fast goplafinancerieconomic

22
1 FAST&GO PLA ECONÒMIC I FINANCER Sara Llop Maria Ventura

Upload: sarallop27

Post on 08-Jul-2015

117 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Fast goplafinancerieconomic

1

FAST&GO

PLA ECONÒMIC I FINANCER

Sara Llop Maria Ventura

Page 2: Fast goplafinancerieconomic

2

ÍNDEX 1. Compte de Pèrdues i Guanys …………………………………………………………………...3

2. Balanç………………………………………………………………………………………………...4

3. Tresoreria ………………………..………………………………………………………………....7

4. Supervivència a curt termini …..….……………………………………………………………..8

5. Supervivència a llarg termini ………………………..…………………………………………11

6. Punt Mort …………………..………………………………………………………………………13

7. Anàlisi de l’eficiència …………………………………………………………………………….15

8. Ràtios …………………………...………………………………………………………………….16

9. Períodes …………………………..……………………………………………………………….19

10. Ràtios Conjuntes………………..……………………………………………………………….19

Page 3: Fast goplafinancerieconomic

3

1. Compte de Pèrdues i Guanys Els comptes anuals de l’empresa estan formats pel pèrdues i guanys que hi ha a continuació:

Pel que fa les vendes, aquestes són menors el segon any respecte el primer perquè considerem que els usuaris d’aquest producte ja l’han comprat al primer any i per tant disminueix el nombre de vendes. El tercer any, les vendes augmenten perquè tenim previst fer un concurs, el que faria que més gent utilitzés el nostre producte. Pel que fa les despeses, al mateix ritme que les vendes, són menors al segon any ja que no comprem tantes targetes com en el primer any, però en el tercer any tornen a augmentar a causa de l’augment de vendes de targetes. Les despeses durant els tres anys pel que fa la compra de targetes, es troben al voltant del 20% respecte les vendes. L’evolució de l’EBITDA és positiu, ja que el primer any és negatiu amb un valor de ­1.7% a causa de que hi ha més despeses que ingressos, i el segon i tercer any amb valors de 11.5% i 23.3% respectivament, en el qual se’n pot observar una evolució positiva ja que augmenta amb els anys. Com a conclusió podem observar en la taula que el resultat de l'exercici durant el primer any és negatiu, però més endavant aquest valor va canviant i creixent cada vegada més; i per tant, cada cop any s’obtindran més beneficis.

Page 4: Fast goplafinancerieconomic

4

2. Balanç

Page 5: Fast goplafinancerieconomic

5

PRIMER ANY

A la part de l’actiu del balanç podem veure 2000 euros al primer any provinents de la compra de

dos ordinadors de 1000 euros cadascun. També hi ha la compra dels lectors de targetes a

altres instal∙lacions. A més a més hi ha la seva amortització, que és de 23389’66 euros. A

existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor.

En el passiu hi ha 42008 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),

Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la

Seguretat Social Creditors.

El patrimoni net és negatiu, ja que és una resta entre el capital aportat pels socis i el resultat del

pèrdues i guanys, que és negatiu.

SEGON ANY

Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva

amortització. Al segon any tenim 500 euros de mobiliari, provinents de dues taules de 200 euros

cada una i dues cadires de 50. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels

portàtils que vam comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.

A existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor.

Page 6: Fast goplafinancerieconomic

6

En el passiu hi ha 37760 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),

Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la

Seguretat Social Creditors.

Al patrimoni net hi ha el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i també

s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­42898 euros.

TERCER ANY

Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva

amortització. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels portàtils que vam

comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.

De tresoreria tenim 150.161 euros i a existències, tenim 4000 euros de les targetes que

comprem al proveïdor

Pel que fa al passiu, hi ha 21240 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de

targetes), Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes

de la Seguretat Social Creditors.

En el patrimoni net, tenim el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i

també s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­9305 euros.

Page 7: Fast goplafinancerieconomic

7

3. Tresoreria La previsió de tresoreria de Fast&Go és la següent:

Pel que fa el total de cobraments venen donats dels ingressos de la venda de targetes durant els tres anys.

Page 8: Fast goplafinancerieconomic

8

La major partida de pagaments és la de serveis externs i despeses de personal, durant els tres anys consecutius. Es pot observar en l’evolució de cobraments menys pagaments, com els cobraments són majors que els pagaments i per tant l’empresa té cash flow. A continuació, una representació gràfica que del pes que tenen els pagaments i el cobraments en l’empresa Fast&Go:

En ells s’hi pot observar una evolució positiva tant dels pagaments com dels cobraments, ja que els pagaments disminueixen i els pagaments augmenten. 4. Supervivència a curt termini

a) Tinc liquiditat?

Al primer any, tenim un fons de maniobra de ­133.357’4 euros, ja que només tenim 4000 euros

de les targetes comprades (existències) i hem de restar els proveïdors (de targetes), Hisenda

Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la Seguretat

Social Creditors.

Per tant, al primer any no tinc gens de liquiditat.

Al segon any, torna a ser negatiu ( ­76.439,38 euros) pel mateix d’abans.

Al tercer any, si sumem les compres i la tresoreria i li restem el passiu corrent, tenim 92.652’51

euros.

Page 9: Fast goplafinancerieconomic

9

Per tant, és positiu i tenim liquiditat.

b) R + D més gran que passiu corrent?

Al primer i segon any no tenim realitzable ni disponible, així que no és més gran que el passiu

corrent, ja que aquest és de 80439 euros i 61509 euros respectivament.

Al tercer any, tenim 150.161 euros entre realitzable i disponible i superen el passiu corrent ja que

aquest és de 61.509 euros.

Page 10: Fast goplafinancerieconomic

10

c) La rendibilitat financera és més gran que el cost d’oportunitat a un altre negoci?

Posem per exemple Bonos del Estado, que més o menys

reps un 1% del que inverteixes.

Primer any: La rendibilitat financera és de 0,9%.

Obtindríem més benefici amb els Bonos del estado.

Segon any: La rendibilitat financera és 2,25%. No obtindríem més benefici amb els Bonos del estado. Tercer any: La rendibilitat financera és 0,91%. Obtindríem més benefici amb els Bonos

del estado.

Page 11: Fast goplafinancerieconomic

11

5. Supervivència a llarg termini: a) Activitat

El primer any el benefici net resultant de l’activitat econòmica de l’empresa és negatiu. Mentre que el segon i tercer són positius de manera progressiva el que indica una millora en l’activitat de l’empresa. b) És rendible?

El primer any el BAII té un valor negatiu, el que indica que durant aquest període el negoci no és rendible.

Page 12: Fast goplafinancerieconomic

12

Pel contrari, el segon i tercer any, tenen valors positius i augmenten de forma progressiva cada any, per tant el segon i tercer any el negoci si que és rendible. c) Sostenible en el temps?

El primer any el BAII és negatiu i les despeses financeres són positives, per tant el que ens costa finançar­nos és major que el resultat d’explotació. En canvi, el segon i tercer any, ambdós resultats d’explotació són positius i majors que les despeses financeres. Al segon any, les despeses representen un 21% del total del resultat, mentre que al tercer any disminueixen fins al 4%. Aquesta disminució és positiva ja que augmenta el BAII i disminueixen els costos de finançament.

Page 13: Fast goplafinancerieconomic

13

6. Punt mort Any 1: Haurem de vendre 67.744’14 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.

Page 14: Fast goplafinancerieconomic

14

Any 2: Haurem de vendre 45.617’39 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.

Any 3: Hauríem de vendre 57.550,12 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.

Page 15: Fast goplafinancerieconomic

15

Gràfica del punt mort a cada exercici:

7. Anàlisi de l'eficiència

Per analitzar l’eficiència del projecte ens basem en el tant per cent sobre els ingressos.

Page 16: Fast goplafinancerieconomic

16

­ El primer any del 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, 740.000€ , com a resultat final obtenim pèrdues per valor de ­5.8% respecte el valor inicial de les vendes, que són el 100%. ­ El segon any, el 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, el qual és un número menor respecte el primer any, el qual és de 700.000€. Del 100% dels ingressos generats, al final n’obtenim un 4.8% de benefici respecte els ingressos inicials. ­ I e l tercer any, el 100% dels ingressos és de 910.000€. D’aquest 100% dels ingressos, al final de l’exercici obtenim el 16% de benefici. Es pot observar una augment de l’eficiència, ja que ha mesura que augmenten els ingressos, també augmenta el tant per cent que obtenim d’aquests. El primer any té un valor negatiu, però el segon i el tercer aquest tant per cent augmenta de forma progressiva.

8. Ràtios: Ràtio d’endeutament

Page 17: Fast goplafinancerieconomic

17

La ràtio d’endeutament en el any 1 i el any 2 és negativa el que ens indica que el finançament de l’empresa és mitjançant els recursos propis o patrimoni net. En canvi el tercer any, té un valor de 0,44 el que indica que l’empresa està força endeutada i el seu finançament és amb el passiu. Cost endeutament

El primer any el cost d’endeutament representa un 7% el que significa que són a curt termini, i el 93% restant són deutes a llarg termini, per tant la qualitat del deute és bona. En el segon any, representa un 20% a curt termini, on el 80% dels deutes restants són a llarg termini, per tant la qualitat del deute és bona. I en el últim any, representen un 3% els deutes a curt termini, on el 97% restant correspon a deutes a llarg termini, el que significa que la qualitat del deute és bona. Rendibilitats

Pel que fa la rendibilitat dels ingressos (ROS) el primer any és negativa. En canvi al segon any i tercer, són positives i hi ha un augment cada any. Per tant la rendibilitat dels ingressos de l’empresa augmenta amb el pas dels anys.

Page 18: Fast goplafinancerieconomic

18

En la rendibilitat de l’actiu total (ROA) el primer any té un valor negatiu de ­38.93% el que indica que en aquell any no es té rendibilitat dels actius, és més al contrari. Mentre que al segon i tercer any la rendibilitat augmenta, i per tant augmenta la capacitat per generar valor. A destacar que augmenta més el segon any que no pas el tercer, ja que al tercer any els valors dels actius són menors.

I per últim la rendibilitat dels fons propis (ROE) la qual el primer any és positiva i superior al 100% per tant es recuperen més dels fons invertits en l’empresa. El segon any és extraordinariament negativa el que indica que no es recuperant els fons invertits. I el tercer any és positiva amb un 70% el que indica que només es recupera el 70% de la inversió feta al tercer any.

Page 19: Fast goplafinancerieconomic

19

9. Períodes

El període mitjà de cobrament és tots el anys de 0,00 dies ja que cobrem el comptat en el moment de fer el pagament els usuaris. I pel que fa el període mitjà de pagament, el primer any és de 119.64 dies, el segon de augmenta i passa a ser de 125.43 dies i el tercer disminueix fins a 109.65 dies, el que ens indica el temps que trigarem a pagar els nostres proveïdors. 10. Ràtios conjuntes

a) Efecte palanquejament financer

Primerament, la ràtio d’apalancament és negativa, el que indica que l’empresa no té passiu.

L’índex d’apalancament financer ens indica en el primer any que per cada euro de patrimoni net

de l’empresa, s’han deixat d’invertir 2,77 euros d’actiu.

En el segon any, per cada euro de patrimoni net, s’ha deixat d’invertir 9,12 euros d’actiu.

I en el tercer any, per cada euro de patrimoni net, tenim 1,37 euros d’actiu.

Page 20: Fast goplafinancerieconomic

20

b)Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer

Pel que fa al període mitjà de maduració econòmic els tres anys, és de 10,14 dies, 10,74 dies i

8,02 dies respectivament. Aquests son els t¡dies que triguem a recuperar una unitat monetària

des que s’inverteix en el cicle d’explotació.

El període mitjà de maduració financera és tots els tres anys negatiu, el que ens indica que no

estarem finançats pels recursos permanents de l’empresa sinó pels proveïdors.

Page 21: Fast goplafinancerieconomic

21

c) Pas de liquiditat Primer any

FM: ­133.357,40

NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3

Mitjana Clients 0

10% proveïdors 350

Mitjana proveïdors 3500’67

PAS: ­133.357,40 – (­1817,37)= ­131.540’03

Per tant, la posició de liquiditat és negativa. Això vol dir que el fons de maniobra necessari

(diners mínims per finançar el període de mitjana maduració financer) és més gran que la

diferència entre actiu corrent i passiu corrent. Això vol dir que no tenim estabilitat financera.

Segon any

FM: ­76.439’38

NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3

Mitjana Clients 0

10% proveïdors 3776

Mitjana proveïdors 3146,6

PAS: ­76.439’38 – 962’7= ­76439’38

Per tant, la posició de liquiditat continua negativa i això vol dir que no tenim estabilitat financera.

Tercer any

FM: 92652’5

NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3

Mitjana Clients 0

10% proveïdors 2124

Mitjana proveïdors 1770

Page 22: Fast goplafinancerieconomic

22

PAS: 92652’5­ 687’3= 91965’2

La posició de liquiditat és positiva. Això significa que el fons de maniobra (diferència entre actiu i

passiu corrent) és més gran que el fons de maniobra necessari, és a dir, que tenim més diners

dels necessaris per finançar el període de mitjana duració financer.