EL CARGOL I EL RATOLI Hi havia una vegada un cargol que tenia un cotxe molt bonic i el

ratolí el va veure i en volia un.

Ràpidament, el ratolí en va anar a comprar un que corria molt

però que era molt lleig i va desafiar a una carrera al cargol. El

cargol la va acceptar, l’aposta era que qui guanyés es quedaria el

cotxe de l’altre. El ratolí va dir que el circuit era fer una volta al

jardí de casa seva i el grill va dir:

-La cursa es farà demà.

El ratolí a mitjanit va canviar el color del cotxe del cargol pel seu.

El dia següent el cargol va pujar al cotxe i el grill va dir:

-Preparats, llestos, ja!

El ratolí va sortir molt ràpid i el cargol anava respectant els límits

de velocitat. El ratolí com que es pensava que guanyaria es va

parar a jugar a pilota i va venir el cargol i el va guanyar.

Moralitat: No has de fer trampes ni fer-te el cregut, ja que sinó

acabaràs perdent.

*Emilio Bello*

LES MOSQUES I L'HIVERN

Hi va haver una vegada un hivern molt fred i un parell de mosques

s'estaven congelant del vent que feia mentre volaven pel jardí

d'una casa abandonada. Van fer cinc voltes al voltant d’aquesta

per veure si es podien refugiar i així estar una mica calentones

per passar l'hivern.

De cop, les dues mosques van veure una altra mosca de la seva

espècie a dintre de la casa presumint que ella estava en un

ambient molt càlid i els va dir:

-Mireu-me a mi , jo aquí ben calentona i vosaltres a fora morint-

vos de fred. Je je je! No us deixaré entrar.

Les dues mosques que estaven a fora van agafar un atac de

gelosia i van marxar de seguida.

Aquelles dues mosques van sobreviure aquell hivern tan fred i ara

ja venia l'estiu. Aquell estiu era un dels més calorosos de la

història i les dues mosques van anar a fer un tomb. Volant es van

apropar a aquella casa que havien intentat entrar a l'hivern i de

cop les mosques van veure a la mosca egoista ofegant-se de la

calor que feia a dins d'aquella casa. Aquesta va suplicar a les

dues mosques que la traguessin d'allà, però les dues mosques li

van dir que no i se’n van anar.

MORALITAT: La mosca va aprendre la lliçó i va aprendre que si

ets bo amb la gent aquesta serà bona amb tu.

*Annette Benning*

L' ELEFANT I LA GRANOTA

Una vegada un elefant tenia molta set i va anar a una bassa al mig del bosc, però abans

d'arribar-hi es va trobar una granota.

La granota no li va deixar anar a beure en aquella bassa perquè estava a prop de casa seva.

L'elefant va marxar molt trist i se’n va anar a beure aigua en un altre lloc. Aquella bassa on

volia anar a beure aigua l’elefant es va assecar de tanta calor que feia aquell mateix dia. La

granota com que es va quedar sense casa li va anar a demanar ajuda a l'elefant perquè s'havia

quedat sense casa i sense aigua .

L' elefant que era molt bon amic la va ajudar amb la condició que no havia de riure mai més de

ningú i que sempre s'ha d'ajudar a tothom. A partir d'aquell dia l' elefant i la granota van ser

tots dos feliços.

Moralitat: No s’ha de negar mai l’ajuda a ningú perquè un altre dia és possible que la necessitis

tu.

*Mireia Costa*

EL BURRO I EL CAVALL Ja fa molts anys hi havia un burro que tenia molta enveja d’un

cavall.

El burro tenia tanta enveja d’aquell cavall tan maco que un dia

es va dir:

- Ja ho tinc, d’aquí a una setmana estaré fet tot un

cavall.

I així ho va fer, el primer dia es va tenyir i també es va tallar els

pèls del morro. El segon dia es va començar a entrenar però es

va cansar. Van anar passant els dies fins que es va acabar la

setmana que ell havia jurat que quan s’acabés seria tot un

cavall, però s’havia acabat el temps i no era un cavall.

Per això es va dir:

- Tant d’esforç per res! Quina desgràcia, mai seré un

cavall.

Amb aquestes, va aparèixer el cavall i li va preguntar:

- Què et passa burro?

- És que mai seré un cavall com tu – va dir el burro.

- Burro, perquè vols ser un cavall com jo? – va preguntar

el cavall.

Jo tinc unes qualitats i tu en tens unes altres.

T’has d’acceptar com ets – va dir el cavall.

- Tens raó – va acceptar el burro.

I així, el burro va aprendre la lliçó.

Moralitat: Has de saber conformar-te amb les coses que tens i

no voler ser com algú altre.

*Martí Güell*

LA TORTUGA I LA GUINEU

Hi havia una vegada una tortuga que sempre havia de

portar molta fusta a l’esquena per deixar-la a un amagatall

per fer foc.

Una guineu molt astuta va sentir un soroll i va veure que

era la tortuga posant fustes per fer foc. La guineu va pensar

una molt bona idea ràpidament i es va dirigir a la tortuga i li

va dir:

-Em pots ensenyar com camines per la sorra?

La tortuga va fer cas a la guineu i li va mostrar com sabia

caminar molt lenta per la sorra. La guineu va aprofitar per

agafar la fusta per fer foc i se’n va anar.

La tortuga va aprendre la lliçó, mai s’ha de fer cas a gent

desconeguda perquè sinó t’agafen el que és teu.

*Aitor Manchado*

EL GAT I EL RATOLÍ Ja fa molts anys hi havia un gat molt àgil i veloç que li era

molt fàcil trobar menjar, i un ratolí petit i tranquil que li

costava més trobar-ne. Ells dos vivien en un carreró d'una

ciutat.

Un dia el ratolí feia molt de temps que no menjava ni

bevia i va decidir preguntar al gat si li podia donar

aliment i aigua, però el gat va negar la proposta.

Dies després el ratolí ja mort de gana va anar a fer un

passeig, i de cop va veure el gat enganxat a una xarxa.

Quan el gat el va veure li va dir:

-Si us plau, em podries treure de la xarxa?

El ratolí sense pensar-ho dues vegades el va treure de la

trampa.

Finalment, el gat va convidar al ratolí a casa seva a fer un

bon tiberi i en va sortir amb la panxa ben plena.

Moralitat: No neguis mai una proposta d'algú perquè

algun dia acabaràs perjudicat.

*Jordi Manzano*

LA GUINEU I EL SEU

REFLEX

Hi havia una vegada fa molts i molts anys una guineu molt

presumida que va passar pel costat d’un llac i va veure seu reflex

a l’aigua, en aquell moment es va enamorar d’ella mateixa.

Des d’aquell dia, cada matí es feia uns quants entrepans per

passar el dia al llac mirant el seu reflex. La seva mare com que

patia, cada dia abans de marxar li deia:

- Ves amb compte i no t’aboquis massa que pots caure i se

t’endurà la corrent!

Un bon dia mentre mirava el seu propi reflex, de sobte va saltar

un peix i li va mossegar el nas, de l’espant va caure al riu i va

morir ofegada.

La moralitat d’aquesta faula és que no et pots passar de

presumida i menys enamorar-se d’un mateix.

*Lídia Mata*

EL PEIX I LA GRANOTA

Hi havia una vegada un peix que es burlava de les granotes. Un dia el peix es passejava per

l'estany on estava la granota i en veure-la li va dir:

-Hola granota, voldries fer una concurs per veure qui aguanta més la respiració sota l'aigua?

-D'acord, si et fa gràcia ho farem -va contestar la granota.

-Perfecte, guanyaré jo perquè sóc el rei de l'aigua -va dir el peix.

-Quan començarem? -va preguntar la granota.

-Avui mateix! -va dir el peix.

I així ho van fer, van quedar a l'estany a mitja tarda. Hi havia molta gent mirant i els dos

animals es van posar a l'aigua i van aguantar la respiració una hora, dues hores i més, però el

peix ja no aguantava més i va sortir. Va guanyar la granota.

La granota va estar molt contenta però el peix no, tots els animals reien del peix i la granota es

va posar molt trista.

La granota es va acostar al peix i li va dir:

Has d'aprendre la lliçó peix, no pots riure dels altres animals.

*Idoia Navarro*

EL CONILL QUE TENIA POR

Ja fa molts anys, en un bosc, hi havia un conill

anomenat Raül que li agradava molt amagar-se

darrere de les plantes. Però quan els seus amics li

deien per anar a jugar ell no volia sortir del seu cau.

Un dia va arribar l’aniversari d’en Tom, el mussol, i

van anar a buscar a en Raül però ell els respongué:

-No gràcies, jo tinc coses a fer.

Però la Natalia, la oreneta, li va preguntar:

-Raül, per què no vols sortir del teu cau?

-És que tinc por que em caci algun caçador o llop! -

va dir en Raül

-Raül! No siguis tan negatiu, et perds les coses

bones per estar sol! - li va dir la Natalia.

I així va ser com el conillet va anar a la festa i s’ho va

passar molt bé gràcies a la seva amiga.

MORALITAT: Has de ser valent i gaudir de tot el que

la vida t’ofereix!

*Lucia S. Obregón*

LA GIRAFA I LA ZEBRA

Hi havia una vegada una girafa que era molt alta i

una zebra que era molt baixa.

La girafa tan bona noia, sempre abastava una

branca per la zebra però la girafa quan s'havia

d'ajupir per beure aigua la zebra mai l'ajudava.

Un bon dia la girafa li va dir:

-Escolta zebra, jo no t'abastaré mai més una

branca!

-I per què si jo no t'he fet res? -va respondre la

zebra.

-Jo sempre t'ajudo amb les branques perquè

puguis menjar, en canvi, tu no m'ajudes a beure! -

va dir la girafa.

I al final totes dues es van dir les veritats i des

d'aquell dia es van ajudar sempre.

Moralitat: Sempre que t'ajudin tu els has

d'ajudar.

*Irene Oliver*

LES FORMIGUES I EL SALTAMARTÍ

En un estiu molt calorós, un saltamartí burleta que

sempre anava de sobrat, es va trobar unes

formigues molt treballadores que estaven recollint

aliments per l’hivern.

El saltamartí es va burlar d’elles i els va dir que era

de rucs treballar a l’estiu podent gaudir del sol i de

refrescar-se a les basses d’aigua.

Les formigues li van dir que quan arribés l’hivern

se’n penediria del que estava dient.

Va arribar l’hivern i el saltamartí s’estava morint de

fred i va anar a casa de les formigues a dir-los que

ho sentia molt i molt i que no ho tornaria a fer mai

més. Les formigues van deixar que visqués amb

elles i van ser sempre més amics.

Moralitat: No et burlis de la gent perquè si no

pots acabar rebent.

*Sergi Pérez*

EL GOS I EL MENJAR

Ja fa molts anys hi havia un gos que vivia en una casa d'uns senyors molt rics .

Aquell gos vivia de meravella, tenia una caseta molt ampla amb una manta i un

jardí immens on podia fer forats al terra.

Aquell gos com que era molt gros i molt mogut sempre tenia molta gana i li

preparaven filet, rostit, patates, pollastre... Després de menjar feia una migdiada

d'unes tres hores, quan es despertava anaven a passejar i, seguidament, jugaven

una estona.

Aquell dia però, no va ser així, van anar a passejar i el gos encara tenia gana.

Quan estava al parc va sentir una olor molt bona a hamburguesa, es va arrencar a

córrer seguint aquella olor i es va perdre pel carrer de la gossera. Un home el va

agafar i se'n va anar.

MORALITAT: No has de ser avar perquè acabaràs tenint menys del que tenies.

*Eduard Rubio*

EL PARDAL I EL FALCÓ

Hi havia una vegada uns animals del bosc que van

decidir fer un concurs. Al falcó li va tocar

concursar amb el pardal.

-Jo contra aquest petit! -va dir el falcó- Serà

bufar i fer ampolles.

-Va doncs, demostra el que saps fer! -va dir el

pardal.

El falcó va volar molt alt i molt ràpid i tots van

aplaudir. A continuació, el pardal va piular una

cançó i tothom va quedar bocabadat.

El pardal va guanyar per molta i molta majoria i el

falcó va perdre.

La lliçó que va aprendre el falcó va ser que perquè

siguis més gran no significa que siguis el millor i

també que els altres tenen dret a guanyar.

*Irene Saderra*

EL GAT I EL RATOLÍ

Hi havia una vegada un gat i un ratolí, però el gat i el ratolí no es barallaven perquè el

gat volia ser com el ratolí per tenir més menjar del que li donaven.

Un dia el gat es va pintar del mateix color que el ratolí i li va demanar a veure si

l’ajudaria a agafar menjar de la nevera i de la fruitera, i el ratolí li va dir que sí. Tots dos

van anar a buscar menjar a la cuina, el ratolí ja estava acostumat a robar aliments,

però el gat no, i per mala sort li va caure una safata de peix al terra i el van enxampar.

Des d’aquell dia el gat ha tornat a ser ell mateix i s’ha conformat amb el seu aliment.

Aquesta moralitat ens ensenya que no has de voler sempre més perquè sinó pots

acabar perdent-ho tot.

*Pau Salvà*

La serp i la guilla

Ja fa molts anys una serp no molt astuta estava

protegint els seus ous i no deixava que s'hi

acostes ningú.

Un dia a una guilla molt astuta se li va presentar

l’oportunitat de sopar ous, però ho tenia difícil

perquè la serp els estava vigilant tota l’estona.

Pensant i pensant se li va acudir un pla.

La guilla li va dir a la serp:

- T'he vist a saltar de lluny i em sembla que ets la

millor, em pots fer una demostració?

La serp li va dir que sí i va saltar, de manera que va

deixar els ous sols i la guilla va aprofitar per

agafar els ous i es va arrencar a córrer.

La serp va aprendre la lliçó, per presumir pots

perdre el teu botí.

*Pau Samblàs*

ELS MICOS I EL MENJAR

Ja fa molts anys, en un bosc molt apartat de la civilització humana,

concretament a l'Amazones, hi havia un mico molt àgil i un mico no tant àgil

però mes astut.

Un dia el mico àgil va anar a veure al mico astut i li va dir que ell era mes àgil i

que aconseguia més cosa per menjar. L'altre mico li va dir que potser

aconseguia molta cosa, però ell no era tant àgil i menjava el suficient. Un dia, el

mico astut va pensar que si s'ajuntaven aconseguirien més menjar, li va

explicar la proposta a l'altre mico i aquest se'n va riure:

-Encara vols aconseguir més menjar? Jo no vull ningú que m'ajudi.

Va arribar una temporada en la qual cap dels dos micos aconseguia res i van

quedar que sí, que era millor ajuntar-se. A partir d'aquell dia van aconseguir

molt de menjar.

Moralitat: Van aprendre que un àgil i un astut fan un molt bon equip. Es millor

dos que un.

*Jaume Torras*

ELS DOS RATOLINS

Hi havia una vegada dos ratolins que no menjaven gaire i tenien molta gana.

Un dia els ratolins van trobar dos trossos de formatge i van córrer cap allà. Quan

ja tenien el formatge van anar cap a casa, però a mig camí van trobar una casa

molt grossa que feia olor a formatge. Els dos ratolins van entrar i van veure un

pot ple de formatge desfet.

Finalment, van entrar dins el pot de formatge, però com que el formatge estava

enganxifós es van quedar atrapats i es van morir.

Moralitat: No hauries de voler tenir més del que ja tens perquè et pot causar

problemes.

*Enric Tràfach*

EL GOS I EL GAT

Fa anys un gos va tenir enveja d´un gat que era nou a

l´escola.

Aquest va manar als quatre amics seus que no anessin amb el

gat. Els gossos li van preguntar el perquè, ja que ells sí que volien

anar amb el gat perquè semblava bon animal.

Així que els quatre gossos van anar amb el nou gat i el gos que

manava, es va quedar tot sol.

Moralitat: Mai pots tenir enveja perquè això pot fer que et

quedis tot sol.

*Nora Valverde*