anys i estudiava tercer de batxillerat a CanCulapi de Balmes, un company de classe, Juan Carlos Sala, em va explicar que havia

començat a jugar a hockey al Barça. Els entrenaments eren en una pista coberta al carrerBruc, un parell de cops a la setmana. També s’hi havia apuntat un altre nen que havia vin-gut a la nostra classe quan fèiem primer de batxillerat, Josep Aureli Jordi. L’única cosa quem’havien comentat d’aquells entrenaments era que, en acabar, t’havies de dutxar i, encaraque sembli estrany, en aquell temps quan acabàvem de fer esport a l’escola, no ens dutxà-vem.

A l’escola només es feia bàsquet, handbol (llavors es deia balonmano) i hockey sobrepatins com a esports de competició per els campionats escolars. Jo, per tradició familiar,


-78-

havia fet bàsquet des dels deu anys, però als tretze m’havia quedat baixet, és a dir que la cis-tella em quedava més lluny que als altres companys i cada cop jugava menys als partits.Així, un dimarts o un dijous vaig anar amb ells a entrenar. Recordo perfectament aquellsvestuaris de sostres alts i bancs de fusta, on em vaig canviar el meu primer dia d’entrena-ment. La pista no era gaire gran, com un camp de hockey sobre patins. El terra era de rajo-les fosques, diria de color marró fosc, i ni havia porteries de hockey sobre patins.

Jo, i em penso que tots els que hi havíem anat de Can Culapi, de hockey sobre herba, noen sabíem gaire, només que les porteries eren com les d’handbol (per tant, allà on estavaentrenant segur que no era hockey sobre herba), que es jugava amb un stick més gruixut queel de hockey sobre patins i que ni havia una jugada que es deia penalty còrner en què unjugador parava la pilota amb la mà. Aquest coneixement venia de quan el dia de Reis, des-prés d’haver obert tots els regals i anar a vestir-se per anar a veure que havien deixat els Reisa altres cases, feien sempre un partit de hockey per la tele. Lògicament, el primer dia quevaig anar a entrenar no portava stick, ni tan sols se m’havia ocorregut que em fes falta, peròels meus companys em van avisar que me’n deixarien un.

Així va ser. Un senyor que es deia Mena, que era porter en el primer equip i que seria elnostre entrenador, va treure un grapat de sticks i me’n va donar un. Era un stick amb elmànec (ara es diria grip) de cuir; després del mànec venia una mena de veta de color ver-mell i una etiqueta, envoltada en un plàstic dur i transparent que la protegia i en una bandahi posava «Maharadja & sons» o alguna cosa així. A l’altra banda, tot de signatures delsjugadors de l’Índia en alguna Olimpíada. La pala es veia gastada per la base i era allargada.Aquell stick era per a mi un objecte exòtic, d’un país llunyà, i jo, igual que tots quan ens eldeixaven, el fèiem com una part de nosaltres que servia per identificar-nos.

Després de donar-me l’stick, ens van deixar una pilota perquè ens la passéssim, i aquí éson vaig començar a adonar-me que aquell esport era diferent. Aquell stick no es podia aga-far de qualsevol manera. La mà esquerra, que fins aleshores no havia servir per a gaire, erala que manava, s’havia de posar a dalt, i la dreta, a baix... Aquell entrenament va servir peraprendre a agafar l’stick.

Dies més tard, va venir l’entrenador que portava tot allò, ja que el tal Mena només haviavingut quan el de veritat, que es deia Jordi Vidal, no havia pogut venir. Ens vam assabentarque aquells sticks que ens havien deixat eren seus: deuria ser algú important, perquè entenia molts (o potser jugant a hockey se’n gastaven molts).

Aleshores va venir la sorpresa definitiva: aquell stick ens el podíem emportar a casa, noquedava gaire clar si ens el donaven definitivament, però des d’aquell moment passava aser nostre. Podíem netejar el plàstic transparent que envoltava l’etiqueta, posar-hi espara-

Memòria colectiva

-79-

drap per lligar bé les zones que tenia més trencades, tallar els fils que penjaven, i fins i totanar a la merceria del costat de casa a comprar una veta vermella i canviar-la.

A casa, la família va mirar aquell objecte també com un estri exòtic que era el senyald’una nova afecció que havíem agafat: el hockey.

Des d’aquell dia, sempre vaig tornar a casa després de fer esport dutxat i amb un stick a la mà.

Després d’un parell d’entrenaments, ens van dir que teníem partit, que jugàvem el properdissabte a la zona del Barça. Quan vaig arribar a casa i ho vaig dir, em van preguntar tot allòque jo hauria d’haver preguntat abans. El camp era d’herba?. Quines sabates d’esport haviade portar?. Quina samareta, pantalons i mitges? S’havia de portar proteccions com els dehockey patins als braços, cames i coquillera? Com s’anava a la Zona Esportiva (els meuspares treballaven i no m’hi podien portar).

Bé, tot eren preguntes, i davant del meu desconeixement es va mobilitzar la família(pares, cosins, oncles, etc.) per subministrar-me tot el que em faria falta per jugar. Un cosíque feia atletisme em va deixar unes botes de claus (sí, sí, de claus que punxaven), un germàem va deixar unes canyelleres de hockey sobre patins (aquelles que eren com una carpetad’anar a escola). Un cosí una samarreta del Barça, i jo portava unes mitgetes blanques (erenles úniques en què hi cabien les canyelleres) i uns pantalons negres (era el que més s’assem-blava al blau). Finalment, un altre cosí que tenia la meva edat m’acompanyaria amb el busper anar a la zona del Barça.

Ben carregat i amb l’stick a la mà, vam agafar un bus cap a la Diagonal i vam baixar apeu per la baixada del cementiri de les Corts, pensant que l’entrada seria per aquell indret.Com que no era així ens vam fer un tip de caminar abans d’arribar a lloc. Tot el camí, a més,el vam fer plovent a bots i barrals, de manera que vàrem acabar ben xops. Quan vam arri-bar, vam anar a veure el camp: no era d’herba, com el de la tele el dia de Reis, sinó de terrai pedres, ple de fang i d’aigua, amb una tanca rovellada que l’envoltava. El partit es va sus-pendre i amb el meu cosí vam fer un altre cop el camí per on havíem vingut, ja que no ensabíem cap altre. Pujant per l’avinguda que va del camp del Barça fins a la Diagonal, unacolla de trinxeraires ens van voler atracar i prendre’m l’stick! ... Finalment, només ens vanespantar i vam tornar a casa sense cap més incident. Sempre he pensat que sort que no vamjugar i no vaig haver de posar-me l’equipament que portava.

La setmana següent tornava a haver-hi partit. Ja estava més preparat i sabia que no calienbotes de claus ni canyelleres de hockey patins. Ens van deixar la samarreta del Barça, quepodíem portar a casa però hauríem de tornar. D’aquesta samarreta el que més recordo eral’etiqueta del coll, on posava «Deportes Martín», i es veu que allò volia dir que era autènti-ca del Barça.


-80-

El partit era a Gavà. Vam anar amb autocar, que sortia davant d’un bar que es deiaSandor, a la plaça Calvo Sotelo. El camp de Gavà era també de terra, però més aviat desorra, i l’equip contrari es deia INEM Gavà. Anava de color blau cel i tenia un jugador moltalt, amb les cames molt, però molt llargues, que corria molt i ens va fer un grapat de gols.Nosaltres érem una autèntica banda i ens clavar una pallissa important, ja que vam perdretretze a zero.

Recordo perfectament la tornada en aquell autocar, cansat i pensant si volia o no conti-nuar jugant a aquell esport: era clar que en aquell esport m’havia tocat jugar en un equip alqual li tocava perdre.

1973-1974. Viatge a Breda. Viatge dels infantils aMadrid, per San Isidro

Els juvenils ja varen jugar a la Divisió A. Precisament, amb Joaquim Roca com entrena-dor el Pep Vilà en aquesta darrera temporada de juvenil, va debutar amb el primer equip.

Roca, que duia el primer equip i el juvenil, li va dir: «No cal que et canviïs encara; avuijugues amb el primer equip». Va substituir el Tito Schneider. En aquells temps el primerequip i el juvenil A sempre jugaven contra el mateix rival. Va ser al camp del Polo, aquellPolo de veritat on tothom era internacional. El debut no va ser gaire reeixit. Es va perdre per13 a 1 (gol de Lalo Ruiz amb la panxa). En qualsevol cas significava jugar amb jugadorsmolt més grans - consagrats- com en Jordi Vidal, autèntic líder de l’equip fins a la seva reti-rada, Delclòs, Quique Romagosa, Pau Negre, Josetxu Alustiza, Lalo Ruiz.

A segona hi havia dos equips. Un més jove, el Gimnàs, que sovint reforçava amb els seusjugadors el primer equip, amb Pepe Salip, Víctor Noblom, Isaac Noblom, Jordi Delás. Elmig centre era Pablo Negre que ensenyava hockey als més joves. L’himne de l’equip era«Habia una vez un circo» del Fofó i el Fofito, que s’alternava amb «Las muñecas de Famosase dirigen al portal...». Era una ironia per demostrar que aquell equip de vegades semblavaun circ i els jugadors, nines. L’himne l’engegava inevitablemen Pep Salip, especialment enles situacions de crisi, mentre el Pablo Negre es moria de riure. El massatgista era LluísCuscó, una persona entranyable que cuidava meravellosament tothom.

En aquest equip es va incloure un excel·lent company i jugador holandès, Peter Rocks.Fort, molt ros, molt simpàtic. Tenia gran habilitat per colpejar la pilota amb la part prohibi-da de l’stick, simulant un cop de revés. Parlava sempre dels «Ferrocarrilos Catalanos», i erael triomfador de les festes de l’època, on acostumava a portar un ram de «tulipanos» per lasenyora de la casa. Es va integrar molt bé. Durant l’estiu treballava al camping de CalaGogo, probablement també molt ben integrat.

Memòria colectiva

-81-

Un altre equip era una mica més veterà, amb Mario Ollé, Ramon Valls, Antoni Batllori,Norbert López, Quique Romagosa, José Ignacio Romagosa, Quique Nogueras. Aquest equipde tercera es va acabar desfent per falta de quòrum i es va fer càrrec d’ell durant dos o tresanys la generació de Josep Aureli Jordi, fins que es va reunir amb el Gimnàs, l’any 1981.Des de llavors, 1981, només varen haver-hi dos equips sènior, fins a l’any 1989.

En aquesta temporada, Peter Rocks va organitzar el viatge a Breda, per jugar el campio-nat del seu club. Van anar-hi: Enric Romagosa com a delegat, Lluis Cusco (masatgista),Josep M. Bargunyo (porter), Xavier Humprey Rodríguez (porter), Nacho Pombo, JordiDelás, Peter Rooks, Manolo Agusti, Quim Forcada, Pep Masana, Pep Salip, Jordi Vidal,Lalo Ruiz i Miquel Chaves.

El segon any d’escola, tot el grup va millorar i s’oferia més resistència als altres equips,ja que cada cop costava més guanyar l’infantil del Barça, malgrat la imatge de trinxeraires.Tots amb un xandall diferent, no hi havia dues samarretes del Barça iguals i els pantalonsrecollien totes les possibilitats imaginables de blau. Només hi havia uniformitat en les mit-ges, ja que en aquell temps a les botigues només existia un únic tipus de mitges del Barça:les de ratlles vermelles i blaves.

Hi havia dos equips a infantils. A l’infantil B es varen incoporar els reforços de VíctorPinyol, que era un gran tirador de penalty-corner i Jordi Torres, i així ells podien jugar elsdiumenges amb un juvenil.

Un bon dia en Joaquim va comunicar als infantils que els havien convidat a anar a un tor-neig de hockey infantil a Madrid, i que a més coincidia amb el Campionat d’Europa deSeleccions i que el podríem veure. Aquest va ser un fet inesperat que va acabar d’enganxaraquells nois en el hockey. De fet no sabien res del món del hockey, ni tan sols anaven a veureels partits del primer equip ni de l’equip juvenil, ja que jugaven el diumenge i el diumenge«no tocava» hockey. Hi havia nombroses dificultats. Calia saltar-se dies de classe, que elspares ho autoritzessin i que els responsables dels col·legis també. En no ser un torneig ofi-cial, per part del club no hi havia un suport econòmic. Finalment, tot es va resoldre i l’ex-pedició de nens de hockey del Barça i Joaquim Roca varen agafar l’autocar un matí entresetmana del maig de 1974 cap a Madrid.

Molts era la primera vegada que sortien de casa sense els pares o l’escola. Tot era una des-coberta del món, i un cop instal·lats a l’hotel a Madrid, la sensació era de llibertat total. Totsels dies es va fer molt tard de nit passejant pels carrers i carrerons del centre de Madrid, quesentíem al Telediario i veient edificis i monuments que sortien en foto en els llibres de textque fèiem servir a l’escola. Després, encara hi havia el corresponent sarao a les habitacionsde l’hotel. El primer dia com que el partit era a primera hora de la tarda, l’equip va anar al


-82-

Museu del Prado, En arribar a l’hotel per dinar, Joaquim Roca va deduir per l’aspecte gene-ral que ja estaven esgotats de caminar abans de jugar cap partit.

El Club de Campo va deixar bocabadats tots els nois. Semblava impossible que existís unclub amb aquelles instal·lacions, dimensions, i estil. Ho tenia tot, fins i tot les millors dut-xes, vestuaris i tovalloles que havíem vist mai. Al mateix temps es jugava la Copa d’Europade Nacions. Asseguts a la tribuna, l’equip d’Espanya els hi va semblar fantàstic. Tothom vaquedar impressionat de com jugaven.

Es va aprendre què era jugar bé a hockey. Inoblidable. Espanya va guanyar aquell partiti es va classificar per a la final, on també va guanyar a Alemanya.

Ni els nens eren els mateixos que havien sortit de casa, ni el hockey el mateix esport d’a-bans

1974-1975. Folkestone

Jordi Vidal va passar a ser delegat de la secció i capità i entrenador del primer equip. JosepM. Barguñó havia tornat a agafar les guardes i jugava a segona, i a la vegada feia de dele-

gat del primer equip.

S’hi varen incorporar també Pep Vilà iMiguel Chaves, tots dos provinents del col·legidel Sagrats Cors, igual que Carles Pla i PepMasana, un any més grans. Això feia que laintegració fos bona, malgrat l’admiració cap ajugadors molt més grans - consagrats- comJordi Vidal (autèntic líder de l’equip fins a laseva retirada), Mario Ollé, Ll. Delclós, QuiqueRomagosa, Pau Negre, Josetxu Alustiza, LaloRuiz, que els més joves havien vist en els entre-naments o com a espectadors dels partits del

primer equip.

L’equip juvenil del Barça es va classificar per al campionat d’Espanya. A partir d’aquellany la presencia del Barça als campionats d’Espanya juvenils va ser habitual. Va ser l’últi-ma temporada de juvenils nascuts l’any 1957: Tito Úbeda, Jordi de Falguera, Oriol Amat,Quico Mata i Joan Carles Sala.

El mes de març, per Setmana Santa es va anar a jugar el Torneig de Folkestone. Es varendesplaçar Brujas (porter) Jordi Falguera, Antonio Falguera, Manolo Agusti, Pep Vila, Nacho

Equip juvenil

Memòria colectiva

-83-

Pombo, Pepe Masana, Quim Forcada, Carlos Pla, Ricardo Ruiz, Jordi Vidal, Miguel Chavesi Amado Pons com a massatgista. Amb motiu d’aquell desplaçament, va néixer el sobrenomd’en Pons: Lovely Bridges. Algun graciós de l’equip li va traduir el nom. L’èxit de l’ocu-rrència va ultrapassar totes les previsions: aquell rebateig el va acompanyar sempre. Aixímateix, a partir d’aleshores, en Lovely, fent honor al sobrenom adjudicat, va incorporar alseu pintoresc vocabulari, -que més tard els membre de l’equip van elevar a la categoria d’i-dioma, el «ponçià-, el terme that i no se’n va desfer mai més. Tthat equip, that nano... sem-pre el considerava aplicable.

L’expedició va arribar a Londres abans d’anar cap a Folkestone, un poble de la costa sudd’Anglaterra, i també al tornar. Plovia. L’estada a la capital es va viure pels més joves queera el primer viatje a l’estranger, com una experiència al·lucinant. Es va aprofitar el tempssense treva; caminant per tot arreu, anant al cinema a veure pelis que a Espanya ni tan solss’imaginàvem que podien existir. Entrant a sex-shops, tocant’ho tot i tancant-se a les cabi-nes individuals de dos en dos i fins i tot de tres en tres, quasi sense poder respirar, per veureaquelles projeccions fantàstiques...

Caminant pertot arreu,anant al cinema a veurepel·lis que a Espanya nitan sols imaginàvem quepodien existir, entrant asex-shops, tocant-ho tot itancant-se a les cabinesindividuals de dos en dos, ifins i tot de tres en tres,quasi sense poder respirar,per veure aquelles projec-cions fantàstiques...

A Folkestone també plo-via. Dels quatres diesd’estada només va serpossible jugar un partit. Els responsables del torneig repetien contínuament: «Is imposible

to play hockey in this ground», fins que es va gravar al cervell de tothom.

Mancats de la possibilitat de competir i amb tot el temps del món, aïllats en un poble demala mort on a part del club d’hoquei i de l’hotel, no hi havia gairebé res més, caliar passarl’estona d’alguna manera. Van apareíxer dues modalitats. Partits entre el propi grup en unparc que hi havia a prop de l’hotel. Abans de començar hi havia una herba fabulosa. A la fi

«Is imposible to play hockey in this ground.»

allò era un fangueig indecent. És clar que fèiem servir les botes de tacs d’alumini per norelliscar...

Però no era un problema. Ningú no deia res i, a més, s’anava canviant el camp de joc. Elparc era immens amb la qual cosa cada partit es disputava en un catifa verda impol·luta.Després de tres dies de competició allò, en comptes d’un parc de gespa, semblava un arros-sar del Delta de l’Ebre.

La segona alternativa era organitzar saraus a l’hotel. Aquests eren variats però tenien uncomponent etílic bastant considerable. La cambrera de la barra del bar, Paola, servia copesi copes i mai no acabava. A més, Nacho Pombo, una de les estrelles del viatge, l’assetjavacordialment i aconseguia, entre carícies i grapejades, alguna consumició sense càrrec. ElNacho Pombo apreciava enormement el cafè irlandès, fins al punt que, de vegades, li costa-va poder dormir.

El acabóse, com deia l’inigualable Climent Vidal, es va viure una nit en què, desprésd’una inicial retirada a dormir, va haver-hi un assalt a la barra del bar. La festa va continuara l’habitació que ocupaven Carles Pla, Pep Masana i Quim Forcada.

Aquella va ser, per a molts de l’equip, la primera experiència seriosa en el camp de lesactivitats complementàries que acompanyen i completen les estrictament esportives.

Aquest any es va jugar un partit contra la selecció nacional per celebrar el 75è Aniversaride la Fundació del Club. Vàrem perdre per 4-0 i l’equip del Barça era el següent: Jordi


-84-

La primera experiència seriosa en el camp de les activitats complementàries que acompanyen i completen les estrictament esportives.

Memòria colectiva

-85-

Delás, Jordi Vidal, Ricardo Ruiz, Manolo Agustí, Pepe Masana, Pep Vila, Antonio deFalguera, Quim Forcada, Fernando Trullols, Brujas, Miquel Chaves, Nacho Pombo, Jordi deFalguera, Carlos Pla.

75è Aniversari del Barça. Els actes els va organitzar en bona part Pablo Negre, llavorsdirectiu de la Junta del Barça. Va haver-hi un partit Espanya- FC Barcelona, que va acabar4-0. Després va haver-hi un dinar al restaurant la Masía de la Diagonal.

Pep Vilà. 35 anys. Hockey i Barça

Era l’any 1968, el curs escolar 1968-1969. Tenia 12 anys, a punt de fer-ne 13. Una altravegada estava castigat. No recordo per quin motiu, aquella tarda teníem festa. Més ben

dit, tenien festa; jo havia d’anar al col·legi a copiar algun llibre, a escriure mil vegades algu-na frase o a fer veure que estudiava.

Vaig arribar al col·le i em vaig quedar badant pel pati. Em va cridar l’atenció que al campdel fons, un grup de nois s’estaven entrenant. Encara em va sobtar més descobrir que era unentrenament d’hoquei herba. Un esport desconegut per a mi, i no tenia ni idea que es prac-tiqués al col·legi dels Sagrats Cors.

Era el senyor Enric Romagosa, i ens va fer un discurs sobre la secció de hockey d’un clubque ens causava admiració, que resultava que tenia molt interès a incorporar-hi canalla. Elrecordo obrint el maleter del seu vehicle i ensenyant-nos, a mi i a d’altres nois que havíemescoltat el seu discurs uns sticks nous de trinca. Als qui vàrem acceptar la proposta de passaral Barça, ens en va regalar un. Va ser el meu primer stick. (Fins aleshores entrenava i anava

Diploma


-86-

als partits amb un de vell que m’havia proporcionat el capellà entrenador de l’equip delsSSCC).

Si la casualitat en forma de càstig em va possibilitar conèixer el hockey, novament eldestí, disfressat d’expulsió temporal, em va permetre assistir impunement a totes les jorna-des del campionat de 1971 1971.torneig.

1975-1976 Campionat d’Espanya de juvenils

En el primer equip Pep Vilà es va trencar tres metatarsians del peu esquerre jugant a fut-bol sala amb Miquel Chaves, Carles Pla i Pep Masana.Va ser operat a la Clínica Plató i

va estar uns cinc mesos de baixa. Quan es va reincorporar a l’equip, sortia a les segonesparts substituint Pau Negre, en la posició de davanter. Aquest any es va incorporar Jordi deFalguera al primer equip. A juvenils, en començar la temporada, ja va quedar molt clar quel’objectiu era anar al Campionat d’Espanya de juvenils, fita que feia molts anys que el Barçano aconseguia. El 20 de novembre va morir Franco, i el cap de setmana següent es va dirper ràdio que tots els equips de tots els esports havien de portar dol. Quan els juvenils varenpreguntar què calia fer, Joaquim Roca, n’havia vist de tots colors, va dir que això de portardol ja no es feia, que només passava en alguns països endarrerits. Però els nois que duranttants anys havien sentit els pitjors auguris per a aquell moment van voler ser disciplinats.Van improvisar els braçalets agafant un mitjó negre i vell d’Esduard Botey i el varen tallara rodanxes. Les anelles resultants van ser els braçalets.

L’últim partit va ser al Junior i el 2-2 va arribar a l’últim minut i amb molta il.lusió, ja quehi havia una festa de comiat dels que havien nascut el 1958 i deixaven l’equip juvenil. Esva aconseguir el quart lloc en el campionat de Catalunya, que permetia jugar la fase prèviaa una escola de capellans de Madrid, San Pablo Valdeluz. Semblava que els equips catalanshavien de gunyar-ho tot. El primer partit amb l’equip local va ser a primera hora de la tarda.Feia molta calor, el camp era el pati de l’escola, ple de sorra i sense tanques. Tothom ani-mava el contrari. Els nervis varen jugar una mala passada i es va perdre 4-0.

Allò va fer espavilar l’equip que finalment es vam classificar per a la fase final, que eraal camp de l’Egara. El primer partit era contra els amfitrions que tenia un equip molt supe-rior a la resta. Es va perdre 8-0. De fet, al públic local encara va semblar que eren pocs golsi l’únic pel que semblava molt preocupat era perquè els nois del Barça no aixequessin gairetrossos d’herba en xutar. Es va haver de jugar finalment pel setè i vuitè lloc, i també es vaperdre. L’any següent calia tornar.

En aquella temporada l’escola de hockey estava consolidada i hi havia prou gent perquès’haguessin de fer diversos equips. Es va crear un equip de juvenils B que es diria Gimnàs,

Memòria colectiva

-87-

com la resta de segons equips de la secció, i en no tenir prou gent per a aquest equip, moltsdels que encara eren infantils jugarien també els diumenges amb els juvenilsB.Consegüentment, es va canviar el nom de l’equip d’infantils, que va passar a dir-seGimnàs.

Tot això va fer que els del Gimnàs, després de l’entrenament de l’escola de hockey deldissabte al matí, els dissabtes a la tarda i els diumenges haguessin d’anar sols a jugar.Algunes vegades, quan anaven a camp contrari, alguna persona de gran feia d’acompanyant,però no sabia res del hockey ni dels jugadors Josep Aureli Jordi feia de capità i de cap decolla, i en cada partit que es feia a Terrassa, a més de fer i organitzar l’equip, havia d’ex-plicar al conductor com anar-hi, de manera que cada viatge amb autocar era una aventura,amb amenaces d’immobilitat del vehicle per part del conductor si no se li explicava deta-lladament la ruta. La jornada del diumenge començava d’hora al matí a la tribuna de l’esta-di de futbol, a l’última porta per on s’accedia als vestuaris de l’estadi i on ens trobàvem ambels del segon equip, que jugaven normalment abans de nosaltres però que sempre anaventard. Allà escoltàvem els acudits i les ocurrències que explicava un xicot que es deia Salip(hi havia un altre jugador d’aquell equip que es deia Viñas que li deia Felip, ja que es pen-sava que aquest era el seu nom).

L’any 1976 mor el Màrius Valls i Caraben, periodista que tantes vegades havia acompan-yat els històrics equips de hockey del Barça1. A l’estiu varen tenir lloc els Jocs Olímpics deMontreal.

1976-1977. Subcampions de Catalunya. Es perd la promoció a divisió d’honor

El primer equip jugava a primera divisió nacional, que era com una segona, atès que hihavia divisió d’honor amb el Pedralbes, Vallès, Rimas, Junior, Lagunak, de San

Sebastián, Pilaristas de Madrid, Real Sociedad Hípica Club de Campo de Madrid, San PabloValdeluz i Terrassa 1910 i CP de Madrid.

L’inici de temporada va ser molt dolent, ja que en la novena jornada l’equip estava clas-sificat penúltim. A la jornada número 10 es va produir un canvi, el Barça va guanyar el líderel Pedralbes, un resultat molt comentat als diaris.

(Titular del Mundo Deportivo: «Inesperado tropiezo del Pedralbes en el Nou Camp. 2-1:El entusiasmo azulgrana superó al Pedralbes»). A la segona volta es van guanyar tots els par-tits menys un, que es va empatar (Amb el San Pablo Valdeluz). La crònica del partit que vaaparèixer al Mundo Deportivo i firmada per Bellsoley deia: «2-1: EL ENTUSIASMO AZUL-

GRANA SUPERO AL PEDRALBES. No hay enemigo pequeño, y este axíoma lo comprobó


-88-

en su propia piel ayer tarde el Pedralbes en su visita al «Camp Nou». No es ningún secre-

to que la calidad de juego era mayor la de los «sticks» de Pedralbes; pero en velocidad y

en táctica, la ventaja fue para los once palos de Les Corts.Un medido, templado y sabio

pase de Ignacio Macaya, espléndidamente rematado por Olegario Monegal, inaugoró el

marcador. Poco antes del descanso se infiltró por la izquierda Carlos Pla, engañó al defen-

sa y cedió a Ruiz que, en tromba y trompicado, empató. Y justo reanudar, un «stroke» que

despejó el meta polista llegó a Puig, que cruzó fortísimo, imparable, el gol de la victoria.

F. C. Barcelona: Pérez, Albert, Vilá, Pla, Ruiz, Puig, Masana, Pombo, Falguera, Agustí (A.

Y I. Casanova, Forcada). Pedralbes: Casas, O. Monegal, Valls, Montfort, Brusés, Puyó, E.

Monegal, Durán, I. Macaya, Gispert, Calzado (Ventós, Trias, Alfonso).

Després d’aquest partit va apareixer un article molt dur que es titulava «algo menos queun club de hockey».1

«ALGO MENOS QUE UN CLUB DE HOCKEY. Al llegar a las instalaciones deportivas

del Nou Camp, me crucé con los infantiles A polistas, comandados por Fábregas, radian-

tes todos: salían de ganar por 4-0. Algo no había ido del todo bien en la meta azulgrana.El

campo de hockey, de tierra; y detrás de las «jaulas» las porterías de fútbol. Nada más. Un

solo terreno de fútbol funcionando y de las ocho pistas de tenis, solo se peloteaba en una.

Sábado por la tarde... Mejor «no comment» pero es así.Once jugadores vistiendo la depor-

tivamente gloriosa camiseta azulgrana, huérfanos de público prácticamente, le perdieron el

respeto a un gran rival, no sin antes hacer sufrir lo suyo a Manuel Agustí, tantas veces inter-

nacional en otras épocas y a Clemente Vidal Porta, quienes al final respiraron a gusto. Me

dijeron: «ten en cuenta que somos una «sección» de un club y que el Barcelona no tiene

«edificio social» donde hacer esta vida tan intensa que tienen el Polo, el Egara, el Tarrasa,

el Atletico,...». Luego, más animados. «Donde sí estamos bien, es en los más

jóvenes».Cuando me iba, seguía sin entenderlo... ¿Cómo es posible, pese a todo, que n i el

C. D. Tarrasa, ni el Junior F.C. ni el F.C. Barcelona tengan, para su hockey olímpico,

campo de hierba? Algo falla, con tantos millones como danzan en el deporte español».

Es va promocionar contra el Tenis de Santander per pujar a divisió d’honor. Els dos par-tits es varen jugar en un cap de setmana a Catalunya. L’anada a Terrassa, al camp Atlètic deTerrassa on el Barça va perdre. I a la tornada, a casa, al solar es va empatar. Es viatjava enunes condicions que no s’han tornat a repetir. Sempre amb avió, sortint el dia anterior almatí, sense angoixes de pressupost, sense l’estrès de la jornada doble (que, per cert, no vatrigar gaire a ser una realitat).

A Madrid -el viatge més freqüent- hi havia el costum inalterable d’allotjar-se a l’HotelParis, paradigma de l’hotel démode. L’equip Coneixia tots els cambrers. Tan bon punt s’a-rribava, el senyor Climent Vidal repartia abraçades amb una bonhomia proverbial que li era

Memòria colectiva

-89-

molt útil quan havia d’apaivagar els ànims bel·ligerants dels ofesos pel comportament delsjoves jugadors.

Dels molts disbarats que es varen cometre és memorable la pluja de coixins llençats perla finestra d’una habitació a un pati interior -amb font i tot-, en front del menjador, i que almatí següent delatava indefectiblement. La pissarra del hall on s’anunciaven els menús que-dava rectificada per nous àpats delirants. Trucades des de recepció a la matinada avisant pri-mer, amenaçant després, a causa de les queixes de clients que no podien dormir... O ManoloAgustí viatjant dins el maleter d’un cotxe d’uns amics de Nacho Pombo per anar a una cutrediscoteca d’Aravaca. Ja no hi cabia, però no es resignava a perdre’s la festa,- d’on els vanfer fora després que Pombo es gronxés -com si fossin lianes- repetidament, sense fer cas delsadvertiments, d’unes cortines de vellut vermell...

Pep Vilà, que sortia d’una lesió, va tornar a trobar un lloc a l’equip. El fet de jugar assí-duament li va permetre ser seleccionat a l’equip de Barcelona. -juntament amb Tono Valls,Jordi de Falguera i Xavi Puig- per l’equip sub 21 de Barcelona que va participar en elCampionat Nacional Interciutats. En aquells anys es feien duess seleccions catalanes, unaamb components de Barcelona i un altre amb jugadors de Terrassa. El seleccionador deBarcelona Jordi Vidal, va convocar Jordi de Falguera, Pep Vilà i Xavier Puig per el «VIITorneo Nacional de Selecciones Sub-20» el desembre de 1976. En la final, molt disputada,Terrassa va guanyar a Barcelona.

Xavi Puig va ser convocat regularment d’extrem esquerra.a la selecció espanyola sub-21,que dirigia Joan Comerma. Per raons diverses, l’any següent va renunciar a jugar amb laselecció, encara que Jordi Vidal, el seu mentor, el va intentar convèncer de forma insistent delcontrari. També va renunciar a jugar al primer equip del Barça i va treure fitxa per al tercerequip de la secció. A l’equip juvenil, després de cinc anys de funcionament de l’escola de hoc-key, s’acostava el moment per al qual s’havia estat entrenant cada setmana tots aquells anys.

Era el final de l’adolescència i alguns havien començat a anar a la universitat. El grup jano era tan homogeni i no tots compartien els mateixos interessos. N’hi havia que sabien quedesprés d’aquella temporada potser deixarien el hockey, d’altres que no el voldrien deixarmai, però que difícilment podrien jugar al primer o segon equip del Barça i potser hauriende deixar el club. D’altra banda, l’ascendència que tenia Joaquim Roca sobre el grup, des-prés de tants anys, ja no era la mateixa, i ell també tenia altres equips i l’escola, als qualshavia de dedicar el seu temps.

Tot això va fer que la temporada no anés bé i que al final de la primera volta fos molt com-plicat anar al Campionat d’Espanya que aquell any es feia a Madrid, organitzat pel Club deCampo.


-90-

Abans de Nadal, l’equip es va classificar per primera vegada en el Barça, per elCampionat d’Espanya Juvenil de Hockey Sala. Va tenir lloc, en una barriada de la peri-fèria de Madrid, a Aluche, simultàniament el campionat juvenil i sènior. El Barça juve-nil no va fer un bon campionat ja que pràcticament no l’havien preparat, i un equip galleci el San Pablo el varen apartar de les semifinals. L’ambient de hockey d’aquells dies i elfet de compartir tot l’equip aquells dies va donar una motivació extraordinària per a lasegona volta del campionat de Catalunya d’herba. Va ser excel·lent, no es va perdre cappartit i es va acabar en quart lloc, classificats per a la fase prèvia del Campionatd’Espanya.

La fase prèvia era a Madrid, al Club de Campo que dues setmanes després havia d’orga-nitzar la fase final. El Barça va eliminar l’equip amfitrió en el darrer partit. Per aquest motiu,el Club de Campo va renunciar a organitzar la fase final, que es va fer al Polo. A la fase final,al primer partit, per segon any consecutiu va tocar jugar amb l’Egara, i es va pensar queaquell any podia ser diferent. No va ser així, es va perdre 4-1, malgrat que durant bona partdel partit el resultat era 2-2 i es podia haver empatat el partit.

Vam jugar pel tercer i quart lloc contra l’Atlètic de Terrassa, que després d’haver domi-nat el Campionat d’Infantils havia anat millorant any rere any i en el qual a més jugaven unparell de jugadors que habitualment ja jugaven en l’equip sènior. Vam empatar i finalmentvam perdre per strokes, tot quedant quarts del Campionat d’Espanya. La decepció va sermolt gran, però el temps ha remarcat la importància del resultat aconseguit. Aquell campio-nat va significar per a l’equip la fi d’una etapa que havia anat de 1972 a 1977. Tota la nos-tra adolescència compartint setmana darrere setmana amb la mateixa gent el vestuari, el trosde camp que tenia llum i les il·lusions del partit de hockey cada cap de setmana. Amb elmateix entrenador i veient com tots creixíem any rere any.

S’havia acabat, ja només ens quedaria el record d’aquells anys, i que seria part de la his-tòria de la secció.

Al Col·legi San Ramón Nonato, molt a la vora de l’Estadi, va arribar la notícia que elBarça buscava joves jugadors per a la secció de hockey. Un grup bastant nombrós d’alum-nes de San Ramón es va presentar un dissabte al matí en el camp de terra de la ZonaEsportiva, i allà es va acomplir la litúrgia de rebre un pal i una pilota, les coca-coles i pata-tes. Tot això ho movia l’entranyable Joaquím Roca

Així es van incorporar nois nascuts el 1966 que anaven junts a clase d’EGB: AlbertCantón, Riqui Gallego, Martín Sancho, David Vilatarsana, J. M. López, Joaquin Tejera,Carlos Tobar, Xavi Novés, Carlos Masmitjà, Lolo Ruiz. Un any més joves, Jordi Sancho,Jordi Barris, Carlos Vazquez i Gustavo Tobar.

Memòria colectiva

-91-

1977-1978. «Mocordos» i «mano negra». Legalització del Gimnàs. Viatge a Càdis

El millor jugador de la secció del Barça, Miguel Chaves, va marxar a l’equip deDivisió d’Honor de l’Atlètic, per tenir més possibilitats d’accedir a la selecció nacio-

nal. El primer equip i el juvenil no tenien gaire relació i això feia difícil passar al primerequip. Només es varen incorporar aquesta temporada José María Bavo, que estudiavamedicina, i Eduard Botey. El millor jugador de juvenils, Jordi Juan Torres, va ser fitxatpel Terrassa.

L’equip el portava dins i fora del camp Jordi Vidal, i mantenia una motivació extraordi-nària en cada partit. A més, com a jugador de la selecció, tenia dret a portar en un costat delspantalons la bandera d’Espanya, també en els partits amb el seu club. Això donava un certglamour al jugador i un respecte vers ell per part dels àrbitres i contraris.

Hi havia un bon reforç de Madrid Javier Albert al qual es va sumar Luís LópezLarraínzar. Aquest era menys tècnic, però aportava l’esperit de lluita que mancava al Barça.Anys després, el va substituir un altre jugador de fóra, el gallec Quique Rodríguez i tambéva assolir aquest paper a l’equip.

Climent Vidal sovint acompanyava l’equip. En els desplaçaments, feia el paper de pare irenyava l’equip si considerava que se n’havia fet un gra massa (que en fèiem).A mi, que erael més jove de l’equip, em feia gràcia veure com renyaven els més grans, el Lalo, l’Alfonso,el Manolo, el Javier Albert, com si fossin nens.

Es va conquerir el dret a disputar la promoció d’ascens a divisió d’honor contra l’At.San Sebastián. A Barcelona, empat a un gol. A Donosti, també vàrem empatar. No es vaaccedir a l’elit de l’hockey perquè els bascs varen guanyar a la tanda d’strocs. Va serun cop dur. Per curar-les ferides del disgust, coincidint amb la Setmana Santa, el 1978es va viatjar a Breda per jugar-hi un torneig. A diferència del de Folkestone, allà sí quevàrem jugar partits. Malgrat això, les festes nocturnes i la cervesa no van faltar en capmoment.

Eren els temps dels mocordos i de la mano negra, que atacava discriminant subtilmentels seus objectius (càndids i nouvinguts) i provocant, de vegades, el deliri del mateixCliment Vidal que no se’n sabia avenir de tanta bretolada per part d’uns i tanta ingenuï-tat per part d’altres. Com, per exemple, la de Manolo Agustí i en Brujas, quan, una nit,tornant de sopar, ho van trobar tot, literalment tot el que no estava clavat a terra o en unaparet, dins de la banyera del lavabo o dins del mateix lavabo. Es van empassar que l’ac-ció havia estat perpetrada per un grup de noies que s’allotjaven al mateix hotel.


-92-

Els temps dels bons vivants, que amb els seus vins de marca i plats de luxe provocavenunes factures molt oneroses per als més joves. Calia aprendre a menjar el que més de gustvingués i resignar-se a pagar el que fos. A Chema Bravo li va quedar una cara d’astorat queno es va poder treure de sobre en quatre o cinc dies quan va saber el que li tocava pagar alrestaurant del golf de Pedreña, a Santander, on s’havia abusat dels entrecots i altres delica-tessen. Ell, per no gastar, havia demanat una truita a la francesa (tant de bo fos de dos ous)que li va sortir a preu de filet de vedella.

El Gimnàs es va classificar per a la fase prèvia del Campionat d’Espanya i per participar-hi va caldre legalitzar-lo com a club. El 6 de desembre de 1977, es van reunir Antonio deFalguera, Fernando Trullols, Josep Salip, Isaac Noblom i Ernesto Pérez. Va ser la primerajunta, després de molts anys d’existència.

El viatge va ser a Cadis. Com a delegat de l’equip va anar-hi Climent Vidal, i el massat-gista era Lluís Cuscó. En aquest equip hi jugava també Jordi Lobo, que havia jugat als infan-tils i juvenils del Polo fins a l’any 1977. (Va ser subcampió d’Espanya amb Mariano Bordas,Javi Serra, Enrique i Ignacio Macaya, XX Rovira, Hermanos Ventós.) Va estar una tempo-rada a segona amb el Pedralbes, i des de 1978 fins a 1985 va jugar amb l’equip de segonadel Barça. La fase final va ser a Galícia, i allà els resultats ja no varen ser gaire bons.

1978-1979. Gimnàs

La temporada 1978-1979 va tornar l’Alejo de l’Atlètic per jugar al Gimnàs, com abanshavia fet el seu germà Ricardo. Era l’equip de M. Agustí, A. Falguera, F. Trullols, Isaac,

Coco, J. Delás, etc. I de porters Ernesto i Tono. Aquests dos, els seus arranjaments i les sevesdones mereixerien un capítol especial, sobretot «Ernesta» i les seves condicions perquèErnesto jugués.

El 1979 va aparèixer el Gener 5 HC, club amic amb el qual hem compartit camp de joc ijugadors. Aquell any es va canviar el nom de camp del Cinquantenari pel de Pau Negre.

Los Muñoz. Can Salvi. Com apareix una afició. El pas de Ricard i Nacho Muñoz pel móndel hockey.

La història comença el 1978. Els germans Muñoz eren molt petits, vuit i sis anys, quan esvan trobar en un club idoni per practicar un esport nou. A Can Salvi el camp era d’herbanatural. Encara no es coneixia la moqueta artificial que tant va fer variar la forma de joc.

Les instal·lacions eren, són, belles i havien estat adaptades per a la pràctica del hockey perla família Negre. El camp de joc s’utilitzava conjuntament per a hockey i futbol, la qual cosaplantejava grans problemes al terreny de joc.

Memòria colectiva

-93-

Va ser molt important trobar un personatge excepcional, amant de l’esport, del hockeypreocupat pel seu ensenyament, gran persona, gran entrenador i responsable de que aquellsnois aprenguessin a manejar l’stick, Salva Induráin.

Els dos germans van demostrar interès per aprendre i Salva, veient que tenien fusta, esva aplicar molt. Del Ricard es deia que sempre estava disposat a lluitar i guanyar, amb l’s-tick preparat en tot moment per al gol. Nacho, primet, fibrós, amb la samarreta arrosse-gant però amb reflexos i rapidesa extraordinaris, destacava en la banda esquerra. A CanSalvi de vegades era difícil completar l’equip, però es lluitava dignament en totes lescompeticions.

El primer Trofeu va ser el torneig Pau Negre de 1983, que es va celebrar com la Copad’Europa No van trigar a arribar les concentracions amb les seleccions catalana i espanyo-la. Amb la catalana varen ser campions d’Espanya pràcticament en totes les ocasions que hivaren participar. Ricard, més tard, l’octubre de 1987, quan ja jugava amb el Barça, va que-dar campió d’Europa, sub-18 empatant a 2 en l’últim partit contra Alemanya. Els dos golsde la seva propietat.

Durant la temporada 1985-1986 es van unificar els equips juvenils i cadets de Can Salvii Sant Pol. Van sortir dos bons equips. En el dels grans, la incorporació de Chema i Ricardva ser fonamental, i en l’equip dels petits la potent i compenetrada línia mitjana formada perBruno Bach i Nacho va demostrar que ambdós passarien a categories superiors.

Acabada aquesta temporada, calia prendre una decisió definitiva. Seguint els desitjos degran part de l’equip de Can Salvi, el senyor Muñoz, en funcions de representant, es va reu-nir a la cafeteria L’Oca amb Alejor Noblom i allà es va decidir que el futur dels germansMuñoz i uns altres com Chema, els González, Ferrer, seria com a jugadors del Barça.

Primer com a juvenils a les ordres de Pep Salip. El Ricard alternava algun partit amb l’e-quip de primera que entrenava l’Alejo.

Han passat des d’aquell moment 15 anys. Hem viscut de tot, moments de gran alegria,com l’ascens a divisió d’honor, i partits memorables durant una pila d’anys, barrejats ambaltres temporades d’angoixa, promocions per salvar la categoria, partits a cara de gos, sal-vant-nos temporada després de temporada, i l’amargor del descens. Però no ho canviem.El hockey és un esport amateur en el qual val la pena jugar, passar-ho bé i guanyar. Peròsobre tot val la pena la companyonia i bon rotllo i això ho té i ho ha tingut sempre elBarça. N’hi haurà uns altres que analitzaran la situació esportiva del Barça en aquestsúltims anys. Els Muñoz només volem deixar constància de la nostra afició, dient que tor-naríem a plantejar les coses de la mateixa manera, recorrent el mateix camí i acabant enel mateix equip.


-94-

1979-1980

Es va guanyar el torneig que va organitzar el Black Boys de Ginebra, on es va desplaçarJesús Marqués, Quique Rodríguez, Carlos Pla, Pepe Masana, Jordi Vidal. El delegat de

la secció era Climent Vidal Porta

Aquells anys ens varen ser molt bons pels jugadros. Ho varen passar molt bé i el fet defer la lligues nacional de primera divisió et permetia fer viatges de tant en tant que donavenambient a l’equip.

Érem un equip molt previsible en la nostra manera de jugar, que depenia d’en Jordi Vidaltant a dins com a fóra del camp malgrat la diferència d’anys que havia amb la majoria delequip.

Aquells anys varen ser molt bons per als jugadors. Ho varen passar molt bé, i el fet defer la lliga nacional de primera divisió et permetia fer viatges de tant en tant que donavenambient a l’equip. Érem un equip molt previsible en la nostra manera de jugar, que depeniade Jordi Vidal tant a dins com a fora del camp, malgrat la diferència d’anys que hi havia ambla majoria de l’equip.

Memòria colectiva

-95-

L’any 1980, Joan Antoni Samaranch és escollit president del Comitè OlímpicInternacional. Tenen lloc els Jocs Olímpics de Moscú, amb el boicot de 58 països.

Espanya guanya la medalla de plata en hockey, darrere de l’Índia.

El 23 de febrer de 1981 hi ha l’entrada al Parlament espanyol de forces militars, i durant18 hores són segrestats el Govern i el Parlament espanyol.

Mundial de futbol d’Espanya de 1982, que guanya Itàlia. L’any 1983 mor Joan Miró. Enels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984 hi ha la resposta del boicot de l’URSS i païsospropers. El 1984 s’extén l’epidemia de la sida.

La Lliga 1984-1985 es guanyada de forma aclaparadora sota les ordres del tècnic anglèsTerry Venables. 1

Els anys vuitanta en el hockey del Barça

L’any 1980 el primer equip es va traslladar a jugar al camp Pau Negre de Monjuïc, que estre-nava gespa artificial. L’Alejo torna la temporada 1981-1982 de l’Atlètic de Terrassa i durant

dues temporades va fer d’entrenador-jugador del Gimnàs. A la fi de la temporada 1982-1983,en Jordi Vidal li va proposar entrenar el primer equip que havia portat Pep Salip.

La dècada comença amb una important crisi econòmica que no permet mantenir QuimetRoca, que torna al Polo. La seva feina ha estat important. Els joves jugadors que ha formatformaran l’equip dels anys vuitante. La marxa de Roca posa en perill l’escola. S’ha decomptar amb la gent de casa. El Pep Salip es fa càrrec dels equips inferiors i fins i tot entre-na durant un parell d’anys el primer equip.

El mateix any 1980 el primer equip torna a jugar amb un bon camp, el Pau Negre queestrena gespa aratificial. Els jugadors que varen ser la base del primer equip en els setanta,passen el Gimnàs, que viu una de les seves èpoques daurades, la de 1982 a 1987, on va serhabitual la seva participació en el Campionat d’Espanya de primera divisió.

En el primer equip s’aposta per la joventut, i això ocasiona guanyar amb competitivitat,però també dificultats per mantenir la categoria. Se succeixen ascensos i descensos. Ambl’arribada d’Alejo Noblom a la direcció del primer equip, hi ha un absolut canvi d’estil, totapostant per la professionalitat dels tècnics.

1970-1980ELS ANYS VUITANTA


-96-

De la temporada 1984-1985 fins la 1988-1989 hi ha una llarga estada a primera, amb unseguit d’intents d’arribar a la divisió d’honor. A causa de les obres del Jocs Olímpics de1992, de 1986 a 1989 s’ha de jugar i entrenar a Terrassa. L’escola de hockey ho pateix dura-ment. La temporada1989-1990 s’estrena camp i nova categoria. Sembla un somni.

El Gimnàs canvia el seu nom per Barceloní Stick Club, i es rejuveneix amb les noves gene-racions. Els més veterans passen a un dolç exili a la tercera divisió. Es crea l’equip de tercera.

El Gimnàs

El Gimnàs ha estat el segon equip de la secció amb una força personalitat, gràcies al man-teniment del seu nucli durant molts anys. El fet que baixessin alguns jugadors del pri-

mer equip va fer que el nivell de l´equip pugés considerablement.

Sempre varen haver-hi molts bons porters, Tono Valls i Ernesto Pérez, que competien perveure qui no havia d’anar a jugar. El Tono per lesions i l’altre per estudis.

A part del fet de no entrenar mai, el Gimnàs també es distinguia per les ganes de guanyari l’actitud al camp. El joc normalment era defensiu i el contraatac no gaire atractiu. Hi varenjugar Riqui Bonastre, Toni Rubio, Lluís Casas que després va pasar al Polo, ManoloMoreno, Albert Cantón, Riqui Gallego. Aquesta era una excel·lent simbiosi: uns es rejove-nien i altres aprenien l’ofici. Un dels anys amb el Miguelín d´extrem dret i el Rqui Gallegode mig centre va ser el que van jugar millor. Els rivals d’aquesta epoca foren el Terrassa deNogues i Bonastre, l’Atlètic 52 (Samba), el Drac i el mateix Barcelona.

De ben jove va arribar al camp de Montjuïc el Riqui Gallego. Tant que se’l coneixia com«el niño». Callat, discret, després dels partits treia un enorme entrepà que li havia fet la sevamare i el compartia amb els nens petits de veritat que tant sempre l’han admirat. El RiquiGallego ha estat un dels grans jugadors de la secció del Barça, peça fonamental de la sevageneració. Durant molts anys l’autèntica ànima del Gimnàs va ser Josep Aureli Jordi.Persona d’extraordinaris coneixements de hockey, tot i ser un dels més joves, va ser capaçde cohesionar i fer un equip d’amics, que va tenir una més que notable trajectòria esporti-va. Com que Josep Aureli tirava els penalties, va ser el màxim golejador de l’equip totes lestemporades menys una, en què ho va ser el Miguelín. Durant un temps va fer parella amb elmillor parador de penaltiess amb qui mai no va col·laborar, l’Alejo.

El Gimnàs va tenir una important rivalitat amb el primer equip i la situació va ser forçapalesa les temporades que varen coincidir a la mateixa divisió. Una reglamentació de laFederació impedia aquest tipus de noms per els equips. Llavors es va fundar el BarceloníStick Hoquei Club, amb estatuts propis. Va desaparéixer el Gimnàs i el va sustituir elBarceloní Stick Hoquei Club. Josep Aureli Jordi

Memòria colectiva

-97-

Josep Aureli Jordi

Un dia,els Escolapis de Balmes, ens van fer una conferència sobre l’esport. Després ensvan informar que era convenient, apart de l’educació física a l’escola, fer altres activi-

tats esportives. Al finalitzar la conferencia, ens van donar una llista d´esports per practicar iunes adreces. Amb un amic que es deia José Franco, vam decidir fer rugbi al FC Barcelona.La nostra sorpresa va arribar quan els nostres pares van negar-se, dient que el que volgués-sim, però rugbi no, que era molt violent. A manera de venjança, vàrem triar el que, davantde la nostra ignorància, consideràvem més brusc: el hockey. I com que l’stick del de gespaera més gruixut que el de patins, ens vàrem decidir pel primer.

Quan vam passar a juvenils, el Juvenil A estava constituït per jugadors de l’anterior for-nada i es van fer dos equips de juvenil B. Un el portava Eduard Botey, i l’altre, el més flui-xet, jo. Els resultats van ser molt dolents, i jo ja vaig anar agafant «grans» responsabilitats,com portar l’aigua, les pilotes, trucar a tothom cada setmana i portar la llista que havia pre-parat Roca amb l’alineació.

Temporada 1980-1981


-98-

Un any l’entrenador va ser Quique Nogueras. S’ho va prendre amb molta il·lusió, encaraque va estar-hi poc temps. Es va enamorar del joc d’Escolà. A part, d’aquesta etapa recordoJuan Cantero, el malaurat Mario Cantero, que encara era infantil i Santi Morcillo.

En el meu últim any de juvenil, hi havia tres equips. El juvenil A, un juvenil B Barça i unaltre juvenil B Gimnàs. Això es va fer perquè així els del juvenil B Barça podien jugar ambel juvenil A quan calgués.

El tercer equip sènior, també es deia Barcelona, i estava format per jugadors més vete-rans; i el portava Ricardo Noblom, pare. El Gimnàs, el portava Antonio de Falguera, i emtrucava sovint per anar-hi els diumenges. D’aquest període vaig agafar una mania que haperdurat per sempre. A mesura que anaven arribant els jugadors al vestuari, anava comptantels que érem, perquè jo sabia que si érem onze no jugava o ho feia els últims deu minuts siel resultat ja estava decidit.Cal dir que els partits eren a les 9 del matí. També moltes vega-des estàvem a punt de començar i arribaven jugadors que s’havien canviat a casa. Jo, unssegons abans de començar, havia de sortir i deixar el meu lloc. M’ho prenia ambtranquil·litat, però a meitat de temporada ja no hi volia anar. De la mateixa manera, quan alGimnàs sènior necessitaven gent per jugar, recorrien als juvenils del Gimnàs.

Toni Rubio

Toni Rubio va arribar al hockey com tants altres nens: badant. Estava mirant un partit alsolar de la Zona Esportiva del Barça el febrer de 1973, quan Quimet Roca li va propo-

sar jugar tal com anava amb roba de carrer. Tenia 9 anys i era un any més petit que XandriAmat i un més gran que Ferran Marqués. A l’escola de hockey va jugar amb Chus MarquésJosep Aureli Jordi, Josep Estadella. Feia de porter. La temporada 1974-1975 a infantils B,després a infantil A i va anar al festival de fi de curs de les escoles de hockey, de porter. Latemporada 1976-1977 el seu entrenador era Josep Aureli, que feia d’ajudant de QuimetRoca.

La temporada 1978-1979 arriba a juvenil A, i varen quedar sotscampions de Catalunya,quarts al campionat d’Espanya i primers al Torneig de Reis. La temporada 1979-1980, elcapità de l’equip juvenil és Riqui Bonastre.

El 23 de febrer de 1981 va haver-hi el segrest dels diputats al Parlament de Madrid.

Toni Rubio va anar a Madrid amb la selecció de Barcelona. Pels carrers hi havia tanque-tes que intentaven restablir l’ordre.

Ferran Marqués i Toni Rubio van jugar a la selecció catalana sub 16, i van anar a Londres,Coventry y Birmingham. El delegat de la secció era Climent Vidal.

Memòria colectiva

-99-

1981-1982 Quimet Roca torna al Polo

Per motius econòmics es va prescindir dels serveis de Joaquim Roca, que es va fer per-fectament càrrec de la situació i, després d’una tasca fenomenal de 9 anys, va tornar al

Polo. El Joaquim se’n va anar amb la cavallerositat que el caracteritza, però també amb lasensació que hi havia una feina per acabar. Es va fer càrrec de la direcció tècnica de la sec-ció el Pep Salip i entrenava el primer equip i els juvenils. Aquella va ser la darrera tempo-rada de Jordi Vidal en el primer equip.

Com que l’equip de tercera categoria s’havia desfet per manca de jugadors, 7 o 8 juga-dors varen passar al Gimnàs. Entre d’altres, el jove Josep Aureli Jordi que durant tants anysva ser l’ànima d’aquest equip. Com a resultat de la fusió, hi havia una nombrosa relació de22 jugadors. L’equip el portava Antonio de Falguera que a la vegada era el president delGimnàs. Els anys anteriors, l´equip s´havia mogut entre els llocs cinquè i vuitè de la sego-na categoria.

Es va optar per un sistema de rotacions perquè tothom jugués. Els resultats no varen serbons i en una reunió d’urgència a mitja temporada, ubicats en els llocs de descens, es vadecidir presentar sempre el millor equip possible, donat que hi havia una reclassificació d’e-quips i els cinc primers pujaven a primera. Va ser dur per a algú, però l’oportunitat no es vadeixar passar i quedaren cinquens, tot pujant de categoria.

A la fi de la temporada, Antonio de Falguera, una mica cansat de bregar en tots aquestsproblemes, va optar per fer només de jugador, i com que això al Gimnàs es feia molt difícilva anar a jugar al Polo. A tothom li va saber molt de greu, perquè havia estat l’impulsor d’a-quest segon equip en una època molt difícil.

1982-1983. Descens del FC Barcelona. Gimnàs, campió de primera catalana i ascens a divisiód´honor. Pep Salip, entrenador

Aquesta temporada al Barça hi jugaven els dos germans Vilà. Va ser una mala tempora-da i es va quedar últim de divisió d’honor. Es va perdre la categoria, però va coincidir

amb l’ascens del Gimnàs. Va ser la darrera temporada de Pep Salip com a entrenador.

El Gimnàs va quedar campió de la primera divisió catalana, per davant del Drac. Va seruna gran temporada, particularment si es té present que s’havia pujat de segona la tempora-da anterior. En primer lloc va caldre una eliminatòria amb el avantdarrer equip de divisiód’honor que era el Polo 1897. Guanyar suposava estar el següent any a divisió d´honor. EraSetmana Santa, no hi havia prou dates lliures i es va pactar l’eliminatòria a partit unic al


-100-

Polo, amb la condició que fos a terra. Molts dels jugadors titulars del Polo varen marxar forade Barcelona pensant que el Gimnàs era un rival assequible. Malgrat anar perdent a la pri-mera part, es va remuntar el partit i es va aconseguir l’ascens.

La fase prèvia del campionat d’Espanya es va jugar a Sant Sebastià. En el primer partites va guanyar el Sant Sebastià. En el segon es va empatar amb un dur equip de Bilbao, elsDiablos Rojos, després d´anar perdent per 2-0. Només era necessari empatar amb elSardinero de Santander, i així va passar, malgrat anar perdent per dos gols a la primera part.Quico Abadia, que per examens va venir la mateixa nit amb tren, va ser el més destacat.

Així es va poder arribar a la desitjada fase final, a Sant Cugat, al camp del Junior, en laqual també participaven el Junior (primer equip), el Vallès i el Rimas. Al primer partit es vaguanyar per només un gol l’equip d’Astúries. Després es va perdre amb el Junior per 2-1;a l’últim minut i en el tercer partit del grup es va guanyar per 1-0 l’Internacional de Madrid,un equip fortíssim que tenia dos jugadors molt bons, el mig centre i l’extrem dreta.

L’Alejo va posar Xandri Amat a sobre del mig centre i Josep Aureli va marcar l’extrem.Gràcies a la mentalització, els nostres jugadors els varen anular totalment, en el millor mar-catge que va fer mai Josep Aureli. La gran alegria va arribar quan Pep Salip, que havia sor-tit a la segona part, en l’única vegada pràcticament que es va arribar a la seva porteria, vafer un gol. Es va posar a plorar de content i va contagiar tothom.

Va haver-hi un triple empat però per coeficients de gols es va haver de jugar per al cin-què i sisè lloc. Ja enfonsats, es va perdre per strocks. L’últim strock va entrar, però, com quePep Salip l’havia llençat abans que xiulés l’arbitre, va ser anul·lat.

El Xavi Puig va estar al Perú (d’octubre del 1982 a març del 1983) i a Veneçuela (de marça juny del 1983). A Lima va jugar alguns partits amb la selecció d’aquell país, i quan es vanassabentar que jugava al Barça, li varen dir que coneixien aquest equp perquè un any abanshavia estat en Mena, antic porter del primer equip del Barça. Quedava clar que en la zonad’influència del Barça de hockey, com en els territoris de Felipe II, no es posava mai el sol.

A finals de temporada el Jordi Vidal, delegat de la secció va demanar a l’Alejo que es fescàrrec del primer equip, que les temporades anteriors havia portat el Pep Salip.

1983-84. Alejo, entrenador del primer equip

Va ser una temporada de molts canvis. D’entrada el primer equip es deia Gimnàs i juga-va a la divisió d’honor nacional, mentre que el FC Barcelona jugava a la primera divi-

sió catalana. Era nou entrenador -desconegut per a gairebé tothom, tot i conèixer el seu pas-sat blaugrana- i es va inicar amb tots vàrem atacar la pretemporada amb il·lusió..

Memòria colectiva

-101-

Van causar baixa al primer equip: Albert Oromí, Pep Vilà, Pep Masana i AlfonsoCasanova. Les baixes es van cobrir amb: Ferran Marquès, Quico Abadia i Pep Casas.L’Alejo Noblom era l’entrenador del primer equip i va optar per un equip molt jove Tambéva proposar unes noves normes que varen causar un cert impacte. Qui no anava a entrenar,no jugava. El hockey començava a canviar i en alguns detalls aquest equip va ser pioner.

Bons i experimentats jugadors com Pepe Masana, Alfonso Casanova o Pep Vilà, varenpassar el segon equip, molt potent que va anar amb molt bones condicions al Campionatd’Espanya. A més es va incorporar Manolo Moreno, Toni Rubio que estava fent la mili ino podia entrenar i també es va aprofitar la qualitat dálguns nois del juvenil com LluisCasas o Carlos Tobar. El Quico Abadia, un molt fi jugador que coneixia bé l’Alejo per haverjugat dos anys amb ell, va passar al primer equip.

Ja començava la rivalitat amb el Terrassa 1910 que també es va dir Rimas i Expan. A lalliga catalana el Terrassa va quedar primer, el Junior segon i Barça. tercer. Com el Terrassatenia un equip amb el mateix nom a Divisió d’Honor, no podia jugar la fase d’ascens delcampionat d’Espanya. Així es va poder anar directament a la fase final, el mes de maig aAlacant. L’equip el portava l’Alejo. Ho va preparar tot amb molta cura. Com el camp era deterra, va fer un partit d’entrenament al Camp del Junior abans de sortir

A la fase final hi participaven Club Atlético Montemar, Valdeluz, Al Andalus, San Miguel,Sardinero HC, FC Barcelona, San Andrés, Covadonga, CD Terrrassa 1910.

A Alacant varen desaparéixer els sticks de l’Isaac i del Josep Aureli Jordi, que ho va notarmolt, ja que era qui tirava el tirava el penalty corner. Es va guanyar el San Andrés i després

Al Andalus de Malaga i amb elValdeluz n’havia prou ambempatar, cosa ques va aconse-guir a l’ultim minut i de stroke.Faltant un quart d´hora per aca-bar lúltim partit clasificatoricontra el Valdeluz, i perdent per1 a 0, va entrar el Josep Aureliamb l´stick del ManoloMoreno. A lúltim minut vatirar un penalty corner i quanestava apunt déntrar el vaparar el defensa del posteesquerra amb el peu. L´strockel va marcar en Jordi Vidal. Alejo Noblom en la seva etapa d’entrenador-jugador


-102-

A la final contra el Sardinero campió de l’altre grup, es va perdre contra tot pronòsticper 2-1 tot i anar guanyant per 1-0. Els jugadors més veterans ja portaven molt hockey asobre després de 3 partits i, irònicament, molts dels joves i bons jugadors varen quedarinèdits.

Un sotscampionat que va tenir gust de desfeta. La tornada amb autocar va ser molt triste.A l’Alejo i alguns altres se’ls hi varen escapar les llàgrimes. Els més joves no eren cons-cients del que havien deixat escapar.

Pel primer equip la temporada no va ser bona i el Gimnàs també va baixar de divisió d’ho-nor. L’estiu de 1984 varen tenir lloc els Jocs Olímpics de Los Angeles on l’equip nacionalva acabar amb vuité lloc.

1984-85. Dos equips a primera.

Acausa dels descens també del Gimnàs, va començar una sèrie de temporades en que lasecció tenia dos equip a la pimera divisió nacional. El primer equip estava compromés

amb la recuperació de la màxima categoria. L’Alejo va recuperar pel primer equip el PepVilà, Isaac Noblom, Tono Valls i Carlos Tovar. El Toni Rubio que estava a la mili, jugavaamb el Gimnàs.

El primer va ser el Barcelona i el Gimnàs va quedar quart. Destaca la rivalitat dels partitsBarça-Gimnàs (1-0 i 1-1). El Gimnàs va haver de jugar la fase prèvia a Madrid. Els partitsvaren ser amb San Miguel, Taburiente, Salvador de Saragossa.. El campió de grup va serSan Miguel i el Gimnàs no va poder anar a la fase final que la organitzava el Barça al campPau Negre de Montjuïc. Com anècdota, el bar del camp el portaven dos joves Riqui Gallegoi Alberto Cantón.

El Barça va quedar campió de grup per davant de San Miguel, EMP i Covadonga. Es va perdre la final amb el Pilaristas i es va continuar a primera. Va marcar primer l’e-quip de Madrid per un stroke que va marcar Ignacio Usoz, però al cap d’un minut vaempatar d’un esplèndid gol Alfonso Casanova. El 2-1 va arribar després d’una grancarrera de Riqui Bonastre per la dreta. Tres minuts abans del final, va marcar elPilaristas. A la pròrroga, en els primer minuts varen marcar per l’equip de Madrid Antemi Gonzalo Usoz.

Es va participar en el Torneig de Veterans del 75è Aniversari del C.E. Terrassa. Varenjugar Ernesto Pérez, Jose Ramon Massó, Lluís Delclós, Antoni Cadevall, Antoni Batllori,Roberto Bistagne, Ramon Camprubi, Alejandro Palés, Tono Agustí, Mario Ollé, QuiqueRomagosa, Jordi Vidal, Ramon Valls. Es va quedar en tercer lloc.

Memòria colectiva

-103-

1985-86. El Barça es passeja per primera. Llàgrimes a la final de Somontes.

«El Barcelona sigue paseándose por la Primera». És un titolar del «Dicen» que conti-nua describint que sense fer un gran partit varen guanyar per 4 a 0 al Junior.Es res-

senya també el partit del Gimnàs que va guanyar al Polo, que tenia per porter el vell com-pany Toni Falguera.

El Barça va quedar segon de Catalunya a 3 punts del Drac. Tenia un equip molt jove onels veterans eren Jesús Marqués, Eduard Botey, Isaac Noblom, Carles Pla i Alejo Noblomque feia d’entrenador-jugador. Aquell any es va incorporar el Ricky Gallego al primer equip.El Barça va passar la fase prèvia d’Alacant i va quedar tercer a la fase final de Madrid, aSomontes, darrere de l’Egara 35 i Drac. Va ser una gran decepció. Hi havia molta il·lusió ial final van haver-hi moltes llàgrimes. El Gimnàs va quedar en cinquè lloc de primera divi-sió catalana.

El Jordi Lobo va anar al Gener-5 i va estar-hi fins l’any 2000, en que va tornar al Barça,amb els antics companys de l’equip de tercera. En l’época del Gener 5 va fer de jugador,entrenador, membre de la Junta i president quan el Mediterrani va absorbir el Gener 5.

1986-1987. Una altra vegada a punt de pujar

Acausa de les obres de l’anella olímpica de Montjuïc es va haver de jugar al campFederatiu de Terrassa, amb tots els problemes afegits pels equips de l’escola de hockey.

Va haver-hi rumors que la secció va estar a punt de desapareixer. Però no va ser així. ElToni Rubio va passar al primer equip. Va ser una bona temporada El primer de Catalunyava ser el Barça, seguit del Terrassa 1910 i Gimnàs. El primer equip no va pujar de catego-ria perquè es va perdre l’últim partit al camp del Terrassa, fallant un stroke. El Gimnàs vaanar a una fase prèvia a Alacant, on, a més de jugar-se a terra, quan tota la temporada s’ha-via jugat a l’herba artificial del Federatiu de Terrassa, els rivals eren realment difícils, elshabituals dels darrers campionats d’Espanya. En primer lloc va quedar el Sant Vicent i des-prés l’Al Andalus, San Miguel i Gimnàs. El Gimnàs tenia un bon equip on es combinaval’equip clàssic de veterans amb joves com Ricky i Esteban Gallego, Miguelín, Jordi Salazari Angel Suñol. El ràpid Miguelín va ser precissament el màxim golejador de l’equip amb13 gols, davant de Jordi Salazar i el gran tirador de penals, Josep Aureli Jordi.

L’escola de hockey es feia els dissabtes al matí a un camp de terra que hi havia el costatdel Mini-Estadi. L’entrenador era Pep Salip. Entre els més grans hi havia Jordi Alastrue il’Arnau Casals. Aquell anys es varen incorporar a l’escola Albert Salip, Fernando i Marcos


-104-

García Faria, Toni i Miquel Delás –que tenia tres anys– els seus cosins Jose Mari i JordiSanagustín, Alex Vergés. Alguns nens eren tan petits que semblava una llar d’infants. Devegades hi havia autèntiques sublevacions i els nens deixaven els pals per anar a jugar ambla sorra.

1988-89. Campions d’Espanya de primera divisió.

Alejo va cridar per al primer equip Cristian Frisch i una altra vegada va arribar la classi-ficació per al campionat d’Espanya de primera divisió a Madrid. Però aquell any era

diferent, ja que hi havia molta gent jove que no coneixia les decepcions de les altres fasesfinals a Somontes. El fet d’haver estat competint a Catalunya amb equips d’un nivell supe-rior havia fet millorar notablement l’equip.

Escola de hockey amb Jordi Delàs i Pep Salip

Primeres jugades de Miquel Delàs

Memòria colectiva

-105-

Per als veterans de l’equip, guanyar aquell campionat va ser com el final d’una història.Significava fer les paus amb el hockey. Per a l’equip, era el premi als anys de sacrifici ananta entrenar a Terrassa. L’ equip va guanyar el campionat de primera divisió a Madrid; aSomontes. Abans però s’havia complicat la vida contra un equip de hockey sala de Tenerifei contra un altre del Terrassa, ple de veterans que tenien l’edat dels pares de la majoria delsnostres jugadors.

Feia falta un punt en l’últim partit contra un equip de Santander. Alguns dels més joveshavien trobat el llit bastant tard i va haver-hi un discurs molt seriós per part de l’Alejo abansdel partit. Però afortunadament, molt pitjor estava l’equip contrari. Es va guanyar 7-1 i vatornar la pau. Aquest campionat permetia l’accés a divisió d’honor. Es va guanyar de mane-ra relativament fàcil i es va poder passar pàgina definitivament: ja havíem estat per fi cam-pions d’Espanya de primera. L’equip va sortir a l’estadi a rebre la felicitació del públic abansd’un partit de futbol. .

Per Setmana Santa el primer equip es va desplaçar a Bruseles i va guanyar el torneig delClub Avia amb Julian Ramos, Alejo Noblom, Ferran Marqués, Riqui Bonastre, AlbertoCantón, Angel Suñol, Riqui Gallego, Pere Massana, Riqui Muñoz, Toni Rubio.

A final de temporada va haver-hi un Torneig de Lyon, on va anar-hi un combinat moltlúdic Es varen desplaçar Josep Aureli Jordi, Fernando Trullols, Jose Ramon Massó, PepeSalip, Jordi Vidal, Alberto Cantón, Miguelín, Jordi Delàs, Riqui Gallego, EstebanGallego, Alfonso Casanovas, Andrés Cañadas, Rafa «Petche», Toni Rubio i vàrem que-dar en segon lloc. El lloc de dormir era força peculiar en un barri àrab de les afores deLyon.

Primer equip, Campions d’Espanya de primera divisió


-106-

1989-90. Eduard Botey, José Manuel Elorza. Tornem a Montjuic

Després d’haver entrenat al solar de la Zona Esportiva tants anys, al camp delCinquantenari a Montjuïc, al camp Federatiu de Terrassa, anar a entrenar novament a

Barcelona, en un camp nou, il·lusionava prou.

Eduard Botey no havia estat encara a la zona olímpica i realment no sabia on era el camp.Un vespre, un cop aparcat el cotxe no el sabia veure i no s’imaginava que cap d’aquellscamps perfectament il·luminats podia ser el de hockey. Llavors va veure una persona ambamericana i corbata que li va semblar un senyor gran, que no coneixia i que portava un stick.

Li va faltar temps per preguntar-li si anava a jugar a hockey i li va dir que sí. Li va pre-guntar de quin equip era, ja que no el coneixia i segur que del Barça no era. Es va equivo-car. Li va explicar que de petit hi havia jugat al col·legi i sempre li havia agradat el hockey.Però que havia estat molts anys sense jugar-hi.

Disposar d’un camp a Barcelona li permetia anar a entrenar i poder practicar aquellesport. Caminant i xerrant, varen arribar fins al camp, van pujar per les escales que duien alcamp i es va oferir un espectacle inoblidable per a l’Eduard. Camp de gespa artificial nou,perfectament il·luminat amb unes instal·lacions acabades d’estrenar. «És fantàstic poderentrenar en un camp com aquest, no?ll» Hi varen estar d’acord. Llavors es varen presentar:ell es deia José Manuel Elorza. Després, quan coincidíen, recordàven aquell encontre bus-cant el camp de hockey. Pocs anys més tard una malaltia s’emportaria al José Manuel d’en-tre nosaltres.

El F.C.Barcelona es caracteritzava per una férrea defensa

Memòria colectiva

-107-

José Manuel Elorza va començar jugant a hockey als Sagrats Cors. El hockey va arribarsorprenentment a aquest col·legi l’any 1965, quan un professor, el padre Eliseo, es va pro-posar revolucionar l’esport del col·legi amb sticks i boles de la tenda d’esports d’uns gransmagatzems. L’stick costava 125 pessetes i la bola 25. La classe de tercer de batxillerat va serla pionera i el col·legi va participar, sense cap tradició al torneig infantil de Catalunya d’her-ba i l’escolar de sala.

Les desfetes varen ser importants, però d’aquesta manera molta gent i, fins i tot genera-cions, s’han incorporat al món del hockey. L’equip s’enfrontava a clubs importants. Jugavenels grans, d’11 i 12 anys, José Manuel Elorza, Joan Vergés, Pablo Bernal, Jesús Aznar, unexcel·lent porter, Jordi Delás i els petits (2 i 3 cursos inferiors), encara que fossin millorshavien d’esperar la seva oportunitat. Altres jugadors importants de hockey provinents delsSagrats Cors de l’Avinguda de Vallvidrera, han sigut Perico i Jordi Giralt, Pepón Batista,Jordi Trías que han jugat al Polo, Narcís Carrió al Junior, Joan i Jaume Ymbern, Masoliver,Fernando Sánchez Contador, Pep Masana, Carlos Pla, Miguel Angel Chaves, Pep Vila,Salvador Vergés, Toni Delás...

A l’inici el millor jugador, sens dubte era José Manuel Elorza. Quan va arribar a l’edat dejuvenils, llavors de 14 a 18 anys, el col·legi ja no podia fer equip. El varen anar a buscard’un equip de gent gran, A.D. i Bolsa, i ell va portar les negociacions per passar tota la gentde la seva classe amb l’excel·lent persona i jugador Paco Paricio, capità de l’equip i germà

Instantànea d’un partit: Penalty stroke a favor del Barça


-108-

de Juan, excel·lent porter. Va representar entrar en el món dels adults, amb gent que sortiade la nit i que cada setmana sopava a la Gran Bodega. Es va viatjar a Alemanya, Brusel·lesi es va coèixer a gent meravellosa del hockey del Bolsa i les fantàstiques noies del Medina,Mari Carmen i Anna Hernàndez, les germanes Galán, Marta Berini, Mite Solé, Teresa Delás.

L’Enric Romagosa va tenir l’habilitat de fer-se per al Barça, les següents promocions,mentre altres anaven al Polo i Junior, on tenien forts vincles. La continuïtat del Bolsa eramolt difícil. Per això, aquesta primera generació dels Sagrats Cors, es va apropar al Barça.Primer el Jordi Delás, l’any 1973 i després José Manuel Elorza, Pablo Bernal, Joan Vergés,quan es va formar un tercer equip.

En aquesta fase el José Manuel es va integrar molt bé. Tenia el cabells blancs, des demolts anys endarrera. Això feia que els contraris el tractessin de vostè. Ell reia i buscavaalguna prebenda en la disputa de les boles. Va portar els seus fills Roman i Albert al club itreballava discretament a la cuina de la secció que era i és l’equip de tercera. Home refle-xiu, que tenia ben clares les coses, una persona de referència. S’ha emportat els seus con-sells, que sovint hem trobat a faltar.

1989-90. Divisió d’honor i nou camp de Montjuïc. Eduard Botey.

Certament va ser una molt bona oportunitat jugar aquells anys a divisió d’honor, una altravegada entre els millors. El fet de competir amb altres equips en principi superiors, va

fer millorar molt, i això ho van apreciar especialment els juvenils que es van anar incorpo-rant aquells anys. La il·lusió de tornar a jugar a divisió d’honor, l’any 1989, en un camp nou,

Partit del primer equip, temporada 88-89.

Memòria colectiva

-109-

m’havia fet ignorar la meva realitat, que estava casat des de feia cinc anys i que ja tenia unfill, una feina que cada dia m’absorbia més hores i que el hockey ja no podia tenir la matei-xa prioritat en la meva vida que quan era més jove.

Jo acabava de fer trenta anys i des dels disset havia jugat ininterrompudament al primerequip, des que em va donar l’alternativa el gran Manolo Agustí. Tenia l’hàbit del hockey taninterioritzat que mai m’havia plantejat la retirada. Em seguia divertint com al principi i elcontacte dels veterans de l’equip amb els més joves, al contrari del que havia passat en altresèpoques, era excel·lent. A més, la proximitat en edat amb l’Alejo, que seguia sent l’entrena-dor, feia que els veterans juguèssim un paper d’amortiguador en les relacions entre ell i elsmés joves, de manera que havia un molt bon ambient d’equip i un acceptable nivell de joc.

Tot això feia que no m’hagués plantejat la retirada, a més, sempre havia tingut la sort dejugar regularment i ho seguia fent. Vam competir amb els altres equips de Catalunya seguintfent força feina a tots els equips amb l’excepció del Atlètic que seguia sent molt superior ala resta. Aquella temporada es va tornar a reestructurar la lliga d’Honor, de manera que d’a-cord amb la classificació assolida en el campionat de Catalunya, el Barça jugaria una lligue-ta a Saragossa amb dos equips més : el Jolaseta i el San Pablo per decidir quin del tres com-pletaria la lliga d’Honor que es jugaria l’any següent a més dels equips classificats aquellatemporada per la fase final.

Vaig anar a jugar aquella fase de classificació a Saragossa amb l’il·lusió de sempre perintentar l’any següent estar amb els millors equips a Divisió d’Honor. Vaig jugar el pri-mer partit contra el Jolaseta i sense jugar malament, encara que el meu cap estava ja més

Eduard Botey en xandall abans de començar un partit


-110-

pendent de la feina i de la família, durant el partit vaig ser substituït. Em va semblar queel que havia sortit en lloc meu no ho feia millor que jo, però tampoc pitjor. En el següenti últim partit, en el que ens jugàvem amb el San Pablo poder estar l’any següent a Divisiód’Honor, l’Alejo em va deixar a la banqueta. Crec que era la primera vegada que em pas-sava allò de no sortir en l’equip titular. No diré que no em va saber greu, però també diréque em vaig alegrar que al jugador que jugava al meu lloc li sortís un bon partit. Vaigpensar que jo ho podia haver fet igual de bé que ell. Però durant aquell partit, veient-lodes de la banqueta vaig pensar que l’any següent hauria de treballar fort per guanyar-mealtra vegada el lloc... però aquest esforç vaig entendre allà mateix, en aquella banqueta,ja no el podria fer.

De cop vaig veure clar que ho havia de deixar... i no ho recordo exactament però diesdesprés, d’una manera quasi informal, potser amb l’esperança que em digués de continuar,li vaig dir a l’Alejo que no continuaria.

Vaig tenir la sort de marxar abans que em fessin fora i potser va ser així perquè no hovaig reflexionar prou. Anys després pensava que podia haver continuat... però quan refle-xiono a fons penso que tant de bo ho hagués après i sabés actuar igual en tantes situacionsque se’ns presenten a la vida, ja que quan ens fem grans sabem que el més difícil en les rela-cions es saber dir «no», i més aviat tenim tendència a perllongar situacions que no tenen raóde continuïtat amb falsos arguments que ens creem i acabem creient-nos nosaltres mateixos.

Vam perdre amb el Sant Pablo i l’any següent el Barça no jugaria a Divisió d’Honor.Començava altra vegada la lluita any rere any per assolir aquest objectiu, però jo ja no hiseria per explicar aquesta història...

L’equip de tercera

Al final dels vuitanta, en el si del Gimnàs-Barceloní es varen barrejar moltes coses.Havia canviat molt el hoquei: camp, stick, boles, regles i els nois joves que arribaven

demanaven espai. Els jugadors més veterans deixaren pas al Barceloní del qual es va fercàrrec Carles Pla durant dues temporades fins que l’any 1991 va passar a l’equip de terce-ra.

Va caldre inventar un tercer equip. L’equip de tercera, del qual es va fer càrrec el JoséRamón Massó. No sortien els comptes, no hi havia prou gent i va caldre mobilitzar la rere-guàrdia. Lalo Ruiz, Alfonso Casanova, Pep Masana, Jordi Delás, Pep Salip, Tono Valls,Ricardo Noblom van respondre adequadament i es varen incorporar Ramon Massó, JordiVidal que mai ha deixat el hockey, Tito Schneider, un gran jugador internacional EusebioPuyo i el seu fill, Robert Reberter, Chema Eladi, David García Caro, Norbert Murillo,

Memòria colectiva

-111-

Jaume Fiblá...... i varen fer possible l’acoblament amb la vella guàrdia del segon equip.El Fernando Trullols va col·laborar generosament, fent de porter totes les vegades que founecessari.

Persones que havien estat algun temps en altres clubs com el Gener 5, Bolsa, Castelldefels,varen anar tornant a casa. I així s’ha tornat a constituir un equip amb molta personalitat unaaltra vegada.

Primer se’n va fer càrrec Ramon Massó. Reia perquè de vegades jugava amb pretendentsde les seves filles.

Norbert Murillo ens diu «el món del hockey és molt especial. És un esport amb intermina-bles connotacions humanes, sobre tot pels que ja passem dels 50. Vaig començar tard, veniadel futbol però a mida que vaig anar coneixent les seves regles i l’ambient humà que l’en-voltava, em vaig adonar que valia la pena integrar-m’hi. Em vaig iniciar a l’Hoquei ClubCastelldefels, un modest club de la costa oeste, com diria el meu amic Jordi Delas, on es potlluir tot l’any un envejable color de bronze. La meva trajectòria esportiva al hockey va sercom a jugador, capità i entrenador, tot en primera divisió, la màxima categoria a la qual vaigarribar.

«Per motius professionals vaig haver de deixar l’esport durant un parell de temporades,però un gran amic, per desgràcia ja mort, José Manuel Elorza, amb els que ja ens coneixiemd’anys enrrere del hockey i del món de la medicina, em va comentar que el Barça feia unequip a tercera de bons amics. Què et sembla tornar a jugar amb tan extraordinaries personesi també bons jugadors com ara, Lalo, Delas, Pep Salip, Tono, Coco i molts més?.

«A l’actualitat porto més de 15 temporades amb aquest equip de tercera, jo diria de bonsamics, que des d’un inici em van acollir com un més. El hockey és un esport molt bonic, peròla relació humana d’aquest Barça o Barceloní, és el més gran».

El polifacètic Norbert, arriba als partits amb els seu amic Jaume Fiblà i se’n van correntper comentar a la ràdio els partits de futbol. El Jaume és de l’extraordinària collita del 53.Jugador de hockey des de juvenil en el Castelldefels, Bolsa, Telefònica, Gimnàs. Durant unsvinticinc anys àrbitre de hockey fins que va tornar a jugar de porter a l’equip de tercera. Unautèntic jugador emblemàtic.

Després de Joan Ramón Massó es va fer càrrec de l’equip el Jordi Delás. Encara recordales llargues sessions de teràpia telefònica amb jugadors plens de dubtes de si volien o no anara jugar. Eduard Botey, Pep Massana varen posar ordre a la situació, fins la tecno-estructura-ció de l’Alfons Casanova, que convoca els partits des d’aeroports transatlàntics. La seva dedi-cació és tan granl que tothom està convençut que el seu hobby és treballar i que és professio-nal del hockey.


-112-

Andreu Giró, reflexions d’un debutant de 40 anys

El meu primer contacte amb aquest benaurat esport va ser a finals dels seixanta, quan jotenia al voltants de 14 anys. Anava sovint per l’antiga Zona Esportiva del Barça a veure

el bàsquet quan encara no jugaven estrangers, comandava l’equip com a base Aito GarciaReneses i portaven la samarreta amb ratlles horitzontals i el pantaló blanc. Del PalauBlaugrana no n’hi havia ni els planells. Els partits es feien en una pista descoberta de ciment,on avui hi ha la tribuna del Mini Estadi. A sota hi recordo la pista d’atletisme de cendraenvoltant un camp de futbol. A dalt de tot del recinte, un camp de sorra, en bastant bon estat,per al que eren els camps de l’època, on s’alternaven el futbol i un curiós esport, en que lagent perseguia una bola minúscula, que es confonia amb la terra, mentre intentaven contro-lar-la amb un stick molt curbat i que només es podia tocar amb una banda. No eren gaires,però se’ls notava que ho feien amb moltes ganes, s’ho passaven molt bé i l’ ambient eraexcel·lent. Força vegades veient que s’ho passaven tan bé, em van venir ganes de preguntarcom s’havia de fer per jugar, però sempre la maleïda vergonya va poder mes que jo ... i emvaig quedar amb les ganes...

Van anar passant els anys i sempre que feien algun partit de hockey per televisió el mira-va. Conceptes com creuar-se, l’stroke o el penalty-corner em feien mirar amb curiositat,però el que més m’ agradava era el fet que tant els jugadors com els espectadors guardavensempre unes formes i una educació molt allunyanes d’altres esports més coneguts. A poc apoc em van anar sonant els cognoms mítics d’aquest esport, els noms del Pla del Bonaire,Can Salas, les Pedritxes ... els segons i tercers noms d’ equip dels clubs ... i el curiós feno-men de Terrassa, possiblement la població mes lligada a un esport, arreu en el món.

L’ estiu del 1993 el meu fill gran, en Sergi, encara sense fer els 11 anys, va anar al CampusOlimpia. Va practicar molts esports, però va tornar a casa fascinat per un d’ells, el hockey... «m’han dit que ho faig molt bé, pare ...» em va dir amb els ulls brillants d’ il·lusió, « ique m’enviaran una carta, que m’esperen desprès de vacances a l’escola del Barça» Recordola dèria d’en Sergi durant el viatge estiuenc «Tu creus que m’enviaran la carta, pare? em vadir diversos cops... En tornar va anar directament del parquing a la bústia, i allà hi havia unsobre amb l’escut del Barça ... Li va canviar la cara ... i, en els dies següents, aquella cartava acabar rebregada dels cops que la va llegir.

I ja em teniu el primer dissabte de setembre per Montjuïc buscant l’estadi Pau Negre...Mai oblidaré la cara del meu fill quan va veure Andrés Barrientos, que havia estat el seumonitor al campus... De cop i volta aquell nen va oblidar-se de mi, va agafar un pal i vacomençar a córrer.

Un parell de mesos més tard em va venir tot tremolós: «Pare, que dissabte debuto.»

Memòria colectiva

-113-

Un fred matí de novembre, a Les Pedritxes, amb en Francesc Montoya a la banqueta. Comja estava previst van perdre. L’altre equip se’l veia amb molt més ofici. «Amb treball tot s’a-rregla», va ser la lectura positiva del partit, però el que més em va sobtar va ser veure aquellnen tímid posant ordre a la defensa tot amagat darrere el casc i les guardesi parant moltesmés boles de les que van entrar.

Un any més tard, l’Adrià, el meu fill petit, em va dir «Pare, jo també vull jugar a hockey»Vam repetir la pujada al Pau Negre, pero ja coneixíem el camí. Era d’ edat benjamí, però elvan fer debutar de seguida amb els alevins... Home punta ràpid, impetuós, golejador ... Unsquants pares l’anomenaven amb afecte Hristo. Andrés i Marcos Aguilar van ser els seus pri-mers formadors ...

Curiosament el tercer jugador (per ordre d’ aparició i també, per què no dir-ho, per nivellde joc) vaig ser jo. A finals de la temporada 1994-1995, com a darrer acte abans de vacan-ces, es va muntar un partidet de pares i fills. M’ho vaig passar força bé i en acabar vaig sen-tir les típiques frases de «Ho has fet força bé ... Podries jugar amb nosaltres ... Vinga va, ani-ma’t.», em deien uns quants pares de companys dels meus fills, Tots ells eren exjugadors decategories superiors que encara defensen amb molta dignitat els colors de la casa. Tant vaigsentir-ho i tant m’havia agradat que no vaig dir que sí de seguida. Vaig deixar passar l’es-tiu, però el cuquet em va quedar dins.... i, perquè no!, vaig dir al setembre.

El primer partit, els meus nous companys van guanyar 4-1 i empro bé la tercera personadel plural perquè jo amb prou feines vaig transitar pel camp 20 minuts, intentant no destor-bar massa, mentre anava pensant «Però què faig jo jugant amb un olímpic i la tira de gent queha jugat a Divisió d’Honor? Recordo que vaig arribar a tocar dues boles, això si, una de bé.

Un cop superat el primer any, que va ser el meu Via Crucis particular, la cosa va anarmillorant. He de donar les gràcies especialment al Pep Masana, cap de l’equip de la sego-na temporada, que em va donar plena confiança i minuts com a tothom, la qualcosa em vaajudar a fer un salt qualitatiu important, sempre dins de les meves lògiques limitacions d’ex-periència.

I la cosa va anar millorant i millorant i ves per on m’he convertit en un especialista ambun repertori hoqueístic més aviat reduït, però prou hàbil i d’això vaig vivint! Tan aviat faigun golet (dels convencionals o de sobaquillo), com poso l’ stick per evitar que ens el facin.

És ben cert que diuen que mai és tard quan el bon moment arriba, però de tot cor dic quetant de bo m’hagués decidit a guanyar a la vergonya qualsevol d’aquells matins de finalsdels seixana. Estic segur que els Casanova, Salip, Lalo, Delàs, Masana, Falguera, Vidal,Trullols, Noblom i tants d’altres m’haguessin acollit amb tant de carinyo com ho van fer25 anys desprès.


-114-

Cristian Frisch

Del Cristian dèiem que era el hippy més normatiu i el normatiu més hippy que conei-xíem. Durant molt temps va ser el protegit de Ricky Bonastre, però ha acabat sent un

ideòleg de l’equip de tercera amb les seves lacòniques sentències.

Ens havia explicat les moltes mitges hores passades xutant i parant i realment té un bonxut que l’ha fet alternar durant molts anys amb Pepe Masana en el llançament dels penal-ties-córner. Darrerament s’ha especialitzar en col·locar la bola al racó del calaix de la por-teria on mai no arriben els porters que tenen reuma.

Defensa d’última línia, anys endarrere s’enfadava perquè no el deixaven marxar cap a laporteria contrària. Ara sembla que ho té assumit. El seu potent xut l’acompanyava d’un crit iuna jaculatòria en alemany, només comparable a l’antic missatge del seu contestador telefò-nic en que explicava que algú estava a la banyera. Ara li ha canviat la vida entre bolquers ibiberons.

És el nostre Hans, el Cri-Cri, persona benvolguda que ens escriu d’ell mateix.

Vaig començar a jugar a hockey a la fi dels anys seixanta en el Klipper THC d’Hamburg.El club estava molt a prop de casa, enmig d’un barri residencial, i la majoria dels socis erenveïns. Els nens anàvem caminant o amb bici al club i passàvem la major part del nostre tempslliure allí, jugant a hockey o a futbol. Hi havia 5 camps d’herba natural, tots en molt bon estat,encara que un estava reservat al primer equip i no podia ser trepitjat per ningú (el Wembley).Fins a principis dels anys vuitant no van haver-hi camps d’herba artificial a Hamburg.

Hi havia un sol entrenador per a tots els equips de nens i nenes, un professional de la vellaescola. Jugàvem el campionat d’Hamburg, que tenia ja aleshores al voltant de 20 clubs dehockey i el del «Nord». No obstant això, mai hem arribat més lluny que a les semifinals delcampionat absolut d’Alemanya. Jo vaig formar part de les seleccions sub-16 i sub-18d’Hamburg que jugaven el campionat dels «Länder» d’Alemanya i també de la selecció ale-manya sub-18, on em van deixar jugar alguns partits. Però a part hi havia un campionat ale-many de col·legis i el de les universitats.

En aquest últim vam guanyar tres anys consecutius amb una banda d’amics, jugant contrauniversitats plenes d’internacionals.

A diferència d’Espanya, ja en categories juvenils fèiem molts viatges a tornejos. Primer, aaltres ciutats alemanyes i més tard a Dinamarca, Bèlgica, Holanda i Anglaterra. A la fi de la«guerra freda» vàrem fer un viatge molt interessant a Polònia, on jugàrem contra equips del’Est d’Europa, entre altres contra la selecció de la RDA. Va ser molt emocionant per als dosequips. En el sopar oficial hauríem volgut parlar més amb aquells jugadors, però uns homes

Memòria colectiva

-115-

vestits amb abrics llargs de cuir, els comissaris polítics, van evitar qualsevol contacte.Semblava una pel·lícula.

A principis dels anys setanta el moviment hippy també va entrar al hockey. Portàvem elscabells molt llargs, fins els llombrígols en molts casos i érem l’atracció en els tornejos; notant pel nostre joc com per la pinta que feiem. Un tenia els cabells arrissats i, a mesura que licreixien adquiria un afro look, una bola immensa que cridava l’atenció de qualsevol que elveia. Els nens li llençaven papers als cabells i ell els trobava bastant més tard quan ja erainevitable rentar-se’ls. També van entrar les drogues. Es fumaven molts porros, fins i totabans dels partits. Recordo un partit del campionat d’Alemanya, per al 3r i 4r lloc, en quèvàrem pactar el resultat amb els contraris en el vestuari. Volíem jugar 14 contra 14 i aixívàrem començar el partit que va ser suspès diverses vegades pels àrbitres, entrenadors i pre-sidents dels dos clubs sota l’amenaça de serioses sancions. Vàrem quedar 5-5 al final.

En un altre partit vàrem decidir, també fumant en el vestuari amb l’equip contrari, jugardesprés de cinc minuts cap a les nostres pròpies porteries, la qual cosa gairebé va provocarun infart en els entrenadors.

A l’edat de sèniors, tot era una mica menys divertit. En el club no ens volien per al primerequip, de manera que vam ser fitxats per l’Uhlenhorster HC, que, sent un dels clubs tradi-cionals de la Bundesliga, havia sofert un desastre esportiu i jugava aleshores en tercera (aHamburg hi ha 7 o 8 divisions).

Ens donaven americanes amb l’emblema del club que havíem de dur en els sopars dels tor-nejos. Tot molt oficial i seriós. Quan pujàrem a segona, la pressió «oficial» cap al primerequip no parava de créixer, de manera que em vaig buscar un club més agradable. Vaig jugaralgunes temporades en el Rissener THC, un equip simpàtic però alhora ambiciós que any rereany estava en els play- off per pujar a la Bundesliga. Quan em vaig adonar que amb 30 anyshavia entrat en la tercera edat hockeística, vaig decidir deixar la meva ciutat natal i anar ajugar a hockey a Barcelona.

Trobar un equip no va ser gens fàcil. Vaig anar a la Federació Catalana a la ramblaCatalunya a demanar informació, però la noia que em va obrir la porta em va prendre per unatracador o per un guiri homeless (la falta de coneixements idiomàtics tampoc no va ajudargaire) i es va espantar. Em va deixar a l’escala i va tancar la porta per dintre. Crec que fins itot amb clau. Poc després va tornar i, obrint molt poc la porta, em va donar un paper amb elsclubs de Catalunya. L’únic que coneixia era el Polo. Hi vaig anar i ni tan sols em van deixarentrar. Quan començava a discutir, cosa gens fàcil sense saber l’idioma, amb el guàrdia de labarrera, va aparèixer un jove simpàtic que va mostrar més disponibilitat a contestar les mevespreguntes.


-116-

Es deia Ricky Bonastre i em va dur al Miniestadi, on en un tros d’herba artificial esta-va assegut enmig, d’uns jugadors juvenils amb cares molt serioses, un senyor igual deseriós amb una calba en procés de progressió que el Ricky em va presentar com en Alejo.L’Alejo em va mirar un segon o menys: semblava que li vaig causar la mateixa impres-sió que a la noia de la Federació.

Es va dirigir al Ricky preguntant-li en quina divisió havia jugat jo a Alemanya i quem’expliqués com funcionava la «cosa».

Vaig aprendre moltes coses en el primer any de jugar en el Barça: per exemple que elBarça era un club de Barcelona però que entrenava i jugava els seus partits a Terrassa;que en el món havia camps de sorra, que jo mai no havia vist. A més vaig aprendre queaquí tot el món es fica amb els àrbitres. El club em semblava diferent a uns altres quehavia conegut abans, ja que els seus jugadors venien de classes socials diferents. No erenels típics pijos del hockey alemany.

Vaig jugar la temporada 1987-1988 amb el segon equip. Abans de començar, em vanexplicar, o millor dit avisar, que l’equip no era gaire bo però que era molt «competitiu».Ho vaig poder comprovar en el primer partit. El seu hockey era més aviat «rural», peròde bon tros entusiasta. Una part de l’equip eran gent d’uns 30-35 anys; l’altra erenjoves.

Cristian Frisch i els seus companys d’equip rebent de mans del president el trofeu de campions d’Espanya de la Primera Categoria, 1988-1989

Memòria colectiva

-117-

Entre les dues parts hi havia certes discrepàncies sobre el grau de seriositat envers elspartits i em divertia veure la cara dels més responsables quan els diumenges de bon matíes presentaven tres nois amb aspecte de venir directament de la discoteca i aprofitaven elviatge fins aTerrassa per dormir profundament. Vaig aprendre molt en les conversesdurant aquests llargs viatges a Terrassa sobre la vida d’aquí en general i sobre el hockeycatalà especialment. Tots estaven molt disposats a contar històries i curiosament no pre-guntaven res.

Després l’Alejo em va cridar per al primer equip. Vaig jugar dos o tres anys amb ells ifins i tot vàrem guanyar el campionat de primera a Somontes, Madrid.

Va ser molt interessant veure com es jugava a hockey sala. Després d’haver jugat mitjavida a sala en la freda Alemanya, veia que el concepte aquí era molt diferent, o, millor dit,no veia cap concepte, cap sistema; era pura anarquia.

Després d’aquesta «tardor daurada», va començar el decliu definitiu. Uns anys en elsegon equip i finalment el «pou» de veterans, on tots som molt bona gent, molt simpàtics,però desgraciadament cada any un any més vells i uns quilos més pesats.

Oscar Bermell

L’any 1988, a punt de complir disset anys, feia esport a l’escola esportiva Brafa. Allàun professor argentí, en Luis Lingua, va voler introduir-nos al hockey. Jo m’hi vaig

apuntar, suposo, per provar. De seguida vaig passar a la meva posició natural, la porteria.Recordo que portava unes guardes de llana, un casc de beisbol i el més curiós, de protec-ció al pit duia un coixí. De fet, els primers guants eren de futbol, però aviat vaig adonar-me que m’eren insuficients i els vaig reforçar amb uns de llana!

Vam formar un equip de hockey a Brafa i recordo com en el meu primer partit, en etapajuvenil, un tal Xavi Arnau em va marcar, tot sol, 7 gols!

Les coses varen començar a prosperar. Les guardes eren de canya, els guants d’hoqueii havia aconseguit fer-me una protecció al pit prou bona amb les restes d’un matalassetvell. Llavors, des del Barça van demanar jugadors i vàrem anar-hi el Francesc Montoya ijo. Un cop per setmana ens desplaçàvem al Federatiu de Terrassa amb autocar. Aquell any,1989, vaig començar a jugar a tercera amb 18 anys amb jugadors ja veterans. Va ser unaexperiència força divertida i positiva. Com a curiositat recordo un Torneig de Reis al Poloquan els jugadors d’un equip anglès de velles glòries, en acabar el partit, destacaven lameva actuació. La sorpresa per a ells va venir quan em vaig treure el casc. «Això és tram-pa, si podries ser fill nostre!» Exclamaven entre rialles.


-118-

José Mari Bartrina

Quan vaig començar a jugar a hockey l’any 89 anàvem només els dissabtes al matí alcamp de sorra del costat del Miniestadi, on fèiem exercicis tècnics guiats per Pep Salip,

el qual considero el meu primer entrenador. Quan mires cap enrere, com podíem jugar allà?Tanmateix, jo almenys ni me n’adonava; no hi havia on triar i comparar.

Més endavant, no recordo quan exactament, vam deixar d’anar allà per instal·lar-nos defi-nitivament al Pau Negre. Durant aquests anys vaig anar passant per les diferents categories,de benjamins a primera, amb entrenadors com Pep Salip, Gamal Fawzi, Francesc Montoya,Andrés Barrientos (per duplicat), Pep Fructuós, David García Caro, Alejo Noblom, EsaúMartínez, Arnau Mas, Raimon Pedemonte, Albert Bou, Lalo. Al cap de tots aquests anys,guardo molt bon record de tota la gent amb què he anat jugant. Com que mai no hi ha hagutgaire gent del meu any de naixement (1983) a cada temporada ens havíem d’adaptar a l’e-quip que venia per sota o als d’un any més grans, tots ells excel·lents persones.

No era una tasca gens fàcil. Són maneres de ser totalment diferents que he descobert grà-cies al hockey.

Passant al camp més purament esportiu hi ha dos partits concrets que no oblidaré mai. Elprimer va ser al camp del Junior: últim partit de la temporada, a dos punts de la classifica-ció per al Campionat d’Espanya juvenil, partit teòricament assequible. Ningú no pot expli-car el que va passar aquell dia. Tots els déus es devien posar d’acord per evitar la nostra vic-tòria. Quan semblava que la bola havia d’entrar, alguna força estranya l’allunyava de la por-teria. Al final no va poder ser i, entre plors i lamentacions, vam haver de tornar a casa ambles ampolles de cava sense estrenar.

El segon partit, un de sala, el nostre entrenador, Albert Bou, no podia venir i el va subs-tituir l’Alejo. La victòria servia per optar a la cinquena plaça del Campionat d’Espanya (aixòno és el més important). A la mitja part perdíem d’un gol de diferència i al vestidor l’Alejoens va «amenaçar» dient «si d’aquí deu minuts seguim igual, trauré al porter i jugarem ambun jugador més de camp». Pocs de nosaltres confiàvem en aquella solució, però quan vaarribar el moment, un plus de concentració, combinat amb un excel·lent treball defensiu delMiki Delàs i un encert més que notable de cara a porteria van fer que remuntéssim aquellpartit que molta gent donava per perdut.

Tots aquests anys jugant a hockey m’han servit de molt, no només pels aspectes més pura-ment esportius, sinó també com a part fonamental d’una educació que no s’ensenya a lesescoles i que ningú no hauria de desaprofitar. Per això, sempre que es pugui crec que s’hade continuar fent un esforç per continuar jugant a l’esport que tant ens agrada, encara quede vegades costi i no veiem els resultats immediatament.

Memòria colectiva

-119-

És l’època del Dream Team (1990-1994), amb Johan Cruyff com a entrenador, quan esguanyen quatre lligues consecutives i la Copa d’Europa, el 20 de maig de 1992, a

Wembley. Amb Bobby Robson a la temporada 1996-1997 es guanyen tres títols, Recopa,Copa i Supercopa d’Espanya).

Se segueix amb dues lligues consecutives (1997-1998 i 1998-1999) conquerides perLouis Van Gaal en la seva primera etapa al Club. Van Gaal, a més, assoleix el doblet l’any1998, Lliga i Copa, 39 anys després de l’últim aconseguit. Les figures d’aquesta època hanestat Migueli, Sánchez, Carrasco, Schuster, Urruti, Maradona, Zubizarreta, Lineker, Bakero,Begiristain, Amor, Koeman, Laudrup, Ferrer, Stòitxkov, Guardiola, Romario, Sergi,Abelardo, Ronaldo, Luis Enrique, Figo, Rivaldo, Kluivert, Puyol i Saviola.

La celebració del Centenari del Club (1999), que compta amb Antoni Tàpies com a autordel cartell oficial, constitueix una brillant efemèride que serveix de punt d’enllaç entre unpassat gloriós i un present ple d’il·lusions.57

El 25 de juliol de 1992 es varen inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona. Els anys ante-riors varen ser de pelegrinació fora del camp de Montjuïc, en obres dintre del complex del’Anella Olímpica. El camp de Montjuïc no va ser emprat pel hoquei, ja que el torneig olím-pic es va jugar a al camp de fútbol del Terrassa.

Els Jocs Olímpics varen portar al Gamal Fawzi que es va enamorar de la ciutat i d’unabarcelonesa. Es va quedar a viure a la ciutat en una autèntica història d’amor.

El temps, el hockey, tot ha anat canviant molt. Va aparèixer una confrontació entre unaforma amateur de practicar el hockey i unes exigències cada cop més professionals.

Als anys noranta els jugadors del primer equip del Barça s’assemblaven més als seus antece-dents campions d’Espanya dels anys quaranta que al nou perfil dejugador que s’estava dissen-yant.

Amb una llista molt curta, any rere any, van mantenir la màxima categoria i el vesturariva generar una autèntica confiança per superar les promocions. Reivindicaven el seu estild’equip d’amics i que hi havia en el món quelcom més que hockey i competició.

Aquesta situació esclata en el motí de Montjuïc. S’acaba el hockey romàntic i arriba elhockey exigent de l’alta competició que haurà de dur, sens dubte a una progressiva profes-

1990-2003AQUESTS DARRERS ANYS


-120-

sionalització.

Aquesta generació donarà pas a jugadors que ja des de petits han conegut les exigènciesdels nous temps. Molts dies d’entrenament durant uns anys en que el hockey és probable-ment el més important en la seva vida. Alejo Noblom, Jordi Vidal, Lalo Ruiz, Jordi Falguerahan modulat aquesta transició. Andrés Barrientos, com abans Manuel Agustí, EnricRomagosa, Enric Quintana, Joaquim Roca, Pep Salip, ha tingut un paper molt important enl’escola de hockey del Barça. Va reclamar més hores d’entrenament, de fred i foscor aMontjuïc i va saber movilitzar les famílies. Els seus fruits encara es recullen. Exigència enels partits i amistat anant junts a prendre una pizza. Va fer una bon equip amb el DavidGarcía Caro, el gran entrenador dels juvenils i Lluís Ferrajoli.

1990-91. Campions de Catalunya. Final del Campionat d’Espanya. Ascens. Escola de hockey. Darrera temporada d’Amado Pons.

Ricky i Nacho Muñoz, Pere Massana, Mario Javier ja formaven part del primer equip.A principi de temporada Pep Vilà va patir la segona luxació de l’espatlla esquerra, la

primera havia estat l’octubre de 1986. Afortunadament, va succeir a l’octubre (jugant con-tra el Vallès) i no va perdre la part decisiva de la temporada. Ja tenia 35 anys, però seguiajugant cada diumenge de titular.

Van quedar campions de Catalunya i van perdre amb el Júnior la final del Campionatd’Espanya en un dia de gossos, amb fred, vent i pluja. Calia promocionar amb el Sardinero. AlCampionat d’Espanya, que es jugava a Montjuïc, es va fer bon paper, segon lloc- perdent lafinal contra el Júnior-, que donava dret a jugar la promoció contra el penúltim de la divisió d’ho-nor.

Amb el mal gust de boca de la final perduda vam afrontar la promoció contra el Sardinero.Un gran partit al seu camp -victòria per 1 a 3- va sentenciar. El Barça tornava a tenir unequip a la màxima categoria espanyola.

Va ser també la darrera temporada del massatgista de tota la vida, Amado Pons. Anysendarrera, l’altra massatgista, Llúís Cuscó, havia mort. Eren força diferents. El Lluís era unamica més gran i feia paper pare. Guardava els escassos objectes de valor dels jugadorsdurant el partit, que exposava després a sobre d’una tovallola. A la mitja part donava taron-ges, que ell mateix comprava.

El porter Oscar Bermell va entrar al Barceloní, amb Jordi Vidal d’entrenador. Aquestequip ja estava més compensat, jugadors joves en projecció i jugadors que acabaven de bai-

Memòria colectiva

-121-

xar del primer equip. El nivell d’hoquei anava pujant, però les guardes quedaven cada copmés antiquades. Després dels entrenaments arribava a casa amb els peus blaus, i no perquèes destenyissin els mitjons.

Va caldre anar al mecànic del barri i retallant pneumàtics gastats reforçar l’interior delpeu protector de les guardes. Aquella temporada va passar pel quiròfan després de variesluxacions d’espatlla però, per sort, la intervenció va anar prou bé. per sort, la intervenció vaanar prou bé.

1991-92. Missa negra a Santander. Jocs Olímpics de Barcelona

L’inici en la divisió d’honor, la temporada 1991-1992, va ser fort. S’incorporen ToniRoca, Rob Hengst, un holandès que cada cop que xutava trencava una de les canyes de

les guardes. Deixen el primer equip, Ricard Bonastre, Jesús Marquès i Christian Frish.

El delegat de l’equip era Isaac Noblom, molt respectat per tothom. El capità era ChusMarqués. Va ser el primer any que va haver-hi fisioterapeuta a l’equip, l’Albert, però en vuitjornades zero punts. En el viatge a Santander per jugar amb el Tenis, l’última jornada de laprimera volta, la nit anterior va haver-hi «missa negra». Des d’aquest dia i fins al final,només Atlètic i Egara van fer més punts que el Barça. Es va acabar en 7è lloc de la divisiód’honor.

Aquesta remuntada èpica va fer arribar a la penúltima jornada amb possibilitats reals desalvació. Es va guanyar 0 a 5 a Somontes, contra el Complutense, i es va assegurar no bai-xar directament. El darrer partit, guanyat a casa al Terrasa, per 3 a 1, va permetre, fins i tot,eludir la promoció. Acabava, per tant, la primera temporada a la divisió d’honor amb lasatisfacció d’haver complert els objectius que la secció s’havia marcat i una sensació d’eu-fòria pel fet d’haver guanyat un munt de partits seguits.

L’escola de hockey la portava el Pep Salip i l’ajudaven com podien el Jordi de Falguerai el Jordi Delás.

El 10 d’octebre de 1991, el COOB’92 designa com a responsables de la Unitat Operativade Terrassa Julio Fournier (director), Martí Colomer (director adjunt) i Alejo Noblom (direc-tor esportiu) i per fi arriben els desitjats Jocs de Barcelona de 1992.

Pep Vilà va participar en l’organització i al desenvolupament del torneig olímpic d’hoquei-a la subseu de Terrassa- com a responsable de material esportiu, gràcies a que l’Alejo, queera també el Director esportiu de hockey del Comitè Olímpic li va proposar. De la secciótambé hi van col·laborar en Jordi Alastrue, Arnau Casals, Mario Javier, Pere Masana, Nacho


-122-

Muñoz, Fernando Trullols i Pep Salip. El 25 de juliol es varen inaugurar el que es recordencom uns dels millors Jocs de la història. Medalla d’or per l’equip femení, 5è lloc per alsnois.

Koke de Falguera

Vaig començar l’any 1992 a l’escola amb Pep Salip. La samarreta, igual que tota la robadel Barça que portàvem l’havíem de comprar nosaltres. Se’m va quedar gravat el dia

que vaig arribar a l’escola de hockey amb la nova samarreta del Barcelona que m’haviacomprat, duia el número dos enganxat a l’esquena. Era un d’aquells pegats que en planxar-los s’enganxen.

D’aquella època recordo perfectament que els diumenges anava amb el meu pare a veureprimer el juvenil i després el primer equip. Durant el partit del primer equip ens posàvemtots els nois de l’escola apartats a la grada animant, cantant cançons amb banderes i trom-petes, com si fos veritablement el Camp Nou. Durant els meus dos anys d’infantil (1998 i1999) el meu entrenador va ser Gerard Magín, una persona també molt motivant i que esprenia les coses molt seriosament. Sempre ens explicava paràboles, o ens deia frases d’es-criptors i filòsofs per sortir al camp com motos. Durant el meu segon any d’infantil vaigjugar també amb cadets alguns partits.

El 2000 ja era cadet i Arnau Mas, el meu entrenador. Tenia una bona psicologia i ha estatun dels entrenadors que més m’ha ajudat a millorar els defectes. Aquella temporada tambéva ser molt maca, perquè vam tornar a coincidir els mateixos que l’equip aleví delMarquitos, però amb les incorporacions dels del TAU. Durant aquell any vaig tenir l’ocasióde jugar un dels millors partits fins aleshores contra l’Egara.

Durant el primer any de cadet vaig jugar bastants partits amb el juvenil B i en el meusegon any de cadet jugava els dissabtes amb el meu equip i els diumenges amb el juvenil.En el meu segon de cadet va arribar Albert Bou. Tothom deia que era molt bo jugant i coma entrenador, i era veritat. La primera vegada que em va cridar per entrenar amb juves esta-va mort de por perquè ell estava molt seriós i feia cara de pocs amics.

Al final ha resultat ser l’entrenador que he tingut durant més temps i amb qui he arribat atenir més confiança, ja que m’ha entrenat durant tres temporades. Amb juvenils és amb l’e-quip que millor m’ho he passat i del qual més bon record tinc .

Sobre tot, la temporada 2001-2002 en que vam arribar al Campionat d’Espanya tant a salacom a herba i vam aconseguir que equips com l’Atlètic, l’Egara o el Polo ens tinguessin porde veritat. Amb aquest equip vam jugar partits molt emocionants, molt igualats i amb lagrada plena. Recordo de manera especial un partit de sala al pavelló de l’Atlètic contra el

Memòria colectiva

-123-

propietari i en el recinte no hi cabia ni una ànima.

Sobre tot, la temporada 2001-2002 en que vam arribar al Campionat d’Espanya tant a salacom a herba i vam aconseguir que equips com l’Atlètic, l’Egara o el Polo ens tinguessin porde veritat. Amb aquest equip vam jugar partits molt emocionants, molt igualats i amb lagrada plena. Recordo de manera especial un partit de sala al pavelló de l’Atlètic contra elpropietari i en el recinte no hi cabia ni una ànima.

Finalment em queda explicar la meva entrada al primer equip durant el final de la tempo-rada 2001-2002, quan tenia 16 anys. Va ser una experiència molt maca perquè t’adones quepasses a jugar amb els entrenadors que has tingut i els que sempre has admirat.

Esta clar que apuntar-me a hockey ha estat la millor decisió que he pres mai perquè heconegut molta gent, he passat molt bons moments i he fet amics de veritat, amb qui he jugattota la meva vida. I segur que sempre seguiré vinculat al hockey per conèixer molta mésgent i perquè la meva il·lusió es assolir els reptes plantejats a la secció avui en dia i seguirmillorant-la.

1992-1993. La resaca dels Jocs Olímpics

Deixen l’equip Rop i Chus Marqués i Toni Rubio és el nou capità. S’incorpora CésarJavier i Òscar arriba al primer equip. Jugar a divisió d’honor satisfa les seves aspira-

cions però també és un repte. Començava una nova experiència, entrenar els porters de lasecció. S’ho vaig passar d’allò més bé ensenyant el que sabia a nens com Sergi Giró oCristian Peñalba.

Va arribar la revolució de les guardes. L’adéu de les canyes per fer pas a plàstics i escu-mes tractades. El porter no notava els xuts i les cames pesaven força menys. Però l’Òscarencara duia el guant de la mà esquerra reforçat amb espuma

A principis del 1993 arribava en Gamal Fawzi, que va marcar a tots pel seu nivell de hoc-key i sobretot humà. Un altre bon reforç va ser l’argentí Andrés Barrientos. Aquest equip vaestar a la lliga espanyola darrere dels grans a una molt honorable part mitja de la divisiód’honor.

Es va evitar l’últim lloc -que significava perdre la categoria directament-, però no elpenúltim. Tocava jugar la promoció.

El rival va ser l’EHC. El partit d’anada, jugat a Montjuïc, va acabar 1 a 1. Quedava totpendent per al de tornada. Aquell partit, com tots els de la temporada va ser d’infart. Duesvegades es van avançar els egarencs i dues vegades vàrem empatar. Acabat el partit 2 a 2,s’havia de jugar una pròrroga. Faltaven tres minuts per acabar quan César Javier marcava el


-124-

2 a 3. Un altre cop se salvava el coll.

Aquell partit, per la transcendència esportiva que tenia, va ser molt disputat i tens. Duranttot el partit, el públic escridassava. La cridòria va arribar al màxim a causa del tercer golnostre, ja que els rivals asseguraven que s’havia marcat de fora de l’àrea i el van protestarmolt. Malgrat tot, la cosa es va calmar sense gaires problemes i vàrem poder celebrar, persegon any consecutiu, que seguíem entre els millors. Pep Vilà s’acomiadava del primerequip amb aquesta satisfacció.

Va passar a col·laborar amb el Barça un exel·lent amic i persona del hockey. LluísFerrajoli, que s’havia format al Polo i després va passar al Junior. És una persona volgudaque sempre ha estimulat i promocionat els nostres joves jugadors. Posteriorment va passara l’equip tècnic de la Federació Catalana de Hoquei, i l’any 2002 se li va lliurar una moltmerescuda distinció en el sopar de cloenda de temporada a Can Salas, el camp de l’Atlèticde Terrassa.

El mes de setembre de 1992, un cop acabats els Jocs de Barcelona en Jordi Alcover queja portava setze anys com a membre de junta, accedeix a la presidència de la FederacióCatalana58

El Jordi no ha faltat en cap moment en què se l’ha necessitat, i ha estat present com unmés als sopars de fi de temporada. És un personatge familiar, i és difícil dir si se’l recordacom a jugador del Iuris a París, àrbitre corrent per la banda o directiu responsable. No caldir que descontat se’l té com un dels grans amics del Barça.

El primer equip de la casa, temporada 1991-92

Memòria colectiva

-125-

Andrés Barrientos

Després de les Olimpíades també es va incorporar Andrés Barrientos des de Rosario,Argentina, a fer el seu mestratge d’INEF. Explica que la seva relació amb el Barça va

començar quan la seva mare va trucar preguntant per la secció de hockey del FerrocarrilesBarcelona, tot buscant causar bona impressió i anunciant l’arribada del seu fill a Barcelona.

Va portar l’escola de hockey des de la temporada 1992-93 fins la 1995-96. A la vegadajugava al primer equip, on va superar tres promocions.

Va revolucionar moltes coses. Defensava, i va aconseguir, més hores de pràctica espor-tiva per als nens. Es feia difícil pensar que les nostres famílies acceptessin que nens benpetits haguessin d’entrenar dues vegades, al vespre i entre setmana, a Montjuïc, fred i soli-tari les nits de tardor i hivern. Però es va aconseguir.

Va posar en marxa els sopars de fi de temporada. Els primers varen tenir lloc a l’HotelMelià del Paral.lel, amb una magnífica organització a mans del senyor del Lecumberri.

Molts dels actuals jugadors del primer equip han passat per les seves mans i diu que gau-deix veient-los jugar.

La temporada 2001-2002 va permetre recuperar l’Andrés Barrientos, pel Barceloní., quequeda conformat per joves jugadors. Diu ell que l’entrena amb orgull. És important comp-tar amb aquest equip pels jugadors que per diverses raons deixen el primer equip, i és untrampolí pels juvenils que no tenen l’oportunitat d’un accés directe. Es tracta d’un equipmolt seriós, amb un entrenador compromés.

Del Barça diu l’Andrés que té un tresor, l’ambient.

Memòria de la lleva del 79. Del St. Paul’s al FC Barcelona.

La temporada 1992-93 la secció es va veure incentivada pels fitxatges de Jordi Vera,Narcís Moliner, Arnau Mas, Luís Álvarez, Gabriel Masfurroll, Gerard Magín, Joan

Rodés i Raimon Pedemonte. Les noves perles del F.C.Barcelona van tenir la sort de serentrenats per un jovenet César Javier.

Vam arribar del St. Paul’s encantats al Barça; allà entrenavem a la pista del pati (una deciment de futbol sala) o al camp de sorra del Polo. Ens va semblar un super luxe anar alPau Negre i formar part del Barça. Fins i tot el Luis i el Jordi que eren periquitos, estavencontents.


-126-

Es van ajuntar dos factors determinants perquè «fitxéssim» pel Barça; un era que no hihavia prou gent per a fer un equip dins de l’escola, l’equip desapareixia. Al Barça faltavamolta gent, tampoc no eren prou per fer un equip. Tenim per una banda un equip escolarque desapareix i un club al qual li falta gent. Aquí apareix el que alguns anomenen destí,casualitat o causalitat. Com que compartíem el Pau Negre per als partits els alts estamentsde les dues institucions es van posar d’acord perquè ens integréssim dins la disciplina blau-grana.

Al Barça hi havia Álex Martín, Jordi Funollet, Oriol Batlló i Javi Trullols. Álex Martínvenia de ben petit, de l’heroica escola del Barça que entrenava al costat del Mini-Estadi ique dirigia Pep Salip. En aquesta escola hi varen anar molt pocs nois i pràcticament l’únicnucli era el del Jordi Alastrue i Arnau Casals, que després es varen ajuntar amb la lleva deSt. Paul’s.

Ens vam ajuntar tots i va ser el primer any d’infantils; l’entrenador era el César, i duiales típiques grenyes estil Maradona, en lloc del pentinat estil Ronaldo Mundial 2002 queduu ara...

Per anar a entrenar hi anàvem tots junts. Com que les classes acabaven a les 16.45 i l’en-trenament començava a les 18.30, vam demanar al director de l’escola que ens deixés que-dar-nos allà per poder anar a l’entrenament directament des d’allà. El pacte era que apro-fitaríem l’estona per anar a la biblioteca i fer els deures de l’endemà.

El que fèiem era anar a berenar al «lata», que era una espècie de colmado que hi haviaal costat del St. Paul’s. Allà menjàvem com uns animals berenars de l’estil: dues canyes dexocolata, una coca-cola, tres kojacs, un gelat i una bossa de ganxitos... Després, per bai-xar-ho, fèiem un partidet de futbol a la pista; enmig del partit arribava el pare del Raimoni s’apuntava al partit, què bo que era! A vegades ell i dos més podien amb cinc nens de 12anys... tremola, Laudrup! Ell s’ho passava bé i nosaltres més. Quan ens venia a buscar elpare del Narcís era la bomba, perquè el repte era marcar-li un gol, quin porteràs! Sapigueuque l’Emiliano, abans de donar un nou concepte a la figura del Delegat, era un porter decategoria extra.

Durant aquella època els nostres entrenaments consistien a xutar i parar, xutar i parar,xutar i parar, i un contra un. Recordo també que era molt divertit xutar a porta perquè elsporters que hi havia en aquella època solien agafar depressions al mig del partit o entrena-ment.

A l’entrenament tenia solució, perquè els prometíem (no t’ho perdis!) que xutaríem mésfluix, però al partit era més complicat ja que els contraris no entenien que als nostres por-ters els fes por la bola....

Memòria colectiva

-127-

Quan vam ser cadets i vam començar a jugar amb el Jordi, l’Arnau i l’Eladi, l’entrena-dor (Andrés Barrientos) va dir que el primer que havíem de fer a cada entrenament era salu-dar-nos i donar-nos la mà, que un equip era primer un grup. Ho férem.

Aquella època també vam començar a anar a entrenament amb autobús. Aquest ens reco-llia a la plaça d’Espanya i ens deixava al camp.

Aquell any el que fèiem era jugar el dissabte i anar a veure el juvenil el diumenge ambla roba, per si de cas els faltava algú (sempre) i podíem acabar jugant alguns minuts.Recordo amb molta gràcia un partit on el porter, l’Oriol, es va posar gairebé a plorar i a lamitja part volia marxar. Allà l’Andrés va fer un acte de persuasió i va aconseguir quepoguéssim jugar la segona part amb el porter al camp (tot i que es va acordar que quanxutessin fort ell s’apartaria).

1993-94. Tàndem Gamal, Escarré

Joan Escarré, excel·lent jugador de la selecció nacional, va venir a jugar amb el Barça.Juntament amb Gamal Fawzi formaren una bona coalició. Eren dos autèntics fora de

sèrie. La seva actitud va ser modèlica i la seva presència havia d’haver suposat un canviimportant. Es va aconseguir el sisè lloc de divisió d’honor.

Pep Vilà va treure fitxa amb l’equip de tercera, que duia el mateix nom, Barcelona, queel de divisió d’honor. Havia descartat jugar a segona amb gent molt més jove. A tercera esretrobava amb molts dels companys amb qui havia compartit els primers anys en el primerequip.

L’Alejo li va demanar de seguir entrenant amb el primer equip per mantenir la forma.Com que van haver-hi força lesions a principis de temporada, va anar amb l’equip quatreo cinc partits i, fins i tot, va haver de jugar alguns minuts.

L’Andrés seguia portant l’escola de hockey i Lluís Ferrajoli era l’entrenador de l’equipaleví.

1995-96. El primer any del Gamal. Tercers al campionatd’Espanya juvenil

Gamal Fawzi es va fer càrrec de l’equip com a entrenador, però va demanar Pep Salipque seguís sent el delegat del primer equip. La pretemporada va començar un 15 d’a-

gost corrent a la platja davant la sorpresa de l’equip i dels veïns de la Barceloneta. SergioPortugués va continuar a l’equip i es va incorporar també del Polo Sergi Casas, un moltbon porter.


-128-

L’Òscar va compartir porteria amb Sergi Casas i a la promoció, amb la mà trencada, vahaver de jugar uns minuts per l’expulsió de Sergi Casas. Per sort, la eliminatòria estavaforça a favor del Barça i es va guanyar el Santo Tomas Liceoa de Donostia.

Un gran equip de juvenils es va veure recompensat amb el tercer lloc a la fase final delCampionat d’Espanya que es va jugar a l’Atlètic de Terrassa. Era la fi d’un treball endegatpel Pep Salip, Cesar Javier, Andrés Barrientos, David Garcia Caro. S’havia ajuntat la llevadel Sant Paul amb jugadors de la pròpia escola del Barça com Arnau Casals, Jordi Alastrue.Els dos porters, Roman Elorza i Cristian Peñalba, varen tenir actuacions molt valorades. ElCristian, concretament, va ser un dels millors porters del torneig.

Ja en el mes de juny, l’equip aleví va jugar i quedar segon al Torneig Europeu d’Escolesd’ Hoquei 96 del club Terrassa. En els Jocs Olímpics d’Atlanta, Espanya va aconsegir lamedalla de plata.

1996. Jordi Vidal Mitjans, Lalo Ruiz. Traspàs de responsabilitats.

Al final de la temporada 1995-1996 es va plantejar els traspàs de responsabilitats deJordi Vidal a Lalo Ruiz. No era fàcil substituir una persona tan coneguda en el món

del hockey com ell. Al Jordi se li va fer un multitudinari i merescut homenatge a l’HotelPlaza de la plaça d’Espanya. Va fer un parlament en què va començar dient «no seré breu»i realment no ho va ser. Va desgranar els seus records de hockey en unes paraules sentidesi divertides.

A la secció de hockey, el Jordi ho ha sigut tot. Des de fill del Climent fins a delegat. Desd’olímpic fins a entrenador. Aquest llibre, en bona part també és el llibre dels Vidal i pro-fusament es troben referències al Jordi, com a líder indiscutible dins i fora del camp. Hamantingut la secció en moments que perillava realment.

Va preparar acuradament l’arribada del Lalo a la responsabilitat de la secció i així es vacontinuar una gestió basada a aprofitar tothom i tots els recursos, tot evitant conflictesinnecessaris. El prestigi tant del Jordi com del Lalo va més enllà del mateix club, i tots doshan continuat, després de les fases de delegats del Barça, al servei de la Federació.

1996-97. Viatge a Egipte.

Durant tota aquesta temporada, l’Òscar va tenir la seva plaça una mica complicada. Esva passar la primera volta sense jugar. Va arribar un porter holandès que es deia Casper,

sense peto. Tot l’equip va riure quan el Marcos li va fer una apreciació en un partit i el

Memòria colectiva

-129-

Casper va contestar-li: Tú para mi finito. Però l’holandès va marxar a mitja temporada. Fetimportant, es va evitar la promoció.

A l’estiu es va fer el viatge a Egipte, pel comiat del Gamal com jugador de la selecciódel seu país. Gamal ho tenia tot controlat i no volia que ningú no es preocupés per res. Esva jugar contra la selecció d’Egipte, en el partit d’homenatge al Gamal, amb una calor asfi-xiant. Al Barça es va incorporar Juan Escarré i Shabaz, el millor jugador del món enaquells moments. Càmeres de televisió, un camp ple amb tres o quatre mil persones, nensque demanaven autògrafs i un autocar amb escorta policial. Quelcom que sembla increïble.En els diaris egipcis d’informació general Gamal sortia a mitja pàgina. Sense saber-ho, vaser un viatge de comiat, se sentia molt bé a casa nostra i volia ensenyar la seva.

1997-98. Mort del Gamal

Es varen incorporar al primer equip dos excel·lents jugadors holandesos, Marteen Frogeni Pit Hain i Jaume Quintana, que havia de fer d’entrenador de l’escola de hockey, aju-

dat per a Toni Delás. El Marteen havia jugat a la selecció sub-21 holandesa i va deixar coma herència la seva manera de fer una volta completa per desfer-se dels seus marcadors, imolts joves jugadors varen aprendre mirant-lo. Aquell any Ricky Gallego va deixar el pri-mer equip.

Toni Rubio va fer d’entrenador del Barceloní Stick de segona amb Andrés Cañadas,Manolo Moreno, Miguel Guillén, Ricky Gallego, Rafa «Peche» Sánchez.

Gerard Magín va ser l’entrenador dels infantils juntament amb el Pit.

Van retransmetre pel Canal 33 un partit del primer equip contra l’Egara, que es va perdre4-2. L’Òscar va parar el seu primer stroke a divisió d’honor a l’especialista de la seleccióespanyola, Jan Dinarés. Quina gran aturada!. El comentarista no feia més que repetir: «Quiho havia de dir un porter que encaixa molts gols i avui atura fins i tot un stroke».

El 26 d’abril, amb motiu del 75è aniversari de la Federació Catalana, va tenir lloc un partiton Alejo Noblom va dirigir la selecció catalana amb César Javier contra la selecció alemanya.

Es va evitar la promoció. El dia que s’anava a fer una costellada per celebrar-ho, ja aca-bada la temporada, a casa de l’Arnau Fernández, el César va rebre una trucada miginintel·ligible que anunciava la mort del Gamal a Egipte. Tot plegat semblava una broma demal gust. Tothom va recordar tot el que havía après d’ell. Desprenia humanitat pels quatrecostats. Era capaç d’esbroncar algú enmig d’un partit i després convidar-lo a casa seva aprendre un té per disculpar-se.

El funeral va tenir té lloc a la Vila Olímpica, que tants records té per a Gamal.


-130-

Pep Salip: Gamal Fawcy. «Capitan Gamal»

Tot va començar l’any olímpic, el 1992. Aeroport de Barcelona, cua de la companyiaEgiptian Air, quan el capità de la selecció egípcia Gamal Fawzy es preparava per aga-

far l’avió de tornada al seu país, després dels Jocs Olímpics. Es va acostar a una noia d’ullsnegres i perfil àrab i li preguntar en àrab on anava. La Marta li va contestar en anglès queera catalana i que marxava de vacances amb la seva germana al Caire... I des d’aquellmoment Hathor, divinitat de l’amor, va fer la resta.

Des del primer moment va connectar amb nosaltres. La seva capacitat de relacionar-seamb les persones era extraordinària, la seva «professionalitat» va impregnar tota la secció.Era un exemple a seguir pels nens. Mai no li faltava un consell per als més joves, sempredeia «val més un jugador jove, sense experiència però amb un bon nivell tècnic, que un juga-dor veterà que no aprendrà més».

Gamal va incorporar jugadors més joves a l’equip. Sempre corria riscos. En la mevaèpoca de delegat d’equip el vaig conèixer millor com a jugador-entrenador i com a persona.Si algú no entén com es van poder fer les Piràmides d’Egipte és perquè no el va conèixer.Quin tio més tossut, constant i comerciant! Ho discutia tot, sempre tenia clar el que volia iquasi sempre ho aconseguia.

Gamal Fawzi i Miquel Delàs al Pau Negre

Memòria colectiva

-131-

La nostra amistat es va fer més forta cada dia i sempre em deia que els Salip era la sevafamília a Catalunya. Per a ell la família era el nucli més important de la societat. Sortíemjunts moltes vegades. Els famosos sopars a casa seva eren «terrorífics». El menjar sobravapertot arreu i si no rebentaves no estava content. Deixar quelcom al plat era símptoma queno t’agradava i estaves llest. No provava l’alcohol ni fumava i aquesta sempre va ser unalluita constant amb els jugadors. Com a jugador era tècnic, fort, ràpid i sobretot el líder, i totel que tenia de bon caràcter a fora del camp, ho perdia a dins. Per a ell el hockey era moltimportant. Vivia tot el dia pensant com millorar l’equip. Una de les experiències mes gransque hem viscut amb ell va ser el viatge que vam fer a Egipte amb el primer equip, amb motiude la seva retirada com a jugador de la selecció egípcia.

Quin viatge senyors!. A Gamal, al seu país l’anomenaven «Capità Gamal». Era comMaradona a l’Argentina tant conegut com Ronaldo a Brasil o Cruyff a Holanda. Per a nosal-tres que el hockey es limita a Terrassa i com a màxim les comarques del Vallès, ens eraimpossible creure el que veiem. La gent demanava autògrafs, li donaven la mà, sortien repor-tatges a la TV. Només arribar a l‘aeroport vàrem entendre el que era aquell país. Vam arri-bar a l’hotel i sonava estrany que tothom portes camises hawaianes i pistola darrera dels pan-talons? On ens havia portat Gamal? Resposta, com que hi havia hagut un atemptat contraestrangers al Caire, havíem anat a un hotel de l’exèrcit, protegits tot el dia per dos oficials.

L’autocar que ens varen assignar, del temps de les piràmides probablement, era com tenirel cos en constant vibració. Però, això si, estàvem escortats per dos policies motoritzats queanaven tirant a fora de la carretera els altres cotxes i carros perquè nosaltres circuléssim ambtota fluïdesa a una velocitat de vertigen. Al partit d’homenatge a Gamal va venir la televi-sió i el governador de l’estat de Sharkia, on es troba el poble natal del jugador. No havíemvist mai tanta policia con en aquell estadi de hockey que, per cert, era preciós. Tenia unamesquita al darrere i la posta de sol era de pel·lícula.

El partit va ser el de menys.Vaig haver de fer declaracions a la televisió egípcia, exaltantles virtuts de Gamal i comentant que des d’aquell moment a Catalunya entendríem millor lacultura del poble egipci. Tenim l’orgull de comentar-vos que en aquell viatge assistiren coma invitats d’excepció dos jugadors de fama mundial, com son Shabaz millor jugador delPakistan durant molts anys i com no, Juanito Escarre, considerat en aquell moment com elmillor jugador d’Europa en la posició de davanter.

El viatge va estar ple d’experiències, però una de les més impactants va ser anar aAlexandria, ciutat a la costa nord d’Egipte, on Gamal ens va portar a menjar peix a la«Barceloneta d’Alexandria» Tot estava ple, no hi havia lloc, però llavors va sorgir la figuradel «Capità Gamal» i en deu minuts varen tallar un carrer, desviar els cotxes, muntaren unestaules al mig del carrer i a dinar toquen. Els peixos estaven en un annex, una habitació on


-132-

encara saltaven de vius i anaven triant els que volíem, tot fet a la brasa, una delícia. Desprésun amic seu ens va convidar a un club privat on teníem una vista meravellosa d’Alexandriaal caure el sol. Ammó-Ra ens il·lumina.

La importància d’aquest viatge va ser clau per a tots els de la secció que vàrem tenir lasort de poder-ne gaudir. Penso que va marcar un abans i un després. Els meus lligams ambGamal, malgrat les nostres diferències de criteri en alguns temes, van quedar més enfortitsque mai. El César no marxava de la secció i els joves s’incorporaven en la propera tempo-rada a l’equip. Tot estava planificat, però el destí va voler que Gamal ens deixés en un des-graciat accident de cotxe a la seva terra, i amb la seva pèrdua marxeava un jugador, un amici una gran persona.

«Capità Gamal que Osiris et tingui entre els seus braços. La teva família catalana, estaràsempre amb tu.»

1999-00. L’Alejo es fa càrrec del primer equip. Xavi Guilà. El Centenari del FC Barcelona

Després de la mort, a l’estiu del Gamal, el setembre es va haver de fer càrrec del primerequip l’Alejo Noblom. A la vegada, com a director tècnic de la secció, va dissenyar el

seu propi relleu com a entrenador. Es va fer càrrec del segon equip Xavi Guilà, amb l’ob-jectiu de familiaritzar-se amb l’entorn del hockey del Barça. S’hi varen incorporar AlvaroFalguera i Ferran Muñoz

El primer equip va mantenir, tot i amb dificultats, el seu lloc a divisió d’honor. A la pro-moció es va guanyar al Sant Vicente d’Alacant, 7-2 a casa i 2-3 a Alacant.

Xavi Guilà, «Motxi», va néixer el 1969. És casat i té dues filles petites, que són les pri-meres fans dels joves jugadors del primer equip. De procedència Atlètic de Terrassa i culéde naixement, mai no s’ha sentit com d’un altre club. Diu , «vaig entrar a la secció la tem-porada 1998-1999 com a entrenador del Barceloní i, a més a més de gaudir molt, vaig poderaprendre molt bé quina era la situació de la secció». Els seus jugadors deien que es diver-tien força en els entrenaments.

Cristian Peñalba va prendre el relleu de l’Òscar Bermell com a porter i l’Oscar es va ado-nar que arribava l’hora de la retirada, com a mínim, del primer equip. Explica molt bé queva decidir quin seria el seu partit de comiat. «Sense dir-ho a ningú, vaig aprofitar la celebra-ció del centenari del club, en un partit contra la selecció catalana. Quan em van substituir,el públic, com si alguna cosa intuís, em va oferir una gran ovació que va significar un delsmoments més emotius i colpidors de la meva etapa al primer equip. Em vaig sentir estimat.

Memòria colectiva

-133-

Què més podia demanar? Havia començat a jugar als disset anys, havia passat set anys adivisió d’honor i un nen a qui havia començat a entrenar sis anys enrere agafava el relleu ala mateixa edat en la que jo vaig començar a jugar a hockey.» A més a més del Cristian,l’Alejo va comptar amb alguns jugadors del juvenil, com l’Albert Anglés a la defensa i ToniDelás.

Al final de temporada, el sopar es va fer a l’hotel Expo. Es va lliurar el premi Gamal.Fawzi que fa referència a especials aspectes humans dintre de la secció de hockey. Aquellprimer any va ser per als editors de la revista de la secció de hockey del Barça.

Amb motiu de la celebració del Centenari del Club, es va jugar un partit del primer equipcontra la selecció catalana. Abans del partit van sortir al camp, una extraordinària represen-tació dels jugadors de hockey del Barça de totes les èpoques i a migdia va haver-hi un dinara l’Hotel Fira de la plaça Espanya.

Aquesta temporada, un tercer equip de joves el va supervisar generosament al FernandoTrullols, mentre que l’equip de tercera seguia la seva pròpia trajectòria. 1999-00.

Partit amistós entre el Barça i l’Atlètic en motiu del Centenari del Club


-134-

El descens

Xavi Guilà després d’una temporada en el Barceloní, tal com estava dissenyat, es va fercàrrec del primer equip podent així gaudir, com diu ell, d’una gran oportunitat huma-

na i esportiva. El pare del Ramon es fa càrrec del segon equip, conjuntament amb el DavidGarcía Caro. Alejo Noblom passa una altra vegada a la direcció tècnica.

Òscar Bermell s’incorpora al Barceloní. El repte no estava malament, al cap i a la fi nohavia jugat mai a primera i es retrobava amb vells companys i en coneixia de nous.

Arriba Albert Bou com jugador del primer equip i entrenador de juvenils, juntamentamb Gerard Magín. Va tornar del seu viatge de noces amb la temporada ja començada,però ja va començar a donar-li cos a l’equip juvenil que any rere any va ha anat sent méscompetitiu.

L’equip infantil es va classificar per a la fase de sector del Campionat d’Espanya infantiltemporada 1999-2000. Al final de temporada, el juny de 2000 es va lliurar el premi Gamal,a Toni Rubio.

Albert Bou

Vaig començar a jugar a hockey a lÁtlètic HC de Terrassa, l’any 1981 i vaig passar perles diferents categories fins a arribar al primer equip lány 1990. En aquest equip vaig

estar durant nou anys, en els quals vaig aconseguir força èxits esportius: 6 Lligues, 5 Copesdel Rei, 4 Campionats dÉspanya de sala, 1 Recopa d’Europa i 1 Copa d’Europa. I entremigde tot això també vaig estar a la selecció durat 4 anys, fent 21 partits internacionals i jugantla Copa d’Europa de 1995 a Irlanda i la d’Europa de sala a Bonn.

L’any 1999 vaig decidir fer un canvi en la meva vida esportiva i també professional i vaigapostar per un club que sempre havia vist com un amic i on hem va semblar que la mevaaportació com a jugador i tècnic podria ser interessant, tant per al club, com per a mi.

He estat tres anys al primer equip, compaginant aquesta tasca amb la de coordinador decadets i juvenils i amb la d’entrenador de juvenils. Aquesta experiència ha estat molt enri-quidora, com a tècnic i com a persona, ja que he conegut un grup de gent extraordinària,amb ganes de treballar, aprendre i fer les coses bé, i com a persones m´han ajudat a veureles coses des de perspectives diferents.

Els èxits esportius penso que han estat força bé, però no tant pels resultats sinó per l’evo-lució dels jugadors i també de la secció. Hem d’estar molt orgullosos del treball que s’ha feti això no pot parar.

Memòria colectiva

-135-

2000-01. Primer assalt a divisió d’honor

El primer equip va resultar sotscampió de Catalunya de 1ª, però no va poder accedir a ladivisió d’honor. El Lalo rep el premi Gamal, coincidint amb que deixa la direcció de la

secció.

David de Falguera

Seguint la tradició familiar l’any 1994-1995 vaig començar a jugar a hockey a l’escola delBarça El primer entrenador que vaig tenir va ser Cesar Javier. Aquella temporada també

jugava amb benjamins amb l’entrenador Francesc Montoya el meu companys d’equip eren:Nacho Trullols, Adrià Giró, Dani Cabanillas, Marc Rivas. d’aquella temporada no recordomoltes coses si mes no recordo que no guanyaven gaires partits i sempre que jugàvem con-tra equips terrasencs el marcador superava els 10 gols gairbé sempre.

De la temporada 1995-1996 fins la temporada 1997-1998 vaig jugar amb benjamins elstres anys ja que era massa petit per passar de categoria..De la temporada 1996-1997 recor-do que vaig jugar amb els alevins, l’equip del meu germà per falta de gent. L’entrenadorera el Marcos i va ser la primera vegada que vaig jugar amb el meu germà. El partit el vamguanyar i vaig marcar un gol gràcies a un passada del meu germà (no podia ser d’una altremanera.) També aquella temporada quan anava a veure el primer equip el meu germà feiad’ aplega pilotes i jo m’encarregava de posar els gols al marcador. M’instal·lava una menade «bunker» amb les porteries de fusta per que no rebre cops de pilota.

Encara que posar els gols al marcador era una feina fàcil, de vegades em despistava i nome’n adonava que havien fet gol. Ja l’últim any de benjamí 1997-1998, vaig guanyar lameva primera medalla. Vam quedar campions de Catalunya, això si, de la lliga C. Vam guan-yar tots els partits per molts gols de diferència. En una dels partits unes nenes que varen per-dre 10-0 es van posar a plorar.

La temporada següent, a alevins, vaig tenir d’entrenador a l’Arnau Casals aquell any vaser un any d’èxits vam quedar campions de Catalunya de la lliga B de sala i tercers deCatalunya de la lliga B.

La temporada 1999-2000 era el meu segon any d’alevins vaig tenir d’entrenador al’Alex aquell any recordo que vam aconseguir una medalla de plata. La temporadasegüent 2000-2001 vaig passar a la categoria infantil, el meu entrenador va ser el GerardMagin, aquell any vam quedar 3ers de Catalunya de la lliga A. Tinc molts bons recordsde les xerrades i reflexions que ens feia el Gerard que ens feia sortir al camp amb ganesde guanyar.


-136-

L’any següent 2001-2002 vaig tenir Gerard un altre cop. Els resultats d’aquell any no vanser gaire bons però gràcies als cadets vàrem tenir la sort d’anar a la fase sector a Múrcia. Va serun viatge molt maco. Recordo que hi havia dies que ens aixecàvem a les 6 del mati per fer l’ac-tivació avanç del partit. Al sector vam quedar segons i no vam poder anar al campionatd’España. La temporada 2002-03, sóc cadet. L’entrenador és César Javier. Tenim un equip moltcompetitiu, tenim molta il·lusió i esperem classificar-nos a la fase de sector del Campionatd’Espanya.

David de Falguera en un partit contra el Junior

Memòria colectiva

-137-

1996-2001. Lalo Ruiz, delegat de la secció.

El Lalo, a més d’excel·lent jugador en actiu, havia estat del 92 al 96 vocal de la FederacióCatalana de Hockey. Resident a Sant Cugat, els seus dos fills jugaven al Junior, però va

assumir ser delegat de la secció, encàrrec que ha portat molt dignament en circumstàncies pro-fessionals i personals delicades.

En aquests anys ha dotat d’una bona estructura la secció, amb equips a totes les categories ibons professionals al capdavant.

L’any que el primer equip va perdre la categoria va ser un disgust però el pitjor del meu«mandat» va ser la pèrdua de Gamal. Es diu que sempre ens deixen els millors. Mai, aquest teò-ric tòpic, no ha estat tan rigurosament cert.

Quan l’estiu de 2001 deixo el Barça a les mans, infinitament més positives per al club, deJordi Falguera, torno a la Federació i en aquest moment en sóc Secretari. Tinc l’honor de ser enpossessió de la insignia d’or tant de la Federació Catalana com de la Federació Espanyola».

Jordi Falguera. Estiu de 2001, delegat de la secció.

No va ser casualitat que durant tota l’època de Lalo Ruiz com a delegat de la secció el sots-delegat fos Jordi Falguera. El va anar preparant, o quasi millor convencent, que l’havia de

substituir. I realment tenia molta lògica l’elecció de Jordi Falguera. Economista en un temps enquè l’economia resulta trascendent, professor i expert amb organització. És també una persona delhockey, del Barça, amb un germà gran, el Toni, que va assumir responsabilitats en el Barça en elseu temps i ambi uns fills que probablement trobaran algun encàrrec d’aquests en l’herència.

Bon lateral al primer equip, excel·lent mig centre a l’equip de tercera. És realment una per-sona d’equip, que busca el consens i contrasta opinions.

Un altre company del hockey, Oriol Amat, desvetllava un important tret de la personalitat.Explicava que en els molts anys que feia que el coneixia, mai no li havia sentit dir que no. I aixòés molt difícil i dóna idea que és molt bona persona.

Això que podria ser una pista per als seus futurs interlocutors, s’ha de contrastar en que noés, però, un negociador tou. Està en la línia dels seus predecessors Jordi Vidal, Lalo Ruiz, enla peculiar cruïlla, Barça, federacions de hockey, presidents de club, entrenadors d’equips, juga-dors i pares. I pares.

Després d’una breu incursió en el hockey sobre patins, en el Col·legi La Salle Bonanova, dela mà del germà gran, l’Antonio, que jugava amb Coco Noblom, Oriol Romagosa i ManoloAgustí va canviar de modalitat per dedicar-se al hockey de veritat.


-138-

A la Salle hi havia un bon equip de hockey sala amb molt bons jugadors.

Antonio Falguera va portar al seu germà Jordi al Barça per jugar a l’equip infantil.Després d’un partit amistós li varen dir que ja el cridarien. La veritat és que aquella tempo-rada pràcticament no va jugar gaire. No el cridaven.

Més endavant, quan ja el cridaven, bons records, tot i que els resultats no eren òptims.Entre aquests, el senyor Romagosa que els hi portava coca-coles després dels partits.

Continua explicant el Jordi, quan ja vaig passar a juvenils els companys eren el súper por-ter Tito Ubeda, Xavi Puig, Oriol Amat, Quico Mata, Jordi Torres, Iñaqui Casanova, LluísMuntañola, Giro. Ens feia d’entrenador el senyor Barguñó.

Posteriorment, si no recordo malament, es va iniciar l’època de Joaquim Roca com a res-ponsable tècnic de la secció. La veritat es que en juvenils sempre estàvem a punt d’anar alCampionat d’ Espanya, si un any hi anaven els quatre primers quedàvem cinquens i l’anysegüent si anaven tres, quedàvem quarts. Va haver una temporada que fins i tot ens deien losmata gigantes (va sorirí en premsa) donat que feiem patir i trèiem bons resultats amb elsequips grans.

La darrera temporada de juvenils gairebé no vaig jugar amb el meu equip i pràcticamentestava integrat en el primer equip.

En la modalitat de Hockey Sala no jugava en el Barça, ja que formava part de un granequip que va ser moltes vegades Campió de Catalunya i va participar en el Campionatd’Espanya i una vegada varem ser campios. L’equip, Club Tenis Les Fonts de Terrassa esta-va format per: Tono Valls (gran porter que també jugava en el FCB), Jordi Falguera, delBarça, Romeu, Dinarés, Capuz, García, Bertomeu, Oliva, Mitats, Mata i Llambrich. Enaquella època, el tracte rebut per part del Club i de la família García actuant com a «mece-nas» perquè l’equip disposes absolutament de tot, va fer que tinguéssim la sensació deactuar com «pseudo professionals». Van ser unes vivències molt intenses.

Posteriorment la secció es va traslladar al camp del Cinquantenari a Montjuïc. Va ser l’è-poca en que al capdavanta de l’equip estava el Pep Salip i s’hi van incorporar jugadors com:Eduard Botei, González, Riqui Bonastre, Oromí, Julian Ramos.

Ama l’arribada del tècnic i jugador Alejo Noblom, es va produir una neteja important enl’equip, aposten per la joventut. Deixen d’estar al primer equip jugadors emblemàtics comJordi Vidal, Pep Masana, Alfonso Casanova, Lalo Ruiz,... Es van incorporar jugadors com:Isaac Noblom, Chus i Ferran Marqués, Miguelín, Riqui Gallego, ... El primer equip va guan-yar en competitivitat i lluitava per estar a la màxima categoria. Va ser una època en que detant en tant es pujava, però es tornava a baixar.

Memòria colectiva

-139-

La temporada 1987-88 deixa de jugar al primer equip. Vé el hockey lúdic i la dedicació.

Alfons, sppedy, Casanova.

Ami em deien «El Maño», i això era perquè un dia del mes de setembre de l’any 1969em vaig presentar a jugar un partit amb el juvenil del Barça. Els meus nous companys

em varen preguntar d’on venia, i jo els hi vaig contestar que de Saragossa. I ja està, ja tenimal «Maño»

Vaig arribar de Saragossa aquell mes de setembre, tenia 17 anys i començava la universi-tat. No coneixia a ningú i volia jugar a hockey. Solució: com al «cole» dels meus germanspetits es jugava a hockey, em vaig informar de com podia jugar jo i finalment l’entrenadorem va donar el telèfon del senyor Quintana, l’entrenador dels juvenils.

Em va citar directament per al partit del diumenge. Evidentment pensava que aniria a labanqueta, però sorprenentment no va ser així. Vaig jugar d’entrada, ni més ni menys, dedavanter centre. Per una banda em va fer molta il·lusió, per l’altra em va semblar molt sos-pitós: No em coneixien de res i ja em feien jugar a una posició de responsabilitat! On m’ha-via ficat…!

Aquell any el recordaré tota la vida: Em passava els divendres esperant la trucada del sen-yor Quintana per veure si jugava el diumenge. No va fallar mai. No entenia, però, perquèno ens convocaven directament el dia de l’entrenament que era el dijous.

Vaig romandre uns 10 anys al primer equip del Barça, fins que va arribar com entrenadorun senyor que es diu Alejo Noblom, Aquells anys sempre vaig jugar per la dreta, bé com alateral, bé com a extrem. Era molt divertit quan un any en Jordi Vidal, que feia d’entrena-dor, jugador, i de fill del delegat a la vegada, ens feia compartir el lloc de lateral dret al PepVilà i a mi. Era molt senzill, un partit jugava ell i el següent jo (a les hores em semblavafrustrant!). Alguns dels fets que crec interessant recordar fan referència als torneigs quevàrem participar (a Breda on un barret que portava jo va causar sensació (furor!) entre lesjugadores locals, un altre a Paris, un inoblidable torneig a Folkstone.

En quant a jugadors el més curiós va ser en Miguel Chaves (va jugar amb nosaltres unparell de temporades però no seguides). Vàrem tenir jugadors de fora, però amb significatmolt especial per a tots com en Nacho Pombo («Pombasa»), Luis Lopez («Madroño), unaaltre gallec que es deia Quique, i en Josechu Alustiza i com porters el Humphrey, del quepoca gent recorda que es diu Javier Rodriguez Civil, i l’Ernesto Perez.

D’aquesta època recordo amb carinyo molts dels viatges de la lliga de divisió d’honor aMadrid (on en Nacho Pombo va agafar una «melopea» d’Irish Cofees i desprès no va poder


-140-

dormir la mona, un partit a Madrid on en Pep Masana cridava gol! gol! abans de llençar l’s-troke amb el que havien castigat al Club de Campo (per cert, no el va fallar!)... Però l’anèc-dota més significativa va ser en un partit que vàrem perdre per 1 a 12 contra el Polo on elgol de l’honor el va ficar en Lalo, però no pas amb l’stick . El va fer amb la panxa!… abso-lutament indicatiu!

Anys inoblidables on a més a més molts de nosaltres (en Quim Forcada, en Lalo, enNacho Pombo, en Pep Masana, en Carlos Pla, en Humphrey,…) també jugàvem a l’equipde l’Escola d’Enginyers i vàrem quedar campions d’Espanya al campionat universitari.Amb nosaltres també jugaven en Carlos Roura (Polo), en Juan Sanllehy (Pedralbes), enJordi Genescà (Terrassa),…Sabeu qui era el Cap de Caps d’aquell equip? Doncs jo mateix.Va ésser la meva primera experiència.

Després ja va venir la decadència. En efecte, cada vegada em costava més arribar a lespilotes abans que el contrari, perdia força i velocitat…, i com allò de la tècnica mai va serel meu fort, doncs començava a replantejar-me, jo solet, la meva continuïtat al primer equip.

A les hores el Barça fa fitxar a l’Alejo per portar la part tècnica de la secció i també el pri-mer equip. Al mes de setembre del 81 o 82 ( més o menys), mentre l’Alejo començava adecidir, per primera vegada, qui formaria part del primer equip del Barça, vaig dir-li queposava el meu històric lloc a la seva disposició. Ell, evidentment, va fer bon ús de la mevapredisposició i em va endossar al segon equip, que encara es deia «Gimnàs». Mai sabré siaquesta maniobra per part meva va ésser un acte de generositat vers al nou entrenador, unacte de sincerament amb mi mateix, o bé només un acte defensiu per estalviar-me el mal rot-llo de que em fessin fora del primer equip.

A partir d’aquí vaig jugar amb el Gimnàs que després va esdevenir el Barceloní StickHoquei Club. En aquest nou equip em vaig retrobar a mi mateix. Tornava a arribar a tempsa les pilotes, lluitava amb més força i ganes que els contraris…i encara que la tècnica emdefugia (com sempre!) tornava a ser raonablement «bo» (o, almenys m’ho semblava). Emvaig retrobar també amb l’Ernesto Perez, Tono Valls, Pep Salip, Fernando Trullols, AntonioFalguera, Coco Noblom (que havia tornat de la seva aventura a l’Athlètic), Norbert Murillo(Norbi),… i vaig conèixer un personatge irrepetible, generós i bon company, però encaramés «trotón» i més poc espectacular com a jugador de hockey que jo mateix; em refereixoa en Jordi Delàs.

En Lalo que havia viscut fora de Catalunya uns quants anys, va tornar a Barcelona i elvàrem convèncer de jugar amb nosaltres (es feia el «remolón», però això no era més que unapose!). Resultat, vàrem guanyar el campionat de Catalunya de primera i vàrem quedatsegons al campionat d’Espanya a Alacant.

Memòria colectiva

-141-

D’aquells anys a primera recordo l’inestimable col·laboració com a company i amic d’enJosep Aureli Jordi. També van jugar amb nosaltres alguns jugadors que posteriorment i grà-cies a la inestimable experiència que suposava jugar amb nosaltres, varen adquirir la sufi-cient experiència com per passar al primer equip. En concret em refereixo al FerranMarqués, a l’Àngel Sunyol (l’Àngel meu!, que venia als partits en bicicleta, encara que fos-sin a Terrassa), al Miguelín, al mateix Christian (Hans durant uns quants anys!) De tant entant ens venia a ajudar el «Niño», però aquest ja en sabia prou per si mateix.

A partir d’aquest punt els meus records es tornen més confusos i difusos, sigui perquèl’hoquei deixa d’ésser un element central a la meva vida, la família i la feina ocupen clara-ment el seu lloc, sigui perquè he perdut capacitat per a la memòria recent.

Recordo un torneig a Lió (Lyon) a l’any 91, recordo la placa dels 25 anys de jugador, recor-do a persones noves que entren al nostre equip com en Toni Puig, provenint de l’Athlètic, enJosep Ramon Massó, l’Andreu Giró provenint directament de l’equip infantil (com a pare!),en Francesc Vila, en Màxim Mata, en Xandri,…El que si que ha estat una constant és la mevadecadència com jugador, que es solucionava temporalment baixant de categoria, fins arribara la tercera on aquesta solució és ja absolutament impossible aplicar de nou, fins que no s’in-venti la quarta divisió (De moment només s’ha inventat la tercera B).

Des de l’òptica de la secció han passat moltes coses importants els darrers anys entre ellesla presidència d’en Lalo, l’aportació d’en Gamal,… però el fet és que jo m’he mantingutsempre allunyat de la gestió de la secció. Recordo només haver participat a alguna junta delBarça, a l’època que en Jordi Vidal començava com president.


-142-

Finalment em queda a dir que després de molts anys d’escaqueixar-me de les responsabi-litats organitzatives, no m’ha quedat més remei que acceptar la responsabilitat d’organitza-dor (coordinador) de l’equip de tercera. Quan vaig acceptar aquesta nova responsabilitatvaig plantejar-me tres eixos per a la meva gestió:

El primer és que mai faltarien jugadors als partits (sempre hi hauria un mínim de dotze otretze jugadors presents al camp. A mi em treia de polleguera començar els partits amb deujugadors), malgrat que la gent sabia l’hora del partit des de mitja setmana. Resultat, mai hemcomençat amb minoria numèrica.

El segon és que separaria les funcions de coordinador, de les de seleccionador (com tèc-nic de hockey sóc una nul·litat, i a l’equip tenim al Lalo que ho sap tot en aquest matèria.La elecció era evident, i ell ho va acceptar de bon grat. Resultat, hem quedat campions deltorenig de consolació de tercera el 2001-2002.

El tercer eix era l’utilització de les noves tecnologies com element per aglutinar l’equip,i per a la comunicació entre nosaltres i amb el nostre president de la secció, Jordi deFalguera. ito. Crec que ha estat un èxit, i a més a més ha estat divertit.

A aquesta darrera etapa s’han incorporat nous jugadors a l’equip de tercera, com en JaumeFiblà (l’únic Àrbitre - Porter del món que conec, i millor persona), en Francesc Montoya,en Carles Tremoleda, en Germán López, en Marc Mata, en Jordi Lobo, i posteriorment enFerran Gimeno, en Josep Fructuoso, en Fabio Valpondi,….i la veritat és que he disfrutatcoordinant l’equip i desenvolupant les tasques de Cap de Caps

Amb aquests tres grans amics he recorregut aquest camí, i amb ells ho acabaré. Ara bé,això de continuar com Kp d Kps, és una altre historieta…

L’origen d’aquest títol te a veure amb el món casteller. Estem organitzats de tal maneraque existeixen un conjunt de persones a les que jo truco personalment per comunicar el diai hora del partit, i que a la seva vegada s’encarreguen d’avisar a tres o quatre cada una d’e-lles. Aquest són els «cap de colla», i jo que sóc el cap d’aquests últims, sóc doncs el «Capde caps» (Kp d kps, als e-mails).

Per acabar la meva historieta només vull dir que el hockey ha estat una de les dues o trescoses més importants que m’han passat a la vida, i vull agrair al Barça l’oportunitat quem’ha donat, i a la meva dona, Teresa Maria, la capacitat per entendre-ho i per suportar-ho.Sé que per a ella, encara que li agrada molt l’esport en general i el hockey en particular, ique em mira amb molt bons ulls, de vegades ha estat una mica feixuc. Els millors amics,molts dels millors moments, excel·lents records, tenen a veure amb aquest esport, i no sola-ment com elements vivencials agradables, si més no com elements de desenvolupament dela personalitat i de la sensibilitat envers els tercers. El hockey és encara més que un esport

Memòria colectiva

-143-

d’equip, un esport d’amics, i des d’aquesta òptica vull dir que mai em podré retirar abansque el Pep, el Carlos o el Lalo ho facin.

2000-01 Fase de sector a Madrid

El primer equip acaba segon de Catalunya, però no aconsegueix passar de la fase de sec-tor a Madrid.

Al segon equip la base de l’equip era el que havia jugat a divisió d’honor cinc o déu anysenrere. La experiència, la il·lusió i els bons moments que passàvem junts van catapultar capel campionat de segona divisió i ascens a primera divisió.

Torna el Jordi Lobo a l’equip de tercera i el Lalo rep el premi Gamal, coincidint amb quedeixa la direcció de la secció.

El Lalo rep el premi Gamal, coincidint amb que deixa la direcció de la secció.

2001-2002. Campionat d’Espanya de juvenils.

Al’inici de la temporada es recupera l’Andrés Barrientos, per la secció i passa a entrenarel Barceloní, un equip de joves jugadors, que juga a primera divisió catalana com el

primer equip de la secció. L’Andrés diu que entrena amb orgull aquest equip, format pelsjugadors que per diverses raons deixen el primer equip i que és un trampolín per als juve-nils que no tenen l’oportunitat d’un accés directe. Es tracta d’un equip molt seriós, amb unentrenador compromés.

En el primer equip, Oscar Bermell va ampliar les seves tasques com a entrenador de por-ters, preparant també el porter del primer equip, Cristian Peñalba. A més, comença a filmarels partits del primer equip com a ajudant de Xavi Guilà, amb fitxa al primer equip per sisorgís algun imprevist.

Es va incorporar David Enrich provinent de l’Atlètic de Terrassa, que a la vegada ques’integra molt bé, passa ser una de les persones de referència de l’equip. La seva seguretata la defensa condiciona una forma de jugar, tot retardant sovint la bola a ell, perquè obri ales bandes amb passades horitzontals i altres amb profunditat. S’afegeixen també els argen-tins Leandro, un jugador mol fort, Tomás Costa, molt habilidós migcampista, Roderik, unbon i alegre jugador holandès.Continua Marc Alavedra, en la seva línia de regularitat, i elshabituals jugadors de la pedrera, amb ocasionals reforços dels juvenils Jordi de Falguera,Héctor Martínez i Miquel Delás. Leandro Martínez Zurita, que torna d’una estada a l’estran-ger, i abans jugador del Polo, comença a entrenar amb l’equip.


-144-

El terreny de joc del camp Pau Negre està en molt males condicions i es decideix no arre-glar-lo, davant la imminent remodelació del camp per a la Copa d’Europa de seleccionsnacionals de 2003. Una altra vegada, comença la pelegrinació a la recerca de camp. Al prin-cipi es tria entrenar i jugar al Polo, en un camp llogat. A final de temporada, davant la pro-ximitat de les competicions nacionals s’ acaba jugant a l’Estadi Federatiu de Terrassa.

Va ser una temporada exitosa. L’equip juvenil va jugar el campionat d’Espanya que orga-nitzava el Barça. Es va fer coincidir amb la competició esportiva un simposium de Hockeyi Esport d’altíssim nivell per part dels conferenciants, el psicòleg Pep Marí, el fisoterapeu-ta dels serveis médics del Barça José Hellín, el Dr.Gil Rodas i el seleccionador nacionalMauritz Hendricks. El Dr. Salinas, delegat de juvenils inicia un cicle de conferències sobrela preparació física i nutrició dels jugadors, dedicada els equips cadets i juvenils.

Després d’una temporada força regular on es queda en segon lloc, se supera la fase de sec-tor al camp de l’Atlétic. Es va jugar la fase final del campionat de primera nacional aSantander, on es va assolir el sotscampionat, però sense opció per a pujar a la categoria Ade divisió d’honor.

L’equip de segona, el Barça, a Saragossa va aconseguir pujar a primera divisió nacional,completant un extraordinari cicles de dos ascensos consecutius.

Equip juvenil classificat per al campionat d’Espanya

Memòria colectiva

-145-

En el sopar de final de termporada, per segona vegada al restaurant de la Zona Franca, esconcedeix el tercer premi Gamal, ex aequo, a dos caps d’equip, Emiliano Moliner, del pri-mer equip i Ramon Salinas, de l’equip dels juvenils.

César Javier, una vida plena de hockey

Als Javier sempre ens ha agradat fer esport. Ja de petits els nostres pares ens vanapuntar a un gimnàs, però va arribar un moment que ho vam deixar per fer activi-

tats extraescolars a l’escola. Parlo en plural perquè els meus germans van començar igualque jo… encara que jo vaig ser el primer en apuntar-m’hi.

Aquell any, en el 1984 jo tenia 10 anys, vaig decidir apuntar-me a dos esports, un erael futbol sala i l’altre el hockey, un esport al que mai no havia jugat, però em feia gràciaprovar-ho. Més que res, perquè també s’havien apuntat els meus amics. El meu monitorera Pep Salip. És a ell a qui he de donar les gràcies per iniciar-me en aquest esport, queal principi no m’agradava gaire, preferia el futbol sala. Però a poc a poc em va anar agra-dant. Durant la temporada, Pep Salip anava agafant nens i els deia si volien jugar alBarça, i si volien anar a provar-ho el dissabte al matí. Jo veia que a tots als meus amicsels ho havia dit, i a mi encara no... estava emprenyat!! A sobre ja era final de curs, i noem quedava molt temps per demostrar-ho. Quan ja quedaven només dos o tres sessions,al partit final que sempre feien, vaig regatejar un contrari i vaig canviar la bola de banda.Suposo que això li devia agradar molt al Pep Salip, perquè em va felicitar efusivament iem va dir, per fi, les paraules que tant esperava. Si volia anar a jugar al Barça i provar-ho aquell mateix dissabte: Com era d’esperar vaig dir que sí... A partir d’aquest momentcomença la meva carrera esportiva, dins del món del hockey del Barça.

El primer entrenament va ser al Pau Negre antic, però com que l’havien de canviarl’any següent vam seguir entrenant en un camp al costat del Miniestadi, un camp de terra.Vaig estar un any fent escola, i després l’any següent vaig començar a jugar a alevins.

Fins a infantils va ser una època on perdíem gairebé tots els partits, però realment éremun grup molt unit i ens ho passàvem molt bé. Va ser a partir de cadets on vam començara guanyar molts partits i on es veia que anàvem millorant any rere any el nostre joc, tantindividual com col·lectiu.

A l’últim any de juvenils vam fer la millor temporada i ens vam classificar pelCampionat d’Espanya. Vam perdre el partit que decidia el tercer i quart lloc per a stro-kes després d’haver empatat el partit 5-5. És un dels partits més bonics que he jugat.

La temporada següent, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, ja vaig passaral primer equip. Va ser una temporada complicada ja que era el nostre primer any a la


-146-

màxima categoria. Les següents temporades van seguir la mateixa tònica, lluitant per nobaixar de categoria, ja fos salvant-nos a l’última jornada o jugant la promoció. Partits enels quals érem tots uns experts.

No seria just que en la meva petita biografia no sortís una persona tan important permi; estic parlant de Gamal Fawzi. Tot el que tenia de bona persona ho tenia també de bonjugador i bon entrenador. Una persona que vivia el hockey com pocs, que em va demos-trar que amb el seu esperit de sacrifici es pot superar moltes coses, com la greu lesió queva patir al genoll. Em va ensenyar a viure i gaudir els partits d’una manera molt espe-cial, on el més important era divertir-se jugant i donar-ho tot pels meus companys... Aixòell ho feia perfecte, va ser un bon mestre i un bon exemple per a mi.

Quan va agafar l’equip Xavi Guilà, portàvem molts anys salvant-nos a les últimes jor-nades o amb les promocions, però aquell any no va ser així. Vam baixar de categoria.Això va fer que ens plantegéssim un projecte a mitjà i llarg termini, on l’objectiu mésimportant no era només pujar a la Divisió d’Honor, sinó formar un equip per poder llui-tar amb els equips de la màxima categoria sense problemes.

Han estat tres anys intentant pujar; el primer any ens vam quedar al sector per accediral Campionat d’Espanya, l’any següent ens vam quedar al Campionat d’Espanya, per-dent contra el Tenis de Santander el partit que ens donava l’oportunitat de pujar a la divi-sió d’honor A, però aquest any ho hem aconseguit. Ja estem a la màxima categoria del’hoquei espanyol. Però el que s’ha vist és que cada any hem anat pujant molt el nivellde l’equip, tant individualment com col·lectivament. Això ens ha fet pujar un esglaó cadaany fins a aconseguir l’objectiu d’ascendir a la Divisió d’Honor A.

L’any 1997 vaig estar a punt de fitxar pel RC Polo. El club de la Diagonal m’oferiajugar en un equip del màxim nivell amb aspiracions de guanyar la lliga, però vaig deci-dir quedar-me al Barça, perquè abans d’aquesta oferta del Polo em van oferir ser direc-tor de l’escola. Càrrec que em feia molta il·lusió, entre d’altres coses perquè era el queestava estudiant i ja tenia una edat on m’havia de plantejar un futur laboral.

A partir d’aquest any he compaginat la meva carrera de jugador amb la de directord’escola, que penso que s’està fent una bona feina, malgrat les limitacions que tenim,però amb les ganes i l’ambició que demostrem per ser un club important dins del hockeyespanyol, aconseguirem ser un club a tenir en compte, i no només això, sinó una seccióimportant dins el nostre propi club.

He d’agrair a tots els meus entrenadors tot el que m’han ensenyat i han fet per mi: PepSalip, Eduard Botell, Ricky Gallego, Jordi Vidal, Jose Aurelio Jordi, Alejo Noblom,Gamal Fawzi i per últim, però no menys important, Xavi Guilà.

Memòria colectiva

-147-

2002-2003. Un any a l’exili de Terrassa

Aquesta temporada es presentava com un any on el primer equip tenia series opcionsd’ascendir de categoria. També són remarcables tots els viatges que fan els jugadors del

primer equip per entrenar a l’Estadi Federatiu. Més lluny de suposar un problema, tots elsjugadors s’ho prenen com una possibilitat per millorar el seu rendiment jugant a un camp enmolt bones condicions. Noves incorporacions s’ajunten a la disciplina del primer equip: JaviCanals, un finíssim jugador provinent del R.C.Polo, Nicolás Ricciarduli, un argentí de talantofensiu, i Sietche Wolters, un holandès de gran vigorositat física. Tots ells es compenetrenmolt bé amb l’equip.

Per primera vegada s’introdueix el play-off dins de la lliga, amb dos divisions d’honor, laA i la B. El Barça estava enquadrat en la divisió B, conjuntament amb el Junior, el Vallès il’Egara 35, entre d’altres.Durant tota la lliga regular el Barça pugna amb l’Egara 35 peraconseguir la primera plaça. Finalment el Barça es proclama campió de la lliga. Els enfron-taments de cara al play-off creuen al Junior, quart classificat, amb el primer equip de la casa.L’eliminatòria es decideix a tres partits. Després de tres agonitzants enfrontaments el Barçaconsegueix l’ascens. Aquesta plaça és molt meritòria i alhora merescuda. Després de tresanys tocant el cel amb la punta dels dits, el projecte blaugrana obté els seus fruits.

Els pupils de Xavi Guilà havien caigut eliminats en les edicions de Madrid i Santander.L’altre enfrontament d’ascens col.loca al Egara35 a la lliga A. Els resultats del play-off donenla raó a la classificació de la lliga regular, els dos primers classificats van obtenir l’ascens.

Escalfament dels jugadors del primer equip


-148-

El segon equip, portat per la sàvia mà d’Andrés Barrientos, fa una bona campanya i acon-segueix mantenir-se a primera. La principal clau dels bons resultats d’aquest equip està en elbon ambient. L’Andrés, per no forçar als seus jugadors, la majoria encara estudiants univer-sitaris, decideix entrenar un dia a l’estadi Federatiu de Terrassa i un altre al complex del’INEF de Montjuïc.

L’equip juvenil aconsegueix arribar a la fase prèvia per jugar el campionat però cau aterres valenciane.. Tot i això la temporada és un èxit ja que ocupen la quarta plaça, perdavant del Terrassa. També són meritoris els partits contra el Polo i l’Egara, dels qualstreuen excel.lents resultats. L’entrenador, Albert Bou, es mostra molt satisfet de l’entregadels seus jugadors sense excepció.

Els cadets també realitzen una bona campanya, potser una mica irregular al final, però elresultat és positiu ja que aconsegueixen classificar-se per la fase de sector. Les promeses delfutur, tant de categoria infantil, aleví com benjamí creixen de forma molt encoratjadora entots els sentits de la mà de Miki Delàs infantil- Tono Delàs-aleví- i Joan Capdevila benjamí.

Cap a final de temporada els jugadors de totes les seccions es mostren molt esperançatsamb la construcció del Hockey Parc Pau Negre. El Camp Nou de hockey incentiva a tots elsjugadors, uns perquè deixaran d’anar a entrenar a Terrassa i els altres perquè deixaran lesinstal·lacions de l’INEF, on per causes d’espai és complicat entrenar. També és productivala possibilitat d’assistir a la Copa d’Europa, tant de categories inferiors com de categoriaAbsoluta en el Nou Pau Negre.

Memòria colectiva

-149-

1927 Junquera. Espanya contra França a Biarritz

1928 Junquera. Jocs Olimpics d’Amsterdam

1933 8 de maig Rodríguez, Ferrer, Bagunyà jugen amb la selecció espanyola alcamp de l’Espanyol i empaten a 1 contra la selecció de Suïssa

1942 17 de maig. Ricard Cabot i Manuel Agustí. Juguen a Valéncia.

España 4-França 0.

1947 25 de maig. Ricard Cabot, Manuel Agustí, Lluis Pratmasó. A Terrassa, .

España 4 - Itàlia 0

1948 Ricard Cabot, Manuel Agustí, Lluís Pratmarsó. Jocs Olímpics de Londres.

1960 Albert Piera, Oriol Isamat. Jocs Olímpics de Roma, medalla de bronze.

1960-61 Primer partit internacional de Jordi Vidal a Dublin

1962-63 Lluis Delclós i Jordi Vidal, torneig internacional de VienaJosep Lluís

1963-64 Jordi Vidal, campionats de la Mediterrània, Nàpols. Medalla de plata.

Jordi Vidal, Torneig Preolímpic de Lyon, 9è lloc

1964 Jordi Vidal, Jocs Olímpics de Tokio. 4rt lloc.

1966 Jordi Vidal. Espanya- Kenya.

1968 Jordi Vidal. Jocs Olímpics de Mèxic

1970-72 Lalo Ruiz, internacional sub-21

1977 Xavi Puig, internacional sub-21

1987 Muñoz, Campió d’Europa sub-18

1991 César Javier, 6 Nacions sub-18. 4rt Dusseldforg

1992 César Javier, 6 Nacions sub-18. 4rt Birmingham

1993 Jordi Alastrue.Torneig Internacional d’Escoles d’Hoquei, sub-15 Terrassa. 1er Classificat

INTERNACIONALS


-150-

1994 Jordi Alastrue. Copa d’Europa de seleccions nacionals, sub-16 Edimburg. 1er Classificat

1995 Fase prèvia copa d’Europa sub-21. Lille

1996 Jordi Alastrue. Copa d’Europa de seleccions nacionals sub-18, Paris. 4art classificat

1998 Jordi Alastrue Copa d’Europa de seleccions nacionals sub-21. Poznan. 4art classificat

1998 Cristian Peñalba, Toni Delás, 5è classificat d’Europa sub-16. Milton Keynes

1999 Cristian Peñalba Sotscampió d’Europa sub-18. Belfast

2000 Cristian Peñalba Sotscampió d’Europa sub-18. Miquel Delás, Héctor Martínez. Sotscampió d’Europa sub-16.

2001 Miquel Delás, Héctor Martínez. Sots campió Torneig 4 Nacions sub-18. Sant Cugat del Vallès. Miquel Delás.Campió d’Europa sub-18. San Sebastián. Jordi de Falguera. 4rt classificat d’Europa sub-16. Torneig 4 Nacions. Sant Cugat del Vallès.Jordi de Falguera. 4rt classificat d’Europa sub-16. San Sebastián

2002 Cristian Peñalba, Toni Delás, 5è classificat copa d’Europa de sala sub-21LisboaToni Delás, 3è classificat d’Europa sub-21. GinebraMiquel Delás, Héctor Martínez, Jordi de Falguera 4rt classificat Torneig 4Nacions d’Europa sub-18. ManchesterMiquel Delás, Héctor Martínez, Jordi de Falguera 5è classificat Copad’Europa sub-18. Rotterdam

Memòria colectiva

-151-

1930-31 Campió de Catalunya. Sotscamió d’Espanya

1932-33 Tercer de Catalunya

1933-34 Tercer de CatalunyaCampió copa Montalbers (Torneig de Primavera)

1940-41 Tercer de Catalunya

1941-42 Tercer de CatalunyaCampió d’Espanya

1942-43 Campió d’Espanya de segona categoria

1943-44 Tercer de Catalunya.Campió d’Espanya a Santander

1944-45 Tercer de Catalunya. Semifinalista al Campionat d’Espanya.Sotscampió de Catalunya de segona categoria. Semifinalista al Campionat d’Espanya de segona categoria

1946-47 Sotscampió de Catalunya. Campió d’Espanya

1947-48 Quart de Catalunya



1950-51 Campió del Torneig de Reis del Polo.Campions de Catalunya de 2ª categoria.Sots-campions d’Espanya, de segona 1951-52Segon de Catalunya

1952-53 Tercer de CatalunyaCampió de Catalunya de segona. Campió d’Espanya de segona.

1957-58 3er classificat Campionat de Catalunya juvenil, 4rt classificat en el Campionat d’Espanya juvenil

1958-59 3er classificats campionat de Catalunya, Campions de consolació en elCampionat d’Espanya a San Sebastián

1959-60 Campions de consolació del Campionat d’Espanya jugat a Barcelona

PALMARÉS


-152-

1961-62 Campió del II Trofeu de la Mercè. Setembre Quart classificat Torneig de Reis del Polo.

1962-63 Campionat de Catalunya 3er. classificat

1963- 64 Campió del IV Trofeu de la Mercè de sala. Setembre 1963 Sotscampió del IVTrofeu de la Mercè de hockey herba. SetembreSotscampió de Catalunya dehockey sala

1964-65 Campió del V Torneig de la Mercé Setembre 1964Gimnàs Campió d’Espanyade segona divisió. CF Barcelona, tercer classificat. Vigo.

1965-66 Subcampio d’Espanya de juvenil. Montemar. Alicant.

1966-67 6è classificat Campionat de Catalunya

1967 Campió del Torneig de Reis del Polo, categoria juvenil

1968-69 Campions de Catalunya infantil

1972-73 Sotscampions del Trofeu de Reis juvenil del RC PoloSotscampions del TrofeuPau Negre de juvenils

1974-75 5è classificat Campionat de Catalunya juvenil

1975-76 4rts classificat Campionat de Catalunya juvenil2on classificat fase de sectorCampionat d’Espanya juvenil

1976-77 Subcampió de Catalunya de Primera Categoria4rt classificats al Campionat deCatalunya, categoria juvenil4rt classificats al Campionat d’Espanya, categoriajuvenil

1978-79 Sotscampions de Catalunya, categoria juvenil4rt classificatas al Campionatd’Espanya, categoria juvenilCampió del Torneig de Reis del Polo, juvenil

1981-82 Gimnàs, cinqué classificat de Primera Categoría de Catalunya

1982-83 Gimnàs. Campió de Primera Catalana. Sisé del Campionat d´Espanya. Ascensa Divisió d´Honor.

1983-84 Gimnàs. Sotscampió d’Espanya de segona categoría.

1984-85 Campió de Catalunya de Primera divisió. Gimnàs, quart classificat deCatalunyaTorneig de Veterans del 75 Anniversari del C.E. Terrassa

1985-86 Barcelona sotscampió de Catalunya de Primera DivisióGimnàs, cinquè dePrimera Divisió de Catalunya

Memòria colectiva

-153-

1986-87 Campió de Catalunya de Primera DivisióTercers de Primera Divió deCatalunya. Eliminats a la Previa del Campionat d’Espanya de Primera aAlacant

1988-89 Campions d’Espanya de Primera Divisió. Somontes.

1990 Campió del Torneig de Reis del Polo, 1990, categoría juvenil

1990-91 Campió de Catalunya de primera categoria

1991-92 Quart classificat del Campionat d’Espanya juvenil

1995-96 Tercer de Catalunya juvenil Tercer classificat Campionat d’Espanya Juvenil2on classificat Torneig Europeu d’Escoles d’ Hoquei 1996

1996-97 Barceloní Stick. Campió d’Espanya de 2ª Categoría. Ascens a PrimeraDivisió Nacional

1997-98 Campions de Catalunya de la lliga C de benjamins

1998-99 Campions de Catalunya de la lliga B de sala d’alevins Tercers de Catalunyade la lliga B d’alevins

1999-2000 Campions de Catalunya de Segona Categoria de hockey sala. Ascens a 1ªdivsió de sala. Classificació pel Campionat d’Espanya infantil

2000-2001 Sotscampionats de Catalunya de 1ª divisó. Campions trofeu primavera.Semifinalista d’Espanya de Catalunya 1ªBarceloní Stick Campió deCatalunya i ascens a Primera

2001-2002 Sotscampionats de Catalunya de 1ª divisó. Sotscampionat d’Espanya de 1ªClassificació pel Campionat d’Espanya juvenil

2002-2003 Tercer classificat Campionat de Catalunya de Sala Campions de la fase regu-lar de la Divisió d’Honor B. Ascens a Divisió d’Honor 4rt lloc Campionat deCatalunya de juvenils


-154-

1928-2003

1932

Joaquim Massana (p)

Ricard Cabot

Bofill

Esteve Monegal

Joaquim Cabot

Sans

Lluis Coll

Jordi Planells

Calvet

1933-34 3ers. de Catalunya

Rodríguez, (porter)

Joaquim Massana (porter)

Tusquets

Bagunyà

Pena

Pi

J. Agustí

Santos

Luria

Antoni Massana

Manuel Agustí

Ferrer

1941-42Campió d’Espanya

Josep Barguñó

Ricard Cabot

Puig

Joaquim Cabot

Mussons

Coll

Lluis Pratmarsó

Enric Romagosa

Pomés

Manuel Agustí

Caralt

Memòria colectiva

-155-

1941-42.Campió d’Espanyade 1ª categoria

Josep Barguñó

Ricard Cabot

Puig

Joaquim Cabot

Mussons

Coll

Lluis Pratmarsó

Enric Romagosa

Pomés

Manuel Agustí

Caralt

1942-43 Campió d’Espanyade 2ª categoria

Quintana

J.M. Coll

X. Agustí

J.M. Blanch

Caralt-Mas

J. Alaix

Emili Salsas

Planas

M. Romagosa

J. Romagosa

L. Marcet

Climent Vidal

Segura

1943-44 Campió d’Espanyade 1ª categoria

Rodríguez (p)

Ricard Cabot

Puig

Joaquim Cabot

Mussons

Coll

Lluis Pratmarsó

Enric Romagosa

Pomés

Manuel Agustí

Aizpurúa

Cabana


-156-

1946-47 Campió d’Espanyade 1ª categoría

Rodríguez

Ricard Cabot

Puig

J. Cabot

Mussons

Muntañola

Lluis Pratmarsó

Enric Romagosa

Pomés

Manuel Agustí

Emili Salsas

Cabana

Martí

Tort

1949-50 Primera categoría

Rodríguez

Camats

Ricard Cabot

Arnán

Puig

J. Cabot

Mussons

Muntañola

Lluis Pratmarsó

Enric Romagosa

Pomés

Manuel Agustí

Emili Salsas (delegat dela secció)

CabanaMartí

Tort

Noblom

Dinarés Pallarés

Fleischner

Morera

Ayxelà

1956-57 Equip Juvenil

Emilio Sierra (entrenador)

Galindo

Josep Lluis

Lluis Montal

Alejandro Burbano

Enric Montal

Daniel Poch

Suso

Enic Romagosa

«Moni Casas»

Ignasi Romagosa

Jordi Vidal

Sauter

Memòria colectiva

-157-

1958-59 Primer equip

Albert Piera

Josep Barguñó

Josep Lluís Serra

Jordi Arnan

Josep Lluis Hevia

Lluis Delclós

Oriol Isamat

Gales

Enric Viñas

Ruiz

Enric Romagosa (delegatsecció)

Miquel Delclós

Lluis Pratmarsó

Jan Salsas

«Patey» Escude

Toni Badinas

Jordi Vidal

1958. Torneig deReis del Polo.Equip juvenil.

Emilio Sierra

Pablo Salvador

Alós

Salvador Sellarés

Escudé

Camprubí

Vidal

José Ramón Massó

Nuviola

Salsas

Roberto Bistagne


Albert Piera

Antonio Badrinas

Josep Lluis

Ruiz

Lluis Delclos

Oriol Ysamat

Hevia

Enric Viñas

Moreno

Enric Romagosa

Jordi Vidal

Jan Salsas

«Patey» Escude

Ruiz


-158-


E Sierra (entrenador)

Pau Salvador

Gelonch

Lluis Plana

Jordi Escudé

Carles Salsas

L. Olivé

Lluis Monreal

Eduard Nuviola

Manuel Suso

Robert Bistagne

Antoni Cadevall Ramón


Albert Piera

Puzo

Josep Lluis

Ruiz

Lluis Delclos

Oriol Ysamat

Hevia

Enric Viñas

«Patey» Escude

Enric Romagosa

Jordi Vidal


Brujas,

Pau Salvador

JM Tortosa

A. Alvárez

A. Sallarés

Ramón Camprubí

Jordi Escudé

Lluis Monreal

P. Ellacurria

Lluis Plana

Carles Salsa

J. Ortiz

José Ramón Massó

Memòria colectiva

-159-

1961-62 1er equip

Albert Piera

Josep Lluis

Lluis Delclos

Jordi Escude

Lluis «Sito» Gibert

Oriol Isamat

Lluis Monreal

Alejandro Pales

Jordi Vidal

Enric Romagosa

Jose Ramon Masso

Enric Viñas

Moreno

Torneig de Reis1962

Albert Piera

Josep Lluís

Lluis Delclos

Jordi Escude

Oriol Isamat

Lluis Monreal

Alejandro Palés

Ellacurra

Enric Romagosa

Jose Ramon Masso

Enric Viñas

Romagosa

Lluis «Sito» Giber

Jordi Vidal Mitjans

1962-63 1er equip

Manolo Cañadas

Ignasi Romagosa

Puzo

Lluis Delclos

Patey Escude

Josep Lluis

Oriol Isamat

José Ramón Masso

Jordi Vidal

Tito Monreal

«pulga» Tarruella

Enric Viñas

Enric Romagosa


-160-

1963-64 1er equip

Manolo Cañadas

Puzo

Josep Lluis

Lluís Monreal

Ignasi Romagosa

Lluis Delclós

Oriol Isamat

Enric Viñas

Amadeu Quintana

«Pulga» Tarruella

Jordi Vidal

Enric Romagosa

1963-64Gimnasio 2ª

Josep Barguñó

Ricard Cabot

L. Nogueras

Cabana

E. Nogueras

X Ruiz

I. Noblom

Balius

Martí

Ballús

Cavero

R Noblom

Barberá

Seró

Romagosa

González

A Ruiz

1963-64Barcelona 2ª

Lluís Cuscó

Tortosa

Joaquín

De Miquel

Antonio Cadevall

Noblom

Ramón Camprubí

Tono Agustí

Sales

Queraltó

Oromí

Pathey Escudé

José Ramón Massó

Carles Salsas

Bistagne

Antonio Trias

Memòria colectiva

-161-

1963-64Equip Juvenil

Batllori

Beltrán

Ysamat

Casanova

Valls

Agustí

Mateo

Ricardo

Noblom

Krauel

García

Romagosa

Escudé


Salvador (massatgista)

Manolo Cañadas (p)

José Mª Puzo

Josep Lluis

Lluís Monreal

Lluis Delclós

Oriol Isamat

Norberto López

Amadeu Quintana

Enric Romagosa

Pablo Negre

Jordi Vidal

Wolf Stiegler

1964-65. CF Barcelona.Campionatd’Espanya deSegona

Lluís Cuscó (massatgista)

Tortosa (porter)

Cadevall

De Miquel

VallsTono

Agustí

Ballús

Queraltó

Ricardo Noblom

Antoni Trías

Romagosa

José Ramón Massó

E. Nogueras

Queraltó

I. Romagosa

José Ramón Massó

E. Llacuria

Salsas


-162-

1964-65.Gimnàs. Campiód’Espanya de 2a.categoria.

Josep Barguñó

Ricardo Noblom

Ruiz

Ruiz

Martí

Balius

Oromí

Viñas

Noblom

Escudé

Barbará

1965-66 1er equip

Manolo Cañadas (porter)

Josep Lluís

Lluís Delclós

Manolín Renau

Tono Agustí

Lluís Monreal

Enric Romagosa

Romagosa IV

Pablo Negre

Antonio Trias

Jordi Vidal Mitjans

1965-66 Gimnàs. 2on equip

Tortosa (porter)

Antoni Cadevall

Puzo

Salsas

Mario Olle

Ballus

Tessmar

Quintana II

Moreno

Ignasi Romagosa

De Miquel

Memòria colectiva

-163-

1965-66 Juvenil.Sotscampiód’Espanya

Amado Pons (c)

Ernesto Pérez (port)

Ros

Manolo Agustí

Ramón García

Carlos Savé

Eduard Quintana

Oriol Romagosa

Ricardo Noblom

Willy Hoffman

Ricardo Cabot

Daniel Ferrater

Jesus Montoliu

Toni Falguera

1966-67 Juveniles

Roberto Reverte (P)

Jose Antonio Schneider

Ricardo Ruiz

Ricardo Noblom

Victor Romagosa

Oriol Romagosa

Isaac Noblom

Victor Noblom

Juan Urgelles

Ramon Ros

Antonio Falguera

Jorge Escura

Jorge Murtra

Antonio Jansa

1967-78 1er equip

Manolo Cañadas

Lluís Delclós

Lluís Monreal

Jesus Montoliu

Ramon Ros

Lluis De Miquel

Enric Romagosa

Ricardo Noblom

Xavi Sivils

Amadeo Quintana

Enric Nogueras

Pablo Negre


-164-

1968-69Barcelona.

Robert Revertér (porter)

Manolo Agustí

Jesús Montoliu

Eduardo Quintana

Ramon García

Carlos Savé

Ricardo Noblom

Toni Falguera

Romagosa

1968-69 Infantils,campions deCatalunya

Luis Pernas (porter)

Mario Quintana

Xavi Cabot

Willy Hoffman

Ramon Ros

Isaac Noblom

1969-70 Equip de Primera

Manuel Cañadas

Ernesto Pérez

Jordi Vidal

José Ramón Masó

Lluis Delclós

Pau Negre

Tito Monreal

Ricardo Cabot

Ramon Ros

Ley Wolfman

Xavi Sibils

Dito Quintana

Oriol Romagosa

Memòria colectiva

-165-


Mena (p)

Reverter (p)

Lluis Delclós

Ros

Manolo Agustí

Montolíu

Ollé

Joaquim Forcada

Lalo Ruiz

Xavi Sibils

Pablo Negre

Jordi Vidal-Mitjans

1972-73 EquipJuvenil al TorneigCiutat deBarcelona. PauNegre «in memo-riam»

Joaquim Roca (entenador)

Amado Pons (massatgista)

Lluís «Tito» Úbeda (porter)

Pep Vilà

Víctor Piñol

Carles Pla

Fernando Sánchez-Contador

Francesc Girós

Pep Masana

Jordi de Falguera

Oriol Amat

Alex Martínez

Xavi Puig

Ignacio Casanova

Lluís Muntañola

José L de la Prada

Joan Carles Sala

Quico Mata

Jordi Torres

1973-74 Equip queva anar a Breda

Joaquim Roca (entrenador)

Javier Rodríguez (por-ter),

Nacho Pombo

Josetxu Alustiza

Lalo Ruiz

Manolo Agusti

Quim Forcada

Pepe Masana

Carles Pla

Jordi Vidal

Lalo Ruiz

Tito Eschneider


-166-

Primer Equip 1974-75

Jordi Vidal (entrenador-jugador)

Manolo Agustí

Lalo Ruiz

Manolo Agusti,

Pablo Negre

Quim Forcada

Nacho Pombo

Pepe Masana Carles Pla

Pep Vilà

Miguel Angel Chaves

Tito Schneider

Alfonso Casanova

F.C.Barcelona 75

Lluis Cuscó (massatgista)

Pau Negre

Pep Salip

Jordi Delás

Fernando Trullols

Antonio Falguera

Peter Rocks

Isaac Noblom

Víctor Noblom

Gimnàs 1974

Mario Ollé

Ramon Valls

Antoni Batllori

Norbert López

Quique Romagosa

José Ignacio Romagosa

Memòria colectiva

-167-

Equip Juvenil 75


Amado Pons (massatgis-ta).

Tito Úbeda (porter)

Víctor Piñol

Jordi de Falguera

Oriol Amat

Quico Mata

Joan Carles Sala

Fernando SánchezContador

Alex Martínez

Francesc Mata

Jordi Puig

Nacho Muntañola

Nacho Casanova

Joan Carles Sala

Luis Muntañola

Primer Equip

Enric Romagosa (Delegat)

Josep Mª Barguñó (porter)

Humprey Rodríguez(por-ter)

Nacho Pombo

Jordi de Falguera

Ll Delclòs

Josetxu Alustiza

Lalo Ruiz

Manolo Agusti

Quim Forcada

Pepe Massana

Carles Pla

Jordi Vidal

Lalo Ruiz

Pep Vilà

Miguel Angel Chaves

Gimnàs

Lluis Cuscó (massatgista)

Tito Ubeda (p)

Pep Salip

Jordi Delás

Fernando Trullols

Antonio de Falguera

Isaac Noblom

Víctor Noblom

Quico Mata

Joan Carles Sala

Fernando SánchezContador


-168-

Equip Juvenil


Amado Pons (massatgis-ta).

Víctor Piñol

Eduard Botey

A. González

Luis Muntañola

Javer Puig

Jordi Joan Torres

Alejandro Martínez

J. Mª Bravo

Nacho Casanova

Jesús Marqués

Primer equip1978-79

Julián Ramos (p)

Chus Marqués

Xavier Albert

Manolo Agustí

Nacho Pombo

Josetxu Alustiza

Lalo Ruiz

Manolo Agusti

Quim Forcada

Pepe Masana

Carles Pla

Jordi Vidal

Pep Vilà

Luís López

Iñaki Casanova

Jordi de Falguera

Equip Juvenil 78-79


Amado Pons (massatgista)

Chus Marqués

Toni Rubio

Ferran Marqués

Xandri Amat

Riqui Bonastre

Albert Oromí

Albert Cantón.

Memòria colectiva

-169-

1980-81Primer Equip

Enric Romagosa Delegat

Josep Mª Barguñó (porter)

Humprey

Rodríguez(porter)

Nacho Pombo

Ll Delclòs

Josetxu Alustiza

Lalo Ruiz

Manolo Agustí

Quim Forcada

Pepe Masana

Carles Pla

Jordi Vidal

Lalo Ruiz

Pep Vilà

Miguel Angel Chaves

Juvenil 1980-81


Quico Abadía

Carlos Tobar

R Martí

Kiesel

Toni Rubio

O. Martí

Cantín

Alberto Cantón

Xandri Amat

Pep Casas

Ferrán Marqués

Serrano


Julián Ramos

Jordi Vidal

Alfonso Casanova

Carlos Pla

Pep Vilà

Albert Oromí

Pep Masana

Ricard Bonastre

Carles Pla

Iñaki Casanova

Alfonso Casanova

Jordi de Falguera

Albert González

Eduard Botey

Jesús Marquès


-170-

Gimnàs de segona1982-83

Ernesto Pérez (porter)

Tono Valls (porter)

Alejo Noblom (entren.-jugador)

Javier Albert

Manolo Agustí

Josep Aureli Jordi

Quico Abadía

J Vilà

Fernando Trullols

Isaac Noblom

Ricardo Noblom

Pepe Masana

Alberto Oromí

Xandri Amat

Alfonso Casanova

Jordi Vidal

Pep Salip

Juvenils 1982-83

Josep Salip (entrenador)

Kiesel

Ferran Marqués

Albert Cantón

Pep Marti

Toni Montserrat

Toni Rubio

Pep Casas

Manuel Serrano

José Manuel López

Gimnàs 1984

Ernesto Pérez

Santi Morcillo

Alberto Cantón

Javier Albert

Manolo Moreno

Rafa Sánchez

Fernando Trullols

Manuel Agustí

Josep Aureli Jordi

Pepe Masana

Jordi Vidal Riqui

GallegoJordi Delas

Alfonso Casanova

Pepe Salip

Jorge Salazar

Eduardo Inglés

Manuel Ruiz

Memòria colectiva

-171-

Barça, campiód’Espanya deprimera divisió1988-89

Alejo Noblom (entrenador)

Julian Ramos

Cristian Frisch

Ferran Marqués

Riqui Bonastre

Alberto Cantón

Angel Suñol

Riqui Gallego

Pere Massana

Riqui Muñoz

Toni Rubio

Gimnàs de segona88-89

Josep Aureli Jordi

Fernando Trullols

Jose Ramon Massó

Pepe Salip

Jordi Vidal

Miguelin Guillén

Jordi Delas

Esteban Gallego

Alfonso Casanovas

Andres Cañadas

Rafa «Petche» Sánchez

1992-93Primer equip

Julián Ramos (p),

David Salvadó

Toni Rubio

Àngel Suñol

Andrés Barrientos

Pere Masana

Pep Vilà

Ricardo Muñoz

Nacho Muñoz

Mario Javier

César Javier

Ricardo Gallego

Manolo Moreno

Albert Cantón

Toni Roca


-172-

Aleví 1992

Entrenador: Pere Massana

Cristian Peñalba

Albert Salip

Jordi Mas

Toni Delàs

Marcos Garcia-Faria

Joan Capdevila

Jordi Puig

Albert Anglès

Sergi Sabater

Jordi Soria

Jaume Prats

Ricard Guillem

Infantil 1992

Entrenador: César Javier

Álex Martín

Jordi Funollet

Oriol Batlló

Javi Trullols

Jordi Vera

Narcís Moliner

Arnau Mas

Luís Álvarez

Gabriel Masfurroll

Gerard Magín

Joan Rodés

Raimon Pedemonte

1993-94 FC Barcelona.Primer equip

Sergio Portugués,

Oscar Bermell (p)

Gamal Fawci

Juan Escarré

David Salvadó

Toni Rubio

Àngel Suñol

Andrés Barrientos

Pere Masana

Pep Vilà

Ricardo Muñoz

Nacho Muñoz

Mario Javier

César Javier

Ricardo Gallego

Manolo Moreno

Albert Cantón

Toni Roca

Memòria colectiva

-173-

Aleví 92-93

Entrenador: Luis Ferrajoli

Cristian Peñalba

Albert Salip

Jordi Mas

Marcos Garcia-Faria

Jordi Puig

Albert Anglès

Tono Delàs

Benjamí 94

Entrenador: Esaú Martínez

Jorge de Falguera

Sergi Herrero

Héctor Martínez

Nacho Trullols

Miquel Delàs

Juvenils de bronze,1995

David García-Caro (entrenador)

Roman Elorza (p)

Álex Martín,

Javi Trullols

Narcís Moliner

Arnau Mas,

Luís Álvarez

Gerard Magín,

Joan Rodés

Raimon Pedemonte

Arnau Casals

Jordi Alastrue

Beto Elorza

Cristian Peñalba

Sergi Sabaté

Jordi Eladi

Primer equip1996

Alejo Noblom (entrena-dor)

Oscar Bermell (porter)

Ricardo Muñoz

Pere Masana

Nacho Muñoz

Mario Javier

César Javier

Toni Rubio

Jaume Quintana

Arnau Casals

Jordi Alastrue

Toni Velasco

Marteen Frgen

Pit Hain


-174-

Juvenils 97

David Garcia Caro (e)

Sergi Giró

Albert Anglès

Albert Salip

Jordi Mas

Jordi Puig

Tono Delàs

Toni Muñiz

Arturo Espinosa

Javi Muñoz

David Serra

Gerard Sanahuja

Jose Bartrina

Fabio Valpondi

Guillermo Rodríguez

Aleví 1999

Arnau Casals (entrenador)

Marc Valls (capità)

Joan Reig

Víctor Rodríguez

Roberto Carrasco

GuillermoComerma

Josep DefontAleví

Rubén Fernández

Eduard Capdevila

Marc Solé

Pau Feu

Dani Cabanillas

David de Falguera

Juvenils 2000-01

Albert Bou (entrenador)

Nacho Trullols

Dani Fernández

Jordi Llort

Arnau Vendrell

Sergi Herrero

Boi Segarra

Alex Yoko

Jorge de Falguera

Xavi García

Miquel Delàs

Dídac Pedrola

Adrià Giró

Marc Salinas

Joan Miralles

Alex Domenec

Roger Harris

Ignasi Teixidor

Memòria colectiva

-175-

Benjamí 2000-01

Tono Delàs (e)

Marc Valls

Víctor Tomàs

Gerard Tella

Pablo Salinas

Xavi Pelarda

Oriol Corbella

Alex Parra

Andrea Feu

Oriol Claramunt

Guillem García

Ferrán Aguilar

Marc Para

Guillem Cañas

Óscar Torres

Infantils 2002-03

Nico Riccarduli-MiquelDelàs (e)

Josep Torrens

Lucas González

Aleix Virallonga

Aleix Marquès

Adrià Crespillo

Adrià Pardo

Pol Para

Jordi Armenguer

Víctor Torres

Aleví 2002-2003

Adrià Rodríguez

Carles Perramón

Marc Valls

Víctor Tomàs

Gerard Tella

Pablo Salinas

Oriol Corbella

Aris Ruiz

Rafa Saviola

Eric Puig

Daniel de la Figuera


-176-

Primer equip2002-03. Ascens adivisió d’honor A

Xavi Guilà (1er entrenador)

Oscar Bermell (2on entrenador)

Emiliano Moliner (Delegat)

Juan Carlos Guerrero (Fisio)

Jordi Sanchís (Prep. Físic)

César Javier (c)

Cristian Peñalba

David Enrich

Marc Alavedra

Narcís Moliner

Arnau Mas

Arnau Casals

Tomás Costa

Toni Delàs

Miquel Delàs

Leandro Martínez-Zurita

Javi Canals

Sietche Wolters

Nicolás Riccarduli

Héctor Martínez

Jorge de Falguera

Jan Hinrichs

Alan Hight

Memòria colectiva

-177-

1. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998, pag. 29

2. http://usuarios.maptel.es/albor/Juegdrch.htm#origesp

3. http://www.terra.es/personal5/hockeyaltamira/qeeh.htm

4. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998, pg 33-34

5. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998, pg 40

6. Fderació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998, pg 45

7. http://www.ticopage.com/ricardosaprissa.html

8. http://www.mediapolis.es/scc/activit/sescien/singla.htm

9. http://www.fcbarcelona.com/cat/home-historia/home/home.shtml



12. Web FC Barcelona

13. Stroke. Semanario informativo hockey hierba. Barcelona, 1963


15. Stroke.

16. http://www.sportec.es/rfea/historia/ctoesp/airelibre/absoluto/campeonm.htm

17. http://www.bcn.es/lescorts/catala/ccansol.htm

18. http://club.telepolis.com/ebc/qelcadci.htm

19. http://club.telepolis.com/ebc/carta_president.htm

20. http://www.sportec.es/rfea/historia/ctoesp/airelibre/absoluto/campeonm.htm

21. http://216.239.37.100/search?q=cache:LhcIhfG2cd0C:www.sportec.com/rfea/histo-ria/ctoesp/airelibre/absoluto/campeones.pdf+Joaquin-Roca+%23+atletismo&hl=es&lr=lang_es&ie=UTF-8

Bibliografia


-178-

22. Sergio Heredia. Una carrera hacia la cumbre, centenario del atletismo barcelonés.htp://www.publicacions.bcn.es/bmm/43/cs_qc.htm

23. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. pg 60

24. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. pg 6.

25. Josep Masabeu Tierno. Josep Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna Col-lec-ció tesis doctorals microfitxades-307 Publicacions de la Universitat de Barcelona,1989

26. http://www.geocities.com/Broadway/6460/pujol.htm


28. http://216.239.37.100/search?q=cache:g4pnDWskgj4C:www.sportec.es/rfea/esta-dis/aeea/resultados2002/2002esp30.pdf+Pratmars%C3%B3&hl=es&lr=lang_es&ie=UTF-8

29. http://www.sportec.com/www/rfea/competi/ceal2002/histhom.htm

30. http://www.salamancaatletismo.com/competicion/marcas.html

31. Sergio Heredia. Una carrera hacia la cumbre, centenario del atletismo barcelonés.http://www.publicacions.bcn.es/bmm/43/cs_qc.htm

32. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998, pg. 67.

33. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. Pg 70

34. http://www.sindominio.net/rbronka/salutcompanys/faceriashtml

35. Federació Catalana de Hockey. El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. pg 73.

36. Alberto Maluquer Maluquer. Historia del Futbol Club Barcelona, Arimany,Barcelona, 1949. pg 437-438.

37. http://www.fcbarcelona.com/cat/historia/historia/agustimontaligalobart.shtml

38. http://www.fcbarcelona.com/cat/historia/historia/historia2.shtml

39. Federació Catalana de Hockey.El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. pg 78

40. Stroke. Semanario informativo hockey hierba, Barcelona 1963.

41. Hoja del Lunes. Barcelona, 3 de abril de 1944.

42. Hoja del Lunes. Barcelona, 14 de abril de 1947

43. Mario Valls. La Vanguardia Española, 15 de abril de 1945, pg 15.

Memòria colectiva

-179-


45. Federació Catalana de Hockey.El hockey a Catalunya. Barcelona, 1998. pg 108


47. Llibre del Cinquantenari del Junior.



50. Mari Carmen Hernández. El Mundo Deportivo, 6 de noviembre d 1971, pg. 21



53. Fernando Fornells. Mundo Deportivo, 27 de Febrero de 1977.




fc barcelonafcbhockey.com/wp-content/uploads/2016/04/75-anys-de-hockey-al-b… · dÕhockey herba...

Documents